Set instituts de l’Alt Empordàofereixen al seu alumnat el pro-jecte d’immersió lingüística enllengua anglesa English Time. Elcurs passat, el van posar en pràc-tica les professores del NarcísMonturiol, Raquel Feliu i Gem-ma Martínez, com a experiènciaeducativa en què l’anglès havia deser la llengua vehicular en matè-ries no lingüístiques un dia a lasetmana en un grup de 2n d’ESO.Els bons resultats d’aquest pro-jecte van servir perquè aquestcurs el Narcís Monturiol li hagidonat continuïtat. Però resultaque sis centres més han volgut po-sar en pràctica el mètode pedagò-gic de l’English Time. Són Cen-drassos, Ramon Muntaner i LaSalle, de Figueres; Institut de Vi-lafant; SES Cap de Creus, de Ca-daqués, i Institut de Llançà.

“Hem ancorat aquest projectea 2n d’ESO perquè tots els estu-dis indiquen que els projectesd’immersió lingüística com més

joves són els alumnes més efecti-us són”, expliquen Raquel Feliu iGemma Martínez, alhora que hiafegeixen que es va descartar apli-car-lo a 1r d’ESO per tal de no afe-gir una dificultat més al procésd’adaptació d’aquests estudiants.

Trenta professors implicatsEl més important per a les pro-motores d’aquest projecte és veu-re que hi ha professors que tenenmoltes ganes de col·laborar, sen-se tenir l’obligació de fer-ho, quansaben que impartir tecnologia,matemàtiques o ciències naturals

en anglès requereix preparar unsmaterials especials en anglès. Araper ara, hi ha trenta professorsdels sets instituts implicats en elprojecte.

L’English Timecoincideix ambun dia en què les assignatures sónmés manipulatives i no tenen unagran càrrega teòrica. Aquest dia,la matèria d’anglès tracta temes

relacionats amb la cultura, la geo-grafia, la literatura o la història delRegne Unit.

De mica en mica, la dimensióde l’English Time anirà creixent,tenint en compte que la intenciódels instituts que l’han instauratés que l’anglès estigui molt pre-sent a les seves instal·lacions, ja si-gui a través de retolacions o tam-bé a través de projeccions depel·lícules en VOS en lloc de do-blades. “Volem que la presènciade l’anglès al centre sigui habitu-al, que l’institut sigui trilingüe.L’objectiu és la familiaritzacióamb la llengua anglesa”, comen-ten les dues professores.

L’experiència de l’English Timedel curs passat a l’Institut NarcísMonturiol ha demostrat que elsalumnes van treure un aprofita-ment de totes les matèries dutes aterme en llengua anglesa, gràciesa utilitzar l’anglès com a llenguavehicular, els treballs, l’adquisicióde vocabulari en matèries d’altresàrees i les converses quotidianes.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

La immersió lingüística en llengua anglesaL’«English Time» consisteix a impartir matèries curriculars en anglès un dia a la setmana a 2n d’ESO

uan pensem en novestecnologies i en el seuús en els infants i jo-ves, ens podríem po-

sar a pensar sobre tres qüestions.La primera qüestió estaria rela-cionada en el fet de pensar sobrequines són aquestes noves tecno-logies. La ciència i la tecnologiaavancen tan ràpidament que obliga que la nostra capacitatd’adaptació hagi de seguir el ma-teix ritme. En aquest article,quan parlo de noves tecnologies,em refereixo principalment alstelèfons mòbils, tauletes i conso-

les; quan potser fa uns anys esta-ria parlant dels ordinadors i/o te-levisió i els seus programes. La segona qüestió estaria rela-cionada en l’ús d’aquests apa-rells. En relació amb aquesttema hi ha moltes opinions, tanta favor com en contra. En contra trobaríem que sónaparells que creen addiccions, faque les persones es relacionind’una altra manera molt mésdistant i ràpida, alguns adoles-cents o joves es poden tornarmés nerviosos o agressius en de-terminats jocs, etc.

