IEMPORDÀ | 22 DE MARÇ DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

La revista KST dóna testimonide la vida a l’Institut de Castellód’Empúries. Tots els estudiantss’hi veuen reflectits. És una pu-blicació que neix del Programad’Innovació ARTIC (Art i Tecno-logia), que el Departament d’E-ducació visual i plàstica, que co-ordina la professora Eulàlia Ro-dríguez, va guanyar el 2007 i queva permetre dotar l’aula de dibu-ix amb onze ordinadors que con-tenen el programa informàtic demaquetació Quark Xpress.

L’activitat de la revista es fa desde l’optativa de maquetació, devisual i plàstica, i des de l’optati-va de redacció de textos, de cata-là, i s’ofereix als alumnes de ter-cer d’ESO. Aquest curs, l’optati-va de dibuix, la imparteix la pro-fessora Míriam Melénez, i la decatalà, Nuri Reig.

La revista es diu KST, un nomproposat pel mateix alumnat i quesuggereix la paraula Castelló. Pelque fa als continguts, hi ha infor-

macions d’actualitat i d’interès ge-neral, però alhora s’hi poden lle-gir comentaris i opinions a l’en-torn de l’institut i del municipi.En l’editorial del primer número,s’explica clarament quina és la fi-losofia de treball: “La revista pro-curarà incloure escrits que la re-

presentin a través de la col·labo-ració de tothom, a través del trac-tament de diferents matèries i es-pecialitats, per tutories, per de-partaments, per seminaris.”

Un altre objectiu és formar elsalumnes que elaboren les notíciesen la responsabilitat i l’ètica pro-

fessional. És per això que una deles premisses de KST és l’adhesióal Codi Ètic dels Periodistes deCatalunya, en aquest cas adaptata la revista estudiantil.

Eulàlia Rodríguez veu relle-vant que aquest tipus de projec-tes permetin assolir competèn-

cies que es treballen i desenvolu-pen des dels ensenyaments artís-tics, transversals a tots els àmbits,amb la finalitat de millorar els re-sultats d’aprenentatge dels alum-nes. Tots els departaments col·la-boren d’una manera o una altraen la publicació.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

Els estudiants d’ESO fan de periodistesL’Institut de Castelló elabora una revista en tots els àmbits, de redacció i dissenyL’Institut de Castelló d’Empúries té la seva pròpia revista, KST, en què no només s’hi poden llegir notícies d’interès general relacionadesamb el municipi i la comunitat educativa, sinó en la qual també es fa un retrat de com es desenvolupa la vida acadèmica al centre.

La revista es fa des de matèries optatives dels departaments d’educació visual i plàstica i de català que treballen de forma coordinada. ROGER LLEIXÀ

ou uns maleducats, nous ensenyen res a l’es-cola!” Ja fa temps queens ho va dir l’àvia. A

vostès no? Dubto que fos cons-cient de la pervivència del missat-ge. Però no dubto gens del que ensvolia transmetre. Les arrels de laparaula educació són tan anti guescom pervers el debat actual. Sen-se la necessitat de retrocedir a l’è-

poca de Kant quan es deia que l’e-ducació és una funció de la socie-tat en contraposició a l’adoctrina-ment d’aquesta. Els darrers anysde reformes i reformes de les re-formes educatives, ens hauriend’haver ENSENYAT alguna cosa.Ideem un nou déu anomenatPISA. Volem ciutadans crítics da-vant del món que els envolta, de-manem diàlegs competencials al

nostre alumnat. Alabem la socie-tat del coneixement, les xarxes so-cials. Ens emmirallem en el gruphumà del Barça. Elaborem codisètics, ens llegim amb lupa els co-dis deontològics. Encapçalemprogrames d’educació per a la ciu-tadania, innovem en els drets ideures de l’alumnat, creem el Con-sell Escolar de Catalunya, dema-nem una AMPA participativaamb el centre, dissenyem l’escolade mares i pares, implorem sortirde l’hiperactivisme escolar. Ensencanta veure un alumne emo-cionar-se davant d’una obra d’art,ens deixem captivar pels merave-llosos nens diferentment normals.Creem plans educatius d’entorn.Recordem com un valor afegit elpas per l’escoltisme, l’esplai, etc.Però... no. Saben què ? seguim, se-

