OCTUBRE DE 2013. ANY XVI Número 188. www.baixgaia.cat

orredembarra Contenidors

àrids - contenidors - big bags - lloguer d’elevadors - transports

Tel. 977 640 056 · mòbil 646 637 459 · Fax 977 640 550e-mail: prietolopezcontenedors@gmail.com

Antoni Roig, 58 · 43830 Torredembarra

Torredembarra fa viaTorredembarra fa viaPOSA M‘AGRADA AL NOSTRE I GAUDEIX D‘UNA OFERTA ÚNICA! PÀGINA 18!

5 TRACTAMENTS DE BELLESA A UN PREU IRESISTIBLE. SOM AL CARRER CAPELLA!

2 la Torrela Torre OCTUBRE DE 2013 ddT

L’obra pública

EDITORIAL SERVEIS

L’obra pública és un dels termòmetres de l’acció de govern, i sempre forma part del patrimoni d’allò que queda a futur, i d’allò que benefi cia els usos i costums dels ciutadans. L’obra pública té una fi nalitat essencialment social, però també econòmica: mou diners, gran valor afegit en temps d’estancament de capitals i d’increment de les llistes de l’atur, incentiva el teixit industrial i crea ocupació. Malgrat els moments difícils d’austericidi i retallades doloroses a Catalunya, a Torredembarra l’obra pública té una signifi cativa prioritat en el govern municipal. Aquest estiu es van inaugurar les obres de Baix a Mar, la dació als vianants d’un espai que és tot ell una biosfera urbana amb personalitat pròpia, i l’obertura a un mar que amb la porositat impregna l’urbanisme. Mentrestant, s’està enllestint el clavegueram i l’aigua potable d’Els Munts, que signifi ca salubritat i també una necessària pavimentació de carrers que feia molts anys que no es tocaven

o senzillament que no s’havien fet mai. Amb l’aprovat de l’assignatura pendent d’una connexió amb Altafulla que semblava un camí de carro, apta per a tota mena d’acudits. El govern municipal va debutar però amb una altra obra pública: refer un carrer Nou que havia patit un desgavell, però això no hauria d’emmascarar tota una trajectòria anterior en la mateixa sintonia de crear i millorar infraestructures, plantant cara a interessos especulatius en els anys en els quals es pensava més en el gratacels que en fer poble ran de terra. Quan estem a la meitat del mandat municipal, esperonem al govern perquè segueixi aquesta política ambiciosa de millora d’infraestructures d’us social, i a l’oposició perquè, sense abdicar de cap dels seus principis, ans al contrari, defensant-los amb la força de l’argument, proposi una crítica constructiva. Doncs d’obres estem parlant.

L’Agenda imprescindible

Ajuntament 977640025Jutjat de Pau 977640021CAP 977643809Policia Local 977646005Mossos d’Esquadra 112Bombers 085Parròquia de Sant Pere 977640154Parròquia de Sant Joan 977640806Patronat de Cultura 977643888Patronat de Turisme 977644580Biblioteca municipal 977643175Residència Pere Badia 977641132Ona la Torre 977958635

Llar d’Infants el Cirerer 977642535LLar d’infants el Gegant 977646182Antoni Roig 977649836 Molí de Vent 977130293 l’Anitina 977642496Mirades 977645826Iinstitut Torredembarra 977644969Inst.Ramon de la Torre 977642651

Arasa 977642704Cogul 977640003Escudé 977130735Miró 977640735Sant Jordi 977642750

Escoles

Farmàcies

Deixallera 977645819SOREA 977642201ENHER 900770077Protectora d’Animals 977643395Tanatori 900506712Port Esportiu 977643234Recollida de residus 977645819Correus 977640528Salvament Marítim 977644648Llar del Jubilat 977643889UDT 977643273BASE 977642620Zona Esportiva 977643546Patronat Antoni Roig 977644308Consell comarcal 977249484Diputació de Tarragona 977296633

Santa Rosalia 977643434Creu Roja 977244769El Vendrell 977661141SEM 977222222

Torre Taxi 977641147Taxi Vidal 609379161Taxi Reche 977643775Taxi Miguel 977641129Taxi Xavi 620859548Taxi Rodrigo 608835458

Ambulàncies

Taxis

8€

3PublicitatPublicitatddT OCTUBRE DE 2013

4 la la TorreTorre OCTUBRE DE 2013 ddT

Tothom al Concurs7 amb els Nois de la Torre!

GERARD RECASENS

L’eufòria es desfermava la tar-da del 2 d’octubre de 2011 a Torredembarra i, especialment, al Carrer Carnisseria. Quatre de set amb l’agulla, cinc de set i set de set eren els tres castells que havien dut els Nois de la Torre a la segona posició de la taula del Concurs7 que s’havia celebrat aquell mateix matí a la Plaça del Castell de Torredembarra. El re-gust que en queda dos anys des-prés és d’un d’aquells dies que queden gravats a la retina per molts anys: pels grans castells, però, sobretot, per la marea blau cel. Més de dos centenars de persones no van dubtar a en-faixar-se i a posar-se la camisa o la samarreta blau cel perquè volien ajudar a demostrar que quan els Nois s’hi posen, poden aconseguir-ho tot.

D’aquests dos-cents, alguns ja hi eren, d’altres s’han fet cas-tellers i d’altres no han tornat a donar pit. Però diumenge, els Nois els esperen. Els esperen perquè torna el Concurs7 i la colla de la camisa blau cel vol tornar a reivindicar-se. Torna un d’aquells matins castellers de debò, de gaudir, de germanor amb les altres colles però també de molt d’esperit d’autosupera-ció. Els records del Concurs7

de 2011 motiven els Nois de la Torre a repetir la proesa aquest diumenge. La colla que dirigeix Lluís Batet vol rematar la feina que porta fent des de principis de temporada i que, per la Festa Major, va començar a donar els seus fruits.

L’1 de setembre, en una Santa Rosalia trepidant, els Nois de la Torre van superar tots els re-gistres de l’any i es van fer amb el cinc de set, el tres de set amb l’agulla i el quatre de set amb l’agulla. La diada, que ha servit de punt d’infl exió, ha fet que els de la camisa blau cel encarin amb grans expectatives el con-curs de colles de set que acollirà Torredembarra, per novena oca-sió, aquest diumenge a partir de dos quarts d’onze del matí.

Com fa dos anys, l’objectiu no és guanyar el certamen sinó fer els millors castells que els Nois hagin pogut treballar al Carrer Carnisseria. Tot i que durant el setembre els assajos han estat productius, els torrencs s’han reservat la setmana prèvia al Concurs per dur a terme assa-jos generals que serveixen per acabar d’arrodonir-la.

Les darreres proves determi-naran les intencions dels Nois de la Torre, però la colla blau cel ha treballat durament les

estructures de set i de cinc, a banda de reforçar el tres i el quatre amb l’agulla. A més, durant tot el 2013, els de la ca-misa blau cel han fet proves de tres de set aixecat per sota i de dos de set.

Així, els Nois de la Torre fan una crida als torrencs i les tor-renques que els vulguin aju-dar als assajos, que es faran, sempre a les nou del vespre, dimecres 2 (al local del Carrer Carnisseria), dijous 3 (al local

del Carrer Freginal) i diven-dres 4 (l’assaig més important, previ al Concurs, amb l’ajut de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, a la Plaça de la Vila). Tothom qui assisteixi als assajos rebrà diumenge una samarreta de la colla per poder participar al Concurs7.

I després, la recta final

L’octubre serà el darrer mes d’activitat castellera per als

Nois de la Torre. De fet, una setmana després del Concurs7, el dia 13 d’octubre, els torrencs es desplaçaran a Manlleu, per tal de participar a la diada de la colla local, els Nyerros de la Plana. A partir d’aquí, la dar-rera quinzena d’assajos se cen-trarà en preparar la Diada dels Nois de la Torre, amb una dar-rera actuació castellera l’últim cap de setmana d’octubre, a més d’uns dies d’activitats al marge dels castells durant el pont de Tots Sants.

Els Nois de la Torre volen tornar a fer grans castells pel Concurs7 i gaudir del caliu de la gent de la Torre

5la la TorreTorreddT OCTUBRE DE 2013

El darrer Concur7 en any senar12 colles buscaran el primer lloc d‘un certamen que el 2014 formarà part del Concurs de Castells

GUILLEM BARGALLÓ

Podríem arribar a dir que aquest és un Concurs7 especial, dife-rent. Just setze anys després, el certamen s’ha vist benefi ciat pels canvis en el Concurs de Castells de Tarragona i a partir del proper 2014 la cita torrenca formarà part del concurs tar-ragoní, de manera que deixa-rà de celebrar-se en any senar per fer-ho una setmana abans que el Concurs de Castells de Tarragona.

La Torre ha acollit el concurs des de 1997. Just quan el món casteller va créixer i es va limi-tar el nombre d’agrupacions que podien anar a l’antiga plaça de braus de Tarragona, els Nois de la Torre van creure necessari or-ganitzar un concurs per a colles més modestes.

Durant anys, el conegut popu-larment com a Concurs7 no va aixecar gaire expectació i al-guns fi ns i tot el van voler ridi-

culitzar. Lluny de deixar-ho es-tar, els Nois van seguir cada dos anys organitzant la cita, buscant els recursos necessaris i comp-tant amb un grup de voluntaris que els permetia que l’esdeveni-ment fos un èxit.

Just al 2009, diversos mitjans van descobrir el Concurs7, just al mateix moment que el nivell de les colles modestes (i dels Nois de la Torre) pujava i el certamen torrenc veia millors castells. El bon ambient a plaça, l’ajuda entre colles i una fi lo-sofi a de rivalitat diferent, van atraure l’atenció mediàtica i el Concurs7 va passar a ocupar més pàgines de mitjans i tenir una imatge positiva en el món casteller. Aquest fet ha provo-cat que la unió entre la Torre i Tarragona sigui senzilla i lògica i que enguany, el proper 6 d’oc-tubre de 2013, se celebri l’últim Concurs7 tal i com el coneixem: amb deu colles que han demanat de participar-hi i dues agrupaci-ons convidades pels organitza-dors, els Nois de la Torre.

Un Concurs7 que pot ser his-tòric

Les colles castelleres arriben al primer cap de setmana d’octu-bre en un estat de forma excel-lent, i no seria pas cap bajana-da que la plaça del Castell de Torredembarra pogués veure un castell de vuit. De fet, els Castellers de la Sagrada Família

ja l’han coronat i els Minyons de l’Arboç han intentat aquesta temporada el 3d8,

Als de la Sagrada Família i l’Arboç els acompanyaran els Castellers del Poble Sec, Nois de la Torre, Castellers de Badalona, Castellers d’Esparreguera, Colla jove Xiquets de Vilafranca, Tirallongues de Manresa, Salats

de Súria, Castellers de Berga, Castellers d’Altafulla i Torraires de Montblanc. En total, 12 co-lles que buscaran la seva millor actuació i una primera posició que, probablement, sortirà entre Poble Sec, Arboç i la Sagrada Família. Tot a punt, doncs, per poder gaudir d’un Concurs7 es-pecial el proper 6 d’octubre a partir de les 10h.

Do you need your B-1 level?Do you need your B-1 level? 6 month-intensive6 month-intensive morning morning classes classes

La plaça del Castell tornarà a omplir-se de colors, faixes i castells

6 OCTUBRE DE 2013 ddTinformació informació MunicipalMunicipal

Vuitanta anys de la mort de Rafael Campalans a Torredembarra

JORDI SUÑÉ

DAVID MORLÀ

Rafael Campalans i Puig va néi-xer a Barcelona el 24 d’octubre del 1887. Va estudiar enginyeria industrial i a les eleccions del 12 d’abril del 1931 va ser escollit re-gidor de Barcelona per la candi-datura presentada conjuntament per ERC i la USC. També va ser elegit diputat al Congrés (1931) i al Parlament de Catalunya (1932), on va exercir de conseller d’instrucció pública.

Una mort prematura

El destí va fer que Campalans tingués una mort prematura amb 45 anys d’edat, i que, casual-ment, la platja de Torredembarra fos l’escenari de la tragèdia. Els fets se succeïren de la manera següent: Rafael Campalans pas-sava uns dies de vacances a l’es-tiu del 1933 amb la seva esposa i els seus dos fi lls. S’hostatjaven a casa d’un bon amic seu, el Sr. Francesc Xavier Pons Cubilles, corredor de la Banca Marsans de Barcelona, al xalet Santa Anna, al costat de la Casona del Carme. Les seves visites a Torredembarra eren habituals gràcies a l’amistat que va fer amb el masover de la fi nca de la Casona, el carrabi-ner José Páez Aguilar, casat a Baix a Mar. Malgrat les vacan-ces, Campalans encara va tenir temps de donar una conferència sobre cooperativisme al Centre d’Esquerra Republicana de Torredembarra el 12 d’agost i de visitar el seu amic Miquel Mestre Avinyó.El dissabte 9 de setembre, cap a les dues del migdia, Campalans

va decidir anar-se a banyar a la platja com ja havia fet altres ve-gades, malgrat que aquell dia les condicions meteorològiques no ho aconsellaven i la mar estigu-és molt moguda. Poc més tard , més o menys a l’alçada del Racó de l’Art, Campalans va començar a perdre el control. Les onades l’empenyeren violentament cap a les roques, que li causaren di-verses contusions al cap i a l’es-pinada. Els crits de la seva esposa demanant auxili van alertar el torrenc Jaume Rimbau Mercadé, Peig, i el seu fi ll, Jaume Rimbau Roig, que sembla que es troba-ven a prop. Ràpidament es feren a la mar amb un gussi. Malgrat els esforços emprats per tots dos, va ser en va, ja que, un cop va-ren poder arribar a on es trobava Campalans, van poder veure com el seu cos, segons ens relatava Emili Mercadé, “era una joguina a mercè de les encrespades ones que el rebatien contínuament con-tra les roques”. Malgrat practicar-li, fi ns i tot, la respiració artifi cial, no van poder fer res per salvar-li la vida. Els forts impactes contra les roques li provocaren la mort, tal com va demostrar l’autòpsia realitzada posteriorment.

