Professorat de set instituts del’Alt Empordà, juntament ambresponsables del Museu Memo-rial de l’Exili i del Servei Educatiude l’Alt Empordà, han creataquest curs el grup de treball deGeografia i Història. Una de lesprimeres fites que s’ha fixat ha es-tat rescatar la memòria per sensi-bilitzar l’alumnat entorn del quevan suposar la II Guerra Mundiali els camps de concentració i ex-termini. Durant aquest curs, elsset instituts porten a terme tre-balls relacionats amb l’exili, la de-portació i l’Holocaust, a partird’un enfocament de consciencia-ció dels drets humans.

La Jonquera ha estat, el 28 degener, un punt de trobada per aestudiants i professors de sis delsset instituts del grup de treball: elCentre Escolar Empordà-SantJosep, de Roses; l’Institut de Vi-lafant, i els centres de FigueresAlexandre Deulofeu, NarcísMonturiol, Olivar Gran i Cen-drassos –l’Ins El Pedró el mateixdia celebrava el simposi Ulls d’Ar-gos. Ha estat una jornada d’inter-canvi i de reflexions, en què s’handonat a conèixer alguns dels tre-balls que els alumnes han fet al

voltant d’aquesta temàtica. El 28 de gener ha estat el dia

després de la commemoració del70è aniversari del final de la IIGuerra Mundial i de l’allibera-ment dels camps de concentra-ció. És per això que aquesta haestat la data escollida per a la tro-bada a la Jonquera, una trobadaen què, a banda de l’exposició detreballs, els estudiants han pogutvisitar el Museu Memorial de l’E-xili i participar en la projecciód’un documental, Nit i boira,d’Alain Resnais.

Les activitats educatives entornde l’Holocaust es continuen tre-ballant durant el curs. Un actedestacat que el grup de treball haprogramat per al 18 de febrer és lapresentació del llibre Les set cai-xes, de Dory Sontheimer, a la bi-blioteca Fages de Climent.

La intenció del professorat deGeografia i Història és donar con-tinuïtat a aquest projecte en pro-pers cursos.

LA JONQUERA | MAIRENA RIVAS

L’Holocaust des d’un enfocament pedagògicProfessorat de set instituts de l’Alt Empordà han creat el grup de treball de Geografia i Història

oncs sí, treballo alServei Educatiu, con-cretament al CRP delSEAE. Compartim

despatx amb l’ELIC i a la saladel costat hi ha l’EAP, però so-vint també hi trobareu els pro-fessionals del PAS, del CREDA,del CREDV... Els que ja ens que-den més lluny són els del CdA.

La nostra feina és diversa: témolt a veure amb el PFZ, perexemple amb els FIC i amb lesgestions GTAF, però també ambel PGA-PASEZ de cada centre,tant si és d’ESO o de FP o com siés una ZER o un CAEP; coordi-nant-nos amb els ST en qües-tions tan diverses com les ses-sions de SDTAC, el CLVA, els

SEV, els DE, els PQPI, els FPI,l’IOC, el PAP, el BDR, les TAC; ide tant en tant contactem ambl’ICE, o la UdG, o l’EOI, o lesAMPA; o elaborem propostespròpies com la SCC, per dir-nealguna.Compartim processos amb laresta d’equips i, sovint, ens in-tercanviem acrònims com petitstresors. Els de l’EAP gestionenalumnes NEE, TEA, TDAH, DI,DA, AGD..., intervenen en l’ela-boració dels PI, dels certificatsICASS i s’han d’entendre ambMEE, CSMIJ, CDIAP, tot vet-llant pels SEEZ. Els de l’ELIC,en canvi, intervenen en els PEE,les ILEC, el PIL, els AIL, elsCLIC, però no tant amb elsPILE i els AICLE.

