El grup de treball Arrela’t, for-mat per una quinzena de profes-sors, ja ha acabat de completar lesmaletes o capses pedagògiquesde préstec per als centres, unanova eina que permet a mestres iprofessorat treballar sobre el ter-reny dels espais naturals dife-rents aspectes didàctics. La ideaés que durant l’ensenyament obligatori –des d’infantil fins a se-cundària– l’alumnat de l’Alt Em-pordà conegui tots els espais, re-serves i parcs naturals que hi haa la nostra comarca.

El tècnic del Parc Natural delsAiguamolls Josep Espigulé vallançar la proposta de posar enpràctica aquestes visites, com-plementades per tot de materiali recursos pedagògics, en desco-brir l’èxit del projecte Una co-marca de museu. “Va dir-nos quees podria fer el mateix però pen-sant en els espais naturals. Espi-gulé va ser l’artífex d’aquesta pro-posta i des del Servei Educatiu del’Alt Empordà i el Camp d’Apre-nentatge d’Empúries ens vam fercàrrec de la gestió”, expliquen dos

dels membres del grup de treballArrela’t, Gerard Carrión i CàndidMiró, els quals també exposen:“Les maletes Arrela’t són una in-vitació a trepitjar el territori i aaplicar-hi i extreure’n coneixe-

ment.” De fet, no hi ha cap disci-plina, ni cap assignatura, ni capnivell escolar que no intervinguien aquest projecte d’una formadirecta. “Amb aquest projecte, estreballa a fons el tema científic,

però en un espai o en un territo-ri que l’alumne se sent seu”, ano-ten els dos professors.

Les maletes estan guardades alCentre de Recursos Pedagògics al’àrea de servei de préstec.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Amb la maleta a punt per trepitjar territoriEls recursos que es recullen a les maletes Arrela’t són una invitació a conèixer els espais naturalsEl grup de professors Arrela’t ja ha ideat unes maletes pedagògiques que contenen materials perquè estudiants d’Educació Infantil iPrimària i d’Educació Secundària puguin conèixer els espais naturals amb més precisió. Les maletes faciliten el plantejament pedagògicperquè mestres i professors organitzin visites sobre el territori que permetin als alumnes extreure’n un ampli coneixement.

Càndid Miró i Gerard Carrión mostren els continguts de les maletes pedagògiques Arrela’t. SEAE

ón molts els argu-ments a favor delsavantatges de les no-ves tecnologies (ordi-

nadors, Internet, pissarres digi-tals...) per afavorir l’aprenentat-ge de tots els alumnes a les dife-rents etapes educatives.

En aquest sentit, centrant-me específicament en l’ús de laPissarra Digital Interactiva, m’a-gradaria fer referència als avan-tatges que aquesta proporcionaals alumnes que presenten baixavisió. Aquests alumnes tenenuna agudesa visual aproximada-

ment entre el 10% i el 40% sufi-cient per treballar amb un codide lectoescriptura tinta, peròamb l’ajuda de diversos recursos.

Una de les principals dificul-tats dels alumnes amb baixa vi-sió és que s’han d’acostar exces-sivament als diferents estímulsvisuals per poder accedir-hi. Aixídoncs, tradicionalment, per veu-re la pissarra havien de seuresempre a la primera fila, tot i aixínecessitaven aixecar-se cons-tantment per seguir les explica-cions, utilitzar un telescopi que

calia enfocar sovint i que noméscaptava un camp molt reduït...Malgrat tots aquests esforços,moltes vegades la informació ob-tinguda era deficient i havia debasar-se més en les explicacionsorals del mestre i els llibres detext que no pas en les anotacionsque pogués prendre de la pissar-ra.

En canvi, amb la pissarra digi-tal, els alumnes amb baixa visió(situant un monitor d’ordinadora la seva taula, a pocs centímetresde distància) segueixen perfecta-

ment les explicacions de la pis-sarra en les mateixes condicionsque els seus companys sense lesdificultats abans esmentades.