guim. El partit, a Google, semblaclar 10.900.000 resultats per aeducació, 4.560.000 resultats pera ensenyament. Innovadores sentències dels tri-bunals de justícia adreçades a jo-ves en favor de tasques comunità-ries. Un Pacte nacional per a l’e-ducació, assignatures d’educaciócomparada a les facultats. Infini-tat de programes educatius de lesONGs per tot el món. Un revisorque explica a uns joves quines con-seqüències té el fet de colar-se altren. Una botiguera que els diu“nen, quan s’entra a un lloc es diubon dia”. Innumerables planes es-crites en revistes especialitzades,apostant per una educació de qua-litat. Tendències com La pedago-gia della Lumaca. Escoles comReggió Milie, El Pelouro. Movi-

ments de renovació pedagògica,jornades, congressos. L’il·lustra-dor Francesco Tonucci. El filòsofJoan Manel del Pozo, l’escriptorAmin Maloud, El Mestre DanielPennac, l’escriptora Najat ElHachmi, El pedagog Miquel Es-somba. I... tants i tants d’altres d’a-quí i d’allà implicats en l’art d’E-DUCAR com a base per a una so-cietat millor.Si l’àvia tingués facebook, ben se-gur que en la seva soledat gaudi-ria de molts amics. Em disculparan, però... per mi eldebat no és debat, l’art d’educarpassa per transmetre amb el corallò que ens diuen els llibres, l’artd’educar passa per transmetreamb el cor allò que mai podrà apa-rèixer en un llibre. Potser és horade treure’ns el mocador... dels ulls.

S

L’ART D’EDUCAR

EDITORIAL

JOSEP MARIA MORA

Assessor del CRPServei educatiu de l’Alt Empordà

33931

Diàlegs d’Educació NÚMERO 14 | MARÇ DEL 2011

L’Escola Ruiz Amado de Caste-lló d’Empúries aprofita la cele-bració de la diada de Sant Jordiper fer un treball transversal en-grescador i profitós amb els alum-nes. En l’organigrama de l’escola,hi ha les comissions formades pelsmestres i per les mestres i, unad’aquestes comissions, la de bi-blioteca, és la que s’encarrega dedinamitzar la majoria dels aspec-tes que es relacionen amb la fes-tivitat del 23 d’abril. Així, es dis-senyen activitats obertes a la par-ticipació de tots els alumnes, in-dependentment de l’edat, i que amés fomentin la relació de l’esco-la amb l’entorn social i cultural.

Els treballs que es proposen desd’aquesta comissió van variant: esparteix de la base que cal treballarel text oral i l’escrit. A partir d’a-quí, cada classes ha d’elaborar lesseves idees, com ara la creació decal·ligrames, el disseny d’auqueso la invenció de contes, que des-prés es comparteixen o bé amb laresta del cicle o bé amb el nivelleducatiu en què es troben elsalumnes. Els treballs realitzatss’exposen i tothom els pot veure.A més, per afavorir la participa-ció, es fa un lliurament de premis

per curs, premis que van destinatssobretot a ampliar les bibliote-ques de classe.

Com expliquen les mestres quecoordinen el projecte, per no des-cuidar el treball de la llengua oral,i per fomentar la capacitat decomprensió oral entre els mésmenuts, s’organitzen explicacionsteatralitzades de contes més omenys populars, que fan les delí-cies dels nens i nenes des de P-3fins a 2n i motiven molt els alum-nes més grans, de cicle superior.Per a aquests alumnes més grans,és molt important que es valori la

seva representació. En el marcd’aquesta mateixa proposta edu-cativa, els alumnes de cicle mitjà,en concret els de 4t, van a la resi-dència d’avis de la vila, l’asil Tori-bi Duran, a fer un recital de poe-mes, que s’han treballat prèvia-ment a l’aula.

