ELSHCAMÜNS Divendres, 15 de març de 1996 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 137 » Any IV • 225 pessetes

I Punt i seguit Tres associacions de Mira-sol dema­nen que no s'ampliï la llicència de la planta de residus sense l'aprovació del consell de districte. Plana 6

Els especialistes del centre Alba, que tracta pacients de l'Hospital General, expliquen que l'anorèxia es cura com una addicció. Plana 7

L'Ajuntament desestima el projecte del bar al Casal de Mira-sol per manca d'espai. Plana 7

Els santcugatencs opinen a L'enquesta sobre les mesures de control del com­portament dels gossos. Plana 8

El president i el gerent del Celler Cooperatiu volen «adequar el centre comercial a l'usuari». Plana 9

Comença la campanya per al Sàhara amb nou punts de recollida de ma­terial. Plana 9

El joier Salvador Mallol diu a Les empreses que calia una joieria reno­vadora a Sant Cugat. Plana 10

El gerent de Promusa plega per anar a una altra empresa. Plana 11

Els 18 santcugatencs del Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell expliquen les exigències del seu hobbie. Plana 13

Trànsit porta El punt de la memòria al Teatre-auditori. Plana 14

Una mostra reunirà 200 imatges de Joan Cabanas en la Primavera foto­gràfica. Plana 15

I Lluís Recoder " ^ El diputat electe al

Congrés per CiU, veí de Sant Cugat des de fa dos anys, diu que el seu partit ha de «dialogar amb el PP com aquell que té una

I casa, no té ganes de vendre-la, però

! està disposat a re­bre ofertes». Recoder dubta que Az­nar pagui el «preu» exigit. Plana 4

I Esports El president de la Federació Catalana d'Handbol, Jaume Conejero, diu que el Sant Cugat «pot assolir la nova categoria». Plana 23

I Apunts La radiografia recull avui la història d'una entitat esportiva: el Mira-sol Club de Futbol. Planes 29 i 30

I Festa de l'arbre Sant Cugat acollirà demà per primer cop la Festa de l'Arbre, organitza­da cada any pel de­partament de Be­nestar Social de la Generalitat. Uns

2.000 nens catalans participaran a la plantada de demà, al torrent de Sant Crist i el passeig Gaudí. Plana 26

El col·lapse judicial de Rubí-Sant Cugat arriba al Tribunal Superior • Els jutges hi adrecen una carta • Reclamen la creació de la cinquena sala

queixant-se de falta de mitjans i personal de primera instància prevista per la llei • Rubí / Sant Cugat.— Els jutges de Rubí han demanat la intervenció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per solu­cionar el col·lapse que pateix el partit judi­cial de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal.

Segons un text adreçat a la sala de govern del TSJC, la manca de personal estable i preparat i les insuficiències de mitjans tèc­nics ha endarrerit els casos des de l'any 1988. En aquella data, la llei de nova plan­

ta va eliminar la sala de districte de Sant Cugat. L'augment de població ha fet que els quatre jutjats de Rubí siguin insufi­cients i els titulars reclamen la cinquena sala ^.'z;i:'~ "'•••'a 3 i Editorial, plana 16

MEDI AMBIENT

Membres de les deu entitats que s'oposen a la ubicació de la gasolinera es van concentrar dimarts als terrenys afectats. Foto: X.L.

Protestes contra la gasolinera dels túnels • Sant Cugat.— Deu entitats i associacions de veïns han adreçat una carta a l'alcalde, Joan Aymerich, per manifestar-se en contra de la ubicació que s'ha triat per construir una gasolinera als túnels de Vallvidrera

que donaria servei als usuaris provinents de Barcelona. Aquests terrenys, situats a l'altura de can Borrull i a pocs metres del peatge de la Floresta, estan inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural de

la serra de Collserola. Aymerich ha recordat que existeixen informes favorables del Pa­tronat de Collserola i de Medi Ambient de la Generalitat, entre d'altres. Plana 5 i Editorial, plana 16.

Els Castellers de Sant Cugat fan els primers exercicis en públic • Sant Cugat.— Els Castellers de Sant Cugat van fer diumenge passat els primers exercicis en públic, du­rant la festa que organitzen els veíns del passatge Diputació. La colla, que es va constituir recentment com a entitat jurídica independent del Club Muntanyenc, va fer un assaig molt positiu. El primer dels quatre exercicis que va realitzar va ser una estructura de quatre de cinc que va finalitzar amb èxit. Després, els castellers van fer un tres de cinc sense tanta sort, però de seguida van remuntar un dos de quatre. Per acabar l'assaig, la colla va fer un pilar de quatre, que va caure en el darrer moment. Plana 27. Un exercici de l'assaig de la colla diumenge passat al

de Diputació. Foto: XAVIER LARROSA.

Comença la preinscripció per al primer any de la reforma educativa • Sant Cugat.— Aquest dilluns comença el període de preinscrip­ció per a escoles bressol, escoles de primària i instituts de secun­dària del que serà el primer any d'aplicació de la reforma educa­tiva a Sant Cugat. Aquest procés de preinscripció coincideix amb la campanya d'informació que fan aquests dies els tres instituts, adre­çada als pares dels nens de dotze anys que l'any vinent iniciaran el primer curs d'ESO en aquests cen­tres. Els onze centres públics de la ciutat ofereixen per al curs 96-97 més de 1.100 places per als nens i estudiants de tot el municipi. Plana 6.

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Lady Bird», que es projecta en versió original el dissabte 16 de març a 2/4 d'l de la nit.

! Posa 't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic. Taekwondo Squash, Hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Entrades per al Barca - Compostela

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per veure el partit del Barca contra el Compostela, que es disputa el proper diumenge 17 de març. Les entrades de que disposem són seient lateral, tercera graderia.

Demana la targeta

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

589 62 82 Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

3 » Divendres, 15 de març de 1996

PUNT I SEGUIT JUDICIAL

Els jutges de Rubí demanen al TS JC una solució al col·lapse del partit judicial

La desaparició del jutjat de districte de Sant Cugat va contribuir a originar el problema SÍLVIA BARROSO

• Rubí / Sant Cugat.— La junta de jutges del partit judicial que aplega Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal s'ha cansat d'esperar solucions parcials a problemes puntuals i ha decidit

El document adreçat al Tribu­nal Superior de Justícia de Ca­talunya a principi de febrer de­nuncia la «contínua, frenètica i vertiginosa mobilitat de perso­nal». De fet, «la categoria de les sales de Rubí no es correspon amb el volum de població [de 107.000 habitants] que han d'a­tendre», segons la jutgessa degana i titular del número 4, Ana Cris­tina Lledó. Això comporta el greu­ge comparatiu amb jutjats com el de Terrassa que té una ca­tegoria superior i paga sous més elevats als funcionaris. Aquest fac­tor és «una de les causes» de les nombroses peticions de tras­llat, reconeix Lledó.

A més de cobrar menys, el per­sonal de Rubí es troba amb 3.500 casos nous per sala i any que s'acumulen als expedients pen­dents, i només té 4 jutjats, quan a Terrassa —amb un volum de població de 185.000 habitants que no arriba a doblar el del partit judicial de Rubí— n'hi ha 8. El resultat de la «mobilitat» provo­cada és que hi ha places vacants durant mesos: la plaça de secretari al número 2 va estar sense cobrir tot el segon semestre de 1995, i al 4 han passat sense aquesta figura, la mà dreta del jutge, des del setembre del 1995 fins ara. També hi ha una insuficiència en­dèmica de funcionaris de base i un excés d'interinatge. Els jutges, i també els procuradors que tenen casos a Rubí, es queixen de la manca de preparació pràctica del personal eventual i del desco­neixement dels antecedents dels casos que hi ha oberts, de manera que les noves incorporacions po­den contribuir poc a superar l'en­darreriment.

Escassetats materials

A la manca de personal pre­parat i estable, cal afegir-hi l'es­cassetat del material de treball: els jutjats número 3 i 4 no tenen cap mena d'equipament informà­tic, i l'I i el 2 en tenen un cadascun, que, de tota manera, resulta «to­talment insuficient», segons els jutges. La precarietat continua amb les màquines de fer foto­còpies: cada sala en té només una, i n'hi ha una altra d'ús comú. Però la utilització continuada dels aparells «obsolets» —provocada per la no informatització— com­porta cues i avaries. A més, segons explica una procuradora, «el per­sonal extern als jutjats que vulgui fotocòpies ha de portar el paper per poder-les fer».

El document presentat per la junta de jutges al Tribunal Su­perior demana que s'insti la con­selleria de Justícia perquè doti de suport informàtic totes les sa­les, canviï les fotocopiadores i aug­menti la dotació de plantilla. Les grans peticions són la creació «ur­gent» del jutjat número 5, previst a la llei de planta i demarcació judicial, i la revisió de la categoria del partit judicial. Amb tot, segons la jutgessa degana, Ana Cristina Lledó, «hi ha molt bona voluntat, però no hi ha pressupost».

demanar una millora global de les condicions en què treballa el personal. L'objectiu és sortir del col·lapse i el retard que s'arrossega en tots els casos des de fa anys: les causes principals d'aquesta situació són, segons l'escrit que han

presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les vacants i baixes con­tinuades del personal i el volum excessiu de feina, causat en part per la desaparició del jutjat de districte de Sant Cugat, el 1988.

Els jutjats de Rubí estan col·lapsats per insuficiència de personal i de mitjans materials. Foto: XAVIER LARROSA.

El pas enrere de Sant Cugat

L'expresident de Foment del Treball parlarà sobre l'empresa B Sant Cugat.— L'expresident de Foment del Treball, Alfred Mo-linas, explicarà les relacions entre l'empresa i el món cultural en la conferència que ha organitzat pel proper dimarts el Club Mun­tanyenc Sant Cugat dins el cicle Aula Cultural. El director de l'Ins­titut d'Estudis Europeus de la Universitat Autònoma de Barce­lona, Jordi Bacaria, serà l'enca­rregat d'obrir la conferència, que començarà a les vuit del vespre, donant detalls sobre la figura de Molinas.

Veí de Valldoreix, l'expresident de la patronal catalana és llicen­ciat en dret, està casat i té cinc fills. Dins del món empresarial, Molinas ha alternat la seva ac­tivitat entre les explotacions agrí­coles (va ser l'introductor de noves tècniques d'agricultura intensiva) i de transport. De fet, ha estat gerent de diverses companyies de transports marítims especials per a productes químics i vins. Tot i que va deixar-ne la responsa­bilitat màxima, Alfred Molinas continua sent membre del Consell Consultiu de Foment del Treball i participa també a la patronal espanyola d'empresaris, la CEOE, com a membre de la seva junta directiva. A més, és president de diverses institucions: l'Associació de Transitaris, Expedidors Inter­nacionals i Assimilats i de la Fun­dació CETMO (Centre per a l'es­tudi del transport a la Medite­rrània Occidental). La conferèn­cia de Molinas començarà a les vuit del vespre del proper dimarts

al CMSC. ELS 4 CANTONS

S.B. B La història del col·lapse dels jutjats de Rubí va començar el dia del 1988 que es va aprovar la llei de nova planta i demarcació judicial. Sant Cugat, Rubí i Cas­tellbisbal es constituïen en partit judicial independent de Terrassa, i s'eliminaven, per tant, els jutjats de districte: el de Rubí es va con­vertir en una sala de primera ins­tància i instrucció, però el de Sant Cugat es va diluir en un jutjat de pau, que només pot fer tasques de suport, a part de casaments i actes de conciliació.

Així és com es va sobrecarregar de feina l'aleshores únic jutjat de Rubí, tal com ho recorden pro­curadors que han seguit el procés de prop. Aquella sala es va haver de fer càrrec dels casos de tres poblacions, una de les quals (Sant Cugat) presentava un creixement continuat de població i de mo­viment econòmic i empresarial. «Quan van tenir el número 1 col·lapsat —recorda una procu­radora— van crear els altres tres jutjats, però ja l'havien deixat sa­turat per sempre.» Les sales noves han patit sempre problemes de personal i han arribat ràpidament a la mateixa situació, qualificada pels procuradors de «desespe­rant»: una separació de mutu acord pot trigar 1 any, i a Terrassa es resol en un mes i mig.

Al mateix temps, el jutge de pau de Sant Cugat, Josep Mayol, ha detectat un augment de les col·laboracions sol·licitades per Rubí a Sant Cugat, com a extensió territorial. «Això prova —segons Mayol— que l'increment de po­blació influeix directament en el nombre de casos.» Al jutjat de pau comencen a necessitar «fer un esforç per arribar a fer tota la feina», però no estan en la «situació de col·lapse de Rubí». Per a Mayol, la solució al pro-

Josep Mayol

blema seria la creació d'un jutjat de primera instància i instrucció a Sant Cugat, «absolutament ne­cessari». L'alcalde, Joan Ayme­rich, ho ha reclamat diverses ve­gades i la conselleria de Justícia ha recordat que no està previst. La jutgessa degana de Rubí, Anna Cristina Lledó, no va tan lluny, i assegura que «n'hi haurà prou si creen un altre jutjat, no cal dividir el partit judicial».

Extintors

Sant Cugat del Vallès, « 589 17 99

L'EDUCACIO (II) E d u c a r é s c o m p a r t i r .

C o m p a r t i r a p r e n e n t a t g e s ,

o c i , i l . l u s i ó . C o m p a r t i r

suposa in teracció , entrega

m ú t u a , d o n a r d ' a m b d u e s

parts per cré ixer tots dos .

Compart im il·lusions, jocs ,

alegries, penes , nous apre­

n e n t a t g e s . C o m p a r t i r é s

dedicar temps. Tenir temps

per escol tar , per en tendre

l 'a l t re , per col . locar-se en

el s e u l loc i fer el c a m í

junts . Compart i r és partici­

par en les act ivi tats esco­

lars. L 'escola no és senzi­

l lament l ' e sco la dels nos­

t r e s f i l l s , s i n ó q u e é s

l 'escola que nosaltres hem

escollit per als nostres fills.

L ' e s c o l a que és c o h e r e n t

a m b la nos t r a m a n e r a de

sentir i de pensar. L'escola

amb la qual estem d'acord

i també vers la qual mani­

festem la nostra disconfor­

mitat quan la seva actuació

s 'allunya d 'a l lò que nosal­

t r e s h a v í e m c o n c e b u t .

Objectiu: coherència entre

conductors que sense pres­

s e s , a m b t r a n q u i l · l i t a t

d ' àn im , treballen per arri­

bar a la fita, que no és una

altra que ajudar a aprendre

i ajudar a madurar els nos­

t res fills com a p e r s o n e s .

Arrelar suposa alguna cosa

fixa, estable, que no tronto­

l l a . C o m p a r t i r , t r e b a l l a r

amb l'escola, ser coherents

a m b nosa l t res m a t e i x o s i

ded i ca r temps als nos t res

fills han de ser valors fixos,

estables.

Aquestes idees volen ser

un punt de reflexió per a

tots els pares i educadors

que estem preocupats cons­

tantment pel futur dels nos­

tres infants.

MATRICULA OBERTA

Pre-escolar - EGB B U P - COU

C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86 ,

08190 Sant Cugat (Barcelona) (davant de TVE-2) ;

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

Recorda que els polítics «estem obligats a oblidar enfrontaments», però no sembla que estigui disposat a oblidar fàcilment els tres anys d'incitacions «a l'odi tribal contra Catalunya» que han fet els dirigents

POLÍTICA

del Partit Popular. Lluís Recoder, que té 37 anys, recorda dues coses: primer, que CiU ha de ser conseqüent amb el seu missatge de campanya i, segon, que costa creure «les declaracions d'amistat cap

a Catalunya del senyor Aznar». Dimarts, dia 12 de març, es manifestava personal­ment contrari a la investidura d'Aznar com a president del govern. Però està disposat a que li facin ofertes posteriors.

* —— L L U Í S R E C O D E R . Diputat electe al Con gres per Convergència i Unió

«Es pensen que som massa bona gent» CKLIA CKRNADAS

B Sant Cugat.— Es poden per­metre la rancúnia els polítics?

—«Els polítics estem obligats a oblidar enfrontaments, perquè la nostra responsabilitat ens obliga sempre a buscar els punts d'acord. És aquella màxima d'en Pujol: 'Su­mar i no restar, multiplicar i no dividir'. Sovint, però, els polítics ens hem d'empassar gripaus, obli­dar afronts molt recents i ani­madversions personals.»

—Doncs, com a mínim, durant dos anys s'han empassat gripaus del PP.Poden, els polítics de CiU, oblidar tan ràpid com per plan­tejar-se un pacte?

—«És molt difícil parlar amb qui fins ara ha estat un adversari que ens ha situat en el centre de l'huracà de la seva crítica, que ha fet de l'anticatala-nisme un dels seus ca­valls de batalla i que ha jugat amb una gran i r r e s p o n s a b i l i t a t , creant animadversió contra Catalunya a amb fal·làcies i men­tides. A mi se'm fa molt dur seure amb se­gons quines persones del PP. I no només a mi: estic segur que al president Pujol també li passa, com en el seu moment li devia ser dur seure amb perso­natges del PSOE que ! -HiC5^" temps abans l'havien intentat empresonar.»

—I als votants de CiU? —«Aquest exercici d'oblit no

es pot demanar als ciutadans que, com a catalans, han estat dura­ment atacats. Perquè el PP jugava amb temes que no són patrimoni de CiU, sinó de tots: és el cas de la llengua. Ni molt menys se'ls pot demanar que s'empassin una conversió sobtada del PP: ningú es creurà les declaracions d'amis­tat cap a Catalunya del senyor Aznar i la seva colla. I nosaltres hem de tenir present la campanya electoral que hem fet a l'hora de plantejar-nos una possible en­tesa amb el PP.»

—En el Consell Nacional de diumenge, vostè s'hi va pronun­ciar en contra. Es poden combinar els dos lemes de campanya: ser claus i plantar cara al PP?

«Hem de dialogar amb el PP com

aquell que té una casa, no té ni

ganes ni necessitat de vendre-la, però està disposat a que li facin ofertes. Tot depèn del preu. Ha de ser una oferta (...) que representi un avenç de molts

anys de cop. I dubto que el PP

pugui fer-la»

—«Clau ja ho som. Tots els ulls s'han girat cap a nosaltres i, per tant, la clau ja la tenim...»

—Però alguna cosa ha d'obrir... —«De moment, la tenim per

fer que el senyor Aznar sigui pre­sident del govern o per fer que d'aquí a dos mesos hi hagi elec­cions. En tot cas, la gent que ens va escollir pensant que el vot de CiU no seria testimonial, sinó que manaria, pot estar satisfeta. Dèiem que plantaríem cara. Ja ho estem fent. Ara el programa del PP ja està aigualit: totes les promeses que ens preocupaven són ara inviables. Estiguem atents al que diuen aquestes setmanes:

les ofertes que ens fa­ran respecte al finan­çament autonòmic no ens les haurien fet mai. Al contrari, amenaça­ven veladament de re­tirar-nos el 15% de l'IRPF. Què més pas­

sarà? Investirem l'Az­nar o no l'investirem? CiU no pot votar fa­vorablement a la inves­tidura.»

—Però queda allò de no tancar cap porta al diàleg...

—«Nosaltres hem d'anar a dialogar amb el PP com aquell que té una casa, no té ni ganes ni necessitat de vendre-la, però està disposat que li facin

;f i ofertes. Tot depèn del p reu . Que moguin

fitxa. Ha de ser una oferta cla­rament explicable al poble de Ca­talunya, que representi un guany polític importantíssim i que ens sigui un avenç de molts anys de cop. I jo no crec que el PP estigui en condicions de fer-la.»

—I com es concretaria l'oferta? —«El PP és presoner de la seva

campanya, i difícilment podria jus­tificar als electors que ara estigui disposat a resoldre el finançament autonòmic.»

—En tot cas, Aznar s'ha reunit ja amb Duran i Lleida. Són di­ferents les sensibilitats de CDC i d'UDC respecte al PP?

—«Totes les decisions que es prenen a CiU vénen de la cúpula de la coalició, no dels partits. El que he vist és que hi ha una vo­luntat exploratòria per part d'UDC per veure què té a dir

Lluís Recoder, veí de Sant Cugat des de fa dos anys, al seu despatx del passeig de Gràcia de Barcelona. Foto: XAVIER LARROSA.

el PP. Durant aquest temps, Du­ran i Lleida ha jugat a deixar una porta entreoberta, la de la relació de CiU amb el PP, que per altres bandes estava absolu­tament tancada. Era qüestió de deixar una escletxa.»

—Pujol recorre sovint a recla­mar «sentit d'estat». Què vol dir?

—«Posar els interessos comuns per sobre dels personals de partit. O sigui, exactament el contrari del que ha fet el PP durant aquests tres anys. Sentit d'estat és no de­dicar-se a incitar odis tribals con­tra Catalunya. Però a nosaltres no ens agrada ser-ne els dipo­sitaris únics; en un moment com l'actual, podem assumir la res­ponsabilitat que comporta tenir

16 diputats. Però el PSOE ha d'as­sumir la que comporta tenir-ne 141. I el PSOE de 1996 no és el mateix que el de 1982: llavors eren una colla d'irresponsables que van guanyar les eleccions cru­cificant el senyor Suàrez.»

—I el sentit d'estat justifica qualsevol cosa?

—«No, no t'obliga il·limitada­ment. S'està fent recaure sobre CiU la responsabilitat que hi hagi un govern, però donar per suposat que, en pro de la governabilitat, votarem favorablement a la in­vestidura és estar molt equivocat. Ens preocupa que es doni per fet, perquè potser donem la sen­sació que som massa bona gent i ens prenen pel pitu del sereno.»

Deu anys de diputat amb els consells de Miquel Roca c.c.

H La campanya electoral per a les generals del 3 de març va ser el marc de la presentació en societat de Lluís Recoder. El del teatre de la Unió santeugatenca va ser el primer discurs públic que va fer a Sant Cugat. I el va iniciar amb una frase contun­dent: «Jo, que sóc santeuga-tenc...». De fet, només fa dos anys que hi viu, però «no vull que Sant Cugat sigui per a mi una ciutat dormitori». Per tant, té la intenció —«com he fet sempre»— d'arrelar-se i «participar de la vida local». De moment, però, encara no s'ha fet soci del Club Mun­tanyenc Sant Cugat, un requisit que a hores d'ara sembla impres­cindible per a tot nouvingut. La raó: fa molts anys que té el carnet

del Centre Excursionsita de Ca­talunya, perquè una de les seves aficions reconegudes és el mun­tanyisme i la vida a l'aire lliure. La segona, la pesca de riu. I la tercera, llegir i, a més, acabar-se tots els llibres que comença. «No ho puc evitar; és com allò que t'ensenyen de petit, que t'has d'a­cabar tot el que tens al plat».

Casat i amb tres filles de 9, 5 i 2 anys, Lluís Recoder va ser escollit diputat per primer cop l'any 1986, quan tenia 27 anys. En aquests deu anys, s'ha acos­tumat a passar tres dies a la set­mana —de dimarts a dijous— a Madrid. I des del seu escó de diputat ha estat ponent, per exem­ple, de la polèmica Llei de Te­lecomunicacions per cable. Tam­bé li va tocar defensar les 170

esmenes a la Llei d'Arrendaments Urbans, la LAU, que va presentar el grup parlamentari de Conver­gència i Unió. «La feina de par­lamentari és sovint poc lluïda. T'hi passes moltes hores treballant en temes que després tenen poca trascendència pública, però que en canvi afecten la vida de moltes persones». Des del seu escó de diputat ha treballat molt a prop dels líders de la resta de partits. I té, evidentment, una opinió for­mada de cada un d'ells.

Perfils parlamentaris

De Felipe Gonzalez, considera que «és un home que ha sabut deixar enrera un llast ideològic que inicialment li pesava molt». En canvi, Julio Anguita «encara ha de fer aquesta evolució; es

mou en uns paràmetres ideològics absolutament desfassats». A José Maria Aznar el defineix breument com un home «gris sense cintura política», però amb qui més s'a­llarga és amb la diputada d'ERC, Pilar Rahola. «És un fenomen me-diàtic, però parlamentàriament és d'una grandíssima discreció». Pe­rò, segurament —i així ho reco­neix— l'experiència que més li ha servit ha estat el treball conjunt amb Miquel Roca. «És un dels poquíssims estadistes catalans i de tot l'estat del segle XX». Recoder reconeix que el 92 —l'any que l'alcalde, Joan Aymerich, va sortir de l'executiva de CDC—, el partit va passar moments de tensió. Pe­rò, tot i això, «jo sempre he man­tingut la meva amistat amb Mi­quel Roca».

Organitzen la setzena Setmana del Comerç al Vallès Occidental

À.C. • Sant Cugat.— La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitza, a partir del proper di­lluns, la 16a Setmana del Comerç Comarcal. Aquesta edició anirà dedicada especialment a la nova Llei del Comerç Minorista, que va entrar en vigor el passat 8 de febrer. Aquest serà el tema central d'una jornada que es rea­litzarà dilluns a Terrassa i que durarà tot el dia. Durant aquesta jornada s'oferiran diverses con­ferències i una xerrada col·loqui sobre el tema. Dimarts, la setmana es traslladarà a Sant Llorenç Sa­vall, on s'analitzarà la realitat de les associacions de comerciants locals.

La Setmana del Comerç Co­marcal continuarà dimecres a Rubí i dijous a Sant Cugat, on hi haurà una conferència col·loqui sobre la dinamització del Comerç integrat en el teixit urbà. La xe­rrada la farà l'economista i es­pecialista en distribució comercial Santiago Pagès, a la Casa de Cul­tura, a partir de les nou de la nit.

A Rubí, la setmana haurà arri­bat un dia abans, dimecres. En aquesta ciutat, la Cambra de Co­merç de Terrassa ha previst una conferència col·loqui sobre «El grup de compres en el comerç detallista», després de la qual es farà el lliurament de diplomes als assistents dels cursos celebrats en el marc del Pla de Reciclatge del Comerç de Rubí. Amb aquestes activitats, la Cambra vol recollir els canvis que es respiren en el sector comercial, per donar un nou esperit d'acció i dinamisme per esperonar noves estructures.

El CASC s'integra a una coordinadora comarcal d'insubmisos • Sant Cugat.— El Col·lectiu An­t imi l i tar is ta de Sant Cugat (CASC), s'ha integrat a la Coor­dinadora Insubmisa del Vallès, constituïda el cap de setmana pas­sat amb altres entitats de Sabadell, Terrassa, Ripollet, Castellar i la Universitat Autònoma de Barce­lona. Els objectius de la plata­forma és l'organització d'actua­cions conjuntes i la informació als objectors i insubmisos, sobre­tot de cara la nou codi penal, ja que comença a haver-hi sovint judicis que estaven pendents: di­mecres, el sabadellenc José Luís Belloso va ser el tercer insubmís jutjat en un mes al partit judicial de Sabadell. La coordinadora ha previst també editar un butlletí titulat Vallès insubmís amb infor­mació i articles d'opinió sobre te­mes relacionats amb el moviment antimilitarista./s.B.

El CEPA publica el número 6 del butlletí informatiu «Clar i Net» H Sant Cugat— La setmana vi­nent sortirà el Clar i Net número 6, la revista informativa del pro­grama de recollida selectiva d'es­combraries Residu Mínim. El but­lletí parla en aquesta útlima edició dels envasos retornables al mer­cat. En aquest número es reflexio­na sobre la manca de botigues a Sant Cugat que venguin envasos retornables, tot i que són els més ecològics i saludables que exis­teixen. Per captar l'atenció, els responsables de Clar i Net han decidit buscar una portada que recorda a un fulletó de publicitat de qualsevol establiment d'ali­mentació. D'aquesta manera, els usuaris s'hi fixaran més. El butlletí es repartirà als domicilis. /À.C.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 5

MEDI AMBIENT

Deu entitats i associacions s'ajunten per oposar-se a la benzinera dels túnels Estan en contra que l'equipament, que es construirà a la Floresta, afecti la serra de Collserola

CÈLIA CERNADAS • La Floresta.— Deu entitats i associacions s'han posat d'acord per organitzar-se contra la construcció de la benzinera que l'empresa Tabasa, concessionària dels túnels de Vall-

De moment, són deu les entitats que han adreçat l'escrit a l'alcalde mostrant la seva oposició a la ben­zinera: les associacions de Pro­pietaris i Veïns i la de veïns de la Floresta, l'Associació de Pro­pietaris i veïns i el Centre Cultural i Recreatiu de les Planes, la Coral Clau de Sol, el Grup Escolta de la Floresta, els Grups d'Autopro-tecció de la Floresta (GALF) i de les Planes, el Club Muntanyenc Sant Cugat i el Grup Natura. La posició de les entitats és clara, segons s'especifica a la carta: no estan en contra de la construcció de la benzinera, sinó que «en el que no estem d'acord és que aquesta es construeixi dins el Parc de Collserola». «Es pretén cons­tantment fer veure que ens estem oposant a l'àrea de servei. No, no ens oposem al progrés. Ens oposem que es malmeti el pulmó vegetal que tenim aquí», afirma contundent Joaquim Garcia, membre del GALF. Represen­tants d'aquestes entitats es van concentrar dimarts a la tarda amb pancartes als terrenys on està pre­vista la construcció de l'àrea de servei per denunciar que «no es destruiran uns simples matolls, com diuen, sinó que aquí hi ha arbres», recordava Christina Her-bolzheimer, membre del grup Na­tura. Aquesta entitat, en col·la­boració amb l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura de Sabadell (ADENC) està ela­borant les al·legacions a l'avant­projecte que ha elaborat l'empre­sa Tabasa.

La construcció d'una benzinera és una idea que l'empresa té en ment des de fa anys: de fet, ja figurava en el projecte de cons­trucció dels túnels de Vallvidrera (inaugurats l'any 91), tot i que després es va acabar desestimant. Quan es va constatar, segons Ta­basa, que un 35% de les avaries que es produeixen als túnels són a causa de la manca de benzina, el projecte va renéixer. En els últims dos anys, l'Ajuntament ha desestimat set possibles ubica­cions fins que el passat mes de gener es va aprovar inicialment la definitiva: el quilòmetre 6,6 dels túnels, a l'altura de la masia de can Borrull, just abans d'arribar

vidrera, té previst instal·lar a l'altura de can Borrull, just abans d'arribar al peatge de la Floresta en direcció a Manresa. Les entitats, segons la carta que han adreçat a l'alcalde, Joan Aymerich, no s'oposen a la benzinera,

sinó a la ubicació que s'ha triat: uns terrenys situats dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de la serra de Collserola. Aymerich recorda que els informes del Patronat i de Medi Am­bient de la Generalitat són favorables.

A la concentració de dimarts a can Borrull es van exhibir pancartes en contra de la degradació de Collserola. Foto: X.L.

al peatge de la Floresta i en uns terrenys inclosos dins el Pla d'Es­pais d'Interès Natural (PEIN) de la serra de Collserola.

L'àrea de servei atendrà només els usuaris que vinguin de Bar­celona en direcció Sant Cugat-Te-rrassa-Manresa. Aquest fet s'afe­geix als arguments ecològics que donen els contraris a la benzinera. «L'àrea tampoc no satisfarà la de­manda dels usuaris, perquè només atendria un 30% dels quilòmetres que tenen els túnels en els dos sentits», va destacar dilluns Joa­quim Garcia durant el consell de districte de la Floresta.

Els dos punts de vista

De fet, el consell ha estat aques­ta setmana l'escenari de discussió sobre la benzinera entre l'equip de govern i els representants dels veïns. Aymerich va reconèixer que «és lògic que no els agradi» que es construeixi una benzinera a la

serra de Collserola. Però va re­cordar que, tot i que l'àrea de servei s'instal·larà en un PEIN, existeixen informes favorables de la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, de la Direcció General de Carreteres i del Pa­tronat de Collserola. «És l'únic lloc indicat per col·locar-la.» El mateix va destacar el tinent d'al­calde d'ERC, Jaume Busquets, que només va intervenir quan un veí del públic li va demanar ex­pressament la seva opinió. «No podem posar en dubte constant­ment el criteri d'unes institucions que responen a la voluntat de la gent.» I va afegir: «Si tots els informes admeten la benzinera, per què haig de ser jo diferent dels altres?» Busquets va acabar garantint que «aquesta benzinera no perjudicarà el medi natural».

Però l'impacte ambiental d'a­quest equipament no és l'únic que preocupa els veïns. «Què hagués

passat si quan es va produir el gran incendi [l'agost del 94] ja hagués existit la benzinera?», va preguntar una altra membre del consell de districte, Pilar Escriche. «Segurament, l'incendi no hagués estat tan gran», va respondre l'al­calde, basant-se en el fet que la benzinera dels túnels diposarà de mesures antiincendis, entre elles boques d'aigua. «No magnifiquem les coses», va demanar.

Aymerich dhi que cedir sòl a MEC s'ha d'estudiar molt políticament • Sant Cugat.— L'alcalde Joan Aymerich ha afirmat que ha man­tingut converses amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per tal d'estudiar la possibilitat d'instal·lar a Sant Cugat un edifici d'aquesta institució. El president de l'IEC, Manel Castellet —tal com va fer la setmana passada al Club Mun­tanyenc—, ha dit a Els 4 Cantons que la idea és que l'Ajuntament «ofereixi un terreny per tal que l'IEC aporti capital de la seva fundació i pugui construir un edi­fici amb una sala de reunions i habitatges per als estudiants es­trangers que convidem perquè fa­cin treballs de recerca». Aymerich ha dit que el projecte és «inte­ressant» però assegura: «Política­ment s'ha de mirar molt bé perquè donaríem patrimoni municipal per a unes quantes persones que no són d'aquí.» L'alcalde va posar Castellet en contacte amb Pro-musa per veure «si es podia fer una cosa conjunta». / R.L.

Mans Unides reunirà 300 persones al sopar anual al Centre Borja • Sant Cugat.— EI sopar benèfic anual de Mans Unides reunirà avui al Centre Borja unes 300 persones. Tot i que la demanda de tiquets per al sopar sempre ha estat alta, aquest any s'ha su­perat el nombre de 250 assistents de l'any passat. Aquesta convo­catòria és el penúltim acte de la campanya de 1996, que es tancarà el dissabte 23 de març amb el tradicional concert de corals al Monestir. Mans Unides ha de re­collir aquest any més de 5 milions de pessetes per finançar la re­habilitació i ampliació d'una es­cola al sud de l'índia. / s.B.

Seguretat

Electrònica

S E G U R E T A T

mm Sant Cugat del Vallès. ^ 589 17 99

33027/23868. • »

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

I VENDA Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

GRATIS msm

mm mm Mmüm mmmmism

: Habitatge

ee Personal

li« domiciliar la nòmina o pensió

llu dimliciViar et r e b u t iVaulüi

Persones. Servei. Qualitat.

És un producte ofert per Catalònia djnve/sjons. i gestions Immobiliàries SL, distribuïdor del Servei MoyiStar i MoviLine de (j£/TeMónica Móvitos, per als Clients de la Caixa de Terrassa

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

ENSENYAMENT

Els alumnes d'ESO s'inclouen per primera vegada a les preinscripcions Els set centres públics del municipi ofereixen més de 1.100 places

PUCES QUE OFEREIXEN ELS CENTRES PÚBLICS

ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— Els centres públics d'ensenyament ofereixen per al proper curs més de 1.100 places entre les quals hi ha les tres escoles bressol de Sant Cugat, les escoles d'ensenyament primari i els centres de secundària. En aquest últim cas, s'in­

corporen 330 places d'ESO. Els nens que aquest any hauran acabat sisè i l'any que ve comencen la reforma són protagonistes en aquest període de preinscripció, que començarà dilluns que ve i que es presenta delicat davant l'aplicació de la reforma educativa, que començarà el curs que ve.

La novetat de la preinscripció per al curs 96-97, és que per pri­mera vegada s'hi inclouen els nens de dotze anys, que fins ara han fet EGB, i en lloc de continuar en el setè curs s'incorporaran al primer d'Ensenyament Secundari Obligatori. La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) estableix que aquest curs han de començar a impar­tir-se a tots els centres de Ca­talunya els cursos d'ESO, la pri­mera fase de l'ensenyament se­cundari, i que afecta els nens d'en­tre dotze i setze anys. Tots ells han d'estudiar aquests quatre cur­sos als instituts, i després decidir si continuen amb les altres etapes d'educació.