L’experiència ens demostraque aquest recurs, a més delsmoltíssims avantatges que ja co-neixem per a tots els alumnes, es-devé imprescindible per aquellsalumnes amb baixa visió. De ma-nera que els permet seguir lesclasses igual que ho fan la restade companys d’aula. No sé què enpenseu vosaltres, però jo diriaque val la pena, oi?

S

EL VALOR DE LES PISSARRES DIGITALSJORDI PINO HERNÁNDEZCentre de Recursos Educatius per aDeficients Visuals (CREDV)

Educació Infantil� Entorn del centre (propostagenèrica i adaptable).� El bitó i els seus amics (immersióen un espai natural) - Aiguamolls.Cicle Inicial de Primària� Sorra i dunes - El sistema dunard’Empúries. � Les tortugues de l’Albera - Centrede Reproducció de Tortugues i entorn.Cicle Mitjà de Primària� La Garriga d’Empordà.� L’Empordà a vista d’ocell - SerraVerdera: Mas Ventós i Santa Helenade Roda.Cicle Superior de Primària� El castell del Montgrí.� Els estanys i megàlits de laJonquera. Primer Cicle de Secundària� Camins de calç - Montgrí.� Ecosistemes forestals de lesSalines.Segon Cicle de Secundària� Del mas Matà a la gola del Fluvià- Aiguamolls.� Península del cap de Creus.

CADA MALETA I LES SEVES PROPOSTES

147267

Diàlegs d’Educació NÚMERO 41 | MARÇ DEL 2014

II DILLUNS, 1 D’ABRIL DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA�

n comportament an-tisocial és, per defi-nició, una conductaque atempta contra

la convivència pacífica en socie-tat. Es tracta simplement d’un

convencionalisme, ja que el queavui és considerat antisocial,demà ho pot deixar de ser. Uncomportament antisocial nonecessàriament es tracta d’unaconducta que hagi de constituirun delicte. Des d’aquesta pers-pectiva, els nostres joves, són“plenament” responsables apartir dels 18 anys. Aquesta ca-pacitat “plena” per assumir res-ponsabilitats s’adquireix (perregla general) als 18 anys, si béno és un càlcul exacte. En abso-lut: és una convenció. En qual-sevol cas, la Llei de responsabi-litat penal del menor es va im-plementar per l’exigència d’unavertadera responsabilitat jurí-

dica als menors infractors ma-jors de 14 i menors de 18. Lamajoria dels delictes comesospels adolescents pertanyen alque podríem anomenar “delin-qüència comuna” i fan referèn-cia a delictes bàsicament contrala propietat, delictes violents obé delictes en matèria d’estupe-faents. Fins a quin punt un comporta-ment antisocial és el preàmbul,o l’inici d’allò que serà una futu-ra carrera delictiva? L’educacióho és tot. Ara bé, no només estàen mans dels centres donar ei-nes als nostres infants i jovesperquè esdevinguin personescultes, responsables i honestes

el dia de demà. Els experts as-senyalen que una educació fa-miliar deficient té un impactenegatiu enorme sobre els joves,fins i tot molt més gran que en-tre els que tenen amics delin-qüents, i que les experiènciesescolars negatives viscudes po-den portar-los cap a un absen-tisme escolar permanent. Enqualsevol cas, a la pràctica, unafamília conflictiva, el fracàs es-colar, el fet de viure en un barridesfavorit, o d’estar envoltatd’iguals “desviats”, són algunsdels factors clau que ajuden aaugmentar les probabilitats queun jove pugui adoptar un estilde vida determinat. El cert,

però, és que la tasca que duen aterme els centres (des de la in-fància fins a l’adolescència), i ladels seus educadors per ajudar-los, per dotar-los d’eines, persancionar-los (perquè la sanciótambé hauria de ser una einaeducativa) ens dibuixa l’esforçque dia a dia feu tots plegatsper fer de l’educació un dels pi-lars bàsics de la nostra societat.A la pràctica, només una mino-ria dels adolescents cometendelictes amb excessiva freqüèn-cia. En els darrers anys, les esta-dístiques ens senyalen que ladelinqüència juvenil ha anatdisminuint. Alguna cosa estemfent bé, oi?