Les mostres de condol

La mala notícia s’escampà rà-pidament i fou comunicada a la USC de Barcelona a les tres de la tarda pel torrenc Joaquim Torrens-Ibern, que també estava estiuejant a la Vila. El vicepresi-dent de la USC ho va fer saber al governador general de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona es col·locaren les banderes nacio-nals i de Catalunya a mig pal. El

cos sense vida fou traslladat ràpi-dament a l’Hospital Pere Badia, on, al llarg de la tarda, rebé la visita de veïns i curiosos. Segons La Justícia Social, setmanari so-cialista, en “un moviment espon-tani, tots els obrers del poble, del camp, del taller i de la mar dei-xaren la feina”. Al vespre va ar-ribar l’alcalde de Barcelona, Sr. Aiguadé. També ho va fer el go-vernador civil de Tarragona, el Sr. Freixes, i delegacions de la USC de Tarragona i Reus. L’endemà a les vuit del matí s’organitzà una comitiva des de Barcelona per anar a Torredembarra formada per membres de la USC, la UGT, l’Escola del Treball, etc. Entre les personalitats, cal destacar Comorera, Fronjosà i diversos diputats. Abans d’emportar-se el fèretre cap a Barcelona, el go-vernador civil va adreçar unes paraules “davant del poble en pes de Torredembarra” per elogiar la fi gura de Campalans. El fèretre es va traslladar a la capital cata-lana i es va exposar a l’Escola del Treball, on rebé l’adéu defi nitiu de centenars de visitants. Finalment, l’enterrament va tenir lloc el dia 11. L’acte fou multitudinari i hi assistiren moltes personalitats del moment, entre les quals el president de la Generalitat, Sr. Francesc Macià; el president del Parlament, Sr. Casanoves; consellers, el governador gene-ral, el rector de la Universitat, diputats, representants de la Unió de Rabassaires i d’Acció Republicana de Catalunya, re-presentants dels Ajuntaments de Barcelona, Torredembarra i un llarguíssim etcètera. A les quatre de la tarda s’inicià la comitiva —encapçalada per una secció de

la Guàrdia Municipal a cavall i escortada pels mateixos mem-bres de la Joventut Socialista de Catalunya— fins al cemen-tiri Nou, on fou definitivament enterrat. Durant l’acte, Serra i Moret va llegir un discurs —que posteriorment es publicà a la premsa— en què elogiava la figura de Campalans. Serra s’acomiadava dient:”I vulguem que Catalunya sigui el que ell volia que fos: una joia de la hu-manitat i amb uns braços que s’eixamplessin per a estrènyer tots els pobles del món.” El diari L’Opinió va publicar diferents cartes que elogiaven la figura de Campalans, en-tre les quals destaquen els es-crits de Manuel Serra i Moret, Ció Casanova i E. Saleta i Llorenç. L’Ajuntament de Torredembarra també va mos-

trar el seu condol en el ple mu-nicipal del 16 de setembre.

El primer homenatge

Després de la mort de Campalans, Torredembarra ha retut diversos homenatges a aquest personatge. El pri-mer va ser l’any 1935, el 8 de setembre, i va ser organitzat per l’Institut Polytechnicum de Barcelona, entitat que Campalans havia fundat i havia presidit. Es va fer al Roquer. En total, segons la premsa, van assistir-hi un mi-ler de persones i es va home-natjar al Jaume Riambau i al seu fill, que ja havien estat rebuts pel president Macià a Barcelona. Els consellers Tarradellas i Serra i moret van fer acte de presència.

Campalans, en una de les imatges que ha difòs per la xarxa la seva fundació

7la la TorreTorreddT OCTUBRE DE 2013

JORDI SOLÉ

REGIDOR DEL PSC

PRESIDENT COMISSIÓ

RAFAEL CAMPALANS

Han estat molts anys, mas-ses , de silencis I altres tants d’oblits imperdonables en una Nació que ara, tant anys, vol recuperar la seva història com a signe d’iden-titat i de fermesa com a po-ble. Rafael Campalans no ha estat pas una excepció. Recordat només per un sector molt concret de la societat catalana, recuperar a i per Torredembarra una fi gura històrica, cabdal amb el catalanisme d’ahir d’avui i de sempre, és recuperar-lo per Catalunya.És per això que l’acte orga-nitzat per la Comissió Rafael Campalans de l’Ajuntament de Torredembarra el dia 7 de setembre, no ha pas-sat pas desapercebut per a

molts, aquells que son conei-xedors de la importància d’un personatge que va marcar un ideari i que ara se’ns fa més actual que mai. Rafael Campalans ens va dir que la “política és pedagogia”, i en uns moments com els ac-tuals, on polítics i dirigents de partits semblen haver-ho obli-dat, ens cal recuperar el sentit i el fons d’aquestes paraules.Campalans (socialista – cata-lanista i nacionalista ) forma part de nosaltres , com ho son entitats I personatges que la dictadura ens volia fer oblidar I la democràcia a apartat, pen-sant-se que certes paraules i actituds no convenien per una suposada estabilitat; parau-les i actituds tant necessàries com la cultura, l’art i la ma-teixa llibertat que han intentat excloure, i fi ns i tot esborrar, determinats governs al servei de poders concrets que no te-nen res a veure amb el conjunt de la ciutadania i molt menys

amb les classes populars.Torredembarra li va fer un ho-menatge, i ja de pas molts van descobrir que el socialisme i el catalanisme sempre han anat units i que debats tant impor-tants com els que ara vivim ja venen de lluny. Les relacions Catalunya-Espanya, els an-hels de llibertat d’un poble, les diferències – acceptades o no- entre el socialisme català i l’espanyol plante-jats per en Campalans, son temes encara no resolts per l’apatia d’uns i per la igno-rància dels altres.Gràcies a tots els que van participar activa-ment (Miquel Iceta, Josep Bargalló, Laia Bonet i Antonio Batista) i els que hi van col·laborar per fer-lo possible (Diputació, Ajuntament, Fundació Rafael Campalans...). El 7 de setembre de 2013 ja ha passat a la història del nos-tre poble. Felicitats.

Silencis trencatsLa Torre homenatja a Rafael Campalans

L‘acte v comptar amb la presència de diversos ponents

ddT

El Saló de Plens de l’Ajun-tament de Torredembarra va acollir el passat dissabte 7 de setembre un acte d’homenat-ge al polític republicà Rafael Campalans, mort a la Torre el passat 9 de setembre de 1933. La comissió Campalans, for-mada per regidors torrencs, vaa organitzar un acte que va comptar amb la presència i intervencions dels polítics del PSC Laia Bonet i Miquel Iceta i dels torrencs Josep Bargalló

i Antoni Batista. Durant gai-rebé dues hores, els ponents van conversar al voltant de la fi gura de Campalans, la seva importància en el catalanis-me republicà i la seva relació amb Torredembarra, pobla-ció on estiuejava.

L’acte va estar presidit per l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, i presentat pel president de la comis-sió, el regidor del PSC, Jordi Solé. Prop d’un centenar de persones van omplir les bu-taques del saló de plens.

COCKTAILS I MÚSICA EN VIU

SAXO TAVERNA

Tapa del dia + copa = 2 euros Tapes i platets singulars

MONÒLEGS cada divendres a partir 23h

De dilluns a diumenge de 17h a 21h

Av. Oliveres, 26 Tel 977 130 414

NOSE LOUNGE CLUB

Sopars per a grups per a encàrrec + ball

Demani el seu pressupost sense compromís

Divendres i dissabtes de 21h a 5h

C/ Mont Mell , s/n Tel 977 644 979

WEB: noseloungeclub.com + saxotaverna.comMAI HAVIA ESTAT TAN SENZILL SORTIR I GAUDIR A TORREDEMBARRA

8 la la TorreTorre OCTUBRE DE 2013 ddT

Caminant pels Munts de Torredembarra un pot trobar la plaça de l’Ermita, que des de fa dècades és un terreny abandonat envoltat de cases. Més enllà de la deixadesa de l’espai, el que sobta és que als Munts no n’hi hagut mai cap, d’ermita. Segons expliquen les llegendes, es va arribar a posar la primera pedra de la futura ermita i fi ns i tot hi havia assignació econòmica. El que va passar, però, és que l’alcalde de l’època va decidir gastar-se els diners en una màquina per a l’hospital Pere Badia. La mala sort va fer que la màquina, de segona mà, no funcionés, i la Torre es quedés sense ermita i màquina.

LA PLAÇA SENSE ERMITA CAMPALANS I EL PORT CANVIANT ELS CARRERS DE NOM

Desmuntant històries, construint llegendes

Rafael Campalans s’estimava i molt la Torre. Com a polític infl uent que era, va aconseguir abans de la seva mort una aportació per poder construir un port a la Torre. Amb la victòria feixista a la guerra, els nous responsables franquistes van seguir amb el projecte i van enviar els diners des de Madrid. Algú, però, se’ls va quedar durant el camí i els diners mai van arribar ni a Tarragona ni a la Torre. Com que el règim franquista no podia assumir aquest cas de corrupció i desviació de diners, va assenyalar que el Port de la Torre ja estava construit i el va col·locar en els mapes de l’època. Durant anys desenes de vaixells s’hi van acostar buscant-lo.

Ara les innocentades ja no són tan salvatges com ho eren fa uns quants anys a Torredembarra. Des de tapiar portes senceres fi ns a moure barques a l’altra banda de la via, com arribar a pintar zona blava en diversos indrets de la vila. Uns joves, que havien tingut bons mestres, van decidir que la innocentada la farien al poble veí, Altafulla. Durant la nit del 27 de desembre van canviar carrers, places i noms d’establiments per noms torrencs. L’endemà, Altafulla es va despertar una mica més torrenca, amb el carrer Nou, la plaça del Castell o el bar Luco. Per sort per als joves, a qui van anar a buscar va ser als seus mestres i no pas a ells.

BADÓ CAÑELLAS

Valorant Santa RosaliaLes entitats del Seguici Popular ens parlen del millor i el pitjor de la Festa Major de Torredembarra

Nois de la Torre

El millor:

La Colla Castellera Nois de la Torre, una de les coses que agraeix i valora és la gran diversitat d‘actes proposats en diferents ubicacions per part del Patronat de Cultura i la Comissió de Festa Major. Durant sis dies hem pogut gaudir de cultura, música i moltes altres activitats.

El pitjor:

D‘altra banda el que hem trobat a faltar han estat més activitats destinades al públic infantil, la canalla, que també viu amb molta intensitat la nostra festa major.

Potser seria bo comptar amb més espectacles infantils o jocs guiats per a la canalla.

Ball de Diables

El millor:

La tornada a la plaça del Castell a la revetlla de Festa Major és una reivindicació històrica del Seguici Popular i del Ball de Diables. A més a més, la participació de centenars de torrencs i torrenques a la majoria d‘actes de la festa, implica que Santa Rosalia va més enllà del seguici i és una festa assumada per tot el poble de Torredembarra.

El pitjor:

Certes mentalitats caduques que lamenten que la festa es faci al centre de Torredembarra. Fer cinc dies i nits de festa està molt bé, però cal que el consistori s‘impliqui en actes i no es recolzi tant en un seguici a qui retalla pressupost cada any.

Agrupació de Balls Populars

El millor:

Creiem que el millor d’aquesta Festa Major ha estat la desvetlla dels gegants, ja que l‘acte atrau grans i petits, està obert a totes les edats i cada any hi ha més públic. La desvetlla no es realitza en cap lloc més de la comarca per la qual cosa l‘espectació abarca i crida a venir gent

El pitjor:

No ho associem a cap acte de Festa major, sinó al concert de vigília de Festa Major, que malgrat haver-se recuperat a la plaça del Castell, ha estat valorat molt negativament . La vigilància era molt escassa i el comportament poc étic d’alguns dels assistens va ocasionar que aquells que volien gaudir del concert quedéssim decebuts.

Ball de Serrallonga

El millor:

Valorem positivament el fet de retornar la revetlla a la plaça del Castell, ja que era una reclamació històrica del seguici de Torredembarra i es va demostrar que l‘ambient era més torrenc i més festiu que a l‘aparcament Mañé i Flaquer. També valorem positivament la diada castellera que es va viure el dia 1 de setembre, l‘acte amb més projecció exterior de la Festa Major de Santa Rosalia,

El pitjor:

Malgrat tornar a la plaça del Castell, l‘orquestra que es va escollir no va estar a l‘alçada del que la gent esperava i el que una revetlla de festa ha de tenir. No tenia la qualitat esperada per una data tan assenyalada

Ball de Gitanes

El millor:

La Festa Major és molt entranyable. Destaca la diversitat d‘actuacions cadascuna amb el seu carisme i portades a terme molt dignament per la gent de Torredembarra, que és qui gaudeix la festa i qui la fa gran participant del seu seguici i les seves entitats. Hem convertit Santa Rosalia en una festa entranyable

El pitjor:

A vegades la Festa Major es fa llarga, tot i ser només durant sis dies i hi ha alguns actes que es fan repetitius, ja que centren l‘atenció de la Festa Major de Santa Rosalia durant quatre dies, per exemple.

AJ. TORREDEMBARRA

Tot i que ja fa pràcticament un mes, és el moment de valorar la Festa Major de Santa Rosalia, que va centrar l’atenció dels tor-rencs i torrenques del 30 d’agost al 5 de setembre.

Durant sis dies, la vila es va centrar en una festa major que va comptar amb el pregó de la Coral Santa Rosalia i amb una actuació castellera que va veure fi ns a 4 castells de nou pisos i la millor actuació de l’any dels Nois de la Torre, la colla local de la vila.

En una enquesta prèvia al Baix Gaià Diari, on hi van votar més de 100 persones i es demana-va quin era el millor acte de la festa, la carretillada del Ball de Diables de Torredembarra va ser el més votat. De fet, la pla-ça del Castell era plena a ves-sar el vespre de Santa Rosalia, tot esperant la carretillada. Les Barrakes, la desvetlla dels Gegants i els Balls Parlats tam-bé van ser actes ben valorats a l’enquesta del Baix Gaià Diari. Ara, és el moment que els ele-ments del Seguici Popular de Torredembarra ens expkiquin el què els ha semblat millor i pitjor de la festa major. El Ball de Serrallonga abans d‘iniciar la cercavila la vigília de Santa Rosalia. Imatge de Rodrigo Sicilia

9informació informació MunicipalMunicipalddT OCTUBRE DE 2013

OCTUBRE

3r TRIMESTRE DEL PAGAMENT DE L‘IVA3r TRIMESTRE DE L‘IRPF TREBALL PERSONAL,

LLOGUERS I PROFESSIONALS

NOVEMBRE

2n TERMINI DE L‘IRPF ANUAL DE L‘EXERCICI 2012 PER CONTRIBUENTS QUE VAN

FRACCIONAR L‘IMPOST

Al seu servei des de 1979Producció pròpia

Mossèn Miquel Amoròs, 5 Altafulla977650 384

Av. de Montserrat, 27 Torredembarra977 642 614

ENTRENADOR PERSONAL - NUTRICIÓN DEPORTIVAC/FILADORS 32 TORREDEMBARRA

INFO: 638 745 500 / 661 524 528

informacióinformació Municipal Municipal1010 OCTUBRE DE 2013 ddT

Les obres de millora de la xarxa d’aigua potable arriben al barri de Sant Jordi

AJ. TORREDEMBARRA

Recentment, s’han reprès les obres de renovació de la xarxa d’aigua potable del nucli de an-tic i Sant Jordi Torredembarra. Després de fi nalitzar les actu-acions previstes al carrer del Nord i al carrer Alt de Sant Pere, ara s’està actuant al car-rer del Grèbol i properament serà el torn dels carrers de la Tulipa, de la Magnòlia i de Galzeran i del Camí Vell de la Pobla.