A favor trobaríem que són einesque ajuden a la comunicació mésimmediata entre les persones;poden ajudar a nens amb algunadiscapacitat o dificultat a accediri seguir més bé el currículum es-colar; a utilitzar una metodolo-gia diferent de l’aula molt mésdinàmica i motivadora per a l’a-lumnat; etc. En relació amb aquesta qüestió,opino que tots aquests puntsforts i febles sobre l’ús de les no-ves tecnologies es poden veuremés o menys afectats o poten-ciats segons la gestió que hi hagial darrere d’un adult. Qualsevolaparell o instrument pot teniruna finalitat més educativa oprofitosa per als infants o adoles-cents si hi ha una bona supervi-sió. És molt important la relació i la

comunicació que els pares tenenamb els seus fills perquè a l’horad’establir uns límits o compartiraquests moments amb ells pu -guin ser educatius, divertits i noperjudicials per a l’infant i jove.Crec que hem de tenir en comptel’espai on ubiquem aquests apa-rells (és preferible que estiguin al’abast i a la vista de tothom i noen espais més privats com les ha-bitacions) i també és importantpensar quant de temps hi podendedicar. I per últim, la tercera qüestió es-taria relacionada sobre quinaedat és la més adequada per a lautilització d’aquestes noves tec-nologies. Aquí també trobaríemopinions molt diverses, des delsque deixen utilitzar-les des deben petits als que esperen al méstard possible. La meva opinió és també que totrecau sobre la responsabilitat del’adult, ja que no considero nega-tiu l’ús d’una tauleta o consola,

per exemple, en un infant de 4-5anys si els continguts o jocs quehi poden accedir estan adequatsa la seva edat, maduració... Però,sempre tenint en compte que nos’han de substituir pels altresjocs que es puguin fer entre pa-res i fills, com jocs de taula o jocssimbòlics (cuineta, nines...). Itambé considerant el temps quehi poden dedicar, el qual tambéha d’estar relacionat amb la sevaedat, caràcter, etc. El fet de dedi-car-hi molta estona pot provocarels efectius negatius abans co-mentats.Com a pares, no hem d’oblidarmai amb quin objectiu compremo deixem utilitzar aquestes tec-nologies als nostres fills. Doncs,ens hem de preguntar, cal que unnen de 8 anys tingui un mòbil?O cal que un adolescent el porti al’institut o l’utilitzi com un ordi-nador o per fer fotos? Quina fi-nalitat tenen per a nosaltres lesnoves tecnologies?

Q

LES NOVES TECNOLOGIES

EDITORIAL

NURIA MASSAFONT

Equip d’Assessorament i OrientacióPsicopedagògica (EAP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Un grup d’alumens, en una activitat de l’English Time. INSTITUT NARCÍS MONTURIOL

� Institut Narcís Monturiol� Institut Ramon Muntaner� Institut Cendrassos� La Salle Figueres� Institut de Vilafant� SES Cap de Creus de Cadaqués� Institut de Llançà

INSTITUTS AMB ENGLISH TIME

Diàlegs d’Educació NÚMERO 47 | DESEMBRE DEL 2014

Porta’nsla carta als Reis!

Els dies 2 i 3 de gener (de 17.00 a 20.00 h) els patges dels Reis d’Orient seranal Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres)

150502

Aquell matí del 30 de novem-bre, quan tots els ulls estaven po-sats sobre l’esvoranc que el tem-poral de pluja havia obert a laRambla de Figueres, Jordi Pous,el director de l’Anicet de Pagès, vasentir la necessitat d’anar a veurecom estava l’escola, conscient comés, tal com ha exposat en diversesocasions a les administracions,que l’edifici està faltat de mante-niment i que es troba en una zona

inundable. Les seves sospites quela llevantada hauria negat les ins-tal·lacions havien quedat curtes:una paret del pati havia caigut,l’aigua havia penetrat al centresense control i els danys materialscausats són, encara avui, incalcu-lables. Les conseqüències d’aque-lla catàstrofe tenen dues de fredesi una de calenta.

Materials destrossatsUna freda seria la quantitat dematerials que van quedar com-pletament destrossats: ordina-dors i equips informàtics (servi-dor inclòs), taules, cadires, pres-tatgeries, armaris, llibres de text,llibres de lectura, contes, jocs,

material esportiu, instrumentsmusicals, material fungible, cà-meres i un llarg etcètera. I pel quefa a les instal·lacions, els danysvan afectar parets, mosaics, por-tes, armaris, suros, sense comp-tar les humitats.

Una altra de freda seria haver

de lamentar que durant dos dieslectius l’escola va haver d’estartancada a l’activitat educativa, sibé els mestres i el personal no do-cent hi van acudir en ple per ne-tejar i retornar l’equipament a la“normalitat”. Tot i així, ja ho diuJordi Pous, encara haurà de pas-

sar temps fins que l’escola torni aestar en condicions.

