IEMPORDÀ | 23 DE MARÇ DEL 2010

Diàlegs d’Educació�

EDITORIAL

n aquesta fase delcurs, camí del 3r tri-mestre, qui més quimenys ha sentit par-

lar del projecte 1x1, bàsicamentels professionals de l’educació iles famílies que tinguin els fills ala primera etapa de l’ESO o aca-bant la primària. No, 1x1 no ésun missatge en clau d’SMS per amòbils, és la clau com es coneixel projecte EduCat 1x1, que pre-veu el següent calendari per laseva implantació: el curs vigent2009-10 entraran els cursos de1r i 2n d’ESO dels centres quevulguin acollir-se a la proposta ique aplicaran de ple durant elcurs 2010-11. El 2011-12 conti-nuaran a 3r d’ESO i es comen-çarà a implantar als cursos de 5ède primària i, finalment, en elcurs 2012-13 continuaran a 4td’ESO i a 6è de primària. El pro-jecte no comporta únicamentuna injecció d’ingressos pel cen-tre, també, com tots els gransprojectes, porta aparellades unaproblemàtica i uns beneficis quehem de posar en una balança ireflexionar sobre la necessitat ono d’aquest gran canvi. Just ara,amb aquest projecte, el móneducatiu té la possibilitat de feruna revolució metodològica iacostar-se a la situació real de lasocietat que viuen les noves ge-neracions, els nadius digitals.Aquest joves han nascut envol-tats d’artefactes digitals cadacop més interactius, i això fa queper a ells sigui natural pertànyera xarxes socials, les noves formesde fer colla o associació d’amicso associació d’interessos co-muns. D’aquí l’aposta de trans-formar l’educació en un espaid’aprenentatge diferent on tots icadascun dels seus actors hi te-nen un paper destacat.

E1X1

FEDE LUQUEAssesssor CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Una de les actuacions priorità-ries recollides a l’Agenda 21 és lareorientació de l’educació vers eldesenvolupament sostenible.D’aquí sorgeix, doncs, la propos-ta d’ajudar les escoles a disse nyarplans de treball relacionats ambel medi ambient ben integrats enels seus plans d’estudi. És enaquest marc on el Departamentde Medi Ambient i Habitatge i elDepartament d’Educació situenel Programa Escoles Verdes de laGeneralitat de Catalunya. D’a-quest programa, destaca un do-ble objectiu: ajudar els centres enla seva ambientalització, és a dir,a incorporar la dimensió am-biental tant en la seva gestió comen el seu currículum, i identificar,dins del conjunt del país, els cen-tres compromesos en la pròpiamillora ambiental i, per tant, enla del seu entorn.

L’escola Josep Pallach llueix, ala façana principal, un cartellamb la denominació d’EscolaVerda. Fa sis anys que aquest cen-tre es va adherir a aquest progra-ma amb el propòsit de promoureidees pràctiques per a la defensadel medi ambient. La directorade l’escola, Rosa Maria Salellas,comenta que, amb la coordinaciód’un comitè mediambiental, éspossible aplicar moltes mesuresque fan del Josep Pallach uncol·legi eminentment verd. “Re-ciclem i reutilitzem el paper, es-talviem aigua i energia, utilitzemproductes de neteja ecològics,gestionem els residus a través dela recollida selectiva per mitjà detres tipus de contenidors distri-buïts per totes les instal·lacionsdel centre”, explica. Aquest curs,com a novetat, totes les restes defruita que es dipositen als conte-nidors de residus orgànics van aparar a una compostadora.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Un model d’escola verdaL’escola Josep Pallach de Figueres vetlla per la protecció del mediUn comitè mediambiental constituït a l’escola Josep Pallach de Figueres té la funció d’aplicar i fer aplicar totes lespropostes que s’inclouen en el Pla de Cohesió Ambiental, gràcies al qual el centre educatiu pot lluir a la façana elrètol d’Escola Verda. El pla abarca diferents àmbits, com el reciclatge de paper, l’estalvi d’aigua i la gestió de residus.

