El cinematògraf dels germansLumière podia projectar 16imatges fixes per segon, quedonaven la sensació de movi-ment quan aquestes imatges esfonien dins la retina de l’espec-tador. Més endavant, es millora-ria la tècnica projectant 24 imat-ges per segon. S’aconseguia,d’aquesta manera, una sensacióde moviment quasi real.

Al voltant d’aquest nou invent,Charles Pathé va crear la primeraindústria cinematogràfica prò-piament dita, quan va fundar unestudi de cinema a Vicennes(França). L’anagrama de Pathé eraun gall, el qual inspirà el lleó de laMetro Goldwyn Mayer nord-americana. Començaren a ferpel·lícules en blanc i negre,mudes i a sortir els primers crea-dors i actors coneguts.

Als Estats Units d’Amèrica, lesprimeres cintes es filmaren aNova York; però, a 1907, el direc-tor Francis Boggs partí a LosÁngeles per rodar una adaptaciód’El comte de Montecristo, primerfilm dramàtic fet a Califòrnia. Aixíva començar Hollywood.

El director David WarkGriffith va crear la tècnicanarrativa pròpia del cinemaamb pel·lícules tan importantscom El naixement d’una nació(The Birth of a Nation, 1915) iIntolerància (Intolerance, 1916).

Amb el cine mut s’inicià elculte als actors i actrius de lapantalla. Les primeres estrellesforen la danesa Asta Nielsen,els italians Francesca Bertini iRodolfo Valentino, la polacaPola Negri, la sueca GretaGarbo, l’anglès Charles Chaplin,el mexicà Ramón Novarro i elsamericans John Gilbert,Douglas Fairbanks i Lillian Gish.

Arriba el cinema sonorEl 6 d’octubre de 1927 s’estrenà Elcantant de jazz (The Jazz Singer),pel·lícula mediocre d’AlanCrosland, que mai no hauria pas-sat a la història per les seves quali-tats, però va ser la primera en laqual es parlava. Va començar, així,el cinema sonor. Els films es classi-ficaven en gèneres: còmic, wes-tern, comèdia, musical, terror,dibuixos animats, policíac (méstard anomenat cinema negre),etc.

La primera pel·lícula en color,La fira de les vanitats (BeckySharp), del director RoubenMamoulian, és de 1935. La tèc-

nica s’anomenava Technicolor.Es podia veure a la pantalla, perprimera vegada, tot un universcromàtic, cridaner i fastuós queomplia les sales d’espectadors ique convertia el cinema en unamena d’art total: color, música,declamació, trucatges, vestuari,decorats, maquillatge, maque-tes..., un dels divertiments pre-ferits pel públic. A Europa, lestècniques de color empradeseren Eastmancolor, Gevacolor oFerraniacolor.

Nous tempsAls anys cinquanta, la televisiócomençà a competir de debòamb el cinema. El nombre d’es-pectadors caigué en picat i laindústria va haver de prendremesures per recuperar-los. Ésquan apareixen les grans pan-talles com el Cinemascope, elCinerama, la VistaVision... elcine en relleu, el so estèreo.

A Europa surten movimentsestilístics com el neorealisme aItàlia, que vol reflectir la durarealitat de la postguerra ambuna nova mirada als problemeshumans i socials, amb actors noprofessionals i escenaris natu-rals. A França sorgeix la nouve-lle vague, grup de directorsinnovadors que treballavenamb pocs mitjans, i aAnglaterra, el free cinema, pes-simista i crític amb la hipocre-sia puritana d’aquell temps.

El cinema, cada vegada mésadult, necessita de noves histò-ries per contar. Els guions sónmés complicats i sofisticats amesura que avancen els anyssetanta i vuitanta; quasi desa-pareixen els gèneres. Un filmpot ser, al mateix temps, unacomèdia, un drama i un wes-tern; no hi ha límits ni fronteres.