“Cal destacar la feina feta pelsmestres, que van fer tasques queno els pertocava, van portar ma-terial de casa per netejar, van aju-dar els companys que tenien l’es-pai més afectat, van crear equipsde treball, amb molta voluntat,van fer hores extres, feina extra, isempre enmig d’un molt bon cli-ma”, explica Jordi Pous, el qualtambé vol enumerar, a banda delsseus companys mestres, totes lespersones que els van ajudar en elstreballs de neteja i reparació del’escola després de l’aiguat: con-serge, vetlladora, monitores demenjador, famílies, alumnes mésgrans, membres del Departa-ment d’Ensenyament –secretariai àrea TIC–, representants de l’A-juntament de Figueres –regidord’Educació i arquitecte–, brigadamunicipal, servei de neteja (va re-forçar el servei), plantilla d’Eco-serveis, membres de l’Altem ibombers.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

II DIMARTS, 30 DE DESEMBRE DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA�

na eina per treballarles competències bàsi-ques a l’aula. Un pre-

text per explicar les històries delluita i resistència en les quals vi-vim. Una motivació extra per mi-llorar l’expressió oral, escrita iplàstica. Una bona manera d’aco-llir i de conèixer altres cultures almateix temps que comparteixesla pròpia. Una iniciativa que faci-lita el treball cooperatiu, l’escoltai l’expressió d’emocions. Una pro-posta que connecta les famíliesamb el centre educatiu. Una ex-cel·lent manera d’aprendre lallengua catalana a l’estranger. Unpresent per no perdre mai l’infantque portem dins. Un bombó per

a les àvies que atresoren la me-mòria. Tot això i més és el que di-uen des de moviments socials, es-coles, instituts, universitats,Ampa, famílies i centres de nor-malització lingüística. Sabeu aquè es refereixen? Doncs al Con-curs de Podcast–Contes del Món(www.contesdelmon.org).

La Plataforma d’Afectats per laHipoteca de Barcelona, la Uni-versitat de Califòrnia, l’AMPA LesMoreres de Santa Fe del Penedès,el Centre de Normalització Lin-güística de Terres de l’Ebre, famí-lies de Vallgorguina, l’Escola Ger-

mans Ochando d’Almassora il’Annkathrin Rieck de París sónalguns dels protagonistes de la 6aedició d’un certamen que impul-sa l’Ass. COMSOC–ComunicacióSocial. Una entitat cooperativaamb seu a Barcelona que promoueines educomunicatives.

En el concurs literari que ensocupa, hi han participat més de6.000 infants, joves i adults ambmés de 600 contes disponibleson-line. Un bon recull d’aquesteshistòries les publiquem en lli-bres-cd, i produïm espectaclesamb la col·laboració d’Oriol Ca-

nals, Jordi Tonietti, Rah-monRoma i Carles Cuberes, quatreanimadors que en saben un cabàsde “cantar contes i contar can-çons”. Així ho fan en dos especta-cles que pots portar al teu centreeducatiu, biblioteca o plaça.

En un petit poble del sud d’Eu-ropa on parlen la llengua catala-na i beuen de diferents pous cul-turals, alimenten la cultura po-pular de tradició oral i estimulenla memòria dels pobles de la Ter-ra perquè estigui més viva quemai. I tu? Ens expliques la tevahistòria?

U

A FONS

“NAVALLA SUÏSSA”EDUCOMUNICATIVA

Membre de COMSOC–Comunicació Social

DAMIÀ CARO

La Salle Figueres desenvolupaa l’etapa de l’ESO el projecte Faig,una iniciativa pedagògica en quèels alumnes han d’emprendre unainvestigació cooperativa. El Faigés la culminació d’un altre pro-jecte, el Destí, que comença a P-3i acaba a 6è de primària. Al llargdel curs, els alumnes fan dos pro-jectes Faig, un de científic i un al-tre d’humanístic. I cada projecteté tres moments clau: l’imput,l’output i la comunicació.

