Els departaments de música deles escoles Els Grecs, MontserratVayreda, Narcís Monturiol, Vice-ns Vives i Centre Escolar Empor-dà, de Roses; Martí Inglés, de Pa-lau-saverdera; l’Escola de Pau, iels instituts Illa de Rodes i CapNorfeu de Roses tenen un projec-te comú, La Cantarella, una po-sada en escena musical que se ce-lebra a Roses i que aquest curs hacomplert la cinquena edició.

L’espectacle, que compta ambel suport de les AMPA de tots elscentres i del Servei Eduactiu del’Alt Empordà, consisteix en unacantata que segueix un fil argu-mental amb continguts pedagò-gics. En aquesta última edició, elguió versava a l’entorn d’una noiaa la qual un accident de moto li vacanviar la vida. Durant una llargaestada a l’hospital, la jove aprèn a

apreciar les coses realment im-portants. La cantata la interpre-ten alumnes de 6è de primària ide 1r i de 2n d’ESO.

La Cantarella és una de les pro-postes d’espectacle musical queposa en comú diferents centreseducatius. Un format similar esrepeteix amb Cantània, una vi-vència musical, adreçada a alum-nes de 3r, 4t, 5è i 6è d’EducacióPrimària, que és inoblidable per atots els participants. Són una vin-tena d’escoles de tota la comarca,les que se citen al Teatre Munici-pal El Jardí.

Cantània ha proposat aquestcurs el tema Rambla Llibertat.Aquest és un barri en el qual dosperiodistes acaben entenent queuna comunitat lliure i feliç és lasuma i convivència de totes les lli-bertats individuals.

Finalment, la Trobada de Co-

rals de Secundària esdevé un al-tre punt de trobada musical, tam-bé amb El Jardí com a escenari.

Acompanyats per la Jove Or-questra, la Banda Municipal il’Orquestra Versàtile, els alumnes

interpreten peces clàssiques i mo-dernes, amb l’emotiu L’hora delsadéus com a cirereta.

FIGUERES / ROSES | REDACCIÓ

Cantates educatives amb fil argumentalLa Cantarella, Cantània i la Trobada de Corals, propostes que posen en comú diferents centres La tasca específica que realitza cada escola i cada institut de la comarca pot anar, en alguns àmbits, com és el musical, més enllà de l’edificieducatiu propi. Les veus d’alumnes de diferents centres sonen a l’uníson en esdeveniments musicals com són Cantània, la Cantarella o laTrobada de Corals de Secundària. Tres de les propostes que, amb contingut pedagògic, es presenten a l’escenari amb un fil argumental.

iuen que pot ser unaherència de la tradiciójudeo-cristiana, unllegat cultural o un

instint. No ho sabem. El que sí sa-bem és que el sentiment de culpaés una emoció pertorbadora queabraça tots els àmbits de les nos-tres vides. Quan quelcom esperatno transcorre com nosaltres crè-iem, ens envaeix la por, la decep-ció... I aquesta situació ens evocaa qüestionar-nos, jutjar-nos i, finsi tot, castigar-nos.

Vivim en una societat molt ex-igent, que ens demana a tots una

millora constant i no dóna massaespai als errors i a la reflexió. Demanera que aquesta pressió fasorgir emocions negatives enversel no poder satisfer les expectati-ves, aguditzant els sentiments deculpa cap a un mateix o cap els al-tres.

No en queda exclòs el món del’educació. En el procés d’ense-nyament-aprenentatge conviuendocents, pares, mares i alumnescap a un mateix objectiu: cons-truir la seva personalitat i desen-volupar al màxim les seves capa-citats. Però en el camí de l’assoli-

ment d’aquest objectiu, en oca-sions, el sentiment de culpabilitatsorgeix i emmascara el procés,creant mals entesos i ressenti-ments que no ajuden a avançar.

Quan tenim un fill evoquemtots els nostres desitjos i esperan-ces cap el nounat. Idealitzemaquella personeta anhelant elsmillors auguris. Sempre elogiemles virtuts i els avenços especta-culars que fa en els seus primersanys. Ara bé, l’escola és el primergran repte en què es troben els in-fants en la seva vida. On se’ls ex-igeix un rendiment, un esforç, unresultat. On s’enfronten a les se-ves habilitats i limitacions.

