Jugamat és una combinació deles paraules jugar i matemàti-ques, però el joc, en aquest cas, es-devé una acció enriquidora i queconvida a aprendre a raonar.Aquesta és la idea de la qual vanpartir els nou professors de mate-màtiques de quatre instituts deFigueres quan es van unir per po-sar èmfasi a aquells vessants d’a-questa matèria més creatius, alsvessants que s’allunyen una micade l’estricte programa que s’im-parteix a l’aula.

Els nou professors van iniciarla seva anadura, com a grup Ju-gamat, a partir de la celebració, elcurs passat, de les Proves Cangur.Va ser aleshores que es van ado-nar que, fent un treball en xarxa,els instituts podien compartir ex-periències, intercanviar-se idees iposar sobre la taula aspectes de lesmatemàtiques que poden ser del’interès comú. Ara hi ha quatreinstituts de Figueres que en for-men part, si bé els promotors d’a-

questa iniciativa tenen clar ques’ha de fer extensiva a tota la co-marca. El grup de treball del Ju-gamat té diversos objectius, entreels quals s’inclou donar suport,amb classes extraordinàries, alsalumnes que es volen presentar ales Proves Cangur. També, com anovetat, ha programat una expo-

sició per exhibir els treballs méscreatius relacionats amb les ma-temàtiques que es fan als instituts.Es podrà veure, a partir del 27 demaig, a la biblioteca de Figueres.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

IEMPORDÀ | 19 D’ABRIL DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

Les matemàtiques més enllà de les xifresNou professors han creat el grup Jugamat per donar un caire més dinàmic a les exactesJugamat és un grup de treball integrat per professors de matemàtiques, del qual formen part ara mateix nou docents de quatre institutsde Figueres. La intenció d’aquests professors és poder ampliar el grup a tots els centres de secundària de la comarca.

Una representació dels professors de matemàtiques que integren el grup Jugamat. ROGER LLEIXÀ

ot i que escriure és unaactivitat habitual a lesclasses, sembla que unimportant nombre

d’alumnes té dificultat a l’hora deredactar els seus escrits. Per quèno escriuen bé? Com podem aju-dar-los? Què podem fer per nodesmotivar alumnes creatius quesimplifiquen dràsticament elsseus escrits per tal de no cometre

moltes faltes d’ortografia? Coms’aprèn a escriure bé? Com s’ense-nya a escriure bé? Les activitatsd’escriptura que proposem poten-cien l’expressió de la seva creativi-tat? El que és clar és que peraprendre a escriure bé no calen gaires fórmules a banda de llegir,només cal una cosa essencial, ofe-rir als alumnes moltes oportuni-tats per escriure, per escriure amb

sentit i aconseguir el màxim ren-diment expressiu.

Si fem un repàs a les activitatsd’expressió escrita que es fan ha-bitualment a l’aula, seguramentestaríem d’acord que principal-ment predominen la còpia d’exer-cicis, els dictats preparats, l’es-criptura de paraules i frases, l’ela-boració de petits textos seguintmodels donats, exercicis de com-pletar buits, de respondre pre-guntes sobre un text... La llibretade llengua hauria d’estar plena detextos produïts pels alumnes. Fentun cop d’ull ràpid a un quadernqualsevol, constataríem proba-blement que el 75% dels exercicises dedica bàsicament a aplicar co-neixements ortogràfics, lèxics,gramaticals i sintàctics, i un 25%,en el millor dels casos, a produc-

cions pròpies. L’activitat d’escriu-re que plantegem a les nostresclasses de llengua hauria de servirper experimentar amb la llengua,per jugar, per investigar, per crear,perquè els nostres alumnes esde-vinguin petits escriptors. Cal plan-tejar qüestions, instruccions, ex-cuses, situacions comunicativesper facilitar la creació d’un noutext: transformar un poema en unconte, fer poemes paral·lels, can-viar la lletra d’una cançó, modifi-car el final d’un conte o fer una ver-sió diferent, barrejar personatges,escriure una història partint delpunt de vista d’algun dels perso-natges, escriure un relat a partirdel títol d’una obra coneguda od’una cançó, fer jocs de llengua(acròstics, galindaines, cal·ligra-mes...), contestar una carta que els

ha escrit la mestra, reescriure tex-tos coneguts, inventar menús es-pecials, construir notícies novescanviant algunes paraules, recon-vertir un missatge sms o del Face-book en un text dialogat...