En l’imput, els protagonistessón els professors, els quals s’en-carreguen d’estructurar recursosentorn d’un tema: xerrades, ví-deos, sortides, invitació a pares afer xerrades... Llavors hi ha l’out-put, moment en què els alumneshan d’organitzar-se en equips dequatre i triar un projecte, que seràtutoritzat. El treball que han defer segueix el mètode IDEAR, si-gles d’identificar, definir, exami-nar alternatives, actuar i resoldre.“En cadascuna d’aquestes lletres,hi ha una estratègia”, anota JuanJosé Rodríguez, cap d’estudisd’ESO de La Salle Figueres.

Finalment, la comunicacióconsisteix en la presentació, da-vant la resta d’alumnes, de cadaun dels projectes. En aquest cas,cada equip segueix un guió i tam-bé fa una autoavaluació. “Fa cincanys que ho fem i estem molt con-tents amb el treball que fan elsalumnes. El resultat final del quehan treballat és important, peròhi ha altres aspectes que també hosón, com la cooperació entre com-panys o tot el procés d’investiga-

ció i la presa de decisions”. Els projectes d’investigació co-

operativa que aquest curs fan a 1rd’ESO giren al voltant de la for-ma (científic) i Roma (humanís-tic); a 2n, l’edat mitjana i la soste-nibilitat i el medi ambient; a 3r,l’emprenedoria i la salut, i a 4t fanun únic projecte d’AprenentatgeServei, en què els estudiantscol·laboren amb diferents col·lec-tius de la ciutat, en situacions re-als de l’àmbit social.

FIGUERES | M. R.

És una iniciativa que el centre desenvolupa als cursos d’ESO i que fomenta la creativitat�

«Faig», un projecte de La Salle que obrela porta a la curiositat i la investigació

Fruita a la Llar és el nom d’unprojecte de la llar d’infants ElsNins, de Vilajuïga, que permetdesenvolupar en els nens i les ne-nes el sentit de la vista, el tacte,l’olfacte i el gust, a més d’intro duirgustos nous, amb la diversitat defruites que van apareixent cadaestació de l’any. Per mitjà d’aquestprojecte, es crea una estona de co-municació entre els infants, d’in-tercanvi, de saber compartir i desaber esperar.

“Per fomentar la participacióde les famílies, cada dijous tres fa-mílies són les encarregades deportar les fruites que esmorzaremel divendres. Cada família portaun tipus de fruita diferent i ja elsindiquem quines toquen”, expli-quen les educadores d’Els Nins.

Els esmorzars dels divendressón a base de tastets de fruita. Lamestra presenta la fruita o fruitesque han arribat a la llar. Els nensi les nenes les poden tocar, olorar,anomenar, comptar... Després depelar-la i tallar-la, la mestra lacol·loca en diferents plats a lestaules i dóna diferents pautes alsinfants, com ara que la fruita quees toca s’ha d’agafar i menjar i no

tornar-la a deixar al plat. Cada divendres, els nens i les

nenes disposen d’estris per aga-far els trossets de fruita, o bé lesmans. Altres activitats que tam-bé fan els petits és la de barrejardiferents fruites en un platet perelaborar macedònia; amb un es-premedor manual fan suc de ta-ronja, i quan és època de síndriai meló ells mateixos s’encarre -guen de treure les granes per talde menjar-s’ho.

VILAJUÏGA | M. R.

Els infants d’Els Nins apreneni descobreixen amb la fruita

La inundació va deixar l’escola en un estat de desolació. ESCOLA ANICET DE PAGÈS

El «Faig Brownie» el formen l’Alex, en Joan, l’Ona i la Desi. LA SALLE

Com una llevantada es va encruelir ambl’escola Anicet de Pagès

Personal docent i nodocent va fer pinya pernetejar i reparar l’escola, queva estar tancada dos dies

�

Un tastet de fruita a la llar. ELS NINS

DIALOGUEM AMB...

III�Diàlegs d’EducacióEMPORDÀ | DIMARTS, 30 DE DESEMBRE DEL 2014

Andrés Aragoneses i Antoni Her-nández, representants de l’Asso-ciació Planeta da Vinci, van pre-sentar el 20 de novembre, a LaCate, davant 280 alumnes de cinccentres de primària, el muntatge«Ciència al modernisme: l’àtom».Andrés Aragoneses i Antoni Her-nández són físics i els dos són, amés, professors de la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC).Per fer assequible la ciència a lamainada, transformen la sevaimatge i, a l’escenari, es conver-teixen en dos físics clowns.

Com se’ls acut a dos professorsd’universitat oferir la seva faceta cò-mica com a recurs didàctic?