Els alumnes de l’escola Josep Pallach estan molt implicats en les actuacions de millora ambiental. ROGER LLEIXÀ

� Paper Aconseguir un ús racionaldel paper; aplicar i fomentar la sepa-ració i recollida de paper; establir po-lítiques de compra de paper.� Aigua Canvi d’hàbits i d’ús; realit-zació de millores tècniques per acon-seguir un major estalvi.� Materials Promoure l’ús de pro-ductes recarregables i d’energies al-

ternatives; aplicar directius de com-pres ecològiques; reduir la quantitatd’envasos, residus i productes tòxics. � Neteja i manteniment Implicarl’alumnat, el professorat i el centre engeneral en la neteja i el manteni-ment de les instal·lacions.� Estalvi energètic Sensibilitzar lacomunitat educativa.

ALGUNES IDEES PER DEFENSAR EL MEDI

AL CAPDAVANT de tot el projectemediambiental hi ha la directora del’escola, Rosa Maria Salellas.

�

Diàlegs d’Educació NÚMERO 3 | MARÇ DEL 2010

IIDIMARTS, 23 DE MARÇ DEL 2010 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Cinc alumnes de tercer i quartd’ESO del SES Cap de Creus deCadaqués participen en un pro-jecte educatiu que els obre les por-tes al món laboral. Alhora queaquests joves assisteixen a les clas-ses al centre, tenen la possibilitatde dedicar un temps de l’horarilectiu a fer feines més pràctiquesfora de l’institut. Joy Visser, de ter-cer, i Bryan Vinces, de quart, com-parteixen tasques amb la brigadamunicipal; Hugo Garcia, dequart, està a Ràdio Cap de Creus itambé amb la brigada forestal;Marina Donat, de quart, fa pràc-tiques a la Llar d’Infants Es Papa-nell, i Madalina Iancu, també dequart, desenvolupa la seva feina alMuseu de Cadaqués.

Per poder desenvolupar aquestprojecte, denominat Tramuntana,hi ha signat un conveni a tres ban-des entre l’Ajuntament de Cada-qués, la Generalitat de Catalunyai l’institut Cap de Creus. La res-ponsable docent d’aquest projec-te, Anna Bosch, és l’encarregada

de fer un seguiment al treball delsalumnes cadascun d’ells en l’àm-bit que té assignat i, al mateixtemps, es fa càrrec de fer-ne lesavaluacions. “Aquest és un projec-te que funciona molt bé, tenint encompte el perfil de l’alumnat a quiva destinat, un estudiant amb des-motivació en els estudis però que

dóna una molt bona resposta enprogrames manipulatius”, co-menta la professora, la qual es fe-licita que activitats acadèmiquescom aquesta serveixin també perpujar l’autoestima a aquests alum-nes, “perquè poden fer una feinaútil a la qual els resulta fàcil em-motllar-se”.

L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

Hugo Garcia, Marina Donat i Madalina Iancu, a la llar d’infants, a l’hora del dinar. ROGER LLEIXÀ

El divendres és un dia molt es-pecial i esperat pels nens i les ne-nes de l’aula de les Granotes.Aquest dia, si el temps acompa-nya, sortim de la llar d’infants ifem un passeig pel poble de Na-vata. Primer de tot, mirem quindia fa, així sabrem si hem de sor-tir abrigats o no. Després és moltimportant que ens agafem tots ala corda i no ens deixem anar. Uncop fet tot això, ja estem preparatsper obrir la porta i sortir a l’exte-rior. En aquestes petites excur-sions a peu, podem arribar aaprendre tantes coses com a dinsde l’escola. Us mostrarem tot allòque hem fet i farem durant les sor-tides d’aquest curs escolar: com-provar els canvis que es produei-xen al nostre entorn amb l’arriba-da de les diferents estacions (tar-dor, hivern, primavera i estiu),buscar els fruits típics de cada es-tació pels jardins i horts del poble,anar al bosc a recollir pinyes i es-corça, visitar diferents establi-ments i aprendre alguns delsmolts oficis que existeixen, passarper un dels carrers de Navata quemés ens agraden i que han deno-minat el camí dels Ponts; anar aveure cavalls, ovelles, xais, conills,vaques, vedells; aprendre els co-lors agafant flors; anar a veure in-sectes; anar a veure l’escola delsgrans; anar a buscar herbes i florsaromàtiques; fer un volt per on vi-uen els nens, els seus avis; discri-minar sons (cotxes, riures, cam-panar). I alhora que fan tot això,els nens i les nenes aprenen hàbits.