I tots plegats sempre pendentsde les eines TIC: quan no falla laFO són els SAI, les PDI, els XP.Això implica trucades al SAU, oal CTTI, actualitzar el PUC, elGEPSE, entrar dades al SAGA,a l’ATRI, gestionant contra se -nyes GICAR i XTEC, mirant lesnovetats a l’ARC, estar al casdels QV, i les propostes que vin-guin del CESIRE. Ei, i sempreamatents de les prioritats ofi-cials, tant si vénen de la LOM-CE, de la LEC, del desplega-ment de les Cb...És evident que l’ús d’acrònimsés molt pràctic a l’hora de re-dactar memòries, informes,propostes, projectes, plans, pro-grames, enquestes, aplicatius,dossiers i valoracions. Potser és

tan útil perquè ens hi dediquema cor què vols; a redactar, vulldir. Redactem molt. Redactemtant que no sabem si hi ha prougent en el sistema per llegir-s’ho. Cada acrònim ens indicaquina etiqueta donem per feta,per consolidada, que ja no ne-cessita gaire revisió ni reflexió,que ja està establerta.Fins que un altre acrònim eldesplaci i ja no se’n parli més.Al final els hi agafes gustet. Finsi tot n’inventem per explicarprocessos interns (tot practicantidiomes): fer un PMO (pasarleel muerto a otro) o un fitxerFYEO (for your eyes only).Bé, crec que ja us en podeu feruna idea, no? APM?CM

D

CRP (SEAE)

EDITORIAL

CÀNDIDMIRÓAssessor del Centre de Recuros Pedagògics (CRP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

El 28 de gener estudiants altempordanesos han participat en una trobada a la Jonquera. FALGUÉS FOTOGRAFIA

El disseny en homenatge a lesvíctimes de l’Holocaust ha es-

tat realitzat per Agustina Salvatierra,de l’Institut Alexandre Deulofeu.

�

EL LOGOTIP

Set instituts porten a termeaquest curs treballsrelacionats amb l’exili, ladeportació i l’Holocaust

AGRAÏM LA CONFIANÇA DELS NOSTRESCLIENTS I AMICS DURANT

AQUESTS ANYS!

Moltes gràcies!C. MÉNDEZ NÚÑEZ, 22 FIGUERES TEL. 972 507 77615

1299

Diàlegs d’Educació NÚMERO 48 | FEBRER DEL 2015

La Llar d’Infants Els Miqueletsi l’Escola Vallgarriga, de Sant Mi-quel de Fluvià, desenvolupen elprojecte conjunt Escola-Llar. Labona relació entre els dos cen-tres, l’excel·lent resposta delsnens, la valoració conjunta de leseducadores i la predisposició delspares han fet possible que aques-ta idea es mantingui curs rere

curs. “El pas de P2 a P3 és més fà-cil per a aquests nens, ja que du-rant tot un curs es familiaritzenamb un entorn diferent, mésgran, que forma part del seuaprenentatge futur”, expliquenles educadores de la llar Els Mi-quelets, Núria Borràs (directora)i Gemma Pallarès.

Les propostes dels anys ante-riors anaven enfocades a com-partir un dia a la setmana activi-tats musicals, plàstiques, d’expe-rimentació. I, de mica en mica, elprojecte s’ha ampliat.

El plantejament és el treballper racons. A causa de la quanti-

tat de nens que aquest any hi haals Miquelets, s’han fet dos grupsde P2. Els nens de l’escola (P3, P4i P5) també s’ han agrupat en dos.A partir d’aquí, els dilluns i els di-mecres es porta a terme aquestprojecte, amb grups partits pertal que tots els nens puguin par-

ticipar-hi un d’aquests dos diesde la setmana. Els infants de lallar comparteixen l’aula de jocsimbòlic amb els nens de P3,P4 iP5 de l’escola.

Les educadores de la llar i elsmestres de l’escola fan una valo-ració personal del projecte des-

tacant dos aspectes que, segonsafirmen, els encoratgen: “Lail·lusió amb què els infants espe-ren aquesta activitat, i veure comels nostres infants integren es-pontàniament en el seu dia a diaels aprenentatges que han fet al’aula de joc simbòlic.”

SANT MIQUEL DE FLUVIÀ | MAIRENA RIVAS

II DIMARTS, 3 DE FEBRER DEL 2015 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA�

om diria que la pro-gramació i la robòticasón assumptes a l’a-

bast d’uns pocs privilegiats. Resmés lluny de la realitat. Cada dia

més, aquest tema forma part de lespolítiques educatives de molts pa-ïsos del món. També podem pen-sar que la programació i la robòti-ca és un tema que s’aplica nomésen una àrea del coneixement, comara la tecnologia. També això ésfals, ja que podem trobar molts ex-emples d’aplicació pràctica de laprogramació i la robòtica en qual-sevol àrea del coneixement.