Cal recordar que la principal intervenció que s’executa és el canvi del tipus de canonada passant de l’actual, que és de fi brociment amb uns diàmetres de 50, 60 i 80 mm, a una de nova de polietilè de 125 mm. La canonada existent fi ns ara comporta que la xarxa d’ai-gua tingui un rendiment del

74%, considerat baix en ter-mes econòmics i mediambien-tals. Com va explicar l’alcal-de de Torredembarra, Daniel Masagué, en el seu dia, aquest baix rendiment comporta un alt cost de manteniment, ava-ries continues, defi cient servei per als abonats i defi cient ges-tió dels recursos naturals. D’altra banda, continuen enda-vant les obres dels Munts. Els carrers més avançats, només pendents de remats per aca-bar, són el de la Farigola i del Codolar. Continuen les obres a l’avinguda de la Galera nord, al carrer de l’Ermita i al pas-seig del Roquer. Properament, començaran les actuacions al carrer dels Quatre vents, de la Germandat – Cuprés i a l’avin-guda de Montserrat. Ambdues obres es duen a terme dins del nou contracte de la gestió del servei de l’aigua que l’Ajunta-ment va signar amb SOREA.

L‘ajuntament de Torredembarra continua avançant les actuacions als Munts

Un dels carrers de Sant Jordi on les obres ja treballen

1111ddT OCTUBRE DE 2013 lala Torre Torre

ANC TORREDEMBARRA

Dins de la campanya ini-ciaL’Assemblea Nacional Catalana vol fer un agra-ïment a tots els veïns de Torredembarra per la vos-tra participació en la VIA CATALANA. Molts ens va-rem trobar en el nostre mu-nicipi i, en tenim constància, que d’altres vareu escollir altres trams per tal d’assegu-rar que la Via fos un èxit de punta a punta del país.Així mateix, volem donar el nostre agraïment als que no hi hereu presencialment però vareu col·laborar per-què el pas de la cadena pel municipi fos un exemple d’organització i convivència ciutadana. La complexitat d’organitzar una fi ta com aquesta, a banda dels orga-nitzadors, necessitava la col-laboració dels veïns, cossos de seguretat, voluntaris de protecció civil, personal sa-nitari, premsa, restauradors

L‘ANC de Torredembarra agraeix el suport de la vila a la Via Catalana de l‘11 de setembre

etc. com així va ser.Des de bon matí el nostre poble va estar ple de ciutadans de la nostra vila, i d’arreu del país, que escolliren Torredembarra per fer la VIA des de les 16.30 hores fi ns a les 18.00 hores, reivindicant la independència amb un comportament cívic i festiu que ha estat lloat arreu.L’ANC és un moviment soci-al i transversal que continuarà treballant per eixamplar i con-solidar la majoria social favo-rable a la independència. El camí serà llarg, potser la Via catalana esdevindrà un punt d’infl exió o un graó més en la llarga reivindicació, el temps ho dirà, però per continuar en aquest camí us animem a po-sar-vos en contacte amb nosal-tres i col·laborar en la mesura que pugueu. Com vam demostrar, entre tots ho farem possible.

Assemblea Nacional Catalana Torredembarratorredembarra@assemblea.cat

Topline segueix formant alumnes en llengua anglesa a la Torre

Pass with DistinctionddT

Congratulations to Àlex and Martí. They Passed the Preliminary English Test with the highest marks possible. Awarded the CEF B-2 level in English.Àlex Barberà Pérez and Martí Querol Alturo, are both stu-

dents at IES Torredembarra in level ESO 3.

Diari de la Torre and Topline Language Center want to congratulate both students for their excellent results, in addition to the other students this year who have passed their English exams.

REDACCIÓ

Un any més, l’escola de la Torre Topline Language Center ha preparat a desenes d’alumnes de la Torre per exàmens ofi ci-als d’anglès, com ara el PET o el FIRST Certifi cate, títols que avui dia ja són necessaris a la majoria de carreres università-ries.

Topline Center, nascuda a Torredembarra el 2002, s’ha convertit en un referent a casa nostra i cada any forma a cana-lla, joves i adults en llengua an-glesa i prepara a torrencs i tor-renques per a exàmens ofi cials.

Most successful year ever!... so far!

Congratulations to all 33 stu-dents who have passed the Preliminary English Test B-1 and First Certifi cate Test B-2.

Special congratulations to Arnau, Gerard and Alba for Success in the Cambridge Advanced Exam, Level C-1.

L‘Àlex Barberà i el Martí Querol amb els seus títols assolits

MODA MASCULINA Y COMPLEMENTOS

DE CALIDAD

PARA VESTIR Y SPORT. TODAS LAS TALLAS

(Con el trato exquisito de Sacramento)

Carrer Antoni Roig, número 67-69 Local43830, Torredembarra (Tarragona). Teléfono 662 619 675

1212 informacióinformació Municipal Municipal OCTUBRE DE 2013 ddT

L’alumna Cristina Pueyo de l’IES Torredembarra guanya el Premi UPC de treball de recerca de batxillerat

AJ. TORREDEMBARRA

El treball de recerca “Construcció d’un mercat a Torredembarra” de l’alum-na Cristina Pueyo de l’IES Torredembarra ha estat el guanyador del Premi UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) en la categoria de batxillerat. L’objectiu princi-pal d’aquest treball, de l’àm-bit de l’arquitectura, és disse-nyar el mercat ideal, pràctic, acollidor, innovador i soste-nible. El treball reflecteix la tasca d’informació i docu-mentació sobre l’arquitectura i el disseny d’edificis públics i, més concretament, de mer-cats, analitza diferents mer-cats municipals de Catalunya i estudia les possibilitats de construcció d’un mercat a Torredembarra, així com es

seu disseny. Ha estat tutorit-zat per la professora Núria Alasà.

El guardó consisteix en una beca de gratuïtat de tots els crèdits matriculats per prime-

ra vegada durant el curs 13-14 en algun dels estudis propis de la UPC i un lot de materi-al de Ciencia en Acción pels autors dels treballs. Els tutors han rebut un llibre electrònic i els centres un lot de llibres.

L’objectiu d’aquest premi és in-centivar als futurs estudiants a introduir els aspectes vinculats a la sostenibilitat en els seus projectes, tant a nivell mediam-biental, com econòmic i social, entre d’altres.

Manteniment de les escoles i la via pública

AJ. TORREDEMBARRA

Durant tot l’any es realitzen

tasques de manteniment de

les escoles, però s’intensi-

fi quen durant la temporada

estival per tal d’adequar els

edifi cis i patis abans de l’ini-

ci del nou curs.

El manteniment contempla

diversos treballs tant a nivell

exterior com interior: tas-

ques de pintura, jardineria,

manteniment d’electricitat,

tasques de fontaneria...

El llistat de treballs recull les

peticions de la direcció dels

centres, en coordinació entre

la Regidoria de Serveis i la

Regidoria d’Ensenyament.

Aquest any s’han realitzat

tasques de manteniment

a les escoles bressol del

Cirerer i els Gegants de la

Torre, i a les escoles Antoni

Roig, Molí de Vent, Mirades

i l’Antina i durant tot el curs

es continuaran fent d’altres

tasques sol·licitades i d’al-

tres necessitats que habitu-

alment comuniquen els cen-

tres.

A més, la Regidoria de

Serveis continua amb el

manteniment de les voreres i

rebaixos per a persones amb

mobilitat reduïda, la repara-

ció de sots i el manteniment

de l’asfalt a la via pública en

carrers com l’av. Catalunya,

c/ Pere Badia, c/ Lleida, pl.

Villars...

Els serveis de jardineria

continuen els seus treballs

de manteniment i de cara a

la temporada de tardor ha

reposat moltes plantes en

diferents zones verdes de la

població.

Cristina Pueyo al davant de la seva maqueta guanyadora

5 operaris fan tasques de neteja dins d’un Pla d’Ocupació a Torredembarra

AJ. TORREDEMBARRA

La Diputació de Tarragona, a través del Departament de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Tarragonès i dins del Pla de Foment de l’Ocupació 2013, va oferir al municipis de la nostra comarca la possibilitat de dis-posar de la col·laboració d’una brigada de 5 operaris per tal de dur a terme tasques destinades al condicionament d’entorns na-turals i/o urbans. L’Ajuntament de Torredembarra va presentar

proposta per ser inclòs dintre de l’àmbit d’aquest Pla ocupacio-nal.Finalment van ser 5 operaris els que van ser assignats al mu-nicipi de Torredembarra durant

els dies 16, 20, 21, 22, 23, 26, 27 i 28 d’agost. Els operaris van ser destinats a realitzar la nete-ja de la Rasa situada a l’enllaç de l’Autopista, el voral fi ns a la

rotonda d’Altafulla, voral de la rotonda de Nova Torredembarra i tasques de desbrossament, i la-terals de la via de tren, també a Nova Torredembarra.

L‘alcalde felicita a un matrimoni de 90 anysAJ. TORREDEMBARRA

L’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, acompanyat de la regidora de Benestar Social, Francisca Felguera, ha felicitat aquests dies el matrimoni for-mat per Ramon Boquera Rojals (nascut a Torredembarra el 20 de setembre de 1923) i Eulàlia Solé Vidal (nascuda a Torredembarra

el 25 de setembre de 2013) pels seus 90 anys. Segons els seus fa-miliars són 90 anys plens de vida i de bons records, i avui en dia del que més presumeixen és de la seva besnéta Aina de 9 mesos.L’Alcaldia informa que si les persones que compleixen 90 o més anys, o els seus familiars, ho comuniquen al Gabinet de Protocol (977 640 025 / 977 130 730), l’Ajuntament proce-dirà a felicitar-les. L‘alcalde i la regidora de Serveis amb la família dels que fan l‘aniversari

1313informacióinformació Municipal MunicipalddT OCTUBRE DE 2013

AJ. TORREDEMBARRA

Durant tot l’estiu, la Regidoria d’Esport ha organitzat i ha col-laborat amb els diferents esde-veniments esportius que s’han dut a terme per dinamitzar es-portivament el municipi. Han estat diversos esdeveniments molt potents que ajuden a pro-mocionar la nostra vila i fan que tant vilatans com visitants gaudeixin de la seva estada a Torredembarra. Una de les ci-tes més esperades de l’estiu és el tradicional Cros Popular Vila de Torredembarra que aquest any ha arribat a la seva 35a edició. Més de 460 persones inscrites van córrer pels car-rers de la vila, amb una desta-cable participació dels atletes locals. La Regidoria d’Esport també ha coorganitzat esdeve-niments com la superfi nal del Campionat Europeu de Futbol Platja i la Mediterranean Race. A més, cal agrair la gran impli-

cació de les diferents entitats i associacions esportives que programen actes durant tot l’es-tiu i, especialment, per a la Festa del Quadre de Santa Rosalia i la Festa Major de Santa Rosalia: escacs, tennis i pàdel, excursi-onisme, pesca, botifarra, dò-mino, billar, rem, equitació... Aquests actes compten amb la col·laboració de la Regidoria d’Esport, així com d’altres re-gidories de l’Ajuntament. Ara toca començar una nova tem-porada, amb il·lusions renova-des i la confi ança que serà un

Una temporada plena d‘èxits esportius a Torredembarra

any ple d’èxits per a l’esport torrenc. La Regidoria d’Esport continuarà al costat dels clubs i associacions esportius, així com dels esportistes torrencs que dia a dia lluiten per obtenir els màxims reconeixements. La Torre no s’atura i som un refe-rent esportiu del territori. Des de la Regidoria d’Esport, con-tinuarem treballant en aquesta línia per tal de promocionar i dinamitzar esportivament la nostra vila, i donant tot el nos-tre suport als clubs, associaci-ons i esportistes torrencs.

Rússia celebrant el campionat europeu de Beach Soccer a Torredembarra

La Torre celebra la Diada Nacional de Catalunya

AJ. TORREDEMBARRA

Torredembarra va celebrar la Diada Nacional de Catalunya concentrant les activitats en l’acte protocol·lari de l’ofrena fl oral a la Senyera i la lectu-ra de la proclama a càrrec de l’alcalde.

Aquest 2013 es va tenir en compte que a la tarda tenia

lloc la Via Catalana. que comptava amb vuit trams que passaven per Torredembarra.

La Corporació Municipal i diferents partits i entitats del municipi, així com ciutadans i ciutadanes, van participar en la celebració, que va acabar amb la proclama de l’alcal-de i el Cant dels Segadors, a la Torre de la Vila de Torredembarra.

Imatge de l‘acte institucional a la Torre de la Vila

1414 informació informació MunicipalMunicipal OCTUBRE DE 2013 ddT

Torredembarra reconeixerà el cuiner Juan Mari Arzak el proper 4 d‘octubre

AJ. TORREDEMBARRA

Juan Mari Arzak, xef de gran prestigi mundial, rebrà el pròxim 4 d’octubre el Reconeixement a persones, col·lectius, entitats o institucions relacionades amb l’àmbit cultural del País Basc del XXVII Premi de Periodisme Mañé i Flaquer, tal com ho anun-ciat aquest matí l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué.

L’alcalde Daniel Masagué ha que explicat que l’organitza-ció dels premis, Ajuntament de Torredembarra i Patronat Municipal de Cultura, conside-ren que Juan Mari Arzak, un dels millors cuiners del món i qualifi -cat com a pare espiritual de l’alta cuina espanyola, és mereixedor d’aquest reconeixement. Arzak és donostiarra i n’exerceix. La seva cuina és avantguardista, una cuina d’autor però amb arrels in-confusiblement basques. El seu gran prestigi i excel·lència (tres estrelles Michelin, el seu restau-rant està situat entre els deu mi-llors del món) han servit per pro-jectar el País Basc als nivells més alts de la cultura gastronòmica.