Sant Jordi és, però, un dia emi-nentment festiu. La desfilada denens i nenes cap a la plaça a visi-tar les parades de roses i llibres ésun esdeveniment que no es deixade complir mai a l’escola castello-nina. S’aconsella els alumnes quecomprin llibres, per llegir-los des-prés. I la part més festiva arribasempre el dia de Sant Jordi a latarda. Els petits de la llar d’infantsPasseig de les Oques van a l’esco-la a assistir, amb els alumnes delRuiz Amado, a la representació dela llegenda de Sant Jordi.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

IIDIMARTS, 22 DE MARÇ DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

A la llar de Cadaqués, busquen maneres d’experimentar. LLORENÇ GIFREU

L’ESCOLA PARLA�

La línia metodològica de la llard’infants Es Papanell, de Cada-qués, té com a eix destacat l’expe-rimentació i la manipulació de di-ferents materials. L’objectiu és que els infants explorin objectes i ma-terials de forma sensorial i percep-tiva, observant-ne les seves carac-terístiques. Les educadores co-menten que aquesta estimulaciópermet als petits tenir la possibili-tat de descobrir nous estats delsmaterials, i són ells mateixos elsprotagonistes de les seves desco-bertes i aprenentatges. Els nenes i

les nenes es creen hipòtesis, es fanpreguntes com: què es això? quèpuc fer amb això? per a què ser-veix? què passarà? què aconse -guiré. A través de l’experimentació,s’inicien en la lògica matemàticafent diferents combinacions, ob-servacions, classificacions, compa-racions i, al mateix temps, s’habi-tuen a treballar amb tranquil·litat,mantenint una actitud de respec-te vers els companys i el material.Les educadores preparen prèvia-ment el material i després el pre-senten als nens perquè comencin aexperimentar lliurement.

CADAQUÉS | M. R.

es de l’any 2005, elDepartament d’Ense-nyament porta a ter-me els Plans d’Auto-

nomia de Centre (PAC). Aquestpla actualment l’estan seguint

559 centres a Catalunya i, con-cretament, 76 a les comarques dela demarcació gironina. Els ob-jectius d’aquest pla, anomenatpla de plans ja que aglutina totesles iniciatives que es porten en uncentre són: millorar els resultatseducatius, millorar la cohesió so-cial i prevenir l’abandonamentescolar.Implica un model de gestió decentre que, utilitzant com a einal’autoavaluació basada en l’anàli-si individual i global d’indicadors,estructura el funcionament delcentre incorporant el treball enequip i la responsabilització i im-plicació de tots el membres de lacomunitat educativa.

El pla està liderat per un grupanomenat Equip Impulsor i for-mat per la direcció del centre i unnúmero variable de professors omestres del claustre, una mena deconsell de direcció, els quals te-nen una implicació més directaen el procés, ja que són responsa-bles de liderar el bon funciona-ment de les estratègies. El paperde la comunitat és l’aplicació, se-guiment i avaluació de les activi-tats, així com la presa de decisionsa final de curs per millorar el pro-cés.El centre concreta el seu Projec-te d’autonomia amb format depla estratègic en dues fases: laprimera de disseny, que després

d’un procés d’avaluació interna iexterna, defineix els objectius aaconseguir en un termini de qua-tre anys i les estratègies que per-metran arribar a aquests objecti-us. I una segona d’aplicació de lesactivitats que desenvoluparan lesestratègies, tant a nivell d’aulacom a nivell organitzatiu.La signatura de l’acord entre elDepartament i el centre compor-ta una dotació de recursos eco-nòmics, humans, organitzatius,de formació i de gestió, dels qualsel centre ha de fer un seguimentexhaustiu i rendir comptes anu-alment a l’Administració amb elcompromís d’aconseguir una mi-llora mínima pactada al final dels

quatre anys d’aplicació del pla. Aquest rendiment també es por-ta a terme a nivell intern. L’equipimpulsor del pla ha d’informar ala comunitat educativa del fun-cionament de les activitats,aquesta avaluació interna permetanar prenent decisions durant elcurs, i també al final del curs pertal de reconduir aquelles situa-cions que ho requereixin.Aquest procés també comportaun assessorament i un seguimentper part de la inspecció del De-partament i els Serveis Educati-us i una organització en xarxes decentres i la utilització d’eines in-formàtiques col·laboratives coma suport.