U

A FONS

CONFLICTESI SANCIONS

Inspecció d’Ensenyament

JOSEP MARIA GARCIA I BALDA

El Departament de Matemàti-ques de l’Institut Cendrassos deFigueres organitza, per segon anyconsecutiu, la Matefesta, una ini-ciativa que mobilitza els alumnesd’ESO i Batxillerat. Aquesta jor-nada, dedicada a les matemàti-ques, tindrà lloc el divendres 25d’abril, de les 12.00 a les 14.45 ho-res, amb la participació de tot l’a-lumnat del centre, tant d’ESOcom dels ensenyaments postobli-gatoris, batxillerats i cicles for-matius. A la Matefesta d’aquestcurs, hi haurà estands amb jocs delògica i concursos matemàticsoberts a tothom.

Els alumnes de 1r i 2n d’ESOcentraran la seva participació enla Matefestaen els àmbits que hanestudiat: les cúpules, les esferesgeodèsiques i també a l’obra del’arquitecte Richard BuckminsterFuller, que és el precursor de laconstrucció de cúpules geodèsi-ques com un espai polivalent.Aquests mateixos alumnes hancompletat el seu treball amb cons-truccions a escala.

Pel que fa als nois i noies de 3r

d’ESO, han estudiat els políedresi la seva classificació i, per aquestmotiu, seran protagonistes enunes propostes molt originals:una passarel·la d’alumnes-polí-edres, cos d’alumne i cap de polí-edre. Els joves de 4t, per la sevabanda, han cercat informació so-bre cúpules geodèsiques conegu-des del món i en construiran unade ben gran durant la Matefesta.

Tot això és previst que els alum-nes ho facin durant unes hores delmatí del dia 25. Després, els res-

ponsables del Departament deMatemàtiques premiaran els mi-llors treballs de cada nivell. “Peròel nostre objectiu és que tots elsestudiants coneguin altres partsde les matemàtiques, diferentsaplicacions i que gaudeixin du-rant una jornada matemàtica”, haexplicat la professora de l’InstitutCendrassos Maite García. De laMatefesta també és rellevant quetots els alumnes col·laboraran enla construcció d’una fractal, ano-menada Esponja de Menger.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

La primera edició de la «Matefesta» es va organitzar el curs passat a l’Institut Cendrassos. INS CENDRASSOS

Es fa el 25 d’abril i mobilitza tot l’alumnat, tant d’ESO com d’ensenyaments postobligatoris�

Concursos matemàtics i jocs de lògica, ala «Matefesta» de l’Institut Cendrassos

Ubicat al Centre Municipald’Educació Infantil Bon Pastorde Figueres, i gestionat per l’A-juntament de la ciutat, l’Espai Fa-miliar per a la Petita Infància ésun servei dedicat a aquells paresi mares que no necessiten o no vo-len el servei d’una escola bressol,però creuen convenient que elsseus fills comparteixin, unes ho-res a la setmana, en un espai dejoc i socialització que comple-menti i ampliï el seu desenvolu-pament i que a la vegada ofereixisuport en l’educació dels infants.

Sempre acompanyat d’un adultel pare, la mare, l’avi...

El servei és gratuït i s’hi pro-posen diferents espais de joc. Elfuncionament i l’organitzacióestà basat en la flexibilitat, cadafamília decideix lliurement la fre-qüència i el temps d’utilització delservei, dins la franja horària pro-posada. El servei compta ambdues professionals o educadoresque acompanyen i acullen els in-fants i les seves famílies; oferei-xen espais, materials i activitatsde joc, i es preocupen de crear unclima acollidor.

