Upload
premsa-local-sant-cugat
View
258
Download
6
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº97, 9 de juny de 1995
Citation preview
ELS Divendres, 9 de juny de 1995
CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 97 • Any III « US pessetes
I Punt i seguit Els dos centres públics de secundària de la ciutat presenten 159 alumnes a la selectivitat. Plana 5
Els veïns del carrer Torrent de la Bomba i la plaça del Doctor Galtes es queixen de la pudor del clavegueram. Plana 6
I Economia CCOO, UGT i USO convoquen tots els treballadors de la comarca afectats pels contractes temporals a una manifestació conjunta que sortirà el dia 22 de Sabadell. Plana 12.
La benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola ven combustible 1 pesseta més barat en un assortidor d'autoservei. Plana 12
Un veí de Sant Cugat ha estat condemnat a 7 anys de presó per estafa i a indemnitzar amb 1.872 milions de pessetes els perjudicats. Plana 13
I Cultura i espectacles La extrana pareja arriba avui al Centre Cultural amb les entrades exhaurides des de fa tres mesos. Plana 15
Els guanyadors del concurs Enrocka't diuen que «el poble viu aïllat de la música jove». Plana 16
Sangtraït presenta a Ràdio Sant Cugat el seu nou disc. Eclipsi. Plana 17
L'Espai Jove de la Casa de Cultura programa tres actuacions del circuit Connexió VO. Plana 17
Es constitueix l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat. Plana 18
I Esports El tennista santeugatenc Àlex Corretja cau eliminat als vuitens de final del Roland Garros, aconseguint així el millor resultat de la seva carrera en aquest torneig. Plana 23
I Punt divers La Universitat de la Pau presenta un programa per a la 12a edició centrat en el concepte de mediació en el conflicte. Plana 25
El concili català celebrat al Centre Borja es clou amb una cerimònia a Tarragona en què el nunci adverteix del perill del nacionalisme. Plana 26
I Apunts Les entitats culturals i esportives de la ciutat són un dels principals motors de la festa major, que començarà el 28 de juny. Plana 27
Més de 500 persones han participat en les sisenes jornades de l'Esbart Sant Cugat. Plana 28
La Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta inaugura una sala per a actuacions en directe. Plana 29
Presència
la revista Presència
Les activitats d'estiu ofereixen aquest any més de mil places
I Les possibilitats inclouen des de casals de • Organitzades per l'Ajuntament i algunes natura fins a estades esportives i colònies entitats, s'adrecen sobretot a nens i joves
• Sant Cugat.— L'oferta per participar en activitats d'estiu, adreçades tant a nens com a joves i adults, supera aquest any les mil cent places. El període d'inscripció per a la majoria d'activitats —que orga
nitzen l'Ajuntament, casals culturals i entitats del municipi— és obert i, en alguns casos, les places ja es van esgotar el primer dia. Les possibilitats són molt àmplies: des de passar quinze dies a la muntanya fent
esport d'aventura fins a dedicar unes hores dels mesos d'estiu a aprendre ceràmica o ioga. Els preus són també molt variats, sempre d'acord amb ia durada i els serveis disponibles. Plana 30.
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
La instal·lació de la barana s'ha fet, segons l'Ajuntament, per motius de seguretat. Foto: J.A. MULA.
Una barana de seguretat «camufla» el pont medieval de Can Vernet • Sant Cugat.— L'àrea d'Urbanisme va iniciar fa uns dies la instal·lació d'una barana metàl·lica al pont de Can Vernet, situat sobre la riera de Can Vullpalleres. Les obres es fan a instància dels pares
i la direcció de l'escola pública Pins del Vallès, que van advertir del risc d'accidents al pont per manca de seguretat. A causa de la importància històrica de l'aqüeducte, construït al segle XIV i catalogat com a
monument d'interès per al municipi, el Grup d'Estudis Locals ha adreçat una instància a l'alcalde en funcions, Joan Aymerich, en què demana un tractament curós del monument i del seu entorn. Plana 14.
£1 Sant Cugat Esport baixa de categoria en perdre l'últim partit • Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport de futbol no ha pogut evitar el descens directe de primera catalana a regional preferent. La derrota per 1 a 2 contra l'Olot en l'últim partit de lliga va provocar diumenge el canvi de categoria. Josep AJonso, l'entrenador que havia arribat a l'equip després de la dimissió de Carles Munuera, ha assumit el descens i se'n sent «el màxim culpable». El tècnic no ha pogut salvar la categoria, tot i que tres victòries consecutives havien fet pensar que era el revulsiu que necessitava el conjunt santeugatenc. Ara, AJonso negociarà amb el president del club, Francesc Ruiz, la seva continuïtat com a director de la banqueta vermell-i-negre. Planes 22 i 23. El Sant Cugat jugarà a preferent la temporada vinent, després
d'haver perdut l'últim partit de lliga. Foto: MANÉ ESPINOSA.
La prudència marca les primeres reunions post-electorals • Sant Cugat.— L'alcalde electe de Sant Cugat, Joan Aymerich, es reuneix aquest matí amb el cap de llista d'ERC, Jaume Busquets, per establir un primer contacte entre les dues formacions de cara a establir pactes puntuals per al nou mandat. Les possibilitats, però, continuen encara molt obertes: el cap de llista del PSC, Àngel Casas, també s'ha reunit aquesta setmana amb Busquets i el cap de llista d'IC, Francesc Godàs, per intentar dibuixar una estratègia d'oposició. Mentretant, els partits han triat ja els vocals que els representaran a la Junta de Veïns de l'EMD: Carmen Pérez, del PSC, continuarà a l'oposició, tot i la seva derrota electoral. Planes 3 i 4.
Si ets subscriptor d Els 4 Cantons Demana avui mateix
la teva targeta del Club del Subscriptor
Hi sortiràs guanyant /
Ompliu aquesta butlleta i feu-la arribar a les oficines d'Els 4 Cantons, a Sant Cu»at. carrer Xerric, 5.
„ Ç » I j t t í
Butlleta dc petició dc la targeta del Club del SulrsíTiptí)r d FJs 4 Cantons
Nom i cognoms
Adreça
Població
Telèfon
Data naixement
! C.P.
D N I .
Professió
La targeta es pot anar a recollir a Els 4 Cantons, c/ Xerric, 5. Sant Cugat
Feiners; de 9 a 2 i de 4 a 7
PROVES DE SELECTIVITAT 3 » Divendres, 9 de juny de 1995 FERUMS AL TORRENT
159 estudiants de COU santcugatencs s'enfrontaran els dies 20 i 22 de juny a la temuda selectivitat. L'any passat, el 98% dels alumnes va superar les proves d'accés a la universitat. Plana 5
Els veïns del Torrent de la Bomba, cobert fa uns anys, i de la plaça doctor Galtes suporten pudors i inundacions tant si plou com si no. Dues connexions de les clavegueres estan mal fetes. Plana 6
I LES CONSEQÜÈNCIES DEL 28-MI
LA COMPOSICIÓ DE LA JUNTA DE VEÏNS DE L'EMD DE VALLDOREIX i -"'ís:r
Sanmartí ArgeSch President electe
EMO(CRJ)
45 anys
Gràfic: EL PUNT
La candidata pel PSC a la presidència de l'EMD el 28-M, Carmen Pérez, ha acceptat continuar quatre anys més com a vocal socialista de l'oposició. Després de la sopresa que va provocar la victòria
—amb diferència— del candidat de CiU, Jaume Sanmartí, no estava massa clar si Pérez, que durant els últims dos anys havia format part de l'equip de govern de Miquel Masanés, voldria continuar des
de l'oposició. La vocal socialista era una de les incògnites que quedaven per completar la composició de la junta de veïns. L'altre era el segon vocal de CiU, que serà Miquel Paraira, militant d'UDC.
Carmen Pérez continuarà a la junta de veïns de l'EMD com a vocal de l'oposició
Atribueix el triomf de Sanmartí al fet que part de l'electorat «vota només unes sigles»
Miquel Paraira, d'UDC, serà el segon vocal de la coalició CiU
C.C/À.C.
• Valldoreix.— Carmen Pérez, candidata socialista a la presidència de l'EMD de Valldoreix en les passades eleccions municipals, serà la vocal del partit a l'oposició de la junta de veïns. La decisió s'ha pres aquesta setmana amb el vist-i-plau de l'executiva del partit i de la pròpia Pérez. Tot i que el més habitual és que el vocal que correspon a cada partit coincideixi amb el seu candidat, en el cas dels socialistes no estava tan definit: podia ser que Pérez preferís no continuar treballant des de l'oposició, i més tenint en compte que durant els dos últims anys havia format part de l'equip de govern de Miquel Masanés.
La vocal socialista electe assegura que la seva oposició serà «pura i dura», però constructiva,
«Jaume Sanmartí —president electe de l'EMD— no tindrà les mans lliures. Faré un seguiment incisiu de la seva acció de govern: les coses que faci bé les recolzaré
i les que no faci bé, les criticaré, però sempre constructivament.» I afegeix: «el meu estil no és el d'oposar-me per sistema, però està clar que lluitaré per defensar
El tercer home c.c.
• El quadre de vocals de la junta de veïns de l'EMD de Valldoreix s'ha acabat de dibuixar aquesta setmana. Quedaven dos llocs buits: el del PSC, que l'ocuparà Carmen Pérez, i el segon de CiU, que és per a Miquel Paraira, militant d'Unió Democràtica de Catalunya. Aquesta decisió és fruit dels acords a què van arribar els dos socis de la coalició nacionalista a l'hora de concretar els pac
tes preelectorals. El candidat a la presidència i guanyador de les eleccions —Jaume Sanmartí— és de CDC i, com mínim, un dels vocals que aconseguís la coalició havia de ser d'UDC.
D'aquesta manera, a més del president, la junta de veïns, que es consituirà fomalment el 17 de juny, estarà composada per Mercè Calafell i Miquel Paraira de CiU, Carmen Pérez del PSC i Pan-taleón de Miguel del PP.
els interessos d'una part dels veïns de Valldoreix que va dipositar en mi la seva confiança». Al respecte, diu que el programa de Jaume Sanmartí no és precisament el que més lluitarà per aquests interessos i atribueix el suport que el president electe de l'EMD va rebre el 28-M a que «una bona part dels vots de CiU prové de la gent nouvinguda a Valldoreix i que vota unes sigles». Pérez reconeix que un agrupament de les forces d'esquerra hauria donat un millor resultat i augura que les relacions entre l'Entitat Municipal Descentralitzada i l'Ajuntament de Sant Cugat canviaran. «Estic convençuda que el dia 18 de juny es pagaran tots els endarreriments i l'alcalde de Sant Cugat es penjarà una medalla i dirà que les coses ja són diferents».
Aymerich i Busquets inicien avui les converses per al pacte
ce. • Sant Cugat.— L'alcalde electe de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el cap de llista i regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya, Jaume Busquets, es reuniran aquest matí per establir un primer contacte i delimitar la postura de cada força de cara a arribar a pactes de govern per als propers quatre anys. «El plantejament d'ERC és no estar tancats a cap possibilitat en aquests moments, i per descomptat també estem disposats a dialogar amb altres forces polítiques», assegurava Busquets a l'hora de tancar aquesta edició. «Pel que fa a la possibilitat d'un pacte amb CiU, el nostre partit té un compromís amb els electors que van votar el nostre programa», afegeix. ERC no té la intenció de partir d'«una posició de duresa en les negociacions», però considera que «hi ha una sèrie de punts que són fonamentals per al partit, com el medi ambient, el rellançament de l'economia local, el tema de l'habitatge, especialment el destinat als joves, i el reequilibri territorial, es a dir, una major descentralització».
Per la seva banda, Aymerich ja va anunciar que possiblement la seva oferta a ERC partirà de negociar pactes puntuals per a tot el mandat que assegurin un govern d'estabilitat. Els punts concrets d'aquesta oferta no es coneixen; el d'avui serà un primer contacte que s'anirà ampliant els propers dies. Aymerich tampoc no descarta la possibilitat de temptejar altres grups polítics i ha convocat tots els caps de llista a una reunió la setmana vinent.
M139TO062
Portes
Blindades
SEGURETAT
Pwl nwa Sant Cugat del Vallès. w 5 8 9 1 7 99
poptot
venda, neteja i restauració
de catifes • Servei de guarda i
conservació.
• RecóBida i lliurament
gratuïts.
Exposició i venda: Canovas del Castillo, 4 TM. 674 8S 00 • 589 22 21
Tallers: Av. Can Caldes, 16 TM. 589 46 56 • 589 47 16. Fauc 589 22 21
06190 Sant Cugat del Vallès
CLÍNICA DENTAL ADEVILL
« * % *
• Odontologia en general • Ortodòncia infantil i adults • Pròtesis dentals (Laboratori propi) • Implantologia • Cirurgia maxil.lo-facial • Assistència a col·lectius i entitats asseguradores
^ y - FRANCESC MORAGAS, 23 - TEL. 674 01 46 - SANT CUGAT DEL VALLÈS
**)**_
la Campanya de prevenció buco-dental Clínica Adevill • Visita de revisió i diagnòstic • Neteja ifluoració (en finalitzar el tractament)
Presentar-ho a recepció
4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995
LES CONSEQÜÈNCIES DEL 28-MI
Pactes sense presses c.c.
Q present
ue ningú no tregui les coses de mare. CiU ha perdut la majoria absoluta, però encara te una àmplia re-
"itacio al consistori, que li permet, si vol. governar en minoria. Haurà de buscar el vot que li manca per arribar a onze i aprovar així els punts de l'ordre del dia dels plens en què no hi hagi el consens previ amb algun dels quatre partits de l'oposició. Haurà de buscar el vot o bé l'abstenció. El pacte per obtenir aquest vot o aquesta abstenció haurà de ser en majúscules o minúscules. En el primer cas. estaríem parlant de formar coalició de govern i que alguna de les forces polítiques de l'oposició —el PSC'.el PP. IC i ERC— deixessin de ser-ho i integressin els seus regidors en l'equip governamental. Aquest pacte amb majúscules es veu difícil. D'una banda, O U no ho necessita i, de l'altra, el partit que s'hi inclogués podria quedar diluít dins el govern municipal. Tot i que no podem descartar la possibilitat anterior, sembla que el més raonable és el pacte en minúscules, o sigui, allò que s'anomenen pactes puntuals. Aquí hi ha una gamma molt àmplia, tant pel contingut que s'hauria de discutir com per la durada de l'acord puntual. De moment, coneixem una part de la negociació: Aymerich i el seu equip, üuina pot ser l'altra'.' El primer candidat es ERC. Té el regidor que fa falta a CiU. és un partit nacionalista i força punts
Després de la marea de la setmana posterior a les eleccions, arriba l'hora de començar a discutir
tranquil·lament qui es casarà amb qui —si és que algú ho fa— a l'hora dels pactes.
del seu programa són compatibles amb CiU. Aquest mateix setmanari publicava la setmana passada que amb qui primer vol parlar Joan Aymerich és amb Jaume Busquets. El regidor electe d'ERC, per la seva banda, recordava que un dels punts clau del seu programa és la defensa integral de la Torre Negra i rodalia. Serà aquest el tema d'intercanvi? Interessarà ERC" entrar al govern municipal' Haurà de seguir les directrius del tàndem Colom-Rahola? Preferirà un pacte a terminis? Encara és aviat per conèixer la resposta a aquests interrogants. De moment, comencen les converses i, abans d'arribar a un pacte, si és que s'hi arriba, s'ha d'establir un clima de confiança necessari. Potser el símil no és gaire afortunat, però posats a comparar —tot i que les comparacions sempre són odioses— ens podem trobar que. a Sant Cugat, Aymerich hagués de fer el paper de Felipe i Busquets, el de Pujol. Per sort per als polítics santeugatencs. ells no han d'arrossegar certes rèmores.
Però tornem al tema. Si no hi ha acord entre CiU i ERC, cap on girarà els ulls Aymerich'.' El panorama es complica. Sembla di
fícil un acostament cap al PSC o cap a IC. No tant per la qüestió programàtica —més que diferències, hi ha matisos— com pel que representen les dues formacions a Sant Cugat. Queda el PP. Ja es va fer al 1987. però la situació és molt diferent de la del 1987. La posició del PP a escala estatal i la radicalització de les actituds anticatalanes dins la formació d'Aznar, farien quasi invendible aquest pacte a l'electorat de CiU.
Però aquests dies es produeixen altres moviments en l'ambient polític local. Àngel Casas ha demanat iniciar converses amb IC i ERC. Ja que no té el govern d'unitat que havia predicat durant la campanya, buscaria, ara. la de l'oposició d'esquerres. Tot i que Casas també vol parlar amb el PP, a primera vista s'ha de descartar que Ics converses puguin anar més enllà. Almenys de moment. Perquè en vista del funcionament dels partits a la resta de l'Estat (el pacte a la grega d'Astúries, per exemple), tot és possible. Ara com ara. però, situem-nos en la hipòtesi de la unitat d'esquerres. Una unitat, que podria servir, de moment, per funcionar en bloc davant CiU. Darrera d'aquesta estratègia, què hi
pot haver? Especulem (que és molt sàl).
Primer: un intent de capitalitzar l'oposició i per tant, indirectament o directament, disminuir el pes d'IC i ERC. Sobre aquesta qüestió també tenim antecedents. La nit del 28-M mateix, Àngel Casas declarava que estava content dels resultats, perquè el PSC havia fet perdre la majoria absoluta a CiU. És obvi que el PSC va treure un resultat acceptable, però, en realitat, si algú es pot atribuir aquesta pèrdua de la majoria, són tota la resta de formacions polítiques, que són les que han incrementat el seu percentatge.
Segon: aquesta unitat podria abocar Aymerich a pactar amb el PP, amb el deteriorament que per a CiU comportaria aquest fet.
Tercer: boicotejar aquest possible pacte puntual per assolir la governabilitat entre ERC i CiU. Un pacte que no faria tant mal a ERC si els republicans són capaços de capitalitzar la contrapartida. I si aquesta és la Torre Negra, encara més. Així, la unitat de les forces d'oposició d'esquerra potser té trampes ocultes.
De moment, tot això són pures especulacions. L'única cosa certa és que no hi ha cap pressa per pactar. CiU necessita el pacte, sigui quin sigui, fonamentalment per aprovar els pressupostos. I fins aleshores encara pot ploure molt. (De passada, i pel bé dels nostres boscos, esperem que la metàfora es faci realitat.)
Àngel Casas inicia converses amb Iniciativa per Catalunya
ÀNÜHL.S CASTl'hRA • Sant Cugat.— El regidor electe Àngel Casas, portaveu del PSC, ha iniciat aquesta setmana converses amb els diferents portaveus de les altres formacions polítiques que són minoria a la oposició. La primera xerrada de Casas ha estat amb el regidor electe d'Iniciativa per Catalunya Francesc Godàs. Ange! Casas s'ha entrevistat també amb Jaume Busquets d'ERC.
El regidor electe socialista ha explicat que amb aquestes trobades pretén «millorar l'oposició». «Som minoria i hem de mirar de fer tanta força com ens sigui possible», explica Casas, que pensa que hi ha molts punts programàtics de confluència entre les diferents formacions, i que de totes es pot extreure el millor al servei del poble. Àngel Casas s'entrevistarà la setmana vinent amb el regidor electe del PP, Jaume Tarragó.
«Jo parlo amb tothom, encara que alguns no entenen per què han rebutjat el meu oferiment». referint-se a Convergència i Unió. Casas no va concretar els punts en què es podria arribar a una entesa, i va dir que quedaven pendents altres reunions.
Per la seva banda, Francesc Godàs va assegurar que les decisions queden pendents del possible pacte de Convergència i Unió amb Esquerra Republicana, i va dir que s'ha d'evitar un pacte entre CiU i el PP.
El 28-M a Sant Cugat: quatre reflexions i una conclusió
A busant de la confiança dels amics d'Els 4 Cantons, aprofito per fer-vos arribar les meves reflexions pos-
te lectora Is. Primera reflexió: cal canviar la
manera de fer les campanyes electorals. Totes les forces polítiques reconeixen en privat que l'esforç mediàtie que es fa durant la campanya no serveix per a gaire res, però —segons les possibilitats de cadascú— s'hi inverteixen milions i milions. Ningú no es pot creure les xifres donades a un mitjà de comunicació local: els partits declaraven una despesa global de poc més de vuit milions de pessetes. Considero, i no és cap disbarat, que cal multiplicar aquesta \itru com a mínim per ires. S han de trobar mecanismes, i això requereix un pacte previ entre les diferents forces polítiques, per fer arribar als ciutadans els continguts dels programes. Què es una campanya electoral si no una confrontació entre programes? Aquí, sense negar l'esforç que s'ha fet. han de tenir un paper fonamental els mitjans de comunicació.
Segona reflexió: els canvis electorals. pel que fa a vots i percentatges. han estat menys importants que la seva repercussió pel que fa a la representació municipal. Una primera aproximació. sense entrar en la sempre difícil detecció dels transvasaments de vots, ens diu que el principal moviment ha anat de CiU en direcció al PP i ERC. La seva lectura. que probablement en gran part cal entendre en clau nacional, suggereix que el PP ha deixat de «prestar» vots a CiU i ha retingut bona part del seu electorat de les generals i europees, i que ERC
JORDI CASAS
L'historiador i aviat ex-regidor de l 'Ajuntament de Sant Cugat per Iniciativa per Catalunya proposa que les forces d'esquerra s'uneixin i arribin a un acord
institucional amb CiU després de pactar els temes programàtics més importants.
ha recollit una part del vot nacionalista descontent de la política de pactes de CiU (i gràcies també, probablement, a la bona presència mediàtica a què ens ha acostumat en els darrers anys). Una altra lectura ens diu que el canvi de la eorrelació de forces entre centre-dreta (CiU i PP) i e s q u e r r a ( P S C . IC-Els Verds i ERC) ha estat només de tres punts a favor de la segona: s'ha passat d'un 55,97%/38.15% a un 54,34ró/41,19%. No entro en on caldria situar el vot d'U-NIS, ja que el millor que podria fer aquesta candidatura, després de tres intents frustrats, és deixar-ho córrer.
Tercera reflexió: cal valorar el mèrit del lleuger augment percentual de l'esquerra. tenint en compte el creixement social dels darrers anys i cl model de ciutat que s'ha anat consolidant estat qualificat de socialment excloent. No cal aportar gaires dades respecte d'això, algunes són prou contundents: som la tercera ciutat catalana pel que fa al preu de l'habitatge (després de Barcelona i Sant Just Desvern), la qual cosa no és aliena al fet que durant
els darrers quatre anys n'hagin marxat 3.133 persones; el 1991 ocupàvem el segon lloc (només superats per Matadepera) en la classificació vallesana de rendiments mitjans declarats per contribuent, i, finalment, el 1992 disposàvem d'un automòbil per 1,7
habitants. Malgrat No cal oblidar que això, que indica que
governar amb altres forces requereix una
cultura de govern que fins ara no ha existit. Jo aposto
per un acord institucional entre CiU i la resta de forces polítiques que inclogui els
grans temes i faciliti l'aprovació dels pressupostos»
cl qual ha
els vents electorals al nostre municipi haurien de bufar a favor del cen t r e -d re t a . aquest ha perdut tres punts percentuals i el seu principal baluard. CiU, s'ha quedat sense la majoria absoluta.
Quarta reflexió: mes enllà dels percentatges electorals. el fet que CiU hagi perdut la majoria absoluta és el més significatiu d'aquestes eleccions. Malgrat això. ningú no pot discutir que el futur equip de govern girarà entorn aquesta
força, ja que es la més votada i no és possible, per raons òbvies. un acord de totes les forces restants. S'ha dit que hi ha tres possibilitats: govern en solitari, pactes puntuals (que és aproximadament el mateix que l'anterior) i majoria estable amb la inclusió d'alguna altra força (aquí, el costum de
Joan Aymerich de veure els altres sempre a l'oposició, li fa cometre un lapsus linguae quan parla de no descartar l'«entrada d'un regidor de l'oposició a l'equip de govern», quan encara formalment no existeix ni govern ni oposició). Sembla que Joan Aymerich es decanta per la segona, encara que no fa escarafalls de la tercera i, en aquest sentit, apunta vers ERC i al mateix temps lamenta l'increment de vots del PP. Així, doncs, Joan Aymerich i CiU no es veuen atrets, aspecte amb el qual coincideixo i a la vegada agraeixo, per la idea d'una «majoria natural» CiU-PP. És a partir d'aquestes hipòtesis de treball que construeixo la meva CONCLUSIÓ:
Es bo, i ho he defensat sempre. la incorporació de l'oposició a l'acció municipal. Més que l'aplicació del corró de la majoria de govern. sigui la que sigui, prefereixo la síntesi democràtica. Ara és un bon moment per intentar-ho. No crec que una hipotètica incorporació d'ERC a l'equip de govern, sense deixar evidentment de ser legítima, interessi aquesta força, ni el conjunt de forces potencialment d'oposició, ni —això és el més important— Sant Cugat. Si ERC entrés a l'equip de govern —si no és que existeix una afinitat programàtica tan evident, que no sé veure en aquests moments, que faci innecessària qualsevol altra reflexió—. per la petitesa de la
seva representació i (sense que això pretengui ser una desqua-lificaició) el desconeixement de la maquinària municipal, aquest partit pot ser en la pràctica engolit pel grup municipal de CiU. No cal oblidar que governar amb altres forces requereix una determinada cultura de govern que fins ara no ha existit. Jo aposto per una quarta via fins ara no enunciada: un acord institucional (tinc una especial predilecció per aquest mot) entre CiU i la resta de forces polítiques que inclogui els grans temes i faciliti l'aprovació dels pressupostos municipals, que són, en definitiva, el gran escull d'un govern sense majoria absoluta. Els grans temes que caldrà consensuar, sense entrar ara en disquisicions per manca d'espai, podrien ser: contenció urbanística, la Torre Negra, política d'habitatge, pla de viabilitat econòmica, desconcentració administrativa, pacificació del trànsit del centre urbà, foment de la creació d'ocupació, política cultural i paper de les comissions informatives. Crec que les forces d'esquerra tenen una gran responsabilitat en aquest sentit: seria la manera d'incorporar part de les seves propostes —la gestió municipal no espera— a la tasca de govern. No cal oblidar que sumades representen el 41,19f;f dels electors, un punt més que CiU.
Altres opcions? Que CiU pidoli els vots sobre la marxa, amb les dificultats que això comporta, o que amb el temps sigui temptada a llençar-se als braços del PP, amb el que això comporta. CiU té la clau, però el que giri cap a la dreta o cap a l'esquerra depèn en gran part dels altres.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 PUNT I SEGUIT 5
ENSENYAMENT
Els centres públics de secundària presentaran 159 alumnes a la selectivitat
Les proves es faran els dies 20 i 22 d'aquest mes a la Universitat Autònoma RAMON LUQUE
• Sant Cugat.— L'IB Arnau Cadell i TIES Sant Cugat presentaran aquest any quatre alumnes més que el curs passat a l'examen de selectivitat. En total, faran les proves d'accés
El 20 de juny es donarà el tret de sortida a milers d'estudiants de COU de tot Catalunya, que afrontaran el darrer obstacle abans d'iniciar els estudis universitaris. Entre aquests, hi haurà un bon grapat d'alumnes de COU de Sant Cugat, que decidiran en poc més de dotze hores el seu futur. El primer dia de proves faran un comentari de text i els exàmens corresponents a les quatre matèries comunes per a totes les opcions de COU: llengua catalana, llengua espanyola, llengua estrangera i filosofia. El 22 de juny, 48 hores després de la primera jornada, faran els exàmens corresponents a les assignatures obligatòries i optatives.
El resultat obtingut pels alumnes del centres públics de la ciutat el juny de l'any passat és prou esperançador per als 159 estudiants d'aquests instituts, que afrontaran les PAAU d'aquí a uns dies. Ara fa un any van aprovar el 98 per cent dels que s'hi van presentar. La nota mitjana obtinguda per aquests va ser de 5,8. El percentatge d'aprovats de l'any passat va superar de gairebé sis punts l'obtingut el curs anterior. Per tant, una vegada més quedava demostrat que aprovar les PAAU no és difícil si s'ha fet un bon COU. La cosa important, però, no és tan sols aprovar, sinó treure una bona nota que permeti a l'a-lumne estudiar aquella carrera que vol. Cada curs són molts els alumnes que han d'estudiar una carrera universitària que han posat en el full de pre-inscripció en cinquena o sisena opció. Aquest fet comporta que l'alumne estigui absolutament desmotivat a l'hora de cursar els estudis uni-
a la universitat (PAAU) 120 alumnes de l'Arnau Cadell i 39 de 1TES Sant Cugat. El nombre de matriculats que han quedat fora de la convocatòria de juny per no haver aprovat el COU és de 100 a l'Arnau Cadell —dos
no faran les PAAU tot i haver aprovat— i de 65 a l'IES Sant Cugat. Pel que fa als centres privats, només han facilitat dades El Pinar, que hi enviarà 58 alumnes de 75, i La Farga, que en presentarà 47 de 62.
Trenta-nou alumnes de l'IES Sant Cugat preparen aquest dies la selectivitat. Foto: XAVIER LARROSA.
versitaris. De tota manera, la nota de la selectivitat no és l'única que determina quina mitjana tindrà cada estudiants per accedir a la universitat. La qualificació de les PAAU val la meitat de la nota global que dóna accés a les diferents facultats. L'altra meitat correspon a l'expedient acadèmic de BUP i COU de cada alumne.
Núria Cortès és una de les 120 alumnes de l'institut de batxillerat Arnau Cadell que afrontarà d'aquí a pocs dies la selectivitat. Segons ella, el problema principal és que
«hi ha molta matèria i poc temps per estudiar-la». Tot i que Núria Cortès té una bona nota mitjana de BUP i COU i només necessita un quatre a la selectivitat per entrar a estudiar químiques, no amaga la seva por: «Estic una mica espantada», comentava. Segons aquesta estudianta, «és necessari un filtre que controli l'accés a la universitat perquè per a algunes carreres hi ha poques places i molta gent». Tot i això, considera que seria millor «que se seleccionés la gent d'acord amb la nota
mitjana de BUP i COU i que només fessin la selectivitat els alumnes que han estat poc solvents».
Els resultats de les PAAU es faran públics el 4 de juliol. El dia 17 del mateix mes, el Servei d'Informació Juvenil de l'Ajuntament posarà en funcionament la consulta del resultat del procés d'adscripció universitària, de manera que tots els alumnes que hagin superat la selectivitat podran veure a quina facultat han estat admesos.
El Taller Jeroni de Moragues lloga vaixelles reutilitzables • Sant Cugat— EI Taller Jeroni de Moragues d'ocupació per a disminuïts s'ha adherit a la campanya del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) per reduir la producció de residus i ha inaugurat un servei de lloguer de 100 coberts reutilitzables per a àpats col·lectius. Segons dades del CEPA —l'equip que gestiona el projecte Residu Mínim a Sant Cugat— la ciutat genera 62.000 quilos d'escombreries diàriament. Gran part d'aquesta brossa són envasos, embolcalls i productes d'un sol ús, com plats, gots o tovallons de paper o de plàstic. El telèfon per sol·licitar el servei de lloguer de coberts amb rentat posterior inclòs, és el 674 50 48, del Taller Jeroni de Moragues.
/S.B.
La UAB substituirà les llaunes de beguda per ampolles retornables H Bellaterra.— Les màquines de llaunes de begudes instal·lades als bars i facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona desapareixeran aviat i s'aniran substituint progressivament per dispensadors d'ampolles de vidre retornables. Aquesta mesura forma part de l'acord a què es va arribar durant la darrera reunió de la Junta rec-tora de la Universitat. Aquest serà un dels primers passos per començar a aplicar el programa de recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim, el mateix que ja gestiona a Sant Cugat el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). Aviat s'instal·laran al campus contenidors especials per a paper, cartró i vidre. L'objectiu del programa és disminuir la producció de residus a la UAB. /c.c.
4$m *
'J l fWI*
[<r Servei + Gratuït a
Domicili Mercat Pere San, 120 58914 48
Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389
P A R C S I J A R D I N S
Fumigació al Monestir.— La brigada de jardins de l'Ajuntament ha començat una campanya de fumigació dels arbres de diferents zones de Sant Cugat. Una de les zones afectades és la dels jardins del Monestir, on tècnics de l'Ajuntament van començar a netejar la vegetació dilluns passat. Aquesta actuació es fa un cop cada any i l'objectiu és eliminar
el pugó que ataca els arbres. Precisament, aquest any se n'ha detectat força, al municipi. Normalment el tractament es realitza a la nit o a primeres hores del matí per evitar molèsties als vianants. L'actuació s'ha plantejat en fases, ja que el producte que es fa servir causa la mort d'altres insectes, i un ús massiu pot ser perjudicial per a l'ecosistema. / X.C.
Setmana Cultural de la Floresta
Concert de Música
Barroca Obres de:
Bach, Haendel,
Leclair, Purcell i
Soler
Madrona Elías, clavecí Philippe Vailet, oboè Olga Serra, soprano
ORQUESTRA DE CAMBRA SANT CUGAT
Patrocinada per:
„ . , .,_ . . ^CATALANA Dissabte 17 de juny MOCCIDENT
de 1995 — — — -a les 10 del vespre Direcció: J o s e p F e r r é
Entrada lliure ESGLÉSIA DE NTRA. SRA. DE MONTSERRAT DE LA FLORESTA
Organitzen: ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I VEÏNS DE LA FLORESTA I AIGÜES DE LA FLORESTA, S.C.C.L
6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS - Divendres. " de juny de 1995
SERVEIS
Veïns de la zona del Torrent de la Bomba denuncien la pudor del clavegueram
L'Ajuntament reconeix que hi ha un parell de connexions d'aigües negres mal fetes RAMON LUQUE
M Sant Cugat.— l£ls veïns de la plaça Doctor Galtes i del carrer Torrent de la Bomba s'han queixat de la forta pudor que desprèn el clavegueram en el tros que va des del carrer
«Ara fa temps que no plou i se sent molt més la pudor», comenta David Casas, veí de la plaça Doctor Galtes. Per Casas, la qüestió és «saber si la canalització és l'adequada o no». Els veïns estan força amoïnats perquè molts d'ells han de tancar les finestres per no sentir la pudor: «He hagut de tancar-la ara mateix perquè no ho podia aguantar, i això que estic a un quart pis. Si hem de passar tot l'estiu amb les finestres tancades, ens morirem de calor». explica Isabel Sanchez. Per aquesta veïna, «és lamentable que passi això al centre històric, en un lloc on passeja molta gent i que, ara que ve el bon temps, s'omple de gent que vol seure i gaudir d'aquest espai públic». Segons Julià Pere/, «s'hauria de netejar més sovint amb algun producte que dissipes la mala olor». I'ls problemes. però. no s'acaban aquí, ja que la plaça Doctor Galtes és un dels llocs mes afectats per les inundacions quan plou amb certa insistència. Molt comerços de la zona estan acostumats a treure l'aigua cada cop que plou.
Segons va explicar a aquest setmanari el tinent d'alcalde en funcions de l'àrea de MOSMA (Man-
Bonaventura fins a la plaça esmentada. Precisament per sota del carrer Torrent de la Bomba passa la riera de Sant Cugat, que va ser tapada i canalitzada ara fa uns anys. Segons l'Ajuntament, la riera no és el motiu
de la pudor, sinó unes canalitzacions mal fetes. Un problema afegit que també pateixen els veïns de la plaça són les continuades inundacions que es produeixen cada cop que plou amb força.
l·l problema són algunes connexions que passen per les clavegueres. Foto: XAVIRR I.ARROSA.
teniment. Obres. Serveis i Medi Ambient). Joan Recasens, «el problema son un parell de connexions que estan mal fetes». «Són con
nexions d'aigües negres que van a parar a la riera. De moment. estem intentant localitzar-lcs per posar-les en condicions», explica
Recasens. El tinent alcalde en funcions va assegurar que «el problema té solució» i que «no es trigarà gaire a posar-hi remei».
Quasi tot el personal de l'Hospital de la Mútua de Terrassa va fer vaga ahir
SÍLVIA BARROSO I Terrassa.— Pràcticament tot el personal sanitari de l'Hospital de la Mútua de Terrassa es va adherir ahir a la vaga que va afectar 31 centres concertats i un de públic —el de la Vall d'Hebron de Barcelona— de tot Catalunya. Inclòs a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP). l'Hospital de la Mútua de Terrassa és el centre on s'atenen pràcticament tots els pacients de Sant Cugat que són tractats per la Seguretat Social i necessiten tractaments o intervencions que depassen les atribucions del Centre d'Atenció Primària (CAP). Amb tot, la participació dels metges de la mútua terrassenca en aquest dia d'aturada —per primera vegada des que van començar les mobilitzacions de personal sanitari de les últimes setmanes— ha estat «totalment individualitzada», segons ha informat Magda Guerrero. membre del comitè d'empresa. Guerrero ha insistit que «la vaga ni tan sols es va proposar ni votar en assemblea. Simplement, el comitè va informar de la situació general a Catalunya i. a partir d'aquí, el personal ha triat la seva opció». Els treballadors de la Mútua de Terrassa tenen un conveni laboral propi amb l'empresa i. segons Guerrero, no els afecten «les reclamacions salarials que es fan en altres centres». En el mateix sentit. Magda Guerrero ha especificat que «tot i no plantejar cap demanda, el personal de la mútua s'identifica més que res amb la petició d'una millor organització de l'estructura sanitària i la protesta per les retallades pressupostàries».
SALA CUE, EL «BILLIARS-BAR» DE SANT CUGAT
EL CUE-BAR Però cem ja hem comentat la Sala Cue no és només un lloc on disfrutar del billar en unes condicions que no trobareu en cap altre lloc de Sant Cugat. La Sala Cue és també un bar musical de qualitat. La seva decoració de disseny, la seva perfecta il·luminació, els seus magnífics preus -més barats e^tre setmana- i la bona música, fan d'aquest local un lloc ideal per passar una bona esfona conversant amb els companys i amics. La Sala Cue té una àmplia gamma de
còctels i de cerveses d'importació. Els caps de setmana incorpora un disc-jockey professional que selecciona la millor música I a més, amb la vostra copa disposareu d'una alguna coseta per picar, que sempre és d'agrair. En definitiva, el local ideal per disfrutar de l'amistat i per dur-hi nous amics amb els quals també podreu practicar esports d'aventura i fer excursions que organitza la mateixa Sala. Si la coneixeu ja sabeu tot el que us hem explicat, i si no la coneixeu, no desaprofiteu l'oportunitat de comprovar-ho. La Sala Cue és el carrer Sant Martí, 12, en el mateix centre de Sant Cugat.
