El treball en xarxa, que es fo-menta des del Servei Educatiu del’Alt Empordà (SEAE), permetposar en comú uns 4.000 alum-nes, més de 300 professors i laquasi totalitat dels centres educa-tius de la comarca, que cada anyparticipen en els projectes trans-versals que es promouen. L’equipde direcció tècnica del SEAE, for-mat per Montserrat Nogué, PiliArnaiz i Josep Maria Mora co-menta i defineix el concepte detreball en xarxa: “No descobriremres de nou si parlem que la situa-ció generada al voltant de l’edu-cació ha estat aquests darrersanys força complexa. Damunt lataula s’han posat dos models d’ac-tuació que s’han volgut plantejarcom antagònics quan en realitatés impossible de separar-los. Re-sultats o aprenentatges transver-sals. Rendiment davant motiva-ció, ren-

diment davant transversalitatdels aprenentages.”

Nogué, Arnaiz i Mora expli-quen que “aquest treball en xarxade què parlem no hauria estatpossible sense la implicació demolts professionals anònims,amb una il·lusió desbordant”.Aquest suplement, «Diàlegs d’E-ducació», és un exemple dins d’a-quest munt de projectes realitzatsamb aquesta manera de fer. L’e-quip de direcció tècnica del SEAEté com a repte oferir un servei desuport i ajut als centres educati-us, al professorat i a la zona. “Sam-bem que –diuen– l’única manerad’aconseguir fer realitat amb mésgaranties d’èxit aquest objectiu éstreballant de forma conjunta, su-mant esforços, superant les dife-rències individuals i avançant capa la cohesió professional.” ElSEAE vol seguir contribuint en ladinamització del territori i en l’ei-

xamplament dela xarxa educa-

tiva.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Nou curs, nous reptesEl SEAE contribueix a l’eixamplament de la xarxa eductivaL’edifici del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) ha esdevingut la Casa del Mestre, nexe d’unió delsdiferents centres educatius, de professorat i alumnes. Una mitjana de 2.000 professors es reuneixen cada any alSEAE i veuen feta realitat la culminació dels projectes que l’alumnat de les escoles i instituts de la comarcarealitzen al llarg del curs. Aquesta manera de fer té un nom: treball en xarxa.

L’equip de direcció tècnica del SEAE diu que hem de ser conscientsque estem travessant moments difícils, si bé no per això es pot

caure en pessimismes, decensisos o queixes. “En situacions de crisi, hemd’aprofitar per reflexionar, buscar estratègies, recentrar els esforços, elsobjectius i les metodologies, i redissenyar els nostres projectes i actua-cions”, afirmen, alhora que conclouen: “Sobretot, no volem perdre l’essèn-cia del que hem anat construint durant aquests darrers anys i volem conti-nuar apostant pel nostre projecte com a servei educatiu.” FIGUERES | M. R.

�

Buscar estratègies i recentrar els esforços

EDITORIAL

óc mestre de primària,però fa set anys quetreballo amb alumnatde totes les edats: des

d’infantil fins a formació d’adults.Això és perquè estic en un campd’aprenentatge. La diversitat denivells no és el més significatiu dela meva feina, però, sinó el fet quees desenvolupa fora de l’aula, di-rectament en el lloc dels contin-guts que es treballen. Segons comes miri, un privilegi, però tambéun repte i una exigència inacaba-bles. Set anys no és pas tant detemps com per haver oblidat eltreball a l’aula ordinària. I tampocno és pas tant de temps com per-què l’educació hagi resolt un delsseus problemes enquistats: el fra-càs escolar.

El fracàs escolar té múltiplescauses i, en conseqüència, no pottenir una sola solució, ni simple,ni fàcil, ni immediata. És un pro-blema que es deu haver d’atacar adiari i amb sistemes i estratègiesdiverses, amb l’esperança de veu-re’n els resultats en un futur méso menys allunyat. Diria que el mo-del de treball dels camps d’apre-nentatge hi pot ajudar. No resol-dre el problema, però sí ajudar areduir-lo. Si no estic equivocat,una de les causes del fracàs és lamanca d’arrelament en una so-cietat, en un espai geogràfic, enuna història a compartir. Si l’a-lumne/a no té implicació mútuaamb el medi, no hi pot haver in-terès vers la natura, vers el patri-moni col·lectiu, vers la cultura.