La transició dels nens de dotze anys al nou sistema educatiu i la feina pedagògica que han fet els professors per acollir-los cen­tren el nou curs. Al llarg dels últims mesos, el delegat territorial d'Ensenyament, els inspectors de zona i la tinent d'alcalde d'En­senyament, Àngels Ponsa, s'han reunit amb els pares i els pro­fessors per explicar com seria aquesta transició. La reforma ha suposat moltes hores de discussió i els pares s'han queixat de la manca de participació en aquest

procés. En les útlimes setmanes, els centres de secundària s'han esforçat per presentar als pares dels nens que ara fan sisè com s'aplicarà la reforma a cada ins­titut.

Informació als pares

El Leonardo da Vinci ja ha fet aquestes reunions i ahir va ser el torn dels dos centres que ara estan fent el batxillerat del pla antic, és a dir, l'Angeleta Fe­rrer i l'Arnau Cadell. Els direc­tors, professors i caps d'estudi d'a­quests centres van explicar als pa­res dels nens afectats com és el programa curricular del centre, i en quines condicions estaran els nens de dotze anys al centre. L'ins­titut Leonardo da Vinci. per exemple, tindrà un edifici només per als alumnes de primer d'ESO.

La distribució dels nens que ara fan sisè als instituts de se­cundària és un tema cabdal de discussió que no acaba d'agradar als pares. El delegat territorial d'Ensenyament a la comarca, Ra­mon Farré, té previst reunir-se avui amb representants de les as­sociacions de pares dels centres d'ensenyament de Sant Cugat i la tinent d'alcalde de Serveis Per­sonals, Àngels Ponsa, per explicar

amb tots els detalls com s'aplicarà la reforma a cada centre i recollir «les opinions dels pares», segons Farré.

Els preparatius de la reforma han aixecat en moltes ocasions les suspicàcies de pares i profes­sors, especialment pel que fa a les adscripcions, el transport i el menjador. Segons Ramon Farré, «la reforma s'aplicarà sense en­trebancs, perquè totes les parts estan d'acord en allò que és es­sencial», i tot i que reconeix que no serà un canvi fàcil confia que els problemes que puguin pro­duir-se es resoldran.

Els tres centres d'ensenyament secundari ofereixen en total 330 places d'ESO. L'Arnau Cadell i el Leonardo da Vinci tindran 90 alumnes cadascun, repartits en tres grups de 30 estudiants. L'ins­titut Angeleta Ferrer amplia el nombre de grups a 5. de manera que acollirà 150 nens de primer d'ESO. Pel que fa a les places de primer de BUP, que encara n'hi ha, se n'ofereixen unes 400. El nombre exacte és difícil de determinar perquè depèn també dels alumnes repetidors que s'ha­gin d'afegir. Els instituts s'han es­timat més assenyalar el nombre de grups.

LesdtafeecfESO/ del pla antic estan

' expressades en grups, no en nombre de places.

{") Aquestes dades corresponen

al pla antic.

Pel que fa a les escoles, es man­tenen les places per a nens de tres anys que hi havia l'any passat, 325 incloent-hi les 25 que es van incorporar a l'escola La Floresta per poder encabir la demanda del curs passat. Els pares que estiguin interessats a matricular els seus fills a les escoles bressol, poden fer-ho també a partir de dilluns. Els centres han establert unes ho­res de visita per a aquells que els vulguin veure. L'escola Gargot ha assenyalat el proper dia 19 de 9 a 12 del matí. També es

GRÀFIC: EL PUNT

faran visites comentades el dia 27 de març, de 9 a 12 i de 16 a 20. L'escola bressol La Mimosa ha marcat el dia 20 de març al matí i el 28 matí i tarda, fins a les set, per acompanyar els pares que vulguin conèixer el centre. L'escola El Niu també farà visites el dia 21 de març, durant tot el dia, entre les nou i les dotze, i a la tarda, a partir de les quatre i fins a les set. Les preinscripcions als centres públics començaran el proper dilluns, i es poden fer a cadascun dels centres.

HISTÒRIA

La història del Sant Cugat medieval no es coneix prou bé,

segons Alba Rodríguez ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— El Sant Cugat del segle XIV era una vila rural, i els seus habitants estaven lligats al Monestir. L'abat d'aquest col·lectiu religiós feia la funció de senyor feudal, al qual els vi­latans retien vassallatge. Aquesta conclusió la va expressar Alba Ro­dríguez, historiadora i membre del Grup d'Estudis Locals, que va par­ticipar dimarts en el cicle de xe­rrades Aula Cultural del Club Muntanyenc.

La jove historiadora, que va explicar com era Sant Cugat fa

uns 600 anys en una xerrada ti­tulada Una vila entorn d'un Mo­nestir», va explicar que els sant-cugatencs coneixen molt poc so­bre la història de la ciutat mentre va ser una vila depenent del Mo­nestir. Segons Alba Rodríguez, hi ha documents a l'Arxiu de la Co­rona d'Aragó i a la biblioteca del Monestir de Montserrat.

La historiadora va exposar les seves teories després de llegir un capbreu, un document on es re­sumien les relacions que s'esta-blien entre els vilatans i el seu senyor feudal, l'abat del Monestir.

MEDI AMBIENT

Veïns de Mira-sol volen que l'ampliació de la llicència de la planta de residus es voti

SÍLVIA BARROSO • Mira-sol.— Les associacions de veïns Verge del Carme, Sant Joan de Mira-sol i Mas Janer volen que se sotmeti a la votació del consell de districte la llicència per ampliar a 1.000 tones anuals el volum de residus sanitaris que es pot tractar a la planta d'esteri­lització de l'Hospital General de Catalunya. Les tres entitats con­sideren que l'alcalde, Joan Ay­merich, «s'ha compromès, perso­nalment i en repetides ocasions que consten en actes, a no au­toritzar que se sobrepassessin les 109 tones per any», segons Josep Maria Àngel, president de l'as­

sociació de veïns Sant Joan. Aquests arguments s'han fet arri­bar a l'Ajuntament amb una carta adreçada a Aymerich.

Els signants del text, que man­tenen també un recurs contra la planta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, asseguren que és «molt difícil de justificar aquest canvi de llicència un any després de l'entrada en funcio­nament de la planta». La sensació provocada per la decisió «sobtada i unilateral» d'Aymerich, situa els veïns de Mira-sol en «un estat d'indefensió total», segons Jordi Bachs, de l'associació Sant Joan. Bachs parteix de la hipòtesi que

«l'any que ve es pot donar una nova llicència per a tractar 3.000 tones, que és la capacitat de la maquinària de la planta».

Tot i que Finforme de la Junta de Residus de la Generalitat ana­litza favorablement la possibilitat de les 1.000 tones, Bachs i la resta d'organitzadors de la protesta creuen que «podria aparèixer un altre informe favorable per a trac­tar 3.000 tones». Amb aquestes expectatives, les tres entitats es­peren un consell de districte ex­traordinari «urgent» on exigiran a l'alcalde que sigui «coherent» i tingui en compte l'opinió de tots els membres de l'organisme.

PROGRA

9 h

STA DE L'ARBRE DÏ

RES Cimd'Àguiles SL)

• 11.30 h

Generalitat de Catalunya

Amb la col·laboració de:

4fc ALL ESPB (Centre ^e KWtiperacio Departarrwj. d'Agricu

Ramaderia i^Nü£a) EXHIBICIÓ D

EXffirHCl,6 DE CASTELLS: -»|%|Stellèrs de Santa Coloma

;Jj§|£'aster1ers de Cornellà

f> 14 h " ' . « » ,*^CABAMF NT DE LA FESTA

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 19% PUNT I SEGUIT 7

SALUT

Li diuen la malaltia de les tres «A»: anorèxia, aprimament, amenorrea. Augmenta entre la població femenina, sobretot entre la més jove. Les noies volen emular Kate Moss, una model anorèxica que viu d'un cos que és només pell i ossos.

Fòbia a menjar L'anorèxia es cura com si fos una addicció

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— L'anorèxia és una malaltia que afecta especial­ment les noies adolescents, tot i que també hi ha nois que la pateixen. És una malaltia mental que es caracteritza per una al­teració dels hàbits de nutrició. Les persones deixen de menjar qual­sevol tipus d'aliment perquè con­sideren que han de perdre pes. La seva obsessió, derivada d'un evident desequilibri mental, pot portar els malalts fins a la mort. Segons Mariana Quinn, directora del Centre d'Autoajuda i Lluita contra la Bulímia i l'Anorèxia Al­ba, entre un 5 i un 15% dels malalts al món moren a conse­qüència d'aquests hàbits.

La bulímia és una altra forma d'alteració dels hàbits nutricio-nals. Els malalts s'atipen amb quantitats de menjar que inge­reixen en un espai molt curt de temps. «Són capaços de menjar en deu minuts tres paquets sen­cers de madalenes a sota del llit. Ningú no sap el que fan», explica la doctora Quinn. Després, el sen­timent de culpa els fa penedir-se i han d'expulsar-ho tot. Prenen molts diurètics o vomiten. L'a­norèxia i la bulímia està creixent d'una manera alarmant entre les preadolescents. La seva obsessió necessita una teràpia molt sem­blant a la que s'utilitza amb els addictes a qualsevol cosa.

El centre Alba és soci de l'Hos­pital General de Catalunya, on vénen les pacients que es troben en estat crític. Segons la doctora Quinn, només ha estat necessari ingressar una de les noies que s'ha visitat al centre abans de se­guir la teràpia que es practica

al centre de dia. Les pacients —perquè aquestes

malalties afecten en un 90% dels casos les noies— segueixen al cen­tre de dia quatre tractaments que els permeten tornar a una situació física i psíquica normal. «Es molt important que no es desvinculin del seu entorn habitual, per això no les hospitalitzem si no és que el grau de desnutrició pot ser irre­versible», diu la doctora Quinn. Les noies fan una teràpia indi­vidual i després en grup. Les fa­mílies també segueixen una te­ràpia per ajudar les malaltes a integrar-se de nou al seu entom social. Aquestes malaltes es tro­ben absolutament soles i se senten profundament incompreses da­vant una societat que exigeix, a través dels mitjans de comunica­ció, que les noies siguin primes. Com més primes, més socis. «Una de les noies que ha passat per aquest centre feia un metre se­tanta i quan va venir aquí pesava vint-i-nou quilos. Era un feix de pell i ossos, i encara deia que li sobraven quilos», explica la doc­tora. Tenen una percepció defor­mada de la seva silueta.

És difícil fer seure en una taula una persona que es nega rotun­dament a ingerir cap aliment, per­què és com sotmetre-la a un cal­vari. Al centre Alba, els pacients seuen al voltant d'una taula i apre­nen a gaudir davant d'un plat de macarrons, a no sentir-se pesants, a no pensar que allò és verí per al seu cos. Dinen totes juntes, i un grup d'animadors fan que la trobada sigui un moment distès i divertit. N'hi ha que no s'ho poden creure, i s'alegren de com­provar que poden passar per la

SERVEIS

rAjuntament desestima el projecte del bar del Casal de Mira-sol per manca d'espai

Els veïns reclamen un altre concurs públic sociació de veïns de Sant Joan i membre del consell de districte, el que demanen és que «es mo­difiquin les bases de l'antic con­curs públic i es convoqui un altre que possibiliti que algú es pugui fer càrrec del bar». El concurs públic que es va fer va quedar desert. Segons Àngel, les raons van ser perquè «era difícil que algú acceptés les anteriors bases que proposaven un contracte per 3 anys, hi havia una limitació ho­rària i un cànon de cent mil pes­setes mensuals». Xavier Cortès considera que el problema rau en el fet que «és difícil que un bar d'aquest tipus sigui rendible» i ha posat com a exemple el de la Casa de Cultura de Sant Cugat, que «costa molt que continuï en­davant tot i el volum d'activitats que allà es fan i la quantitat de gent que la visita diàriament». Xa­vier Cortès és partidari d'instal·lar al Casal de Mira-sol un servei de bar «amb màquines expene­dores de menjar i begudes perquè el que sembla evident és que al­guna cosa hi ha d'haver, però no un bar convencional».

RAMON LUQUE • Mira-sol.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha desestimat el pro­jecte d'instal·lar un bar en l'espai creat per a aquest servei que hi ha al Casal Cultural de Mira-sol. En declaracions a aquest setma­nari, el regidor de descentralit­zació territorial, Xavier Cortès, ha dit que «l'Ajuntament ha deses­timat el projecte perquè cada cop són més les peticions d'espai que reclamen els diferents col·lectius que fan activitats al casal i les necessitats d'espai del conserge i de les diferents àrees munici­pals». Precisament, la possibilitat de traslladar la consergeria a l'es­pai on hi ha la barra destinada al bar la va apuntar l'alcalde Joan Aymerich en la darrera sessió del consell de districte. Aymerich també va afirmar que des que es va dissenyar el Casal Cultural sempre ha estat «contrari que en aquesta infraestructura hi hagués un bar». Els veïns han adreçat una carta a l'alcalde en la qual demanen que es reconsideri la decisió adoptada. Segons Josep Maria Àngel, president de l'as-

Un grup de pacients del centre Alba fan teràpia tot dinant juntes. Foto: CENTRE ALBA.

porta després de menjar un crois- perar els seus hàbits alimentaris. bilitat, com tothom que depèn ob-sant. «Aquest és el treball més dur, sessivament d'alguna cosa, i per

Segons la doctora Quinn, la fei- perquè s'han de tornar a integrar elles la prova de foc és fer un na per ajudar aquestes noies co- a casa, amb els amics, amb els àpat davant la gent que no les mença tot just després de recu- coneguts. Tenen moments de de- havia vist mai menjar.»

PREINSCRIPCIO Cl RS 1996-97 DIES: Del 18 al 29 de març

<t

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

Informació Ajuntament de Sant Cugat del Vallès PI. Barcelona. 17 - Tel. 589 22 88

Àrea de Serveis Personals Casa Mònaco C/ Cànovas del Castillo. 50 - Tel. 589 22 í

Lloc de Preinscripció Àrea de Serveis Personals Casa Mònaco C/ Cànovas del Castillo. 50 - Tel. 589 22 I

«1*1,674 44 96 • '* '

'£:

..«74*9 82 ...•

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

Informació i Preinscripció: Als mateixos centres

MARAGALL M .- -

GEN? mftS DEL VALÜÈS M.VuHj»H«es, s/n Sani" Cugat del Vallès H*. 67467 48

.;.ÒEIP£ÀTALUNYA -CWt de Saoi Cugat tttfóiJ, s/fe Mfea-Mi TM «74 30 25

CSW>An.ORESÍtA^ ""' jCe*ft«8Bii,stt" 4-

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO) Informació i Preinscripció: Als mateixos centres

BATXILLERAT I FORMACIÓ PROFESSIONAL Informació i Preinscripció: Als mateixos centres

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

L ' E N Q U E S T A • El control dels gossos

L'Ajuntament hauria de prendre mesures més dures perquè els gossos no embrutin els carrers?

16 anys Estudiant

• «Jo crec que s'haurien de fer més parcs perquè els gos­sos puguin fer les seves coses.»

18anys Estudiant

• «Jo crec que haurien tfim-posar una mka més de rigi­desa per evitar que els gos­sos facm les seves necessi­tats per on la gent camina. A tothom li molesta haver de trepitjar els excrements.»

T E T - H »

D o m i n g o

O t e r o

25 anys Teixidor

• «Penso que l'Ajuntament hauria de fer més recintes perquè les persones puguin portar-hi els gossos, i no s'hagin d'utilitzar els parcs on juguen els nens, perquè hi ha espai.»

v*«£lÇ - -üSü»-**

-«íR*-*"-

L'Ajuntament va aprovar fa més d'un any unes ordenances municipals, algunes de les quals establien multes per als propietaris de gossos que deixessin que els ani­mals embrutessin els carrers. Les ordenances van aixecar polèmica, però després no s'han aplicat, com a mínim no es nota si es té en compte com estan les vore­

res. Alguns santcugatencs consideren que, si no són exagerades, les mesures dis-suasòries poden anar bé, tot i que la responsabilitat és dels propietaris.

L'enquesta ha estat feta per fAngels Castuera el dia 11 de març a ta plaça de rEstació.

Arantxa

23 anys Estuolant

• «La gent ha de controlar el que fan els seus gossos. El meu, per exemple, no fa les seves necessitats a qualse­vol loc i ningú no m ' h a * que hauré de pagar dkiers si no ho faig.»

22 anys Relacions públiques

• «L'Ajuntament hauria d'actuar amb més con-tundència, però els ciutadans que tenen gossos haurien de ser mes conscients que és molt important que el gos estJgul ben educat»

49 anys rerieiecnc

• «Cada propietari té la seva responsabilat sobre el gos. S'ha d'anar art* compte i portar-lo ais tocs «tanta, perquè no ernbruB ei carrer ni ets espais púbics.»

18 anys Estudiant

• «Crec que l'Ajuntament hauria da fer coses amb més duresa, perquè és molt trist caminar pal carrer i caure sobre un regalat»

Puig

19 anys Estufant

• «Penso que N ha perso­nes que r« ensenyen bé als seus gossos, i aquests empastifen el carrer. No costa res reooir·no o fer que et gos evacuí en un loc ade­quat»

18 anys Estudiant

• «Qec que s'hauria de ser més dur amb eb propietaris de gossos que no van amb comp­te, perquè motoata bastant anar pé carrer i fcobar* ete excre-rrerfcdefeflàai» Bs amos sttauriend·asnsliBzar.»

Sonata ^»*i^'

17 anys Estudiant

• «Podrien fer nous parcs o alguna cosa perquè ais gos­sos poguessin fer tes seves coses. Só que hi ha dos pèsf-cans, però no veig que es facin servir gaire.»

No 57 anys Jubilat

• «Cada vegada que veiés­sim que un gos està fent coses enmig del carrer, ho hauríem de denunciar. S'acabaria aviat, aquest pro­blema. Sfian tfapJcar mul­tes.»

• «A ningú no 8 agrada tro­bar-se tes restes dels gossos quan va caminant pel carrer. Però tampoc «ena partidària d'apScar mesures mol radi-

20 anys Estufar*

• «Ets propietaris han de ser responsables de) que fan ets seus gossos. Jo intentaria que el meu gos fes tes coses atà on toca, però no perquè mtmpoaeaain multes, sinó

66 anys

• «L'atreoTa, una senyora em va dernarwdJacu\pas perquè ai seu gos s'ho estava fent a l a porta de casa. Això no pot ser, petquè ets gossos tenen ets seus tocs per anar a fer aques­tes coses.»

, l V i _ i .

• «Penso que qualsevol mesura que prengui r Ajuntament par evitar que els gossos enréxutti eleetrer és bona. No m'agraWiwar d'anar mirant par on Mpljp.»

p É ü t a l que et no éfieto cas, « M M * » fMtpotar rneaures.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 9

COMERÇ

La junta del Celler pensa que la primavera de l'any vinent «és un bon moment per obrir les portes del centre comercial» que s'està cons­truint on hi havia l'antic edifici de la coo­perativa. El president, Jaume Grau, i el gerent, Carles León, diuen que la societat «vol oferir

un centre comercial modern i pensat des de la perspectiva del consumidor i l'usuari». La junta del Celler té previst reunir-se la setmana que ve amb els representants de Sant Cugat Comerç per explicar-los l'aspecte final i les característiques del projecte.

J A U M E G R A U i C A R L E S L E Ó N . President i gerent del Celler Cooperatiu

«Volem adequar el centre comercial a l'usuari»

CATI MORELL • Sant Cugat.— Com se'ls va acudir la idea de reconvertir l'e­difici que havia acollit la Coo­perativa en un centre comercial i un conjunt d'habitatges?

—(Carles León): «La primera persona que va tenir la idea de fer canvis per treure més profit de l'espai que hi havia i que no es feia servir per a res va ser el president de la junta, Jaume Grau. I, de fet, la primera cosa que vam fer va ser convertir el que abans s'anomenava 'el pati de dalt' en el conjunt d'oficines actual.»

—(Jaume Grau): «Era un pati de gairebé 1.000 metres quadrats que no es feia servir per res i jo vaig pensar que se'n podia treu­re un profit, d'aquell espai.»

—(CL.): «El refrany diu que 'pensa més un necessitat que un advocat'. Igualment és per això que volem que el projecte del centre comercial surti bé. Hem intentat fixar-nos en tot perquè no ens volem equivocar. Preci­sament, el fet de no haver treballat mai en aquest sector ens ha obligat a dedicar-hi moltes hores, a fixar-nos en molts detalls i a re­cordar constantment les exigèn­cies del consumidor i de l'usuari.»

—Quin tipus de centre comer­cial oferiran?

—(C.L.): «Serà un centre co­mercial fet a la mida d'una ciutat com Sant Cugat: molt ampli, amb molta llum, amb espais oberts i sobretot adequat al seu ús. Volem que l'espai sigui còmode i que afavoreixi la rapidesa a l'hora de fer les compres. Per això, hem estudiat molt bé els accessos al pàrquing, els ascensors, rampes, la situació de les escales mecà­niques i la trajectòria que haurà de fer el consumidor. A la primera planta hi haurà un grup de petites botigues de comerç calent que per­metin molta mobilitat i l'entrada i sortida de molta gent.»

—Seran botigues de lloguer? —(CL.): «Sí. En el seu mo­

ment, parlarem amb els comer­ciants de Sant Cugat susceptibles d'instal·lar-se en el centre comer­

cial del Celler i, si no trobem botiguers d'aquí, doncs els bus­carem a fora.»

—S'ha pensat ja qui s'encarre­garà de la gerència del super­mercat?

—(J.G.): «En un primer mo­ment vam pensar en la possibilitat d'oferir el supermercat a una ca­dena especialitzada. De fet, era una postura molt còmoda perquè nosaltres només havíem d'oferir un local i dedicar-nos a cobrar el lloguer. Però ara estem pensant en la possibilitat d'intentar en­gegar un projecte diferent. Hi ha un grup de socis del Celler que se senten prou motivats per fer-ho i podria ser que, finalment, fossin ells qui es fessin càrrec d'aquest supermercat. Encara no en podem parlar amb seguretat i, de fet, si la possibilitat de què parlem ara no anés endavant, sempre po­dríem optar per una cadena co­mercial. De fet, ja n'hi ha moltes que estan a la cua.»

—(CL.): «Encara no volem re­butjar cap oferta perquè no està gens definit. De fet, l'estructura de l'edifici està força avançada però encara queda molt per fer: s'ha de condicionar i s'ha de vestir l'edifici i, això és el que implica una important inversió de temps.»

—Quants metres quadrats té el supermercat?

—(C.L.): «És semblant als su­permercats que ja hi ha instal·lats a Sant Cugat —-Caprabo o Kam-pió—. La superfície dedicada a la venda serà similar a la d'altres supermercats, però serà diferent el concepte de venda, perquè ens hem dedicat a visitar diferents centres comercials de tot arreu de Catalunya durant dos anys.»

—Se sap ja una data aproxi­mada d'obertura?

—(J.G.): «No volem caure en l'error de trobar-nos sense rodat­ge enmig d'una campanya agres­siva i consumista per excel·lència, com la campanya de Nadal.»

—(CL.): «Per això pensem que la tardor, abans de Nadal, o la primavera podria ser un bon mo­ment per obrir i començar a rodar el personal.»

COOPERACIÓ

Comença la campanya pel Sàhara amb 9 punts de recollida de material

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— La comissió del 0,7%, Baula, Mans Unides i la Creu Roja han fixat 9 punts de recollida de material per al Sà­hara, dins de la campanya que comença avui i durarà fins al 12 d'abril. El material d'higiene per­sonal i la llet (condensada i en pols) es poden portar a Ràdio Sant Cugat (de dilluns a diven­dres, de 10 del matí a 9 del vespre), a la Casa de Cultura (amb el mateix horari, i dissabte i diu­menge al matí), a la Creu Roja (de dilluns a diumenge, de 10 del

matí a 9 del vespre), i al Club Muntanyenc (de dilluns a diven­dres, a la tarda). A Valldoreix, el material es recollirà al Casal de Cultura (de dimarts a diven­dres, en horari d'oficina) i a la Creu Roja (de dilluns a diumenge, de 4 a 5 de la tarda). A Mira-sol, hi haurà un punt de recollida al Casal Cultural (de dilluns a diu­menge, de 5 a 8 del vespre). A la Floresta, la recollida és al Cen­tre Social i Sanitari, de dilluns a diumenge, de 5 a 8 del vespre), i a les Planes, al Centre Cívic (de dilluns a dissabte, de 5 a 8).

—S'ha parlat del projecte d'una botiga d'esports de 500 metres quadrats. S'ha abandonat la idea?

—(CL.): «No és que s'hagi abandonat la idea. És que no ha existit mai. Nosaltres vam definir la primera planta com una gran botiga d'esports perquè havíem de presentar el projecte a l'A­juntament. Per fer-ho, només ha­víem de definir l'activitat i encara no sabíem com ho enfocaríem. Però el que en el projecte es de­finia com una gran botiga d'es­ports després s'ha redefinit com una galeria comercial que tindrà 10 botigues, un bar i un quiosc.» Jaume Grau i Carles León, davant l'edifici modernista. Foto: XAVIER LARROSA.

Generalitat de Catalunya

FESTA DE L'ARBRE Sant Cugat del Vallès

Dissabte, 16 de març de 1996 de 9 a 14 hores

al Torrent de Sant Crist

Plantada d'arbres Exhibició de vol de rapinyes

Animació

Amb la col·laboració de:

w Ajuntament de

Sant Cugat del Vallès

10 P U N T I S E G U I T ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

L E S E M P R E S E S B SalvadorMallol Joier

Al carrer dels Pous, tot just davant del forn de l'estació, molta gent s'atura o gira el cap davant l'aparador d'aquesta nova joieria que ha trencat els esquemes del que s'havia vist a Sant Cugat en aquest àmbit. Plata i or polits o no, esmalts fets al foc, figures sinuoses i colors vius, un altre estil de joieria, en definitiva, és el que es pot t robar a Salvador Mallol Joier. Aquest jove artesà pretén viure del seu negoci sense ser considerat un artista, i demostrar que hi ha una joia per a cada persona.

SALVADOR MALLOL. Joier

ÀNGELS CASTUERA I Sant Cugat.— Què estudia, als anys 90, algú que vol ser joier?

—«El mateix que qualsevol per­sona que vol aprendre un ofici antic: jo vaig anar a l'escola d'Arts i Oficis i em vaig especialitzar en joieria, que després també té altres especialitats. Quan vaig aca­bar, vaig estar treballant a dife­rents tallers, aprenenl-hi molt, i finalment em vaig posar jo sol en un terrat de l'eixample de Bar­celona. Eren unes golfes per on entrava la llum i allà treballava molt a gust. Una cosa que s'ha de tenir clara quan es treballa en joieria és que mai no s'acaba d'aprendre, sempre t'estàs perfec­cionant. Ara m'estic informant molt sobre el que es fa en joieria contemporània i estic pensant una col·lecció.»

—Què és el que més li agrada, de la seva professió?

—«Hi ha qui deixa anar el seu enginy a través de la intel·ligència, jo el deixo anar amb les meves peces, i això m'agrada molt. És la meva forma d'expressar el ta­lent.»

—Amb quins materials treba­lla?

—«Sobretot amb la plata i l'or, que adorno amb esmalts al foc que fa la meva mare, que és pin­tora. També tinc peces d'altres companys i amics, i les exposo. Aquestes estan fetes amb dife­rents materials, alguns fan servir pedres precioses que no es veuen en d'altres joies. El millor de tot és que el joier pot triar l'acabat que vol per a les seves peces, i això és el que marca l'estil. Es poden fer joies amb materials molt diversos, jo en tinc a la botiga fins i tot de fetes amb vellut. Els materials serveixen per buscar propostes visuals o estètiques di­ferents.»

—És important tenir un lloc estable per exposar i vendre les seves joies?

—«És molt més fàcil donar-te a conèixer així que si esperes que les altres botigues et promocionin. Queden massa coses pel camí. Jo vaig fer la primera col·lecció i després treballava amb el que em demanaven les botigues. Ara, no­més d'acabar una peça, la poso a l'aparador i ja sé com reacciona la gent, perquè la veig passar.»

—Com ve la joia al cap? —«Jo, per exemple, tinc una

pissarra, i apunto les idees, perquè això és important. A partir d'aquí, pots començar a desenvolupar-la. També has de mirar en el teu interior. Això és una cosa molt difícil, perquè les peces reflec­teixen el que tu ets, parlen de tu. Per poder decidir què és el que a tu t'agrada, has de fer un exercici de mirar-te endintre. Des­prés has de pair-ho i treure-ho a fora. Aquesta idea serveix per a la joieria convencional i per a la contemporània. Tot ha de tenir una coherència.»

—Es considera un artista? —«No, sóc un artesà. La fron­

tera. en els temps que corren, és difícil de trobar, però el que jo laig és un ofici. Si tu vols,

«Aquí faltava una joieria amb una estètica poc convencional

I II' 1 ^ ^ — • I •'• 'Ull i M III III' 1 W l « — M W ^ B M I I M I ^ ^ ^ ^ ^ M M M _ . _ - -- -

pots introduir-hi connotacions ar­tístiques. Amb l'eclosió dels Jocs Olímpics, molts dissenyadors apu­javen els seus productes amb l'ex­cusa que eren de disseny. Aquesta febre ja ha baixat, i la gent no està disposada a pagar qualsevol preu. Jo treballo per viure, no per fer-me famós.»

—Per què va venir a Sant Cugat?

—«Perquè aquí faltava una joieria amb una estètica poc con­vencional, que fes una aposta més arriscada. À Barcelona, dins del context estatal, hi ha més coses. No passa el mateix si mirem cap a Europa. Hi ha gent de Madrid i Bilbao que per veure coses vénen aquí, perquè aquí hi ha més in­quietud. Unes amigues meves s'hi van posar a Sitges, jo vaig veure que la cosa anava r>é . • :n v.aig decidir a muntar la briira •

—Les seves són joies per a gent jove?

—«No. No té res a veure que les joies tinguin un estil perquè agradin a gent d'una edat deter­minada. Pot passar una persona molt jove que ni s'ho miri. També tinc una marca alemanya, que fa joies d'alt disseny, i que, tot i ser poc habitual, s'adequa més a la joieria convencional. D'aques­ta manera, una persona pot trobar de tot, encara que la majoria de coses siguin agosarades.»

—Com combina la feina a la botiga i la del taller?

—«Tinc una persona que m'a­juda a atendre el públic, perquè la feina de vendre em treu temps que necessito per continuar fent peces. .to intento compaginar les dues coses, però no és fàcil. La pi..'• a idea quan vaig obrir la bo-. . (jac em feia molia il·lusió.

Salvador Mallol, agenollat al costat d'un signe antic que simbolitza un sol, mostra algunes joies a les mans. Foto: XAVIER LARROSA.

Un home que fa gala que la seva és una feina «artesana»

Les mateixes mans llargues, elàs­tiques i cuidades que ara treba­llen amb martells diminuts, po­drien haver estat les d'un cirurgià, si Salvador Mallol hagués fet rea­litat la seva vocació de metge. Diu que anava per metge, que va acabar el COU i que es va adonar a temps que, de fet, no li agradava això que havia pensat quan era petit i es va adonar que treballar amb or i plata, donar formes i tintar amb colors els anells o els penjolls era el que realment l'omplia. Segurament, el seu avi va intervenir en aquesta decisió, perquè taxava joies i pe­dres precioses, i la brillantor i duresa dels metalls ja li van agra­dar aleshores. També va tenir al­guna cosa a dir-hi la Marina, la seva mare, que és pintora i que l'ajuda a esmaltar les peces. Va decidir canviar l'estetoscopi per altres instruments i ara fa de cada joia una forma d'expressió. Sal­vador Mallol recorda la primera vegada que va fer una joia, ins­pirada en les rajoles que co­breixen el paviment del carrer. A la seva botiga, s'hi poden tro­bar arracades, anells, polseres i penjolls amb aquests i molts al­tres motius, generalment relacio­nats amb les forces de la natu­ralesa. Sent una veritable passió pel sol, que es transforma en ex­plosions de llum verd turquesa o blau marí quan se sotmeten a l'esmalt, una tècnica de deco­ració que sovinteja en les seves peces de joieria artesana. / À.C.

era combinar les dues coses. Jo treballo al taller, vinc cada matí i m'hi poso. Però necessito temps i concentració, i si haig de sortir a la botiga, aleshores perdo el fil de la feina que estava fent a dins. És com si canviessis el xip d'una màquina. Hi ha feines que em demanen, a Oviedo, per exemple, que no poden sortir a temps d'aquí perquè jo tinc altra feina. Per això m'he buscat ajuda. Si jo no sec a la taula, no hi seu ningú.»

—S'ha hagut de convertir en empresari...

—«Ah, sí, sí, sí. De fet, estic associat amb el meu germà, que m'ajuda molt. Es dedica a la fac­turació i em fa els catàlegs.»

—Prepara cap col·lecció nova? —«Estic pensant a fer una línia

d'agulles de utrbata i botons de puny p..-r a home. peiò, és clar,

haig de posar-mlii. És un projecte que em fa molta il·lusió.»

—Als homes també els agrada portarjoies?

-^«És clar! Però no en troben. Jo m'he fet farts de fer més grans anells que en principi havia dis­senyat per a noies, i que agraden a molts nois. El que passa és que no hi ha joies per a home, i les que hi ha són massa clàssiques. Suposo que en això passarà com amb tot, que quan vegin que tam­bé es pensa en ells, es decidiran a portar més joies. Jo confio que la meva idea surti bé. Tinc el logotip pensat i tot, ja trobaré el moment, no em vull angoixar. M'estimo més anar consolidant les coses que ja tinc i després tirar endavant amb aquesta nova línia per a home, perquè si vas massa de pressa, al final sempre caus. i no vull que em passi això.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 11

L A C R Ò N I C A

Essenciahsme innecessari JORDI CASAS i ROCA

D es que he començat aques­ta col·laboració, un dels meus objectius ha estat provocar el debat. He de

reconèixer que no he tingut èxit: una sola resposta en set mesos és un resultat molt magre. He decidit, com a mínim en aquest número, canviar l'estratègia i ser jo qui accepti el repte. En aquest sentit, vull esmentar un parell d'articles publicats recentment a E4C pel president local d'Unió Democràtica. Amb el benentès que parteixo del més estricte res­pecte envers aquest partit.

Han estat un parell d'etzibades a esquerra i dreta, la segona amb noms i cognoms. La idea d'ubi­car-se al centre a base de des­qualificar els altres i, a la vegada, picotejant d'aquí i allà, he de re­conèixer que és bona, però a aquestes altures de la Història (i que se'm personi la personifica­ció) no és seriosa. Parafrasejant el seu primer article, pura floritura semàntica, jo també m'apunto a «conservar el que és bo» i a «mo­dificar el que és millorable». Qui no ho faria! La política, preci­sament, consisteix a omplir de contingut aquests adjectius. En al­tres paraules, a explicitar progra-màticament —a partir d'una anà­lisi pròpia— allò que cal canviar i conservar. I aquí, sense necessitat de recórrer als diccionaris, sí que hi ha diferències entre progres­sistes i conservadors. No és ca­sualitat que els que neguen aques­tes diferències no se situïn mai a l'esquerra. A mi, desconfiat de

mena, això sempre m'ha fet en­treveure joc brut. El que voldria destacar, però, són algunes afir­macions dels esmentats articles. Malgrat indicar al primer que el seu és un missatge no immutable (i per tant dinàmic) i que té el seu referent d'acció en la persona, el segon traspua pur essencialis-me. S'enceta amb un llarg pa­ràgraf de l'expresident veneçolà Rafael Caldera sobre la nació, el qual —sospito— està pensat per a nacions estat de caire llatinoa­mericà i no per a fets com el nostre. Sigui com sigui, es defineix la nació com a quelcom «essen­cial» i amb «drets immanents». Aquesta definició, que no té res de dinàmica i personalista, es complementa amb unes afirma­cions —aquest cop de l'autor de l'article— que no tenen preu: la família, el municipi, la nació...(sic) són d'ordre natural, mentre l'or­ganització estatal és posterior i no respon a l'«instint de socia­bilitat de l'home». Seguint l'es­quema pratià de La nacionalitat cataL·na, de la qual enguany es compleixen 90 anys, se segueixen dividint els processos històrics en naturals i artificials: els primers són i existeixen (i punt), mentre els segons són producte —defec­tuós, no cal dir-ho— de l'obra humana. En definitiva, un discurs que hom creia superat, com a mí­nim, des de la Il·lustració. Discurs que no deixa de sorprendre en un home entestat a esborrar diferèn­cies, com les existents entre mo­derats i progressistes, per exemple.

