IEMPORDÀ | 27 DE DESEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

L’especialista en filosofia clàssi-ca Gregorio Luri va aplaudir, el 16de desembre passat, en començarla seva conferència, la iniciativadels instituts i del Servei Educa-tiu de l’Alt Empordà d’organitzarla Jornada de Filosofia. “Sòcratesno parlava amb catedràtics de fi-losofia –va dir, adreçant-se als es-tudiants de 2n de Batxillerat–,sinó amb gent de la vostra edat.M’he preguntat sovint on serien,ara, els joves amb els quals parla-va Sòcrates. Vosaltres heu de-mostrat que existeixen.” Van sermés de 200 joves de sis institutspúblics de la comarca que van tre-ballar a l’auditori figuerenc de LaCate, durant quatre hores, a l’en-torn d’El naixement del mite delprogrés. Entre d’altres activitats,es va projectar i, després, debatre,el film d’Alfonso Cuarón Childrenof men. Representants de cadainstitut, van presentar les sevescomunicacions: Emilie Martí, del’Alexandre Deulofeu; Sònia Pra-da, de l’Ins La Jonquera; MariaCalvo, del Cap Norfeu; MohamedAjanif, de l’Illa de Rodes; AdriàSantelic, de l’Ins Catelló, i MarianFerre, d’El Pedró.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Els joves reflexionen a l’entorn del progrésLa Jornada de Filosofia ha reunit més de 200 estudiants de sis instituts a La CateMés de 200 alumnes de segon de Batxillerat van dedicar tot el matú del 16 de desembre a qüestionar com ha de ser el progrés, en el marc de la3a edició de la Jornada de Filosofia de l’Alt Empordà. L’acte es va completar amb una xerrada de l’especialista en filosofia clàssica Gregorio Luri.

ncara sento dir a algúque la informàtica és elfutur i no sé com dir-lique no, que és el pre-

sent. De fet, la informàtica avuidia és quelcom transparent, si par-lem de dispositius, i ens envolta

pertot arreu. Només ens n’ado-nem si hi ha canvis importantsque ens criden l’atenció o apareixun nou dispositiu revolucionari, alcontrari dels frikis, que estan al’última de les últimes novetats.Normalment aquests frikis for-

men part de les noves generacionsque neixen amb un dispositiu in-formàtic al seu costat. I les famí-lies, pares, mares, tutors d’aques-tes noves generacions d’alumnes,què en fan? Es queden enrere? Esposen al dia? Es deslliguen demica en mica de la societat? Fanun esforç perquè això no passi?

Sincerament, crec que aquí éson té sentit el projecte EduCAT,reconvertit de l’1x1 a 2.0. El fetd’introduir massivament els ordi-nadors a l’escola és l’excusa perquè

l’alumnat pugui accedir a la infor-mació, i quan dic l’alumnat em re-fereixo a tot l’alumnat, tant aquellsque sense l’EduCAT poden per-metre’s el luxe de tenir els últimsdispositius de mòbils, tablets o or-dinadors, com aquells que sensel’EduCAT mai podrien accedir atenir res d’això.

Però si tots aquests dispositius

no ens criden l’atenció i vivim en-voltats d’ells a tot arreu, què és im-portant en l’educació perquè l’Ad-ministració hagi decidit que totl’alumnat ha de tenir ordinadors?Doncs quelcom tan senzill comallò que es diu en anglès informa-tion literacy (alfabetització infor-macional) que és la capacitat decercar, avaluar, utilitzar i crear in-formació. I aquí el professorat hade tenir molt a dir, per la seva ex-periència i capacitat de lideratge,i no deixar que els nois i les noiesvagin navegant sense rumb peraquests mars d’informació.

E

INFORMATION LITERACY

EDITORIAL

FEDELUQUEAssessor TIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

«Aquests frikis formen part de les noves generacions que neixen amb un dispositiuinformàtic al seu costat»

Els joves van presentar les seves comunicacions, algunes centrades en l’estudi de les distopies, el futur apocalíptic i la crisi de la utopia il·lustrada. ROGER LLEIXÀ

Gregorio Luri va parlar sobre l’origen del concepte de progrés. ROGER LLEIXÀ

Podem tenir tots els dubtes que siguin sobre el progrés, però, desdel punt de vista moral, necessitem tenir esperances, malgrat saber

que són cegues. Si no tenim esperança en un futur millor estem perduts.»