Dins de l’aula es pot fer molt enaquest sentit, però cal una cosamés: s’ha de trepitjar allò de quèes parla, sigui la localitat, el cap deCreus o les ruïnes d’Empúries.Simples exemples. (Maig 2012)

S

EL FRACÀSESCOLAR

CÀNDID MIRÓ

Servei Educatiu de l'Alt Empordà

IEMPORDÀ | 16 D’OCTUBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació�

� LES DADES

En els darrers anys, s’han dinamitzat més de vint projectes transversals. Totsaquests projectes han estat desenvolupats per diferents àrees i professionals irepartits entre les diferents localitats de la comarca de l’Alt Empordà, amb laclara intenció de donar suport, més enllà de l’aula, al professorat implicat i alsmunicipis acollidors.

La direcció tècnica del SEAE, Josep M. Mora, Pili Arnaiz i Montse Nogué. SEAE

El sorteig es farà el dia 26 d’octubre de 2012 entre tots les butlletes rebudes fins a les 13.00 h d’aquell dia

Aquesta setmana, últim cupó.Fes arrbar la butlleta abans del dia 26 d’octubre a les nostres oficines.

Sortegem 20 exemplars de la «Guia d’Enoturismede l’Empordà» signades per l’autor, LLluís TolosaPremi Millor Guia d’Enoturisme d’Espanya 2012

S’HAN NECESSITAT 2.000 ANYS PER ESCRIURE AQUEST LLIBRE.PERÒ A TU NOMÉS ET COSTARÀ QUATRE SETMANES ACONSEGUIR-LO GRATIS.

40655

2a Edició

Conferència d’inici del curs escolar (IV)Jornada de la filosofia (III)TramunTEC (IV)Cantània (IV)English Day (IV)Rodajoc (X edicions) 5 SeusArrela’tTria amb criteriEdufoc (NOU)Cantarella (III)I Setmana de la Ciència (NOU)

Jugamat i proves Cangur (II)Fòrum de treballs de recerca (IV)Una comarca de museu (III)Suplement “Diàlegs d’Educació”Premi de narrativa periodísticaProjecte rossinyolPosa’t al dia (VI)Contes per relleu (I)Biblioteques en xarxa amb el SEAE (NOU)Arrela’tTria amb criteri

Diàlegs d’Educació NÚMERO 26 | OCTUBRE DEL 2012

La setmana del 22 al 26 d’oc-tubre, els alumnes de 1r de Bat-xillerat de l’Institut Olivar Grande Figueres es desplaçaran a Gi-rona, a la Universitat, a rebre,com uns estudiants més, classesdels estudis que hagin escollit.La iniciativa forma part del con-veni de col·laboració que es vaestablir per primer cop el curspassat entre l’institut i la Uni-versitat de Girona (UdG), en elmarc del Projecte Itínera, ambl’objectiu d’afavorir l’orientaciódels alumnes. “El projecte es basa en la ideaque, per tal de poder triar quinserà el camí que emprendrandesprés dels estudis obligatoris,als alumnes els aniria molt bé uncontacte directe i vivenciat ambl’àmbit laboral o acadèmic alqual volen accedir”, explica elprofessor Carles Ballart.

El projecte va néixer el curs2010-11, quan es va crear el Pro-

jecte Itínera Olivar Gran Nivell1 com una prova pilot. Amb lacol·laboració amb l’AssociacióJoves Empresaris de l’Empordà,es va poder contactar amb em-presaris i professionals de Fi-gueres que, de forma totalmentvoluntària, dedicaven una tardade dimecres a explicar a alumnesde 4t d’ESO de l’institut aspec-tes destacats de la seva vida pro-fessional per tal que aquests tin-guessin una idea més clara del’àmbit acadèmic o laboral en elqual a priori podrien estar inte-ressats.