El vídeo i el DVD fan que lagent pugui veure des de ca sevamés pel·lícules que mai no s’ha-vien vist. A partir dels anysnoranta, les noves tecnologies itractaments electrònics de lesimatges per ordinador creen larealitat virtual aplicada al cine. Jatot és possible; els efectes espe-cials són espectaculars, el colormanipulable, el so perfecte...

Segur que sortiran nous rea-litzadors que ens sorprendran.La màgia de les imatges enmoviment no morirà mai.

Miquel Sebastián

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 739 – . 29 de març de 2006

Amb la col.laboració de:

Amb el patrocini de:

Més de cent anys de cinema...

Existeixen les deu millors pel·lícules de la història del cine-ma? No, n’hi ha més de deu i més de vint. Però aquesta ésuna curiosa llista que es fa i refà sovint, perquè els teòricsde l’art gaudeixen de classificar-ho tot, quan els artistes i,en aquest cas, els creadors cinematogràfics, l’únic quevolen és que els deixin fer la seva feina en pau.

He fet la meva llista; per tant, el títol d’aquest article, enrealitat, hauria de ser Les 10 millors pel·lícules de la història:la llista de Miquel Sebastián. Però, he de confessar, perdesgràcia meva, que no he vist moltes d’obres mestres delcinema mundial per la dificultat de viure a una comunitatque encara no compta amb cap filmoteca. Fetes aquestesdues excepcions, la primera un poc supèrbia –ho reco-nec–, vet ací el resultat:

■ Llums de la ciutat (City Lights, 1931), de CharlesChaplin.

■ La diligència (Stagecoach, 1939), de John Ford.■ Casablanca (Casablanca, 1942), de Michael Curtiz.■ El quart manament (The Magnificent Amberson´s,

1942), d’Orson Welles.■ Roma, ciutat oberta (Roma, città aperta, 1945), de

Roberto Rossellini.■ Lladres de bicicletes (Ladri di biciclettes, 1948), de

Vittorio De Sica.■ Johnny Guitar (Johnny Guitar, 1953), de Nicholas Ray.■ D’entre els morts (Vertigo, 1958), d’Alfred Hitchcock.■ El verdugo (1963), de Luis García Berlanga.■ Blade Runner (Blade Runner, 1982), de Ridley Scott.

Les 10 millors pel·lícules de la història

El 22 de març de 1895, els germans Louis i AugusteLumière projectaren, a la Societé d’Encouragement à l’Industrie Nationale de París, la primera pel·lícula

de la història, Sortida dels obrers de les fàbriques Lumière.Era la culminació, amb èxit, de la possibilitat d’oferir

imatges en moviment, un somni ancestral de la humanitatque ara es feia realitat. Havia nascut el cinema, el setè art.

El nostre centre és petit: tres unitatsd’Educació infantil, una aula Asce (aulasubstitutòria dins un centre específic) isis aules d’Educació primària. La sevatitularitat és la Congregació deGermanes Franciscanes Filles de laMisericòrdia que, juntament amb elscentres Sant Francesc d’Assís delPassatge Can Faixina de Palma, Manacor,Muro, Sa Pobla, Son Servera i MaterMisericordiae, té la petita i a la vegadagran pretensió d’educar pensant en unfutur. Per tal motiu fem feina conjunta-ment i apuntam a que les nostres esco-les siguin “Escoles de persones, escolesde futur”.

El centre que avui ens ocupa, estàsituat a una barriada de Palma i té alum-nes procedents de moltes nacionalitats.Aquest fet, ens obliga a plantejar l’edu-cació d’una manera molt personalitzada.Com a centre concertat, tenim les ajudesque se’ns assignen: a més dels tutors itots els professors d’especialitats, mitjajornada de logopeda. També tenim unpsicòleg, així com la d’atenció preferent.

A aquesta petita escola hi trobareudues coses molt especials que no troba-reu a moltes escoles: l’aula d’Asce, quedóna la possibilitat a alumnes i profes-sors de conviure amb alumnes amb dis-capacitats físiques. És d’admirar com esviu la solidaritat en aquest centre, totsels alumnes volen col·laborar per ajudarals infants que tots sols no poden fer allòque normalment podem fer els altres.