Nosaltres, amb el pensament, podem ser cínics, nihilistes, però en lavida no podem ser ni cínics ni nihilistes, hem de creure.»

El que fa gran l’home és ser autònom, no ser autòmata.»

No és que el futur sigui una incògnita, és que hi ha elements delfutur que ens fan por. Comencem a tenir la sospita que l’atzar no es

pot controlar.»

«

«

«

«

FRASES EXTRETES DE LA CONFERÈNCIA DE GREGORIO LURI

Els dies 3 i 4 (de 17.00 a 20.00) de generdel 2012, el patge dels reis d’Orient serà al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres).

Diàlegs d’Educació NÚMERO 20 | DESEMBRE DEL 2011

L’assemblea general i l’assem-blea d’aula constitueixen dos òr-gans de decisió molt importantsde l’Escola Carme Guasch i Dar-nés. Són l’espai de trobada de total’escola on es pot debatre què pas-sa, què preocupa, les festes de l’es-cola, i aportar solucions o ideesper a tot allò que afecta el centre.“El que es pretén és treballar elsentiment de pertinença al grup id’identitat, juntament amb dotard’estratègies per fer alumnes par-ticipatius i amb valors democrà-tics, fer ciutadans responsables,coneixedors dels hàbits i les es-tratègies de participació, posar lesllavors perquè siguin, el dia dedemà, ciutadans responsablesamb els seus drets i deures”, comexplica la directora, Irene Palol.

Així, els punts 3.2 i 3.6 del Pro-jecte Educatiu de Centre definei-xen un dels trets d’identitat del’escola. El 3.2 tracta sobre l’edu-cació com a procés integral, men-tre que el 3.6 recull tot el que fareferència al pluralisme i als va-lors democràtics. La directora del’escola comenta que els objectiuses basen en fomentar el lligam isentiment de pertinença a una co-munitat, l’Escola Carme Guaschi Darné; conviure en la diversitat,respectant les aportacions dels al-

tres; iniciar-se en la cultura delsvalors democràtics; utilitzar es-tratègies per fer-se comprendre;aprendre a buscar solucions alsconflictes que sorgeixen a l’esco-la, i desenvolupar habilitats co-municatives bàsiques: parlar i es-coltar. L’assemblea general es duua terme els divendres a la tarda,de 3.00 h a 3.50h. “Els alumneshi assisteixen quinzenalment, iquinzenalment fan assemblead’aula. És en aquesta on es deba-ten quins temes es volen aportara l’assemblea general i el respon-sable (secretari o secretària) hoanota i ho verbalitza, quan li tocael seu torn, a tota l’assemblea ge-neral”, explica Irene Palol. L’as-semblea general, una setmanaestà formada pels alumnes de P3,P4 i P5, i l’altra pels de 1r, 2n i 3r.

“Sempre vénen uns representantsde les classes a les quals no elstoca, els secretaris, perquè si esparla d’un tema prou important ique ens afecta a tots ho podem ex-plicar a l’aula una vegada acaba-da l’assemblea general”, com hodescriu Irene Palol, que exerceixde presidenta de l’assemblea. Elritual que se segueix és el següent:Benvingua a tots els membres del'assemblea general; presentaciódels representants dels grups nopresents; lectura de l’acta anterior(per saber de què es va parlar); ex-posició per torn de paraula i pergrups; si ha algun tema complex,la solució es busca entre tots, ambtorns de paraula; s’acorden me-sures i s’anoten a l’acta; i, si no hiha cap assumpte més a tractar, esconclou l’assemblea.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

IIDIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

El dia 18, l’Insitut de Vilafant va participar en La Marató. FRANCESC AGUILERA

L’ESCOLA PARLA�

L’aprenentage de servei és unaproposta educativa en la qual escombinen aprenentatges i serveisa la comunitat més propera en laqual els participants treballen so-bre necessitats reals de l’entornmés proper per tal de millorar-loo fer aportacions que tinguin in-cidència en la qualitat de vida deles persones. L’aprenentatge deserveis és un projecte educatiuamb finalitat social, altruista i so-lidària. Dins d’aquest marc, l’a-lumnat de l’Institut de Vilafant harealitzat darrerament una sèried’activitats, com la Cantata de Na-

dales a l’Associació de Malaltsd’Alzehimer i al Geriàtric de LesForques, i la Marxa per La Mara-tó de TV3. S’ha arribat a la 4a edi-ció d’aquesta activitat en la qual escombina esport, natura i, sobre-tot, solidaritat i altruisme. Alum-nes, pares, mares i professors dis-senyen un circuit per fer una ca-minada al voltant del Manol, s’a-consegueix la complicitat de pa-trocinadors, particulars i institu-cions per oferir un petit esmorzara l’arribada i que la totalitat de larecaptació es destini a La Maratóde TV3. En aquesta última ediciós’ha recaptat un total de 977,30 €.