«B« 'illiars-bar». aquest mot anglosaxó és l'ideal per definir Sala Cue, l'únic local de les seves característiques que trobareu a la ciutat. Situat al carrer Sant Martí, al centre històric de Sant Cugat , ofereix la possibilitat de practicar el billar d'una forma seriosa i de prendre una copa, conversar o escoltar música en un dels millors ambients. Una perfecta decoració, una bona selecció musical, uns preus assequibles i unes taules de billar professional fan possible l'harmonia entre l'esport i l'oci. Recentment ha estat inaugurada una nova part dintre del local. Es tracta d'una sala amb calefacció equipada amb dos «1/2 Maten» de la marca SAM -la millor del mercat per poder practicar el billar de caramboles en unes condicions insuperables-. Aquesta zona està diferenciada de la part del billar americà, equipada amb tres taules professionals, també de la marca SAM. Tot això per gaudir del billar com del que és: un esport. La Sala
Cue organi tza campionats, ràn-quings, exhibicions amb grans mestres i, dintre de molt poc, cursets amb professors professionals. A més, si ho desitgeu podreu formar part del Club Cue, que funciona des de fa un any sense socis, i jugar de forma federada
en diferents lligues. Fins i tot, si teniu material propi, allà us el repararan, cuidaran i guardaran en perfectes condicions. Tot això no significa que per gaudir del billar a la Sala Cue hagueu de ser uns professionals. Si només voleu prendre una copa i jugar unes partides amb els amics, també ho podreu fer.
NOVA COL·LECCIÓ
DE SABATES I MONEDERS
PRIMAVERA/ESTIU
I LES GRANS NOVETATS EN
MOCADORS, «FOULARDS» I
«PAREOS»
Sant Jordi, 24 Tel. 589 29 54
08190 Sant Cugat del Vallès
SALIHAS P E L U Q U E R O
Dona Home Nens
Estètica Obert dissabtes
tarda
C/ Sant Jordi, 2 3 Tel. 6 7 4 8 9 1 5
Sant Cugat
C/ Santalò, 2 4 Tel. 2 0 0 33 8 4
0 8 0 2 1 Barcelona
ÓNJX C/ Sant Jordi, 35
Tel. 675 17 99
ARTICLES D'ARTESANIA BIJUTERIA EN PLATA
I MINERAL
MINERALS FÒSSILS
CORALS
LES MILLORS BOIIGUES • LES MILLORS BOIIGUES • LES MILLORS BOIIGUE!
C/Doctor Murillo
Versalitat d'estils i colors
MINAS P E L U Q U E R O
PERRUQUERIA DONA -HOME - NEN • Tractaments capil·lars. • Tiquet jove. • Preus especials en els treballs
fets per l'equip júnior.
CABINA D O N A D ESTÈTICA " Sant Jordl\25. 081Í0 - Sèit Cugat. Tel. 674 89 , * • Tractaments per aprimar.
• Quiromassatgista.
SOLÀRIUM • Santaló, 24.
Santaló, 24.|)8021 -Barcelona. Tel. 200 33 j
OBERT DISSABTES A LA TARDA Horari: de I0a20h.
C O L · L A B O R A C I Ó M È D I C A E N T O T S ELS T R A C T A M E N T S
CARME f*
• Bosses • Cinturons • Paraigües • Articles de
viatge i regal
Especialitzats en complements
de pell, i amés disposem d'un ampli assortiment
d'articles de oiatge i regals. Vingui
a conèixer les novetats de
primavera i estiu.
Dr. Murillo, 2 Tel. 675 5216
AQUÍ LI NO ESTILISTA INTERNACIONAL
C/ Sant Jordi, 18 Local Tel. 589 50 84
i *
f; •
Muntures de moda
Vidres de qualitat
Lents de contacte
Li graduem la visió
*m
Ü2
8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995
ELS FI CANTONS Si'Snianjn independent , català, comarcal i democracu
^ Premsa Local de Sant Cugat SL
r.iircr \ r r r k A lr OSlsX> Sani Ci^a i ik'l V;I
. f -y
Di rec to r
l . ·^pKüTJlKni!
Redactora en cap
I ,'lu I '.-niaibs
Redacció i i .•- i. \ .'.-I i .-.-.nu -,-.. Niin.i ,tt- Ma-. • Pum i M-ÍUH;. Cali Morell
i n - , , | ••(,;!,. \!-·,i:a. VÍ ' . I .T li.rr.i-. Jofi.ii R-riles, Pere Pich. Etiuant
r •( nit .r., : ; s ; v j . i . -•-<. Motit-f Mul l Reportatges), Carme Reverte
<prtM. MISM Kir.rs.. Ramon 1 UL·if IPIL·II diversi, Josep Mana Valle-s.
Le^- O r V . S.UÜ.I (ienotu-i I •\p.Jil-!. Nat ho Oruvio (Comarcal, M.uie
n.»s.i Ji>vp '\'>.toni Mui.i 'l-otograíiji
C a p c o m e r c i a l
Gemma Bosch
Equip c o m e r c i a l
R>ISJ Mana Carrasco. Nuna Olivé i Eva Planas
Impressió Rotimprcs / ' 1 ^ : 1 4 0 05 95
D i s t r i b u c i ó
Mailing Valies SI.
Diptisit legal: GI-W5-93
íüs 4 Cantons expressa únicament ta scvi opinió oi ek erütonafc Hs article, firmats
exposen l'tiomio dek srus aiíore, que Els 4 Cartons no fi sevi necessàriament
I;Í conservació del patrimoni
M olts no els tenen presents perquè no formen part del seu entorn quotidià o perquè no es van integrar en el seu
paisatge particular quan eren petits. Però, deixant de banda el Monestir. conegut i reconegut com a monument d'interès nacional, hi ha algunes edificacions de Sant Cugat que —mes pel seu valor històric que artístic necessiten una preservació per evitat que es deteriorin. Són el forn ibèric o l'ermita de Sant Adjutori, per no parlar de la de Sant Medir. () el pont de Can Vernet, construït al segle XIV i que fins a principi d'aquest encara proveïa d'aigua la font de la plaça Octavià.
N'hi ha que no han vist de gaire bon ull la instal·lació al monument d'una barana metàl·lica que, tot i no afectar-lo arquitectònicament, sí que en canvia substancialment l'aspecte. Són, principalment, aquells per als quals el pont desperta nostàlgies i aquells que es preocupen del patrimoni històric duent a terme iniciatives civils. I alguns que no s'han queixat fins a última hora. però que havien tingut l'oportunitat de revisar el projecte abans que s'executés.
El creixement dels anys seixanta i setanta ja es va endur per endavant la masia de can Ganxet de la riera o les Llorençanes. entre d'altres. Ara. proliferen associacions preocupades
perquè l'expansió es faci paralel a la conservació del passat. Amb aquest objectiu, han treballat durant anys la Penya Regalèssia i més recentment el Grup d'Estudis Locals i Amics de la Unesco, els uns per mitjà de la restauració i els altres de la divulgació. L'espectre s'ha ampliat amb l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat. que es proposa fer estudis detallats sobre l'estat de conservació d'alguns espais i, posteriorment, si cal, restaurar-los. Entitats així mai no sobren —si estan ben organitzades— perquè ningú no pot adjudicar-se el monopoli de la defensa d'aquest patrimoni, que. de fet, és de tots.
Un descens previsible
A la tercera no falla. El Sant Cugat Esports Club de Futbol s'havia salvat de miracle dels descensos les dues últimes
temporades, gràcies a la victòria que havia aconseguit en l'últim partit de lliga. Però la sort no ha acompanyat l'equip aquesta vegada i un gol inoportú de l'Olot farà que els sant-cugatencs hagin de jugar, a partir de la temporada vinent, a regional
preferent. De fet, ja es veia a venir. El club arrossega greus dificultats
econòmiques des de fa tres anys, quan el president José Vicente Díaz de Quijano va abandonar-lo. Els deutes han anat minant la moral de l'equip: sense recursos suficients, els successors de Díaz de Quijano —Musella primer i ara Paquitón— han tingut les mans lligades per fer fitxatges de qualitat que fessin del Sant Cugat
un equip més espectacular. Tampoc no s'ha tingut clar si la política de fitxatges s'hauria d'orientar més a aprofitar el planter del club. La moral, però, la dóna també l'afició. Els espectacles de can Barca treuen públic als partits de diumenge al matí al camp municipal d'esports i els socis no van ni a recollir els carnets. Així, es fa difícil remuntar situacions adverses.
E L L E C T O B E S C R I U^
Còmplices del genocidi?
• Quantes morts, ferits, desplaçats, violats, refugiats i torturats caldran perquè els governs i institucions internacionals prenguin un compromís real i decisiu respecte de l'atac serbi a Bòsnia i Hereegovina?
Desgraciadament, hi ha bojos nazis, feixistes, txetniks, amb set de poder i gana de sang. Però malgrat el comportament de qui du a terme aquest genocidi i dels qui accepten que caiguin cultures, valors i esperances davant dels seus ulls. m'agrada pensar que encara queda gent amb la ment desperta i els ulls oberts. Es a tots aquests que voldria animar perquè, a més d'indignar-se, ho denunciïn.
Els governs, que constitueix organismes com l'OTAN. l'ONU i la UE, són i fan allò que els demanem, allò que els permetem. És per això que ara els hem d'exigir un canvi de comportament i demostrar que no estem d'acord amb la seva hipocresia ni amb una actitud cjue ofega la tolerància, la diversitat i la multicultu-ralitat. A tots vosaltres: infor-meu-vos, escolteu, preocupeu-vos i denuncieu-ho. És més greu del que llegim als diaris. Als ulls dels ciutadans de Bòsnia, els europeus som còmplices del brutal genocidi. A Bòsnia (com a Kuwait) s'ha envaït un territori reconegut internacionalment. per ordres expresses d'algú que, després de tres anys, tots coneixem massa be. A Bòsnia no hi ha només cascos blaus. Ells hi són perquè milers de persones han mort i moltes altres procuren escapar del genocidi i la barbàrie dels txetniks davant la passivitat internacional.
Crec que m'he de remetre a les paraules de Mendiluee: «La guerra a Bòsnia acabarà quan una persona valgui el mateix que un barril de petroli.» Per això demano a tots els que siguin conscients del problema que lluitin pel que som: persones. MARIA l 'IKMANVHR. inciiibrc d'Universitari-pci lin-n.i i >lc S.mi ( ug.i! A|uda Hósnia.
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible
que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar ets textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Benaventurats • Si aquell home anomenat Je-sucrist visqués a la nostra època, estic ben segur que donaria els següents missatges a la comunitat catalana:
—Benaventurats aquells que han vist les carreteres més noves i maques del Principat, però no les podran estrenar mai perquè no tenen cotxe, ja que estan a l'atur, perquè d'ells serà el regne del cel.
—Benaventurats aquells que són explotats pels empresaris, els quals s'aprofiten de la crisi, mentre molt gent és al carrer morta
de gana, perquè tard o d'hora el govern s'adonarà que ha donat massa llibertat a l'empresari.
—Benaventurats aquells joves que passen sis mesos en una empresa cobrant el mínim i sis mesos en una altra. Aquests hauran d'esperar arribar al cel per tenir casa pròpia, cotxe i família.
—Benaventurats els que saben que existeix Port Aventura però no en podran gaudir mai, perquè el Senyor els ha preparat moltes atraccions allà, a dalt dels núvols.
—Fills meus, espavileu-vos com pugueu i no cal que reseu el parenostre que ja feu penitència cada dia. /RAMONHOMS.
LA P U N X A D ' E N J A P
Els polítics pàmfíls
H Tothom sap que la política local acostuma a ser el lloc on queden aparcats els elements menys brillants de la fauna política d'una nació, una mena d'incineradora de combustió lenta on es gratinen aquells que es troben incapacitats per fer vols de més altura. Com que això no ha de ser una opinió excessivament despietada, vull dir també que els —diem-ne— espècimens més alts de la piràmide trafica política tampoc no acostumen a destacar gaire. I que en tota regla hi ha una excepció, i en tot regne dels cecs, el seu (o
^Mr
seus) borni. Malgrat tot, dintre de l'ordre natural de les coses, sempre hi ha d'haver un límit mesurable, una mínima espuma d'enginy que faci recordar que aquests senyors són, en el fons, semblants a la resta dels homes. De tota manera, sembla que alguns d'aquests personatges públics intenten demostrar que fins i tot això no és veritat. Són aprenents de parladors populars amb una capacitat de dicció nul·la, pidolaires passius de vots a cop de talonari, patètics paladins de la insolida-ritat i la injustícia, pamfletaris provocadors amb veritats a mitges i mentides absolutes, puristes de poder totalitzador i centralitzat, grup de pantalons paralítics defensors d'una moral pansida i estreta i d'un déu que (encara no ho saben) ja és mort. Són els pol í t ics pàmfï ls . /ARMAND MAS Sant Cugat del Vallès.
La mort i/oelmercat laboral
H L'absència de guerra no significa exactament pau; tampoc l'absència de mort no implica vida. Aquesta mena de trencaclosques lèxic és per definir la macabra situació del mercat laboral en aquesta nostra societat del malestar social.
Actualment, malgrat la cosmètica televisiva i les declaracions dels responsables polítics, la degradant situació del constitucional dret al treball ha esdevingut un dels més punyents malsons per a molts éssers humans d'aquest país. Així, la roda de la vida per a la major part de la població es podria descriure de la següent manera: feina fixa i digna a-tur / precarietat laboral / atur ,' exclusió social / mort (física, mental o material).
Aquest procés, que no és gens natural, és la via directa per la qual s'encamina la majoria del nostre poble. Amb aquest sistema s'hauran solucionat els problemes de les pensions, .•josl·l·* M. íost i Sant Cugat
ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 PUNT DE VISTA 9
L A T R I B U N A
Assignatura pendent M. CARME VIDAL i XIPRE
E 1 dia 28 de maig es l
van elegir els homes i les dones que con- ' duiran els nostres po- C * J bles i ciutats a les por- ^ " " tes de l'any 2000. Sen
se voler entrar en cap altra qüestió i tenint clara la possible vàlua de tots els regidors i de les poques regidores, voldria fer unes consideracions sobre la poca representativitat del mapa municipal en funció del sexe.
Tots tenim clar que la societat la formen homes i doncs i. en general, de paraula, tothom proclama aquesta necessària igualtat. Tots ens adonem de l'extraordinari paper que ha fet, fa i ha de fer la dona en '*
totes les tasques que desenvolupa, tant en l'organització i '.i cura de la llar i dels fills com en qualsevol altra feina professional i/o social. Aquest discurs, que sol ser més llarg i molt utilitzat pels polítics, contrasta amb els fets.
L'organització i el funcionament dels partits polítics demostren reiteradament les dificultats tant perquè es proposi a les dones d'anar a les llistes de forma natural com perquè aquestes s'hi puguin incorporar, sense deixar de banda la vida personal i familiar, a la qual cosa ningú, els homes tampoc, no hauríem de renunciar. I si darrerament s'ha aconseguit que hi hagi més candidates, els resultats evidencien que moltes ocupen llocs amb poques o sense possibilitats de sortir.
Fem una primera anàlisi a partir dels resultats a les quatre capitals catalanes: El nou consistori barceloní l'integren 32 homes (78%) i 9 dones (22%). A Girona, han estat escollits 22 regidors (88%) i 3 regidores (12%). A Lleida, són 20 (14%) i 7 (26%), i a Tarragona, 22 (81%) i 5 (19%).
Podem fer l'anàlisi per partits, i la hipòtesi continua complint-se: a més quota de poder menys dones. Pel PSC, a les quatre capitals catalanes han estat escollits 38 homes (76%) i 12 dones (24%). CiU hi té 33 regidors (86%) i 5 regidores (14%); el PP, 16 (80%)
JOSEP DUIXANS
i 4 (20%); IC-EV, 5 (71%) i 2 (29%), i ERC, 4 (80%) i 1 (20%).
Cal afegir alguna cosa? Les dones s'ho han de guanyar!, se
m'ha dit. Voldria ser positiva, però sovint penso que no tots ni totes entenem el mateix d'aquesta paraula.
Guanyar vol dir participar en les lluites del poder pel poder? Guanyar vol dir anar deixant persones pel camí com si es tractés d'un camp de batalla? Guanyar vol dir haver d'actuar sota pressió o pressionar per fer o aconseguir alguna cosa? Guanyar vol dir no tenir en compte el procés per aconseguir uns objectius? Senyores, que s'ho facin.
Guanyar vol dir des del respecte a cadascú participar en un projecte comú que lidera qui té més autoritat moral? Guanyar vol dir fruir de relacions personals, familiars i socials positives i aportar a la societat dins d'un horari correcte el que cadascú pot? Guanyar vol dir compaginar la pròpia vida amb la participació en un projecte de societat engrescador on els que el lideren tenen en compte que hi ha persones que no segueixen? Vol dir salvaguardar la igualtat d'oportunitats en funció de les capacitats i els valors propis? Siguem-hi.
Les dones no ens ho hem pas de
guanyar pressionant. Per sort, cada vegada hi ha més homes i dones que sense lluites ni estridències cerquen les persones per la seva vàlua i han entès que en les diferències individuals hi ha el repte i l'extraordinari valor de cada ésser humà i saben aprofitar-les.
Es diu sovint que cal femi-nitzar la societat. Segur que sí. Quan hom en parla jo penso sempre en la necessitat que tots i totes valorem i participem en les tasques de la llar, la cura del fills, la cura de la gent gran, la cura dels malalts... i que tots i totes puguem desenvolupar una tasca social i/o professional. L'itinerari ha de dependre de cadascú però hi ha d'haver la possibilitat d'escollir.
És curiós també com la dinàmica que s'estableix a la so
cietat no és pas gaire diferent de la que hom viu personalment. Els tics, els esquemes de funcionament, els actes de prepotència, la manca d'humanitat, les pressions... són gairebé sempre expressió de la inseguretat que es porta a dins. La relació entre sexes és important per superar-la. Quan les dones puguem desenvolupar el nostre vertader poder, la societat serà molt més feliç. Per això jo retorno sempre a la importància de les relacions unipersonals.
L'eslògan de l'any internacional de la família diu que aquesta és la democràcia més petita al cor de la societat. Podríem arribar a la parella. Cal trencar la closca de la qual ens hem anat envoltant per protegir-nos de la duresa que hi ha arreu. No s'augmenta la sensibilitat sense dolor, però els homes no milloraran pas la societat sense una plena i activa participació de les dones i sense donar prioritat a totes aquelles coses que nosaltres hem sabut conservar i que fan humana l'existència. Però no ens equivoquem i adoptem actituds masclistes per tirar endavant. Seria molt trist l'espectacle.
M. Carme Vidal és diputada al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió
L A G A L E R I A
El cap de la rata
RAMON SARGATAL •
J a ha passat el 28-M i sembla que tothom torna a respirar. Uns, perquè després d'estar en suspens han sortit reelegits i no han caigut (buf!); uns altres, perquè
finalment han arribat a pujar (uau!); i, encara, uns altres, perquè anaven en caiguda lliure des de feia temps i almenys ara ja han arribat a enfonsar-se (glups). Només hi ha un gènere d'humans, subgènere immortals, que no ha sentit l'ofec de la campanya. Són els que jo envejo. Van, per prestigi professional, al final de les llistes i no forçosament han de saber gaire de política, de dret o d'economia. Són gent que treballa en un escenari, en una universitat o en algun altre lloc d'aquests que encara impressionen els del barri. Ningú no es fixa si ho fan bé o malament, i quan arriben eleccions municipals, sempre hi ha qui els proposa d'anar no al final,
sinó en els darrers
«Mmmm, ek 'darrers Bocs'! Com m'agradaria d'anar-hi, en les pròximes eleccions! No hauria de fer campanya, ni pelar debats, ni anar casa per casa. Jo, tranquil. Fent de suport intel·lectual»
llocs. Mmmm, els da
rrers llocs] Com m'agradaria d'anar-hi, en les pròximes eleccions a l'Ajuntament del meu poble! Des d'allà, a sota de la llista, sense fer res, també em sentiria el basament de la columna, el peu que aguanta no només la pilastra sinó tot el fris. No hauria de fer campanya, ni pelar
debats, ni anar casa per casa. Jo, tranquil. Fent de suport intel·lectual. Amb els dies, la pilastra i tot em semblaria que sóc. Fins que arribaria un moment que ja seria cariàtide i la gent no admiraria el temple sinó la meva sola presència. Em passejaria pel poble, fent-me el displicent i rient-me del frontó i de les cornises. I el dia de l'escrutini, si s'ensorrava el muntatge, diria que jo només els donava suport per una antiga amistat amb el capitell. Ara, que si guanyàvem... ui, si guanyàvem! Llavors em sentiria base, fust i entaulament. Jo sol seria el marbre que s'admira i que no mira. Jo, l'esperit que parla i que no escolta. Només Mateu seria capaç d'amoïnar-me: Què dius, que els darrers arribaran a ser els primers? Au va, no fotis!
E L T R P T I C
A resultes de l'últim conflicte pesquer espanyol, aquest amb el Marroc, s'ha comentat la coincidència amb una revifalla de la immigració clandestina.
Sembla que la rèplica del règim marroquí a qualsevol contrarietat en les relacions amb el veí del nord és obrir l'aixeta dels sòrdids conductes que descarreguen en la península una maltractada càrrega humana. Perquè talli o canalitzi ordenadament l'emigració, calen concessions. Per aquests països, el creixement demogràfic —del control del qual no volen sentir parlar— és un factor estratègic. Una manera ben efectiva de fer pressió és amenaçar
( G A A N M.OSSOL.
No vénen sinó que els porten
MANUEL CASTANO
amb una lenta i pacífica infiltració de població, per contenir la qual els països receptors es veuen forçats a fer inversions a fons perdut, tan perdut que, malgrat la proclamada vocació de promoure el creixement econòmic i el benestar, l'evidència és que la casta que governa el corrupte règim es limita a enriquir-se mentre
E L T E X Ó >5 • S
SOCOCfeÜ ÇU toOMJ MOSSO
VWy (*OBT!(
l_I_ o
dò
continua la misèria general. Pel que fa al Marroc, en les últimes dècades el xantatge a l'Estat Espanyol ha estat constant i prou d'admirar tractant-se d'una ex-colònia —recordem l'anomenada marxa verda, que va acabar amb el lliurament gratuït d'un territori en contra de la voluntat dels seus habitants, i ara mateix les bombes demogràfiques amb comandament a distància en què s'estan convertint Ceuta i Melilla—. No és un tràfic d'esclaus —tot i que el concepte de llibertat és més relatiu com més cap al sud—, però poc se'n falta. No hi ha moviments de població casuals ni gaire voluntaris.
E L V E S P E R
Tatanos PACO SOLER
S ant Cugat ha tingut sempre una tradició en l'exercici de l'hípica esportiva, tradició que
ha estat sempre negligida pels distints consistoris. El col·lectiu que practica aquest esport és format per més d'un centenar de federats, que competeixen regularment en les diferents modalitats de salt, domadura, complet, ralli i curses de trotadors i obtenen resultats en l'àmbit estatal. S'han organitzat stages o master classes amb entrenadors reconeguts mundialment, concursos a escala nacional. Disposem d'una desena d'hípiques dedicades a les distintes especialitats, i també d'un professorat per a totes les modalitats i nivells. El parc de cavalls d'esport, juntament amb el de Cerdanyola, és un dels més elevats del país, i posseeix una de les millors clíniques veterinàries especialitzades en èquids. Tot plegat, al costat d'uns paratges adequats i sabent que és un dels esports més formatius per al jovent i dels més practicats a Europa. Què esperem? Senyor regidor, aprofiti el nou mandat per posar fil a l'agulla; nosaltres estem a la seva disposició. Es poden fer coses d'interès per a la vila!
10 PUNT PE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995
L A T R I B U N A
Ara toca a Can Vernet JOSEP MARIA CABRERIZO
A l'estiu, quan jo era pe-tit, amb els meus amics de carrer, anàvem a collir fruita als
horts que hi havia prop de la riera de can Gurpalleres. Teníem amb prou feines vuit o deu anys, uns mocosos. En aquell temps, amb el pa i la presa de xocolata a la mà. o jugaves a pilota, o bé anaves a culturitzur-te pels camps i horts del voltant. Recordo que quan més aplicats en la «feina» estàvem «ca-goooondéuuu...!!!» havíem de córrer, cames ajudeu-nos, per posar-nos a aixopluc d'un cop de roc del pagès que veia com li pispàvem els préssecs. Algunes vegades encertava i cap a casa anàvem plorant. Per la riera, en aquell temps. sempre hi baixava aigua i empaitàvem granotes i caps grossos. Resseguíem els caus dels conills i algun llangardaix que enxampàvem prenent cl sol. Era una distracció com una altra, com avui menjar un gofre a can Roura o un gelat a can Pros i acabar patinant al Centre Cultural. La riera de can Gurpalleres, en aquell temps, era el nostre Centre Cultural; allà vam aprendre a estimar la fauna i la natura. I a apreciar sobretot les vitamines de la fruita.
En aquells anys, can Vullpalleres era coneguda com la casa de can Gurpalleres. doncs la normalització lingüística encara no havia començat. Ni la normalització de la llengua ni el PRO-CiRl.S, aquest que tant ha transformat la nostra població en els darrers trenta anys. Estàvem, com aquell qui diu, aturats en el regim i en el temps, i la masia, casa pairal de les més boniques de Sant Cugat, regnava sobre aquells paratges. Estava envoltada de camps de conreu i un petit bosc que encara avui es pot reconèixer, una mica, en el col·legi Pins del Vallès. Per anar fins a la casa. calia passar primer per davant de l'entrada de la mina d'aigua que per un petit túnel arribava fins al Monestir. Alguns dels meus amics
JOSET IH.'IXANS
n'havien fet un bon tros i explicaven que l'aigua els arribava fins als genolls. Quasi sempre sortien eagats de por. A tocar de la mina. uns grans arbres, drets i ferms com una formació de soldats, t'assenyalaven el camí per arribar fins a la porta de la casa. Moltes vegades hi anàvem a buscar regalèssia, cargolins per fer a la vinagreta o bovés per acompanyar un rostit de conill. Era tota una excursió apropar-se fins a can Gurpalleres, sobre tot quan plovia, tot i que els pagesos enfortien el camí amb la resta de rajoles que una empresa de ceràmica, que hi havia a tocar de la riera, llenyava de tant en tant. Sobretot quan arribava l'època de la verema i els carros havien de traginar les portadores carregades de raïms fins el Celler Cooperatiu.
A can Gurpalleres s'hi anava també cada any a menjar i enterrar la sardina per Setmana Santa o a cercar espàrrecs per fer una truita. No era costum ni moda menjar-se'ls a la brasa com ara. D'aquells anys de la meva infantesa en guardo molts records que. avui. es donen bufetades amb el que alguns consideren progrés o nou estil de ciutat;
jo en dic transformació del poble en una ciutat que massa vegades no s'atura amb res. Fets com el d'ara mateix, en el pont de Can Vernet, són la continuació de la salvatjada que va començar amb la construcció del centre de rehabilitació; una ruïna, mig salvada vint anys després per al Centre d'Alt Rendiment. Una altra estació de Renfe... «vaya, vaya, aquí sí que no hay plava». Ni collons d'exigir responsabilitats. Una perla del que es pot arribar a fer amb diners públics... i no va passar res. El progrés calia justificar-lo i una escola pública es va fer: «escuela Al-mirante Carreró Blanco». avui sortosament Pins del Vallès. El bosquet que queda a l'escola deu ser l'únic record de la masia. Per cert,
en algunes publicacions locals figura com a data de desaparició de la masia l'any 1931. No és cert. La masia de can Vullpalleres va ser enderrocada als anys seixanta. Era l'inici de l'era del canvi i el punt i final del can Gurpalleres que jo vaig conèixer de petit per donar pas al can Vullpalleres d'avui, o al que en queda, si és que en queda quelcom. No hi queden ja els pagesos, quasi ni Ics granotes, ni la regalèssia, ni el raïm sulfatat amb «cagamucho», ni els cirerers. Tampoc la casa pairal. Ni el
camí de carro, ni la mina d'aigua, ni a-viat ni reconeixeré el pont de can Vernet. monument fins avui oblidat per tols i ara pres de la sobèrbia arquitectònica dels nostres dies. Ja sé que no hi entenc en arquitectura, però encara entenc menys el que fan els que hi entenen... o dissimulen, o és cert que d'on no n'hi ha. no en raja. El pont de Can Vernet data del segle XIV i és un dels aqüeductes d'aigua que millor es conserven de Catalunya. Ara li ha tocat la rifa. Es clar que, en el fons, tant és ja un nyap més o menys, a aquestes alçades... doncs, ben mirat, què en queda de can Gurpalleres?
L A G A L E R I A
El Concili Provincial, a casa
m JOSEP MARIA JAUMÀ
E l primer concili català, després de més de 20(1 anys, ens l'han fet al costat de casa, i no sé si hi hem correspost fent-li gaire cas. He pogut
comprovar que amics catòlics practicants de la resta de la península no n'havien ni sentit parlar. Però, i nosaltres?
Els diaris, com és el seu costum, han tendit a subratllar-ne les desavinences. A mi m'agradaria fer el contrari: el sol fet de reunir-se i parlar (i discutir) gent tan diversa i amb un propòsit tan seriós i compromès —aggiornar l'Església— ja em sembla un triomf.
Quan no se l'acusa de fer olor de resclosit (o de coses pitjors), l'Església tendeix a quedar relegada a lloc de refugi per quan vénen les maltempsades: morts, crisis personals o col·lectives, soledat; o. a l'altrc extrem, els rituals més folklòrics: bateigs,
comunions , casa-r-i r • li • ments i festes tradi-
«Elforn bullino cwnals
admet candideses de Però , ev ident -capmena. Que una t
men'' el PaPe r ^uc ' "• te encomanat es un
gent de bona fe ho altre: ajudar-nos a hagi intentat, i tan a canviar de manera de
pensar i de viure. En la vora, sembla que Hoc de poder, servei; hauria d'haver fet en 1,oc d c la l l e i < r h o -
, , me; en lloc del «jo» tremolar les nostres ; <<ds meuS)>i respec_ cases» I c pels altres, com
passió i amor; en lloc de resignació i de submissió («el món
és així, no hi podem fer res»), llibertat, esperança i gosadia per transformar-lo: en lloc del que aconsegueixen fer-nos creure. la veritat.
Gens fàcil, en un món com el nostre. certament. El forn bull i no admet filigranes ni candideses de cap mena. Per això. que una gent de bona fe que ho hagin intentat. i tant a la vora, sembla que hauria d'haver fet tremolar les nostres cases amb una sacsejada més forta que no ho feu el sisme 4,7 de l'escala Richter de fa uns dies.
Ho ha fet? M'ho pregunto. Als responsables de l'aventura els calia una cosa ben simple (o, potser, no tan simple): no tenir por. A nosaltres, senzillament mantenir obertes les finestres del cap i del cor. , J.M. Jaumà és professor de la UAB.
U L A N E S T R A
Rodes de Premsa post-electorals
10 matí 12 matí 13.30 14.30 16 tarda 17 tarda
CiU PSC PP IC ERC UNÍS
IT«»'
La fi de la feina? J E SALES
L^ any passat, una novella escrita per mitjà d'un programa informàtic no va ser considerada pels crítics com a pitjor que les altres novelles pu
blicades aquell mateix any: podria significar això la fi de la feina de l'escriptor? Al començament de la revolució industrial, els treballadors de les empreses tèxtils angleses van destrossar els telers i les màquines filadores perquè amenaçaven les seva subsistència.
Marx també va predir que la inversió en maquinària nova portaria un atur massiu en el món industrial.
Des de sempre, la por a la introducció de nova tecnologia ha estat una constant en el món industrial. Segons Ics prediccions més pessimistes que s'han fet, Ics economies més avançades aviat no necessitaran treballadors.
Esta justificada aquesta por'.' En part si. ja que des tic fa 2110 anvs tota innovació tecnològica ha significat la destrucció dc milió is dc llocs dc li cball
Tanmateix, durant aquest mateix període el nombre dc llocs dc treball ha anat creixent contínuament i l.imbe han crescut els ingressos dels liehalladorv
Aquest ccixcnicnt i enriquiment s'ha esdevingut a causa dc les noves tecnologies i no malgí il aqucM'·s. perquè creen nies demanda. \.\ si.i augmentant la productivitat
i, per tant, els ingressos, ja sia creant nous productes.
Aquesta tendència, amb tot, és a llarg termini, la qual cosa suposa que. en l'interval dc temps existent entre la pèrdua de llocs de treball i la creació de noves places d'ocupació, la xifra de l'atur pot ser considerablement alta.
Un llibre recent —The end of work (El final de la feina)— que analitza la relació entre tecnologia i desocupació, mostra la cara més pessimista respecte al futur de l'ocupació en el món industrial. El text argumenta que, en temps passats, quan les noves tecnologies reemplaçaven la feina dels treballadors, sempre acabava emergint un nou sector que absorvia la mà d'obra desplaçada.
La mà d'obra agrícola, en mecanitzar-se el camp, va ser absorvida per les fàbriques. i aquestes, un cop automatitzades, van ser la causa que es creés el sector dc serveis. Durant més de cinquanta anvs. gairebé lots els llocs de treball nous els ha original aquest sector.
Però ara. aquest sector també s'està automatitzant i no es veu encara quina nova arca absorvirà els nous desocupats.
Amb tot, malgrat aquestes prediccions pessimistes. Ics estadístiques de la OECD encara mostren una alta correlació entre el canvi tecnològic i la creació d'ocupacio.
4pb pfjl4Hfclpiwwit-
Dirigit pel Sr. Manich
Exposició i vendes: AHons Sala, 36 Telèfon 675 56 53
Tallers: Camí Can Caldes, 1 - Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)
TALLERS
ROMAN AGÈNCIA OFICIAL
mm NISSAN
Taller: C/Vic, 18
Tel. 674 00 86
Exposició i vendes: C/ Martorell, 41 Tel. 675 45 79
SANT CUGAT DEL VALLÈS
TALLERES MONTSERRAT
REPARACIÓ GENERAL
DE L'AUTOMÒBIL
C/ Montserrat, 26 Tel. 675 31 01
08190 SANT CUGAT
CONDEMNA DE 7 ANYS DE PRESÓ 12 • Divendres, 9 de juny de 1995 CAMPANYA DE PROMOCIÓ
L'Audiència Nacional de Barcelona ha condemnat l'empresari de Sant Cugat Luis Martín Murciano a set anys de presó, a causa d'una estafa de més de 1.300 milions de pessetes. Plana 13.
Els membres de l'Associació Rubinenca de Comerciants (ARC) han iniciat una campanya de promoció que preveu portar 300 clients a Port Aventura de manera gratuïta. Plana 13.
LABORAL
l l is s ind ica t s ma jo r i t a r i s al Va l l è s O c c i d e n t a l - l a U G T , C C O O i la U S O C — h a n o r g a n i t z a t u n a mani fes tac ió de t r e b a l l a d o r s p e r al 22 de j u n y p e r c r i d a r l ' a t enc ió de ls t r e b a l l a d o r s
i els e m p r e s a r i s sob re «la injustícia q u e p r o v o q u e n els c o n t r a c t e s de ls t r e b a l l a d o r s d ' e m p r e s e s d e t reba l l t e m p o r a l ( E T T ) » . Segons els s indica ts , Ll is ta t inver te ix c a d a anv mi lers de
mi l ions d e pe s se t e s en f o r m a c i ó , p e r ò això n o es t r adue ix e n bene f i c i s p e r a les e m p r e s e s , ja q u e la c o n t r a c t a c i ó t e m p o r a l n o p e r m e t o b t e n i r t r eba l l a d o r s p r e p a r a t s pe r a c a p p laça c o n c r e t a .
La UGT, CCOO i la USOC convoquen mobilitzacions conjuntes a la comarca
Segons els sindicats, el 43% del contractes al Vallès Occidental són precaris
La manifestació de treballadors sortirà el dia 22 de la rambla de Sabadell
(Al l MOkl·l I • Sant Cugat / Sabadell . • - l i s sindicats majoritaris del Vallés Occidental la l'Ci I . C C O O i la USOC han anunciat una manifestació de treballadors per al dia 22. que sortiia dels locals de C C O O i la l ' O I a Sabadell. Lis sindicats van anunciat la intenció de mohilit/ai-se en l'assemblea que es va celebrar a Sabadell amb els representants dels comitès de treballadors de mes de 41) empreses de la comarca, dimarts passat. A mes. ahir al vespre es van reunit a Sabadell els representants dels sindicats amb els treballadors de les empreses de treball temporal (I T l ' ) . Actualment, segons van explicar els representants sindicals, -un 4 3 ' ; de la contractació de la comarca es ta de manera precària i s'agreuja a causa dels problemes econòmics de les cni-prescs". L'Is sindicats cteuen que el mal us de les L.'IT es la principal causa de l'actual situació de pre-carietat de contractació. Segons va explicar cl secretari general de la L'GT a la comarca. Àngel Jiménez. d'objectiu es conscicnciar els treballadors de la situació que es viu i fer entendre a les empreses que es humiliant per a un treballador no saber si el nies que ve se li renovarà el contracte o no». Jiménez va voler destacar que «per aquest camí es difícil obtenir empreses competitives, ja que els treballadors no poden arribar a estar ben formats». Segons Jiménez, el problema es que la base de que es parteix es «una llei temporal mal regulada».
LI secretari general de C C O O al Vallès Occidental, Juan Guií, va afirmar que - to thom parla de recuperació econòmica, tothom afirma que els excedents empresarials del IW4 van superar els
La maniteslaeió sortirà de la seu de hi L( i l i de CCOO a la rambla du Sabadell. I oin: KLS 4 CANTONS.
del 1W3 i ara continuen creixent, però, en canvi, es comprova queia reforma laboral que va aprovar el govern amb el suport de la dreta és nefasta». De fet, segons Guií, «el 50 per cent dels treballadors actuals són temporals» i això «té una important repercussió en la recuperació econòmica». Segons Guií. no serveix de res que l'Estat Espanyol es gasti milers de milions en formació i que això no es tradueixi en beneficis per a les empreses. L'exemple que Guií va posar va ser el
de l'empresa santeugatenea Gru-po Sànchez. SA. on. segons ell, «ha esclatat el conflicte a causa de la pressió a què estan sotmesos els treballadors».