POLÍTICA

£1 gerent de Promusa deixa el càrrec per incorporar-se a una altra empresa

Francesc Pérez continuarà com a membre del consell d'administració CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— El gerent de l'empresa pública d'habitatge Promusa, Francesc Pérez, ha presentat la renúncia al seu càrrec després de set anys al capdavant de l'empresa. Segons ha explicat Pérez a aquest setmanari, va presentar la dimissió fa tres

«He rebut una oferta de treball que m'interessa més i he decidit marxar». Aquesta és, senzilla­ment, la raó que addueix el gerent de Promusa per deixar un càrrec que ha ocupat des que es va crear l'empresa pública, fa set anys. La dimissió la va presentar fa tres setmanes: immediatament, l'alcal­de, Joan Aymerich, li va fer una oferta paral·lela, però Pérez ha mantingut la seva decisió.

Malgrat la dimissió, que es farà efectiva el 29 de març, Francesc Pérez continuarà lligat a Promusa com a membre del consell d'ad­ministració de l'empresa, on hi són representats, entre d'altres, els partits polítics del consistori. «D'aquesta manera, mantinc el meu compromís amb Promusa». La fins ara directora financera de l'empresa, Rosa Vilavella, el subs­tituirà en la gerència.

Pérez deixa el càrrec quan està pendent el lliurament de la pro­moció d'habitatges del sector To­rre Blanca i les dues de Coll Fava, que estaran enllestides entre els mesos de juliol i setembre. I ho farà quan tot just s'hagin aprovat les característiques de les noves promocions de Torreblanca i Can Magí-Les Roquetas. «Crec que a hores d'ara s'ha confirmat que

setmanes a l'alcalde, Joan Aymerich, després de rebre una altra oferta laboral. De fet, el gerent de Promusa s'incoporarà a Regesa, l'empresa pública de Barcelona que haurà d'afrontar obres com la construcció del front marítim de Poblenou o l'o­bertura de la Diagonal fins al mar.

que garanteix que «totes les pro­mocions segueixen uns criteris únics i que totes les tipologies d'habitatge tenen la mateixa qua­litat dins la seva categoria».

Tot i que les circumstàncies són diferents, aquesta és la segona re­núncia que es fa efectiva a l'A­juntament en els últims dos mesos. La primera va ser la d'un càrrec polític: el tinent d'alcalde d'Ur­banisme, Joan Franquesa. Tot i que no formava part del consis­tori, Francesc Pérez era un càrrec de confiança amb un pes impor­tant en l'organització interna de l'Ajuntament. A banda de la seva tasca al capdavant de Promusa, Pérez va assumir temporalment la reorganització de l'àrea d'E­conomia entre els anys 93 i 94.

F. Pérez

aquesta és una empresa que fun­ciona», assegura. I cita alguns ins­truments pioners que Promusa ha introduit en la gestió d'empreses públiques d'habitatge. Per exem­ple, la creació d'un Llibre d'Estil,

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -zr 589 17 99

12 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 19%

MUSICA

En Sergi i el llop Jordi

• ELS CONTES EN CONCERT Orquestra Simfònica del Vallès. Director Jordi Mora. Narrador: Sergi Mateu. Música: La Pavana. de Gabriel Fauré. En Pere i el llop, de Sergei Prokofíev. Sehehéreziide. suite simfònica de Nicolai Rimsky-Korsakov. inspirada en els contes de Les 1.001 nits. Lloc: Teatrc-auditori. Dia: 8 de marc,.

I.DUARDJENER

E l concert del passat diven­dres al Teatrc-auditori te­nia com a centre l'obra per a infants de Sergei Proko-

fiev En Pere i el llop i, sobretot, Fatractiu de l'actuació com a na­rrador de l'actor Sergi Narcís Ma­teu. en una interpretació allunya­da de les sèries de televisió o cl cinema, però característica per haver estat interpretada en dife­rents ocasions per diversos actors i cantants famosos com Christop-her Lee, Charles Aznavour. Doodley Moore o Sting.

A l'Estat Espanyol, s'ha sentit en castellà, interpretada pel can­tant Miguel Bosé. i també en la versió realitzada pel locutor Juan Pulido, especialista en doblatges de pel·lícules de la factoria Dis­ney, o la del tenor Josep Carreras. aquí sense cantar. L'única versió enregistrada en català va ser la realitzada per l'escriptor i perio­dista Josep Maria Espinàs. fa molts anys, i és introbable en el mercat discogràfic ara per ara.

Entre el públic de la sala, vam veure divendres molts nens quan l'Orquestra Simfònica del Vallès va iniciar la primera part amb Pavane pour orchestre, opus 50 de

Gabriel Fauré, en la versió ins­trumental, sense l'aportació del cor que a mi em sembla més re­presentativa i que, d'altra banda, hem comprovat que es presenta en altres indrets amb la col·la­boració del cor Al·leluia. Peça len­ta i solemne, escrita per Fauré en compàs binari, és d'una serena i exquisida bellesa, com ho és. sens dubte, tota l'obra del músic francès. El conjunt vallesà va de­senvolupar la partitura amb co­rrecció, però segurament amb un tempo massa lent.

Per a tots els públics

Prokofiev va compondre Pere i el llop l'any 1936, per encàrrec del Teatre Infantil de Moscou. Per fer-ho, va partir d'un conte de Nodezhda Sakonskaya i. en­cara que pot considerar-se una obra menor en la producció del músic rus, no hi ha cap dubte que té la qualitat inherent al talent del seu autor.

Les melodies o motius inter­pretats pels diferents instruments o grups instrumentals, represen­tant cada un dels personatges del conté, tenen un nivell que els fa perfectament aptes i captivadors per a qualsevol mena de públic, sigui infantil o adult. Així és com s'ha convertit la peça en un clàssic de repertori interpretat contínua­ment arreu del món.

L'actor sabadellenc Sergi Ma­teu va fer un narrador molt ajustat de veu i sentiment, però en al­gunes ocasions semblava que no encaixava massa bé amb el di­rector i va haver-hi algunes en­trades falses, que la professiona-litat de l'actor van salvar. També caldria esmentar alguns defectes de so per culpa de l'excessiva proximitat del micròfon, proble-

Un moment del concert de la Simfònica del Vallès amb Sergi Mateu. Foto: XAVIER LARROSA.

mes tècnics que avui dia resulten poc admissibles.

Encant oriental

La segona part va consistir en la interpretació de la suite sim­fònica Schehérazade, opus 35 de Nicolai Rimsky-Korsakov i basada en els contes de Les 1.001 nits, seguint la línia marcada pel títol de l'espectacle programat pel Tea-tre-auditori, Els contes en concert. Es tracta d'una obra escrita l'any 1888, plena d'encant sonor per l'orientalisme dels seus temes, en un barreja espectacular de caràc­

ters pentatònics i nacionalistes russos. És una de les obres or­questrals més arrodonides i fa­moses del compositor que, sens dubte, fou el millor orquestrador de l'anomenat grup dels cinc, acon­seguint espais suggeridors amb les introduccions al violí solista, que encarna la soldana Scherezade, a cada un dels quatre moviments, plens de força i color sonor.

Malauradament, en aquesta peça es va tornar a manifestar el nivell mediocre del so que Jordi Mora obtenia del conjunt orques­tral, amb evidents fallades del fa­

got i la trompa en les seves in­tervencions solistes. Tot i amb això, el resultat general va ser prou acceptable per al públic que quasi omplia la platea i l'amfi­teatre del Teatre-auditori, amb capacitat per a 788 persones.

L'agraïment del director als aplaudiments fou tocar fora de programa el deliciós Cortege del refinat Claude Debussy, i aquí, en la propina, ens va semblar que els músics i el seu director es reconeixien i interpretaven junts. Finalment, la música feia mansoi el llop Jordi!

ART

«Voyeurs» privilegiats I GRAU-GARRIGA Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Tot el mes de març. Obres: Pintures i dibuixos.

PERE PICH

D urant tot el mes tenim la possibilitat de completar, amb una mostra de di­buixos i de pintures de pe­

tit format, les dues macroexpo-sicions que l'Ajuntament de Sant Cugat ha organitzat sobre l'obra de Grau-Garriga. Aquesta tercera exposició, organitzada per Canals Galeria d'Art, permet compren­dre millor la singularitat i per­sonalitat de l'artista santeugatenc.

Podríem dir que la mostra de dibuixos es converteix en la clau de la fórmula que dóna explicació a les altres dues exposicions. La raó la trobem en la frescor i lli­bertat amb què estan fetes.

Moltes de les obres de petit format que trobem en la galeria són el resultat d'un treball allunyat dels formalismes d'una pintura feta i entesa com a obra d'ex­posició. Més aviat són dibuixos preparatoris, traços perduts en pa­pers qualsevols convertits en som­nis intransferibles de l'artista.

Destaquem en els dibuixos la convivència que hi ha entre les composicions generals i els petits dibuixos cal·ligrafies que s'ins­criuen dins l'obra. Aquestes pe­tites obres estan més a prop del grafit que del dibuix, són com pàgines d'un diari personal on Grau-Garriga se sincera amb si

LLETRES

Víctor Alexandre guanya el premi Recull de periodisme amb una crítica a la Disney

S'hi havien presentat 38 originals

Dibuix titulat Dissenyador. Foto: ELS 4 CANTONS.

mateix. El pintor repeteix símbols i

idees, elements extrets del seu en­torn més íntim, i, gràcies a la seva obra, ens converteix en vo­yeurs privilegiats.

Grau-Garriga també presenta

una selecció de pintures, obres que estan dins de la línia general que trobem al Centre Cultura. L'exposició de la galeria Canals ajuda a comprendre la globalitat de l'obra d'un artista que treballa amb un camp multidisciplinar.

SÍLVIA BARROSO H Blanes / Sant Cugat.— El pe­riodista i locutor santeugatenc Víctor Alexandre va rebre diu­menge el premi Salvador Reynal-dos de periodisme, dins dels guar­dons en diferents modalitats li­teràries que convoca la revista Re­cull de Balnes des de fa 32 anys. La Disney i l'esperit del Mayflower és el títol del treball, que el jurat va escollir entre 38 originals i que ha estat premiat amb una dotació de 75.000 pessetes.

Al llarg de cinc planes, Alexan­dre desenvolupa la seva teoria so­bre les raons de la factoria Disney per negar-se a doblar al català algunes pel·lícules: segons ell, Po-cahontas, una pel·lícula que «ve­nien com a pont intercultural en­tre dos móns», no es va veure en català perquè Disney «no vol contribuir a la normalització lin­güística perquè sap que li sortirà més car, a la llarg». Actualment, els doblatges al català són sub­vencionats íntegrament per la Ge­neralitat, «però quan la norma­lització sigui una realitat això s'a­cabarà i els qui ho han fet hauran de continuar oferint la versió ca­talana de les pel·lícules».

Alexandre creu que aquesta és la filosofia «reaccionària» de Dis­ney, present fins i tot a Poca-hontas, on «el missatge real és

Víctor Alexandre

que la cultura índia ha de cedir davant l'anglosaxona». És el que ell defineix com «esperit del May­flower», el vaixell que va portar a Amèrica els colons més puritans, autoanomenats pares pelegrins, que després van implantar la ideo­logia conservadora dels blancs, an­glosaxons i protestants, els WASP.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 13

OPERA

Els santcugatencs que canten en el cor, amb el director, Josep Ferré, també de Sant Cugat, en l'entreacte de 1M Traviata, al teatre-auditori. Foto: JA. MULA.

Són 18, un dels dos nuclis més nombrosos del Cor d'Amics de l 'Òpera de Sabadell. A part de la ciutat on es va crear l'entitat musical, no hi ha cap altra població que hagi aportat tants cantaires. I és només qüestió d'afició, de molta afició, perquè s'hi dediquen de forma amateur —sense cobrar— però assajant tres cops per setmana, com a mínim, i desplaçant-se pertot Catalunya els caps de setmana, de vegades per aparèixer dos minuts en escena.

Un «clan» per a Verdi Disset cantaires i el director del Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell són de Sant Cugat

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Diuen que és fruit de coincidències encadena­des, però el resultat és que 17 santcugatencs —més el director, Josep Ferré— són un dels nuclis durs del Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell: l'altre gran grup és, previsiblement, el de Sabadell. No hi ha cap clan més. I la primera circumstancia propiciatòria va ser la coral del Club Muntanyenc.

Vicenç Oteros, un tècnic in­dustrial de 38 anys, i Mercè Ena, una administrativa de Promusa de 30 anys, van ser dels primers a tastar l'aventura de deixar una co­ral —on es canta quiet i amb la partitura davant— per un cor d'òpera. Amics de l'Òpera va de­manar reforços a la formació del club el 1987, per fer una Norma.

En aquella època, Ferré —ara també director de l'Associació Or­questra Sant Cugat— dirigia en­cara la coral del Club Muntanyenc i va ser l'origen de les migracions. Després de la Norma, alguns van repetir amb Carmen i van con­vertir-se en membres estables del cor. D'aquella primera promoció, només en queden Erra i Oteros. Però també hi havien desembarcat cantaires de la coral Serra d'Or, i la resta de santcugatencs hi han anat arribant motivats per l'en-tusiasme d'amics que ja hi eren. Dos d'ells són l'exregidor de Co­merç Antoni Rueda, de CiU, i José Luis Ballestín, un dels noms de la llista del PP a les últimes municipals: a l'escenari, s'han ha­gut d'abraçar més d'un cop, i entre bastidors en fan broma.

Una de les últimes incorpora­cions, fa sis mesos, ha estat Maria Illescas, la directora del Casal de Cultura de Valldoreix. Havia can­tat a l'Orfeó Català i per a ella, el Cor d'Amics de l'Òpera va ser un retorn desitjat a la música «amb l'al·licient afegit que cantar en un espectacle d'òpera és també fer teatre, va més enllà».

Aquest al·licient que assenyala Illescas és, però, la clau de la dificultat. «No tothom pot fer-ho —puntualitza Ferré—, perquè cal més potència de veu i el grau d'exigència és altíssim.» No només són els assajos tres dies a la set­mana, sinó que un cantaire del cor ha de ser també capaç de respondre al director d'escena i adaptar-se al calendari inalterable de les dates programades per a

les representacions i als viatges pertot el país. «Encara que s'hi dediquin com a hobby, el resultat ha de ser professional», resumeix Ferré. I és que el cor, tot i semblar el col·lectiu més anònim de la companyia, és la peça que hi dóna estabilitat, ja que els solistes, els directors de l'orquestra i els es­cenògrafs canvien en cada mun­tatge. Ells senten el pes de la responsabilitat i veuen que el pú­blic els dedica també una part de l'atenció. «Es nota quan sortim a saludar, pels aplaudiments —diu Erra— i amb el Nabucco, fins i tot vam haver de fer un bis, un fet totalment insòlit en l'ò­pera.» I Oteros conclou: «Això només s'aguanta per afició, i per­què hi ha una mitjana d'edat de 35 anys que dóna trempera al cor.»

Talleda enregistrarà «Elegia in memoriam OlofPalme» • Sant Cugat.— La pianista, compositora i professora de mú­sica Carme Talleda està preparant l'enregistrament de YElegia in me­moriam Olof Palme. Amb música i lletra de la mateixa Talleda, l'o­bra es va estrenar al Museu Mu­nicipal de Badalona el 28 de fe­brer, coincidint amb el desè ani­versari de l'assassinat del polític suec. Es tracta d'una peça per a piano i soprano que, segons Talleda, «parla de la pena d'una mort però, alhora, recorda que les idees difoses per Palme per­duren». Amb aquesta intenció va escriure la composició Talleda i amb la mateixa línia ha triat les peces que han d'acompanyar Ele­gia in memoriam Olof Palme en el disc: l'Al·leluia de Mozart, la Passió segons Sant Joan de Bach i el Cant de victòria de Schubert. El projecte del concert i de l'en­registrament del disc va sorgir de la Fundació Internacional Olof Palme, creada a Badalona. Des­prés del concert, al qual va assistir el conseller de l'ambaixada de Suècia, Mats Lindstròm, i el pre­sident de la fundació i alcalde de Badalona, Joan Blanch, uns laboratoris de la mateixa ciutat han cedit gratuïtament les seves instal·lacions per fer l'enregistra­ment. Mentrestant, s'està buscant també una casa discogràfica on es converteixi el màster en un disc compacte. / S.B.

Sergi Barnils exposa a la galeria Tuset de Barcelona • Barcelona.— El pintor santcu-gatenc Sergi Barnils va inaugurar dimarts a la sala Tuset de Bar­celona una mostra que recull la seva obra més recent. Sota el títol genèric d'El sojorn dels jardins oblidats, Barnils treballa actual­ment en pintures que volen re­cuperar sensacions oblidades que recordin l'alegria del fet d'existir. Com sempre en l'obra de l'artista, les formes geomètriques i els co­lors vius, en olis sobre tela o en mixtes sobre fusta, són els ele­ments bàsics del llenguatge pic­tòric de què parteix i amb què treballa. La mostra es pot veure fins al 14 d'abril./s.B.

M13W06062 f W M W J . W

M13W06062

SEGURETAT

Portes

m Blindades Un Sant Cugat del Vallès, t r 589 17 99

L'Espiral repeteix l'èxit de «Poesia i vida de Salvat-Papasseit»

• Valldoreix.— La sala d'actes del casal de cultura de Valldoreix va registrar una bona entrada dis­sabte, en una nova representació del muntatge Poesia i vida de Sal­vat-Papasseit. Tot i que ja s'ha representat diverses vegades, l'o­bra de la companyia amateur de Valldoreix L'Espiral va tornar a reunir una vuitantena d'especta­dors. De fet, per l'estrena —l'any passat, amb motiu del centenari del naixement de Joan Salvat-Pa-passeit—, la sala es va omplir de gom a gom. Segons la directora del grup, Trini Escrihuela, l'èxit de la peça respon al «planteja­ment senzill» amb què s'explica la vida del poeta i es relaciona amb la seva obra, de manera que «s'arriba molt bé al públic». / S.B. L'Espiral, durant la representació de dissabte. Foto: XAVIER LARROSA.

El agua de mas alta calidad para Ud. y su família. Agua para:

•Beber •Cafès e infusiones •Cocinar. arroces, verduvas, etc. •Plantas delicadas •Acuarios •Dietas de adelgazamiento •Dietas bajas en sodio •Biberones

DECLORADORES OSMOSIS INVERSA

DESCALCIFICADORES AUTOMÀTICOS

14 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

DANSA

Trànsit passa per Sant Cugat amb un muntatge d'inspiració medieval

«El punt de la memòria» reivindica el paper de la dona, «catalitzadora» de la història SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La coreògrafa Maria Rovira i la resta de ballarines de Trànsit Companyia de Dansa han «recuperat el moviment» com a element fonamental en els seus muntatges,

a Elpunt de la memòria. Després d'experiències al voltant del teatre dansa com Benvingudes, Rovira torna a la línia d'El poh de l'àngel, un dels espectacles més aplaudits del grup i considerat dansa pura. I ho fa • indagant

en la memòria col·lectiva, partint de l'estètica de l'edat mitjana i recuperant el paper «fo­namental i desconegut» de la dona en aquella etapa de la història, en què l'home només es dedicava a la guerra.

DANSA

passa per Sant Cugat amb un tatge d'inspiració medieval nòria» reivindica el paper de la dona, «catalitzadora» de la història IA BARROSO faria Rovira Companyia

iment» com ; muntatges,

a Elpunt de la memòria. Després d'experiències al voltant del teatre dansa com Benvingudes, Rovira torna a la línia d'El poh de l'àngel, un dels espectacles més aplaudits del grup i considerat dansa pura. I ho fa • indagant

en la memòria col·lectiva, partint de l'estètica de l'edat mitjana i recuperant el paper «fo­namental i desconegut» de la dona en aquella etapa de la història, en què l'home només es dedicava a la guerra.

Un moment de l'espectacle El punt de la memòria, de la companyia Trànsit. Foto: TRÀNSIT.

El punt de la memòria és un espectacle «inspirat en l'edat mit­jana, però no sobre l'edat mit­jana.» Rovira defineix així el mun­tatge amb què Trànsit arriba al desè aniversari de la seva creació —amb una dècada de treball inin­terromput— i que avui es podrà veure al Teatre-auditori. L'estè­tica medieval impregna el vestuari i la música —de Luis M. Car­mona— i és el rerefons sobre el qual s'ha treballat el moviment.

I el paper de la dona dins la societat d'aquella època és també un punt de partida: per a Rovira, «la dona ha estat un element ca­talitzador de la memòria, perquè li ha tocat la feina de guardar i transmetre molts coneixements». Aquesta realitat es va fer evident, sobretot, durant l'edat mitjana, una etapa en què l'home «passava anys a la guerra i la dona va començar a ocupar àrees de poder en la resta camps socials». Rovira ha volgut recuperar aquest vessant menys conegut dels medievals per crear uns personatges, que des­prés funcionen i es desenvolupen ells mateixos, sense seguir un fil argumental fixat, però sempre «in­terpretant», de manera que da­munt de l'escenari «no s'hi vegin ballarins, sinó personatges».

El resultat visual de la mescla d'aquests elements és, segons la directora, «molt bonic», i s'hi de­tecta la influència de l'estètica me­dieval, que ha utilitzat «donant moviment i volum a les pintures» de l'època i reservant «un paper fonamental per a les mans i el seu itinerari». El treball de Maria Rovira i Luis M. Carmona es com­plementa amb una escenografia austera: cortinatges negres i un joc de llums que «han de ballar

amb l'espectacle», transformar l'escenari i fer treballar la ima­ginació de l'espectador.

Aprofitar l'escenari

El punt de la memòria arriba a Sant Cugat després d'haver fet temporada al Mercat de les Flors, a Barcelona, on es va estrenar fa un any. Ha voltat també per la resta de l'Estat Espanyol i per Europa, i l'han seguit les crítiques favorables. Rovira reconeix que el muntatge està «molt rodat i hauria pogut baixar la tensió que

el manté viu». Però, en dansa, «el risc sempre hi és», i al Tea­tre-auditori s'hi afegeix un ele­ment nou: les dimensions de l'es­cenari, «enorme, d'unes mides poc habituals per a una companyia de dansa». «Ja sé que per als ballarins és un esforç més —admet Rovira—, però l'espectacle hi gua­nya molt, sobretot quan es tracta d'un muntatge on es balla des del principi al final i amb mo­viments amplis.» La coreògrafa està convençuda que «la de Sant Cugat serà una de les represen-

S.B. H Bellaterra.— La llibreria Pai-deia, amb botigues a Sant Cugat i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha participat aquesta setmana en les jornades El llibre, una festa. Sota el lema Fotocopiar eh llibres és fakificar la cultura, una trentena d'editors i les quatre llibreries del campus (Espaxs, Quaderns d'Estudi i Tre­balls i Llibreria Kioskiero Comu­nicació, a més de la Paideia) han exposat els seus productes i han fet campanya contra les repro­duccions il·legals de llibres que, segons denuncien, s'han fet molt freqüents entre els estudiants uni­versitaris.

Han estat el mateix vicerectorat d'estudis i el servei de publica­cions de la UAB els que han or­ganitzat la trobada, que va co­mençar dimarts i es va cloure ahir. Segons el vicerector, Jordi Berrio, la iniciativa pretenia «promoure l'ús del llibre a la universitat, en­cara que sembli una paradoxa». I és que Berrio assegura també

tacions més lluïdes». Per prepapar la connexió amb

el públic, Trànsit farà, a les quatre de la tarda, un assaig comentat. Rovira escollirà un fragment d'El punt de la memòria per treballar-lo davant els assistents i «mostrar com es combinen les accions de personatges diferents en un es­pectacle col·lectiu». «No es tracta de fer una part on tots hagin de fer el mateix i renyar els ballarins que no van alhora», conclou la directora, que rebutja la imatge cinematogràfica de l'assaig.

que el llibre té «un enemic als campus, que és les fotocòpies». Segons ell, però, el problema és generalitzat i no es produeix no­més a lès universitats. A més, el vicerector afirma que a la Uni­versitat Autònoma «està controlat dins del marc legal».

De fet, l'únic que prohibeix la legislació és fotocopiar íntegra­ment tot un llibre, però no re­produir-ne capítols o fragments. Des d'aquest punt de vista, les jornades tenien sentit, segons els organitzadors, com a promoció del llibre. «Encara que es puguin continuar fotocopiant els capítols aïllats, i encara que sovint no els calgui el text complet —puntua­litza Berrio—, es tracta de cons-cienciar els estudiants que, si no es compren llibres, deixaran d'e­ditar-se.» La finalitat és, doncs, trencar aquesta dinàmica adqui­rida i fer veure que «moltes ve­gades no és gaire més car comprar el llibre, i es té el text amb una qualitat superior».

Segons la propietària de la lli-

Les mirades a la realitat d'Aguilar Morè, a la sala Rusinol • Sant Cugat.— Les figures fe­menines, sempre amb cert mo­viment, els temes d'interior, les natures mortes i els paisatges ur­bans de Ramon Aguilar Morè se­ran a partir de dijous que ve a la sala Rusinol. Amb una voluntat clarament realista i figurativa, l'ar­tista ha dit sempre: «No tinc ima­ginació i només pinto allò que veuen els meus ulls.» Tot i aquesta confessió, Aguilar Morè no es li­mita a retratar el que veu, sinó que hi aporta el seu estil personal, creat al llarg d'una trajectòria de 47 anys. El pintor ha assimilat, passant-les sempre pel seu filtre personal, les influències de les es­coles posteriors a l'impressionis­me. Tampoc no ha amagat mai la seva admiració per artistes com Picasso, Dufy, Cézanne i Utrillo. El resultat d'una vida dedicada al dibuix i la pintura i a l'ob­servació, d'obres d'art i del pai­satge quotidià, és una col·lecció d'olis on dominen els colors foscos —blaus, vermells apagats, ocres i grisos—, però on és present la llum, la d'un paisatge a l'aire lliure o la que entra per una finestra en un interior. La mostra, la ter­cera d'Aguilar Morè a la sala Ru­sinol, es podrà veure del 21 de març al 9 d'abril. / s.B.

Esperança Alsina homenatja Van Gogh en una mostra a Valldoreix • Valldoreix.— Esperança Alsi­na, artista vigatana instal·lada a Valldoreix, exposa fins al dia 24 una col·lecció d'olis, aquarel·les i pastels que es pot veure a l'As­sociació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Partint de la figuració, Alsina treballa paisatges, natures mortes i figures femenines i, en un altre vessant, reinterpreta obres cèlebres com a homenatge a pintors que ella admira. En aquesta mostra, hi ha concreta­ment peces inspirades en Vincent van Gogh i altres que són re­produccions que busquen la fi­delitat, com és el cas de La cambra de Vincent a Arles. Alsina és mem­bre de Firart i ha participat en diverses col·lectives, a més de l'ex­posició que l'associació fa cada primer i tercer diumenge de mes a la plaça Octavià. / s.B.

breria Paideia, Neus Ribatallada, la lluita contra les reproduccions il·legals és absolutament necessà­ria perquè és una pràctica que «afecta els editors, els distribuï­dors i les llibreries i vulnera els drets d'autor». Les conseqüències són, segons Ribatallada, «un atac a tots els nivells contra el llibre i la difusió de la cultura».

Tot i les protestes que, segons el mateix Berrio, els llibreters i editors han fet arribar a les uni­versitats, la reivindicació s'ha vol­gut fer amb un rerefons festiu, assenyalat ja al títol de les jor­nades. Durant tres dies, el campus de Bellaterra ha estat l'escenari de taules rodones, lectures dra­matitzades, el repartiment dels premis literaris Miquel Martí i Pol i Pere Calders —instituïts per la UAB— i la presentació de 13 llibres. Un d'aquests nous títols ha estat Entre el desig i la ratlla, un recull de textos inèdits de Pere Calders analitzats pel grup de pro­fessors de l'Autònoma que estudia el llegat de l'escriptor.

AGUILAR MORÈ del 21 de març al 9 d'abril

Sal Santiago Rusinol, 52 - Sort Cugat del Vt fc

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

11 Q rfTrn Horari: matí, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

AGUILAR MORÈ Del 21 de març al 9 d'abril

LLIBRES

Paideia participa en una «festa» de llibreters i editors contra les fotocòpies a la UAB

Durant les jornades s'han presentat textos inèdits de Calders

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 PUNT I SEGUIT 15

FOTOGRAFIA

Durant molts anys, Cabanas i Alibau va combinar la fotografia amb la reparació de bibicletes Foto ARXIU MUNICIPAL

Una exposició reunirà 200 fotografies costumistes de Joan Cabanas i Alibau

La mostra s'integra en els actes de la «Primavera fotogràfica» que organitza la Generalitat CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El fotògraf santcugatenc Joan Cabanes i Alibau tindrà un lloc en les exposicions que coordina el Departament de Cultura de la Generalitat sota el nom genèric

Primavera fotogràfica. Carles Cabanas, fill del que va ser el primer fotògraf de Sant Cugat, ha seleccionat per a l'exposició unes 200 imat­ges inèdites i de caràcter costumista. La di­ficultat d'ordenar-les cronològicament ha obli­

gat el també fotògraf a seguir un criteri temàtic a l'hora d'escollir-les. «Les fotografies mostren el que passava al llarg d'un any al Sant Cugat de mitjans de segle», ha explicat Cabanas a aquest setmanari.

Eren els anys 20 quan Joan Cabanas i Alibau va iniciar la seva carrera com a fotògraf. Durant trenta anys i fins que va morir, va recollir amb la seva càmara escenes costumistes que reflexa-ven la societat de Sant Cugat de mitjans de segle. Bona part dels 35 mil negatius que es conserven actualment recullen moments de les festes locals: Sant Antoni, Cor­pus, el diumenge de rams, ca­saments i, especialment, el ball del Paga-li Joan. «El que m'ha fet més gràcia ha estat veure una certa innocència en la cara de la gent», explica Carles Cabanas, fill del que va ser el primer fo­tògraf de Sant Cugat. I avança una teoria: «potser és que llavors les festes es vivien molt, perquè

n'hi havia molt poques. Ara, amb la televisió i el cinema, estem molt més saturats». Ell és qui més temps ha dedicat a esbrinar els secrets de l'arxiu que el seu pare va deixar quan va morir, l'any 52. En aquells moments, els rodets amb els negatius van quedar guar­dats en caixes en un racó de cal Cabanas, la coneguda botiga del carrer Santa Maria. Fa quatre anys, el fill Cabanas i l'arxiu mu­nicipal es va posar d'acord per poder recuperar, conservar, cata­logar i posar a diposició del públic aquest fons d'imatges.

Des de llavors, el també fo­tògraf i dipositari de l'arxiu d'i­matges Cabanas s'ha dedicat a estudiar el material i seleccionar el que considerava més interes­

sant. A partir d'aquí, Cabanas ela­bora contactes de les fotografies i les arxiva amb criteris temàtics o, quan és possible, cronològics. La feina, però, avança lentament. «La majoria dels rodets no tenen data, perquè, segurament, al meu pare li devia ser molt difícil su­posar el valor històric que pos­teriorment tindria el que estava fent», explica Carles Cabanas.

Dnes-centes fotografies

El fons d'imatges Cabanas ha estat la base per muntar l'expo­sició Joan Cabanes i Alibau, primer fotògraf de Sant Cugat que es po­drà veure del 22 d'abril al 13 de maig a la Casa de Cultura. Per a aquesta ocasió, el seu fill se­leccionarà les dues-centes foto­

grafies més representatives del que fins ara ha visualitzat del fons amb l'objectiu de mostrar «el que passava al llarg d'un any al Sant Cugat de mitjans de segle». La majoria de les imatges s'exhibiran en format 18x24. Aquesta expo­sició forma part dels actes de l'a­nomenada Primavera Fotogràfica que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat i que arriba enguany a la vuitena edició. Aquesta convocatòria servirà per organitzar durant els mesos d'abril i maig un total de 128 exposicions simultànies a 24 poblacions ca­talanes. A banda de l'exposició sobre Joan Cabanas, a Sant Cugat es farà una segona mostra de fo­tografies de Pep Pujol amb el títol d'Identitats.

M ira-sol Teatre «s'atreveix» a fer «L'Hostal de la Glòria»

• Mira-sol.— La companyia amateur Mira-sol Teatre va es­trenar dissabte a la nit el seu muntatge de L'hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra. Amb un equip de 12 actors d'edats com­preses entre 17 i 74 anys, el grup ha assumit el «repte» de portar aquest clàssic a escena «amb mol­ta il·lusió», segons la directora, Rosa Sicart. A més, com ha re­cordat la directora i intèrpret del personatge de la Glòria a l'obra, «no és el primer atreviment de la companyia», ja que fa dues tem­porades van muntar El somni d'u­na nit d'estiu, de William Sha-kespeare. La funció es tornarà a veure al casal cultural de Mi­ra-sol avui, a les 10 de la nit, i diumenge, a les 6 de la tarda. / s.B. Una escena de la primera representació de L'hostal de la Glòria. Foto: XAVIER LARROSA.

El termini del concurs sobre Verdaguer s'acaba d'aquí a un mes

B Sant Cugat.— L'associació Amics de la Unesco contactarà amb els professors de llengua i literatura catalanes dels centres de secundària perquè proposin als seus alumnes que participin en el concurs literari sobre mossèn Cinto Verdaguer, organitzat per l'entitat. Les dates per a la pre­sentació dels treballs són entre el 9 i el 13 d'abril, i Amics de la Unesco ha preparat una cam­panya per promoure el certamen. Les obres han de ser inèdites, redactades en català, escrites a màquina, a doble espai i signades per l'autor. Cal fer-hi constar l'e­dat, el centre on s'està estudiant, l'adreça privada i el telèfon de contacte. Els treballs han de tenir una extensió de 10 planes com a mínim i de 15 com a màxim. El tema que cal desenvolupar és la vida o l'obra de mossèn Cinto Verdaguer. El concurs s'adreça als estudiants de BUP, ESO, FP i COU i joves en general, entre 14 i 18 anys, residents o estudiants a Sant Cugat: El treball s'ha de lliurar a Ràdio Sant Cugat en un sobre tancat on consti Concurs literari mossèn Cinto Verdaguer. El jurat estarà format per tres per­sones vinculades al món de la literatura catalana i la pedagogia i un representant de l'entitat or­ganitzadora. EI premi serà un val de 20.000 pessetes en llibres en una botiga de Sant Cugat i es lliurarà el dia de Sant Jordi./s.B.

Els escolars faran una exposició plàstica sobre contes per Sant Jordi

• Sant Cugat.— El Centre de Recursos Pedagògics prepara, en col·laboració amb les escoles sant-cugatenques, una exposició de contes escrits i dibuixats pels nens de les escoles. Els professors d'en­senyament primari han seguit un curs de xerrades sobre les pos­sibilitats de la literatura i la na­rració, i transmetran el que han après als escolars. D'aquesta ma­nera, els nens de primària faran llibres i contes, i els resultats dels treballs s'exposaran en una mostra que començarà el dia 22 d'abril i durarà tota la setmana de Sant Jordi. La intenció és fer que els nens desenvolupin especialment el vessant plàstic dels contes. /À.C.

Els Pets seran dimarts al programa «Al lloro», de Ràdio Sant Cugat

• Sant Cugat.— El grup de rock de Constantí Els Pets serà al pro­grama Al lloro, de Ràdio Sant Cugat, dimarts que ve. El con­ductor de l'espai, Salva Vallvé, els entrevistarà amb motiu de la presentació del seu últim disc Vine a L· festa, un directe enregistrat durant la gira del Brut natural per celebrar el desè aniversari de la formació liderada per Lluís Ga­valdà. Vine a la festa conté també un parell de temes inèdits dels tarragonins. El programa Al lloro s'emet de dilluns a divendres, en­tre les sis de la tarda i les nou de la nit./s.B.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, - B 589 17 99

16 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

ELS FJ CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

<$> Premsa Local de Sant Cugat SL

Cairer Xerric. 5, lr 08190 Sant Cugat del Vallès t 589 62 8: -Fal 589 20 91

Editor Ramon Grau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cemadas

Redacció Àngels Castuera, Cati Morell, Eduard Joier,

Pere Pich, Montse Sant,

Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

Cap comercial Gemma Bosch

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

Impressió Rotimpres ©(972)400595

Distribució

Mailing-Vallès SL

Dipòsit legal: GM05-93

FJs 4 Cantons expressa tmkamenl li srvi opinió en eh aatoriíls. Bs arades finmb

e ipasen I' opinió Ms seus tutors. qi* Qs 4 Crtons no fi sew neasàrianenL

Que deixin tranquil·la la serra

E ra estrany que fins ara cap col·lectiu no s'hagués manifes­tat públicament en contra de la benzinera que Tabasa pro­

jecta construir als túnels de Vall-vidrera. I és que les argumentacions que es donen per defensar-la tenen molts punts febles.