El fet de començar a programardes de ben petits estimula l’es-tructura mental i, per tant, la crea-tivitat. Qualsevol situació, qualse-vol problema es pot esmicolar ensituacions o elements més simples

fins que tinguem la visió generalamb el conjunt de tots els ele-ments. Doncs bé, això es diu “al-gorisme” i per saber què és aquestconcepte anem a la Viquipèdia(http://ca.wikipedia.org/wiki/) icerquem la paraula “algorisme” iveurem que diu: “conjunt finitd’instruccions o passos que ser-veixen per a executar una tasca oresoldre un problema...”.

El problema d’ensenyar a pro-gramar als més petits és que no espot fer de la manera tradicionalamb línies de codi, difícil d’enten-dre, si no és a partir d’una deter-minada edat, però això fa temps

que està resolt amb la programa-ció per blocs que fan referència aconceptes fàcils d’entendre. Unexemple paradigmàtic de llengu-atge de programació apte per a to-tes les edats és Scratch(http://scratch.mit.edu/), que enspermet desenvolupar programesdes dels primers cursos de primà-ria fins als nivells més avançats.Però també hi ha altres exemplesde llenguatges que treballen ambblocs, com ara el LEGO o Blockly.Tots els llenguatges intenten ges-tionar algun element físic que fales funcions de robot.

Podem disposar de robots sen-

zills, complicats, amb una únicafunció, amb moltes funcions al-hora, fixes, en moviment, etc. Elmercat està ple de robots educati-us de tota mena, kits per muntaro totalment muntats, o fins i totpodem muntar el nostre robot apartir d’instruccions que trobemper la Xarxa, encarregant les pe-ces o construint nosaltres matei-xos aquestes peces amb impres-sores 3D. L’alumnat d’ara té totun món al seu abast que li per-metrà construir el seu coneixe-ment i el professorat no pot ne-gar l’evidència, s’adapta als noustemps com ho ha fet sempre.

H

A FONS

PROGRAMACIÓ I ROBÒTICA

FEDE LUQUE Catedràtic de Tecnologia

Projectes com L’apadrinamentlector, Adoptem la muralla i His-tòries de vida amb ulls d’adoles-cent tenen en comú la línia de tre-ball amb metodologia aprenen-tatge-servei que es desenvolupa ala SIN (Secció d’Institut) Empu-riabrava. Aquest curs escolar, amés de donar continuïtat a algunsd’aquests serveis, se n’han progra-mat de nous. L’objectiu és, com ex-pliquen els seus responsables, in-volucrar al màxim els alumnesparticipants de 3r i 4t d’ESO.

“Aquests nous reptes de serveicomunitari esperem que continu-ïn contribuint a millorar la moti-vació, l’esforç i l’interès dels alum-nes com fins ara”, diuen els pro-fessors, i hi afegeixen: “Com a do-cents, desitgem que l’experiènciad’estar en contacte amb altres re-alitats i amb entitats municipalsajudi els alumnes a ser ciutadansmés compromesos i més respon-sables.”

Entre els nous serveis que s’haniniciat aquest curs a l’Institutd’Empuriabrava, n’hi ha un, de-nominat Djumbai, que preténsensibilitzar els joves en la solida-

ritat i la cooperació tot establintun canal de comunicació ambadolescents de Guinea Bissau.Djumbai és una ONG que col·la-bora amb les poblacions més des-favorides mitjançant projectes au-tosostenibles de cooperació per aldesenvolupament.

Un altre projecte nou és El bancdel temps, un servei d’intercanvide temps i habilitats entre perso-nes. En aquest cas, s’ha establertuna xarxa social d’ajuda entre lacomunitat educativa i les seves fa-mílies, que posa en contacte ne-cessitats i intenta resoldre-les sen-se despeses econòmiques, inter-canviant temps.

