ELS H CANTONS Divendres, 27 d'octubre de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 112 • Any III « US pessetes

I Punt i seguit El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, diu a Casa de la vila que «els interessos particulars no poden frenar el desenvolupament». Plana 4

Els afectats consideren desmesurats els increments de l'IAE marcats per l'Estat. Plana 5

Els santcugatencs opinen sobre la nova taxa de recollida d'escombraries aL'enquesta. Plana 4

Els dissenyadors de pell Jordi Vila i Victòria Garrote diuen a Les em­preses que «per obrir mercat s'ha de tenir el millor». Plana 10

La Cuadra de Sevilla porta l'espec­tacle Identidades al Teatre-auditori. Plana 14

I Eugeni Pérez Moreno L'ex- reg idor de l 'Ajuntament de Sant Cugat i por­t a v e u n a c i o n a l d'UDC Eugeni Pé­rez Moreno diu que «la figura de Pujol és el millor actiu» de CiU. Pé­rez Moreno, que va renunciar a la tasca

municipal per la feina al partit, deixa ara el Parlament. Plana 8

• Esports Roger Casal, campió estatal de curses d'orientació, diu només podria de-dicar-s'hi «al nord d'Europa». Plana24

I Apunts La radiografia repassa aquesta set­mana la història de l'Associació d'A­mics de la Ràdio. Plana 32

I Nit d'estrelles

La XII edició de la Festa de l'Es­pectacle va reunir tot el món teatral català al Teatre-auditori de Sant Cu­gat. Plana 4

700 persones aspiren a ocupar les 60 places que ofereix Kampio • L'empresa ha iniciat el procés de selecció • El supermercat no obrirà les portes fins

per al centre comercial de Sant Cugat al gener vinent, en contra dels pronòstics I Sant Cugat.— Més de 700 persones van passar entre dimarts i dimecres per la Casa de Cultura en resposta a la convocatòria de 60 places que ha fet Kampio per cobrir les necessitats dels departaments d'alimen­

tació del nou centre de Sant Domènec-el Colomer. Fins dimarts vinent, els represen­tants de la cadena comercial faran les entrevistes que s'han concertat directament des de 1TNEM i el departament de Pro-

El Pi d'en Xandri és un dels punts on s'instal·la un control de la Marxa. Foto: XAVIER LARROSA.

La Marxa torna a reunir més de 2.000 nens • Sant Cugat.— Un total de 2.260 nens d'entre 7 i 14 anys van participar diumenge a la 37a edició de la Marxa Infantil de la Regularitat organitzada pel Club Mun­tanyenc. El fet que els camins inclosos al recorregut d'aquest any fossin més amples

que en altres ocasions va fer que el ritme fos més ràpid: a un quart de quatre de la tarda arribava la primera parella a la plaça de Barcelona, i dues hores més tard es donava per tancada l'edició. L'àlbum en recull totes les imatges. Planes 29, 30 i 31.

moció del Treball de l'Ajuntament de Sant Cugat. A causa del retard en les obres de construcció de l'edifici, la inauguració del nou supermercat s'ha retardat fins el mes de gener. Plana 3.

Amplien els horaris del CAP per escurçar el

període d'espera per a les visites

H Sant Cugat.— La direcció del Centre d'Atenció Primària (CAP) ha ampliat els horaris de visita i ha reforçat el servei de metges de capçalera per evitar les llar­gues llistes d'espera que s'han format du­rant les últimes setmanes. El període d'es­pera per a un pacient que demana visita s'ha allargat darrerament fins a 5 dies, quan el conveni amb l'Institut Català de la Salut marca un màxim de 48 hores. Segons els responsables del CAP, el pro­blema s'accentua a la tardor. Plana 3.

IC qüestiona el projecte d'ampliació del Parc

Tecnològic perquè pot afectar Torre Negra

• Sant Cugat.— El projecte d'ampliació del Parc Tecnològic del Vallès, a Cerda­nyola, podria afectar la zona de Torre Ne­gra, segons Iniciativa per Catalunya de Sant Cugat i Cerdanyola. L'ampliació prevista per la Generalitat és de 200 hectàrees i convertiria la zona en una petita ciutat on, a més d'empreses, hi hauria habitatges. Segons el regidor d'IC a Sant Cugat Joan Balada, el projecte posaria en perill la fauna de Torre Negra. Plana 8.

El CAR fa les primeres jornades de portes

obertes des que es va inaugurar al 1988

• Sant Cugat— El Centre d'Alt Rendi­ment de Sant Cugat celebrarà aquest cap de setmana les primeres jornades de portes obertes des que va començar a funcionar, ara fa 7 anys. La iniciativa s'inclou en el conjunt d'actes que ha preparat la Ge­neralitat per commemorar els 15 anys d'au­tonomia de Catalunya. El CAR tindrà les portes obertes al públic demà dissabte, i diumenge des de les 10 del matí fins a les 2 de la tarda. Plana 24.

TOYOTA

Mercedes-Benz

SMK CUG«

Carretera de Cerdanyola, 89 Tel. 589 40 02 -Fax 589 26 06

MOTORCUGAT, S.A. A g è n c i a Of ic ia l

• Tota la gamma de turismes en exposició. • Taller, diagnosi, manteniment i reparació. • Recanvis i accessoris originals. • Rapidesa i eficàcia. • Servei de recollida i entrega del vehicle. • Dissabte, obert.

r . ~ < i ,

Posa'l a punt.

i ' i ; - • . • ! I i . i ' • • ' l : . . n : U .11

<l , S , 1.1 I s 1 ' , • ' . ' • . V li l o l d l .

•• • : !i i| .1 , , T ' -.. 11. n, I honr i per ..... • . i | - i. •: . , • ,'í . ÜÍ "d ic - de di l luns

.li. -urnes d, '• ' 1. I .i ' 4 de s. les un , :e il.hi. i- , J I V I . S de ' " ., : : h i els

... -t ,il h.ii .ic 11 .i I "• h l'ei obtenir

. •.,!!. I . . a l !' Ik ,tl ,il k ' I . ' l iM ! |e ' s l lhs

q - I M

Visiteu de franc la Reserva Natural de

les illes Medes

1.1-. suhscuplnis d'l U 4 l'anions que ja heu sol·licitat la targeta del Cltih podeu demu-;I.H el tiquet pe i C·'DCIM.T l'Estanií i la Re-H ' iu Natural de les Illes Medes, durant un cap de setmana. Aquest tiquet inclou el so­par i l'Iuoiiacio per dissabte a la nit i l'es-:iioi/ar i dinar de diumenge, a nies d'un viatge amb barca amb el tons de vidre per ter el iccorrc;_'ul a les illes Medes. la Fora­dada i tala l-'arnol l'er obtenir el lk|uet. no­més cal que truqueu al telèfon del stibscrip-toi pei concielar ics dates de la reserva. L·l pi en per ab ,K OI I i p.in \ anís es de c l)00 pies.

Demana la targeta.

lots els subscriptors d'Els 4 Cantons que

no beu sol·licitat la targeta del Club encara

podeu fel fio trucant al telèfon del subs­

criptor. La targeta no suposa cap cost addi­

cional i us permetia gaudir de gran varietat

de serveis.

' - i

4 ^ Í S P V T ^ 7 ^

Navegar per l'Ebre. Un cap de setmana diferent.

Per a grups de 3 parelles de subscriptors.

Disposem de caps de setmana en barea per a grups d'un

màxim de S persones (han de ser 3 parelles, amb

un màxim de 2 nens. i que si­

guin titulars de s targetes del

Club), que vulguin compartir

un cap de setmana navegant

pel nu Ebre. amb un vaixell

pilotat per ells mateixos, com­

partint In cuina i serveis . Els ^ ^ ^

va ixe l l s es tan c o m p l e t a m e n t ^ ^ ^

equipats i disposen de revestí- ^ y

ments de fusta i calefacció. F.s po­

deu fer 2 rutes: de Riba-roja a Mequinença i Tortosa

Delta de l'Ebre.

,& ̂

Matí: de 9 a 2 SH>2 2 2 ÍO ÍO Tarda: de 4 a 7

IMPOSTOS EXAGERATS

Els comerciants santcugatencs creuen que els increments que marca l'Estat per a alguns epígrafs de l'IAE són desmesurats, i consideren que no s'ajusten a la realitat econòmica de Sant Cugat.

3 • Divendres, 27 d'octubre de 1995 RESIDÈNCIA PER A DISMINUÏTS

La Cooperativa Estel, que és a Sant Cugat des del 1977, ha estrenat una residència de 32 places per a disminuïts psíquics perquè hi puguin viure els membres d'aquest col·lectiu quan els faltin els pares.

Més de 700 persones van passar per la Casa de Cultura dimarts i dimecres passat per entrevistar-se amb els responsables de Kampió. L'empresa ja ha fet la primera preselecció per a les 60 places dels di-

LABORAL

ferents departaments del supermercat. Els responsables de personal de l 'empresa mantindran entrevistes concertades amb persones de Sant Cugat o de la comarca que han concertat el departament de Pro­

moció del Treball de l'Ajuntament i I I -NEM. Segons un dels representants de Kampió, Lluís Periàhez, la superfície co­mercial podria obrir les seves portes a principi del mes de gener.

La convocatòria de seixanta places per a Kampió provoca llargues cues

700 persones aspiren a cobrir la demanda, destinada als departaments d'alimentació

La superfície comercial no obrirà les seves portes al públic fins al gener vinent

CATI MORELL • Sant Cugat.— Més de 700 per­sones han passat ja per la Casa de Cultura per entrevistar-se amb els responsables del supermercat Kampió. Després que l'empresa anunciés la convocatòria per co­brir 60 places en els diferents de­partaments d'alimentació del su­permercat, entre dimarts i dime­cres van passar per la Casa de Cultura unes 650 persones amb intenció de cobrir algun d'aquests llocs de feina. A més, del grup de persones que van rebre dimarts i dimecres passat, els responsables de Kampió han rebut les entre­vistes concertades que ha orga­nitzat el departament de Promo­ció del Treball de l'Ajuntament de Sant Cugat i l'INEM. Segons ha explicat Glòria Garcia (depar­tament de Promoció del Treball de l'Ajuntament), «l'Ajuntament ha concertat entrevistes amb per­sones que responien al perfil que Kampió demanava per cobrir les places de caps de departament» i que eren localitzables a la borsa de treball que hi ha a l'Ajun­tament Segons Glòria Garcia, «des de l'Ajuntament s'han con­certat 35 entrevistes i se'n podrien concertar 35 més abans de di­marts», a més de les que ha con­certat FINEM. Segons el respon­sable de personal de Kampió, Lluís Periànez, l'empresa ha rebut més de 300 currículums, que «se­gurament s'utilitzaran quan l'em­presa tingui llocs per ocupar a Barcelona o altres indrets de Ca­talunya». Periànez ha destacat el fet que la majoria de les persones que s'han presentat per ocupar les places «no busquen la seva primera feina, sinó que estan a l'atur». I, a més, segons els res­ponsables de Kampió, «s'han re­but moltes sol·licituds de persones

La selecció de personal per a Kampió s'ha fet a la Casa de Cultura. Foto: J-A, MULA.

que vénen de Barcelona», perquè «Sant Cugat no pot generar tantes sol·licituds de feina per a les places que hi ha vacants».

Periànez ha explicat que, en principi, l'empresa busca persones que siguin de Sant Cugat o dels voltants de la ciutat «perquè els desplaçaments de Barcelona a Sant Cugat cansen molt els tre­balladors». Per això, els residents a la comarca tindran preferència a l'hora d'ocupar els llocs de feina de què disposa actualment la su­perfície comercial. I, també per això, Kampió va confiar la tasca

al departament de Promoció del Treball i a la base de dades de l'INEM. Segons Periànez, es pre­veu que dimarts vinent ja es podrà tenir un esquema fet del grup de persones seleccionades i es deixaran de fer entrevistes a la Casa de Cultura.

Inauguració al gener

Els responsables de Kampió han assegurat que «el supermercat no podrà obrir les portes a principi de novembre», tal com era previst, ja que les obres estan força en­darrerides. Segons Periànez, ara

s'està treballant per tenir-ho tot enllestit a principi de gener. El projecte de Sant Domènec-el Co­lomer, que finalment s'ha dut a terme, preveu una superfície de 1.700 metres quadrats de super­fície comercial i la resta de l'edifici es destinarà a la construcció de despatxos i oficines. La instal·lació de Kampió a Sant Cugat va pro­vocar la dimissió de l'antiga junta de l'associació Sant Cugat Comerç i la formació d'una junta gestora que va deixar les seves funcions fa uns dies, amb l'elecció de la junta presidida per Jaume Roca.

SANITAT

El CAP amplia els horaris d'alguns metges per absorbir les visites de les llistes d'espera

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— La direcció del centre d'atenció primària (CAP) ha ampliat els horaris d'alguns metges i ha reforçat els serveis dels metges de capçalera per so­lucionar els retards en les llistes d'espera dels usuaris que es volien visitar al CAP en les darreres set­manes. Segons el director del cen­tre, el doctor Antoni Camarasa, l'espera s'ha allargat aquests dies fins a cinc dies, quan el conveni signat entre l'Institut Català de la Salut i la Mútua de Terrassa, empresa que gestiona el CAP, as­senyala que el termini no pot pas­

sar de les 48 hores. Segons el regidor d'IC Joan Balada, que va plantejar aquest problema en la darrera sessió plenària, l'espera durava entre 3 i 10 dies.

La direcció del CAP ha asse­nyalat que aquest problema no és constant, però tampoc nou. En algunes èpoques de l'any, com ara la tardor, els usuaris demanen més visites. Ara hi ha en marxa una campanya de vacunació que afecta 2.000 persones, i fins a finals de novembre augmenta considera­blement l'activitat del centre d'a­tenció primària. A més, segons el director del CAP, això ha coin­

cidit amb la baixa o el període de vacances d'alguns metges.

Les substitucions dels profes­sionals que falten, les ha de ges­tionar la mateixa direcció del CAP. Per solucionar el problema de saturació de visites, s'han am­pliat els horaris d'alguns profes­sionals i s'han repartit els clients que estaven en llista d'espera en­tre altres metges.

El doctor Antoni Camarasa ha assenyalat que les agendes, a ho­res d'ara, ja estan descongestio nades, i les llistes d'espera s'han absorbit. Camarasa ha explicat també que s'ha de tenir en compte

que, en moltes ocasions, el temps d'espera s'allarga perquè entre els dies hàbils en què es pot situar una visita hi ha algun festiu o un cap de setmana.

El director del CAP insisteix que aquestes situacions passen al­gunes vegades al centre, però sem­pre per circumstàncies especials. Tot i així, ha reconegut que el CAP necessita un metge de cap­çalera més, que es demanarà al 1996. El doctor Antoni Camarasa es va reunir dimarts amb la re­gidora de Serveis Socials, Sílvia Flury, per explicar-li les solucions que s'han aplicat al problema.

L'AOSC celebra el 5è aniversari diumenge al Palau de la Música I Sant Cugat.— L'Associació Orquestra Sant Cugat celebrarà diumenge el cinquè aniversari amb un concert al Palau de la Música Catalana. L'ocasió s'apro­fitarà per presentar l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, nascuda de la unió de la Jove Orquestra i l'Orquestra de Cambra. La nova formació, amb seixanta-quatre músics, no treballarà encara de manera estable, però segons el director, Josep Ferré, «té l'ob-jectiu d'arribar a ser la quarta 0 cinquena orquestra simfònica de Catalunya». El repertori es­collit per a diumenge conté peces de Purcell, Britten, Williams i Grieg. A més de l'orquestra, ac­tuarà també una agrupació de sis corals joves, amb la interpretació de Welcome ode, del britànic Ben-jamin Britten. Les entrades, d'en­tre 1.000 i 3.000 pessetes, es poden comprar a Ràdio Sant Cugat, al Palau de la Música i al servei Tel-entrades de Caixa de Cata­lunya. El concert serà a les 7 de la tarda de diumenge. / S.B.

Asdi celebrarà demà al Vall d'Or el dotzè sopar benèfic anual 1 Sant Cugat.— L'associació pro disminuïts físics i psíquics de Sant Cugat Asdi celebrarà demà, a dos quarts de deu de la nit, el sopar benèfic anual. El restaurant Vall d'Or és el lloc escollit aquest any per a la celebració, que un cop més té com a objectiu la recap­tació de fons per a la nova seu de l'associació. L'entitat ha pre­parat un espectacle i una subhasta d'art i altres objectes donats per artistes i establiments de la ciutat. Al sopar de l'any passat, hi van assistir més de 200 persones i s'hi va recollir un milió i mig de pes­setes. Els tiquets per a l'acte de demà es poden encarregar al te­lèfon 674 46 10 o a la botiga Edda's Place de les Galeries Santa Maria. El preu és de 6.000 pes­setes per persona. / S.B,

459 santcugatencs formaran part de les meses electorals • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha fet ja el sorteig de les persones que el diumenge 19 de novembre hauran de formar part de les meses electorals dis­tribuïdes en els diferents col·legis que s'habilitaran al municipi. En total, seran 459 membres, entre presidents de mesa, vocals i subs­tituts, els que integraran les meses. El sorteig es fa de forma aleatòria entre tots els ciutadans empadro­nats a Sant Cugat, majors de 18 anys, que no hagin fet aquesta tasca en convocatòries electorals anteriors i que tinguin un cert nivell d'estudis. Les persones que hagin estat designades poden pre­sentar-hi al·legacions. / c.c.

34i39f06062 mm—mm^^^^^^m

SEGURETAT

Portes P L ^ B H

Blindades 1° B 3

UI Sant Cugat del Vallès, -ES 5 8 9 1 7 99

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 27 d'octubre de 1995

C A S A DE LA V I L A

EI pla d ' o r d e n a c i ó de l ' en to rn del M o n e s t i r és , s e g o n s el t i nen t d ' a l ca lde d ' U r b a n i s m e i O b r e s Publ iqui

J o a n F r a n q u e s a , una peca m é s del « t r e n c a c l o s q u e s » final q u e c o m p l e t a r à les g r a n s a c t u a c i o n s u rban í s t

q u e s 'han du t a t e r m e a Sant C u g a t . Se rà p r io r i t à r i a , p e r ò , la c o n s t r u c c i ó del vial q u e h a u r à de c o n n e c t

la p laça de l Rei a m b la r ambla del Cel le i pe r p o d e r du r a t e r m e la g r a n p r o m e s a e l ec to ra l de C i U : la

conve r s ió del c e n t r e de la c iutat en / o n a de v i a n a n t s .

JOAN FRANQUESA I FLORENSA. Tinent d'alcalde d'Urbí

«Els interessos particulars n supeditar el desenvolupamei

\qucst CS cl segon mandat en que Joan IV mqncvi assumeix la cartera d'urbanisme i obres públiques. I.

De delfins i successions No concep l.i polilic.i com la seva gran i única en . vocació. Sense ••• ilc: [enunciar, als seus 32 anys. Li a altres nnibkions personals i professionals—<F1 Al temps |a cus la renuneiar a massa coses»—. po assegui .i que. des que va començar a militar d a CIM '. i'.iii'. "X s'hi ha dedicat pensant que i: està fent «un -.civi i ais altres • i, des del punt a de vista nacionalista. un servei a Catalunya. U Alguns l'han vist molt temps com el de I fi de i l'alcalde i president del partit, Joan Aymerich. I •No tinc complex de peix. No crec en els d e l i n t v en la política: un ha d'estar en el lloc oportú i

i cl moment oportú, i són els altres els que in de valorar les virtuts de cadascú», respon.

:uns també van augurar que Joan Franquesa idi ia ser el substitut de l'alcalde quan aquest

.ihi.iva si es tornaria a presentar o no. «Ni li.' plantejo», diu contundentment. «L'única

-pitació que tinc és contribuir amb la meva ma a la millora de Sant Cugat», i hi afegeix, atès , que creu «que tenim un bon alcalde». què passarà quan Avmerich marxi? «La millor slucio possible es decidirà amb els militants M'gur que trobarem un gran candidat.» í'.C.

C A S A DE LA V I L A

EI pla d ' o r d e n a c i ó de l ' en to rn del M o n e s t i r és , s e g o n s el t i nen t d ' a l ca lde d ' U r b a n i s m e i O b r e s Púb l iques ,

J o a n F r a n q u e s a , una peça m é s del « t r e n c a c l o s q u e s » final q u e c o m p l e t a r à les g r a n s a c t u a c i o n s u r b a n í s t i q u e s

q u e s 'han du t a t e r m e a Sant C u g a t . Se rà p r io r i t à r i a , p e r ò , la c o n s t r u c c i ó del vial q u e h a u r à de c o n n e c t a r

la p laça de l Rei a m b hi r ambla del Cel le i pe r p o d e r du r a t e r m e la g r a n p r o m e s a e l ec to ra l de C i U : la

conve r s ió del c e n t r e de la c iutat en / o n a de v i a n a n t s .

JOAN FRANQUESA I FLORENSA. Tinent d'alcalde d'Urbanisme

«Els interessos particulars no poden supeditar el desenvolupament»

\qucst ós cl segon mandat en que Joan la m.|iicsu assumeix la cartera d'urbanisme i obres públiques. K>in J.A. MULA

. i i i \ i i k \ \ n \ s • Sant Cugat 1 1 pla d'or-dcnacio de 1'cnlmn dei Monestir cs l'tiltim sJinn p i o ^ c t c uthaniMic que queda '

No. I 'i 'h|eciiu fonamental del pla del Monestir es iclom.tr al monument la pnskio de cen-lr.ilil.il icspcclc di I, >l cl municipi i reter l'etilotn que històricament ha estat etemadal I s una gran actuació que suposarà resoldre no tant l 'airanjament dels jardins del Monestir o el mateix monument . o i m I' a it i c u i ac i o d e l ' e i x Nord Sud de la ciutat, que sempre ha estat pmblemàlica a causa de la topografia de Sant Cugat. La intenció cs poder donar continuï­tat a l'cxttcin nord de Sant Cugat. que cs ( oli 1 a\ a. amb l'extrem sud, que es I oi lebl.uica. Ls un c i \ inexistent p e t o necessar i . Aques! pio|ecte només e.s una peca mes del ti encaclosques final. que inclou cl i epl.uitc |amcnl de l'eix de la n u a de la Rambla del ( c llei i la continuïtat amb cl l'la ilei Vinvcl. I a del Monestir, peto. no cs l'unica operació. Al-eun dia s'haur.i d.e concretar la luliíia ciutat cspoitiva i l'estudi de l'actual i i epl.nilc|ai-nos el que ha de sei l'cstai u > dels ferrocarrils de la ( ieneralitat i el seu entorn immediat. Pel tant. hi ha Ires llocs que cl dia q.ie cs ptiüiun teordenar acahaian de tancat cl que c's la lesiiini.i liilm.i de San! Cugat".

1 Is costos humans que su­posen els pioccssos urbanístics s'han tel públics en el cas del Monestii . peio es repeteixen en cada pla parcial o en cada ac­tuació. Sempre s'ha de posar el benefici de la majoria per sobre del pe i indici de la minoria'.'

-Oualscvol iniciativa de pro­grés. que per tant es en benefici de l'interès general, comporta uns pcruidicis a un ürup de particulars. L'Administració ha de tenir cura que aquesta gent es vegi perju­dicada el menys possible i posar totes les cincs ai seu abast per enlendre' ls i ajudar-los. LI progrés no esta rcnvit amb el fet que la sortida pels afectats no sigui dig­na. 1 nicnc els problemes de la gent que es veu afectada en el cas del Monestir, però també vull recordar que la Ronda Nord es va haver de construir per sobre de les propietats de 35 persones i els túnels de Vallvidrcra van suposar negociar amb centenars de propietaris i veïns. Tota ac­tuació urbana d'obra pública i tota evolució de ciutat suposa sempre topar amb els interessos particu­lars d'algú, i aquests interessos no poden impedir el desenvolu­pament general".

—No hi ha el perill que els nous barris, com Sant Domènec o Coll Fava. es converteixin en bolets aïllats de la resta de la ciutat?

— Coll Fava esta limitat per dues rieres que configuren el seu desenvo lupamen t urbanís t ic , i això li pot donar l 'aparença d'ín-sula aïllada. Però tal com està prevista l 'ordenació de Coll Fava, el resultat ha de ser tot el contrari. De fet, la gran avinguda central,

Francesc Macià, ens situa just al centre de la ciutat. No només no serà una perifèria o un rodal. sinó que pot configurar-se com a la nova pota d 'entrada a Sant Cugat, i per tant viurà molt directament de la dinàmica del centre. S'en­tendrà quan tot estigui executat. A un veí de Coll Fava li serà molt còmode anar a peu al Mo­nestir o al Centre Cultural».

—I l'absorció del trànsit d'en­trada a Sant Cugat'.'

—«La connexió amb Tor re Blanca va ser ur. tema de cam­panya electoral. La solució no és fàcil i s'està estudiant des de fa un any, perquè hi ha diverses so­lucions i alternatives. No vull avançar si es farà mitjançat! ::\; viaducte o una altra cosa.. I aque-t

estudi enllaça amb cl projecte de vianantilzació del centre de la ciu­tat. Si no aconseguim connectar cl carrer de la T o n c amb la Ram­bla del C J I . i cus veurem molt hipotecats a l'h. un de convertir el centic . n /ona de vianants».

l 'ei.. uo s. i ia mes lògic arran-l'ai cl ici i l ic primer per poder assumir l'increment de població i d'activitat que suposa el creixe­ment de la ciutat?

—«La nostra política ha estat construir primer tots els grans eixos de circumval·lació viaris per poder justament intentar alliberar els carrers de! centre de Sant Cu­gat dels cotxes no domèstics. Ara ja tenim via lliure per atacar el centre, redistribuint al mateix temps les /tines d 'aparcament pú­

blic. Per exemple, ja existeixen estudis per construir el de la plaça del Rei».

- De moment, però. s'ha ajor­nat l 'arranjament dels carrers Al­fons Sala. Sabadell i Sort...

—«Aquests carrers són impor­tants i no renunciem a fer-los. LI que ha passal cs que estàvem pendents d'una subvenció per part de la Generalitat que no s'ha po­gut concretar en aquest exercici pressupostari-.

Orgulls

—Per què, lot i el creixement de Sant Cugat, li i ha molta gent que el continua considerant un poble?

—«Sant Cugat és una ciutat que ha tingut un creixement con­

tinuat però constant, a raó de mil habitants per any. Per tant. els que han anat arribant s'han pogut anar arrelant a la ciutat. A part, hi ha l'orgull de molts santeugatencs de tota la vida que fan ostentació de la seva condició de fills d'aquí. Es tracta que Sant Cugat tingui els serveis necessaris per no haver de dependre de nin­gú més i que tots puguem dir que som de Sant Cugat i no només que hi vivim».

—No s'ha pecat d'ambició ex­cessiva a l'hora de planejar la ciu­tat? Potser s'han sobrevalorat les possibilitats de la ciutat...

—«Els llistons de les transfor­macions han d'estar col·locats el màxim d'alts. En política, les pa­raules es concreten en obres. Un ja pot anar fent grans models de ciutat, però de res no serveixen si no es tradueixen després en obra pública i millora. Tenim molts problemes, però hem resolt grans dèficits, que ja és impor­tant».

—I^a dedicació a la gestió pú­blica queda compensada per ía visió dels resultats?

—«Malgrat que el dia a dia de la gestió no és fàcil i sempre t 'has d'enfrontar amb molts pro­blemes quotidians, si un s'ho mira amb perspectiva, sent satisfacció per haver participat en aquest pro­cés de transformació».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 5

HISENDA

Els afectats creuen que els increments de l'IAE previstos per al 96 són desmesurats

L'Ajuntament repartirà l'augment en dos anys, tot i que la llei no ho preveu CATÍ MORELL

• Sant Cugat.— Els increments de l'IAE en els epígrafs especials que preveu la llei, jun­tament amb la taxa anual de sanejament, són les novetats més rellevants per al pròxim exer-

L'increment de l'impost d'ac­tivitats econòmiques (IAE) per al pròxim exercici fiscal disposa que en quatre epígrafs especials, a més de l'increment corresponent a l'augment de l'IPC —4,5%—, s'han d'augmentar les bases a pa­gar per adequar-les a la realitat de la població. La causa dels in­crements, que alguns dels afectats han qualificat de «desmesurats», és el creixement de la població censada a Sant Cugat. Segons es regula per llei, els increments en el sector de la construcció, els serveis fiscals, el comerç al detall i la resta de serveis, es fa quan una població supera els 40.000 habitants. Així, doncs, el sector del comerç, per exemple, haurà d'assumir per al pròxim any un increment del 4,5% de l'IAE, que és l'increment que correspon al creixement de l'IPC. Però, a més, l'impost que fins ara pagaven els comerciants creixerà un 33,64%. L'Ajuntament de Sant Cugat ha decidit aplicar aquest increment en dos exercicis, una decisió que els comerciants creuen que s'ha pres per amortir les conseqüències d'aquests increments tan impor­tants. Per tant, l'augment en el IAE per al petit comerç queda reduit durant el 1996 a un 16,82%. De fet, l'alcalde, Joan Aymerich, va afirmar que l'aplicació dels in­crements «s'ha retardat tant com s'ha pogut perquè l'Ajuntament veu la llei injusta i absurda». Els comerciants diuen que la llei «no té en compte la realitat de cada població».

Igualment han qualificat d'in­justos els augments la resta d'a­fectats per les puges. El sector de serveis financers ha d'aplicar un increment del 143,57% en els pròxims dos exercicis, el sector de la construcció haurà d'augmen­tar l'impost d'un 91,33% i la resta de serveis hauran d'arribar a pagar

cici fiscal. En el cas de la taxa de sanejament, la decisió l'ha presa l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat, però en el cas dels epígrafs especials, els increments vénen determinats des de Madrid, a causa del creixe­

ment que ha patit la població de Sant Cugat. El sector de serveis financers haurà de pagar un 143,57% més, el sector de la construcció creix un 91,33%, el comerç al detall, un 33,64% i els altres serveis, un 46,31%.

ORDENANCES FISCALS PER A L'ANY 1996

SECCIÓ I: IMPOSTOS

^ ^ impost sobre bena Immobles (IBI)

^ t topo** sobre vehicles de tracció mecànica

^ Impost d'activitats econòmiques (IAE)

Increment d'un 3% 7 Tpus impositiu: Urbana 0,607 • - • Rú«ïlca01B47

Increment d'un 4 , 5 % / CÜHfcfent

Increment d'un 4,5% 7 * OsÜfcienf.

Construcció. Increment d\m 91,33% 7^

Sentis financers. Increment d'un 143^7% 7**

1,66

1,54

Comerç W l p f t Increment d'un 33£4K 7 *

Altres s e n i l Increment d'un 46£1% 7^

SECCIÓ II: TAXES

^ ^ Taxa per expedició de documents administratius

^ ^ Taxa per retirada de vehicles

^ ^ Taxa de cementiri municipal

^ t Taxa P*r W'cénc/es urbanístiques

' ^ Taxa de sanejament i tractament de residus

Habitatges, oficines i magatzems: 10.000 ptesjany

Locals comercials: 15.000 ptes/any

Increment d'un 4,5% /

Increment d'un 4,5% /

Increment d'un 4,5% /

Increment d'un 4,5% /

Bars, cafeteries, restaurants, hoteho similars: 25.000 ptee/any

Indústries i tallers: 25.000 ptasjaof

un 46,31% més. Comerciants i re­presentants de diferents empreses de serveis han coincidit a remarcar la diferència entre una ciutat com Sant Cugat o moltes altres capitals de província de l'Estat Espanyol que també tenen entre 40.000 i 100.000 habitants, però que tenen una realitat econòmica comple­tament diferent. Segons els co­merciants, Sant Cugat pateix el fet que molts santcugatencs no treballen ni generen activitat eco­nòmica a la ciutat on viuen i estan censats. Segons el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, «el problema és que Sant Cugat

acull persones que marxen de Bar­celona però que mantenen allà el seu lloc de feina». Per tant, l'increment de l'impost no s'ajusta a les necessitats que té i als serveis que ofereix la ciutat, segons ex­plica Roca.

Increment del 3% per TIBI

L'increment de l'impost de béns immobles (IBI) previst per l'A­juntament de Sant Cugat serà del 3%, que es podia haver convertit en un 3,5%, si s'haguessin aprovat els pressupostos que va presentar el govern estatal dimecres, ja que el ministre Solbes preveia un in-

Gràfic: EL PUNT.

crement del 3,5%. Com que els pressupostos estatals no han anat endavant, i han quedat prorrogats els pressupostos del 95, l'augment de Ï'IBI encara no ha quedat de­finit. El que sí és segur és que els santcugatencs hauran de pagar un 3% més en la part de l'IBI que és competència de l'Ajunta­ment. A més, segons va explicar l'equip de govern en el darrer ple al consistori santcugatenc, la taxa de sanejament pretén cobrir el 54% del total dels costos de recollida i tractament d'escombra­ries, ja que el 46% restant és inclòs en l'IBI.

La COCIT reprèn la campanya de control de qualitat de Correus • Sant Cugat.— La Cambra Ofi­cial de Comerç i Indústria de Te­rrassa (COCIT), d'acord amb la direcció provincial de Correus, ha enviat una enquesta a 68 empreses per mesurar l'efectivitat del servei de Correus. La Cambra vol es­brinar els resultats de les mesures correctores que ha aplicat l'or­ganisme autònom en el servei de repartiment de la correspondèn­cia. Les 68 empreses que ha es­collit la Cambra de Comerç, ja havien col·laborat en els quatre anteriors controls de qualitat que es van fer des del 28 de novembre del 1994 fins al 18 d'abril del 1995. A través del sistema de con­trol que va fer servir la COCIT, es van controlar més d'11.400 car­tes. El treball de camp va consistir en un recull i una anàlisi dels sobres de la correspondència que rebien diverses empreses i ins­titucions i a fer un seguiment del que trigaven a arribar les cartes al seu destinatari. Es va concloure que el 66,17% de la correspon­dència arribava a destinació abans de tres dies. El compromís de qualitat de Correus és que s'as­soleixi el 100% d'efectivitat./CM.

Detenen mare i fill per haver simulat un robatori en un bar I Sant Cugat.— Una mare de 59 anys i el seu fill de 24 han estat detinguts per la Policia Na­cional com a sospitosos d'un ro­batori simulat en un bar i un de­licte d'estafa. Els dos individus van denunciar fa tres setmanes un robatori amb força al seu es­tabliment. Segons les dades que van donar, els havien robat diners i objectes per valor de 600.000 pessetes. Segons fonts de la co­missaria de la Policia Nacional a Sant Cugat, els agents de la policia judicial van investigar el cas i van descobrir indicis con­tradictoris. I van arribar a la sos­pita que el fill de la denunciant podia haver simulat el robatori i demanat a la mare que el de­nunciés. Al cap d'uns dies i davant de les sospites de la policia, el detingut va confessar, segons la comissaria, que havia comès el delicte amb la intenció de cobrar l'assegurança. La policia ha re­cuperat ara els efectes suposa­dament robats, excepte els di­ners. / s.B.

SUCCESSOS

Una dona resulta ferida en un aparatós accident a la rotonda

de sortida cap a Cerdanyola Un camió i un turisme van topar frontalment

CÈLIA CERNADAS B Sant Cugat.— Maria del Mar Sànchez Martínez, veïna de Bar­celona, va resultar ferida en l'ac­cident de circulació que es va pro­duir dimarts a tres quarts de dotze del matí a l'avinguda de les Corts Catalanes, a l'altura de la rotonda situada a la sortida de Sant Cugat en direcció a Cerdanyola. Una camioneta Nissan Trade, que con-duia E.R.D.S., de Barcelona, va topar frontalment amb el turisme marca Renault que conduïa la dona ferida. El cotxe va quedar pràcticament destrossat. La ca­mioneta involucrada en el sinistre transportava 21 bombones d'oxi­gen líquid comprimit, un material que pot ser explosiu, destinat a usos medicinals. De fet, minuts després de l'accident, es van tras­lladar al lloc dels fets dos cotxes de bombers, a més d'efectius de la policia municipal i de la Policia

Nacional, que es van encarregar de regular el trànsit. El sinistre va provocar importants retencions fins que el cotxe i la camioneta van ser retirats i la carretera, netejada.

La dona ferida, Maria del Mar Sànchez, continuava ahir ingres­sada a l'Hospital General de Ca­talunya, després que la sotmetes­sin a una operació. A. causa del cop que es va donar amb el volant, tenia un tall molt profund que necessitarà cirurgia estètica; a més, presentava contusions a di­verses parts del cos. La policia no ha determinat encara si l'ac­cident va ser provocat per la ne­gligència d'algun dels conductors, però, segons la versió que la ferida va explicar als seus familiars, la camioneta va envair el carril d'en­trada a Sant Cugat, per on ella circulava, quan intentava avançar un camió. Els bombers i la policia van intervenir després de l'accident, que va provocar importants retencions de trànsit. Foto: C.C.

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995

L ' E N Q U E S T A * La nova taxa de sanejament i tractament de residus

QUÈ EN PENSA, DE LA NOVA TAXA DE SANEJAMENT I TRACTAMENT DE RESIDUS?

Esther Bruix

30 anys Infermera

• «Em sembla malament. Els veins ja col·laborem re­collint les coses separada­ment i llençant-les als conte­nidors. Si t'han de clavar, acabarem llençant-ho tot a les escombraries normals.»

Andreu Villegas

26 anys Xofer de repartiment

• «Es treuen taxes de la màniga. La gent ja està bas­tant consdenciada per fer la recollida selectiva, perquè a sobre la vagin punxant. Es passen bastant, amb els im­postos.»

L'Ajuntament va aprovar, en la darrera sessió plenària, la creació d'una nova taxa municipal, ano­

menada de Sanejament i Tractament de Residus, que servirà per sufragar les despeses que

suposa el manteniment del servei de recollida d'escombraries. Fins ara, la contribució per a

aquest servei es treia de TIBI. Però aquesta recaptació només representa un 46% del cost total.

Per aquest motiu, s'ha creat aquesta nova taxa, amb què s'obtindrà el 54% restant. La majoria

de ciutadans no coneix aquest nou impost, però la notícia que s'aplicarà no ha estat ben rebuda.

Aquesta enquesta fha feta Àngels Castuera, els dies 23 i 24 d'octubre, al carrer de Santa Maria.

Marc Garriga 25 anys

Comerciant

• «Jo no la conec, no sé de què va, i no m'atreveixo a dir si està bé o malament. Tot depèn de si val la pena, si és car o no... D'algun lloc s'han de treure els diners, no?»

Olga Campos

26 anys Comerciant

• «Ami em sembla molt bé, això que han fet. Servirà per­què els contenidors ja no es puguin moure, perquè abans els trobaves cada dia en un lloc diferent»

GaUego 26 anys

Assistenta a la Llar d'Avis

• «Jo-no tinc cap objecció a fer-hi, crec que està bé. Ser­virà per a alguna cosa, i, de fet, ja es nota que el carrer fa una altra cara A veure si ens conscienciern una mica, que bona falta ens fa.»

"! José '4 Lub Marín

52 anys Artista

• «S'haurien de treure tots els contenidors del poble, perquè son una vergonya. Fan molta pudor. Sembla mentida que Sant Cugat miri cap a un futur gran i fantàs­tic.»

29 anys Veterinària

• «Que hi hagi una taxa no­va perquè necessitem recollir més cèntims, ho trobo bé. Ara, 10.000 pessetes una fa­mília i 25.000 pessetes una indústria, no crec que sigui proporcional.»

Andrés Gavüàn

34 anys

• «Ens espremen molt. Si abans incloïen l'impost de les escombraries a TIBI, i ara resulta que te l'encolomen per una altra banda, no sé què acabarem pagant en aquest poble. Jardins?»

21 anys EsturJantaRRPP

• «A ningú I agrada haver de pagar més, és l'únic que puc dir, perquè (faixo tam­poc no és que hi entengui gaire. Haver de desembutxa-car més diners, en els temps que corren, no fa gràcia»

22 anys Propietària d'una boiga

• «Em sembla fatal, però tampoc no toc opd6. No em sembla bé que hàgim de pa­gar més, prou que paguem. Però les coses funcionen ai-xf, erts ho cobraran i ja

Cam MaHol

44 anys Mestressa de casa

• «Em sembla fatal, perquè considero que ja paguem més que suficient. Jo entenc que el servei no és econò­mic, però també ens cobren per aparcar... Ens cobren fins i tot per sortir al carrer.»

Morce Solana 38 anys

Servei domèstic

• «Si ha de servir perquè el servei funcioni com cal, em sembla bé, però de moment no funciona Si amb aquest nou impost s'aconsegueix al­guna cosa, aleshores ho aplaudiré.»

Alejandro Gómez

27 anys Estudiant

• «A mi no em sembla gens bé, perquè és un impost més que s'inclou en el pressupost familiar, que ja és prou petfl Però, ves quin remei, hau­rem de pagar, no?»

Josep Cusat

56 anys Propietari d'un taller

• «Sant Cugat és el poble d'Espanya amb la renda per càpita més alta, i encara ens han d'apujar lïmpost. Nosal­tres ja fem la feina de des­triar, i no crec que ens hagin de cobrar, per això.»