El responsable de la USOC a la comarca, Manuel Navarrete. va voler deixar clar que «la conflic-tivitat no la imposen els sindicats», ja que. segons ell. «si s'hagués legislat un límit, ara els treballadors del Vallès Occidental no viurien una situació tan anàrquica com l'actual». Navarrete creu que el «treballador temporal no s'ha
de convertir en una manera de suplir el treballador fix» i que per això s'ha d'intentar «reduir l'ús i abús d'aquesta modalitat de contractació». Segons Navarrete, la formació professional té una raó de ser i «els contractes en pràctiques no s'han de convertir en una moneda de canvi». Tots tres sindicats van coincidir a afirmar que «és necessari buscar una fórmula per plantar cara al frau en la contractació, que afecta el 43 per cent dels contractes de la comarca».
P e r a ixò, els r e p r e s e n t a n t s s indicals van a f i rmar q u e s 'ha d e b u s c a r u n a al t ra m a n e r a d e r e d u i r c o s t o s a les e m p r e s e s , j a q u e «per a q u e s t c a m í n o s 'aconsegu i r an ma i e m p r e s e s compe t i t i ves» .
Moltes empreses de treball temporal no poden complir els requisits de la llei
CM • Es calcula que en l'àmbit estatal hi ha unes 250 empreses de treball temporal, que el 1092 van facturar més de 30.01)0 milions de pessetes i van mobilitzar 150.000 treballadors. La llei sobre les ETT, inclosa dins les mesures de reforma del mercat de treball, ha imposat una reestructuració del sector i ha obligat moltes societats a agrupar-se per sobreviure i competir amb les multinacionals.
La contractació de treballadors per cedir-los a altres empreses ha eslat tradicionalment prohibida en els ordenaments laborals espanyols i considerada per l'Estatut de Treballadors com a tràfic demà d'obra. La legalització de les ETT va ser anunciada pel govern estatal dins les mesures de reforma laboral com una eina per fomentar l 'ocupació i contribuir a tlexibilitzar el mercat de treball. Els sindicats ja van remarcar el perill d 'augmentar la precarietat del treballador i. en conseqüència, la seva escassa qualificació professional.
Ara continuen avisant i remarquen la indefensiò total dels treballadors d 'aquestes empreses . Segons les forces sindicals, els treballadors de les L I T no poden fer cap tipus de pressió si no volen perdre la feina. El problema, segons els sindicats «s'aeeentua a l'Estat Espanyol a causa de la mala regulació de la llei». Segons la UGT, C C O O i la L'SOC, la situació d'Alemanya permet que els t rebal ladors d'aquest tipus d 'empreses tinguin la seguretat d'un sou. que paga l 'ETT i no l 'empresa que fa ús del treballador. En el cas de l'Estat Francès, la situació és diferent, però els treballadors de les ETT sempre cobren el sou que els convenis han pactat per al sector en el qual treballen. En canvi, l'Estat Espanyol afavoreix un sistema de total indefensiò per part dels contractats.
CONSUM
La benzinera Gríful ven gasolina a més bon preu en un assortidor d'autoservei
( A l l MORHI.I. I Sant Cugat.— La gasolinera Gríful de la carretera de Cerdanyola s'ha apuntat a la liberalització del preu de les benzines i, des de fa uns dies, disposa d'un assortidor on la gasolina es ven una pesseta més barata que a la resta d'assortidors de Sant Cugat. Segons el propietari de la benzinera. Isidre Gríful. «la gasolina és més barata perquè l'assortidor és automàtic i això implica que el client ha de fer una feina que en un assortidor normal II fa el treballador tic la benzinera». De fet. aquesta és una de les característiques que destaquen alguns
usuaris. Es tracta d'una màquina alemanya que permet cobrar la benzina amb targeta de crèdit o amb bitllets de 1.000 pessetes i que funciona de manera semblant a un caixer automàtic. Gràcies a aquest assortidor, l'estació de servei pot atendre els clients les 24 hores del dia.
Canvis substancials
Isidre Gríful ha explic.it que el model cap al qual s'hauria d'anar «és l'americà, que permet posar diferents preus a la benzina en un sol dia». Segons Gríful, als E U A la benzina «és més cara a les hores punta i més barata
a les altres hores». Aquesta és una tendència que fa que es racionalitzi la feina dels treballadors de les estacions de servei. Gríful assegura que els treballadors deies gasolineres pateixen les hores punta i «després poden passar hores i hores sense haver d'atendre cap client». Per això, segons el propietari de l'estació de servei de la carretera de Cerdanyola, «canviant el preu algunes hores del dia, el client racionalitza les visites». Gríful també ha creat una targeta per als clients habituals gràcies a la qual es redueix el nombre de visites dels consumidors i es pot pagar cada 15 dies».
Ien el ajWDORAÜTOMÀTH
Es el tercer assortidor d'aquest tipus que s'instal·la a Catalunya. Foto: X. LARROSA
ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 ECONOMIA 13
EMPRESES
Un veí de Sant Cugat passarà 7 anys a la presó per
haver estafat 380 inversors L'encausat haurà de pagar 1.872 milions
CATÍ MORELL • Sant Cugat.— El veí de Sant Cugat Luís Martín Murciano ha estat condemnat a 7 anys de presó i a pagar 1.872 milions de pessetes als 380 inversors víctimes de l'estafa que va planejar mitjançant l'empresa Inmuebles e Instalacio-nes Pujol SA que Murciano va adquirir per 50.000 pessetes el 1989. L'empresa tenia 16 treballadors contractats que no sabien res del que el processat havia tramat. Murciano va estafar un total de 1.300 milions de pessetes mitjançant aquesta petita empresa que s'anunciava a la premsa com una societat d'inversió en borsa, administració de patrimonis, compra de lletres del Tresor i com-pravenda d'immobles. Murciano prometia una rendibilitat de fins al 30 per cent en totes les inversions. De fet, alguns inversors van arribar a perdre fins a 60 milions de pessetes.
Una llarga fugida
El 1992, Luís Martín Murciano va tancar els locals de l'empresa, que tenia el domicili social a Vilassar de Mar, va anul·lar tots els comptes corrents personals, va deixar l'empresa amb només 50.000 pessetes i va marxar a viure a Sudamèrica durant una llarga temporada.
L'encausat va tornar a Catalunya el 1993 i va ser detingut
el 17 d'octubre del mateix any a Roses (Girona), on residia amb dos passaports falsos. L'Audiència de Barcelona ha decidit condemnar Murciano a 7 anys de presó, 3 anys menys dels que demanava el fiscal. Els advocats de l'empresari van acceptar les acusacions d'estafa i falsificació del document d'identitat i van afrontar una pena d'entre 6 i 12 anys de presó, apel·lant la benevolència del tribunal. El fet que Murciano no tingués antecedents penals, segons els criteris de la jurisprudència, ha provocat que el tribunal el condemnés a només 7 anys de presó i a pagar un total de 1.872 milions de pessetes als 380 inversors víctimes de l'estafa.
La secció novena de l'Audiència de Barcelona va imposar-li, el passat dia 22 de maig, la pena per estafa en el seu grau mínim després que el processat admetés la seva responsabilitat en tots els càrrecs en una declaració de 3 minuts. Actualment Luís Martín Murciano consta com a membre de diverses empreses. L'encausat és administrador de l'empresa Pujol Muebles de Selección SA, administrador de Delegacions Pujol SA, administrador únic del Gabinet Tècnic de Gestió i Servei SA i president de Inversión y pa-trimonios Inpasa SA, empreses totes relacionades amb el sector immobiliari i d'inversió.
COMERÇ
El rodatge cftin espot a la plaça Pere San provoca queixes dels botiguers
Creuen que no hi ha respecte per al sector CATI MORELL
• Sant Cugat.— Els comerciants del carrer Major, l'Endevallada i els voltants de la plaça Pere San han mostrat la seva indignació pel rodatge d'un espot publicitari que es va fer a Sant Cugat els passats dies 30 i 31 de maig. Els botiguers han adreçat una carta a l'alcalde electe, Joan Aymerich, on expliquen la seva sorpresa «que es permetin activitats com aquesta dins els horaris comercials».
Els comerciants de les rodalies de la plaça Pere San han adreçat les seves queixes al consistori sant-cugatenc pels inconvenients que va provocar el rodatge de l'espot publicitari que es va enregistrar els dies 30 i 31 de maig al carrer Major i carrer de l'Endevallada. Els comerciants de la plaça Pere San, el carrer Major, carrer En-devallada i carrer Sallés han explicat a Joan Aymerich que «una vegada més hi ha decepció en el sector pel poc respecte que mereix per al consistori l'activitat comercial». Els comerciants creuen que la situació actual a Sant Cugat no afavoreix els botiguers, ja que treballen en una ciutat amb manca «d'infraestruc-tures d'aparcament i amb deteriorament de voreres i calçades» i això, segons ells, afecta la re-díbilitat dels comerços de forma destacadament negativa.
Els comerciants han fet pública la seva queixa perquè durant els dos dies que va durar el rodatge de l'anunci creuen que han estat «agredits» d'una manera que «demostra el poc seny de la persona
que va autoritzar aquesta activitat». Els comerciants creuen que els seus clients no podien arribar a la plaça o, per fer-ho, havien de passar una sèrie d'entrebancs important.
Massa entrebancs
En la carta que els botiguers han adreçat al consistori —signada per 36 comerciants de la zona— afirmen que el mercat de Pere San «intenta potenciar les seves vendes els dimarts a la tarda i resulta molt difícil amb tots els problemes afegits». Els comerciants diuen que tenen «la certesa que la persona responsable d'aquest afer no reemborsarà els diners perduts ni ajudarà els botiguers a pagar les despeses dels comerços». A més, segons els botiguers, ara «ja no es pot reparar el mal que està fet». Per això, al final de la carta només demanen que el consistori prengui les mesures necessàries perquè no es torni a produir una situació similar a aquesta i la persona que se n'hagi de responsabilitzar «no es torni a equivocar».
El comerç de Rubí inicia la campanya de Port Aventura
B Rubí.— Els comerciants de Rubí han engegat ja la primera campanya de l'any 95 i que repartirà entre els clients dels comerços adherits a l'Associació Ru-binenca de Comerç (ARC) 300 invitacions per passar un dia a Port Aventura. A més, l'associació de comerciants ha posat a disposició dels rubinencs la possibilitat de viatjar fins al parc temàtic per un preu baix. Els comerciants han organitzat un viatge a Port Aventura per al proper dia 30 per 3.500 pessetes que inclou l'entrada al parc i el viatge en autobús. Segons va explicar el responsable de les campanyes de l'ARC, Josep Torres, «es preveu que més de 1.000 persones es desplaçaran fins al parc de Vi-laseca-Salou amb l'associació». El president de l'associació de botiguers, Manel Martori, va afirmar que l'èxit de la campanya depèn del que s'ofereixi però també «de l'interès que el botiguer tingui per potenciar la difusió de la campanya».
A més d'aquesta campanya, l'ARC té previstes dues campanyes més que es faran a principis de setembre i per Nadal i que s'inclouen en la dinàmica d'in-centivar el comerç. / c.M.
Extintors
Sant Cugat del Vallès, «r 589 17 99
BANQUEXS
masia ÀMEÏLLER Restduiant
Camí Can Ametller, s/n
Tel (Í74 91 51 - 5X9 22 72
Fax fil4 5S
EL VALLÈS
I
* !• ^^P^
Un marc de prestigi per a la seva celebració
••• Vingui i consulti els nostres menús especials
••• Tenim el que vostè necessita
••• Salons fins a 170 comensals
••• Vela exterior per a aperitius i banquets
••• Espai d'esbarjo
••• Terrassa
• : • £ Excel·lents comunicacions
•> No oblidi el nostre servei de carta diari
HUMOR AMB M ORAN I PERA 14 • Divendres, 9 de juny de 1995 PRESERVAR EL PATRIMONI
La extrana pareja fa un parèntesi en la cartellera barcelonina per actuar aquesta nit a l'Auditori. Paco Moran i Joan Pera fa 14 mesos que interpreten Oscar i Fèlix als escenaris catalans. Plana 15.
La ciutat té a partir d'aquesta setmana una nova associació dedicada a la preservació i restauració del patrimoni cultural santcugatenc. amb el suport de l'Ajuntament. Plana 18.
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
L'aspecte del pont de Can Vernet, aqüeducte del segle XIV catalogat com a monument històric d'interès local, ha canviat substancialment després de les obres d'adequació que s'hi van comentar a fer
fa uns dies, emmarcades en el projecte d'enjardinament del pla d'urbanització de Coll Fava. A causa de les peticions de l'escola Pins del Vallès, l'àrea d'Urbanisme hi ha fet instal·lar una barana de
ferro per evitar possibles accidents. El Grup d'Estudis Locals (GEL) va presentar ahir una instància adreçada a l'alcalde electe, Joan Aymerich, en què expressa la «preocupació» pel futur del monument.
Una barana de seguretat canvia la fesomia del pont de Can Vernet
Les obres es fan a petició de l'EP Pins I Construït al segle XIV, l'aqüeducte està del Vallès per evitar possibles accidents | catalogat com a monument d'interès local
(1-1 l \ ( I RNADAS I Sant Cugat.— Desaparegut de la memòria de molts, i especialment dels que han arribat a Sani Cugat els últims anvs, el pont de Can Vernet es un dels monuments histories de la ciutat que es conserven en mes bones condicions. I .es obres que ha iniciat els darrers dics l'àrea d'Urbanisme, però, n'han lel canviar espectacularment la fesomia. A instàncies dels parcs i la direcció de l'escola l'ms del Valies. l'Ajuntament ha decidit fer-hi construir una barana de ferro que es completarà posteriorment amb una passarel·la—. per evitar ai\i que els nens. que l'utilit/cn per jugar al sortir de classe, puguin caure daltabaix.
l'I tractament i adequació del pont de Can Vernet, que uneix les dues bandes de la riera de Can Vullpalleres. s'inclou en el projecte d'enjardinament del barri de Coll Fava. aprovat per unanimitat pel ple municipal al 1992. A mes de la barana, és prevista la urbanització de tot l'entorn de la riera, amb l'habilitació de jar-dinets i camins d'accés, per convertir-lo en una zona de passeig i esbarjo. Tampoc no es va presentar cap al·legació contra el projecte durant cl temps que va estar a exposició publica, lot i això. les obres han provocat com a mínim sorpresa entre historiadors i veïns.
L'Ajuntament recorda que les obres d'adequació del pont de Can Vernet no n'alteren la configuració. Foto: JA. Ml! IA.
«Si algú no està d'acord amb la manera com s'estan fent les obres, només pot argumentar raons d'estètica, perquè cl projecte preserva totalment la configuració arquitectònica del monument». adverteix el tinent d'alcalde d'Urbanisme en funcions,
Joan Franquesa. Per una ordre ministerial de l'any 1974, el pont, construït al segle XIV i utilitzat com a aqüeducte fins a principis d'aquest, va ser declarat monument històrico-artístie de caràcter local. Posteriorment, es va incloure en el catàleg municipal de cons
truccions històriques considerades d'interès. En casos com aquest, l'Ajuntament és lliure de decidir si s'hi fan obres, «sempre que, com passa ara, serveixin per incrementar la seguretat de les persones que l'utilitzen i no s'alteri el monument», explica Franquesa.
El GEL no s'hi oposa, però reclama un tractament més adient per al conjunt
ce M Després d'una primera reacció contrària a les obres de construcció de la barana del pont de Can Vernet, el Grup d'Estudis Locals va adreçar ahir al matí una instància a l'alcalde electe. Joan Aymerich, en què, en un to molt més suau, expressa la seva «preocupació» pel futur del monument i reclama que l'administració tingui molta cura tant en la seva rehabilitació com en la de l'entorn de la riera de Can Vullpalleres.
«No ens oposem d'antuvi a l'adequació del patrimoni immoble a la realitat social i les necessitats actuals», es diu en l'escrit, sempre que se'n conservin, però. «els valors més evidents». El GEL. en boca del seu president, l'historiador Jordi Casas, reconeix també que la proximitat entre el pont i l'escola Pins del Valies -.preocupa molts pares pel que fa a la seguretat dels seus fills». Tenint en compte aquests factors, cl grup recorda que algunes parts del monument estan malmeses i que hi ha forats a causa del despreniment d'algunes pedres. Per això, demana a l'Ajuntament que. aprofitant la construcció de la passarel·la i la barana metàl·liques, s'aprofiti per reparar la resta del pont i «fer un tractament adient del tros de riera de Vullpalleres que el travessa». El Grup d'Estudis Locals assegura en l'escrit adreçat a Aymerich que farà «un seguiment de l'evolució de les obres i de l'adequació de l'entorn de l'aqüeducte».
Malgrat aquestes advertències. el grup prefereix no «entrar a discutir la idoneïtat de l'obra i si hi havia altres solucions, ja que el projecte va ser aprovat fa temps i no va rebre cap al·legació en aquest sentit».
ESPECTACLES INFANTILS
Rialles es consolida.— El grup Rialles de Sant Cugat manté les bones expectatives de la nova etapa desprès de l'èxit de públic del segon espectacle presentat al Teatre-au-ditori del Centre Cultural. Unes 600 persones. entre adults i nens. van assistir a
la representació de Colors bells, un musica infantil de la companyia Va de Bòlit creat per Ricard Reguant i dirigit per Àngels Gonyalons. Entre el públic, hi havia l'actriu santcugatenca Glòria Rognoni que, com altres Daxes que havien portat els seus fills
a la sala. va qualificar la iniciativa de Rialles de «molt interessant» i «.imprescindible» per a la formació dels hàbits culturals dels més petits, tot i considerar que el muntatge presentat era «una mica irregular», de la mateixa manera que passa amb «la majoria
d'espectacles infantils». Per la seva banda, Jordi Alsina, membre de Rialles, va avançar que, després de l'acollida dels dos primers espectacles, és pràcticament segur que el grup programarà «una temporada estable a .partir de l'octubre», S.B.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 15
"5 PERA
Uèxit genuí de Lucia de Sabadell I «LUCIA DE LAMMERMMOR» Òpera en tres actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Salvatore Cammarano basat en la novel·la de sir Walter Scott. Direcció musical: Javier Pérez Batista. Direcció del cor. Josep Ferré. Direcció d'escena: Jaume Martorell. Escenografia i vestuari: Pere Francesch. Intèrprets: Milagros Poblador, José Medina, Àngel Odena, Joan P. Garcia Marquès, Jaume Aragall, jr., Àngels Sarroca i Jaume Olives. Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 3 de juny.
EDUARD JENER
A mb Lucia de Lammermoor, l'òpera romàntica italiana assoleix un dels cims del gran repertori de la segona
meitat del segle XIX com a apoteosi del belcantismo, una contínua mostra d'àries, duos i ca-balettas on allò que importa és, per sobre de tot, la demostració —diria l'exhibició impúdica— de virtuosisme vocal, gairebé al marge de la història que s'explica. Per Donizetti, es tractava de divertir el públic amb els números musicalment més arrodonits sense tenir la intenció prioritària d'aconseguir l'adequació del clima dramàtic al musical, fruit d'una època i d'un estil. Per aquest motiu és remarcable dir que la representació de la producció dels Amics de l'Òpera de Sabadell que es va veure divendres és una lectura equilibrada, actualitzada, que
La soprano lleugera Milagros Poblador, en un moment de la seva actuació. Foto: J.A. MULA.
no perd absolutament res dels seus orígens. En definitiva, un magnífic treball de Jaume Martorell i Javier Pérez Batista.
En el paper de Lucia, la jove soprano Milagros Poblador va obtenir un èxit memorable en l'es
perada escena de la bogeria amb l'obbligato de flauta, un dels moments de silenci total a la sala en què es pot produir l'èxit o el fracàs d'una representació. En aquest cas, va ser una extraordinària mostra de simbiosi inter
pretativa, musical i dramàtica on la veu esclatava en els aguts i sobreaguts amb flexibilitat mentre feia arribar el drama intern de la desgraciada heroïna amb una presència física adient. En l'última escena del tercer acte, José Me
dina, com a sir Edgardo, demostrava unes excel·lents qualitats de tenor líric amb un domini clar i segur del fraseig, dosificant amb elegància una veu potent i de bell timbre. En el paper de lord Enrico, Àngel Odena va fer una demostració de la seva important veu de baríton, plena de gran bellesa i amb una sonoritat rica en harmònics. En el persontage de Rai-mondo, el baix Garcia Marqués va mostrar les bones qualitats de la seva veu sòlida i d'un agradable timbre, sobretot en Yairoso Dalle stanze ove Lucia. Com a lord Ar-turo, Jaume Aragall fill va fer una interpretació suficient, va dir molt bé, però amb una veu petita, tot i que tècnicament correcta. Àngels Sarroca va ser una Alisa important, vocal i dramàticament parlant. Jaume Olives, en l'antipàtic paper de Normanno, va complir, però en algun dels con-certants la seva veu no hi arribava.
El cor va tenir una presència escènica i una actuació musical que només puc qualificar d'immillorable. La convicció dramàtica, els moviments dels grups, la conjunció sonora, el nivell general de les veus mostren una categoria que comença a tenir un pes específic i ens permet felicitar al director, Josep Ferré. Cal afegir-hi congratulacions també a Pere Francesch pel vestuari, d'una bellesa i elegància considerables.
L'orquestra va estar correcta, i en va destacar l'arpa i la flauta, amb moments d'excessiva sonoritat (sobretot al primer acte) que tapaven els cantants. El públic, que omplia el Teatre-auditori de gom a gom, va aplaudir llargament mostrant la seva satisfacció.
TEATRE
Exhaurides les localitats per veure «La extrana pareja», avui, al Centre Cultural
EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— Paco Moràn i Joan Pera són els populars actors que interpreten La extrana pareja, obra que ens parla d'Òscar i Fèlix, dos companys ben diferents que decideixen conviure sota el mateix sostre després del fracàs dels seus matrimonis. El caràcter oposat d'aquests dos personatges, però, donarà peu a continus entrebancs en la convivència. Oscar havia viscut sempre de manera harmònica dins del seu desordre, però l'arribada de Fèlix, un home meticulós, farà la vida impossible a tots els qui l'envolten.
La bona acollida que ha tingut
aquest espectacle en les cartelle-res barcelonines va provocar que les entrades per veure l'obra aquesta nit al Teatre-auditori s'exhaurissin fa tres mesos. La popularitat de Paco Moràn i Joan Pera aporten a l'obra interessants elements còmics de caràcter personal, que sovint fan oblidar la parella d'actors que van popularitzar La extrana pareja del cinema —Walter Matthau i Jack Lemon. Toni Badia, Joaquin Gómez, Jaume Castells, José Luis Sanjuan, Isabel de la Torre i Rat Fernàndez formen el repartiment d'actors d'aquest espectacle, sota la direcció d'Àngel Alonso.
Des de l'any 1969, Paco Moràn viu a Barcelona, on va fundar la seva pròpia companyia, amb la qual ha interpretat més de divuit obres, com ara Vwlinesy trompetas i Muerte accidental de un anarquista.
D'altra banda, l'actor Joan Pera és conegut per les seves intervencions televisives, entre les quals destaquen El doctor Caparrós, amb Joan Capri; El 'show' de la família Pera, i Quart segona, amb Àngels Gonyalons. Darrerament, se l'havia pogut veure en l'obra de teatre No et vesteixis per sopar, que també s'ha representat al Teatre-auditori.
MUSICA
La Jove Orquestra edita el seu primer disc compacte,
enregistrat al Teatre-auditori E.A.
H Sant Cugat.— Fundada la primavera del 1991, la Jove Orquestra Sant Cugat acaba d'editar el seu primer disc compacte, que va ser enregistrat en directe el dia de Sant Jordi del 1994 al Teatre-auditori de Sant Cugat.
Josep Ferré dirigeix l'orquestra, que interpreta la peça que dóna títol al treball, el Concert núm. 3per a dues mandolines i orquestra, de Vivaldi, a més de l'obertura d7/ Maestro di Cappella, de Ci-marosa; la Simfonia op. 14 núm 2 en Mi bemoll major, de Carl
Friedrich Abel; Pizzicato polka, de Johann Strauss; Sardana Sant Cugat, d'Agustí Cohí Grau, i Ragtime dance, de Scott Joplin. L'orquestra és formada per 12 violins, 4 violes, 4 violoncels, 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, contrabaix, trombó, piano i percussió. Santiago Burgos i Joan Figueres toquen les mandolines.
El CD, del qual s'han fet mil exemplars, es pot adquirir al local de l'Associació Orquestra (al passatge St. Antoni, núm. 19), al preu de 800 pessetes per als socis i de 1200 per als que no ho són.
Seguretat
Electrònica
Sant Cugat del Vallès, i r 5 8 9 1 7 9 9
CREACIÓ I DISSENY
/£/£ OCTAV» SARDA
JOIERS- TALLERS PROPIS
IBREITUNG J&amüton
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES
KRONQS MEGA
«JUNGHANS Cloofke loaolx
Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat
p a d a
Disseny de Joies i Joieria de dilluns a divendres (tardes de 5 o 8)
(matins hores convingudes)
C/ Balmes, 39, l r dreta - tel. 589 55 49 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
— RfUOTGES _
Cnr is t ian U i o r
f<>tp*ll>0*WM
Pg. Fatxa i Puig, 293 Tel. 420 66 09
C/ Pintor Alsamora. 76 BARCELONA Al sou servei a:
C/Barttna.17
Tel. 588 44 06 '"' 08191 RUBÍ
J J U * W I ™
CINTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS
TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,
f lauta travessera, violoncel, gui tarra , etc.
VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS
C/ Balmes, 11 • Tel. 674 58 62 - Sant Cugat
^m +i
' * W i >
l<r Servei
'• Gratuït a Domicili
Mercat Pere Son, 120 5891448
Mercat Torreblanca, Parada 1-5 Ü 7 5 1 3 W
16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de juny de 1995
MUSICA!
Mireia Casanovas. Jordi Paredes, Marc Serra, Ferran Urgell i Jordi García, estudiants de BUP i COU dels instituts Angeleta Ferrer i Arnau Cadell, mostren la seva satisfacció per haver guanyat el
premi de creació en música i lletra de grup consolidats al concurs Enrocka't. que s'ha organitzat a Sant Cugat. Creuen que falten circuits comercials per divulgar la música del jovent. Amb obres pròpies
o adaptacions de cantants com Bob Mar-ley, The Police o els Rollings, han trobat després de dos anys un local estable per assajar. Amb el premi pensen que podran consolidar-se una mica mes.
«
J O Q U E S E . Grup guanyador del primer concurs local de rock en català
El poble viu aïllat de la música jove »
l·RANCI·'SCCARBC) • Sant Cugat.— Com us vau animar a participar en l'Fnrocka't'?
«Fa lletra i la música de l'obra guanyadora. ï'uncat en el teu mon, ja l'havíem creat feia dos anys. en els inicis del grup. Amb la maqueta ja feta només va caldre revisar-la i presentar-la.»
- - O u è voleu expressar i dir amb aquesta cançó'.'
— Vol ser una crítica contra les pressions que el jovent rebem constantment de l'exterior. Fn vista del pessimisme i de les opcions de futur difícils, cal trobar valor en les paraules, en les idees i en les persones.-
-Sempre heu treballat música rock'.'
• (Juan vam comentar , ara ta dos anvs, temem més influències del rock català. Ara. les sis obres de musica pròpia també inclouen estil irt^ite i fiiiikv. a la \egada que el repertori que fem te adaptacions de Bad Religions. Bob Marley. The l'olice. Lis l'ets. Bru-ce Springstreen. Nirvana i els Ro-llinns. entre d 'al tres.-
C om va néixer cl grup'.' -F I Marc que toca el
baix . cl Ferran el bateria— i el Jordi l 'aredes \ocalista i guitarrista ja ens coneixíem de petits i teníem aficions musicals. Vam parlar de comentar a tocar i. dia a dia. ens vam anar animant. Posteriorment, s'hi \a afegir la Mireia, que toca cK teclats i. darrerament. el Jordi ( iareia. que domina la ginlai ra.-
1 ins aui i . on lleu actuat? -A part dels instituts on es
tudiem. hem estat en una festa majoi prop de la l'anadella i als locals de ( oireus. on hi ha l'entitat ( as.i Nostra i Vostra.-
reuní dificultat pci irohai actuacions'.'
•• Moltes l'eiisem que a Sant
Mireia Casano\as. Jordi García. Marc Serra i Ferran lrgcll, als jardins de la casa on assagen. 1-nto: J.A MULA.
Cugat i, en general, a moltes poblacions no hi ha circuits creats per actuar. Es difícil obrir-te camí i les administracions s'haurien de comprometre mes. l'I poble viu aïllat de la música jove. Uuant a Sant Cugat, hi ha infinitat de grups que creen i es troben.»
C o m valoreu la creació de l'Fspai Jove a la Casa de Cultura'.'
— ••Fs una bona iniciativa, però esperem que no només hagi estat electoral. Fa proposta de fer cursos i oferir un local pei ass.nar es interessant.»
On us trobeu per assajar.'
-«Després de voltar per Terrassa assajant en una fabrica, i per altres indrets de Valldoreix on estàvem en un estat precari, per fi lieni trobat un lloc estable on podem teiiii tots els instruments i trobar-nos ben bé un cop setmanalment, excepte quan tenim exàmens.-
Teniu relació amb al tres grups de Sant Cugat'.'
--•'Curiosament, coneixem els que han guanva- en les altres categories i els que han quedat segons o tercer. F\ tracta dels grups Nihil o el 'JSats-
-—Què ha significat per a vosaltres guanyar el concurs?
—«Una sorpresa i una satisfacció. Poder actuar a la festa major durant tres quarts d'hora és un repte i esperem fer-ho be davant de coneguts nostres.-
-Que fareu amb les 25.(1011 pessetes del premi'.'
- -Mira , aquest instruments que veus valen molts diners i ens ha costat hores de treball tenir-los. I I que hem guanyat ho invertirem en la compra d'algun instrument que ajudi cl grup a poder assajar i actuat en mes bones condicions.»
a i M e
/Renova les teves cèl·lules
S Elimina la cel·lulitis
S Referma el teu cos
S Dóna color a la pell
POM, et teu CM e* foum aqueút eúUcc.
%mltm t'ajudaríem, ütfowta't!...
C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès
Cursos per a totes les edats
Word Perfect Comptabilitat
Lotus 1-2-3 Programació
Windows
rAci'l-Word
Horari d'informació:
tardes 4.30 a 8.30
IURACIO
• Matrícula gratuïta
.Regal d'l capsa de disquets
,Amb lcurs:25rí gratis
de qualsevol
altre a escollir
"1
Program Accés ^ ESCOLA D'INFORMÀTICA
c. Santiago Rusirïol. 14 Tel. 675 15 56
Més de 2.500 persones han visitat el «Museu dels horrors» H Sant Cugat.— Des del 26 de maig i fins a final de juny es pot veure a Mercantic el Museu dels horrors, una col·lecció de l'a-natomista Francesc Roca creada al 1900 amb l'ajut de la Creu Roja com a campanya de prevenció de les malalties venèries. les drogues, l'alcoholisme i l'avortament. Aquesta mostra va ser instal·lada al centre del barri xino de Barcelona, i ara. després de 95 anys, torna a ser exposada sense timidesa per despertar la curiositat de l 'espectador i sorprendre'l . L'exposició, que ja ha estat visitada per unes 2.500 persones. es manté en la cartellera de les activitats que Mercantic proposa aquesta temporada dins la Fira de Primavera. HI Museu dels horrors és considerada una de Ics millors col·leccions del món de figures de cera i guix amb estudis anatomies i patològics, i presenta també nombrosos aparells d'interès mèdic i farmacèutic. Es podrà visitar al carrer Rius i Taulet. núm. 20. fins a final de juny. data que sortirà de Catalunya, I-.A
Concert de música coral religiosa, al Monestir H Sant Cugat.— Ln el mare dels actes commemorat ius del cinquè aniversari del antics escolans. aquest diumege, dia 11. s'oferira. a dos quarts de deu del vespre. un concert de música coral religiosa al Monestir. Ln la seuona part de l'acte hi participarà l'L-vangelische Kantorei Haidhausen. de la ciutat alemanya de Munic, que oferirà obres de compositors dels segles XV al XVII i contemporanis. Abans, la Coral dels An t i c s Lisccilans i n t e r p r e t a r à obres tradicionals catalanes i de cant gregorià.
l i s membres del grup van visitar el cap de setmana passat Gomhreny per participar en la festa d 'homenatge a la gent gran. i el santuari de Montgrom. on van celebrar un concert, l i
Audició musical a càrrec dels alumnes del Conservatori H Sant Cugat.— Els alumnes del Conservatori Superior de Música Clàssica de Barcelona faran una audició, demà dissabte, a les sis de la tarda, a la Casa de Cultura. Sergi Poch, al piano, interpretarà el preludi i la fuga núm. 17 d'/.V ciave heu temperat, de Bach. i Ma-zurca op. 41, mim. 2. de Chopin Fabricio Rodríguez (flauta travessera) ha escollit YAndanie en Do major per a flauta i orquestra, de Mozart. Sergi Mestres i Dolors Gil, tots dos al piano, oferiran VAllegro de concert de Granados. i el Preludi op. 28 de Chopin i La Maja y el ruisehor. de Granados, VEstudi op. 10 mim. 12 i el Preludi op. 28 núm. 16 de Chopin, respectivament. Finalment, la santeugatenca Cristina López (flauta de bec) interpretarà Ricercata quarta de Bassano i la peça contemporànea Meditution. de Hirose. t .A.
Extintors
Sant Cugat del Vallès, -o- 589 17 99
ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 17
ROCK
Sangtraït inclou una pista per a CD-Rom dins el seu nou àlbum
El grup de la Jonquera va presentar «Eclipsi» a Ràdio Sant Cugat SALVA VALLVÉ
• Sant Cugat.— El grup de la Jonquera Sangtraït acaba d'editar un nou disc després de dos anys de silenci discogràfic. Es titula Eclipsi i presenta com a novetat una pista per ser reproduïda en un lector de CD-Rom que inclou lletres dels sis
Un cop més, Sangtraït va trobar un forat en la seva agenda per presentar el seu nou treball a Ràdio Sant Cugat. El bateria, Martín Domínguez, i una de les guitarres del grup, Lupe Villar, van ser al programa Al lloro. Eclipsi és el títol del sisè disc de la formació de la Jonquera, que completen el cantant i baixista Quim Man-dado, el guitarrista Josep Maria Corominas i el saxofonista i harmònica Papa Juls. Una de les principals novetats incloses en aquest àlbum és la primera pista del disc compacte, preparada tecnològicament per ser reproduïda en un lector de CD-Rom d'un ordinador compatible, ja sigui en un PC o un Macintosh.
Aquesta és la primera vegada que un grup de l'Estat Espanyol inclou en un dels seus discos un programa d'aquestes característiques, en què, com expliquen Martín Domínguez i Lupe Villar, «es pot trobar gairebé de tot sobre el grup, des de les dades personals de cadascun dels components fins a un fragment d'una actuació en directe, passant per fotos, lletres de les cançons i informació sobre els sis discos publicats pel grup». És per això que, a l'hora d'escoltar el disc en un reproductor de CD normal, s'ha de començar directament pel tall 2, ja que al primer només s'hi pot accedir mitjançant el CD-Rom.
Evolució en el so
Eclipsi conté un total de 12 cançons, que confirmen l'evolució del grup cap a un estil més agressiu —tant en la música com en la manera de cantar de Quim Mandado—, a més de mostrar una producció polida amb un so final més que acceptable. Segons Domínguez, el canvi ha estat possible «perquè és molt diferent haver de fer un disc cada any, cosa que no permet una preparació elaborada, que tenir el temps necessari per poder treballar bé totes
àlbums editats per la formació, un fragment d'una actuació en directe i dades personals sobre els membres del grup. La guitarrista Lupe Villar i el bateria, Martín Domínguez, van ser a Ràdio Sant Cugat per presentar el treball i explicar l'evolució del so, ara més elaborat i compacte.
-33OTTOW
CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS
TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue,
flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.
VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS
C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat
RAMON VILA fins al 20 de juny
Eclipsi és el nou disc de Sangtraït, després de dos anys de silenci discogràfic.
usílïal Santiago Rusmol, 52 - Sant Cugat del Valès
SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art
Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9
Tel. 675 47 51
les cançons i el so del disc a l'estudi, ja que d'aquesta manera tot queda més net i més compacte».
En l'apartat de les lletres, Eclipsi abandona el món de ficció en què Sangtraït es movia en els discos anteriors per tractar els problemes de la societat d'una manera més directa. «Abans, el que fèiem era posar una mena de disfressa a les coses que ens preocupaven —explica Lupe Villar—, però en aquest disc ho hem volgut expressar tot amb un llenguatge més directe.»
Tot i així, hi ha un parell de cançons que trenquen aquesta línia marcadament pessimista de l'àlbum. És el cas de Qüestió de
nassos, un tema que parla d'un home amb un nas de grans dimensions, que Domínguez defineix com «molt divertida, rítmica i irònica». L'altra cançó que trenca la línia seriosa del disc és Ombres en la foscor, una història de terror convertida en cinc minuts de música i ritme.
Els components de Sangtraït han produït el disc, i per fer-ho han tingut la col·laboració del guitarrista Jordi Armengol. El resultat de gairebé dos anys de treball és un recull de bones cançons que, amb un so molt ben aconseguit i el segell personal del grup, aviat podria ser considerat el millor disc de Sangtraït.
MÚSICA
L'Espai Jove programa tres dels concerts oferts pel circuit de música Connexió VO
Grups santcugatencs actuaran de teloners a la Casa de Cultura EMMA ANSOLA
• Sant Cugat.— Helly, Vision Coyote i Blues Factory seran els tres grups musicals que actuaran properament dins les activitats que programa l'Espai Jove de la Casa de Cultura, que s'ha estrenat fa poc. Aquests concerts s'inclouen dins Connexió VO, el circuit de música jove del Vallès Occidental, que arriba aquest any a la segona edició. Aquestes actuacions ofereixen la possibilitat de veure grups locals, com Xavi Bazan Trio, Paquita's Nipples i Black Coffee. La propera actuació tindrà lloc el 16 de juny, a dos quarts d'onze de la nit, a la sala d'actes de la Casa de Cultura, i serà a càrrec del grup de Sant Cugat Xavi Bazan Trio i de Helly. Aquest darrer ha estat qualificat com el grup revelació de la tem
porada i és format per Floïsv-landsdott (acústica i veu), Martí Lizandra (guitarrista), Juanjo Fer-nàndez (baixista) i Eric Ferrer (violoncel·lista).