L’altra cosa que tenim que no troba-reu a un altre centre, ni gran ni petit, nia les Illes, ni més enllà, és l’aplicació dela tècnica Tomatis a un centre d’educa-ció. I és aquesta que sobretot volemdonar-vos a conèixer, perquè n’estamben contents dels seus resultats.

Què és la tècnica Tomatis?És una tècnica d’iniciació que, mitjançantuna orella electrònica (complex simula-dor electrònic de l’oïda humana), permetrestituir les freqüències agudes, resta-blint el bon funcionament del sistemanerviós, assegurar l’equilibri del cos,desenvolupar l’orientació, reestructurarels circuïts del control de la veu i del llen-guatge, equilibrant tots els problemesderivats d’ells (lectura, escriptura...), així

com aportar al cervell l’energia necessà-ria per al seu dinamisme i afavorir la sevamaduresa, al més profund de nosaltresmateixos, com és l’ESCOLTA A LA VIDA.

Aquesta tècnica la va descobrir el Dr.A. Tomatis, que va nèixer a París l’any1920 i va morir al desembre de l’any

2003 també a França. Era doctor enmedicina, otorrinolaringòleg, científicde gran rigor i terapeuta. Des de 1949va determinar amb tota precisió que elfetus estava atent a l’escolta del seuentorn sonor i molt especialment a laveu de la seva mare.

L’aplicacióDesprés de tenir tots els aparells necessaris:oïda electrònica, cascs especialitzats, unaplatina i cassettes de metall de música deMozart i gregoriana (de veus masculines ifemenines), audiòmetre especialitzat; ini-ciam l’aplicació amb els infants que tenenproblemes de llenguatge i d’aprenentatge.

L’aplicació d’aquesta tècnica consisteix:■ Primera entrevista. Es realitza l’anamne-

si al pacient.■ Entrevista amb el pare, mare o tutor.■ Test d’escolta.■ Una fase de preparació o fase passiva

per obrir l’orella a l’escolta,■ Segona programació.■ Tercer test d’escolta.■ Tercera programació o fase activa.■ Comença a treballar l’aprenentatge, la

interiorització de conceptes, la relació,la comunicació...

Aquestes tasques les duen a terme duesterapeutes especialistes en la tècnicaTomatis que, juntament amb l’equippedagògic del centre, coordinen l’aprenen-tatge, sempre amb coordinació amb elstutors, que són imprescindibles per ajudar iacompanyar el seu creixement.

Cal remarcar que aquesta pionera expe-riència és en tot moment supervisada per ladoctora Cori López Xammar, pediatra, neu-ropsicòloga i especialista en la tècnicaTomatis. La doctora Cori va ser la introduc-tora d’aquesta tècnica a Espanya i va tenir lasort de poder rebre directament les ensen-yances del doctor Tomatis; i això es pot dirque és tot un privilegi per al nostre centre.

Els resultatsUs podem assegurar que els canvis quees produeixen amb els alumnes quereben aquesta ajuda són molt notables.

Haver implantat aquesta tècnica tan inno-vadora, i tan poc coneguda, no ha estat altracosa que un intent per evitar, ja des de benpetits (des dels tres anys), el fracàs escolar,disminuir l’ansietat i l’angoixa, tant de l’infantcom dels seus pares, perquè els seus fills noprogressen i haver optat des del nostre pro-jecte educatiu per ajudar els més necessitatsi els més desfavorits de la nostra societat.

Margalida Femenias Crespí

Col·legi Sant Francesc d’Assís (Palma)

Aplicació de la tècnica ‘Tomatis’

Per la publicació d’aquesta experiència, el col·legi Sant Francesc d’Assís serà obsequiat amb la

Gran Enciclopèdia en Català d’Edicions 62

i l’autora participarà en el sorteig d’un viatge d’un cap de setmana a una capital europea

2 Diario de Mallorca Dimecres, 29 de març de 2006Diari de l’escola

FOTOS: JOAN LLADÓ

Dos nins amb la música del mètode ‘Tomatis’. La doctora Cori conversant amb Margalida Femenias, Eulàlia Colom i Bartomeu Rigo.