I és aquí que, quan les expecta-tives no es compleixen, ens sen-tim culpables. Ens preguntem enquè ens hem equivocat, ens qües-

tionem les nostres habilitats pa-rentals i fem judicis buscant l’ori-gen.

Mestres i professors no que-dem al marge d’aquesta emoció.Quan un grup d’alumnes és difí-cil de reconduir conductualment,quan un infant no aprèn, quan nos’atrapa el temari, quan les ava-luacions competencials no surtensatisfactòries, quan la relació ambels companys és difícil... pot des-encadenar-se el negativisme, l’au-toculpabilització o l’atribució d’a-questa culpa als altres.

No podem ni sentir-nos culpa-bles ni fer sentir culpables als al-tres. El sentiment de culpabilitatconnecta amb la por i ens paralit-za. Davant l’educació dels nostresinfants hem d’actuar des d’unavessant de recolzament i confian-ça. Canviar el terme culpabilitatper responsabilitat. Tots tenimdret a equivocar-nos i cal fer unaanàlisi el màxim d’objectiva per

identificar els errors, acceptar-losi buscar solucions. La reflexió ensajudarà a avançar i a prendre de-cisions més encertades. Ens hemde fer càrrec de la part que podemmillorar, tant pares com docents,i tenir-nos molt en compte.

Hi ha qui tendeix a donar sem-pre la culpa als altres per no volerreconèixer haver fallat. I qui sem-pre se sent culpable de tot. No enspodem posicionar en cap dels ex-trems. Cal treballar conjunta-ment, ser humils i utilitzar el dià-leg com a eina prioritària. Totscompartim el mateix objectiu iculpabilitzant-nos o sentint cul-pa no avancem cap a ell.

No ens podem oblidar del bémés preuat: els nostres infants.Escoltem-los i ajudem-los a iden-tificar les emocions i a posar-hiparaules. Acompanyem-los en lacanalització dels seus sentimentsde culpa cap a emocions mésconstructives.

D

EL SENTIMENT DE CULPA

EDITORIAL

GRÀCIA COMPTA SOLÀEquip d’assessorament psicopedagògic de l’Alt Empordà

La Cantarella s’ha celebrat a la plaça Frederic Rahola de Roses el maig passat. MONTSENY EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació NÚMERO 44 | JULIOL DEL 2014

148025

II DIMARTS, 1 DE JULIOL DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA�

Educar en el compromís és elnom d’un projecte comunitarid’aprenentatge i servei que l’Ins-titut Ramon Muntaner de Figue-res fa en col·laboració amb l’Es-cola d’Educació Especial Mare deDéu del Mont de Vilafant. Hi par-ticipen alumnes de 4t d’ESO quetenen un currículum adaptat. L’a-prenentatge i servei és un projec-te educatiu amb utilitat social.

Les psicopedagogues de l’insti-tut Maria Dolors Ponsí i MercèSanz coordinen aquesta propos-ta educativa, que, segons diuen,

ajuda els alumnes a aprendre va-lors alhora que fan un treball lli-gat a les matèries del curs.

Cada quinze dies, el grup d’a-lumnes que realitzen aquest pro-jecte s’han desplaçat a l’EscolaMare de Déu del Mont per treba-llar amb els nens d’infantil, pri-mària i secundària les activitatspreparades prèviament a l’insti-tut. “Aquí, a l’institut, s’han pre-parat activitats que demanen elsmestres de l’escola d’educació es-pecial, de llengua, de matemàti-ques, de motricitat, de jocs, dememòria, de percepció, de plàsti-

ca”, comenten les psicopedago-gues, i conclouen que aquest pri-mer any de posada en marxa delprojecte ha estat un èxit. “El cursque ve el continuarem, perquè lavaloració ha estat molt bona pera totes les parts. Ha estat profitósper a tots”, concluen.