FIGUERES | REDACCIÓ

La llar Bon Pastor acull un espai per ala petita infància i les seves famílies

Àngels Bassas ha presentat el seu personatge Patatu als nens. ESCOLA

L’Escola Josep Peñuelas delRío, de la Jonquera, ha acostat elpersonatge d’en Patatu, creat perl’actriu i escriptora Àngels Bassas,als nens i les nenes de primer, se-gon i tercer de Primària. ÀngelsBassas ha visitat recentment l’es-cola per parlar als alumnes d’a-quest pallasso, protagonista delsseus contes, que viu en un poblefantàstic anomenat Patatum.Allà, juntament amb altres per-sonatges: el mag Martí, el Biblio-tecari, el gegant Pitxurrini, la Ma-lèvola… Patatu comparteix unmunt de divertides aventures.

La visita d’Àngels Bassas a l’es-cola no ha estat casual, tenint en

compte que els nens i les neneshan fet diversos treballs realitzatsa l’entorn d’en Patatu, treballs queen finalitzar la seva presentacióvan lliurar a l’autora.

L’Escola Josep Peñuelas delRío fa una aposta molt importantper estimular l’alumnat en el gustper l’escriptura i la lectura. Fa poc,els alumnes de 6è, per exemple,han participat en un dels tallersd’escriptura creativa (TEC), quepromou el Servei Educatiu de l’AltEmpordà com un espai pensatper donar eines als participantsper millorar els seus processos decreació literària, ja que la lecturai l’escriptura estan estretamentvinculades.

FIGUERES | M. R.

La posada en marxa dels tallers mou molt d’alumnat. INS CENDRASSOS

L’escola de la Jonquera animaels alumnes a llegir i escriure

DIALOGUEM AMB...

III�Diàlegs d’EducacióEMPORDÀ | DIMARTS, 1 D’ABRIL DEL 2014

Iris Garcia Altadell va néixer, a Pa-lamós, fa 21 anys, però viu a Pala-frugell. És estudiant de 4t de TreballSocial a la Universitat de Girona i, enla recta final de la seva carrera, harealitzat les seves pràctiques a Fi-gueres. Des d’octubre de l’any passatfins a març d’aquest any, ha treballatal costat dels professionals de l’EAP(Àrea d’Assessorament Psicopeda-gògic i Orientació Educativa) del Ser-vei Educatiu de l’Alt Empordà.

Què és el que t’ha motivat a ferTreball Social?

Em vaig fixar en Treball Socialperquè el tema de la infància és elque més m’agrada. Volia elegiruna professió amb la qual em po-gués sentir realitzada. Em voliasentir orgullosa i útil.

Com has entrat a fer les pràctiquesal Servei Educatiu de l’Alt Empordà?

Dins tot el repertori de pràcti-ques que tenim, vaig entrar ini-cialment a l’EAIA (Equip d’Aten-ció a la Infància i Adolescència)d’Olot, que era el meu somni. Peròper unes coses i per unes altres, a

mi i a uns quants companys més,se’ns va cancel·lar la plaça. Llavorsem van dir que podia triar algunacosa a Girona, però no m’atreiares. Va ser aleshores que vaig tro-bar l’EAP (Àrea d’AssessoramentPsicopedagògic i Orientació Edu-cativa) a Figueres.

Has passat moltes hores, aquí? Són 380 hores de pràctiques.En què ha consistit la teva pràcti-

ca a l’EAP?Al principi, em vaig haver de

centrar en què fa el treballador so-cial en aquest àmbit. El treballa-dor social pot treballar amb re-clusos a presons, amb gent gran,amb discapacitats, amb nens.Abasta moltíssimes possibilitats.Per tant, havia de saber quina ésla funció del treballador social al’EAP i en concret en infància. Apartir de documents i gràcies a laMarta, que és la meva tutora, heaprès a entrar en les rutines, en eldia a dia del treballador social.

En què consisteix aquest dia a dia?El nostre objectiu és identificar

si hi ha nens que estan a l’escolaque estan malament per algunacircumstància, ja sigui per pro-blemes en el si de la seva família operquè van fatal a classe o perquèno tenen cap mena de límit. La

nostra font d’informació princi-pal són els mestres i els tutors,perquè a l’escola és on es veu tot.Després, el que s’acostuma a fer,és treballar: truquem a la família,els citem, parlem amb els nens iintentem establir uns acords.Aleshores fem un seguiment pertal que el nen millori.