Es diu que un 35% de les avaries que es produeixen als túnels són a causa de la manca de benzina. Primer, caldria concretar, segons aquest per­centatge, quants cotxes es troben cada any en aquesta situació, amb el perill que això comporta. No s'ha d'oblidar que els túnels no són una autopista i no tenen vorals per a una aturada d'emergència. Segon, no se sap si

aquest 35% d'avaries es produeix en sentit Barcelona-Sant Cugat-Manresa o en el sentit contrari. En tot cas, la projectada benzinera només do­naria servei al primer grup d'usuaris. I, tercer, també caldria demanar una certa previsió als conductors: el que es queda sense benzina abans d'a­rribar a Sant Cugat en demostra ben poca. Potser l'àrea de servei és ne­cessària. Però cal recordar que estava prevista en el projecte inicial de cons­trucció dels túnels de Vallvidrera i que es va acabar desestimant. Es diu també que el punt que s'ha escollit, situat a pocs quilòmetres del peatge de la Floresta, és l'únic emplaçament adient per situar-la. Sempre s'obvia

dir que aquests terrenys estan in­closos al Pla d'Espais d'Interès Na­tural de la serra de Collserola, i que allà no hi ha només quatre matolls. L'Ajuntament s'escuda darrera els in­formes no desfavorables del Patronat de Collserola o de Medi Ambient de la Generalitat. Aquest és l'argu­ment que dóna el tinent d'alcalde de Medi Ambient per ERC, Jaume Busquets. La governabilitat obliga a cedir en molts punts: però aquest apunta directament a una aspecte, la conservació del medi, del qual ERC s'ha volgut presentar com a guar­diana. Conclusió: cal que d'una ve­gada per totes deixin tranquil·la la serra de Collserola.

Necessitats vistes per a sentència

N o és la primera vegada que es parla de col·lapse judicial, però la descripció de les con­dicions en què treballen les

sales de primera instància i instrucció de Rubí sembla una visió de les restes d'una societat tercermundista. El 1996, quan sembla que tothom pot tenir l'Internet a casa, resulta hilarant que als jutjats 3 i 4 de Rubí hagin de tenir enveja de les sales 1 i 2

perquè tenen un ordinador. Al marge de les insuficiències de

material, els jutges es queixen de la manca de personal i del fet que quatre sales hagin d'ocupar-se d'un partit judicial amb més de 100.000 habi­tants. La llei de nova planta va crear aquest nou partit, independent de Terrassa, i va eliminar el jutjat de districte de Sant Cugat. El consistori ha reclamat que es creï un jutjat

de primera instància a la ciutat. Davant de la situació, cal replan­

tejar-se seriosament els efectes de la reforma Mújica. Però si la dis­tribució —feta sobre el mapa— no permet l'atomització del partit judi­cial, com a mínim s'ha de crear la cinquena sala de primera instància i instrucció prevista a Rubí. I la re­clamació dels jutges al TSJC indica que s'hauria de fer immediatament.

E L L E C T O R E S C R I U

Els hípers, una ganga?

• Estem tan immergits dins la societat de consum que ens passa que mirem a l'horitzó llunyà i no veiem el que tenim a prop. Ens deixem enlluernar per ofertes temptadores i ens llancem a la boca del llop. Els hipermercats són els principals desestabilitza-dors de l'economia familiar. No us negaré pas que en les seves ofertes hi ha preus bons i inte­ressants, perquè és l'única arma que tenen per atraure el consu­midor. I aquest és el perill, perquè un cop a dins ens veiem arros­segats cap un xuclador de despeses innecessàries. Però hi ha un fet més greu encara. Cada pesseta que els catalans deixem a la caixa dels establiments de multinacio­nals estrangeres porta el país cap a la misèria. Per cada deu llocs de treball que creen aquestes em­preses, en destrueixen vint del nostre teixit comercial i els seus guanys marxen cap a l'estranger. Es per això que vull trencar una llança a favor del nostre petit i mitjà comerç, fent-lo creditor de la meva confiança cap als seus serveis. Si de vegades no poden combatre els preus dels hípers, sí que ens ofereixen altres avan­tatges com són la coneixença com a veïns, l'orientació en la compra, el tracte personal, la proximitat i l'estalvi de temps. Quan anem al comerç del costat de casa, com­prem només el que necessitem de veritat i ens allunyem del perill de ser enlluernats. Comprar als comerços i contractar feines a les empreses dels diferents rams que tenim al nostre poble no ens pot fer cap mal, tot al contrari. Perquè tots hi estem relacionats d'una manera o altra i incentivem l'e­conomia del nostre país. /JAUME

BAGUÉ.

EI tancament d'estacions

• En aquest món de presses, efi­càcies relatives i economicisme cec, la vida humana té poc valor. Així, és bastant irracional el fet d'anar reduint i minoritzant el fe-

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho considerí oportú.

rrocarril (que fa servir la majoria de la població) i per contra, in-centivar directament i indirecta­ment el càncer de la carretera. Em refereixo a la política de tan­cament unilateral d'estacions i d'eliminació de plantilles (amb la consegüent pèrdua de qualitat del servei) que porta a terme l'ad­ministració espanyola a diverses zones, com molt bé denuncien di­versos sindicats. Realment és in­tolerable que es parli tant del tren d'alta velocitat (que el farà servir només una minoria molt selecta) i, per contra, es tingui tan poc respecte als ciutadans/usuaris més

modestos (la majoria), que han d'utilitzar el ferrocarril normal com a una necessitat vital. Hem de pensar que en una societat mínimament moderna, ecològica i justa, el ferrocarril és el mitjà de transport que més i millor pot equilibrar el territori, lluitar con­tra la pol·lució i salvar força vides humanes. / JOSEP M. LOSTE.

Construcció de centres

• A la nostra ciutat, entre tots, hem bastit una oferta escolar re­coneguda com a satisfactòria. Hem aconseguit que es parli d'una

L A P U N X A D ' E N J A P

oferta educativa de qualitat. La implantació de la Reforma i els canvis que implica són ara el nou repte. No ens mereixem ni un pas enrera en el camí de fer una oferta digna, suficient, de la qual ens puguem sentir orgullosos. Pot­ser hi ha hagut vacil·lacions, im­provisacions lamentables, de les quals en són responsables les au­toritats educatives del departa­ment. Els pares, les mares, el pro­fessorat, han donat mostres de responsabilitat, de compromís, d'interès comú, omplint el saló de plens de l'Ajuntament, man­tenint reunions contínues amb les

T T ^ 1*£-f~OMA-

WEWCATiBA !

<^1£

autoritats, vehiculant la seva acció a través de la coordinadora d'A-PA, que juga un paper decisiu i responsable. Però el moment exigeix més i des de la nostra responsabilitat, l'APA del CEIP J. Pla i Farreras, que representa el col·lectiu més trasbalsat pels canvis, ha mantingut, sense cap sectarisme, un diàleg obert amb tots. Proposem un ampli consens, un ampli acord, deixant de banda els problemes més particulars, per legítims que siguin. S'han de posar sobre la taula, ordenadament, per prioritats, els problemes i, sobre­tot, la manca d'equipaments su­ficients ara i per al proper curs. Per aquesta raó creiem necessari revisar el pla, els terminis de cons­trucció dels nous edificis escolars, previstos a Sant Francesc i a l'Eixample Sud (Torre Blanca), les dues zones més desprotegides i que estan generant desplaça­ments massius de població infantil i sobrecarregant altres centres. La realitat ens demostra que la pre­visió d'equipaments que l'alcaldia va fer pública al ple municipal d'octubre (dues escoles de pri­mària i un nou institut comple­tarien el mapa escolar) és el mí­nim imprescindible, però les coses passen molt ràpidament: la dis­tribució de zones de secundària no ha satisfet ningú, els equipa­ments dels centres no són els de­sitjables, la massificació de les au­les és un perill, el transport escolar no s'ha racionalitzat. Les circums­tàncies ens obliguen a lluitar per aconseguir que aquests equipa­ments es comencin ja i a deixar constància que tots tres estan re­lacionats i tots tres són prioritaris. Hem de completar el més aviat possible els equipaments previs­tos, perquè aquesta és la condició necessària de qualitat educativa al nostre municipi. Perquè no es tracta de dir: tots els nois tindran plaça assegurada. Sant Cugat no ha lluitat durant molts anys per tenir plaça assegurada, hem lluitat tots per places en les millors con­dicions de qualitat possibles i per l'oferta pública més àmplia pos­sible. / CARME FERRER.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1906 PUNT DE VISTA 17

L A T R I B U IM A

La discreta enganyifa de la moda MIQUEL MONTSERRAT

E ngego la ràdio. Recoi! En aquesta parlen cata­là! Ja em va bé, perquè almenys així és probable

que no hagi ensopegat la CO-PE. Sento la veu d'un senyor francès de llengua occitana, que està parlant castellà, amb un locutor català... Tot normal! Us ho explico. És Jean-Qaude Ca-rrière, emblemàtic guionista de cinema, ajudant de Bunuel, amic de Tattischef (Jacques Ta-ti), col·lega de Godard. Però que toca molt de peus a terra. Si parla castellà és perquè fa temps va estar per aquí filmant una pel·lícula de lladres i se-renos amb el finat Lino Ven­tura, i un curtmetratge sobre Gaudí. Tots els gèneres li van bé, perquè a tot és capaç de donar-li «el seu toc», aquell que l'ha fet un gran artista poli­facètic i una persona presti­giada. Li interessava explicar dues anècdotes sobre Bunuel. I a mi em sembla que us agra­darà conèixer-Ies. El guionista i Bunuel van col·laborar a allar­gar l'època surrealista a través del cinema, però el segon ho era totalment, mentre que Ca-rrière anava més de cine d'au­tor. Tot i això, compartia i ad­mirava que Bunuel fos l'únic a voler eliminar —iconoclàs-ticament— les fitxes tècniques dels films. Perquè deia: «Una pel·lícula és com una catedral. Hi han intervingut centenars de per­sones, però al final ni recordem ni ens interessa el nom de l'arquitecte.»

L'anècdota més important resulta que és una solemne bufetada a la cara de totes les modes hagudes i per haver. Quan Bunuel filmava la recentment reestrenada —no pas a la nostra ciu­tat— Belle de jour, la llavors jovenenta Catherine Deneuve volia, tant sí com no, portar la minifaldilla de moda. Si no, no es trobava guapa. Bunuel se'n va cap al couturier —llegiu-hi, sastre— Yves Saint-Laurent, perquè expliqui a la noia que l'any que ve, quan s'estreni

el film, i que la seva pàl·lida bellesa faria el gran ridícul ensenyant les cuixes. Ho va entendre.

Aleshores Bunuel va dir a la rosseta: «No veus que un film sempre durarà molt més que qualsevol moda?» I això ho deia un home que no treballava pensant en el futur ni en els museus, un de qui se sospita que hauria volgut —surrealista i mig anàrquicament— cremar les seves pròpies pel·lícules abans de morir. Per tant, el seu co­mentari no volia destacar la pervívència del seu cinema —els vídeos ni s'havien inventat—, sinó la volubilitat de tota

moda. Aparentment, el tema no se­

ria greu, perquè són milions els qui precisament allò que aprecien de la moda és que sigui fungible. Que contínua­ment ofereixi noves possibili­tats i emocions. El que sí que és greu —no sé si ho haureu

* observat bé— és que la dic­tadura del sastre no la pogués canviar la Catherine, ni tu, ni jo, ni tots aquells als quals va caure a sobre el «nou estil» l'any següent. La manaria Yves Saint-Laurent, tant per als que els agradés com per als que no. Mentre la gent espera no­vetats i les segueix, inclosos els professionals del téma»_parlen de cada nou look com s i a ú n a cosa baixada del cel es tractés, com si fos i-ne-vi-ta-ble, com si el "tpre no en fes cas fos un heretge. Pura enganyifa.

Avui, quant a la roba, el tema ha afluixat. Ja se sap que el ventall no és tan rígid. Però el màrqueting segueix venent inutilitats en molts altres camps, i amb la «gràcia» de presentar-ho com a necessitats. Tots ho sabem, tots hi cauen de quatre potes. «Vd. ha de tener sed, de lo contrario se po­dria quedar sin beber Coke.» Però mai no és sobrer recor­dar-ho. I també denunciar-ho,

X E I perquè, en el fons, es tracta d'una subtil variant del roba­

tori. Sobretot en cinema. M'ha resultat particularment indignant llegir i sentir més de quatre i de cinc crítics de cinema abominar ara de l'abominable Frankens-tein de Kenneth Branagh..., perquè ni un sol d'ells no n'havia fet la menor crítica negativa quan era a les carte-lleres. Pel que sembla, ells mateixos —que haurien de ser immunes— es­taven hiptonitzats per la publicitat de l'estrena. I han necessitat dos anys per veure la llum. Penseu-ho quan mireu la TV i una distribuïdora us regali el tràiler d'un film. No us el fan tan gratis com sembla...

L A G A L E R

Vn Pipí, per favor

u J.M. CABRERIZO

•

D iu Pujol que el PP és com un papu, fa por; demana que es posi damunt la taula tot allò que ens fa tenir por, i que d'una vegada per totes

es prenguin acords per afavorir l'Estat de les Autonomies. Demana als populars que triïn entre ser els representants de la dreta que no paren de fer-nos la punyeta als catalans, o bé ser germans de centre. Uns germans moderats i progressistes per tirar plegats aquest país endavant. Pujol té raó, però no ho diu tot quan es queixa de tenir por. Potser perquè ser clau, en aquests moments, és ser-ho d'una caixa de trons i llamps de la qual poden sortir totes les bèsties del passat. En el fons, també té una altra mena de por, a més de la por del PP: el preocupa com reaccionaran els seus. El preocupa perdre la unitat que fins ara ha estat la força de la coalició

de CiU i sap que ser

«Segur que en la clau avui en la go-° ^ v e r n a b i h t a t p o t

investidura d'Aznar ser-ho demà en el ais serveis hi haurà í"1"30^ D ' a ™ depèn , bona part del futur OVerbooking, atès de Catalunya.

que molts diputats De pacte o no pac-_ tes, en sentirem a

aprofitaran per p a r l a r t a n t c o m d e l anar a fer un pipí P l a d ' emergènc ia ; „,.»„ /; • que ja deuen tenir els i evitar un lleig lavabos de les Corts. al PP» Segur que en la in-

•-i'Kmm-.Uít vestidura d'Aznar als ïüaí««i :; serveis hi haurà over-

booking, atès que molts diputats aprofitaran per anar a fer un pipí per tal de no fer un lleig al PP. Ningú no vol eleccions d'aquí a tres mesos i fer un pipí just a temps deixa obert el dubte sobre la intenció del vot.

Ben mirat, Aznar hauria de poder go­vernar en minoria. Si ara ja està donant tota mena de facilitats i reconeix públicament allò que més preocupa els nacionalistes, per què no mantenir-ho en el futur? Si governa a gust de tothom, segur que se'n sortirà, encara que no tingui majoria. Si el que diu, ho diu de veritat, no li calen pactes, només fets i vots favorables en l'he­micicle. Governar en minoria suposaria un fet important: no posar en la picota els partits nacionalistes... o potser és això el que s'està tramant, senyor Aznar.

_L.jA _.F I N E S T R A

Casar-se de penal FONTCUBBRTA

S i Jordi Pujol dóna els vots a Aznar perquè aconsegueixi la investidura, ens podem trobar en una situació molt semblant a la d'aquelles parelles que

es casen de penal. Són aquells joves que s'uneixen legalment a corre-cuita per tapar una situació que (sortosament cada vegada menys) la societat considera vegonyosa. Que s'estimin o no s'estimin té poca importància. Poden més factors socials externs a la seva relació. El cas Pujol-Aznar és força més complicat, però la situació és molt semblant. El que és completament segur és que no s'estimen. I encara és més segur que Aznar i el seu grup no estimen el poble català. No penso que ara ens puguin enredar, tret que nosaltres siguem masoquistes, que ens agradi que ens insultin, que ens presentin com a depredadors de l'economia espanyola o que ens diguin despectivament polacos. També és segur que a cap català li agrada que els que volen governar menteixin dient que a Catalunya hi ha discriminació per motius de llengua. Qui discrimina qui? Ni tampoc ens agrada que la distribució dels nostres impostos, justificada per una falsa solidaritat social, serveixi per fomentar la cultura de l'atur a d'altres comunitats en Hoc de fomentar l'amor al treball. Ens agra­daria que es tingués en compte que si els catalans tenim més diners (que tampoc és així si mirem les estadístiques) és gràcies

al nostre esforç i no al dolce far niente d'altres llocs. Mao va dir: «No s'han de donar peixos, s'ha d'ensenyar a pescar.» La responsabilitat d'aquesta imatge no és del poble, sinó dels polítics, dels mitjans de comunicació i dels líders d'opinió que manipulen la gent.

Un matrimoni Aznar-Pujol és contrana-tura. Potser coincideixen els dos en certs conceptes de la societat, però no tenen res a veure en altres aspectes bàsics. Aznar ho va manifestant des de fa la tira d'anys de la mateixa manera que ho han anat fent els seus antecessors de macabre record o la premsa del seu grup: ABC, El Mundo i emissores de ràdio addictes. Em vaig que­dar esgarrifat l'altra nit quan el conductor d'un programa esportiu espanyol va dir: «Se dice que nos van a poner un ministro de deportes catalàn. Seria horrible. i,Se ima-ginan ustedes lo que significa para Espana un ministro de deportes catalàn?» Se li podria dir a aquest senyor que potser les coses anirien millor si es posés una mica de «seny» català. Potser amb més dirigents catalans s'evitarien espectacles tan vergo­nyosos com el de Gil y Gil fa pocs dies. Ningú creu que Núnez, Samaranch o Vi­laseca poguessin protagonitzar-lo. Per això, compte! Els casaments de penal tenen tots els números per ser sonors fracassos, d'a­quells que deixen ferides incurables.

18 PUNT DE VISTA

L A T R I B U N A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 19%

L A G A L E R I A

Sentència contra els manicomis JOAN TORRÍ :S i C I U BRET

Ha passat gairebé de-sape rcebuda al­menys al nustre país, però el 22 de febrer passat l'Au­diència de Montpe-

ller va condemnar a cinc anys de presó —que no haurà de complir— Jeanne-Marie Pré-faut. Una mare desesperada que davant el dilema d'ingres­sar la seva filla autista en un hospital psiquiàtric o complir la promesa que li havia fet de no fer-ho mai més, es va decidir per la segona opció. La sentència equival a una ab­solució de la dona i significa la condemna d'un sistema de tractament de les malalties vergonyós pels temps de mo­dernitat que diu que vivim.

Sofia, la noia autista, havia estat internada l'any 1992 a l'hospital de l a Colombière, al pavelló número 20. El pre­sident de l'associació Sésa-me-autisme el descriu així: «Habituacions sense cambra de bany, malalts per terra, neu-rolèptics distribuïts a dosis al­tes, malalts coberts d'excre­ments...» El pare, professor de medi­cina, va declarar al judici: «La meva filla tenia pànic a tornar a ingressar al manicomi, i avui Sofia ja no pateix mes.» La fiscal no va tenir esma per demanar una pena superior i el tribunal va decidir deixar la mare en llibertat, tot imposant-li una pena simbòlica.

Ens escandalitzem pels maltracta­ments dels nens a la Xina i alhora ens quedem indiferents enfront de de­terminades institucions que vulneren la pràctica mèdica i els drets humans al si de la UE.

A final dels anys seixanta, un grup de psiquiatres es van dedicar a de­nunciar els manicomis i alhora a tre­ballar per suprimir-los. Altres companys de professió, la majoria provinents del món universitari i d'ideologies biolo-gistes, els van qualificar d'antipsiquia-tres i fins i tot de comunistes. Gestors d'institucions privades que tancaven el

autoritats sanitàries van pren­dre consciència deljjipbïema, el proffi

_ " iàmentçjgnti podien tor amb el Stlpoil de les jsjecïa-cions de fan f C

JOSEP DUIXANS

seu compte de beneficis gràcies als ma­lalts crònics ingressats en condicions infrahumanes es van sumar a la cam­panya. Van aconseguir els seus objectius i durant prop de vint anys el debat va quedar ensorrat. Van aconseguir que la psiquiatria fos l'única especialitat de la medicina que de manera quasi sis­temàtica internava sovint per tota la vida els pacients que no responien a les teràpies aplicades. Ni tan sols se'n qüestionaven la competència. L'estigma contra els dissidents ja era llançat i havia tingut èxit.

Catalunya, capdavantera des de la Segona República en el tractament dels pacients, no va poder fugir d'aquesta onada d'intransigència. Els interessos econòmics eren poderosos i els pacients crònics, un cop internats, deixaven d'existir per a la psiquiatria de la fa­cilitat.

Sortosament, de mica en mica les

qiuatnc no em rapèutic, strió més aviat un m a ­gatzem de malalts J " ~* postres, les pràc ' vadores demostraven més de ser equipamefi vulneren els drets humans, 4 econòmicament impUptàao<dterriCi paments inter " *" de dia, hospitals tada i cooperatives < juntament amb l'iníj als hospitals gene mostrat que, a part de la I eficàcia en ell més rendibles des del ]_ vista estrictament econòmic. Darrerament, la Generalitat ha apostat per potenciar aquests recursos, encara insu­ficients, però que a poc a poc faran oblidar els desfasats hos­

pitals psiquiàtrics. Mira i López, Bas-saglia i Guattari hauran guanyat la ba­talla després de morir. Molts altres psi­quiatres han pres el relleu; l'objectiu no és cap altre que tractar els malalts mentals com a persones amb els mitjans moderns que la tècnica ha posat al nostre abast. Llàstima que pel camí hagin quedat moltes persones que me­reixien córrer millor sort, per culpa de gestors de centres privats i dels de­fensors de la psiquiatria dita clàssica. Amb centres adaptats a les seves ne­cessitats, Sofia potser encara viuria i els pares podrien mirar les aquarel·les que pintava. Cal repetir que el grau de perillositat dels malalts psíquics no és ni de bon tros superior a la mitjana. No entenc que els que per afany de lucre van paralitzar tants anys una re­forma puguin dormir tranquils.

Teixir el present

m JOSEP M. JAUMÀ

1 jjostre artista mes universalment conegtrtrJosep Grau-Garriga, ha tor­nat a la càrrega. Tres exposicions

ra: tapísSOsl^·BHÉBfe^tancat, ai, a o o s quarts de sis de la tardaT i al soterrani de l'auditori, i dibuixos a la galeria Camfc. \

Des deb seus murals al Sant Crist de Llaceres, Grau-Garriga no ha parat d'en­vestir contra les convencions més saagnt tranquil·litzadores de l'art per tal

^^'crohi-hi —a la força, si cal— una bretxa v;,íjue hfílèixés entrar els aires dels nostres

temps. ETfesultat són aquestes robes, lla­nes, sacs, cartrons i papers foradats, es-tripats,facats i enganxats de les maneres més sorprenents i provocatives possibles. Algú ha escrit al llibre de visitants: «Ne-

^ -cessitaríem un guia que ens ho expliqués.» •'"Pptser^jL. JPerò 6u quCTTecessitariem un - " ^ guia per a quasi tou

per llegir el dia» i «Des dels seus murals al Sant Crist de Llaceres, . . .^

•í^mu-Garriga no ha parat d'envestir contra les convencions més pretesament tranquil·litzadores de l'art»

Joan Torres i Culubret és psiquiatre i assagista

veure la tele, o sim­plement per obrir els ulls a1 -món tan ab­surd on vivim.

La ràbia amb qnè Grau-Garriga clavà amb daus els llençols d'un llit o uns vidres trencats damunt d*ú-na Verge, o embruta de pintura un punt de creu, una roba in­fantil o les teles ba­rroques més delica­des... tot això sor­

prèn en un home d'èxit que un dia teixí una senyera perquè fos col·locada al cap­damunt del gratacel més alt de Houston. Però és que la vida no és precisament un anunci de colònies, com aconsegueixen fer-nos creure. La veritat és una altra, i d'alguna manera cal expressar-la. Què és la bellesa (i alguns d'aquests tapissos i dibuixos ho són molt?) sinó l'expressió d'a­llò que reconeixem com a veritable?

Quan la casa Aymat de tapissos va inau­gurar aquest nou estil, va fer un gest com el dels estudiants de París el maig del 68. Es parla de convertir-la en Escola: ben­vinguda la idea. Necessitem que algú ens teixeixi la veritat (ni que sigui amarga). És l'única manera de salvar el present i d'aprendre a teixir un millor futur.

E L T R Í P T I C

E l desordre polític que han produït les darreres eleccions té la virtut de posar de relleu velles qüestions teòriques ele­mentals i difícils de resoldre. Sobre la

taula hi ha el possible pacte entre CiU i PP i el problema és: què s'imposarà, l'afinitat econòmica que els abocaria a pactar o el sentiment nacionalista que refusa l'acord? El dilema no és nou, ve de lluny.

Deixant de banda consideracions laterals, el nus del problema és aquest. CiU i PP coincideixen a defensar una perspectiva dre­tana del liberalisme econòmic. Un marxista trobaria que aquesta coincidència els aboca

La raó o el sentiment

MIQUEL PAIROLÍ

fatalment al pacte ja que cap principi és su­perior al principi econòmic. Bé, ja ho veurem, potser sí. Ara bé, en aquesta disjuntiva pesa molt també el sentiment nacionalista, que a un cantó i l'altre és fort i de signe oposat. Aznar i Pujol saben que amb el fervor na­cionalista no hi poden jugar —sobretot Pujol—

i que un error d'apreciació en aquest camp els pot costar molts milers de vots. óSerà determinant, doncs, el factor nacionalista fins al punt d'impossibilitar el pacte? Aviat ho sabrem.

En darrer terme, en un plat de la balança hi tenim la raó i a l'altre el sentiment, com tan sovint. Què prevaldrà, la sòlida raó de les afinitats econòmiques o l'emoció de les pàtries, les banderes, i les llengües? El sufragi universal no permet de fer bromes amb els sentiments. Serà interessant, doncs, veure qui­na de les dues forces s'imposa i prova d'ordenar el caos que es va crear el 3 de març.

E L V E S P E R

Q

Ressaga JOSEP RICEROT

uina vila d'aquest món no es complau, orgullosa, quan algú de la seva estirp mostra

els seus mèrits repetidament. Si difícil és acontentar tothom, en­cara ho és més potser no agradar a ningú. Hi ha però qui s'hi es­merça força. Què me'n diuen si no d'aquesta edificant pràctica ur­banística que assorteix les angos­tes voravies de paranys per als vianants: arbres de tota mena —per tant, absència de cairons i fossa oberta al seu voltant—, balustres metàl·lics —els cotxes no s'enfilen a la voravia, però els vianants passen la maroma— pals de telèfon i electricitat...

Algun responsable d'àrea del nostre consistori va decidir —pen­sem que encertadament— supri­mir un om que segons sembla feia perillar l'estabilitat d'un im­moble del carrer Rius i Taulet. El senyor president del CMSC prestament adreçà la seva protesta per tal de defensar la conservació dels béns ecològics de l'entorn. A través del CMSC, el seu pre­sident promou el concurs d'alum­nes de l'Escola d'Arquitectura del Vallès per tal de practicar refor­mes a la plaça de Barcelona. Pa­radoxa? Paralogisme? Parany?

LA QUALITAT Higiènic 4 rotlles

DOVAY

CLASSIFICATS mu-mm

• DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS. SL Urgències 24 h C/ Saba­dell. 23 St Cugat. « 674 69 45 Tel urgèn­cies 908 89 81 36 FW 250001 _

• L A F A U N A R a m b l a del Celler. 3 5 - 3 7

t r 6 7 4 13 0 5 Ret «0001

fflSSSWOE-CfflSlBES

• COPISTERIA THER, cl Sant Antoni, 24 « 5 8 9 74 42 Re< -0009

• COPY-GRAFIC Can Matas. 8 0 675 36 53 Rel 820X1

• D G D'ASSEGURAN­CES Rambla del celler. 95 « 675 42 03 s* 1250001

• DOMÈNEC AYALA, cl Carme. 31. Sant Cugat del Vallès. « 674 71 42 FW 500003

• J.G. ASSOCIATS PI Barcelona. 9 baixos. 11675 3012 FW 1220001

• C A S T E L L V Í Serveis Admts Rius i Taulel, 4. « 6 7 4 1 2 41 Rel I3S000I

SANT C U G A T

GESTIÓ, S.A.

Servei d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

odministroció

. de finques.

0' Sonhogo RussinycJ, 32.

Tel 67517 02 • 674 66 69 FDX: 58? 27 74

WICíSCCtES

• AUTO-ESCOLA CA­SAS Martorell. 47 « 6 7 4 1417 FW 1170001

IWIIMUMWf

• N I S S A N R O M A N Mar-

torell. 4 1 .

« 6 7 5 45 7» FWWHXI

• PÀRQUING TORRE­BLANCA Av. Torreblanca. 2-8. local garatge « 589 24 81 FW. 110031

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. TT 58» 26 48 FW. laooot

mim

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAJU75 2861

Sant Cugat del Vallès oooeofTOoe?

m-mm • BAR-CAFETERIES Don Bar, cl Rosselló 2 « 674 36 36 R« 3000001

• BAR GRANJA CAN DIM. Cl Lamina. 19 Sant Cugat del Vallès. Rei 10010

• BAR MUSICAL Karao-ke La Bohèmia, av Cata­lunya, 14. « 675 24 03 FW 2100032

• CEVLAN Cl Castilleios. 9 TT 569 64 55 IW 690001

• C U G A T C A F È edifici Torreblanca, davant mer-

TT 589 10 8 FW 140004

• GRANJA LA SORT cl de la Son, 3 Sant Cugat del Vallès TT 675 26 64 FW 58440001

• M E R M C L A D A E X P R É S C / Valldoreix. 56 . « 5 8 9 1 1 8 5 «* iicorjs

ELEStfTS

• C U G A R T C / Torrent d e

la Bomba, 14.

TT 6 7 4 4 3 9 0

W 2100301

• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31 TT 675 20 01 Rel 137000-

noiiB

• CICLES CARDONA Valldoreix, 41 « 6 7 4 1 5 0» FW mooot

M N D N D U B

• SUMINISTROS VALL­DOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107. « 8 7 4 1 4 * 0 FWSOOOOI

SQU9B

• DOLCETS Alfons Sala. 20. «67442 82 FW. I570O01

• V ILA E L E C T R O L L A R SA Santa Maria. 40. « 5 8 8 02 71 FW.WOOOI

• ENGLISH CONNEC-TION Escola d'anglès Sant Domènec. 7. tr 2a « 675 21 06 IWI310O01

• MUSICA dasses de gui­tarra (elèctrica i clàssica). piano I teclats electrònics. Harmonia i composició. « 6 7 5 21 81 Rel 2500303

ÀGORA W«ES<XX>IH EOB

Ferrer i Guàrdia, s/n Tel 589 00 01 Fax 674 24 86

» l 90 Sant Cugat del Valies (davant TV2)

• M U S I C A I D A N S A F U ­

S I Ó cl Cànovas del Casti ­

llo, 2 0 .

« 5 8 8 281» FW 10X6

• NOVAULA centre d'es­tudis Vallès. Cl Valldoreix. 22. 08190 Sant Cugat. « 874 03 81 FW 210001

• SPRINT IDIOMES C/ Francesc Moragas. 8. « 5 8 » 22 84 W 2010001

• WALL STREET INSTI-TUTE angles, horans lliu­res. Plaça de la Unió, 3. 2n. {C/ Allons Sala / C/ Colom). « 9 0 2 399 399 ««23230X6

• WAY-IN C/ Girona. 16 « 674 06 93 Rius i Taulet. Rel 100O4

• C E L L E R C A L C A B A -L L U . Nova ubicació. C / Plana Hospital, 3-5. « 674 01 6» FW 33330X4

• V I N S N O E S A Baixada Sant Sever, 4. < T W 1 1 t « 9 FW 500001

• I N S T A L - L A C t O N S T E -

T E passatge Torreblanca.

Ret 1283002

• J.P. PARRA cl Enric Granados, 15, local 7 « 5 8 8 08 42 M.MOOOS

• AUTOSERVICIO RU­BIO. SC. Q Villa, 1. local 5. Sant Cugat del Valès. « 6 7 4 82 9» n n i a »

• MENJARS PREPA­RATS TASTA'M « 5 8 8 29 29 /588 35 35 Rel SaOOOI

• SUPERMERCAT VI LARÓ « 5 8 9 35 82 Rel 1380001

osre • PAPIOL-VENDA I NE­TEJA Cènovas del Casti-to.4. « 8 7 4 85 00 FW 510001

• B L O C K Cl Rosselló, 17

S a m Cugat .

« 5 8 9 53 48 Rel 10002

• E S P O R T S T E R R A N E U

C / Sant Antoni, 15. 0 8 1 9 0

Sant Cugat .

« 8 7 4 82 02 FW 10305

• SOUASH SANT CU­GAT Sant Jordi. 33-35. « 6 7 4 98 82 FW. 1550001

mmm • AIFA Ctra. Cerdanyola,

«674 43 04 FW. 1440001

• ESTANC MONESTIR Placa Octavià, 3. « 8 7 4 0 1 7 4 FW 151(061

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93 « 674 79 66 FW. 470001

• ZOOM. Centre de la imatge Cl Santa Maria, 14. Sant Cugat del Vallès. « 6 7 S S 6 74 FW2SSO0C'

• CENTRE D'ESTÈTICA OUIROS cl Valldoreix. 76 B. « 5 8 9 07 08 Ret. 2310001

• I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B Cl Francesc Mo­

ragas. 25 . Sant Cuga l .

« 8 7 5 58 55 Ret. noms

• CL. DENTAL SANA­RES Francesc Moragas, 8. 2n. « 87418 77 FW 1600001

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ FOAP, cl Rius I Taulet. 27. « 674 05 03 Sant Cugat Re* 5000001

• M E L O O Y . Ctra C e r d a n ­

yola. 24 .

« 5 8 8 38 53 FW. 230002

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A feines per encàrrec.

« 6 9 9 67 48/674 7088 Rel 10007

• FUSTERIA EBENISTE­RIA LS C/ Camí de la Creu. 14. baixos 1a. St Cugat. « 5 6 9 47 53 FW 240001

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21 « 674 08 82 Rel 1560X1

• J. MIRET Mercat Torre­blanca. parada 1-42. « 675 53 53 FW. 530001

tt-UOUI • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Ce­ller. 91. « 675 25 02 Rel 140007

reBOÀSS-tfEtn

• SUPER-NATURAL. C/ Anselm Clavé, 1. Sant Cu­gat. Obert també dissabte tarda. « 6 7 5 59 53 FW 33330003

«mm • HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54. Valdoreix. « 674 75 98

mm • HÍPICA CAN CALDES masia Can Caldes, s/n. « 5 8 9 00 45 Rel 250004

• H Í P I C A S E V E R I N O Pg .

Calado. 12

« 6 7 4 11 40 Rel 6-0OÜ1

HOUMB

• F I N Q U E S B A C H S S C P . C / H o s p i t a l . 4 1 . 0 8 1 9 O

Sant Cugat .

« 5 8 9 03 0 7 / F a x 5 8 9 11

0 4

Rel 3333000?

• F I N Q U E S S E R I N . Plaça

Augusta. 4, baixos. 0 8 1 9 0

Sant Cugat « 674 12 04/ lax 674 11 81 ilel 33330006

JLrMÉft

• J O I E R I A A U G E T cl Santiago Rusiíïol, núm 40. « 674 58 54 Sant Cugat Rei 3010001

• J O I E R I A S P A O A cl Bal-

mes, 39 , 1 r dreta.

« 5 8 9 5 5 4 9 Sant Cugat

Rel S000001

• J O I E R I A T O U S Fibla

Ribatallada. 2 4 C .

« 675 52 52 / 589 02 29 Rel 540001

• S A N B E R - 5 Anselm Cla­

v é . 2 0 .

« 6 7 4 4 5 71 Rel 1420001

• HOUSE MACHtNE pg Cànoves del Castillo. 34. Sant Cugat del Vallès. « 8 7 S 0 8 08IISX FW. 140306

• VALLESTECNOLÓGIC SA Placa Unió, 3 « 5 8 8 33 00 Rel 1500001

w n M D R K M s r i

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major. 33 (junt monestir). « 674 01 74 Rel 1520031

• A D M I N I S T R A C I Ó

N U M . 1 Valldoreix. 67 -A.