Andrés Aragoneses: La idea ésdivulgar ciència i per fer-ho ha-víem de buscar una fórmula dife-rent. A partir de la nostra afició perles antiguitats, a partir de la his-tòria de la ciència i arran de la firadel modernisme que es fa a Ter-rassa, se’ns va ocórrer canviar l’en-focament del típic professor quefa una conferència seriosa. Ens va

atraure la idea de fer una obra deteatre, en què, a més de divertir-se, es pot aprendre ciència.

Els nens que els han vingut a veu-re a La Cate tenen 8 i 9 anys. Comse’ls ajuda a despertar l’interès perla ciència?

Antoni Hernández: Se’ls ha detransmetre la inquietud i la pas-sió per la ciència, tot i que cal te-nir en compte que ja la tenen.Potser un dels objectius que totdocent s’hauria de marcar és queels nens no perdin, al llarg de l’en-senyament, aquesta inquietud.La primària és una etapa clau. Siels nens perden l’interès per laciència o pels aprenentatges engeneral en aquesta època, ens tro-barem que a la secundària no elsagradarà estudiar. És importantoferir estímuls diferents delsquals poden trobar a la xarxa.

Quin tipus d’estímuls? Antoni Hernández: A la xarxa

troben imatges i vídeos de totamena, però aquí els oferim la vi-vència de la ciència, que partici-pin d’aquesta conferència teatra-litzada o obra de teatre.

«Ciència al modernisme: l’àtom»es remunta a cent anys enrere. Perquè han triat aquest període?

Andrés Aragoneses: Fa centanys van passar coses apassio-nants, amb nous descobriments,com l’àtom, la relativitat, la ra-dioactivitat. Es descobria unaciència que ara tenim a les nos-tres cases, perquè tota la tecno-logia depèn justament de tot allòque es va descobrir en aquellaèpoca. Un dels nostres objectiusés mostrar com la ciència bàsicaacaba tenint unes aplicacionssorprenents. Un telèfon mòbildepèn, per exemple, del que esfeia fa cent anys als laboratoris.

Consideren interessant que elsnens parlin més amb els avis per sa-ber com eren els seus aparells?

Antoni Hernández: Segura-

ment l’evolució tecnològica s’hade mostrar com a cultura, perquèla ciència és cultura. Els avis so-vint narren històries, però tam-bé és maco que expliquin queabans per marcar un número detelèfon havien de ficar els dits enuns forats. Això nosaltres ho hemviscut però ells, que ara són nens,no. No tot està aquí com per artde màgia. Els avis són una fontde coneixement per als nens. Hiha hagut un procés històric i laciència i la tecnologia en són fru-its. També animem als professorsque mostrin aquesta evolucióhistòrica de les coses.

Ciència és una paraula gran.Andrés Aragoneses: La ciència

és la curiositat per saber com fun-ciona l’univers. Aquesta curiosi-tat la tenim tots des de fa milionsd’anys. Els científics el que prete-nem és entendre la natura, única-ment. És un joc, és un plaer, ambunes aplicacions sorprenents.

Fem un bon ús de la tecnologia?Antoni Hernández: Jo recordo

que a la meva mare, quan era pe-tita, el seu avi li deia que no esti-gués tanta estona endollada a laràdio que acabaria tonta. A -quests patrons s’han anat repe-tint. Primer va ser amb la ràdio,després va ser amb la tele i ara ésamb Internet. Hi ha coses que nohan canviat, però tot depèn del’ús que en fem, de la tecnologia.R

P

R

P

R

P

R

P

P

P

R

R

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA REFERENT

La ZER Les Salines i la ZER Re-quesens han celebrat el primer Co-untry English Day. La ZER LesSalines està formada per les esco-les de Maçanet de Cabrenys, Agu-llana, Biure, Boadella i la Vajol; ila ZER Requesens la integren lesescoles de Capmany, Darnius, Es-polla i Sant Climent Sescebes.

Els objectius d’aquesta troba-da han estat que els alumnes es re-

lacionin entre ells, a més de poderpracticar i escoltar l’anglès duenta terme diferents activitats. Unaaltra finalitat ha estat fomentarl’intercanvi de materials i estratè-gies metodològiques entre les es-pecialistes d’anglès de les ZER.