Activitats físiques per a avisEl darrer dels projectes que s’hainiciat es diu Fem salut 0-99 i esbasa en un intercanvi generacio-nal en el qual els adolescents dis-senyaran un programa d’activitatsfísiques adreçades als avis del ca-sal de Castelló d’Empúries. Elsnois i les noies faran de monitorsdurant unes quantes sessions.

D’aquesta manera, els jovescomparteixen una estona i un es-til de vida saludable amb la gentgran. “Mitjançant aquesta actua-ció i gràcies a l’intercanvi de tempsentre les dues generacions, prete-nem que aquestes esdevinguinmés properes, comparteixin co-neixements i, per tant, s’enriquei-xin mútuament”, anoten els pro-fessors de l’institut.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.

La metodologia de l’aprenentatge-servei millora la motivació, l’esforç i l’interès dels joves�

El servei comunitari apropa altres realitatsals estudiants de la SIN Empuriabrava

Els alumnes de 5è del Col·legiCor de Maria de Figueres desen-volupen la seva creativitat i en ginyi aprenen de manera pràctica i di-vertida a L’hora del codi, un pro-jecte de programació informàti-ca. Els nens i les nenes resolen si-tuacions en diferents entorns tec-nològics alhora que creen els seuspropis jocs i animacions.

L’hora del codi es va introduiral centre el curs passat, desprésque un pare de l’AMPA, que ésprofessor d’informàtica, presen-tés una proposta a l’equip direc-tiu, que va acabar sent aprovada.Aquest pare, Joaquín Rubio, queimparteix la classe als alumnes de5è juntament amb la mestra d’in-formàtica Anna Garcia, conside-ra molt important que la progra-mació informàtica formi part delcurrículum de l’educació primà-ria. “Darrere de les activitats queproposem als alumnes hi ha unllenguatge de programació en quèutilitzen una lògica. Sense ado-nar-se, es troben en situacions dela vida quotidiana en les quals es-tan programant”, explica Rubio.

L’objectiu d’aquest projecte ésaprendre ciències computacio-nals ensenyant els fonaments de

la programació informàtica. Almateix temps, L’hora del codi ca-pacita els alumnes a tenir un pledomini de les tecnologies de la in-formació i la comunicació.

L’octubre passat, el Cor de Ma-ria va participar en un esdeveni-ment de la Setmana del Codi aEuropa, i al desembre a la Setma-na de l’Educació de Ciències de laComputació. Dos alumnes, l’Ale-xis i en Gerard, diuen que és di-vertit dissenyar jocs propis, men-tre que la Tània destaca que tot esfa en anglès.

FIGUERES | M. R.

«L’hora del codi» del Cor deMaria ensenya programació

El treball per racons estableix situacions que responen als interessos i ritmes d’aprenentatge de cada nen. ELS MIQUELETS

El projecte «Djumbai». SIN EMPURIABRAVA

La llar d’infants i l’escolade Sant Miquel de Fluviàcomparteixen jocs i espais

Les activitats del projecte«Escola-Llar» afavoreixen elvincle interactiu entrecompanys de diferents edats

�

Una classe d’informàtica. COR DE MARIA

CARMINA I FREDERIC LUQUE

Institut Tecnològicde Figueres

DIALOGUEM AMB...

III�Diàlegs d’EducacióEMPORDÀ | DIMARTS, 3 DE FEBRER DEL 2015

Assumpció Aurich porta gairebétres dècades fent classes de biolo-gia, i fa setze anys que és profes-sora a 1r i 2n de Batxillerat a l’Ins-titut Castelló d’Empúries.

Creu que les disciplines acadèmi-ques de ciències haurien de formarun conjunt?

Fa molt de temps que es treba-lla en els eixos transversals, in-tentant lligar tot el que serien lesassignatures de ciències. El quepassa és que és difícil que tots elsdepartaments vagin a una.

Quin benefici en trauríeu els pro-fessors i els alumnes de la ciènciaintegrada?