Si volem fomentar el gust perl’escriptura, a més d’ensenyar elsdiferents coneixements lingüís-tics, les eines i tècniques pròpies iadequades, s’hauria d’exercitarl’experimentació i la imaginaciócreativa per aprofundir en el plaerd’escriure. Quan revisem les lli-bretes dels nostres alumnes i ob-servem que estan farcides de tex-tos creats per ells, potser podrempensar que estem posant el nostregra de sorra i els fonaments ne-cessaris perquè cadascú puguianar desenvolupant al màxim laseva creativitat.

T

ELS MEUS ALUMNES NO SABEN ESCRIURE

EDITORIAL

PILI ARNÁIZ PÉREZ

Assessora LIC Servei educatiu de l’Alt Empordà

L’EQUIP

Els professors del grup Jugamat� Ferran Baró, Rafa González, LauraMasmitjà i Elena Burgas (OlivarGran). � Quim Tarradas, Anna Barce-ló i Helena Cusí (Ramon Muntaner).� Maite García (Cendrassos). � San-tiago Campillo (Alexandre Deulofeu).

MATEMÀTIQUES CREATIVES� Biblioteca Fages de Climent de Fi-gueres. � Inauguració: divendres,27 de maig. � 19.00h. � Durada:Fins al divendres 17 de juny.

L’EXPOSICIÓ

33898

Diàlegs d’Educació NÚMERO 15 | ABRIL DEL 2011

IIDIMARTS, 19 D’ABRIL DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

El respecte és indispensable com a projecte educatiu. ROGER LLEIXÀ

L’ESCOLA PARLA�

L’equip docent del Centre Muni-cipal d’Educació Infantil (CMEI)Bon Pastor de Figueres considerael valor del respecte com a indis-pensable en el projecte d’educatiu.“Entenem que el respecte enversels infants vol dir tenir en compteles seves necessitats, els seus ritmesd’aprenentatge, el seu desenvolu-pament. El que es tradueix en unaacurada organització del temps,dels espais, dels materials i dels re-cursos. I sempre prioritzant els pe-tits grups, potenciant la tran-quil·litat i el joc lliure i facilitant la

descoberta i l’expressió dels dife-rents llenguatges dels infants”, ex-pliquen les educadores.

Respecte –diuen– també signi-fica respectar els sentiments delsinfants, el que no deixa de ser el pri-mer pas per a l’educació emocio-nal. “Per aquest motiu quan un in-fant plora no li diem ‘no ploris’, sinóque l’ajudem posant paraules a allòque sent, com ara ‘veig que estàstrist o enfadat”, anoten les mestres,que procuren que les paraules, elto, la mirada, els gestos i el contac-te físic siguin sempre respectuososi afectius.

FIGUERES | M. R.

Alumnes de Cabanes, en un olivar per aprendre a collir olives. ZER CANIGÓ

Els nens i les nenes del Far observen com es muny una vaca. ZER CANIGÓ

A Vilabertran, els escolars realitzen les tasques pròpies de l’hort. ZER CANIGÓ

Els alumnes de Vilamalla fan un treball sobre l’ànec Collverd. ZER CANIGÓ

na mirada superficialals titulars dels mit-jans de comunicacióés suficient per ado-

nar-nos de les dificultats que

hauran d’afrontar en el futur elsnostres infants. La sostenibilitatdel medi natural i social, la situa-ció econòmica, la pèrdua de va-lors, la dinàmica consumista, ladesconfiança política... En gene-ral, el discurs social destaca l’e-ducació com una eina estratègiaresolutòria dels problemes de lanostra societat, posant les espe-rances i la mira en la feina que esfa en els centres educatius. És adir, cada vegada és més freqüentque els reptes que té plantejats lanostra societat es tradueixin enreptes educatius.