Exportar-loEl projecte pilot es va consolidarcom a projecte de centre el curspassat i, per a aquest curs, la di-recció de l’Institut Olivar Granintenta exportar-lo a tots elsalumnes de 4t d’ESO de la ciu-tat a través de la creació d’unGrup de Treball que incloguiprofessors de tots els instituts de

Figueres. “Amb la creació d’a-quest grup de treball es preténesprémer al màxim aquesta fór-mula i generalitzar-lo com a pro-jecte de ciutat que cerca la im-plicació del teixit empresarial deFigueres amb els instituts”, co-menta Carles Ballart.

La gran novetat del curs 2011-12 va ser la creació del ProjecteItínera Olivar Gran Nivell 2, peral qual l’institut va arribar a unacord de col·laboració inèditamb la UdG. L’acord establiaque els alumnes del centre po-guessin assistir com a oients aclasses a la universitat. Basat enels mateixos principis de la im-portància de la vivenciació per auna millor orientació dels estu-diants, s’oferia, als alumnes del’Institut Olivar Gran de 1r deBatxillerat, l’assistència a classesdels estudis de Grau que, enprincipi, volien realitzar. Aquestcurs, aquesta experiència es tor-na a repetir.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

IIDIMARTS, 16 D’OCTUBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

Els petits, en una sessió de treball dedicada a Tàpies. ROGER LLEIXÀ

L’ESCOLA PARLA�

La Llar d’infants municipal Pe-tits Terraprims de Camallera basael seu treball en l’experimentaciói la manipulació d’elements quo-tidians per construir diferents obres d’art. Partint del punt de vis-ta de l’infant, i amb activitats se-midirigides, són ells qui, a partirdels materials oferts (farina, espè-cies, ferradures, pintura...) formu-len hipòtesis, plantegen possiblesresultats i finalment contrasten siaquests són els esperats. Es treba-lla l’educació creadora d’aquestaforma perquè es consideren els in-

fants com agents actius del seudesenvolupament i s’intenta po-tenciar aquesta creativitat com unllenguatge més a l’hora d’expres-sar allò que senten. La directora,Laura Luna, i les educadores,Gemma Navas i Agnès Alegrí,porten a terme projectes d’anglès,psicomotricitat i música, a mésd’aquests tallers d’artistes (Gaudí,Miró, Tàpies...). La llar està ges-tionada per l’empresa Orió Edu-serveis SL, té una capacitat de 26alumnes en dues línies de P1 i deP2, tot i que s’accepten infants apartir dels nou mesos.

CAMALLERA | M. R.

es biblioteques esco-lars, en la seva cursaper guanyar el tempsperdut, troben la so-

cietat enmig d’un canvi global onla lectura, la informació i la tec-nologia hi tenen un paper essen-

cial. Per tant, les biblioteques nonomés s’han d’actualitzar sinóque han de fer el salt cap a un mo-del de biblioteca que respongui ales necessitats educatives del mo-ment, contribuint a assolir l’èxiteducatiu que es necessita com apersones i com a país. Cal adonar-nos de la diferència entre una bi-blioteca escolar i una bibliotecapública, no es pot aplicar aquestdarrer model als centres educati-us, on l’especificitat de les seves bi-blioteques rau en el suport al cur-rículum i als eixos transversals, ion, la seva complementarietat icol·laboració per fer xarxa és cab-dal. Així doncs, el model de bi-blioteca que necessitem recons-

truir i consolidar respon al con-cepte de centre de recursos orga-nitzat i actualitzat, capaç de do-nar resposta i proporcionar ini-ciatives a l’alumnat, al professo-rat, en definitiva, a la comunitateducativa per al foment de la lec-tura, l’adquisició d’habilitats derecerca i investigació i per a la mi-llora de les habilitats cognitives.Tot això vol dir que s’ha de dispo-sar d’una col·lecció física i digitalseleccionada i actualitzada ambmaterials diversos que afavorei-xin l’assoliment de l’hàbit lector ide les habilitats de tractament,cerca de la informació i comuni-cació del coneixement i que faci-litarà eines al professorat per fer-

ho possible. El claustre, lideratper l’equip directiu, ha de creureen l’eina i el recurs de la bibliote-ca, ha de proporcionar temps pera una persona que la coordiniamb un equip. Llavors, superaràal servei de: necessito un llibre -te’l proporciono, i en canvi s’ani-ran creant activitats de desenvo-lupament del pla de lectura, acti-vitats per saber elaborar projec-tes, treballs de recerca i investiga-ció, i es consolidarà el treball me-todològic que proporciona el pro-cés ensenyament–aprenentatge.