Juan Mari Arzak Arratibel (Sant Sebastià, 1942) prové d’una saga

familiar dedicada a la cuina, es-sent ell la tercera generació. Tot i que va iniciar estudis d’apare-llador, fi nalment es va decantar per la cuina i el 1966 va fi na-litzar el seus estudis a l’Escola Superior d’Hosteleria i Turisme de Madrid. A partir de la dècada dels 70, va començar a rebre pre-mis i reconeixements.

A més de ser un gran cuiner, ha dedicat un gran esforç a la inves-tigació culinària i també ha estat un gran divulgador amb tot un seguit de llibres publicats i amb la seva participació en nombro-sos esdeveniments gastronòmics arreu del món, junt amb d’altres cuiners com el reconegut Ferran Adrià, el qual va recollir el tes-timoni d’Arzak en l’àmbit de la investigació i innovació.

Darrerament, ha participat en la creació del Basque Culinary Center, al qual pertany com a membre del Patronat. Es tracta d’una fundació que té com a ob-jectiu la formació i la investiga-ció, la innovació i la transferència de coneixement i tecnologia en les diferents àrees de les ciènci-es gastronòmiques. Continua al capdavant del restaurant Arzak, junt amb la seva fi lla Elena, que aquest 2012 ha estat guardonada

amb el premi a la millor xef dona del món.

Acte de lliurament del Reconeixement:

Divendres, 4 d’octubre, a les 20 h, a la Sala de Plens de l’Ajunta-ment de Torredembarra.

Conduirà l’acte: Xavier Abelló, director-gerent de TAC12, la televisió pública del Camp de Tarragona. Presentarà el premi-at: Oriol Castro, cap de cuina de l’antic Bulli. Col·labora a la Bullifoundation. Per qüestions d’aforament de la sala, l’accés serà prèvia reserva gratuïta, con-tactant amb el Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra (C/ Capella, 6. 977 64 38 88).

Orígens del Reconeixement en l’àmbit cultural del País Basc

L’any 2001 el Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra va decidir donar un gir impor-tant al Premi de Periodisme Mañé i Flaquer, introduint dos reconeixements, un d’ells el “Reconeixement a persones, col-lectius, entitats o institucions de l’àmbit cultural del País Basc”.

La voluntat d’aquest reconei-

xement era recuperar els llaços d’amistat entre torrencs i bascos. La relació del torrenc Mañé i Flaquer (veure breu biografi a al fi nal del document) amb el País Basc es troba descrita en la publi-cació “Mañé i Flaquer. Un catalán defensor del País Vasco”, publi-cada l’any 1974 per la Diputació de Guipúscoa, i que recull una conferència de José Berruezo (ar-xiver de la Corporació Provincial de Guipúscoa), pronunciada a Torredembarra amb motiu de la celebració del Premi de Periodisme. En aquesta publi-cació se’ns recorda com Mañé i Flaquer va lluitar pel mante-niment dels furs del País Basc i Navarra duent a terme una im-portant campanya en defensa de les institucions forals basques en una època de guerres carlistes i de revenges entre els diferents bàndols.

Joan Mañé i Flaquer ( T o r r e d e m b a r r a , 1 8 2 3 -Barcelona,1901): Periodista i escriptor. Als vint anys es va traslladar a Barcelona i va col-laborar en mitjans de comuni-cació com “La Discusión” i “El Ángel Exterminador” i va dirigir “La Lira Española”. També va arribar a ser director del “Diario de Barcelona” i va guanyar la

càtedra de Llatí i Castellà a la Universitat de Barcelona. Les seves obres més destacades són: “La revolución de 1868 juzga-da por sus autores”, “La paz y los fueros” i “El oasis: viaje al país de los fueros (Provincias Vascongadas y Navarra)”. La vila de Torredembarra organitza anualment aquest premi de perio-disme que porta el seu nom.

D’altra banda, el president del Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra, Pere Font, he re-cordat que aquest Reconeixement s’emmarca dins de la convo-catòria dels XV Premis Vila de Torredembarra que aplega 19 disciplines (periodisme, pintura, fotografi a, poesia, etc.) i que es lliuraran en un acte que tindrà lloc el pròxim 15 de novembre. El termini de presentació dels treballs continua obert fi ns al 15 d’octubre. Pere Font també ha explicat que els Reconeixements a persones o col·lectius que hagin destacat per la seva col·laboració en la promoció cultural de la Vila de Torredembarra, que s’entre-garan el mateix 15 de novem-bre, seran per a l’artista Juan Ceballos, el fundador de l’Agru-pació Sardanista l’Antina Ramon Carnobell i l’Associació de Rem Vogadors de Baix a Mar.

Nova programació de tardor i hivern d‘Ona la TorreAJ. TORREDEMBARRA

Aquest mes de setembre l’emissora municipal de ràdio Ona la Torre ha iniciat la pro-gramació de la nova tempora-da de tardor-hivern 2013-2014.

El seu contingut és de con-tinuïtat, vist que és una pro-gramació que funciona i que agrada als oients, però amb al-gunes modifi cacions dirigides a ampliar l’oferta informativa, d’entreteniment i de divulga-ció sense perdre el caràcter i la identitat de l’emissora.

Una d’aquestes novetats arri-ba de la ma d’en Toni Cansino amb en Gerard Recasens i en Pau Ruiz que ens porten “El Xiulet” tots els divendres al vespre, un espai de debat amb convidats del món de l’es-port local i de primera línia

del país, com ara directius del Barça o de l’Espanyol, penyes d’aquests equips, etc.

També continua aquesta tardor i hivern un espai que va néixer a la Biblioteca a l’estiu “La Torre dels Escriptors”, en què cada setmana s’entrevista un escriptor torrenc durant una hora.

Cal recordar que Ona la Torre retransmet tots els partits que la UDT de 1a catalana juga fora de casa i que es continuen oferint les retransmissions cas-telleres (el Catllar, San Fèlix, Santa Rosalia) i el proper 6 d’octubre el Concurs7.

Per a més informació: www.ona-latorre.cat, on trobareu tota la programació de la rà-dio, la podreu escoltar on line o descarregar-vos la majoria de programes emesos. Els professionals i col·laboradors d‘Ona la Torre en una imatge de grup a fi nals de 2012

1515PublicitatPublicitatddT OCTUBRE DE 2013

OBRIM CADA CAP DE SETMANA!

1616 #viacatalanaviacatalana OCTUBRE DE 2013 ddT

Fotografi es de Gerard Ciuró, Pau Ruiz, Joaquim Grillo, Toni Guimerà, Imma Font, Ivet Boronat, Lluís Escuredo (

1717#viacatalanaviacatalanaddT OCTUBRE DE 2013

(des de Brighton), Alicia Solé, Patricia Riambau, Joel Navas i la plataforma Lluís Absolució. Trams des del 257 al 264

1818 l’l’EntrevistaEntrevista OCTUBRE DE 2013 ddT

Sergi Amorós Torrenc vivint a París. Com a ballarí ha actuat arreu del món

“He convertit la meva passió en la

meva professió”

El torrenc Sergi Amorós va néixer a Torredembarra ara fa 27 anys. Des de jove que va destacar en el món de la dansa, fet que l’ha convertit en un dels ballarins europeus joves amb més talent. Ha actuat arreu del món i actualment prepara una obra que es representarà a Nova York.

Com et vas iniciar en el món de la dansa?

Tot va començar quan tenia 8 anys,la meva mare em va proposar participar en una carrossa al carna-val de Torredembarra ,la carrossa tractava dels anys 50 i el rock&roll. Jo sóc asmàtic des de ben petit i el

practicant de Torredembarra, el Luis Delgado, (que també és professor de balls de saló) li va dir a la meva mare: “he vist el teu fi ll ballar a la carossa aquest carnaval. Té molt de talent, l’hauries d’apuntar a classes de ball” i així va començar tota la història. Vaig anar un dia a provar i em va agradar molt. Podríem dir que no va ser nou per mi, ja que des dels 5 anys feia solfeig i toca-va el violí a l’escola municipal de Torredembarra, així que ja tenia un enllaç par les arts,fi ns al moment que vaig haver de decidir o una cosa o una altra,ja que són profes-sions que requereixen moltes hores d’esforç i totes dues a la vegada no podia ser. Així que vaig escollir la dansa.

Quan vas tenir clar que calia sor-tir de la Torre per dedicar’t-hi?

-Bé... Primer vaig començar per al ball de saló,i quan vaig tenir un ni-vell més avançat em van plantejar la idea de fer classes de ballet clàssic per millorar més. Em vaig inscriure a una acadèmia a Tarragona, i una de les meves professores em va proposar preparar-me per un con-curs Nacional de Dansa a València. Allà vaig rebre 2 beques: una per al Real Conservatorio Profesional de Danza de Madrid i l’altra per la English National Ballet School de Londres. Llavors amb els meus pa-res i la professora vam decidir con-tinuar el meu camí al Conservatori de Madrid, i n’estic molt orgullós de la formació obtinguda durant 6 anys a Madrid.Per mi va ser un can-vi radical marxar de Torredembarra a Madrid tan jove,pero em vaig adaptar molt bé i sabia que si vo-lia dedicar-me a aquesta professió tard o d’hora hauria de marxar de Torredembarra per poder ampliar la meva formació.

Com d’exigent és aquesta profes-sió?

-És molt, molt exigent. El dia a dia d’un ballarí professional no és fàcil i més a mesura que van passant els anys. Hem de tenir molt cura amb el nostre cos i ment, ja que és un art que requereix molta energia i sensibilitat a la vegada i nosaltres els ballarins sempre volem més i aprendre més però la carrera és molt curta. No és com un músic, un cantant o pintor, que pot fer-ho més temps que nosal-tres. La gent està molt equivocada amb els ballarins de Fama o de pro-grames de la televisió. Un ballarí no es pot formar en 4 dies, són molts més anys de dedicació.

Manca cultura de dansa a casa nostra?

-Si, moltissíma. Des de fa 5 anys que visc a França i és un altre món, aquí

la cultura és el més important. Tenen una gran passió i estructures per la cultura i l’art, mentre que a Espanya les companyies de dansa les pots comptar amb els dits d’una mà. Els ballarins no estan gens va-lorats, i en canvi, en països com ara França, Anglaterra o Alemanya cada ciutat té la seva companyia de dansa, ópera i teatre. Quan te n’ado-nes que la majoria de ballarins de les grans companyies de dansa del món són espanyols, penses que és molt trist que no poguem desenvolupar la nostra professió aquí i estiguem obligats a marxar fora per poder fer la nostra vida, i ara més, amb la crisi és més complicat.

Has actuat arreu del món. Com s’arriba a l’èxit professional?

-No em considero pas un ballarí d’èxit, sinó que penso que si estic on estic és perquè ningú m’ho ha regalat. Jo intento fer de la meva professió el que és la meva passió i estic molt satisfet de poder haver ballat a ‘Ópera de París, el Bolshoy de Moscou, el Marinsky de Sant Petersburg i ara a l’octubre a Nova York entre d’altres. Penso que en aquesta professió ningú no et regala res, o serveixes o no i darrere por-to professors i la meva família que m’han ajudat sempre per poder con-tinuar aquest camí.

Com és el teu dia a dia?

-Jo normalment un dia de treball començo a les 10h del mati amb una classe d’una hora i desprès te-nim assaig fi ns a les 18.30h o així. A part per completar o vas al gimnàs o pilates per cuidar el teu cos, ja que és la teva eina de treball i les lesi-ons són el nostre pa de cada dia, a la companyia on treballo el Centre Coreographique Nationall Frnaçais d Aix en Provence Ballet Preljocaj, és una companyia que té moltes gires per tot el món. Quan tenim espectacle normalment comencem

a les 12 amb una classe i després te-nim unes 4 hores d’assaig abans de l’espectacle. Cal dir que viatgem ar-reu del món però a vegades és molt frustant, perquè potser viatges fi ns l’altra punta del món i només tens temps de veure l’aeroport, hotel i te-atre. No és una feina convencional, com qui treballa de dilluns a diven-dres i festa el cap de setmana. Per nosaltres és molt irregular, potser tenim 6 espectacles seguits, un dia de descans i tornem-hi. I oblida’t de vancances per Nadal!

Fins a quina edat pot aguantar un ballarí a l’elit?

Depèn del que el teu cos i ment aguantin. És una professió que co-mences jove i curta. Jo tinc 27 anys i ja ho noto. Normalment pots aguan-tar fi ns als 35 o 40 anys, però tot depèn de les lesions. N’hi ha molts que als 25 se’ls acaba. És per això que deia abans que has de cuidar el teu cos i mimar-lo molt.

I desprès, què?

-Doncs moltes possibilitats. Tinc molts companys que deixen la dan-sa radicalment i es posen a estudiar, i d’altres que continuen com pro-fessors o coreògrafs. Jo a vegades penso en el dia de demà i sé que m’agradaria ensenyar. Tinc la sort que aquí a la nostra companyia a França ens donen la possibilitat a vegades quan estem de gira donar classes i he tingut l’oportunitat de donar-ne a escoles als Estats Units, Hong Kong, Delhi… i sento que el meu camí desprès anirà cap a l’en-senyament.

Ja tens temps de venir a la Torre?

-Tenir temps, diríem que no gari-re. Un parell de cops a l’any, però sempre intento escapar-me a l’estiu o a vegades quan tinc uns quants dies lliures, per poder veure la meva família i estar uns dies ben tranquil aquí a Torredembarra.

LOUNGE & DRINKS & BOLETS

Estem oberts cada vespre de la setmana!

1919informació informació MunicipalMunicipalddT OCTUBRE DE 2013

2020 la la TorreTorre OCTUBRE DE 2013 ddT

FLASH LISS

Nou servei Pro Keratina express

30 dies.

Oferta de llançament- 20% de descompte en aquest servei durant tot el mes d‘octubre.