« 5 8 9 47 42 R«l 860001

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Cl Sant Salvador, 47, torre. Sant Cugat del Vallès. « 674 42 23 Rel 500002

• PAPERERIA GRAU av Alfons Sala. 38. « 6 7 5 12 15 Rel 25400001

IMB'rt&ttllL

• HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS Stravinski, 8. Po-ligon Can Jardí. Rubí. « 5 8 8 05 01 Rel. 220001

WUMKMESRUIIsi

• ROSA M. SEGURA d Santa Mana. 8. « 5 8 9 64 75 FW 140003

rMOErt

• FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any. Rambla del Celler, 15 Sant Cugat « 6 7 4 78 81

• FLECA MARÍ plaça Borràs. 1. Mirasol. FW 250005

• TALLEDA R K O M A C/ Balmes. 11 . Sent Cugat « 8 7 4 58 82 M.K10OO1

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

• MARMOLES SANT CU­GAT Can Fat|ó dels Hu-rons. Campoamor, 12. nau 3 Sant Cugat del Valès. « 6 7 5 5108 Rel 140002

m

• CARRE MOBLES cl Francesc Moragas, 33. Sant Cugat del Vallès. « 6 7 4 0» 95 /6741550 Rel 10011

• CASAJUANA. GALE­RIES SANT JORDI. C/ Santiago Ruslnol, 37. C/ Major. 6. Sant Cugat. « 589 22 32 FW33330OO5

• A T E U E R B L A U Av To­

rreblanca, 2.

« 58919 31 nu. i2Knn

niMun

• JOGUINES MARGA Santa Maria. 44. « 6 7 4 1 5 32 Ret. 1160001

J0K5'

• ANNA FUSET JOIES C/ Santiago Rusitol. 45. Sant Cugat. « 5 8 9 50 72 /589 5012 Rel 1750001

• JOIERIA Mireias Valldoreix, 33 « 674 99 40 RH30ICO01

• Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets • Moquetes \

• Cortines i

• Coordinats

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cartons)

Tel. 674 38 92

• EGA MOBLES cl Càno­ves del Casolo, 2, local 2. « 5 8 9 00 14 fW. 230001

• S O L S O N A Flosseeó, 2 . « 5 8 9 32 8» Rel. 460301

• A R W E N B O U T I Q U E Cl Elies R o g e n t 5 2 . « S 8 S 6 1 6 3 Rel 230003

• MARCS VALLÈS C/ Vanes. 23 Sant Cugat « 675 49 43 AH 2130001

• M É S M A R C S Cl Enric

Granados. 15 S a r t Cugat

« 5 8 9 14 29 Ret 260031

• B L U E M O O N . Cl Major.

16. Horari d e 9 .30 a 13 .30

i d e 16 .30 a 2 0 . 3 0 h.

« 675 02 87 Rel 33330302

• C A M P M A N Y Valldoreix,

« 6 7 4 1 4 82 FW. 1530001

• E L R O D E T cl A n s e l m

Clavè , 14. Sant Cugat del

VaHès.

RH 140001

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló. 15. « 5 8 9 3211 M 1260001

• PAMOBE SL Sort. 32. 1r 1a. « 5 8 8 35 23 FW 1460001

• R A N O O - 1 0 Cl Pous. 3. l o c a l 1 . S a n t C u g a t d e l Val lès. « 6 7 5 57 55 Rel 25410001

• V A L L È S N E T Sant R a ­

mon. 4 .

« 6 7 4 8 9 1 8 FW I6400O1

CBElDEKní

• FIOTTO d Sant Jordi 32 Sant Cugat. « 5 8 9 06 05 Rel24O0OOO1

• THE CARTOON CEN-TER cl Martore». 1. canto­nada Valldoreix - Santa Maria. « 589 70 28 M 5610001

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - No­ves. « 674 63 08 Rel. 570001

• P R O M U S A Av T o r r e ­

blanca, 2 -8 .

« 5 8 9 1 7 3 2 W . 370001

• F E R R O N jardins i pisci­nes. Cl Rius i Tau le t , 2 0 . Sant Cugat del V a l è s . « 8 7 4 68 47 Rel 2503002

• SERRALLERIA TIE-RRA I COMAS C.B. Mo-zart, 9. Barcelona. « 2 1 8 1 9 96 Rel 610303

mm • PNEUMÀTICS SANT CUGAT. C/ Anselm Clavè. 16-1B. « 6 7 5 28 53 / 9 0 7 -23 0401 Mòbil. IW 3380306

• CENTRE ÒPTIC SAL-DON c/ Francesc Mora­gas. 4. « 675 07 54 Rel 2560001

• I N S T A L A C I O N E S ZA­MORA Mossèn Ctnto Ver­daguer, 18. VaHdoreix. « 5 8 9 26 38 Rel 560001

• M A N T S E R V , SA Av Catalunya, 18. « 6 7 4 80 58 Ret. 600001

• TEXIDO ÒPTICA cl Sant Jordi. 30. Sant Cu­gat « 589 44 95 Re 2560002

• ASSUMPCIÓ Monestir. 33 « 674 38 51 Rel 1410091

• LA B R A S E R I A Plaça Pere San. 6. « 5 8 9 52 40 FW. 690002

• M A I L I N G V A L L È S , S L

Sant D o m è n e c . 1 0 - ba i -

« 5 8 9 23 71 Rel 550001

• F O R M A S P E R R U Q U E ­R I A c/ El ies Rogent , 1BA (a tocar mercat Torreblan­ca ) . S a m Cugat . « 6 7 5 40 06 Rel. 2500001

• P E R R U Q U E R I A A. SA­

L I N A S C / Sant Jordi. 25 .

« 6 7 4 8915 FW 270001

• P R E S E N Z A M a r t o r e l l .

2 0 . « 5 8 » 46 51 Rel 1690X1

• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA c/ Francesc Moragas, 6. « 675 32 74 Rel. 140006

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de daus. C/ del Sol. 16. « 674 90 97 Ral 250002

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus. Sol-Mercat Torre­blanca. « 6 7 4 00 14 Rel 253003

6> TATERS Sant Antoni, 62. « 675 55 06 FW 1330001

• TALLER ELECTRO-SOLc/Sol. núm. 19. TT 674 36 88 Sant Cugat 1el. 302000'

• TALLER MECÀNIC P. CANALS Cl Sant Llorenç. 27 « 674 63 82 FW 1320001

• T A L L E R E S M E N A Pas selg Toneblanca , 13. « 874 53 01 FM 1200001

WKk • LINEA DIRECTA Enri-que Granados. 15 • local 8. « 58» 03 74 FW. 1340001

• SOL - NET P. Torre­blanca, 52. « 674 41 «9 Re. 760001

• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni. 1. « 6 7 4 1 1 82 FW 1470001

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusiflol. 35 « 6 7 4 1 1 83 Rel. 1460001

• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatalla­da. 34. « 6 7 5 22 28 M1SC00I

• ÀTIC DUPLEX Zona Mercat Nou. 120 mJ + 20 m' terrassa, 4 hab.. saló menjador amb xemeneia. cuina «Office». 1 bany . 1 lavabo, calefacció, marbre. parquet, PVC i climalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000.-« 6 7 5 33 55/589 28 43 (KS*. Gellí Hmoòni·in] Rel KS* 1005001!

• P I S À T I C C / Alfons S a ­la. 4 h a b . 1 bany, 1 lava­bo amb dutxa. 4 0 m 1 de te­r r a s s a , 1 p l a ç a d e p à r ­quing.

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . -« 6 7 4 77 78 lemat», SA). FW 160002

• PROP CREU ROJA, àtic dúptex d'uns 100 m\ amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior. assolelaL moll tranquil·la (sense veins a sobre). 18.000.000.-« ( 9 3 ) 8 7 4 6715 |F»0>«iSeci)FW FS 10120036

• PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cui­na, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing 11.000.000-«674 72 S4

FW.F3, ICOS0021

íssm • ÀTIC OÚPLEX NOU. Zona c/ Solsona. Superf. constr. 158,50 m*. 3 hab.. 2 banys, aaló 30 m', preinstal-ladò aire condi­cionat parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Pisci­na comunitària. 31.000.000-«874 08 97 (Hr«»lSjr4Cn]el).FW.fSC lOPeOOW

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala. 21 « 674 41 67 FW 1660001

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superf. constr. 215 m*. 3 hab., es­tudi 100 nr1, 2 banys, saló ampli, luxe PreinstaJ-lacíó aire condicionat, parquet. PVC, armaris de paret, te­rrassa Sol. Piscines co­munitàries.

31.000 000 - « 674 08 97 pxee SenCuM) FW FSC10040056

• ZONA PARC CEN­TRAL nou, 4 hab. amb ar­maris de paret, cuina >ofn-ce», ampli rnenjador saló. 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents aca­bats. tot exterior, sol tat el dia. Zona coniunitària. 46 000.000.- « 674 72 54 (Ftxaeannel») FW FS 101)60022

^S^^jSU^A,

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló. cui­na, bany nou I terrassa. 11.0OO.OX.-v 874 72 54 |Frt»riTor«6e) FWF010rejcra»

• CASA ADOSSADA 240 m*. a prop estació, 2 pàr­quings, tot en perfecte es­tat. 43 000 000-« 8 7 5 43 24 (Rnaiei Roee). FW. FR10080014

• L O C A L 1 7 0 m-'. c/ C a m í

C o t o m e r , 2 p o n e s a l c a ­

rrer, e n v e n d a o l loguer .

Preu: 25.000.000 Pta 0 160.000 Pta/mea. « 6 7 5 43 24 trinques Roca). FW FR 10060006

• Z O N A T O R R E B L A N C A places d e gjaratge d e s d e 1.700.000-«8747778 |enaetSA).IW.I60010

mm • PARC CENTRAL. Pisos de 120 m1. 4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. « 674 08 97 .Frac Set CugeO. FW. FSC 10040041

• P I S 8 0 m ; , nou a estre­

nar, 3 h a b . , 2 b a n y s , tot

ex ter ior , p à r q u i n g o p c i o ­

nal.

14 .500 .000 . -

« 8 7 5 43 24 |l*l|lnlR»a).IWFB 10060012

• PIS DE NOVA CONS­TRUCCIÓ 60 m', acabats de 1a qualitat, 2 dormito­ris. 13.500.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 iSerti) FWSHOXH01

• P IS PER E S T R E N A R de 3 hab., cuina equipada. menjador saló, bany, lava­bo, jardí particular de 150 m1. Pàrquing I traster. Tot exterior. Acabats de qual­lat. 29.000.000-« 674 72 54 (FT»BOeo»6e)M FG10010038

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 rrr1 + 80 m'jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000 - « 675 43 24 IFfiws Roca). FW. FS 10060013

• PISOS NOUS PER ES­TRENAR. En rjlversss zo­nes de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab. , 2 banys complets, menjador aaló, cuina "Oflice», terrassa, calefacció...« 6 7 4 7 2 54 ( l^ccGe»^ FW re 10060031

• SANT CUGAT pis de 3 hab.. banys, cuina, saló menjador, balcó, ascen­sor, exterior i assolelaL 12.700.000.-« 5 8 0 86 6 » / 580 98 54 IFaofcCare^lW.FFClera

• SANT CUGAT pis maco de 90 m1 i 3 hab.. 2 banys complets, saló menjador, cuina -otfice·. 2 balcons. ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcio­nal, assoietlat. 14.800.000.-« 5 8 0 86 69 /58098 54 rF teCerten>«a).FW.FPCT)X033

• ÀTIC DÚPLEX de luxe, zona c/ Àhrarez, 190 m*. consta de 4 hab.. hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m*. Es-tudi en dúplex de 60 m', terrassa. Barbacoa, tres places de pérqJfíQ. Jardí i piscina cotriuriltaria. 49 .000.000-«8740897 |FraS»<ao<FW TOICMttM

• USS1A TOURS plana de l'Hospital. 10. « 5 8 8 61 50/ Fax-58»59S5 FW 610002

• C A N S A L A D E R I A J U ­LIANA Francesc Moragas. 26 « 674 08 81 FW 460001

• Z O N A C E N T R E . Àtic de 4 hab., menjador saló, cui­na, bany, lavabo, terrassa de30m". 23 000 .000 -«674 72 54 IFtxs rjerrWÉ) FW R310060035

• S A N T C U G A T prec iós pis al C / Alfons Sala , a m b 3 hab. , 1 1 0 m', bany com­plet reformat, lavabo, saló menjaotor de 3 5 m*. cuina e q u i p a d a , te r rassa d e 2 5 m ' , a s c e n s o r , ca le facc ió . exterior, flnestres d"s4urnin M i j i o f l M d ' e n i b e r . 1 8 . 0 0 0 0 0 0 . -« 5 8 0 8 8 8 8 / 5 8 0 9 6 5 4 IHI»FT»Ce«lei»oil).MTO60l)«H

• A PROP PG. DE LA CREU. Pis de 150 m', compost de 4 hab. dobles, cuina -office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 m". Jardí de 120 m". 37.0O0 0O0-« 674 08 97 fFr«saSer«a«)el).FWFSCtOll4t>045

• C / D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 m 1 . 4 h a b . . 2 b a n y s , saló menjador, 35 nr1. cui­n a « o f f i c e » . 2 p l a c e s d e pàrquing. Z o n a comuni tà -ha a m b jardi i piscina. Ex­terior.

28.500.000-« 6 7 4 57 04/675 43 02 (!*»*•). FW 110070005

• C/RIUS I TAULET 160 m', 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina -office», terrassa, plaça de pàr­quing. 27.500.000.-« 6 7 4 57 04 /675 43 02 O M e n ) FW I IQOTOtXH

• C/ SANTIAGO RU-SINOL 110 m', 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-men-jador, cuina «ofnoa» nova, terrassa, plaça de pàr­quing. 24.150.000-« 6 7 4 57 04/675 43 02 (rnOM). FW. 11007OM6

• C/ VILLA. Oportunitat Apartament estudi estil americà, bany complet i tenassa. 6.500.000.-« 874 08 87 (Ftcsi S W Cagstl FW.FSC 10040042

• INCRElBLEI De particu­lar a particular. 5 hab. Compri'l per 75.000 ptesVmes sense entrada. « 589 74 10 FW. 23230301

• M O L T A P R O P estació

Sant Cugat, 3 hab., terras­sa de 12 m1, gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000.-n (93) 874 67 15 iFnxe iSec i iRe l FS 10120005

• MOLT A PROP ESTA­CIÓ Sant Cugat 5è pis. 4 hab., vista molt maca, bal­có ampli. 1 bany * 1 lava­bo. Sol de tarda. 15.000.000.-« ( 9 3 ) 8 7 4 8 7 1 5 (Fer>l»l S t a ) . FW. FS lOtzOOM

• OPORTUNITAT. 2 hab., 56 rrr1. Compri'l per 43.550 plesjrnes sense entrada. Agendes no « 589 84 80 M.23Z3O0O3

• SANT C U G A T preciós pis de 120 m ' I 4 hab. a rAv. AkFona Sala, 2 banys. salo rn^arJor, cuina equi­pada, ascensor, calefac­ció. rjèrtHjing, astwietat 6-neetres d'aajmini. 28.500.000.-« 5 8 0 88 88 /580 88 54 IFceotoi iiigrraiiFWFreiooooi

• SANT CUGAT Pag. Cà-novas, pis de 4 hab. (3 dc-blea), 120 m', 2 banys, cuina -office», bsjorj, en-tret«aia!s, atcenaor, cale­facció , exterior, lïàroulng, assoMat 21.500.000.-« 5 8 0 86 89 /58098 54 |F<»l»»C»i l»ivaw FW FI^WIOOS

• P I S 110 m', 4 hab . 2 banys, parquet, armaris. pàrquing, alt, exterior, cèn­tric, finca nova: 3 anys. 25.000.000- « 875 43 24 (Bneaeaeal FW FR 10060011

• PIS DE 1 2 0 ^ . 4 dormi­toris. 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000-« 6 7 4 1 2 04 /67411 81 |S4T< FM SIO300TO2

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir. 75 nT, menjador 20 m', cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m1. ascensor, sol tardes. vistes a Montserrat, per­fecte estat. 11.600.000-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 IKSA Gesno Immobiliària) Rel KS« 16050012

• P L A N T A B A I X A amb Jardí a zona residencial, 4 drjrmnorís, 2 banys, cuina. totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000.-« 8 7 4 1 2 04 /6741181 ISemlFWS 10000003

• P R O P E S T A C I Ó S A N T C U G A T 4 hab . , 2 b a n y s . calefacció, placa pàrquing, M t a l e l l e L exterior. 2 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -« ( 9 3 ) 8 7 4 8 7 1 5 íF*»>»»Sii«| FWFSW1200C1!

• P R O P H O S P I T A L G E ­N E R A L d e Cata lunya. Pis p e t t , 3 hab . . molt tranquil. assotafiat, d a r . 6 .300 .000 . -« ( 9 3 ) 6 7 4 8 7 1 5 |Ftx»»eSac«|IWFSI012irjO2

• URBANITZACIÓ Sant Francesc, cantonera, se-minova; al davant N te un jardí púbic, 3 hab. * estudi + 2 trasters. Pàrquing molt espaíóe, Jardí privat d'uns 70 trf, calefacció. 34.000.000.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 |Fro«S«il FWFS10120008

• A LA SEVA MIDA. Compri a preu de rtoouer, 56.950 ptes./mes senee entrada. 3 hab. « 5 8 8 8 7 0 1 FW.

• APROPc/Cànoves del CastWo. Té 160 rrr". consta de 4 hab.. saló menjador de 45 m*. cuina «office». 2 banys complets, tenassa. Pàrquing. 32.000.000-«67408 97 (FexeiSrlOca) FW.FSC 10M00C

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Valès), semlnou, 3 hab., 1 bany. plaça pàftaing, exterior. 13.660.000.-« ( 8 3 ) 6 7 4 8 7 1 5

FWF5 «120007

• RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou, 85 m*. 3 hab.. bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta Resta htpoieca. « 5 8 8 4017 /588 54»»

.MFV4416

• RUBÍ Av. L'Estatut, 75 nr*. 3 hab., mort de sol. 7 .250.000-«699 65 48 >«ae| FW I5O307

• RUBÍ c/ Casp, Per es­trenar. Dúplex de 118 I 135 m". De 4 a 5 hab. 2 i 3 banys, 2 terrasses. Cale­facció. Gas. Pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàr­quing opcional. RFA. Nous. 14.200.000-« 5 8 8 4017 /588 54 99 f>Tf«eVe8lo»»'.FW.FV 2O30C3

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 15 de març de!996 CLASSIFICATS 21

í

*

ï

• RUBl d Duran I Bas, 90 m*. 4 hab., cambra bany completa, sol de matins , menjador 24 nf, places de parquing opcionals. 10.5OO.0OO.- H BOT «6 48 (Ha»a).FM I5000»

• RUBl c/ Historiador Jo­sep Serra, 05 rrf, 4 hab. (3 domes), bany I lavabo, ca­lefacció, exterior, 2 terras­ses, parquing. 14.800.000.-»»»» «6 48 (aicaaa). M l 50004

• RUBl c/ Uuls Ribas, 4 hab. més etitresoiat Amb parquing. Acabats de qua­litat. Pocs veïns. Llar de foc 19.500.000.-0 5 6 * 4 0 1 7 / 5 9 * 5 4 9 8

• RUBl c/ Monturiol, 3 hab, 89 m*. netormat fus­teria ember. Porta blinda­da. Ext alumini. Mlor que nou. 8.500.000.-9 5 t * 4 0 1 7 / S ( ( S 4 · · (rtessa vJawMW.fv 44»

• RUBÍ oj Pau Clans. Ala vora Ajuntament, 80 rrf, 3 hab., ben conservat, exte­rior. 8.000.000.-9 ( 8 8 ( 6 48 Ito1.iw.isn»

• RUBl c/Sabadel, Impe­cable, 4 hab. (3 dobles), cuina equipada I reforma­da {cuina integrada, forn, etc), sol de matins. 9.000.00).-9 6 » 6* 48 > p » i | FM 150001

• RUBl c/ Verge del Plar, A la vora de Correus, 65 m1,3 hab., cambra ds bany. 6.450.000-9 «66 (6 « SKUSj.Ha. I SW»

• RUBl c/ Zaflro, 70 m", 3 hab., cambra bany, exte­rior I assolelada. 6.400.000.-s 69» 65 46 (kcual.Mlsna

• RUBÍ Ouptex per estre­nar de qualitat suprema. Pocs veïns. 19.000.000-0 568 40 17 /66864 9» ft»»m VeJjcan» FM Fy 200011

• RUBl EdnU Mercuri. 75 rrf, 3 hab., cuina i cambra bany reformats, parquing. 10 .500 .000 - t t»» 66 4» (taea)FMI5«00l

• RUBl local a Les Torres, 40 nf. bany, p a l 3-8OO.OOO-0**9**4( (lnasejJ.ruiS*>10

• RUBl pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas. reformat, fuste­ria ember 1 alumini. Ext 8.500.000.-0 66* 4017/6(6 54 «6

r/iw.FV4»i3

• RUBÍ pis nou de 61 rrf, a Av. Estatut 132. Amb 2 hab.. bany, cuina equip. Només dos vMna. Amb te­rrassa. Superf. 61 nf. 11.000.000-V 6814017 / 61164 99 fresa Vela »te|. FM FV 2030»

• RUBl pis nou ds 74 rrf. En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. 12.000.000.-9 6164017/686 64*9 f»»mv«a»«a)FM.FVi»Koi

• RUBl Plaça Progrés, 100 m\ 3 hab. (2 dobtae). calefacció. pis exterior, 8.900.000.-0 699*6 46 (r*«a).FM.lS0002

• RUBl zona la Josa, to­cant mercat. 3 hab., bany i lavabo . Ext. I persianes d'alumini. Calefacció. Oas, cuina nova. 10.500 000.-0 5*140 17 (5*6 54 «6 (B»>»lVSr<mr).WFV4a8

• RUBl Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos des de 7.500.000 Pta- 3 hab. Ca­lefacció, gas, cuina. bany. « 5 6 6 4 0 1 7 / 5 * 6 54 9 * ( F a ^ Maia) . FM rvanore

• ZONA MERCAT NOU 90 rrf, saló 32 rrf amb xe­meneia, 3 hab., cuina re­formada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes. 14.500.000-0 675 33 5 6 / 5 * 9 2 *43

• ZONA PEATONAL 70 m', menjedor, cuina. 3 hab., 2 banys, calefecdó, sol I vistes. 14.000.000.-9 675 33 5 5 / 5 1 * 2 * 4 3 «sxiinisiMéeuFM Ksunnmit

• ZONA RESIDENCIAL 100 nf, saló amb xeme­neia. cuina «offlce», 3 hab., 2 banys, 1 parquing, traster, calefacció, jardí in­fants, només 6 veina, tot exterior. 26.000.000.-9 * 7 5 33 5 9 / 5 ( 6 2 *43 (KSA OMK haaixiiarta). Rel KSA

• ZONA RESIDENCIAL. Pis de 130 m'. 3 hab., rnenfador saló amb terras­sa, cuina totalment equi­pada, 2 banys complets, 2 pàrquings, traster. aire condicionat calefacció. Materials da laquaftat 38.000.000.- v 674 72 64 jftMfanafal·lM.

• ZONA RWSITAULET. 4 hab., rrurijador ssJd, cui-na «africà», bany, lavabo, terrassa, parquing I traster. 30.000.000. -9(747264 |ftt»Gt»»i4 FW m ipiaxBi

• ZONA TRANQUIL·LA 100 rrf • 160 nf jardí pri­vat, salo-menjador 30 rrf, 4 hab., 2 banya, calefac­ció, aire condicionat, 1 parquing + traster. 2S.O0O.0OO.-9 (75 33 5 6 / 5 ( 9 2 * 43 (KSA Sexe Motilata). M . KSA loosara

• C/ESPARVER, 1.000 rrf. 12.750.000.- 9 * 7 4 8 * ( 7 »%t»Se»&«ja«.nalF3ClllM0047

• QOLF-EL PINAR. C/ Enrlque Lanfranco. Superf. (00 nf. 21.000.000.-9 * 7 4 0 * 1 7 ftaiSB»c«»<.r«i.Fa:iot4»«i

• LA FLORESTA 1.000 m* al cf Dalmau. 9.000.000.-9 * 7 4 6 * * 7

• MMA-SOL 2 solars (05 I 650 m1. Pg. Camèlies.

9 674 67 «4/(76 43 02 IhatatMIíganoN

• SOLAR residencial, (50 rrf. Zona eaooia arquftac-tura. Edfflceckò immediata. 29.000.000.-9 6 7 6 43 24 «^««Iteai.IMFBloosxW

• AV. PLA DEL VMYET. Adossada de luxe. 5 hab.. estudi. Jardi privat i comu­nitari amb piscina. Només 45.000.000-9 674 06 97 f F t e n S x Q j j t l M FSC1IBMX0

• C/ GRANOLLERS adossada amb ascensor 220 m', jardí privat, 5 dorm. (2 •sui tes· ) , 3 banys, 1 lavabo, saló men­jador 40 rrf, garatge tras-

48000.000.-9 6 7 4 7776

• MRA-SOL torre 350 rrf. solar ( 0 0 m1, 6 hab., 2 banys, saló menjador, ( 0 nf, cuina «office», sala 60 nf, garatge 2 cotxes. 65.000.000.-9 674 57 04/(76 43 02

• MBtASOL prop estació i col·legis, 4 hab., menjador saló, cuina. bany complet traster, menjador d'estiu, solar os 400 nf amb petita piscina, hort Possibilitat crampüadó. 24.000.000.-9 ( 7 4 72 54 (FexesBesiMaa). Fel. F8 IQMOOll

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jar­di i piscina comunitària, 240 nf, 6 m façana, garat­ge 4 cotxes, 4 hab., estudi. 2 banys, 1 lavabo, parquet , marbre. 38.700.000.-9 (75 33 5 5 / 6 * 6 2 * 43 (KSA OMM «aixafaria). FM. KSA

• PROP ESTACIÓ MsTlA-SOL. Torre de 4 hab., menjador aaló, cuina, bany, menjador d'estiu, traster. Terreny de 400 nf amb pou, hort I arbres frui­tera. Possibilitat crampHa-oió.

22-000.000.- 0 (74 72 64 (n.«rs.asa) « re iMexw

• SANT CUQAT zona molt cèntrica I trenquM-la. 4 hab., menjador saló amb xemeneia, cuina «offioe», 2 banys complets, grans golfes, àmplia terrassa, garatge, celler, sala de jocs. Parcel* de 800 nf. 48.000.000.- 9 674 72 64 l%tae<»KaaSa).FMFG 1001001»

• • A N r C t M A T z o n a p g . Valdoretx-Gotl. Torre Indi­vidual que consta de 5 hab., raMaclò eetudi. aaW menjador. cuina «omce», 3 banys completa 1 un la­vabo amb dutxa. Qaralge par a dos ootxea. Dos tras-tera, cambra frigorífica. etc Badares de 500 nf. 52.000.000-9 674 0 * * 7 «acetSeer^MFSciocxcra»

• SANT CUQAT zona Vlnyet-c/ Sant Josep. Consta amb: planta, sajó menjaüui, oulna «ornes» 1 un lavabo. A la planta au-psrforhlha4hat>. (una és «sulte») i 2 banys com­plets. A l'estudi, oom que és gran. té 1 hab., saló I un bany. A méa al aoterra-nl W ha un gran celler, 1 hab. de planxa I safareig I garatge pera 3 cotxes. 83.000.000- 9 «74 06 97 fssssS»«ICua»IM.TOiooajm

• SANT CUQAT-COLO-MER adossada de 4 hab.. estudi amb xemeneia. Ga­ratge per a dos cotxes. Jardí privat, etc. Es rega­len tots els mobles. 35.000.000-9 67406 87 IFhOMianlCujI. FM. FSC1004003;

• ST. CUQAT d S a Te­resa, adossada 320 nf. 4 hab., 2 banys, lavabo, sa­lo- menjador, 35 nf. cuina «office», golfes, sala d'es­tar, terrassa, hab. màqui­nes, garatge 3 cotxes, Jar­di privat 100 m' i piscina rxxnunitaha. 57,500.000-9 6745704 /675 43 02 •adess» Bsf. 110070003

• TORRE A BELLATE-RRA 250 m'. 900 m' de jardi, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000.-9 67412 04 /6741181 SaHj.FWSIWOoaM

• TORRE A BELLATE-RRA urxfamllar 180 nf, 4 hab., 2 banys, saló menja­dor 35 m1, cuina 20 nf, paroeMa400rrf. 38.000.000.-9 6 7 4 77 76 s»arts.S<jMI»ag

• TORRE ADOSSADA C/ Bergara, 2 «suites», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló men|ador 35 nf, 2 places de garatge i traster gran. 47.000.0U0.- 9 ( 7 4 7 7 7 6 »ne»t»,SA)FMI«0007

• TORRE ADOSSADA A RUBl per estrenar, 223 m' • 104 de jardí. 4 hab., 2 banys, 3 places de garat­ge, fusteria Interior de rou­re I exterior de PVC amb vidre dobla. 26.000.000.-9 * 7 4 7 7 7 * 0»a»ta,SA) FM IS3004

• TORRE ADOSSADA CANTOfaERA mofi cèntri­ca, amb piscina comunità­ria, 3 dorm., 2 banys, bo-hardMa. saja ds màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A A 32.000.000.- 9 674 77 76 lesa**, SA) FM i mm

• TORRES Zona tranquil·la, adossada can-tonera, 150 nf, garatge 2 cotxes, zona rentat tras­ter, saló estar en dos ni­vells, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo. 3 hab. (1 •auto»), es tudl. jardi pri­vat 40 nf. calefacció. 28.500.000.-9 ( 7 ( 3 3 6 6 / 6 * 9 28 43 {KSA «KM ronoUBaria) FM KSA

• VALLDOREIX Torre So­la. parcel·la 600 nf. cons­truïts 220 m(, 4 dorm., 2 banys, 1 lavabo, menjador saló 35 nf, sala de bilar, xemeneia llar. barbacoa,

46.500.000-9 674 77 76 .SAIFMHOOO»

• ZONA MONESTIR torre adossada 140 nf, 5 hab., 2 banys, garatge i Jardi 60 nf. 33.000.000-9 ( 7 4 7 7 76 0 — e X S » FMI00005

• PISOS, apartaments, to­rres, locals i places de par­quing de noguer. 9 6 7 4 1 2 0 4 / ( 7 4 1 1 6 1 Os») FM.SKOttOS

• APARTAMENTS en di­verses zones de Sant Cu­gat. 1 hab., menjador saló, cuina, bany complet I te­rrassa. A partir de 45.000/mes.- 9 674 72 54

• PROP MONESTIR 3 hab, mera,ador saló, cuina. bany, balcó. Abc amb mol­ta llum I vistes Tibidabo. 70.0O0/mes.- 9 674 7 ! 54 IBxaaOnrataj.U FSI00KM7

iMJfflBxucttaó • LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat cl Mina, 19-60 nf. (O.OOO/rnes.-9 67415 66 |C»»)MC151»»;

• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 m'. Preu ven­da: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. 9 6 7 5 43 24 Pnquss Rocs) Rel. FR1OOB0015

• LOCAL PER A OFICI­NA o consultori, lloc tran­quil, cèntric, aparcament fàcil, lloguer 65.000 ptesimes. Opdó venda. 9 «74 72 0 8 / ( 7 4 72 54 FM 2540001

• ZONA QUATRE CAN­TONS. Planta de 50 m1

mas 25 rrf crentresoiat i 20 nf ds terrassa. Zona molt oomerclal I oentriea. 100.000/mes-9 ( 7 4 7264 |F*^Glr«M»»FMR; i tMroi ;

-:::ÍSjSHfffnsV:

• COLL FAVA, Pis par es­trenar, de 3 hab., menjador saló, cuina «office», 2 banys completa, terrassa. calefacció. Acabats de qualitat: parquet, marbre, antena parabòlica. Zona comunitària amb|ardi I pis­cina. 100.000/mes.-9 * 7 4 72 54 ftxsaaaMs»FM.FulO0»]oat

• PIS SEMINOU de 3 hab., gran menjador saló, ampla cuina, bany, lavabo amb dutxa, armaris de pa­ret i terrassa. Acabats de

80.0uu7mes.-9 ( 7 4 72 54 poiaaii»»») FMFGiooxca

• A 5 MIN. ESTACIÓ pis reformat, moblat, 3 hab., saló. bany t cuina nous. 30 m* terrassa. Exterior. Sol .

60 .000 /mes . -

9 67406 97 (Fjnaa Sam Cugat) FM. FSC 10040056

• A 7 M I N U T S a peu d e

l'estadó de Valldoreix. 4 hab., exterior , assolellat. amb pati privat d'uns 40 nf, trenqui, aigua i aum ja d'alta. SS.OOO/mes.-9 ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5 [fTQm Sau'M. FS 10120)10

• A LA VORA DE LA PLAÇA MONESTIR. Pis de 3 hab., menjador saló, cuina, bany complet, bal­có. Pis tot exterior. eo.OOO/mes.-0 674 72 54 pras&analal FM. FSI0OHO27

• APARTAMENT en llo­guer. Molt cèntric I tran­quil. Parquing opcional. 55.000/mes.-0 675 43 24 pnqu» FVxalJleinl·IIW0016

• APARTAMENT en llo­guer c/ Montserrat 1 hab., bany, cuina americana. 50 000/mes - g 675 43 24 f - iq iMFt^FM.FRl t r j tom

• APARTAMENT moblat a la zona col·legi Maragal. Consta de 3 hab., pati i te­rrassa de 30 nf. Mott de sol. 80.000/mes.-9 674 06 87 TrgiSjnlCUX* FMfSCI00«OS4

• ÀREA CULTURAL 1 hab. amb armaris de pa­ret, menjador saló, cuina, bany complet. Apartsvnant mobiat, tot exterior, amb plaça de parquing. 75.000/mes.-9 ( 7 4 7 2 54 (Ftaa aranaa). M. FQ10CTOI)

• C/ ALFONS SALA 110 m'. 4 hab.. 2 banys, saló menjador 20 nf, cuina I te­rrassa. Moblat 90 000/mes.-9 674 57 04/675 43 02 |Mni| FM. 110070007

• OI PLANA HOSPITAL, prop Monestir, pis 2 hab., menjador saló de 30 nf, cuina, pau, bany comptat I terrassa. 85.u00/me8.-0 674 72 54 !ft«»G«»^FMrei(oma

• C/ VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 45.000/mes.-0 674 06 97 (Trc»S«CU)at JM re«04a»

• CASA ADOSSADA c/ La Plana. 140 nf. 3 hab, 2 banys, lavabo, salò-menjador, 30 m1, cuina «office», golfes, Irassar, te­rrassa 10 nf, jardi prtvaL 18 nf I plaça de rjèrqUng. 170.000/mes.-9 ( 7 4 57 04/675 4302 IMaaaM.iioonoo)

• COSTAT ESTACIÓ TREN I ZONA GOLF. pis mobiat, 3 hab., menjador saló, bany, lavabo, oulna equipada, terrassa, cata-lacdó. 90 000/mes-9 674 72 54

• OPORTUNITATI A Cer­danyola pis de 5 hab., zo­na resMencia). 55.000/mes.-9 5 6 9 6466 FM. 2230007

• P L A D E L V I N E T 1 3 0

n f , 4 h a b . (1 « s u i t e - ) . 2

banys, sak) menjador , 3 5

n f , cuina «offioe». galeria,

t e r r a s s a 3 0 n f . 2 p l a c e s

de parquing. Z o n a c o m u ­

nitària a m b piscina.

175 .000 /mes . -

9 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

liManl FM 110070001

• R B L A . R t B A T A L L A D A

1 6 0 m 1 . 2 t e r r a s s e s , 4

hab , 2 banys, 1 plaça par­

quing, ca lefacció , assole ­

llat. exterior jardi + piscina

comunitaris.

150 .000 /mes . -

9 ( 9 3 ) 6 7 4 8 7 1 5

[FtxajatSaoj) PM FS 10120009

• S A N T C U Q A T . Per no­

m é s 6 0 . 0 0 0 p t e s V m e s , 3

hab. , agències no. acabat

de pintar 9 5 6 9 ( 7 0 1

FMZjzaxn

• ZONA CENTRE 2-3 hab., menjador sak), cui­na. bany. àmplia terrassa. 53.000/mes.-9 674 72 54 fre» Samna) FM. FG lOOMOie

• ZONA MONESTIR 2 hab. amb armaris de pa­ret, menjador saló amb parquet, cuina, balcó. Tot exterior. 65.000/mes.-9 674 72 54 (f^xaiOrorMà). FM. FQ IWSOOIS

• ZONA TORREBLAN­CA. pis de 2 hab. amb ar­maris de paret, menjador sak) ampli, cuina, safareig, bany. calefacció i par­quing. 75.000/mes.-9 6 7 4 72 54 IBxaaGiarMa). FM. FG 100K021

BsBBBÍtaà BUBBBBI «SHf.