El grup de blues Smiling Services és l'únic conjunt santcuga-tenc que es troba dins del circuit Connexió VO. Els representats d'aquesta formació són Martí Duch (guitarra i veu), Joan Mun-tané (baix), David Fernàndez (veu i guitarra), Marc Comte (saxó), Txus Llamas (trompeta) i Dani Martí (bateria), que ja van actuar el mes de maig passat a Tenassa i a Montcada i Reixac. La propera actuació d'aquest grup es farà a Santa Perpètua de Mogoda, a la Granja Soldevila, el 7 de juliol, a les 10 del vespre.
Connexió VO engloba aproximadament unes 200 formacions
que arrosseguen una llarga tradició, en què es barreja la cultura urbana amb la clàssica de tot tipus. Les activitats de Connexió VO van començar el 12 de maig passat i acabaran el 22 de setembre, i durant aquest període s'oferiran més de 48 concerts en 12 ciutats del Vallès Occidental. En total, són onze grups, la majoria de Sabadell i Terrassa, els que han estat escollits dins dels circuit de música jove del Vallès, que vol ser una base estable i una plataforma per donar a conèixer els grups actuals. A més, ofereix l'oportunitat a grups de la comarca d'actuar en altres poblacions i promocionar-se a través d'altres circuits musicals. Fins ara, un dels problemes més greus que tenien aquests grups de música novells era la manca d'espais per actuar.
ÀGORA
C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 0 1 - 0 6 -
Fax 674 24 86 08190 Sant Cugat
(Barcelona) (davant de TVE-2)
• Primària, EGB, BUP i COU
• Català, castellà i anglès.
• Club esportiu.
• Taller de teatre.
• Cursos d'estiu mes juliol: escola esportiva, vela, golf i hípica.
• Anglès intensiu.
• Repàs assignatures
• Colònies.
Llar d'infants 4a. \ Patufet
0) s» Centre de desenvolupament
infantil
• Escola infantil de 0 a 6 anys.
• Vint-i-tres anys al servei dels nens i nenes de Sant Cugat.
• Centre de desenvolpa-ment infantil «Ajudar a créixer és ajudar a viure»
C/ Sant Jordi, 22 • Tel. 674 12 39 08190 SANT CUGAT
18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S Divendres. s» de juny de 1945
PATRIMONI
Neix l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat
Una de les primeres accions de l'APAC és protegir l'ermita de Sant Adjutori 1 MMA \NS( II \
I Sant Cugat Sani Cugat es una de les pol·laciun-. catalanes amb un alt nombre d'espais que per característiques històriques, artístiques o mcdiambienlals son de gran intcies
• Pioposai i rcalil/ar projectes per a la preservació del patnmoni . conscicnciar eK diferents sectors socials, coordinar les activitats amb altres grups interessats, trobar els suports economies i socials perquè els projectes arribin a bon terme i aconseguir la implicació de les institucions del país» son alguns dels principals objectius de l'Associació per a la Preservació ilel Patrimoni Cultural ( A P A O que aquesta setmana acaba de constituir-se a Sant Cugat. F.ls seus fundadors, que seran proposats a l'assemblea Lieneral com a membres tic la junta directiva son: Tomàs Grau, Joan Buscalla. Vicenç l rovano. Josep Barberà, Jordi ( i i t ia. I luis Pere / . Joan Ma-nich. Joan I rovano i Gabriel Mo-icras.
I . 'APAC ja ha realit/at les primeres accions dirigides a la preservació de l'ermita de San Adjutori amb subvencions del Rotary Club. - I na primera i mínima actuació va explicar 1 rovano va dirigida a ptcscrvai la cúpula de l'ermita, sempre sola la supervisió i direcció de l'arquitecte municipal. i dcspies |a deixarem en mans de la direcció de Patrimoni de la Generalitat la resta d'.tc-
cultural tant per a la societat local com per a la nacional. Amb l'ànim de preservar tot aquest patrimoni acaba de néixer l'Associació pci a la Pieservació del Patrimoni Cultural de Sant C ugat que ja te en ptojecte Padc |u icio
de l'ermita de Sant Adjutori com a primer pas de la singladura, LI seu objectiu prioritari es la proposta i realització d'estudis detallats sobre l'estat de determinats espais i, posteriorment. si convé, l'actuació professional.
D'esquerra a dreta: Tonia-. < ir.iu. Lluís Pere/. Josep Barberà, Joan Trovano. Vicenç Troyano i .I(«in Biisc<illà.l-iito: JA MUI/X
tuaeions». l.a importància que el vist-i-plau de l'Ajunt; mereix la salvaguarda d'aquest patrimoni ha fet decidir l 'APAC a demanar a la Generalitat que el monument sigui declarat patrimoni nacional, cosa que ha rebut
tal que els treballs sessorats per persones des ja que ^encara no s; ment què ens trobaicm sòl del terreny-, expl
tinent, per Posteriorment l 'APAC vol realit-liguin as- y.ar. «com a peça clau dels pro-qualifica- jecles». la revisió i l'actualització
ibeni real- de l'inventari del patrimoni ntii-en el sub- nicipal i impulsar la creació del ica Grau. museu de Sant Cugat.
L'Ateneu sateugatenc convoca el primer certamen literari
MONTS!-. SAN t M Sant Cugat.— Des de l'època de les corts d'Aquitània i Pro-vença. l 'escriptura, la poesia i els certàmens literaris han restat vius en el Principat de Catalunya. Durant la Renaixença i el Noucentisme molts il·lustres escriptors i poetes, entre els quals es troben noms com Apel·les Mestres. Santiago Rusinol. Fugeni d 'Ors o J A . Foix. van participar en certàmens literaris.
Dintre del marc de renovació i noves activitats que ha engegat l 'Ateneu Santcugatenc. aquesta entitat convoca el primer certamen literari de narrativa i conte curt amb la idea d'oferir una nova oportunitat als amants d'escriure i recuperar una activitat cultural que es va perdre al nostre poble. Aquest certamen vol seguir la línia dels premis literaris que se celebren en molts pobles de Catalunya. La convocatòr ia esta oberta a tothom i és de tema lliure. Les úniques limitacions -on l'extensió de les creacions, que no pot depassar els cine fulls escrits a doble espai, i el numero d'obres que es d'un màxim tic dues per per autor.
La composició del jurat seia secreta fins al dia que es faci públic l'escrit guardonat, però el conformaran tres persones relacionades molt directament amb el món de l'edició i l 'escriptura. Lis participants que vulguin presentar la seva obra sota pseudònim l'hauran d 'acompanyar d'una plica tancada amb les dades personals.
L'Ateneu intentarà que el primer premi estigui dotat d'una petita quantitat en metàl·lic.
ART
Obra titulada Vic Rlak Time I-'oto: L·LS 4 CAN IONS
Privació de color o absència de claror I ROM Y CASTRO (.alcria: Canals Galeria d'Art. Dates: fins al 22 de juny. Obres: Pintura sobre paper.
l ' IKt l'K H
E l negre, color que utilitza el jutge, el capellà o l'ar-bitre de futbol, ha estat un dels més utilitzats pels ar
tistes contemporanis. Fn molts casos ha estat una resposta, en to de crítica, a la pintura tradicional. Pintar amb negre és voler arribar directament al centre del laberint, és abordar l'essència sense passar pels estrets traçats del decorati-visme i el formalisme. Però és
a la vegada una missió d'objectius difícils i de resultats complicats. La pintora portuguesa Romy Castro proposa, en la seva exposició de quadres pintats amb una mica de blanc i molt de negre, mostrar que la pintura té una funció intel·lectual, per allunyar-se de l'art que està més a prop de l'objecte d'obsequi. La escassetat de mitjans utilitzats per la pintora ens porta a apreciar com amb pocs recursos també es poden aconseguir resultats interesants. LI color negre és treballat per l'artista amb la mateixa varietat de tonalitats que un pintor tradicional dóna amb tot l'espectre de colors de la paleta. El negre de fum,
el negre de vinyes, la terra negra. el negre grafitat o el negre ave-llutat es descobreixen com una bona recepta per mostrar una pintura sense concessions. Romy Castro ens diu que les seves obres estan tetes amb components del mon vegetal, animal i mineral. Ires estats de la creació units pel primer del colors, el de l'absència de claror, el color negre de l'Univers. Un altre element important en la seva pintura són els suports. Castro pinta sobre paper fet per ella mateixa. La textura calenta de la fibra contrasta amb la fredor del quadre. Però son un tàndem, la pintura aporta l'intel·lecte i el paper la sensibilitat.
\ ísia d'una de les dues sales de la seu de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix Foto: EI.S 4 CANTONS.
Es consolida un nou espai d'exposicions a l'associació de
propietaris i veïns de Valldoreix PERE PICH
I Sant Cugat.— Valldoreix disposa d'un nou espai consolidat per fer exposicions de pintura, escultura i gravat. Situat en els locals de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix, s'ha convertit en els últims mesos en un punt de referència per als artistes locals. La idea de consolidar una oferta cultural en aquest local neix amb la nova junta, escollida fa tres anys. Un dels objectius d'aquesta era optimitzar els espais
i aconseguir recursos per invertir en més activitats culturals. Per a Rafael Pérez, tresorer de la junta i responsable de les exposicions. calia un espai on els artistes poguessin mostrar les seves obres. Els resposables de la sala tenen un programa d'exposicions fins a fina! d'any. A partir dels propers anys, pretenen fer una selecció dels artistes que vulguin exposar. La propera exposició s'inaugurarà el 16 de junv i es titularà: segle XXI.
m
Generalitat de Catalunya
Fa 15 anys
que, Entre tots,
construïm
Catalunya. Des de sempre els catalans hem tre- més infrastructures de tot ordre i mag- per a la llengua i la cultura catalanes ballat per fer anar Catalunya endavant; nitud per millorar la qualitat de vida de en l'espai natural que els correspon. des de fa quinze anys ho fem en un tots els catalans. I podem estar satisfets d'haver assolit marc institucional propi, un parlament Però el més important és que, entre tot això en un clima de convivència i un govern escollits democràticament tots, hem impulsat el teixit social que exemplar entre els sis milions de per tots els catalans. al llarg dels segles ha fet possible la catalans. Durant aquests quinze anys s'han cons- vertebració del nostre país i el seu Fa quinze anys que, entre tots, estem construït hospitals, escoles, biblioteques, equilibri territorial. truint Catalunya Ara, podem millorar. universitats, carreteres, depuradores, Un país que, en aquests quinze anys, -^ ports, museus, llars d'avis i moltes ha iniciat el procés de recuperació lLlltrC t()tS* HHllOT»
CLASSIFICATS
i
• S U P E R M E R C A T V I
L A R Ó
TT 589 35 8 2
• D I S P E N S A R I ^ F T I
N A R I L·L M I
l l g 1
I II t
Tr 6 7 4 6 9 4 5
H S - Í I H H M H I
• L A F A U N A H I
I I - ! '
-T 6 7 4 13 0 5
• C O P I S T E R I A T H E I
Sa I A
TT 589 74 42
• C O P Y G R À F I C
M •; H
TT 675 36 53
• D G D A S S E G U R A
C E S * I I
TT 675 42 03
• D O M È N E C A Y A L A
Ja t r 31
v'ailes t r 6 7 4 71 4 2
m sococ1
S A N Í ( I K i A T
C I M IÓ. SA
Servei
d'assessorament
administratiu.
Assegurances
generals i
administració
de finques.
(:' Sartiogo RJS'IOVOI. 32
tei 6 / V I 7 C ? - Í ' 4 Ó I > ; 9
fcx b39 ?? ,'4
• J . G . A S S O C I A T S P!
Ba rce lona . 9 ba ixos
TT 6 7 5 30 12
• C A S T E L L V Í S e r v e i s
A d m t s Rius I Tautet , 4
« 6 7 4 12 41
FW 'J500C'
• A U T O - E S C O L A C A
S A S Mar to re l l . 47
9 6 7 4 14 97
Rol 1*7000*
A l ! ; M I ! \ I i VJDRl
EXPOSICIÓ I VENDA
VALLDOREIX "»!
TALLER: ORIENT, hi)
TEl.h"" J'HJ
F A U " J8M
Vip'i. uyt del Valies
• D O L C E T S A l l o n s Sa la .
20
t r 6 7 4 4 2 8 2
• V I L A E L E C T R O L L A R
S A a n Ma a 40
t r 589 02 71
• N O V A E L È C T R I C A
S A N T C U G A T r rb d
• F U S T E R I A E B E N I S T E
R I A fe r e s per e n o i r e c
II 699 67 48 ,' 674 70 68 F K • » ; • _
• F U S T E R I A E B E N I S T E
R I A L S : ' : i r - i d e la
C r e L , • '- " i i " - 1a S i
• A N T O N I
f- a r
TT 6 7 4 0b o
• M A R M O L E S S A N T CU
G A T C a n F a t j ó d e ' s - i .
r ons . C a m p o a r n o r znau .i
Sant C u g a l de l Val ies
TT 6 7 5 51 0 8
- i 140002
• B A R - C A F E T E R I E S i
[ i v , H . i s w l · o . '
TT 6 7 4 36 36
• B A R G R A N J A C A N
D I M . r; ^ a - n - a 19 S a n i
..fj.it :1el v a i l e t
• B A R M U S I C A L K a r a o
k- La B o n e n ' i a , av C a t a -
. i r v a K
TT 675 24 03
• C E Y L A N '.~ Cast i l le ios
TT 589 64 55
Í . Í *
HIP A A N C A L D E S
y i n r 45
H I P I L A b E V E R I N O Pg
..• • . TT 674 11 4 0
i • C U G A T C A F È e d l i c i
l o r r e & l a n c a c a v a n t m e r
cat
TT 589 10 98
Rel '40X4
* M E R M E L A D A E X P R É S
C1 Va l ldore ix 56
TI 589 11 85
• C U G A R T Cr ' o r r enT d e
!a B o m n a 14
TI 674 43 90 M :ioooct
• G R U P V I B E L L E S
A R T S M o n l s e n a t 31
TI 675 20 01 * H n T O f
• M Ú S I C A I D A N S A FU
S I Ó Q' C a - o . o :l i · l Casr i
!lo. 20
TI 589 2 8 19
R» 10006
• S P R I N T I D I O M E S „ ,
F rancesc M c a g a s , fl
T I 589 22 6 4
=v ??''X>:i
• W A Y - I N
C/ G i r o n a , 16
w 6 7 4 0 6 93 R i d s i Taulat
Rel 1300*
• H O L ' S F M A C H I N E ng
. . i , . l i · l Cas t i l l o , 34
c t : ,.,;,.- ce l Val lés
TT b 75 06 09 • lax
• V A L L E S T E C N O L O G I C
S A P laça J n . o 3
T I 589 33 0 0
• T A L L E D A R I C O M A C/
Bal 1 San t Cuga t .
TI D74 58 62
• C I C L E S C A R D O N A
v 'a ldo re i x 41
TT 6 7 4 15 09
mmm • V I N S N O E S A B a i x a d a
1 San t Sever , 4
TI 589 19 8 3
Se! 500X1
• B L O C K C/ Hosse l lo 1 7
Sant Cuga t
TT 589 53 4 8
Rel 10002
• E S P O R T S T E R R A N E U
C/ Sant An ton i , 15 C819C
San t C u g a t
Tr 6 7 4 6 2 0 2
*(* IXX~
• G I M N À S O L I M P O A>
AI<ons Sa la , 29 B
TT 6 7 5 37 07
Rer 53O0C-
• S O U A S H S A N T C U
G A T
San t Jo rd i , 33 -35
TT 6 7 4 9 8 62
=* 1SS0CE'
• J O C U I N E S M A R G A
H i 44
-? 6^4 15 32
• N I S S A N R O M A N Mar
lore l l , 41 TT 675 45 79
Rel HC0CC1
• P A R O U I N G T O R R E
B L A N C A A v To r reb lanca .
2 -8 , local ga ra tge
n 589 2 4 81
<w 110001
• R E N A U L T - A C E R S A
Ct ra . C e r d a n y o l a , 55
TT 589 26 4 9
M 1290001
• I N S T A L · L A C I O N S T E -TE p a s s a t g e t -o r teb lanca
9 Tr 589 0 0 79
Rel '2800C2
• J . P . P A R R A c/ E n r i c
G t a n a d o s , 15, local 7
TT 589 06 42 Rel 1«K£
• P A P I O L - V E N D A I N E
T E J A C à n o v a s de l C a s t i
l lo 4
TT 6 7 4 6 5 0 0
Rel 5I0X',
• E S T A N C M O N E S T I R
P l a c a Oc tav i a . 3
T í 6 7 4 01 7 4
Rel 151O0OI
• C E N T R E D E S T È T I C A
Q U I R O S T cl Va l ido eix ,'e
B
TI 569 07 06 Rel 231000-
• I N S T I T U T D E B E L L E
S A R V B
Cl F r a n c e s c M o r a g a s , 25
Sant C u g a t
TT 675 58 55
Rel 110003
• A D M I N I S T R A C I Ó N U M
2 Ma |0 33 ( jun n C
TI 674 01 74
Rel 32000
• A D M I N I S T R A C I C
N U M 1 / a l l do e .
TT 589 47 42
R* 8cfl>
• R E S I D È N C I A S A N T
S A L V A D O R
S a n í
S a n i ug
TT 674 42 23
• A R W E N B O U T i Q U E . C l
Elies Rogen t 52
TI 5 8 9 61 6 3
* M 0 3 _ _
• C A M P M A N Y Va l ldore ix
1h
TI 674 14 82
• E L R O D E T A n s e ni
- f. Sa C u g a l del
• C A S T E L L V Í H O N D A
H e l o 1
TI 589 32 11
• A U T O S E R V I C I O R U
B I O , S C . Cl Vi l la . 1 . local
5 San t C u g a l de l Va l l ès .
t r 6 7 4 6 2 9 9
Rel 10008
• G R A N J A S A N T D O
M I N G O c í R e u s , 2 5 ,
0 8 1 9 0 San t Cuga t .
t r 6 7 4 13 25
Ret I040O01
• M E N J A R S P R E P A
R A T S T A S T A ' M
TT 589 29 29 / 589 35 35 Rel 5S000I
• C L . D E N T A L B A N A -
R E S F r a n c e s c M o r a g a s
8. 2n
TT 6 7 4 18 7 7
R* 1S0O001
• M E L O D Y . Q r a . C e r d a n
yo la . 24
TT 589 35 5 3
Rel 230002
• R O S A M . S E G U R A cl
San ta M a n a . 8
T I 589 6 4 75
M 'taxa
• A N N A F U S E T J O I E S C/
S : r i : a ç o Rus ino l 45 . Sant
C c g . i i
T I 589 50 72 i 589 50 12
• J O I E R I A M n e i a s cl
Val d !!.•«. 33 TT 674 99 40 fl-l -j..:i.':i
• J O I E R I A A U G E T c/
Sa i a g o R u s n o i , n ú m ,
40
TT 6 7 4 58 54 Sant C u g a l ,
^ Bt-ÜW'
• J O I E R I A S P A D A cí Ba l -
r r e s , 39, 1r d re ta
T I 589 55 4 9 Sant C u g a l .
n?l W/XC
• J O I E R I A T O U S R b l a
R ba ta i l ada 2-1 C
TI 675 52 52
• S A N B E R - 5 A n s e l m C la-
vè, 2 0 W 6 7 4 4 5 71
Rel H2M01
• H N O S . M A R T I N D E L
V A L L É S S t rav lnsk i , 8. Po-
l igon C a n Jardí R u b i
TT 5 8 8 0 5 01
Rel 220001
CZZEIH • F L E C A M A R Í o l a ç a
Bor ràs . 1 M i raso i
Rel 250005
• A I F A C l r a C e r d a c v o i a
18.
TT 6 7 4 43 0 4
• M A T E R I A L S D E L A
C O N S T R U C C I Ó F O A P .
c/ Rius i Tau le t . 2 7 .
TT 6 7 4 05 03 Sant C u g a l
Rel 5000001
Rel 1440031
_ S U M I N I S T R O S V A L L - —
D O R E I K M o s s è n J a c i n t , • F O T O V Í D E O F . R .
Ve rdague r 107 i R a m b l a dei Cel ler , 93
TT 6 7 4 14 90 I TT 6 7 4 79 68
& 390X1 R* «TÜOC*
mmmi
YGl íANr rOS NATURAIES
Tei. 699 38 9 8 ; Fax 588 24 53 ;
Clra. de Te-rassq, 97 0B"91 RU31
• A T E L I E R B L A U
reb lan TT sa-i 1R
e- I0X
• M A R C S V A L L È S
*ales 2^ TI 675 49 43 ie X
• M É S M A R C
G a i
TI 589 14 29
Ret 260X'
• S O L S O N A H
T I 589 32 89
íà; t - Ú
• E G A M O B L E S V T a
. . i s del Cast i l lo , 2, local 2
TI 589 0 0 14
Set 230001
CASAJUANA GALERÍAS
SANT JORDI
Mobiliari i Decoració.
Matalasseria
Articles per a nens petits.
^Sonlíago Rusifol, 37
! Td. 589 22 32
f Carrer Major, 6
SortCugrjrddValès
••£%
• Tapisseria
• Papers pintats
• Pintures
• Parquets
• Moquetes
• Cortines
• Coordinats
Francesc Moragas. 4 IQualre Cartons)
Tel 674 38 92
E3 FALGUERA
- Tapisseria - Decoració
<i Villa, 1 UK-al 2
Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat
dt-1 Vallès
• P A M O B E S L '
t r 589 35 23
• V A L L È S N E T ;
- 674 89 1B
• FIOTTO ar r g
TT 569 06 05
• L O N S T R U C C I O N E S
F t s T o - r e s • No -
• P R O M U S A Av T o r r e
t -i n 8.
TT 539 17 3 2
• S F R R A L L E R I A T I E -
R P A l C O M A S . C B. M o -
', z a i , 9
j Ba rce lona
| W 2 1 8 1 9 9 6
Í Rf* atoooj
• CENTRE ÒPTIC SAL-D O N CÍ F r a n c e s c M o r a
gas 4
TT 675 07 54
-e 25600C1
• T E X t D O Ò P T I C A c,
S a n t J o r d i , 3 0 S a n t C J -
gat .
TT 589 44 95 Ftel?5600Q2
• A S S U M P C I Ó M o i e s t
33 .
•a 674 36 51
fle*. '4*0001
• F O R M A S El ías R o g e n t .
18-A.
t r 675 40 06 19 1*30001
• M A I L I N G V A L L È S , S L
S a m D o m è n e c , * 0 ba i
xos TT 589 23 71
He ÍMOCt
• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA F r f!s.c M c m o a s . F
•a 675 32 74
• R E P A R A C I O N S D E
C A L Ç A T r r p fi, le-
Idü C dí'i>r.l, 16 TT 674 90 97
• R E P A R A C I O N S D E
C A L Ç A T i ' . - . - ip i , - . l ! f i
a S d - M e t c a t U.-u--
i a TT 674 00 14
• T A T E R S i
i- -a 675 55 06
• D A N v I L M O T O S S L
Jtt.l. 32 B
T T 6 7 5 16 06
• T A L L E R E L E C T R Ó
S O L r -
j -r 674 36 &8 i i i )
• T A L L E R M E C À N I C P
C A N A L S r - i ^
u t r 6 7 4 63 62
• T A L L E R E S M E N A Pas
• ' q * ' r r r i a r r a 13
Tr 674 53 01
• À T I C D U P L E X Z o n a
M e r c a t N o u , 120 n r + 2 0
rr- t e r r a s s a , 4 h a b - , s a l o
m e n j a d o r a m b x e m e n e i a
c u i r a - o f f i c e » , 1 b a n y . 1
l avaoo . ca le facc ió , marb re .
p a r q u e t . P V C i c l t m a l i t .
p a - q u i n g i i ras te r opc iona l
;5 r ecos .
22 000 .000 . -
•a 6 7 5 33 55 / 589 26 43
•'.•'• '.J-?Et rj lnT33,.iiria. Ret KSA
• P R O P C R E U R O J A ,
* tK; dLiplex d ' uns 100 m f .
iii*"L) 3 t e r r a s s e s , 3 h a b . .
lot exter ior assole l la t , molt
t r ancu i l · l a l .sense v e ï n s a
s o b r e i .
• & 0 O 0 O O 0 -
1T ; 9 3 ) 6 7 4 67 15
••""icj-ïSaca ^ FS 1CI20006
• S A N T C U G A T àt ic dL
D P < de luxe z e n a a À lva -
•c:z ' 9 0 ni C o n s t a de 4
' i i ü : l a h p i a n x a , s a l o
nt-· n d o - a m b x e r n e n e a
]•• 4C •-• Es tuc i en oup lex
*- r a sa Ba rba -
T s pi^1 ^ ' · de p à - -
j d s r l a c c -
1 Tr 674 08 97 ir jca FV ^ 3040C28
• S O B R E A T I C en v e n d a .
Dos do rmuons , amp l i m e n -
Lïdor-sa ló , Cdina, c a m b r a
1 f t a n y à m p l i p s t e r ' a s
= • -, Mo l * sc l b ^ r o n ^ n ' a "
1 c 100 000
TT 674 72 54
- FM 1 * 0
• U R B A N I T Z A C I Ó S a n :
F ' 3 - ï c e s c c a n t o n e r a , s e -
r r i i - K ' 3 al davan" hi té un
|ardi p L t h c 3 h-at - es tud i
2 i r às ers Pa qu ing molt
e s p a i o s |a di pr ivat a ' uns
^ 1 T I c a i e f a c n o
• S O L • N E T P. T o r r e
b lanca , 52.
V 674 41 49 Re! ••30001
• T I N T O R E R I A S A N T
C U G A T San i An ton i 1
; TT 6 7 4 11 8 2
-*• i4~:;-X'
| • T I N T O R E R I A S A N T
C U G A T San t i ago Rus ' no l .
35 TT 6 7 4 11 8 3
--ir -iíooe-
• T I N T O R E R I A S A N T
C U G A T R a m b l a R iba ta l la -
da , 34 TT 675 22 2 8
FV '640001
• T I N T O R E R I A S A N T
C U G A T Al fons Sa la 21
TT 6 7 4 41 6 7
=*C 159COC'
• C A S A A D O S S A D A 2 4 0
m : a p rop es tac ió 2 par-
qu ings tot en p e i e c t e es -
lat .
4 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -
TT 675 43 24 FíxtbesBocai W ^- 1M60C14
• L O C A L 170 n r . c / C a m i
C o i o m e r . 2 p o r t e s a i c a -
r ' e r e n v e n d a o l l o g u e r
P r e ü 2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a o
160 .000 R a / m e s
TT 675 43 24
Fnjues floca; flel FR'0060008
• USS1A T O U R S p lana de
l 'Hospi ta l 10.
t r 34 -3 -589 61 5 0 Fax 34-
3-589 59 65. ^ e-KK
PERRUQUERIA I MAQUILLATGE PER A NÚVIES
— Sílvia —
Tel. 589 12 66
• P E R R U Q U E R I A A . S A
L I N A S
: Q Sant Jo rd i , 25 .
í TT 6 7 4 8 9 15
i 5? 279001
• P R E S E N Z A M a r t o r e l l .
2C
[ t r 589 46 51
• Rifi "550001
• I N S T A L A C I O N E S Z A
M O R A M o s s è n C in io Ver
daguer 18
Va l ldore ix .
TT 589 26 38
Ret 56COO-
• M A N T S E R V , S A A v
C a t a l u n y a , 18.
t r 6 7 4 6 0 5 8
"•.€- 600001
• Z O N A T O R R E B L A N C A
p laces d e ga ra tge des de
1 7 0 0 . 0 0 0 -
TT 6 7 4 77 76
liriarja, SAj.FW.160010
• P I S D E N O V A C O N S
T R U C C I Ó 6 0 m , a c a b a t ?
de 1a qua l i t a t , 7 d o ' m t o -
ns.
1 3 5 0 0 0 0 0 -
« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81
ISOT_R_*?_5IX0OO01
• P I S R E S I D E N C I A L
p lan ta b a i x a 1 0 0 T I + 80
n r jardí , 3 do rm . , 2 b a r y s
2 p à r q u m g s i tre.ster N o u
a es t renar
26 .B00 .0O0-
TT 675 43 24
iFraues Fixa! Ret FR tt0»x0i:!
• S A N T C U G A T p r e c i ó s
pis al C/ A l tons Sala , a m o
3 hab. , H O m bany com
plet re fo rmat , l a v a b o , salc
m e n j a d o r de 35 m- cu tna
e q u i p a d a t e r a s s a c e 25
r r , a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó ,
exter ior , f ines t res d a l u m n
por tes c ' e m b e r
19 .000.000. -
TT 5 8 0 86 69 / 5 8 0 98 54
FotoPisoCtjfOaryoia ~-e ~PC J9C-X-1
• S A N T C U G A T p - e c i o s
o is de 120 m- i 4 h a b . a
' A v Albons SalíL, 2 b a n y s .
salc m e n j a d o r , cu ina e q j -
p a c a . a s c e n s o r , c a l e f a r -
a o pa rqu ing , asso ie l la : fi
nes l res d 'a lbmim
26 500.000-t r 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 9 8 54
{Fra^iscCerdamotei He< ' ' C WXs.
• S A N T C U G A T Psg Ca
novas , p is de 4 hab (3 c o
b l e s ) . 1 2 0 nr ' , 2 b a n y s ,
c u i n a - o f l i c e · · , ba lec e n -
t r e s o i a t s . a s c e n s o r , ca le -
t a c c o . ex te r i o r pà-QL-mg.
assole l la t .
21 500 .000 . -
TT 5 8 0 8 6 6 9 ,' 5 8 0 98 5 4
i f i * PBO •*>tiarrtw Re* "Pi" ^ V i ^
• C. D O C T O R M U R I L L O
1 3 0 m , 4 h a b . 2 b a n y s
salo m e n | a d o ' , 35 n r , cu i
na - o f ' i c e » 2 p l a c e s c e
p à r q u m q Z o n a c o m u n i t à
ria a m b jardí i p isc ina . Ex
terior
28 5 0 0 . 0 0 0 -
TT 6 7 4 57 0 4 i 6 7 5 4 3 0 2
(imiesa) Rel 110070X5
• C/ R I U S I T A U L E T 160
m- 4 nab , 2 banys , sa ló-
n e n i a d o r , c u i n a « o f l i c e »
t e r r a s s a p l a ç a d e p à r -
qumg 27.500.000.-TT 674 57 04 / 675 43 02 'Inoesai.Rei 1X70004
• P R O P E S T A C I Ó S A N T
C U G A T 4 hab 2 b a r y s ,
c a l e ' a c c i ó , p laca p a r q j ' n g ,
asso le l la t , ex :enor
28 0 0 0 . 0 0 0 -
TT ;93) 674 67 15 F-^esSacai Re' -S '"HKCOJ
• P R O P H O S P I T A L G E
N E R A L de C a t a l u n y a P s
p e l * 3 hab rr>o't i r a n o j ' l
a s s n l e l a t , ciar
6 3 0 0 00C -
Tr (93,i 674 67 15 F-MT.es Sac^i Re-1 FS V.'ÍXCj
• P R O P M E R C A T N O U
(Pg T o r r e b l a n c a ; Va les l.
s e m i n c L 3 h a n , ' : i n n v .
p laça p à r q m n g " . ' e - n j '
13 6 5 0 0 0 0 -
T T ( 9 3 i 674 67 15
•-B M i . ?.*:.==, P-I FS^'JT'X'
• R U B I Av E s - a u t E d
noL 85 r- 3 hab b a r y
lav£DO C a l e ' a c i :i ^-e-:
E n - r a a a Ti 30 , " \~.ir- p - n
Resta h pe teca
TT 588 40 17 . 588 54 99
;rri«jes'.'àW"~jT"Ai -?' -"'.'—'T
• R U B Í A v L L s - i l i , * 71-
m- 3 bab . mo't et-, s.i
7 .250 0 0 0 -
Tt 699 65 48
• R U B I CÍ C a s p
t r e n a r . D u p l e x
135 nr' De 4 a 5
b a n y s 2 te ras? . -
f a c c i ó G a s P c i
A c a b a t s o e a u a '
q u i n g c p c c n a . F F í
Nous
14 2 0 0 0 0 0 -
T T 5 8 8 4 0 1 7 ; 588 54 99
iFno.ís '•i "iiyira"! R- r " 7X0'':
• C A N S A L A D E R I A J U
L I A N A F r a n c e s c M o r a g a s ,
26 TT 6 7 4 0 8 81
Set 49000'
• A P A R T A M E N T S N O U S
a es t renar d'1 -2 dormi to r i s ,
m e n j a d o r - s a k i a m b c u i n a
a m e r i c a n a , c a m b r a d e
b a n y c o m p l e t i t e r r a s s a .
P r e u v e n d a : a p a r t i r d e
8 .400 .000 P ta
TT 6 7 4 7 2 54
•Frcas G i ' c * * i Re* F3 10060006
• P IS 80 n r , nou a est re
nar . 3 h a o . . 2 b a n y s , l o t
e x t e r . o r , p a r q u i n g o p c i o
nal ,
14 5 0 0 0 0 0 -
•B 6 7 5 4 3 2 4
IFrwues Roca;. Ret. ^10060012
• C / S A N T I A G O R U -
S I N O L 1 1 0 m : , 4 h a b 1
bany , 1 l avabo s a l ó - m e n -
jador, cu ina - o t t i c e - n o v a ,
t e r r a s s a , p l a g a d e p a r
qu ing .
24 150 0 0 0 -tr 674 57 04 / 675 43 02 •Meu) BeimpO70O06_
• M O L T A P R O P es tac ió
San t Cuga t , 3 hab . , terras
sa d e 12 m \ g a i r e b é t o t
exter ior , asso le l la !
15 .000 .000 . -
T T ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5
(FJnquwSacal M FS1D1200Q5
• M O L T A P R O P E S T A
C I Ó San t Cuga t , 5è pts, 4
hab . . v i s ta mol t m a c a , ba l
c ó amp l i , 1 bany + 1 lava
bo. Sot de ta rda
15 .000 .000 . -
TT ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15
(RnquwSK-il FW FS 1012000* _
• P I S 1 1 0 n r , 4 h a b . . 2
b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s ,
p a r q u i n g , alt, exter ior , c è n
tric, finca n o v a 3 anys .
25 .000 .000 . -
s 6 7 5 4 3 2 4
Tn jua f txs iFW FR10080011
• P I S D E 3 d o r m i t o r i s
a m b a r m a r i s d e p a r e t ,
m e n j a d o r - s a l ó , c u i n a , s a
f a r e i g . c a m b r a d e b a n y
comp le t Ex teno r P laça d e
p a r q u i n g i n c l o s a . J u n t
à r e a cu l tu ra l .
1 3 . 6 5 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 7 2 5 4
ir-reafi&rmelíi Roí.^10080006
• S A N T C U G A T pis d e 3
h a b b a n y s c u i n a , s a l ó
m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n
sor, ex ter ior i asso le l la t .
• 2 . 7 0 0 0 0 0 -
TT 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 6 5 4
i-oto Prso '^carM-riï. W . FPC 990002
VENDES
• L A B R A S E R I A P l a ç a
Pere San . 6.
t r 589 52 4 0
| si- f.iXXÜ
• P IS À T I C CÍ" A l fons Sa
la. -i hab . 1 bany . 1 lava
bo a m b c u i x a , 40 m ; d e te
r r a s s a . ' p l a ç a d e p à r -
r j u n g . 22 .000 .000 . -
TT 6 7 4 77 76
i*-T,iOa SA i Rei &O0C2
• S A N T C U G A T pis m a c o
a ca r re te ra de C e r d a n y o l a ,
a m b 85 nr", 4 h a b . , b a n y ,
saló, m e n j a d o r cu ina , ba l
có i ascensor .
11 .800.000. -
TT 580 86 69 / 5 8 0 9 8 54
FMCF-eoCcrdanyctal Rai FPC990001
• P I S D E 120 m 3 , 4 d o r m i
t o r i s , 2 b a n y s , m o l t b o n a
v is ta , pa rqu ing .
2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1
(Sam, FM S1Q0OO0Q2
• P I S E N V E N D A 4
do rm . , m e n | a d o r sa ló , c u i
n a , b a n y c o m p l e t , l a v a b o ,
c a l e f a c c i ó . M o l t d e s o l ,
a m b v is tes a Cot teero la .
2 0 . 0 0 0 . 0 0 0 - W 6 7 4 72 5 4
iFrraSfonetej Rr FG tOOBOO11
Par-
• Bas. 9C
3D-D. c a -
2 te r -as-
• R U B I ei DL. ia-
•v £ har_i c a ^
c o m p l e t a sn l i i f
m e n j a d o - 24 m , |
pa rqu ing opc iona l
10 5 0 0 0 0 0 -
TT 6 9 9 65 48
i -ojsa ~f &í0ïj
• R U B I c h s tc i
sep S e r à , 55 --—
d o b i e s i bany i ia
l e f a c a o , ex te r i o ' .
ses , pa rqu ing .
14 8 0 0 0 0 0 -
TT 6 9 9 65 48
;hasa| Ref 150004
• R U B I c, L U I S R i b a s í
hab m é s e n f e s o l a : A T I D
pàrqu^ng A c a b a t s de q j a -
11 ta t . P o c s v e ï r s . L lar de
foc .
19 5 0 0 . 0 0 0 -
w 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 9 9
l rwijeí .a'honra-i FW F 300C :
• R U B I c/ M o n - u n c : , 3
hab . 8 9 m- R e f o r m a t + J S -
t e n a e m b e r P o n a b l i nda
da , E x l a l u m n 1 M l l o ' q j e
n o u .
8 .500 .000 . -
« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99
'frqu-K VaShCT'a-l Ret F\'*43S
• R U B Í cí Pau C lans A la
v o r a A jun tamen t , 30 T T . 3
hab . ben conserva : , ex te
r ior.
8 0 0 0 0 0 0 -
TT 6 9 9 65 48
tlncusa. Fte- 5O0C3
• R U B l c/ Sabade l l impe
c a b l e . 4 h a b , (3 d o b l e s )
cu tna e q u i p a d a < r e f e rma
d a ( c u i n a i n t e g r a d a f o r r
e t c ) , so l d e mat ins
9 .000 .000
TT 699 65 48 •mcuMi. Ref 5000)
• R U B Í c/ V e r g e ce l Pilar,
A la v o r a d e C o r r e u s . 6 5
m : . 3 h a b . . c a m b r a o e
bany
6 4 5 0 0 0 0 TT 699 6 5 4 8
;ircusa| M 150005
• R U B l q ' Zaf i ro 70 T T . 3
h a b . , c a m b r a b a n y e x t e
nor i asso le l l ada
6 . 4 0 0 . 0 0 0 -
Tf 6 9 9 6 5 4 8
ilrxxisai Re*. 150008
• R U B Í Dúp lex per es t re
na r d e q u a l i t a t s u p r e m a
P o c s v e i n s
19 000 0 0 0 -« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 9 9
(FK-UM Vt·wrot l Rel Fv 200011
• P I S E N V E N D A 4
d o r m . , m e n j a d o r sa ló a m b
x e m e n e i a , c u i n a « o f f i c e » ,
3 b a n y s c o m p l e t s , z o n a
sa fa re ig , ca le facc ió , ga ra t
g e 2 c o t x e s , t ras te r . Ja rd í
par t . 2 0 0 m*. Z o n a c o m u
ni tàr ia a m b jardí i p i sc ina .