NAVATA | REDACCIÓ

Els infants dels Belluguetsaprenen a travésdel seu entorn

La llar de Navata fomentales sortides a l’exterior �

L’ESCOLA PARLA�

ROGER LLEIXÀ

L’escola Joan Reglà, de Bàsca-ra, ha implicat tots els seus alum-nes, des de P-3 fins a 6è, en la sen-sibilització sobre el reciclatge, lareutilització i la reducció de resi-dus. És per això que cada un delstres trimestres d’aquest curs estàdedicat a una d’aquestes tres R.Van començar amb la R de Re-duir, continuen amb la R de Re-utilitzar i acabaran amb la R deReciclar. La cap d’estudis de l’es-cola, Anna Hill, explica que l’últi-ma setmana de cada trimestre ésinterdisciplinar i que les matèrieses plantegen tenint en compte laR a treballar, en tots els àmbits, lallengua catalana, la llengua cas-tellana, l’anglès, les matemàti-ques, el medi, la música, la plàs-tica i l’educació física.

I, com a culminació d’aquestasetmana interdisciplinària, el di-vendres se celebra una jornadacultural i lúdica amb activitatscentrades en la R en qüestió.Aquest divendres, 26 de març, ésprecisament un dels tres dies delcurs que es fa jornada cultural is’ha previst muntar uns tallers di-dàctics amb jocs i també un es-pectacle que té a veure amb la re-utilització. Al centre, hi ha una co-missió de jornada cultural ques’encarrega de muntar les activi-tats per a aquest dia.

Quant a la feina que s’està fentaquest trimestre, cal destacar eltreball que es fa amb la compos-tadora. L’adob derivat dels resi-dus orgànics es destinarà a un jar-dí pensat per plantar-hi flors.

BÀSCARA | M. R.

L’escola JoanReglà sensibilitzaels alumnes sobre «Les 3 R»

El col·legi de Bàscara hafet un projecte per al curs�

ROGER LLEIXÀ

Joy Visser i Bryan Vinces són els dos alumnes que de dilluns a divendrestreballen al costat dels operaris de la brigada i desenvolupen la seva feina comsi fossin un més d’aquest equip. A la imatge, estan amb en Josep Culubret.

�

Els nois de la brigada Un treball a peu de carrer

ROGER LLEIXÀ

arlar de la LEC enaquestes dates potsemblar fora de tempsi inoportú. Ja s’estan

presentant projectes de decretque la desenvolupen, potser fóraadient centrar-hi l’atenció. En totcas la demanda que se’m fa és ferun petit escrit sobre la LEC i aixíserà. Penso que és un bon mo-ment. Ja s’ha acabat en bona partel brogit que ha precedit la llei. Vaser contestada quan era un sim-ple avantprojecte del Departa-ment, un projecte del Govern idurant tota la tramitació parla-mentària. La contestació per lapart del professorat va portar adues vagues amb un rebuig fron-tal a tot el redactat, es demanavaque es retirés. El resultat, però, va

ser una llei aprovada per una granmajoria, pedagògicament en po-dríem dir una majoria transver-sal, del Parlament, que represen-ta tota la societat del país. Unamajoria que permet que qualse-vol alternança realista en el go-vern dels partits majoritaris la pu-guin desenvolupar perquè la va-ren votar positivament.

Aquesta circumstància de lallei la fa una rara avis en el pa no -rama educatiu d’Espanya des delcomençament de la democràcia.És la primera Llei d’Educació deCatalunya, i la primera d’Espanyavotada amb un consens majorita-ri. Ara sembla que es vol prendreexemple des del govern central.Aquesta situació no vol dir que si-gui bona en si mateixa, però sí que

respon a la voluntat política de lamajoria i, per tant, li dóna estabi-litat en la política educativa a curti a llarg termini, i això sí que és bo.Les anades i vingudes que hemviscut no són recomanables.