Concurs Una mica de tot

1. L’home és un animal mamífer i vertebrat.VERTADER FALS

2. L’esquelet és el conjunt de músculs del cos.VERTADER FALS

3. La malaltia és la falta de salut.VERTADER FALS

4. El sentit de l’oïda ens permet percebre els sabors.VERTADER FALS

5. La miopia és un defecte de la visió.VERTADER FALS

6. A l’interior de la columna vertebral està la mèdul·la espinal.VERTADER FALS

7. Els espermatozoides són les cèl·lules sexuals masculines.VERTADER FALS

8. La sang és el líquid que corre per les venes i les artèries.VERTADER FALS

9. L’os més gran del cos humà és el radi.VERTADER FALS

10. Els ronyons formen part de l’aparell excretor.VERTADER FALS

11. El cor batega unes mil vegades per minut.VERTADER FALS

12. El cor humà té dues aurícules i dos ventricles.VERTADER FALS

13. El cerebel coordina els moviments i manté l’equilibri.VERTADER FALS

14. A l’estómac, els aliments es mesclen amb els sucs gàs-trics.VERTADER FALS

15. Inspirar és fer entrar aire als pulmons.VERTADER FALS

Entre les car-tes que con-tenguin lesrespostescorrectes sesortejaran 10lots de 10 lli-bres, formatspel llibre de lafotografia(L’avi elPresumpte dePaloma Bordons) i 9 llibres més de lacol·lecció Tucan.

Heu d’enviar el cupó del concurs (pot esser unafotocòpia), abans de dia 5 de maig a:

Diari de l’escolaConcurs Una mica de tot

Carrer de Puerto Rico, 1507007 Palma

Les solucions i la llista d’afortunats les troba-reu a les pàgines del Diari de l’escola deldimecres dia 10 de maig.

Premis cortesia d’

Nom i llinatges: ..................................................................................................................Edat: ................. Curs:..................................Carrer: ..........................................................Núm ............ Codi postal: ........................Localitat: .....................................................Telèfon: ........................................................Centre escolar: ...................................................................................................................

El cos humà

Diario de Mallorca 3Dimecres, 29 de març de 2006 Diari de l’escola

Per fer amb les mans

Flors de paperMaterial necessari■ Paper pinotxo de diferents colors■ Tisores■ Un neteja-pipes (o un filferro embolicat amb cinta

aïllant de colors)

Elaboració1.- Posa sis fulls de paper pinotxo un sobre l’altre(també en pots posar més, si vols una flor més “plena”).2.- Retalla el munt per tal que tengui 30 cm d’amplada.Això et donarà una flor d’uns 23 cm; si la vols més peti-ta, retalla a menys amplada.3.- Començant per dalt, fes doblecs d’uns 4 cm d’am-plada per formar un ventall.4.- Fixa el centre del ventall amb el neteja-pipes.Després, trena els extrems del neteja-pipes per formaruna tija central. Si no tens neteja-pipes, pots fabricar latija amb filferro prim embolicat amb cinta aïllant decolor verd.5.- Retalla les voreres del paper. Si ho fas amb tisores deziga-zaga, aconseguiràs que et surti la flor amb les vore-res ondulades.6.- Doblega el ventall per la meitat a l’alçada del neteja-pipes i separa cada capa de paper, des de fora cap adins. Aquesta operació és la més delicada i s’ha de feramb molta cura, ja que el paper es pot rompre moltfàcilment.

Enhorabona! La flor ja està acabada.

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

Efectuat el sorteig entre totes les respostes rebudes i que han estat correctes, els premis del mes de març han estat per a:

■ Pack de 5 lectures graduades amb CD Audio.Neus Morell Servera. 4t A. Col·legi Públic Es Puig (Sóller).

■ Pack de 5 lectures en versió original.Carmen Galmés. IES Son Servera.

■ Biblioteca d’aula.Classe 3r ESO de l’IES Son Servera.