C/ Onze de setembre, 3 43830 Torredembarra

Tel. 977 640 708 - info@perruquerianna.cat

www.perruquerianna.cat

Arriba una tardor plena d‘activitats al Club Excursionista Torredembarra

REDACCIÓ

El Club Excursionisme Torredembarra, enceta la tardor amb moltes ganes. Un club que el proper gener tindrà ja un any d’història, amb molts amics i companys nous i molts camins recorreguts.Tot va començar amb la inici-ativa d’uns quants. Un bon dia vam decidir fer una crida a tot-hom que tingués les mateixes inquietuds, ganes de caminar. Sorprenentment, aquell dia van ser 30 persones, el boca orella va donar bon resultat. Se’n van fer unes quantes més per tal de veure com responia la gent, per veure si podia haver-hi continuïtat. La resposta va ser que cada vegada hi havia gent més interessada.El cop fort va ser l’agost de l’any passat, que, abans de constituir legalment el Club, es va propo-sar el repte de fer una caminada nocturna, a la llum de la lluna plena, per la costa de Tarragona a Torredembarra. Ni les millors previsions indicaven un èxit tan rotund. La resposta de la gent va ser sorprenent. Uns 100 ca-minadors van fer el recorregut, i molts no ho van poder fer degut a que les inscripcions ja estaven

tancades.A partir d’aquell mo-ment, i veient la resposta de la gent en cada sortida que es pro-posava, un grup de persones va decidir tirar endavant aquest pro-jecte. A data d’avui, només amb 9 mesos d’història, ja portem més de 140 socis inscrits.El Club Excursionisme Torredembarra es va donar a conèixer ofi cialment amb la Caminada Popular Pont del Diable- Torredembarra, assolint els 200 participants. Aquest agost s’ha repetit la ca-minada nocturna de Tarragona-Torredembarra, amb més èxit que l’any passat, amb més de 200 participants i un avituallament a la platja de la Paella.Agraïments des d’aquí a tota la gent, socis i no socis, que en cada sortida que es proposa, allí es-tan. Amb un somriure, un acudit i les ganes de poder gaudir una estona de bona companyia, i es-perant la següent. És per aquests moments, indiscutiblement, pels quals el Club té el plaer de tre-ballar. Quin és el nostre objectiu? Donar oferta lúdica a la gent de la Torre, i voltants, als residents de cap de setmana, a les famílies, a fer par-tíceps a grans i petits. A demos-trar que a banda de platja, també

podem gaudir d’altres opcions, en aquest cas, la muntanya. Donar a conèixer el nostre en-torn, que malauradament hi ha encara molta gent que no l’ha descobert, i del que no som cons-cients dels llocs tant fantàstics que tenim tant a prop.El Club fa tres sortides habitu-alment al mes. Intentem que pu-guin gaudir diferent tipus de pú-blic, per tal que cadascú es trobi a gust amb el seu perfi l.Una de baixa difi cultat, fent sortides pels voltants de Torredembarra, fàcils de fer i gaudint de mig matí a l’aire lliu-re. Fins a la data hem fet sortides desde Torredembarra, passant per Altafulla, La Riera de Gaià, la Nou de Gaià, Roda de Barà, La Pobla de Montornés, Creixell. Una de mitja difi cultad, per tal de conèixer ja una mica més a prop el nostre entorn, comarca o altres territoris. Hem disfrutat de sortides com les de Montrebei, Farena, Mola de Colldejou, ron-da litoral L’Ametlla-Ampolla, La Febró, entre moltes altres. Hem passat un cap de setmana a Nuria, grans i petits, gaudint d’aquell entorn meravellós que molts encara no coneixien.I una d’alta difi cultad, que és la d’alta muntanya, on apostem per

l’ascensió a pics i que pels que no ho han probat, donen sensaci-ons indescriptibles, que fi ns que no les proves no les entens. Fins a la data hem pogut assolir els següents cims com el Puigmal, Pic de Bastiments, Mulleres, Pic de Serrera, Penyes Altes, i molts més que en farem.També hem començat a introduir alguna via ferrata, alguna sortida en kaiak, activitats variades, per tal que la gent pugui també conèi-xer altres opcions, però mai sense perdre l’objectiu principal nostre que és el de fer senderisme.La muntanya, pels qui no la co-neixeu, t’aporta moltes coses bones. Un món de llibertat, dels cims, la llibertat dels grans es-

pais, la relació i retrobament amb la natura. Constitueix tot això i amb qui la comparteixes acaba èssent una amistat fraternal, de-sinteressada i amb grans alegries, en defi nitiva, un estil de vida.Per tots aquells, que ens vulguin conèixer una mica més, i desco-brir aquestes sensacions, ens po-den trobar al nostre local ubicat, a Avda. dels Garrofers, 8, Esc. C local 3 (costat Biblioteca Maria Antònia Mestre), on atenem tots els divendres de 18 a 20 H., o bé dirigir-se a nosaltres a través del correu electrònic excursionis-ta@outlook.com; al facebook Excursionisme Torredembarra; o bé al blog excursionismetorre-dembarra..

Inscripcions i informació: Oficina :C/ Pompeu Fabra 1r 2ª TORREDEMBARRA · Horari: 9.30 a 14h

Mail: info@vamconsultors.cat Tel: 977 130 172 / 692 134 889 www.vamconsultors.cat

200 persones van omplir de llum el camí entre Tarragona i Torredembarra

2121la la TorreTorreddT OCTUBRE DE 20132

gastronomia Michel Inn

Txus i l‘Anna, una estona de celMICHEL INN

El Nucli Històric de la Torre és una de les grans assignatures pendents del municipi. Passat indià, racons que respiren a festa major o cantonades que ens expliquen el perquè del que som. Malgrat ser patrimoni de tots, la deixadesa de tots ple-gats durant anys, l’ha convertit en un espai infravalorat i sense potenciar.

Per sort, però, alguns han cre-gut des de fa anys en aquest en-torn i l’han ajudat a dignifi car. Un d’ells és el restaurant Cal Txus i l’Anna, situat al carrer Major. Es tracta d’un espai únic al centre de la Torre, on es pot visualitzar la recuperació d’una casa amb segles d’histò-ria per convertir-lo en un racó acollidor, dferent.

Ja fa uns quants anys que el Txus i l’Anna van decidir can-viar el popular Què t’hi jugues per aquest petit restaurant al centre de Torredembarra. L’aposta de l’espai era i és cla-ra: productes de qualitat en una cuina senzilla però acurada, sense ser creativa però amb sa-bors dels de tota la vida.

Cal destacar les patates bra-ves, possiblement unes de les millors de Torredembarra. No només perquè defugen el con-gelat, sinó també per una salsa amb un toc exòtic que la fa úni-ca. I aquest és el gran secret de l’espai: productes de la terra, cuinats al moment i ben regats.

La seva oferta de menú diari, de dimarts a diumenge, també es-devé única per diversos motius. No només pel preu, que és cada dia de la setmana de 12 euros,

sinó també per la seva varie-tat dins d’una coincidència: la cuina tradicional, els sabors de tota la vida. Menjar com a casa però en un petit racó del nucli històric.

Fricandó, estofat, peix al forn i un llarg etcètera d’aquells plats que ens feia l’àvia, que lamentablement s’allunyen de manera inexorable de la cuina de casa nostra i que al Txus i l’Anna podem menjar cada dia de menú.

Cal dignifi car l’entorn per aca-bar de dignifi car tots els esta-bliments del barri. El carreró de Sant Antoni, on el Txus i l’An-na hi té la terrassa, mereixeria una millor atenció pública. Hi guanyaria el restaurant, els ve-ïns i veïnes i en defi nitiva hi guanyaria la Torre. Les estones de cel encara poden millorar.

La FitxaCal Txus i l‘AnnaDirecció: C/Major, 7Nucli Històric

Teléfon: 977 64 54 70Especialitat: Cuina TradicionalMenú diari a 12 euros

Formació professionalitzadora, eina imprescindible per trobar feina

VANESSA MUNTÉ

informació informació MunicipalMunicipal OCTUBRE DE 2013 ddT

La Fira d’Indians torna a ser un èxit

Torredembarra va gaudir el darrer cap de setmana de setembre de la quarta Fira d’Indians, que va viure aquest 2013 diversos canvis en la organització per impulsar-la i buscar atreure més públic. D’aquesta manera, la fi ra va comptar amb una exposició sobre l’havanera al Pati del Castell i persones vestides d’època. A més a més hi va haver una mostra de productes vinguts d’Amèrica i teatre al carrer durant els dos dies que va durar la fi ra.

Des del Patronat de Turisme de Torredembarra se’n fa una valoració molt positiva, ja que la Fira d’Indians ha servit per acostar el patrimoni indià de la Torre als visitants i per tancar un bon estiu a nivell turístic, on han destacat diverses activitats, com ara l’Euro Beachs Soccer.

Durant dos dies, els carrers del Nucli Històric de la vila es van omplir de paradetes, tant de menjar, com d’altres productes i d’artesans, així com de música i un concert d’havaneres amb el típic rom cremat. La Fira d’Indians ha fet aquest 2013 un pas endavant, tant pel que fa a visitants, com ara des de l’organització.

Fotografi es: Aj. Torredembarra, Anna F.

2323la la TorreTorreddT OCTUBRE DE 2013

BON SON EL VENDRELL: Av. Catalunya 18 Tel 977 644 635

BON SON TORREDEMBARRA: Av Baix Penedès, 61 Tel 977 154 533

OUTLET SOFÀS TORREDEMBARRA: Pl Roques Planes. Visites concertades (Aitor) Telf 620394131

Conjunt sofà 3 + 2 places

549 €

LLit articulat amb motor, amb LLit articulat amb motor, amb matalàs de làtex o viscomatalàs de làtex o visco

A partir de 549,99 €

Ofertes amb sofà relaxOfertes amb sofà relaxVine i pregunta‘ns!

2424 OpinióOpinió OCTUBRE DE 2013 ddT

La cinquena columnaLa cinquena columnaAntoni Vilà

Sense canvis a la vista

DarreraEls últims cops de cua de l’estiu semblava que ens portarien canvis, sobretot al cim del nostre govern municipal. Segons les unes concretes aparences i certs rumors, l’alcalde Masagué. Intenta assegurar-se un fi nal de legislatura més o menys plàcid. La situació política del país i les relacions de CIU amb el govern de l’Estat, no són dolces precisament i comporten cert risc a les coalicions municipals amb el PP. Què pot passar? podria passar, que el PP toques retirada i trenques els pactes existents al nostre país, sobre tot, tenint present que estant abonats a exhibir els seus clàssics rampells. Que passaria a la Torre? Clarivident, el benvolgut alcalde i el seu equip de govern, quedarien amb franca minoria i amb series difi cultats per seguir governant còmodament. Masagué no desitja passar per aquest hipotètic, però, possible tràngol, d’aquí ve, l’incipient festeig que dur a terme amb el PSC. Aquesta formació, en l’àmbit torrenc, submergida encara amb la crisis d’identitat a nivell de país, no està per la labor: polítiques socials, polítiques de lloguers i un ampli llistat de desacords amb la línia de CIU, fan que no sigui possible l’entesa i no puguin fructifi car els intents convergents per establir i signar un futur pacte de govern amb els socialistes. Al cap i a la fi , tot quedarà en una cordial i respectada (mútua) relació entre ells, però res més. Aixì doncs, alerta amb la rampellada popular. El tram fi nal d’aquesta legislatura promet – com ja estem acostumats- cert grau de desassossec mol nociu per a la salut. De fet, no ens hauríem d’estranyar, experiències d’aquest tipus a la Torre ja les hem viscut amb temps passats i no massa llunyans. I la resta de formacions polítiques què? quin paper i poden jugar? Doncs de simples convidats de pedra, els interessos de partit abans que els de poble, això és el que mana. Afegint que en alguns casos, queden també

implicades les deteriorades relacions personals entre personatges. Un entretingut fi nal d’estiu i entrada de tardor, amb la caiguda de la fulla inclosa i a l’espera, que no caigui res més que la fulla; no per res, simplement que ja estem servits de mals rotllos polítics. De moment però, a la nostra vila ens quedarem, si ningú hi posa remei, amb la impossibilitat de depurar responsabilitats, al menys polítiques i administratives, als presumptes responsables de gestions i obres, que han representat unes males inversions amb la corresponent pèrdua de capital públic utilitzable per altres accions molt més profi toses. Ens referim al desgavell del teatre auditori, a l’urbanització de Muntanyans (actualment en mans de la Justícia), a l’errada política i tècnica en l’edifi ci d’enfront del CAP, (va costar un milió d’euros de legítima indemnització a la promotora - constructora de l’immoble), uns lloguers municipals no justifi cats amb claredat. Per aquests i altres afers, no sembla que ningú en sigui culpable o responsable, doncs si que hi són. I no es tracta simplement de les quantitats monetàries que en deriven de les accions en concret. És simplement per salut democràtica i per la més elemental ètica i moral. Les coses no haurien d’anar així. O bé eren incapaços de saber executar correctament la gestió o bes a saber què.Realment, el que importa es que la gent, tots nosaltres, prenguem consciència de que el país, l’estat, els pobles i les viles no són propietat dels polítics de torn, els protagonistes i els servits som la gent, no al inrevés. També podrien explicar, detalladament, que passarà el dia desprès de la “consulta” i el dia desprès d’assolir una hipotètica independència, fi ns ara, ningú ho ha explicat, tot són castells de foc. Ens podríem trobar una situació amb el “cul” a l’aire. Amb les coses de menjar no s’hi juga.

El cafè del diariEl cafè del diariJordi Suñé

De la fonda a Vespella

Molts coneixereu al Joan Carles Blanch pels anys que va treballar a la Fonda de la Riera de Gaià, al costat de ca la Feliça, al carrer Sant Antoni. Els sopars tertúlia i les exposicions van convertir aquell local emblemàtic en un centre cultural i gastronòmic. Recordo haver-hi anat a escoltar l’Arcadi Oliveres i a presentar el llibre de les cooperatives. Durant aquells anys el Joan Carles va continuar treballant la seva vessant artística i d’escriptor. Passats els anys podem veure que el seu recorregut ha estat profi tós i ple de publicacions. Destaquem-ne dues mot conegudes pels torrencs i les torrenques il·lustrades per ell: Arrels de Torredembarra (2010) i Visca Santa Rosalia! (2011). Blanch (www.jcblanchtorrebadell.cat) es passeja aquests dies pel Baix Gaià amb un nou treball sota el braç. El llibre de Vespella és el seu títol. L’ha editat Cossetània dins la seva col·lecció el Tinter. Es tracta d’una iniciativa valenta de l’Ajuntament vespellenc. Amb aquest llibre, el seu alcalde, Daniel Cid, consolida la publicació de llibres de temàtica local al seu municipi. El primer fou el Llibre blau de Vespella (1998) i després, l’Onomàstica de Vespella (2010). Aquest nou volum és una aposta cara per posar en valor a història i el patrimoni local. L’autor ha dividit el llibre en nou capítols: Localització i identifi cació, el medi físic i el natural, el medi humà, la cultura popular, el patrimoni arquitectònic i artístic, l’ensenyament i les escoles, l’estructura econòmica, els poders fàctics i la història. El volum té 410 pàgines, compta amb un pròleg de l’historiador i alcalde de Salomó Antoni Virgili, quadres, desenes d’imatges i il·lustracions fetes pel propi autor. D’aquestes destaquen les recreacions de fets històrics i dibuixos en tres dimensions que ens expliquen

els elements del patrimoni, com el molí medieval de la Fontova. Aquests dibuixos ajuden al lector a entendre la vida d’èpoques passades i la seva evolució. D’entre totes les coses que s’hi expliquen jo en voldria destacar algunes. Els alcaldes de la II República van ser sempre membres del Centre Republicà Federal. Abans de la dictadura de Primo de Rivera també era alcalde Fèlix Casas Virgili, que després seria president fundador del Centre esmentat. El curiós del cas és que l’alcaldia continuà en mans dels antics membres del Centre Republicà durant el franquisme, fi ns el 1957, quan entrà l’Avelino Porta, que s’estigué en el càrrec fi ns el 1983. D’entre el patrimoni comunal dels pobles en destaquen aquells elements que tenen a veure amb el subministrament d’aigua. A Vespella, si pugeu cap al castell, trobareu un toll permanent, a tocar de la muntanya i del camí. No és casualitat. És l’antiga bassa que recollia l’aigua de pluja. És patrimoni líquid! De balls parlats –tema amb un gran interès a la nostra comarca- Blanch n’ha localitzat dos. El ball de Sant Miquel, patró de Vespella, es va representar el 1884. L’autor ha trobat en un arxiu familiar la factura del lloguer dels vestits, els sables i les barbes, entre d’altres. Del ball de Sant Isidre s’han trobat fragments transcrits a fi nals del segle XIX: “Ahont van aquesta brutícia/ a posar mal de la gent,/ que ara corra un jovent/ tot es dropada i malicia”. El confl icte entre generacions ve d’antic, com podem llegir. El Joan Carles cuinava sempre amb productes de la terra a la Fonda. Li agradava posar a la carta de quina casa eren les llonganisses, qui havia fet el pa, etc. Ara continua aquesta tasca de recerca i artesania amb les lletres i els dibuixos. Prepareu-vos que ben aviat sortirà un nou conte seu que biografi a un dels nostres científi cs més il·lustres. Sens dubte, tot plegat, un bon menú per a descobrir la comarca.