La jornada es va celebrar el 27de novembre i es va obrir amb l’o-bra de teatre Treasure Island, dela companyia IPA Productions.Els alumnes van gaudir molt par-

ticipant activament en el mun-tatge. Després, els nens i les neneses van dividir en dotze grups,aprofitant la temàtica de l’obra deteatre (treasures, maps, pirates,adventurers, sailors, parrots, an -chors, islands, flags, seas, cap-tains i ships), i es van realitzar vuitworkshops diferents per treballarde diverses maneres la llengua an-glesa. Els workshops van seraquests: Crazy Balls, Twister,

Running Dictation, SpellingGame, Wordsearch Challenge,Stepping Stones, Memory Game iFind the treasure. Per finalitzar latrobada, van ballar tots junts lacançó de country Achy BreackyHeart, de Billy Ray Cyrus.

La trobada es va preparar mit-jançant un grup de treball en quèva participar el professorat espe-cialista d’anglès i altres docentsdels centres.

FIGUERES | REDACCIÓ

«Country English Day», una trobada en anglès

«La ciència és lacuriositat per saber com funciona l’univers»

ENTREVISTA

Andrés Aragoneses i Antoni HernándezFÍSICS, PROFESSORS DE LA UPC, MEMBRES DE PLANETA DA VINCI I CLOWNS

Andrés Aragoneses i Antoni Hernández fan una conferència teatralitzada sobre ciència. MAIRENA RIVAS

Els alumnes de les ZER Les Salines i Requesens van compartir activitats preparades en anglès el 27 de novembre passat. EMPORDÀ

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

IV DIMARTS, 30 DE DESEMBRE DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

HENRY PETER BROUGHAM1779-1868

L’educació fa la gent fàcilde dirigir però difícil demanipular, fàcil de governarperò impossible d’esclavitzar»

«

TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)

What the world eats és una aplicaciódel National Geographic, en anglès, peròmolt intuïtiva i fàcil de desxifrar, quepermet veure el tipus d’alimentació devint-i-dos països, comparar-los entre ellso amb la mitjana del món, en general, obé producte per producte, per grams,per calories, veure l’evolució d’aquestsaliments al llarg dels anys. Cada un delsgràfics és interactiu, i permet veure com ha variat tant el con-

sum calòric com el repartiment d’aquestescalories entre els principals grups d’ali-ments des del 1962 fins al 2011.

El web conté un sistema de gràfics molt reei-xit, molt adequat si es treballen els hàbitsalimentaris o la producció d’aliments al món,al centre o a l’aula. What the world eats és un projecte més am-biciós que s’anomena The future of food(http://food.nationalgeographic.com/) quetambé us convidem a veure. Una bona notí-cia: a escala global es consumeixen més ca-

lories que fa mig segle.

QUÈ MENJA EL MÓN?

HTTP://WWW.NATIONALGEOGRAPHIC.COM/WHAT-THE-WORLD-EATS/

“M’AGRADAVA LA GRAMÀTICA” En Joan va néixer en un pis ubicat al car-rer Méndez Núñez, mentre que el cas-tell de Sant Ferran era bombardejat.

e petit vaig anar a les Escoles públiquesde Llançà. El meu pare era ferroviari i

anàvem canviant de poble quan tocava canviard’estació. Era l’any 1940. La primària la vaig fera Llançà i a Vilamalla. Enaquesta darrera vaig ser-hi fins als 9 anys i després3 anys més als Fossos a Fi-gueres. Vaig fer batxille-rat al Muntaner en horaride matins i a les tardesanava a casa del meu on-cle, Sr. Miquel Sels, (moltsel van conèixer perquèfou el director del Lauren-sana de Girona). M’agradava tot el que te-nia a veure amb la gramàtica i història d’Espa-nya. Les assignatures que no em feien gaire peseren les matemàtiques o “Aritmètica” que dè-iem nosaltres. Me’n recordo de com apreníem els rius d’Espa-nya, “los golfos, cabos y bahías”. “Las provinciasy capitales de España”. Aquestes ens les apre-níem cantant... encara les cantaria ara.El Sr. Albert Sobatella era el nostre mestre. Re-cordo que ens dividien els nens a un costat i lesnenes en un altre. Vigilaven que no ens barre-géssim, no era ben vist en aquells temps. Era elque es feia en aquells anys... cosa impensable