La propera setmana trobareu a les pàgines de Diari de l’escola l’activitat corresponent al concurs Aprèn anglès amb Macmillan del mes d’a-bril. Es tractarà de relacionar la imatge de diferents personatges amb la descripció corresponent.

Solucions i guanyadors

4 Diario de Mallorca Dimecres, 29 de març de 2006Diari de l’escola

Apunts

MATERIAL DE RESIDUS

Mallorca recicla ha organitzat elV Concurs d’objectes realitzatsamb material de residus. Hipoden participar alumnes d’in-fantil, primària, secundària, bat-xiller i educació especial, a mésde col·lectius d’educació no for-mal. Els treballs s’han de presen-tar al Parc de TecnologiesAmbientals entre el 3 i el 19 demaig, empaquetats i amb unafitxa per objecte. Amb els objec-tes presentats es farà una expo-sició del 30 de maig al 15 dejuny. Informació al 971 60 70 36.

POESIA EN ACCIÓ

L’associació Poesia en Acció haconvocat un concurs poèticadreçat a tot el col·lectiu educa-tiu. Hi ha dues modalitats: poe-mes que desenvolupin els temesdels valors ètics i eslògans per aun món millor. Hi haurà quatrecategories: primària, ESO i FPgrau mitjà, batxillerat i FP grausuperior, i professorat i personaladministratiu. El premi consistiràen la publicació dels poemespremiats en una antologia. Mésinformació Josep Pizà i Vidal (63934 57 88 o josep_piza@yahoo.es)

CONCURS DE FOTOGRAFIA

Vos recordam que aquest diven-dres, 31 de març, finalitza el ter-mini de presentació de treballsal V Concurs de fotografia educa-tiva, que ha organitzat l’Arxiu iMuseu de l’Educació de les IllesBalears Hi poden participar totsels docents de les illes, en situa-ció activa o jubilats, així com elscentres. Queda exclòs el profes-sorat que imparteixi o tenguil’especialitat de fotografia. Eltema del concurs és Les activi-tats complementàries i cadaparticipant pot aportar unmàxim de dues fotografies.

LLEGIR PER CRÉIXER

Recordam a totes les classesque han participat al con-curs Llegir per créixer d’a-quest segon trimestre queles respostes han de tenirentrada al diari abans de les14 hores d’aquest properdivendres, 31 de març.

Aprèn anglès amb Macmillan

Pàgina oberta

Els problemes de la professió docentQuins són els problemes que afecten laprofessió docent en l’actualitat?, emdemanen des d’aquesta secció. Uff! Perquin hem de començar?

Compartim amb tots els professionalsels seus problemes i no volem parèixer elsmés perjudicats per la situació actual de lasocietat, ni volem venir a plorar, però síque n’exposarem algun que ens afecta atots, a pares i mares i docents.

Comencem pel Projecte Trilingüe de laConselleria. Ja ens costa molt desenvoluparun ensenyament bilingüe de qualitat per-què ara ens confonguin amb una altra llen-gua. El que farà serà dificultar l’adquisiciódel català com a llengua vehicular en bene-fici del castellà i anglès. A més, pot provocardiscriminació entre els centres en beneficidels que tenen més recursos. Al nostre cen-tre ja fa deu anys que ensenyam anglès apartir dels tres anys. Creiem que des de laConselleria es pot promoure el treballarl’anglès des de ben petits per augmentarels coneixements d’aquest idioma als esco-lars; però d’això a fer una llei per poder feruna escola trilingüe a tots els centres de lesIlles, no ens sembla viable econòmicament.

El professorat cada vegada ha de fercoses que abans feien les famílies, a causade la manca de temps per a les tasqueseducatives dels pares, mares i padrins tre-balladors. Per això, els mestres demanammés comprensió i col·laboració de lesfamílies, així com més confiança, credibili-tat i respecte per a la nostra professió.

Trobam, també, a les escoles una quan-titat excessiva de nins sobreprotegits perpart dels pares; nins i nines que tenen elque volen i més i, per això, persones insa-tisfetes i desgraciades.