D

A FONS

EL PAC, GESTIÓEDUCATIVA

Assessor tècnic docent SSTT a Girona

VICENT COLOM ESCRIVÀ

L’aprenentatge amb experimentació

L’equip de l’institut que treballa en el projecte. INS CAP NORFEU

Dos exemples de treballs dedicats a la festa de Sant Jordi. ESCOLA RUIZ AMADO

Aquest gener, a l’Institut CapNorfeu de Roses han iniciat elprojecte d’obtenció de cristallsd’ADP (dihidrogenfosfat d’amo-ni) amb els alumnes de Químicade 1r de Batxillerat. Després defer la primera dissolució, tots es-peraven amb interès el resultat,que no va ser gens decebedor, jaque es van obtenir uns cristallsforça espectaculars. El segon pasva consistir a seleccionar quingrup de cristalls s’utilitzarien

com a llavor per recristal·litzar.Aquesta tasca va ser més costosaperquè calia trobar cristalls proubons per fer créixer: els més purs,de creixement vertical i que no escreuessin entre ells. Seguida-ment, es va fer la segona recris-tal·lització i, tot i algunes dificul-tats, el resultat va ser satisfacto-ri. Com relaten des de l’institut,els alumnes del projecte estancada dia més il·lusionats i les pro-fessores engrescades davant labona feina dels grups de treball.

ROSES | REDACCIÓ

Projecte de cristalls, a l’Ins Cap Norfeu

És espectacular veure les cares dels alumnes quan arriba el drac, en la representació del 23 d’abril. ESCOLA RUIZ AMADO

Totes les propostes parteixen de la base que cal fomentar el text oral i l’escrit�

L’escola Ruiz Amado fa un treballengrescador a l’entorn de Sant Jordi

Es dissenyen activitats obertesa la participació de tots elsalumnes, que fomentin larelació de l’escola amb l’entorn

L’Escola de Llers va organitzar,fa uns dies, les Jornades Culturals,dedicades a Les Tradicions Popu-lars catalanes i la Festa Major.Des del claustre de mestres, es vaconsiderar convenient triaraquest tema perquè entre l’alum-nat hi havia força desconeixementenvers aquesta temàtica. Al llargde tres dies es van realitzar dife-

rents tallers i activitats que van fa-cilitar el coneixement de les nos-tres tradicions. Totes les propos-tes van resultar motivadores, ins-tructives i engrescadores, com ex-plica la directora de l’escola, Ire-ne Teixidor. Les famílies delsalumnes van posar a disposició de

l’escola eines, instruments, ves-tits, tot relacionat amb la temàti-ca triada. Així, es va poder mun-tar la mostra La cultura i les tra-dicions catalanes.

En els tallers i les activitats vanparticipar Ventura i Hosta de Na-vata, els Castellers de Figueres,

l’Escola de Música Els Olivets deLlers, la Colla Sardanista Tra-muntana de Figueres i l’equip do-cent de l’Escola de Llers. La festaes va tancar amb una rua pels car-rers, amb capgrossos, gegants,dracs, pubilles i hereus, diables icastellers, i molta música.

LLERS | MAIRENA RIVAS

El mestre de taller Jaume Salvatés professor tècnic de tecnologiade l’ESO a l’INS El Pedró de l’Escala.Treballa en l’àmbit de la docènciades del 1976, any en què va entrarde professor tècnic de formacióprofessional a l’INS Narcís Montu-riol de Figueres. En aquest centre,hi va estar fins al 1991.

Com ha de ser un taller de tecno-logia?

Ha de ser un espai on hi hagidues zones ben definides; unad’experimentació, amb una pis-sarra, un projector i un espai enquè els alumnes puguin experi-mentar, i després una zona deconstrucció on poder portar a lapràctica els projectes que hemdissenyat. Aquesta distribució ésideal i bàsica, amb els equipa-ments necessaris.

Compta, vostè, amb els recursossuficients per impartir la matèria?