• PIS DE LLOGUER per 65.000 ptesVmes. Directe de propietari. Baixos, as­solellat 9 589 74 10 W23ZSO0D4

• ZONA ESTACIÓ. Pis 3 hab., menjador saló, cui­na, bany complet 2 terras­ses. 6O.00O/mes.-9 674 72 54

• ZONA TORREBLAN­CA. Pis 3 hab., menjador saló, cuina, pati, bany complet, lavabo amb dut­xa, calefacció, parquing I traster. 90 OOOrmej.-9 674 72 54 jFkaaSraak). FM. FS I0ONOS

vntt

• C/RtUS I TAULET. Mo­blada de 4 hab., estudi. Jardí pnvat. 150.000/mes.-9 6 7 4 0 8 ( 7 P«»iS«<0<all FM FSCliMXIg

• COSTAT ESTACIÓ TREN VALLDOREIX, mo­blada, 4 hab., menjador sak) amb xemeneia, cuina «office», 2 banys, lavabo, calefacció, porxo, despatx i jardi. En perfecte estat. 200 OOO/mes-9 674 72 54 |f%»»aGia«4a).FMrei0O0OOa

• PLA DEL VINYET. 5 hab., estudi. Adossada de luxe amb jardi privat i co­munitari amb piscina. 200.000/mes.-0 674 08 87 f r c a Sa» Caga). M FSC 10040053

• PROP COLL FAVA. To­rre adossada de 3 hab. més gran estudi, menjador saló amb xemeneia, cuina «oflice», 2 banys com­plets, terrassa, eefler i jardí particular de 100 nf. 150 000/mes.. 0 6 7 4 72 54 (Encsi Ganxet) FM FC 100*003»

• SANT CUGAT. Tenim tota mena de torres de llo­guer a partir da 90.000/mes.-0 67408 97 IfaasaSWCaoaO FM. TO 1004(050

•is.

• ALFA33 16V, negre, B-LK. 600.000 - 0 568 55 35

FM A10100D10

• ALFA Romeo 75, 2.0 Twln Spark. B-lu 0 675 32 57 lAumEsMan). FM. AE10030002

• AUDI Coupé Quadro 2.8. «full equip». 3 .300.000-9 5*94002 (Moarmxo FM aCMOOOOm

• CITROEN AX, GT (ex­tres). B-JU 9 8 7 5 32 57 (AaBUaban) FM A£ 10030003

• FIAT Coupé. 71202/mes.- 9 588 09 91 sense entrada. (Hat»,U) FM M0KCQ1»

• FIAT Punto SSS. 24.920/mes.- 9 5 ( 9 0 ( 9 1 eenae entrada. |Hapa.il|FM.nooaooi7

• FVATTipo, 16v. A/A, B-LC. 9 67415 03 faaaacttlottBal^MIW 120007

• FIAT Uno 455. 8-1800-HU. platejat 9 674 0* 10 ISurUa) FM S10110033

• FORD Escort 1.6 Ghla. B-ND. 9 5 ( 9 09 91 (FaKar.Ul FM F10CBXM

• FORD Escort XR3. B-KV 9 6 7 4 1 5 0 3 IPaiast au» Mti FM. FUR i2«ns

• FORD Fiesta 1.1., gris met. B-JT. 300.000- 9 568 55 35 lAiaramit FM, A10100003

• GOLF 1.6. GLB-JP. 9 674 68 50 IAOM Coanrca del Valtl) Rel ACV

10000004

• L A N C I A H F t u r b o , B-

M X . 9 S S 9 0 9 91

IF tn t .H I FM F10320021

• L A N C I A Prisma 1 5 U .

B - J K . 9 5 6 9 0 9 9 1

(Faor. U). FM F10020022

• L A N C I A Y 10 .

21 8 3 5 / m e s - 9 5 8 9 0 9 9 1

sense entrada.

(Fanr,ll|.FMF1002»IH

• L A N C I A Y - 1 0 L X . B-fT

9 5 * 9 0 9 91

(Flaca, l i ) . FM F10020020

• M E R C E D E S B E N Z 1 9 0

2 .3 1 6 v. «fuK equip», any

8 7 . 1 . 7 0 0 . 0 0 0 . -

9 5 * 9 40 02 Wpnjpa) FKI4C3OOXO0I

• MERCEDES BENZ fa­miliar 2B0-TE, 7 places. Pocs cfuilometres. De par­ticular. 9 ( 7 5 1112 FMiQMXee

• OPEL Corsa 1.6 GSi, B-LU 9 5 6 * 0 8 9 1 iFto.ui FMficamg

• O P E L Corsa G S I , B-LK.

9 6 7 4 6 6 5 0

|Auu Comarca cel vilèt) FM. ACV

10090305

• O P E L Corsa G T , B-JH

9 5 6 9 0 8 81

( F t o , 1 4 M . F 10020026

• OPEL Corsa Svring. 2S.196/mes- 9 5*9 0 9 ( 1 sense entraria. (Fsaar. 11). FM. F10020011

• OPEL Kadett. 1 8 GT, blanc, B-JZ. 600.000 - 9 5*6 55 35 OWaclta^M.AWIOtro

• OPEL Vectra 1 6 I A.A B-MN. 9 (75 32 57 (Aus EsatxajMM A£ 10030001

• PASSAT Variant 1.8. A.A. B-MG.9 67466 50 (Au» Conrea <M VaH>|. Ral ACV IPOBCOt

• PEUGEOT 205 GTI, A/A. B-JT. 9 «7415 03 IPaioanamlM») B« pwiaool

• PEUQEOT 205 SR, B-JN 9 588 08 91 (Taxar, U.) FMF1008023

• P E U Q E O T 2 0 5 X L , B-

HW. 9 67415 03 FaoKtUcOFMtl FM FW 120001

• PEUQEOT 308 GT. AjA, B-HX. 9 ( 7 4 1 5 * 3 (F»aj»ctllctnFa»yi FM FW 12000?

• RENAULT 11 GTL, B-G L 9 67415 03 (PliajIctllcMFaar) FM FW 120006

• RENAULT 19 TSE. blanc. B-LX. 650.000.- 9 5*155 35 (Aiaxaasa).W A1010000Í

• RENAULT 21 2.0, A.A B-U. 9 674 S6S0 lAlrto Camarca <M Vasit). Ral ACV

1OOS3003

• RENAULT 21 2.0, aire coridiolonat any 67. 475.000.-9 589 40 02 IMoInoxar). FM. I C 343000001

• RENAULT 21 TXE, blau. B-JJ. 650.000- 9 5 8 * 5 5 3 5 (AuaceajWI FM »10100004

• RENAULT 5 GT turbo. negre, B-HT. 250.000 - 9 566 55 35

FM.AI010000B

• RENAULT Clo, RN-1.4 B-OD. 9 675 32 57 (AlieEaecan).FM.A£1l

• RENAULT Clio \2. 3 p., vermell. B-OM. 975.000.-9 588 55 35 (Ai«xsnral).IM.A10IO0W2

• SEAT Córdoba. 36.701/mes.- 9 5 8 * 0 ( 9 1 sense entrada. (F«a»,lJ.).tM,FI0O2O014

• SEAT Iblza. 26 462/mes- 9 569 09 91 sense entrada. (Faace.il). FM. F10020011

• SEAT Iblza, 1.5 i, 3 p„ B-OB. 9 675 32 57 lAuBFjsxar). FM.AE 100300»

• SEAT Ibtza 1.2. negre, B-JX. 400.000 - 9 588 55 35 |Autcs»»a|. FM A10100007

• SEATIbiza 1 2 G U , B-HL 9 569 08 91 ffca», i.) FM F10033027

• SEATIbiza 15, 5 p.. B-KP 9 675 32 57 Huc talen) FM. AE 100300»

• SEAT Marbella. 3 por­tes. 12 656/mea • 9 5 (9 09 91 sense entra­da. (Fent, al) FMF 10020011

• SEAT Terra, blanc, B-KT. 350 .000 -9 5* * 55 35 (AuUrM.MAtnilOOO)

• SEAT Toledo. 35.586/mes.-9 5(9 09 91 sense entra­da. fax»,tX) FMFiccam;

• SUZUKI Switt GTI. B-1872-IP. blanc 9 «74 09 10 |SmW FM SH110TO

• VOLKSWAGEN Got 16 V.B-LM. 9 875 32 57 lAak FjaMMI).FM.A£ 10030010

• FORD Escort dlèsel, B-HW 9 67415 03 (FVQCTlloPFlMrlFMFWiaoOOI

• NISSAN Patrol 6 dl. diè-ael, curt B-JV. 9 ( 7 5 32 57 lAucFjaajan) FM A£lí»>]004

• NISSAN Vanette pràctic rMeel B-MS. 9 ( 7 5 32 57 j«.«Fj»t»r4FM AEI0030OO5

• OPEL Corsa 1.5 TO. 33.710/mes-9 589 09 91 sense entra­da. (Ftaca; iJ) FM F lOBOO»

M • LADA Nlva 1.6, «full equip», any 94. 700.000.-9 58940 02 »t«»on«) FM I4C3O003004

• SUZUKI Samural, B-OZ. 9 5 8 9 09 91 (Flac*, U| IMF 10020024

22. Divendres, 15 de març de 1996

ESPORTS FUTBOL DE SALA

La lliga que ha tancat el Winterthur Sant Cugat ha respost parcialment als objectius que el club havia dipositat en aquesta temporada. A l'inici de la competició, els santeugatencs tenien clar que l'objectiu principal era mantenir la categoria per estabilitzar-se com un equip de divisió de plata, però ni jugadors ni tècnics tenien presents les dificultats que hi ha hagut.

El Winterthur vol «assegurar-se» la permanència Els santeugatencs hauran de competir amb els rivals catalans per la permanència

(ATI MORELL H Sant Cugat.— Es van plantejar la temporada com una prova per demostrar que juguen on es me­reixen, però els resultats que van admirar jugadors i seguidors la temporada passada no s'han re­petit. El conjunt santeugatenc ha estat un dels grans patidors del canvi de puntuació que va decidir aplicar la federació a partir d'a­questa temporada. Els santeuga­tencs, grans empatadors de la tem­porada passada, han fet un joc similar durant el campionat de lliga que va acabar el cap de set­mana passat. Però això els ha do­nat resultats diferents. Així, si al­guns tècnics defensaven el nou sistema de puntuació perquè, se­gons deien, «no permet que els equips mediocres ocupin posi­cions elevades a la taula classi-ficatòria», ara entra en qüestió si el Winterthur Sant Cugat és o no un equip mediocre per jugar a la categoria en què ho fa. El Winterthur Sant Cugat va comen­çar la temporada amb un empat i, tot i que la tercera jornada el col·locava tercer a la taula, la campanya de derrotes que van seguir al tercer partit de la tem­porada no li va permetre man­tenir-se a dalt i, és més, va en­fonsar l'equip a la part baixa de la classificació. Després de la pri­mera volta, l'entrenador santeu­gatenc, Carles Navarro, mantenia les esperances de continuar en­davant amb possibilitats de re­cuperar posicions i ara es veu abo­cat a jugar el play-off per la per­manència i haver de lluitar de valent si vol evitar el descens.

• Una plantilla reforçada La plantilla que va reunir el

Winterthur Sant Cugat a principi de temporada tenia molts punts per aconseguir triomfar. La di­rectiva i el cos tècnic de l'equip van dipositar les esperances en les noves incorporacions del con­junt santeugatenc. Antonio Mén­dez va ser el fitxatge estrella de l'equip vermell-i-negre. Méndez va arribar a Sant Cugat després d'haver jugat al Centelles cedit per les files blaugranes. El jugador santeugatenc va arrossegar el seu excompany blaugrana Josep Pinell i, a més, el Winterthur va tenir per segona temporada consecu­tiva Oriol Brichs, que després va deixar l'equip per atendre una oferta d'una categoria inferior.

Amb tot l'equip havia de lluitar per mantenir la categoria. Aquest era el requisit que més remarcava la directiva. I, després dels bons resultats de la temporada ante­rior, ningú no dubtava que el Sant Cugat ho faria.

• Un grup diferent Els objectius es van començar

a truncar quan el Sant Cugat va començar a temptejar els rivals i es va adonar que els equips no eren els mateixos que havia trobat la temporada 95-%. El conjunt santeugatenc va topar amb equips que s'havien reforçat considera­blement i que tenien aspiracions clares a la divisió de plata. A més, el grup en què jugava el Winterthur Sant Cugat va resultar estar ben nodrit d'equips catalans —Centelles, Èpic, Gavà, Marto­rell, Sícoris i Sant Cugat— que coneixen el Winterthur de cate­gories inferiors i que han jugat contra els jugadors de Carles Na­varro en nombroses ocasions. Aquest va ser un dels entrebancs que va trobar el Winterthur a prin­cipi de temporada i que es repeteix ara a la lligueta per la perma­nència.

• Futbol de sala base El Winterthur Sant Cugat va

decidir incentivar l'esport i formar una base que farà de planter del primer equip del club d'aquí a uns anys. Així, els directius de l'entitat van decidir crear un sè­nior B, que juga a la divisió d'ho­nor catalana, i un equip juvenil, que juga a 2a divisió. El sènior B és un equip clau per a l'es­tructura del Winterthur Sant Cu­gat, «una estructura que —segons els directius— no s'hauria pogut crear sense el suport del patro­cinador». La directiva del Win­terthur Sant Cugat es va ampliar de tres membres més a principi de temporada (Ramon Clapera, president, Josep Maria Zapater, vicepresident, i Lluís Sitges, Josep Batet i Simó Franch). El club ha intentat crear una estructura di­ferent i consistent per poder llui­tar i consolidar l'equip a la segona divisió del futbol de sala estatal. Segons els directius, «només quan el Sant Cugat s'hagi consolidat com un equip d'àmbit estatal fort podrà intentar assolir la màxima categoria, la divisió d'honor».

• Les baixes L'equip vermell-i-negre ha patit

baixes durant aquesta temporada, però mai no han estat la causa dels mals resultats. A mitja tem­porada va marxar Oriol Brichs, que tornarà al mes d'abril després que el club arribés a un acord per deixar-lo marxar com a ju­gador cedit pel Winterthur Sant Cugat al Lloret. Qui sí va aban­donar l'equip va ser el jugador Chelín, que acabarà la temporada amb l'Olímpyc de la Floresta. Un altre tipus d'efecte ha estat el de les baixes per lesió. El Sant Cugat ha tingut jugadors que no han pogut jugar al cent per cent i això ha desafavorit el joc. Ara els sancugatencs ho hauran de do­nar tot si volen recuperar el temps.

TRAJECTÒRIA DEL WINTERTHUR AQUESTA TEMPORADA

La plantilla del Winterthur a principi de temporada. Foto: J.A. MULA. Gràfic: EL PUNT.

Una lligueta que pot donar molt de si ÀLEX LÓPEZ

H La fase regular a la divisió de plata va posar el seu punt i final el cap de setmana passat. Una jornada, la vint-i-dosena, en què al Winterthur Sant Cugat li va tocar descansar. D'aquesta ma­nera, el conjunt santeugatenc va cloure la seva segona temporada en aquesta categoria. I ho ha fet molt per sota del que s'esperava. Al final, s'ha classificat en la no­vena posició —l'avantpenúltim— amb tan sols 19 punts. Per tant, l'equip que dirigeix Carles Na­varro haurà de jugar la lligueta per la permanència, una lligueta que a igual que la fase d'ascens es començarà a disputar aquest cap de setmana. Els quatre pri­mers classificats de cada grup —n'hi ha tres— que hi ha ac­tualment a la divisió de plata ju­garan el play-off d'ascens i es dis­tribuiran en dos grups de sis equips, i ascendirà a divisió d'ho­nor el primer classificat de cada grup. La resta de conjunts jugaran el play-off per la permanència. Hi haurà tres grups de cinc equips i un de sis, els quals han estat emparellats tenint en compte la proximitat geogràfica. Així doncs,

el Winterthur Sant Cugat, que ha estat emmarcat en el grup A, s'haurà d'enfrontar amb 4 equips més, tot ells equips catalans: el Sícoris Portainé, el Centelles, l'E-pic Casino i el Gavà. L'últim clas­sificat de cada grup perdrà la ca­tegoria i baixarà a la primera es­tatal A. Com ja hem explicat abans, aquest cap de setmana s'i­nicia la lligueta per la permanèn­cia i l'FS Sant Cugat s'estrena jugant a casa davant el Gavà. L'en­trenador de l'FS Sant Cugat, Car­les Navarro, en unes declaracions a Ràdio Sant Cugat ha afirmat que «espero que els meus jugadors treguin tot el futbol de sala que tenen i si el treuen no passarem cap problema». Per aquest partit, Carles Navarro no podrà comptar amb el porter Nino i els jugadors de camp Javi López i Plà, tots tres lesionats. L'equip de Sant Cu­gat ha perdut els últims cinc partits de lliga. El conjunt de Carles Na­varro no guanya des de la dis­setena jornada del campionat, concretament des del 3 de febrer. Llavors, va aconseguir 3 punts d'or davant el fins aleshores líder, el Diario de Noticias Xota. El Win­terthur Sant Cugat derrotava el

conjunt navarrès per 8 gols a 6. L'adversari dels vermell-i-negre en aquesta primera jornada del play-off per la permanència és el Gavà, equip entrenat per Fernan­do Argila, exentrenador del con­junt santeugatenc. Contra pronòs­tic, l'equip del Baix Llobregat ha finalitzat el campionat de lliga en la darrera posició, onzè amb no­més 14 punts. El Gavà arrossega una crisi esportiva força preocu­pant. En els últims vuit partits de lliga el conjunt de Fernando Argila ha encaixat vuit derrotes consecutives. L'últim partit en què va puntuar va ser en la tretzena jornada de lliga, quan es va im­posar a la pista del Sícoris Por­tainé per 3 gols a 4, el passat 23 de desembre de 1995. En la darrera jornada de la fase regular, el Gavà va caure apallissat a la pista del Bilbao per 11 gols a 1. Cal advertir, però, que el partit que enfrontarà el Winterthur Sant Cugat amb el Gavà es jugarà diu­menge a dos quarts d'una del mig­dia al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix, ja que al pavelló mu­nicipal de Sant Cugat se celebrarà el llarg d'aquest cap de setmana la festa de la tardor.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 ESPORTS 23

HANDBOL

La seva primera relació amb Sant Cugat va ser casual, uns anys més tard va arribar com a entrenador d'un equip juvenil d 'handbol que després va arribar a la banqueta del sènior i va tenir opcions d'aconseguir l'ascens a l a divisió estatal. Al Sant Cugat li va faltar un

gol i es va haver de conformar amb la l a divisió catalana. Aquest va ser el motiu que va apartar Jaume Conejero de les pistes. Des­prés va arribar a la presidència de la federació i va tornar a Sant Cugat fa dos anys per raons professionals: és metge al CAP de Sant Cugat.

J A U M E C O N E J E R O . President de la Federació Catalana d'Handbol

«El Sant Cugat pot assolir la nova categoria»

CATI MORELL H Sant Cugat / Barcelona.— Sant Cugat va haver de competir amb altres ciutats fins arribar a acon­seguir la concessió. Amb quines ciutats competia Sant Cugat?

—«Competia amb diverses ciu­tats. La lluita més aferrissada va ser amb Almendralejo (Extrema­dura). Però també hi havia sol·li­cituds de Granada (Andalusia), Sòria (La Rioja), Elx (Alacant) i una de Catalunya (Sant Cugat).»

—D'aquestes sol·licituds quina ha estat la que s'ha hagut de que­dar a fora?

—«La que s'ha quedat a fora ha estat la d'Almendralejo, jun­tament amb una sol·licitud de Bur­gos que va entrar a última hora i que va fer dubtar la federació espanyola en un primer instant. Però finalment hem aconseguit que la fase de sector se celebri a Sant Cugat.»

—Com pot afavorir l'equip santcugatenc el fet de ser l'am­fitrió?

—«Per començar, organitzar la fase suposarà menys despeses que si l'equip s'hagués de desplaçar a fora durant una setmana per jugar la fase. A més, el factor arbitral també pot tenir una in­fluència clau en alguns moments i el fet que el Sant Cugat sigui l'organitzador pot servir per en­coratjar els jugadors a intentar superar els obstacles que hi hagi per davant.»

—Com és que la federació ca­

talana es va comprometre de for­ma aferrissada amb la UE Sant Cugat?

—«Jo personalment tenia un compromís moral amb el Sant Cu­gat. Jo era el responsable de la banqueta santcugatenca quan l'e­quip va intentar assolir la nova categoria en la fase de sector que es va celebrar a Euskadi als anys 80. Allà ens vam quedar a només un gol d'aconseguir l'ascens. Vam empatar a 14 gols i en l'últim segon del matx De la Cruz va marcar el gol del desempat, però els àrbitres el van anul·lar i van xiular falta.»

—Va ser una derrota impor­tant.

—I tant, aquell gol anul·lat em va enfonsar fins al punt que vaig deixar d'entrenar. No volia estar a prop d'una pista d'handbol. Fins després de tres anys no vaig tornar a entrenar. Després vaig portar un equip juvenil i amb el temps vaig arribar a la federació.»

—L'ascens del Sant Cugat és, doncs, una assignatura pendent?

—«Sí, és ben bé això. És un compromís moral.»

—Els protagonistes d'aquella fase d'ascens també estan invo­lucrats en aquesta fase de sector que organitzarà el Sant Cugat?

—«Sí. Hi ha jugadors que en­cara estan a la pista i n'hi ha d'altres que ara ja no juguen però que estan compromesos amb l'en­titat. De fet, aquella fase de sector es va fer el mateix any que la

VOLEIBOL

El CV Sant Cugat es desplaça a Las Palmas per lluitar pel cinquè lloc a la classificació

Desfavoreix la situació econòmica del club ELS 4 CANTONS

• Sant Cugat.— El CV Sant Cu­gat s'enfrontarà aquest cap de set­mana al CV Las Palmas per in­tentar aconseguir el cinquè lloc de la lliga Acevol femenina. Jus­tament aquest era el partit que la directiva del CV Sant Cugat volia evitar, ja que la crisi eco­nòmica que pateix l'entitat reque­reix tota l'austeritat possible. El cap de setmana passat, les juga­dores de Víctor Hugo Rupil van saldar amb victòria els dos partits que afrontaven, contra el Prycon-sa —de Venta de Banos— i contra el Granada —partit que es podria emetre, en diferit, pel canal 33 demà dissabte—. Amb les dues victòries del cap de setmana pas­sat, el CV Sant Cugat ha acon­seguit classificar-se en el primer lloc del grup A de les lliguetes de permanència, plaça que els dóna dret a lluitar pel cinquè lloc amb el primer classificat del grup B, el CV Las Palmas, en una eliminatòria al millor de 3 partits.

El CV Pryconsa-Sangar no va ser rival per a les santcugatenques dissabte passat al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix. L'equip de

Rupil va escombrar el conjunt de Palència en 50 minuts i amb un còmode 3 a 0 (15-9, 15-3, 15-6). Diumenge va ser el Granada l'e­quip que va caure derrotat a Vall­doreix —3 sets a 1 (10-15, 15-8, 15-6, 15-3)—, partit en què es va posar en joc el primer lloc del grup. Tot i la derrota del pri­mer set a causa de les errades de les santcugatenques, l'equip de Valldoreix va poder controlar i dominar el marcador a partir del segon set i ja no va cedir fins al final. La jugadora més des­tacada d'aquest cap de setmana van ser Anna Mampel, que va fer un bon joc tant en la rematada com en el bloqueig. En el play-off que disputaran les santcugaten­ques contra les jugadores de les Canàries, l'equip de Víctor Hugo Rupil intentarà confirmar-se com a cinquè classificat, lloc on van quedar les jugadores del CV Sant Cugat després de la temporada regular de la lliga Acevol. Les santcugatenques van tenir possi­bilitats, fins i tot, de quedar clas­sificades per jugar en el grup de dalt, cosa que hauria superat els objectius de la temporada.

UE Sant Cugat absorbia l'equip i recordo que el president i el vicepresident de la UE Sant Cugat es van desplaçar a Euskadi per veure jugar l'equip. Tant l'un com l'altre van intentar convèncer-me perquè continués al capdavant de l'equip. Però després d'aquell re­sultat no vaig poder fer-ho.»

—En què s'assemblen aquell equip i l'equip que ara té la UE Sant Cugat?

—«Hi ha una part important de l'equip que jo vaig dirigir en aquella ocasió. Abans eren molt joves. Pràcticament eren juvenils que jo havia reclutat per l'equip sènior i ara ja són jugadors ve­terans i amb prou experiència per assumir un càrrec de la impor­tància d'aquest.»

—Quin paper pot fer el Sant Cugat en aquesta fase de sector?

—«Pot fer un molt bon paper, tant pel que fa a l'àmbit esportiu com pel que fa a l'organització. Segur que el Sant Cugat tindrà tot el suport de les institucions per ser el millor amfitrió i segur que pot aconseguir lluitar contra els millors sense quedar per sota.»

—Si l'equip que té actualment la UE Sant Cugat aconseguís l'as­cens, pot integrar-se bé a la nova categoria?

—«L'equip que té actualment el Sant Cugat és un gran equip. A més, està reforçat per jugadors veterans que van jugar a la divisió d'honor i que tenen experiència en categories superiors a la la

Jaume Conejero a la federació catalana d'handbol. Foto: FEDERACIÓ CATALANA D'HANDBOL

divisió catalana. Per tant, jo crec que, tenint en compte el nivell de l'handbol actual i els equips que hi ha a la la divisió estatal, el Sant Cugat es pot mantenir. Sempre hi ha una petita crisi que ve provocada bàsicament pel canvi i la incorporació a una categoria nova. Hi ha una incomoditat i, fins que l'equip no s'acostuma al nou joc, pateix problemes que, a mig termini es poden superar.»

—Els diners que destinarà el Sant Cugat a organitzar la fase d'ascens s'han d'entendre com una inversió?

—«Sí. És evident que tots hem dipositat la nostra confiança en el Sant Cugat i ens hem involucrat perquè creiem que el sènior de la UE Sant Cugat pot assolir la nova categoria.»

—A quin nivell està l'handbol

FUTBOL

El Sant Cugat recupera la moral de la primera volta

després d'una victòria clara El partit contra l'Atlètic Vallès és clau

CM. • Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport ha aconseguit sortir de la crisi de resultats on havia entrat després de les vacances i ara afronta amb més optimisme els resultats que queden fins a final de temporada. Fa quinze dies, l'entrenador santcugatenc donava per perdudes les esperances de lluitar per l'ascens, però el que li ha quedat clar al Sant Cugat és que ara ha d'intentar quedar al grup de dalt i entre els millors. La victòria del Sant Cugat a casa, per 3 gols a 0, ha aixecat la moral de l'equip de Josep Alonso, que aquest cap de setmana es desplaça al camp de l'Atlètic Vallès. El conjunt santcugatenc ha de lluitar per la victòria contra un rival que ocupa la quarta posició en la taula classifïcatòria amb 40 punts. Si el Sant Cugat aconseguís guanyar es col·locaria amb la mateixa pun­tuació que el rival del cap de setmana, ja que ara el conjunt vermell-i-negre té 37 punts. Des de començament de temporada, l'Atlètic Vallès ha encaixat 25 gols i n'ha marcat 50, mentre que el Sant Cugat ha aconseguit marcar

48 gols al seu favor i n'ha encaixat 33. Tant el Sant Cugat com l'At­lètic Vallès han aconseguit marcar més gols a casa que fora, però el percentatge de l'equip de Josep Alonso fora de casa és més fa­vorable a l'equip santcugatenc. Mentre que l'Atlètic ha marcat 17 gols fora de casa, el Sant Cugat n'ha marcat 23. Josep Alonso con­fia que la victòria del cap de set­mana passat serveixi per recupe­rar la línia de joc i de resultats que va mantenir el Sant Cugat durant la primera volta de la lliga, però no es refia del rival que ha d'afrontar el seu equip aquesta jornada. De fet, ambdós conjunts tenen objectius similars durant aquesta temporada i l'Atlètic Va­llès podria patir un daltabaix en la seva posició a la taula si en­caixés una derrota aquest cap de setmana. Un resultat important per al Sant Cugat aquesta jornada és el del partit que enfronta I'A-badessenc amb el Masnou, líder de la regional preferent. El con­junt del Maresme podria deter­minar amb una victòria les pos­sibilitats d'escalar posicions del Sant Cugat.

català? —«Catalunya té un bon nivell

de joc. Un dels problemes més importants és el patrocini. Cata­lunya té molt esport i, tot i que en termes globals es destina més diners, en termes relatius, toca a menys per cada club que a la resta de l'Estat Espanyol.»

—Quin és el problema per a les firmes comercials?

—«Les firmes comercials bus­quen l'espectacle perquè és pre­cisament això el que els pot donar imatge i beneficis. L'handbol és un esport de mentalitat europea molt conservadora i això no afa­voreix gaire l'espectacle. Precisa­ment, això també va molt lligat a l'espai que dediquen els mitjans de comunicació a l'handbol. Els grans diaris i la premsa esportiva pensen més en altres esports.»

HOQUEI SOBRE HERBA

Núria Olivé deixa el Júnior perquè no té «prou temps» H Sant Cugat.— L'entrenadora de l'equip femení del Júnior ha deixat el conjunt santcugatenc després que s'acabés la temporada perquè, segons ha explicat ella mateixa a la junta i a les jugadores, no té «prou temps per treballar amb comoditat amb les santcu­gatenques». Núria Olivé ha al­ternat durant tota la temporada la tasca d'entrenadora del Júnior amb la de jugadora del Línia 22, i el play-off del campionat de Ca­talunya femení exigeix que l'en­trenadora assumeixi un paper més actiu com a jugadora del seu equip.

El cap de setmana passat, les santcugatenques van afrontar el primer compromís amb Oriol Ba-gunà com a director tècnic a la banqueta. Bagunà és soci del Jú­nior i està relacionat amb la secció d'hoquei sobre herba. Per això va acceptar fer-se càrrec de la plantilla femenina fins al final del campionat de Catalunya. El cap de setmana passat, el Júnior va perdre contra l'Atlètic de Terras­sa. Si les santcugatenques perden els dos compromisos següents, ja no tindran opció de promocionar amb el grup de dalt. Si això passés, el Júnior tancaria la temporada com una de les pitjors dels últims anys, després d'haver perdut la categoria. / CM.

24 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

I CLASSIFICACIONS I

FUTBOL DE SALA. DlVIS HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR

Punts J G E P GF GC Bilbo Gavà 11 - 1

Candesa

Xota

Martorell

Bilbo

47

45

34

29

20

20

20

20

15

14 10

8

2

3

4

5

3

3

6

7

114

110 75

83

77

79

56

63

Centelles-Candesa

6 - 5 1 9 - 5 3 - 1 0

2 - 1

Sícoris 29 20 9 2 9 100 88

Sestao 28 20 8 4 8 92 90

Èpic 25 20 8 1 11 94 101

Centelles 25 20 8 1 11 83 95

W. Sant Cugat 21 20 6 3 11 68 86

Terol 18 20 5 3 12 83 116

Gavà 14 20 4 2 14 57 108

Punts J G E P GF

67

GC

At. Terrassa 25 13 12 1 0

GF

67 13 Egara 25 13 12 1 0 60 9 Polo 14 13 6 2 5 34 22 Jolaseta 14 13 6 2 5 19 31 C. Campo 12 13 4 4 5 17 17 Aldeasa 12 13 4 4 5 24 30 CE Terrassa 10 13 4 2 7 21 28 Barcelona 8 13 3 2 8 16 33 Júnior 6 13 2 2 9 6 41 Taburiente 4 13 1 2 10 10 50

C. Campo-Taburiente 3 — 0 Aideasa-Jolaseta 4 - 0 Polo-Barcelona 3 — 1 CE Terrassa-Egara 1 —3 Júnior-At. Terrassa 1 - 7

La propera (17 mar) L'artra (24 mar] At. Terrassa-C. Campo Polo-Taburiente Barcelona-Aldeasa CE Terrassa-Jolaseta Taburiente-CE Terrassa Júnior-Barcelona Jolaseta-Júnior Egara-At. Terrassa

Egara-Polo C. Campo-Aldeasa

FUTBÍÉÍÍÜIO!tóL PREFERENT

el Masnou

Roses

Arbúcies

At. Vallès

Ripollet

Punts

TOTAL CASA FORA

Ripollet-Lloret

2 - 1

7 - 3

3 - 1

2 - 2 1 - 4

el Masnou

Roses

Arbúcies

At. Vallès

Ripollet

Punts J- G E P GF GC J- G E P GF GC J- G E P GF GC

Ripollet-Lloret

2 - 1

7 - 3

3 - 1

2 - 2 1 - 4

el Masnou

Roses

Arbúcies

At. Vallès

Ripollet

54

47

45

40

40

24

24

24

24

24

16

15

14

10

11

6

2

3

10

7

2

7

7

4

6

52

48

52

50

41

28

34

28

25

29

12

12

13

11

13

9

11

8

8

6

2

0

3

1

1

2

2

2

30

32

33

33

23

16

15

17

9

16

12

12

11

13

11

7

4

6

2

5

4

2

0

9

2

1

6

5

22

16

19

12

19

11

Ripollet-Lloret

2 - 1

7 - 3

3 - 1

2 - 2 1 - 4

el Masnou

Roses

Arbúcies

At. Vallès

Ripollet

54

47

45

40

40

24

24

24

24

24

16

15

14

10

11

6

2

3

10

7

2

7

7

4

6

52

48

52

50

41

28

34

28

25

29

12

12

13

11

13

9

11

8

8

6

2

0

3

1

1

2

2

2

30

32

33

33

23

16

15

17

9

16

12

12

11

13

11

7

4

6

2

5

4

2

0

9

2

1

6

5

22

16

19

12

19

11 1 - 0

el Masnou

Roses

Arbúcies

At. Vallès

Ripollet

54

47

45

40

40

24

24

24

24

24

16

15

14

10

11

6

2

3

10

7

2

7

7

4

6

52

48

52

50

41

28

34

28

25

29

12

12

13

11

13

9

11

8

8

6 5

1

1

2

2

2

30

32

33

33

23

16

15

17

9

16

12

12

11

13

11

7

4

6

2

5

4

2

0

9

2 4 18 13 3 - 0

Abadessenc

Sant Cugat

39

37

47 35 11 q. 2 n ">°. 9 n ? 4 7 18 26 1 - 0 Abadessenc

Sant Cugat

39

37 24 11 4 9 48 33 12 8 2 2 25 11 12 3 2 7 23 22 Sant Celoni-Sils 2 - 3

Sant Celoni 34 24 10 4 10 40 42 12 6 3 3 25 17 12 4 1 7 15 25

Amer 31 24 8 7 9 33 41 12 6 3 3 22 19 12 2 4 6 11 22 La propera (17 mar| L'artra (24 mar)

Canovelles 30 24 8 6 10 31 35 13 6 5 2 17 10 11 2 1 8 14 25 Sils-Llançà Arbúcies-Llançà

Sils 29 24 7 8 9 41 44 12 3 5 4 19 21 12 4 3 5 22 23 Amer-Arbúcies Canovelles-Amer

Lloret 29 24 8 5 11 24 32 12 6 0 6 11 13 12 2 5 5 13 19 Sant Quirze-Canovelles Ripoilet-Sant Quirze

Roda de Ter 28 24 8 4 12 21 32 12 7 2 3 18 11 12 1 2 9 3 21 Roses-Ripollet Vidreres-Roses

Farners 26 24 7 5 12 22 35 11 5 3 3 11 9 13 2 2 9 11 26 Lloret-Vidreres el Masnou-Lloret

Centelles 26 24 7 5 12 34 51 11 4 2 5 18 23 13 3 3 7 16 28 Abadessenc-el Masnou Sant Cugat-Abadessenc

Llançà 25 24 5 10 9 31 47 13 3 7 3 18 24 11 2 3 6 13 23 At. Vallès-Sant Cugat Roda de Ter-At. Vallès Sant Quirze 21 24 5 6 13 34 50 12 1 4 7 16 23 12 4 2 6 18 27 Centelles-Roda de Ter Sant Celoni-Centelles

Vidreres 16 24 4 4 16 26 54 12 2 2 8 10 22 12 2 2 8 16 32 Farners-Sant Celoni Farners-Sils

BÀSQUET

M 2a catalana GRUP2

St. Nicolau-Artés 6 7 - 76 Sant Cugat-St. Fruitós 8 8 - 7 5 Bufalà A-F. Fraga 7 7 - 8 6 Laietà-F. Castellana 69 - 67 Aracena-UE Claret 9 3 - 6 8 S. Condal-Círcol 7 0 - 61 L. Francès-CB Gavà 8 3 - 7 8 S. Manresa-CB Coll 103 - 81

Equjp PJ PG PP PF PC Punts

Aracena 22 20 2 1651 1407 42 Artés 22 17 5 1631 1474 39 Circol 22 15 7 1681 1557 37 Bufalà A 22 14 8 1705 1542 36 F.Fraga 22 14 8 1634 1612 36 CBGavà 22 13 9 1773 1626 35 F. Castellana 22 13 9 1532 1393 35 St. Fruitós 22 9 13 1671 1642 31 S. Condal 22 9 13 1472 1520 31 Laietà 22 9 13 1505 1580 31 UE Claret 22 9 13 1534 1692 31 S.Manresa 22 8 14 1638 1706 30 L. Francès 22 8 14 1615 1713 30 St. Nicolau 22 7 15 1501 1619 29 Sant Cugat 22 6 16 1596 1819 28 CBColl 22 5 17 1496 1733 27

La proper» (17 mar): Club Bàsquet Coll-Laie-tà; Font Castellana-Bufalà A; Finques Fra-ga-UE Sant Cugat; Sant Fruitós-Sant Nicolau; Artés-Liceu Francès; Club Bàsquet Gavà-Salle Condal; Circol Catòlic-Aracena l'Hospitalet; UE Claret-Salle Manresa.