Satèl·lit

De vegades, amb el Gerard Joan faig broma sobre el videoclip del tema “Londres” dels Satèl·lit. I faig broma perquè ell sap que m’encanta la cançó i també el videoclip, faig broma perquè el veig a ell i a l’Oriol Maymó, mirant a l’infi nit o fent-se els senyals d’entrada o de “dues voltes” o altres gestos típics quan s’està tocant en grup o quan s’està en un estudi de gravació i, bé, ens fa gràcia. Tot i que no conec per-sonalment als altres dos membres del grup, el Joan Rubinat i el Josep Maria Vidal, amb l’Oriol sí que vam

compartir un projecte fugaç anom-enat Bloodtracks on també hi havia el Martin Weber, el Roger Aspa i el Jordi Figueras. El Jordi Figueres va tocar també la bateria en el grup Kenel amb l’Oriol Maymó. I és que el in-tegrants de Satèl·lit venen de bandes com Terraplane, Stand By, Highleaf, MrPez, o els mateixos Kennel.

Al fi nal, al Baix Gaià hi ha una sè-rie de músics que van fent i desfent bandes. Algunes aconsegueixen cer-ta rellevància o fi ns i tot l’èxit. Els Satèl·lit van guanyar la 22a edició del

DO Tarragona el 2012, quan feia molt poc temps que tocaven junts. Llegeixo la notícia del 19 de setembre de 2012 al web del 324 i hi diu que “Aquesta és una nova banda amb una interes-sant i acurada manera de compondre i executar les seves peces”. A mi em sembla una molt bona crítica i hi es-tic totalment d’acord. En el seu es-tudi Most Wanted Studio d’Altafulla han gravat quatre temes francament interessants que podem trobar a l’I-tunes. “Londres”, “Apaguem-ho tot”, “Eulàlia”, i “Pilots”. Ells es defi neix-en com un grup de Pop Galàctic. De

fet, la lletra d’apaguem-ho tot em fa venir un ressò llunyà de l’Space Odity de Bowie (encara que aquest no fi gura entre les seves infl uències ofi cials). L’Oriol i el Gerard són els compositors a nivell de lletres d’aquests quatre temes que tenen un regust nostàlgic que a mi m’encanta. Una proposta al costat de casa que ja ha creuat la difícil frontera de la província quedant semifi nalista del concurs de grups emergents Sona9 al BAM (Barcelona Acció Musical) aquest any. Si els veieu, pregunteu-los per què es diuen Satèl·lit.

Iban Gavaldà

2525OpinióOpinióddT OCTUBRE DE 2013

Pau Ruiz ADIF, i ara quèLlegeixo al Baix Gaià Diari que ADIF (i no Renfe, no caiguem en aquest greu error) deixarà sense personal a la tarda l’estació de Ferrocarril de Torredembarra a partir del mes d’Octubre. En un primer moment la noticia m’ha sorprès, doncs ADIF està deixant sense personal (a partir de les 14:30 i fi ns al pas del darrer tren, a les 22:30) la tercera estació amb nombre de passatgers de trens de mitjana distància de la província de Tarragona. No, no és pas una dada que m’hagi tret de la butxaca, doncs per exemple, al 2010 van passar per la nostra “estació” una mica més de mig milió d’usuaris, per davant d’altres municipis més importants com Tortosa, Salou, o Cambrils, essent només superats perTarragona i Reus. Fins i tot a nivell estatal, hem tingut més viatgers que Puertollano, Jerez de la Frontera o Vitoria. Som uns cracks no creieu? Pero la gent d’ADIF prou feina té en mantenir la ruïnosa macro xarxa d’alta velocitat del Regne d’Espanya; i les ments pensants de l’organisme, per mantenir econòmicament com sigui aquestes joguines que circulen a 300 per hora, no han tingut cap altra solució que retallar salvatgement al ferrocarril convencional, al tren dels pobres, al tren que fem servir tu i jo. Malauradament, pensant-ho amb fredor, aquesta noticia no em sorprèn gens ni mica, ja que només és qüestió de preguntar, per exemple, a la gent de les Terres de l’Ebre pel “servei” Ferroviari

que tenien fa 20 anys i pel que tenen ara.Tornant a Torredembarra; antigament RENFE, i des del 2004 ADIF, sembla que s’hagin oblidat totalment del nostre municipi. Des de la suposada “reforma” ferroviària als anys 90 del tram que passa pel terme municipal Torrenc, l’estació va cada dia a pitjor. Una façana amb una capa de pintura barroera, plena de pintades, una via 1 molt perillosa, on els trens sense parada passen més a prop de l’andana que quan ho feien durant la època dels 80, amb el perill que això suposa. L’antic bar del recinte s’ha convertit en un cau de rates, i amb l’arribada del tercer fi l, la estació de Torredembarra no sembla garantir un nivell de seguretat al 100%. Per cert, quina primera impressió rep el turista que ve amb tren al nostre poble? Es qüestió de que, tant govern com oposició es posin a treballar per exigir un transport de qualitat. Ha arribat el moment de que la ciutadania Torrenca es sensibilitzi en no ignorar els problemes en matèria ferroviaria a casa nostra. És l’hora de moure’ns tots plegats per exigir a ADIF que compleixi com ho ha fet en altres municipis on s’han fet molt millor les coses, com per exemple la veïna Altafulla o Hospitalet de l’Infant, on s’han renovat andanes i edifi ci. De moment, ens quedem sense personal de la tercera estació en nombre de viatgers a partir de l’Octubre. Què serà el següent? I ara què ADIF?

Indignem-nosIndignem-nos

La revetlla i els gots de plàsticAna Díaz

Si escric aquest article és per la insatisfacció general i notòria que vaig sentir la passada revetlla de Santa Rosalia vers el tema de les begudes i els gots de plàstic.Com ja va sent costum, cada any, a l’igual que succeeix en altres pobles i en altres festes, es venen gots serigrafi ats per així evitar llençar-los al terra, ideant un record de la festa en curs i creant una despesa per al consumidor que fa que li agafi valor i el guardi durant la nit. Fins aquí tot és normal i de caire ja popular entre tots els veïns.El problema esdevé quan, una vegada ja comprat el got de les barraques (despesa d’1€ per consumidor) apareix la notícia de que no serveix per a la nit del 3 al 4.Una vegada feta la cua per a comprar el ticket, arribes a la barra amb la despesa ja feta (ja has pagat per la beguda que vols), reps la noticia de que el got de barraques no serveix. La primera reacció de la gent és : ¿Com? ¿Estem celebrant aquests dies el mateix? Estem celebrant les festes del poble! Per què calen dos gots diferents? I la queixa ja li puc dir que no era pel preu (1€ per unitat a l’igual que a barraques), sinó pel fet de que com a bon ciutadà, agafes i prens el got de casa (no d’altres anys, sinó de feia dos dies) per a que te l’omplin de la beguda que ja has pagat (i que en cap moment t’han informat al vendre’t el ticket que s’havia de comprar got) i et quedes parat de veure que no el pots fer servir. I més encara, t’obliguen a comprar-lo, sinó el compres, no tens beguda (ja has pagat per ella 15 minuts abans).Per tant, aquí presento la meva queixa:Primer: sols hi havia opció d’anar a una sola barra (monopoli en termes

Tribuna ObertaTribuna Oberta

econòmics)Segon: No és una festa amb fi nalitat lucrativa i l’Ajuntament té l’obligació de que així sigui. L’Ajuntament no ha de promoure la competència deslleial en una festa amb fons públics.Tercer: No es va donar informació prèvia de que les coses aquest any serien diferents. (Problema d’informació imperfecta ja que el venedor realitza un intercanvi amb una informació que el comprador no té)Quart: Si vols beure, t’obliguen a comprar un got? Si vas a un bar, t’obliguen a comprar el got?Cinquè: Canviar la costum de tots els anys sembla com mala fe (en caire de dret)Sisè: el preu més alt desincentiva la ingesta d’alcohol controlada en certa manera, cosa que pot provocar l’augment dels anomenats “botellons” i d’un descontrol cívic. Per tant, la meva opinió és la següent:Ja que sóc totalment conscient que darrere d’aquest dilema sols hi ha un benefi ci per part de les entitats que ho fan i que és totalment comprensible, doncs la idea que al pròxim any, siguin les persones que siguin o empreses, col·laborin de forma conjunta en la creació d’un sol recipient. El benefi ci fi nal serà inferior al que s’ha tingut en aquest any, però tindre a la gent del poble contenta i satisfeta de les seves festes, de les seves costums (per a mi) és més important. A la vegada la despesa de les persones o empreses que realitzin la creació del got serà inferior.Per tant, opino que la comissió de festes hauria de treballar més en aquests petits problemes per a evitar que succeeixin.

El setembre d’Ona la Torre

Aquest mes de setembre hem iniciat la nova programació de la ràdio. El canvi s’ha anat realitzant de forma progressiva, així com els canvis en el nostre espai web. Esperem que no us hagi suposat cap molèstia. A la graella de la ràdio hi trobareu algun espai nou, com ara El Xiulet, la nova tertúlia esportiva que s’emet els divendres al vespre, però també hi podreu trobar espais ja habituals com ara D’un temps d’un país, La Pantera Rosa, Torre de ritmes, Dona la Nota, Country la Torre, Aires del Sur, l’Ona a la tarda, Els matins amb tu, el Bon dia dia o les edicions habituals dels Serveis Informatius d’Ona la Torre. De fet aquests només són alguns dels programes que us oferim, si voleu conèixer-los tots, podeu entrar a www.ona-latorre.cat i consultar la graella o descarregar-vos els espais que us interessin. També us recomanem que ens seguiu a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter, així també podreu saber quins programes us estem oferint i podreu estar al dia dels temes que abordem a la ràdio mitjançant el canal de notícies.

El mes de setembre, a Ona la Torre, ha estat marcat per la Festa Major de Santa Rosalia, l’emissió del Ball de Santa Rosalia per ràdio, la Via Catalana, la Fira d’Indians, el ple ordinari de la corporació municipal, la Fira dels Indians, el retorn de les retransmissions dels partits de futbol que la UDT (de 1a catalana) juga fora de casa, l’inici de curs de moltes entitats i de les escoles i el fet casteller, entre d’altres. Aquests són alguns dels temes que hem tractat a la ràdio i de fet, com sabeu, els castells són protagonistes a Ona la Torre durant tot l’any, ja que el programa La Torre de set no s’atura mai, sigui o no temporada castellera. Pel que fa les retransmissions castelleres, el diumenge dia 6 d’octubre podreu seguir la propera. La ràdio oferirà, en directe, el 9è Concurs de Castells Vila de Torredembarra, és a dir, el Concurs7. En tenim moltes ganes!

Ja ha començat una nova temporada i, des d’Ona la Torre, esperem que sigui profi tosa per a tots. Gràcies per ser a l’altra banda i fer possible una ràdio torrenca, oberta, variada, informativa, participativa i de proximitat.

Sònia Ferrer

TORRENCS PEL MÓN

La família Caballé Llima ens fa arribar aquesta fotografi a des de Nova York el passat mes de juny. I amb el ddT, que va ser a Nova

York per primera vegada! Gràcies!

2626 OpOpinióinió OCTUBRE DE 2013 ddT

#torredembarra

LES MILLORS PIULADES DEL MES A LA XARXA

@PereRomeuBorrasMolt bé la festa eivissenca aquesta que munteu a #torredembarra el que no sé és perqué l’anomeneu #firaindianstorre

@ConcursCastells

El @concurs7 de #Torredembarra passa a ser la 3a jornada castellera del @

concurscastells de #Tarragona

@JosepBargallo

Estació de Torredembarra: vella, decadent, plena d’usuaris i, ara, sense

personal

@vogacatEnhorabona a les veteranes de Torredembarra que es van endur la regata

lia lliga cap a les terres de Tarragona

@gerardrecasensL’autobús de Tarragona de les 8 arriba a les 8.22! Torna la vergonya de transport públic a #torredembarra i ningú hi posa

solucions!

@meteocatEls 111 mm de Torredembarra del 7 de setembre superen la pluja màxima en 24h

d’aquesta EMA que té 14 anys de dades

TorrencadesTorrencadesJordi Salvat

Josep Ma Bernad: quan córrer és de valents

@DavidPrimet

Que un poble com Torredembarra tingui un seguici infantil tan gran i tan concorregut fa pal·les quan n’és de viva la cultura popular!