L’aprenentatge i servei és unaproposta educativa que combinaprocessos d’aprenentatge i de ser-vei a la comunitat en un sol pro-jecte ben articulat. Els partici-pants es formen tot treballant so-bre necessitats reals de l’entornamb l’objectiu de millorar-lo.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

«Educar en el compromís» és una proposta educativa amb una finalitat d’utilitat social�

L’Institut Muntaner i l’Escola Mare deDéu del Mont, units per un projecte

Que els nens estimin la natura,que en tinguin cura i que vegintot el que ella ens pot donar és elque s’han proposat les educado-res de la Llar d’Infants Munici-pal Arrels, de Garriguella. “Ensservim del privilegi de viure enun poble amb un entorn mera-vellós, que ofereix tota mena derecursos naturals”, diuen. I aixíha estat com han organitzat unasèrie d’activitats, que s’han asso-lit al llarg del curs.

Els nens no només han estatcapaços d’entendre tot el que s’hafet per apropar-los a la natura i

sinó que s’ha constatat que “maihem de subestimar la capacitatque té un nen per captar les co-ses”, han comentat les mestres.

El paper fonamental dels paresPer destacar alguna activitat, s’hafet una visita a un trull (Molí d’o-li Maset-Plana), on d’una mane-ra simple s’ha explicat als petitscom s’obté l’oli a partir de l’oliva.També s’ha visitat una cooperati-va vinícola per conèixer la trans-formació del raïm en vi. En un al-tre moment un apicultor del po-ble va anar a la llar d’infants a ex-plicar com uns petits animalots

(abelles) són capaços de proces-sar el nèctar de les flors i donar-nos mel. “En aquesta ocasió enparticular els nens van gaudir dela degustació de pol·len i mel. Maioblidarem les seves carones desorpresa al veure un munt d’abe-lles dintre d’una caseta especial-ment preparada”, anoten. Elsnens, d’altra banda, tenen curad’un petit hort que tenim a la llar.

Com expliquen les educadores,els pares han desenvolupat unpaper fonamental per tal d’asso-lir aquests objectius. “Particular-ment han col·laborat en un es-morzar d’aliments ecològics que

ha estat tot un èxit”. Com a cloen-da d’aquest projecte, s’ha fet unasortida a una granja escola amb

totes les famílies. La idea és tornar a repetir tot

el programa el pròxim curs.

GARRIGUELLA | M. R.

La llar Arrels apropa la natura als infants

Un dels projectes de l’escola és «Escacs a les aules». ESCOLA JOSEP PALLACH

L’Escola Josep Pallach de Fi-gueres se sent especialment orgu-llosa del projecte Consciència Fo-nològica. A través d’un treball sis-temàtic i ben estructurat, s’afavo-reix l’adquisició d’un bon llengu-atge oral que, posteriorment, ga-rantirà als alumnes un millor do-mini de l’expressió escrita.

“Treballar interdisciplinària-ment, i fer activitats amb alum-nes de diferents nivells, com l’a-padrinament lector i les jornadesculturals –aquest curs dedicadesals jocs de taula– ajuden als nos-tres alumnes a un enriquimentmutu i a compartir uns espaiseducatius molts enriquidors peral seu desenvolupament perso-

nal”, expliquen els mestres, i tam-bé diuen: “Entenem que la quali-tat dels vincles que s’estableixenentre l’escola i les famílies tenenuna importància cabdal en rela-ció als resultats. Potenciem la sevaparticipació , el seu suport i la sevaimplicació.”

En aquest sentit, l’escola s’obrea les famílies voluntàries que te-nen la possibilitat de participaramb el seu fill o filla en algunes deles activitats que realitzen: xerra-des de pares i mares experts en te-mes; projecte de reutilització dellibres; activitats relacionadesamb el medi ambient, a més demoments musicals i teatrals queidentifiquen l’escola com a comu-nitat educativa.

FIGUERES | M. R.