9. 3a catalana A GRUP 3

Sant Just-Prat B 7 0 - 76 Pardo-Monjos 6 0 - 6 4 St. Joan Despl-Sta. Eulàlia 74 - 78 Cosmos-St. Cugat B 77 - 62 St. Gabriel-Collblanc 5 1 - 8 6 Sama-Bellsport 70 - 83 Joventut-Roses 65 — 72 R. Castro-Pallejà 8 3 - 5 6

Equjp PJ PG PP PF PC Punts

Sant Just 22 19 3 1577 1325 41 PratB 22 16 6 1584 1444 38 St. Cugat B 22 15 7 1512 1367 37 Collblanc 22 14 8 1798 1467 36 Cosmos 22 14 8 1647 1665 36

Monjos 22 12 10 1480 1456 34 Sta. Eulàlia 22 12 10 1356 1395 34 Bellsport 22 11 11 1469 1480 33 Pallejà 22 10 12 1524 1488 32 Roses 22 10 12 1442 1415 32 Joventut 22 10 12 1707 1745 32 R. Castro 22 9 13 1530 1643 31

St. Gabriel 22 8 14 1650 1695 30 St. J.Despí 22 7 15 1506 1663 29 Pardo 22 6 16 1412 1535 28 Sarna 22 3 19 1350 1761 25

La propera (17 mar): Pallejà-Cosmos; UE Sant Cugat B-Sant Joan Despí; Santa Eu-làlia-Emilia Pardo Bazàn; Els Monjos-Sant Just; Prat B-Joventut; Roses-Sama; Bells-port-Sant Gabriel; Collblanc-Rosalia de Cas­tro.

I I 3a catalana B G R U P 1

Poble Sec-Montpedrós 60 - 70 Gramajove-Sagrat Cor 60 - 79 Mira-sol-Abrera 67 - 56 Carmel-Barberà 38 - 60 P.PIegamans-Castellet suspès Llor-Sta. Perpètua 7 3 - 89 Cubelles-Vilanova 72 - 91 Roquetes-Clot 6 2 - 8 0

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Barberà 19 19 0 1531 1057 38 Sta. Perpètua 20 16 4 1632 1262 36 Sagrat Cor 18 17 1 1319 992 35 Abrera 20 10 10 1374 1344 30 Roquetes 18 11 7 1287 1229 29 Mira-sol 19 10 9 1213 1173 29 Gramajove 18 11 7 1066 1086 29 Vilanova 19 9 10 1225 1254 28 Montpedrós 19 8 11 1150 1168 27 Clot 17 9 8 1062 1058 26 Llor 18 8 10 1308 1348 26 Carmel 19 5 14 1022 1213 24 Poble Sec 19 4 15 1193 1336 23 Cubelles 18 2 16 1018 1358 20 P.PIegamans 19 1 18 1003 1525 20 Castellet 0 0 0 0 0 0

La propera (17 mar): Castellet-Carmel; Bar-berà-Mira-sol; Abrera-Gramajove; Sagrat Cor-Montpedrós; Clot-Cubelles; Vilano-va-Llor; Santa Perpètua-Palau de Plegamans; Roquetes-Poble Sec.

H 3a catalana fem. GRUP 3

AD Ronda-Sant Feliu 4 7 - 41 Coll-L'Hospitalet 3 4 - 4 5 Prat-Sant Cugat 6 7 - 61 Manlleu-B. Ribes suspès Covesa Ford-Sant Andreu 5 6 — 5 9 S. Gràcia-Sant Gabriel 4 8 - 5 0 St Fruitós-8. Horta 3 6 - 3 8

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Sant Just 19 19 0 1328 740 38 S. Gràcia 20 16 4 1341 891 36 Sant Gabriel 20 15 5 1201 1056 35 Sant Cugat 19 14 5 1152 945 33 L'Hospitalet 19 13 6 872 732 32 Sant Andreu 20 12 8 1232 1188 32 St Fruitós 20 10 10 1045 986 30 Prat 19 10 9 1028 991 29 Covesa Ford 19 8 11 928 978 27 Coll 19 8 11 771 862 27 B. Horta 20 7 13 806 925 27 AD Ronda 19 7 12 983 1114 26 Manlleu 18 5 13 851 1041 23 B. Ribes 19 1 18 628 1134 20 Sant Feliu 20 0 20 613 1196 20

La propera (17 mar): Bàsquet Ribes-Bàsquet Prat; UE Sant Cugat-Club Bàsquet Coll; L'Hos-pitalet-AO Ronda; Bàsquet Bosco Horta-Salle Gràcia; Sant Gabriel-Covesa Ford; Sant An-dreu-Manlleu; Sant Fruitós-Sant Just.

FUTBOL ÜÉiSàLA

H 1a divisió B GRUP1

Ripollet-Prosperitat 2 - 2 Sant Andreu-Sant Just 4 — 0 Sfcoris-Tallers Cortada 2 - 3 SantVicenç-Barça 3 - 4 Olímpyc la Floresta-Ligton 6 - 6

Rubí-Maristes 5 - 2 L'Esclop-T-2 Gràcia suspès

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

SantAndreu 16 12 2 2 70 44 38 T.Cortada 17 12 1 4 99 59 37 Prosperitat 18 10 4 4 101 73 34 Ligton 17 9 4 4 103 82 31 Olímpyc 17 9 4 4 86 66 31 Ripollet 18 9 3 6 91 76 30 T-2 Gracia 16 8 3 5 68 60 27 Maristes 16 6 2 8 80 81 20 Rubi 17 6 2 9 66 75 20 Barca 16 5 3 8 56 69 18 SantVicenç 17 3 4 10 63 77 13 Sícoris 18 4 1 13 53 78 13 L'Esclop 16 4 1 11 42 88 13 SantJust 17 4 0 13 54 104 12

La propera (17 mar|: Sant Just-Prosperitat; Tallers Cortada-Sant Andreu; FC Barcelo-na-Sfcoris; Molins Ligton-Sant Vicenç; Ma­ristes Mobliprecio-Olímpyc la Floresta; T-2 Gràcia-Rubl; L'Esclop-Ripollet.

l i 1a catalana

Montserrat-Esp-92 7 - 4 la Massana-Sant Cugat 12— 1 Europees-Blanesport 7 — 4

Palamós-Puig-reig 4 — 7 Barceloneta-L'Endroit suspès Arfa 5-Poble-sec 7 - 3 Epic-Sabadellenc 5 - 5 Gràcia-Sant Joan 6 — 6

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Palamós 20 15 2 3 100 55 47 Èpic 20 12 5 3 108 63 41 Montserrat 19 10 4 5 99 75 34 Europees 19 11 1 7 76 66 34 Sabadellenc 20 10 3 7 98 90 33 Puig-reig 19 10 2 7 89 101 32 L'Endroit 19 9 4 6 115 99 31 Blanesport 19 9 2 8 91 96 29 Alfa 5 20 8 4 8 81 80 28 la Massana 18 7 4 7 69 57 25 Gràcia 19 6 4 9 69 81 22 Poble-sec 17 7 0 10 70 78 21 Sant Joan 19 5 2 12 68 95 17 Sant Cugat 18 2 1 15 45 96 7 Esp-92 18 1 2 15 65 111 5 Barceloneta 0 0 0 0 0 0 0

St. Feliu 17 12 3 2 123 76 27 Arenys Mar 15 7 3 5 84 73 17 Maristes 16 7 2 7 71 59 16

La propera (16 mar): Sant Cugat-Esp-92; Bla-nesport-la Massana; Puig-reig-Europees; L'Endroit-Palamós; Poble-sec-Barceloneta; Sabadellenc-Alfa 5; Sant Joan-Epic Terrassa; Gràcia-Montserrat.

HOQUEI SOBRE HERBA

m C. Catalunya fem. At. Terrassa-Júnior 3— 0 Gavà-CE Terrassa 0 — 6

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

CE Terrassa 1 1 0 0 6 0 2 At. Terrassa 1 1 0 0 3 0 2 Gavà 1 0 0 1 0 6 0 Júnior 1 0 0 1 0 3 0

HOQUEI SOBRE PATINS

Uf 1a catalana G R U P A

Sant Feliu-Sentmenat 1 - 6 GEiEG-Roda 6 - 6 Caldes-Horta 7 - 5 Tordera-SHUM 8 - 3 Farners-Mollet 4 — 5 Vilassar-St. Cugat 1 2 - 1 Voltregà-Premià 6 - 3 Girona-Arenys Mar 8 — 6

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts,

Voltregà 20 17 0 3 125 52 34 Tordera 20 14 3 3 111 69 31 Caldes 20 14 2 4 89 63 30 Girona 20 13 3 4 111 68 29 GEiEG 20 12 4 4 108 61 28 Vilassar 20 11 2 7 87 68 24 Mollet 20 11 0 9 64 70 22 Sentmenat 20 7 5 8 80 76 19

Premià 20 7 4 9 74 83 18 SHUM 20 8 2 10 60 76 18 Roda 20 6 5 9 90 86 17 Horta 20 5 4 11 74 89 14 Sant Feliu 20 6 2 12 84 101 14 Arenys Mar 20 4 3 13 67 94 11 Farners 20 4 1 15 58 129 9 St. Cugat 20 1 0 19 48 145 2

La propera (17 mar): Arenys de Mar-Sant Feliu Codines; Sentmenat-GEiEG; Roda-Cal-des; Horta-Tordera; SHUM-Farners; Mo-llet-Vilassar de Mar; Sant Cugat-Vortregà; Premià de Mar-Girona.

8 2a catalana _ G R U M

JMJ-St . Feliu Codines 5 - 8 Corbera-Prat 2 - 8 Sta. Isabel-Vic 9 - 2 M. Voltregà-La Garriga 3 — 4

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Sta. Isabel 15 14 0 1 125 61 28 Vic 17 13 2 2 111 47 28

Prat 17 6 2 9 88 95 14 La Garriga 14 6 1 7 75 74 13 St. Cugat 14 5 1 8 60 70 11 M. Voltregà 14 4 0 10 71 89 8 Corbera 16 4 0 12 55 118 8 JMJ 17 1 0 16 64 163 2

La propera (17 mar|: La Garriga-JMJ; Sant Feliu Codines-Corbera; Prat-Santa Isabel; Vic-; Sant Cugat-Maristes Voltregà.

GRUP 2

Sentmenat-Manl leu 5 — 3 Sta. Perpètua-Taradell suspès Canet-Bigues-Riells 3 - 3 Barberà-Mataró 7 - 4

Premià-Tordera suspès

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Taradell 16 15 0 1 142 42 30 Canet 17 10 4 3 105 62 24

Sta. Perpètua 15 9 3 3 88 80 21 Bigues-Riells 17 9 1 7 100 93 19 Manlleu 17 8 1 8 96 89 17 Barberà 17 8 1 8 97 118 17 St. Celoni 17 6 4 7 74 74 16 Mataró 18 6 3 9 75 87 15 Tordera 15 6 1 8 104 96 13 Premià 16 5 1 10 69 100 11 Arenys Munt 16 5 0 11 59 90 10 Sentmenat 17 2 1 14 52 125 5

La propera (17 mar): Tordera-Sentmenat; Manlleu-Santa Perpètua de Mogoda; Tara-dell-Arenys de Munt; Bigues-Riells-Barberà; Sant Celoni-Premiè de Mar.

BÀSQUET

El sènior A de la UE Sant Cugat recupera posicions a la taula H Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha confirmat el revulsiu després del partit del cap de setmana passat. El conjunt santcugatenc ha aconseguit aban­donar la última posició de la taula classificatòria després de dues vic­tòries amb Lluís Folch com a en­trenador del primer equip de la UE Sant Cugat. L'equip que abans entrenava Marcel·lí Mas-safred va aconseguir una victòria davant el Sant Fruitós i afronta amb optimisme el partit que ha de jugar demà dissabte danvat el quart classificat, el Finques Fraga. El conjunt de Folch va perdre en el partit d'anada de forma ajus­tada i això permet mantenir les esperances de tancar el partit amb una victòria, tot i la posició que el conjunt de ponent ocupa a la taula classificatòria. Si la UE Sant Cugat aconseguís una victòria aquest cap de setmana, els sant-cugatencs podrien mantenir les es­perances de conservar la catego­ria, malgrat la campanya de de­rrotes que va encaixar l'equip amb Massafred com a director tècnic. De fet, les victòries dels equips de la zona baixa la jornada pas­sada no van afavorir gens l'equip santcugatenc. Per això, el conjunt de Lluís Folch tindrà el suport d'alguns dels jugadors del sènior B que juga aquest cap de setmana a casa contra el Sant Joan Despí, avantpenúltim classificat. L'equip de David Barbens és tercer a la classificació i aspira a lluitar per l'ascens aquesta temporada. El sè­nior B va encaixar una derrota el cap de setmana passat contra el Cosmos. / CM.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 ESPORTS 25

I ESPORT ESCOLAR I HANDBOL

El nombre d'equips d'handbol escolar de Sant Cugat creix considerablement

ELS 4 CANTONS B Sant Cugat.— El nombre d'e­quips de Sant Cugat que parti­cipen en la lliga escolar ha crescut respecte a altres temporades. Els responsables estan satisfets i, a més, destaquen el fet que s'hagin format grups femenins que com­peteixen a la lliga. Una mostra és l'equip de l'escola Catalunya, format per Bosque, Janot, J. Pons, A. Pons, Subirats, Leyva, Aragó, Argiles, Sànchez i Tiana. L'equip masculí del CO Torreblanca el formen Ferrer, Dosaigües, Boza, Lombao, Quevedo, Misslin, Rifà, Hernàndez, Barril, Mallorquí, Po­ca, Curto, Navarro, Badia i Serra.

Resultats

Bàsquet benjamí: Joan Mara-gall-Catalunya, 25-6; Sant Jordi-Pins Vallès, 21-61; Avenç-Sant Jordi, 19-19. Bàsquet alevi: CO Torreblanca-Ver­daguer, 23-32; Joan Maragall-Verda-guer, 12-36; Avenç-Santa Isabel, 32-25; Sant Jordi-Pins Vallès, 52-33. Bàsquet infantil: CO Torreblan-ca-Montserrat, 25-27; Sant Jordi-Ca-talunya, 58-19; CO Torreblanca-Sant Jordi, 32-36. Futbol de sala infantil: Zona Nord-Santa Isabel, 5-3; Ferran Clua-Pins Vallès, 11-0; Les To-rres-Santa Isabel, 5-4; Pinar-Catalu-nya, 8-7. Voleibol aleví: Pinar-Mon-tessori, 1-2; Avenç-Ferran Clua, 0-2; Schola-Pinar B, 2-0. Voleibol infantil: Pinar-Pla Farreras A, 2-0; CV Sant Cugat-Joan Maragall, 2-0; Pureza Ma-ria-Joan Maragall, 1-2. Handbol ben­jamí: Ferran Clua-Collserola, 8-0; Handbol aleví: Pins Vallès-Catalunya, 0-8; Catalunya B-Avenç, 0-8; Joan Ma-ragall-la Floresta, 8-0. Handbol prein-fantil: Avenç-Cet 10, 9-29. Handbol infantil: L. Francès-UE Sant Cugat, 40-12; UE Sant Cugat-Bellvitge, 6-16.

• L'AGENDA I

FUTBOL

M Regional preferent 12.00 Vallès-Sant Cugat (Diu.)

• Sub-21 11.45 Sant Cugat-PB Sant Cugat (Diu.)

B8 Juvenils 18.30 Sant Cugat-Corenllà (Pis.) 16.00 Matadepera-Sant Cugat (Pis.) 10.00 Adesa-PB Sant Cugat (Piu.) 10.00 Ripollet-Júnior (Diu.) 10.00 Rubí-PB Sant Cugat (Diu.)

• Cadets 9.45 Can Fatjó-Sanl Cugat (Diu.) 17.45 PB Sant Cugat-Sant Pere (Pis.) 9.45 Júnior-Sant Llorenç (Diu.)

• Infantils 10.30 Granollers-Sant Cugat (Diu.) 11.00 Júnior-Dosa Terrassa (Pis.) 15.00 Sant Cugat-Sant Pere (Pis.) 15.15 Rubi-PB Sant Cugat (Pis.) 12.00 Matadepera-PB Sant Cugat (Pis.)

i Alevins 16.00 PB Sant Cugat-CN Terrassa (Pis.) 9.30 Sant Cugat-Sant Pere (Pis.) 9.30 Júnior-Sant Cugat (Pis.) 10.00 Llano-PB Sant Cugat (Pis.)

BÀSQUET

2a Catalana

SÈNIOR 18.00 Fraga-UE Sant Cugat (Pis.)

SUB-23 20.00 Fraga-UE Sant Cugat (Pis.)

JÚNIOR

A dalt, l'equip femení d'handbol de l'escola Catalunya amb els seus monitors, José Olalla i Àlex Lozano, i a baix, l'equip del Centre Obert Torreblanca, amb el monitor Oriol Casanovas. Foto: ELS 4 CANTONS.

12.00 La Sínia-UE Sant Cugat (Diu.)

CADET

12.30 Escola Pia-UE Sant Cugat (Diu.) 12.30 Sant Gabriel-UE Sant Cugat (Diu.)

INFANTIL 12.30 Sant Gabriel-UE Sant Cugat (Dis.)

• 3a Catalana A

SÈNIOR 19.30 UE Sant Cugat-Sant Joan (Dis.)

• 3a Catalana B SÈNIOR

12.00 Barberà-Mira-sol (Diu.)

SUB-23 10.30 Barberà-Mira-sol (Diu.)

I I 3a Catalana fem SÈNIOR

18.00 UE Sant Cugat-CB Coll (Dis.)

HOQUEi-PATINS

W Campionat de Catalunya

l a CATALANA 12.30 PH Sant Cugat-Voltregà (Diu.) 19.15 L. Blava-CH Sant Cugat (Dis.)

2a CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-Vortregà (Diu.) 12.30 Corbera-CH Sant Cugat (Diu.)

JÚNIOR 16.45 PH Sant Cugat- lgualada (Pis.)

JUVENIL 12.00 Virolai-PH Sant Cugat (Dis.) 15.30 PH Sant Cugat-lgualada (Dis.)

INFANTIL 17.30 Arenys Mar-PH Sant Cugat (Pis.)

ALEVINS 17.00 UE Claret-PH Sant Cugat (Dis.)

BENJAMINS 16.00 UE Claret-PH Sant Cugat (Dis.) 12.00 PH Sant Cugat-Tordera (Dis.)

PRE-BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-Tordera (Dis.)

HOQUEl-HERBA

Divisió d'honor 12.30 Jolaseta-Júnior (Diu.)

Campionat de Catalunya SÈNIOR FEM.

FUTBOL-SALA

M Divisió de plata Winterthur Sant Cugat-Gavà (Pis.)

Ü 1a divisió B Ollmpyc-,

111a catalana 19.30 PB Sant Cugat-Esp-92 (Pis.)

ü Divisió d'honor Barcelona Winterthur-Gelida (Pis.)

ü 2a divisió 11.45 Ollmpyc-la Caixa (Diu.)

I I Juvenil . Winterthur-Llinars (Pis.)

HANbBM

H 1a catalana SÈNIOR MASCULÍ

11.00 Pardinyes-UE Sant Cugat (Diu.)

JUVENIL MASCULÍ 19.00 UE Sant Cugat-Súria (Dis.)

CADET MASCULÍ UE Sant Cugat-Terrassa (Dis.)

4ÜSESCOLAHS

l i Bàsquet ALEVINS

12.00 Verdaguer-Torreblanca (Dis.) 12.00 Santa Isabel-Verdaguer (Dis.) 13.00 Pins-Joan Maragall (Dis.) 13.00 Sant Jord i -Avenç (Dis.)

INFANTILS 12.00 Montserrat-Verdaguer (Dis.) 9.00 Catalunya-Torre Llebre (Dis.) 10.00 Sant Jordi-Torreblanca (Dis.) 11.00 Torreblanca-Sant Jord i (Dis.)

I I Futbol-sala

ALEVINS . Pins Vallès-descansa. 12.00 Schola-Avenç (Dis.)

INFANTILS 13.00 Zona Nord-Pins Vallès (Dis.) 9.00 Sta Isabel A-Sta Isabel B (Dis.) 10.00 Ferran Clua-Les Torres (Dis.) 11.00 Pinar-Ribas (Dis.) 12.00 Catalunya-Liceu Politècnic (Dis.)

CADET / JUVENIL 10.00 Leonardo-EI Bull idor (Dis.)

M Voleibol INFANTILS

10.30 Pinar-Joan Maragall (Dis.) 9.30 Pla Farreras-Joan Maragall (Dis.) 11.30 Pureza Maria-Pla Farreras (Dis.)

• Handbol

BENJAMINS 9,00 Ferran Clua-Avenç (Pis.) 10.00 Ferran Clua-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Santa Isabel-Collserola (Dis.)

ALEVINS 13.00 Joan Maragal l-Catalunya (Pis.) 13.00 La Floresta-Avenç (Dis.) 12.00 Pins Vallès-Catalunya (Pis.)

L'equip de la UE Sant Cugat es podria declarar líder matemàtic H Sant Cugat.— L'equip d'hand­bol de la UE Sant Cugat podria declarar-se líder matemàtic si aconseguís una victòria clara en el seu desplaçament a la pista del Pardinyes, aquest cap de set­mana. El conjunt santcugatenc és líder amb 16 punts, mentre que el Pardinyes en té 12 i ocupa la segona posició a la classificació. El Sant Cugat ha de jugar contra el Pardinyes després que es va imposar a l'Esplugues el cap de setmana passat. El conjunt de Joan Sancho podria assolir, doncs, l'objectiu principal d'aquesta lli— gueta d'ascens. L'equip santcuga-ten ha de quedar campió d'aques­ta fase si es vol mantenir com a amfitrió de la fase de sector per a l'ascens a la la divisió estatal. t.M

VOLEIBOL

El CV Terrassa jugarà contra l'Hispano per l'ascens a la estatal B Sant Cugat.— L'equip juvenil del CV Terrassa manté les es­perances de poder lluitar per l'as­cens a la divisió estatal. El conjunt terrassenc va perdre el cap de setmana passat a la pista del Win­terthur de Barcelona per 3 sets a 0. En aquell partit, les terras-senques no van tenir cap pos­sibilitat contra un equip barceloní que, després d'endur-se els dos primers sets per un contundent 15a 4 i 15 a 3, es va relaxar en la tercera ronda, però va acabar imposant-se per 15 a 12.

El club terrassenc ha de ju-gar-s'ho ara tot, després que va deixar sense possibilitats el Sa­badell. Si aquest cap de setmana el CV Terrassa aconsegueix im­posar-se a PHispano-francès, les egarenques podran accedir a la fase d'ascens. / ELS 4 CANTONS

POLIESPORTIU

La Federació Catalana de Ciclisme no deixa córrer Sergio Díaz H Sant Cugat.— La Federació Catalana de Ciclisme va desau­toritzar el cap de setmana passat la federació espanyola i no va permetre que el corredor terras­senc Sergio Díaz participés en la cursa de sèniors de la primera prova del campionat de Catalunya de BMX, que es va fer diumenge al velòdrom d'Horta.

Sergio Díaz, de 16 anys, tenia la intenció de córrer amb atletes majors de 19 anys per millorar el seu nivell, ja que en la seva categoria no té rivals de la seva alçada. Però les circumstàncies el van obligar a canviar la idea ini­cial. / ELS 4 CANTONS

BÀSQUET

El sub-23 de la UE Sant Cugat Roger Peguera passa al primer equip B Sant Cugat.— El jugador del sub-23 de la UE Sant Cugat Roger Peguera abandona el seu equip per passar a jugar amb l'equip sènior A del club. La junta di­rectiva del club ha forçat el canvi perquè un dels jugadors que s'en­trenen habitualment amb el sènior B pugui fitxar pel sub-23. D'a­questa manera, el sènior A es reforçarà amb 8 fitxes, mentre que el sub-23 s'haurà d'amotllar a un jugador que no s'ha entrenat mai amb l'equip que l'acollirà, que no coneix els sistemes de joc ni els companys./CM.

26. Divendres, 15 de març de 1996

APUNTS LA VIDA SOCIAL

Sant Cugat acull per primer cop la Festa de l'Arbre organitzada per la Generalitat La plantada d'arbres i les activitats lúdiques es faran demà al matí al torrent de Sant Crist i al passeig Gaudí

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Sant Cugat acull per primera vegada la Festa de l'Arbre, que cada any organitza la direcció general d'Acció Cívica del Depar­tament de Benestar Social de la Generalitat

La Festa de l'Arbre que anualment organitza la Ge­neralitat de Catalunya se ce­lebra enguany a Sant Cugat. Demà, dissabte, des de les 9 del matí fins a les 2 de la tarda tindran lloc la tra­dicional plantada d'arbres i un seguit d'activitats lúdi­ques. La plantada es farà a la zona anomenada el to­rrent de Sant Crist. Aquesta àrea del municipi està si­tuada just enfront del carrer Llaceres, que uneix la ca­rretera de l'Arrabasa amb l'avinguda Torreblanca i el camí d'entrada al Centre Borja. Per tant, correspon al territori de la zona de la Torre Negra, fet que im­pregna, segons un comuni­cat de l'Ajuntament, «d'un fort caràcter ecològic local la Festa de l'Arbre d'en­guany». Les activitats lúdi­ques, que per primer cop acompanyaran la plantada d'arbres, es desenvoluparan en una tarima instal·lada al passeig Antoni Gaudí, que comença just darrere del Centre Cultural i comunica amb el carrer Llaceres. Els actes començaran a les 9 del matí amb l'arribada i les ins­cripcions dels participants. El grup Pepsicolen serà l'en­carregat d'animar la recep­ció. Tot seguit, s'iniciarà la plantada d'arbres, en la qual participaran uns 2.000 nens vinguts de casals cívics d'a­rreu de Catalunya i uns 400 de les escoles municipals de Sant Cugat. En total, es plantaran 900 arbres i ar­bustos de 17 espècies dife­rents. A 2/4 de 12 del matí, el Centre de Recuperació

en col·laboració amb els departaments de Medi Ambient i Agricultura. Enguany, l'Ajuntament de Sant Cugat també en serà un dels col·la­boradors. Aquest any, per primera vegada la festa acollirà, a més de la plantada d'arbres,

un seguit d'activitats lúdiques. És previst que un total de 2.000 nens vinguts de casals cívics d'arreu del país i uns 400 de les escoles municipals participin en la festa. Representants del govern municipal i de la Generalitat assistiran als actes.

Uns 2.400 nens de Sant Cugat i de la resta de Catalunya participaran en la Festa de l'Arbre de demà. Foto: ELS 4 CANTONS.

del Departament d'Agricul­tura, Ramaderia i Pesca alli­berarà una espècie animal a la serra de Collserola. Al mateix temps, i per primera vegada en una Festa de l'Ar­bre, hi haurà una exhibició de vol d'aus rapinyaires a càrrec del Cim d'Aligues. A 2/4 d'l, les autoritats assis­tents faran els parlaments. És previst que assisteixin a la festa el conseller de Be­nestar Social de la Gene­ralitat, Antoni Comas, el conseller de Medi Ambient,

Albert Vilalta, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i diferents membres de l'e­quip de govern municipal. La celebració d'enguany acabarà amb l'exhibició cas-tellera que realitzaran els Castellers de Santa Coloma i els Castellers de Cornellà i un fi de festa.

Sentit simbòlic i pedagògic

La Festa de l'Arbre té un sentit simbòlic i pedagògic al mateix temps. El primer s'expressa mitjançant la fi­

gura de l'arbre, que és un símbol d'arrelament, de pro­tecció i de vida. El pedagògic es manifesta a través de la plantada, que és l'eix central de la festa i que intenta en­senyar els petits a tenir cura del medi ambient. En aquest sentit, l'última edició de la festa va tenir un caire «molt significatiu de consciencia­ció ciutadana», assegura Agustí Vila, cap del servei de promoció i activitats de la conselleria de Benestar Social. «A causa dels incen­

dis de l'any 94 —diu Vila—, la Generalitat es va plantejar fer un acte de sensibilitat, i per aquest motiu va decidir organitzar quatre festes de l'arbre en punts diferents de Catalunya en comptes de fer-ne una de sola com és habitual.» Vila ha afirmat que el fet d'haver escollit Sant Cugat respon «a una sensibilitat manifestada des de l'Ajuntament amb aques­ta festa i al fet que està prop de Barcelona i ben comunicada».

El curs de gestió interrelaciona els col·lectius de gent gran L'alcalde va lliurar els diplomes als alumnes

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El primer curs de gestió per a asso­ciacions de gent gran que han organitzat l'Ajuntament i la Fundació La Caixa va finalitzar dijous passat amb l'acte de lliurament de di­plomes als alumnes assis­tents, que va presidir l'al­calde Joan Aymerich. L'al­calde, que va destacar l'acte com a «emotiu», va dir que cl curs «no només ha servit perquè els alumnes apren­guin coses sinó també per relacionar entre ells els col·lectius i associacions de gent gran de tot el municipi i provocar que puguin tirar

endavant pro jec tes co­muns». A l'acte de lliura­ment de diplomes també hi van assistir la tinent d'al­calde de Serveis Personals, Àngels Ponsa; la regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury; el sociòleg i pro­fessor del curs, Pep Martí, i dues representants de la Fundació La Caixa. En el curs hi han participat 28 per­sones de tots els col·lectius de gent gran del municipi. Els alumnes hi han après elements de gestió com ara organitzar una assemblea, elaborar un projecte, escriu­re una memòria o confec­cionar uns pressupostos. L'alcalde va presidir el lliurament de diplomes de participació als alumnes. Foto: XAVIER LARROSA.

L'Ocell Radiant organitza una exposició artística col·lectiva • La Floresta.— El col·lec­tiu l'Ocell Radiant de la Flo­resta ha organitzat per pri­mera vegada una exposició artística col·lectiva multidis-ciplinar. La mostra inclou obres de pintura de Marta Castaner, Xavier Gelpí, Joan Miras i Jordi Traperho; d'escultura de Mariona Mas, Pere Pich, Bibiana Piamon-te, Àngels Costa i Jordi Tra­perho; de ceràmica de Da­niel Caselles, Roberta Fe-rreira i Josep Monguillot; de poesia visual de José Ma­nuel de la Pezuela; de fo­tografia de Jaume Cendra i de gravat de Bibiana Pia-monte. La majoria d'aquests artistes resideixen a la Flo­resta i Sant Cugat. L'expo­sició es pot visitar fins al 24 de març als locals de la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta (UREF). D'altra banda, l'Ocell Ra­diant i la UREF, en col·la­boració amb l'Ajuntament de Sant Cugat, van organit­zar diumenge passat el sisè Cafè Literari. Com és ha­bitual en aquestes reunions, els assistents van presenciar un concert de música clàs­sica i van llegir poemes. El més destacat de diumenge va ser la inauguració oficial de l 'exposició art íst ica col·lectiva, el recital de poe­mes de Pere Quart i el vídeo que es va passar en memòria de Maria Zambrano. / R.L.

Concert d'Acrílik a Valldoreix B Valldoreix.— El Casal de Cultura de Valldoreix con­tinua aquest cap de setmana les activitats culturals que l'àrea de Serveis Personals de l'Entitat Municipal Des­centralitzada ha preparat per aquest mes de març. La propera cita serà demà dis­sabte. A 2/4 d'11 de la nit, a la sala d'actes del Casal, actuarà el grup de rock Acrí-lik. El proper divendres, es previst que es realitzi una taula rodona sobre la guerra civil al Vallès organitzada pel Grup de Recerca i In­vestigació Aqualonga en col·laboració amb l'Entitat Municipal Descentralitzada. L'encarregat d'exposar el tema i obrir el debat de la taula rodona serà el pro­fessor de la Universitat Au­tònoma de Barcelona Josep Maria Solé i Sabaté. / R.L.

L'Espai Jove munta una «jam session» • Sant Cugat.— Els aficio­nats a la música tindran demà l'oportunitat de de­mostrar les seves qualitats. L'Espai Jove de la Casa de Cultura munta a partir de les 10 de la nit una jam session. Aquesta activitat consisteix en un espai on tothom qui vulgui té a la seva disposició tres micrò­fons, dues guitarres elèctri­ques, un amplificador i al­tres elements per, de ma­nera, espontània sortir a l'es­cenari i interpretar algunes cançons. / R.L.

ELS 4 CANTONS/Divendres, 15 de març de 1996 APUNTS 27

LA VIDA SOCIAL

Els Castellers de Sant Cugat reben els primers aplaudiments del públic Valoració positiva del primer assaig al carrer

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Els Castellers de Sant Cugat van fer diumenge passat els primers exercicis amb públic. L'assaig de la colla va tenir lloc al passatge Diputació durant una festa organitzada pels veïns d'aquest carrer. La valoració dels integrants de la colla va ser molt positiva. El públic assistent va aplaudir i animar efusivament els quatre exer­cicis que van provar els Castellers de Sant Cugat.

Els Castellers de Sant Cu­gat han sortit al carrer per fer el seu primer assaig pú­blic. La cita va ser diumenge passat al passatge Diputació durant una festa que orga­nitzen anualment els veïns d'aquest carrer. En un acte històric i emotiu, el públic assistent no va parar d'a­nimar i aplaudir la colla. El primer dels quatre exercicis que van realitzar va ser una estructura de quatre de cinc que va finalitzar amb èxit.

Després, els castellers van fer un tres de cinc sense tanta sort, però de seguida van remuntar un dos de qua­tre. Per acabar l'assaig, la colla va fer un pilar de qua­tre que va caure en el darrer moment. Tant el president de l'entitat, Pere Vilarasau, com el cap de colla, Xavier Serres, van fer una valoració positiva de l'assaig. La pri­mera actuació de la colla es farà el 30 de juny dins la festa major.

Els santcugatencs van veure per primera vegada la colla en acció. Foto: XAVIER LARROSA.