Marco

18 anys Estudianta RRPP

• «Em sembla molt mala­ment que hagin creat aques­ta nova taxa. Jo, encara rai, perquè no l'haig de pagar, però penso en els meus pa­res.»

Ribalta 29 anys

Periodista

• «Crec que es tracta de ra-cionaRtzar els diners. Accep­to que ens augmentin els im­postos. Però no m'agradaria que fos un tapaforats perquè s'hagi desbordat el projecte Residu Mínim.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 7

ENSENYAMENT

Els pares es preocupen per l'encabiment dels nens de les escoles als instituts

La comunitat es va felicitar per les modificacions del mapa, al Consell d'Ensenyament ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— Pares, professors i tècnics municipals es van felicitar, durant la reunió del Consell Municipal d'Ensenyament, per l'èxit de les gestions que ha fet l'àrea municipal

Els professors dels diferents centres i la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, van tranquil·litzar els pares, que són els més preocupats perquè temen que el procés de transició no es faci bé. La tinent d'alcalde va explicar, després d'una reunió que va mentenir amb el delegat territorial d'Ensenyament, Ra­mon Farré, com estava treballant la Generalitat en els tres aspectes fonamentals que preocupen els pares.

Segons va anunciar Ponsa, la Generalitat està fent un estudi, que es podria presentar al mes de novembre, per encabir els 400 nens que el curs 96/97 es tras­lladaran de les escoles als centres d'ESO. L'estudi s'està fent d'a­cord amb l'escola d'origen de cada nen, i segons el domicili de les famílies. Aquests dos factors de­terminaran la col·locació dels alumnes.

Pel que fa als mitjans de trans­port que hauran de traslladar els nens cap als instituts, el Depar­tament d'Ensenyament ha elabo­rat uns itineraris que remetrà al Consell Comarcal. Aquest orga­nisme s'encarregarà de contractar els vehicles. Segons Àngels Ponsa,

d'Ensenyament per aconseguir que la Gene­ralitat modifiqui el mapa escolar previst per a Sant Cugat. Però, a banda d'aquesta sa­tisfacció pel fet que la Generalitat ha acceptat un mapa escolar que s'adequa millor a les

necessitats del territori, la comunitat escolar santeugatenca es va mostrar molt inquieta perquè no té gens clar com serà la transició de l'actual sistema educatiu a la reforma de la LOGSE, que s'aplicarà el curs vinent.

El Consell Municipal d'Ensenyament el va presidir l'alcalde, excepcionalment. Foto: J.A.MULA

en un mes i mig se sabran els resultats.

Un altre dels aspectes que preo­cupa els pares és l'ampliació dels

menjadors. En aquest sentit, el delegat d'Ensenyament havia ex­plicat que aquest és l'aspecte que genera menys problemes, d"acord

amb l'experiència d'altres muni­cipis. Àngels Ponsa va proposar que es creï una comissió dins del Consell per discutir-ho.

L'oposició demana representativitat en el Consell d'Ensenyament

A.C. • L'alcalde, Joan Aymerich, que presidia excepcionalment el Con­sell d'Ensenyament, i el regidor socialista Francesc Serra van pro­tagonitzar dijous un enfrontament durant la reunió. En el torn de precs i preguntes, Serra es va pre­sentar com a regidor del PSC, va encoratjar la comunitat edu­cativa a seguir el mateix camí i es va posar a la seva disposició. L'alcalde va demanar-li que no polititzés el consell municipal, perquè per fer política ja existeix el ple.

Aquest enfrontament va evi­denciar un aspecte que els grups municipals de l'oposició ja havien expressat en l'última sessió del ple: la manca de participació dels partits que no estan a l'equip de govern en el Consell. La qüestió es va plantejar en el punt en el qual s'havien d'aprovar els nous vocals de l'Ajuntament al consell.

Els nous vocals són la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa; el tinent d'alcalde Joan Recasens, i els regidors Xa­vier Figueres i Sílvia Flury. El regidor d'IC, Joan Balada, va de­manar que els regidors de l'o­posició tinguin representació al consell, perquè es reflecteixi la pluralitat del consistori. Ramon Gaspar de Valenzuela, del PP, va recordar que l'oposició repre­senta més del 50% dels vots. Fran­cesc Serra, del PSC, va demanar que aquest tema quedés sobre la taula, i que l'Ajuntament pugui tenir sis representants al consell.

PATRIMONI

La Generalitat va silenciar l'esfondrament de part del

claustre, segons «La Vanguardia» ELS 4 CANTONS

M Sant Cugat.— Un fragment d'uns 100 metres quadrats del sos­tre del recinte claustral del Mo­nestir, afectat d'aluminosi, es va esfondrar fa uns 10 mesos sense que la Direcció General de Pa­trimoni Cultural ho fes públic, se­gons va publicar ahir el diari La Vanguardia.

Segons la informació publicada, l'accident va passar durant les obres de rehabilitació del claustre, després que els tècnics que hi tre­ballaven van detectar que algunes bigues tenien aluminosi, i es dis­

posaven a enderrocar la primera de les bigues afectades, a l'ala nord del claustre, a prop de l'ala est. En aquell moment, van caure una dotzena de les barres de ci­ment. Segons la informació, no va haver-hi víctimes «de miracle».

Les bigues van caure sobre una sala que havia estat el magatzem de productes químics que feia ser­vir el Centre de Restauració, i per al qual es va començar a cons­truir un altre recinte. A l'hora de tancar aquesta edició, la Di­recció General de Patrimoni no s'havia pronunciat al respecte.

QUÈ GUARDEN ELS ARXIUS?

POLÍTICA

ERC obre als ciutadans una oficina d'informació municipal per atendre queixes i consultes

CÈLIA CERNADAS I Sant Cugat.— A partir d'aquest dilluns, ERC tindrà oberta al pú­blic l'oficina d'informació muni­cipal, un servei que permetrà con­sultar, entre altres coses, les actes dels plens municipals i de les co­missions de govern i les propostes de programa d'ERC. À més, a través d'aquesta oficina, que es­tarà oberta cada dilluns de sis a vuit del vespre a la seu del carrer Santiago Rusinol, qualsevol podrà demanar que el partit, com a integrant de l'equip de govern, vehiculi mocions al ple municipal.

Sempre, però, que no siguin mo­cions «que se surtin de la línia programàtica d'ERC, que, d'altra banda, no és en absolut rígida», segons va assenyalar el secretari executiu del partit, David Bajona, durant la presentació de l'oficina. ERC ofereix també la possibilitat de demanar entrevistes amb el seu tinent d'alcalde, Jaume Bus­quets. «El partit no es vol con­vertir en un club tancat de per­sones», va destacar Bajona. «A diferència d'altres formacions que tenen interessos foscos, ERC vol demostrar una voluntat de servei.»

VINE A VEURE-HO Diumenge 2 9 d'octubre

Vine i veuràs què guarden i com s'organitzen aquests importants arxius:

Arxiu Nacional de Catalunya. St. Cugat del Vallès. Vallès Occidental. (Jaume I, s/n) de les 10 del matí a les 7 del vespre.

Arxiu Històric Comarcal del Vendrell. El Vendrell. Baix Penedès. (Cr. de Sta. Oliva, 17) de les 10 del matí a les 2 del migdia i de les 4 de la tarda a les 7 del vespre.

Arxiu Històric Comarcal de Sort. Sort. Pallars Sobirà. (Joaquim Sostres, s/n) de les 10 del matí a les 2 del migdia i de les 4 de la tarda a les 7 del vespre.

Telèfon Obert: (93 ) 3 1 5 13 13 Informació Cultural: ( 9 3 ) 3 1 8 44 11

T'informarem de tot.

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S ; Divendres, 27 d'octubre de 1995

POLÍTICA

V a ser r e g i d o r a l ' A j u n t a m e n t d e S a n t C u g a t d u r a n t u n s IIICNOS, p e r ò se ' l va e m p a s s a r el x u c l a d o r q u e ha significat el c r e i x e m e n t ev iden t d ' U n i ó D e m o c r à t i c a d e C a t a l u n y a , un par t i t q u e , c o m ell r econe ix , ded ica m o l t s e fec t ius a p r o j e c t a r la seva ima tge a l 'op in ió públ ica .

P r e c i s a m e n t c o m a sec re t a r i d e c o m u n i c a c i ó i p o r t a v e u del pa r t i t , E u g e n i P é r e z M o r e n o ha dec id i t fer u n a al tra r e n ú n c i a : l 'escó d e d i p u t a t al P a r l a m e n t de C a t a l u n y a q u e ha ocu ­p a t els d a r r e r s d o t / e anys. A r a c e n t r a es fo rços en la c a m p a n y a per les e lecc ions c a t a l a n e s .

EUGENI PÉREZ MORENO. P o r t a v e u nac iona l d ' U D C i r e s p o n s a b l e de c a m p a n y a

« La figura de Pujol és el nostre millor actiu»

< II IA ('l·'KNAI)AS I Sant Cu^iit. Per què no tor­narà a presentar-se com a can­didat al Parlament de Catalunya?

• ( re ia que ara sorgia una etapa important al partit, espe­cialment en l'ambit de la comu­nicació. que lequeria una major atenció al capdavant d'aquesta arca. l le decidit deixar-ho tran­sitòriament, peto no es la meva retirada definim a com a diputat.»

Per que es considera que l ' D C entra en aquesta etapa im­portant'.'

••I I partit ha crescut molt en els daircrs a m s i encara estem paint aquest creixement. Es una tasca de primer ordre explicar a la societat que es el partit. Si tens una bona doctrina i un model de societat però no ets capaç, de fer-los arribat a la gent, difícil­ment et donaran el seu suport.»

Desp rè s de dot /e anys al Par­lament. se sent testimoni d'excep­ció d'alguna cosa.'

• l e s p e r s o n e s q u e h e m col·laborat en la construcció del país formant part del seu òrgan legislatiu ho veiem d'una manera. però qui rep les conseqüèeies de les aplicacions d'aquestes lleis són els ciutadans. I'ls diputats no són extraterrestres ni estan per da­munt dels ciutadans. Simplement tenen una responsabilitat diferent.»

—Creu en les enquestes?

•Si. crec en una enquesta, la del dia de les eleccions. Les enquestes son indicatives, però afortunadament no definitives».

Amb un candidat de CiU com Jordi Pujol i en una campanya catalana, no queda diluïda, L'DC?

—«No es tracta d'això. Parlem d'una campanya presidencialista en la qual tenim molt en compte que un dels nostres actius més importants es la figura del pre­sident Pujol. De tota manera, les campanyes fan decidir una part molt petita dels vots, perquè la majoria dels ciutadans ja ho tenen decidit.»

—Com ,i responsable de cam­panya, en quin missatge concret es volen eoncentiar els discursos? En crear un enemic extern, com pot ser el PP?

—«No. penso que l'objeetiu es enviar una senc de missatges molt clars, basats en la situació actual de la societat. No es tracta de buscar enemics: en tol cas. apa­reixen sols pe i que tenen actituds contràries al que nosaltres pensem que ha de ser Catalunya. HI mis­satge és explicar cl que hem fet i volem fer.»

—Perdre la majoria absoluta seria un fracàs.'

—«No, no seria un Iracàs, tot i que jo estic convençut que po­dem aconseguir aquesta majoria suficient que ens permeti governar sense els eondicionants que alguns partits polítics, els que pensen en clau espanvola, colen imposar a la nostra acció de govern. Ni valoro tampoc la hipòtesi de fer un pacte.»

—Es creu el gir català del PP? —«No.» — F a p o r . el c r e i x e m e n t

d 'ERC? —«Sembla que ERC té un sos­

tre molt determinat, tenint en compte la seva trajectòria. El que em fa por d ' l .RC no és que pugui aconseguir vots, sinó que envia

un missatge que radicalitza cons­ciències i que a la llarga pot re­sultar frustrant.»

- Com a responsable de cam-panva. què és el que més ven. en un polític?

«L'n polític s'ha de presentar amb honestedat i transparència, dient les coses com les pensa per connectar amb el públic.»

I les tècniques d'imatge? Hi són. però jo no hi crec

gaire. N'hi ha algunes que tots els polítics apliquen: no portar segons quins colors, per exemple. Ja es van posar a prova a final dels seixanta, durant el gran debat televisiu Kennedy-Nixon.»

l ' D C va denunciar el pacte amb el PSOE abans que es tren­ques formalment. És un trencamet real? Perquè la coalició ha votat en contra de la comissió que in­vestigarà els GAL...

• Hem retirat el suport al go­vern fins al punt que, sense co­nèixer el contingut dels pressu­postos, ja vam anunciar que pre­sentaríem una esmena a la to­talitat. El tema del G A L està al Tribunal Suprem, que ens mereix molla més confiança que la se­nyora Ruhola, que el senyor An-guita ii que qualsevol altre polític. L'únic que pretenen, amb una co­missió que saben que no podrà acabar la feina, és erosionar el govern i no aclarir el que realment ha passat.»

—Arribarà el dia que el pre­sident de la Genera l i ta t serà d'UDC"?

—«Unió és un partit amb molts anys d'història i encara podem veure moltes coses.»

DEMOCRA rf CATALUNYA,

Eugeni Pérez Moreno insisteix que l'honestedat i la transparència són les millors armes que pot tenir un polític. l-\uo: J.A. MULA.

L'ombra de Duran i Lleida ex:

• Eugeni Pérez Moreno està d'a­cord que l'àmbit municipal «ha de ser la millor escola» per a un polític, i especialment si és regidor, tot i que aquest no és el seu cas. Quan va arribar al consistori de Sant Cugat, on va tenir una presència fugaç, ja feia uns quants anys que es movia en el còmode entorn que proporcio­na la majoria absoluta de CiU al Parlament de Catalunya. El seu ascens a U D C l'ha portat a ocu­par-se de la secretaria de comu­nicació i a ser-ne el portaveu. Sempre acompanya el president

del comitè de govern d 'UDC, Jo­sep Antoni Duran i Lleida, tant en les seves compareixences pú­bliques com en els freqüents viat­ges que fa a l'estranger. No vol. però, que el defineixin com la mà dreta del líder democratacris-tià. Si la política, a ulls de la majoria dels mortals, es concep com un joc etern de dobles sentits, ell defensa que el polític ha de dir les coses «com les pensa». I creu que en un moment en què es permeten poques variacions en mesures econòmiques, els partits s'han de definir pels valors de justícia social que defensen.

URBANISME

IC alerta que l'ampliació del Parc Tecnològic pot afectar la

zona de Torre Negra La Generalitat ja ha presentat el projecte

l I I I \ i I KNADAS H Sant Cugat Iniciativa per ( atalunva a Sant Cug.it. en col·la­boració amb l'assemblea de Cer-danvola. ha denunciat aquesta set­mana que l'ampliació prevista del Parc Tecnològic de Cerdanyola del Valies, un centre que aplega petites i mitjanes empreses, afec­tarà el corredor natural que uneix els parcs de Sani Llorenç tic Munt i Collserola a l'alçada del castell de Sani Maiçal de Cerdanyola. i s'acostarà d'aquesta manera a a la /ona de Can Iatjo i Torre Negra. Segons el regidor Joan Marti Balada, el projecte -afeblirà cl teixit periurbà agrícola» de l'à­rea i posarà en perill la fauna que encara viu a aquesta /ona de transició. Un altre punt que esgrimeix la federació en contra del projecte, que encara no ha entrat en període d'al·legacions. és que compor tarà la creació «d'un continu urbà entre Cerda­nyola i Sant Cugat en una comarca tan saturada com el Vallès Oc­

cidental». El projecte d 'ampliació del

pare. que ha elaborat la direcció general d'urbanisme de la Gene­ralitat, preveu convertir-lo en una petita ciutat. L'ampliació prevista és de 2(10 hectàrees, de les quals un 5iY"r es destinaran a sòl in­dustrial per a noves empreses, un 25'V a la construcció de més de dos mil habitatges i la resta a serveis, vials i /ones verdes. A més. cl PGM fa una reserva de sòl per la construcció de l'estacio del TGY. que encara no estil con­firmada. El director general d'ur­banisme, Joan Antoni Solans, s'ha reunit aquesta setmana amb els regidors de l'Ajuntamcul de Cer­danyola per presentar-los la do­cumentació. La discussió de l'a­vantprojecte al si de la comissió d 'Urbanisme de Barcelona, peto, ha quedat ajornada -fins que no s'arribí a un acord amb l'Ajun­tament», segons l'alcalde de la ciutat. Celestino Sànchez. Tot i que recorda que no ha tingut

Parc Tecnològic agrupa petites i mitjanes empreses. Foin: MANÉ liSPINOSA.

temps d'estudiar a fons cl pro­jecte, Sànchez creu que s'hi des­tinen massa hectàrees a habitat­ges. en detriment de l'ampliació del nombre d'empreses. IC coin­

cideix en aquesta crítica i afegeix que, des del moment que no s'han tingut en compte les xarxes de comunicació actualment existents, l'ampliació del parc pot ser una

excusa per «fer renéixer els pro­jectes de vials que hi havia pre­vistos a la serra de Collserola», és a dir, el vial de cornisa i el túnel d 'Horta.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 9

Rialles presenta «El Màgic Traçapoca i Tiro Perquè Em Toca» • Sant Cugat.— El teatre audi­tori serà, un cop més, l'escenari de l'espectacle infantil que cada mes organitza el grup de Rialles. Aquesta vegada, la companyia Ba­llet Alèxia, presenta El Màgic Tra­çapoca i Tiro Perquè Em Toca, diumenge a les dotze del migdia. El muntatge és un màgic viatge per mitjà del joc de l'oca d'en Bernat acompanyat d'un màgic amb tanta poca traça que desa­pareix ell mateix d'un armari. A cada una de les caselles on caurà en Bernat, aquest viu moltes aven­tures plenes de màgia que han estat assessorades pel popular mà­gic Andreu. En l'espectacle in­tervenen la ballarina actriu Isabel Millan, el jove actor ballarí Isaac Morera i l'il·lusionista David Ge-lonch. / E.A.

El grup Sarau d'invidents representa «Glups!» • Sant Cugat.— L'agrupació tea­tral Sarau, dependent de la de­legació de l'ONCE a Catalunya, representarà aquest dissabte al teatre auditori l'obra Glups!, es­trenada per la companyia teatral Dagoll Dagom fa quinze anys. Sa­rau, dirigit per Esteve Ferrer, és un grup integrat per catorze ac­tors, dotze dels quals són cecs. Va néixer a mitjan anys 70 i s'ha atrevit amb obres d'Unamuno i Tennesse Williams, entre d'altres. L'actuació a Sant Cugat s'inscriu dins una gira per Catalunya que culminarà el 18 de novembre al Mercat de les Flors de Barcelona amb motiu de la Mostra Estatal de Teatre ONCE. La mostra clou­rà amb un espectacle dissenyat pel director de Comediants, Joan Font.; c.C.

POLÍTICA

L'exposició Aquests quinze anys no han estat iguals per a tothom d'IC també es portarà a Sant Cugat. Foto: J.A.M.

IC creu que enfrontar-se amb ERC durant la campanya «seria perjudicial»

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— Iniciativa per Catalunya «ha de combatre amb totes les forces qui hi tenim una confrontació electoral més direc­ta», com és el cas del PSC, i no entrar «en competència directa amb ERC, perquè podria ser-nos perjudicial en algunes comar­ques». Aquesta va ser una de les recomanacions que el secretari d'organització d'IC, Joaquim

Mestres, va fer durant la reunió que les assemblees de la federació al Vallès Occidental van convocar dissabte al matí a la Casa de Cul­tura. La reunió va servir per ex­posar les prioritats i les línies po­lítiques de la federació que con­formaran els eixos de campanya. IC preveu que les eleccions ca­talanes del 19 de novembre su­posaran un «creixement de les for­ces de progrés» i la pèrdua de

la majoria absoluta per CiU. Du­rant la reunió es va presentar l'ex­posició alternativa a la mostra ins­titucional que la Generalitat ha organitzat sobre els quinze anys d'autonomia, una exposició que arribarà també a Sant Cugat. Sota el títol Aquests quinze anys no han estat iguals per a tothom, és un intent, segons el coordinador d'IC al Vallès, Toni Morral, «de pro­jectar l'altra cara de la moneda».

S A N T C U G A T E N C S DE L ' A N Y

Quin és el teu

Santcugatenc

de l'any?

Fes a r r i b a r la teva

p r o p o s t a a

R à d i o Sanf C u g a t ,

c/ Sanf J o r d i n ú m . 5, o a l

TOT SANT CUGAT,

c/ Sant A n t o n i n ú m . 4 2 .

0 bé per f a x a l 6 7 4 20 24

o a t r a v é s de l ' A p a r t a t

de c o r r e u s 2 2 4 .

O m p l e a q u e s t a b u t l l e t a a m b

les d a d e s d ' u n a p e r s o n a o e n t i t a t

que s ' h a g i d e s t a c a t d u r a n t l ' a n y

1 9 9 4 i que m e r e i x i ser r e c o n e g u d a

amb e l g u a r d ó .

Les eleccions parcials al comitè de Sharp ratifiquen el COP I Sant Cugat.— Els treballadors de la multinacional japonesa Sharp han ratificat el Col·lectiu Obrer Popular (COP) com a màxim representant al comitè de treballadors. Les eleccions que es van celebrar el dia 11 passat es van fer per escollir 4 delegats, que corresponen a l'augment de plantilla que hi ha hagut a l'em­presa. La planta de Sharp a San; Cugat ha incorporat més de 500 treballadors des de les darreres eleccions sindicals. Segons ha in­format el sindicat, el COP va ob­tenir 249 vots —la qual cosa es tradueix en 3 delegats més al co­mitè—, la USOC va rebre 98 vots —1 delegat— i la UGT, 42 vots —no ha obtingut més represen­tants—. Del total de vots, 4 van ser nuls i 11, en blanc. Després de les eleccions, el comitè està integrat per 9 delegats del COP, 5 de la USOC i 3 de la UGT. /c.M.

El COP és el sindicat més votat a les eleccions de Lucas • Sant Cugat.— El COP va ser el sindicat que va aconseguir més representants en el comitè d'em­presa de Lucas, en les eleccions que es van celebrar el dia 19 passat de les 4 de la matinada a les 4 de la tarda. Segons han explicat els representants del COP, les eleccions sindicals van tenir una participació del 86%. Després del recompte, el COP va anunciar que havia aconseguit 144 vots —4 de­legats— per representar els tèc­nics i administratius i 391 vots —8 delegats— per representar treballadors qualificats i no qua­lificats. CCOO va obtenir un total de 6 delegats i la UGT va acon­seguir 5 delegats., c.M.

w 'tsr fiaiT#t!É1Iitfi.i i

Et meu condidor és lo següenr persona o emirat

Pels següenrs monu

Podem locohrzar el candidat al telèfon

P r e s e n r o c i r i de p r o p o s r e s H n s o! 23 d ' o c r u b r e

Co I . la b o i a

^iiéoMBf ELSHCANJTQNS

10 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995

L E S E M P R E S E S i Victòria Devila

Jordi Vila i Victòria Garrote van decidir instal·lar la botiga i el taller de disseny a Sant Cugat perquè creuen que en aquesta població hi ha un important mercat potencial que si tingués més oferta aquí no marxaria a comprar a altres llocs. Segons explica Victòria Garrote, la gent de Sant Cugat surt més a comprar entre setmana que els caps de setmana, i els dissabtes a la tarda les vendes que es fan són poques. Però tot i així, ells són partidaris de mantenir Ics seves portes obertes.

J O R D I V I L A I V I C T Ò R I A G A R R O T E . Dissenyadors de roba de pell

«Per obrir mercat s'ha de tenir el millor als millors preus»

Hlsdns dissunvadois han obert una botiga de nina n Sant Cugat. on tambe ofereixen alguna de les peces de roba que dissenyen l-olo: I A. Nil LA

L E S E M P R E S E S i Victòria Devila

Jordi Vila i Victòria Garrote van decidir instal·lar la botiga i el taller de disseny a Sant Cugat perqu( que en aquesta població hi ha un important mercat potencial que si tingués més oferta aquí no man a comprar a altres llocs. Segons explica Victòria Garrote, la gent de Sant Cugat surt més a comprar setmana que els caps de setmana, i els dissabtes a la tarda les vendes que es fan són poques. Però to i així, ells són partidaris de mantenir les seves portes obertes.

J O R D I V I L A I V I C T Ò R I A G A R R O T E . Dissenyadors de

«Per obrir mercat s'ha de millor als millors preus»

l ' A l 1 M O R I 1 I

B Sant Cugal Des de quan es dediqueu al mon del dissem?

- - l a moll poe lemps. De fet. nosallics ens \ain conèixer estu­diant dissenv. i la només dos anys i mig que \;III; obrir la nostra empresa. Al prineipi. la Victòria treballava a liaieelona. per a di-íercuís empreses. II que pa^vi L» que nosaltie^ molíem ireha'.lai junts. \ olem qiu. eU ni is: i es J:s v i n s .i i ihiit ,i 'iiuív h'.ii b:r i e|an: els do-- estils. IVi u \> • ..,[", de ei du Uebaliar en un mateix proieeie. l·l taller que leniem a Hellalena era bastant gran. i ara. en canvi. tenim un taller mes petit, però creiem que les coses s'han de fer de mica en mica."

—Van instal·lar el taller a Sant Cugat quan van instal·lar la bo­tiga'.'

—«Sí. Vam fer un taller petit darrere la botiga. Així podem tre­ballar junts, que és el que ens agrada. La Victòria fa els dissenys més clàssics, els que més es venen, i jo sóc més boig... M'agrada dis­senyar les peces de roba més bo­ges, més cridaneres, que. de fet. són les que menys sortida tenen. Però en una col·lecció sempre hi ha d'haver peces d'aquestes. Al­menys una o dues.-

---Havien tingut relació amb el mon del dissenv. abans d'obrir el taller.'

- •II pare de la Victoria tre­balla en el sectoi de la pell. Ella ja coneixia la feina del disseny i la venda de peces de roba, i jo la vaig aprendre amb ell.»

—Quina va ser la resposta dels responsables de les botigues quan es van llançar a vendre?

—<Alguns ens van dir que vo­lien comprar-nos algunes peces, d'altres que no i, fins i tot. alguns ens van dir que ni tan sols tenien la intenció de mirar la mostra que portàvem. Però som cons­cients que el mercat s'ha d'obrir poc a poc. De fet, ara hem obert la botiga, però continuem venent roba a botigues.»

—Com es fa una mostra per vendre una col·lecció?

—«Dibuixem una mostra de 10 a 20 peces de pell i anem botiga per botiga a oferir les peces. Quan treus la mostra ja hi ha entre 5 i 10 peces que queden auto­màticament descartades perquè no agraden o perquè no acaben de ser comercials, i de les 10 que queden només n'hi ha 5 o 6 que tinguin sortida. Llavors totes les botigues que compren alguna cosa acostumen a comprar les mateixes peces en els mateixos colors i en el mateix tipus de pell. A més, hi ha una peça cridanera, alter­nativa, amb colors diferents que s'ha de fer. tot i que ja sabem que no es vendrà o tindrà molt poca sortida.»

—I tot i saber que no tindrà sortida, tothom la fa?

—«Sí. És costum. Hi ha algunes botigues que compren aquestes peces per posar-les a l'aparador. La gent, quan mira l'aparador, ja sap que aquestes no són les peces que comprarà, però els agrada veure-les.»

—Què fan per obrir mercat? —«Intentem fer dissenys co­

mercials, clàssics, en colors de sempre i, sobretot, fer els dissenys a molt bon preu.»

—És el preu un dels majors inconvenients?

—«Home. és un inconvenient important, però el problema més greu és que la gent paga només les marques. De fet, a nosaltres algunes botigues no ens volien ni veure perquè som molt joves. A més, la competència és molt forta, i una marca sempre dóna suport.»

—Es pot considerar aquest sec­tor com un cercle tancat?

—«Sí. Es tracta de tenir el mi­llor al millor preu. De fet, hi ha molts pelleters dolents que poden oferir peces superbarates i després hi ha un grup de pelleters que treballen amb marques de pres­

tigi. És molt difícil moure's en un mercat rígid com aquest, però suposo que continuarem enda­vant.»

—Barcelona no té una història que doni suport al sector de la pell. Se'n ressenten els treballa­dors d'aquest sector?

—«Sí, la veritat és que Bar­celona no és la seu del pelleter, però tot i això hi ha més pelleters del que pugui semblar. I també hi ha molts adobadors.»

— Treballen només amb boti­gues de Barcelona?

—«Sí, de moment sí, però su­posem que amb el temps ens ex­pandirem primer a la resta de Catalunya i potser, més endavant, a fora. El que passa és que ens vam trobar que estàvem sols i que no podíem treballar en el disseny de col·leccions i mostres per vendre, en la promoció d'a­

questes col·leccions a les botigues, amb la feina de la fabricació i de la nostra botiga. Havíem de deixar alguna cosa i vam optar per buscar un representant, però no hem trobat la persona ade­quada, així que esperarem fins que la trobem.»

—Han pensat en la possibilitat de promocionar-se mitjançant les fires?

—«Sí. Vam pensar a posar un estand a Fira Espanya, però la Generalitat tampoc no ajuda gaire la gent jove i amb pocs recursos, i els esdeveniments d'aquest tipus requereixen un desemborsament inicial d'uns diners que no tenim en aquest moment, després de la inversió que hem hagut de fer per obrir la botiga i tenir el nostre taller i unes persones que con­feccionen els nostres dissenys.»

—Com és que es dediquen a

La botiga esdevé un primer coniaete amb els consumidors

«El que més ens ha sorprès de treballar a la botiga és que la gent entra amb les idees molt cla­res. En el poc temps que fa que hem obert, hem trobat molts se­nyors que vénen a comprar roba per regalar.» Segons Jordi Vila i Victòria Garrote, es van decidir a posar una botiga de roba de dona perquè la dona «és qui més diners destina al parament per­sonal». Segons els propietaris de la botiga Voraviu, és molt difícil vendre roba a les dones, «perquè sempre busquen peces que que­din perfectament col·locades so­bre cl seu cos». Això, que per la Victòria és normal, pel Jordi resulta sorprenent. Però cap dels dos no descarta la possibilitat de dissenyar, d'aquí a un temps, roba per vendre a la seva botiga i, pot­ser, també a fora. Segons el Jordi, igual que es fan els dissenys en pell, es poden fer sobre qualsevol altre tipus de material. Però des­carta del tot el punt, ja que «hi ha marques molt bones que tre­ballen aquest material amb re­sultats indiscutibles, i és molt di­fícil igualar-les». La Victòria ex­plica que, al principi, i com que el mercat és molt difícil, s'ha de fer tot el que demanin els clients, tot i que, a vegades, «no surt a compte». El Jordi i la Victòria asseguren que tenen clients que volen productes concrets i definits, i d'altres que volen que se'ls ofe­reixin les peces per poder triar després. Però, segons ells, «aques­ta és l'essència del mercat», /CM.

,, dissenyar peces de pell i, en canvi, i tenen una botiga de roba? e —«Bé, també tenim algunes pe-r ces de pell. Avui dia, les botigues ü> de pell ja no funcionen. La ma-- joria ja han tancat o ho estan s fent. Les úniques pelleteries que

funcionen són aquelles que tre-it ballen amb marques de prestigi. s Nosaltres hem pensat que oferir

molta roba de pell es fa pesat. n Per això tenim algunes peces, però a poques.» e —Quins són els dissenyadors s, que més els agraden? is —«A la Victòria, el que més it li agrada és Armani, i a mi, Ver-n sace, i de fet es nota en el nostre a estil. Ella fa peces més clàssiques :r i jo sóc més esbojarrat, però crec e que les peces de Versace quan i- les has vistes i t'hi has fixat agra­

den molt... El que passa és que a al principi sobten.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 11

SERVEIS SOCIALS

La Cooperativa Estel inaugura una nova residència per a 32 disminuïts psíquics

El Departament de Benestar Social de la Generalitat ha cofinançat l'edifici SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el conseller de Benestar Social de la Generalitat, Antoni Comas, van inaugurar diumenge el nou edifici de la Coo-

La nova seu de la Cooperativa Estel, al costat de l'institut Arnau Cadell, serà una residència per a 32 disminuïts psíquics, 16 dels quals s'hi instal·laran immediata­ment. Hi viuran «com si s'esti­guessin a casa, però amb la màxi­ma autonomia possible i com a adults que són». Així defineix la directora del centre, Francesca Batlle, la filosofia del centre, que vol «fugir de l'infantilisme i fer que els nois madurin en la mesura que puguin». Per aconseguir-ho, Batlle treballarà en coordinació amb el taller ocupacional per a disminuïts Jeroni de Moragas, si­tuat al mateix terreny. «A més de la feina al taller —explica la directora—, vull que facin tasques domèstiques de la residència i ac­tivitats paral·leles.» Batlle s'acaba d'incorporar al càrrec i marcarà la línia pedagògica de l'entitat en aquesta nova etapa.

Durant la inauguració del local, la presidenta de la cooperativa, Maria Bosch, i el president ho­norari, Josep Maria Arderiu, van recordar que la residència ha d'o­ferir «una llar als disminuïts que, ara, amb una esperança de vida més alta, sobreviuen als seus pa­res». Això s'ha aconseguit, segons

perativa Estel de disminuïts psíquics. Amb capacitat per a 32 persones, la nova seu és una residència per a minusvàlids orfes. La inversió global, comptant la compra del te­rreny, ha estat de 200 milions de pessetes

i la Generalitat ha finançat el 50% de l'e­dificació. El preu d'una d'aquestes places és d'un milió i mig de pessetes, tot i que 8 estan reservades al Departament de Benestar Social i la resta poden ser becades.

Aymerich i Comas, durant l'acte d'inauguració de la residència de la Cooperativa Estel. Foto: XAVIER LARROSA.

va dir Joan Aymerich, «gràcies a la col·laboració entre la societat civil i les institucions públiques, que han cofinançat l'obra, i s'ha

demostrat que és una coordinació possible». En el mateix sentit, An­toni Comas va advertir que «l'ú­nica manera d'aconseguir fer un

país amb qualitat de vida és de­senvolupant la consciència soli­dària de la societat, ja que les institucions no poden fer-ho tot».

Una seu projectada durant 18 anys de treball a Sant Cugat H El 1977, un grup de pares de disminuïts psíquics van comprar un terreny pròxim a Valldoreix. La torre que hi havia a la parcel·la es va convertir en la primera re­sidència per a membres de la Coo­perativa Estel, i allà vivien fins ara 9 nois disminuïts. Fa 12 anys, la Fundació Jeroni de Moragas hi va instal·lar el taller ocupa­cional, que continua la tasca que es fa a l'escola de la mateixa en­titat. Però l'objectiu de la coo­perativa era construir la residència moderna i amb més places que ara entra en funcionament. El pròxim objectiu és ampliar el Je­roni de Moragas, que, amb 80 places ocupades, és al límit de la seva capacitat. Allà treballen 45 dels 137 disminuïts psíquics que hi ha a Sant Cugat, segons les dades d'Aymerich. L'alcalde va recordar que l'Ajuntament ha cedit cl terreny limítrof, de 3.000 metres quadrats, perquè la Ge­neralitat hi construeixi un altre centre. La resposta de Comas va ser assegurar que el projecte «es durà a terme l'any que ve en la mesura que els pressupostos de 1996 ho permetin»./S.B.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -a 5 8 9 1 7 99

Vine a berenar a

suïssos, xocolata amb xurros pastes i pa acabat de fer

Placa de Barcelona «Tel. 675 52 46

12 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, T1 d'octubre de 1995

COOPERACIÓ

Un metge per atendre 200.000 persones, amb l'ajut de tres infermeres. Una població amb mals hàbits nutricionals i higiènics. Manca d'intraestructura i organització, cobertura amb vacunes insuficient i pocs mitjans per aïllar les infeccions. Aquest és el resultat d'una guerra devastadora entre ètnies en un país africà. Aquesta és la situació en què es troba el metge santeugatenc Xavier Gómez-Olivé. responsable del projecte de Medicus Vlundi a la regió rwandesa de Rukoma. Hi serà dos anys.

Reconstruir la Suïssa d'Àfrica El metge santeugatenc Xavier Gómez treballa a Ruanda per refer les estructures sanitàries

Sil \ 1 \ BARROSO • Sant Cugat. Abans de la guerra, Ruanda eia un paradís, eia la Suïssa d'Atiica." lot i que la terra es poc tciti] i l'economia del país es bàsic.nuem agrícola, la subsistència eslava assegurada. la població eslava lianquil·la ï la sanitat i l'enscnvanient estaven moll ben csti uctuials. Ara el país esta dcvaslat. .Aquest es cl resultat de la guerra que duranl quatre anvs va cnbontai liutus i lulsis a Ruanda. segons Xavier (>o-mc/Olive 1.1 metge santeugatenc és qui gestiona els cinc centres de salut de la prefectura tuandesa de Rukoma des del maig. Allà desenvoluparà durant 2 anys l'úl­tima fase d'un piojecte de coo­peració de Medicus Muudi del l'ais Basc iniciat el 1974. «Fins fa poc especifica només s'hi enviaven diners, es donava suport a les missions. Ara hem decidit acabar ele muntar l'estructura bà­sica. recuperar la feina feta abans de la guerra i iniciar un altre pro­jecte l'any que ve.»

L'únic metge de la regió

De moment. (iome/ s'enfronta a una població d'entre 150.1)0(1 i 200.000 persones com a únic metge d'atenció primària ele tota la /ona. I .Is cincs centres de salut que coor­dina iles de la petita ciutat de Ciihara (a 30 quilometres de la capital, Kigali) tenen un hospital de referència per a casos greus, però el primer diagnòstic s'ha de fer als ambulatoris on, «com a luxe», hi ha tres infermeres. Sense ambulàncies per anar a buscar els pacients i amb una cultura sani­tària insuficient, la principal di­ficultat per arribar a una cobertura adequada és aconseguir que els malalts vagin al metge quan cal. «Tot depèn de la distància», ex­plica Gómez. «Com que no hi ha concentracions urbanes —con­tinua—, hi ha gent que viu a 2 o 3 hores caminant del centre de salut més pròxim i et vénen quan el procés està molt avançat: arri­ben dones que fa un dia i mig que estan de part i nens en coma.» In canvi, els que hi viuen més a prop van al centre «per insig-nifieàncies. però si no se'ls dóna medicació, que de vegades no cal, se'n van al bruixot».

La manca d'insfraestructures i la cobertura amb vacunes insu-

Xavier Gómez amb filla Xènia a Ruanda, al costat de la casa on \iura Jurant dns anvs. l-'uto:

ficient s'afegeix als hàbits higiènics i nutricionals inadequats i a les seqüeles de la guerra. La població. majoritàriament hutu. esta «de­sanimada, no s'atreveix a conrear els camps com abans, no tenen cura dels nens i n'hi ha molts de mal nodrits». assegura Gómez. Aquesta apatia està provocada, se­gons el metge, pel ressentiment entre ètnies que ha deixat la gue­rra. El conflicte va acabar amb la matança de tutsis organitzada pels hutus, i ara, havent perdut i amb els tutsis al poder, tenen por de les represàlies.

Amb la situació actual és «molt difícil controlar les infeccions, sen­se aigua corrent a les cases, sense poder vacunar tots els nens i sense poder aïllar els malalts de tuber­culosi o de xarampió», diu Gómez. Buscar solucions per corregir aquesta dinàmica serà. però. el pròxim objectiu del projecte de Medicus Mundi a Ruanda: «Quan tinguem Fitxes mèdiques de tots els malalts i més personal format, ens plantejarem aprofundir en la feina i fer prevenció.»

Una família de cooperants

• Decidir-se a marxar dos anys a Ruanda amb un fill d'un any va ser una decisió «madurada, presa a partir de les converses amb altres amics cooperants que s'havien trobat en la mateixa si­tuació», assegura Xavier Gó­mez-Olivé. Ell i la seva companya, Montse Fernàndez —que gestio­na com a assistent social els cen­tres sanitaris on treballen—, van marxar fa cinc mesos a Rukoma després d'haver escoltat les ex­periències dels seus amics a An­gola, Tanzània i també Ruanda, i es van endur la seva filla, Xènia. Ara esperen el segon fill. «Estem convençuts —diu el metge— que la riquesa que representa per a la formació de la Xènia el fet d'estar allà i veure que hi ha altres formes de vida no la podrà obtenir de cap altra manera.» Tant ell com la seva companya i la nena estan vacunats i fan profilaxi per

prevenir la malària i no han tingut cap complicació sanitària: «La Xè­nia ha tingut diarrees dues ve­gades en cinc mesos i una mica de febre per les vacunes, però res més.»

Aquest és el primer balanç de la seva experiència que han fet en la primera visita a Catalunya des que van marxar. Amb aquest plantejament, pensen «treballar com a cooperants durant tota la vida, si és possible». És per això que es consideren professionals, tot i que reconeixen que és un «concepte discutit per algunes or­ganitzacions que treballen amb voluntariat». Per Gómez, «encara que la feina dels voluntaris és molt important», si una ONG com Medicus Mundi vol posar en marxa un projecte sòlid i canviar estructures hi ha de destinar gent especialitzada que s'hi pugui de­dicar durant anys i, «per això, t'han de pagar un sou».