Sí, tot i que el primer que ne-cessitem és temps. L’àrea de tec-nologia va començar amb una

gran empenta quan va començarl’ESO i vam treballar molt per do-nar-li rellevància dins del currí-culum. Teníem moltes més horesque ara i, per això, aprofito perqueixar-me, perquè s’han reduïtmolt les hores de tecnologia i nopodem treballar al nivell que ens

agradaria. Lligant-ho amb la pre-gunta, són necessaris uns equipa-ments mínims. Nosaltres utilit-zem un ampli ventall d’eines ma-nuals, elements de control i tam-bé les TIC.

Què entenem per tecnologia?En l’època que estem ara, la pa-

raula tecnologia és un calaix desastre en el qual hi podem fer ca-bre de tot. L’home, des de la pre-història, ha anat avançant gràciesa la ciència i a la tecnologia, desque va descobrir el foc, des que vadescobrir les eines i fins a arribarals nostres dies. El que la ciènciademostra, la tecnologia ho portaa la pràctica d’alguna manera.

La tecnologia és atractiva per alsalumnes.

Nosaltres sempre diem que l’à-rea de tecnologia té un objectiuimportant, que defuig de l’este-reotip que a tecnologia es fan tre-balls manuals. Nosaltres apli-quem el procés tecnològic alsalumnes, un procés que incloutres verbs que els inculquem desde primer d’ESO: pensar, fer icomprovar. En qualsevol àmbitde la seva vida poden aplicar elprocés tecnològic i veuran quefunciona.

R

P

R

P

R

P

R

P

L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

«A tecnologia, el primer que necessitem és temps»

ENTREVISTA

Jaume Salvat Pont PROFESSOR DE TECNOLOGIA DE L’INSTITUT EL PEDRÓ DE L’ESCALA

LA BONA PRÀCTICA

L’arquitecte municipal de Bor-rassà, Fernando Aizpún, ha con-vertit un trist solar del costat del’escola en la plaça de la Geome-tria, en el disseny de la qual hautilitzat figures i lleis geomètri-ques per donar un doble vessanta la seva funcionalitat, didàcticai lúdica. És un espai de joc colo-rista i atractiu pensat per a l’e-ducació dels escolars de totes lesedats, amb una clara intencióque aprenguin geometria tot ju-gant. A la plaça, hi ha represen-tats el triangle, el quadrat, el rec-tangle auri, la circumferència, elpentàgon i la pentalfa, així com

les seves diagonals, segments iproporcions simples, lleis geo-mètriques que combinades ambels diferents espais d’estada i jocfan possible combinar el joc i elselements didàctics.

BORRASSÀ | MAIRENA RIVAS

L’arquitecte municipal, Fernando Aizpún, ha dissenyatuna plaça pública a l’aire lliure amb caràcter educatiu�

Un espai urbà de Borrassàpermet aprendre les lleisde la geometria tot jugant

Jaume Salvat, en una de les aules de tecnologia de l’institut. ROGER LLEIXÀ

Els alumnes van assistir a activitats demostratives a l’entorn del folklore i les tradicions catalanes. ROGER LLEIXÀ

L’arquitecte Fernando Aizpún mostra l’espai dedicat al triangle. ROGER LLEIXÀ

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 22 DE MARÇ DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

DIALOGUEM AMB...

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·labora:

Breus

Els alumnes de 2n de Batxille-rat científic de l’Institut Alexan-dre Deulofeu de Figueres estand’enhorabona: l’Albert Fina haparticipat en l’Olimpíada de Quí-mica i s’ha classificat en el 5è llocde Catalunya; per això, anirà a lafase estatal que se celebra a Va-lència a finals d’abril; l’EduardGodori ha participat en l’Olim-píada de Física i ha estat selec-cionat per anar a la fase estatalque se celebrarà a Múrcia a prin-cipis del mes d’abril, i en JordiVila ha obtingut el 3r premi enl’activitat telemàtica de la 47aOlimpíada Matemàtica de Cata-lunya. REDACCIÓ | FIGUERES

Bon paper dels alumnesde segon de Batxillerat

INSTITUT ALEXANDRE DEULOFEU

L’Escola de Llersdedica unesjornades a lestradicionspopulars catalanes

Els mestres, els alumnes,les famílies i les entitats hanparticipat en les activitats