BisDurant aquest estiu hem pogut assistir a diversos concerts a Torredembarra i a les viles veïnes. Les nits temperades d’aquesta costa nostra s’han omplert de melodies per a gaudi de torrencs i fo-rans. Però jo hi he patit. M’ha fet mal al cor en veure com els artistes – músics, cantants – després d’actuar llarga esto-na, recollien els aplaudiments del públic amb posat d’esgotament. El rostre con-gestionat, el front perlejant, els cabells

esbullats, la roba xopa de suor. El públic no parava d’aplaudir. Què volia amb els seu continuat picar de mans? Demostrar el seu agraïment per l’agradable vetllada? Potser sí, però sobretot en volien més. Demanaven un bis, dos, tres, els que fos-sin, com si insinuessin que, pel preu de l’entrada que havien pagat, no en tenien prou, que els en pertocava més.He comentat aquest fet amb amics, i em diuen que els artistes ja esperen que els

demanin un bis o més, i que si el públic no ho fes es sentirien defraudats, com si rebessin una mostra de rebuig, una xiula-da. Malgrat el seu aspecte d’esgotament ja tenen programades les peces que han de donar de propina. Aquests raonaments m’han fet pensar en els comerciants àrabs i orientals que tenen el regateig com a sa-grat, de manera que no comprenen l’èxit d’una venda sense aquest estira i afl uixa. Nosaltres que estem aferrats al preu fi x;

també hauríem d’estar a favor de les audicions programades ja amb els afe-gitons consegüents, sense que calgué demanar-ne el bis a força d’aplaudir, el públic, i a força de concedir o fer-ho veure, els artistes.Tots hi sortiríem guanyant o, si més no, ens trauríem de sobre la sensació d’estar abusant d’uns pobres nois i noies que sembla que ja no puguin amb la seva ànima.

Maria Rosa Wennberg

Torredembarra ha tingut dos atletes olímpics -Yusef El-Nasri i Berta Castells- i una llista llarga de campions estatals, catalans i territorials, que van des de Maite Montaña a Aaron Sola. Una part de responsabilitat d’aquestes fi tes de l’atletisme torrenc correspon a en Josep Maria Bernad, el protagonista d’aquesta Torrencada. En Josep Maria va començar a córrer d’una manera natural, seguint una mena d’impuls interior. Mentre els seus companys de classe jugaven a futbol, ell se n’anava corrent fi ns a Vespella i tornava. Ben aviat va trobar en el Josep Maria Cañellas un company d’aventures. Tots dos corrien els camins del Baix Gaià i més enllà,En Josep Maria Bernad Sáez va néixer a la Riera de Gaià l’any 1956, però als cinc anys va venir a viure al carrer Ample de Torredembarra. Els seus pares ja feia uns quants anys que tenien una botiga de fruita i verdura a la plaça de la Vila. Als set o vuit anys ja ajudava al seu pare en el negoci familiar. Abans d’anar a escola l’acompanyava al mercat de Tarragona a comprar el gènere que vendrien i l’estiu anaven a la localitat lleidatana d’Almenar. I a la tarda, després de col·legi, tornava a donar un cop de mà a la botiga. Després de l’educació bàsica va estudiar Comerç, on era l’únic noi enmig d’una dotzena de noies i, en acabar, es va presentar voluntari al Servei Militar per treure-s’ho de sobre el més ràpid possible. Acabada la mili, l’any 1975, en Josep Maria va anar a veure l’alcalde de Torredembarra, Josep Mercadé, per proposar-li l’organització d’un cros. Va topar amb la negativa del batlle, que adduïa que no disposava

de policies locals. L’any següent va tornar a insistir, proposant que es fes a l’hivern i van poder organitzar una cursa entre el Camp de futbol i Clarà, que es va repetir l’any següent. El 1978 el cros es va fer per Baix a Mar. L’any següent es va organitzar el primer Cros Popular de Torredembarra, amb més de 300 participants, una competició que actualment encara es disputa i continua gaudint d’una salut de ferro. Aquell mateix any, concretament el 9 d’abril, amb en Josep Maria Cañellas, van crear la secció d’atletisme de la Unió Deportiva Torredembarra. Frederic Pros en va ser el primer delegat, que ben aviat va ser rellevat per l’Esteve Cañellas, que va estar en el càrrec molts anys. L’any 1980 se li va ocórrer a en Josep Maria una idea agosarada: una cursa de relleus que unís Torredembarra i Saragossa. Els avis d’en Josep Maria eren aragonesos. Va reunir una dotzena de corredors que van cobrir 21 quilòmetres cada un i patrocinadors per fi nançar el projecte, entre els quals hi havia el seu pare o en Jordi Rovira, propietari de la discoteca Jordi’s. La cursa va ser un èxit i se’n van disputar cinc edicions, que van portar els colors de la UDT a la Verge del Pilar. Eren anys que Bernad corria maratons i va arribar a una marca personal de 2 hores i 44 minuts, tot i que el seu company d’aventures, en Josep Maria Cañellas, va baixar fi ns les 2 hores i 25 minuts.Des de la seva fundació, la secció d’atletisme de la UDT va treballar intensament amb els més joves. La primera atleta que va despuntar va ser Maite Montaña. Era l’època que entrenaven al camp de futbol i més tard en un circuit de cros que es va crear en un camp d’ametllers del

costat. Fins què es va construir la pista d’atletisme, que es va inaugurar el maig de 1991. Una pista que no media els 400 metres reglamentaris, però Bernad té molt clar que no ho hi havia ni espai ni pressupost per aquestes mides i encara l’estarien esperant ara. I Torredembarra no hauria tingut dos atletes olímpics ni una llarga llista de campions estatals i catalans.Bernad s’ha sentit sempre més còmode en segona línia, descobrint nous corredors i entrenant-los, però també ha assumit tasques directives, tan a la secció d’atletisme com dins de la Unió Deportiva Torredembarra. L’any 2000 es va fer càrrec de la presidència de l’entitat, que per motius de salut es veia obligat a deixar Maurici Ruiz. Ell mateix i l’alcalde, Santiago Segalà, van demanar-li que el rellevés. Bernad va acceptar amb la condició que no hi hagués cap més candidat. Durant el seu mandat, Bernad va impulsar la creació de noves seccions, arribant a les divuit -el màxim històric- i en té uns records molt intensos de la secció d’esports especials i de les Trobades Esportives, que aplegaven centenars de nois i noies.Va optar a un segon mandat, però desavinences amb els responsables municipals van fer-lo decidir a dimitir l’any 2005. Ell treballava des de l’any 1980 al consistori torrenc i era una situació complicada. A Torredembarra es plantejava la construcció d’un Pavelló Poliesportiu i ell defensava una gestió per part de la UDT de l’equipament i no una empresa privada, perquè els benefi cis es poguessin invertir en l’esport de base. Ell havia vist aquest model en altres clubs i ho considerava el més adequat. Bernad creu que en els últims anys la situació de la UDT s’ha complicat i ha fet aconsellable que algunes seccions es convertissin en clubs independents, com va passar amb l’atletisme l’any 2008.Sense càrrecs directius, Bernad continua treballant actualment amb la canalla i ja està preparant una nova edició dels Jocs Esportius amb l’objectiu de trobar nous valors de l’atletisme torrenc entre els nens i nenes de tercer a sisè de primària. A en Yusef El-Nasri el va descobrir d’aquesta manera i uns anys després va acabar com atleta olímpic a Sydney 2000. Bernad porta aquest esport a les venes i després de gairebé quatre dècades manté la il·lusió per seguir mantenint Torredembarra a l’elit de l’atletisme

Josep Maria Bernad, el del mig dels tres atletes

2727PublicitatPublicitatddT OCTUBRE DE 2013

La UD Torredembarra arrenca la lliga a la zona tranquil·la

GUILLEM BARGALLÓ

Bon inici de lliga de la Unió Deportiva Torredembarra a Primera Catalana, un cop dis-putat el primer mes de compe-tició. Els torrencs, a diferència d’ara fa un any ja sumen dues

victòries, tot i que han perdut dos partits dels quatre dispu-tats. Al costat positiu hi tro-bem les dues victòries fora de casa, on la UDT ha fet valer el fet de jugar contra equips que acaben de pujar, mentre que els torrencs encara no saben el què és guanyar a casa després

de jugar-hi dos partits. Malgrat això, l’ambient al vestidor és positiu, ja que els blanc i blaus sumen ara 6 punts de 12, men-tre que ara fa un any van acabar la primera volta amb 11 punts. L’equip, vol seguir sumant per poder salvar-se amb menys problemes que el curs passat.

Debut amb victòria a Jesús i Maria

La UDT va començar de la mi-llor manera possible guanyant al camp del Jesús i Maria per 2 gols a 3. Els de Gabri Amores van començar perdent, però van saber remuntar i es van endur un partit que van patir, i molt, al tram fi nal.

Just una setmana després era l’Horta qui visitava el muni-cipal torrenc. Els barcelonins, un dels equips cridats a ser a la part alta, van mostrar la seva superioritat durant tot el partit i es van endur el partit per 0 gols a 3, tot i que el Torredembarra va fallar diverses ocasions amb el 0 a 0 i un penal quan els visi-tants ja guanyaven per 0 gols a 2. Malgrat això, la sensació era que l’Horta era un rival d’una altra lliga.

La victòria, però, va tornar a ar-ribar a domicili. Aquesta vega-da al camp de l’Alpicat, un dels equips que ho tindrà difícil per salvar la categoria. Els torrencs es van avançar, però van veu-re com els locals empataven el partit. Just quan la Torre va posar una marxa més a la sego-na part, els gols van arribar i la UDT va tornar de Lleida amb una victòria per 1 gol a 3.

El darrer cp de setmana de se-tembre arribava el derbi con-tra el Catllar. La Torre va fer un gran partit, segurament el millor d’aquesta lliga, però no va estar encertada. Els torrencs van fallar fi ns a 5 ocasions cla-res i, en canvi, el Catllar en va tenir prou amb una en 65 mi-nuts per fer el 0 a 1. Poca fortu-na per la Torre, que mereixeria tenir més punts a la jornada 4 d’aquesta lliga.

2828 EsportsEsports OCTUBRE DE 2013 ddT

Segon esmorzar i sardinada popular de la penyaBlanc i Blava de Torredembarra

ddT

La penya del RCD Espanyol de Torredembarra organitza el pro-per 26 d’octubre el seu segon es-morzar popular, que se celebrarà al Restaurant Roda Bar, situat al Passeig Miramar s/n, a la resi-dència les Dunes.

La penya blanc i blava propo-sa un menú amb amanida, sar-dines del barri de pecadors del Serrallo, amb músic i porró. A més a més, la penya ja s’ha en-carregat que els sardines no si-guin una excusa, ja que també es podrà escollir entre entrepans i altres esmorzars..El pru per als socis de la penya és de 12 euros els adults, mentre que pels que no siguin socis, el preu serà de 15 euros, Els socis

infantils de la penya pagaran tan sols 5 euros, mentre que la ca-nalla que no sigui de l’agrupació pagarà 8 euros.

L’acte es desenvolupara a l’ex-terior del restaurant però en cas de pluja el restaurant garanteix la possibilitat d’ ubicar als assis-tents dins del seu local. A més a més, el RCD Espanyol ha asse-gurat la presència d’algun conse-ller del club i algun membre de la Junta de la Federació Catalana de Penyes de l’Espanyol.

Per fer les reserves teniu temps fi ns el dilluns 21 d’ Octubre als següents teléfons: Francesc Crespo (Vocal): 637 844 527, Antoni Bruquetas: (Secretari): 600 613 522. La junta de l’agru-pació torrenc espera l’assistèn-cia de tots els seus membres.

Ofrena a Santa Rosalia

La penya blanc i blava de l’Es-panyol de Torredembarra va fer com cada any la seva particular ofrena fl orat a Santa Rosalia, pa-

tronat de Torredembarra. Amb altres entitats de Torredembarra, els responsables de la penya van fer entrega d’un escut del RCD Espanyol de fl ors a l’altar de Santa Rosalia el passat 4 de se-

tembre, en un dels actes tradici-onals que any rere any repeteix l’entitat, que segueix molt activa i enguany acollirà una trobada de totes les penyes blanc i blaves de Catalunya.

El president de la penya, Joan Rovira, amb l‘alcalde i altres autoritats i membres de l‘Espanyol

El Torredembarra BCcomença amb victòriesddT

El passat dissabte 21 de setem-bre el Torredembarra Bàsquet va debutar en lliga en el seu retorn a Segona Catalana. I ho va fer contra el Pare Manyanet . Les vi-sitants van sortir molt concentra-des amb la voluntat d’endur-se la victòria, com demostrava el par-cial de 9-0 en els primers minuts. Llavors, les noies de la Torre van treure el geni imposant el seu estil de joc ràpid que, juntament amb el domini del rebot, van fer acabar el primer quart amb un parcial de 16-14 a favor de les

locals. La igualtat va discórrer en el segon quart amb respostes constants entre els dos equips a una i altra cistella deixant el mar-cador 28-22 a favor de les negres. El tercer quart va ser un refl ex de quin és el joc el qual es vol que caracteritzi l’equip al llarg de la temporada: bones defenses, pilo-tes robades i contraatacs o ciste-lles molt a prop de l’anell. I s’ar-ribava al fi nal amb un 45-36 per les torrenques. L’últim quart va ser d’infart, amb una gran quan-titat de faltes rebudes per les nos-tres que feien pujar el marcador poc a poc. El Manyanet seguia intentant arribar a empatar el par-

tit i guanyar-lo, però aquest mo-ment no arribava i les nostres van aguantar fi ns al defi nitiu 62-58, marcador que donava la primera victòria de la temporada.

Just una setmana després arriba-va la segona victòria de la tempo-rada, aquesta vegada a Sabadell. Les de Pep Garcia van jugar a la pista del Carme i van saber llui-tar un partit en què bona part del temps van anar darrere en el mar-cador. Malgrat això, l’equip va estar encertat en la línia de tres i en els tirs lliures en el darrer quart, fet que els hi va donar la segona victòria en dos partits. Les torrenques ja han començat la lliga i ho han fet amb bon peu

2929EsportsEsportsddT OCTUBRE DE 2013

El CFS Torredembarra es presenta davant l‘afi ció

PAU RUIZ

El futbol sala a Torredembarra torna a ser una realitat. Un grup de joves del municipi van començar a treballar amb la idea de recupe-rar la pràctica del Futbol Sala a la Torre. Després de mesos de pre-paratius i de molta feina, el club va començar a rodar a fi nals del mes d’agost en partits amistosos per preparar la seva primera tem-porada a la categoria de Tercera Catalana, que començarà a mei-tats del proper mes d’Octubre. 14 jugadors, una plantilla força gran tenint en compte la categoria, es-taran a les ordres de Jeroni Rañé i Pere Martinez.El dissabte 14 de setembre, al pa-velló Sant Jordi de Torredembarra va tenir lloc la presentació del combinat local davant la seva afi -ció amb un partit amistós entre el CFS Torredembarra i el Vimbodí, un matx molt igualat entre amb-dós conjunts que es va haver de resoldre a la tanda de penals, i que fi nalment, va coronar al conjunt torrenc com a vencedor del partit. Edu Suarez i Aleix Masferrer van ser els golejadors locals durant el

temps reglamentari, mentre que a la tanda de penals Xavi Suarez, Edu Suarez i Aleix Nuñez no van perdonar a la pena màxima.Una estona abans de l’inici del partit, que va presentar una gran entrada al Sant Jordi, va ser el torn dels parlaments. Tant l’Al-calde de la vila, Daniel Massagué com la Regidora d’Esports, Francisca Felguera van mostrar la seva satisfacció per la creació d’una nova entitat al municipi, i

van encoratjar als jugadors i als membres de la junta a seguir amb la mateixa empenta mostrada fi ns al moment. Per la seva banda, el president del Club Futgol Sala Torredembarra, Xavier Suarez, va mostrar-se satisfet per haver recuperat aquest esport al muni-cipi i també va comentar que des de la junta s’està treballant per ampliar el nombre d’equips dins del club de cara a la propera tem-porada.