TOTS SANTS

L'Ajuntament preveu que unes 1.500 persones aniran al cementiri per la diada de Tots Sants

S.B. • Sant Cugat.— Unes 1.500 per­sones aniran al cementiri muni­cipal durant el cap de setmana i dimecres vinent, 1 de novembre, segons les previsions de l'Ajun­tament. Aquesta va ser la xifra de visitants de l'any passat re­gistrada per l'àrea de Serveis Ur­bans. La xifra del 1994 va «ser un rècord a Sant Cugat», segons cl cap de la secció d'infraestruc-tures, Pere Aguilar, que creu que així es confirma un increment de visitants al cementiri paral·lel al creixement de la ciutat. De la ma­teixa manera, ha augmentat també

el ritme de construcció de blocs de nínxols: abans era de 2 cada 3 anys i ara es fa un bloc de 160 places per any. «Això no vol dir —ha especificat el tinent d'al­calde de Serveis Urbans. Joan Re­casens— que s'omplin cada any, però sí que es venen o es lloguen.»

Per facilitar l'accés al cementiri, l'Ajuntament ha previst un servei especial d'autobusos per a demà i diumenge, amb una sortida cada hora, i també per al dia de Tots Sants, amb intervals de mitja hora. L'autobús surt, en l'anada, de la plaça de Sant Francesc i passa per la plaça Octavià, els Quatre

Cantons. Rius i Taulet, Alfons Sala, l'estació, la rambla Riba-tallada, la rambla del Celler i la carretera de Rubí fins arribar al cementiri. La tornada es farà per la carretera de Rubí, Rius i Taulet, Alfons Sala, l'estació, la rambla Ribatallada, la rambla del Celler, la carretera de Cerdanyola, cl pas­seig Torre Blanca, la plaça del Coll i la plaça Sant Francesc.

Floristes descontents

Tot i que les dades de l'A­juntament reflecteixen un aug­ment de visitants al cementiri per Tots Sants, els floristes de la ciutat

tenen una visió completament di­ferent de la diada. Segons Agustí Coflent, propietari de la floristeria del carrer Endavallada, «la venda de Tots Sants ha baixat un 80% en deu anys», i Bibiana Ferràndiz, de la floristeria Sant Jordi, as­segura que ja «no s'encarreguen creus ni corones» i que «només es venen una mica més les flors artificials, que duren tot l'any». Per la seva banda, Santiago Mont­serrat, amb l'establiment a Rius i Taulet, diu que «per Tots Sants augmenta un 25% la venda de crisantems i gladiols, però la resta de flors es venen un 15% menys».

Cavis promou el voluntariat per a la gent gran a la resta de la comarca

SÍI VIA BARROSO M Sant Cugat.— Cavis, la coor­dinadora interinstitucional per a l'ancianitat creada a Sant Cugat al 1992, prepara un programa per promoure cl voluntariat «de gent gran per a gent gran» a la resta del Vallès Occidental. El projecte va sorgir de les jornades catalanes sobre voluntariat en què l'entitat va participar l'any passat. Els res­ponsables de Cavis, dirigida per Vicenç Trius. van proposar a l'Ins­titut Català del Voluntariat (In-cavol) «exportar el model» d'or­ganització, i ara s'ha aprovat un pla pilot que es durà a terme a 13 ciutats de la comarca. Segons Trius. «només un 5' < del volun­tariat català esta dedicat a la ve­llesa». i 1"objectiu de Cavis es pro­moure aquesta branca, sobretot entre persones d'entre b0 i 70 anys. jubilades, amb temps lliure i encara amb capacitat per fer determinats serveis a d'altres avis. L'actuació de Cavis ja ha tingut els primers resultats a Sant Cugat i un dels més visibles és el telèfon de la germanor. La coordinadora ha començat ara a enviar cartes als alcaldes i regidors de Serveis Socials de Rubí. Cerdanyola. Montcada i Reixac. Palau de Ple­gamans i Santa Perpètua de la Mogoda, les ciutats on es desen­voluparà el pla en una primera fase. En una segona etapa, es co­brirà Terrassa, Castellar del Va­llès, Castellbisbal i Barberà del Vallès i, finalment, Sabadell, Ri-polet. Badia i Sant Quirze. El procés continuarà amb una reunió amb les institucions i entitats de cada població i el resultat esperat és que es creï un cos de voluntariat interinstitucional dedicat a la gent gran. Així es complementaran els serveis socials de les institucions municipals i de la Generalitat que, segons Trius. «només poden les necessitats més bàsiques». La in­tenció de Cavis no és, segons el president de la coordinadora, «substituir aquests serveis ni ocu­par llocs de treball, sinó atendre petites necessitats de la gent gran, com pot ser fer-los companyia, donar-los conversa o sortir-hi a passejar».

El grup del 0,7% espera que la comissió es formi abans de final d'any • Sant Cugat.— El grup del 0,7% i Més de Sant Cugat ha definit com a objectiu prioritari d'ara a final d'any la constitució de la comissió de seguiment que esco­llirà els projectes de cooperació en què participa la ciutat. Els membres de la plataforma van recordar al ple de setembre que l'alcalde, Joan Aymerich, va rebre la proposta de composició i fun­cionament de la comissió al mes de març. En aquests moments «el grup continua sense haver rebut cap resposta», segons la portaveu, Alícia Barbero. Per aquesta raó, després d'una reunió entre els membres del grup per marcar els objectius del trimestre, han co­municat que «augmentaran la di­fusió d'informació sobre el pro­cés». La Festa de Tardor és una de les dates escollides per a la campanya, que continuarà i «aug­mentarà si la situació no es des-bloqueja», ha explicat Barbero. Una de les propostes que la pla­taforma vol plantejar a la comissió «quan es constitueixi» és l'ager­manament de Sant Cugat amb al­guna població del Tercer Món. El grup ha previst organitzar xe­rrades amb representants de ciu­tats on ja està en marxa aquesta modalitat de cooperació per in­formar els santeugatencs del fun­cionament del mecanisme., S.B.

I 1 X I \

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995

~ri'f ,';•"'}• fi?

PUNT I SEGUIT 13 Sí

CONFERENCIES

Les rondalles i els textos pedagogies són l'origen dels eontes per a nens

Enric Larreula ho va explicar al CMSC ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Les rondalles que es transmetien de pares a fills per tradició oral i el material pedagògic que establia pautes de conducta i que es va inventar a finals del segle passat són l'origen dels contes infantils, segons l'escriptor Enric Larreula, que va substituir finalment el també escriptor Néstor Lujàn en el cicle Aula Cultural.

Els rituals iniciàtics per mitjà dels quals els adolescents esde­venien homes, i que comportaven proves difícils i doloroses, van ins­pirar les rondalles tradicionals, se­gons va explicar l'escriptor sant-cugatenc, que és un excel·lent co­neixedor i reconegut autor de li­teratura infantil. Els herois dels contes són els mateixos adoles­cents, que han d'afrontar un viatge iniciàtic per poder aconseguir al­gun element concret que ajudarà la gent del seu poble: la princesa, el rei, un grup de dèbils...

Durant aquest recorregut, abans d'arribar al lloc on s'ha d'enfrontar amb un gran obstacle per aconseguir el seu objectiu, tro­ba sempre algú que li demana ajuda. El tarannà solidari i be­nèvol d'aquest heroi l'impulsa a ajudar-lo, i, com a recompensa, rep algun objecte màgic o algun poder que li permet superar el monstre, l'ogre o el drac amb el qual s'ha d'encarar.

Larreula també va atribuir als manuals didàctics del segle passat l'origen dels contes actuals. El ca­tecisme, els llibres d'urbanitat i de civisme explicaven històries que marcaven les pautes de com­portament. El vessant místico-re-

CINEMA

Enric Larreula. Foto: J.A.MULA

ligiós o pedagògic es va perdre quan la gent va deixar de creure el contingut de les històries, però, tot i així, els contes continuen tenint una importantíssima funció lúdica que encara avui es manté.

Per una tarda, l'alcalde va deixar de ser el protagonista del seu despatx. Foto: J.A. MULA.

Una escena de la pel·lícula «Susanna» es roda al despatx de l'alcalde

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El despatx que l'alcalde Joan Aymerich té a l'a­juntament es va convertir dimarts en l'escenari del rodatge d'una escena de Susanna, darrer treball cinematogràfic que està preparant el director Antonio Chavarrias. El conegut actor Alex Casanovas, protagonista principal de la pel·lí­cula, va ocupar per unes hores el lloc habitual de treball de Joan

Aymerich. El film narra la història d'Alex, un emprenedor represen­tant de vins que unes setmanes abans de casar-se manté una breu però intensa relació amorosa amb la Susanna, una adolescent que viu sota la tutela d'una dona que l'obliga a prostituir-se. En el re­partiment, a més d'Alex Casano­vas, també hi ha Eva Santolària i Amel Said com a actors prin­cipals. A més del despatx de l'al­

calde, els responsables de la pel·lí­cula també van escollir l'escorxa­dor municipal de la ciutat per rodar una altra de les escenes. A banda de Sant Cugat, algunes escenes del film també es rodaran a Vilassar de Mar. Aquest serà el quart llargmetratge d'Antonio Chavarrias com a director. Una ombra al jardí, Manila i L'enfon­sament del Titànic han estat els seus treballs anteriors.

ART

Escultura feta amb pedra per una alumna de l'escola Llotja de Barcelona. Foto: ELS 4 CANTONS.

Multidiseiplínària I COL·LECTIVA Galeria: Casa de Cultura de Sant Cugat. Durada: Fins al 7 de novembre. Obres: Escultures.

PERE PICH

D imarts passat es va inau­gurar, a la Casa de Cul­tura, una exposició que re­sulta del tot singular. La

mostra es presenta amb el nom d'Art Jove Català i és el resultat de la col·laboració de dues escoles. L'escola ESERP, centre per a la

formació de professionals en re­lacions públiques, organitza la lo­gística d'una mostra d'art i els tres departaments d'escultura de les escoles d'art i disseny de Ca­talunya hi aporten les obres ex­posades. L'organització, per un cantó, i les obres escultòriques, per l'altre, són dels alumnes de les dues escoles. L'exposició és entre un treball de camp i un projecte de fi d'estudis. Els de­partaments d'escultura de les tres escoles —Vic, Tàrrega i Barce­lona— es caracteritzen per un en­senyament tècnic de les arts de

la tercera dimensió. Les tres es­coles ofereixen uns ensenyaments de les tècniques tradicionals sense renunciar a les aportacions dels nous materials. Aquesta preocu­pació per la qualitat formal de les obres es veu en el resultat global de la mostra. La diversitat dels materials, de procediments i de camps estètics és del tot sor­prenent. El resultat és una ex­posició en forma de ventall; a l'eix hi trobem uns joves escultors que s'obren cap a la professio-nalització, després d'una correcta etapa formativa.

TEATRE

Fila Zero obre demà la II Mostra de Teatre a Valldoreix, organitzada pel grup Espiral

La companyia amfitriona hi presenta 2 obres SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— El grup de teatre amateur Espiral de Valldoreix ha tornat a organitzar la mostra que va idear l'any passat la coordi­nadora de la companyia Pilar Al-mendros. Tot i la mort de la pro­motora, el 25 de juny, la directora artística, Trini Escrihuela, i la res­ta del grup han preparat la segona edició de la mostra i l'han de­dicada a Almendros. «Li devem —explica Escrihuela—, i farem que la mostra es consolidi.»

Amb aquest objectiu, Espiral ha confeccionat un programa de cinc caps de setmana que obrirà demà Fila Zero, amb la repre­sentació d'Història del zoo, d'Ed-ward Albee, a dos quarts d'onze de la nit al Casal de Cultura. La funció es repetirà diumenge, a les sis de la tarda. El mateix mecanisme se seguirà amb Teatre de poetes II, basat en monòlegs de Víctor Mora i Carme Riera interpretats per membres d'Espi­ral (4 i 5 de novembre), Toma-la a tocar, Sam, de Woody Alien i muntada per la companyia Mai l'hem Vist de Barcelona (11 i 12 de novembre) i La monyitu, del grup barceloní del mateix nom (25 i 26 de novembre). Un altre muntatge d'Espiral, Revolta de bruixes, de Josep Maria Benet i Jornet, tancarà la mostra el 2 i 3 de desembre.

Tot i que s'ha mantingut una iínia similar respecte a la pro­

gramació de l'any passat, en aquesta ocasió se surt del teatre de petit format —imposat en part per les dimensions de l'escenari— en dos dels muntatges: Torna-la a tocar, Sam i Revolta de bruixes. Per aconseguir-ho, les companyies han hagut de fer «una mica de màgia», segons Escrihuela. Per re­presentar Revolta de bruixes, la companyia Espiral ha muntat una cabina damunt de l'escenari i dues tarimes a la platea, entre el públic. «Som conscients —justifica la di­rectora— que el públic espera es-pectacularitat, però tampoc no re­nunciem a utilitzar el teatre com a eina per transmetre cultura i reflexió.» Aquest punt de vista és el que ha portat Escrihuela a programar Teatre de poetes II i Història del zoo, dues peces que examinen conflictes en les rela­cions humanes i en què el text té un pes important. «No podem oblidar la literatura», conclou.

Ml 39/06064

Seguretat

Electrònica

S E G U R E T A T

Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 99

14 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 27 d'octubre de 1995

TEATRE

La Cuadra fusiona les cultures catalana i andalusa a «Identidades»

El muntatge, creat per Salvador Tavora, es representa aquesta nit al Teatre-auditori t-.MMA ANSOLA

I Sant Cugat.— LI nou muntatge de La Cua­dra de Sevilla ha estat creat i dirigit per Salvador Tavora amb l'objectiu d'establir «har­monia entre dues cultures mil·lenàries que

La Cuadra de Sevilla construeix •<un poema plàstic i musical sobre dues cultures» que segons el seu creador. Salvador Tavora, «és un intent per valorar des de la cultura andalusa el gran valor de la cultura catalana». Hs per aquesta raó que cl muntatge es configura a partir de l'explicació de dues realitats que parteixen d'un mateix punt. la cultura grega, i que avancen cap a un mateix punt de trobada: la immigració a Catalunya en l'è­poca posterior a la Cnierra Civil. L'obra recull diferents aspectes del folklore i la cultura catalana en la primera part del muntatge. en que es ballen sardanes, s'eleven castells i s 'encenen els focs dels balls dels diables. D'altra banda, la part andalusa s'expressa amb l.i mataria , el lante. el zu/iateao i cnfltn sevillanes, entre d'altres. on intervé el mateix Tavora. Les escenes de soroll i de volum acús­tic. habituals en els muntatges de l a u i t a . fornien part també d'a­quest espectacle com a símbol de l,i llosa que cau sobre tots dos pobles amb els esdeveniments de la guerra i en memòria dels in­cidents que van portar a executar el president Companvs i Blas In-lante mentre lluitaven per deten-sar la identitat dels seus pobles. Poemes de Salvador bspriu com l'ell de brau. traduïts per Goytisolo i recitats en castellà i català, i de Joan Brossa i Salvador Pe-rarnau evoquen la mort de Com­panvs. Amb aquest espectacle, Ta­vora vol respondre «a la gratitut que m'ha expressat el poble català i els andalusos que viuen aquí» i "donar a conèixer la llunyania en què es troben el nord i el sud i la proximitat a què podrien

avui molts s'entossudeixen a enfrontar en un debat que no té res a veure amb l'art». Poemes de Salvador Espriu, Joan Brossa, Salvador Perarnau i Blas Infante, recitats alhora en català i castellà, formen part del text d7-

dentidades on les al·legories i les imatges tenen un paper predominant per entendre les causes que van portar un poble a emigrar a un altre. La història, a més, incideix en les arrels me­diterrànies de totes dues cultures.

estar si «hom se solidaritza en la defensa de les particularitats». va explicar Tavora abans de l'es­trena. al mes de febrer, de l'es­pectacle Identidades al Mercat de les Flors de Barcelona.

En el muntatge intervenen Sal­vador Tavora i Susana Trujillo com a cantants, els ballarins Juan Romero. Leonor Alvare/-Osso-

i espectacc

rio, Manuel Canadas. Immacula­da Jiménez, Juanjo Macias i Belen Trujillo, i els guitarristes Manuel Berraquero i Joaquín Amava. La música ha estat creada per Tavora i Vicente Sanchís i l 'assessorament en dansa catalana és a càrrec de Joan Serra, director artístic de l'Esbart Sant Cugat. Lis textos en veu andalusa estan interpretats

J.A. MULA

per Concha Tavora i la veu ca­talana és de M. Jesús Andany.

La Cuadra de Sevilla va ser creada l'any 1971 amb l'espectacle Quejío, un muntatge en què Ta­vora es postulava en contra de la manipulació folklòrica de la cul­tura andalusa i emprava un llen­guatge que ha estat definit de «poètica física dels sentits».

Ferran Soriano presenta dos projectes d'escultura pública M Sant Cugat .— Coincidint amb la propera exposició, a Canals Ga­leria d'Art, l'escultor Ferran So­riano ha presentat , a l 'àrea d'ur­banisme de l 'Ajuntament de Sant Cugat, dos projectes d'escultura pública per a la ciutat. Aquestes dues escul tures , con jun tament amb les obres que exposarà a la galeria Canals, tenen una inspi­ració en l'ésser humà. la mitologia i l 'erotisme. L'escultor treballa amb ferro, acer, xapa i bronze. Manipula aquests materials amb soldadura autògena, i també és característic de la seva obra el t ractament superficial del mate­rial, tractat amb àcids. Els dos projectes d'escultura pública són per al sector de Sant Joan. primer camp de golf públic de Catalunya. i per al sector de Coll Fava, al costat del Monestir. L'exposició de Ferran Soriano s'inaugurarà el set de novembre a 2/4 de 7. L'acte estarà presentat per l'es­criptor Francesc Candel. i l'ex­posició podrà visitar-se fins al 30 de novembre. i>,i'

Montserrat Masdéu exposa a la Rusinol m Sant C u g a t . — 1 Montserrat Masdéu inaugurar el passat mostra de pintures a sinol de Sant Cugat. va néixer l'anv 1947

.a p i n t o r a i Soler va dijous una la Sala Ru-La pintora

, va iniciar els estudis artístics quan tenia 12 anys a l 'Acadèmia Baixas de Bar­celona, va continuar aquesta for­mació a l'Escola Massana. a la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc. L'any 1974 va fer la primera exposició individual, a la galeria Època de Barcelona. L'any 1977 va exposar a la Sala Cíoya d'A­sunción (Paraguai). Els seus temes estan inspirants en figures am­bientades en exteriors lluminosos, hivernacles, mercats, arquitectu­res mediterrànies de blanc brillant o de ciutats. Recentment, ha pre­sentat col·leccions a diverses ciu­tats nord-americanes, així com a importants ciutats espanyoles i hispanoamericanes. Aquesta és la segona exposició que exhibeix a la Sala. en la qual té obra per­manent . L'exposició podrà visi­tar-se fins al 14 de novembre, p.p.

MUSICA

Dos per dos, sempre guanyadors

• ORDI t SI ASIMfONK A DL HAR( 1 [ONA I NACIONAL DK ( 'Al Al.l'N YA ( l l u t i IIL- WUH'LMIII: Xm.ideus Mo/ail i Johannes Hrahms Dirt'ctnr-vidla: Schlomo Muit/ Solista-violi: (lil Sharon Lloc: Teatre-auditori Dia: 20 d'octubre

I IHIARIKILM K

E l programa que ens va oferir l 'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunva divendres passat

tenia com a base segura dos com­positors d'aquells que mai no fa­llen. Això te com gairebé totes les coses— avantatges i inconve­nients. Escrita en la tonalitat de mi bemoll major, l 'obertura de /.</ flauta mugíeu s'inicia amb tres acords que simbolitzen el triangle o el mateix número mac/mic i ens porta una música, no per molt divulgada menvs important, amb palesa exquisidesa de la instru­mentació. i també amb una va­riabilitat tímbrica i de llenguatge extraordinàries, que a mida que es va repetint l'audició podria re­

metre a certa banalitzaeió a l'oï­dor. Però no va ser el cas: Schlomo Mintz com a director va dina-mit/ar els primers minuts del con­cert amb una versió àgil i con­vincent que posava a cent el con­junt orquestral tot comentant a tocar A continuació Mintz, a la viola, i Gil Sharon. al violí, van ser els solistes de la Simfonia eon-teriíinl per violi, viola i orquestra k *h4 del mateix Mozart. En aquesta ocasió, cal dir que l'or­questra va funcionar sola, ja que la labor de direcció del jueu rus va ser. en el concert, molt emotiva però inexistent. Per fortuna, el coneixement que de l'obra té l 'OBC (no oblidem pas el con­cer t ino Pere Ser ra) va suplir aquesta mancança.

El duo Mintz-Sharon va demos­trar l'alt nivell del seu virtuosisme tècnic però. sobretot, van ser uns intèrprets de gran sensibilitat su­perant qualsevol expectativa a Y andante del segon moviment, ple d'emotivitat, elegància, afinació i timbre.

A la segona part del concert. la Simfonia mini. 4. en mi menor,

I '(Iruuesira Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunva. durant el concert al teatre-auditori. Foto: J.A. MULA.

op.VS de Brahms. una obra de maduresa de l'autor, fruit de la concepció indissociable entre la substància i els mitjans clàssics emprats, i de l'admiració mai ne­gada envers Beethoven. Amb te­mes nets. com aquest principi de Yal·legro, que tothom recorda a

l'acabar el concert, la construcció compositiva de l'obra és monu­mental amb temes que, a més a més de la seva bellesa intrínseca, tenen sempre una capacitat d'ex­pansió que dóna sempre la sen­sació que cada moviment té la qualitat d'autèntica obra modè­

lica. En aquesta ocasió. Mintz va

arribar a una millor mesura com a director i a l 'entusiasme hi va afegir una lectura apassionada i entenedora que crec que va emo­cionar el públic, que gairebé om­plia la sala.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 15

XII FESTA DE L'ESPECTACLE

El Teatre-auditori es va omplir d'estrelles de l'escena catalana en la XII Festa de l'Espectacle. Foto: J.A. MULA.

Els actors santcugatencs Jordi Bosch i Miquel Cors van rebre el premis de cinema i de televisió masculí, respectivament, en la XII Festa de l'Espectacle celebrada al Teatre-auditori. Rostres populars i algun que altre polític van assistir a Tacte, entre ells, l'alcalde de Sant Cugat, que es va aixecar de la butaca per no presenciar com Cors rebia el premi en protesta pels atacs que l'actor va fer en el pregó del 94 a Valldoreix. Cors va respondre amb dures crítiques l'actitud d'Aymerich.

Una nit amb les estrelles de casa Els santcugatencs Jordi Bosch i Miquel Cors, premiats en cinema i televisió, respectivament

EMMAANSOLA • Sant Cugat.— Gairebé tots els professionals de les arts escèni­ques de Catalunya es van trobar al Teatre-auditori per celebrar la XII Festa de l'Espectacle en un acte on, a més dels guardonats, el cinema també va ser un dels protagonistes de la nit de dilluns. Actors catalans van ser, per un moment, protagonistes d'algunes seqüències de les pel·lícules que han fet història al llarg dels cent anys de cinema i que van servir

per presentar el lliurament de ca­dascun del premis que l'Associa­ció d'Actors i Directors Profes­sionals de Catalunya va atorgar entre els nominats d'aquest any. El primer premi que va obrir el certamen va recaure en l'actriu Anna Lizaran pel seu paper en la pel·lícula El perquè de tot plegat. En el repartiment masculí, un sor­près Jordi Bosch va pujar a l'es­cenari per rebre el guardó que el premiava pel seu treball en la mateixa pel·lícula. Pel que fa al

teatre, Toni Sevilla i Imma Co­lomer van ser escollits com a mi­llors actors secundaris per l'obra El diari d'Anna Frank, mentre que Jordi Boixaderas i Àmparo Mo­reno van ser premiats pels seus papers de protagonistes a Otel·lo i Shirley Valentine. La televisió també va tenir un apartat especial en la festa de l'espectacle —emesa en directe per TV3— i especial­ment en els protagonistes de Po­blenou interpretats per Margarida Minguillon i Miquel Cors. El pre­

mi al millor muntatge teatral va ser per a El barret de cascavelb, recollit per Jordi Bosch en ab­sència del director del Lliure, Lluís Homar. Josep Maria Flotats. va ser guardonat pels deu anys de la seva companyia teatral. L'e­dició d'enguany va inaugurar els premis Guillem d'Efak al millor concert en viu i l'Ovidi MontUor, al millor treball discogràfic. El pri­mer va ser per al concert ho­menatge al cantautor balear i el segon va ser atorgat a Hèctor Vila.

Miquel Cors es queda sense els aplaudiments de l'alcalde

EA. H A més del rostres populars de la televisió, cinema i teatre, també es va poder veure alguna cara popular de la política com Rafael Ribó, dirigent d'IC, i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, acompanyat per la tinent alcalde de Serveis Personals, Àngels Pon-sa. Aymerich es va sentir satisfet perquè l'escenari del teatre de Sant Cugat havia «assegurat les necessitats que un espectacle com aquest requeria» i perquè hi ha va haver «alguns premis molt ben donats». La presència d'Aymerich obeïa a la representació com a alcalde de la ciutat que era es­cenari, per unes hores, d'una nit d'estrelles. Una presència, però, que es va veure supeditada a una altra quan Miquel Cors va pujar a l'escenari del teatre per rebre el premi de televisió masculí. Ay­merich, que va sortir de la sala per «no haver d'estar present i aplaudir a una persona que no s'ho mereix», va confessar que la seva actitud havia respost a «una reacció bàsica i lògica després que fa un any Miquel Cors va fer unes manifestacions fora de lloc i sense cap fonament sobre el tea­tre on ara es troba». «Des d'aquell moment —va afegir Aymerich— vaig dir que si mai actuava aquest senyor al teatre, no seria jo pre­cisament qui vingués a veure'l».

D'altra banda, quan Cors va pujar a rebre el premi va qualificar el Teatre-auditori de «catedral del teatre» i va fer referència als «di­ners que havia costat als ciuta­dans». Després de l'acte, l'actor va manifestar a la premsa que l'actitud de l'alcalde «era un pro­blema de manca del sentit de l'hu­mor i de maduresa política». Cors, que considera tenir «tot el dret a expressar» el que pensa, va afir­mar que «havia mirat de suavitzar les paraules» dalt de l'escenari perquè «tampoc podia dir que era la piràmide d'Aymerich perquè quedava de molt mal gust, tot i que ell ja ho sap». Cors també va tenir temps per criticar la po­lítica de CiU, que considera «i-rrespectuosa amb el meu poble de Valldoreix que paga molts im­postos i en canvi no té ni llum ni els carrers asfaltats». L'actor es va ratificar en les seves con­sideracions sobre el teatre i aquest cop va denunciar «deficiències en l'escenari» per estar construït «amb una planxa de formigó» i va dir «sentir-se esgarrifat» quan pensa en «els 2.500 milions que va costar». En realitat però, el cost total del Centre Cultural va ser de poc més de 1.400 milions de pessetes.

Aymerich va qualificar les pa­raules de l'actor davant de les cameres de manifestacions «fora de lloc», va indicar que no volia «entrar en polèmica» i que havia fet el que li «havia dictat el cor d'una manera espontània i no pre­parada». Finalment, va dir que «el que hauria de fer Cors és rectificar el que en un primer mo­ment va dir i que em sembla ho va fer d'una manera equivocada».

Extintors

SutCuptcM Vatt*. «• 589 17 M

16 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995

ART

I-iedeiie C ahanas ha realitzat en bronze l 'escultura que reflecteix l'expressió del seu pare als 711 anys. vuit ahans de morir. Foto: J.A. MULA.

Institucions, entitats i amics de la família recorden Miquel Cabanas i Alibau

L'homenatge dels fills a l'artista es completarà amb una mostra antològica de l'obra pictòrica SM VIA BARROSO

H Sant Cugat.— La presentació del Llibre blau. l'assuporl a l'eternitat, l'obra poètica com­pleta de Miquel Cabanas Alibau, va reunir divendres institucions, entitats i amics de la

família en Tacte d'homenatge organitzat per Frederic Cabanas, fill de l'artista mort el maig passat. Desprès d'un acte de tres hores que va començar amb la inaguració de l'escultura de bron/c que Frederic ha dedicat al seu

pare, Ignasi Cabanas, propietari de la sala Rusinol, va explicar que el pròxim projecte —una exposició antològica i un llibre que reculli amb exhaustivitat l'obra pictòrica de l'homenatjat— pot trigar encara dos anys.

(iairebé tots els assistents a la festa d'homenatge de divendres van comprar /•.'/ llibre blau, una recopilació de les poesies de Mi­quel Cabanas il·lustrada amb di­buixos seus. L'edició de Columna ha estat assessorada per Ramon Balasch. LI resultat és una obra estructurada en set libres que agrupa les poesies de Cabanas te­màticament. D'aquesta manera es recullen tots els aspectes de la

vida del poeta i de l'home, les seves obsessions, l'afany d'immor­talitat que el feia considerar els seus versos com un llegat i la seva religiositat. El conjunt de tex­tos permet copsar l'obra del que Balasch va definir com <'iin home enciclopèdic i lliurepensador, he­reu de la tradició ateneista ca­talana que provenia de l'organit­zació cultural del país abans de la guerra».

Aquesta actitud davant la vida és el que convertia Miquel Ca­banas en el «pintor, poeta i hu­manista d'una gran senzillesa», se­gons la descripció que en va fer l'alcalde, Joan Aymerich, en inau­gurar el bust de bronze que re­flecteix la imatge de l'artista als 70 anys, vuit abans de morir.

Després dels parlaments als jar­dins del Monestir -en què Fre­deric Cabanas va assegurar que

estava «molt nerviós»— l'acte va continuar a la sala d'actes de la Casa de Cultura, plena de gom a gom. El rapsoda Francesc Belso va llegir poemes de Cabanas i d'altres poetes locals i es van in­terpretar poesies de l'homenatjat musicades pel seu fill Frederic. La projecció de la pel·lícula Cinc anys després, Sant Cugat 1991, di­rigida també per Frederic, va clou­re l'homenatge.

<f> m f i 4 '

/ Renova les teves cèl·lules:

Pfíing corporal + Hidratació

/ Elimina la cel·lulitis:

Tractament corporal

/Referma el teu cos:

Quiromassatge

/ Dóna color a la pell:

Solàrium alta pressió (facial i corporaï)

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

MONTSERRAT MASDÉU Olis

Fins el 14 de novembre

Sal|a Rl usífròl Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Volies

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: mati de 9 a 2

tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

Els paisatges de Mali, en una exposició a la Casa de Cultura H Sant Cugat.— El fotògraf pro­fessional Miquel Petit exposa una col·lecció de 40 fotografies sobre Mali a la Casa de Cultura fins al 12 de novembre. La mostra reflecteix els contrastos paisagís-tics del país africà. Hi apareixen les dunes saharianes que encara es veuen al nord del país i les terres selvàtiques del sud, quan Mali s'endinsa a la jungla i l'Africa tropical. El riu Níger, que travessa el país, configura l'altra gran zona amb peculiaritats paisatgístiques: la riba fluvial, amb terres fèrtils i humides. Les fotografies de Petit mostren també la vida dels tua-regs, al nord desèrtic i, a l'altra banda, els pobladors del país Do-gon. La seva cultura, les tradi­cions, l'artesania i les tècniques arquitectòniques que utilitzen els dogon són alguns dels aspectes d'aquesta ètnia que es desco­breixen a la mostra. Les imatges pertanyen als dos viatges que Petit ha fet a Mali. al setembre de 1992 i al gener de 1993. Nascut a Ripollet, el fotògraf viu actual­ment al Vallès però passa llargues temporades a Àfrica, ja que s'ha especialitzat a fotografiar aquest continent. Fa cinc anys ja va pre­sentar l'exposició Sàhara tuareg, en què recollia la vida d'aquest poble nòmada. L'I 1 de novembre. un dia abans de cloure la mostra de la Casa de Cultura, Petit serà a Sant Cugat per explicar la vida a Mali en una xerrada amb passi de diapositives i degustació de te tuareg. L'acte serà a la mateixa Casa de Cultura, el dissabte 11. a les 6 de la tarda. S.B.

Una mostra de 1.500 fotos recorre els últims 50 anys de la Floresta U La Floresta.— Una col·lecció d'unes 1.500 fotografies i fullets d'activitats culturals i lúdiques or­ganitzades a la Floresta mostrarà la història del districte, a partir de diumenge a la Unió Recreativa i Esportiva. Maria Àngels Cua-dras, veïna de la Floresta des de 1963, ha recollit imatges preses amb cameres domèstiques des dels anys 40 fins ara i ha muntat l'exposició Endevina qui és. Tot i que assegura que la mostra «no té pretensions artístiques», Cua-dras creu que «sí que té molt de valor sentimental per als ha­bitants de la Floresta». En aquest sentit, ha recordat que el barri ha estat «sovint dividit, perquè hi havia un veïnat molt hetero­geni». Cuadras considera que amb aquesta mostra «es reuniran tots els veïns», com en les activitats i festes en què havia participat com a organitzadora. L'exposició s'inaugura diumenge a les 12 del migdia i es podrà veure a la Unió Recreativa i Esportiva de la Flo­resta fins al 12 de novembre, S.B.

Sant Cugat continuarà les concentracions per Bòsnia cada dilluns • Sant Cugat.— El centenar de santeugatencs que s'ha concentrat cada dilluns davant de l'ajunta­ment per protestar contra la gue­rra de Bòsnia ha decidit continuar la campanya. Tot i que la pla­taforma Europa per Bòsnia va do­nar per acabada la mobilització aquesta setmana, els assistents a la reunió de la plaça de Barcelona van votar per la continuïtat perquè consideren insuficient l'alto el foc declarat. La mateixa reacció han tingut els veïns de Torrelles de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, entre d'altres. De moment, les concentracions continuaran en aquests municipis mentre Europa per Bòsnia decideix com reorienta la campanya. ; S B

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 PUNT DE VISTA 17

ELSFJCANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

% Premsa Local da Sant Cugat SL

Carrer Xerric, 5 , l r - 08190 Sant Cugat de) Vallès © 5 8 9 6 2 8 2 - F a * 5 8 9 2 0 9 1

Ramon Grau i Soldevila

Josep Riera i Fort

Radactora «n cap Cèlia Cemadas

Xavi Cava, Àngels Castuera, Núria de Mas (Punt i seguit), Cati Morell

(Economia), Emma Ansola, Xavier Borràs, Jordi Bordes, Pere Pich, Eduard

Jener (Cultura i espectacles), Montse Sant (Reportatges), Carme Revene

(Esports). Sílvia Barroso, Ramon Luque (Punt divers), Josep Maria Vallès,

Francesc Carbó, Sònia Genoher (Apunts), Nacho Orovto (Comarca), Mané

Espinosa i Josep Antoni Mula (Fotografia).

Cap comardal Gemma Bosch

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

Rotimpres t> (972) 40 05 95

Maiüng-Vallès SL

Dipòsit legal: GI-W5-93

Ek 4 Cantons expressa úracamrnt la seva opinió en els editorials. Els articles firmats

«posen l'opinió dels seus autors, que Els 4 Cantons no fa sev» necessàriament

Tranquil·litat sense baixar la guàrdia

L a comunitat escolar es pot sen­tir optimista, com a mínim mo­deradament. Optimista perquè s'ha comprovat que pressionant

i negociant des d'aquí es pot mo­dificar un mapa escolar que la Ge­neralitat va dissenyar, segons s'ha po­gut comprovar després, sense tenir gaire controlades les necessitats de cada municipi. Què s'ha aconseguit després de diverses reunions tant del consell municipal d'ensenyament com de l'Ajuntament amb l'administració catalana? Primer, que els nous cen­tres que es construiran a Sant Cugat per poder absorbir la reforma edu­cativa quedin millor distribuïts te­rritorialment. Segon, que s'avancin

les dates de construcció d'aquests edi­ficis. Si s'ha vist clar des d'un principi que no hi ha lloc per absorbir l'in­crement d'alumnes i la necessitat d'espai que requereix Ja reforma, l'i­deal seria que aquests centres es­tiguessin construïts el més aviat pos­sible. L'experiència de Sant Cugat ha servit, però, per demostrar que a la Generalitat l'aplicació de la re­forma li ha vingut gran. El conseller Pujals va venir dies abans que el mapa es presentés al Parlament de Catalunya i va anunciar unes pre­visions per l'any 2000. Va arribar després el delegat territorial, Ramon Farré, i en va dir una altra. És lògic que aquestes contradiccions provo­

quin un cert nerviosisme entre pares i professors. Les contradiccions en aquest sentit han quedat, però, de­finides. Ara s'ha de negociar la so­lució dels problemes pendents. Prop de 400 alumnes nous que ara fan sisè d 'EGB han d'incorporar-se el curs vinent als instituts. Si l'Angeleta Ferré ja es queixa actualment de man­ca d'espai, veurem quines solucions busca Ensenyament per encabir-los. També s'ha de pensar com coordinar el transport de tots aquests nens. I com es finançarà el procés, perquè, bàsicament, el que suposa l'aplicació de la reforma, a banda de coordi­nació, és una inversió econòmica molt important.

Cors que provoquen «passions

S embla que a l'actor Miquel Cors se li ha posat entre cella i cella aprofitar les seves aparicions públiques a Sant Cugat per ca­

rregar contra el Teatre-auditori i re­cordar les seves deficiències. Òbvia­ment, és molt lliure de fer-ho, però, com a mínim, que s'informi si vol qüestionar els milions que va costar l'edifici. La demagògia no és només patrimoni dels polítics.

És natural, d'altra banda, que l'al­calde no estigués especialment con­tent quan el mateix Cors li va augurar que algun dia l'enterrarien en un mausoleu particular amb forma de teatre. I que després l'actor de Po­blenou no tingués cap inconvenient a actuar-hi durant l'entrega de premis de l'Associació de Directors i Actors Professionals de Catalunya. Però tampoc cal prendre's les coses tant

»

a pit, perquè de fet ja ha passat un any des d'aquell famós pregó que inaugurava la festa major de Vall­doreix. Hi ha moltes maneres de de­mostrar la disconformitat amb l'ac­titud de Cors. Per exemple, no anant a la festa. O puntualitzant les in­formacions incorrectes que utilitza l'actor per criticar el teatre. Tot ple­gat, una polèmica fora de lloc i sobredimensionada.

E L L E C T O R E S C R I U

Fugir d'estudi • En l'últim número d'Els 4 Cantons, es publicava un article signat per Sílvia Barroso referent als accessos mal acabats del Cen­tre Social i Sanitari de la Floresta. En aquest article, el senyor Fran­quesa, tinent d'alcalde d'Urbanis­me, reconeix com a vàlides les queixes, però eludeix les respon­sabilitats de govern afirmant que «els mateixos veïns ja saben que s'està buscant finançament (?) per fer un camí adaptat per als dis­minuïts». S'imposen algunes pun-tualitzacions. Primera: l'accés ja estava previst en el projecte inicial i, per tant, cal suposar que també ho estava el finançament. Segona: òbviament, els 186 veïns signants de la carta no saben això del «fi­nançament». I tercera: sortosa­ment, el percentatge de disminuïts és mínim, però sí que hi ha gent gran. Si un projecte adaptat a les necessitats dels primers ha de ser tan complex i costós, no seria raonable habilitar, mentrestant, un accés practicable per a la gran majoria d'usuaris, sense haver d'esperar que arribi aquest ma-nà-finançament que se'ns promet?

Quant als «dubtes raonables» del senyor Franquesa, que el por­ten a dir que les molèsties del carrer Pearson no poden ser su­periors que en d'altres carrers de la Floresta, em semblen indica­dors d'una postura poc seriosa. Si un carrer està en pèssimes con­dicions i no és una via d'enllaç, hi haurà poc trànsit: això és el que passa amb «la resta de ca­rrers» en mal estat. Però quan aquest carrer es transforma en l'accés principal d'un Centre So­cial i Sanitari, l'increment notable del trànsit és inevitable, un fet que comporta unes necessitats (i una actuació) ben diferents a les dels carrers secundaris. Crec que la comparació amb «la resta de carrers» és una resposta «per fugir d'estudi».

També a la mateixa pàgina d'a­quest número d'Els 4 Cantons, el senyor Busquets, tinent d'al­calde de Medi Ambient, ens in-

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que

hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

forma que a Sant Cugat s'està vivint una «sensibilització me-diambiental». Ha vist el senyor Busquets l'abocament de formigó en el bosc del costat del Centre Social i Sanitari? O és que aquesta «sensibilització» es dóna segons les zones? / JOSEP HOMEDES. La Fio-

Taxes que són «pecata minuta» • M'assabento pel vostre diari (20-10-95) dels ajornaments d'al­gunes obres d'urbanització (ca­rrers Alfons Sala, Sort i Sabadell)

per poder assumir les despeses de la instal·lació d'aire condicio­nat i la insonorització de les aules del conservatori municipal. És evi­dent la necessitat peremptòria d'intervenir en les deficients ins­tal·lacions del nou conservatori. Però resulta indignant, si tenim en compte l'edat d'aquesta edi­ficació i les seves mancances fun­cionals per a un edifici construït expressament per a aquesta fun­ció: ara hem d'insonoritzar les au­les d'un centre per a l'ensenya­ment musical recent estrenat? Hem d'assumir el cost d'una ins­tal·lació d'aire condicionat en un

L A P U N X A D ' E N J A P

edifici que, a aquestes alçades, no té en compte les més elemen­tals nocions d'arquitectura climà­tica i d'estalvi energètic?