Sobre la suposada pregunta dequin és i serà el valor afegit de labiblioteca escolar d’avui, m’atre-veixo a dir: el suport a la lectura.

La selecció i la qualitat dels mate-rials es bàsica; el rol de guiatge encompetència informacional, i unnucli de participació de les famí-lies corresponsables en la forma-ció lectora del seu fills i filles.

Sense perdre de vista la realitatactual i sense que sembli que esparla de quimeres, la bibliotecapot ser un element de cohesió i co-ordinació de les actuacions delcentre a partir del suport al pla delectura, que assegura l’assolimentde la competència lectora, la in-formacional, i el gust per llegir, al-hora que pot esdevenir un ele-ment estratègic, dins el Projecteeducatiu de centre. Tot això, sen-se presses però amb constància.

L

A FONS

UN ESPAID’APRENETATGE

Responsable del Programa BibliotecaEscolar “Puntedu”

CECÍLIA LLADÓ

Creativitat a la llar Petits Terraprims

Una de les classes d’educació física a l’escola de Cabanes. ROGER LLEIXÀ

L’escola de Cabanes, a més depotenciar l’educació física en l’ho-rari lectiu, dóna suport, amb lacol·laboració de l’AMPA i amb l’a-jut del Pla Català de l’Esport, a lapràctica d’esports en horari extra-escolar. De la setantena d’alumnesque hi ha a l’escola, trenta-doss’han apuntat a l’activitat extraes-colar de multiesports, i també esfomenta la dansa i la bicicleta endues activitats més fora d’horarilectiu, com explica la mestra d’e-ducació física de l’escola, Mireia

Peral. Aquestes activitats estanobertes a alumnes des de P-3 a 6è.

A més a més, juntament amb elConsell Esportiu, l’escola partici-pa en un curs més en els Jocs Es-portius Escolars, en aquest casadreçats a alumnes de primària.Cada dissabte que hi ha trobadaesportiva en algun dels municipisde la comarca. Mireia Peral acom-panya els alumnes que s’hi han ins-crit. Són trobades no competitivesen què es practiquen tant esportscol·lectius com individuals. ElConsell Esportiu facilita l’autocar.

CABANES | M. R.

Esport en hores lectives i extraescolars

L’Institut Olivar Gran afavoreix l’orientació acadèmica o laboral dels seus alumnes. ROGER LLEIXÀ

El «Projecte Itínera» els obre la porta per conèixer de prop els estudis escollits�

Alumnes de primer deBatxillerat de l’Olivar Grananiran a classe a la UdG

PRÀCTICA PREFERENT

El bloc d’Internet En la fronte-ra (http://blocs.xtec.cat/fronte-ra/) és una iniciativa dels profes-sors de llengua i literatura caste-llana dels instituts de la comarcasorgit amb la intenció que esde-vingui una plataforma per podercompartir la feina duta a termeen els centres d’ensenyament.

En aquest bloc, els professorsdels diversos centres de secun-dària de l’Alt Empordà pengen,entre d’altres coses, recursos i

iniciatives amb la voluntat demostrar als companys les sevesdiverses activitats. Inicialments’han penjat les lectures escolli-des per a aquest curs des de cadadepartament de castellà i des defa unes setmanes es comencen amostrar enllaços, a més d’activi-tats i iniciatives que poden enri-quir i completar la feina de totsels docents.

Diàleg enriquidor entre docentsEn la frontera vol ser un instru-ment que permeti a tots els pro-fessors de castellà no nomésmostrar la seva feina sinó desco-brir què fan els seus companys,establint-se d’aquesta manera un

diàleg enriquidor que permeti atots els docents disposar d’unbanc de recursos dinàmic i ac-tualitzat.

FIGUERES | JOAN MANUEL SOLDEVILLA

Els professors de secundàriadels instituts de la comarcauneixen esforços

DIALOGUEM AMB...