Paral·lelament, el paper de lafamília en l’educació també és

motiu de reflexió, fent èmfasi enla importància de plantejar-se unprojecte de vida on els valorshaurien de ser el pilar fonamen-tal dins d’un entorn emocionaladequat. No hem d’oblidar quel’estabilitat emocional (autoesti-ma, confiança...) de l’infant influ-eix en la seva maduresa quan ésadult.

La Llei d’educació i el currícu-lum –quan plantegen que peravançar en l’assoliment de lescompetències bàsiques és fona-mental emmarcar els processosd’ensenyament i d’aprenentatgeentorn a quatre eixos: Aprendrea ser i actuar de forma autònoma,

aprendre a pensar i comunicar,aprendre a descobrir i tenir ini-ciativa, aprendre a conviure i ha-bitar el món– estan prioritzant idissenyant el camí i la meta on ar-ribar. En realitat, al meu enten-dre, no fa falta inventar res, no-més superar els errors manifes-tos i aprendre de les millors ex-periències. La tranquil·litat es-colar és necessària, no confonentl’activitat amb l’activisme, des-triant el gra de la palla, i actuantamb professionalitat. Caldrà quedes del vessant institucional, ambla participació de tots els sectors,s’afronti amb fermesa la realitat,evitant el vaivé legislatiu, priorit-

zant i rendibilitzant els recursos,i fent una vertadera planificacióque no deixi marge a la improvi-sació. L’educació, amb tota segu-retat, és l’empresa més importantque tenim com a país.

Des del convenciment que lasuperació dels grans reptes de lanostra societat passa per la recu-peració de la confiança en les per-sones i en el reconeixement de laimportància de l’educació i la for-mació, convido a tothom, cadaun/a des del seu lloc, a fer un es-forç en aquest sentit, però senseoblidar el que va dir Hegel: “Resimportant s’ha fet en el món sen-se passió”.

U

A FONS

LA FORÇA DEL’EDUCACIÓ!

Adjunt de direcció S. T. d’Ensenyament

JOSEP FERNÁNDEZ MENCHÓN

La llar Bon Pastor treballa el respecte

Una de les imatges que il·lustren el projecte. INSTITUT DE LA JONQUERA

Un impuls a la creativitat és elnom d’un Crèdit de Síntesi querealitzen els alumnes de tercerd’ESO de l’Institut de la Jonque-ra, amb l’objectiu bàsic de fo-mentar pràctiques que estimulinaquesta capacitat dels estudiants.“Us podeu preguntar quina utili-tat pot tenir aquesta acció. Nos-altres pensem que en té molta, jaque creiem que l’individu creatiuresol problemes, elabora produc-tes o defineix nous punts de vis-

ta, oferint respostes divergents,que acaben sent útils per a ell i pera la societat. Un individu intel·li-gent rep una idea i, satisfet ambella, la percep i la valora com a so-lució per aplicar a un problemaconcret. Un individu creatiu vamés enllà de la recompensa im-mediata i es dedica a buscar granquantitat d’idees, amb l’expecta-tiva de trobar-ne una de més qua-litat, encara que costi més”, des-taquen les professores Carme Gi-freu i Carme Puig.

LA JONQUERA | M. R.

A la Jonquera aposten per la creativitat

La ZER Canigó porta a termeun projecte relacionat amb qua-tre productes típics de cada undels pobles que la formen. Aixíl’escola del Far està fent un tre-ball sobre la llet; l’escola de Vila-bertran, sobre els productes del’horta; la de Cabanes, sobre l’o-li, i la de Vilamalla, sobre els pro-ductes de l’ànec Coll Verd. Cadaescola treballa amb tots els seusalumnes el seu producte, seguinttot el procés des del seu origenfins que arriba al consumidor.