I si no hi ha millora?De vegades, pot passar que els

pares no s’adonin de la situació, oque s’adonin però no facin res persolucionar-ho, o bé són pares quetenen una càrrega emocional per-què no tenen feina o tenen pro-blemes econòmics. Tot això elsimpedeix prioritzar els fills, aixòpassa molt. Aleshores, es fa unaderivació als serveis socials, i lestècniques fan un treball més pro-per. Però tot i així nosaltres se -

guim fent-ne un seguiment. Elstreballadors socials, els educadorssocials i els serveis socials anemtots a l’una i ens ajudem molt, per-què tenim el mateix objectiu.

Has de tenir dues pells per assi-milar situacions dramàtiques?

Una de les meves pors des deprimer de carrera era fer les pràc-tiques a infància i descobrir queno serveixo per a aquesta feinaperquè m’afecta o perquè m’hoemporto a casa. Al principi costamolt, perquè et preocupes. Peròde mica en mica m’he conscien-ciat i tinc un objectiu clar, que ésvoler un canvi per a aquests nens.Si jo fallo, no seré positiva per aells, i per això em faig forta.

La psicologia és molt importantcom a eina per al treballador social?

Una mica sí. Al cap i a la fi, al

llarg de tota la carrera, el fet detreballar amb persones implicauna formació en psicologia so-cial, per saber com t’has de rela-cionar, com has de dir les coses.

Què és el que t’emportes d’haverfet les pràctiques a l’EAP?

El meu gran canvi penso queha estat el fet d’haver conegut larealitat del món en què vivim. Josí que era conscient que hi haproblemes, però és ben bé quefins que no t’hi fots de cap no t’a-dones del que realment suportenalgunes famílies en el seu dia adia. Ara, tant a les pràctiques ifora de les pràctiques, m’adonomolt més de coses que abansignorava o creia que no eren tanimportants, en tots els aspectessocials. M’estic fent el camí i en-cara estic aprenent.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

P P

R

R

P

R

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA REFERENT

En qualsevol procés d’aprenen-tatge intervenen diferents compo-nents; les emocions sorgeixen encada acció o activitat, som capaçosde fer abstraccions segons els con-tinguts teòrics i pràctics que tenimemmagatzemats, tot plegat es des-envolupa en espais propers queens fem nostres, on no estem sols,formem grups i equips, relacionsde companys, col·legues... Com se-ria el cas d’una formació coral. Lapràctica del cant col·lectiu és uninstrument educatiu que forma elsinfants amb valors, crea hàbits itreballa competències. Per unabanda, hi ha el resultat musicalpropi i, per l’altra, és molt impor-tant el procés de treball que es fa,ja que suposa esforç, solidaritat,respecte i motivació.

Cantar en un cor implica treba-llar de manera conjunta tota unasèrie de normes i conductes que fad’aquesta activitat una importanteina educativa que acompanya elsinfants en el propi aprenentatge icreixement. Es parteix de l’esforçindividual per aconseguir un re-

sultat col·lectiu, el qual reverteix auna satisfacció i orgull personal.

L’escola Sant Pau aposta peruna educació integral dels infants.Considera que el cant coral és unaeina excel·lent que forma les per-sones de manera sana i equilibra-da i amb important poder socia-litzador. Gràcies al cant coral es po-tencia el fet d’aprendre a ser, pertal que els infants millorin el seuconeixement, tot regulant les emo-cions, sentiments i estats d’ànim.