És obvi que els autors de l'obra han comès errors i omissions no­tables, però també (i això és més greu) que el client ha actuat amb falta de responsabilitat pública i de rigor (més enlluernat per la la bonica foto del dia de la inau­guració, que no per les garanties d'un bon ús i servei).

En aquest context, la puja d'im­postos no fa res més que amagar una gestió poc seriosa. Per tant, el fet que reclameu, des del vostre

editorial, la puja de les taxes de serveis educacionals (el mateix conservatori, l'Escola d'Art i el Taller Triangle) sembla pecata mi­nuta i amaga, sota una crítica apa­rent, una falta d'anàlisi més en profunditat de les contradiccions del nostre Ajuntament. No obli­dem que el treball en profunditat és el que ajuda el lector a crear-se una opinió i a valorar més el paper de la premsa local./JESÚS-ÀNGEL PRIETO. Un pare del conservatori i de Triangle. La Floresta.

Perspectives de futur

• Darrerament s'ha emfasitzat bastant sobre la independència de Catalunya. Ara bé, no val fer de­magògia. Aquell qui la proclami ha de saber-ne els motius i hauria de fer un balanç de les possibles conseqüències. Personalment, no puc reclamar la independència perquè no he viscut l'època de prohibició de la llengua catalana, que va perjudicar Catalunya. No obstant això, admiro la tasca de Pompeu Fabra, d'Enric Prat de la Riba i d'altres persones que van establir unes institucions i unes normes que beneficiaven la nostra llengua.

Potser algú creu que la història i la gent gran que l'ha viscuda són suficients per conspirar i re­clamar de Catalunya una llengua pròpia i un desenvolupament in­dustrial. Potser sí, però ara estem bé: tenim una llengua pròpia, que s'ha estès als mitjans de comu­nicació, a les escoles... Seria bo que penséssim detingudament en el futur: fem per Catalunya el millor, però no vulguem arribar a un camí desconegut. / GLÒRIA CHAM1ZO AYATS.

F E D ' E R R A D E S

l A la plana 4 de l'edició de la setmana passada, a la secció Casa de la VUa, es deia que Joan Recasens, tinent d'alcalde de Ser­veis Urbans, tenia 35 anys, quan en té 34.

18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres. ?7 d'octubre de 1W5

L A T R I B U N A

No coneixen «El País»

nan un industrial o un comerciant deci­deix obrir una su­cursal en un indret llunyà de la seu cen­tral. sap que primer

Je conèixer cl tarannà dels possibles nous clients, i els ets i els uts de la terra on desitja fer diners, aconseguir prestigi, o tenir-hi influencia del tipus que sigui.

En el cas d'un mitjà de co­municació la cosa és igual, si fa o no fa. Obrir una sucursal en un altre país. que te llengua, cultura i moltes mes circums­tancies pròpies, requereix, a mes de tot plegat, tenir voluntat d ' inf luencia , p e r q u è segons diuen tots els que sembla que hi entenen, un diari és, ara per ara i aquí. una ruïna.

11 director de la sucursal ha de tenir, òbviament, la confian­ça tic l'amo, que sol permetre-li alguna llicència en el cas de conflicte d'interessos entre el que convé a l 'empresa i el que convé a la ciutadania del lloc on rau la sucursal. Llicència

ep! — sense passar-se. perquè qui mana. mana.

A vegades, fins i tot aquest equilibri fàctic es peta. i es lla­vors quan es veu que una su­cursa l estil c o n d e m n a d a a ser-ho, sense poder dir ni ase i bèstia en iniciatives pensades des de la central de la casa.

1.1 darrer exemple, si més no en el terreny que em sembla que conec una nuca cl científic —, l'ha donat /:'/ I\iis. amb un projecte de flaire naturalista

es la moda que disposa, segons s'indica, de la col·laboració del WWl·/A-Dl NA. entitat de delcnsa del medi ualuial que no te implantació al nostre. de p.us. Com no podia ser d'altra ma­lícia. al dau ei c també hi ha una mul­tinacional de la pela llarga, Walt Disney Home Video. que em fa la impressió que se li'n fot això de la natura i que el que vol es \endre mes vídeos d'M f i í lei'm.

IOSI 1> CA I ALA

LI cas es que el diari regala als seus compradors llavors «Í/Í' variedades (de arholesi aiinKinnos". amb el lloable fi que els nens els plantin a casa seva i, una vegada ai relats, al bosc més pro­per. Ln total v (jiiitre repoblar curi tres millone'· de urholci». Els experts (?) de la camp mva han distribuït per Catalunya, les illes Balears, el País Va­lencià i Múrcia llavors de «fresno jlo-rido" —fra\inu\ (irmi.s, en llatí, freixe o lleix en català --. ja que, segons ells, « o una viinedad autòctona (...) ijiic pue-de enconmirse en países de la ori/la norte del Mcililcrriiiico, desde Espana a lur-

quia». Fotuda, pastoreta. Si de la

nit al dia no m'han capgirat el país, cl meu, aquesta va-riedad autòctona no en té res, ni de varietat ni d 'autòctona. En primer lloc és una espècie amb cara i ulls. com ho són fraxinus excelsior —de fulla gran— o si es vol fraxinus an-gustifolia, de fulla petita, que sí que són freixes que sovin­tegen a Catalunya. Em jugo el sobresaliente que ja fa bas­tants anys em va donar l'olotí professor Oriol de Bolós. ca­tedràtic de Botànica a la Uni­versitat de Barcelona, però ju­raria que e\fresno de flor només es troba de manera natural —i encara amb poca implantació— a alguns indrets de muntanya del País Valencià.

Accepto que els savis ins­piradors de la campanya de re­població (per cert. qui ha dit que és necessària'.') no hagin llegit mai treballs del mateix Bolós, ni de Josep Vigo. la doc­tora Casas, en Terradas, l'e­rudit Masclans, i un etcètera força llarg. És que són botànics que solen escriure en català. Però, homes de Déu: hi ha for­ça publicacions de l'insigne Pius Font i Quer redactades en castellà. No pas perquè ell ho volgués, sinó perquè havia de salvar la pell als anys qua­ranta després d'haver comès

dos greus delictes: ser un bon botànic, de prestigi mundial: i. segon, haver po­sat el seu saber al servei del govern de Li Republicà, que va fer-lo oficial de farmàcia.

En el seu celebrat i guixut volum t'Iantas medicinales, diu Font i Quer en la llengua que no necessita immersió: «En nuestra Península (cl Instin jlorido) es relíquia de otros tk'mpo\-. i refereix només alguns indrets del l'ais Valencià. En definitiva, si es volen tenir sucursals. se n'ha de saber, què carai.

Juscp Català LS pel nslista científic

CARACAS

L A G A L E R I A

Els marmitons de Planet Hollywood

* l-NKII KAMIONI-T

•

LT esdeveniment va ser multitudinari, i encara que només indirectament estava vinculat a Hollywood, po­dríem definir-lo com un casting. La

pretensió, però, era força més prosaica: buscaven cambrers, cuiners, marmitons i similars, per a la sucursal barcelonina de la cadena de restaurants Planet Hollywood. Després de sotmetre els més de dos mil aspirants a un rigorós i exhaustiu inte­rrogatori en anglès, unes dotzenes de ven-turosos i erudits joves han consumat el seu american dream i ja tenen feina. L'en­horabona. Observar com milers de persones competeixen per una cinquantena de llocs de treball resulta un espectacle depriment. però si a més considerem que la seva as­piració és que els contracti una empresa propietat de Bruce Willis, Arnold Schwar-zenegger i Sylvester Stallone, és per des­

c o r a t j a r l ' i nd iv idu

«L'empresa és propietat de Bruce Wïïlis, Arnold Schwarzenegger i Sylvester Stallone. Amb una tríade d'individus brutals, primitius i botenits, quuts drets laborals poden esgrimir-se?»

més impertorbable . Examinin els entu­siastes del neolibera-lisme, estufats pel ca-lamitós fracàs dels m o d e l s e c o n ò m i c s alternatius, l'esplen­dor de la seva vic­tòria. Reflexionin so­bre el grau de de­sesperació que cal per anhelar subordi­nar-se a una patronal d ' a q u e s t a í n d o l e . Amb una tríade d'in­dividus brutals, pri­

mitius i boteruts, quins drets laborals poden esgrimir-se? Enfront de l 'encarnació tri-plicada dels mètodes expeditius i violents. què serà dels nostres pobres cuiners si surten amb vel·leitats reivindicatives? Es una magnífica al·legoria dels temps que corren. Una multitud de joves a la recerca desesperada d'un lloc de treball per caure en Ics xarxes d'una patronal tan sobrada de musculatura com mancada d'escrúpols. Salaris magres, ocupacions efímeres i in-satistaclòries però malgrat tot, consideri el lector d'esperit sensible, també un vessant positiu. Els clients de Planet Hollywood, després d'ingerir uns suculents plats rics en anabolitzants i testosterona, podran sol·licitar que un dels erudits marmitons els reciti Shakespeare en anglès.

E L T R Í P T I C

S empre és un consol saber que la nostra sort és en mans de gent tan divertida. l 'n moment crucial com la reunió entre el president d'Amèrica i cl de Rússia,

a la qual no fa gaires anys hauríem assistit amb molles inquietuds, ens ofereix ara un espectacle de rialles. Ieltsin fa brometes con­tínues quan es passeja per Occident —ja que no pot assemblar-se a la serietat de plan­tejaments de Gorbatxov, recupera l'histrio­nisme de Khrustxov— i Clinton ultrapassa els límits dels seus antecessors —caracteritzats, en política exterior, per solemnes relliscades físiques, com ara baixant de l'avió, i mentals.

EI tip de riure que fa el rus

M-\Nl I I CASI ANO

com ara equivocant el nom del país que vi­sitaven— i pateix un atac de riure davant el seu hoste. Tanta hilaritat no va ser fruit només de l'acudit que en aquell moment, en la roda de premsa, perpetrava el president de Rússia, la cosa ja devia venir d'abans. Massa estona parlant del futur del món amb

O

un energumen desorientat però amb accés a botonets de molt d'efecte. Quan la jocositat de la situació es barreja amb tensió continguda, qualsevol espurna la ta esclatar en una riallera mcontcnible. Llàstima que no puguem riure tots. Quan líders tan poderosos es reuneixen parlen de zones d'influència, i això, ara i sempre, vol dir vides humanes. A Europa, per exemple, Rússia recularà un bon tros —no endebades el projecte URSS ha estat derro­tat—. però en el seu territori d'actuació —als Balcans ja ho saben— no acceptarà inter­ferències. Malgrat les bromes van per feina, per mes que riguin no fan gràcia.

E L V E S P E R

sL·lit f" £ui ts t>C*~osr<**. «o« «e <Sos-E<*~ rooreo* €5Tuj>.-»« L* « t n . w PbssíB'i.lT*T D « »v<ï * TI«-»AC (tfAvsivOL £OSA « U * ttJi ftSHEr.'o'iS A Tors

La piscina / JOAN POYANO

E s evident que la creació al Senat d 'una comissió d'inves­tigació sobre els G A L no ha

agradat gens al PSOE. Tan evi­dent com que aquesta victòria per la mínima en el temps de des­compte de la legislatura no tindrà cap resultat real, a par t del pro­pagandístic. Però els socialistes no en tenen prou, de saber que l'in­vent serà inútil, i continuen amb la tàctica de perdre temps, llan­çant-se a la piscina al mig del camp per si l 'àrbitre xiula penal, que és el mateix que prendre el públic per rucs. És el que fa el president del grup parlamentari socialista, Joaquín Almúnia, pro­posant que s'encarreguin dictà­mens jurídics sobre la constitu­cionalitat o no que el Senat pugui demanar responsabilitats al go­vern. L'intoxicador treu de context la Constitució i explica només l'ar­ticle que determina que el govern respon de la seva gestió davant del Congrés, però es guarda prou d'explicar-ne un altre, el que as­senyala que «el Congrés i el Senat podran nomenar comissions d'in­vestigació sobre qualsevol afer d'interès públic». I a sobre diu que el seu objectiu «no és posar pals a les rodes».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 PUNT DE VISTA 19

L A T R I B U N A

Afinals del curs es­

colar propassat vaig sofrir una experièn­cia extraordinària. Una nit, ment re dormia, vaig tenir

una aparició. Si, sí, una ve­ritable i tangible aparició. Por­tava una túnica fins als peus, tenia una mica de panxeta, ca­bells rossos i cara blanca i arro­donida. No podia relacionar-la amb cap dels pocs sants que conec, ni tampoc amb cap fa­miliar o amic traspassat. En tot cas, em recordava vaga­ment un psicòleg que vaig ha­ver de suportar fa temps en un dels quotidians cursets de formació d'Ensenyament, tant de moda avui dia.

Jo no n'havia tingut mai cap, d'aparició, però alguns com­panys n'havien sofert i m'ho havien explicat. Ara bé, sem­pre l'havien experimentada en estats anímics o mentals anor­mals; en canvi, la meva situació era diferent: la pressió arterial romania normal, les relacions de parella eren òptimes i, fins i tot, les relacions amb el meu gos s'havien estabilitzat després de greus problemes de convivència.

Davant el meu astorament, l'Aparició va prendre la paraula. Es veia clarament que dominava la situació, per la qual cosa vaig arribar a la conclusió que era una Aparició amb molta experièn­cia. Em va preguntar què m'havia pas­sat, per què havia suspès a tant gent, que jo sempre havia estat un profe pru­dent, però que ara m'havia extralimitat i que amb la meva intransigència re-trògada, reaccionària i cavernícola es­tava fent malbé les futures generacions d'homes i dones dirigents del país del dia del demà. Vaig contestar dient que jo havia estat just i que els nens i nenes d'avui no eren igual que els de la seva època, però l'Aparició, que se les sabia totes, em va contestar que el saber és atemporal i universal i que els nens i nens tenien els seus drets, que a nosaltres els ensenyants se'ns

L'Aparicio DOMÈNEC REVERTER

JOSEP DUIXANS

havia acabat la bona vida i que a partir d'ara no podríem fer el que volguéssim amb la canalla. Jo, agafat de sorpresa i per dir alguna cosa, vaig voler fer una mica d'apologia del clatellot; li vaig comentar que a mi me n'havien donat bastant quan era un tendre infantó i que m'havien anat molt bé per a la vida moderna; vaig afegir que l'únic trauma que tenien els escolars actuals era que mai els havien traumatitzat. L'Aparició em va interrompre. Em va dir que allí era la clau del problema, que jo tenia una mena de traumatisme infantil en el subconscient i que el trans­metia als meus alumnes subliminar­ment; que els nens i nenes no es podien tocar, ni gairebé mirar, i que si jo ja contemplava l'ensenyament en la di­versitat. Jo li vaig contestar que sí, que era rècord mundial de la diversitat amb més de quaranta alumnes per aula. Era el que esperava sentir. Va començar

a llegir-me teories de les grans vaques sagrades de la peda­gogia universal, d'aquells que mai han estat a les aules, però que en saben molt i que les editorials se'ls rifen; em va parlar del constructivisme, de la socialització infantil i juvenil a assolir amb la nova reforma educativa, etc. Estava molt en­fadat; em va dir que o canviava radicalment la meva manera de ser o ell mateix influirira perquè l'associació de pares del meu institut em posés a la llista negra, amb la qual cosa seria expedientat i expul­sat del cos i no tindria cap més solució que fer de polític. Allò sí que em va espantar, per això, angoixat i com a da­rrer recurs, li vaig dir que ac­ceptés veure els exàmens. Vam quedar d'acord que se m'a­pareixeria a la mateixa hora, però al cap de tres dies, perquè tenia l'agenda molt plena.

Puntualment, l'Aparició va aparèixer seriós, amb la se­guretat que dóna l'ofici i l'ex­periència de molts anys. Es va mirar atentament els exà­

mens. En acabar, em va dirigir una mirada furibunda i em va dir que allò era meravellós per a nens i nens de tercer d'EGB. El cel se m'obrí. Li vaig dir rotundament, triomfalment i amb veu emocionada que els meus alumnes i aquells exàmens corresponien a nens i nenes de tercer de BUP. L'Aparició restà esmaperdut, la lividesa del seu rostre, natural en una aparició, s'ac­centuà al límit; el seu ull esquerre co­mençà a parpellejar espasmòdicament; el seu llavi inferior va començar a vibrar violentament; les mans li van començar a tremolar arrítmicament. Va restar uns segons en un glacial silenci. Finalment, va balbucejar unes curtes però lapi­dàries paraules: «Aquesta gent de l'Ad­ministració no tenen remei, ja s'han equivocat una altra vegada amb les llis­tes. Quina feina més trista la d'aparició! M'hauré de dedicar jo també a la política?».

L A G A L E R I A

Generació de rebels

MIQUEL BERGA

/

Érem a mitjan dels seixanta i James Dean, el més atractiu de tots, pro­tagonitzava Rebelde sin causa. No es podia demanar més. Rebel·lió era

la paraula del moment i ser jove era moda, militància, i futur sense límits. Els rebels de llavors teníem el bonus afegit de pres­sentir emocions més fortes que s'escrivien en majúscula com la Revolució sense om­bres ni cares obscures que ens esperava a la cantonada per quan fóssim més grans. De moment, però, tot i que començàvem a dur els cabells més llargs del que era normal, anàvem al col·legi i vivíem bà­sicament aterrits sota la tutela severa dels mestres de l'època, que eren el reflex de l'autoritarisme paternalista que el franquis­me havia instal·lat a les famílies i a la societat en general. El càstig físic a les aules era percebut com una exigència na­

tural de virilitat edu-

»7- ;> „ • i cativa. Les possibili-«Ni l amenaça, ni la t a t s d e Re^ión m tortura psicològica ni las aulas eren fran-lïnsult directe van " m . e n t m * n i ' ? e s -

L única sortida digna obtenir cap èxit. R era i pragmàtica era, si tan suau i dolç com d e c a s ' ! a resistència 1 soterrada en accions Sistemàtic en els seus de solidaritat col·lec­

tiva. Resistir-nos, per exemple, a xivatar —una paraula em­blemàtica de l'èpo­ca— un company de classe. En els règims policíacs negar-se a

denunciar és un acte de resistència heroica. De fet érem, sense saber-ho, practicants d'allò que se n'ha dit «desobediència civil». Cap de nosaltres, però, era capaç d'arribar al nivell extraordinari del nostre company R. Alt i prim, impertorbable, aparentment tímid, a R mai cap professor va aconseguir arrencar-li una paraula. Ni l'amenaça, ni la tortura psicològica ni l'insult directe van obtenir cap èxit. R era tan suau i dolç com sistemàtic en els seus silencis. Cada cop que els professors li preguntaven la lliçó, ell callava. S'estimava més no con­testar. Quan tants revolucionaris estridents s'han adaptat bovinament al sistema, el record del gran R en els seus silencis humils i tossuts em sembla, sovint, l'única bandera agitada d'una generació de rebels.

silencis. Cada cop que li preguntaven la lliçó, ell calL·va»

L A F I N E S T R A

Fidel Castro torna a Harlem VICENT PARTAL

C imeres com la de Nova York, amb motiu dels cinquanta anys de les Na­cions Unides, sempre aporten una dosi extensa d'anècdotes i un bon

grapat de detalls significatius. En aquest cas, la presència del president cubà, Fidel Castro, a l'illa de Manhattan ha donat peu a les més interessants. El líder cubà ha aconseguit tornar a entrar als Estats Units, després de molts anys i malgrat que el Congrés ha reforçat el bloqueig contra l'illa del Carib. Ha tornat i s'ha fet creditor de la major part dels focus televisius.

El seu discurs davant l'Assemblea Ge­neral de les Nacions Unides, la seua visita al barri de Harlem i una llarga entrevista exclusiva a la cadena de televisió nord-a-mericana CNN l'han catapultat al prota-gonisme mediàtic de la cimera, qur Fidel Castro sembla haver-se agafat amb les ganes habituals. IVr a acabar-ho d'arrodonir, tan maldestres com sempre, ni l'alcalde de \ova York ni cl president nord-americà, Bill Clin-ton, l'han convidat a Ics recepcions previstes. Més espectacle pci a l'artista.

Val a dir que un dels aplaudiments més sonors de l'Assemblea General de les Na-eiuns Unides, dels seus delegats, va anar per i ( astro. Especialment quan va recordar la manera com Cuba ha lluitat durant anys contra règims opressius, com el sud-africà. I iniiiii). prolvil·lcment. tema molts signi­

ficats i va enutjar clarament la delegació nord-americana. Una altra forta ovació va saludar les seues paraules contra el bloqueig nord-americà, que va definir com a «bomba atòmica silenciosa» contra el seu país. Però l'espectacle de Castro estava al carrer. A la porta de les Nacions Unides, milers de persones contràries al règim es manifestaven en contra seu. Però el comandant va preferir refer el seu viatge de 1960 i va anar a Harlem, el barri pobre de la ciutat. A Har­lem, els ben vestits manifestants anticas-tristes no hi posaran els peus ni per equi­vocació. Però Fidel Castro hi va trobar de nou milers de persones que l'aclamaven. Trenta-cinc anys després, el barri de Harlem continua sent el punt més inhumà de la ciutat dels gratacels, i els seus habitants continuen poc acostumats a les visites de caps d'estat. El retorn de Castro ha estat, així, un autèntic esdeveniment, que Fidel ha sabut aprofitar amb el seu conegut olfacte pubVic'nari. Aquesta vegada no va dormir al barri, perquè ho fa a l'ambaixada, però es va acostar a l'hotel que el va acollir fa trenta anys. Després, en l'entrevista a la CNN, va explicar els seus sentiments i els va posar en solfa política mentre opi­nava amb la mateixa facilitat del bloqueig i de la final de les sèries mundials de beisbol.

En definitiva. Fidel Castro es va mostrar en una excel·lent tot ma.

TINTORERIES SANT CUGAT ESTEM AL SEU SERVEI

ALS CARRERS Santiago Rusnol. 35 - Tel 674 11 83

Alfons Sala . :?! Tol. 674 41 67

Rbla. RibataHada 34 - Tel 675 22 28

Sant Antoni, 1 - Tel 674 11 82

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

RECOLLIDA IENTREGA A DOMICILI GRATUÏTAMENT

cJtJtJ11**)»

Sabateria -infantil i juvenil

Gran assortiment en tot tipus de sabates

Sant Bonaventura. 49

08 I °0 SANT CUGAT DEL VALLÉS

Barcelona

Ti<l 6.74 42 50

FB FOTO VÍDEO

BOTIGUES D'OCI VÍDEO CLUB - FOTOGRAFIA Lloguer de carneres de vídeo

:s

AuRte March, 28 - Tel 3742419 0W30 Sta. Perpètua de Mogoda

/*&# mé$

Marcs, Quadres, Làmines

I W í t l k s . 23-Tel . 675 49 4? *

mV)\) SANT CUGAT DKL VALl.t.S

\ilT_ ^v*^

LLLIÜU-LILLJCLJ

Robo interior home i dona, nens a partir 0 fins a 14 anys

sc de lo ToTeblcc: èQ

Tel 589 77 6r . S ' - O S A N T C U G A ' J H VALLÈS

BARCELONA

$ /a porta enrotllable

J . JOVE D

C, Santiago Rusinol. 13 Tel. 674 09 41

SANT CUGAT DEL VALLÈS

#M< - Gènere de punt i

interior \

- Llenceria home/dona

C/ Sant Antoni, 1<3 Tel. 674 00 97

08190 Sant Cugat del Vallès

i LA fiY-% MILLOR " 'v'Vi •' X QUALITAT

AL SEU JUST PREU

Braseria

La Bolera Especialitzats en carns a la brasa,

espàrrecs verds i ara fem

peus de porc.

Baixada ni l'Allí,i j o Tel. í>74 l i , 7",

08190 - S a n t e d a t del Vallès

Arreelem tol tipu^ de roba d'home i dona

I jin roKi .i mida Tallem i emprovem

[•em uandormaeions en pelletena

r.ini 'i servei de guarda-roha

%

11,1",! r|.,,~:,i:.-l. I-", I I K J I I ,

Otí'.'in Sant Cugat del Vallés

Oto BIJUTERIA

REGALS

(',.• Pouv ' í ' • 1i>l. 18l< 44 JS OHI'tl) SANT CUGAT DEL VALLÉS

3 7 a Marxa infanfíf Si

SORTIDA

INICI

* o ,

>w, i^ÏÏ

Mur SAI

corre mobles MOBILIARI - DECORACIÓ

LLISTES DE NOCES

ARMARIS

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 674 15 50 Fax 674 08 98

CAMÍ

.UB iNYENC CUGAT

\S.£.

MANIPULACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE TOTA

CLASSE DE CORRESPONDÈNCIA

URBANA, INTERURBANA I 5 INTERNACIONAL I

I C/Sant Domènec, 10, baixos

Tel. 589 23 71 08190 SANT CUGAT

ffil< 589 02 29 SANT CUGAT

BÜÜELONA - yJÉíOA

DESCANS DINAR

CONTROL

ARRIBADA

C/Vinolas, 10-12 Tel. 674 50 49

08190 SANT CUGAT

Conxita Coll

SANT CUGAT

fet, te*U*K 20 CUUf&!! Vine a celebrar-ho amb nosaltres. Tenim una targeta-client per a tu.

O Nova gent O + serveis O + joguines

J4084/24807|

C-ey Ara també tenim plats combinats a partir de les 12 del migdia

Castillejos, 9 • Tel. 589 64 55 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

•GRES

CERÀMIQUES

• BANYS

• REFORMES

Rius i Taulel. 6 • Telèfon 589 82 80 • Fax 674 02 97

08190 SANT CUGAT DEL VAIXÈS

33014'23883i

•ft» VALLÈS NET * | ^ Centre de neteges

Sant Ramon, 4 baixos Tel - Fax 674 89 1 8

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

FI^p» Capri tx per

casa teva

Sant Jordi, 32 - 08190 Sant Cugat Tel. (93) 589 06 05 - Fax 193) 589 04 93

" W T B " l " M t t r MM 1

VEBT HOMEWEAR » PIJAMES

CORTILLEKtA • PUNT j

PER AGKAÍÍÍI PETITS I

Cl Major, 3*Teí 474 01 39

Màrmoles y Granitos

^£M9FtMS smrcuGfn-Manuel Hèlices

Magatzem - Fàbrica, Can Fatjó dels Hurons Campoamor, 12. Nau, 3

Tel. 675 51 08 08190 Sant Cugat del Vallès

• Neteges puntuals • Neteges de manteniment

• Neteges de vidres i persianes

• Cristal·litzat de marbre i terratzo

• Encerada de terra de plàstic

• Neteja i encerada de parquet

• Neteja de terres porosos

• Tractament antipols de terres i ciment enlluït

• Petites reparacions de la llar

• Pintura

RANGO 10 S.L. Cl Pous, 3 loc. 1 • Tel. 675 57 55

• Fax 589 57 68 • SAN CUGAT

*

sm-wm • D I S P E N S A R I V í rTE-R i

N A R 1 l ' M •. " •

• LA F A U N A : ' ••• t • •

ïT f,7A ' 3 05

ARTSSÚHQUES-COHSTBaS

• C O P I S T E R I A T H E R .

t r 589 74 42

• C O P V - G R A F I C , ;

TT 675 36 53

51

• S U P E R M E R C A T V I - • S U M I N I S T R O S V A L L - « F O T O V Í D E O F R

L A R Ó D O R E I X '•'• - *'" i.t • ' ' R a m b l a dt'1 • :-• I

TT 589 35 82 i :-• t., ; , . . ' , i i " W 6 7 4 79 68

.;,< ,.-•. • i t r 67 4 14 90 . R - ' ''•"•'

DOiCERES

Al l ' M I N I ] Y t ï ï K !

EXPOSICIÓ I \E\D.V

UlLOOREIYïl

UllER: ORIENT M*

ÍEL.h"", ^ l ) i

fA\t>"". Í8M

santCuçal del Valle*

• D O L C t T S ••

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A - e n e - . : - ' >-•'. , r

ÏT 699 67 48 • 674 70 68

'•' • F U S T E R I A E B E N I S T E

ELECmDDOMESTlCS " ' * , ^ 5 ^ 7 „ ' '

> V I L A F L L C T P O L L A R

•LETCWtt

witsss

• A N T O N I C A M P O S

•n 6 7 4 08 82

» N O V A t " . E C T R l C A # j . M I R E T M-

I A N T C U G A T • • H . r > ,, p ; „ v ; u

• ' •• CT 675 53 53

EKEWÏEK!

• H I D R O F L O R i .

SABS-Ct fEWS

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N y i l • = ' ' Jl- '"• TT 674 75 98

TT 675 21 06

IISSEGW

• D G D A S S E G U R A N -

C E S R a m b l a U- >•' *-r

• D O M È N E C A Y A L A ,

TT 674 71 42 -W SlO.tí

• J . G . A S S O C I A T S P

Brtr i ;e ic( ia 9 ba ixos

t r 675 30 12

• C A S T E L L V Í ' , r - v r -

Admts Rius ' t u l ^ t 4

TT 6 7 4 12 41

SANI ( l . d A Ï

(,f STIO. SA.

Servei

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

M - f H ' l . í ? , I V J

• B A R - C A F E T E R I E S .>•..-i |

F Í . I I c RusseU^ -' |

TT 6 7 4 36 36 !

• B A R G R A N J A C A N

D I M . C ^ i i . n i I H Sdc t

" u y a t :lol v.iMf-s

• B A R M U S I C A L K a i a r

! . p L i Raherr<i,i ,iv C.i'.-.

I.IOyd 14

TT 675 24 03

' • C E V L A N C L.-iStiHeiCb.

TT 589 64 55

• C U G A T C A F È e d f ic

T o r r e b l a n c a . d a v a n t mer

ca l

t r 589 10 9B

R* IViVW

• G R A N J A L A S O R T c

de -a So-1 3 San t C u g a t

:)0l V - r l es

TT 6 7 5 28 6 4

-iS yU4,N..:'

• M E R M E L A D A E X P R É S

C Val ldore ix . 56

t r 5 8 9 11 85

Rei ••[(iCJ

ÉUS

À ÀGORA

T * 583 OC Cl

F-ix 674 24 36 l·l'íT San: Cuga! cle: Va'*s

i M v a n t T V -

• H Í P I C A C A N C A L D E S

mas ia Can Ca ldes =.r

t r 589 00 45

Re' Í5-'JJCJ

• H ÍP ICA S E V E R I N O I j

Ca ladc . 12

t r 6 7 4 11 40

rfOHItl»

EIBHIB

• H O U S E M A C H I N E pg

C a n c v a s de l C a s t i l l o 34 .

•^ar l Cuga t de l Val lès

t r 675 0 6 0 9 i fax

• V A L L E S T E C N O L Ò G I C

S A P i a v a L-nc. 3

t r 589 33 0 0

Re' •T.:Ï«:MI

KMISEÉN

• T A L L E D A R t C O M À C,

B i r e s . i • San i Cuga t

t r 6 7 4 58 6 2

• C U G A R T C' Tor rent de

la B o m b a . 14

t r 6 7 4 43 90

CM .••LOX1

• G R U P V I B E L L E S

A R T S Montse r ra t , 31

t r 675 20 01

BOOETtS

• A U T O E S C O L A C A

S A S U-i-t.:r*-l '•

TT 674 14 97

«frOMOSLS

I N I S S A N R O M A N !•/

!•• I -'.' TT 6T1 , 45 Ti

m P A R O U I N G T O R R E -

B L A N C A A . •• i • i

HE N A U ' • A l I " S A

W i 2»i l'i

• C I C L E S C A R D O N A

Val ldore ix . 41

t r 6 7 4 15 0 9

B00EGUE5-VK

• V I N S N O E S A Baix i i i

,n i --."•••'' 4

TT 589 19 83

CILEFKCD

• I N S T A L L A C I O N S T F

TE | . i • - / i - '

TT 589 00 79

, • J P P A R R A • I r-

ïT 589 06 42

• G U I T A R R A . P I A N O .

c lasses de gu i ta r ra e lèc tn

ca i c l à s s i c a p i a n c i iv

c l a l s e l e c t r ò n i c s , h a r m : !

n ia , c o m p o s i c i ó

t r $75 21 81

Ret ttT550or

• M Ú S I C A I D A N S A F U ­

S I Ó a' C à n o v a s de l Cas t i ­

llo 2C

t r 589 28 19

FW 'LCOÉ

• S P R I N T I D I O M E S C

Francesc M o r a g a s . 8

« 5 8 9 22 6 4

• W A V - I N C : G i rona 1fi

t r 6 7 4 0 6 93 R u s T ».ji.>t

3e!_t3004

ma-mm • B L O C K C Rosse l ló , ^7

Sant Cuga t .

TT 589 53 48

flel -üOCC

• E S P O R T S T E R R A N E U

C Sant An ton i , 15 0 8 ' 9 C

Sant Cuga t

t r 6 7 4 62 02

^ ' i » : ; .

• ST ° U A , S H ^ N T C U - | m J Ò ^ . T M ; - ,

^ 6 7 4 98 6 2 " ' " ! ' - .HOo.e ix , 33.

, Z ' , " ^ 674 99 40

mm

MlMsí ELABORACIÓN

ENMARMCtíS

Y GRANITOS

NATURAtES

Tel. 699 38 98

Fax 588 24 53

Oa de Terrassq 9.' D8191 RUBÍ

• C A R R E M O B L E S c

F - ir :• ••:•: M o r a g a s . 3 3 .

S-t-i: L j - j a l del Va l ies

Tr 674 09 95 • 674 15 50

• E G A M O B L E S C C a n o -

, ' - i ~ Je-i Cast i l lo . 2. local 2

1T 5 8 9 0 0 14

mm

• M A R M O L E S S A N T C U ­

G A T : : , r . F „ , | c c e h . H i .

•,., i* ^ j g a l de. Val ies

TT 675 51 08

• A R W E N B O U T 1 Q U E . C

V , • - i :;(M-t. 52

TT 5H9 61 63

« C A M P M A N Y Val iaorp - ,

1-. TT 674 14 82

• E L R O D E T ;. A v . r ' f

; • , , . M -;ir • C j q i - I -

• C A S T E L L V Í H O N D A

R r & s - I . 1 : .

TT 589 32 11

WACS

• J O G U I N E S M A R G A

S d ' i l d M a n a , 44

TT 6 7 4 15 32

^ • 1 È . . N . " ' '

JOBES-IELÜIfiBiS

• A N N A F U S E T J O I E S C

s . m t i a j o Rus iho l 4 5 Sant

i' j g a t

t r 589 50 72 589 50 12

• A T E L I E R B L A U A . T._,

• reb lanca 2 t r 5 8 9 19 31

• M A R C S V A L L È S C.

Val ies . 23 Sant C u g a i

TT 675 4 9 43

PKI Z ' Í X V !

• M E S M A R C S C Ennc

. l r : i n a d o b ' 5 San i C u g a t

TT 589 14 29

wium • S O L S O N A Rosse l ló

1T 589 32 89

«<H 49TO01

ímwsm

• Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

Francesc Moragas 4 (Quatre Canlonsi

Te. 674 38 92

EÜJWCS

• E S T A N C M O N E S T I R

' ' l a ca Octav ia . 3

TT 6 7 4 01 74

• J O I E R I A A U G E T c

- i .l . . . • R c s i n o l TL-m

TT 674 58 54 S.mt Cugat

• J O I E R I A S P A D A r B H I

-••• T d-eta

•n 589 55 49 Sant C u ^ a t

ESïïiO l "' ™ a ' • J O I E R I A T O U S H b l a

F' i t ; - i t . t lada 24 C

E N T R E D E S T È T I C A TT 675 52 52 , ' 589 02 29 J U i R C ' ^

TT 589 07 06

• I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B : F - . t r v ^ - i : M •

• S A N B E R - 5 A n s e l m Cla

. e 2 0 t t 6 7 4 45 71

CAPFE5

• F -AP iC l

l F . A

mïWi

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M .

2 Ma... . I J ! | u · ' f i > : · . . l · - - , i

TT K'M 01 74

• A D M I N I S T R A C I Ó

N U M 1 v -.I ],••> i .

rr 389 47 Al

FALGUERA

- Tapisseria - Decoració

t \ • i i ' . i

i . . . a i :

K-l • - i ''• -l

I IS I ' I I I S i m i ( U ^ I I I

( l i ' l \ ' ; l H i ^

C\S.\.]I \W . , \ l I K l l s

, \ \ I IOKDI

V.obïl i 'ViODiiiar

iLm:,T::: :-:I.=U.T-:=-S-:IS=ESÍA=IS LU:C

NETEGES

• P A M O B E S L S o n 32.

1i \ - i

t r 569 35 23

^ ( '4X11.'11 _

• R A N G O - 1 0 C1 P o u s 3 .

l o c a l ' S.-.r- C u g a * d e l

va l i es

TT675 57 55 ^tf 2541»."

• V A L L È S N E T S a n ! Ra-

m e r 4

tT 674 89 t 8

Hel ï-t-»''l

• F I O T T O c S a n t J o r d i .

32 Sant Cugat

t r 589 06 05

FW ïK·XfX.··

• R E P A R A C I Ó D E

C A L Ç A T S A B A T A ; •

Francesc M o r a g a s ۥ

tr 675 32 74 =*' \W£h

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c o p i e s d e

c iaus C. 'ae l So l 16

t r 6 7 4 9 0 97

PPI ;>>XC

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c ò p i e s c e

c a u s S o l - M e r c a t T o r e -

• T A T E R S Sai-1 A i -

TT 675 55 0 6

• T A L L E R E L E C T R O -

S O L c: Sol r-urr 1 9

TT 6 7 4 36 88 Sani Cugat

P*! i-.íXC

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S C' Sant L-crenç

27

TT 6 7 4 63 62

• T A L L E R E S M E N A Pas-

S P ' . ; " l ' r p t j l a n c a . '3

TT 6 7 4 53 01

• P IS À T I C C ' A l tons Sa­

la, 4 hab . 1 bany , 1 lava­

bo a m b dd i»a 4 0 - i rfe tc-

• • a s s a . 1 p l a ç a d e n a -

h r ^ t ü =;• fet \:A.-y.i

• P R O P C R E U R O J A .

àt ic d u p l e x d ' j n s M^ >-i

a m b 3 l e ^ r a s s e s o nat '

tot ex leno r assc le lat. ITT It

t ' a r q u i la i .sense v^inç, ,t

s c b i e i . 18 0 0 0 D00

t r ;93l 674 67 15

• P R O P M O N E S T I R ,

n a t , m e n a d o r sa lo r L.

na b a n v d u e s t e r a s f - r s

Possib i l i tat de pa -qu inq 1 • OOQ 0 0 0 -

TT 6 7 4 72 54

fflCSW

• S A N T C U G A T i · - · e c j s

p i s Oe 12G m > d h a b a

I Av AMcns Sa la , 2 b a r y s

sal : i r rc-n jadcr . cu ina equi -

p i d . ; . i iPcensDr , c a l e l a c

• ia, L - i r j j i n g assole l la t , t i-

-,.-...•, f,. f j ' . i i i j r r r . i

TT 5 8 0 86 6 9 5 8 0 9 8 5 4

I ' - -. i -.r.-.r,- 1 -=' P<_ J» ' ï>

• S A N T C U G A T F s g . C.v

":•••• i . i s üfíA nat) [ 3 d 3 -

!• !---1 ' 2 0 m- , 2 b a n y s

i L i i ' . i • i t f i c e - . ha ce e n -

" * ;• i ,.* • a s c e n s c r , ca le -

• -.-. n .--x·er·cr. p . i r q u i n g .

TT 5 8 0 86 69 580 98 5 4

• S A N T C U G A T - P A R C

C E N T R A L , -is :s dC- 120

I I : n ,'.-. | ' : ' . ' •'• ' - e m u -

• M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó San i C u g a t 5è pis 4

h í ih v is la Tiolt m a c a , ba l -

cc amph. 1 Odi'. ~ ' lava­

bo So1 de tarda

15 300 00-2 -

TT i93'i 674 67 15

• P L A N T A B A I X A a m b

,a id i a / o n a res idenc ia l 4

dorrritDriF. 2 banys cu ina

to ta lment r e r o v a t , p i s o n a

p à r q u m g

3 8 0 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 12 04 6 7 4 11 81

I Sem se1 Í'.MOOM

i ]M- ' i ; F :..'.. • .