Jugadors i tècnics del CFS Torredembarra abans de començar el partit

Àngel Batlle, campió de la Copa d‘Espanya de Bike Trial

REDACCIÓ

Àngel Batlle s’ha proclamat campió de la Copa d’Espanya de trial amb bicicleta.El pilot del club BikeTrial Costa Daurada Torredembarra es va desplaçar a Granada per a participar a la Copa d’Espa-nya, on es va trobar un circuit complicat, amb diverses zones d’equilibri i alguns salts molt espectaculars. El torrenc va re-alitzar una gran cursa en un cir-

cuit de 5 zones a tres voltes, i amb molta calor. Tot i patir una caiguda, va superar les zones amb èxit i fi nalment va obtenir aquest títol tan impor-tant per tancar la temporada 2013. El pilot i president del club/escola BikeTrial Costa Daurada Torredembarra, se centrarà ara en l’impuls de l’escola de Torredembarra i l’organització de dos o tres proves del campionat provin-cial tarragoní per impulsar l’esport base.

Àngel Batlle creuant la meta com a campió de la Copa

E S TAN CP I J U AN

TabacsTimbre

Cava de CigarsArticles pel fumador

C/ Pere Badia, 643830 Torredembarra

Tel. 977 643 783

Exp.1 - Mª Rosa Pijuan MercadéLlibreria Paperia Premsa

Després d’un estiu més aviat ensopit, la cartellera de la tardor arriba amb algunes propostes prou estimulants. La mirada cinèfi la de les properes setmanes es dirigirà a Sitges, on hi tindrà lloc una nova edició del seu festival de terror. A les sales, però, el protagonista serà el cinema espa-nyol. David Trueba, Jordi Cadena i Óskar Santos són alguns dels realit-zadors que presentaran les seves no-ves obres. A l’escena internacional, Sofi a Coppola i Robert Redford es-trenaran els seus darrers treballs.

D’excursió a Sitges

El cinema fantàstic fet a casa nostra viu un moment esplendorós. Filmax és una productora de referència per als amants del gènere i la saga REC ha aconseguit recaptacions excel-lents als circuits forans. Sitges s’ha convertit en la millor plataforma d’exhibició per als nous valors de la cinematografi a catalana (Balagueró, Segura, Aibar i molts d’altres s’hi ha donat a conèixer) i les fi gures de Hollywood també s’hi deixen veure. Tarantino, de fet, és un gran fan del festival.

“Sitges s’ha convertit en la mi-llor plataforma d’exhibició per als nous valors de la cinemato-

grafi a catalana”

La 46 edició de la mostra presenta un programa engrescador. El públic podrà gaudir de l’estrena de Machete Kills, la penúltima conya del mexicà Robert Rodríguez, amb Mel Gibson, Antonio Banderas i, atenció, Lady Gaga al repartiment. A la competi-ció ofi cial hi destaca la presència del madrileny Gonzalo López-Gallego amb Open grave, en què un grup d’amnèsics es desperta en un cemen-tiri sense saber com hi arribat ni com sortir-ne. Si no sabeu què fer el cap de setmana de la Verge del Pilar, cap al Garraf hi falta gent.

David Trueba i John Lennon

A la promoció del fi lm, protagonit-zat A les sales comercials, els qui ja

tenim una edat tenim una cita inelu-dible el 4 d’octubre amb el director Óskar Santos. El basc, que va debu-tar amb El mal ajeno (2010), estre-narà l’adaptació a la gran pantalla de les aventures dels bessons més trape-lles del còmic espanyol. Després de moltes difi cultats per tirar endavant el projecte, fi nalment s’estrenarà Zipi y Zape y el club de la canica. El fi lm, amb Álex Angulo i Santi Ugalde, entre d’altres, va tenir un gran èxit al festival de Toronto cele-brat setmanes enrere.

L’altra gran estrena espanyola del mes porta la signatura de David Trueba. Vivir es fácil con los ojos cerrados narra en clau de comèdia amarga la història d’un professor d’anglès d’Albacete que decideix viatjar a Almeria quan s’assabenta que John Lennon hi rodarà una pel-lícula. A la carretera viurà diverses aventures i s’hi trobarà amb Ariadna Gil. La seva presentació està previs-ta per al dia 31. La proposta catalana del mes és La por, de Jordi Cadena, una pel·lícula experimental que arri-barà a les sales el dia 25.

I ben aviat, Woody Allen

Apartat de la direcció des de fa uns anys, Robert Redford ha decidit tor-nar a agafar les regnes d’un projecte i aquest mes estrenarà el dia 1 Pacto de silencio, en què també s’hi reserva el paper protagonista. A la pel·lícula hi encarna un advocat que anys en-rere havia estat un actiu militant antibel·licista buscat per assassinat. I per als més indies, Sofi a Coppola presentarà The blind ring, on tracta la delinqüència adolescent. L’estrena serà el dia 11.

Al novembre s’esperen les noves pel-lícules de Rydley Scott (El conseje-ro, amb Brad Pitt) i Woody Allen. Ja fa gairebé dues dècades que el vete-rà realitzador de Brooklyn estrena un fi lm per any, i ara és el torn de Blue jasmine, que ha rodat amb Alec Baldwin i Cate Blanchett. Als Estats Units hi ha tingut bones xifres a la ta-quilla i la crítica n’ha dit meravelles. La proposta més comercial, però, serà la segona part de Los juegos del hambre.

Crònica de cinemaMarc Busquets

3030 foreign foreign MurallaMuralla OCTUBRE DE 2013 ddT

La propietat de la capçalera i edició declina qualsevol responsabilitat sobre els continguts dels seus col·laboradors, que expressen lliurement les seves opinions.

L’opinió de “Diari de La Torre” només s’expressa en l’Editorial. Els articulistes i col·laboradors exposen criteris i posicions personals.

L’empresa editora es reserva el dret de publicar o no, el text íntegre o parcial dels continguts d’opinió que arribin a la redacció, aquests han d’anar acompanyats de identifi cació del seu autor, amb el nom, cognoms, núm. de telèfon, adreça i D.N.I.

Fundat per la família Vilà Marín l’any 1.997Fundat per la família Vilà Marín l’any 1.997

Qui som

DDT INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ INTERACTIVA SLC/ Lleida 13 2n C Torredembarra T 637 17 09 44

EDITOR: Antoni Batista DIRECTOR Guillem Bargalló DIRECTORA FINANCERA Marta Parès IMPRESSIÓ: Lerigraf SL DISTRIBUCIÓ: UNIMAIL TIRATGE: 7000 exemplars CONSELL D’ADMINISRACIÓ: Antoni Batista, Guillem Bargalló, Marta Parès, Mario Romeo COL·LABORADORS: Marc Busquets, Badó Cañellas, Sònia Ferrer, Aleix Figueras, Iban Gavaldà, Josep Gual, Gerard Recasens, Pau Ruiz,Jordi Salvat, Jordi Suñé, Maria Rosa Wennberg FOTOGRAFIA PORTADA: Quim Grillo FOTOGRAFIES AJUNTAMENT: Anna F. Dipòsit legal L-533-98

www.baixgaia.catfacebook.com/DiaridelaTorretwitter.com/DiaridelaTorre

publicitat@diaridelatorre.comredaccio@diaridelatorre.com T 637 17 09 44

El millor cinema, a SitgesLA VOLTA AL MÓN

LAKU TRAVELwww.lakutravel.com

LES ILLES DE SONDA

Les illes de Sonda pertanyen a l’arxipèlag indonesi, format per 17.508 illes separades en diversos grups, les Illes que avui ens ocupen, les Illes de Sonda, estan formades per: Borneo, Sumatra, Cèlebes, Java, Timor, Sumbawa, Flors, Bangka i Sumba. Entre les illes de Sumbawa i Flores es troba el Parc Nacional de Komodo, patrimoni de la humanitat des de 1986, situat al famós Triangle de Corall, cor mundial de la biodiversitat marina. Remotes i inexplorades platges verges, més de 260 espècies de corall i espectaculars aigües cristal · lines, l’habiten més de mil espècies de peixos, rèptils marins, dofi ns, manta ratlles, tortugues, balenes i dogongos. No

és d’estranyar que estigui considerat un dels enclavaments més extraordinaris per a la pràctica del busseig i el snorkel. En terra ferma, el parc nacional compta amb el privilegi d’albergar centenars d’espècies úniques a més de senglars, búfals d’aigua, cérvols, micos i els singulars dragons de Komodo, el més gran dels rèptils terrestres, les seves petjades es veuen sovint a llarg de platges de sorra rosada, o durant les caminades terra endins. Una de les millors experiències que pots realitzar a les illes de Sonda és un creuer a bord d’un vaixell com el Alila Purnama, construït artesanalment al més pur estil tradicional Indonesi.

Té una bona visió el teu fi ll?

El nen, guinya els ulls, m’entres veu la televisió? S’enganxa molt al text quan llegeix? Desvia un ull quan esta cansat o fa un sobre esforç? Hi ha molts problemes de visió comuns en la infància com l’estrabisme i la miopia, que poden ser detectats pels pares quan el nen és petit i mostra comportaments visuals anormals.

Però n’hi ha d’altres que poden passar desapercebudes, en el cas de l’ambliopia o ull gandul, que el seu diagnòstic i tractament precoç són claus per evitar problemes en edat adulta. Senyals d’alerta que ens poden manifestar la presència d’algun problema ocular.

Sílvia Pallarès Mestre Òptica- Optometrista Nº 17.740 VistaOptica Torredembarra

S’apropa molt els objectes a la cara, La llum solar li molesta. Desvia un ull, en estadis de cansament o debilitat: febre, son... Li costa mantenir els ulls oberts quan dibuixa, llegeix o escriu. Es frega els ulls de forma repetida. Presenta una taca blanquinosa en l’àrea pupil·lar (part central de l’ull). Inclina el cap endarrere per observar millor. Es queixa de mal de cap o visió borrosa

Per evitar que aquests problemes es converteixin en crònic i irreversible, és important realitzar una revisió als vostres

fi lls a partir dels 4 anys, especialment si existeixen antecedents oculars familiars.

3131foreign foreign MurallaMuralladdT OCTUBRE DE 2013

Piso 2 hab. 1ª Linea playa 160.000€

C.Pere Badia, 13 43830 Torredembarra. latorre@finqueslatorre.com

977.641.134 630.476.390

WWW.FINQUESLATORRE.COM

Casa 3 Hab. Piscina

140.000€

Casa 177m2 3Hab. pk, terraza

223.847€

Casa 3 Hab. Terraza

115.000€

Chalet 4 Hab.,Terreno 150.000€

Local equipado 6 despachos 130.000€

Piso 1 Hab. a 5 min. playa 49.000€

Piso 2 Hab. Ocasión

75.000€

Piso 2 hab. 2ª Linea playa 110.000€

Piso Centrico 2 Hab.Piscina

65.000€

Piso 2 Hab. Pk, piscina

100.000€

Piso 3 Hab. Pk, Aire acon. 123.000€

Cartes al director

Sr. Director,

A l’editorial del darrer Diari de la Torre, titulat “Paradigma del radar”, feu una valoració d’aquest problema que vol esquivar les qüestions controvertides que hi subsisteixen. Considero que la resolució del tema és positiva només per aquells que es van veure embolicats en un ús poc correcte del radar.

Per mirar de contrapesar la vostra opinió tant complaent sobre l’assumpte, voldria que també consideréssiu els següents detalls:

El problema deriva d’un ús recaptatori del radar. Per prevenir accidents és millor senyalitzar clarament amb un afany preventiu, no pas sancionador.

L’alcalde i el govern només volen corregir el problema que ells han generat quan noten certa pressió popular. No canvien d’opinió, tan sols actuen per populisme.

Tots els tràmits previs els ha fet personalment l’alcalde amb quatre decrets, i tot l’afer s’hauria d’haver tancat així, per decret, assumint-ne les conseqüències positives o negatives. Aquesta responsabilitat no la va voler el regidor de Governació que en veure l’abast del tema va retornar les competències de les multes a alcaldia. Insistim que no és un assumpte de ple.

Malgrat tot, un cop derivat al plenari, els regidors tenim dret a tenir tota la documentació, sobre tot si volen que hi

votem a favor, i a l’expedient no hi ha cap informe jurídic que justifi qui l’acord. Tampoc no hi havia la sentència judicial que és la base argumental de l’equip de govern per proposar la resolució. A més a més aquesta sentència ho és de primera instància, i això no fa jurisprudència.

D’altra banda, aquesta manera de tancar l’afer crea un perjudici clar per la hisenda municipal (estimem que més de 30.000 euros). I també crea un greuge comparatiu amb tots aquells que havent fet la mateixa infracció han quedat fora del marc temporal establert pel govern.

ERC va dir des del començament que aquest problema no tenia una solució neta, però que ens estava bé que ho resolgués qui l’havia creat. No vam voler participar en solucions populistes ni a favor ni en contra, i per tant no hem volgut participar en el debat i hem deixat fer a la plataforma i als qui hi ha donat suport sense qüestionar-ho ni un moment. I en conseqüència no hem volgut participar-hi en el ple.

Pel que fa als resultats demoscòpics d’ERC, hem de dir que al Parlament de Catalunya hi ha uns objectius clars posats damunt de la taula, i a Torredembarra no hi ha per part del govern (CiU-PP-GIT) cap projecte posat a debat, sinó una demanda de servilisme cec.

Eduard Rovira GualPortaveu del Crup Municipal d’ERC

3232 ContraportadaContraportada OCTUBRE DE 2013 ddT