VILAFANT | REDACCIÓ

Els alumnes debaten els temes que afecten l’escola. ESCOLA CARME GUASCH I DARNÉ

ermeteu-me que m’a-propiï del títol d’uninteressant llibre deJohn Blacking, antro-

pòleg i etnomusicòleg anglès,

que va morir als anys 90. Hi hatanta música al món, ens diuBlacking, que és raonable supo-sar que la música, com el llen -guatge i possiblement la religió,és un tret específic de la nostra es-pècie. Quin és llavors el valor dela música en societat? Mireu, laresposta és molt simple: pràcti-cament no hi ha cap destresa nicap activitat humana que reque-reixi tanta activitat cerebral comla música. A aquesta importantconclusió hi han arribat, des de fauns anys, els científics. Al néixer,la nostra naturalesa ens prové dedos hemisferis interdependents.Malauradament destinem mas-

sa esforços en estimular l’hemis-feri esquerre oblidant, per exem-ple, que l’hemisferi dret és el de lacreativitat; o bé que no podem decap manera pretendre estimularels hemisferis de manera inter-dependent ja que, avui per avui,sabem que aquests treballen i po-den treballar de manera harmo-nitzada. Els avenços en la inves-tigació en les àrees de la Música iles Neurociències, o de la psico-logia de la Música, per exemple,aborden temes relacionats ambel processament cerebral de lamúsica i els vincles, per exemple,que existeixen amb el desenvolu-pament del llenguatge i la comu-

nicació. L’educació musical esti-mula totes les facultats de l’ésserhumà: abstracció, raonament lò-gic i matemàtic, imaginació, me-mòria, ordre, creativitat, comu-nicació i perfeccionament delssentits. Fins fa ben poc, es pensa-va que el cervell tenia zones ex-clusives de funcionament, finsque es va poder determinar quequan es realitza una funció, elcervell actua de manera semblanta una orquestra simfònica, inter-actuant diverses àrees entre si.Quan una àrea cerebral no espe-cialitzada és danyada, una altraàrea pot realitzar un reemplaça-ment parcial de les seves fun-

cions. Escoltar música, cantar obé tocar un instrument són acti-vitats enormement complexesque estimulen enormement elnostre cervell. Malauradamentla nostra societat encara no té si-tuada la música en el lloc que licorrespon. Si viatgem pel món,ens adonarem que la música i lesarts en general són una part im-portant dels currículums de mol-tes escoles i instituts. Sovint enspreguntem si els bons alumnessón aquells que també estudienmúsica, o bé que com que estu-dien música són bons alumnes?La música esdevé essencial a lesnostres vides.

P

A FONS

FINS A QUIN PUNTL’HOME ÉS MÚSIC?

Inspecció d’Educació – ServeisTerritorials d’Ensenyament a Girona

JOSEP MARIA GARCIA I BALDA

L’Institut de Vilafant, solidari

El 21 de desembre, els nens i les nenes van fer cagar el Tió. ROGER LLEIXÀ

La Llar d’Infants 7 Pometes deVilafant viu el Nadal d’una formamolt especial. Els nens i les nenshan participat en la decoració del’arbre de l’entrada. Els més petits–pometes verdes–s’ han transfor-mat en fulles de grèvol. Els mit-jans –pometes grogues– han es-devingut unes mans molt pecu-liars. I els més grans –pometesvermelles–, unes estrelles que bri-llen per si soles. L’últim dia abansde les vacances de Nadal, el dijous22, es va desmuntar l’arbre i ca-

dascú es va poder endur la sevapeça elaborada. L’1 de desembreva arribar el Tió a la llar. Els petitsli han donat de menjar cada dia iel dia 21, en la festa del Cagatió, vacagar regals per a tots i totes. Undia abans de la festa del Cagatió,Les 7 Pometes va rebre la visita delPatge Reial. Tots els nens i les ne-nes van a donar-li la carta que hanfet a casa juntament amb les sevesfamílies, i el patge els va donar unaxocolatina. El dia 22, es van can-tar nadales i es va fer un conte deNadal molt especial.