IIIEMPORDÀ | DIMARTS, 16 D’OCTUBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació�

Un bloc per compartir la feinadels professors de castellà

L’Escola Parc de les Aigües de Fi-gueres ha arrencat el nou cursamb un nou equip directiu al cap-davant. La mestra de primàriaLaura Compte, n’és la directora; lamestra especialista d’anglèsEmma Riera és la cap d’estudis, iDolors Ferrando, mestra d’educa-ció infantil, ocupa el càrrec de se-cretària. Laura Compte porta qua-tre anys en aquesta escola; EmmaRiera, en fa sis, i Dolors Ferrandoestà en aquest centre des delsseus inicis.

De quina manera afronten el rep-te de dirigir l’escola?

Tenim molta il·lusió, tenim em-penta, tenim ganes, som decidi-des i, bé, el que volem fer és con-tinuar el projecte que ja estava es-

tablert, perquè les nostres prede-cessores eren molt bones i van fermolt bé la seva feina. Nosaltres vo-lem continuar amb aquest projec-te, anar-lo ampliant i anar intro-duïnt petits canvis.

Quines són les primeres passes aseguir?

De moment, ens estem em-provant-nos aquest vestit iaquestes sabates i volem mirar bécap a on volem anar. Tenim unclaustre molt bo, amb un equipde mestres molt ric, que coneixmolt bé l’escola. L’any vinent lanostra escola farà deu anys i, pertant, tenim un projecte molt con-solidat. Les tres mestres de l’e-quip directiu van triar aquestaescola perquè vam creure en ladinàmica i en la manera de tre-ballar del centre. Això enganxamoltíssim. Treballem perquè elnostre alumnat formi part de lasocietat i s’estimi la ciutat.

L’escola, no és cap secret, es ca-racteritza per l’alt índex d’alumnatd’origen estranger.

Tenim una escola amb una ti-pologia d’alumnat molt especial.La major part de les famílies sónnouvingudes tot i que moltsalumnes són nascuts aquí a Fi-gueres. Les seves cultures sónmajoritàriament del Magreb,d’Amèrica Llatina i de l’Europade l’Est. Això forma un teixit moltespecial a la nostra escola, i lanostra idea és treballar per donaropcions als alumnes perquè se

sentin a gust en la seva ciutat. Quan parlen d’introduir petits

canvis, a què es refereixen?Una de les coses que volem fer

és que la nostra escola es conver-teixi en un referent d’aquest bar-ri. Tenim un barri preciós al qualli hem donat nom nosaltres, Parcde les Aigües. A la nostra escola,el dia a dia és molt intens, sobre-tot per la varietat d’alumnat quetenim i la mobilitat que hi ha d’a-lumnat, que exigeix estar sempreapagant focs, atenent necessitats.

De quina manera es pot aconse-

guir que l’escola sigui aquest refe-rent i integrar el màxim els alum-nes a la vida de la ciutat?

Estem posats a tot arreu, a milprojectes de ciutat. A qualsevolcosa que organitza l’Ajuntament,ens apuntem, piscina, escacs,també estem al Festival Ingràvid,participem a la cercavila del circal febrer, portem a terme moltesactivitats. Ja que hem engegatl’hort, hem anat a veure horts degent d’aquí de la ciutat. Intentemque aquests nens tinguin l’opcióde sortir fora i de conèixer la ciu-tat. Estem al Rodajoc, l’EnglishDay, el Cantània, jornades espor-tives, danses... estem a tot arreu.És a dir, tenim la capacitat de dirque aquest alumnat necessitaaixò, donem-li. Tot el claustre estàengrescat i tothom creu en aquestprojecte, tot i que alhora reivindi-quem que volem ser el centre dereferència d’aquest barri.

Com a mestres, deveu aprendremolt amb aquests alumnes?

Nosaltres ho tenim com una ri-quesa. Compartim moltes vivèn-cies, ens expliquen moltes coses.Els nens veuen la diversitat quetenim, que és una escola molt plu-ral i ells s’ho agafen com una cosabona. Vénen de molts llocs dife-rents, tenen molt bones idees i vo-len participar en l’escola.