Els infants han estat molt a prop de la natura i dels animals. LLAR D’INFANTS ARRELS

La comunitat del Josep Pallachcomparteix espais educatius

El projecte d’aprenentatge i servei ha posat en comú les realitats de dos centres educatius. INSTITUT RAMON MUNTANER

om pot ser que hagitreballat quinze d’anysen una oficina i araningú no em recone-

gui la feina?”. Aquesta pregunta,que hem sentit més d’una vegada,ha deixat de tenir sentit. Qualifi-ca’t, Acredita’t i, actualment, elServei de Reconeixement Acadè-mic ofereixen la possibilitat de de-mostrar que tot allò que s’ha aprèsal llarg de la vida professional pottenir una traducció en l’àmbit aca-dèmic. Per inscriure’s al servei dereconeixement acadèmic delsaprenentatges assolits només calser major d’edat i disposar d’unaexperiència laboral o en tasquessocials de més de dos anys.

A les comarques gironinesaquest servei de reconeixement elpresten 23 centres de secundària,quatre dels quals es troben a l’AltEmpordà i pertanyen a les famí-lies professionals d’Administraciói Gestió, Electricitat i Electrònica,Hoteleria i Turisme, Imatge Per-sonal i Transport i Mantenimentde vehicles. Tots aquest centrestambé ofereixen la possibilitatd’assessorar els candidats i orien-tar-los cap a un itinerari formatiui professional que els permeti mi-llorar la qualificació. L’institut de-manarà que els interessats apor-tin tota la documentació de la sevavida formativa i professional i elscitarà a unes entrevistes per as-

sessorar-los; finalment els lliura-rà un informe on constarà un iti-nerari amb les recomanacions perdur-lo a terme i, si cal, es donaranindicacions per la preparació de laprova d’accés a cicles formatius.

Alguns aprenentatges es podenconvalidar per experiència, d’al-tres es poden seguir de manerapresencial i alguns crèdits es po-den realitzar on-line a través del’IOC. Des que fa dos anys es va pu-blicar el decret de mesures flexi-bilitzadores de la formació pro-fessional s’ha iniciat la FP dual,adreçada normalment a joves enprocés formatiu. Ara falta difon-dre el reconeixement acadèmicper a professionals en actiu o aju-

dar-los a entrar de nou al mercatlaboral.

Actualment s’ha augmentatl’accés a la formació professionald’adults de més de 25 anys: la in-corporació a les aules d’aquestalumnat afegeix un plus de con-tacte amb el món exterior, ja queaporta experiència, i permet des-envolupar les activitats docents demanera més propera a la realitat.

Així doncs, informar, orientar i,especialment, assessorar per a laconsecució d’itineraris de qualifi-cació de forma personalitzada sónobjectius prioritaris de la forma-ció professional: ningú no es potconformar a no tenir reconegudesles seves capacitats professionals.

“CA FONS

APRENENTATGESAL LLARG DE LA VIDA

JORDI SUY FRANCH

Inspector d’Educació. ServeisTerritorials d’Ensenyament a Girona

DIALOGUEM AMB...

III�Diàlegs d’EducacióEMPORDÀ | DIMARTS, 1 DE JULIOL DEL 2014

Víctor Ferreira i Vilallonga (Figue-res, 1981) és llicenciat en Humani-tats per la UAB i màster en recercade les Humanitats per la UdG. Enl’àmbit de l’ensenyament, ha exercitprincipalment de professor de se-cundària, de mestre de primària adiversos centres de la província, dedocent en compensatòria a la Casad’Oficis del Consell Comarcal del BaixEmpordà i de guia-educador. Aquestcurs ha treballat de professor alCamp d’Aprenentatge d’Empúries.

Com pren contacte amb el Campd'Aprenentatge d’Empúries?

L’any 2011, en Gerard Carrión,professor del camp d'aprenen-tatge, em va proposar si volia feruna substitució que vaig haver derefusar ja que començava el pro-jecte de la Casa d’Oficis. Amb enGerard fa anys que ens coneixemd’altres històries, coneixia la fei-na que feien al camp i realmentem picava molt la curiositat. Unany més tard, es va tornar a re-petir la mateixa situació i vaig ac-ceptar. Només va ser un mes.

Després, a principis del 2014, esprodueix una substitució al campdegut a la jubilació d’en Gerard.Llavors des del camp es buscavendiferents candidats per cobrir lajubilació fins a final de curs im’ho van proposar. Vaig deixar lafeina de professor en un centreprivat per incorporar-me alcamp. Fins a 30 de juny que s’a-caba el meu nomenament i pertant... de pet a l'atur!