Els alumnes de l’escola de Ca-banes han anat a un olivar, hansortit a collir olives, han visitat untrull i han observat com es fa lapoda de les oliveres. Així hanaprès les parts de les olives, comes fa la recollida d’olives i quineseines es fan servir, el procés d’e-laboració de l’oli i tot el que es potfer amb aquest fruit. Els nens i lesnenes del Far d’Empordà hanpogut munyir a mà tal com es feiafins fa poc en una de les poquescases de pagès que hi ha al centredel poble i també han visitat unade les explotacions lleteres delmunicipi, el Molí de Baix, on ca-sualment han pogut assistir alpart d’una de les vaques.

Els alumnes de Vilamalla hanfet diverses visites a l’empresaCollverd i han après el procés d’e-laboració del fetge gras d’ànec, elpernil, el fuet i el magret. A l’es-cola han relacionat aquest pro-jecte amb les altres àrees, com arala de medi, per treballar la classi-ficació dels animals, les caracte-rístiques de les aus i de l’ànec enparticular.

Els alumnes de Vilabertran es-tan fent el seguiment dels pro-ductes de l’horta, especialmentles faves, que cultiven a l’antichort dels monjos del monestir delpoble. Els alumnes fan totes lesfeines que es realitzen a l’hort.

VILABERTRAN | REDACCIÓ

La ZER Canigó faun projecte sobreproductes típicsde cada un delsquatre pobles

En formen part, lesescoles del Far, Vilabertran,Cabanes i Vilamalla

�

La professora Empar Rodon, lli-cenciada en Belles Arts, té una in-quietud innata que la porta a des-cobrir nous camps relacionats ambl’especialitat de visual i plàstica.Ha estudiat escenografia a l’Insti-tut del Teatre i ha fet oposicionsde dibuix. És professora de dibuixtècnic, de dibuix tecnològic i de di-buix artístic i, alhora, imparteixcultura audiovisual als estudiantsde batxillerat d’art de l’InstitutAlexandre Deulofeu de Figueres.

Com perceben els alumnes la cul-tura audiovisual?

Crec que la cultura audiovisu-al no hauria de ser només per alsestudiants de batxillerat d’art,crec que tots els estudiants hau-rien de rebre una educació en lamirada.

Què vol dir?D’entrada, el que acostumo a ex-

plicar al principi de cada curs ésque hem d’aprendre a assaborir, amirar, a percebre el món de laimatge. Som molt analfabets enl’aspecte de codificar i descodifi-

car imatges. Tan acostumats comestem al llenguatge verbal, quanexpliques als alumnes que hi ha unllenguatge amb codis sembla queels parlis en xinès.

Posi un exemple...

Hi ha elements que ajuden aexplicar-ho. Per exemple, en unafotografia, un enquadramentmés ampli et dóna una informa-ció, en canvi si l’enquadramentés més tancat la persona que

mira la fotografia percep una al-tra informació.

Un llenguatge sense paraules.Cert. En un programa de tele-

visió vaig veure un dia que algúcomentava que s’han de reforçarel llenguatge verbal i les mate-màtiques, però jo sóc d’una opi-nió molt contrària. Penso que laformació és molt més bona commés diversificada està i, sobretot,si es pot treballar en petits grups.La ràtio és clau, amb trenta alum-nes a classe pots fer una classemagistral però mai no tindràs l’o-portunitat d’experimentar. A mim’agrada relacionar molt la partexperimental i pràctica amb elprograma del curs.

Destaqui un treball que estiguinfent.

Els estudiants de segon de bat-xillerat han de presentar un curtcom a projecte final de culturaaudiovisual.