Cal apuntar també com a problemàticaescolar, la d’uns currículums amb massacontinguts conceptuals i una manca decontinguts pràctics i/o experimentals, tanta primària com a ESO.

Per últim, nosaltres creiem que un delsproblemes greus que pateix el primer cicled’ESO és que infants tan petits, que vénende fer 6è de primària, es trobin mesclatsals instituts amb altres alumnes de moltmés edat i amb interessos totalment opo-sats i amb nivells de maduresa molt dife-rents. Això fa que aquells es despistin isiguin atrets per conductes no desitjables.D’aquí vénen els problemes de convivèn-cia dins les aules, que hi són, i ens semblaque massa gent acluca els ulls davant això.

El més importantQuè és el mes important per a un mestre?És la segona qüestió.

L’infant és el més important i volem rei-vindicar definitivament aquesta afirmació.Un mestre ho és per vocació i això fa gau-

dir de la nostra professió. Quan una perso-na elegeix aquest camí és perquè voltransmetre uns valors amb els quals creu.

L’alumnat de Son Servera, com el demoltes altres escoles de les Illes, ninsinquiets, necessitats de bons models ambqui poder identificar-se, pateixen com totsnosaltres les conseqüències d’un sistemaeducatiu al qual costa adaptar-se al ritmevertiginós d’una societat que cada diacanvia i es renova; uns infants que no sónculpables del fracàs escolar d’una “Escola”amb massa continguts de caire teòric i que

oblida massa sovint partir dels interessos ide la realitat immediata del propi infanti.

Ubicat a una zona turística, la majoria delnostre alumnat no té com a idioma matern elcatalà, per tant és primordial fer una bonaimmersió lingüística. Per aconseguir-ho, esnecessita la col·laboració i predisposició de lesfamílies cap a la nostra llengua i cultura i això,desgraciadament, no sempre es produeix.

Tomeu Jaume GilDirector del CP Jaume Fornaris i Taltavull

Son Servera

FOTO: B. RAMÓN

Les nostres escoles

Nom: COL·LEGI PÚBLICCA’S SABONERS

Nivells d’ensenyament:Educació infantil i primà-ria

Adreça: Carrer Coloms, 15 -07182 Magalluf

Telèfon: 971 68 16 92

Fax: 971 68 10 28

E-mail: cpcassaboners@educacio.caib.es

Web: arrakis.es/saboner

Matrícula: 400 alumnes

Professorat: 31

Serveis: Guarderia, menja-dor, transport escolar,activitats extraescolars

Col·legi Públic Ca’s Saboners (Magaluf)

La propera setmana, IES Son Rullan (Palma)

Joan Mora Mir ocupa el càrrec de directordes de fa sis anys en un col·legi que “parti-cipa com a centre pilot del projecte CiutatsDigitals, que aposta per les tecnologies dela informació i comunicació com a einaeducativa. Forma part de la xarxa educati-va de Calvià-Andratx que permet la coordi-nació entre tots els centres educatius de lazona a través d’un seminari permanentd’equips directius (i inspecció educativa iajuntament), el qual permet engegar pro-jectes, innovacions, intercanvi d’experièn-cies, coordinació amb secundària permillorar l’acció educativa”.

-D’on prové el nom?-De la possessió Ca’s Saboners, situada al’antiga zona humida de Magalluf i on esfabricava sabó de manera artesanal. El cen-tre és prop de complir vint anys i està situata un lloc privilegiat de Magalluf des delqual es domina tota la marina.

-De quin alumnat us nodriu?-De Magalluf i de les zones d’influència deCala Vinyes i Sol de Mallorca (Casino).L’alumnat estranger representa un percen-tatge molt significatiu del total. La diversitatja fa molts d’anys que forma part de la nos-tra comunitat educativa i els alumnes d’in-

corporació tardana for-men, així mateix, unacaracterística a la zona.