R

P

R

P

P

RR

P

R

P

R

P

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«Tenim molta il·lusió iempenta, som decidides»

ENTREVISTA

Laura Compte, Emma Riera i DolorsFerrando EQUIP DIRECTIU DE L’ESCOLA PARC DE LES AIGÜES

La directora Laura Compte, amb Dolors Ferrando i Emma Riera. ROGER LLEIXÀ

El primer dia del curs, es va portar a terme la primera acció. SANTI COLL

Un grup d’estudiants es va con-centrar fa uns dies a la Rambla deFigueres per protestar contra l’a-menaça del Ministeri d’Educaciói Ciència de suprimir el Batxille-rat especialitzat en Arts Escèni-ques, Música i Dansa. Des delMinisteri d’Educació diuen queno hi haurà perjudici per als es-tudiants que triïn aquesta espe-cialitat, ja que ho podran fer mit-

jançant la matriculació en la novamodalitat comuna que integraràtotes les disciplines artístiques.La mesura, però, ha despertatmalestar al sector educatiu. “Seràun pas enrere i tallarà les expec-tatives dels estudiants”, va dirPere Gifre, director de l’InstitutAlexandre Deulofeu, de Figueres,un dels quatre de la demarcacióde Girona on s’imparteixen lesdues vies de Batxillerat Artístic.

FIGUERES | REDACCIÓ

Malestar per l’anunci desupressió del Batxillerat Artístic

Aquest curs s’ha iniciat amb laposada en marxa d’una plataformareivindicativa anomenada SOSEducació Pública Alt Empordà, queintegren mares, pares, alumnes,mestres i professors. La plataformas’ha constituït amb l’objectiu delluitar contra els problemes que estàpatint l’escola pública a causa de lesretallades i porta a terme diferentsaccions de protesta coml’anomenada Dimarts Grocs.

�

SOS Educació Pares i mestres es mouencontra les retallades

El bloc es va obrir el 26 d’agost. L’última entrada és d’aquest octubre i estitula Todo sobre Nada. Diu així: “Perdonad el juego de palabras…Os paso unenlace a un blog que he ido elaborando en los últimos años sobre Nada, lanovela de Laforet que se lee año sí, año no, en bachillerato. Hay curiosidades,mapas, noticias de la época, fotografías de los escenarios de la novela… Yo me he divertido haciéndolo y creo que incluso puede llegar a ser útil.http://blocs.xtec.cat/nada/”

�

A la xarxa Una plataforma pública de professors

EMPORDÀ

En l’actualitat són vuit els cen-tres de secundària que s’han

incorporat a aquesta iniciativa peròEn la frontera aspira a ser una plata-forma que reculli totes les iniciativespedagògiques sorgides des de lesclasses de castellà que s’imparteixena la comarca.

�

VUIT CENTRES UNITS COM A PLATAFORMA

LA DADA

L’ENIGMA

IVDIMARTS, 16 D’OCTUBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

�Diàlegs d’Educació

El llibre, editat ambmotiu de l’exposició a LaPedrera L’art del menjar.De la natura morta aFerran Adrià, té com apersonatge principal enFarinetes, un nen a qui noli agrada menjar. I ja ésben estrany perquè detots els sentits, el que més

fa servir és el del gust, tot ho llepa: les baldufes,les cues dels gats, però de menjar, res de res.Fins que arriba la seva àvia i llavors comença amenjar de tot. En el llibre, sabreu per què.

� Imagineu-vos enmigd’un escenari quereprodueix el Nova Yorkdel 1893: misèria,brutícia, i sobretot infantsque intenten guanyar-sela vida fent el que sigui.Aquesta és la històriad’en Maks Geless, un noi

de 13 anys que forma part del petit exèrcitd’infants que ven diaris per la part baixa de laciutat i es converteix en detectiu per salvar laseva germana –acusada d’un robatori–, davant ladesesperació de la resta de la família.

� Els nens i les nenesd´avui passen la majorpart del seu temps enespais tancats, asseguts,mirant una pantalla i,pràcticament, ja nogaudeixen de momentsde joc autònom a l´airelliure. El seu aïllamentcreixent del món natural

s´intenta compensar amb un excés de productesi tecnologia que suplanten els éssers de lanatura. Els nens necessiten la natura, estar al´aire lliure, en interacció directa amb la vida.