�

El punt, la línia i el pla representatspel bàcul d’enllumenat, el banc lineali la repetició de xiprers. Un triangleescalè genera a partir de la sevaaltura dos triangles rectangles onqueda reflectit el teorema de Tales.El quadrat el formen petits quadrats

de peces de paviment amb un altrequadrat menor recolzat a la sevadiagonal. El rectangle auri orectangle d’or, els costats del qualguarden raó àuria. El pentàgon i lapentalfa regulars permeten explicarpropietats relacionades amb la raó

àuria. El cercle i la circumferènciapermeten apreciar com un cercle ésel lloc geomètric del pla que inclouels punts que estan a una distànciainferior de la llargada d’un segmentdeterminat anomenat radi respecte aun punt fix determinat, el centre.

ELS ELEMENTS, LES FIGURES I LES LLEIS GEOMÈTRIQUES REPRESENTATS A LA PLAÇA DE LA GEOMETRIA

RECURSOS EDUCATIUS

ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES

JUGAMAT

IVDIMARTS, 22 DE MARÇ DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIUPER FRATO La frase:

“No hi haespectacle mésbell que lamirada d'unnen quellegeix.”(Günter Grass)

� EXERCICI -Tenim dues cordes d'un metre de llargada cadascuna.Si les encenem per un costat, cada una d'elles tarda una hora a cre-mar-se totalment. El problema és que les dues cordes no es cremenigual, i la velocitat amb la que es van consumint no és constant. Comho podem fer per aconseguir calcular 3/4 d'hora?

Experts: 4 minuts Amateurs: 20 minuts.

AUTOR: Quim Tarradas - Institut Ramon Muntaner (Figueres)

Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 85. Ed. Graó

El Parc Natural del Montgrí, lesIlles Medes i el Baix Ter es vacrear per la llei 15/2010, de 21 demaig de 2010, amb l’objectiuprincipal d’unificar la normativade protecció dels tres espais queconformen el parc natural (Mas-sís del Montgrí, les Illes Medes iel Baix Ter). La llei declara com aParc Natural les Illes Medes, elmassís del Montgrí i el seu entorn

marí així com el litoral del BaixTer. Comprèn el municipis de:Torroella de Montgrí, Pals, Bell-caire d’Empordà, Palau-sator,Ullà, Fontanilles i Gualta, a la co-marca del Baix Empordà, i l’Es-cala, a l’Alt Empordà. La llei de-clara com a reserva natural par-cial l’àmbit marí a l’entorn de lesilles Medes donant lloc a la Re-serva Natural Parcial Marina deles illes Medes i també les llacu-nes i els aiguamolls dels sectorsdel Ter Vell, Pletera, Bassa de Fra

Ramon i basses d’en Coll i els seussistemes litorals associats que enel seu conjunt originen la Reser-va Natural Parcial dels Aigua-molls del Baix Ter.

La varietat d’ambients i l’ex-traordinària biodiversitat de lesaigües que envolten el petit arxi-pèlag de les Medes, situat a unamilla escassa del poble de l’Es-tartit, constitueixen un indretúnic i un dels més emblemàticsde la Mediterrània. La part emer-gida d’aquest Parc Natural és un

arxipèlag format per set illots: elMedellot, l’illa de la Meda Gran,la Meda Petita, les Ferrenelles, elTascó Gros, el Tascó Petit i el Ca-

rall Bernat. Des desempre, han estat unpunt d’interès per al’home, tal com revelenles restes de naufragistrobats a les seves ai -gües. Els pirates les uti-litzaven com a base perles seves incursions a lacosta i han sigut objec-

te d’importància militar i estra-tègica des de l’edat mitjana fins afinals del S. XIX. Van ser habita-des fins al 1934.

L’arxipèlag de les Medes, el Massís del Montgrí i l’entorn litoral del Baix TerRedacció

Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera

WEB RECOMANADA

Documenta és una aplicació en línia que etpermet editar i publicar els teus contingutseducatius, les pàgines web o la revista, fer tre-balls col·laboratius entre alumnes o amb altrescentres, etc. Pot ser utilitzada per l’alumnat ipel professorat, com a plataforma per treballari gestionar les teves activitats des de Primàriafins a la Universitat, tant com a intranet com aweb pública de cada centre. Aquesta aplicacióes pot provar abans de comprar.