TT 674 08 97

• Z O N A P A R C C E N ­

T R A L n o u . 4 nao nr± v-

r ra r is de paret , c u r a •of .-

c e " . amp l i men jado r sa lo ,

2 b a n y s , lavabo te r rassa ,

d u e s b laces de p a r q u i n g

prs a m b e x c e l · l e n t s a c a ­

bats lot exter ior , sol tot ei

dia Z o n a comun i tà r ia

46 000 .000 -

t r 674 72 54

• C O N S T R U C C I O N E S

R e l o ' m e s - T c r e s - N o -

• P R O M U S A A v T o r r e ­

b lanca. 2-8

t r 589 17 32

• S E R R A L L E R I A T 1 E -

R R A I C O M A S C B. M o -

zart 9 Barce lona

t r 218 1 9 9 6

• L I N E A D I R E C T A E n n -

q u e G r a n a d o s , 15 - l oca l

t r 5 8 9 03 74

«el 134O0C'

• S O L - N E T P T o r r e ­

b l a n c a . 52

tT 6 7 4 41 49

Ral 79OO0l

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sant An ton i 1

t r 6 7 4 11 82

FW -470001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t iago Rus i í ïo l

3 5

V 6 7 4 11 83

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Ramb la Ribata l la-

Oa, 34

t r 6 7 5 22 28

Rel 1 W

>.C3

ÒPUQUES

• C E N T R E Ò P T I C S A L -

D O N : F r a n c e s c M o r a -

• T E X I D O Ò P T I C A c

-'...•it J c r d . 30 S a n t C u -

t l 5 8 9 4 4 9 5

'-*' Í56C0C2

m • U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c c a n t o n e r a se-

m i n o v a . al d a v a n i hi te un

jardí públ ic . 3 hab. • es tud i

* 2 t ras ters Pa rqu ing molt

e s p a i ó s , j a rd í pr iva t d 'uns

70 m \ ca le facc ió

34 0 0 0 0 0 0 -

t r Í 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

ihnques Saca. R# FS K120008

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0

m ' , a p r o p e s t a c i ó . 2 pàr-

q u i n g s , tot e n per fec te es­

tat.

4 3 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

t r 6 7 5 43 24

FnquesRoca) fleJ FFuaOMOH

ms\xm • L O C A L 170 m 1 . tí C a m í

C o l o m e r , 2 p o r t e s a l c a ­

r rer . e n v e n d a o l l o g u e r

P r e u 2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a o

160 .000 R a / m e s .

t r 675 43 2 4

anques Socai Ret FP-0060006

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Al tons Sala 21

t t 674 41 67

Fteí 'Ç90001

• U S S I A T O U R S p l a n a de

I H e s u t a l , 10

t r 5 8 9 61 50 .' F a * 5 8 9 59

mm

mm

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A - r . i r x e s c M o r a g a s

t r 6 7 4 08 81

• C D O C T O R M U R I L L O

1 30 m , 4 h-ib l b a n y s

salc m e n j a d o ' 35 m . cu i ­

na - 0 ' t i c e - - , 2 p a c e s d e

pa rqu i ru j Z o n a r o m u n i l à -

r.a a m b ' j d r d i pisc r a Ex­

ter ior

2 8 5 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 04 6 7 5 43 02

Inoeid ^f '• ' Í Í7K0Í

• C/ R I U S I T A U L E T 160

m , 4 hab 2 b a n ^ s , sa lo-

m e n j a d o r . cu ina «o f ' i ce» ,

l e r r a s s a , p l a ç a d e p a r ­

qu ing .

27 5 0 0 0 0 0 -

t r 6 7 4 57 0 4 . 675 4 3 0 2

Inoesa %» I'IÏ7CO04

• Cl S A N T I A G O R U -

S I N O L 1 1 0 m-, 4 h a b . 1

bany , 1 lavabo , s a l ó - m e n -

jador. cu ina -oH ice» n o v a ,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p a r ­

qu ing .

24 150 0 0 0 -

t r 6 7 4 5 7 0 4 .' 6 7 5 43 0 2

Inoesa ^ I '.0C70Q0É

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b ? b a n y s

ca le facc ió , p laça p a r q j m ç .

assole- lat , e x t e n o '

28 000 .000 -

t r i 9 3 i 6 7 4 67 15 cir..^=s.=.y: Rei f i i : i i? :OÏ;

• P R O P H O S P I T A L G E ­

N E R A L tir- Ca ta l unya Pis

L f'tit, 3 h a c , molt t ranqu i l .

asso le l la t , clar

6 300 0-00.-TT 93:674 67 15

• P R O P M E R C A T N O U

i.Pq To r reb lanca • Val ies)

s e m n o u , 3 h a b 1 b a r y

p laça pa rau ing . ex ter ior

13 6 5 0 000. -

TT ! 9 3 . 6 7 4 6 7 15

F.rqLef 5a:.ai Bt-I -::.V.'\K<.'1'

• R U B Í A v E s t a t u t , E d

n o i , 85 m-, 3 hab . , bany i

l a v a b o C a l e f a c c o E l e c

E n t r a d a 3 0 0 0 0 0 0 P t a

Res ta h ipo teca .

t r 588 4 0 17 588 54 99

•F-vjLes'.a'irHvva:: P^ F'r 44*f

• R U B Í c< C a s o , Pe r es ­

t r e n a r D u p l e x d e 1 1 8 i

135 m- Oe 4 a 5 hab 2 i 3

b a n y s . 2 t e r r a s s e s . C a l e ­

f a c c i ó G a s P o c s v e ï n s

A c a b a t s d e q u a l i t a t Par­

q u i n g o p c i o n a l . R F A

N o u s

14.200 0 0 0 -t r 588 40 17 588 5 4 9 9

Finques Vatwnrat' Rel P.'aOOC]

• M O L T A P R O P e s l a c i ó

Sant Cuga t . 3 hab te r ras ­

sa d e ^2 m- g a i r e b é to t

ex teno r asso le l la t

1 5 0 0 0 0 0 0 -

t r (93) 6 7 4 6 7 15

.Fíiques Sacai Ret FS K120005

• P I S 1 10 m*. 4 h a b . , 2

b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s ,

p a r q u i n g , a l l , ex te r io r , c è n ­

tric. f inca n o v a : 3 anys .

2 5 0 0 0 0 0 0 - t r 6 7 5 43 24

itwj<*i"-oc»< Re< spioofiOCii

• Z O N A T O R R E B L A N C A

p laces de ga ra tge des de

1 7 0 0 0 0 0 -

tT 6 7 4 7 7 7 6

ilnmama.SAi FW 160010

• P I S 8 0 rrv'. n o u a es l re -

n a r , 3 h a b , 2 b a n y s , t o l

e x t e r i o r , p a r q u i n g o p c i o ­

na l 14 5 0 0 0 0 0 -

t r 675 43 24

;F«ue$Ftoca: Fm FFTCO6O012

• A S S U M P C I Ó M o n e s t i r

•;"> TT 6 7 4 3 6 51

PB«B

• P E R R U Q U E R I A A . SA­

L I N A S (.. Sant Jc rd i . 25

TT 674 89 15

• P R E S E N Z A M a

TT 569 46 51

WïDtSfflfifHSA

i N - I i t A C O N E S Z A -

• P I S D E N O V A C O N S ­

T R U C C I Ó 60 rrv. a c a b a t s

d e 1a qua l i ta t 2 d o r m i t o ­

ris 13 5 0 0 0 0 0 -

t r 6 7 4 12 0 4 ' 6 7 4 11 B1

.Serm; Pel S100000C'

• P I S D E 120 rrv, 4 d o r m i ­

to r i s 2 b a n y s , m o l t b o n a

v is ta, pa rqu ing

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

lïenr Re* S '0000002

• P I S O S O C A S I Ó Z o n a

Monest i r , 75 m ; , m e n j a d o r

2 0 m \ c u i n a , 3 h a b , , 1

bany , s a f a r e i g , t e r r a s s a 4

m* a s c e n s o r , so l l a r d e s

v i s t e s a M o n t s e r r a t , p e r ­

fec te estat 11 .600 .000 . -

t r 6 7 5 33 55 ' 5 8 9 2 6 4 3

•KSA üestü rnofci 'mia; Ret KSA

• R U B Í cJ D u r a n i F3as 90

rrv', 4 h a b . . c a m b r a b a n y

c o m p l e t a , so l d e m a t i n s ,

m e n j a d o r 24 m \ p laces de

p a r q u i n g opc iona l s

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

TT 699 65 48

;incusa| FW I 50006

• R U B l cl H i s t o r i ado r J o ­

sep Ser ra , 95 m \ 4 h a b (3

dob les ) , b a n y i l avabo ca-

le lacc ió , exter ior , 2 le r ras -

ses , p a r q u i n g

14 800 .000 . -

tT 699 65 48

•;incusa: Ret 150004

• R U B Í c/ L l u í s R i b a s . 4

h a b m é s en t reso la t . A m b

p a r q u i n g A c a b a t s de qua ­

l i ta t . P o c s v e ï n s . L la r d e

foc

1 9 . 5 0 0 . 0 0 0 -

t r 588 40 17 / 588 5 4 3 9

jFwgues Valwrai;- FW FV200C1&

• R U B Í c / M o n t u r i o l , 3

h a b 89 m ! . Re fo rma t , fus­

te r ia e m b e r Po r ta b l i n d a ­

d a Ext a lumin i . M i l lo r que

n o u

8 .500 0 0 0 -

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99

finques Va fmaf Rel FVM39

• P I S R E S I D E N C I A L

p l a n t a ba i xa 1 0 0 nv - 80

m-' ja rd í . 3 d o r m . 2 banys .

2 p à f q u m g s i l ' as te r N o u

a es t renar

26 8 0 0 . 0 0 0 - t í 6 7 5 4 3 24

IFfXMKRaca; Pel FR-tOrx»!}

• S A N T C U G A T p is de 3

h a b . . b a n y s , c u i n a s a l c

m e n i a d o r , b a i c ó a s c e n ­

sor, exter ior i asso le l la t

1 2 7 0 0 0 0 0 -

t r 5 8 0 86 69 5 8 0 9 8 54

i-ntr·P·í: . f'Cdrmu - f -K 99"''Oi

• S A N T C U G A T p e ma- - "

T : S 6 J Q6 6S 580 98 54

I SANT C J G A T | i-

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES P I S O S - T O R R E S - L O C A ^ S - T E R R E N V S

VENDES

L L O G U E R S

- NCA de lloguer 7 -aD 3 :>anys, meniaoo- sa.a d estar

amb lar de f>:. :Í5cna, fr:nlD i ^io! de iara. L:og._er

350 300 pies "ies

"C1RE. 7 nab 2 Danys ~en|aooi, sala d esta- CLira

jardí jegue' 250.XO eles,mes WcaltK Ran-.c- Escayoi.:

Vàl dc-rex

LOCA. ;AV ÍN" CAP SANT CUGAT C. V I W 9 SO -

Ren-da 80.500 ptes D J.CE5 ipaicarre-.l a ça-alge c. vrotas oe- a 4 -njtos

•̂ Icgue- mens.a. ?er claca 4 000 :les

=J,CA DE 'ARQ 'J 'VG : Viioia- '5C0C:tes r-es

VENDES

. 0 0-1 ON '. 'EM1A ' . ' , i " : - e 7 í 7 J m -" . ' . . ' .C30.

, - N · . E N D · . 7 i • - i V I ..:; • ; : - ( .

•i I."'. . . ' E V A ,-r. -I i -••'••., i " . .

Fi-

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 27 d'octubre de 1995 CLASSIFICATS 23 • R U B I Av . L'Estalut, 7 5

rrr. 3 hab. , molt d e sol.

7 .250 .000 . -

« 6 9 9 65 48 llncusa) Raf 150007

• R U B Í a P a u Claris, A la

vora Ajuntament. 90 nf, 3

hab., ben conservat, exte­

rior

8.000.000-9 699 65 48 [lncuM)MI5OO03

• R U B Í c/ Sabadel l , impe­

c a b l e , 4 h a b . ( 3 dob les ) .

cuina equ ipada i re ferma­

da (cuina in tegrada, forn,

e t c ) , sol d e matins.

9 .000 .000 . -

9 6 9 9 6 5 4 8

;moa«| rW.150001

• R U B Í d Ve rge del PHar,

A la vora d e C o r r e u s , 6 5

m ' , 3 h a b . , c a m b r a d e

bany.

6.450.000.-9 6 9 9 «5 48 (koita).FW.lS0005

• R U B Í cl Zaflro. 7 0 rrr, 3

h a b . , c a m b r a b a n y , ex te ­

rior i assolellada.

6 . 4 0 0 . 0 0 0 -

9 6 9 9 6 6 4 8

(lttUM).MI500M

• R U B Í Dúplex per estre­

nar d e qua l i ta t s u p r e m a .

Pocs veïns.

1 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

S 5 8 8 4 0 1 7 / 6 8 8 5 4 9 9

(Fnquw VaflOTit). FW FV 200011

• R U B l Edifici Mercuri, 7 5

rrf, 3 hab. , cuina I cambra

bany reformats, parquing.

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

9 8 9 9 8 6 4 8

(heusa). FW. i S00OB

• R U B Í local a L e s Torres,

4 0 m*, bany, pati .

3 .800 0 0 0 -

9 8 9 9 8 6 4 8

(Inom)fti(.l50010

• R U B Í pis cí M a r g a r i d a

X i r g u , 4 h a b . , m e n j a d o r ,

cuina, gas, re format fuste­

ria e m b e r 1 alumini. Ext.

9 . 5 0 0 . 0 0 0 -

t r 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

( F n q u s i V S f t t n i m f V W 3

• R U B Í pis nou d e 61 rrr1,

a Av. Estatut. 132. A m b 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .

N o m é s d o s veïns. A m b te ­

rrassa.

Superí . 6 1 m*.

11 .000 .000 . -

9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(RnquwVÉfcMMq.flal.FVaoro

• R U B Í pis nou d e 7 4 n f .

E n A v E s t a t u t , 1 3 2 , 2

h a b . , b a n y . c u i n a e q u i p .

N o m é s dos veïns.

12.000.000.-9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(FnquatVHhanq RairVacOM

• R U B Í P l a ç a P r o g r é s

100 rrr*, 3 hab. (2 dobles)

calefacció, pis exterior.

8 . 9 0 0 . 0 0 0 -

« 6 9 9 65 48 (Incuía). FW. 150008

• R U B Í z o n a la J o s a . to­

cant mercat 3 h a b . bany i

t a v a b o Ex t . i p e r s i a n e s

d'alumini. Calefacció G a s .

cuina nova.

10 .500 .000 . -

9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(Fnque$Vatxywa().Ftof.FV4595

• R U B Í Z o n a Les Torres,

prop F F G G . Pisos des de

7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pta. 3 hab . C a ­

lefacció, gas . cuina, bany.

9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 6 8 5 4 9 9

(Fiiques Vatwïat). FW. FV MOOOS

• S A N T C U Q A T àtic d ú ­

plex de luxe, zona cl Atva-

r e z , 1 9 0 m* , c o n s t a d e 4

h a b . , h a b . p l a n x a , s a l ó

m e n j a d o r a m b x e m e n e i a

de 4 0 rrr\ Estudi e n dúplex

d e 6 0 rrr*, terrassa. Barba­

c o a , t r es p l a c e s d e p a r ­

qu ing . J a r d í i p isc ina c o ­

munitàries.

4 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 8 7 4 0 8 9 7

(Finca» SBICUQH). FW. F5C10040044

• S A N T C U Q A T z o n a a

C a n o v a s d e l Cas t i l lo . T é

160 rrr\ consta d e 4 hab. ,

sa ló m e n j a d o r d e 4 5 m*,

c u i n a « o f f i c e - , 2 b a n y s

c o m p l e t s , t e r r a s s a . P a r ­

quing.

3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 4 0 6 9 7

{F·rasSar<C«grt).M.FSC 10040043

• S A N T C U Q A T z o n a d

Vil la Oportuni ta t . Apar ta ­

m e n t es tud i estil amer icà ,

bany complet i terrassa.

7 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 4 0 8 9 7

(RncssSirtCug^WslFSC tttWXW

• S A N T C U G A T z o n a

p s g . d e l a C r e u . P i s d e

150 rrr*, compost d e 4 hab .

dobles, cuina -o f f i ce - , d o s

b a n y s i u n l a v a b o , s a l ó

men jador d e 4 5 m*. Ja rd í

d e 120 m*.

3 7 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

9 6 7 4 0 6 9 7

( F r a SartCugst BH FSC10040045

• Z O N A M E R C A T N O U

9 0 nf. saló 3 2 rrf a m b xe­

m e n e i a , 3 h a b . . cu ina re­

formada, 1 bany, 1 lavabo

a m b dutxa, sol i vistes.

1 4 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

9 8 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 43

{KSA Gestri ImmobiHaru) Rel KSA

10050005

• Z O N A P E A T O N A L 7 0

m ' , m e n j a d o r , c u i n a , 3

hab . , 2 banys, calefacció,

sol i vistes.

14 .000 .000 . -

9 675 33 56/589 26 43 (KSA Ges» ImmoUiarii) Baf. KSA

10060004

63 Z O N A R E S I D E N C I A L

1 0 0 m 1 , sa ló a m b x e m e ­

n e i a , c u i n a - o f f i c e » , 3

hab., 2 banys, 1 parquing,

traster. calefacció, jardí in­

fanti l . n o m é s 6 ve ïns , tot

exterior. 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 675 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 43

(KSA Geslié Immobiliària}- Ret. KSA

• Z O N A T R A N Q U I L L A

100 nY -*- 1 6 0 rrr jardí pri­

vat. sa ló-menjador 3 0 m-,

4 hab. , 2 banys , ca le fac­

c i ó , a i r e c o n d i c i o n a t . 1

parquing + traster

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 675 33 55 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gestc mediana i tV KSA' MM006

• L A F L O R E S T A 1 . 0 0 0

rrV al c/ Da lmau .

9 . 0 0 0 . 0 0 0 - 9 6 7 4 0 8 9 7

[fïnos Sam CujaÇ FW FSC 10040046

• M I R A - S O L 2 solars 6 0 5

i 6 5 0 m ; P g . C a m è l i e s .

Magnífica vista.

9 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(andaaa) Rel. 110070010

• S A N T C U G A T Bell In ­

dret. 5 0 0 ftf.

1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 9 6 7 4 0 8 9 7

(Fncai StCugrt- FM. FSC 1004004S

• S A N T C U G A T , z o n a

Gol f -E I Pinar . C / Enr ique

Lanfranco. Superí . 6 0 0 rrr1.

2 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 9 6 7 4 0 8 9 7

(Fnas Sant Cugat) FW. FSC 10040048

• S O L A R residencial, 6 5 0

nf. Z o n a escola arquitec­

tura. Edificació immediata .

2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 9 8 7 8 4 3 2 4

(finquetRoci),FW.FR 10080008

• V A L L D O R E I X d Espar­

ver, 1 .000 rrr\

15 0 0 0 0 0 0 . - 9 6 7 4 0 8 9 7

(FiraBSartCugtfl. flat. FSC 100*0047

• C / G R A N O L L E R S a -

d o s s a d a a m b a s c e n s o r

2 2 0 m 1 , j a r d í p r i v a t , 5

d o r m . ( 2 « s u i t e s » ) , 3

banys, 1 lavabo, saló m e n ­

jador 4 0 nf, garatge tras­

ter. 4 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

9 6 7 4 7 7 7 6

(•marta, SA) Bel 160009

• M I R A S O L prop estació i

col·legis, 4 hab . , menjador

saló, cuina, bany complet,

t raster , m e n j a d o r d 'est iu ,

solar de 4 0 0 m* a m b petita

p isc ina , hort . Possibi l i ta t

d'ampliació.

2 4 0 0 0 0 0 0 - 9 6 7 4 7 2 5 4

(FircasGkvMa).FW FG10080019

• M R A S O L torre 3 5 0 rrr,

s o l a r 6 0 0 m * . 6 h a b . , 2

banys , saló men jador , 6 0

n f , cuina -o f f i ce - , sala 6 0

rrr*, garatge 2 cotxes.

6 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 8 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(tadmj.Rrt. 110070002

• N O V A P R O M O C I Ó 10

torres adossades a m b jar­

d í i p i s c i n a c o m u n i t à r i a ,

2 4 0 m*. 6 m façana, garat­

ge 4 cotxes, 4 hab. , estudi,

2 b a n y s . 1 l a v a b o , par ­

quet, marbre . 3 8 . 7 0 0 . 0 0 0 -

9 675 33 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

;K$AGeaclmtf*ana! Rat KSA

• S A N T C U G A T av . P la

d e l V i n y e t . A d o s s a d a d e

luxe, 5 hab. , estudi Jardí

privat i comunitari a m b pis­

cina Només

4 5 0 0 0 0 0 0 - 9 6 7 4 0 8 97

[FncasSarit Cugati Ref. FSC 10040040

• S A N T C U G A T z o n a

motí cèntrica i tranquil·la 4

hab . , men jador salo a m b

xemene ia , cuina «of l ice»,

2 b a n y s c o m p l e t s , g r a n s

g o l f e s , à m p l i a t e r r a s s a .

g a r a t g e , c e l l e r , s a l a d e

jocs. Parcel·la de 6 0 0 rrr1.

48 .000 .000 . -

9 6 7 4 72 54

[Fras Ooretai Ret FG 10060018

• S A N T C U G A T zona pg

Valldoreix-Gotí. Torre indi­

v i d u a l q u e c o n s t a d e 5

hab. , habitació estudi, saló

menjador , cuina - o f f i c e » ,

3 banys complets i un la­

v a b o a m b dutxa. G a r a t g e

per a dos cotxes. Dos tras-

t e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a ,

etc. El solar és d e 5 0 0 nf.

6 0 0 0 0 . 0 0 0 - 9 6 7 4 0 8 9 7

iFncMSartCugH) FW FSC 10040038

• S A N T C U G A T z o n a

V i n y e t - c / S a n t J o s e p .

C o n s t a a m b : p lanta , sa ló

menjador, cuina «office» i

un lavabo. A ta planta s u ­

perior hi ha 4 hab. (una és

« s u i l e » ) i 2 b a n y s c o m ­

plets. A l'estudi, com q u e

ós gran , té 1 hab . . sa ló i

un bany. A m é s a l soterra­

ni hi h a un gran celler, 1

hab. de planxa i safareig i

garatge per a 3 cotxes.

6 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 4 0 8 9 7

f n a s Sant Cugat] FW FSC 10040038

• S A N T C U G A T - C O L O -

M E R adossada de 4 hab. ,

estudi a m b xemeneia . G a ­

r a t g e per a d o s c o t x e s .

Jardí prival, etc. Es rega­

len tots ete mobles.

3 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - 9 6 7 4 0 8 9 7

(rnaaSart Cugat). FW. FSC 10040037

• S T . C U G A T c/ S t a T e ­

resa, adossada 3 2 0 m 2 . 4

hab., 2 banys, lavabo, sa­

ló- menjador, 3 5 nY, cuina

•of f ice», gofles. sala d'es­

tar, ter rassa, hab m à q u i ­

nes, garatge 3 cotxes, jar­

dí privat 1 0 0 m* i p iscina

comunitària. 5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

9 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(Imòeaa] FM. 110070003

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A 2 5 0 m 1 , 9 0 0 m ' d e

jardí , una ant iguetat d e 4

a n y s , 4 d o r m i t o r i s , 2

banys , 1 l avabo , g a r a t g e ,

estudi golfes.

6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

9 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

(Serri. Ral S10000004

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A unifamibar 180 rrr*, 4

hab. , 2 banys, saló menja­

dor 3 5 m 1 , c u i n a 2 0 m 1 ,

parcel·la 4 0 0 rrr'.

3 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - 9 6 7 4 77 7 6

flrmarta. SA). Rel. i 60006

• T O R R E A D O S S A D A C

B e r g a r a , 2 " S U i l e s - , 2

d o r m . dobles , 3 banys, 1

lavabo, saló menjador 3 5

m ' , 2 p laces de gara tge i

traster gran

4 7 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 4 7 7 7 6

(rnmarta, SA) FW • 6OO07

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í per estrenar, 2 2 3 m !

+ 1 0 4 de jardí . 4 hab . . 2

banys, 3 places de garat­

g e , fusteria interior de rou­

re i exterior de P V C a m b

vidre doble.

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 9 6 7 4 7 7 7 6

(Innata. SA). Rei 16000*

• T O R R E A D O S S A D A

C A N T O N E R A molt cèntri­

ca , a m b piscina comunità­

ria, 3 dorm, , 2 banys, bo-

hardiUa, sala de màquines

i hab . planxa, 2 places de

garatge, A.A.

3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 9 674 7 7 7 6

(Irmarfaa. SA). Rei 160003

• T O R R E S Z o n a

tranquil· la, adossada can-

tonera , 1 5 0 nf, garatge 2

cotxes , zona rentat , t ras­

ter , sa ló estar e n dos ni­

v e l l s . c u i n a « o f f i c e - , 1

bany , 1 lavabo, 3 hab . (1

«sut te») , estudi , jardí pri­

vat 40 m1, calefacció.

2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 43

(KSAGBtt6>m(tiwl.FWKS«:X50Cn

• V A L L D O R E I X Torre So­

la, parcel·la 6 0 0 nf, cons­

truïts 2 2 0 m' , 4 d o r m . , 2

banys, 1 lavabo, menjador

saló 3 5 rrV. sala de billar.

x e m e n e i a llar, b a r b a c o a ,

garatge. 4 6 . 5 0 0 . 0 0 0 -

9 674 77 76 {Imurtoa. SA) FW 160008

• Z O N A M O N E S T I R torre

adossada 140 m ' , 5 hab. .

2 banys, garatge i jardí 6 0

rrf, 3 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 674 77 76 (hmarta. SA). FW. 160005

• P I S O S , apartaments, to­

rres, locals i places de par­

quing de lloguer.

9 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

(SCT)).FW.S1O0OO0OS

• P R O P M O N E S T I R 3

h a b , m e n j a d e salo, cui­

na, bany. balcó. Àtic a m b

morta llum i vistes Tibida­

bo. 7 0 . 0 0 0 / m e s -

9 674 72 5 4

(FincasGironalH) FW CG '0060017

LWCÚBÜÍ1SXAS0

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Cugal , cl Mina 19-

60 mJ.

80 .000 /mes . -

« 6 7 4 1 5 6 6

(Casas) Re! C 10130C07

• L O C A L E N V E N D A o

lloguer 112 rrf Preu ven­

d a : 10 mi l ions L l o g u e r

6 0 . 0 0 0 Pta/mes

S 6 7 5 4 3 2 4

ÍFwíuesRocal Rel PR1X60C5

• A 7 M I N U T S a peu d e

l 'estació d e Va l ldore ix . 4

h a b . . ex ter ior , assole l la t

a m b pat i pr ivat d 'uns 4 0

m1 , tranquü, a igua i l u m j a

d'alta.

B5.0007mes.-

n ( *3 ) 6 7 4 6 7 15

fiques Saql. Ref. FS 1012K10

• A P A R T A M E N T e n llo­

guer c/ Montserrat, 1 hab. ,

bany.

Cuina amer icana.

50 .000 /mes. -

•B 6 7 5 4 3 2 4

iFnquesRoca) Ra fF fuamin

• À R E A C U L T U R A L 1

hab . a m b armar is d e p a ­

ret. menjador sa ló , cuina,

bany complet. Apar tament

m o b l a t , tot exter ior , a m b

plaça de parquing.

75 .000 /mes . -

•B 6 7 4 72 5 4

!Fras Geordal FW. FG I0M0O13

• Cl A L F O N S S A L A 1 1 0

m*. 4 hab . , 2 banys , sa ló

menjador 2 0 m1, cuina i te­

rrassa.

Moblat

9 0 . 0 0 0 / m e s -

TT 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

ilraesa; Ret 110O1TOO7

• C A S A A D O S S A D A cl

La P lana , 140 nf. 3 hab . .

2 b a n y s , l a v a b o , s a l ó -

m e n j a d o r , 3 0 m 1 , c u i n a

«off ice- . golfes, traster. te ­

rrassa 10 m*. jardf privat,

18 m? i plaça de parquing.

170.000/mes. -

« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(Imlesai Rel 11X7UX»

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N I Z O N A G O L F pis

moblat . 3 hab . , m e n j a d o r

saló, bany , l avabo , cuina

e q u i p a d a , te r rassa , ca le -

tacció 90 .000 /mes. -

n 6 7 4 7 2 5 4

IFreas Grcnebl. Ret. FG 10060)14

• P L A D E L V I N E T 1 3 0

nv , 4 h a b . (1 « s u i t e - j , 2

banys , saló menjador , 3 5

m'. cuina «omee», galeria,

t e r r a s s a 3 0 m 1 2 p l a c e s

de parquing. Zona c o m u ­

nitària amb piscina.

175.00O/mes.-

TT 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

'Irnoesa, =le' 10070006

• R B L A . R I B A T A L L A D A

1 6 0 m ? . 2 t e r r a s s e s , 4

hab., 2 banys, 1 piaça par­

quing. calefacció, assole­

llat exterior jardí + piscina

comunitaris.

150 .000 /mes. -

•a (93) 6 7 4 6 7 15

Fugues Saa).FW FS 10)20009

• A P A R T A M E N T e n llo­

g u e r . Mol t cèntr ic i t r a n ­

quil. Parquing opcional.

55 .000 /mes . -

9 6 7 5 4 3 2 4

iFmques Roa). Rel, ffl 10060016

• Z O N A C E N T R E 2 - 3

hab . , m e n j a d o r saló, cui­

na, bany, àmplia terrassa.

53 .000 /mes . -

n 6 7 4 7 2 5 4

Fncas GeorNfel. FW. FG IOD60016

• Z O N A M O N E S T I R 2

h a b a m b armar is d e p a ­

r e t . m e n j a d o r s a l ó a m b

parquet , cuina, balcó. Tot

extertor

6 5 . 0 0 0 / m e s . -

•B 6 7 4 7 2 5 4

(FrcasGiTOlB) Ref FG 10060015

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N V A L L D O R E I X , mo­

b l a d a , 4 h a b . , m e n j a d o r

saló a m b xemene ia , cuina

- o f f i c e - , 2 banys, lavabo,

calefacció, porxo, despatx

i jardi. En perfecte estat.

2 0 0 . 0 0 0 / m e s . -

S 6 7 4 7 2 5 4

(F%ictsGrorela) Ref FG 10(00020

• S A N T C U G A T c / M o -

z a n . 3 h a b , 2 banys. Jardi

privat i p iscina comuni tà ­

ria.

1 2 0 . 0 0 0 / m e s -

V 6 7 4 0 8 97

(fteatSem Cugat, Ret FSC I0O40O51

• S A N T C U G A T c /FUus i

Taulet Moblada de 4 hab.,

estudi. Jardí privat.

1 5 0 . 0 0 0 / m e s -

V « 7 4 0 8 9 7

|RrtssSartCu9al) M FSC 1OMO0S2

• S A N T C U G A T P la de l

V i n y e l . 5 h a b . , e s t u d i .

Adossada de luxe a m b jar­

dí privat i comunitar i a m b

piscina

2 0 0 . 0 0 0 / m e s -

S 6 7 4 0 8 97

(rïiasSariCuQar» Rel F$C 10D40O53

• S A N T C U G A T . T e n i m

tota m e n a de torres de no­

guer a partir de

9 0 . 0 0 0 / m e s -

V 6 7 4 0 8 9 7

(RrqiSartCugal) Rel FSC 10040050

• A L F A 3 3 16V , negre . 8 -LK.

6 0 0 . 0 0 0 -

B 5 8 8 S 5 3 5

(Auexwilrafl Ref A10100010

• A L F A R o m e o 3 3 , B-IT

4 7 5 . 0 0 0 -

I I 5 8 8 0 9 9 1

(FlK», si | Rel F10020002

• A L F A R o m e o 7 5 , 2 . 0

T»»in Spark. B- IU.

« 6 7 5 3 2 5 7

IA»FjMan)FWA£10IHO002

• A U D I C o u p é O u a t t r ú

2 .6 , • f u l l e q u i p -

3 3 0 0 . 0 0 0 -

U 5 8 9 4 0 0 2

IW.MC 343000002

• C I T R O E N A X , G T ( e x ­

tres). B-JU

n 6 7 5 3 2 5 7

j/^Fjestan) FM tEiJKMTO

• C I T R O E N A X 1 1 , T R E ,

B- IM.

3 5 0 0 0 0 -

n 5 8 » 0 9 9 1

(FÜBCar sí) Rrf F1C02000S

• F I A T Tipo, 16v. A/A. B-

LC

« 6 7 4 1 5 0 3

(Peugeot MotoRe»,) Ref PMR I20007

• F I A T Uno 4 5 5 , B - 1 6 0 0 -

H U . platejat

n 6 7 4 0 9 1 0

(Suau) Ref S10110003

• F I A T U n o turbo, I E . B-

IK. 4 7 5 . 0 0 0 . -

n 5 8 9 0 9 9 1

fFJeoer.sl) Rei F10020003

• F O R D Escor t X R 3 , B-

KV. s 6 7 4 15 0 3

(FsuoeotlWixRalyi Ref PMR 120005

• F O R D F ies ta 1 1 . , gr is

met. B-JT

3 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 5 5 3 5

lAutooemrari Re) A lOi.XBKi

• G O L F 1.8. GL. B-JP

« 6 7 4 6 8 5 0

IAJ'S Comaica de' Vatesi Rel ACV

10O9O0O4

• L A D A Niva B-NL

5 5 0 0 0 0 -

« 5 8 9 0 9 91

iFiacai s 11 Ret F10020O6

• L A N C I A Delta, H F , lur-

bo, B-KY

7 9 0 . 0 0 0 -

« 5 8 9 0 9 91

IFbcaf s ) Rel FI002OCO7

• L A N C I A Pr isma. T D S

0-AK.

7 5 0 . 0 O 0 -

« 5 8 9 0 9 91

iTeacar, si 1 RefFlOCfiOOIG

• L A N C I A Y - 1 0 . B - H D .

3 2 5 0 0 0 . -

«589 09 91 (Flao SI) U I 10020006

• M E R C E D E S B E N Z 190

2.3 16 v, - f u i equip», any

8 7 ,

1 .700.000.-

« 5 8 9 4 0 0 2

(MonrgjQBt) Ret MÇ 343000001

• O P E L Corsa. B-IS.

475 .000 . -

« 5 8 9 0 9 91

(Fiacar.sij Ref F 10020001

• O P E L Corsa S S I . B - L K

« 6 7 4 6 8 5 0

(Aulo Comarca del VaHès) Ref ACV

10090005

• O P E L Kadett, 1.3. 5 p , B-HY

450 .000 . -

« 589 09 91 (Firar, sj). Ref F 10020004

• O P E L Kadet t , 1 8 G T .

blanc, B-JZ.

6 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 5 5 3 5

Rel A10100006

• O P E L Vectra 1.6 I A.A.

B - M N .

« 6 7 5 32 57 (Auto Esteban) Ref AE10030036

• P A S S A T V a r i a n t 1 . 8 ,

A.A. B-MG.

« 6 7 4 6 8 50

(Aulo Comarca Ml Vaeesl Ael ACV

• P E U G E O T 2 0 5 G T I .

A/A. B-JT.

« 6 7 4 15 0 3

(PejawtUoloiRelf) Ref PMR 120003

• P E U G E O T 2 0 5 X L . B-

H W .

« 6 7 4 15 03

(Peugeot Mot» faiy) Ret FW 120001

• P E U G E O T 3 0 9 G T , A/A,

B-HX

« 6 7 4 1 5 03

IPewgeotMoiyRaoYl Rel PMR 120002

• R E N A U L T 11 G T L , B-

GL.

« 6 7 4 15 0 3

(Peugeot Motor Ral,; Ref PMR 120006

• R E N A U L T 1 9 T S E

blanc, B-LX.

6 5 0 . 0 0 0 -

9 5 8 8 5 5 35

lAutocenoali Rel A10100005

• R E N A U L T 21 2 0, A .A

B-IJ

« 674 68 50 (Aulo Comarca ueí Vales] Ref. ACV

10090003

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 , aire

condrcionat, any 8 7

4 7 5 . 0 0 0 . -

« 5 8 9 4 0 0 2

(Maxaxjali FM MC 313000003

• R E N A U L T 2 1 T X E ,

blau, B-JJ

6 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 5 5 35

I) Rel A10100004

• R E N A U L T 5 G T lurbo .

negre. B-HT.

2 5 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 5 5 3 5

(Autcce-aat) Re) A10100008

• R E N A U L T C»o. HN-1 4

B -OD.

« 675 32 57 (Auto Establí) Ref AE 100300Ú7

• R E N A U L T Cho 1.2. 3 p..

vermetl . B - O M .

975 000.- « 588 55 35 [Aulooanrai).Rtf.A 10100002

• S E A T Ibiza. 1 5 1, 3 p ,

B-OB « 6 7 5 3 2 5 7

|AunEstaban| Rel A£ 10030006

• S E A T Ibiza 1.2. n e g r e .

B-JX

400.000.- « 588 55 35 (Autocereral) Ret A10100007

• S E A T Ibiza 1.5, 5 p , B-

K P . « 8 7 5 3 2 5 7

(Au» Eeteten) Rel AE 10030009

• S E A T T e r r a , b lanc , B-

KT. 3 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 5 5 3 5

lAutocenhlO. Ref. A10100006

• S U Z U K I Swir l G T I , B-

1672- IP , blanc.

n 8 7 4 0 9 1 0

(Suzuhi Ref. S10110002

• V O L K S W A G E N Golf 16

V, B-LM. » 6 7 5 3 2 5 7

(AulcEsteten) Ref. AE 10030010

• F O R D Escort dièsel, B-

H W « 6 7 4 1 5 0 3

(Peuoaot Mofcx Rai». Rel. PMR 120004

• N I S S A N Palrt» 6 ca. diè-

set. curt, B-JV.

« 8 7 5 3 2 5 7

IAJIO Etteoenl Ref. A£ 10030004

• N I S S A N Vanette pràctic

dièsel. B-MS.

« 6 7 5 3 2 5 7

(AuteFjt-aenjRef.AEII

• R E N A U L T Exprés , diè­

sel , B-JZ

6 5 0 O O 0 - « 5 8 9 0 9 9 1

(Fttacar. t l I FW F10020006

lli

• L A D A N i v a 1 .6 , - f u l l

e q u i p - , any 94 .

7 0 0 0 0 0 « 5 8 9 40 0 2

Wolorcuaal) Rel MC 343000004

P O R T E S O B E R T E S AL CAR

h i ( e n t r e d ' A l t R e n d i m e n t d e S a n t

C u g a t t a r a la p r i m e r a j o r n a d a d e

p o r t e s o b e r t e s d e s q u e e s v a

i n a u g u r a r el c e n t r e , l ' any 1988 . L e s

j o r n a d e s e s f a r a n d i s s a b t e i

d i u m e n g e , d e 10 a 2 d e l m a t í .

2 4 . Divendres, 27 d'octubre de 1995 U N A V I S I T A C O M P L I C A D A

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat afronta aquest cap de setmana el compromís més complicat de la temporada. El Sant Cugat rep un dels aspirants a l'ascens, el Pardinycs.

CURSES D'ORIENTACIÓ

R o g e r Casa l te 14 anys . es c a m p i ó de l 'Es ta t Espanyo l de curses d ' o r i e n t a c i ó i d u r a n t els ú l t ims d ies t r eba l l a a m b tres p e r s o n e s m e s del C l u b M u n t a n y e n c Sant C u g a t en l ' e l aborac ió del r e c o r r e g u t tic la cursa d ' o r i e n t a c i ó q u e o r g a n i t / a el c lub . Casal s ' e n t r e n a al C A R . p e r ò la feina q u e fa al C e n t r e d 'Al t R e n d i m e n t es n o m é s tisiea p e r q u è a c t u a l m e n t a l 'Es ta t Espanyo l no hi ha p r e p a r a d o r s tècnics d aques t e spo r t .

R(XJE:R CASAL. C a m p i ó es ta ta l d e curses d ' o r i e n t a c i ó

«Per dedicar-m/hi, me n'hauria d'anar al nord d'Europa»

l \ I 1 M l > K I I 1

• Sani Cugat. (Juan vas co­mençar l'er cuisc- d'orientació'.'

• I a a p i o x i m a d a m e n t vuit anvs. quan es \an començar a ter aquestes curses a Catalunva. Com que el nieu parc hi anava, jo cm desplaçava amb ell i tela les cui ses amh un amic. Al principi, peio. no corbem. Només teiem la cuisa pia passejar pel bosc i pel huscar els ei inliols.

( i mtinues tenl les curses amh cl leu companv .'

• Ni I. quan v am començar a a córrer. ell va deixar de venir pcique ]a no li agradava. -

lli ha p e r s o n e s que tan aquestes i ui ses d orientació no­més per passejar pel bosc'.'

• Si. aquí a ( 'atalunva hi ha gent que ho ta, igual que a la resta de I'l stat: pero. en canvi, quan viatges als països nòrdics, hi trobes grups importants de per­sones que competeixen, l 'es t iu passat vaig anar a córrer allà i, per exemple, a Suècia hi havia dos Lirups de 200 corredors de 14 anvs que competien.•>

- l'et que hi ha aquesta di­

ferencia tan important entre uns països i els altres '

- «Perquè aquí 110 es coneixen gaire aquestes curses i, en canvi, allà es fan a l'escola. Potser si aquí els nens i nenes poguessin íer-lcs des de l'escola, no haurien de dependre sempre dels parcs i hi hauria mes participants.

bt dedicaries professional­ment a aquestes curses.'

—«•No ho se. l's molt difícil parlar d'una decisió així. perquè avui en dia aquí no cl guanyaries la vida fent curses d'orientació. Hauria d'anar a viure als països nòrdics.»

—Què és el que mes t'ha sor­près de la teva expcncncia a l'estranger?