Perquè creu que encaixava en elperfil d’aquesta feina?

El fet que pogués accedir alcamp es deu a la meva experièn-cia com a guia educador sumat ala meva condició de professor.Això permetia que pugués incor-porar-me al camp a través delque s’anomena una adjudicacióde difícil provisió, ja que per tre-ballar al camp has de complir unsrequisits molt concrets i justa-ment, jo els complia.

Quina és la feina que hi ha des-envolupat?

La meva tasca ha estat bàsica-ment la part més docent delcamp, és a dir, ensenyar als alum-nes els indrets patrimonials de lanostra comarca. A través de lessortides i estades pretenem queels alumnes aprenguin a observar,a analitzar l’observació, plantejarhipòtesis, treure conclusions, ar-gumentar-les i justificar-les. Totaixò amb una metodologia on s’e-viten les grans dissertacions i espregunta constantment als alum-nes per saber què saben i quinesidees preconcebudes tenen i si

aquestes són o no errònies.On es fan les classes?Consisteix en agafar els grups i

anar a “fer classe” als indrets pa-trimonials de la comarca. Sem-pre a partir de l’observació di-recta i el seu anàlisi. I això ho femamb alumnes de P3 fins a Batxi-llerat, intentant adaptar-nos. Apart de la feina de docència, hi hala part més de gestió i organitza-ció. En el camp som un equip detres professionals, per tant totala feina administrativa i de ges-tió s’ha de fer entre tots. Abanseren quatre i el Departament varetallar. Amb les sol·licituds queté el camp haurien de ser cinc,com a mínim, els professionals.

Suposo que el ventall de visitesque s’ofereixen als centres educa-tius és molt ampli.

Els centres educatius quan fanla inscripció al camp poden elegirentre més de trenta activitats di-ferents, entre tallers i visites.

En pot triar alguna que li agradiespecialment?

Es fa difícil dir quina m’agradamés, ja que totes tenen una sin-gularitat específica i això és unade la màgia del camp, la variabi-litats d’espais, indrets i activitatsque oferim fa que constantmentensenyis la nostra comarca desde llocs i àmbits ben diferents.Pensa que el nostre àmbit d’ac-tuació és el patrimoni emporda-nés i jo sóc dels que crec que te-nim una comarca excepcional,magnífica, única. Triar entre Capde Creus, Sant Pere de Rodes,mas Ventós, Aiguamolls, Empú-ries, Ullastret, el Montgrí...és im-possible. Elegeixo el conjunt!

Destacaria alguna activitat?Hi ha una activitat que va crear

en Càndid Miró, que jo no he re-alitzat però que hi he participatque és força especial. Es diu En-trevista al Pi i és per a alumnes deP4, P5 i cicle inicial. Els alumnes

preparen a l’escola una sèrie depreguntes que li faran al pi. Lla-vors quan vénen, anem a veure alpi, li posem un micro –que és unacanya amb una pinya enganxadaal final– endollat a l’ordinador i através d’un programa informàticmolt especial, el pi respon les pre-guntes. És una forma diferent imolt curiosa de sensibilitzar l’a-lumnat més petit sobre com viuun arbre, què li passa, com s'ali-menta. Té molta màgia.

Proposi un taller.Tinc una predilecció especial

pel taller de malacologia, potserperquè és un tema força desco-negut o perquè no hi parem aten-ció. Anem a la platja de l’Espigó,recollim petxines i llavors lesclassifiquem. Al camp hem tro-bat més de seixanta espècies depetxines diferents. Això sí, quanacabem el taller, només deixemque els alumnes s’emportin unexemplar a casa. Cal tornar lespetxines a la platja, ja que es fo-namental per no malmetre el sis-tema malacològic de les nostresplatges.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P R

P

P

R

R

P

L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

PRÀCTICA REFERENT

En el projecte Aprenem juntsparticipen les i els alumnes delCicle Formatiu de Grau Superiord’Educació Infantil de l’InstitutRamon Muntaner de Figueres,posant en pràctica els aprenen-tatges teòrics del mòdul d’El joci la seva metodologia, creant, vi-vint i experimentant diferents ti-pus de jocs amb els infants d’e-ducació infantil de les escoles dela ciutat.