WEB: HTTP://WWW.DOCUMENTA.CAT

AGENDA D’ACTIVITATS

El llibre tracta sobre els trastorns específics deldesenvolupament de l'aprenentatge escolar, moltespecíficament els trastorns que afecten l'adquisiciói consolidació de la lectura i escriptura (dislèxia). Elllibre vol posar a l'abast de tots els professionals elsmitjans o àmbits del desenvolupament del nen iadolescent en el coneixement bàsic de la dislèxia.

�

QUÈ ENS CAL SABER DE LA DISLÈXIABUISÁN CABOT, NEUS

ED. ASSOCIACIÓ CATALANA DE DISLÈXIA I ALTRES TRASTORNS

D'APRENENTATGE

� LLIBRE

FIGUERES� Conferència a càr -rec de Joan Vallès iMontse Parada, mem-bres del grup de recer-ca etnobiofic.cat� SERVEI EDUCATIU DEL'ALT EMPORDÀ� DIJOUS, 24 DE MARÇDEL 2011 � DE LES18.00 HORES A LES20.O0 HORES � Més informació: Laconferència que orga-nitza el Servei Educatiude l’Alt Empordà té coma finalitat donar respos-ta a la pregunta: Volemconservar un tresor decultura popular que for-ma part de la nostraidentitat?

FIGUERES� Conferència a càr -rec de Sònia Kliass,psicòloga, expecialistaen desenvolupamentinfantil� ESCOLA CARME GUASCHI DARNÉ� DIVENDRES, 15 D’ABRILDEL 2011� 20.O0 HORES � Més informació: La

conferència forma partdel cicle de xerradesque organitza l’àread’Ensenyament de l’A-juntament de Figueres i,per tant, està oberta atotes les persones inte-ressades en la temàticaa tractar. En aquesta

ocasió, el lema de laconferència que pronun-ciarà Sonia Kliess ésaquest: Com aprenenels infants a l’etapa d’e-ducació infantil? Quinesbases necessiten perevitar futures dificultatsd’aprenentatge?

CONCURS D’ÒMNIUM CULTURALTREBALLS LITERARIS, SOCIALS I CIENTÍFICS � Òmnium Cultural ha convocat el XXXII Concursper a la Joventut de l’Alt Empordà de treballs li-teraris, socials i científics. La convocatòria estàadreçada a nois i noies de 6 a 20 anys. Enaquesta edició es proposa fer els treballs a l’en-torn de la vida, l’obra i l’època de Joan Maragall,ja que en aquest curs escolar 2010-2011 com-memorem els 150 anys del seu naixement i els100 anys de la seva mort. El títol del concurs ésJoan Maragall (1860-1911) i el seu temps.

L’aprenentatge servei ésuna proposta educativa quecombina l’aprenentatge decontinguts, habilitats i valorsamb el servei a la comunitat.Des de fa temps, s’ha fet unesforç per sistematitzar icompartir bones pràctiqueseducatives que tenen encomú l’aprenentatge dels

infants i joves i la seva acció directa en el medi amb lavoluntat de millorar-lo. El llibre aplega una selecció debones pràctiques amb la voluntat de donar a conèixeraquesta proposta educativa.

�

EXPERIÈNCIES D’APRENENTATGE SERVEIMARTÍN, X. I RUBIO, L. (COORD)

OCTAEDRO I FUNDACIÓ JAUME BOFILL

� LLIBRE

Aquest llibre, de gran format, caracteritza la totalitatde les unitats paisatgístiques del territori gironí i ensil·lustra en uns valors excepcionals que hem de saberdefensar i conservar. Va acompanyat d'un DVD quecomplementa la informació del llibre i que aprofundeixen relació amb els espais d'interès natural protegits.

�

PAISATGES VIUSPATRIMONI NATURAL DE LES TERRES GIRONINES

BAS, J.

DIPUTACIÓ DE GIRONA

� LLIBRE

TONI LEON

Solució al Jugamat de l’edició de febrer: La solució és 9567+1085=10652