És important que l’alumne s’a-doni que la matemàtica es potaplicar, igual com la física i la quí-mica. Cal que l’alumne vegi mésquines són les aplicacions de laciència. Si imparteixes les classesdes d’un marc teòric, aïllant unaassignatura de l’altra, l’alumne nopot veure les aplicacions. Ens fal-ta una mica això, que l’alumnevegi com aplicar els coneixements

que està adquirint. Creu que es fa massa teoria en

aquesta branca de l’ensenyament? El que no podem fer és comen-

çar la casa per la teulada. Hem detreballar a poc a poc els conceptesteòrics perquè l’alumne els vagiassumint. És innegable que lapart teòrica hi ha de ser. Però tam-bé és veritat que ens falta fer arri-bar a l’alumne una mica més l’a-prenentatge de l’aplicació de laciència.

Hi ha gaires alumnes que optenper estudiar biologia a Batxillerat?

N’hi ha molts, i tant. Els estu-diants que trien fer Batxillerat hofan perquè volen fer un cicle for-matiu de grau superior o volen feruna carrera universitària. Aquellsque van a Batxillerat volen conti-nuar estudiant. I en concret elsque agafen biologia són aquellsque volen fer la branca de sanitat,on s’inclouen medicina, veterinà-ria, infermeria, biologia, micro-biologia, genètica humana, totaixò agrada molt als joves.

Les ciències tenen un paper prouimportant des de l’etapa infantil,passant per la primària i fins a arri-bar a la secundària?

A primària, l’ensenyament és

molt integrat i potser més aplicat,perquè els nens treballen molt labassa, l’hort i totes aquestes coses,però a l’ESO això no passa. A l’E-SO no és tan integrat perquè s’a-profundeix més en continguts.

Disposa de prou recursos el pro-fessorat de ciències?

El problema és que, si vols fermoltes pràctiques de laboratori,necessites molt material. Hi hamolt material que no està a l’a-bast dels instituts, perquè elspressupostos s’han reduït mol-tíssim i això ens fa anar una micaescassos. Però, vaja, fem el quepodem. Es poden fer pràctiquesamb qualsevol cosa, avui dia.Però també és cert que s’han ha-gut de treure pràctiques que noes poden fer perquè requereixen

uns materials concrets.Aquesta situació limita el treball

del docent?Jo crec que no. Crec que es po-

den fer pràctiques amb moltescoses que sí que tenim a l’abast,i, si l’alumne hi està interessat, hopassa bé amb qualsevol pràctica.Als alumnes, els agrada molt tre-ballar al laboratori, la manipula-ció. També és important que elprofessor faci propostes atracti-ves. Pots començar amb una cosatan simple com un article de dia-ri i aleshores pots anar estirant.

Pot posar un exemple?Als alumnes de primer de bat-

xillerat, per exemple, els he parlatd’un article sobre una investiga-ció que ha fet la Universitat deGranada amb estudiants d’Eco-

nòmiques. Han trobat una rela-ció significativa entre la divisió dela longitud dels dits índex i anu-lar de la mà dreta i la seva relacióamb l’aptitud que tenen els alum-nes envers les matemàtiques. Enla pràctica hem llegit l’article, hemmesurat dits, hem buscat infor-mació, hem passat una hora lamar de bé i no hem necessitatmassa material, només la pissar-ra digital i un regle. A partir d’a-quí treballes la testosterona, elsandrògens, els estrògens, què són,com se secreten... tot això es lligaamb el cos humà, les molècules.Intentes buscar una ciència mésintegrada, perquè, a més, pots ferestadística. La biologia és una as-signatura fàcil per engrescar elsalumnes.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

P

R

R

P

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA REFERENT

El curs 2012-2013 el Departa-ment d’Ensenyament, la Federa-ció Catalana d’Escacs i la Uni-versitat de Girona (UdG) vanpresentar un projecte per tald’introduir els escacs en horarilectiu. Es va fer una prova pilotamb deu escoles, i aquest curs jaen són 141.

A partir del tercer trimestredel curs passat es va iniciar elprojecte a l’Escola Sant Pau deFigueres, i, actualment, els es-cacs ja estan integrats dins l’ho-rari de Cicle Inicial –una horacada quinze dies–. El mestre quefa les classes ha rebut una for-mació prèvia. L’objectiu d’aquestprojecte és ajudar els alumnes aser més competents, potenciantal màxim la creativitat. En capcas hi ha la voluntat de crearcampions d’escacs.