R

PR

P

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«Tots hauríem de rebre una educació en la mirada»

ENTREVISTA

Empar Rodon PROFESSORA ESPECIALISTA EN VISUAL IPLÀSTICA A L’INSTITUT ALEXANDRE DEULOFEU DE FIGUERES

LA BONA PRÀCTICA

El divendres 15 d’abril, l’Esco-la Joan Reglà va celebrar que jaés una Escola Verda. El centre vaconvidar a totes les entitats delpoble i les famílies. L’alumnat del’escola va animar la festa amb

cançons, endevinalles, danses iteatre relacionats amb el mediambient. “Després d’un recorre-gut de tres cursos, a la fi hemaconseguit aquest distintiu.Aquest esdeveniment és moltimportant per a la nostra escola,ja que ens permet fer ressò de la

tasca de bones pràctiques am-bientals que fem”, expliquen elsrepresentants del claustre demestres, alhora que hi afegeixen:“A la nostra escola ja fa tempsque es reciclen les deixalles; esrecull la matèria orgànica i esposa a la compostadora; es tre-

ballen l’hort i el jardí, i tenim ungalliner amb una bassa.” Aquestcurs tot el centre desenvolupa elProjecte Interdisciplinari de l’e-nergia.”

“Amb tot el que fem tenim unabona Escola Verda”, es felicita elclaustre de mestres.

BÀSCARA | REDACCIÓ

El 15 d’abril, l’escola JoanReglà ha fet una festaoberta a les famílies i a lesentitats perquè ha rebut eldistintiu mediambienal

�

Bàscara celebra que ja té una Escola Verda

Empar Rodon és professora al Deulofeu des de fa 28 anys. ROGER LLEIXÀ

Tota la comunitat educativa de l’Escola Joan Reglà s’ha unit per celebrar que tenen una Escola Verda. ROGER LLEIXÀ

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 19 D’ABRIL DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

DIALOGUEM AMB...

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·labora:

El director corporatiu de la fir-ma Transports Calsina Carré,Lluís Batlle, ha impartit, aques-ta última setmana, dues xerradessobre motivació als alumnes deBatxillerat de l’Institut RamonMuntaner de Figueres, per unabanda, i als alumnes de Forma-ció i Orientació Laboral de l’Ins-titut Santa Eugènia de Girona,per l’altra.

En aquestes sessions, es vanmarcar unes directrius molt cla-res adreçades a uns joves que estroben en la seva darrera etapadels estudis a l’institut: Així, Llu-ís Batlle els va parlar de les dife-rents generacions que confluei-xen en l’actual mercat laboral i de

les competències que requeriranels nous llocs de treball. Tambéva exposar als estudiants de bat-xillerat quines són les oportuni-

tats i els riscos que afectaran, d’a-cord amb el seu parer i la seva ex-periència professional, a les jovesgeneracions.

FIGUERES / GIRONA | REDACCIÓ

Xerrada orientativa sobre l’actual mercat de treball dirigida a alumnes de batxilletat

Lluís Batlle ha fet unes ponències molt il·lustratives. EMPORDÀ

A llibre Peter Pan pot créixer(Columna), el psicòleg clínic, se-xòleg i escriptor Antoni Bolin -ches fa una descripció del feno-men psicològic conegut com Pe-ter Pan (o la por a fer-se gran, aassumir responsabilitats), ambles claus, els consells i les pautesper aconseguir arribar a la sevamaduresa. És un llibre pràctic,que exposa de manera clara i en-tenedora en què consisteix unapersonalitat Peter Pan, com ana-litzar-la, valorar-la i ajudar a l’a-fectat a millorar-la fins aconse-guir la preuada maduresa. I An-toni Bolinches serà aquest 5 demaig pròxim a l’Institut Cap Nor-feu de Roses, a les 8 del vespre,

per parlar sobre aquest tema. Laxerrada de l’escriptor s’emmarcaen el 3r Cicle de Conferènciesadreçades a les Famílies.