—«Es massa, allò... í s molt di­ferent del que es fa aquí. A Ics curses que corro a Catalunya o a altres llocs de l'I 'stat. normal­ment vaig sol pel ri g del bosc: en canvi, a Suècia o a franca. jo anava pel bosc i al meu costat hi havia deu o mes persones... Hi ha molta gent. i potser tens un grup de persones que t'en­volten i cap de nosaltres no anem

FUTBOL DE SALA

Roger Casal 11 es van uruanil

• ni van començar a practicar aquest esport quan primeres curses a Catalunya. Luro: J.A. MULA.

al mateix lloc, pero ens creuem... Sembla un passeig per Ics Ram­bles... A mes. els boscos son tots oberts i tothom passa per allà on vol, i hi ha molta visibilitat. És molt diferent.»

— És més fàcil? —«No. És més cornphc.it per­

què tècnicament aquí io> jls re­correguts s'acostumen a ler per camins, i allà són rumbs i rectes.»

—És Catalunya un dels llocs on es fan més curses d'orientació?

—«Sí. jo crec que sí.» —Quina és la dificultat més im­

portant quan comences una cursa? —«Bé, és que aquest esport no

és tan difícil com sembla.» —Per què sembla difícil, doncs? —-Perquè la gent te por de

provar-ho: però, una vegada ho has provat, sovint repeteixes... Quan a algú li surt molt bé la primera cursa, hi torna; però el que és difícil és convèncer aquell a qui li ha sortit malament.»

POLIESPORTIU

El CAR de Sant Cugat fa la primera jornada de portes obertes des que es va inaugurar al 1988

• Sant Cugat. I I pròxim cap .lc ^ i n u m a e l s cl ics 2 8 I 2» d'octubre— el Centre d'Alt Ren­diment de Sant Cugat obrirà les seves portes al públic que vulgui visitar les instal·lacions, de les 10 del matí a les 2 de la tarda, f a jornada de portes obertes del CAR s'inclou en la iniciativa que ha engegat la Generalitat amb motiu de la celebració dels 15 anys d 'autonomia. La Generalitat ha previst fer jornades de portes obertes a totes les institucions amb importància rellevant. Igual que

el cap de setmana passat van pas­sar 17.1KK) persones per les ins­tal·lacions de TV'.», aquest cap de setmana és previst que tots aquells que vulguin fer-ho puguin visitar el CAR. o altres institucions de Sant Cugat com l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Aquesta és la primera vegada que el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat obre les seves por­tes al públic des que es va inau­gurar, l'any 1988, tot i que des d'aleshores sovint l'han visitat al­guns grups organitzats. Aquesta primera visita oberta al CAR és

la primera passa qi c es ta perquè els catalans coneguin el centre. De fet, cl director del centre, Francesc de Puig. ,i va afirmar en una entrevista a aquest set­manari que una de Ics coses que s'han de fer «és aconseguir apro­par el centre a la gent perquè només així apreciaran del tot el que tenen».

El CAR ocupa una superfície de 18 hectàrees. ,,n hi ha 2.000 metres quadrats cmlieais. I-.] cen­tre te 23 instal lacions esportives de diferents esports i esta dividit en quatre àrees de funcionament:

la unitat tècnica, la unitat de re­cerca. l 'acadèmica i l 'administra-tiva. Des del 1988, els esportistes que s'han preparat al C A R han obtingut un total de 12 campionats del món, 16 campionats d 'Europa, 501 campionats de l 'Estat Espa­nyol. 219 rècords estatals i un im­portant índex de participació als Jocs Olímpics. De fet, a les Olim­píades de Barcelona hi van par­ticipar 45 esportistes del CAR, que van obtenir 5 medalles en diferents esports olímpics, a més de 8 medalles en esports d'ex­hibició.

El W. Sant Cugat, quart a la taula, s'enfronta a un Bilbao força renovat

At.LX LÓPEZ • Sant Cugat.— El Winter thur Sant Cugat rep aquest cap de set­mana cl Bilbao FS. en partit co­rresponent a la cinquena jornada de lliga, f ' equip santeugatenc està classificat en quart lloc, amb 5 punts, i cl seu adversari és setè. amb un punt menys. El balanç final dels santeugatencs en tots els partits disputats fins al moment és d'una victòria, dos empats i una derrota. Aquesta derrota va arribar precisament en la darrera jornada de lliga, a la pista del Gavà. El capità del Winterthur Sant Cugat, Jaume Estrada, és l 'única baixa segura dels ver-mell-i-negre. Estrada es va lesio­nar en un entrenament realitzat la setmana passada i té un esquinç al turmell esquerre que el va obli­gar a descansar en el darrer partit, contra cl Gavà. El Bilbao FS es perfila com un dels equips re­velació de la temporada, sobretot si tenim en compte que ja ha jugat contra els dos primers clas­sificats, el Diario de Noticias Xota i el Centelles. Tot i això. està situat a només un punt del Win­terthur Sant Cugat, que. en canvi. ja s'ha enfrontat amb els dos con­junts que ocupen els darrers llocs de la taula, l 'Andorra FS i l'Epic Casino. Fins al moment, l 'equip basc ha aconseguit una victòria. un empat i dues derrotes. Per aquesta temporada, el Bilbao FS s'ha reforçat amb un jugador bra­siler, Paulino, cedit per l'Astorga. equip de la divisió d'honor. L'any passat tots dos equips es van veure les cares, amb el balanç final fa­vorable als santeugatencs. Tant en l 'anada com en la tornada, els homes entrenats per Carles Na­varro es van imposar amb cla­redat. El matx entre santeugatencs i bilbaïns es disputarà demà, dis­sabte.

CICLISME

Núria Florencio vol acabar la temporada amb el rècord de l'hora H Barcelona.— Després de l'es­calada a Montjuïc, que és la prova que posa el punt final a la tem­porada ciclista, l 'actual líder del campionat de Catalunya i gua­nyadora de la darrera edició de la cronoescalada de la Floresta, Núria Florencio (Saunier Duval), intentarà aconseguir el rècord es­tatal de l 'hora. L'empresa Pina-rello ha fabricat la bicicleta amb la qual es farà la prova el pròxim diumenge, i l 'empresa Santini ha fet un vestit especialment disse­nyat per a la prova. L'actual rè­cord estatal el va aconseguir la valenciana Rosa Sansaloni, amb 37,884 quilòmetres. / C M .

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

FORN DE PA I PASTISSERIA

Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer, 21 Telèfon 674 21 95

VALLDOREIX

PASTISSERIA BOMBONERIA

ux&jx>oes4

Val ldore ix , 79

Tel. 674 07 71

LA DOLÇA TRADICIÓ DELS PANELLETS PER TOTS SANTS Els panellets es mengen des de principis del segle XVIII, i la tradició va molt lligada al culte als difunts del 2 de novembre, ja que prové del fet que antigament era l'àpat funerari que envoltava el culte als morts. Era usual en les religions primitives la celebració d'àpats al voltant de les tombes dels avantpassats i, si les castanyes són el fruit del temps, els panellets són el record dels antics pans votius que s'oferien als morts per fer el seu viatge cap al més enllà. En els primers temps del seu consum els panellets no es compraven, es rifaven a les places dels pobles. A mitjans del segle passat, aquest acte va passar a ser competència dels pastissers, que de mica en mica van anar introduint noves formes, modalitats i gustos. Aquestes postres estan elaborades amb una mateixa base feta amb sucre i ametlles. Aquesta barreja s'ha d'anar remenant fins que les ametlles treuen oli i es converteixen en una pasta homogènia. Tot seguit, s'hi pot barrejar el cafè, coco, o bé afegir-hi els pinyons, que són els més populars.

/nflRI

FLECA ARTESANA

Plaça Joan Borràs, 1 Tel. 674 15 46

MIRA-SOL • Sant Cugat del Vallès BARCELONA

PASTISSERIES

^ ^ ^ ^ ^ ^ ADTCC&MIA no ni ii re ei ARTESANIA DEL DULCE, SL .

Obrador i oficines: C/ Francesc Vila, s/n Nau, 5. Pol. Ind. Can Magí Tel. 5891506-5891566 Fax589 16 25

Botigues: Santiago Rusinol, 46 Tel. 674 01 79

Rambla Ribatallada, 8 Tel. 674 79 47 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

de Sant

de la caún

Santiago Rusinol, 6 Tel. 675 14 53

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

26 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995

HANDBOL L'AGENDA I

L'handbol UE Sant Cugat afronta el partit més

difícil de la temporada lils santcuiíatencs reben el Pardinves

• S a n t C i i p u t . I . e q u i p d ' h a n d b o l d e la l ' t - ! San t C u g a t r e b r à a q u e s t

eap de s e t m a n a el l ' a r d i n v e s . u n e q u i p q u e a c t u a l m e n t es a la s e g o n a

p o s i c i ó de la t a u l a e ' a s s i f i e a l o r i a . e m p a t a t a p u n t s a m b l ' e q u i p s a n t -

e u g a t e n e I I p a r t i t d ' a q u e s t c a p de s e t m a n a és u n a o p o r t u n i t a t c l a r a

p e r a l c o n j u n t q u e e n t r e n a J o a n S a n c h o p e r a c o n s e g u i r e l l i d e r a t

d e l g r u p .

L ' e q u i p d ' h a n d b o l d e la l ! l i

S a n t C u n a l a f r o n t a , a q ics t c a p

de s e t m a n a , c l p a r t i t m i s d i f í c i l .

n u n o m é s de la p r i n i e i a v o l i a .

s i n ó d e t o t a la c o m p e t i c i ó - , s e g o n s

ha a f i r m a t l ' e n t i e n a d o r s a n t e u g a -

t e n c . J o a n S a n c h o . S e n o n s l ' e n -

l i e i i a t l o r d e l c o n j u n l d e la l ' l i

San t C u g a t , e l l ' a t d i m c s es u n

d e l s e q u i p s rues t o r t s d e l s d o s

L i iups q u e a c l u a l m e n l m i l i t e n a

la l a d i\ i s i c t a l a l a na . I I P a r d i n v e s

c o m p a i t e i x e l i l d e i a t a m b la l ' I

S a n l ( t i u . i l . I N s . i n t e u g a t e n c s h a n

a c o n s e g u i t i n a n l e n u - s e e l l la p r i -

m e r a p o s i c i ó de ia t a u l a c l a s s l -

t r c a t o r i . i a e i u s i ciel g o c i / i n ' i ' M í g i '

a! seu l. 'Anr i la d e n o t a d e l P a r -

d u i \ es ,. i >n: la e l C i a \ a. p e r ò si

. i q u c s ! . q i de H I I Ü . I I U les coses

n u - u l l e u he a i ' e q u i p s a n l c u -

L . I I C I K t s p m h i... i i e n e . i r e l b o n

i i i n i d i l i a i u p i o n . i l de l l i g a . D e

lc ' . . la ] i ' : n .u i . i de l ~i d e n o v e m b r e .

l ' - cqu ip s a i ' t c u n a l e n c i c b i a e l l ' a -

• e l s . t n , in p,n n i en q u e es p r e \ c u

u n a '. K I' 'i i.i d e I e q u p de J o a n

S u n c h ' ' . i n . :H ' e q u e .1 P a r d i n v e s

11 j u; 11 a i - m l i a ! 1 sp l u g i i e s , e l te l -

i e i c l ass i tn . a l i l ' i i n i c e q u i p q u e ,

l l e i de l 'sant ( i h J . ' l . p o t p o s ; i r

les coses d i f í c i l s a l s e g o n c l a s ­

s i f i c a t .

l .a t e m p o r a d a p a s s a d a , l ' e q u i p

l l e i d a t à v a se r l ' ú n i c d e t o t e s les

c a t e g o r i e s c a t a l a n e s q u e n o v a

p e r d r e c a p p a r t i t . L ' e q u i p te j u ­

g a d o r s j o v e s q u e s ' e n t r e n e n d u ­

r a n t m o l t e s h o r e s d i à r i e s , a m b as­

p i r a c i o n s d ' a c o n s e g u i r l ' a scens d e

c a t e g o r i a , i p e r f e r - h o s 'ha r e ­

f o r ç a t a m b a l g u n s j u g a d o r s q u e

v é n e n d e l a d i v i s i ó n a c i o n a l , p e r ò

la b a s e d e l ' e q u i p es la m a t e i x a .

L ' e q u i p d ' h a n d b o l de la l ' L S a n t

C u g a t té S p u n t s i es m a n t é c o m

a l í d e r i m b a t u t , m e n t r e c l P a r ­

d i n v e s té u n p u n t m e n v s i n o m é s

h a p e r d u t u n p a r t i t . S e g o n s h a

e x p l i c a t J o a n S a n c h o , l ' e q u i p >an t -

c u g a t e n c p a t e i x l ' excés de c o n ­

f i a n ç a d e n o h a v e r p e r d u t c a p

p a r t i t e n c a r a . S a n c h o ha a f i r m a t

q u e e l r e s u l t a t d e l p a r t i t c o n t r a

e l d a v a es la p r o v a d ' a i x ò : e l

( i a v à es va q u e d a r a n o m e s d o s

g o l s de d i f e r è n c i a . S e g o n s e l l . e l

p r o b l e m a s e r à n i e n t a h l / a r c K j u ­

g a d o r s p e r q u è h o d o n i n t o t .

L ' e q u i p s a n t e u g a t e n c a t r o n t a e l

c o m p r o m í s a m b l ' e q u i p c o m p l e t .

c o m c l P a r d i n v e s .

Regional preferent 11,45 San:é'..'i|,r V.illes ;t)iu !

Sub-21 12.00 Sa-t ... M I I Bosco-Síint Cugat IDIU. I 12 00 PP S.inl Cugat-Catalcnia (Diu.)

Juvenil 12.00 Terrassd-Sant Cugat (Diu I 18.30TSant Cugat-! rs Fonts (Dis.; 10.00 PB Sant Ci.gat CN Terrassa i.Diu.] 9.45 JúniOf-Can Rul IDiu.) 12.00 PB Sant Cugat Mercantil (Diu.)

Cadet 16.45 Sant Cuyat-Can Anglada ÍDis.) 16.30 Rubí PB Sant Cugat (Dis.) 16.15 St Per*- Lidnen-Júnior [Dis.) 16.45 San: Cugat-Sporting Mira-sol (Dis.) f7.45 PB Sant Cugat-Viladecavalls (Dis.)

Infantil 15.00 Sant Cuy.it Damm (Dis.] 12.30 Cerdanyu.a-Júnior (Dis.) 16.00 Dosa Terrassa Sant Cugat i Dis.) 16ÍÒÓ PB Sant Cugat-Sant Llorenç (Dis.) 9.15 25 setL-mbre-PB Sant Cugat (Dis.)

Aleví 12.00 Joan XXIII PB Sant Cugat (Dis.) 12.00 Sant Cnstofol-Sant Cugat (Dis.) 9.30 Junior-Adesa (Dis.) 9~3"S Sant Cugat-Cerdanyola lüis.l 11.00 PBSanlCugat-RubUUis.l

19

1?

16

2a

i>- i

Q.j l

Catalana SÈNIOR

'E Sant Cug&t-Artès ÍDis.)

SUB-23 II". Sant Cugat-A'tes ID.s.i

JÚNIOR Ü0 L.F Sant Cugat-la T o i

3a Catalana A

rassa iDis )

SÈNIOR

19.30 UE Sant Cugat B-Pallejà (Pis.)

CADET 10.45 UE Sant Cugat-Sant Gabr ieí(Dis. | 9.15 UE Sant Cugat B-Escola Pia (Dis.)

INFANTIL 12.15 UE Sant Cugat-Olesa (D'S.)

3a. Catalana B SÈNIOR

19.30 Mira-sol-Sagrat Cor (Dis.)

SUB-23 18.00 Mira-sol-Laietà (Dis.)

3a. Catalana fem. SÈNIOR

11.00 Manlleu-UÈ Sant Cugat (Diu.)

JÚNIOR 10.30 Gavà-UE Sant Cugat |"DÍu".")"

DIVISIÓ d'honor fem

18 00 Benidorm CV Sant Cugat IDis.)

; Campionat de Catalunya l a CATALANA

12.30 CH Farners-PH Sant Cugat (Diu.)" 15.30 Andorra-CH Sant Cugat (Dis.)

2a CATALANA 12.30 Santa isabel-PH Sant Cugat (Diu.) 19.30 Can Palet-CH Sant Cugat (Dis.j

JÚNIOR 16.45 PH Sant Cugat-Sfèric IDis.)~

JUVENIL 12.30 Barbera-PH Sant Cugat (Dis.)

INFANTIL 16.45 Barcino-PH Sant Cugat (Dis.)

ALEVINS 21.00 Bareiiio-PH Sant Cugat (Div.)

BENJAMINS 21.00 Barcino-PH Sant Cugat (Div.) 12.00 PH Sant Cugat-Arenys Munt IDis.)

PRE-BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-La Garriga (Dis.)

Divisió d'honor fem, 12.30 CE Terrassa-Junior (Diu.l

Divisió de plata 18 00 W Sant Cugat-Bilbo (Dis.)

1a divisió B 18.00 Olimpyc Floresta-Sant Just (Dis.)

1a catalana 19 30 PB Sant Cugat-La Massana (Dis.)

Divisió d'honor Barcelona 21 00 W Sant Cugat-Pomar (Dis.)

2a divisió 11.45 OI la Floresta-Castelldetels (Diu.)

Juvenil 00 00 VV Sant Cugat-Montmeló (Dis.)

1a catalana

SÈNIOR MASCULÍ 12.30 UE Sant Cugat-Pardinyes (Diu.I

JUVENIL MASCULÍ 11 00 UE Sant Cugat-Barberà (Diu . ) '

CADET MASCULÍ i 17.00 Adrianenc At.-Sant Cugat (Dis.)

3a divisió 9.00 Viiadecí.ns

5a divisió 9 00 At. Sant Ce

A-Sa'

gat-St

t c

A

igat A IDiu.I

idreu (Diu.)

CLASSIFICACIONS

HO CONEIXES? Centre d'Alt Rendiment (CAR)

Inst i tut Nac ional

d'Educació Fisica de

Catalunya (INEFC)

Canal Olímpic de Catalunya

VINE A DESCOBRIR-LOS. Dissabte 2 8 i diumenge 2 9 d'octubre

V i n e a c o m p r o v a r c o m es f o r g e n els mi l lo rs e n t r e n a d o r s i els esport is tes d 'é l i t

i a d e s c o b r i r to t a l l ò q u e es p o t fer a l C a n a l O l í m p i c d e C a t a l u n y a . Et s o r p r e n d r à !

Centre d'Alt Rendiment. Sant Cugat del Vallès. Vallès Occidental. (Avgda. Alcalde Barnils, s/n.; dissabte i d i umenge , de l O h a 1 4 h .

INEFC Barcelona Barcelona. Barcelonès. (Avda. de l'Estadi, s/n) dissabte i d i umenge , de 9 h a 2 0 h.

INEFC Ueida. Lleida. Segrià. (Andreu Caperella, s/n) dissabte, de 9 h a 1 4 h i d e 1 6 h a 2 0 h i d i umenge , de 9 h a 1 4 h.

Canal Olímpic de Catalunya. Castelldefels. Baix Llobregat. (Avgda. del Canal Olímpic, s/n.) dissabte i d i umenge , de 1 0 h a 2 0 h.

Telèfon Obert: ( 9 3 ) 3 1 5 13 13 T'informarem é * to l .

Genera l i t a t d e C a t a l u n y a D e p a r t a m e n t d e la P r e s i d è n c i a

S e c r e t a r i a G e n e r a l d e l 'Espor t

1a catalana GRUPA

JívU 2 3 0 2 1 11 3 0 0 1 15 27

Roda Surtn ienat . , Horta-Sant Toül: . ., SHUM-ÜPi -H

Mo!let-C>::1c--St. Ctiga: "T'or:t' i.ï .. Premia-FBr-ifí'ri . . Girona-Vi!a>sai . . . Arenys Mai 'v'ultfuua

4 -suspè 0 3 -3 -1 3 -7 -

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts

GEiEG 3 3 0 C 26 8 6 Tor<iP-a 3 2 1 0 21 13 5 Voltrec],' 3 2 0 1 30 14 4 Sentr'i-jiiat 2 2 0 0 13 7 4 Vilassar 3 2 0 1 14 12 4 Mollet 3 2 0 1 11 10 4 Girona 3 1 1 1 16 11 3 Roda 3 1 1 ', 17 14 3 Sant Feliu 2 1 0 1 7 8 2 Caldes 2 1 0 1 5 6 2 Arenys Mar 3 1 0 2 11 18 2 Farners 3 1 0 2 9 27 2 Horta 2 0 1 1 9 14 1 St. Cugat 2 0 0 2 7 15 0 Premià 3 0 0 3 9 18 0 SHUM 2 0 0 2 4 14 0

La propera (29 oct.|: Sentmenat-Arenys Mar; Sant F e l i u - R o d a ; G E i E G - H o r t a ; Ca l -des-SHUM; Tordera-Mollet; Farners-St. Cu­gat; Vilassar-Premià; Voltregà-Girona.

2a catalana GRUP1

Vic-Prat 8 - 2 Maristes-St. Feliu Codines 4 — 4 Arenys Mar-JMJ 1 0 - 6 St. Cugat-Corbera 7 - 0 M. Voltregà-Sta. Isabel 6 - 8

Equip

St. Cugat Vic Voltregà St Feliu Isabel Prat A.Mar Maristes Vilanova Garriga

PJ

3 3 3 3 1 2 2 3 0 1

PG PE PP

3 2 2 1 1 1 1 0 0 0

0 1 0 1 0 0 0 2 0 0

0 0 1 1 0 1 1 1 0 1

GF

17 15 21 14 8 7

12 10 0 1

GC

6 8

13 10 6 9

15 14 0 2

Pts.

6 5 4 3 2 2

2 2 0 0

La propera (29 oct.): Prat-La Ga-riçia, St. Feliu C.oH'M-s-V :-• JVU-fv':nstt-s Corbera-Arenys Mar. Sta isaufi-St Cugat, Vilanova-M Vol-tr>H]d.

GRUP 2

Bigues-Riells-Manlleu 2 - 7 Mataro-Sentmenat 5— 1 St. Celoni-Sta. Perpetua 5 — 8 Premia-Arenys Munt 5— 3 Torrlera-Barberà suspès

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Manlleu 3 3 0 0 18 5 6 Taradell 2 2 0 0 25 4 4 Sta. Perpètua 2 1 1 0 18 15 3 Premia 2 1 1 0 15 13 3 Canet 1 1 0 0 18 5 2 St. Celoni 3 1 0 2 12 16 2 Mataró 3 1 0 2 9 14 2

Tordera 0 0 0 0 0 0 0 Arenys Munt 1 0 0 1 3 5 0 Sentmenat 2 0 0 2 4 11 0 Barberà 1 0 0 1 5 18 0 Bigues-Riells 2 0 0 2 4 25 0

La propera (29 oct.): Taradell-Tordera; Sent-menat-Bigues-Riells; Sta. Perpètua-Mataró; Arenys Munt-St. Celoni; Canet-Premià.

MOTOR

El santeugatenc Xavier I l l a , setè classificat • Sant Cugat.— El pilot sant­eugatenc Xavier Illa, que actual­ment ocupa la setena posició a la taula classificatòria general de la categoria júnior, amb 33 punts, participarà diumenge vinent a l'úl­tima prova del campionat Fór­mula Catalunya de kàrting. La prova se celebrarà a Tarragona, al circuit del Vendrell —quilò­metre 1.189 de la N-340— i això afavorirà que els pilots obtinguin un 50% més de puntuació. Illa ocupa la 7a posició, per davant de Marc Zarza —26 punts— i per darrera de Philippe Checa —44 punts— / CM.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 ESPORTS 27

I CLASSIFICACIONS I

VOLEIBOL LUGA ACEVOL HMENINA FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA

Albacete Tenerife Sant Cugat Benidorm Caja Àvila Caja Cantàbria San-gar Granada Las Palmas Oskarbi

J G P GF GC

0

1

1 1 2

2 2 3 4

4

12 11

10

10 8 8 7

5 1 1

2 4

6

6 7

8 7

9 12

12

Caja Àvila-Las Palmas 3 - 0 Tenerife-Albacete 2 — 3 San-gar-Oskarbi 3 — 0 Granada-Benidorm 1 - 3 Sant Cugat-C.Cantabria 3 - 2

La propera (28 oct.) Las Palmas-C.Cantabria Benidorm-Sant Cugat Oskarbi-Granada Albacete-San-gar Caja Àvila-Tenerife

L'aHra (4 nov.) Tenerife-Las Palmas San-gar-Caja Àvila Granada-Albacete Sant Cugat-Oskarbi C. Canta bria-Benidorm

Punts J G Xota

Centelles

Candesa W. Sant Cugat Sestao

Gavà Bilbo Sícoris

Èpic

Martorell Terol

12

9 7

5 4 4 4

4 4

1 1

P GF GC

14 12

15 11 20 17 17 18 9 10 17 20 16 23

Candesa-Martorell 4 - 3 Epic-Sestao 7 — 7 Gavà-W. Sant Cugat 4 - 2 Bilbo-Centelles 0 - 1 Xota-SIcoris 6 - 1

La propera (28 oct.) Candesa-Terol Sestao-Gavà W. Sant Cugat-Bilbo Centslles-Xota Martorell-Sícoris

L'aKra ( 4 nov.) Terol Martorell Epic-Candesa Bilbo-Sestao Xota-W. Sant Cugat Sícoris-Centelles

HOQUEI SOBRE H I R M Í Í V J D'HONOR MASÇUlilA HOQUEI SOBRE HERBA. D!V. D'HONOR FEMENINA

At. Terrassa Egara

CE Terrassa

Polo Aldeasa

Jolaseta

Barcelona

Taburiente

Júnior C. Campo

Punts J G

10 10

7 4 4 3 3 2 2 1

P GF GC 23 22

15 11

12 11 8 10 4 9

C. Campo-At. Terrassa 1 - 2 Aldeasa-Barcelona 4 - 3 CE Terrassa-Taburiente 4— 1 Júnior-Jolaseta 0 - 1 Polo-Egara 1 — 2

La propera (12 nov.) Taburiente-Polo Jolaseta-CE Terrassa Barcelona-Júnior At. Terrassa-Egara Aldeasa-C. Campo

L'attra (19 nov.) C. Campo-Barcelona Egara-Aldeasa Polo-Júnior E Terrassa-At. Terrassa Jolaseta-Taburiente

Aldeasa C. Campo

CE Terrassa R. Sociedad

Polo

Júnior

Sevilla

Olimpia San Vicente Sardinero

Punt* 8 6

E

5 4

3

2 2

2 0

J 4 4

4 3 4

3

4

4 5

3

G 4 3

2

2 2

1

1 1

0 0

E

0

o 2

1 0

1

0 n 2 0

P 0

0 0 2

1

3

3 3

3

GF 17

6 6 4

2

3

7 2 1

GC

0 2

3 1

8 5

9

8 11

5

San Vicente-Polo

R. Sociedad-C. Campo

La propera (29 oct.) Sevilla-Polo San Vicente-Olimpia Sardinero-C. Campo R. Sociedad-Aldeasa CE Terrassa-Júnior

3 - 1 0 - 1

suspès

L'altra ( 4 nov.) C. Campo-Júnior Aldeasa-CE Terrassa Polo-Sardinero Olimpia-R. Sociedad

IkH^if^: "

Roses

el Masnou Sant Cugat Arbúcies Centelles Sant Celoni

Ripollet Abadessenc

Sils At. Vallès Amer

Farners Roda de Ter

Lloret Sant Quirze Vidreres

Llançà Canovelles

Punts

16 14

13 13 13 12

12 11

10

9 9

9

8 7

5 5 S

5

J-

7

7 7

7 7 7

7 7 7

7

7 7

7

7 7

7 7 7

G

5 4

4 4 4 4

4

3 3

2 2

3

2

2 1 1

1 1

TOTAL

E

1

2 1 1

1 0

0 2 1

3

3

0 2

1

2 2 2 2

P

1

1

2 2 2

3 3 2

3 2

2 4

3 4

4 4 4 4

GF

19

16

18 7

11 14 9

11

14 11

13

6

6

4

8 7

9 5

GC

10 12 11

* 11 11 7

7

15 8

14

10

8 9

12 12 15 12

J-

4

3 3 3 4

3 3 4

4

4 4

4

3

4 4

3 3 3

G 4

3

3 1

3 2 2

3 1

2 1

2

2 1

0 0 1 1

CASA

E

0

0 0 1 1

0 0 1

1

0 2

0

1

0 1

2 1 2

P

0

0 0 1

0 1

1

0

2

2 1

2

0

3 3 1 1 0

GF

11

11 11

2 8 6

6 10

4

8 9

4 4

2 4

2

5 3

GC

4

6 3

1 4 4

4

3 7

5

8 4

1

7

8 3 6 0

J-

3 4 4

4 3 4 4

3 3

3 3

3

4

3

3 4

4 4

G

1

1 1

3 1

2 2

0

2 0

1

1

0 1

1 1

0 0

FORA

E

1

2 1

U 0 0 0

1

0 3 1

0

1 1

1 0 1

0

p

1 1

2

1 2 2

2

2 1

0 1

2

3 1

1 3

3 4

GF

8 5 7

b 3 8

3

1 10

3 4

2

2

2 4

5 4

2

GC

6

6 8

3 7 7

3

4 8

3

6 6

7

2

4 9 9

12

Amer-Ll3nçà 1 - 1

Sant Quirze-Arbúcies 1 - 2

Roses-Canovelles 2 - 0

Lloret-Ripollet 1 - 0

Abadessenc-Vidreres 2 — 1

At. Vallès-el Masnou 3 - 1

Centelles-Sant Cugat 2 - 2

Farners-Roda de Ter 1 - 0

Sils-Sant Celoni 0 - 2

La propera (29 oct.)

Llançà-Sils Arbúcies-Amer

Canovelles-Sant Quirze

Ripollet-Roses

Vidreres-Lloret

el Masnou-Abadessenc Sant Cugat-AL Vallès

Roda de Ter-Centelles SantCeloni-Famers

L'artra (5 nov.)

Llançà-Arbúcies

Amer-Canovelles

Sant Quirze-Ripollet

Roses-Vidreres

Lloret-el Masnou

Abadessenc-Sant Cugat

At. Vallès-Roda de Ter

Centelles-Sant Celoni

Sils-Farners

BÀSQUET

ll i 2a catalana GRUP 2

Artés-BufalàA 6 4 - 5 9 St. Fruitós-LaiBtà 71 - 75 F. Fraga-F. Castellana 8 0 - 8 1 S. Manresa-S. Condal 6 7 - 5 8 UE Claret-L. Francès 8 4 - 8 6 Circol-St. Nicolau 6 5 - 6 8 CB Gavà-Sant Cugat 8 1 - 73 CB Coll-Aracena 5 1 - 52

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Aracena 5 5 0 330 284 10 CBGavà 5 4 1 400 369 9 Círcol 5 4 1 400 375 9 Artés 5 4 1 350 332 9 BufalàA 5 3 2 390 367 8 St. Fruitós 5 2 3 386 350 7 S. Condal 5 2 3 305 292 7 F. Castellana 5 2 3 340 347 7 S.Manresa 5 2 3 375 383 7 F.Fraga 5 2 3 416 431 7 L. Francès 5 2 3 371 395 7 St. Nicolau 5 2 3 316 343 7 CBColl 5 2 3 341 370 7 Laietà 5 2 3 337 374 7 Sant Cugat 5 1 4 361 383 6 UE Claret 5 1 4 368 391 6

La propera (29 oct.): F. Castellana-CB Coll; Laietà-F. Fraga; Bufalà A-St. Fruitós; Sant Cugat-Artés; St. Nicolau-CB Gavà; L. Fran-cès-Círcol; S. Condal-UE Claret; Aracena-S. Manresa.

; 3a catalana A GRUP 3

Prat B-St. Joan Despí 8 5 - 68 Monjos-Cosmos 62 — 63 Sta. Eulàlia-St. Cugat B 61 - 60 R. Castro-Sama 7 8 - 5 8 Collblanc-Joventut 104 - 59 Bellsport-Sant Just 6 1 - 6 6 Roses-Pardo 6 9 - 6 3 Pallejà-St. Gabriel 8 9 - 8 3

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Sant Just Cosmos Pallejà Collblanc St. Gabriel Monjos St. Cugat B PratB Roses Bellsport Pardo SL J. Despí Sta. Eulàlia Joventut R. Castro Sarna

5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

5 5 4 3 3 3 3 2 2 2 2 2 1 1 1 1

0 0 1 2 2 2 2 3 3 3 3 3 4 4 4 4

356 408 383 431 384 308 295 323 332 309 334 288 275 368 305 298

258 353 336 339 358 299 297 310 325 317 369 350 312 416 354 404

10 10 9 8 8 8

e 7 7 7 7 7 6 6 6 6

La propera (29 oct.): St. Cugat B-Pallejà; Cos-mos-Sta. Eulàlia; St. Joan Despí-Monjos; Par-do-Prat B; Sant Just-Roses; Joventut-Bells-port; Sama-Collblanc; St. Gabriel-R. Castro.

Ht 3a catalana B G R U M

Gramajove-Poble Sec 61 — 52 Montpedrós-Mira-sol 61 - 55 Sagrat Cor-Carmel suspès Abrera-P.PIegamans 91 - 55 Barberà-Llor 9 0 - 7 4 Castellet-Cubelles suspès Sta. Perpètua-Roquetes 6 0 - 6 2 Vilanova-Clot 55 - 62

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Barberà 4 4 0 339 279 8 Abrera 4 3 1 340 289 . 7 Gramajove 4 3 1 230 230 7 Sagrat Cor 3 3 0 265 149 6 Mira-*ol 4 2 2 281 253 6 Montpedrós 4 2 2 236 232 6 Poble Sec 4 2 2 248 272 6 Sta. Perpètua 3 2 1 222 185 5 Roquetes 3 2 1 249 250 5 Llor 4 1 3 267 288 5 Clot 3 1 2 189 198 4 Carmel 3 1 2 169 190 4 P.Plegamans 4 0 4 204 337 4 Cubelles 3 0 3 183 248 3 Vilanova 2 0 2 105 127 2 Castellet 0 0 0 0 0 0

La propera (29 oct.): Carmel-Abrera; Mi-

ra-sol-Sagrat Cor; Gramajove-Montpedrós; Roquetes-Vilanova; Cubelles-Sta. Perpètua; Llor-Castellet; P.PIegamans-Barberà; Poble Sec-Clot.

'-» 3a catalana fem. GRUP 3

AD Ronda-Sant Just 5 8 - 71 Sant Feliu-Prat 42 - 45 L'Hospitalet-Manlleu 5 3 - 3 4 Sant Cugat-Covesa Ford 5 6 - 4 9 B. Ribes-S. Gràcia 3 0 - 79 Sant Andreu-St Fruitós 74 - 70 Sant Gabriel-B. Horta 5 4 - 39

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Sant Just 4 4 0 293 191 8 S. Gràcia 4 3 1 249 144 7 Sant Cugat 4 3 1 226 199 7 Sant Gabriel 4 3 1 274 208 7 B.Prat 3 3 0 163 143 6 CovesaFord 3 2 1 142 128 5 L'Hospitalet 3 2 1 126 106 5 AD Ronda 4 1 3 204 245 5 St Fruitós 3 1 2 204 164 4 B. Horta 3 1 2 109 131 4 St Andreu 3 1 2 165 230 4 Manlleu 3 1 2 124 142 4 B. Ribes 4 0 4 121 274 4 St Feliu 4 0 4 133 212 4 CBColl 3 1 2 133 149 4

La propera (29 oct.): Prat-L'Hospitalet; Coll-Sant Feliu; St Fruitós-Sant Gabriel; S. Gràcia-Sant Andreu; Covesa Ford-B. Ribes; Manlleu-Sant Cugat; Sant Just-B. Horta.

1a catalana GRUP 2

Gavà-Sant Cugat 21 - 23 Amposta-Sant Fost 2 0 — 18 Parets-Esplugues 20 - 27 Viladecans-Pardinyes 18 - 20

Equip PJ PG PE PP GF GC Pt».

Sant Cugat 4 4 0 0 115 72 8 Esplugues 4 4 0 0 109 84 8

Pardinyes 4 3 1 0 103 76 Viladecans 4 2 0 2 90 89 4 Sant Fost 4 1 0 3 66 86 2 Amposta 4 1 0 3 79 102 2 Gavà 4 0 1 3 85 92 1 Parets 4 0 0 4 76 122 0

La propera (29 oct.): Gavà-Amposta; Sant Fost-Parets; Esplugues-Viladecans; Sant Cu-git-Pardinyes.

-WÈW^MSMM

m 1a divisió B GRUP1

Sicoris-Sant Andreu 3 — 5 SantVicenç-Prosperitat 2 - 2 Olímpyc la Floresta-Sant Just . 1 0 - 5 Rubl-Tallers Cortada 2 - 5 L'Esclop-Barça 3 - 2 T-2 Gràcia-Ligton 5 - 3 Ripollet-Maristes 4 - 3

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Ripollet 3 2 1 0 13 11 7 T-2 Gràcia 3 2 0 1 16 12 6 Ol.laFtoresta 3 2 0 1 15 12 6 SantAndreu 3 2 0 1 11 10 6 Prosperitat 3 1 2 0 13 9 5 Rubí 3 1 1 1 13 12 4 Maristes 3 1 1 1 11 11 4 T.Cortada 3 1 1 1 11 11 4 L'Esclop 3 1 1 1 4 4 4 Barca 3 1 0 2 7 8 3 Sícoris 3 1 0 2 12 14 3 Sant Just 3 1 0 2 8 16 3 Ligton 3 0 2 1 13 15 2 Sant Vicenç 3 0 1 2 10 12 1

La propera (29 oct.|: Sant Andreu-Ripollet; Prosperitat-Sícoris; Sant Just-Sant Vicenç; Tallers Cortada-Olfmpyc la Floresta; Bar-ça-Rubí; Ligton-L'Esclop; Maristes-T-2 Grà­cia.

B 1a catalana la Massana-Esp-92 5 — 7 Europees-Sant Cugat 5 — 4 Palamós-Blanesport 4 — 2 Barceloneta-Puig-reig suspès

Arenys Alfa-L'Endroit 5— 5 Epic-Poble-sec suspès Gràcia-C. Sabadellenc 3— 7 Montserrat-SantJoan 5 — 2

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Montserrat 5 4 1 0 34 17 13 Èpic 4 4 0 0 27 7 12 Sabadellenc 5 4 0 1 27 16 12 Palamós 5 4 0 1 20 11 12 Puig-reig 4 3 0 1 15 16 9 Europees 5 3 0 2 21 24 9 Arenys Alfa 5 2 2 1 16 14 8 L'Endroit 5 2 1 2 27 26 7 Gràcia 5 2 0 3 15 16 6 laMassana 4 1 1 2 16 17 4 Esp-92 4 1 0 3 18 24 3 Blanesport 4 0 1 3 7 15 1 Barceloneta 0 0 0 0 0 0 0 Sant Cugat 4 0 0 4 7 19 0 Sant Joan 4 0 0 4 12 26 0 Poble-sec 3 0 0 3 3 17 0

La propera (28 oct.): Esp-92-Montserrat; Sant Cugat-la Massana; Blanesport-Euro-pees; Puig-reig-Palamós; L'Endroit-Barcelo-neta; Poble-sec-Arenys Alfa; C. Sabade-llenc-Epic; Sant Joan-Gràcia.

POLIESPORTIU

La UE Sant Cugat crea un departament de relacions públiques • Sant Cugat.— La UE Sant Cu­gat ha creat un departament de relacions públiques amb la inten­ció de millorar la situació eco­nòmica del club i sobretot fer mi­llores de tipus social. Segons ha explicat el seu cap, l'ex-entrena-dor del sènior B de bàsquet Sito Roque, «es vol aconseguir que els socis del club tinguin com­pensacions pel fet de ser-ho». Per això, segons Roque, per comen­çar, «s'han d'organitzar activitats culturals i lúdiques i descomptes en comerços o altres clubs es­portius». La primera tasca que s'ha de fer des del nou depar­tament «és buscar empreses i fir­mes que vulguin involucrar-se en la vida de la ciutat». Roque as­segura que el club mou prop de 600 esportistes repartits en dife­rents especialitats esportives i els jocs escolars. / CM.

S E G U R E T A T

Caixes | ~ Fortes

Sant Cugat del Vallès, -a 589 17 99

ajudem

mÜions d alumnes, èsàtaíQpaSso8-

' a r t e s per setmana a\ Centre

ifetvtexetdcisa^s d ( e g t a d l .

M'hora d'aprendre

„ uia CAN MORA, 18 Rambla w « "' 1

Ü' * To*s e l s «iveUs • I f * Varietats V****™ ^ a n s 1

.C^bndgeBxan ,

Pft T O \ O M E S

Francesc Mora^.8

Td.589226 4

Tel. 67415 01

. Horaris to^-r™** .Seme p e r f e c t e s *

• «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4

CURS 9 5 - 9 6 # Apreneu adibuUar i

pintor aVo\u • Grups reduís. .Hores convingudes.

• Sordes oe\ pobVe.

Informació © 67A 3186

co^P ofess\onaW.

e\oborQc\òdecumcuW. • D\oQnòs^pskope«ia90^. . ^ c a ò o n s P w e c i o 9 W e s .

. Trastorns ( W ^ * • lkn\quesa'es\v>à.

f»»fr*«»

TALLEDA RlCOMA

E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...