És una llei que abasta els pilarsbàsics per una bona qualitat d’e-ducació: impulsa l’autonomiadels centres educatius, és una ga-rantia de recursos per a una edu-cació de qualitat, reforça la carre-ra del docent, dóna pautes per auna educació equilibrada de totl’alumnat, impulsa el compromísde les famílies i poders locals en elprocés educatiu, vetlla per unaavaluació permanent del sistema,garanteix un model lingüístic pera l’educació. Podríem desenvolu-par cadascun d’aquests aspectes.

Cal avisar que no podem preteniruna consecució ràpida de tots elsobjectius, encaminats a una mi-llora del rendiment de l’alumnati a una millor cohesió social.

Una llei en si mateixa no can-via res, el que ho canvia és la sevaaplicació amb constància, tenaci-tat i il·lusió. Aquest és el gran rep-te: que els docents ens creiem lallei, més enllà de situacions con-junturals de crisi com l’actual. Elrecorregut és llarg, el que volemanirà arribant, transcendeix a unalegislatura, a dues i a tres, el can-vi s’ha de fer amb paciència, sen-se pressa i sense pausa. Les acti-tuds bel·ligerants poden posar derelleu demandes concretes ques’han de resoldre d’altres mane-res.

PA FONS

LA LLEID’EDUCACIÓ

ANDREU OTERO I TRIOLA

Director dels Serveis Territorialsd’Educació a Girona

Els participants en el programa són estudiants de 3r i 4t d’ESO de l’institut Cap de Creus�

Un projecte obre les portes al mónlaboral a cinc alumnes de Cadaqués

El vilafantenc Joan Pellicer, de40 anys, és enginyer tècnic indus-trial elèctric i exerceix de professorde tecnologia a l’institut Cendras-sos de Figueres. Treballava a l’em-presa privada i viatjava molt, peròva arribar un moment en què vadecidir buscar una feina més esta-ble i va optar per la docència.

La tecnologia és un pilar fona-

mental en l’ensenyament?Sí. Cada vegada estem en un

món més tecnològic. Si sentim elpresident Montilla o el consellerHuguet, diuen que la tecnologiaés un motor per tirar el país enda-vant, sobretot ara que estem pas-sant una crisi. Hi ha un dèficitd’enginyers i el bressol de la tec-nologia és als instituts. Si no hocuidem una mica, no tindrem elsenginyers que ens calen, els hau-rem de fer venir de fora.

Com motiveu els alumnes?Costa. Ara, sobretot en tecno-

logia, estem entrant en el món de

la robòtica didàctica, i obres no-ves possibilitats. Els anima poderfer individualment o per parellesels seus robots, que facin deter-minades accions, que es puguin

programar. Amb això estemaconseguint motivar-los i tambého compaginem amb l’àmbit deles tecnologies de la informació ide la comunicació. Però costa.

Disposeu, els professors, de prourecursos per donar bé aquesta as-signatura?

Recursos? Sempre són insufi-cients. Però sempre aprens a es-pavilar-te amb el que tens o in-tentant aconseguir el que neces-sites. L’AMPA ens finança, per ex-emple, la meitat dels robots queestem construint a quart d’ESO.Intentem treure recursos d’allàon calgui. Estem lluitant per po-der fer les pràctiques que pu -guem. Tampoc no se’ns donenprou hores. La tecnologia pateixuna mica de discriminació, en elsentit que ara a 4t d’ESO és opta-tiva i no obligatòria. És una as-signatura a la que van derivats elsalumnes més conflictius, perquèés més manipulativa, quan hau-ria de ser més aviat una assigna-tura per a aquells alumnes quevolen estudiar enginyeries o car-reres tècniques en general.