Els escacs permeten la millorade les estructures cognitives i leshabilitats socials. Amb aquestaactivitat, es potencien les mate-

màtiques: càlcul mental, domi-ni de l’espai; la llengua, històriesi jocs relacionats amb els escacs,vocabulari; el raonament lògic, il’atenció.

Els escacs són un art i a la ve-gada són un joc on l’atzar no exis-teix. Cada partida és única, i elplaer de jugar va més enllà deguanyar o perdre. Els alumnesaprenen a canalitzar les emo-cions, davant la victòria i la der-rota, i a substituir la frustració deperdre per la il·lusió d’aprendrede les pròpies errades

L’Escola Sant Pau ha posat enmarxa aquest projecte amb mol-ta il·lusió i els seus impulsors des-taquen: “Recordeu el lema: ob-servo, penso i jugo. I permeteu-nos afegir: m’emociono!”

FIGUERES | REDACCIÓ

«La biologia és unaassignatura fàcil perengrescar els alumnes»

ENTREVISTA

Assumpció AurichPROFESSORA DE BIOLOGIA

Assumpció Aurich parla del paper de les ciències en l’actual context educatiu. MAIRENA RIVAS

El plaer de jugar va més enllà de guanyar o perdre. ESCOLA SANT PAU

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Actualment aquesta activitat està integrada en l’horari de Cicle Inicial, a l’Escola Sant Pau�

Els escacs: observació, pensament i joc

L’objectiu és ajudar els alumnes a ser méscompetents, potenciant al màxim la creativitat

IV DIMARTS, 3 DE FEBRER DEL 2015 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

JULES GONCOURT1830-1870

De totes les arts,l’aprenentatge més llargés aprendre a veure»

«

TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)

El filòsof Ludwig Wittgenstein vaapuntar una vegada: “Els límits de lameva llengua són els límits del meumón”. Més enllà de si esteu d’acordo no amb aquesta cita, els vint-i-tresmapes i gràfiques que contenenaquesta web poden ajudar a enten-dre aspectes que relacionen les llen-gües que no acostumen a entendrede fronteres però que la humanitat

els hi imposa. El fet comuni-catiu és un poderós meca-

nisme que de vega-des les fronteres vo-len controlar.Aquesta pàgina for-ma part del portalde notícies generalsVOX, en anglès, ambseccions de mapessobre una granquantitat de contin-guts.

23 MAPS AND CHARTS ON LANGUAGE

HTTP://WWW.VOX.COM/2014/11/17/7082317/LANGUAGE-MAPS-CHARTS

“ENS ENSENYAVEN LABORS” La Maria va anar a l’escola primària deBellcaire d’Empordà.

am començar anar a l’escola cap als 6anys. A casa, l’avi i el pare eren fer-rers. La mare estava a casa, però apro-

fitava qualsevol treball que sortia, ja que liagradava molt cuinar i anava a plantar arròs.En aquell temps, es-morzàvem un got dellet amb pa. Tot se-guit anàvem cap al’escola.Les escoles eren moltdiferents de les d’ara.A la meva, ens feiencantar el «Cara alsol», resàvem, fèiemmolts dictats i tambémolts dibuixos. Elsnens i les nenes anà-vem en classes dife-rents. Les senyoresens ensenyaven abrodar i cosir. L’edifici de l’escolaera un habitatge. Re-cordo que durant laguerra va caure unabomba i part d’ella vaquedar ensorrada.Quan els militars van arribar al poble, les clas-ses van quedar suspeses. El meu pare va estar a la presó set anys perser republicà i a casa vam haver d’espavilar-nos com vam poder. Quan jo vaig fer els 14

anys va tornar i va continuar fent de ferrer. Me’n recordo de dues mestres, la senyoretaCamós, que era molt presumida, “un mani-quí”, i l’altra, la senyora Ramona, que ens en-senyava a fer labors.Totes les assignatures es recollien en un ma-teix llibre. Més tard, ja tenia altres llibres.Els nens del meu poble ens esperaven ama-gats i un cop sortíem de l’escola ens espan-

taven i lligaven ambun cordill. Bé, nomésens volien fer empre-nyar! Eren molt tra-pelles i aprofitavenper emportar-se elberenar. En aquellstemps, no podies ba-dar! Hi havia gana. A l’escola d’ara tenenmoltes comoditats ino es pot compararper res amb la nostra.Eren altres temps.Quan sortíem de l’es-cola anàvem a reco-llir olives, ajudàvema l’hort i a tot el quefeia falta. Els nostrespares treballavenmolt en el que po-dien. I gràcies teníemtambé de les gallines

i de la matança del porc.”