La feina i el treball en els assa-jos i actuacions incideix directa-ment al fet d’aprendre a conviurei a aprendre a estar perquè apre-nen a relacionar-se, amb els altres,amb respecte i treball en equip. Es-pais incomparables per compartirsituacions en les quals sovint esdesvetllen inquietuds i potenciali-tats. Així mateix, permet als in-fants participar en activitats artís-tiques i culturals per desenvoluparun esperit crític i assertiu a la ve-

gada.La coral de l’escola Sant Pau as-

saja dos cops per setmana. D’en-trada, activem l’aparell fonadoramb exercicis respiratoris, treballamb els ressonadors, mecanismesper millorar la dicció i l’articula-ció... I, després, passem a l’apre-nentatge i memorització dels tex-tos de les cançons amb les seves di-nàmiques. Bàsicament cantemcançons populars catalanes, peròtambé ens atrevim amb altres llen-gües com, per exemple, l’anglesa.Els infants exerciten la memòria,amplien vocabulari, practiquenl’atenció, l’escolta, aprenen a res-pirar bé i a mantenir una correctapostura corporal. En una de lesdues sessions d’assaig setmanals,un pianista ens acompanya, la qualcosa ens permet cantar amb forçaseguretat melòdica peces ambunes certes dificultats.

El cor participa en molts actes iconcerts, ja siguin a Figueres o enaltres llocs de la comarca. De fet, elcurs passat vàrem fer un total desetze concerts i enguany ja en por-tem una desena.

FIGUERES | REDACCIÓ

Créixer cantant: el cor de l’Escola Sant Pau

«Si jo fallo, no serépositiva per als nens, iper això em faig forta»

ENTREVISTA

Iris Garcia Altadell ALUMNA EN PRÀCTIQUES DE TREBALLSOCIAL AL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

Iris Garcia Altadell ha fet les pràctiques de treballadora social a l’EAP de l’Alt Empordà. M. RIVAS

Cantar en un cor implica treballar de manera conjunta. ESCOLA SANT PAU

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Estudi de la concamediterrània, que té unabiodiversitat extraordinària,però que és una de les zonesmés amenaçades del planeta,tant per l’activitat humanacom pels efectes del canviclimàtic. També recull lesdarreres constatacions iprevisions científiques sobrel’escalfament global. Conté

una proposta didàctica per a Batxillerat que pot ajudar adonar una visió general i pràctica del problema que tenima la Terra i buscar possibles solucions.

�

IV DILLUNS, 1 D’ABRIL DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

Ecocasa és un jocpensant en tota la família –recomanat a partir dels 6anys– que familiaritza elsparticipants amb l’eficiènciaenergètica a casa. L’objectiud’aquest joc és aconseguircompondre la pròpia casaamb els hàbits i les accionsque permetin que elconsum energètic que

realitzen sigui el més eficient possible. Creat per l’InstitutCatalà de l’Energia (ICAEN), en el marc de la Setmana del’Energia 2012.

� L’obra analitza els recursos,el drenatge, el sanejament, lareutilització, la qualitatambiental, l’economia i lagestió privada de l’aigua. Undels aspectes de fons del llibreL’aigua a Catalunya. Unaperspectiva per als ciutadansés la gestió de l’aigua entesacom un recurs i un risc, fruit deles característiquesmeteorològiques igeomorfològiques de la concamediterrània.

�

GENERALITAT DE CATALUNYA. INSTITUT CATALÀ D’ENERGIAECO CASA. EL GRAN JOC DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICAFLAFLAF EDICIONS, 2012

TUGUES, D.; [COORDINACIÓ]; RAYÓN, F.; [EDITOR]; DOLZ, J. [COEDITOR]L'AIGUA A CATALUNYA. UNA PERSPECTIVA PER ALS CIUTADANSCÀTEDRA AGBAR, 2006

CORBERA, ESTEVE; BESNARD, MUNTSA; BUSCARONS, CRISTINA L'AIGUA I EL CANVI CLIMÀTIC A LA MEDITERRÀNIA

CENTRE UNESCO DE CATALUNYA-UNESCOCAT, 2010

L’ACUDIT PER YELENA OLID, ARIADNA LAGO, NATALIA PLAZAS,

CHAIMAE EL HNITI (4T D’ESO, INS ILLA DE RODES)