4 5 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 7 2 5 4
(Finca Gf-jneUa) FW FG10060012
• S A N T C U G A T pis m a c o
de 90 nr' i 3 h a b , 2 b a n y s
c o m p l e t s , sa ló m e n j a d o r ,
c u i n a - o f f i c e » , 2 b a l c o n s ,
a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , t o t
e x t e r i o r , p a r q u i n g o p e o -
nal , assole l la t .
14.80C.C0C •
TT 580 86 69 , 5 8 0 98 54
iFrjttPHoCaiàr,^, Bel FPCHC0C3
• P I S O S O C A S I Ó Z o n a
Monest i r , 75 m1 , men jado r
2 0 m 1 , c u i n a , 3 h a b . . 1
b a n y , s a f a r e i g , t e r r a s s a 4
m \ a s c e n s o r , s o l t a r d e s ,
v i s t e s a M o n t s e r r a t , pe r
fec te estat .
11 .600 .000 . -
v 675 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3
(KSA 6«sbó Immcbiïni). Raf. KSA
10060012
• P L A N T A B A I X A a m b
jardí a z o n a r e s i d e n o a l , 4
dormi to r i s , 2 banys , c u i n a ,
t o t a lmen t renova t , p i sc ina ,
pa rqu ing
38 0 0 0 . 0 0 0 -
TT 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81
• SOT.» Reí.SIMQOOOS
• R U B l Edif ic i M e r c u n , 75
n r , 3 hab . . cu ina i c a m b r a
bany re fo rmats , pa rqu ing .
1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 . - t r 6 9 9 6 5 4 8
jHrcuM|Ref 150009
• R U B Í loca l a Les T o r r e s ,
4 0 rrr\ bany , pat i .
3 800.000 - tr 699 65 48 llncusai. Rw : 50010
• R U B l p is cí M a r g a r i d a
X i r g u , 4 h a b . . m e n j a d o r .
cu ina , gas , re fo rmat , fuste
ria e m b e r i a lumin i Ext.
9 .500 0 0 0 -
TT 588 40 17 / 588 54 99
(FiraiuwVatfCTfarj.Hel FVJC1S
• R U B l p is n o u d e 61 m \
a Av . Esta tu t . 132 A m b 2
h a b . , b a n y , c u i n a e q u ' D .
N o m é s d o s ve íns . A m b Te
r rassa . Super í . 61 n r .
1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -
Tr 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99
(finques Va«honra)_Ref FV 20000S
• R U B l p is nou d e 74 rr-'
E n A v . E s l a t L i t , 1 3 2 , 2
h a b . . b a n y . c u i n a e q j i p
N o m é s d o s v e i n s .
1 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -
TT 588 40 17 / 588 54 99 ;Fmques \'aStaoS.' Be' n«'2CC0úci
ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de juny de 1995 CLASSIFICATS 21
Í4 CASAS
JOSEP M. CASAS EROLES P1SOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS L L O O U I R S
' RNCA de lloguer, 7 hab., 3 banys, menjador, sala d'estar
amb llar de loc, piscina, taló i molt de jardí. Uoguer:
350.000 ptesVmes.
' TORRE. 7 hab., 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina,
jardi. Uoguer 250.000 ptesjmes. AfcakJe Ramon Escayola
(Valldoreix).
• LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT. c/ MÏNA.19, 80 nf.
Renda 80.000 ptes.
' PLACES aparcament a garatge d Vntes, per a 4 motos..
Uoguer mensual per placa: 4.000 ptes.
• PLAÇA DE PARQUING.ç/Vinolas. 15.000 ptesjmes.
V I N M S
• LOCAL EN VENDA d Martorel, 26, 70 m1 17.000.000
ptes.
• LOCAL EN VENDA d Martorel, 26, 70 m ; 17.000.000
ptes.
• FINCA EN VENDA, d Alps, 79. 90.000.000 ptes.
• TORRE EN VENDA Ctra. de la Floresta. Amb jardi.
20.000.000 ptes.
• PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.5O0.000 ptes.
GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL
GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES
A V . A L F O N S S A L A , 2 2 , b a i x o s 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . 1 2
S A N T C U G A T D E L V A L L È S
6 7 4 1 5 6 6 - 6 7 4 1 0 5 4
• RUBl Plaça Progrés. 100 m", 3 hab. (2 dobles). calefacció, pis exterior. 8.900.000.-« 699 65 48 <hcusa| Rel 150002
• R U B l z o n a la Josa . to
cant mercat. 3 hab. , bany i
l a v a b o . Ex t . i p e r s i a n e s
d'alumini. Calelacciò. Gas .
cuina nova.
10 .500 .000 . -
« 5 8 8 4 0 1 7
TT 5 8 8 5 4 9 9
(finques Vaitmal) Re* FV4S95
• Z O N A M E R C A T N O U
9 0 irr\ saló 32 m' amb xe
mene ia . 3 hab. . cu ina re
formada. 1 bany. 1 lavabo
amb dutxa, sol i vistes.
14 .500 .000 . -
TT 675 33 55
« 5 8 9 2 6 4 3
(KSA Geslio Immobiliària) Rel. KSA
IOOSOOOS
• SANT CUGAT zona c/ Cànovas del Castillo. Té 160 nV. Consta de 4 hab., saló menjador de 45 m*. cuina «office», dos banys complets, terrassa. Pàr-quing. 32.000.000-« 6 7 4 08 97 (Frea sin o«jn FM Fsc ianoo27
• SANT CUGAT zona Golf, 70 m!, 2 hab., saló menjador de 27 m1, cuina equipada, bany i lavabo. 23.000.000-•1674 08 97 (Fticas Sani Cugal) Rei FSC 100*3035
• ZONA MONESTIR, 90 m r , menjador, cuina, bany
reformat, 4 hab. , tot exte
rior. perfecte estat.
12 .500 .000 . -
0 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3
(KSA Gest*) Immobiliària) Ral. KSA
10050003
• R U B l Z o n a Les T o n e s ,
prop F F G G . Pisos des d e
7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pta. 3 hab . C a
lefacció, gas , cuina, bany.
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9
iFmx» V l m m ) FM Fv 200006
• Z O N A P E A T O N A L 7 0
m ! , m e n j a d o r , c u i n a , 3
hab . , 2 banys , calefacció,
sol i vistes. 1 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3
IKSA Gestió Immobiliària). Rel. KSA
10050004
• Z O N A R E S I D E N C I A L
1 0 0 m 1 , s a l ó a m b x e m e
n e i a . c u i n a « o f f i c e » , 3
hab. , 2 banys, 1 pàrqutng,
traster, calefacció, jardí in
fant i l , n o m é s 6 v e ï n s , tot
exterior. 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . -
« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3
(KSA Gestió hnmobAaria) Ret KSA
10050007
• Z O N A T R A N Q U I L · L A
100 m" • 1 6 0 m* jardi pri
vat . sa ló-menjador 3 0 m",
4 hab . , 2 b a n y s , ca le fac
c i ó , a i r e c o n d i c i o n a t , 1
pàrquing + traster.
2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . -
« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 8 2 6 4 3
IKSA Gestió Immobdiaria) Ret. KSA
10050006
• L A F L O R E S T A S a n t
C u g a t , v e n d a d e s o l a r s .
S u p e r f í c i e d e 4 0 3 m ' :
5 . 0 0 0 . 0 0 0 ptes. Superfície
de 7 8 9 m>: 9 . 0 0 0 . 0 0 0 ptes.
« 6 7 4 0 8 9 7
^gaSMCiajea.Hel.FSC1uttaM3i
• M f f i A - S O L 2 solars 6 0 5
i 6 5 0 m 1 . P g . C a m è l i e s .
Magnif ica vista.
« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2
ixiem ÍM Mooron
• SANT CUGAT zona c/ Sant Eulàlia. 524 m». 20 .000.000-«8740897 (Fraa Sani Cupanm FSC I0MTO1
• SANT CUGAT zona go» i estació de Valldoreix. Su-perficie: 600 m1. 23 .000.000-«6740897 (FrraSartCugaq MFSCICMlOa
• SANT CUGAT zona plaça Sant Jaume (esladó Valldoreix). 557 rrr*. 18 000 0 0 0 - « 6 7 4 08 97 iFTCaSjl&JOHl BelFSCIOMUCO
• SOLAR residencial. 650 m*. Zona escola arquitectura. Edificació immediata. 29.000.000-« 6 7 5 43 24 ,Fmw Itaj IW ffl 10000006
• ZONA MONESTIR torre adossada 140 m1, 5 hab., 2 banys, garatge i jardí 60 nf. 33.000.000 - « 674 77 76 Ihnlffio, SA) Rei 160036
• C/ GRANOLLERS adossada amb ascensor 220 m1, jardí privat. 5 dorm. (2 «suites»), 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 m*. garatge traster.
48.000.000-« 6 7 4 77 76 (rreaba. SA| na I6COJÍ
• M R A S O L torre 350 nf. solar 600 m', 6 hab., 2 banys, saló menjador, 60 m*. cuina «office», sala 60 m1, garatge 2 cotxes. 65.000.000.-« 6 7 4 57 04 « 6 7 5 43 02 Mesa) FMIIOO700<K
• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardí I piscina comunitària, 240 m*. 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, parquet, marbre. 38.700.000.-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 (KSA GetM Immobierial Rel KSA 1006000)
• S A N T CUGAT av Pla del vinyet. Adossada de 5 hab., estudi. Jardi privat i comunitari amb piscina. Només 45.000.000.-« 6 7 4 0 ( 9 7 (B«aiSMOe^.Rll,roirm00i4
• SANT CUGAT zona pg. Valldoretx-Gon. Torre individual que consta de 5 hab., més una anra habita-dó-estudi, saló menjador, cuina «office», 3 banys orjrnplets. lavabo amb dutxa. Garatge per a 2 cotxes. Dos trasters. Una cambra frigorífica. El solar és de 500 m". 65.000.000.-« 6 7 4 08 97 (Fans Sw Cugat). Rtl. Ftt lawtg
• ST. CUGAT c/Sia Teresa, adossada 320 m', 4 hab., 2 banys, lavabo, salo- menjador, 35 m', cuina «office», gotfes, sala d'estar, terrassa, hab. màquines, garatge 3 ootxes, jardí privat 100 m' i piscina comunitària. 57.500.000-« 674 57 04 / 675 43 02 frnossa) FW 110070303
• T O R R E A B E L L A T E -R R A 250 m'. 900 m' de jardi, una antiguetat de 4 anys , 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi gotes. 60.000.000-« 6 7 4 1 2 04 /6741181 (Serai| RelSIOOOOOW
• TORRE A BELLATE-RRA unifamiliar 180 m1, 4 hab., 2 banys, saló menjador 35 m', cuina 20 m*. parcel·la 400 m*. 39.000.000-« 6 7 4 77 76 (tasta. SA|. M l 63006
• TORRE ADOSSADA C/ Bergara, 2 «suites», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 m*. 2 places de garatge i traster gran. 47.000.000-« 6 7 4 7 7 76
SA).«el.lBDO07
• SANT CUGAT zona Vinyet, c/ Sant Josep. Consta, a la planta, de saló menjador, cuina •office· I un lavabo. A la planta superior hi ha 4 hab. (una • sulte») i 2 banys complets. A l'estudi, com que és gran, té 1 hab.. saló i un bany. A més, al soterrani hi ha un gran celler. una hab. de planxa, safareig i garatge per a 3 cotxes. 63.000.000- « 6 7 4 0 8 9 7 (Rea»SaHOjgalj Rel FSCI00IO0Z3
• TORRE ADOSSADA A RUBl per estrenar. 223 m* • 104 de jardi. 4 hab.. 2 banys, 3 places de garatge, fusteria interior de roure i exterior de PVC amb vidre doble. 26.000.000 - « 674 77 76 (a»ratte.SA).Rell60004
• TORRE ADOSSADA CANTONERA molt cèntrica, amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banys, bo-hardtla, sala de màquines i hab. planxa. 2 places de garatge, A.A. 32.000.000- « 674 77 76 |a»»tbe.S*l Rel I8OX0
• TORRES Zona tranquil·la, adossada can-tonera, 150 m', garatge 2 cotxes, zona rentat, traster, saló estar en dos nivells, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 «sulte»), estudi, jardi privat 40 nr\ calefacció. 28.500.000-
« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Oosbò Immobiliària} Rel KSA 1(050013
• VALLDOREIX Torre Sola. parcel·la 600 m ;, construïts 220 m1, 4 dorm., 2 banys, 1 lavabo, menjador saló 35 nr\ sala de billar. xemeneia llar, barbacoa, garatge.
46.500.000-« 674 77 76 (*™t4.SA) FW I500O!
• PISOS, apartaments, torres, locals i places de pàrquing de lloguer. « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (SaatH Rel, s irjrxorjos
• RAMBLA DEL CELLER 15. àtic dúplex + comunitat. Renda: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany. 1 saló, 1 cuina, ptaça garatge. « 6 7 4 1 5 66 (Camí Rel. C10130004
• LOCAL DAVANT C A P SANT Cugat, c/ Mina, 19-80 m: 80 000/mes.-« 674 15 66 ICasts) Rei C10130007
• LOCAL EN VENDA 0 lloguer 112 m1. Preu venda. 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. « 675 43 24 IFriajesRocal Rel FR10060015
• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix. 4 hab. exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m?, tranquil, aigua i llum ja d'alta. 85.000/mes.-« (93) 674 67 15 IFrffies Saca). Rel FS 10120010
• A P A R T A M E N T en lloguer. Molt cèntric i tranquil. Pàrquing opcional 55.000/mes.-« 675 43 24 (Frques Reca). Ref. FR 1OOS0O16
• APARTAMENT en lloguer c/ Montserrat, 1 hab., bany, cuina arrancaria. 50.000/mes.-« 675 43 24 iFrqu«sRcca) M mOOSXOS
• AV. ALFONS SALA, 22. 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab., 1 bany. 1 saló, 1 cuina, 1 traster.«67415 66 (Casas) Rei C10130003
• C ALFONS SALA 110 m;, 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 m1, cuina i terrassa. Moblat. 90.000/mes.-« 6 7 4 57 04/675 43 02 (Vndesa:. Ref 110070307
• C/POZOS, 10, 3r 2a (a ia vora estació). Renda: 50.000 Pta + oomunttat, 3 hab.. 1 bany, 1 saló, 1 cuina. « 6 7 4 15 66 (Casas) Rei C101 SOU!
• CASA A D O S S A D A 0/ La Plana. 140 nf, 3 hab., 2 banys, lavabo, saló-menjador, 30 m', cuina «office». golfes, traster, terrassa 10 trf, jardi privat. 18 m* i plaça de pàrquing. 170.000/mes.-« 674 57 04 / 675 43 02 'kTúesa; Rel 110070009
• P. DE LA CRUZ 35, 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sa-la, 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 674 15 66 |C«M.)FWC 10130005
• PtS de 2 dorm., menjador, cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a Mh rasol. 55.000/mes-« 674 72 54 (Frmair»4t) FW.TO 10OS3CC3
• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Lloguer al mes: 65.000 Pta « 6 7 4 72 54 IFrnal^oretai FM FG10300002
• PIS de 3 dormitoris. menjador-saló, cuina, safareig. cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Ptaça de pàrquing inclosa. Junt nou mercat i àrea cultural. 80.000/rnes..-« 6 7 4 7254 i rrxaiaima^.nel·FGIOOIOOW
• PLA DEL VINET 130 m1, 4 hab. (1 «suite»), 2 banys, saló menjador, 35 nf, cuina «offtce», galeria, terrassa 30 m*. 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb piscina. 175.000/mes.-« 6 7 4 57 04/675 43 02 [Imdesal FM 110070X6
• RBLA. RIBATALLADA 160 m*. 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàrquing. calefacció, assolellat, exterior jardí + piscina comunitaris. 150.000/mes.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Rrojes Saca) Rel FS 10120008
• SANT CUGAT zona c/ Alfons Sala. Consta de 4 hab., saló menjador, cuina. bany complet, lavabo, safareig, una petita terras-seta o balcó. 80.000/mes.-« 674 08 97 (Tros Sani Cagaa Rei FSC 10010033
• SANT CUGAT zona La Floresta. És un pis als baixos d'una torre individual. Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina «office», bany complet. Petit jardi. El bany i la cuina estan reformats. 65.000/mes -« 674 08 97 (FraSartCugat; Rel FSC 10010032
• SANT CUGAT tenim tota mena de torres de lloguer i pisos a diferents preus. « 674 08 97 (BncasSarlCagal) Rel FSCIOCHOOM
• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pta. 3 hab., 1 saló, 1 bany, 1 cuina, jardi. « 6 7 4 1 5 66 (Casas) Ret C10130006
• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m*. A Mirasol. Zona molt tranquil·la. 90.000/mes.-« 674 72 54 fuets Gronela). Bel. FG 1(030005
• ALFA 33 16V, negre, B-LK. 600 .000-« 5 8 8 55 35 (AJooantal) Ret. A10100010
• ALFA Romeo 33, B-IT. 475.000.-« 5 8 9 0 9 91
(Ftacaisl.l Rel FI0O20002
• A L F A R o m e o 7 5 , 2 . 0
Twin Sparx. B-IU.
n 6 7 5 3 2 5 7
(AmoEsleban) Ref AE 10030002
• A U D I 100, B-IG
« 6 7 4 6 8 5 0
lAulo Comarca del Vallès) Ref ACV
10090002
• C I T R O E N A X , G T (ex
tres). B-JU
« 6 7 5 32 5 7
íAuCEsUtar Rei AE 10030033
• C I T R O E N A X 1 1 , T R E ,
B-IM.
3 5 0 . 0 0 0 -
« 5 8 9 0 9 91
(Fat», ü ) . Rel F10020005
• FIAT Tipo. 16v. A/A, B-LC. « 674 15 03 (T*«J-act lloa Ral») Rel PUR 120007
• FIAT Uno 455, B-16O0-HU, platejat « 6 7 4 0910 (SiinM Rel S IOI 10003
• R A T Uno turbo, IE. B-IK. 475.000.-« 5 8 9 09 91 (FSCT.ai FMFIO320O0Í
• FORD Escort XR3. B KV. « 6 7 4 1 5 03 (PenectUaiRaa)) Bat FUR 120005
• FORD Fiesta 1 1 , gris met. B-JT. 300.000.-« 5 8 8 55 35
WA10103003
• GOLF 1.8. GL.B-JP. « 6 7 4 68 50 (Amo Comarca bel ï a l e i ) Rel ACV
• LADA Nlva, B-NL 550.000-« 5 8 9 0991 Pocg.niRemooaroo
• LANCIA Delta. HF, turbo, B-KY 790.000.-« 5 8 9 09 91 Pecar.Si) Rel FIQC2O0O7
• LANCIA Prisma. TDS, 0-AK. 750.000.-« 5 8 9 0 9 9 1 (Fto.ii i Fwriorfreii
• LANCIA Y-10.B-HD 325 000.-« 5 8 9 09 91 (Hacar. U l .Re l .F 10020006
• OPEL Corsa. B-IS 475.000.-« 5 8 9 09 91 (TtosJIM.FIlIgroi
• OPEL Corsa GSI. B-LK. « 6 7 4 68 50 (Amo Comarca oel VaMs) Rei ACV
1111)90005
• OPEL Kadett. 1.3. 5 p, B-HY. 450.000 - « 5 8 9 09 91 (Fear, si; Rei FlOOacrjl
• OPEL Kadett. 1.8 GT. blanc. B-JZ. 600 .000-«588 55 35 lAigcertal) Rel.» 10103036
• OPEL Vectra 1.6 I A.A. B-MN « 6 7 5 32 57 (^aiESrteil FW.AE 10030305
• PASSAT Variant 1.8, A A B-MG. « 6 7 4 68 50 (Auto Comarca M Vanes). Ral. ACV
10000006
• PEUGEOT 205 GTI, A/A. B-JT. « 674 15 03 (F-j eorJoax Rtfr) Ref. FW120003
• P E U G E O T 205 XL. B-HW. « 6 7 4 1 5 03 (Peiig»<tlirlo/FMy).riaf.PMR 120001
• PEUGEOT 309 GT, A/A, B-HX. « 6 7 4 1 5 0 3 ifttgeot Mou Rtr,) FM FW 120002
• R E N A U L T 11 GTL, B-GL « 6 7 4 1 5 0 3 | P e ^ kV» Ral^ FM PUR 120006
• RENAULT 19 TSE, blanc, B-LX. 850.000.-« 5 8 8 55 35 jAuocerejag IM A10100305
• RENAULT 21 2.0, A.A. B-U. « 6 7 4 8 8 SO (Amo Comarca bel VaMs). Rel ACV
• RENAULT 21 TXE, btau.B-JJ. 650.000-« 5 8 6 5 5 35 lAumU) (MA 10100001
• RENAULT 5 GT turbo. negre, B-HT. 250.000-« 5 8 6 55 35
m . » ions»
• RENAULT Oio. RN-1.4. B-OD « 6 7 5 32 57 ^VjBFjeber) FM «10330007
• RENAULT CSo 1.2. 3 p., vermell. B-OM. 975.000.-« 5 8 8 5 5 35 lAuocer»»; FM»101000Ci;
• SEAT Iblza. 1.5 i. 3 p. rl-OB. « 6 7 5 32 57 tV)DFaeter) FM AE 1033000»
• SEAT Ibiza 1.2, negre, B-JX. 4 0 0 0 0 0 -« 5 8 8 55 35 (Aurxg»» . M A 101001)07
• SEAT Iblza 1 5, 5 p, B-KP. « 675 32 57 (AiÉ)fjlBean).BBl.AEI(
• SEAT Terra, blanc. B-KT. 350.000.-« 5 8 8 55 35
Rel A1010X09
• S U Z U K I Swill G T I . B-1872-IP, blanc. « 6 7 4 0910 (SucJbl IWS10110002
• VOLKSWAGEN Golf 16 V. B-LM. « 6 7 5 32 57 (AiaEsletard Rel AE 10030010
• FORD Escort diesel. B-HW. « 6 7 4 1 5 03 (1»BI08ttycttFla*r). Ret. FW 120004
• NISSAN Patrol 6 dl. diesel. curt. B-JV. « 6 7 5 32 57 (Aia»iaet«i)IM.»t 10030001
• NISSAN Vanette pràctic diesel. B-MS. « 675 32 57 (AKJESW»!) R« K10030035
• RENAULT Exprés, diesel, B-JZ 650.000.-« 5 8 9 09 91 fUcai.sJI FM F1CKOCT
^^UQUEü A R A M A T EMfc
El joc de la nació català na
C I C L I S M E F E M E N Í 2 2 . Divendres, 9 de juny de 1995 C O R R E T J A , AL R O L A N D G A R R O S
Diumenge es disputarà a Can Sant Joan el campionat de Catalunya de ciclisme femení, organitzat pel CC La Floresta Fermin Torres Gil. La cursa començarà a les 11 del matí. Plana 22.
El tennista de Sant Cugat ha aconseguit la seva millor classificació en un torneig del Gran Slam en arribar als vuitens de final del Roland Garros. Kafelnikov ha estat el seu botxí. Plana 23.
J o s e p A l o n s o va a r r i b a r a S a n t C u g a t pe r cob r i r la ma rxa de C a r l e s M u n u e r a . El n o u e n t r e n a d o r a r r i b a v a al c lub san t -c u g a t e n c a m b un p r o p ò s i t c lar : l lu i tar pe r m a n t e n i r la c a t e g o r i a . I el ce r t és
FUTBOL
que els primers partits amb Alonso a la banqueta feien pensar, a l'afició local, en la possibilitat que l'equip se salvés del descens. Però després d'uns quants bons resultats, la truita es va girar i la
sort va donar l'esquena a un equip que ha lluitat fins l'últim partit del campionat. En els pròxims dies Josep Alonso negociarà amb el president del club la seva possible continuïtat la temporada que ve.
J O S E P A L O N S O . Entrenador del Sant Cugat Esport
«Jo en sóc el màxim culpable» l \KMI Kl VI kl I
I Sani Cugat Personalment. esta decebut perquè no ha assolit la permanència de l'equip'.'
- "(Juant a l'objectin espoi tui estic decebut: quant al resultat final de l'equip, lambe. pcio sobretot. estic decebut amb la meva persona per h.tvci pcidul l.i categoria. No puc csiar decebut del tracte que he rebu1 pel part de la directiva ni \\ i ia teina que han l'et els jugudois Nosaltres sabíem les nosties limitacions i u nint en compte ai\o hem intentat ler el millor possible. •
Josep Alous,) ha pogut tiv-ballar amb el plantejament que es va fer en arribar al Sant < ugal'.'
-»Els plantejaments que es van fer quan JO vaig agafar el Sant Cugat eren clanssims. Ls va apostar per una petita renovació dins l'equip. Tots érem conscients de les limitacions econòmiques que tenia el club i llavors es va voler intentar amb gent molt jove, però tot i que en un principi semblava que la cosa havia canviat i anava una miqueta més bé, després es va torçar. Però estic content de la feina feta. L'únic que ha sortit malament ha estat no conservar la categoria.»
-Aix í doncs que ha fallat en el Sant Cugat?
—«.lo no puc parlar del que ha fallat en tota la temporada. Jo puc parlar del que ha fallat en aquests últims partits en què he dirigit l 'equip. Vaig arribar a Sant Cugat quan es portaven 21 jornades de lliga i l 'equip tenia 13 punts. S'ha acabat el campionat i el Sant Cugat n'ha fet 26. Hem fet els mateixos punts en 17 partits que en 23. Però no vull que això serveixi d'excusa. El Sant Cugat tenia les seves limitacions i ha acabat tenit les mateixes. De tota manera, jo diferenciaria tres fases molt concretes. En la primera, on tot va anar força bé, es van guanyar equips com el Tremp, el Barceloneta i el Vilassar. En la segona ens jugàvem la nostra lliga, i va ser una mica decebedor perquè ens vam enfrontar a equips que també lluitaven per evitar el descens, i no la vam saber guanyar, però a més, amb tota la desgràcia del món. I la tercera part, en l'últim tram de la lliga, on l 'equip s'ha ressentit de les baixes per lesió de Cartiel, Bayo, Monjonell i Gómez.»
—Psicològicament l'equip estava preparat per assumir el repte
de salvar la categoria'.' •—«Jo et diria que si. Això, clar.
es veu en el dia a dia. en els entrenaments i vivint dins els vestidors. Ea gent en tenia moltes ganes i estava convençuda que es podia fer. Es preparaven les coses i es feia amb molta, il·lusió, però torno a repetir que les coses se'ns han girat i gaiiebe sempre hem tingut el resulta! en contra, hem hagut d'arriseai mes del normal i al final els resultats ens han dut al descens de categoria I sj algú vol buscar culpables, jo en soc cl màxim culpable a ín : a responsable de la part espoihva del club.-.
—Per les seves individualitats. el Sant Cugat que vostè ha tingut podria ser t ranqui l · lament un equip de primera catalana'.1
—«Sí. és clar. però cal fer-ho amb temps, això requereix un acoblament i no treballar sobre la marxa, com s'ha fet. Jo estic convençut que cl Sant Cugat actual si comencés ara la lliga, seria un equip que no hauria de tenir problemes.»
—L'afició local no ha donat cl suport necessari a l'equip?
—«Això ni se m'ha passat pel cap. Jo crec que en els partits que hem jugat a casa la gent ha vibrat amb l'equip. No se què en pensaran ells. Jo he vist un públic que ha animat els jugadors, recordo per exemple el dia que van guanyar el Tremp i el dia que van aixecar el partit contra el Palafrugell. També he vist la gent sortir decebuda després del partit que vam perdre amb el Vilafranca. Però malgrat això. crec que el públic ha estat al costat de l'equip.»
—El seu futur passa per Sant Cugat o té algun altre compromís?
—«Josep Alonso no té cap compromís amb ningú. El president del club va dir que acabes com acabés la temporada volia que continués a Sant Cugat i Alonso li va dir que preferia deixar-ho per quan finalitzes l'últim partit de lliga. Jo puc assegurar que tres clubs s'han dirigit a mi, però ho he ajornat tot fins que no acabi el curset nacional d 'entrenadors. I, passi el que passi, el primer club que tindrà converses amb Josep Alonso serà el Sant Cugat mitjançant Francesc Ruiz, que és l 'home per qui realment sento haver perdut la categoria perquè m'ha demostrat ser una persona. cosa que avui en el futbol és molt difícil de trobar.»
Alonso va arribar a Sani Cugat disposat a treballar per la continuïtat de l'equip a primera catalana. Foia: MANK ESPINOSA.
Crònica d'un descens C.R.
M Josep Alonso no te cap problema per reconèixer la seva part de responsabilitat en el descens del Sant Cugat. Alonso va substituir a la banqueta el santeuga-tenc Carles Munuera . que va deixar l'equip per les crítiques d'un sector de l'afició. El seu debut es va produir contra el Sant Cristòfol a Ca N'Anglada, on el conjunt santeugatenc va perdre per 4 a 0. Però els triomfs van arribar dos partits més tard. L'equip va aconseguir tres victòries consecutives contra la Seu, cl Tremp i el Barceloneta. que li premetien somiar amb la remuntada. Però primer la mala sort
i després les lesions, van deixar K..O. un equip que cada cop tenia més complicada la permanència en la primera divisió catalana. I ha estat en els partits realment decisius, contra els equips que també han lluitat per salvar la categoria, on el conjunt ha fallat i s'ha deixat escapar la categoria. El que no es pot negar és la constància en el treball d'aquest equip dirigit per un home que ha tornat la confiança i la il·lusió als jugadors. Tant ell com la directiva ho han provat tot, però els resultats no han estat els desitjats. El descens a preferent s'ha consumat i com diu Alonso «cal assumir-ho».
Campionat de Catalunya de ciclisme femení a Sant Cugat • Sant Cugat.— El parc de Can Sant Joan serà un dia més el marc d'una prova ciclista, aquest cop el campionat de Catalunya femení, organitzat pel CC Ea Floresta Fermin Torres Gil. En la prova prendran part corredores de les categories cadet, juvenil i amateur. Les primeres hauran de recórrer 31) quilòmetres, les juvenils 60 i les amateurs 90. Les part i c ipan t s s ' h a u r a n d ' i n sc r iu re abans de la cursa, que començarà a les 11 del mati.
Una de les corredores que coneix prou bé el circuit on es desenvoluparà la prova d'aquest cap de setmana és l'ex-eielista del club floresta Estela Peris. Peris va comprovar la duresa del reconegut el passat 27 de maig. quan es va disputa,! el campionat del Vallès juvenil. Estela Peris va disputar la cursa fora de competició i va completar els mes de 10(1 quilòmetres com la resta de corredors. La ciclista del Montornès va aprofitar la prova de juvenils del campionat del Vallès per preparar el campionat de Calalunva femení. , C R .
El Júnior debuta avui en la copa del Rei contra PAldeasa H Sant Cugat.— Avui comença una nova edició de la copa del Rei d'hoquei sobre herba, on participen els 8 primers classificats del campionat de divisió d'honor. El Júnior debuta aquesta tarda a partir de les set contra l'Alcasa Valdeluz de Madrid. El guanyador d'aquest partit s'enfrontarà al vencedor del matx entre l 'Egara i l'Atlètic de Terrassa, l'actual campió de copa. L'objectiu del conjunt santeugatenc és superar el primer compromís i optar al tercer lloc de la classificació. La resta d'enfrontaments que completen els quarts de final són: RC Polo-De-portiu Terrassa i Jolaseta-Club de Campo. I^a competició es disputarà fins diumenge, a les instal·lacions de l'Atlètic de Terrassa a Can Salas. ' c.R.
Campionat de Catalunya de karate M Sant Cugat.— El pavelló municipal de Sant Cugat serà diumenge l'escenari del campionat de Catalunya de karate, associació Shito-Ryu. El campionat, que començarà a partir de les 10 del matí i acabarà al migdia, tindrà la participació d'uns 100 karatekes d 'arreu de Catalunya, J4 dels quals són santeugatencs. El campionat s'ha establert en quatre nivells: el primer per a cinturons negres i marrons, el segon per a noies i els dos restants per als altres cinturons. L'entrega de premis serà presidida pel Mestre Hi-rota, president de l'Associació Shito-Ryu. /c.R.
MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
su agente PEUGEOT PEUGEOT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 ESPORTS 23
TENNIS
Àlex Corretja cau eliminat a París en els vuitens de final de Roland Garros El rus Kafelnikov n'ha estat el botxí
CARME REVERTE I Sant Cugat.— Després d'un inici de temporada fluix com a conseqüència d'una lesió al colze, Àlex Corretja ha tornat a demostrar que es troba en plenes condicions. Arribar als vuitens de final de Roland Garros, el torneig sobre terra batuda per excel·lència, certifica la recuperació del tennista santcugatenc, que amb aquesta actuació ha establert la seva millor classificació en un torneig del Gran Slam.
Un cop recuperat de la lesió al colze, el tennista santcugatenc Àlex Corretja ha tornat a demostrar que és un dels tennistes espanyols amb més projecció. En la seva tercera participació en el Roland Garros, ha arribat als vuitens de final, en què ha estat eliminat pel rus Kafelnikov. Corretja va ser superat pel cap de sèrie número 9 del torneig en tres sets (6/3, 6/2 i 6/2). El tennista local ha reconegut que no va jugar bé contra el tennista rus, i que la clau va ser «no saber aprofitar les oportunitats». «Per això vaig perdre tan fàcilment», explica. Les possibilitats d'arribar a la final eren realment difícils per al sant
cugatenc, que en els quarts de final hauria hagut d'enfrontar-se a Agassi, l'actual número 10 de l'ATP. «Per tant, qui ho tenia pitjor en el quadre era jo», assegura Corretja.
Per arribar als vuitens de final de Roland Garros, Corretja va eliminar els francesos Jerome Goldmar i Guy Forget i el sud-a-fricà Wein Ferrerira, el seu botxí aquest principi de temporada.
Corretja està satisfet de la seva actuació a París. «Quan jugo un torneig, mai no em plantejo arribar als quarts o als vuitens, prefereixo anar partit a partit perquè, si no, segur que perdo en el primer partit», assegura.
VOLEIBOL
£1 CV Sant Cugat derrota l'Hispano-francès i passa a la
final de la lliga catalana L'Esplugues és l'altre finalista
De totes maneres, el Sant Cugat va saber mantenir un nivell regular durant tot el partit, i no va cometre excessives errades no forçades.
Sandra Sànchez, molt efectiva en atac, va ser una de les jugadores més destacades del matx, juntament amb la juvenil Raquel Trèmols, que va sortir al tercer set i va fer el seu millor partit des que juga a l'equip sènior.
O Hispano-francès: Aguilar, Vidal, Becerril, Mateos, Borràs, López
—equip inicial—, Mayoral, Borràs II, Aroca i Rodríguez.
3 CV Sant Cugat: Rubio, Bartra, Mampel, Vila, Sànchez, Castarié
—equip inicial—, Trèmols, Castro i Salto. Parcials: 7-15, 7-15, 4-15. Arbitres: León i Nieto. Bé. Públic: Uns 20 espectadors.
O.V./C.R. H Barcelona.— El Club Voleibol Sant Cugat i l'Esplugues disputaran aquest cap de setmana la final de la lliga catalana, després d'haver eliminat l'Hispano-fran-cès i el Barcelona, respectivament.
El conjunt santcugatenc, que es va enfrontar a l'Hispano-fran-cès en semifinals a un únic partit, no va tenir cap problema per imposar-se a domicili per 0 sets a 3. El partit va ser avorrit i es va jugar a un ritme força lent.
Esplugues, l'altre finalista
L'altra semifinal la va guanyar l'Esplugues en derrotar el Winterthur Barcelona per 2 sets a 3 en un partit força igualat. Les del Baix Llobregat, que s'havien imposat ja en el partit d'anada per 3 sets a 0, acompanyaran el CV Sant Cugat a la final de la lliga catalana que es disputarà a Pallejà. Les jugadores de Rupil buscaran la victòria per aconseguir el doblet aquesta temporada.
Àlex Corretja ja ha participat tres cops en el torneig francès, però l'última ha estat la seva millor actuació. Foto: J.A. MULA.
FUTBOL
El Sant Cugat Esport confirma el seu descens directe en
perdre contra l'Olot La temporada que ve jugarà a preferent
per tal d'abandonar la zona de descens directe. Els jugadors locals es van mostrar apàtics i impotents durant tot el matx, tot i dur el pes del partit. A més a més, es van mostrar excessivament nerviosos, la qual cosa els va impedir concretar les moltes oportunitats de gol. En canvi, l'Olot va ser més pràctic i efectiu, i les poques ocasions de què va disposar van acabar en gol. El primer arribava als 18 minuts de partit i el segon, just abans del descans. Amb el 0 a 2, el panorama havia de canviar molt perquè el Sant Cugat remuntés el partit. Però al segon temps res no va variar. Tot i així, els de Josep Alonso van marcar l'I a 2 en temps afegit. Amb aquesta derrota s'ha consumat el descens directe del Sant Cugat, que, juntament amb el Roses i la Seu d'Urgell, jugarà la temporada que ve a preferent.
I Sant Cugat: Àngel (4), Miguel Àngel (3), Goyo (2), Aznar (3),
Hervàs (3), Asensio (3), Ramos (3), Roger (3), Joan Antoni (3), Granero (2) (Óscar 32'), Aguilera (2) (Javi 58').
2 Olot Bartrina, Escandell, Ramo-net, Puigvert, Dames (Boada 65'),
Font, Sergi, Villaplana, Forcadell, David, Falguera (Planagumà 79'). Gols: 0-1 Falguera (18'), 0-2 Forcadell (48'), 1-2 Joan Antoni (92'). Àrbitre: Soto Garcia. Correcte. Targetes grogues a Goyo, del Sant Cugat, i a Ramonet, de l'Olot. Públic: Uns 75 espectadors. Incidències: El partit es va disputar al camp de l'Ibèrica en compliment del partit de sanció, que ha obligat a tancar el Municipal.