ROSES | REDACCIÓ

Bolinches parlarà del seu noullibre el 5 de maig al Cap Norfeu

L’autor Antoni Bolinches. ROGER LLEIXÀ

RECURSOS EDUCATIUS

ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES

JUGAMAT

IVDIMARTS, 19 D’ABRIL DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIUPER FRATO La frase:

“Educar és formar

persones aptes per

governar-se a si

mateixes, i no per

ser governades

per altres”.

(Herbert Spencer)

(1 + 1/1) � (1 + 1/2) · (1 + 1/3) · ............ · (1 + 1/2010) · (1 + 1/2011) = Experts: 1 m. / Amateurs: 10 m.

AUTOR: Rafael González Institut Olivar Gran (Figueres) � EXERCICI - Calcular el resultat del següent producte:

Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 168. Ed. Graó

Les forests públiques són ter -renys forestals que pertanyen a or-ganismes públics (Generalitat deCatalunya i administració local).En aquests espais s’hi reuneixenuns requisits determinats (capça-leres de xarxes hidrogràfiques,proximitat a poblacions, essen-cials per a la protecció del sòl en-front l’erosió, contribució a la con-servació de la diversitat biològica)

per poder ser declarats d’utilitatpública i ser inclosos al Catàleg deforests Utilitat Pública (CUP). Lagestió d’aquests espais es realitzades de l’administració forestal, araal Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació iMedi Natural de la Generalitat deCatalunya. Tot i ser un conceptemolt desconegut, les forests delCUP representen el primer siste-ma d’espais naturals protegits queva existir a tota la península.

A l’Alt Empordà, 3.057,78 ha

pertanyen a aquest catàleg. Partd’aquestes forests públiques res-ten incloses dins els diferents es-pais naturals de protecció especialde la comarca. D’altres, en canvi,són espais naturals molt desco-neguts per bona part de la pobla-ció tot i que conserven valors na-turals, històrics i socials de primerordre. Aquests valors els fan es-pais molt interessants com a re-curs pedagògic on podrem reco-nèixer elements de la història delpaisatge de la nostra comarca, co-

nèixer habitats i espècies signifi-catives, processos naturals deter-minats i entendre les tasques degestió ambiental que s’hi desen-

volupen.Les forests públiques repre-

senten un patrimoni natural, his-tòric i social de primer ordre, moltadients per a les activitats peda-gògiques i probablement són delsespais naturals protegits menysconeguts de la nostra comarca. Enels darrers anys s’hi està desenvo-lupant una intensa tasca de di-vulgació per apropar les forests iels seus valors a tota la població.

Sigueu benvinguts. Veniu, vi-siteu-les i gaudiu-les.

Les forests públiques, un patrimoni forestal amb mil racons per descobrirPere FrigolaEnginyer forestal

Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera

WEB RECOMANADA

Aquesta pàgina del professor de SecundàriaJuan José de Haro, especialista en xarxes socialsi autor del llibre Redes Sociales para la Educa-ción (Anaya Multimedia), és un bloc ple de ma-terial bàsicament de les xarxes socials aplica-des a l'educació, la identitat digital i el paperdel centre davant les xarxes, tutorials i recoma-nacions de Facebook i altres xarxes menys co-negudes. La pàgina també conté tallers amb molt dematerial d'utilitat per al professorat i el centre ialtres recursos diversos.

HTTP://JJDEHARO.BLOGSPOT.COM/

AGENDA D’ACTIVITATS

La sèrie «Els sonsentremeliats» consta dequatre títols. Cada llibretreballa la dificultat depronunciacióexpressada en el títol.Aquests llibres vandestinats als mestresd'educació infantil, dereforç, d'educació

especial i als logopedes, i pretenen donar-losrecursos senzills i de fàcil aplicació que permetinmillorar la parla dels infants que tenen algunentrebanc per pronunciar un so concret.