3> . * t

SANTCUGM

n x i .ea,ff.cou. I

• Murts-- Accés unWersVtat.

- Gradua* escolar.

-Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors

exrraesco\ars

cT Wítf

estudiar

PREMIS TARONJA I LLIMONA 2 9 . Divendres, 27 d'octubre de 1995 FESTA D E TARDOR D E SOL I AIRE

Montserrat Juvé guanya el Premi Taronja, mentre que els serveis tècnics de l'entitat municipal descentralitzada guanyen el Llimona, que organitza l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.

La Urbanització Sol i Aire, de Sant Cugat, va celebrar la seva primera festa de tardor diumenge passat. Els veïns van fer una recollida de deixalles a la zona forestal que envolta el barri.

LA VIDA SOCIAL

Els nens van aprofitar la marxa per gaudir de la natura. Foto: XAVIER LARROSA.

L'alta participació i la bona organització, claus de l'èxit de la Marxa Un total de 1.130 parelles van prendre la sortida a la plaça de Barcelona, davant la porta del Club Muntanyenc

RAMON LUQUE H Sant Cugat.— La 37a edició de la Marxa Infantil del Club Muntanyenc Sant Cugat, ce­lebrada diumenge passat per la serra de Coll-serola, va ser tot un èxit. La bona organització,

que va fer que tot es desenvolupés amb normalitat i sense cap incident destacable, i l'alta participació de marxadors i acompanyants van ser les claus d'una gran jornada. En total, unes 4.000 persones es van aplegar a l'esplanada de la Masia de

Can Coll, lloc escollit per l'organització per fer l'aturada del dinar. Com a únic fet anecdòtic destacable, només cal assenyalar algunes tor-cedures, petites rascades i picades d'abella que van patir alguns participants i acompanyants.

Eren les 9 en punt del matí del diumenge 22 d'oc­tubre quan l'Ainoa i l'Anna, parella que portava el dorsal número 1, prenien la sortida de la plaça de Barcelona en direcció cap a la rambla de Can Mora i el carrer Sant Eduard per endinsar-se a la serra de Collserola pel camí del Club Natació. Moments abans, el director general d'Esports de la Generalitat de Catalunya, Fidel Sust, ha­via tallat la cinta que obria oficialment la prova. Sust va estar acompanyat per la ti­nent d'alcalde de Serveis Personals de l'Ajuntament, Àngels Ponsa, pel regidor d'Esports, Xavier Figueres, i pel president del Club Muntanyenc, Ramon Pros.

En total, 2.260 nens d'entre 7 i 14 anys, que formavan 1.130 parelles inscrites, van prendre la sortida, que va durar gairebé dues hores.

Poc després de la sortida, hi havia el primer control neutralitzat. Era situat a La Pedrera, lloc escollit pels or­ganitzadors per fer l'esmor­zar. «Portem un suc i un entrepà amb una cosa llarga de xocolata a dins», aquest era el tiberi que el Kïlian i la Marina duien dins la motxilla per agafar forces a La Pedrera per continuar la caminada. Aquesta parella, estudiants de primària del Liceu Francès de Barcelona, estava il·lusionada. De fet, era la primera vegada que feien la Marxa i els feia mol­

ta gràcia participar-hi. Des d'allà fins a l'arribada encara els quedaven més d ' l i qui­lòmetres de caminada. Els primers, la pujada fins a la urbanització Sol i Aire, se­rien els més durs. Un cop arribats a Sol i Aire, als marxadors els esperava un merescut descans per tal d'a­frontar amb garanties la baixada que els portaria fins a Can Coll passant per la tradicional Masia de Can Borrell. Només faltaven deu minuts per a les dotze quan la primera parella va passar el control d'entrada del di­nar. La Marxa va anar a un ritme molt ràpid. Els ma­teixos organitzadors es van mostrar una mica sorpresos. «La Marxa aquest any passa

per camins més amples que altres vegades i aquest pot ser el motiu del ritme ràpid i de la fluïdesa dels controls, que no s'estan col·lapsant amb llargues cues.» Aquesta era l'explicació que donava per la rapidesa de la prova Francesc Carbó, un dels or­ganitzadors.

Visites a la Masia

Can Coll va ser un lloc ideal per dinar. Entre par­ticipants i acompanyants, unes 4.000 persones es van aplegar a l'esplanada de la Masia. Les dues hores de neutralització van ser apro­fitades per algunes persones per fer una de les visites comentades en grup que cada cap de setmana orga­

nitzen els responsables de la Masia. Quan faltaven deu minuts per a les dues, van sortir d'aquest indret les pri­meres parelles. Després de passar pel Pi d'En Xandri, la parella amb el dorsal nú­mero 2, l'Alfredo i el Cad-mo, van fer entrada a la pla­ça de Barcelona, a 1/4 de 4 de la tarda. Dues hores i un quart després es va do­nar per tancada la 37a edició de la Marxa Infantil de Re­gularitat. Ara només cal es­perar les classificacions i els premis. Segons el calendari facilitat per l'organització, el dia 3 de novembre es faran públiques les classificacions i el dia 12 s'entregaran els trofeus, durant la celebració de la festa de tardor.

L'orquestra la Vella Dixieland actuarà a Mira-sol per la castanyada • Sant Cugat.— Coincidint amb els dies de celebració de la castanyada, amb motiu de la vigília de Tots Sants, l'Ajuntament i els districtes han organitzat diverses fes­tes. La Vella Dixieland, que tindrà com a teloners el grup Smiling Service, n'és l'estre­lla més destacada. La famo­sa orquestra actuarà aquest dissabte a partir de dos quarts d'onze de la nit al casal cultural de Mira-sol, en un acte organitzat per l'Associació de Veïns. Però també es preparen altres fes­tes. Dimarts que ve, dia 31 d'octubre, i a les 6 de la tarda, és previst que comen­ci una castanyada a la plaça d'Octavià amenitzada pel grup El Sac de Gemecs. Du­rant la festa, organitzada per l'Ajuntament, hi haurà mú­sica, ball i animació. Pel que fa a la Floresta, a les 7 de la tarda és previst l'inici d'un seguit d'activitats organitza­des per l'Associació de Pro­pietaris i Veïns del barri a la plaça de l'Estació. La festa inclourà un taller de pane­llets i d'infusions d'hivern, una fira d'artesania, música i ball. Finalment, el Centro Popular Andaluz de Sant Cugat també celebrarà di­marts la seva pròpia festa de la castanyada. Com sem­pre, els balls, les cançons i els menjars típics de la cultura andalusa animaran aquesta festa, que és previst que s'iniciï a les 9 del vespre a la seu del CPA. / R.L.

Celebració de la Setmana de la Gent Gran de Sant Cugat • Sant Cugat— Amb l'ob­jectiu de fomentar l'inter­canvi d'activitats entre els casals d'avis de diferents po­blacions, es va iniciar dilluns passat la Setmana de la Gent Gran, organitzada pel Casal de la Gent Gran de la ciutat. Un representant de l'acció cívica de la Generalitat de Catalunya i la regidora de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament, Sílvia Flury, van ser els encarregats d'i­naugurar oficialment les jor­nades. Concursos de petan-ca, espectacles fets pels ma­teixos avis, concursos de bi­llar i actuacions de cant co­ral han estat algunes de les activitats realitzades fins ara. A les 7 d'aquesta tarda es farà una actuació del Ca­sal Jaume Nualart de Cor­nellà. Per demà a les 6 de la tarda està prevista una actuació de l'Esbart Sant Cugat. Diumenge acabaran

les jornades sutiJo ei repar­timent de premis a les 11 del matí, un aperitiu i un ball de bastons del grup de bastoners de l'esbart, al mig­dia, i un ball amb orquestra,

- a la tarda. Totes les activitats es desenvoluparan a la seu de l C a s a l de la G e n t Gran. / R.L.

30 APUNTS

ELS 4 CANTONS ' Divendres. 27 d'octubre de 1995

L ' A L B U M i xxx\ [[Mana Infantil de Regularitat

ELS DARRERS PREPARATIUS

Milers de pares es van concentrar diumenge, a primera hora del matí, a la placa de Barcelona per presenciar la sortida dels seus tïlls, participants en la 37a edició de la Marxa Infantil de Regularitat del Club Muntanyenc Sant Cugat. Abans, però, el pares van compro­var les motxilles dels nens per tal que no hi faltés res i per posar a punt els darrers prepara­tius i donar els últims consells. Era important portar les provisions suficients per aguantar bé els gairebé 14 quilòmetres de ruta per la serra de Collserola que esperaven els marxadors.

bis nens amb els dorsals més alts van haver de esperar, amb impaciència, una bona estona abans de prendre la sortida des de la plaça de Barcelona. Alguns miraven, a través de les tanques de protecció, com agafaven el plànol

L de ruta els seus companys i sortien somrients en direcció cap a la rambla de Can Mora i el carrer Sant Eduard per endinsar-se en el bosc.

El director general d'Esports de la Generalitat de Catalunya, Fidel Sust, acompanyat de la tinent d'alcalde de Serveis Personals de l'Ajuntament, Àngels Ponsa, del regidor d'Esports, Xavier Figueres, i del president del Club Muntanyenc Sant Cugat, Ramon Pros, va ser l'encarregat de tallar la cinta i donar la sortida oficial a la 37a Marxa Infantil de Regularitat.

Jww*

La parella formada per i Ainoa i l'Anna va ser l'afortunada, en eJ sorteig fet per ordinador, amb el dorsal número 1 de ia marxa, i jjer fast van ser les pri­meres a prendre la sortida. A les 9 en punt del matí, w b «te assistents a la plaça de Barcelona van fer un compte enrere en veu alta i l'esSeÉS d'enguany de Ja marxa es va posar en moviment. --.- ''< %*$&*&«'*•

l Poc després de prendre la sortida, els participants van arribar al control J numero 4, el de la Pedrera. Asseguts en una esplanada, tots els participants

la marxa van disposar d'una neutralització de vint minuts per fer J'esmorza prendre forces per continuar la caminal f*-1-*- I Una de les novetats de la marxa d'enguany

de parada. En les edicions anteriors, es i lletres i per megafonia es cridava la que es van penjar uns cartells amb l'hora de . nens havien de mirar el rellotge per saber

sortides dels controls

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 APUNTS 31

L' A L B U M m XXXVII Marxa Infantil de Regularitat

i.és,ya voler perdre l'edició de la marxa d'engsany. A banda detegmicipasis oficials, IJMjJs #1 espectadors i acompanyants curiosos. Ftns i fot eis goaice van voler ser-hi S JF«lftifer costat als marxadors durant bona part del recorregut &*Jarg del camí era

; muntades a cavall, a peu o ea bicicleta que taa&btMHt vas voler perdre > de la marxa. Malgrat tofcaoUs vajwiecidir d ^ ^ b - s e fins a can

i provocar un petit col-lapsfra la cwfttfttt d*HqiriHHfeftfanyoIa,

tt que el recorregut de la Marxa varia cada any, hi » emblemàties per on sempre passa. Al llarg del el Pi d'en Xaadri ba contemplat com passaven de nens pe lmvosm. L'edició d'enguany no ha •"s excepció, ftecisànient, un dels objectius de la

que els P^ÉÉMOts i els acompanyants coneguin forestal de Sant Cugat.

estat una de j » ^ ràpiiKfcla història. A 2/4 de 4 ala plaça de B » ^ b f * ^ que j ^ v a d dorsal la pnmera a pua» el darrercoStror. <£p a V4 deóva >i es va donar per tancada la mesa. Els camins amples van permetre que els nens anessin fciça & ^ ^ P

I PER ACABAR, EL DESCANS

Milers de persones es vas concentrar a.. ^•Jjf^mbada. Entre els nens participants hi

*~" de córrer i fer el trapella jugant a la amb els regals que els havien donat i

cosa, pensar en la 38a marxa. Fotos:

32 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995

LA R A D I O G R A F I A , i ssociació Amics de Ràdio Sant Cugat

( onstilucio de 'Associació Amics de Radio Sani C ui:at, cl l(i d'abril de 1993, als locals del caiici S;nu Jordi. Hdiuons del premis Santcugatenc de l'Any 1492 i 1993, que es van celebrar, rcspectivamcíil. a la l nio Santcugatenea i al Teatrc-Audi'oi; d,. la nostra població, lotus: ARXIU AMICS DE I A RÀDIO.

I.'Associació Amics de Ràdio Sant Cugat va néixer l'any 1943 amb la voluntat de dinamitzar tot un seguit d'iniciatives a l'entorn de l'emissora i al mateix temps donar-li suport des de la societat civil. Feia poc que havia passat a dependre de l 'Ajuntament de Sant Cugat en el mare de l 'OAMCIC. La seva principal activitat és organitzar els premis Santcugatenc de l'Any, si bé també han anat fent activitats obertes al poble, com participar en la Festa de Tardor i organitzar un concert per Nadal.

Potenciar la ràdio des de la societat civil L'Associació, fundada el 1993, està integrada per oients, anunciants, col·laboradors i treballadors de la ràdio

IRANCLSC C'ARHO I Té poca història en el marc de les entitats de la nostra població. La seva fun­dació data del 16 d'abril de 1993. Segurament si Ràdio Sant Cugat no s'hagués con­vertit en municipal l'asso­ciació no hauria existit. I és que el 1992 l'emissora va passar de ser privada a de­pendre de l'Ajuntament de Sant Cugat sota l'Organisme Autònom Municipal de Co­municació i Informació Ciu­tadanes. «Es tracta de re­

colzar les tasques que fa la ràdio des del punt que la societat civil segueixi dina-mitzant una emissora d'àm­bit municipal», ha comentat Ramon Grau, president de l'entitat.

El seu local es troba al carrer Sant Jordi. 5. el ma­teix lloc on està situada la ràdio. És on es troba la junta de l'associació, sobretot quan cal organitzat l'edició dels premis Santcugatenc de l'Any, ja que és per aquestes dates quan l'associació te­

més feina. No arriben als cinquanta socis, si be el ma­teix president reconeix que tampoc no han fet una cam­panya de captació. La quota que paguen és de 2.500 pes­setes anuals, que es consi­dera més aviat simbòlica i de suport a la ràdio. Tothom que se'n vulgui fer pot acos­tar-se als locals, al matí o a la tarda, i omplir la butlleta corresponent. D'aquesta manera es disposa del carnet «Amics de la Ràdio» i es pot tenir informació de pri­

mera mà dels programes de la ràdio, es pot assistir a espectacles amb descomptes i es té preferència en ac­tivitats organitzades per l'e­missora. Els ha preocupat que des del primer dia l'en­titat i la seva junta tinguessin una àmplia representació dels treballadors i col·labo­radors de la ràdio amb el seu director, unes persones que representen els oients i un altre grup que és la veu dels anunciants. Tres col·lectius que han de per­

metre dinamitzar i criticar de forma positiva les tasques que duu endavant la ràdio. Encara no fa un any van dirigir cartes a l'Ajuntament i a la Generalitat pel pro­blema de cobertura que la ràdio tenia en diferents in­drets de la població. És un de tants aspectes que els preocupen i que tracten pe­riòdicament.

Amb el temps han volgut obrir-se a la població a tra­vés d'activitats més generals o d'altres oirganitzades amb

mitjans de comunicació lo­cals. En les darreres edicions han posat una parada en el marc de la Festa de Tardor. on, com moltes altres en­titats, es donen a conèixer als santeugatencs. I el 26 de desembre de l'any passat, conjuntament amb els 4 Cantons i l'Associació Or­questra Sant Cugat, es va organitzar un concert al Teatre-Auditori de Sant Cu­gat amb la participació de la Jove Orquestra Sant Cu­gat. La idea és continuar fent-ho cada any.

Una associació que no té entitats semblants a la resta del país, si bé a Matadepera es van crear el premis Ra­mon Peris a través d'una as­sociació que vol estimular i premiar programes diver­sos en l'àmbit de les ràdios del país. Un d'aquests, el d'aportació cultural, el va guanyar el 1994 el programa Vallès sense fronteres de Rà­dio Sant Cugat.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 APUNTS 33

LA R A D I O G R A F I A " Associació Amics de Ràdio Sant Cugat

A dalt, santcugatcncs a tota una trajectòria els anys 1992 i 1993, en les persones de Jaume Sàbat i Miquel (abanas. Grup de Fila Zero recollint el guardó el 1992 i Susana Griso presentant el premis del 1993. Sopar de l'edició de 1992 a la Unió i concert de Nadal ofert per l'Associació el 1994.l-otos: ARXIUS 4 CANTONS, TOT SANT CUGAT i AMICS DE LA RÀDIO

L'Associació organitza els premis santcugatencs de l'any FC.

• La principal tasca de l'As­sociació Amics de Ràdio Sant Cugat és organitzar l'e­dició dels premis santcuga­tencs de l'any. Des del 1982, data de la seva instauració, l'organització va recaure di­rectament a la ràdio, que va deixar de fer-ho del 1986 al 1989, període en què va restar tancada. Inicialment es va instaurar un sol premi per passar a dos guardons a partir del 1984. No ha es­

tat, però, fins al 1992 en què els premis han agafat més prestigi i s'ha volgut do­nar-hi un caire més plural i de més pa r t i c i p ac ió . Aquesta és la filosofia que ha agafat l'Associació, que s'encarrega de la seva or­ganització des de l'edició del 1992. Des d'aquest any s'ha volgut considerar que fossin 10 entitats o persones que durant l'any s'han destacat per algun aspecte cultural, esportiu o social que es fes

per Sant Cugat o des de Sant Cugat. També des d'a­quest any s'ha volgut ho­menatjar per la seva globa-litat la trajectòria de per­sones que s'han vinculat i fet la seva vida pel poble. El 1992 es va premiar el mestre pastisser Jaume Sà­bat i el 1993, l'artista i poeta Miquel Cabanas Alibau. Pa­ral·lelament aquesta distin­ció també la vol recolzar l'A­juntament i fa una distinció especial a la mateixa per­

sona. A cada persona o entitat

guardonada se'ls dóna una figura escultòrica del gall del monestir que ha dissenyat en plata i marbre l'artista local Josep Maria Sancho. A part reben una aportació econòmica que inicialment patrocinava Kepro i aquests darrers anys ho fa Cinesa. La primera edició organit­zada per l'Associació es va fer al teatre de la Unió Sant-cugatenca. Amb una sala

ben plena i en un ambient familiar, Fila Zero, Vicenç Trius, Josep Barbeta, Vallès Sense Fronteres, ASDI, Montserrat Rumbau, Club Esportiu Valldoreix, Esbart Sant Cugat i ITJRE de la Floresta van obtenir la dis­tinció que representants de les entitats van rebre en nom dels associats. Ja l'edició del 1993 es va fer al Teatre-Au­ditori de Sant Cugat, on per­sones que havien treballat a Ràdio Sant Cugat i en

l'actualitat estan en altres mitjans de comunicació es van encarregar de nomenar els guardonats en les per­sones o entitats de Josep Ferré, Històrics de Sant Cu­gat, Grup de Joves de la Colònia Montserrat, Revista GAUSAC, la Comissió At­lètica de Curses, Comissió Any Miró, Balls de la Unió, Júnior FC, Grup de Joves de la Parròquia i Santiago Jové i les persones que tre­ballen per Bòsnia.

34 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 27 d'octubre de 1995

LA VIDA SOCIAL

La Urbanització Sol i Aire celebra una festa de tardor ecològica Aymerich anuncia la legalització d'habitatges

RAMON 1 l OLI

• Sol i Aire. 1 Is veïns de la Urbanització Sol i Aire de Sant Cugat van celebrar diumenge passat la primera l'esta de tardor del barri, l.a testa va tenir un caire ecològic. Durant la jornada, els veïns van fer una recollida de deixalles per la /ona forestal del barri. A mes, l'alcalde Joan \ \ mci ich va inaugurar el local del ( i rup d'Auloprotccció de Sol i Aire. on va anunciar la legalització d'alturns habitatucs.

I.a festa de tardor de Sol i Aire va comentar diumen­ge passat a les 9 del mati. amb la neteja del bosc feta pels mateixos veïns. Segons Alex Casademont, president de l'Associació de Propie­taris i Veïns de Sol i Aire. "l'objcctiu inicial de la festa era un altre, però finalment vam decidir netejar el bosc i donar-li un caire mes eco­lògic-. Una de les preocu­pacions expressades pels veïns va ser la legalització

tic 45 habitatges de la ur­banització. on nies del NI per cent dels propietaris hi viuen durant tot l'any, l'n aquest sentit, l'alcalde Joan Avinerich, que va assistir a la celebració de la festa, va deixar clar el seu interès per­què la legalització -arribi aviat». Per l'alcalde, aquesta legalització «forma part del conjunt d 'ac tuacions que l 'Ajuntament vol dur a ter­me al barri» i que fins ara s'han traduït «en el suport

l.'alcalde Aynieiich v.i inaugurar cl nou local cle 1 Cinip d'Autopiotecció. 1 nio: XAVIt:.R 1.ARROSA.

al Grup d 'Autopiotecció per evitar incendis i l'acord amb la companyia Saur perquè tots els habitatges de la ur­banització tinguin aigua a casa». Fins ara. aquestes ca­ses havien de dependre de

dipòsits propis per garantir l 'aigua a la urbanització. Alex Casademont va dir, re­ferint-se al tema de les le­galitzacions. que «això serà un pas important que do­narà seguretat jurídica als

propietaris». La festa de tar­dor de Sol i Aire es va acabar amb un aperitiu i un dinar de germanor, en el qual van participar la major part dels veïns de la urbanització sant-cugatenca.

S'allarga el termini del concurs de poesia satírica U Sant Cugat.— El període per presentar treballs al con­curs de poesia satírica de la festa de tardor d'enguany s'ha allargat fins al K de no­vembre. lils poemes, que han de constar de 20 o 30 versos, es poden lliurar a la Casa de Cultura i poden estar escrits en català o en castellà. Han de centrar-se en el passat, el present i el futur de la festa de tardor. en un to irònic, lin total. la comissió organitzadora de la festa ha previst lliurar tres guardons als millors treballs i un diploma a tots els par­ticipants en el concurs. D'al­tra banda, la comissió ja ha assegurat que el dia 11 de novembre la festa de tardor retrà homenatge al despa-regut artista valencià Ovidi Montllor. Aquest memorial serà una de les activitats es­trella de la festa i és previst que hi participin un ampli ventall de personatges cè­lebres de la Nova Cançó catalana. ; R.L.

H [-: S T A i : H A N T

La Nansa

: Fregidoria-Marisquena

C r a Sabadell, 47-C8151 7ubi

Telèfons 6<? ' '• 52

a Santa Engràcia, 15 Te). 589 29 71 OBI 90 Sant Cugat del VaHès

Ctra.de Rubio Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52

K l i S T A l ' R A N I " KM/ZI -RIA

PANXACONTENTA Passen: Olaham.1. h'l • San! CULUI

T o l . 58M Oft (>7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

O N MENJAR

SANT CJGA* 3 FI

RESTAUHANTCANEDO XERCAVINS RESTAURANT CAN OLIVÉ REST. ELVIEJOROBLE REST. RANCHOELPASO MASJANER LA PONDEROSA LA NANSA MACXIM ELPORTALET LA PALTA CAN AMETLLER CHEZPhILIPPE CREP RESTjCANTINA EL MEXICANO LA GRANJA SNIPPERS BOKATAS GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CA L'ÀVIA MESOMENVS BAR RESI CL MOLÍ CAN BARATA LACARBONERlA LA CANTONADA EL TAST REST PANXACONTENTA PARADA I FONDA BRASERIALABOLERA BAR RESTAURANT EL MESÓN BRASERIA DEL MERCAT VELL BAR REST. CASABLANCA CERVESERIA ILSICILIANO CAPITAN COOK CUGAT CAFÈ LA PASTA BOIXA TY-BIHAN MINIGOLF BAR MGSC CASINET RESTAURANT VALL D'OR RESTAURANT MAS ROIG

et Lleó, XIII ctra. Cerdanyola, 9. Sart Cugat av. Flor de maia. 122 cl Altamira. 36 Ci Pas Estació, 15 c/Guadalajara, 14 tí Victòria, 16-20 ctra. Sabadell. 47 C; Guatlla. 20 - Els Avets pi del Dr Guarciet, 14 rambla Can Mora, 24 Ci' Cam> can Ametller, s.-p plaça Pep Ventu'a, 5 cl Valldoreix. 68 cl Endavallada, '0 Cl St. Antoni-plaça Barcelona cl Enric Granados, 7 piaça Hospital 35-37 Plaça Augusta, 2 0/Sant Anton, 13 c/ Elies Rogent, '4 plaça Pep Ventjni 3 ctra. Rub a Sabaté! k'n ' -3 3333 cl Vila. 8 piaça Monestir, ' ei Alfons Sala, 9 pg. Olabarna, 69 rbla. Can Mora, s r Cl Baixada de I Alaa, 2ü plaça Octavià, 5 plaça Pere San. t. oi Sabadell, 47 plana Hospital, 5 pi Lluís Millet, 1 Av Torreblanca 2-8 oui 4 Cy Altons Sala, 24 Cl Indústria, 27 Cj' Santa Engràcia. 15 Camí Can Ganxet, 4," rambla W Jacint Ver 1;II;L>.-- 'ó : Plaça Mas Raig, 4

692 24 24 58C 31 29 58C 68 39 69' 73 55 674 38 03 674 23 15 589 25 7' 6-99 1152 699 55 58 533 54 68 589 50 11 3'4 9' 51

674 9A84 675 28 26

569 18 25

675 52 46

6/5 31 41

359 '5 72

5d9 64 92

674 05 85

589 38 23

589 17 40

657'96 52

675 14 51

3Ó4 23 32

o9 15 02

35966 07

389 26 97

'•'4 '6 75

• ,'4 ' j 47

669 52 40

674 53 07

675 28 52

589 61 61

675 36 54

575 '5 03

675 14 02 r-69 29 71

569 50 83

674 li 41

Qfcp!?*

Carn a la brasa i caíçots Brasena, rostit, banquet Cuma de mercat Peix i marisc Cuma catalana, banquets Cuina variada Brasena Paelies, nansc, "regid. Menú, degustació Pizzera. cuirs cs'aana Frankfurts Cu na mercai CJ na francesa,1 ment Ciar Oeps. entrepans Cuina i musica autentica Cuina casclana Brasena Entrepars especial Esmorzars/tapes casolanes Cu-na caialan/Titetriac Wexica-menL català Menú Ciar.: prod iberc Cargol laL·na.'arros negre Tapes caso'areS; tocades Creps, arran ces rïeous Mar.se, i renj, cjma mera Cuira de mercat Cuira ca'.alana La nostra esp es qual't Braseria i cuina de r,ex. Calçotada Braser a Cervesa d importació i Cuira coícrial Meru diari Pizzena, cepena Oepena bretona Carn a la brasa, tapes Meni. d.ari en'/epans Dies festius üjíet lliure «ai ertr^Ljl d I L -iod

Dijous tancal excepte festius

Obert tota la setmana Tancat dium. nit i dili. no festius Tancat dimecres tarda

Tancat dimarts nit i dimecres Tancat diumenge Tancat diumenge-dilluns tarda-nit, Obert tots els dies Especialitzat en oacalla Tancat diss. migdia i d um,

Diumenge i fest. obert a partir 18h Obert de 8 a 10 nit Servei de bar Obert ai migdia

Obert cada dia Repartir a partir de les 12 b Obert tot el dia Dilluns vespre tancat Tancat diumenges nit

Obert tot el dia

menjar basc Obert tots els dies Karaoke Tancat dilluns Menú de dimarts a dijous

Obert tota la setmana

'jncat diumenge nit

^PARADA/ R ) N lJA.tr

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla ( 'an M o r a , s/n

(181 "I I SANT CUGAT DEL VALLÈS

« . ^ i ^ T e l - 5 8 9 26 9 7

a 10 JHesón

Tota una tradició PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47,589 27 02

SANT CUGAT D a V A U l S

LA ftR.WQlA

DEL MLPCAT VELL PI Pere San, 6 • Tel. 569 52 40

08190 SANT CUGAT Horari de 7 a 24 h

Mercat Pere San

Parada 306

Sant Cugat del Vallès

,CURANT i 6.

( -\S-\ f l l M I M i L'ANY lth4

«ft l I i\-\ t 4 Ml 4 \ - \ i

SAU) l'IK -\ H4\ l )l,f Js ;

Pis íitodó, 15-TeL674 38 03

08190 LA FLORESTA (Sant Crçot <tó VaHès)

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 APUNTS 35

LA VIDA SOCIAL

Premi Taronja per a Montserrat Juvé i Llimona per als serveis tècnics de l'EMD Un centenar de persones van assistir a l'entrega de guardons organitzada per l'Associació de Propietaris i Veïns

RAMON LUQUE • Valldoreix.— L'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix va entregar divendres passat els tradicionals Premis Taronja i Llimona. Els assistents al sopar d'entrega de guardons van

Montserrat Juvé va gua­nyar el guardó dolç i els serveis tècnics de l'Entitat Municipal Descentralitzada, l'agre dels tradicionals Pre­mis Taronja i Llimona que organitza cada any l'Asso­ciació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Aquesta va ser la decisió dels vots del centenar de persones que van assistir al sopar d'en­trega de guardons celebrat divendres passat en un co­negut restaurant de Valldo­reix. Montserrat Juvé, dona de Jordi Cufí —president de l'associació organitzadora de Tacte—, va aconseguir 31 vots i va guanyar el Premi Taronja amb avantatge so­bre Sílvia Alberich, poetessa i darrera pregonera de la festa major de Valldoreix, que va ser segona, amb 20 vots. Els serveis tècnics de l'EMD van guanyar el Premi Llimona per àmplia majoria, aconseguint 51 vots. Mont­serrat Juvé es va mostrar satisfeta de l'obtenció del premi, però va demanar «més col·laboració per part

decidir que Montserrat Juvé fos la guanyadora del Premi Taronja i que els serveis tècnics de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) fos­sin els guanyadors del Llimona. El president de l'EMD, Jaume Santmartí, va ser l'encarregat de

recollir el Premi Llimona en representació dels serveis tècnics de l'administració que ell dirigeix. L'acte de lliurament també va servir per entregar els premis del trofeu de petanca Jaume Duran que es va fer durant l'Aplec de la Salut.

Montserrat Juvé, en el moment de rebre el Premi Taronja, mentre Jaume Santmartí s'esperava per recollir el Llimona. Foto: JA. MULA.

de tothom en les tasques que fa l'Associació de Propieta­ris i Veïns». Jaume Sant­martí, president de la Junta de Veïns de l'EMD, va ser

l'encarregat de recollir el Premi Llimona en nom dels serveis tècnics d'aquesta ad­ministració. Santmartí va dir: «Recollir un premi, en­

cara que sigui el Llimona, sempre és un motiu de sa­tisfacció.» El president de l'EMD va defensar els ser­veis tècnics dient: «El meu

equip de govern encara fa poc temps que és en el cà­rrec i, per tant, no és mo­ment de fer balanç de la gestió feta perquè és aviat.»

Dos periodistes de RSC presenten la festa de la UAB • Bellaterra.— Jofre Llom-bart, de l'equip d'informa-tius de l'emissora municipal, i Mike Ribalta, responsable de programes i relacions ex­ternes, van ser els dos pe­riodistes escollits per l'or­ganització per presentar la festa major 95 de la Uni­versitat Autònoma de Bar­celona, celebrada divendres passat. Llombart va ser l'en­carregat de presentar totes les activitats festives del ma­tí. Entre aquestes va des­tacar la presentació, que va fer de la pregonera d'en­guany, la periodista i advo­cada Magda Oranich. Jofre Llombart també va anunciar l'actuació de la colla cas-tellera de la universitat, el concert del grup Tradivà-rius, la sortida de la gim­cana, el recital del cor de la UAB, la ballada de sar­danes i la paella gegant. Per la seva banda, Mike Ribalta es va encarregar d'anunciar totes les activitats de l'Es­cenari Boig fetes a la facultat d'Econòmiques. L'assistèn­cia de públic a tots els actes va ser massiva. La festa ma­jor 95 de l'Autònoma es va acabar divendres a la nit amb un ball de diables que va fer la colla del barri de la Verneda, del districte de Sant Martí de Barcelona, i amb un concert de rock and roll i blues que va fer el grup Riders Rhytm and Soul Band, a l'escenari de la Fa­cultat de Ciències. / R.L.

CLÍNICA DENTAL - Dr. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FUAYREMOVIBIE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

MUTUALIDADES Rbla .Ra>otd loda ,20 - l r3o

Tel. 674 72 16 Sant C u s * 3ei4i*e«roTun» por lat tonWi

iuia wl èdica ^p tfi »|i •§• "^ T" t t T "§• t "I" •§• 4*

Gabinet — ' mèdic-quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

GIMNÀS BIOCK

(/«os*, i7·EmuMra$T. Amoni, n Tel. 589 53 48

Cirurgia

• DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat « 5 8 9 4 7 0 0

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina Interna, laserterapia Santiago RusiAof, 2, entol. 1a. Sant Cu­gat V 6 7 4 1 5 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 26-27, 1 r 2a. Sant Cugat. V 58913 07

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc

C/Villa, 49. Sant Cugat 9 6 7 4 4 8 72

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, geriatria. ASC, AGRUP, MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8,3r 10a. Sant Cugat v 589 39 26 « 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili-mútues. Major, 36,2n. Sant Cugat. « 674 00 25

Odontologia

• C E N T R E D E N T A L I Q U I R Ú R ­GIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat «569 00 00 F«x 589 03 13 _ _ _ _

• DR. CARLOS ROSSETD Odontologia nens i adults Flota. FNbatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat «6747216 _ _ _ _ _

• DRA.LUZONOO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i or­todòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cu-gat « 6 7 4 0 5 06

• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magi, 22, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 2 3 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat « 5 8 9 5 1 0 6

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen­guatge i aprenentatge Q Villa. 5-7.1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingu­des Rbla. Rlbatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat « 674 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-QOULA PFAFF. Pediatria. Santos, Caja Salud, Agnjp. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22, 1r 1a. Sant Cuga t« 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat » 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia

• C E N T R E D E P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la paria. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat « 674 36 73 • CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7,1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 2 1 5

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat « 589 40 51

• M. ANTÒNIA E D U A R D O CAR­DONA Psicologia clinica Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat « 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr . J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S Pulmó i cor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 674 00 25

.wiMirn m • JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingu­des. Francesc Moragas, 25-27,1r2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07

• DR. JESÚS FERNANDEZ BAI-Z A N Toco-ginecotogia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1 a. Sant Cugat « 5 8 9 4 8 08 Particular 674 74 09

• DR. ENRKHJE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterili­tat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 Fax 589 11 45

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previa-sa, Medytec Av Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 589 18 86

• ML . GOZZI DE L A TOUF» ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Policlinic. Sant Cu­gat tt 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Policlinic Torreblanca, 2-8,2a-10. Sant Cugat « 5 6 9 1 6 8 8

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

3a edat

• Torre amb jardí f • Ascensor

' Cuina pròpia

' Bugaderia

Metge

• Infermera • Fisioterapeuta • Personal qualificat

' Capacitat 24 places Perruquera

3 6 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 27 d'octubre de 1995

LA VIDA SOCIAL

Josep Maria \ol vetllar sempre pel Moiicstu Imn J A Ml'l A

Josep M. Balanyà i Verdaguer •El Monestir és part de la nostra vicia eoni a catalans i com a cristians», diu Josep Maria, vigilant del temple des de ja 14 anys

MON 1SI S A N I

• Sant Cugat. Tots els matins, després tic missa de nou. Josep remena pel tem­ple adobant aquelles coses que semblen in t ranscen­dents però que son impres­cindibles per al bon funcio­nament de la par ròquia . Sempre està disposat a do­nar una explicació al visitant encuriosit. La seva barba blanca li dóna una aparença vagament monacal, molt en consonància amb el seu pa­per de vigilant i guia del temple.

( om va començar a fer de vigilant voluntari del Mo­nestir'.'

-Ullant vaig deixar de treballar a la fàbrica de gui­tarres cm van proposar de fer de vigilant als matins. men t r e el temple estava obert. Jo sóc un home que, com a cristià, sem­pre m'ha agradat fer fei­nes per a l'Església i vaig acceptar. Llavors em vaig trobar al Mo­nestir a soles per pri­mera vegada. Va ser un anar coneixent-ho tot a poc a poc. Un anar fent-nos amics, apro­fundint la nostra rela­ció. fins que vaig ado­nar-me que jo. com a català i com a cristià. Icnia al Monest i r el meu cor i una finalitat.»

Com a v ig i lan t . s'ha trobat amb proble­mes. algun cop'.1

«Problemes de ve­tes. no. Només petis in­tents de furt i alguna bretolada sense impor­tància . Alguns roda­

móns intenten treure algun duro de dintre de la caixa de les almoines. Alguns brè­tols joves que en fan alguna de grossa, com els que van disparar un extintor pel forat del pany.»

—A més de vigilar, també fa una mica de tot?

•<Si. jo soc un manetes i m'agrada fer el que puc per ajudar. Si puc canua r una bombeta o adobar un cargol fluix, p e r qué no ho he de fer? Es clar que em vaig fent gran i ja no puc posar-me a fer alguna de­ies feines que vaig fer de bon principi, com pujar es­cales per penjar quadres o carregar ciment per tapar un forat. Faig petites feines de manteniment que són part de la conservació del temple i que. primer el Bat i més

«Sóc cristià i no me n'amago» —Nom: Josep M. Balanyà Verdaguer. —Lloc de naixement: Barcelona.

-Data de naixement: 9 de febrer de 1925. Estat civil: casat. Professió: administratiu jubilat. Uïcinns: -La muntanya i el mun-tanvisme i la política.» I n llibre: / Icira de batalla. d'Ignasi K i e l . . •

l na pel·lícula: «No sóc aficionat al cinema.-

— Ena música: -El cant gregorià, però només en la part estrictament mu­sical.»

—Màxima aspiració: «Saber reacció nar sempre amb el valor de la so­lidaritat cristiana envers els altres.»

tard altres voluntaris, hem fet des de sempre.

-Deu conèixer tots els secrets i les llegendes del Monestir. E.xpliqui'm algun d'aquests secrets.

-Alguns secrets els co­nec i altres, no. Encara hi ha moltes coses per apren­dre. del Monestir. Puc dir-te que no és pas tan llegendari el fet que hi hagi passadissos secrets i túnels soterrats. Re­centment, amb les obres de restauració, han reforçat un dels pilars del temple, ja que per sota hi passava un túnel que afeblia l'estructura. No se sap si era part d'un túnel fet pels monjos com a sor­tida d'emergència o bé part de Ics excavacions que va ler un veí de Sant Cugat a principi de segle, buscant la llegendària gerra d'or, que

segons diuen hi havia amagada.»

—Què opina de les obres que es fan dintre del temple?

—«Crec que ja era hora que s'hi fes alguna cosa. El temple està molt deteriorat, més del que la gent es pensa. Els visitants no s'ado­nen com està. per din­tre. Abans de començar les obres hi havia al­guna esquerda tan gran que es veia la llum del sol a través de les pa­rets. El campanar tam­bé presenta una desvia­ció molt gran respecte de ia vertical. Estic molt content que les obres es portin a terme i pen­so que encara se n'han tic fer moltes més.»

ELS ENTRETENIMENTS

Horitzontals: 1.- Flamejarà i espurnejarà una cosa encesa i agitada al vent. 2.- Irien. Soca de la vinya i per extensió, la planta entera. 3 . - Peça d'artilleria. Ximple. Litre. 4 . - Llatina. Llançar fora de si. Nom de con­sonant. 5.- Relatiu al nas. Nitxo. 6.- Cardinal. Sigla de l'impost sobre el valor afegit. Nom de consonant. 7.- Faig ús de la raó. Adonar-se d'alguna eosa. Prepo­sició. 8.- Mascle de l'oea. Pren­dre noia t.- Sigla del sud. Muni­cipi de la Selva. Homes joves, al revés. 10.- Aparell de pesca. Arrela.

Verticals: 1.- Malfactora. 2 . -Onada. Nom genèric de tot edifi­ci destinat a servir d'habitació humana, de baix a dalt. Ara sense vocals. 3 . - Mata dioica de la fa­mília e les santalàeies de fulles li­neals, flors groguenques de tres tèpals i fruits vermells. Nom d'home. 4.- Emanació de certes substàncies que constitueix llur fragància. Òrgan de l'olfacte. 5.-Pronominal. Nom de dona 6.- Que no va de pressa. Xifra romana que val cinc. Temps suau i tranquil. 7'.- Que priva de l'ús lleis bervi, que fa feble. Xifra ro

ENCREUATS

1

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0

2

' . ' • " • ' . : ' : :

3 4 5 6 7 8 9 10 11 1 i

j

1

]

í i

mana que val cinc-cents. 8.- Sen­se aquesta consonant no veuríem eap joia. Sigla del Centre d'En­senyament de la Imatge. Clap de terra fèrtil i verdejant dis un de­sert d'arena. 10.- Nota musical. Escriptor gallec amb llengua cas­tellana, pare de La família de Pascual Duarle i premi Nobel de Literatura 1989. Vocals de moda. 11.- Tancaran el ramat en el lloc

SIS DIFERÈNCIES

on és recollit el bestiar que pastu­ra al camp o a la muntanya.

iMipcy UV-'OI \oi-Joso S- '6 'V -li'XHlY .-i() -•« JinoK nuucy -• L n | j VAI

•1*3 - 9 a\\,\ '|ÜSTK -'S '-"O .upuiy ] ~'t* 1 P̂ N.' PInO -'£ ^R.) u.~M-nuv -'Z IUI?J.T||IT3OJ ~'\ :s|Riuoziuoq oi.injos

iilRALT

En aquesta sopa hi ]*H.lreu trobar el nom de vuit parts d'un arbre.