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«Els recursos sempresón insuficients»

ENTREVISTA

Joan PellicerPROFESSOR DE TECNOLOGIA DE L’INSTITUT CENDRASSOS DE FIGUERES

LA BONA PRÀCTICA

El projecte Ictineu, el subma-rí de Narcís Monturiol, que hadesenvolupat l’Institut NarcísMonturiol de Figueres, vol seruna eina didàctica per a mestresd’Educació Infantil i primer ci-cle de Primària, per tal de treba-llar el fons del mar i, al mateixtemps, conèixer la figura de l’in-ventor empordanès Narcís Mon-turiol. En el lloc webhttp://www.iesmonturiol.net/ictineu, trobareu diferents mate-

rials didàctics realitzats i elabo-rats pelsalumnes d’aules de di-versitat del mateix centre (Aulaoberta i Projecte Singular).

Hi ha el Conte: Ictineu el sub-marí de Narcís Monturiol, ambel qual es pot treballar el fonsmarí, així com també la proble-màtica de la contaminació del

mar. Hi ha una cançó, que es potaprendre i cantar. Us podeu des-carregar la cançó cantada, aixícom la instrumental per poder-hi cantar a sobre. I, entre d’altresmaterials, també hi trobareu unapartat en el qual es detalla elpas a pas de com s’ha dut a ter-me el projecte.

FIGUERES | REDACCIÓ

És un projecte desenvolupat a l’intitut Narcís Monturiol�

L’«Ictineu» de Monturiolcom a material didàctic

El projecte sobre l’Ictineu s’ha presentat fa poc a Figueres. ROGER LLEIXÀ

Joan Pellicer, a l’aula de tecnologia de l’institut Cendrassos. ROGER LLEIXÀ

NAVEGACIÓ PER AL «PROJECTE NINAM» Els alumnes de biologia de segonde Batxillerat de l’institut Cap Norfeu de Roses van navegar tot un matí, el 26de febrer passat, a bord del catamarà del Projecte Ninam acompanyant elsseus tripulants. El projecte consisteix a fer observació i seguiment dels cetacisque passen per la zona del cap de Creus. Els estudiants van descobrir diversesespècies d’ocells i fins i tot van tenir ben a prop un dofí.

�

Una sortida en catamarà

INS CAP NORFEU DE ROSES

PROVES CANGUR Alumnes de 3r d’ESO, 4t d’ESO, 1r de Batxillerat i 2n deBatxillerat dels instituts Alexandre Deulofeu, Olivar Gran, Ramon Muntaner iCendrassos de Figueres van participar el 18 de març en les Proves Cangurorganitzades per la Societat Catalana de Matemàtiques. L’Ajuntament deFigueres ha facilitat un local al Molí de l’Anguila per celebrar la jornada, en eldecurs de la qual estudiants i professors de matemàtiques han esmorzat junts.

�

Els estudiants de matemàtiques

ROGER LLEIXÀ

Jornada per al personaldocent sobre la figurad’Álvarez de Castro

AL CASTELL DE SANT FERRAN

A l’entorn de l’exposició ques’exhibirà des del 26 de març finsal 18 de juny al castell de Sant Fer-ran, de Figueres, Álvarez de Cas-tro i el seu temps (1749-1810), s’haorganitzat una jornada destina-da al personal docent, que se ce-lebrarà el 10 d’abril pròxim. Lajornada consistirà en dues confe-rències sobre la Guerra del Fran-cès, una visita a l’exposició i un di-nar. L’assistència a tota la jorna-da (conferències, visita i dinar) ésgratuïta per a tot el personal do-cent dels centres educatius de lescomarques gironines. S’ha esta-blert com a data límit per ins-criure-s’hi el dia 26 de març. RE-

DACCIÓ | FIGUERES

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 23 DE MARÇ DEL 2010

Diàlegs d’Educació�

DIALOGUEM AMB...

L’experiència de la feina creativaRoser Capdevila va assistir al’acte de presentació del Conte

de l’Itineu i, davant d'un auditori en-tregat a la bonhomia de la mare deles Tres Bessones, els alumnes quehan participat en el projecte singularvan veure valorada la seva feina.