VILAFANT | REDACCIÓ

El Nadal es viu a la Llar Les 7 Pometes

L’assemblea és un espai de trobada participatiu en què tothom pot fer aportacions. ESCOLA CARME GUASCH I DARNÉ

Un grup de quinze alumnes poden començar a treballar els continguts de la robòtica�

L’assemblea, un òrgan de decisionsimportant a l’Escola Carme Guasch

PRÀCTICA PREFERENT

El Servei Educatiu de l’Alt Em-pordà ha organitzat una propos-ta pionera, amb motiu de l’últimaedició de la Setmana de la Cièn-cia, per tal que tots els alumnes de4t d’ESO puguin seguir conjun-tament les conferències progra-mades. Així, el 23 de novembrepassat, es van retransmetre en di-recte, a través de Canal Nord TV,les xerrades dels dos ponents quevan participar en La ciència enprimera persona, Josep Duran iCarpintero i Miquel Duran i Por-tas. Els dos van anar al plató tele-visiu i van presentar, d’una formamolt pràctica, les seves comuni-cacions. L’alumnat, des del mateixinstitut, va poder seguir les con-ferències a través de la televisió,mentre que un grup reduït d’es-tudiants va poder anar al plató.

FIGUERES | M. R.

El Servei Educatiu de l’Alt Empordà idea unaproposta pionera per seguir les conferències

DIALOGUEM AMB...

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2011

Diàlegs d’Educació�

La ciència arriba als instituts a través de la televisió

Pilar Solana es va trobar, en acabarla carrera d’arquitectura tècnica,que una crisi en la construcció li vafer replantejar la vida professional.Li van recomanar presentar-se aoposicions per a professora de di-buix a Formació Professional, i aixíva ser com es va introduir en elmón de la docència. Diu que entraren l’ensenyament va ser una anèc-dota, i ho va encertar de ple, per-què és una feina que l’apassiona.Va estudiar Història de l’Art i va feroposicions per a Visual i Plàstica.Fa tres dècades que exerceix deprofessora i, abans d’arribar alMuntaner, ara fa dotze anys, ha es-tat en altres instituts de Figueres.

Què és el que més l’apassiona dela seva feina?

Moltes coses. M’agrada la ri-quesa que et dóna el tracte amb lamainada. Sempre són diferents.Com a professora no et repeteixesmai. Un mateix exercici et potfuncionar amb un grup i amb unaltre no. Sempre estàs obligat aser creatiu i a reciclar-te i a rein-ventar-te constantment.

Per als nois i les noies, aquestamatèria és un llenguatge d’expres-sió personal?

És complex, perquè fins a unadeterminada edat el nen no tévergonya, no té sentit del ridículni capacitat de frustració, alesho-res si allò que pinta s’assembla ono a la realitat allò no li és im-

portant, perquè ell se sent iden-tificat amb allò. A partir d’unaedat, però, comencen a veure comallò que volen representar i allòque pinten en realitat no s’assem-blen, i comença la frustració. I al’edat de 12 anys, que és quan en-tren aquí, a l’institut, això és evi-dentíssim. Són molt exigents ambsi mateixos, volen ser molt realis-

tes i molt perfectes, llavors es ta-llen molt i van enrere.

I com es pot resoldre això?La nostra feina consisteix a en-

senyar-los a veure, a fer, a refle-xionar, a treure profit de les seveshabilitats i de les seves no habili-tats, a conèixer-se, a conèixer elsseus límits, i, tot plegat, fa quetrobin un llenguatge propi.

Té algun referent que li serveixid’exemple per llançar aquest mis-satge?

Intento variar molt, des de l’artmés realista, més convencional,més acadèmic i més clàssic, desd’un barroc i un Velázquez i unLeonardo, fins a artistes més con-temporanis amb els quals elsalumnes es poden identificar mi-llor. El que entenen millor sóncorrents com l’impressionisme,com per exemple Van Gogh, o Pi-casso en segons quines èpoques.També em baso molt en altrescultures, des de l’art africà, fins al’art aborigen australià, és totmolt eclèctic.