avui dia. Abans havíem de memoritzar-ho tot ino m’agradava gens. Però ho apreníem... quinremei quedava. Parava molta atenció i la me-mòria anava creixent. El mètode de les classesera una explicació magistral i fer resums. Ara veigque fan una breu síntesi i ja n’hi ha prou. La ma-nera d’ensenyar és molt diferent, fan altres tre-balls i exercicis. Pel que fa als edificis eren grans,

classes amples, pupitres defusta, tinters... quins re-cords! També he de dir que no totera flors i violes, perquè en-tre la colla dels del port i lacolla de la vila sempre ensbarallàvem. Recordo quequan van fer la pel·lícula: ElZorro de Tiron Power, gui-xàvem pertot arreu la “Z”,a la pissarra, a les parets del’escola, a les del carrer, etc.

A Llançà tot eren horts i ens hi posàvem per aga-far fruita quan sortíem de l’escola. Els pares des-prés ens donaven la gran bronca. Per a nosaltresera un joc, com tot el que fèiem i ens inventà-vem pilotes, guerres de rocs, caniques, futbol...Puc dir que els dos mestres que em varen mar-car més per la seva dedicació i interès foren elSr. Albert Sobatella, a primària, i el Sr. Santaló,quan feia batxillerat.”

Joan Sels i JouData naixement: 29 de setembre del 1937(Casal de la Gent Gran Figueres)

“D

ENGLISH TIME ENIGMA

SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS

WEB RECOMANADA

BIBLIOTECAE

LA FRASE

Aquest mes de desembre s’ha representat a Figueres una obrade teatre que fa referència indirecta a l’Holocaust. L’obra escenificala “neutralitat” suïssa durant i després de la Segona Guerra Mundial.

Volem saber el nom de l’obra de teatre i el nom del seu autor.

RESPOSTA:

Pista visual núm. 2 (retrat de l’autor)

Andorra/Max Frisch

ANSWER:

At 221B Baker Street

AUTORA: BAQUÉS, MARIAN ABADIA DE MONTSERRAT, 2011

� TÍTOL: «GORRES PER A TOTHOM»

Temàtica: DIFERÈNCIES (10-12 anys)

En Víctor, en Joel, l’Anna i laMarina tenen 11 anys. Van ala mateixa classe i són molt imolt amics. El que més elsagrada és jugar plegats isobretot jugar a endevinalles ijocs de paraules. Arriba undia, però, que en Víctor esposa malalt: li diagnostiquenleucèmia. Els seus amics no el deixaran sol i més quemai estaran al seu costat i sobretot jugaran, jugaranmolt per vèncer la malaltia.

�

AUTOR: SATZ, MARIO BABULINKA BOOKS, 2013

� TÍTOL: «LA SOPA DE L’AVI»

Temàtica: TRASTORNS ALIMENTARIS(12-14 anys)

Una adolescent, la Catalina,que viu sota el pes del’anorèxia, és salvada inextremis pel seu avi jubilatque la cura amb un “senzill”plat de sopa. Una bellahistòria que ens ensenya queno hi ha vis medica quesuperi l’amor, que és el que,en definitiva, acabarà ajudant la protagonista. A poc apoc, l’amor i els consells de l’avi donaran força a laCatalina que, tot pintant, recuperarà les ganes de viure.

�

AUTOR: SCHAMI, RAFIK MAGRANA, 2011

� TÍTOL: «UNA MÀ PLENA D’ESTELS»

Temàtica: RACISME (14-16 anys)

Aquest és el diari d’unadolescent sirià, que escriudes de Damasc. El noi somiaser periodista i malgrat lapressió familiar, hoaconsegueix. Això li permetràcontactar amb gent que lluitacontra el règim dictatorial delseu país. La novel·la de RafikSchami ens transporta a la vida quotidiana del món àrabamb la voluntat de trencar tòpics i desmuntar prejudicis.Resulta de plena actualitat.

�

• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres• Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses• Biblioteca Ramon Bordas i Estragués,

de Castelló d’Empúries• Biblioteca Victor Català, de l’Escala• Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria,

de la Jonquera

• Biblioteca Pere Calders, de Llançà• Biblioteca Marta Fàbrega i Romans,

de Sant Pere Pescador• Biblioteca Bonaventura Carles Aribau,

de Garriguella• Biblioteca del Port de la Selva• Biblioteca de Vilajuïga

Pista visual núm. 1(cartell de l’obra)

Pista (cita de l’autor)“No hi ha res més dur

que acceptar-se un mateix”