ESCACS J. ESCUDER

[T 1 ° I R

] o \ T

L

A

U

R

S

N A S S

C E L R

I A C L

N C A A

Q U P C

T L

A L ç A

A C E N

C S S A

B A R Ç

U R E R

E F S O

L N Ç C C

R O A O O

R T E N D C N O

A B A S S A Ç B

F T C A O N A R

T

E

A

S

S

u E

L

A

R

Les blanques guanyen amb contundència. Hansen-Timman, Moscou, 1994

* ± k ±È±

*e&

- j *

r.^uiuq i'^^- "q|n| ·rçin?ide:i ' p u y : 9 P n l ° S

+Q8Q £ -ücJ. +Q9Q 'Z ' 1 * 1 +H8X I : 9 P n l ° S

POBLE DE LA GARROTXA Centrat per l'església parrcx|uial de Santa Maria del mateix nom.

ESTACA

ja no es (w-1) S'J OK Vf (IRd) \OVXS3 VMHTVd

:opnioç

SOLUCIÓ DIFERENCIES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 APUNTS 37

ELS CINEMES

«Apolo 13» Director Ron Howard. Intèrprets: Tom Hanks, Kevin Bacon i Bill Paxton. Recomanada: apta. Sales: Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • L'Apolo 13 té problemes i és possible que no pugui tornar mai a la Terra. Els astronautes Lovell, Haise i Swigert s'enfron­ten a la terrible realitat. Els tècnics, des de la Terra, intenten guiar la càpsula cap a l'atmos­fera terrestre.

«Braveheart» Director: Mel Gibson. Intèrprets: Mel Gibson, Sophie Marceau i Patrick McGoohan. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat: Rubí Palace 4, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

H Segle XII, el rei escocès mor sense deixar hereu. Els anglesos reclamen el tron. Sir William Wallace, patriota escocès, lidera la rebel·lió contra els anglesos. El rei Eduard envia la seva nora, la princesa Isabel, perquè pacti una treva amb Wallace. Isabel se sent atreta pel guerrer, però ell està molt enamorat de l'a-tractiva Murron.

«Caballero del diablo» Director Ernest Dickerson. Intèrprets: Billy Zane, William Sadler, Jada Pinkett i Dick Miller. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí. I El missatger de les forces del mal, Col·lector, ha de caçar Brayker i agafar-li el talismà que guarda. Aquesta llegendà­ria clau ha anat passant de ge­neració en generació i és molt desitjada pels seguidors del dia­ble. Si la clau arribés al poder de Col·lector significaria la mort de la humanitat i el renéixer de les forces del mal.

«Don Juan de Marco» Director Jeremy Leven. Intèrprets: Johnny Depp, Marlon Brando i Faye Dunaway. Sales: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• S A N T C U G A T

t l U s guantesife Madison ™-7%* S»*Cugat2 MiaÉasdÉwf» 4.00,6.

Sant Cugat 3 Braveheart 4.45,8.15

Sant Cugat 4 Species 4.00,6.10,8.20,22.30

Cala dissabte a les[12.30, sessió goKa V.O.—Sospechosos habítuales

• RUBÍ

Rubí Palace 1 Mientras dormias 4.15,6.25,8.35,10.45

Ruta'Palace 2 Species 4.30,6.30,8.30,10.30

Ruta Palace 3 Hotel y domicilio 4.15,6.16,8.15,10.15

RuW Palace 4 Braveheart 6.00,10.00

RuW Palace 5 Caballero del efiabb 4.45,8.45,8.45,10.45

• SABADELL

Ctneart 5 sales Los puentes de Madison

Mientras dormias

Hotel ydomicüo

El dia de la bèstia

5.00,7.30,10.30

4.00,6.00,8.15,10.30

4.00,6.00,8.15,10.30

4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00.8.15,10.30

Divendres i éssabte, última projecció: 10.45.

Cineart-tres Don Juan de Marco

Drvendres i dissabte, última projecció: 10.45.

4.00,6.00,8.15,10.30

• Un home que afirma que és Don Juan de Marco, el millor amant del món, està desesperat per la pèrdua del seu únic gran amor i, sense trobar cap més sentit a la vida, està a punt de suïcidar-se.

«El dia de la bèstia» Director Alex de la Iglesia. Intèrprets: Alex Angulo, Santiago Segura i Armando de Razza. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

I Un capellà, un heavy i un parapsicòleg van deixant un ras­tre de sang pels carrers de Ma­drid, convençuts del proper ad­veniment de Satanàs durant el Nadal.

«Homicidio en primer grado» Director Marc Rocco. Intèrprets: Christian Slater, Kevin Bacon i Gary Oldman. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Henri Youngt va ser tancat a la presó el març de 1938 i va passar-hi tres anys en una cel·la d'incomunicació de metre i mig d'altura, sol, sense llit, sense llum i, gairebé, sense aire, alimentant-se de pa i aigua. El juny de 1941, poques hores des­prés de sortir d'aquesta cella va matar l'home que ell creia el culpable del seu patiment.

«Mientras dormias» Director: Jon Turteltaub. Intèrprets: Sandra Bullock i Bill Pullman. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Lucy és una noia que viu sola i que treballa de taquillera al metro de Chicago. Un dia salva la vida d'un home que ha patit un atracament i que ha caigut a la via del ferrocarril, i del qual està secretament ena­morada. Quan el va a visitar a l'hospital, ell està en coma i les infermeres la confonen per la seva xicota. Ella no ho nega...

• SABADELL

Egtnpe laborables; 4.20,6.15,8.10,10.30

FWfe:4.15,6.10,8.15,10.30

D&endres i dissabte, última projecció: 10.45.

Montecarlo

Principal

Rambla

Apolo 13

Un passo por las nubes

Braveheart

( • C E R D A N Y O L A

Kursaal 1

Kursaal 2

Kursaal 3

Kursaal 4

Kursaal 5

Kursaal 6

Kursaal 7

Kursaal 8

Kursaal 9

Kursaal 10

Kursaal 11

Brawrwart

DaiÜan de Marco

Apolo 13

Un passo por las nubes

Virtuostty

Homicidio I n primer grado

Todoporuflsueno

EldladeteHbestia

Los puentel de Madison

Mientrasïtemias

Species

4.00,6.15,8.30,10.45

4.10,6.20,8.25,10.50

4.00,7.20,10.50

I 4.00,7.15,10.30

4.20,625,8.30,10.40

5.00,7.30,10.30

4.35,6.35,8.35,10.35

4.30,6.30,8.45,10.45

4.30,6.45,9.00,11.00

4.40,6.50,9.00,11.00

4.10,650,8.40,10.50

5.10,7.40,10.35

4.50,6.50,8.50,10.50

4.30,6.35,8.40,10.40

«Un paseo por las nubes» Director: Alfonso Arau. Intèrprets: Keanu Reeves, Aitana Sànchez Gijón, Anthony Quinn i Giancarlo Giannini. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Quan torna de la guerra, un jove soldat es troba, inespera­dament, amb la filla d'un adi­nerat propietari de vinyes, la qual acorda casar-se amb ell perquè l'ajudi a enfrontar-se al seu parc. Quan les seves pas­sions es van encenent, es troben, sobtadament, enmig d'una ro­màntica aventura, i han de su­perar tots els contratemps per poder estar junts.

«Los puentes de Madison» Director: Clint Eastwood. Intèrprets: Clint Eastwood, Mcryl Streep i Annie Corley. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Robert Kincaid és un fotò­graf professional que ha arribat a Madison County per fotogra­fiar els ponts coberts. Kincaid es perd i decideix dirigir-se a una granja perquè el guiïn. Allà hi ha Francesca Johnson, per a la qual la presència del fo­raster representa una ruptura amb la vida quotidiana.

«Species» Director Roger Donaldson. Intèrprets: Ben Kingsley, Michael Madsen, Alfred Molina i Forest Whitaker.

Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• El 1974 es va enviar, des de la Terra, un missatge a la resta de la galàxia per notificar l'existència de vida humana. Malgrat que només ho sap el govern americà, el missatge té resposta amb l'enviament d'una mostra d'espècimen que, com­binat amb un altre del planeta Terra, crearà un nou ésser, molt més perillós del que ningú es pot imaginar.

«Todo por un sueno» Director Gus van Sant. Intèrprets: Nicole Kidman, Matt Dillon, Joaquin Phoenix i Alison Folland. Sala: Kursaal. de Cerdanyola.

• La màxima aspiració de Su-zanne sempre ha estat ser una presentadora de fama en una cadena de televisió. Quan co­mença a treballar en un do­cumental sobre els joves d'avui en dia. coneix Jimmy, Russell i Lydia, amb els quals estableix una amistat atípica. Suzanne se­dueix el jove Jimmy i aquest és capaç de fer qualsevol cosa per ella, fins i tot matar.

«Virtuosity» Director: Brett Leonard. Intèrprets: Denzel Washington, Kelly Lynch i Russell Crowe. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Los Angeles, 1999. La rea­litat virtual es un instrument utilitzat per la policia. Però els perills que l'alta tecnologia pot arribar a generar són impre­visibles.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafa lch , s/n . T. 589 24 81

2 SO p t e s T O T A L A 1MIT : ("iiK-nu's i Auilitori

s \ D M I . Í Í : \ \ iio\-vis

m\ Ç| SANT CUGAT ESTRENA ESTRENA

4 . 0 0 - 6 . 1 0 - 8 . 1 5 APTA

10.30 4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 13 ANYS

CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès

2a SETMANA

insFl -KNTEShF

MADISON

3a SETMANA

4 . 1 5 - 7 .15 - 10.05 13 ANYS

4.45 - 8 . 1 5 18 A N Y S

©CINESR A l s e r v e i de l 'espectador Pàrking

2 h. graus Dimecres dia

de l'espectador Carnet d'estudiant

universitari £H 52 Carnet

Jove Venda

anticipada

íP>Qfc_|

peruli/on SI* 0*41

PopSuack

38 APUNTS

L'AGENDA

I£LS 4 C A N T O N S ; D i v e n d r e s . 27 d ' o c t u b r e d e 1W5

L A R 0 T A

• K i i d in Sant ( t i ^a t • [)c d i l l u n s ;i d i vendres

de ~ a " ' 0 li ./ ,' ,/••-./••< . , ' , „ , ' . -• .

amb Joan \ ; , l l \e

De ~> ÏM i |H h ./ / cy// dei

nioncsin Ke-. \s\:, d 'ac tua l i ta t

De " ü i a 'i li .not ic ies J a i n

bit _ecnei.il De ') ÍI 1(1 li .

Li l e i a ed ic ió de I i n t u ï m . n i n

.Si»;; ( iigat a\ in. I l u i e i l i p i c

•.ent.it |>el X . i vk I I e l l l c l l v

De H l a 12:4- li .Ptcsdcadio.

L'I Ml.lLÍ.I/IIK' I * - [ \ ! l ^ vle d l -

\ulv!.tei( e ^ iiliclcniíncnt i paí Iieip.iei'i l'i.".e!ilal pe i M.i-nhel Cavnclas De 12 4s a 12 li., Anih molt ,lc cusi, espai de gaMionomia anit» l'ep Blanes. De 13 ,i l.V.ÏÜ h...Síiííí < iii·iit

IWÍÍ, l'intormauu.lonA edi

cio. I dita i piesenta \a ta l i . i I i n a r c v De D ' H a 14 U.J natals I )i r i t l i l i presentat per Xav ie r Casanovas. De 14 a IS h ,1 ni de tarda. Musica suau seleeeninada per

A l l i eM M a t i n i

De I s ,i : i í i . l / llur,,. I n pmmaina de SaKa V.illve l·ls d ivendres . de 20 a 21

h.Jdít liatl Musica hcan amb Mate Pic.tnvol de 21 a 21:20 h.,1 esportiu 1 )l l leit i pic renta t pe l ( a m i c

K e v e i l e

De 21 20 j ^ i l i .W>v i < sí</v

Presentat pei l 'ere Pall issa.

de 22 a :4h I lilluns. !<//» •>/ IÍ/IV. w'. l n pi ' i

ejain.i de Salva Vallvc. I Mmaits: / cslr, /!</. 1 espai de

cinema de KS( I )uiieei es: 1 lot, \ ruTis \ m h

L d u a i d ( ,a ie :a i K K S I M a

.l.ine

I Jijoiïs: I iure a lii n rtu D io luama de- \ a v ICI ( asaiu'V as. Natàl ia 1 m a l e s i Mònica ( ( i s t . l .

D i v e n d i e s d aiic\ \, ase Irontc-

rc\ l ' i cscn ta t pei l u t iha i I la -

med Meu l l a n i m o u .

- D e 24 a 7 h .Musua al teu

COSUtl.

De 1 a 24 li.,cada hora. con­nexions amb Catalunya In­formació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.

• Dissabte —De H a l> h.MIgall del monestir.

amb Xavier Fornells. —De 4 a 10 h,Viure a la terra.

(Repet ic ió) . — D e 10 a 11 h. flores extres.

(Repet ic ió) . —D' l 1 a 12 h.X'iame (her. Amb

Xavier Montero . •De 12 a 12 h„í,7 magatzem, Amb Oriol Costa i Amanüa Sans.

—De 13 a 14 \\.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la re­dacció d 'esports. De 14 a 15 h..l alies sense fronteres. (Repet ició) . De 15 a lli h„ Aquells me­ravellosos UMVsAmb Josep M a n a Alvira. De 1() a 20 h.Súper DJ. pre­sentat per \ a v i Montero. I )e 2'l a 21 h.liones iihruaons Amb David Villena. De 21 a 22 Yi.Salmaia. amb lesus Aguilera i Lídia Ceron. De 22 a S h„ Música al teu costat.

• Diumenge - D e X a 4 h../-.7 dia del Senyor. - D e 9 a l):M) h.,Esporl en

Marxa, lera edició. - D e 9:30 a 10 h..í,7 racó de

la poesia. Amb Joana Fran­cesca Garcia.

- D e 10 a 10.30 h.Arrels. U n programa de Rogeli Padró.

- D e 10:30 a 14:30 h.. Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

— De 14:30 a 15 h.,Esports en marxa, 2ona edició. De 15 a ld h.Aquells me­ravellosos tinvs. De I n a 20 h.Súper DJ. De 20 a 21 li .lionc lïhra-i iOUS

1 >c 22 a 7 h . \lusi, a al teu (ostat. Dissabte i diumenge, de S a 22 li., connexions horàries amb < a la l imva I n t o n u a c i o i

•>,il .i in is l . \ : i K

• Divendres 27 Vicenç.. Sab ina . ( i is te: i ( iaudios.

• Dissabte 28 Simó. Judes. Cmla.

• Diumenge 29 Narcís. Masimili.t.

• Di l luns 30

M a r c e l . ( ' l a u d i . I upere i . I li

I m p i a .

• Dimarts 31 •Ou in t i . I.ueil la. A l tor .s Ro­

dríguez.

• Dimecres 1 —Tots Sants.

• Dijous 2 -Fidels Difunts. Victori.

27 D I V E N D R E S

• Sant Cugat

• Teatre-auditor i V les 10 de la nit. La Cuadra de Sevilla presenta l'espec­tacle Identidades al T e a -tre-auditori del Centre Cul­tural. Aquest muntatge, di­rigit per Salvador Tàvora, ba rrc'ia el teatre i la dansa. Ven da d 'entrades i informació a les oficines del Centre Cul tural. situades al carrer l i . in eesc Moragas. o fins a una hora abans de l'inici de l'es­pectacle a les taquilles del I catre auditori. Per a mes in­tonuacio trucar al telèfon 5S4 22 S.s.

• I^i Floresta

• Música —A les 6 de la tarda, concert

de música blues amb el grup Smiling Service al bar Dada de la plaça Estació de La Floresta.

—A les 8 del vespre.concert de música rock amb el grups 9 Sats i Stalkings a la Unió Recreativa i d 'Esports de La Floresta.

• R u b í

• Xerrada-col-loqui — A les 9 de la nit, xerra­

da-col-loqui a l 'Ateneu Mu­nicipal sobre la Crisi d 'Estat Intervindrà Josep Hugue t . candidat número 3 d 'Esque­rra Republicana de Catalu­nya per Barcelona a les pro­peres eleccions al Parlament de Catalunya. Organi t /a el comitè polític local de Rubí d 'ERC

l na escena ú'Idetitidadcs.

La Cuadra de Sevilla al Teatre

S a l v a d o r T a v o r a s e r à d i v e n d r e s al T e a t r e - a u -d i to r i a m b la c o m p a n y i a L a C u a d r a d e Sevi l la

p e r r e p r e s e n t a r ldentidades, un p o e m a p l à s t i c i m u s i c a l q u e fus iona tes c u l t u r e s a n d a l u s a i c a t a l a n a e n u n i n t e n t d ' h a r m o n i t / . a r - l e s . El m u n t a t g e inc lou p o e m e s d e S a l v a d o r E s p r i u . J o a n Bros sa . S a l v a d o r P e r a r n a u . Blas I n f a n t e i del m a t e i x T à v o r a . L a m ú s i c a és o r ig ina l d e V i c e n t e S a n c h í s . / R .L .

28 D I S S A B T E

• Sant Cugat

• Música \ les 10 de la nit, circuit musical connexió V'.O. amb els grups Blues Factory i Black Cofee a la Casa de ( ultura.

• Mira-sol

• Música —A 2/4 d'l 1 de la nit, actuació

de la Vella Dixieland i Smi­ling Service al Casal Cultural de Mira-sol. Organitza l'As­sociació de Veïns i el Consell de Districte.

• Valldoreix

• Teatre —A 2/4 d ' H de la nit, repre­

sentació a càrrec del grup Fila Zero de l 'obra Història del Zoo d 'E. Albee al Casal de Valldoreix. Organitza el grup de teatre Espiral.

• Kubi

• V Mostra de Teatre Amateur A les 10 de la nit, repre­sentació de l'obra L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra al Casal Popular

ARI AUTOBUSOS

29 D I U M E N G E

• Sant Cugat

• Teatre Infantil —A Ics 12 del migdia, repre­

sentació a càrrec del Ballet Alexia de l'obra El màgic tra­ca-pm a i tiro perquè em toca al I calre-auditori del Centre Cultuial. Organitza Rialles.

• V a l l d o r e i x

• T e a t r e —A les d de la tarda, repre­

sentació a càrrec del grup Fila Zero de l 'obra Història del Zoo d 'E. Albee al Casal de Valldoreix. Organitza el grup de teatre Espiral.

• La Floresta

• Música — A Ics 6 de la tarda, música

al bar Dada de la plaça Es­tació amb el grup Smiling Service.

• Rubí

• Música —A 2:4 de 7 de la tarda, ac­

tuació de la Vella Dixieland al teatre municipal La Sala. I I preu de les entrades es de 1.045 pessetes.

La Vella Dixieland prefereix el directe.

La Vella Dixieland a La Sala

L a b a n d a c a t a l a n a d e j a / z La Ve l l a D i x i e l a n d a c t u a r à d i u m e n g e , a 2/4 d e 8 de l v e s p r e ,

al t e a t r e m u n i c i p a l La Sa la . A q u e s t g r u p fa q u i n z e anys q u e a c t u a a r i t m e d e j a z z p e r d i f e r e n t s e s c e n a r i s c a t a l a n s . La V e l l a D i x i e l a n d , q u e n o s 'ha p l a n t e j a t m a i c o m p o n d r e p e c e s p r ò p i e s , té p rev i s t t o c a r p e c e s d e S w e a t m a n , B e c h e t . M o r t o n , E l l i n g t o n , H o d g e s . Si lver i A m s t r o n g . R .L .

• V Mostra de Teatre Amateur —A 2:4 de 7 de la tarda, re­

presentació de l'obra L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra al Casal Popular.

31 D I M A R T S

• Sant Cugat

• Castanyada —A les 6 de la tarda, castanyada

amb el grup El sac de gemecs a la plaça d'Octavià. Hi haurà música, animació, festa i cas­tanyes.

—A les 9 de la nit, castanyada flamenca a la seu del Cent ro Popular Andaluz.

• Xerrada-col- loqui

— A les 8 del vespre, xerra­da-col-loqui a la Casa de Cul­tura sobre el tancament de les centrals nuclears. Inter­vindrà Pep Puig, membre del grup Els Verds. Organitza Jo­ves amb Iniciativa.

• La Floresta

•Castanyada — A les 7 de la tarda, tradicional

castanyada a la plaça de l'Es­tació. Hi haurà taller de pa-nallcts , infusions d 'hivern, fira d 'artesania, música i ball. Organ i t za l 'Associac ió de

Propietaris i Veïns de La Floresta.

—A les 12 de la nit, ball popular de castanyada amb el grup Hallaruca de pot a la seu de la Unió Recreativa i d'Es­ports de La Floresta.

• Rubí

• Cas tanyada —A les 11 de la nit, ball de

castanyada a la pista muni­cipal amb l 'orquestra Girasol.

—A 2/4 d'l 1 de la nit, festa de castanyada a l'Associació de Veïns Zona Nord. Preu: 400 pessetes els socis i 800 el no socis.

• Màgia — A les 10 de la nit, actuació

dels mags Andreu , Salvin i Maria del Mar a La Sala. Organitza Mags per Bòsnia.

• Teatre — A 2/4 d ' H de la nit, repre­

sentació de l 'obra De Joans, amors i deseganys a càrrec de la Càmara Tea t re al Celler.

2 D I J O U S

• Sant Cugat

• A u l a Cultural-Club Munta­nyenc

T LÍNIA i. «MIT SJANER

Sortida* de* de Mas Janer. -DiM feiners. 1a sortida: 06.l0h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.20b. L'úMm servei finalitza el seu recorregut a restació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dt·saJM·* i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10bi ate 10 minuts de cada hora fins a les 2210h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. ds Sant Cugat.

SoriidM (fes de l'Avinguda Alfons Sala. -Ofes feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50ti i als 50 mima» de cada hora fins a les 2i.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07 5Oh-08.50h i ate SO minuts de cada hora fins a les 21 50h, l'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Bacorragot Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació SL Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, AHons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

ü i i m CUGAT

Sortidas das da Sant Domènec. -Ofes feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts da cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida. 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora tins a les 22 16h

Sortides des da Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i ais 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de FEstaciò FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec, CAP. Sant Francesc, Plaça Coll. Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer. Sant Domènec.

f L IMA 3 . SANT CUOAT4LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides das de F. Colom. -Otea feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a fes21.30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: OB.OOh del mati 1 cada hora i mk>flnsalM21.30h.

Sortides des de FCstocW. -rjfesfeir»ers.lasoftida07^^ctelmatficaoahoniirni^f^ale»2Z^ -Dissabtes I featüN. la sortida: 06.50h del mati i cada hora i míja Urea fes 2£20K

Recorregut F. Cdom, fe Ftareata, Haca Centre, Htctí, CAP, AtonaSak, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

• A 3. SANT CUGAT-RUBÍ-TERRASSA

-Dteateiriers.1ascrtda:05.40h-06 25hiate25rii6iutsdeca^ -Dissabtes I festius, la sortida: 06.25h i als 25 minuts da cada hora tnsafes 22.25b. -Sortktes addWonate a Terrassa: 06.55h, 07.55h 111 J56h.(feirters)

T A 3. SANT CUGAT.BA«Cla.ONA

-Dies fetners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts da cada hora fins a tes 22.l0h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts ds cada hora Iinsales22.10h. -Diumenges I festius. 1 a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21,45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 d'octubre de 1995 APUNTS 39

L'AGENDA

-A Ics 8 del vespre, confe­rència a càrrec de Núria Mar-janedas i Ramon Casal sobre Les curses d'orientació a la sala d'actes del Club Mun­tanyenc Sant Cugat.

- Sant Cugat -El divendres 27 d'octubre a

les 10 de la nit, representació à'Identidades amb La Cuadra de Sevilla.

-El 17 i 18 de novembre circ a les 9 de la nit amb Tortell Poltrona, Boni i Caroli, Los Galindos i Los los que pre­sentaran l'espectacle La gran repris.

-El divendres 24 de novembre a les 10 de la nit representació de l'òpera // barbiere di Si-viglia.

-El divendres 1 de desembre a les 10 de la nit, actuació d'Àngel Pavlovsky.

-El dijous 28 de desembre a les 10 de la nit concert de nadal de l'Orquestra Simfò­nica del Vallès.

• Rubí —El 29 d'octubre a 2/4 de 7

de la tarda, Música amb La Vella Dixieland.

—El diumenge 17 de desembre a 2/4 de 7 de la tarda, re­presentació de l'obra La Hos­talera amb Jordi Boixaderas, Laura Conejero i Marc Car­tes.

—El dimecres 22 de novembre a les 9 de la nit, concert de Santa Cecília.

—El diumenge 26 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda, Pepe R u b i a n e s r e p r e s e n t a r à Ssscum!.

—El diumenge 17 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda, la companyia Focus representa­rà L'Hostalera amb Laura Co­nejero, Jordi Boixaderas, Marc Cartes i Imma Colomer sota la direcció de Sergi Bel-bel.

—El dissabte 30 de desembre a les 10 de la nit, concert de valsos i polques a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

FARMÀCIES DE TORN

DANSA

• Primera mostra de dansa contemporània

—El dimarts 12 de desembre a les 10 de la nit, Haz de luz amb la companyia Diez y Diez.

—El dijous 14 de desembre a les 10 de la nit, Jinete de peces sobre la ciudad amb la com­panyia Danat Dansa.

—El dissabte 16 de desembre a les 10 de la nit, Duérmete, ya amb la companyia Metros.

ÀLfjfíÈSÀCfíVÍTATS

Dia/Poble

J H Cerdanyola

Rubí

3 Montcada

Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

i Rubí

í Montcada

j Papiol

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

Farmàcia (adreça)

Riera (Dr. Murillo, 1)

Sànchez(Ptge.Xops,2)

Torras (Pg. LBS Torres, s/n)

6740430

6923184

6991072

Via (Jaume 1,20) 564 59 04/664 3315

A.V1là(Av.Genera8at,35)

Salaven* (C/ Santiago Rusinyoi, 38)

OrrJs(Av. Argentina, 17)

RuizpraSabadel,95)

Pardo (C/Masia, 2)

A.vaa(Av.Generaiat35)

Teixidó fRUfeCeBer, 97)

Selva (C/Torrente, 12)

Via (Conjunt Rubí 2.000)

Pardo (Q Mas», 2)

A.Vtò(Av. Generalitat, 35)

Beringues (Q Alfons Sala, 46)

Àlvaraz (Galeries Unicentro)

rloca(Av. Barcelona, 55)

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

A Via (Av. Generalitat, 35)

Moral (C/Santa Teresa, 40)

Ba*(Pgoeles(Dorde«es,67)

Oriol (Zafiro, 28)

Puig Ferragut (C/ Bloc Orquídia, 8)

AVïà(Av. Generalitat, 35)

Domènech (Pg Sant Marti, 50)

Vals (Av. Catalunya, 17)

Gibert (ty Torras Oriol 4)

J. Relat (C/Major, 89)

A.Vià(Av. Generalitat 35)

Llorens (C/ Santa Teresa, 40)

Ribera (C/ Sant Ramon, 182)

Batori(C/MJà i Fontanals)

Capdevia(C/ Conca, 10)

A. Via (Av. Generalitat 35)

OJel(PgO|iutacirJ,6)

Hio^(RWa Cerdanyola, 1)

Port(QMag(RamenM,7)

Duran (Rtta Montcada, 37)

AV»(Av.Gea8W»at,35)

6683967

6740645

5607859

6995012

5642139

6683967

6747749

6818901

6991301

5642139

6683967

6740483

6926721

6990953

— 6683967

6753344

6922367

6994398

— 668.39.67

6743353

6921130

6996899

5841481

6883967

6740483

6920676

6990388

— 8683967

6740364

6922368

6973456

5751543

6683967

Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

d Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

^ Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

_ P a p W

• Sant Cugat

) Cerdanyola

Rubí

Montcada

I Papiol

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

ÜJ Montcada

Papiol

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

• Sant Cugat

•Ajuda a Bòsnia —Tots els dilluns a les 8 del

vespre concentració a la plaça de Barcelona en solidaritat amb el poble de Bòsnia i per­què s'aturi el conflicte bèl·lic.

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les ac­tivitats del cor inclouen con­certs, sortides de cap de set­mana i tallers complementa­ris. Organització: Cor Infantil

i Juvenil de Sant Cugat. Per demanar informació es pot trucar al telèfon 589 13 82.

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano,

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura,

manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. In­formació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51

TELÈFONS

SERVEiS Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers Betlaterra

Bombers Generalitat

Bombers Rubí

CAP •

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes St Cugat (fleser.)

Cotreus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ent. Municipal descentrat.

ENHER Rubi

FECSA (atenció al client)

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

G. Civil (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

Oficina Municipal La Floresta

Parròquia St. Pere Octavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal Valdoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

Potcia Municipal i Prot CW

Pol. Municipal (VaJdonsix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsol-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

5892288

675 5105

6938080

085

6998080

5891122

5894455

5891382

6744599

7252944

5890647

675 5105

589 2018

5890941

6747096

6741234

6742459

6747615

6742719

6991892

900313131

900232323

6741934

674 0525

6742379

5891155

6746696

5890847

6741163

2047503

6740569

6754055

6747858

091

092

90879512$

6747612

6740997

5894422

6741580

6740322

5690021

05. Organització: AM L'Es­clop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

• Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens

i adults, plàstica, manualitats, boixcts. esplai diari, casal d'a­vis i altres activitats. Infor­mació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78.

•Curset de sardanes —L'Agrupació Sardanista de la

Floresta organitza un curset de sardanes els dissabtes de 5 a 2/4 de 7 de la tarda fins al 4 de novembre. Informació i inscripcions a la seu de l'As-

SWVCIS Valldoreix (parada) 6741111

Grua 674 33 71

Aigües La Floresta

AAPP i W Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-sol

AAPP i W Valldoreix

AAPP i W C.Montserrat Vall.

AAPP W Can Majó Vall.

AA Prop, i Veïns La Floresta

AA W Aiguallonga La Flor.

Ass. Consumidors

DNI (Cita prèvia)

674 20 89

674 2018

67410 03

6747103

6742197

6742105

6745049

67420 89

674 51 29

26845 67

569 30 80

Greenpeace (91)54347 04

H. General de Catalunya

H.Valld'Hebron

H. Sant Joan de Déu

Unitat Coronària

Tel. de l'Esperança

Informació Carreteres

Informació Aeroport

Informació RENFE

Informació Port.

OMIC

PoSdinic Torreblanca

PROMUSA

5891212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

478 5000

490 0202

318 87 50

589 3188

58917 32

5891732

ENTITATS 6753503

6742570

Casa) d'Avis SC 5891838

Llar d'Avis Parròquia 5890598

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la Unió 6741008

Esbart Sant Cugat 6752652

B Tot Sant Cugat 6748661

Grup Sup. Immigrants 6749314

Ràdio Sant Cugat 67559 59

Televisió Sant Cugat 5895366

Ets 4 Cantons 5896282

sociació o be trucant al te­lèfon 674 67 26.

• Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organit­zació: escola d'adults.

EXPOSICIONS

• Sant Cugat

• Mercantic —Mercantic. Fira permanent

d'art i antiquaris. A l'avin­guda Rius i Taulet. Obert tots cl cap de setmana. El telèfon

d'informació i per fer qual­sevol consulta és el 674 49 50.

• Firart —Firart. Exposicions cl primer

i tercer diumenges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir.

• Rubí —Fins al desembre, exposició

al restaurant Disbarats de Te­rrassa de 16 figures de l'ar­tista rubinenc Pep Borràs.

• Sant Cugat

•Viatgem amb en Gavín —El dia 14 de novembre, /. 'Iran

monumental (primera part). Amb les dispositives es podrà veure el millor de la història del que havia estat la gran Pèrsia i. sobretot, les mostres monumentals que en queden actualment.

—El dia 12 de desembre. Kenya i els Massais. El viatge amb Gavín permetrà veure un part d'aquest país africà des d'un globus, saber com viuen els massais i conèixer els costums dels lleons en llibertat.

• Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat

—Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8. El telèfon d'in­formació i per a consultes és el 674 II 50.

• La Floresta —Biblioteca de l'associació de

propietaris i veïns de la Flo­resta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. De dilluns a di­vendres de 10 a 1 del migdia. EI telèfon per informació i consultes: 674 20 89.

• Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat

—Al Centre Cultural.De dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9 del vespre. Dimarts: d ' l i del matí a 2 del migdia. Dis­sabtes obert de 10 a 2 de la tarda. Telèfon: 589 27 49.

• Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat

—Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 a 9 del vespre.

• Arxiu Municipal de Sant Cu­gat

—Situat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, al carrer Rei Jau­me I s/n.

• Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

tots els dijous, divendres i dis­sabtes de 4 a 8 del vespre.

• Bilioteca Martí i Tauler de Rubí

—Edifici de L'Escardívol . Oberta tots els feiners de 4 a 9 de la nit. Dijous i dissabtes de 10 a 2.

Si creus en la Humanitat,

ajuda aquells que lluiten

pels seus drets.

Fes-te soci Creu Roj:

ideB

"T

CHEAC1ÓI DISSENY

JOIERS-TALLERS PROPIS

ocwvto SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

BRElTLlNG KRONQS MEGA

<»JUNCHANS Hamilton KRONQS « J U N C H A N S """"52Ü2"01*

\Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

$£%e Servei n C ^ f ) * Gratuïta

Mercat Pere San, 120 5891448

Domicili

Mercat Torreblanco, Parada 1-5

6751389 33032/01250

M. LÜMENA S.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia VISITI LA H O S T É 4 ^ P O S I C I Ó A SANT CU8AT TORRE, 1 (Plaça del Monestir) Tel. 674 15 02

P R E S S U P O S T S E N S E C O M P R O M Í S

URSSA S I S T E M E S P V C

FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149

Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

EXPOSICIÓ: Arquimedes, 150

Tel. 733 14 05 TERRASSA

40 ELS CANIOVS Sant Cugat del Vallès Sant ( ugal (k'l Vallès: I Vrrk "• "S ^ ' . ', ' \

Divendres. 27 d'octubre de 1995

L A M E M Ò R I A

El tramvia elèctric, amb la guillotina, com era anomenat vulgarment l'aparell situat davant per a la protecció dels

vianants. 1 ut,.: ARXIU TOT SANT CUGAT.

Els tramvies barcelonins (i II) TOMÀS GRAU i GARRIGA

D urant l'últim decenni del segle passat, els tramvies ja funcionaven a Barcelo­na. A part del trajecte de

les Rambles a Gràcia i el d 'Horta, el de la Bareeloneta a Gràcia, el de les Rambles a Sants i el del servei del moll per a mercaderies i passa tgers , aques t va q u e d a r enllaçat amb el barri del taulat de Sant Marti de Provençals o del Poble Nou. lis van anar estenent més línies urbanes, que unirien la ciutat amb els barris industrials. I I pa rc de ls c a r r u a t g e s es va incrementar, consegüentment, de 7 unitats i de 40 cavalleries.

No obstant l 'increment del ser­vei, cl públic no l'utilitzava gaire. a causa del preu dels bitllets. Però la dirccciéi de la companyia no es \ a adormir i va ter dels bitllets uns c romos col · leccmnahlcs en

color. Aquests bitllets portaven una numeració i setmanalment se sortejaven uns premis de 200 i 100 rals. Si els cromos col·leccio­n a b I e s n o v a n f e r incrementar el passat­ge, sí que ho van fer els sorteigs. Es va esta­blir el famós servei del 2l>, que feia la circum­val·lació que tots hem conegut; en deien «la carrossa dels pobres» de la Catalana. El seu preu era de vint cèn­tims. El 15 d'agost de 1 SS 1 s ' i n a u g u r a la n m a línia des de la plaça Santa Anna i la plaça Rovira. Aquests vehicles duien incorporats els \al-miii/i ' j . un utensili situat a la part del davant per evitar accidents a

«Es van instal·lar dues

màquines de vapor portades

d'Anglaterra. El poble, però, no

va acollir bé

aquest nou se/rei"

les persones. La c o m p a n y i a va t en i r u n a

g r a n a c c e p t a c i ó p e r p a r t de l púb l i c , ma lg r a t els so ro l l o sos

carruatges i la ferum de les cavalleries. Però a aquestes aviat se'ls aca­baria la feina, puix es van idear unes caixes de foc, o sigui de vapor. Es v a n i n s t a l · l a r d u e s màquines de vapor por­tades d 'Anglaterra. El poble, però, no va aco­llir bé aquest nou ser­vei; es van fer manifes­tacions violentes al·le­gant que era un perill per als vianants, ja que per fer 4 qui lòmetres

només trigava 23 minuts. No obs­tant això, el 20 de setembre de l 'any 1877 es posen en servei

aquestes màquines que arrossega­ven tres vagons cadascuna; a poc a poc els ànims es van anar apai­vagant i, al final, tothom les va acceptar. L'Ajuntament va esta­blir una velocitat màxima de 8 km/h i, a més a més, va requerir que un vailet es posés davant del comboi fent sonar una corneta. N o o b s t a n t a ixò , hi va h a v e r diversos accidents que provoca­ren més aldarulls, i per això els tramvies de vapor s 'anomenaven la guillotina. El 1893 to tes les línies ja portaven el nou sistema de tracció, que es va fer servir fins que van arribar les elèctriques.

Però tot arriba a la seva fi i, a partir del 17 de novembre de 1967, es van substituint els tram­vies pels autobusos. Primer, pels famosos t role ibusos elèetrics, i després, pels que tots coneixem.

L A C O L U M N A

Empresaris JOAN BARRIL

•

D es que ha arribat a Cata-l u n y a p e r t a p a r l e s escletxes del seu no partit, T r i a s de Bes no p a r a .

Enganxat a Vidal-Quadras, sem­pre que pot li matisa el discurs i posa cara de manar. Trias de Bes ha vingut a Catalunya per manar i per fer de president del PP. però mentres tant hi ha un parell d'eleccions que cal passar com sigui i el temps electoral no ajuda que els partits facin bugada —menys el PSC. que sembla que ha agafat gust a fer anar la cen-t r i fugadora—. Tr ias de Bes és una pe r sona educada , cord ia l . lleugerament empeltada d'aquell madrilenvisme de saló tan procliu a dir «Mire usted» i a escoltar-se més que escoltar. Però això són petites anècdotes d'un personatge que té la quàdruple feina de con­vèncer els seus electors, convèn­cer els seus no electors, prote­gir-se de Vidal-Quadras i fer clas­ses par t icu lars de Cata lunya a Aznar. Molta feina i molt pocs dies per demostrar que l 'operació ha servit per a alguna cosa. Trias de Bes explica a tothom que vol s e n t i r - l o q u e es p a s s a el d i a dinant i sopant amb empresaris i que hi troba molt bona acollida. L'empresari sempre és agraït amb el polític postulant i mai no li fa un exabrupte ni li treu la cadira de la taula. Però aquestes troba­des no acostumen a tenir relle­vància electoral. Pujol, per exem­ple, mai no ha gaudit del tot de la incondicionalitat empresarial . Quan ha convingut el president s'ha a r r emanga t i ha propicia t lleis que eren un autèntic regal per als empresa r i s , p e r ò quan també ha convingut no ha dubtat a esbroncar-los i demanar-los més compromís amb el país —és a dir amb Ell—. L'empresariat català, amb mer i tòr ies excepcions, no s'ha implicat gaire en la construc­ció d 'una societat civil potent. Ha parat la mà quan ha convingut, però en general no ha mantingut amb Pujol la lleialtat que se li suposava. Potser ara, amb el PP, les cares hauran canviat. Hi ha ganes de tocar cuixa d'Aznar i els empresaris van a ensumar-lo de prop. Però fins i tot en el supòsit q u e A z n a r e l s a c o n s e g u e i x i seduir, la Catalunya no-empresa-rial és la que determina les majo­r i e s . I a q u e s t a no e s t à pe r a seduccions de darrera hora.

D I E S DE R A D I O Entretenir i provocar un somriure tot presentant espais d'interès i actualitat és l'objectiu del magazine «Dies de Ràdio» que presenta Maribel Cayuelas. Comentaris de cinema a càrrec del crític Àngel Comas; de teatre, amb Pep Tugues; el repàs del que fan a la televisió i espais nous i divertits, com un rànquing de contestadors automàtics o la dedicatòria del programa. Amb la participació diària dels oients a través dels concursos, l'apropament a la realitat de Sant Cugat amb la unitat mòbil i el repàs de l'actualitat a través d'entrevistes, debats i col·loquis. «Produccions Reunides» l'equip del magazine «DIES DE RÀDIO» diu que aquest programa no forma gaire, informa una mica i entreté moltíssim.

DIES DE RÀDIO: De dilluns a divendres, de 10 a 12.45 h a:

RÀDIO SANT CU6AT 9 1 . 5 F M