Hi ha prou hores a Visual i Plàsti-ca per fer el que us agrafaria fer?

En absolut. El temari és total-ment utòpic. El temari és amplís-sim, perquè hem de fer la repre-sentació del món que ens envolta,que inclou tot el món de la imat-ge, el dibuix tècnic, la teoria del’art, el color, es toquen moltes dis-ciplines diferents i només tenimdues hores a la setmana. Tenimuna certa llibertat per treballar enun exercici diferents vessants.

P

R

R

P

R

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«Sempre estàs obligat a reinventar-te»

ENTREVISTA

Pilar Solana PROFESSORA DE VISUAL I PLÀSTICA DE L’INSTITUTRAMON MUNTANER DE FIGUERES

Pilar Solana fa dotze anys que treballa al Ramon Muntaner. ROGER LLEIXÀ

Pares i mares de l’AMPA, amb el regidor d’Ensenyament. ROGER LLEIXÀ

A l’Escola Parc de les Aigües,s’ha constituït una nova junta del’AMPA (Associació de Mares iPares d’Alumnes), que presideixCarlos Moya. Són membres d’a-questa junta, també, Núria Sala,que té el càrrec de tresorera, i

Rachida Talha, que n’és la secre-tària. En aquests moments, hancontribuït a pagar la quota desoci 83 de les 320 famílies que hiha a l’escola. “Som pocs, peròmolts, si tenim en compte que l’any passat no hi havia ningúapuntat”, s’ha felicitat Carlos

Moya, el qual hi afegeix que al’AMPA li interessa molt donar aconèixer l’escola, que el curs pas-sat, després d’haver passat vuitanys en mòduls prefabricats, vapoder estrenar edifici el curs pas-sat. “Des de l’AMPA, també vo-lem donar a conèixer la gran pro-fessionalitat de l’equip directiu idel professorat”, com ha dit elpresident de l’associació.

El 17 de desembre passat,l’AMPA va organitzar una quina,al gimnàs de l’escola, que va sermolt participativa.

FIGUERES | M. R.

Un grup de mares i pares de l’escola Parc de les Aigüess’ha organitzat com a AMPA

ROGER LLEIXÀ

El professor titular de la Universitat de Girona Josep Duran i Carpintero vainiciar la seva intervenció parlant de la recerca que ha desenvolupat en elsdarrers anys basada en la síntesi dels catalitzadors. De sobte, va canviar eldiscurs i va començar Reacciona... explota!, amb què va presentar diversosexperiments que combinaven canvis de color, llum, flames i petitesexplosions. Van ser experiments que es poden adaptar en funció de lescaracterístiques d’un plató de televisió. La seva finalitat era mostrar que laquímica pot ser divertida i interessant.

�

Josep Duran i Carpintero «Reacciona... explota!»

ROGER LLEIXÀ

El doctor en ciències químiques per la UAB Miquel Duran i Portas vapresentar, en la seva comunicació televisiva, la conferència Excursionsquàntiques i trobades curioses a la ciència 2.0. Va fer un repàs als principalsavenços que hi ha hagut durant l’Any Internacional de la Química 2011, totconnectant-los amb aspectes complicats de la ciència del segle XXI com elsneutrinos superlumínics, el sentit de l’orientació dels ocells o la computacióquàntica que impulsa el buscador Google. L’objectiu de la seva exposició eramillorar la percepció de la ciència per part dels estudiants.

�

Miquel Duran i Portas «Excursions quàntiques»

ROGER LLEIXÀ

LLETRES EN JOC - LLETRES PARLADORES

IVDIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2011 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

És més que un joc imés que un conte,per tant és per llegir iper jugar alhora. Elsprotagonistes delconte són nens inenes de dotzefamílies diferents. Eljoc consisteix a llegirla història de cadanen o nena i cercar el

dibuix de la família que li correspon. Tambées pot consultar a Internet, a la pàgina webhttp://www.familium.cat

� El subtítol del llibreés Les respostes d'unneurocientífic alfuncionament de lament i les sevesconseqüències a l'aula.Com funciona elcervell d'un alumne?Podem ajudar els nensi nenes que vagin agust a l'escola si

aconseguim comprendre com funciona la sevaintel·ligència. Manual bàsic, un clàssicimprescindible en una biblioteca docent.