�

ROSER CAPDEVILA LA MARE DE LES TRES BESSONES

EL PROTAGONISTA

ROGER LLEIXÀ

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

ROGER LLEIXÀ

MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA. COL·LECCIÓ JOSEP MARIA JOAN ROSA

Serveis educatius Al Museu del Joguet de Catalunya, el professor té la possibilitat d’utilitzar lesinstal·lacions com una aula i, així, els seus alumnes poden aprendre d’una manera molt creativa i dinàmi-ca. Per a la visita al museu, no cal anar acompanyat d’un guia, ja que les peces es troben presentades deforma clara. Els joguets s’agrupen per temes, i també hi ha fotografies de diferents èpoques d’infantsamb els seus joguets, de manera que els visitants poden observar com es jugava anys enrere. Cada jo-guina consta d’una fitxa explicativa i és fàcil entendre l’evolució dels jocs i dels joguets.Els grups d’escolars i docents dels centres de la demarcació de Girona tenen l’entrada gratuïta.

� Hotel París, Sant Pere,1. � Figueres � 972 50 45 85 � www.mjc.cat

AGENDA D’ACTIVITATSFIGUERES� Segona trobada de la coor-dinadora d’antics professors iprofessores de l’Institut Ale-xandre Deulofeu � HOTEL BONRETORN � 24 DE MARÇ 14.30 HORES� Exposició Álvarez de Castroi el seu temps (1749-1810)� CASTELL DE SANT FERRAN � DEL 26 DE MARÇ AL 18 DEJUNY FEINERS I FESTIUS: DELES 10.30 A LES 14.30 HORES � Segon Cicle de Xerradesper a Mares i Pares: Hem deposar límits als nostres fills?, acàrrec d’Eva Bach, mestra, for-madora de formadors i escrip-tora � ESCOLA COR DE MARIA � 8 D’ABRIL 21.00 HORES� Jornada docent Álvarez deCastro i el seu temps (1749-1810) dirigida al professoratde les comarques gironines � CASTELL DE SANT FERRAN � 10 D’ABRIL DE LES 9.30 ALES 16.00 HORES� Exposició Narcís Monturiol.Una veu entre utopia i realitat� MUSEU DE L’EMPORDÀ � FINS A L’11 D’ABRIL� Exposició temporal Jugaramb el teatre. Il·lusions i som-nis escènics � SALA OBERTADEL MUSEU DEL JOGUET DE CATA-LUNYA � FINS AL 9 DE MAIG

ROSES� Espectacle familiar En Joansense por, de la companyiaEGOS Petits (musical amb tite-lles) � TEATRE MUNICIPAL� 4 D’ABRIL 12.00 HORES � Jornada de portes obertesper al cicle formatiu de les as-signatures de conducció encaiac de mar, conducció d’em-

barcacions de vela lleugera isocorrisme aquàtic � INSTITUTILLA DE RODES � 14 D’ABRIL 18.00 HORES

VILAFANT� Xerrada adreçada a les fa-mílies sobre la seguretat a In-ternet � INSTITUT DE VILAFANT� 24 DE MARÇ 20.30 HORES

RECURSOS EDUCATIUS

MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES

Recull d'eines adreçades al professoratper tal que puguin introduir el coneixementdels drets humans a l'aula. El llibre aportaun marc conceptual, acompanyat depropostes didàctiques.

�

PENSAR ELS DRETS HUMANSDE PUIG, IRENE [COORDINADORA]

DEP. D'INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I

PARTICIPACIÓ I DEP. D'EDUCACIÓ. FEBRER, 2010

� LLIBRE

Programa dirigit a prevenir o reduir elscomportaments no saludables relacionatsamb l’alimentació i el control de pes, i amillorar l’autoestima corporal delsadolescents.

�

ALIMENTACIÓ, MODEL ESTÈTIC FEMENÍ IMITJANS DE COMUNICACIÓCOM FORMAR ALUMNES CRÍTICS EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

RAICH, ROSA M.; SÁNCHEZ, DAVID; LÓPEZ, GEMMA

UAC; UAB; GRAÓ, 2008

� LLIBRE I CD

Per a cadascun dels films es fa constarla fitxa tècnica, els objectius i continguts deprocediments, conceptes i actituds valors inormes, tot un desplegament d'activitatsd'explotació didàctica i material de suport.