CARME REVERTE • Sant Cugat— El Sant Cugat Esport es va acomiadar de la primera divisió catalana amb una derrota contra l'Olot. Els sant-cugatencs van notar la responsabilitat que significava guanyar
L'Olimpyc tanca la temporada amb una derrota a l'Hospitalet • L'Hospitalet.— L'Olimpyc de la Floresta ha tancat la temporada amb una derrota davant l'Hospitalet per 6 gols a 4. El partit va ser més igualat del que s'esperava. Tècnics i jugadors han coincidit a destacar que l'equip florestà va mostrar un joc superior al dels locals. De fet, no va ser fins al final de la segona part que l'Hospitalet es va avançar al marcador. Amb aquesta derrota, l'equip florestà ha quedat avant-penúltim de la taula classificatòria i amb greus problemes per el·ludir el descens de categoria. Segons ha anunciat la federació, aquesta temporada baixaran a la estatal B, una categoria menys després de fer una temporada irregular. Els florestans van fer una primera volta molt bona per ser un equip jove i sense experiència en la categoria. En canvi, en la segona volta, l'equip que entrena Àngel Ruiz està patint i les coses no han sortit tan bé com en els primers partits. Així està la situació, l'equip de la Floresta ha acabat a la zona baixa de la taula amb una única possibilitat d'el·ludir el descens si la restructuració de grups l'afecta. /c.M.
El Míra-sol goleja el Marina en l'últim partit de lliga
4 Mira-sol: Antonio, Juanjo, José Carlos, Minguella, Sergio, Joan,
Manu, Pepe, Carlos, Jaime i Tini.
0 Marina: Jiménez, Gallardo, Camacho, Montero, Laguarda, Ri-
bulleda, Hernàndez (Martín 59'), Ba-gen, Rodríguez, Robles, Moreno i Martín. Gols: 1-0 Sergi (25'), 2-0 Tini (48'), 3-0 Pepe (60'), 4-0 Tini (80'). Àrbitre: Galindo. Regular. Targetes grogues a Joan, Rodríguez i Tini.
B Mira-sol.— Els mirasolencs van fer valer la seva superioritat per imposar-se sense dificultats al Marina en l'últim compromís del campionat de lliga. Els locals van dominar a pler un partit de tràmit ja que cap dels dos equips s'hi jugava res. El Mira-sol va inaugurar el marcador a la primera part gràcies al gol de Sergio, però no va sentenciar el matx fins al segon període. / C.R.
AUX VYD S A .
SEGURETAT
Extintors
Sant Cugat del Vallès, -a 58917 99
SET BALL UN CLUB DINÀMIC - Restaurant obert al públic - Escola de tennis per a nens i adults
Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat km 4,6 Apartat de Correus 49. Tel. 674 28 00
Sant Cugat del Vallès"
Magnífiques instal·lacions enclavades dins un entorn verd, a tan sols 20 minuttde Barcelona, on vostè i la seva família podran gaudir de 13 pistes de tennis (terra batuda), 2 frontons, piscina voltada d© gespa, raig uva, saló social, restaurant, i d'un ambient sa i divertit on els seus fills podran saltar i córrer, i aprendre aJMgar a tennis
a les classes de l'escola de tennis mentre vostè juga uns sets amb uns amics que ja estan desitjant conèixer-lo. El convidem a conèixer SET BALL TENNIS.
conjuntament amb la UNIVERSITAT DE GAL·LES obre període de sol·licitud d'inscripcions per a la
CARRERA DE CIÈNCIES EMPRESARIALS BRITÀNICA
Bachelor of Science in Business Administration Titulació oficial britànica emesa per l'esmentada universitat.
Carrera universitària de 3 anys acadèmics.
• Proporciona una base de cultura empresarial facilitadora d'una bona projecció professional futura.
• Prepara per a tres importants àrees d'activitat empresarial:
- Àrea Administrativa i Financera - Àrea de Màrqueting i Vendes - Àrea de Comerç Exterior i Màrqueting Internacional
• Té un nombre reduït d'alumnes per curs que permet una relació molt directa i viva entre professor i alumne.
• Té la garantia d'un professorat de destacat nivell curricular i vinculat al món de l'empresa.
• S'aconsegueix un domini ampli de l'idioma anglès.
• Es desenvolupa en un entorn acadèmic confortable, que facilita les relacions entre els alumnes i la motivació en l'aprenentatge.
• Entrena l'alumne a manejar bases de dades informatitzades com a recurs introductori a la formació permanent i al nou entorn virtual en el qual haurà d'actuar professionalment els propers anys.
• Gaudeix d'una titulació universitària britànica sense necessitat de desplaçar-se allà a cursar aquests estudis.
• Està becada parcialment per la Caixa de Terrassa, que alhora ofereix còmodes possibilitats de finançament.
• Té borsa de treball i bones sortides al mercat laboral.
EXIGÈNCIES O REQUERIMENTS:
• COU, BATXILLERAT o FP2 i prova d'accés.
• La selectivitat no és necessària, però els alumnes que l'hagin superada amb una puntuació superior al 6 tindran convalidada la prova d'accés.
ENTERRAR ELS ANIMALS 25 . Divendres, 9 de juny de 1995 CLOENDA DEL CONCILI
La manca d'un marc legal que reguli la recollida d'animals morts comporta dificultats per als amos. A Sant Cugat, l'empresa que recull les escombreries ofereix el servei per 8.000 pessetes. Plana 26.
El concili tarraconense, que ha fet les sessions de treball a Sant Cugat, va acabar diumenge amb una cerimònia en què el nunci del Papa va advertir l'Església catalana del perill del nacionalisme. Plana 26.
La 12a edició de la Universitat Internacional de la Pau, que se celebra cada any a Sant Cugat, ja té data i programa: es farà del 16 al 22 de juliol al Centre Borja i el tema que centrarà, com a re-
PACIFISME
refons, els 4 seminaris programats, serà el concepte de mediació en el conflicte, un nou punt de vista del pacifisme que entén la intervenció externa en les guerres com a «assessorament per tal que les
dues parts enfrontades dialoguin i trobin una la solució des de dins». Així ha definit la idea el director de la universitat i president de l'Institut de Teoria i Tècniques de la Mediació, Frederic Roda.
La idea de mediació en el conflicte centrarà la 12a edició de la Universitat de la Pau
El concepte implica assessorar les parts perquè resolguin l'enfrontament des de dins
Les jornades d'estiu d'aquest any es faran del 16 al 22 de juliol al Centre Borja
SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— La maduració del concepte de mediació en el conflicte al llarg de les diferents edicions de la Universitat Internacional de la Pau va donar pas a la creació de l'Institut de Teoria i Tècniques de la Mediació fa uns mesos i ha fet que les jornades d'estiu d'aquest any se centrin en aquesta idea. El concepte neix, segons el director de la universitat i president de l'institut, Frederic Roda, «com una nova manera de col·laboració externa per a la resolució d'un conflicte en què no hi cap l'intervencionisme: es tracta de vetllar pel diàleg entre les dues parts, que han de trobar la sortida des de dins».
Aquesta idea serà el rerefons dels quatre seminaris de la 12a edició de la Universitat de la Pau, que es farà novament al Centre Borja, del 16 al 22 de juliol. Un cicle de ponències agrupades sota el títcAEducar per la pau en el conflicte en l'àmbit escolar i en el lleure» ocuparà les sessions dels tres primers dies i abordarà l'anàlisi de la mediació i les possibilitats d'implantació del concepte a l'escola. La relació entre intolerància, religió i pau serà el tema del segon seminari. Arsland Mazouini, representant del Front de Forces Socialistes d'Alger i refugiat polític a Catalunya, intervindrà en aquestes sessions amb una conferència-debat sobre la por al fonamentalisme analitzada des de la perspectiva de l'Islam. Però el debat presidirà realment la Universitat de la Pau a partir de la quarta jornada. Dos seminaris plantejats com a preguntes obertes reuniran diversos ponents per discutir, el 20 de juliol, L'humanitarisme com a renúncia al pacifisme?, i el 21 i 22, Viure o patir
Arcadi Oliveras, vice-president de Justícia i Pau i ponent de la universitat, i Frederic Roda. Foto: MANÉ ESPINOSA.
la democràcia?. Segons Frederic Roda, «els dos temes s'han d'enunciar amb un interrogant perquè són idees que cal discutir, dubtes que sorgeixen». La transformació del pacifisme en un humanitarisme que «es dedica fonamentalment a la provisió d'aliments i medicines dels pobles en guerra» és per a Roda un fenomen actual que s'ha d'analitzar. I el mateix passa amb tendències de les democràcies actuals en què, segons el director de la universitat, «el sistema judicial pren un pro-tagonisme que podria ser exces
siu». La frontera entre els poders dels sistemes democràtics —el legislatiu, l'executiu i el judicial— es discutirà a partir de les ponències La independència dels poders?, del jutge i ex-diputat socialista Ventura Pérez Marino, i La reforma del sistema?, del catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc de Carreras.
Inauguració amb Pe Gispert
La consellera de Justícia de la Generalitat, Núria de Gispert, pronunciarà la conferència inau
gural de la 12a edició de la Universitat Internacional de la Pau en una cerimònia que presidirà l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. Per Frederic Roda, la presència de la consellera és «una de les més destacades de les jornades d'aquest any», juntament amb la de Pérez Marino, la del santcugatenc Francesc de Carreras i, «especialment», la del general d'artilleria Alberto Piris, «que no ha fallat a cap edició i que, com a militar, aporta una visió del conflicte autocrítica i gens demagògica».
DISMINUCIONS
Una nova agència de Sant Cugat vol organitzar viatges en grup per a minusvàlids
S.B. • Sant Cugat.— L'agència Ussía Tours, inaugurada a Sant Cugat fa unes setmanes, ha escollit com a especialització els viatges per a minusvàlids. Amb seu al carrer Plana de l'Hospital i dirigida pel florestà Josep Ramon Ussía, l'agència és la primera de Catalunya en tenir l'oficina totalment adaptada per a ús de persones amb discapacitats físiques. «Hem preparat fins i tot el bany —explica Ussía— perquè, quan l'empresa es consolidi, volem tenir també treballadors amb minusvalues».
La idea d'orientar l'agència en
aquest sentit va sorgir, segons el director, per la seva experència personal, com a parent d'un te-traplègic i com a treballador del sector turístic. Ussía era director comercial d'una agència majorista i havia comprovat «amb desesperació» que era impossible organitzar viatges en grup per a minusvàlids «perquè ningú no té una base de dades on constin empreses de transports, hotels i guies especialitzats». Segons Ussía, «els hotels catalans estan adaptats només a les condicions mínimes exigides per la llei: una rampa d'accés i una o dues habitacions. De ma
nera que els viatges en grup queden descartats». Les condicions són encara pitjors a la resta de l'Estat. Només al centre i el nord d'Europa, especialment a Holanda, Alemanya i Suècia, hi ha les condicions necessàries per fer aquest tipus de servei, «i fins i tot guies especialitzats», explica Ussía.
L'objectiu de l'agència és confeccionar una base de dades pròpia per poder programar rutes turístiques per a grups de minusvàlids. Aquest interès per organitzar viatges per a col·lectius de discapacitats físics no és «gratuït»,
assegura Ussía: «Hem de pensar que viatjar amb companys que no tenen cap problema de mobilitat els crea tensió, perquè veuen que ells entorpeixen el ritme de la sortida.» Però l'objectiu de la nova agència és «encara un projecte», recorda el director. «De moment —explica— tenim una llista d'espera d'unes 20 persones de tot Catalunya que ens han sol·licitat aquest tipus de servei, però el problema és nostre per trobar hotels amb les condicions necessàries o autocars grans —no microbusos^— adaptats per portar cadires de rodes».
El grup del 0,7% presenta el projecte que finançarà • Sant Cugat.— La plataforma del 0,7% de Sant Cugat ha organitzat una tertúlia amb piscolabis per presentar el projecte de construcció d'un centre de rehabilitació per a cecs a l'índia que el col·lectiu vol ajudar finançar. L'aportació del grup santcugatenc serà d'un milió i mig de pessetes, la quantitat cedida del pressupost municipal de 1994 per a cooperació. La xifra de Sant Cugat servirà per completar l'aportació del Fons Català de Cooperació per a la construció del centre. Per explicar els motius de la tria, avui a les nou del vespre al Club Muntanyenc, assistirà a la xerrada Núria Escala, membre del fons català i responsable d'aquest projecte a l'índia. A la tertúlia també s'ha convidat Shyam Sunder, un indi invident que, segons la portaveu del grup del 0,7% Alícia Barbero, «podrà explicar el context social del país on s'han destinat els diners des del punt de vista d'un cec». Sunder és de Nova Delhi i viu a Barcelona, on treballa com a professor de música, des de fa uns anys. Tot i que el projecte que es presenta avui encara no ha estat aprovat oficialment per l'Ajuntament, els membres del col·lectiu del 0,7% esperen, segons Barbero, que l'alcalde, Joan Aymerich, «no hi posarà cap entrebanc». El grup va presentar la proposta a Aymerich a principi de maig, però ja aleshores es va acordar que la reunió per confirmar-ne l'aprovació es faria després de les eleccions. En aquesta reunió és previst també que es decideixi la composició de la comissió de seguiment per escolin-els projectes que es finançaran amb el pressupost municipal a partir de l'any vinent. / s.B.
Un membre de l'oficina de la Unesco a Sarajevo, a Ràdio Sant Cugat • Sant Cugat.— El programa Viure a la Terra de Ràdio Sant Cugat emet dilluns a les 11 de la nit una entrevista amb Raül Romeva, un jove investigador per la pau de la Unesco i professor de Relacions internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb 24 anys i llicenciat en Ciències Econòmiques, Romeva ha estat el segon membre de la Unesco en incorporar-se, la setmana passada, a l'oficina que la institució internacional té a Sarajevo. Viure la Terra acaba així la sèrie de tres programes dedicats al conflicte dels Balcans, que ha estat analitzat, des de diferents punts de vista, per José Maria Mendiluce, en el monogràfic que li van dedicar el mes passat, i per la refugiada bosniana a Castellbisbal Jasmine Jelic, entrevistada el novembre passat. / s.B.
Detinguts per amenaces amb destrals al porter d'una discoteca • Sant Cugat.— La Policia Nacional a Sant Cugat va detenir diumenge quatre joves per haver amenaçat el porter d'una discoteca de la ciutat amb dues destrals que van trobar en un hort proper. L'incident va començar quan el personal del local va voler fer fora els joves per haver-se negat a pagar les copes que havien pres i ells s'hi van negar. / s.B.
26 PUNT DIVERS ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995
SALUT PUBLICA
El trànsit de la societat agrícola a la societat urbana ha propiciat un canvi en la relació entre els homes i els animals domèstics. Alguns animals gairebé han desaparegut, mentre altres han incrementat la seva presència i s'han convertit en companys dels seus propietaris. Però les lleis no han evolucionat al mateix ritme que la societat, cosa que comporta problemes de tota mena. Un d'aquests seria què fer amb els animals quan són morts, un terreny sobre el qual no hi ha legislació.
Quan un amic se'n va... Tenir un animal mort a casa pot ser un problema car i difícil de resoldre
XAVl CAVA/MONTSE: SANT
H Sant Cugat.— Un gos pot viure entre 10 i 15 anvs. segons el ta-many i la raça. mentre que els gats acostumen a viure una mica més. Més tard o més d'hora, l'animal es morirà, i el seu amo haurà d'afrontar el problema. I.a majoria de persones no disposen d'un terreny propi on enterrar el que ha estat el seu company durant uns anys, fins i tot en una població amb un passat rural com Sant Cugat. Tot i que a Catalunya no existeix una normativa específica sobre els animals de companyia morts, esta expressament prohibit enterrar qualsevol animal en un terreny de propietat pública. Això suposa que el seu amo ha de buscar un lloc on es pugui portar el cos.
Serveis municipals
I'ls ajuntaments son els encarregats de desenvolupar ordenances municipals que regulin la recollida d'animals, l·ii molts llocs aquesta normativa no existeix. com és el cas de Sant Cugat, on l'Ajuntament reconei\ que no hi ha cap ordenança municipal que tracti el tema i. de fet. la recollida la realitza l'empresa habitual de recollida d'escombraries. Per 8.000 pessetes, aquesla empresa s'encarrega de passar per casa. retirar l'animal mort i portar-lo fins a l'abocador municipal de Vacarisses. I.a situació de Cerdanyola és molt semblant, ja que no disposa de servei municipal de recollida a domicili, i el mateix ajuntament recomana adreçar-se a veterinaris o empreses particulars. En la resta de poblacions dels voltants s'acostumen a oferir serveis gratuïts municipals, com és el cas de Sabadell, on igualment els animals acaben a l'abocador d'escombraries. L'Ajuntament de Rubí també disposa d'un servei municipal gratuït de recollida domiciliària, Iot i que el propietari.
A Sant ('iiiMt. l 'cmpre tamlie i ^cull els animals mortvl 'otn: J.A. ML" LA.
si ho desitja, pot portar personalment el cos a la gossera municipal. Els animals són enterrats en terrenys municipals. A Terrassa, la mateixa empresa que la la recollida d'escombraries, mobles vells i altres voluminosos, també pot emportar-se l'animal per incinerar-lo, això sí. en aquest cas pagant una taxa de 4.000 pessetes.
Si el propietari vol un tracte més digne per al seu animal, pot adreçar-se a diferents empreses i serveis, o als veterinaris que. pel comú. tenen contractats els serveis d'aquestes empreses. El més senzill és el de la 1 acultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ofereix la possibilitat d'incinerar el cos per 3.750 pessetes, tot i que
ha de ser el mateix amo qui el porti fins a Bcllaterra. Una oferta molt més complerta és la de la residència d'animals can Canet, prop de Granollers. Can Canet ofereix tota mena de serveis per animals, com ensinistraments o recuperacions. però també la ini-cineraeio. individual o col·lectiva. la inhumació de les cendres, i la recollida a domicili les 24 hores del dia. Bona part dels veterinaris de Sant Cugat tenen contractat aquest servei.
Cementiri d'animals
A Torroelles de Llobregat es troba l'únic cementiri d'animals de Catalunya en el sentit més tradicional del terme. Al cementiri es pot llogar un nínxol o bé una
tomba a terra, per un any. El preu. però. puja fins a les 23.000 pessetes, al que es pot afegir el del servei de recollida domiciliària. que costa 3.000 pessetes. Aquest servei només es presta al Barcelonès i al Vallès Occidental. Desemborsant una quantitat extra de 10.000 pessetes anuals, la tomba es manté en propietat, i s'hi poden enterrar altres animals, mentre les restes dels anteriors van a parar a l'ossari que hi ha a la institució. El cementiri disposa del seu propi enterramorts, i d'un entorn ben cuidat amb jardins. Aquesta opció, de qualsevol manera, es reserva a un grup bastant reduït de propietaris que es poden permetre despeses d'aquesta envergadura.
El CASC exigeix la llibertat de l'insubmís català Pere Comellas
S.B. • Sant Cugat.— El Col·lectiu Ant imil i tar is ta de Sant Cugat (CASC) ha fet un comunicat públic en què exigeix «l'alliberament de Pere Comellas i de tots els insubmisos presos de l'Estat». Amb una condemna de 2 anys, 4 mesos i un dia, Pere Comellas és a la presó Model en règim de tercer grau. Actualment, és l'únic català empresonat per haver-se negat a l'acompliment del servei militar o la prestació social substitutòria (PSS). Comellas era objector amb plaça per fer la PSS a l'organització no governamental Intermon, i és per això que el comunicat del CASC inclou una crítica a les ONG i altres entitats que, «amb una actitud hipòcrita. d'una banda prediquen la solidaritat i, de l'altra, es converteixen en còmplices de l'empresonament d'objectors». El text assegura també que aquestes entitats són. en algunes ocasions, «denunciants directes, com és el cas d'intermon amb Pere Comellas». L'ONG ha «oblidat», segons el CASC. «que la insubmissió també és solidaritat i no delicte», ja que «els que trien aquesta via —continua el manifest— s'arrisquen a penes de presó per lluitar contra la injustícia que implica l'existència d'un servei militar i una PSS obligatoris». A més de difondre aquest comunicat, el col·lectiu s'ha adherit a la marxa en bicicleta que es farà dissabte a Barcelona per protestar per la condemna de Pere Comellas. Sortirà a les 11 del matí deia seu d'Intermon (al carrer Roger de Llúria. número 15) i anirà fins al Govern Militar.
Xerrada sobre alimentació per a disminuïts • Sant Cugat.— L'associació pro-disminuïts de Sant Cugat Asdi ha organitzat per avui una xerrada sobre tècniques d'alimentació per a persones amb discapacitats greus. La fisioterapeuta Núria Pasteller, del centre d'Educació Especial Can Rigol, pronunciarà aquesta conferència, adreçada a monitors i cuidadors de disminuïts, a la Casa de Cultura a dos quarts nou del vespre, S.B.
EL CONCILI CATALÀ
EI nunci del Papa adverteix del perill dels nacionalismes
en la cloenda del concili Els bisbes assumeixen Jes propostes aprovades
Precisament havia estat la moderació imposada per la presidència, sobretot pel que fa a les propostes sobre la nova ordenació jurídica de l'Església catalana, el que havia provocat tensions entre diferents sectors dels convocats durant les sessions plenàries a Sant Cugat. Tot i així, l'actitud dels prelats d'aprovar amb el seu vot deliberatiu totes les propostes votades a l'aula va aconseguir el consens general durant la cloenda a la catedral de Tarragona. Un dels punts assumits pels bisbes és el compromís de crear una comissió d'experts per estudiar la fórmula més adequada per "a-vançar decididament» cap al reconeixement d'una personalitat jurídica pròpia per a l'Església catalana. Així es decidirà si es crea una conferència episcopal pròpia o es tria la província o la regió eclesiàstica. Segons Pere
su \ i \HAKKONO H Tarragona/Sant Cugat.— El nunci del Papa a la Conferència Episcopal Espanyola, Mario Ta-gliaferri. va advertir sobre els perills «dels particularismes i els nacionalismes exacerbats» en un discurs pronunciat diumenge en la cloenda del concili tarraconense. Les paraules del nunci. que han estat qualificades d'«inoportunes i innecessàries» pel rector de Sant Cugat, mossèn Pere Vivó, arribaven després de la comunicació dels bisbes, que assumeixen les 174 propostes aprovades per vot consultiu durant les sessions de treball al Centre Borja.
«Tenint en compte el seny i la moderació que ha demostrat el concili —afirma mossèn Pere— no calia ni hi pintava res el discurs alliçonador de Tagliaferri. N'hi hauria hagut prou amb la lectura de la carta del Papa que portava».
I 1 ruiiiu Mai ui tagliaferri, i el hishc de Girona. Jaume Camprodon . Foto: ELS 4 CANTONS.
Vivó, «després que els bisbes han demostrat la seva capacitat d'escoltar, cal confiar en el seu criteri». El reconeixement de la pluralitat en la societat i dins l'Es
glésia i de la necessitat d'acostar-se més als marginats són dos dels punts que s'han destacat més de les conclusions oficials. I, afegits al missatge final que defineix
l'Església com «una assemblea al servei de la cultura i la nació catalanes», marquen el «nou to gens autoritari» que Vivó veu actualment en les actuacions dels bisbes.
JOftNADES DE L'ESBART 27 « Divendres, 9 de juny de 1995 OFEKTA H I A L'ESTIU Les VI Jornades de l'Esbart han acabat amb l'actuació dels balladors més joves. Joan Rovira ha destacat la participació d'altres entitats i ha dit que, per al 20è aniversari, es faran més activitats. Plana 28.
Casals, estades de natura, estades esportives, colònies i tallers formen l'oferta de les entitats santcugatenques per als nens aquest estiu. Hi ha 1183 places disponibles per aprofitar les vacances. Plana 30.
FESTA MAJOR
Les entitats esportives i culturals participaran activament en la festa major Hi aportaran una oferta àmplia i complementària, diversificada pel que fa a llocs i horaris
FRANCESC CARBÓ H Sant Cugat.— Quan la Comissió de Festes va començar a projectar el programa de la festa major, va demanar a totes les entitats del municipi que hi col·laboressin preparant actes i aportant
No serà fins al dia 23 que els diferents mitjans de comunicació i la Comissió de Festes donaran a conèixer el programa de la festa major, que se celebrarà del 28 de juny al 2 de juliol. Aquest any, amb un pressupost una mica superior al de l'edició passada, la comissió ha hagut de fer veritables esforços per atendre correctament les demandes de les entitats, cobrir les peticions d'in-fraestructura i seguretat, treballar plegats amb els comerciants i oferir força actes per a totes les edats repartits pels diferents racons del municipi. A hores d'ara ja es coneix que el cartell anunciador de la festa major, una composició de motius del costumari, és d'Anna Baseu, que es va endur les 100.000 pessetes del premi. També s'ha adjudicat per mitjà d'un concurs públic la concessió dels bars a la Unió Esportiva Sant Cugat, que recollirà d'aquesta manera diners per finançar l'entitat.
Per la seva banda, els botiguers s'han animat amb la proposta de la Botiga al Carrer i el dia 30 convertiran molts carrers i places en un focus d'animació constant.
La tradició no es perdrà, ja que es continuaran fent un seguit d'actes que es remunten anys enrere. El ball del Paga-li Joan, que la gent interessada ja han començat a assajar, es farà el dia de Sant Pere al matí. El castell de focs al principi de la festa és una altra tradició, que es completarà el darrer dia de la festa amb un correfoc en què participarà el renovat
propostes i idees. La resposta ha estat molt positiva i, a part del actes ja tradicionals —el Paga-li Joan, els balls, els espectacles infantils o altres propostes que prepara la comissió—, les entitats hi participaran amb concerts, tornejos
de futbol o escacs, idees gastronòmiques o l'agosarat muntatge del CPA a la seva caseta. Segurament es trobaran a faltar grans orquestres o grans concerts, però la comissió assegura que l'animació al carrer serà constant.
Les activitats dinamitzaran durant més de quatre dies la vida al carrer. Foto: ELS 4 CANTONS.
grup de Diables Sant Cugat. També es duran a terme molts concerts, a càrrec, entre d'altres, de la Jove Or-questa Sant Cugat, l'escola Fusió, la Coral Sant Cugat del CMSC o la Societat Coral la Unió. Tampoc no faltarà la trobada gegantera, que organitzaran el gegan-ters i trabucaires; les cer
caviles, i molts actes infantils, acompanyats de la festa de cloenda de les Escoles Esportives en el marc de la Festa de l'Esport per a Tothom.
La Penya Regalèssia —amb la tradicional paella— i el Centro Castella-no-manxego seran els encarregats de posar en pràctica
les propostes gastronòmiques. Fila Zero oferirà les tradicionals obres de teatre a la Unió, mentre que Vallès sense Fronteres participarà per primer cop en la festa. Capítol a part mereix l'activitat del CPA, que oferirà múltiples actes infantils, balls i concerts d'agrupacions de poblacions veïnes
a la seva caseta. Aquesta oferta la comple
mentaran les entitats culturals amb activitats esportives com campionats d'escacs, de futbol o de petanca. Aquests actes es desenvoluparan de la carretera de Cerdanyola al carrer Valldoreix, del Pla de Vinyet al parc Central, passant per la plaça Octavià.
Una alumna del col·legi Joan Maragall guanya un premi provincial de redacció en castellà
FRANCESC CARBÓ H Sant Cugat.— Laura Los-cos Domingo, alumna de vuitè d'ensenyament primari del col·legi públic Joan Maragall de Sant Cugat, va rebre el dia 1 de juny el primer premi provincial en el concurs de redacció en llengua castellana organitzat per l'empresa Coca-cola. Los-cos, conjuntament amb altres companys del curs, va ser escollida per representar el centre en el concurs previ d'alumnes del Vallès, que es va fer a Sabadell. Altres
companys ho van fer en l'apartat de català. El tema de la redacció va ser Aprendre de tot, aprendre de tothom, i la dotació del premi va ser un trofeu, un diploma acreditatiu i una màquina d'escriure elèctrica. A més a a més, Laura Loscos va guanyar el premi Parker de presentació i ortografia del treball. Ara, la seva redacció aspirarà, amb la resta dels primers premis provincials, a la fase estatal. Més de 16.000 alumnes de tot l'Estat s'han presentat a les dife
rents fases provincials. «Cada any hi participem. Procuro que els alumnes que hi vagin no només tinguin un bon domini de l'ortografia i la sintaxi, sinó que siguin creatius i imaginatius per elaborar veritables textos lliures», explica Josep Perea, professor de castellà del Joan Maragall.
Ara, ell, Laura Loscos i tots el companys i professorat del nivell esperen amb expectació el veredite del jurat sobre les obres que han accedit a la final estatal. Laura Loscos, a dalt, al mig, amb companys. Foto: X. LARROSA.
S'han presentat 12 sol·licituds per instal·lar barraques de petards
RAMON LUQUE • Sant Cagat.— El Govern Civil de Barcelona ha rebut 12 sol·licituds per instal·lar, durant les festes que s'acosten, barraques de venda de petards a Sant Cugat. El Govern Civil és qui té competències per atorgar els permisos i l'Ajuntament és qui els ha de revalidar. En principi, segons fonts municipals, l'Ajuntament accepta tots els permisos donats «sempre que concordin amb les mesures de seguretat establertes». Aquestes mesures de seguretat són regulades per una circular del Govern Civil del 2 de maig del 1991. En aquest document s'especifiquen les «condicions imposades a l'autorització governativa de venda de productes pirotècnics en barraques». EI punt quinzè i últim té caràcter municipal i explica que «l'autorització no tindrà validesa mentre no hagi estat expedida la llicència municipal». La circular també estableix, entre altres normes, els materials amb què han de ser construïdes les barraques, les mesures que han de tenir, quins són els productes de venda autoritzada, les prohibicions fixades segons l'edat del comprador i les precaucions que cal prendre, com disposar de dos extintors o prohibir fumar dins el recinte. L'ordre del 5 de desembre de 1991 sobre catalogació de productes pirotècnics del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme és la que estableix les característiques que han de tenir els diferents tipus de petards. L'àrea de Comerç de l'Ajuntament ha volgut fer una crida per mitjà d'aquest setmanari «a la prudència, sobretot de les persones grans que tenen responsabilitats sobre els més menuts». Aquesta àrea municipal i la Policia Local s'encarregaran d'inspeccionar les diferents barraques i vetllaran perquè no hi hagi cap accident.
Comença la Setmana Cultural a la Floresta
• La Floresta.— La Setmana Cultural, organitzada per l'associació de propietaris i veïns de la Floresta, comença avui amb una cantada d'havaneres del grup Els Pescadors de l'Escala al pati de l'entitat. L'actuació començarà a les 10 de la nit i hi haurà cremat per a tothom. Diumenge, els actes programats cont inuaran amb una exhibició castelle-ra, en què participaran 6 colles. Començarà a les 6 de la tarda a la pista coberta del districte i hi actuarà la cobla La Pr inc ipa l de Terrassa. / s.B.
28 APUNTS fcLS 4 CAN I O N S Divendres. 9 de juny de 1995
LA VIDA SOCIAL
I I espectadors van seduir .nuh l o n a inicies l'evolució dels inicL'MIÜS de l ' Iscola de Dansa de l'esbart. loin XAVII-R l.ARROSA.
Finalitzen les VI Jornades de l'Esbart Més de 500 persones han participat en els diferents actes que s'han dut a terme durant tot un mes
I K-\M t s( < AKliO
• Sani Cugat.- I es jornades han estat un èxit.-A m b a q u e s t e s p a r a u l e s . Joan Rovira, president de l'esbart, expressava la satisfacció per la feina feta durant nies d'un nies. La sisena edició de les jornades s'ha consolidat com una oferta no només cultural, sinó també esportiva i lúdica. Des del 29 d'abril fins al 4 de
juny més de 500 persones. \ i ne ulades a les diverses seccions de l'esbart, han participat en ballades, cercaviles, concursos, tornejos esportius i exposicions, que han tingut un ampli ressò participatiu al municipi.
El primer acte celebrat, la inauguració de les obres del local social. \ a ser acompanyat de la signatura de la creació de la Fundació
Eugeni Canas, organisme que servirà per acabar de buscar els deu milions que es necessiten per condicionar la seu social. «Esperem poder oferir un local acabat l'any vinent amb motiu deia celebració dels vint anys». ha explicat Joan Rovira. El bastoners van ser protagonistes de la trobada nacional que es va fer a Sant Bartomeu del Grau, mentre que
la petanca i un partit de futbol, amb victòria de l'esbart, van ser les activitats esportives que es van fer. l i la Zero va oferir l'obra Historia del zoo, que ja havia estrenat mesos enrera.
L'n capítol a part ha estat l'organització) del Concurs Ciermans Claret, amb una amplia participació de músics del país i d'arreu de L l i s t a t . «Al c o n c e r t de
cloenda segurament hi va faltar gent. a causa de la improvisació i de la manca de publicitat que li vam donar. La idea cal que es prevegi des del principi», ha comentat Rovira. Com a actes més propis de dansa, la ballada del soci i la festa de fi de curs de l'escola han permès descobrir els avenços que menuts , joves i adults fan amb el pas del
temps. El cap de setmana passat la plaça de Barcelona va ser l'escenari on alumnes de sis nivells van interpretar danses d'arreu de Catalunya. La incorporació del més menuts de tres anys va fer omplir d'emotivitat el migdia de diumenge, mentre que la qualitat dels més gran va fer que es veiessin obres de qualitat dissabte a la nit i diumenge al vespre.
CLÍNICA D E N T A L — Or. Carlos R. Rosetti -
PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO
M U T U A L 1 D A D E S
Rbla. Ribatalbdo, 20 lr 3a Tel. 674 72 16 San» Cugat
' :^".(jwTumo por los tardes
uia ^\èdica 9911 ^ _ _ _
MÏRA-SOL Lents de contacte
Ci Rndt 'va l lada, 1 i
Tel. t 'H! (>74 SH 4f>
SANT C U G A T DFI . VALLÈS
0 8 1 1 0 Barce lona
Cirurgia Odontologia
G I M N À S BLOCK
[y Rosselló, 17 • ENTRADA PfR SI ANTONI, 7B
Tel 589 53 48
Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font
Especialitzat
I en tractaments I
| de menopausa |
i d'esterilitat
F. Moragas, 1-3, 3r2a Sant Cugat Tel. 674 66 11
• DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av Torreblanca, 2-B, 2n, At Sant Ci.gal •a 589 47 00
Consult. (entre Mèdic
• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, 'aserte'ap.a Santiago Rus.noi. 2 ^'"/Ò 1;; Sarï Cugat -a 674 15 26
Dietètica-Nutrició
• MARIA RIUS SOLER Acupuntura nutrició, dietètica. Hores convingudes Francesc Moragas. 25-27, 1r 2a. Sant Cugat, tr 674 15 26
Fisioteràpia
• SOFIA ROMA FERRÉ Fiscte-ara As^-str--''-ia samtara Fiatc Ai sa Ci Villa 49 Sani Cjga: rs 674 48 72
Metge capçalera
• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, genalna ASC AGRUP, MLT. MFIACT etc. Av Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat •a 589 39 26 •a 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402
• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a domicili-mutues Maicr 36 2n Sant Cugat TT 674 00 25
• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av- Catalunya. 21, baixos, SantCuga: •a 589 00 00 Fax589 03 13
• DR. CARLOS ROSSETTI Oaonto'og a nens i adults Hbla Ribatallada, 20, 1r 3a Sani Cugat l i 674 72 16
• DRA. LUZONDO Cínica denta! infantil, Exclusiu n(jns i or todcncia Francesc Moragas, 5, entresol Sani Cugat 1T 674 05 06
• DRA. M.JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h • 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos, San! Cugat •B 674 23 35
• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria, Sanitas Caja Salud. Agrup MUT MEDIFIAT Av Catalunya. 22, 1r 1a Sant Cugat tr 589 31 13
• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av Torreblanca, 2 - 8. 3r pis Sant Cugat •a 674 57 98 - 589 35 48
Oftalmologia
• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria. 10 Sant Cugat •B 589 51 06
Pedagogia-Logopèdia
• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge C Villa 5-7, 1r 2a. Sant Cugat tr 589 12 15
Pediatria
• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA i v j .itnu ,isma infantil. Hores convingudes Rb-a '•> •!.•'•• 'a:ta, 20, 1r 3a. Sant Cugat 15-674 72 16
Psicologia
• CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21 3r 1a Sant Cugat tr 674 36 73
• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d aprenentatge Villa. 5-7, 1r 2a Sant Cugat •B 5891215
• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÉS Psicologia, psiquiatra, logopèdia C/ Can Mates, 2-4. 1r 2a Sant Cugat tr 589 40 51
• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia cl nica Rbla Can Mora 1 Sant Cugat •a 589 43 44 - 430 96 25
Pulmó i cor
• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS P.jlmo :.or Ma|or 3f ?n Sant Cugat -B 674 00 25
• DR. JESÚS FERNANDEZ BAI-ZAN Tuco-gr-»! o >;q:a Hart-s r.o-vang jdes Av Catalunya. 2". ir 'a Sant Cugat •B 589 48 08 Pa- f.-jlar 674 74 09
• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r 2a Sant Cugat •B 674 66 11 Fax589 11 45
• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av Torreblanca. 8, 3r 8 Sant Cugat t r 589 19 66
• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes Francesc Moragas 25-27, 1r 2a. Sant Cugat. tr 589 13 07
• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia t ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, lr 2a. Sant Cugat. •B 589 13 07
Traumatologia
• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES T'aunatologia, ortopèdia ASC, Previa-sa Medytec Av Torreblanca 2-8, 2a-10. Sant Cugat •B 589 18 88
• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av Torreblanca, 2-. Palicltnic, Sant Cugat re 675 57 56
• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària Previasa, Medytec Policlinic Torreblanca, 2-8 2a-10 Sant Cugat •B 589 18 88
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
SUSANA NIC0LETTI
C/ Sant An ton i , 74
Tel . 6 7 4 7 4 i7
R E S I D È N C I A S A N T SALVADOR
3a edat I
Torre amb jardí I
• Ascensor
• Cuina pròpia
• Bugaderia
• Metge
• Infermera
• Fisioterapeuta
• Personal qualificat
• Capacitat 24 places
• Perruquera
Sant Salvador, 47 Tel. 674 42 23 S A N T C U G A T
ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 APUNTS 29
LA VIDA SOCIAL
La Unió Recreativa i d'Esports remodela el seu local social La Floresta disposarà d'un nou equipament
FRANCESC CARBÓ • La Floresta.— Aquest dissabte la Unió Recrativa i d'Esports la Floresta inaugurarà un nou equipament al seu local social. Es tracta d'una àmplia sala coberta per fer-hi diversitat d'activitats lúdiques i culturals. D'aquesta manera l'entitat vol reemprendre, amb un aire nou i renovat, la dinàmica participativa al districte.