-Què ha d’oferir un cen-tre educatiu a la socie-tat?-Recursos humans sufi-cients, infraestructuresadequades, una ofertaeducativa de qualitat iuna dotació econòmicaadequada esdevenenindispensables perquè uncentre públic d’ensenya-ment pugui assolir elsseus objectius fixats.

-Teniu una web benactiva.-S’hi troben tots els nostres projectes (agru-paments, patis, TIC, PEC, pla d’evacuació,programacions, activitats, etc.) amb la finali-tat que tota la nostra comunitat educativapugui consultar-la. Tenim obert, també, unblog, accessible des de la web, en el quals’hi poden penjar suggerències, comentaris,etc. sobre l’activitat diària de l’escola.

-En quina situació es troba la normalitza-

ció lingüística?-El nostre projecte lin-güístic inclou un pla detractament de llengüesque té com a eix la figuradels referents lingüístics(identificació de personesamb llengües). Ja fa moltsd’anys que tenim incor-porat l’ensenyament del’anglès des dels tres anys.

-Com organitzau lesactivitats extraescolars?-La col·laboració centre-AMPA esdevé imprescin-dible per a un bon fun-cionament de l’escola.L’organització d’escoles

d’estiu -en col·laboració ambl’Ajuntament de Calvià-, activitats de latarda i la participació en totes les activi-tats que du a terme el centre fan que lanostra escola sigui un “lloc educatiu” tantal matí com a la tarda. L’Ajuntament deCalvià compta també amb un programad’enriquiment educatiu que es realitza ales escoles amb personal especialitzat ique, en coordinació amb l’escola, incideixdirectament en el nostre alumnat.

JOAN MORA, DIRECTOR

“Les tecnologies de la informació i comunicació són les noves eines educatives”

FOTOS: JOAN LLADÓ

Diario de Mallorca 5Dimecres, 29 de març de 2006 Diari de l’escola

6 Diario de Mallorca Dimecres, 29 de març de 2006Diari de l’escola

Plega amb na Sachi

L’Origami i les matemàtiques (I)

III Trobada de Coordinadors Ambientals

En les darreres dècades, els científics hantreballat per tal de resoldre certs proble-mes científics utilitzant l'origami. Per altrabanda, també hi ha professors de matemà-tiques que empren l'origami per a ensen-yar la matèria d’una manera més variada.

El plec que presentam avui, una combi-nació de la ciència espacial i l'origami, vaser inventat pels astrofísics japonesosKoryo Miura i Masamori Sakamaki, de laUniversitat de Tòquio, com un mètode pera plegar els panells solars dels satèl·litsespacials. En l’actualitat, s’utilitza per ple-gar i desplegar fàcilment mapes.

Els doctors Miura i Sakamaki treballennormalment per trobar una solució a pro-blemes d'empaquetar grans objectesplans, com són les antenes dels satèl·lits oels col·lectors solars, en el tamany méspetit i compacte possible i també de lamanera més ràpida possible.

Els mètodes tradicionals de plegar elsmapes podien causar alguns problemes.Per exemple, un mapa plegat ortagonal-ment necessita una sèrie de doblega-ments i desdoblegaments molt compli-cats. o altre plec pot causar que el paperes rompli en el punt on coincideixen dues

línies, vertical i horitzontal. Per no teniraquests problemes, cercaren la solució enl'antic art japonès de l'origami.

Instruccions1. Amb un paper rectangular, plega’l en 4

parts de manera muntanya-vall-mun-tanya.

2. Marca 1/2 i 1/4 al costat.3. Plega totes les capes des del punt de

l’esquerra abaix al punt marcat de 1/4.4. Plega el que queda de tira cap enrera,

marcant la línia que sigui paral·lela a lalínia marcada en el pas 3.

5. Continua les operacions 3 i 4.6. Repeteix el procediment fins que no

quedi cap part de la tira de paper senseplegar. Després, desplegau tot.

7. Canvia algunes muntanyes i valls segonsel dibuix.Les línies ziga-zaga alternen detotes muntanyes a totes valls.

Els centres o associacions interessatsen organitzar un curs de papiroflèxiaes poden posar en contacte amb naSachimi al telèfon 677 72 69 39.