�

PELÍCULAS PARA USAR EN EL AULAMARTÍNEZ ÁLVAREZ, JOSEFINA; [COORDINACIÓ]

UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN

A DISTANCIA, 2003

� LLIBRE

Una bona acollida contribueix que elprofessorat de nova incorporació realitzi millorla seva feina, que conegui el seu lloc enl’organització i que se senti més compromès imés a gust.

�

LA ACOGIDA AL PROFESORADO DE NUEVAINCORPORACIÓNTEIXIDÓ SABALLS, JOAN

EDITORIAL GRAÓ, 2009

� LLIBRE

Recull les propostes de treball per acada un dels apartats que es reflecteixenen els dvd: Aprendre a ser responsable;Aprendre a ser respectuós; Aprendre a serempàtic i Aprendre a autoregular-se.

�

EDUCAR EN VALORSPAREDES, EULÀLIA; [PEDAGOGA]; RIBERA, DOLORS; [PSICÒLOGA]

TIBIDABO EDICIONES, 2006; [MAIG]

� LLIBRE I 4 DVD

DESTAQUEM... MALETA PEDAGÒGICA

Josep Maria Joan Rosa és el pro-pietari de la col·lecció que s’exhi-beix al Museu del Joguet de Cata-lunya. A ell, li agrada donar peu a lainterpretació dels jocs i les joguinesi proposa que el mestre transformiel museu en una aula educativa.

Com es planteja una visita escolaral museu?

Nosaltres els facilitem el docu-ment Petita guia de visita queconté els diferents capítols que espoden treballar al museu. Ales-hores, és el mateix professor elque es prepara la visita i prèvia-ment està convidat a preparar-se-la. A més, els passem el docu-

ment dels vint primers anys deSalvador Dalí, un capítol molt es-pecial del museu.

És una visita molt dinàmica.Sí. A part del recorregut per l’ex-

posició permanent, els visitantstroben una sala en la qual es potjugar. Hi el joc de l’oca, jocs deconstrucció de fusta, zootrops imolts altres jocs.

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

ROGER LLEIXÀ

«Hi ha una sala en la qual el visitant pot jugar»

ENTREVISTA

Josep Maria Joan RosaDIRECTOR DEL MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA

IVDIMARTS, 23 DE MARÇ DEL 2010 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

El camió de la ciència arriba a Figueres el 7 d’abrilDel 7 al 10 d’abril, el MOVILAB, rere el qual hi ha elMuseu de la Tècnica de l’Empordà, serà a Figueres.

Durant els dies que estigui a la ciutat, aquest camió de laciència o laboratori sobre rodes estarà obert als centresd’educació primària i secundària que han concertat visita através de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Fi-gueres. Després del pas dels escolars, el MOVILAB podràser visitat pel públic en general.

�

DESTACAT

MUSEU DE LA TÈCNICA DE L’EMPORDÀ

L’ACUDITPER JAP La frase:

“Hem de preparar

els joves per

afrontar el seu

futur, no pas el

nostre passat”

(A. Clark)

SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

Es tracta d'una proposta didàctica per facilitar al professorat de pri-mer i segon cicle d'ESO (extensible a C. Superior de PRI) la tasca dedonar a conèixer als alumnes la biodiversitat urbana i rural. El projecteté com a objectiu descobrir la riquesa biològica dels ecosistemes ur-bans i ser útil per a la seva protecció. El material didàctic es compon de quatre unitats didàctiques comple-mentades amb làmines d'identificació i localització d'espècies, murals, realització de tallers i orientació d'iti-neraris i manual del professor. Les temàtiques estan relacionades amb l'ecologia urbana, les espècies biològi-ques que habiten als edificis, zones verdes, zones d'aigua, camps i conreus.

ELS ALTRES VEÏNSAutor: Obra Social de Caixa Catalunya amb la col·laboració i participació d'ex-

perts de diversos àmbits i la revisió de tècnics del Departament d'Educació.