El projecte sorgeix de la ne-cessitat expressada per l’Ajunta-ment de Figueres de la necessi-tat d’oferir activitats de suport enl’aprenentatge de la llengua, do-nat l’augment d’infants nouvin-guts al municipi i acompanyar ireforçar la tasca de la compren-

sió i l’expressió oral a l’educacióinfantil.

Així, el projecte permet treba-llar a l’aula diferents tipus de joc,les metodologies, els materials,l’expressió plàstica, l’expressióoral, el grup, les necessitats edu-catives, i veure així la globalitatde tots els aprenentatges i la sevainterrelació, per tal de prepararels alumnes per a la seva inter-venció a l’escola.

Continguts curricularsAmb aquest projecte es preténque els alumnes treballin con-tinguts curriculars: com prepa-rar un joc i adaptar-lo als nens,tot el que sorgeix o és previ al ma-teix joc, aprendre a treballar enequip i coordinar-se per portar

endavant l’activitat, els mate-rials, la temporització i contin-guts a desenvolupar.

Els alumnes del cicle valorenmolt positivament l’experiènciatant pel fet de tenir contacte realamb els infants, com pel que esderiva del seu aprenentatge: elspermet viure a l’escola i amb in-fants i és d’aquesta manera comels seus aprenentatges es fan sig-nificatius

FIGUERES | REDACCIÓ

Posant en pràctica «El joc i la seva metodologia»

«Al camp hem trobatmés de seixanta espèciesde petxines diferents»

ENTREVISTA

Víctor Ferreira PROFESSOR DEL CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES

Víctor Ferreira explica que al camp es pot elegir entre més de 30 activitats, entre visites i tallers. ROGER LLEIXÀ

El treball pràctic es fa a les escoles

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducacióno tenen perquè compartir les opinionsexpressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a:www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

«Aprenem junts» és un projecte del CF de Grau Superior d’Educació Infantil, a l’Institut Ramon Muntaner �

«El nostre àmbit d'actuació

és el patrimoni empordanès

i jo crec que tenim una

comarca excepcional»

IV DIMARTS, 1 DE JULIOL DEL 2014 | EMPORDÀ�Diàlegs d’Educació

VARIS AUTORS PROGRAMAR Y EVALUAR COMPETENCIAS BÁSICAS EN 15 PASOSGRAÓ

EUGÈNIA DE PAGÈS, ALBA REÑÉ COM SER DOCENT I NO DEIXAR-HI LA PELL

GRAÓ

MARTA ALBALADEJOLA COMUNICACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

GRAÓ

L’ACUDIT Servei Educatiu de lʼAlt Empordà

La frase: “La vida ha de ser unaeducació contínua.” Gustave Flaubert (18821-1880)

FLORA SECRETA

WEB RECOMANADA

RECURSOS PEDAGÒGICS

� LLIBRE � LLIBRE � LLIBRE

CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR

L’objectiu és crear sopes de lletres ge-gants, com més grans millor i amb unagran quantitat de paraules a buscar. Atèsque buscar paraules en una sopa de lle-tres enorme pot ser complicat, per fa-cilitar la tasca es treballa en grup. Aixídoncs, resoldrem les sopes de lletres totsjunts. Qui tindrà l’honor de ser el que tro-bi més paraules? Es pot participar de for-ma anònima o registrar-se (només esdemana un nom d’usuari i una contra-senya, no és necessari el correu elec-trònic). Si hom es registra, el marcadorde cada usuari s’anirà incrementant ambcada paraula que es trobi.

SOPES DE LLETRES

WWW.SOPESDELLETRES.CATINS ILLA DE RODES DE ROSESSALVAMENT I SOCORRISME

Institut Illa de Rodes oferirà,el curs 2014-2015, els estudis

del Cicle Inicial de Tècnic Esportiu enSalvament i Socorrisme.