La frase: “L’educació és una arma de construcciómassiva” Marjane Satrapi (autora de"Persépolis")

FLORA SECRETA

WEB RECOMANADA

RECURSOS PEDAGÒGICS

� JOC � LLIBRE � LLIBRE

CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR

Cada vegada es poden trobar mésservidors que hostatgen i serveixenfotografies pa -noràmiques. Al-hora solen ofe-rir programesper realitzaraquestes imat-ges i per poderincrustar-les en blogs i altres espaisweb. Un dels més actius és Vie-wAt.org, que us presentem, en quèpodeu compartir les vostres pròpiesobres, però en podeu trobar altres desemblants, amb imatges espectacu-lars i de gran resolució de diferentsindrets del món.

VIEWAT.ORG

WWW.VIEWAT.ORGINS NARCÍS MONTURIOL (FIGUERES) CICLES FORMATIUS D’AUTOMOCIÓCFGM: ELECTROMECÀNICA DEVEHICLES AUTOMÒBILS

a competència general d’a-quest títol consisteix a re-

alitzar operacions de manteni-ment, muntatge d’accessoris itransformacions a les àrees demecànica, hidràulica, pneumàti-ca i electricitat del sector d’auto-moció, ajustant-se a procedi-ments i temps establerts, complintamb les especificacions de quali-tat, seguretat i protecció am-biental.Les sortides professionals són:mecànic d’automòbils, electro-mecànic d’automòbils, mecànic demotors i els seus sistemes auxiliarsd’automòbils i motocicletes, re-parador de sistemes de trans-missions i frens, reparador desistemes de direcció i suspensió,operari d’ITV, operari d’empresesdedicades a la fabricació de re-canvis, electromecànic de moto-cicletes i venedor/distribuïdor derecanvis i equips de diagnosi.L’alumne, en aquest cicle, estudiamotors; sistemes auxiliars delmotor; circuits de fluids, suspen-

sió i direcció; sistemes de trans-missió i frenada; sistemes de càr-rega, engegada i motors elèctrics;circuits elèctrics auxiliars del ve-hicle; sistemes de seguretat iconfortabilitat; mecanitzat bàsic;formació i orientació laboral; em-presa i iniciativa emprenedora, an-glès tècnic, i formació en centresde treball.La durada del cicle és de 2.000 ho-res impartides en dos cursos aca-

dèmics en horari intensiu de ma-tins: 1.617 hores en el centreeducatiu i 383 hores fent pràcti-ques en una empresa.

CFGS: TÈCNIC SUPERIOR ENAUTOMOCIÓ

l cicle capacita l’alumne perorganitzar, programar i su-

pervisar l’execució de les opera-cions de manteniment i la seva lo-

gística en el sector d’automoció,diagnosticant avaries en casoscomplexos i garantint el compli-ment de les especificacions esta-blertes per la normativa i pel fa-bricant. Les sortides professionals són: tèc-nic receptor/reparador de vehicles,mecànic de vehicles industrials, en-carregat de taller o de seccions i pe-rit taxador de vehicles.L’alumne, en aquest cicle, estudiasistemes de transmissió de força itrens de rodatge, motors tèrmicsi els seus sistemes auxiliars, ele-ments amovibles i fixos no es-tructurals, tractament i recobri-ment de superfícies, estructures delvehicle, gestió i logística del man-teniment de vehicles, tècniques decomunicació i de relacions, projecteen automoció, formació i orienta-ció laboral, empresa i iniciativa em-prenedora i formació pràctica encentres de treball.La durada d’aquest cicle és de2.000 hores repartides en dos cur-sos acadèmics en horari intensiu detardes: 1.584 hores en el centreeducatiu i 416 hores de formaciópràctica en el centre de treball.

E

L

Alumnes del cicle formatiu de grau mitjà. ROGER LLEIXÀ

� INFORMACIÓ � Institut Narcís Monturiol de Figueres � 972 67 16 04 @ iesmonturiol@xtec.cat W http://www.iesmonturiol.net/