� El llibre d’AnnaSans Fitóproporciona lespautes concretes pera detectar,diagnosticar i tractarnens i joves ambdislèxia, amb dèficitd'atenció /hiperactivitat, ambtrastorn deldesenvolupament

del llenguatge, amb síndrome d'Asperger oamb discalcúlia.

�

GLÒRIA CANYET I BEL BELLVEHÍFAMÍLIUM XX1D’AQUARI EDICIONS

DANIEL T. WILLINGHAM PER QUÈ ALS NENS NO ELS AGRADA ANAR A L'ESCOLA?GRAÓ

ANNA SANS FITÓPER QUÈ EM COSTA TANT APRENDRE?EDEBÉ

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU

PER FRATO

La frase:

“El principi del'educació éspredicar ambl'exemple.”

(Anne Robert Turgot)

Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 123. Ed. Graó

WEB RECOMANADA

Generador gratuït de mots encreuats, qües-tionaris, exercicis d’aparellar (match) i de classi-ficar (divideix). Els exercicis creats es podentraslladar al paper o treballar en línia. Es tractad’un generador d’activitats didàctiques que per-met el seguiment dels resultats obtinguts perl’alumnat (gratuït fins a 30 alumnes) per la qualcosa és ideal per al desenvolupament d’activi-tats destinades a cursos virtuals. Idioma: anglès.

HTTP://WWW.KUBBU.COM/

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

A Roses, Càritas Parroquialatén les persones en situació derisc de marginació o exclusió so-cial, donant resposta a les neces-sitats més greus de la nostra so-cietat. Entre les coses que fa, hi hael servei d’acollida, en què unequip de Càritas escolta totes lespersones per tal d’ajudar-les aafrontar la situació en què es tro-ben. També hi ha un servei d’in-tervenció educativa (SIE), que ésen el que ara mateix es requerei-xen més voluntaris, perquè hi hasis nens i nenes derivats de cadaescola (uns vint-i-quatre nens i ne-nes de primària). “M’agrada tre-

ballar amb grups reduïts, per tantcom més voluntaris molt millor”,ha comentat la coordinadora i tèc-nica de Càritas Parroquial de Ro-ses, Neus Alabau, que també hadit: “A Roses treballem molt ambel voluntariat jove, tot i que tam-bé hi ha gent de mitjana edat. Unsaporten la joventut i els altres l’ex-periència, dos complements per-fectes. Ara mateix tinc deu volun-taris.”

Necessiten el suport d’un adultPer ser voluntari del SIE, noméscal tenir moltes ganes d’estar ambnens, com explica Neus Alabau:“Hem de tenir en compte que són,la gran majoria, nouvinguts, i ne-cessiten molt de suport de l’adult.”

“Els interessats –afegeix– podenvenir un matí a l’oficina de Càri-tas, on estic jo (carrer Mossèn Car-les Feliu), trucar o presentar-se ala parròquia un dimecres o un di-vendres a dos quarts de cinc de latarda. I aquell mateix dia ho po-den provar.”

A banda de tot això, Càritastambé ofereix tallers d’acollida lin-güística, servei d’acompanyamenta la gent gran, grup d’assessora-ment de deutes familiar, serveid’orientació sociolaboral, serveid’aliments, servei d’assessora-ment per a immigrants i la botigarober El Botó d’Or. “Hi ha volun-taris al rober El Botó d’Or i al ser-vei de la gent gran. I ara comptemamb deu voluntaris a cada un”, ha

assenyalat Neus Alabau. Hi ha dues maneres per col·la-

borar amb Càritas, a Roses: do-nant entre una i dues hores set-manals del seu temps a Càritas, o

bé fent un donatiu periòdic pun-tual. El número de compte per aaportacions econòmiques és el2100-0138-81-0200411080 (laCaixa).

Càritas Parroquial de Roses, voluntariat jove i de mitjana edat, joventut i experiència

Mairena Rivas

Un dels serveis de Càritas amb voluntaris és el rober El Botó d’Or. ROGER LLEIXÀ

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

RECURSOS EDUCATIUS

� CONTE - JOC � LLIBRE � LLIBRE

Una part del cap LʼAdrià és molt... La Raquel està...

C��Visca la rebel· lió

K��Aquí no hi ha

ningú més

N��Sóc de color lila

Solució: Cerebel, casolà, enamorada