Va iniciar la seva activitat el 1979. L'entitat la van fundar 130 persones que van sortir del Casal de La Floresta per instal·lar-se al local actual del passeig de la Floresta 24-26. Bàsicament la UREF era una entitat esportiva que feia futbol de sala, tir, BMX i infinitat d'ofertes musicals i del món del teatre. El 1985 un grup d'associats joves marxaven per crear el Club Olympic que s'ha dedicat a la promoció del futbol de sala. El tir amb el temps ha perdut
afíció mentre que el món de la bicicleta i sobretot el BMX ha guanyat força i, actualment, s'organitzen diversitat de curses en el circuit que manté l'UREF. Durant tots aquests anys concerts de música clàssica, o de rock, actuacions de cantants com Josep Guardiola i diversitat d'obres de teatre han donat vida a una entitat que ha aglutinat la vida social, esportiva i cultural del districte. Ara, la junta actual de l'entitat —de 70 socis— vol donar un nou enfoca-
L'antiga pista esportiva s'ha convertit en una sala coberta. Foto: ARXIU UREF.
ment a l'UREF creant noves activitats com balls de saló o exposicions, a l'hora que potenciarà el grup de teatre Feeling, i altres iniciatives que sorgeixin amb el temps.
Amb aquesta idea, aquest dissabte inauguren una nova sala coberta amb perfectes condicions per fer-hi moltes activitats culturals i lúdiques. A les 18 hores actuarà
un grup infantil i a les 20 hi haurà l'acte inaugural amb un recital de guitarra a càrrec de Carlos Delgado. La festa acabarà a les 11 amb un ball de música disco.
Exposició commemorativa de la cinquena edició del Llibre Gegant I Sant Cugat.— A partir del divendres 16 de juny i fins al diumenge 9 de juliol es podran veure i llegir gairebé dos-cents contes que nens del municipi i il·lustradors de l'Escola Municipal d'Art i de fora van escriure i dibuixar conjuntament en el marc de la cinquena edició de la Festa del Llibre Gegant. L'impressor santcugatenc Lluís Roque ha estat l'encarregat de relligar de forma totalment ar-tesanal el llibre que, juntament amb els d'altres anys, s'exposarà durant tres setmanes a la Casa de Cultura. L'exposició, que inclou també dibuixos, vídeos d'edicions passades i fotografies, està organitzada per l'Ajuntament i la comissió del Llibre Gegant i es podrà visitar els dies laborables de 5 a 8 de la tarda i els dissabtes i festius de 10 del matí a dues de la tarda. /F.C.
R E S T A U R A N T
La Nansa
| Fregidoria-Mcírisquefia
Crta Sabadell, 47 - 08191 Rubí Telèfons 691152
\r$
MEX-CAT Especialitat
Mexicà - Català
Al costat dels cinemes Tel. 589 38 23
RESTAURANT
CAN ^ BARATA
Ora. de Rubf a Sabodel km 15,200 Tel. 697 06 52
«nmw»
Baixada de l'Alba. 20 Tel 674 16 75 08190 St. Cugat del Vallès
BELLATERRA
CERDANYOLA
LA FLORESTA MIRASOL
RUBÍ
DEL VALLÈS
RESTMJMMTCANEDO
XBMAVMS RESTAURANT CAN OLIVÉ REST. EL VEJO DOBLE REST. RANCHO EL PASO MA&MMER
LAPONDEROSA LA NANSA
c/Ueó,XHI
ctr& Cerdanyola, 9. Sant «v. Flor de maig, 122 ctNanin.» C/Pas Estació, 15 c/Guadalajara, 14 Q VIctorta, 1B-20 dra. Sabatot, 47
Cugat.
692 2424
580 3129 580 SB 39 6917355 6743803 674 2315 589 2571 6991152
Carn ala brau i calçots
Btoseria, raett. banquet Cuina ds marcat Peix I marisc
Cuina ralalana, banquets Cuina variada Braeeria
Paale», mariac, tregid.
Wtou» tancat excepte testkis
Obert Iota la «etnana Tancat dant. nit i d» no festius Tancat dbnecres tarda
Tancat dmam nu i rjmecres C/GuatJa, 20-Els Avets
ELPORTALET pl.delDr.Quardiet,14 6995558 Menú, degustació Tancat diumenge
SANT CUGAT LA PALTA rambla Can Mora, 24 5885468 Plzzeria, cuina catalana Tancat Jumenge-iMuns tarda-n». 5895011 FranWurts Obert tots ais dtos
CAN AMETLLER CHEZPHUPPE
CREP REST./CANTMA EL MEXKANO LA ORANM SMFPER-S BOKATAS QRANJA BAR EL MONESTR
RESTAURANT CA L'AVIA MESOHENYS BAR REST. EL MOÜ CAN BARATA LACARBONERU LA CANTONADA EL TAST REST. PANXA CONTENTA PARADA I FONDA BRASERIALABOLERA BAR RESTAURANT EL HESÒN BRASERIA DEL MERCAT VELL BAR REST. CASABLANCA CERVESERIA L StCUANO
c/Cami can Ametller, s/n placa Pep Ventura, 5 c/VaHoreix.68 c/Endavaíaoa, 10 o/ St Antoni-piaca Barcelona
d Enric Granados, 7 plaça Hospital, 35-37 placa Augusta, 2 0/ Sant Antoni, 13 c/Eles Rogent, 14 placa Pep Ventura, 3 ara. Rubí a Sabedea, km 15.200 tfVHà.8 plaça Monestir, 1 o/ Alfons Sala, 9 pg.0tabarria.69 rota. Can Mora, s/n
c/Baixada de l'As», 20 ptacaOctavü,5 placa Pere San, 6 c/SabadeM7 plana Hospital, 6
6749151 6749484 675 28 26 5891825 675 5246 6753141 58919 72 5895492 6740585 589 3823 5891740 6970652 6751451 5842332 5891502 56906 07 5892697 67416 75 6741047 589 5240 6745307 67528 52
Cuina marcat Cuina (ranoasa/menú diari Creps, entapans Cuina i música autèntica Cuina casolana Braseria
Entrepans especials
EspedaMzat en becats Tancat dtss. rrigrja i dum.
Diumenge i tast. obert s partir 18h Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit Cuina csosan/lntemac. Mexlce-menú català Menudavflprod.feeric Cargol launa/arros negre Tapes casolanes, torrades Creps, amanides, menús Marisc, menú, cuina merc. Cuina de marcat Cuina catalana La nostra esp. es quait Braseria i cuha de merc Calçotada Braseria Cervesa dlmportado i
Servei de bar Obert al trigda
Obert cada dta Repartir a par* de tos 12 h
Obert tot el da Diürn vespre tancat
Tancat dunenges n*
Obert tot el rta
menjar basc
VR4RADA/ FONDA»
Vme^apNwebnoabxsj
PRIMER, SEGON P U T i POSTRES «1+CAFÈ 990 PTA
Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT D a VALLÈS
„,^^T«I. 5*9 26 97
KÍ Jtttsón Iota una tradició
PI. OcMs, 5. Tal. 6741147)6» 27K SrWCUGATDa VALLÈS
l
LA 5DAÓERIA DEL MERCAT VELL
PI. Pere San, 6 • Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT
«__^„Horari de 7 a 24 h swraoaa»
RESTAURANT PIZZERIA
PANXACONTENTA Passeig Olabania, 69 • Sant Cugat
T e l . 5 8 9 0 6 0 7
VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA
Mercat Pere San Parada 306
Sant Cugat del Vallès
^2ot>
CASA FUNDADA L'ANY 1964
CUINA CATALANA i SALÓ PER A BANQUETS ï
teEsNdi,IS-TtU74»03 MIM U FUKSM (Sart Cajtf U Vafc)
30 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de juny de 1995
LA VIDA SOCIAL
1.168 nens gaudiran de les ofertes per a l'estiu de les entitats de Sant Cugat Colònies, casals, esports i tallers són les propostes habituals
• Sant Cugat 1.168 nois i podran gaudir aquest anv de les entitats sanicugatenqucs a aquest estiu. 1 es opcions so
1 li ha opcions per a tols els gustos, i cl cert es que poques propostes queden buides. 1 es colomes. eN ca sals, les activitats esportives i els tallers son |a clàssics. en l 'olerta -ni i lcunatcnca per a l'estiu. I es activitats i's poden div idir en dos grans grups: les sortides toia de Sant ( ugat. ou s'inclouen Ics colònies, els casals i eK es pons a la natura: i les que es fan a Ics instal·lacions cul turals i esportives del municipi.
I c s propostes es poden elassilicir també per districtes: Valldoreix. Mna-sol. i les Planes tenen un munt d'ofertes pei a petits i adults. I I centre cívic de la Floresta encara ha de detallar les activitats que te previstes per a aquest estiu.
Activitats al juliol
I es colònies i estades a la natura es concentren al juliol, quan els nens tenen vacances però encara no poden compar t i r i es amb els seus parcs, que majoritàriament deixen de treballar a l'agost, l'et això, la demanda de colònies es concentra al juliol. í 1 grup el Cigne, de Valldoreix, ha preparat també unes colònies per a la segona qu in /e n;i d 'agost. "l-.s una experiència que no hem provat mai. i ampliem les sol·licituds als 17 anys. \ o hi ha tradició de muntar colònies a l'agost, però voltem saber fins a quin punt hi ha demanda», explica un dels responsables del col·lectiu lúdic. 1.1 Cigne aprofitarà el refugi que el Club Muntanyenc té al Cap de Rec, a la Cerdanya , per fer les seves colònies.
hi Club Muntanyenc, en canvi, es desplaçarà a la Vall d 'Aran. 28 nois d'entre 13 i 17 anys gaudiran de l'entorn de Vila Maladeta. a Sa-lardú.El Mas de can Batllori, a Cornellà de Terri, és un altre dels indrets que han
A M II I.SC'ASIt I R A l'entre 6 i 17 anys
les activitats que han preparat per
n diverses: esports.
contacte amb la natura, colònies a uns quants quilometres de Sant Cugat o tallers a prop de casa. Per a alguns, serà la primera vegada que passin uns dies lluny de la família, i els pot significar un tràngol. D'altres ja són veterans
Colònies , Elagne 10-24 JJI O ' 2 1 28 agost; Refugi de! Cap del Rec (Cerdaryai
d 'Ktk l i Els disbarats ; 25-28 juny
' Sarau I 16-23 juliol . j ,.,.!.
Rca-Roca j 13-23 juliol
Casals de A M. Faristol | 2-9 juliol natura CMSC ; 3-14 jutó
Esports a • CMSC ] 10-20 juliol
lanatura j Esplai l'Esclop | 2-9 juliol _ _ _
Estades i \ OMET ! 3-28JUHOI/4 i setembre Poliespoitu
KC0les : UESC I 3-28 juliol CAR (gimnàstica rítmica! esportives — — • '
! 3-28 juliol Pavelló i piscina municipal de
Gualba (Vallès Ocddental)
La Canova (Garrotxa)
Cubelles (Garraf)
Cornellà del Terri (Pla de l'Es:aryi
Club Muntanyenc
Vila Maladeta- Salardú (Val d'A/an
Cornellà del Terri {Pla de l'Es dry)
_ _ J ™ 24000
10.000:
23.000)
27.000 |
22500
r ooo
35500
28500
6500 _
14900 '
8 0 0 0 ;
, '65
30;
60;
40;
59
i5;
28':
22;
72;
50
60!
3-28 juliol
Valldoreix (esports)
Patronat Flor de Maig 25.000 50:
VALLDOREIX
Cursets j d'estiuO
Esplai ' infantil j
(1 ioga guitarra clarinet, flauta (ttfa, taller artesanji. ütxix astrologia, castellà per a estranger*.
Casal Cultural ; juliol, agost o setembre* j Casal Cultural De 4.000 a 6.000 \
Casai Cultura: i Juliol agost o setembre*! Casal Cultural
MIRASOL
Taller de ; Casal Cultural i 3-21 juliol teatre i i
Taller de ; Casa! Cutural ' 3-2" lutioi costura i
Taller de j Casal Cultural j 3-2i juto ceràmica i
Casal Cultura!
Casal Cultural
i Casal Cultura!
._ i. Cursets | Casal Cultural | Entre el 3 i ei 28 de jutiot* í Casal Cultural d'estiu I i !
LES PLANES
Casals ! Centre Cívic ; 3-21 j d'estiu ! |
Centre Cívic
' Informació ampliada al text aojunf
triat els monitors santeuga-tenes per portar 81 nens de n a 12 anvs. Altres nens passaran uns dies de vacances a la Garrotxa i el garraf, al Vallès Occidental.
i per a d'altres no caldrà Per als nens que tinguin anar tan lluny. L'esplai els ganes de practicar esport, les Disbarats fa una sortida de opcions són clares. Poden cap de setmana a Gualba, anar amb el CMSC la Vall
en marxar de colònies. I.a resposta dels pares i nens santeugatencs ha estat molt positiva, i hores d'ara ja hi ha cobert un 8 0 ^ de l'oferta ijiie s'inclou dins cl programa Viu l'estiu, que coordina l 'Ajuntament de Sant Cugat.
Cugat. Les estades esportives de la O M L T . tot un clàssic en el gènere, continuen estant en el número 1 del tatiquing de demandes.Kl pavelló poliesportiu serà escenari de la major part d'aquestes activitats, el primer torn de les quals ja està pràct icament complet , només queden algunes places per a nen·- nascuts el 1981 o l l '82. I I segons torn. en can
vi. encara té un 20% de les places per cobrir. Els que no hagin pogut accedir a aquestes dues primeres tandes poden fer les escoles esportives al setembre, del 4 al 14.
La Unió Esportiva Sant Cugat també ha organitzat aquest estiu trobades esportives. Les instal·lacions de Valldoreix i el Centre d'Alt Rend imen t acoll iran 120 nens entre els 14 i els 16 anys. Per als més petits, hi ha unes estades al patronat Llor de maig. al cor de Coll-serola. on, a banda d'introduir-se en alguns esports. podran retorçar els estudis que hauran fet durant el l'anv.
Oferta als districtes
Els casals i els cursets centren les propostes dels districtes. LI casal cultural de Valldoreix ha preparat cursos per a totes les edats. Només el de dibuix va adreçat específicament a nens d'entre 7 i 12 anys. La resta són, en general, per a adults. Una de les propostes més originals és la del curset d'astrologia.
El casal cultural de Mi-ra-sol dóna una atenció especial al casal d'estiu. Les possibilitats i preus varien segons el número de setmanes i el torn que es triï. El casal accepta 65 nens per setmana, que poden passar-hi només el matí o que-dar-s'hi tot el dia,amb dinar inclòs.
84|
De 6.000 a 10.000
7.000 (joves)/15.000 (acuits)
3.000 (nens)/4.00C (adultsi
e.oao
Entre 1 1 . 0 0 0 ' i v ^ v '
6.000
40 places per tom
24
20
24
480
30
ClrJfiL-: l-iLl'UNT
d'Aran, o quedar-se a Sant
L'OMET ofereix cursos de golf i «mountain bike» B Sant Cugat .— Les activitats físiques per a adults que organitza l'Oficina Municipal d 'Esports per a Tothom ( O M E T ) per al temps de lleure inclouen aquest any dos cursos intensius específics dedicats al golf i a la bicicleta de muntanya. Els cursos duraran dues setmanes del mes de juliol i es faran de dilluns a divendres. Les pràctiques amb bicicleta de muntanya es faran a C'oll-serola. i per al curset de golf s'utilitzaran les instal·lacions del camp de golf de ( an Sant Joan.
Els cursos intensius que es lar.in el nies de juliol durant lot el cita seran combinacions de gimtu't-tica. bàdtmnton. preparació tisica i natació. Aquestes activitats físiques van adreçades a persones de 14 a 60 anv-,. \ i
Xerrada col·loqui de Comerç sense Fronteres • Sant Cugat.— El Club Muntanyenc Sant Cugat ha organitzat per a aquest vespre una xerrada a càrrec de membres de l'associació Comerç sense Fronteres. El col·loqui. Dues històrics verídiques d'una tassa de cafè. començarà a les vuit del vespre a la seu del club. Comerç sense Fronteres és una entitat que va néixer a Terrassa amb l'objectiu de comercialitzar a un preu més just els productes principalment d'artesania— que es produeixen a països d'Aíri-ca, Àsia i Sud-amèrica. L'associació impor ta aques ts productes i el marge de benefici que s'obté de la seva venda es destina a projectes a països subdesenvolupats. L'associació va obrir fa un any una botiga a Sant Cugat amb el nom d'Alternativa 3. :C.c.
El CPA celebra el 18è aniversari de la seva fundació I Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz celebrarà el dia 17 el 18è aniversari de la fundació de l'entitat amb una festa andalusa amb diverses actuacions, que començaran a dos quarts d'una del migdia. Després del ball i la música, hi haurà un vino de honor i un dinar de germanor amb potaje andalús per a tots els convidats. / c.c. / S.B.
Unes 60 parelles ja s'han inscrit als assajos del Paga-li Joan
• Sant C u g a t — Unes 3(1 parelles de la categoria d'adults i entre 25 i 30 de joves ja s'han inscrit als assajos per a la ballada del Paga-li Joan de la festa major. Segons el coordinador de la iniciativa, Asensi Jiménez, s'espera que «en els pròxims dies s'hi afegeixin encara unes 31) parelles més per grup». Aquests inscrits d'última hora serien «socis de l'esbart i els més experimentats». Els assajos per a la ballada, que es farà el dia 29. es duen a terme a l'escola Joan Maragall dilluns i divendres, a les 7 J e la tarda per als joves i a Ics 21.30 per als adults, s u. Lln dels assajos del Pag,
Trobada d'ex-futbolistes infantils
• Sant Cugat.— Els jugadors que formaven el primer equip infantil de futbol que va tenir la ciutat es van trobar dissabte passat per fer un partit i un esmorzar. Aquests ex-jugadors van fer els seus primer cops de pilota la temporada 1967/68 a l'antic camp de futbol, situat darrera del Monestir. Molts d'ells no s'havien tornar a trobar en un terreny de joc des d'aleshores. El matx jugat al camp municipal va ser xiulat per l'ar-bitre santeugatenc de segona divisió Eduardo Pérez Sànchez. Els guanyadors van ser els jugadors de l'anv 1967 per 3 gols a 2. R i. Alineació del primer Sant Cugat infantil. Foto: M. RAMS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 APUNTS 31
LA VIDA SOCIAL
EL PERSONATGE
El pare Jaume Pujol, a Sant Cebrià Foto MONTSE SANT.
Jaume Pujol i Prats Aquest capellà caputxí ha treballat més de trenta anys a l'Amazònia i en fa quatre que viu i exerceix de vicari a Valldoreix
MONTSE SANT • Sant Cugat.— Nascut a les Garrigues i educat en l'orde dels frares caputxins, el pare Jaume Pujol porta una barba abundosa i blanca i té un aire de missioner innegable, cosa que no és res més que la veritat, ja que durant 31 anys, fins l'any 1990, aquest caputxí va viure i treballar a les selves de Colòmbia i es va dedicar molt especialment als nens indis, fent de mestre, de metge, d'amic, de tutor i —si quedava temps— de capellà.
—«Al 1959, després d'haver fet el noviciat a Arenys, d'haver estudiat filosofia 3 anys a Olot i d'haver-ne estat 4 als caputxins de Sarrià estudiant teologia, em van enviar com a missioner a una de les tres regions de Colòmbia que administraven els missioners ca-
missa cada matí, però la nostra feina era treballar amb el govern portant un internat, allò que abans s'havia criticat tant i que ara es torna a fer a molts llocs. Re-collíem la canalla i la teníem allà tota la setmana mirant que no els faltés de res: des de menjar fins a roba, passant per medicines i tot el que feia falta. I com dic sempre, si després quedava temps, llavors feia de capellà. Quan podia, anava a pescar. Es pesquen peixos molt gustosos i grossos, i són un bon reforç de la dieta de caça i verdures, perquè aquella gent no es mengen els animals que crien. Cacen sobretot ocells i micos, que són molt gustosos. Sempre dic que, com que per Pasqua no podia menjar mona,
putxins catalans. Havia v v
de sortir cap allà amb « S O C U l l D a g C S ÚQ SCC2L'.
la feina no m'espanta» vaixell el 30 d'abril, però no vam poder fer-ho fins l'I de maig. Em van enviar al departament de l'Amazònia, al sud del país. És una regió enorme i poc poblada: té una extensió de 6 milions de km2, més de 12.000 vegades Sant Cugat. En tot aquest territori, però, no hi viuen ni trenta mil persones i la meitat s'estan a Leticia, la capital de la regió.»
—A vostè el van destinar a la selva. Com era la seva vida allà?
—«Els primers anys encara tens allò de dir
—Nom: Jaume Pujol i Prats. —Lloc de naixement: Fulleda (Ga
rrigues). —Data de naixement: 9 de febrer del
1935. —Professió: capellà caputxí. —Aficions: «Llegir i col·leccionar se
gells, especialment de peixos.» —Un llibre: «El viejo que leía novelas
de amor, de Luis Sepúlveda.» —Una pel·lícula: «Sobretot les de di
buixos de Walt Disney.» —Una música: «La música popular
d'arreu del món, la clàssica i les cançons melòdiques.»
—Màxima aspiració: «Poder treballar, ajudar els altres i fer el bé fins a l'últim moment de la meva vida.»
menjava mico. Durant tot el curs escolar, que a Colòmbia comença al febrer i acaba al novembre, treballàvem fort. Per anar a la capital, tenia transport cada vuit dies. L'any 1961 vam tenir una epidèmia de verola i es va trigar 15 dies a trobar el metge i les medicines. Van morir sis persones i es va omplir la casa de gent malalta. Vam donar-los els medicaments que teníem a casa com vam poder per esperar el metge. Sortosament, jo sóc un pagès de terra de secà i no m'espanta la feina. Feia tant d'educador com d'ATS o de pagès.»
—Què pensa de la contaminació cultural?
—«La seva identitat ètnica ja la tenien perduda de feia molt anys. L'any
1932, per un conflicte amb el Perú, van entrar-hi soldats, metges, vaixells, avions. Per tant, els indis coneixen prou bé tot això. Els queden encara molts costums i ritus tribals, com les cerimònies d'iniciació i l'idioma, que és el que més conserven.»
—La imatge del missioner batejant salvatges és falsa?
—«Sí. Recordo que hi havia un cap que mai no faltava a missa i que hi enviava tota la seva gent, però mai no va voler batejar-se mentre hi vaig ser. En el fons, són tan cristians con nosaltres o més, encara que no coneguin Crist.»
ELS ENTRETENIMENTS
Hi van setze quadres negres.
Horitzontals: 1 . - Rull de cabells llarg i en espiral. Urani. 2 . - Sentiment profund de mal-volença. Onada, al revés. Ca. 3 . - Escamparia i allisaría l'arrebossat d'una paret. 4 . - Tractant de bestiar. Repetida arreu. 5 . - Ho diem dels qui la saben molt llarga. Cobalt. Sigla de l'est. 6 . - Cinc-cents romans. Luteci. Peça del joc d'escacs. 7 . - Argó. Nota musical. A-questa a l 'inrevés. 8 . - Drama musical amb text cantat i acompanyament orquestral. Pronominal. Sigla del nord. 9 . - Persona que compra en una botiga de la qual no és parro-quiana. 10. - Indoeuropeu. Dificultat, inconvenient. Capell militar que hom va usar a l'Estat Espanyol des de mitjan del segle XIX fins al primer terç del segle XX.
Vert icals : 1 . - Torrer, guaita destinat a una torre de senyals. Aliment. 2 . - Patró de perfecció o de bellesa. Navalla, usada de baix a dalt. 3 . - Cosmètic per a les pestanyes que les espesse-eix i les fa semblar més llargues. Nom de lletra grega. 4 . -
ENCREUATS GIRALT
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
Preposició. No agudes. 5 . -Danses. Boig. 6 . - Ajuntava. Fixa per mitjà d 'un o més claus. 7 . - De la naturalesa d'un ió (femení). Les trobareu al mig de la sopa. 8 . - Deu romans. Truja destinada a la cria (al revés). 9 . - Gegant dels contes de fades que menja carn humana. Avivar el flam d 'un llum traient la part cremada del ble. 10 . - Nàusea. Article defi-
SIS DIFERÈNCIES
nit masculí plural. Negació. 1 1 . - Emprar. Que no van de pressa.
, soa • dBX IIPV -"01 'Iu«|OAessEd --6 N·n·eKxiQB -·8'3sre*IoS» J V-' i ' I I E A "0» n T»a- ·9Ba «°D H SWH -'S "S • aiiB|qureg -•} BUBU -nourajj -•£ -SOQ • ouy • SO -T'fi • oxmqejix --j :s|«|uoz)jjoq opn|<>s
R. SOLER
SOPA DE LLETRES GIRALT
En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit joguines.
L
E
A
T
E
R
1
F
J
Z
Q
M
S
N
G
S
T
Z
L
D
U
1
A
T
C
Y
R
B
O
X
E
J
B
A
E
V
A
C
C
M
C
L
C
F
L
L
M
T
R
B
D
S
P
N
D
L
A
U
E
V
E
K
P
U
o Ç
T
S
C
T
E
F
F
R
O
L
L
1
K
O
J
A
E
N
L
X
A
H
B
A
H
Y
H
A
P
Q
S
R
Q
S
IUBUrej|BS
*S3K)S3 'B|[liq *|ODJ30 *]3tS9 'BrjJlU *Biailj *ej t ip |Bg tOp i^OÇ
ESCACS J. ESCUDER
Blanques guanyen jugant de forma agressiva. Klucevitx-Kanesvski. Iugoslàvia, 1984.
ausÏVMD/.a t'VZH +i*a t'mn +o/.a~i'(+d*a t>!+VSV C'atO +aU^L*H) l*d +<P1· I ïopnjos
JEROGLÍFIC GIRALT
MASSÍS DE LA SERRALADA DE MARINA El Tibidabo, amb 512 m, és el seu cim culminant.
•(«) V flora) YS3 (s) S (II03) VTOO VTOHHSTICD :çpn|os
SOLUCIÓ DIFERENCIES
32 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 9 de juny de 1995
ELS SERVEIS
*£ Cupó de l'Once Sorteig de dimecres, 7-6-95
97375 Número
97375
7375
375
75
5
Sorteig
Dimarts
Dilluns,
Tri
6 6-95
3-6-95
0
Premis
2 500 000
50 000
5 000
500
100
Núm. premiat
58371
58380
Sorteig de dimecres, 7-6-95
070 Sorteig
Dimarts, 6-6-95
Dilluns, 5-6-95
Num. premiat
350
247
Súper 10 Sorteig de dimecres, 7-6-95
1 - 2 - 4 - 6 - 9 1 2 - 2 1 - 2 2 - 3 0 - 3 6 3 8 - 4 2 - 4 3 - 4 4 - 4 6 50 - 53 - 55 - 58 - 63
Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 3-6-95
3 - 8 • 9 • 10 - 14 - 22 C-31 R-1.
Encertants
1 de 6
9 de 5 + C
427 de 5
22.480 de 4
373.001 de 3
Sorteig de c
2 - 1 3 - 1 4 - 1 5
Encertants
1 de 6
12 de 5+C
498 de 5
28.323 de 4
484.134 de 3
ijo
33
Pessetes
439.964.359
5.290.950
223.038
6002
766
JS, 1-6-95
36. C-11 R-3
Pessetes
277.468.552
4.783.941
230.551
5.743
711
Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 7-6-95
9 - 1 3 -39 -42
15 -46
Complementari
26 Encertants
0 de 6
0 de 5 + C
10 de 5
422 <)e 4
7.840 de 3
Pessetes
113 010 291
384 017
32 001
2 123
416
Bonoloto Sorteig de dimecres, 7-6-95
1 5 - 1 8 - 2 9 31 - 3 8 - 4 1
Complementari Reintegrament
34 8 Sorteig de dimarts,
11 - 20 26 34
Encertants
0 d e 6
1 de5 + C
43 de 5
2 377 de 4
47.646 de 3
37 39
Sorteig de dil luns,
5 - 1 1 - 1 2 - 2 5
Encertants
0 d e 6
3 de 5 + C
76 de 5
3.863 de 4
67.294 de 3
30 49
6-6-95
C-42 FVO.
Pessetes
40.351.551
17.867.149
166.206
4.761
400
5-6-95
C-3 R-7.
Pessetes
17.124.257
4.390.835
69.329
2.160
400
Sorteig de divendres, 2-6-95
7 - 8 - 1 5 - 2 6
Encertants
1 de 6
1 de 5+C
64 de 5
4.199 de 4
83.368 de 3
43 46 C-1 FtB.
Pessetes
23.549.294
18.114.842
113.218
2.732
400
w rrr VELES, HIVERNATGE PISCINES, PÈRGOLES (venda i lloguer)
Telèfons 17 03 29 i 17 00 90 - Fax 17 09 37 • 17840 SARRIA DE TER
comaíti
, », ALT EMPORDÀ ' „ , ; : ; / ^ X R.P0LLES r - ^ ~ ± x £ ^ , 'l'I'l'l t
'l'/'l'i 'j± / \ t ^
£2 &<
SC-
W j ï M ' S
&
peti**
scmau
«—1 +-»
« w
=33g
wHOC
ec#w
vf wr MoofrM:
tUflPlAMA
IUAA0MS&UM
UMtfJOl
MAREGASSA
MAHÜROSSA
Ambient inestable Núvols, clarianes, ruixats i davallada de les temperatures
UEMMA DORCA • Els Països Catalans es troben sota el domini de les baixes pressions. L'ambient serà insegur i variable. Les precipitacions seran irregulars i afectaran qualsevol indret. Els vents, moderats i de direcció variable. Els valors tcrmomètr ics experimentaran una davallada.
A les comarques gironines la situació meteorològica estarà dominada per les baixes pressions. Hi haurà algunes clarianes però en conjunt el dia serà tapat i inestable. La probabilitat de ruixats i tempestes serà elevada. A l 'Empordà bufarà la tramuntana. Les temperatures minvaran.
Al Maresme i al Barcelonès s'alternaran els núvols i les clarianes. El risc de ruixats serà elevat. Els vents seran moderats. Sovintejaran les boirines matinals. La visibilitat no serà bona.
Al Vallès Occidental el dia serà ennuvolat. A la tarda sovintejaran els fenòmens t e m p e s t u o s o s . Les
temperatures diürnes seran suaus i les nocturnes, fresques.
Al País Valencià l'am
bient serà insegur i poc definit. No es descarta que a la tarda caiguin algunes precipitacions aïllades i poc im
portants. Els vents seran variables. Les temperatures es mantindran suaus. La visibilitat no serà bona. A les illes Balears sovintejaran els núvols de tipus alt. A la Catalunya Nord quedaran restes d'inestabilitat. Sobre els relleus freqüentaran els núvols de retenció orogràfica i es produiran tempestes. La t r a m u n t a n a es re fo rça rà progressivament i les tempera tu res exper imenta ran una davallada. Els vents seran de direcció variable, si bé en alguns indrets seran del nord. A la mar hi haurà marejol i àrees de maror fora de la costa.
Demà, restes d ' inestabil i tat
L'ambient experimentarà una progressiva estabilització. A les comarques del nord i especialment al Pi-rineu quedaran restes d'inestabilitat i es produiran tempestes aïllades. Els valors tcrmomètrics es mant ind ran es t ac iona r i s . Els vents del nord minvaran progressivament de força.
C Surt 04,17fsofarJ 06,17{ofcia(|
Eapon 1 9 , 2 3 (solar)
Surt 15,12fsoterJ
1 7 , 1 2 (oficial)
Es pon 01,27
21,23 (oficial) 03,27 (oficial)
Temperatures d'ahir Països Catalans
Alacant
Badalona
Barcelona
La Bisbal
Blanes
Cadaqués
Castelló de la Plana
Eivissa
L'Esta rtit
Figueres
Fontcoberta
Girona
Lleida
Mataró
Palma de Mallorca
Perpinyà
El Port de la Selva
Puigcerdà
Ripoll
Roses
Sant Adrià de Besòs
Sant Cugat del Vallès
St. Feliu de Guíxols
Màx.
26
25
25
27
25
28
28
26
25
29
29
28
27
25
29
28
24
22.5
24,5
28
25
24
23
Min.
17
15
16
14
15
17
15
17
16
17
14
13
13
16
13
13,4
18
8
12,5
17
15
16
17
St, Genis de Palafolls
St. Pau de Seguries
St. Privat d'en Bas
24 23 26
Sta. Coloma de Farners 26
Sta. Coloma de G. 25
14
_ 9
JO J5 15
Tarragona
Valencià 26 25
15
17
Estat Espanyol
Bilbao
Màx. Min.
23 11
La Corunya
Granada
Madrid
Múrcia
Santander
Saragossa
Sevilla
Terol
Toledo
Valladolid
Món
Amsterdam
Atenes
Berlín
Bonn
Bratislava
Brussel·les
Buenos Aires
Ginebra
Lisboa
Londres
Mèxic
Miami
26
28
28
21
26
32
26
30
27
Màx.
16
35
19
18
18
19
15
20
30
20
28
31
14
15
15
16
13
15
19
9
17
10
Min.
11
17
10
7
10
12
5
11
18
12
13
23
Montevideo
Moscou
Nova York
Paris
Rabat
Rio de Janeiro
Roma
Santo Domingo
Tòquio
Varsòvia
Washington
16
20
29
20
26
29
24
31
22
26
33
8
5
11
12
18
12
16
22
15
10
21
• Àries. 21 niLirç-2(i abril A easa hi haurà tot un seguit de canvis prou satisfactoris. Això permetrà un estat de bona harmonia.
• Taure. 21 abril-20 maig —Aprofita tots els moments, fins i tot
d'aquells més monòtons en pots treure algun profit.
• Bessons. 21 maig-21 juny —Encara que et sentis emocionalment
independent, hauràs d'esperar un temps per iniciar nous projectes.
• franc. 22 junv-22 juliol --l.es teves relacions amb els amics po
den estimular tot el teu món. Comparteix i n'aprendràs.
• Lleó. 23 juliol-22 agost —El resisteixes a veure la vida des d'al
tres punts de vista que no siguin el teu. Prova-ho i et sorprendràs.
• Verge. 23 agost-21 setembre —Pot ser que topis amb algú que et
podria ajudar molt en el camp professional. Estigues a l'aguait.
• Balança. 22 set. 22 octubre —Tindràs petites discussions amb una
persona molt estimada, però tindran fàcil solució si cedeixes una mica.
• Escorpí. 23 oci,-2 I novembre —Aconseguiràs evadir-te amb prou fa
cilitat de les preocupacions que et crea el teu treball.
• Sagitari. 22 nov.-2ü desembre —Serà un bon dia per iniciar viatges
llargs, però això pot fer ajornar projectes relacionats amb la teva feina.
•Capricorn. 21 des.-ls1 gener —Tarribaran diners o un altre obsequi
per mitjà d'un familiar. A la feina. tot seran avantatges.
•Aquari . 20 gener-18 febrer —Dia d'especial atenció a la mainada.
També sorgiran problemes en la relació de parella. Sigueu sincers.
• Peixos. 19 febrer-20 març —Avui la teva feina t'ocuparà més hores
de les que voldries, però la teva intervenció podrà ser decisiva.
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de juny de 1995 APUNTS 33
ELS CINEMES
«Los asesinatos de mamà» Director John Wàters. Intèrprets: Kathleen Turher, Sam Waterston i Ricki Lake. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Els Sutphin són una família de classe mitjana formada per Eugene i Beverly i els seus dos fills, Misty i Chip. Beverly Sutphin és una ciutadana exemplar que sempre compleix les normes de conducta i de societat i que cuida la seva família amb devoció. Sense immutar-se, Beverly elimina qualsevol persona que molesti la seva família.
«El balneari de Battle Creek» Director: Alan Parker. Intèrprets: Anthony Hopkins, Bridget Fonda, Matthew Broderick i John Cusack. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Tardor de 1907. A l'estat de Michigan hi ha el famós balneari de Battle Creek, dirigit pel doctor John Harvey Kellog, cirurgià, inventor, autor i defensor de la vida. El doctor també té temps per fer conferències i explicar les seves teories sobre els perills de menjar carn, beure alcohol, fumar i mantenir relacions sexuals.
«Caballero del diablo» Director Ernest Dickerson. Intèrprets: Billy Zane, William Sadler, Jada Pinkett i Dick Miller. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.
• El missatger de les forces del mal, Collector, ha de caçar Brayker i agafar-li el talismà que guarda. Aquesta llegendària clau ha anat passant de generació en generació i és molt desitjada pels seguidors del diable. Si la clau arribés al poder de Collector, això significaria la fi de la humanitat i el renéixer de les tenebres i les forces del mal.
T SAN CUGAT
Sant Cugat 1 T # p é t t p p w 4 "K'í'' /IftïMit-J51MÍ^ÉÍJ& mt^^^^.gííwS^^L· "t'>,
S**Cuoet3 Robrtofif?
SantCug*4 Presa «tetasecta
Cada (fe$abtea les 12^»«ff ló gola V.O.
• RUBÍ
Rubí Palace 1 Criattr«Dates«ates
mmcermm.. Rubí Palace 3 Fo«Í Í jpnp
Rubí Palace 4 LosasMÉatasdemaroà
Rubi Palace 5 El sabor de Is munta
.. «m.. <-««***•*' 7**.i*imm. mwmm.. .QBataaaitodsBaiipwk
. ' í #
T SABADELL
CJneartSsates El BatoeariOtJe Batlle Creek Presa de la secta LDsasestnatósdemOTí Ujbosurfcersltarios Tepuedepasaratí
Dwew>es,útSra sessió: 10.45 ffl»abtes,úlllnas8ssió: 11.00
CJnearMres Tema espera 4.00,8.00,8.15,10.30 Divendres, última sessió: 10.45 Dissabtes, última sessió: 11.00
5.80,7.30,10-»
4.00,8.00, i ï S , 10.30 4^6.00,8.18» W » 4.00,6.00,8.15,10^0 4.00,6.00,8.15,10^0
«Criaturas celestiales» Director Peter Jackson. Intèrprets: Melanie Lynskey, Kate Winslet i Sarah Peirse. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí.
• Dues noies de catorze anys, Juliet i Pauline, estableixen una sòlida relació d'amistat gràcies a la fascinació que comparteixen per l'escriptura fantàstica. La seva imaginació desbordada les porta a representar les seves amagades fantasies fins al límit.