Maria Colls i PericayData naixement: 23 de desembre del 1931(Casal de la Gent Gran Figueres)

“V

ENGLISH TIME ENIGMA

SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS

WEB RECOMANADA

BIBLIOTECAE

LA FRASE

PISTA CITA:“(Amb la descoberta de les set caixes) em vaigsentir obligada que, a través del meu testimo-ni i el de la meva família, es pogués conèixer quèva ser l’Europa del segle XX i el que van seraquells anys, el genocidi més brutal que hi ha ha-gut a la història.”

RESPOSTA:

Dory Sontheimer i “Les set caixes”

RESPOSTA:

An apple a day

AUTORA: MAYER, MERCER CORIMBO, 2013

� TÍTOL: «HI HA UN COCODRIL SOTA EL MEU LLIT»

Temàtica: POR (3-6 anys)

Hi ha un cocodril sota elmeu llit ens explica lahistòria d’un nen que estàsegur que sota del seu llithi ha un COCODRIL! Enveure que els seus paresno el creuen perquè nol’han vist mai, decideixposar-hi remei tot sol. Duràa terme la solució al problema però potser el seu pareno hi estarà massa d’acord… Una bona manera d´anar adormir per vèncer els temors de la foscor.

�

AUTORA: CHEN, CHIH-YUAN THULE, 2005

� TÍTOL: «GUJI GUJI»

Temàtica: FAMÍLIA (6-8 anys)

Un cocodril neix peraccident en el si d’una famíliad’ànecs. En Guji Guji és tanfeliç que no s’adona que ésmolt diferent dels seusgermans. Però un dia trobatres malvats cocodrils quel’intenten convèncer que noés un ànec i li demanen queenganyi la seva família per a poder-se-la menjar. Peròen Guji Guji elabora un pla per a salvar la seva família.Els cocodrils escaparan per a no tornar mai més.

�

AUTORA: PENNYPACKER, SARA JOVENTUT, 2010

� TÍTOL: «LA NENA DELS PARDALS»

Temàtica: RESPECTE(8-10 anys)

A la Xina dels anys 1950,Mao Zedong va declarar laguerra als pardals en leszones rurals, delmant gairebétots els ocells i creant unacatàstrofe mediambiental. LaMing-Li decideix salvar tants pardals com pugui. Elvalerós gest de la nena serà una lliçó per als qui no vansaber veure la importància de cada espècie en el ciclede la vida. Aquest és un conte mediambiental sobre laimportància de cada espècie en el cicle de la vida, ibasat en un fet real.

�

PISTA IMATGE:

Illustration fromhttp://www.cgmeetup.net/home/

art/pixar-concept-art-from-newt/

El 2002 va descobrir que la seva família havia patit l’Holocaust. Fins llavors els seuspares li ho havien ocultat. En morir els pares, quan ella ja s’anava acostant a la sei-xantena, va trobar set caixes que li havien preparat amb tot de detall. Així va ser comva saber la seva història. En va fer un llibre i vindrà el mes de febrer a Figueres, a pre-sentar-lo. Qui és, aquesta persona? Com es titula el seu llibre?

• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres• Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses• Biblioteca Ramon Bordas i Estragués,

de Castelló d’Empúries• Biblioteca Victor Català, de l’Escala• Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria,

de la Jonquera

• Biblioteca Pere Calders, de Llançà• Biblioteca Marta Fàbrega i Romans,

de Sant Pere Pescador• Biblioteca Bonaventura Carles Aribau,

de Garriguella• Biblioteca del Port de la Selva• Biblioteca de Vilajuïga