�

ELS SONS ENTREMELIATSGISPERT, DOLORS I RIBAS, LOURDES

ED. L’ALBER

� LLIBRE

FIGUERES� Conferència a càr -rec de Rosa Jové, psi-copediatra, escriptorai presidenta de la De-legació de Lleida delCol·legi Oficial de Psi-còlegs de Catalunya� ESCOLA PAULA MON-TAL (LES ESCOLÀPIES)� DISSABTE, 30 D’A-BRIL DEL 2011� 11.30 HORES � Més informació: Laconferència forma partdel tercer cicle de xer -rades que organitzal’àrea d’Ensenyamentde l’Ajuntament de Fi-gueres i, per tant, estàoberta a totes les per-sones interessades enla temàtica a tractar.En aquesta ocasió, laxerrada es titula Dor-mir sense llàgrimes.Aquest és també el tí-tol d’un dels llibres deRosa Jové: Dormir sen-se llàgrimes. La solu-ció no és deixar-lo plorar(L’esfera dels llibres).

FIGUERES� Conferència a càrrec

de J. Carlos Arroyo, filò-sof, coach i formador� ESCOLA PARC DE LES AI-GÜES � DIJOUS, 12 DEMAIG DEL 2011� 20.00 HORES

� Aquesta xerrada tam-bé s’inclou en el cicle dexerrades per a pares imares. El títol és Els be-neficis de la intel·ligèn-cia emocional.

RUA ESCOLAR DE LA SANTA CREUUNA DESFILADA D’ALUMNES I FAMÍLIES � La llegenda de Sant Jordi és la temàtica triadaper a la Rua Escolar de la Santa Creu d’aquestany, una lluïda desfilada en què els alumnesque participen, de totes les escoles de Figueres,es compten per centenars, i en la qual tambétenen una implicació molt activa els pares i lesmares. La Rua Escolar l’organitzen l’Ajuntamentde Figueres, sota la direcció artística d’EttoreBattaglia, i les AMPA de les escoles de la ciutat.� CARRERS DEL CENTRE DE FIGUERES � DIUMENGE, 8 DEMAIG DEL 2011 � MATÍ

Célestin Freinet és undels pedagogs dereferència del segle XX. Laseva aportació varepresentar un canviimportant en la manerad’entendre l’escola i l’aula.Descobrim que 50 anysdesprés la seva aportació

és plena de vigència si sabem fer-ne una lecturaamb ulls de mestres del segle XXI. Les invariantspedagògiques, senzilla i profundíssima obra deFreinet, són a hores d’ara plenament vigents.

�

LES INVARIANTS PEDAGÒGIQUES I LA PEDAGOGIAFREINET CINQUANTA ANYS DESPRÉSIMBERNON, FRANCESC

GRAÓ

� LLIBRE

El bloc Aprendre llengües creat per Enric Serra,professor del Departament de Filologia Catalana dela UAB, ofereix una gran quantitat i varietat derecursos relacionats amb les llengües en un sentitampli; des d’interessants articles sobre didàctica,sociolingüística o llengües amenaçades, un apartat«Etiquetes» on es poden trobar una gran quantitatde materials ordenats alfabèticament, fins aenllaços amb altres webs i blocs d’arreu del món.

�

APRENDRE LLENGÜESSERRA I CASALS, ENRIC

� BLOC (INTERNET)

TERRAMAR, NATURA I CULTURA

Solució al Jugamat de març: Agafem una de les dues cordes i l'encenem per les dues bandes (amb això aconseguirem que, quan es trobin elsdos focs a la part central de la corda, haurà passat exactament 1/2 hora). Al mateix moment que encenem la primera corda pels dos caps, tam-bé encenem la segona corda, però en aquest cas només per un cantó. Just quan la primera corda s'apaga perquè es troben els dos focs, a la se-gona encara ens queda corda (i mai més ben dit) per mesurar mitja hora. En aquest moment que s'apaga la primera corda, encenem la segonacorda per l'altre cantó (amb això aconseguirem que, quan es trobin els dos focs a la part interior de la corda, haurà passat un quart d'hora més. Sicomptem el temps des que hem encès els tres focs inicials fins que s'ha apagat aquesta segona corda, han passat exactament 3/4 d'hora.