«Historias del Kronen» Director Montxo Armendàriz. Intèrprets: Juan Diego Botto, Jordi Molla i Núria Prims. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.
B Carlos, un estudiant de 21 anys, es reuneix amb els seus amics al bar Kronen. Estan de vacances i viuen de nit, sense admetre cap límit ni barrera. Les aventures es desencadenen les unes rere les altres, fins que un esdeveniment col·locarà Carlos i els seus amics davant una
| realitat que intenten ignorar.
«Lobos universitarios» Director David S. Ward. Intèrprets: James Caan, Craig Sheffer, Kristy Swanson i Halle Berry. Recomanada: apta. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Sam Winters és un entrenador de rugbi que imposa una disciplina molt severa als seus jugadors. Un dels seus esportistes favorits és Joe Kane, una de les estrelles de l'equip universitari. Atleta model, Kane és un exemple a seguir pels seus companys d'equip, però el que ningú no sap és que el pes de la popularitat està afectant anímicament el noi, que a vegades desitja abandonar-ho tot.
«Presa de la secta» Director J.F. Lawton. Intèrprets: Christopher Lambert i Joan Chen. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell.
Y SABADELL
Divendres, da>na sessió: 10.45 Dtssatites,
LaboSurtversftarios
Príndpai BaÉgdelamuerte
Rambla
400.6120,^25,1050
4.00,6.20,8.30,10.50
• CERDANYOLA
Kursaal Magnapa*; Niàgara
Maonapax: 4.05
",5.00,7.45,10.30 4.Í5.6JZS, 8.45,11.00 4.45, ft45,845,10.45 420,8.35,8.50,11.05 450.6.50,9.00,10JK
«4.10,6.20,8.40,1050 435 8.15,8.40,11.00 *ÉMJ» t8·2a,maQ 41%&3Q,8.5Q,11.00 430,630,8.30,10.40 4.50,750,10.30
• Història d'acció, romanticisme i suspens en el marc d'una exòtica ciutat del Japó.
«Rob Roy» Director Michael Caton-Jones. Intèrprets: Liam Neeson, Jessica Lange i John Hurt. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Any 1707. Robert Roy Mac-Gregor és un típic highlander, un escocès de fortes arrels i tradicions que intenta seguir el seu estil de vida, malgrat els grans canvis socials.
«El sabor de la muerte» Director Barbet Schroeder. Intèrprets: David Caruso i Nicolas Cage. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Jimmy Kilmartin és un ex-presidiari que torna a la presó per negocis il·legals i per haver ferit l'agent de policia Calvin. Tres anys després acon
segueix que es revisi la seva sentència a canvi de col·laborar en l'obtenció de proves que serveixen per detenir el criminal Little Júnior.
«Solo ellas... los chicos a un lado» Director Herbert Ross. Intèrprets: Whoopi Goldberg i Mary Louise Parker. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí. I Jané i Robin inicien un viatge a la Costa Oest i se'ls afegeix Holly, que els amaga que està embarassada i que és una fu
gitiva de la justícia. A mesura que passa el temps, les tres noies es despullen de l'armadura que s'han construït al voltant de les decepcions dels seus respectius passats. Juntes arribaran a formar el que sempre han estat buscant, una família.
«Te puede pasar a ti» Director Andrew Bergman. Intèrprets: Nicolas Cage, Bridget Fonda i Rosie Pérez. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.
• Charlie és un policia poc ambiciós que està casat amb una estilista a la qual agraden molt els diners. Un dia Charlie entra a la cafeteria d'Yvonne, que està molt deprimida perquè volen embargar-li el negoci, i per animar-la li ensenya un bitllet de loteria i li diu que si li toca el premi anirà a buscar-la i se'l repartiran al 50 per cent. EI bitllet surt premiat amb 4 milions de dòlars.
«Tensa espera» Director Robert Allan Ackerman. Intèrprets: Susan Sarandon, Sam Shepard i Nick Stahl. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Després de vint-i-cinc anys de matrimoni i de set fills, Mag Singer creu que ha arribat el moment d'iniciar una nova vida. Però quan decideix que ha arribat el moment rep la notícia que el seu fill Percival, un ma-rine destinat a l'Orient Mitjà, podria ser una de les víctimes d'un atac sorpresa.
R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81
2 M ) p l e - , I C ) I / \ I A NI I I
©HI ai SANT CUGAT ESTRENA ESTRENA
4 . 1 0 - 6 .15 - 8 .20 - 10 .25 1 3 A n y s
3 .50 - 6 .00 - 8 .10 - 10 .25 18 A n y s
©CINESR Al i t rv t i de i'eiptctidor PartiMg
2 k. gratis
Ü3 Carnet d'estudiant
universitari
CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès
2a SETMANA 3a SETMANA
4.05 6 . 1 0 - 8 . 1 5 Apta
10.30 4 . 3 0 - 7 .15 --IO.OO l
13 Anys
Canta Jove
Viuda anticipada
Reserva perieMfon BopSuack
34 APUNTS E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 9 d e j u n y d e 1995
L'AGENDA
• Ràdio Sant Cugat De di l luns a divendres —De 7 a *}.3(> h. El Gall del
Monestir, tota la informació local i comarcal amb Xavier Fornells i els Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat.
- D e 4.3(1 a 10 h. Sani Cugat dia a dia, conduït per Xavier Casanovas.
—De 10a 12.30 h. Una habitació amb vistes, amb Marta Arnal.
De 12.30 a 13.30 h. Res a veure, amb Maribel Cayuelas i Mike Ribalta (inclou l'espai dedieal al concurs fil Savi).
—De 13.3(1 a 14 h. Sant Cugat dia a dia (repetició).
—De 14 a 17 h. Vol de tarda. presentat per Albert Martín. De 17 a 18 h. Aquesta tarda parlem de.. . Dilluns Vallès sense fronteres, un programa del G r u p de suport als immigrants. Dimarts Viure a la temi. el programa de solidaritat amb Xavier Casanovas. Dimecres entrem a El magatzem. el programa dels joves conduït per Màxim Castillo. Dijous Eora d'hores. amb Hduard Garcia, Rosa Mana Jané i Xavier Vidal. Divendres Ignasi Abad condueix el programa L'estrena. De IX a 1%. Res a veure (repetició).
De 1') a 21 h. .-(/ lloro. Ics novetats musicals amb Salva Vallvé. A les 21.111 h. /. esportiu, amb Carme Revcrte i l 'equip d'esports.
-•De 21.1(1 a 2í h. .Sfjfi.s ; estels. amb Pere Pallissa. De 23 a 24 li., repeticions. Dilluns:! iure a hi terra, dimarts: /-/ magatzem: dimecres: Eora d'hores: dijous: I.'entrena, i divendres: l'ulles sense fronteres. De (II) a 7 h. Música al teu i osttit. Música non-stop.
• Dissabtes De X a w h. Eora d'hores (repetició).
- D e 4 a 10 h. El Gall del Monestir (edició dissabte). De 10 a II li. Viure a la l'erra (repetició). De 11 a 12 li. /•.'/ magatzem (repetició). De 12 a 15 h. L'estrena (repetició).
- D e 13 a 14 h. Avantmau. la in formació espor t iva amb Carme Reverte i i'cuiiip d'es-porls. De 14 ;, 15 li. l'aliés sense ironteres | repetició). De 15 a 16 li. Magtcal Mvstcn lour. amb Josep Maria A l -\ ira. De l(i a 14 h. Súper />/., cl pmgrama de musica conduí! per \ a \ i e r Montero. De 14 a 2(1 li. RiffRaff. amb Marc l'icanvol. De 2(1 a 22 h. liones vtbra-i ions. amb David Villena. De 22 a S h. .Musica al teu i osuti. Musica non-stop.
• Diumenges De N a 4 h. El dia del Senyor. (miss ió de la missa celebrada dissabte i informació de l'església evangèlica l iben l:/er. De 4 a 4.30 h. Esport en marxa, la edició. De 4.30 a \A h. Rotla d'amics. ( \ indui t per Pere Pahissa. Poesia amb J.F. Garcia, sardanes i sarsuela amb J. Fàbregas.
-De 14 a 15 h. Esports en marxa. 2a edició. De 15 a 1b h. Màgica! Mvsten-lour. De lUa 21) h. Súper DJ. De 20 a 21 h. Bones vibra-L ions. De 21 a 22 h. Esports en marxa, .ui edieió>.
- D e 22 a 7 h. Musica al teu costal. Música non-stop.
—I cada dia a cada hora... Connexió amb la informació general de Catalunya Informació i butlletins de notícies de Sant Cugat i el Vallès Occidental. Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat.
9 D I V E N D R E S
• Sants —Felicià. Efrem i Prim.
• La Floresta-Pearson —A les 10 de la nit, al pati de
l'associació, cantada d'havaneres, a càrrec del grup Pescadors de l'Escala. Tots els assistents podran gaudir del tradicional cremat.
XERRADA
•Club Muntanyenc —A les K del vespre als locals
del club, xerrada col·loqui del grup de Natura Jove: Dues his-limes ívrülüflie.s d'ana tassa de cafè, a càrrec de membres de Comerç Sense Fronteres.
• C e n t r e Cultural —A les 10 de la nit, al Tea-
tre-auditon del Centre Cultural: La enraria [Kinja, de Neil Simón. Amb Paco Moràn i Joan Pera. Direcció: Àngel Alonso. Preu: 2.000 ptes. Informació i venda d'entrades al telèfon 584 22 88.
L A P R O P O S T A
•Cafè de IkJgrado —A les 11.3(1 de la nit, countrs'
en directe amb ('ountry Joe and llis Perl'cct Show. Hntrada lliure.
10 D I S S A B T E
• Sants —Maurici. Restituí i Oliva
•Tea t r e - A les 10.30 de la nit. Nit de
nuvis de tres, a càrrec del grup de leatre Espiral.
•Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit. musica
de ball en directe. Filtrada lliure.
Aquest cap de setmana hi haurà sardanes i havaneres.
Setmana Cultural a la Floresta
L a F l o r e s t a - P e a r s o n c e l e b r a r à la S e t m a n a C u l t u r a l a m b d i v e r s e s ac t iv i t a t s p e r a to t s
e ls g u s t o s . A v u i , a les 10 d e la ni t , al pa t i d e l ' a s soc i ac ió hi h a u r à u n a c a n t a d a d ' h a v a n e r e s a c à r r e c d e l s P e s c a d o r s d e l ' E s c a l a i e s r e p a r t i r à c r e m a t a t o t s e l s a s s i s t en t s . E l s a m a n t s d e la n o s t r a d a n s a t a m b é p o d r a n g a u d i r d ' u n a j o r n a d a d ' e x h i b i c i ó d e co l l e s s a r d a n i s t e s , d iu m e n g e . a les 6 d e la t a r d a . s.G.
11 D I U M E N G E
• S a n t s —Dia de la Santíssima Trinitat
i sant Bernabé.
• I J I Floresta-Pearson A les 6 de la tarda, a la pista coberta de la Floresta, exhibició de sis colles sardanistes de diferents llocs de Catalunya, amb la cobla La Principal de Terrassa. A les 12 del migdia, a la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta, reunió informativa per als grups d'autoprotecció de la Floresta.
• Monestir A 2 4 de 10 de la nit, concert de música coral religiosa. Cinquè aniversari del cor d'antics escolans del monestir de Sant Cugat. Director: Joan Auladell. Cant gregorià i cançons tradicionals catalanes. També hi actuarà l'Evangelische Kantorei Haidhausen de Munic. Director: Helmut Bohme. Obres de compositors dels segles XV. XVI, XVII i contemporanis.
HORARI AUT
12 D I L L U N S
• S a n t s —Onofre.
13 D I M A R T S
• Sants —Antoni de Pàdua.
• C a s a de Cultura —A les 8 del vespre, xerrada con-
lerència: Les instal·lacions ar-tLstií/ues, a càrrec de Pere Pich. artista, pedagog i crític d'art. A les 10 de la nit, dias el cicle de conferències i àudio-vi-suals Viatgem amb en Gaxvr. Els parcs naturals dels EUA (la part), amb Josep Maria Gavín.
14 D I M E C R E S
• S a n t s —Fliseu.
El grup de teatre Espiral representarà l 'obra.
«Nit de nuvis de tres»
D e s p r é s d ' u n l la rg c ic le d ' ac t iv i t a t s d e m ú s i c a . t e a t r e , c i n e m a i c o n f e r è n c i e s , les J o r n a d e s
C u l t u r a l s V a l l d o r e i x 95 e s t a n a r r i b a n t al seu final . A q u e s t c a p d e s e t m a n a es c l o u r à el cicle d e t e a t r e , i e ls q u i h o d e s i t g i n p o d r a n assis t i r a la r e p r e s e n t a c i ó d e l ' o b r a Nit de nuvis de tres, q u e s e r à p o r t a d a a l ' e s c e n a r i pe l g r u p d e t e a t r e E s p i r a l , d e m à , d i s s a b t e , a d o s q u a r t s d ' o n z e d e la ni t . / s .G.
15 D I J O U S
• Sants —Guiu, Maria Miquela i Bernat
de Menthon.
t v•mq&%t»m&,
• C a s a de Cultura - \ Ics ^ del vespre dins el curs
d informació per a diabètics i familiars: Estiu Vacances. Consells pràctics.
•Cafè de Belgrado - A les 11.30 de la nit. Nues
i nthm aiut blues en directe. Entrada lliure.
,JJ •Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys.
Informació i inscripcions a la ( avi de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Telèfon d'informació: 675 32 23.
• C e n t r e Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, gui
tarra, solfeig, dansa, manuali-tats i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 4 del vespre. Telèfon d'informació: 584 08 47.
• C e n t r e Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura.
manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 4 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05.
• C a s a l Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens
i adults, plàstica, manualitats. boixets. esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a neas i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 20 78.
— El dimecres 21 de juny a les 5 de la tarda, festa final dels tallers de Mira-sol.
—El divendres 23 de juny a les 11 de la nit, revetlla de Sant Joan.
•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manua
litats: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Fias al mes de junv. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro).
—2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de marc al juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners de 6 a 4 del vespre. Telèfon d'informació: 674 15 66.
—Grup Literari. Dijous feiners de 6 a 8 del vespre a l'Ateneu Santcugatenc.
• U N I A 1 . S M T CUOAT-MRA-SOL-MAS JANER
Sortides de» d» Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-O7.10h i als 10 minuts dècada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a f estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.l0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.
• Ü H I A 3 . SAMT CUGATAAFt.ORESTA.LES PLANES
Sortides des de F. Colom. -Dies feinera. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: OB.OOh del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h.
Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mall I cada hora i mitja fins a tes 22.20h.
Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Flaca Centre, La Floresta, F. Colom.
rrn mmrmm WTWÍ
Y Ü N W 2. N U C U URBÀ DE SANT CUGAT
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22 16h
Sortides de* de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h.
Sortides des de FEstadó FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h,
Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FQC, Colomer, Sant Domènec.
-Dies feiners. 1 a sortida 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)
• A3.SANTCUGAT-BARCELONA
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges I festius. 1 a sortida: 07.l0h i aJs 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h 123.00h (femers). 23.00h (dissabtes i festius).
• A 3 . ftANCE LONA-SANT CUGAT
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21,45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de juny de 1995 APUNTS 35
L'AGENDA
AU·RESAOTflfAtS
• E P Pla Farreras —Casal d'estiu i setembre. Per
a tots els nens i nenes a partir de 3 anys. Primer torn: del 26 al 30 de juny. Informació i inscripcions als telèfons 674 02 28 i 589 24 90.
•Cur s d'esperanto —L'organitza el Grup d'Espe
ranto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80.
•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.
Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.
•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois
i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.
—Grup Xàfec. Activitats infantils al club, cada dimarts, de les 6.30 de la tarda a les 7.30 del vespre.
—Classes d'anglès (conversació). Telèfon d'informació: 674 53 96.
—Classes d'atletisme per a nens i nenes de 8 a 12 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.
•Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.
Professora: Marta Planas, titulada per la Royal Academy de Londres. Informació i matriculació a la Casa de Cultura (589 13 82).
• Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a
alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. Informació al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.
• Seminar i de piano —Seminari de piano per a
adults de qualsevol nivell. Escola d 'Es tudis Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Informació al telèfon 675 11 94.
•Interpretació pianística —VII Seminari de Tècnica i
Interpretació Pianística. Dirigit per Antoni Besses, pianista compositor. Del 20 al 26 d'agost a la Casa de Cultura. Informació i matriculació al telèfon 675 11 94. Org.: EEM Montserrat Calduch.
EXCURSK
•Centre —El diumenge 18 de juny, sor
tida de l'Aula de Munta-nya-Aula de Natura del Club Muntanyenc: passejada en bicicleta pels jardins de Sant Cugat. Hora i lloc de trobada: a les 9, al CMSC. Servei de lloguer de bicicletes. Inscripcions: fins al dia 15 al CMSC (plaça Barcelona, 10).
ESTIU
•Colònies Musicals —IX Colònies Musicals de la
coral Bella Harmonia de Sant Cugat. Del 2 al 15 de juliol. Per a infants de 5 a 14 anys. Lloc: residència Cor de Maria de Sant Cugat. Activitats de música, teatre i dansa catalana, Torns: de 5 a 9 anys i de 10 a 14 anys. Informació i Inscripcions a l'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch i coral Bella Harmonia. Telèfon d'informació: 675 11 94. Pre-inscripció: 20.000 pessetes. Inscripció: 26.500 pessetes.
SETMANA (MMiML
• L a Floresta —El dissabte 17 de juny a les
10 de la nit, a l'església Nostra Senyora de Montserrat, concert de l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat Direcció: Josep Farré. Madrona Füas, clave; oboè, PMippe Vailet, i Olga Serra, soprano.
—El diumenge 18 de juny a les
FARMÀCIES DE TORN
Dia /Pob le Farmàcia (adreça)
TELÈFONS
SERVEIS
! San» Cugat
K Cerdanyola
ï Rubí
? Montcada
j Papiol
• SantCuga!
i Cerdanyola
' Rubí
í Montcada
í Papiol
| Sant Cugat
l* Cerdanyola
Ü Rubi
: Montcada
\ Papiol
• Sant Cugat
f Cerdanyola
= Rubi
'- Montcada
i Papa • Sant Cugat
i Cerdanyola
s Rubi
ï Montcada
I Papiol
1 SantCugat
i Cerdanyola
ï Rubi
- Montcada
i Papiol
• SantCugat
\ Cerdanyol
i Rubí
ï Montcada
1 Pl*** i SantCugat
ü Cerdanyola 7i Rubí
3 Montcada
l Papiol
l i Beringues (Afons Sala, 46)
Atarez (Galeries LMoantro)
Via((k)njuntRubl-2000)
Puig Ferragut (Hoc Orquídia, 8)
A.VTà(Av.GerwaÉat35)
M.Mora)(Sf&T8resa,40) Bach (Passeig de les Cordeles, 67)
Roca (Awda. Barcelona, 55)
J. Relat (Major, 89)
AV1là(Av. Genera*», 35)
M. Domènech (P. Sant Magí, 50)
Vab(Avda Catalunya, 17)
Oriol (Zafiro, 28)
J. Relat (Major, 89)
A. Via (Av. Genera»*, 36)
C. Llorens (Sta. Maria, 27)
Rtara (Sant Ramon, 182}
GAert (Torres CtU, 4)
Duran tj*te. Montcada, 37)
AVtó(Av.Gerieratet35)
P.CuM(P. Diputació, 8)
Hidalgo {Rbta. de Cerdanyola, 1)
BaHoriOU i Fontanals, 1)
Via (Jaume 1,20)
AVBà(Av.Generaft«,35)
Rfera(Dr.Murlo,1)
Torrerte (Diagonal, 34)
FV«(MapRamentol,7)
Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)
A.Vtò(Av.GeneraÉat,35)
R. Salavert (Santiago Rusifol, 38)
Pereiro (Av. Catalunya, 51)
Garda (Segòvia, 1)
Guix (Major, 25)
AV%(Av. Generat* 35)
C.Texidó(RbladelCeier,97)
Uuls(Altímlr8,18)
Cabina (Ntra. Sra de Lourdes, 35)
E. Relat (Av. Catalunya, 65)
A.Vi6(Av.Generaltat,35)
6740483
6926721
6991301
6683967
6753344
6922367
6990953
5841481
6683967
6743353
6921130
6994398
5841461
6683967
6741531
6920676
vmrQQtn
5751543
6683967
6740364
6922368
6990388
5645904
668.39.67
6740430
5803904
6973456
5642139
6683967
6740645
5809700
5641845
6683967
6747749
6924708
6992099
0683967
(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.
6 de la tarda, al local social de l'associació, festival infantil d'inici de vacances: pallassos, il·lusionisme, titelles, etc i la participació del cos de ball infantil de l'Esbart.
mspMmm •Casa de Cultura —El divendres 16 de juny a les
10.30 de la nit, concert del circuit VO. Hi actuarà el grup Helty i, com a teloners, els santcugatencs Xavi Bazan Trio.
—El dijous 22 de juny a les 10 de la nit, projecció de Thdma i Louise, de Ridley Scott.
PAGA-UJOAN
• C P Joan MaragaU —Vols ballar el Paga-li Joan a
la festa major? Per a infants, joves i adults. Inici dels assaigs el 2 de juny, els dilluns, dimecres i divendres a partir de les 7 del vespre. Informació al telèfon 674 53 96.
CONVOCATÒRIES
•Premi Literari —I Certamen Literari de l'Ateneu
Santcugatenc. Es guardonarà una obra literària, en prosa, de tema lliure, però dins la modalitat de narrativa o conte curt. Pot ser escrita en català o castellà, independentment de la nacionalitat i Dec de residència de l'autor. Els treballs hauran de ser presentats en doble exemplar i amb una extensió màxima de 5 fulls DIN-A4 mecanografiats a doble espai dins un sobre tancat,
en què ha de constar nom, cognoms, adreça i telèfon del participant. Podran presentar-se dues obres per autor abans del 23 de juny al local de l'Ateneu. A cada participant se li lliurarà un diploma, el diumenge 2 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda, en el transcurs de la Festa Artístico-literària que se celebrarà a la sala d'actes. Les bases es poden recollir als locals de l'Ateneu, a la redacció d'Els 4 Cantons i a la Casa de Cultura.
•Marató de fotografia —I Marató Fotogràfica de l'A
teneu Santcugatenc. La participació és lliure, sense límit d'edat i amb uns drets d'inscripció de 500 pessetes per participant —200 els socis. Hi haurà dos temes secrets i cada participant coneixerà el que li correspon en el moment de la sortida, quan rebrà un sobre tancat i un rodet de 12 fotos segellat per FAteneu. La sortida serà a les 11 del matí del dijous 29 de juny i es concedirà un període de tres hores, fins a les 2 del migdia, per fer les fotografies. Les inscripcions es poden efectuar els dijous i divendres de 6 a 9 de la tarda, fins al 23 de juny. El jurat s'encarregarà de revelar i seleccionar les millors fotos, que s'exposaran al local de l'Ateneu. Es concediran tres premis, un per al guanyador de cada tema i un altre per a la foto més original. El lliurament de premis, obsequis i la recollida de fotos es portarà a terme el diumenge 2 de juliol a 2/4 de 7 de la tarda, durant la Festa Artístico-literària. S'intentarà fer una exposició amb Iotes les fotografies.
Ajuntament
Ambulatori Les Planes
Bombers Bettaterra
Bombers GeneraHat
Bombers Rubí
CAP
CAP urgències
Casa de Cultura
Casal VaUoreix
Catalana de Gas
Centre Cívic La Floresta
Centre Cfvic Les Planes
Centre Cultural Mira-sol
Cinemes St Cugat (Reser.)
Correus
Creu Roja Sant Cugat
Creu Roja Valldoreix
Dispensari URoresta
ErtKuntdpaloescentratit.
ENHER Rubi
FECSA (atenció al efent)
FECSA (avaries)
FFCC
Funerària
G. Civil (Mra-so!)
Hisenda
Jutjat
Cfloina Municipal La Floresta
Parròquia Si. Pere Octavià
Parròquia Las Planes
Parròquia VaUoreix
Piscina Municipal Valldoreix
Cuerpo Nacional de Policia
Urgències
Policia dftjnidoaJ t Prot Civil
Pd.Muracipal(VaNorerx)
Comissaria de Pofcj»
Taxis (parada)
Ràdio Taxi
Repsol-Butà
Sant Cugat Comerç
SAUR (Aigües)
5892288
6755105
6928080
085
6998080
5891122
5894455
5891382
6744199
725944
5890147
6755105
56926»
5893941
6747096
674 t a *
6742459
6747B15
6W2JÏ9
e»me 90031Íffl
900232513
6741934
6740525
6742379
5891155
6748896
5690847
67*1163
2047503
6740669
6754055
6747858
0(1
«2
908 79 512S
6747612
6740997
5894422
6741580
6740322
5690321
SERVEIS
•Concurs de cartells —Concurs de Cartells Festa Ma
jor de Mira-sol 1995. Informació i bases al Casal Mira-sol (tel.: 589 20 18).
•Concurs de Pintura —VIII Concurs de Pintura Rà
pida Francesc Cabanas Alibau. Se celebrarà el dia 2 de juliol. Més informació al telèfon 589 13 82.
VALLDOREIX 95
•Musica —El divendres 16 de juny, a les
9.30 del vespre, recital de cant i violoncel: Joana Vilaplana, soprano; Carles V. Xirinachs, pianista, i Pere Cardoner, violoncel·lista. A l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.
:$&&WMSX •Club Muntanyenc —FJ diumenge 18 de juny a les
730 del vespre, sessió de diapositives: L'Iran II, un món ple de mesquites, per Josep Maria Gavín.
• C a s a de Cultura —El dimarts 12 de setembre a
les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: El Japó, amb Josep Maria Gavín.
—El dimarts 10 d'octubre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Les Açores, amb Josep Maria Gavín.
—El dimarts 14 de novembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: L'Iran
Valldoreix (parada)
Grua
Atotos La Floresta
AAPPiWMhwol
AAW Verge Carme Mira-sol
AAWSantJoenlBnuol
A A P P Í W V W O B *
AAPPiWC.Montar«tVal.
AAPPWCanMafrJVaH.
M Prop, r\Mns URoresta
AAWAicjuallongíURor.
Ass. Consumidors
DNI (Cita prèvia)
6741111
6743371
6742089
8742018
6741003
6747103
6742197
6742105
6745049
6742089
8745129
2684567
5893080
Greenpeace (91)5434704
H. General de Catalunya
H. Val d'Hebrea
H. Sant Joan de Déu
Unitat feronarto
Tei.derEspsranc·
Informació Carreteres
Informació Aeroport
Informació RENFE
Informació Pon
OMIC
PoMnc Torreblanca
PROMUSA
| ENTITATS ASOI
Arxiu Gavin
Casal d'Avis SC
Llar d'Avis Parròquia
Club Muntanyenc
Coral de la Unió
Esbart Sant Cugat
El Tot Sant Cugat
GnipSup. Imrmgrmtí
Ràdio SantCugat
Televisió Sant Cugat
Els 4 Cantons
5891212
4272000
2034000
2481040
4144848
2042247
4785000
4900202
31887 50
5893188
5891732
5891732
6753503
6742570
5891638
5890598
6745396
6741006
8752652
6748661
6749314
6755959
5695366
5896282
monumental (la part), amb Josep Maria Gavín.
-El dimarts 12 de desembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Kenya i els massais, amb Josep Maria Gavín.
ÉpaSíOONS
•Sales Municipals —Fins al 18 de juny a la sala
1 de la Casa de Cultura, exposició de treballs dels alumnes de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny.
—El mes de juliol a la sala 1 de la Casa de Cultura, exposició de les obres guanyadores i concursants del VIU Concurs de pintura ràpida Francesc Cabanas Aubau.
—Del 5 a l'I 1 de juny a la Casa de Cultura: Paralímpics. CJub Minusvàlids Horitzó-OMET.
—Fins al 10 de juny a la sala 2 de la Casa de Cultura, exposició del Taller d'Art l'Obrador.
—Del 16 de juny al 9 de juliol a la sala 2 de la Casa de Cultura, exposició 0_0
—Del 22 de juny a l'I de juliol, exposició de Bonsais, a càrrec de Lurdes Vila.
•Sales Privades —Fins al 20 de juny, a la Sala
RusinoL exposició d'olis de Ramon Vila. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d*ll a 3. Tet: 675 47 51.
—Fins al 18 de juny a Canals Galeria d'Art, pintures de Romy Castro. Del 22 de juny al 23 de juliol. Artistes per a un nou segle II. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5
a 8. Dissabtes d'li a 2 i de 5 a 8. Festius d'H a 2. Dilluns tancat. Telèfon d'informació: 675 49 02
—Fins al 20 de juny a la Sala Associació d'Idees: Àngels terrenals, pintures de Melanie Keeling. Al costat de la plaça Pep Ventura. Tel.: 674 24 50. Del 21 de juny al 7 de juliol, pintures de Jana Hurter.
—Fins al 30 de juny a Febo Galeria d'Art, pintures de Carmen Grimalt. Dia 7 de juny a les 8 del vespre, vernissatge obert a tothom. De dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 1. Telèfon d'informació: 674 19 55.
—Del 16 de juny al 2 de juliol a la sala d'APV Valldoreix: Se-gle XXI, exposició d'oüs del Grup Segle XXI. Inauguració el dia 16 a tes 830 del vespre. Horaris: feiners de 10 a 12 i de 6 a 8 del vespre. Diumenges de 12 a 2 del migdia.
—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.
—Firart Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.
BALLS DE SALÓ
•Casa de Cultura —El dia 17 de juny a les 10
de la nit, balls de saló amb Quintet Lisboa.
INFANTIL
•Monestir —El dia 17 de juny a les 6 de
la tarda als jardins del Monestir, esclat i festa final dels Espectacles Infantils de Butxaca. Els Farsants presenten Farsa de Farsants.
TEATRE
•Centre Cultural —FJ dissabte 24 de juny a les
10 de la nit, Todio, amor meu, contes de Dorothy Parker amb música de Cole Porter, a càrrec de Dagoll Dagom. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Preu: 2500 ptes.
DANSA
• C e n t r e Cultural —El dissabte 17 de juny a les
10 de la nit, Castanyola viva, de José de Udaeta, a càrrec d'Arsis, ballet de cambra. Direcció Berta Vallribera. Preu: 2000 ptes.
liÜJOTEGUES
•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí
a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 674 11 50.
• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de
Propietaris i Veïns de la Flo-resta-Pearson. Plaça d'Aigua-llonga, 1. La Floresta. De dilluns a divendres de 10 a 1. Informació: 674 20 89.
•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pú
blica. De dilluns a divendres de 4 de la tarda a 830 del vespre. Dimarts d'li del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del mati a 2 del migdia. Informació: 589 27 49.
•Bibnoteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada dia de
5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n. Ma
tins. Telèfon d'informació: 674 69 93.
•Biblioteca de FAteneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, di
vendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.
•Servei dTnfbrmacio Jovenfl —Casa de Cultura. Telèfon d'in-
fonaadó: 589 13 82.
36 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès .Sani CUJÍHI tW Vailet ('. Xcrm. * S -S'* '>_' .'
Divendres. '< de juny de 1W5
L ' E N T R E V I S T A
P A C O M O R À N i J O A N P E R A . Actors
« La comèdia ja és un fenomen sociològic» La més d'un any que festegen
damunt els escenaris, però són
una parella ben estranya. I
malgrat tot alio que veurem
aquest vespre al Teatre-auditori
en l.n extrunu pureju. tenen la
intenció de continuar treballant
junts la temporada l W 5 - % en
l'obra I AI jtiitia </<• la locas,
alhora que continuaran
representant la comèdia de Neil
Simón. La intenció d'aquests
actors es repartir somriures
j 11 n i s .
I'l !' I l ( . 1 l -S
fl Sant (u i : a t . / </ i xlrana pare-iii es l'inici d'una llarga amistat'.'
.loan l'era: • l la rga i magní-lic.i amistat.
Paco Muraii: ( iran i maca anii-tat. \ mes a més. hem aconseguit t.in bona compene t rac ió que no m'mipoi tai i.t treballar la tes ta de la meva ca r r e r a a m b loan l 'era.-
I amistat es també un tema cabdal i molt important en l'obra de Neil Simón'.'
,11': -I.ti i:\lniiui pincin es un cant a l'amistat i tot el que succeeix en l'escenari es perquè realment els dos p e r s o n a t g e s son amics, l a convivència es diticil. pern l'amistat queda . -
—Fèlix, ordenat i metòdic, es interpreta! per Joan l'era, mentre que l 'aco Moran es Oscar , un home moll deixat. Dues personalitats contraposades dins i també fora de l'escenari que fan que salti la w.s/ií/ humorístic;!.
PM: «A dalt de l 'escenari. segur, i a tora. malgrat que tenim uns caràc ters d i ferents , si que som molt amanís tic les nostres famílies, encara que jo no la tinc aquí. Com a actors lambe som molt diferents, però hem congenia! perfectament i ens divertim i admirem mútuament.»
.11': «Oscar i Fèlix son una estranya parella que per una circ u m s t à n c i a d e c i d e i x e n v i u r e junts, però no ho aconsegueixen p e i q u e son massa d i fe ren ts . I aquestes diferències fan que salti. no una. sinó contínues .w.v/icx».
D e s p r è s d ' u n any i d o s mesos al Tea t r e Borràs deveu tenir ir.il i una anècdotes.
«Som dos tutors molt creatius i no sortim a fer la
mateixa comèdia, sinó la comèdia. Busquem al·licients per no caure en la monotonia»
—JP: «Ens en passen cada dia. La senyora, per exemple, que ens crida des de la primera fila: 'Per favor. prou. pum. que em fan mal les mandíbules i uo puc més...', o el senvot que crida quan em (reu fora de ca-a: 'Si. que se'n vagi d'una \ cgada.'••
I'M: «1 aíxo és que el públic ho viu amb nosaltres. I aquest és l 'èxit de la c o m è d i a : la g ran comunicació amb la platea.»
—I fer el mateix duran t 14 mesos, no es fa monòton?
—PM: «No. perquè introduïm afegitons i actes que surten dels
m a t e i x o s p e r s o n a t g e s , i p r o dueixen riures.»
—JP: «La mateixa vivència dels personatges no és sempre igual. Som dos actors molt creatius i no sortim a fer la mateixa comèdia, sinó la comèdia.»
— PM: «Busquem al · l ic ients per viure el personatge novament i no caure en la monotonia.»
—S'estant atansant a la ratlla dels 200.000 espectadors...
— P M : «La comèd ia ja s 'ha convertit en un fenomen sociològic perquè ha corregut de boca en boca. i hi ha molta gent jove entre el públic.»
—Vostès dos són actors totalment polifacètics?
—JP: «A casa frego i rento els plats... Hem fet cinema i doblatge i. si et refereixes a fer papers dramàtics. et diré que sí. Ara, però, el públic ens coneix en un determinat paper.>•
PM: «Totalment d'acord. He cantat i ballat, he fet revista, a mes de planxar i treure la pols.»
—Veurem la vostra estranya parella per televisió?
—PM: «Hi havia una proposta. però va quedar en un projecte per manca de pressupost. 1 es una llàstima perquè, després de l'èxit amb aquesta obra, continuaríem l'èxit a la televisió.»
—JP: «Amb tanta gent interessada. estúpids són els productors de te lev is ió que no ap ro f i t en aquesta història.»
— P e r J o a n P e r a . hi ha un abans i un després de La cxtraiia pareja'!
—«Sí. perquè m'han vist una sèrie de gent que no em coneixien i que potser repetiran en el proper muntatge. També he agafat un públic més ampli.»
—Vostè deixa la veu a Woody Alien i a Michacl C'rawford. El doblatge és una actuació sense gest?
— J P : « Q u a n p o s o la v e u , necessito gesticular i prendre la mateixa actitud que té el personatge de la pantalla, tot i que ningú no la vegi.»
— A l g u n a m a n i a a b a n s d e comentar la funció?
—PM: «Malgrat que sóc andalús. no tinc cap superstició.»
—JP: «Jo sóc català, i tampoc.» Doncs, que comencí la funció.
i a somriure!
L A C O L U M N A
Rànquing mèdic JOSIP M. I ONAU.HRAS
•
L es enquestes , les estadístiques. tot això, es pot agafar com es vulgui, i tot depèn de qui formula la pregunta
i dels termes en què es formula. El penúltim exemple espectacular d'aquesta mena de cerimònia laica que cada tant ens visita és una estadística publicada als Estats Units gràcies a la qual sabem que, després d 'una determinada mesura de coacció), les defuncions de pacients intervinguts per malalties càrdio-vasculars han disminuït un 40 per cent. La xifra es extraordinàr ia , vista així, sense perspectives, i encara ho és més quan sabem que l'esiadistica es conseqüència dels estudis que va p r o v o c a r p r e c i s a m e n t a q u e s l a mesura de coacció que dèiem. Ix;s autoritats sanitàries de l'estat de Nova York van considerar que últimament hi havia massa cadàvers i que tants de malalts morts no era només conseqüència lògica de la nostra patètica condició de mortals sinó que les negligències dels metges també hi tenien coses a dir. A pesar de les protestes normals dels doctors, l'est a t de Nova Y o r k va d e c i d i r publicar un fullet d'infoimacio a l 'usuari amb un rànqu ing dels malalts que havia mala! cada metge. Fm aquest rànquing s'especifica — q u e q u e d i c la r si el malalt en qüestió era o no terminal i si el metge va fer els possibles per salvar-lo. en una lluita cos a cos amb l'ineluetable destí de tots plegats. Però també es parla dels metges que van mirar de treure les arrugues de la cara d 'una senyora presumida i que van obl idar —hem de suposar que es tractava d'una mena d'empelt— l'agulla de cosir i el fil a la panxa de l 'esmentada senyora.
A la fi, però, els metges —els bons i els dolents— surten a la mateixa llista. Hi ha una columna que diu els pacients tractats i una a l t r a q u e p a r l a de l s p a c i e n t s morts. I els números si'in freds. a la fi.
Tenir una referència així deu anar bé . pe rquè et pe rme t de curar-te en salut, però també és perillós perquè accentua la pressió) i crea un cert estat de pànic. No hauríem d'oblidar mai que en a q u e s t pa r t i t de t e n n i s on e! públic xiula les errades, el resultat ja està cantat de fa temps. Des que el món és món. Amén.
Amb una sola trucada, tota la informació
del municipi sense cap recàrrec adicional Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 19.30h.
i els dissabtes de 9 a 14h. rW] Ajuntament de
Sant Cugat del Vallès