�

PRATS, JOAN DE DÉU (AUTOR)VALDIVIA, PALOMA (IL·LUSTRADORA) EL MAG DELS FOGONSEDICIONS HIPÒTESI

AVICIUTAT D'ORFES BAMBÚ

FREIRE, HEIKEEDUCAR EN VERD: IDEES PER APROPAR ELS NENS ILES NENES A LA NATURAGRAÓ

L’ACUDIT

PER LLUÍS PUIGBERT

La frase:

“El cervell no és un vas que s’ha d’omplir; és un llum que s’ha d’encendre.”

(Plutarc)

Lluís Puigbert Punset (Figueres,1968). Il·lustrador i dissenyador gràfic.Combina el dibuix humorístic amb la il·lustraciói el disseny. Col·labora amb una vinyeta satí-rica al Punt Avui des del 2000 i amb la tira Gat iGos a lʼEMPORDÀ des de fa més de 16 anys.Ha exportat dibuixos, entre dʼaltres llocs, per ales pantalles del musical aeri Dreamings al cir-cuit de Motegui (Japó), per a la promoció delsWorld Games a Duisburg (Alemanya) o per alscampionats de paracaigudisme a Läthi (Finlàn-dia). Ha publicat dos volums del còmic Els viat-gers dʼEmpolis editat pel MTE i amb guió deJuan Jesús Aznar. Fa poc ha participat al llibreEnfoteu-vos-en! de 45 dibuixants contra la crisia Kap, Ferreres, Toni Batllori, Azagra i dʼaltres.

WEB RECOMANADA

Els sons del català és un espai web de la Uni-versitat de Barcelona (UB) dedicat a la fonèticacatalana per a professionals i alumnat que re-quereixin de la logopèdia. Té un plantejament totalment pràctic, amb ús de tots els recursosd’àudio i de vídeo a l’abast, exemples, diagra-mes, transcripcions i enllaços a webs relacio-nats. Tot un banc de recursos en construcció.

HTTP://WWW.UB.EDU/SONSCATALA/IN-DEX.HTML#.HTML

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

La Biblioteca Ramon Bordas iEstragués de Castelló d’Empúriesés un equipament de més de 900m2 destinats a gaudir de la lectu-ra, trobar informació, conviure,un espai pensat per als nostresusuaris. I tenint en compte que estracta d’una biblioteca pública, iuna de les seves missions és donarsuport a la formació individual iacadèmica en tots els nivells, ofe-

reix tot un seguit de serveis a lesescoles del municipi: préstec delots de llibres itinerants, suport aaules de lectura dels centres, visi-tes escolars, taller de cerca d’in-formació... Dins d’aquests serveis,volem fer una menció especial deles visites escolars. Aquesta acti-vitat va dirigida a tots els ciclesformatius, des de l’etapa preesco-lar fins a la secundària, adaptant-se els seus continguts al curs es-colar al qual es dirigeix. Alguns

dels objectius que es persegueixenamb la seva realització són: mo-tivar l’alumnat en l’ús de les bi-blioteques, donar a conèixer elsserveis que ofereix la biblioteca iel seu funcionament, fomentarhabilitats de recerca i utilitzacióde la informació en l’alumnat, etc.Aquestes visites tenen molt bonaacollida per part de la comunitateducativa del municipi: durant el2011 se’n van fer 23, visitant la bi-blioteca un total de 664 alumnes.

Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’EmpúriesRoser Julià

La biblioteca Ramon Bordas Estragués dóna suport a les escoles. BIBLIOTECA

Editen:

Col·laboren:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

RECURSOS EDUCATIUS

� LLIBRE � LLIBRE � LLIBRE

A la primera planta d'un habitatge tenim tres bombetes i a la planta baixa, tres in-terruptors. Cada interruptor encén una bombeta. Com podem saber, pujant només

una vegada al primer pis, quin interruptor encén la bombeta?

LES BOMBETES I ELS INTERRUPTORS

Solució: Encenem un interruptor i el deixem encés una estona, després l'apaguem i n'encenem un altre. Quan puja-rem sabrem que la bombeta apagada però calenta correspon al primer interruptor, la bombeta encesa correspon alsegon interruptor i la bombeta apagada i freda, al tercer.