Una de les finalitats del Seminarid’Ambientalització de Centres és esde-venir un espai de diàleg entre tots elscol·lectius relacionats amb l'ambientalit-zació. Propostes, idees, comentaris crí-tics... així com qualsevol altre qüestiórelacionada amb aquesta temàtica tenenel seu espai al nostre seminari.

Des d'aquestes línies volem convidartots els interessats en l'ambientalizatcióa participar a la II Trobada deCoordinadors Ambientals, que se cele-brarà al CEP de Palma el pròxim 8 demaig. La convocatòria va adreçada a totsels coordinadors ambientals i professo-rat de tots els nivells educatius que for-min part de la comissió ambiental delseu centre escolar. El matí es presentaran

les següents ponències:■ Proposta de reducció del consum

energètic dels centres escolars.■ Primera fase del Pla d’Acció de

l’Estratègia Balear d’EducacióAmbiental.

■ Canvi climàtic: causes, situació actual iconseqüències.

Després es presentaran les següentsexperiències:■ Una escola verda en marxa.■ Les renovables a l’IES Pau Casesnoves.■ L’aigua en diferents vessants.■ Investigam els residus sòlids urbans.■ El llum, el fum i el canvi climàtic.■ Cost ecològic del paper consumit al

CEP d’Inca.

L’horabaixa es dedicarà ala feina per grups dedebat sobre el temaFuncions del CoordinadorAmbiental, es farà unaposada en comú i s’apor-taran les conclusions.

Durant el descans s’ex-posaran materials sobreexperiències d’ambienta-lització realitzades a dife-rents centres escolars. Elscentres o persones inte-ressats en mostrar la sevaexperiència en forma decartells, materials… es poden posar encontacte amb na Catalina Ramis (971 4207 48 o cramis@dginnova.caib.es).

La inscripció a la trobadaes pot fer personalment alCEP de Palma, per fax (97124 95 32) o a la secció d’ac-tivitats de la pàgina webhttp://cprpalma.caib.es. Eltermini d’inscripció finalitzadia 27 d’abril a les 12 hores.El llistat d’admesos espublicarà dia 28 d’abril i calconfirmar l’assistència finsdia 3 de maig a les 12 hores.

Si voleu contactar ambel SACE, l'adreça del

correu electrònic del seminari és lasegüent: seminariambientalitza-cio@educació.caib.es.

El plec Miura (Miura ori)

Visites a la Fundació Reial Mallorca i a DIARIO de MALLORCA

IES Guiem Sagrera (Palma). IES Guiem Sagrera (Palma).

Visites a DIARIO de MALLORCA

Curs d’Educació Infantil del col·legi Jesús María (Palma). Curs d’Educació Infantil del col·legi Jesús María (Palma).

Curs de 3r d’ESO de l’IES Madina Mayurqa (Palma). Curs de 3r d’ESO de l’ES Son Ferrer (Calvià).

Curs de 3r d’ESO de l’ES Son Ferrer (Calvià). Curs de 3r d’ESO de l’ES Son Ferrer (Calvià).

Amb la col·laboració de:

Diario de Mallorca 7Dimecres, 29 de març de 2006 Diari de l’escola

8 Diario de Mallorca Dimecres, 31 de març de 2006Diari de l’escola

Visites escolars a La Granja d’Esporles

Podeu recollir gratuïtament la foto del vostre fill o filla i els seus amics a Centrofoto

Entregau aquest cupó a Centrofoto del carrer Bonaire de Palma

Col.legi Sant Vicenç de Paül (Coll den Rebassa.). 3 anys. Col.legi Sant Vicenç de Paül (Coll den Rebassa.). 4 anys.

CP Tresorer Cladera (sa Pobla). 3r curs. CP Tresorer Cladera (sa Pobla). 4t curs.

Col.legi Sant Vicenç de Paül (Coll den Rebassa.). 5 anys.

Totos els alumnes del CP Tresorer Cladera (sa Pobla).