El cicle inicial d’aquests estudis ca-pacita l’alumne per dinamitzar,instruir, dirigir i concretar la inicia-ció al medi aquàtic i esportiva ensalvament i socorrisme, i per or-ganitzar, acompanyar i tutelar elssocorristes i usuaris en la partici-pació d’activitats, competicions iesdeveniments propis d’aquestnivell, aplicar les mesures de pre-venció i rescat necessàries per ga-rantir les condicions de seguretatdels usuaris en piscines i instal·la-cions aquàtiques (intervenint-hiamb eficàcia en l’ajuda o el rescaten cas d’accident) i mantenir elnivell òptim de qualitat que per-meti la satisfacció dels socorristesi usuaris de l’activitat i la instal·la-ció.

Durada dels estudisTenen una durada de 495 hores, deles quals 165 són de formació enpràctiques.

Un cop superats els estudisLes persones que superen el cicle ini-cial obtenen un certificat que els per-met accedir:

� al cicle final i

� al món laboral, com a:

� Monitor o monitora de salva-ment i socorrisme� Jutge cronometrador o jutgessacronometradora� Socorrista en piscines� Socorrista en parcs aquàtics� Socorrista en piscines naturals

Més informacióL'accés a aquesta titulació requereixd’una prova específica, que se cele-brarà el 18 d’Octubre de 2014, a les15.00 hores, a les instal·lacions delClub Natació Banyoles.

Les persones que tinguin interèsper matricular-se en aquests estudisho podran fer entre els dies 15 i 24d’Octubre, de 9.00 a 13.00 hores, ala secretaria de l’Institut Illa de Ro-des, de Roses.

Els estudis d’aquest cicle inicial co-mencen el dilluns 27 d’Octubre de2014, en horari de 18.00 a 22.00 ho-res, a les instal·lacions esportives de

l’Institut Illa de Rodes i la Piscina Mu-nicipal de Roses. Es preveu finalitzar-los durant elmes de febrer.

L’

� INFORMACIÓ � 972 15 43 83 @ iesilladerodes@xtec.cat http://www.iesilladerodes.cat o http://salvamentisocorrismeroses.blogspot.com.es/

El Cicle Inicial de Tècnic Esportiu en Salvament i Socorrisme se suma a unagraella d’estudis postobligatoris que inclou, també a l’Institut Illa de Rodes, elCicle Formatiu de Grau Mitjà en Conducció d’activitats físicoesportives en elmedi natural i el Cicle Formatiu d’Esports d’Aventura. Fa poc, un dels equipsde l’Illa de Rodes –a la imatge– va proclamar-se campió i dos equips més vanfer molt bons resultats en el Campionat de Catalunya de raids d’aventura.

�

Activitats fisicoesportives en el medi natural

INSTITUT ILLA DE RODES

L’escola té com a funcióprincipal la formació de lespersones del demà, tot i quedesconeixem com serà. Aquestarealitat canviant ens obliga aensenyar habilitats que permetininterpretar correctament lainformació i aprofitar elsaprenentatges adquirits. Durantl’última dècada i com aconseqüència d'això, hi ha hagut

un auge de les competències bàsiques per aldesenvolupament integral de la persona i la funcionalitatdels aprenentatges.

� El neguit i la crisi que suposa elmalestar que hi ha a les aules; enparticular, la manca d’atenció iconcentració de l’alumnat, acabatraduint-se en un comportamentpoc adequat a classe i en uns malsresultats acadèmics, augmenta eldesgast físic i psicològic delprofessorat i pot arribar a generarproblemes de salut que a vegadesacaben en baixes laborals. Per

combatre la cultura de l’estrès i substituir-la per la delbenestar, el llibre proposa tècniques: la respiració conscient,la relaxació, la visualització i la consciència corporal.

� L’habilitat per comunicar és partintrínseca de l’ofici d’educar. Latasca de les persones que esdediquen a la docència té a veureamb gestionar els recursos verbalsi no verbals de la comunicació. Elllenguatge dels sons i dels silencis,del cos i de l’espai és el granoblidat en la nostra cultura. Aquestllibre convida a la reflexió sobre la

pròpia comunicació no verbal i sobre el seu ús com arecurs educatiu. Inclou consells pràctics, exercicis permillorar les habilitats pròpies i guies per a l'observació i lareflexió.