CLÍNICA DENTAL Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUA Y REMOVIBLE

CIRUGÍA - ESTÈTICA

BLANQUEAMIENTO

MÜTUALIDADES

Rblo. RibataHada, 20 - lr 3a

Tel. 674 72 16 Sant Cugat

Torno por las tardes

GIMNÀS BUXX

17 «HR/UM faSl. ANTONI, 71 Tel. 589 53 48

C e n t r e g i n e c o l ò g i c Dr. Cayuela i Font

Especialitzat

I en tractaments I

| de menopausa|

i d'esterilitat

F. Moragas. 1-3. 3r 2a Sant Cugat Tel. 674 66 11

Cirurgia • DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanitas. Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat, i r 589 47 00

Consult. Centre Mèdií • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. MerJdna in­terna, laserterapia. Santiago Rusirtol, 2, entoi. 1a. Sant Cugat « 6 7 4 1 5 26

Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dBtètka. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cu­gat « 589 13 07

• DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. DWuns, dime­cres i dijous, hores convingudes. Endava-lada, 21, 1er pis. Sant Cugat. « 674 63 2 9 / 5 6 9 2 9 95

• CENTRE D'OBESITAT I MEDICI­NA ESTÈTICA Ora. Anna Ft. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre­blanca, 2-8,2a planta, deso. 8-9.08190 Sant Cugat, « 589 43 57 - 589 43 58

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Flatc Aslsa C/VHIa, 49. Sant Cugat. « 6 7 4 4 8 7 2

• GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUNCIONAL Fisioteràpia, rehabStacid, aurioulopuntura, massatge terapèutic, poodtogla. Conveni enti­tats sanNAriss. PoWInlc Torreblanca. Sant Cugat « 580 01 50

Metge capçalera • J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, gerfatrta. ASC, AQRUP. MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8,3r 10a. Sant Cugat V 589 39 26. « 9 0 9 3 3 1 0 80 Urgent 24 h

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a òomtd'i-múiijss. Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 674 00 25

Mútues • UNION MUSEBA IBESVICO. Mú­tua d'accidents de treball núm. 271. Plaça Augusta, 3. Sant Cugat. « 6 7 5 1 0 02 Fax 675 10 02

Odontologia • ADEVILL CLÍNICA DENTAL DR. PEDRÓ VILLALVA ADESA Matins i tardes. C/ Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat, « 674 01 46

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 5 8 9 0 0 00 F a x 5 8 9 0 3 1 3

• CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, imptantoiogia, pròte­sis, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca, 2-8, 2a, 11. Sant Cugat. « 6 7 5 0 8 0 3

• CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en general. Ortodòncia im-plantologia De diluns adrvendres.de 10 ha 13 h i de 16 h a 20 h. Major, 23-25.1r, 3a. Sant Cu-gat. « 674 72 40

• CLÍNICA ORTODÒNCIA O DIS-FUNCtó TEMPORO-MANDIBULAR Dr. Murilo, 21. Sant Cugat » 589 45 8 6 - 6 7 5 2 2 1 2

• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults. Rbla. RibataHa­da, 20, lr 3a. Sant Cugat « 6 7 4 72 16

• DRA.LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i or­todòncia Francesc Moragas, S, entresol. Sant Cu-gat « 6 7 4 0 5 06

• DRA. M. JAUME SAURA * Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magf, 22, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 23 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les princi­pals mútues C/ Santa. Maria, 10. Sant Cugat « 5 8 9 5 1 0 6

OrtodònciaOtorinolaringòleg • DR. FERRAN FERRAN VILA Previasa - Assistència sanitària Mediíiac. Francesc Moragas, 48. entr 2. Sant Cugat t r 675 48 53

Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen­guatge i aprenentatge Cl Villa, 5-7,1r 2A Sant Cuga!. « 5 8 9 1 2 15

• DRA. PALERM Psicologia Ansietat, depresió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psi­coteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1 a. Sant Cugat. « 674 36 53 -418 48 48

Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada. 20,1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7 2 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1r ta. Sant Cugat« 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torre­blanca, 2 - 8, 3r pis. Sant Cugat « 674 57 98 - 589 35 48

• DflA. ANNA PUJIBERTI CALDES Pediatria. Vitalicio Salut Mapfre. Endava-llada 21,1 er pis. Sant Cugat. « 5 8 9 29 9 5 - 6 7 5 4 7 99

Podologia • JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantttos ortopè-dques, papibmes, cirurgia del peu. Hores a convenir. c/ Ricart, 48, baixos, 08004 Barcelona. « 3 2 5 41 7 5 - 9 0 8 6 9 1 1 2 6

Psicologia • C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla Nens, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat. « 6 7 4 3 6 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge. Villa, 5-7,1r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 2 1 5

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Placa Dr. Galtes, 5, 2n, 3a. Sant Cugat. « 5 8 9 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR­DONA Psicologia clínica. Rbla. Can Mo­ra. 1. Sant Cugat « 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor • Dr . J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS Pulmó i oor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. w 674 00 25

Tocoginecologia-Obstetrícia • Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingu­des. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat.« 589 13 07

• Dra. MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1 r 2a Sant Cu­gat « 589 13 07

• DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecotogia. Hores convingudes Av. Catalunya. 21, 4rt 1a. Sant Cugat « 589 48 08. Particular 674 74 09

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterili­tat, menopausa, revisions. Francesc Mo­ragas 1-3,3r 2a. Sant Cugat « 674 66 11 Fax 589 11 45

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, 8,3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Traumatologia • D R . J O A N C A S A N O V A S A -LLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-6,2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Poüdinic. Sant Cugat « 675 57 56 • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència sa­nitària. Previasa, Medytec. Policlinic To­rreblanca, 2-B, 2a-10. Sant Cugat. « 589 18 88

• DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ü'iopcxlice li aumatológica. Hores convingudes. C/ Grona 21, 1r 3a. Sant Cugat.« 674 43 4 6 - 5 8 9 05 34

332OW0OO0OD

Gabinet mèdic quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés

•Cirurgia i medicina estètica

Dra. M. Àngela Font Pons

Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 589 11 27 • 727 39 98

St. Cugat

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les

addiccions Uni ta t d e T a b a q u i s m e

Edifici TORRE BIANCA

Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B

08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 F-ax58°35 18

28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

LA VIDA SOCIAL

«My generation» manté viu l'esperit del cinema que va marcar una època Els amants dels films musicals dels 70 fan memòria a l'Espai Jove

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El cicle de cinema musical My generation repassa els dimecres, a les 9 de la nit a l'Espai Jove, els principals títols que van marcar tota una època d'a­quest gènere. Joves i no tan joves recorden

amb nostàlgia la dècada dels 70 i principi dels 80, quan les sales de cinema s'omplien per veure en imatges la història de lle­gendaris grups com The Doors, Pink Floyd o Sex Pistols. Marcos Serra ha estat el promotor d'aquesta idea, acollida amb èxit.

Jesuschrist Superstar, The Doors, Quadrophenia, The Wall o La taronja mecànica són alguns del títols de pel·lí­cules que inclou el cicle de cinema musical My genera­tion que té lloc cada dime­cres a les 9 de la nit a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Marcos Serra, promotor del cicle, explica que la idea va sorgir com «un intent d'a­costar a la gent films que van ser importants perquè van marcar una època, i que sobretot els joves d'ara no es poden perdre». El cicle, que ja ha arribat a la meitat, consta de 10 pel·lícules. Cada dimecres l'Espai Jove aplega un grup de persones,

joves i no tan joves, que in­tenten mantenir viu l'esperit d'èpoques passades. Mal­grat l'atractiu del cicle, l'a­fluència de públic que va a veure les projeccions dels dimecres no ha arribat, de moment, a les previsions ini­cials. «Tenint en compte l'assistència normal a les projeccions de pel·lícules de l'Espai Jove, podem dir que l'afluència és bona, tot i que s'esperava més. El problema és que, com que es fan els dimecres, hi ha dies que coincideix amb partits de futbol televisats, que fan més difícil arrossegar la gent», afirma Marcos Serra. Un altre obstacle, segons

l'organitzador, és «la pèrdua del moviment juvenil que hi ha actualment, que fins i tot ha provocat un estancament del mercat de pel·lícules d'a­quest tipus». «Ara —afe­geix— no hi ha l'esperit d'al­tres èpoques, perquè la re­lació entre moviments juve­nils i música s'ha perdut una mica. El fenomen de les òpe­res rock, grups que plasma­ven la filosofia de descobrir Amèrica o la moguda mod anglesa ja no existeixen.» The Wall, La taronja mecà­nica, The Great R&R Swind-le, Absolute Beginners i ClerL· són els títols que en­cara s'han de projectar dins d'aquest cicle.

C I C L E D » = C I I M a H I V I A xwnri·itKkaHKucahMMnMiMLaau

C A S A D E C U L T U R A

" " '

Cartell anunciador del cicle. Foto: FRANCESC VAN CAMPEN.

El Centro Popular Andaluz prepara el tradicional «Potaje Pepito»

• Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz de Sant Cugat celebra demà dissabte una nova edició del tradi­cional Potaje Pepito. Els so­cis es reuniran al migdia a la sala d'actes de l'entitat per menjar el potaje, un dels plats més típics de la cuina tradicional andalusa. La cu­riosa denominació de «Pe­pito» respon al fet que aquest dinar de germanor entre els socis es fa sempre pels volts del dia 19 de març, onomàstica de Sant Josep. D'aquesta manera, el Cen­tro Popular Andaluz ret també homenatge a tots els pares que celebren el seu dia per Sant Josep. Durant la celebració, els socis de l'entitat escolliran la padrina i les dames d'honor del Cen­tro Popular Andaluz. La jor­nada s'acabarà amb una fes­ta flamenca, amb balls i mú­siques tradicionals andalu­sos. / R.L.

R E S T A U R A N T La Nansa

| Fregidoria-Marisqueria

Crta. Sabadell, 47-08191 Rubí

Telèfons 69 11 52

*4 «Restaurant

DEL GAIA»

CUINA DE MERCAT ESPEC EN BACALLÀ

C/ Xercavins, 8

Tel . 6 9 9 05 6 0 • 588 42 81

0 8 1 9 1 R U B Í (Barcelona) 44022/000000

RESTAURANT

CAN r p \ BARATA

Oro. de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52

liiividd de l'Alta 20 Tel 674 16 1b 08l90St Cugat del Vallès

RESTAURANT P1ZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sani Cugat

Tel . 5 8 9 <H» 0 7 «

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

ON JA RE BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LAFLQRESTA

MIRASOL

SANT CUGAT DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN EDO

XERCAVINS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. ELVTEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

LAPONOEROSA

LA NANSA _

MACXJH

ELfORTALET

RESTAURANT DEL GALL . _

LAPALTA

CAN AMETLLER

CHEZPrUJPPE

CANTMA EL MÈXIC ANO

LA GRANJA

SMPPER'S

BOKATAS

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LACARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXACONTENTA

PARADA I FONDA

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

LA PASTA BOXA

TY-BJHAN

queò,xm 692 24 24 Carn a la brasa i calçots Dqous tancat excepte festius

O r a Cerdanyola. 9. Sant Cugat,

Av. Horda maia 122

qAtamira, 36

q Pas Estao», 15

O Guadalajara, 14

qV iqóna . 18-20

Ora. Sabadell, 47

q Gualta, 20 - Els Avets

PldelPr.Guaidiet, 14

q Xercavins, 8

580 31 29 Braseria, rostit, banquet

580883JL Cuina de mercat

691 7355__PTOj_mansc _.

674 38 03 Cuina catalana, banquets

Obert tota la setmana

Tancat diürn, nit i dil. no festius

6742315 Cuina variada Tancat dimecres tarda

58925 7 1

6991152

699 55 58 Menú, degustadó

Braseria

Paelles, marisc, freojd. Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat diumenge

Can Mora, 24

Camí can Ametller, sjn

Placa Pep Ventura, 5

C/Endavatote, 10

588 5468

588 42 61

Pizzeria, cuina catalana

Menú, carta i degustació

Tancat dumenge-dluns tarda-nü.

Tancat rjstabtes axcaote reserves

589 5011 Frankhjrts Obert tols els des

674 91 51

674 9484

Cuina mercat

Cuina francesa/menú diari

Espedaützat en bacalà

Tancat diss. migdia i dium.

5891825 Cuina i musica autentica mexicana. Tancat dlluns

q St. Antanl·placa Barcelona

q Enric Granados, 7

Placa Hospital, 35-37

Placa Augusta, 2

q Sant Antoni, 13

q Eles Rogent 14

Placa Pep Ventura, 3

675 52 46 Cuina casolana

6753141 _ Braseria

589 19 72 Entrepans especials

589 5492 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

Diumenge I tast obert a parar 18h

Ora. Rubí a Sabadell, km 15.200

q Vila, 8

674 05 85 Cuina catalan/intemac.

58? 38 23 Mexicà-menú cajaJJL ._

5891740

697 06 52

Servei de bar

Obert al migdia

Menú diari i prod. ibèric

Cargol llauna/arròs negre

Placa Monestir, 1

C/Aiora Sala.9

Po. Olabarria, 68

Rbla. Can Mora, sm

ç; Baixada de rAba, 20

Placa Octavia. 5

Placa Pere San. 6

C/AüonsSala. 24

q Indústria. 27

VALLDOREIX

MINK30LF BARMGSC

CAPITANCOOK

SQUASH

CASWET

FILMOTECA

RESTAURANT VALL D'OR

RESTAURANT MAS ROIG

q Santa Engràcia. 15

PI.UuisMUlet, 1

q Sant Jordi, 33-35

Camí Can Ganxet, 47

Ay. Torreblanca, 2-8, local 4

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

..Pa^^.f^4

6751451 Tapes casolanes, torrades — -584 2332 Creps, amanides, menús Obert cada dia

— -5891502 Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h

589 06 07 Cuina de mercat Obert tot el dia

589 26 97 Cuina catalana

La nostra esp. és qualit.

Braseria i cuina de merc.

Calçotada

Pizzeria, creperia

Düluns vespre tancat

674 16 75

Cuina catalana

La nostra esp. és qualit.

Braseria i cuina de merc.

Calçotada

Pizzeria, creperia

Tancat riumenges nit

674 10 47

Cuina catalana

La nostra esp. és qualit.

Braseria i cuina de merc.

Calçotada

Pizzeria, creperia

589 52 40

6751503

Cuina catalana

La nostra esp. és qualit.

Braseria i cuina de merc.

Calçotada

Pizzeria, creperia

Obert tot el die

Tancat dluns

67514 02

589 29 71

Creperia bretona

Carn a la brasa, tapes

Menú de dknarts a d|ous

589 61 61 Cuina colonial

Cafeteria, pizzes, menú

Obert tots ab dies

58914 96

Cuina colonial

Cafeteria, pizzes, menú Pasta fresca

589 50 83 Menú diari i entrepans Obert tota la setmana

675 36 54 Menú diari Karaoka

6741141 Dies festius bufet liure

6750086 Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge njt

I

f PARADA í FONDAIt

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Rambla Can M o r a , s/n

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

™ ™ , ~ J e l . 5 8 9 2 6 9 7

10 JRmm Tota una tradició

PI. O c M i , 5. W . 67418 (7/689 27 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA 5QA&EQIA

DEL MEBCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40

08190 SANT CUGAT ~ m ~ ™ ™ H o r a f i de 7 a 24 h

G A FE G I N 3 ^

. i ( l ( | u i i : i i ,!l(

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 APUNTS 2 9

L A R A D I O G R A F I kmMira-sol Club de Futbol

Equip actual, en el camp municipal d'esports on juguen habitualment. A sota, fotos commemoratives del vintè aniversari de la inauguració del camp de l'entitat. A l'esquerra, jugadors que al llarg de la història han format part del Club, i a la dreta, amb corbata, Esteve Argemí, fundador de l'entitat, en un acte d'homenatge. Fotos: ARXIU MIRA-SOL CLUB DE FUTBOL.

El Mira-sol Club de Futbol té gairebé 50 anys d'història. Amb el temps el Club ha tingut dues etapes, separades per l'any 1971. En la primera l 'entitat va tenir camp propi, fins que es va traslladar al municipal de Sant Cugat. Els joves que van fundar el Club encara hi són i actualment s'hi han incorporat el seus fills. Viuen el futbol per afició i per tradició familiar; es troben cada diumenge i periòdicament fan trobades per passar-ho bé. U n a forma no tan competitiva de fer esport.

El futbol com a tradició familiar Fundat al 1951, el club va tenir camp propi fins al 1971, en què va passar a jugar al camp municipal d'esports

FRANCESC CARBÓ • Viuen el futbol autènti­cament per vocació. El sen­ten com una tradició fami­liar i mantenen l'equip per passar-ho bé i, si poden, gua­nyar. El Mira-sol Club de Futbol es va fundar al 1951 gràcies a l'empenta de l'Es­teve Argemí, autèntic me­cenes que va invertir hores i diners en la seva afició futbolista i al seu barri de Mira-sol. Argemí des del 1951 fins al 1971 va crear una entitat que la finançava

ell personalment. Va engres­car una colla d'estiuejants d'aquest districte santcuga-tenc per tal de crear un equip que, segons Manuel Jarque, un dels actuals di­rigents i animadors de l'en­titat, «donés un aire als que venien a passar l'estiu a Mi­ra-sol». Amb el temps també es van crear seccions d'ho­quei sobre patins, bàsquet i handbol, si bé no van acon­seguir la importància i la dimensió del futbol.

Des del 1951 fins al 1955

el camp propi era al Club Júnior, que aleshores estava a la Diagonal barcelonina. Bàsicament l'equip el for­maven amants del futbol, encara que alguns jugadors havien estat en altres equips i ja tenien el cuquet a dins de feia anys. La majoria te­nien entre 20 i 22 anys. Ini­cialment es van equipar amb samarreta vermella i panta­lons blancs, si bé amb el temps el que era el segon vestit, pantalons negres i sa­marreta blanca, es va con­

vertir en el primer. En l'es­cut del Club hi ha seguit havent-hi, però, el color ver­mell amb lletres daurades.

Camp nou

Al 1955 Argemí cons­trueix a la finca de Can Ma-jó, situada al passeig de l'Ha-bana de Mira-sol, un camp de futbol reglamentari amb vestuaris i un local social. Durant 16 anys aquest era el lloc de trobada de juga­dors i socis a l'estiu, mentre que a l'hivern es trobaven

al Bar Marcel del carrer San-taló de la ciutat comtal. Allà tenien un petit local on els estiuejants mira-solencs es reunien d'octubre a juny. En aquest camp hi jugaven cada setmana fins al 1971, en què per motius econòmics va de­saparèixer. El Club, que fins aleshores no havia pagat quotes ni s'havia plantejat el seu finançament, ha de constituir-se com a entitat i preveure uns ingressos, com també una estructura de funcionament, que assu­

meix Manuel Jarque. A la seva casa de Mira-sol es crearia un petit local de reu­nió i arxiu del Club. Encara s'hi troben avui i de forma ordenada i evolutiva; hi ha un veritable recull històric de l'entitat. Durant mitja temporada, la del 1971-72, es va estar voltant per di­ferents camps fins que el Club Esportiu Sant Cugat li va cedir unes hores la uti­lització del camp de futbol de titularitat municipal. Des d'aleshores, quinzenalment, els diumenges juguen de 8 a 10 del matí. Són uns 25 jugadors que paguen una quota de 30.000 pessetes, di­ners; cuie han de servir per finançar els àrbitres i l'im­prescindible per tal de mar­car i condicionar el camp. Com diu Manuel Jarque, «som un equip peculiar i di­ferent, tenim una forta tra­dició familiar i jugant a fut­bol fem pinya i ens ho pas­sem bé».

30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

L A R A D I O G R A F I A ! Mira-sol Club de Futbol

Instal·lacions del camp que hi havia al passeig de l'Havana de Mira-sol. Equip que les va inaugurar el 1955. Jugadors que el mateix any es van enfrontar al Barca amateur a les Corts. Veterans que la temporada 1962-63 van quedar campions de Catalunya. Paellada de l'equip a Mira-sol, on hi ha, última foto, el museu actual de l'entitat. Fotos: ARXIU MCdF.

Tenir l'honor d'haver guanyat el Barca amateur FC.

• El primer equip d'aficio­nats es va constituir el 1951, any de la fundació d'aquesta entitat santcugatenca. L'any següent es va crear el segon: un grup de juvenils que van durar dues temporades. És a partir del 1955 que ja al camp propi es constitueix un veritable equip de qualitat, que la temporada 1956-57 va jugar a segona regional. Per motius de tipus econò­mic i competitius no es va

donar més projecció a aquest equip, però sí que continuïtat. Dos anys abans, els jugadors, en un partit amistós, van guanyar al camp de les Corts, el dia de Nadal de 1955, l'equip amateur del Futbol Club Barcelona, una fita que dos jugadors veterans com són Manuel Jarque i Jordi Pla recorden com a memorable. A partir de 1962-63, l'entitat té dos veritables equips: el de més joves, de 20 a 22

anys, que ja s'havia anat con­solidant a partir de juvenils, i el de veterans, que voltaven els trenta anys. En aquesta tempotada, aquest equip va aconseguir el títol de campió de Catalunya en la seva ca­tegoria. Cada diumenge a la tarda, a les 6, al camp del carrer Havana es feien partits, i hi havia un veri­table caliu de dedicació, de suport familiar i de barri en­tre els aficionats i jugadors. Un i altre equip jugaven

amb adversaris com el Sa­badell, el Sant Cugat, el Jú-piter, l'Espanyol i el mateix Barca. Per la festa major sempre feien el tradicional partit, i recorden com el 1951 per primera i única ve­gada se'n va fer un de solters contra casats. El primer equip pertanyia a la fede­ració catalana, mentre que els veterans s'inscrivien en altres campionats.

Amb la desaparició del camp propi, l'equip més jove

no té continuïtat, i el de veterans no vol desapa­rèixer, ja que per a ells el futbol és una afició i el man­teniment d'un caliu. Inicial­ment pertanyen a Educación i Descanso i en l'actualitat participen en la lliga que organitza l'Agrupació de Clubs de Futbol Aficionat. Fruit d'aquesta continuïtat, han viatjat per jugar partits amistosos a Llívia, Jaca, Pamplona, Lleida i Xerta. «Es tracta de viatjar de for­

ma familiar, jugar un partit i fer turisme amicalment», ha comentat Manuel Jarque. Actualment a l'equip hi ha equilibri de gent veterana i de jove que segueix el camí dels pares. Un camí que es­peren poder celebrar amb el cinquantenari de la cons­trucció del camp de futbol. Els 25 anys, al 1980, els van commemorar reunint tots els que havien passat pel club i fent un autèntic sopar de germanor.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 APUNTS 31

LA VIDA SOCIAL

EL PERSONATGE

Halassane N'Diaye El bar Baobab és un lloc ideal per passar la tarda fent deures o planejant el cap de setmana, o prendre una tassa de cafè tot discutint la pròxima sortida. Un lloc tranquil i popular gràcies a la simpatia d'Halassane

L'Ajuntament programa per primer cop activitats específiques per a joves al casal de Mira-sol

LA VIDA SOCIAL

EL PERSONATGE

ne N'Diaye loc ideal per passar la tarda fent deures o planejant el cap de setmana, o tint la pròxima sortida. Un lloc tranquil i popular gràcies a la simpatia d'i

Halassane és santcugatenc d'adopció. Foto: JA. MULA.

«Vull una vida millor» —Nom: Halassane N'Diaye. —Lloc de naixement: Conakry, a la Gui­

nea francesa. —Data de naixement: 26 juliol 1957. —Estat civil: Solter, però viu amb la

seva companya. —Professió: «Enginyer agrònom.» —Aficions: «Llegir llibres tècnics i l'es­

port, sobretot el bàsquet.» —Un llibre: «Tots els relacionats amb

la meva professió i les novel·les policíaques.» —Una pel·lícula: «No m'agrada el cinema

i no veig pel·lícules.» —Una música: «La de Bob Marley.» —Màxima aspiració: «Poder treballar

menys i guanyar més.»

ètnia tan diferent, et com­porta problemes amb la gent de Sant Cugat?

—«De veritat que he no­

tat pocs problemes de ra­cisme. No vull dir que cap, però la majoria de la gent d'aquí són poc racistes, en­

cara que no tothom és igual. Sé els problemes que tenen els emigrants africans al Ma­resme, i no té res a veure

nent programa per primer cop a( tes per a joves al casal de Mira-S(

MONTSE SANT • Sant Cugat.— Es confes­sa «emigrant per amor», ja que va arribar a Sant Cugat per seguir la seva companya catalana, que va conèixer a Guinea i de la qual es va enamorar mentre ella feia la seva tesi. Fa deu anys que va arribar des de molt lluny a la ciutat, i en aquest temps s'ha transformat en un dels personatges més co­neguts del poble. El seu bar és un dels més freqüentats per la joventut i diu que se sent ben acollit i envoltat de bons amics.

—Et consideres un per­sonatge popular al poble?

—«Segons el que vulguis dir. El que sí sé segur és que tinc molt bons amics i que molta gent em coneix i em saluda. Molta més gent que no pas la que em saluda quan estic al meu poble na­tal de Conakry. De vegades m'han passat casos molt cu­riosos, com una vegada que estava a l'aeroport de Brus­sel·les esperant l'avió per anar cap a Guinea i uns nois que jo no vaig reconèixer em miraven. Al final, es van acostar i em van preguntar: 'No ets l'Halassane de Sant Cugat?' 'Sí...' 'És que no­saltres també som de Sant Cugat, i ens ha semblat que eres tu...'»

—Dius que tu ets un emi­grant per amor... Què vols dir?

—«És un dir. Vaig co­nèixer la meva companya a Guinea. Ella és antropòloga i hi feia la seva tesi doctoral. Ella em va animar a venir a provar sort aquí. Deia que si ens en sortíem el nivell de vida és molt diferent, i vaig venir amb ella. Vam decidir que podíem provar de viure aquí i veure com ens en sortíem. D'això fa deu anys i ara com ara en­cara provem. Ara, haig de confessar que, quan a l'estiu vaig de vacances a veure la meva família, al cap d'un mes ja sento la nostàlgia del Monestir i de Sant Cugat.»

—Tu ets guineà i pertanys a l'ètnia yo/a. El fet de venir de tan lluny i de ser d'una

RAMON LUQUE H Mira-sol.— L'àrea de Serveis Personals de l'Ajun­tament, en col·laboració amb l'associació Madeac i el Club del Joc A Sak, ha organitzat una àmplia pro­gramació juvenil al casal cul­tural de Mira-sol que s'a­llargarà fins a l'estiu. Mú­sica, cinema, jocs i tallers són la base de les activitats que s'hi duran a terme. El programa va ser presentat per l'Ajuntament als mem­bres del Consell de Districte de Mira-sol, que l'han acollit amb satisfacció. Després

que l'Ajuntament va deses­timar el projecte de crear un espai jove al casal, ara els veïns han valorat posi­tivament la nova proposta. Josep Maria Àngel, presi­dent de l'Associació de Veïns de Sant Joan i mem­bre del Consell de Districte, va ser un dels que van de­manar amb més insistència la creació de l'espai jove. «L'opinió sobre el programa d'activitats —diu Àngel— és positiva. No és l'espai jove, però és bastant semblant, la qual cosa significa que han sabut rectificar positiva­

ment. Ara el que cal és arrencar i esperar que hi hagi un grup de joves que d'alguna manera facin tam­bé seu el casal». Àngels Pon-sa, tinent d'alcalde de Ser­veis Personals, opina que hi ha una diferència respecte a l'espai jove «perquè no existeix un espai estable sinó que tota la infraestructura del casal és compartida i es tracta d'activitats no dià­ries». Ponsa ha manifestat que ara «toca opinar als jo­ves i per aquest motiu hem elaborat unes enquestes en què seran ells els que diran

la seva i planificaran, en cer­ta manera, allò que els agra­daria fer». A més de les en­questes, tota la programació elaborada serà enviada per correu a tots els joves de Mira-sol. Entre els fets més destacats hi ha la creació d'un punt d'informació ju­venil que estarà obert tots els divendres de 2/4 de 7 de la tarda a 2/4 de 10 de la nit i on es podrà, entre altres coses, tramitar carnets juvenils o disposar de la in­formació de la secretaria ge­neral de Joventut de la Ge­neralitat. També hi haurà

amb el tracte que trobo aquí, entre la gent del poble. Haig de dir que algun cop m'he trobat amb gent que em mira com si fos diferent, gent que ha entrat al meu local i ha marxat sense dir res, només en veure que jo era a la barra. Gent que vas pel carrer i et mira amb por. I això fa mal... Un dia vaig acostar-me a una se­nyora per demanar-li una adreça i la dona quasi surt corrent de por mentre el ma­rit em mirava com si jo fos un perill públic. Però això és un cas extrem i normal­ment mai no passa. Tinc molt bons amics a Sant Cu­gat, gent que m'aprecia, so­bretot entre el jovent del poble i la gent gran. Crec que els problemas racistes van molt directament rela­cionats amb el grau de cul­tura del lloc on vas. Com més cultura, menys racisme. Aquí m'han acollit sempre molt bé.»

—Tu has fet l'esforç de conèixer el nostre idioma.

—«Sí. Crec que és nor­mal. Si vius en un lloc, has de conèixer el seu idioma. Sempre m'ha agradat apren­dre idiomes. Al meu país, com aquí, som bilingües. Des de petits aprenem el francès i l'idioma de la nos­tra ètnia. A Conakry els yo/a som una minoria. La majoria de la nostra ètnia s'estén cap a la frontera amb el Senegal, i per seguir els estudis ne­cessitem dominar bé el fran­cès. Quan jo vaig arribar a Sant Cugat i mentre no tenia feina vaig apuntar-me a un curs de català per a emi­grants que es feia a la Casa de Cultura. Vaig aprendre abans el català que el cas­tellà. No va ser gens difícil aprendre el català. Trobo que hi ha moltes paraules que s'assemblen al francès. De bon principi, la gent, en veure que jo era estranger, tenia el costum de parlar-me en castellà, i jo no els entenia i els contestava en català, i quedaven tots parats. No és freqüent que s'aprengui a parlar abans el català que el castellà.»

una biblioteca i aula d'es­tudis, un espai de jocs de taula, un curset d'iniciació als jocs de rol, un curset de «com buscar feina a l'es­tiu» i un taller de jocs ma­labars i tècniques de circ. A més, es faran concerts i projeccions de pel·lícules, en format videocinema, entre les quals destaquen alguns títols com Forrest Gump o Pulp Fiction. Els interessats poden rebre tota la infor­mació al casal cultural de Mira-sol els dies laborables de 5 a 8 de la tarda o trucant al 589 20 18.

Oberta la inscripció per a la trobada de poetes de l'Ateneu • Sant Cugat.— L'Ateneu Santcugatenc ha obert el ter­mini d'inscripció per parti­cipar en la cinquena trobada de poetes que organitza aquesta entitat. El certamen se celebra amb motiu de la diada de Sant Jordi i és obert a tothom que hi vulgui par­ticipar. Els interessats hau­ran d'enviar dos poemes d'un màxim de trenta versos, lliure o rimats, sobre el tema que vulguin. Les obres po­den ser escrites tant en ca­talà com en castellà i s'hau­ran de presentar per dupli­cat abans del 16 d'abril a la seu social de l'Ateneu Santcugatenc —situada a la plaça Pep Ventura 1— o a la Casa de Cultura de Sant Cugat. El dia 5 de maig, durant la Festa Poeticomu-sical que organitza l'entitat, un rapsode llegirà els poe­mes i es lliuraran uns di­plomes a tots els partici­pants. En la passada edició d'aquesta Trobada de Poe­tes, van participar-hi una vintena de persones. D'altra banda, l'Ateneu Sancuga-tenc farà demà, a la seu de l'entitat, l'assemblea i el di­nar anual de socis. Durant l'assemblea, es posaran a aprovació l'acta de la sessió anterior i l'estat de comptes, i s'informarà els socis sobre les activitats previstes per tot l'any 96, que coincideix amb la celebració del quarantè aniversari de l'Ateneu Sant­cugatenc. / R.L.

Komtú munta casals de Setmana Santa I Sant Cugat.— L'Agrupa­ció de Monitors Komtú de Sant Cugat ha preparat uns casals infantils de Setmana Santa, que se celebraran de PI al 4 d'abril a l'escola pú­blica Pla i Farreras. Els ca­sals s'adrecen a nens de 3 a 12 anys. El preu per par­ticipar-hi en règim de jor­nada completa, que inclou el dinar, és de 9.500 pes­setes, mentre que el de mitja jornada costa 5.000. Durant els casals, és previst que s'or­ganitzin activitats de tallers, excursions, jocs esportius, racons i jocs. Les inscrip­cions es podran fer del 26 al 29 de març de 9 a 10 del matí i de 5 a 7 de la tarda a la biblioteca de l'es­cola pública Pla i Farreras.

/R.L.

Curs d'esperanto amb lituans H Sant Cugat.— Dos pro­fessors de Lituània seran els encarregats d'impartir el curs d'esperanto que s'ini­ciarà el 25 de març a la Casa de Cultura organitzat pel Grup d'Esperanto Josep Anglès de Sant Cugat. El curs d'aquesta llengua inter­nacional es desenvoluparà en horari de dilluns i di­mecres de 8 del vespre a 10 de la w\t. tíAs que V\i es­tiguin interessats poden for­malitzar la inscripció o rebre més informació a la Casa de Cultura de Sant Cugat de dilluns a divendres de 10 del matí a 1 del migdia i de 6 de la tarda a 9 de la nit. També ho poden fer trucant als telèfons 674 61 80 o 589 13 82. / R.L.

32 APUIYTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

LA VIDA SOCIAL

Montserrat Rumbau assumeix la presidència d'Amics de la Unesco L'entitat avança les eleccions per incorporar gent nova a la junta

RAMON LUQUE H Sant Cugat.— L'Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat va escollir nova junta directiva dissabte passat. La no­vetat més destacada és que Montserrat Rumbau assumeix la presidència de l'entitat,

Montserrat Rumbau és des de dissabte passat la nova presidenta de l'asso­ciació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat. La nova junta directiva de l'en­titat, la completen Josep Sa-nuy com a vicepresident, Anna Domènech com a se­cretària, Anna Ayuso com a tresorera i Sara Bertran, Miquel Carbonell i Teresa Llobet com a vocals. Segons han anunciat, la nova junta té la voluntat de «continuar treballant per tal de promo-cionar els objectius de la Unesco en els àmbits de la cultura, l'educació i la pre­servació del patrimoni ar­quitectònic; buscant sempre una estreta vinculació amb la nostra ciutat». En aquest sentit, Montserrat Rumbau assegura que la política de

Montserrat Rumbau

la nova junta «serà conti-nuista, amb la diferència que, com que hi ha més gent integrada, hi haurà més pro-

substituint en el càrrec Domènech Miquel, que va renunciar a la reelecció per motius «personals i professionals». Amics de la Unesco va decidir avançar les eleccions per ampliar la junta directiva i incorporar per­sones noves en el comandament de l'entitat.

postes i iniciatives. Serà una junta oberta i participativa on treballarà tothom». El fet d'ampliar els membres de la junta i incorporar-hi cares noves és el que ha provocat l'avançament de les elec­cions un any abans que aca­bés el mandat presidit per Domènech Miquel. La nova presidenta ha afirmat que des que es va constituir l'an­terior junta, ara fa tres anys, «anava una mica mica coixa perquè tan bon punt va co­mençar a funcionar van deixar el càrrec dues per­sones. Era una ximpleria anar així quan es podien avançar les eleccions i fer nova junta». L'expresident Domènech Miquel no es va presentar a la reelecció per motius «personals i profes­sionals».

ELS ENTRETENIMENTS

El nomenat va ser batejat com a andalús adoptiu amb vi. Kou>: XAVIER LARROSA.

Un català ha estat nomenat andalús adoptiu pel CPA • Sant Cugat.— El català Lluís Godayal és des de dissabte passat el nou andalús adoptiu del Centro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat. Godayal és, des de la fun­dació del CPA, ara fa 18 anys, el conductor de l'autocar amb què els socis de l'entitat

realitzen les excursions i desplaçaments. Més tard també ell es va fer soci. Segons va dir, el nomenament va ser «inesperat», però ajuda a contrarestar «els comentaris que han intentat desestabilitzar la convi­vència cultural a Catalunya». / R.L.

Els combats reals amb espases de làtex van ser un dels al·licients. Foto: MONTSE SANT.

Èxit dels jocs de rol organitzats per A Sak al Bruc • Sant Cugat.— El Club del Joc A Sak de Sant Cugat va organitzar amb èxit, el cap de setmana passat, unes jornades de rol en viu en un bosquet i una balma propers a la zona del Pont del Bruc. Una cin­quantena de jugadors de Catalunya i del

País Valencià i d'altres punts de l'Estat, com ara Càceres, hi van participar. Dissabte van celebrar un joc d'espasa i bruixeria ambientat en l'època de Jaume I el Con­queridor. La nit la van passar dormint a l'aire lliure dins una balma. / R.L.

Horitzontals: 1.- Distingit, singular. 2 . - Individu d'un po­ble nòrdic que el segle X con­querí Normandia. Monarca. 3.-Onades. Paner de fondària major que l'amplària i més am­ple de la boca que del cul, trabu­cat. Cinquanta romans. 4 . - Si­gla del sud. Ornament que es col·loca sobr els llits de gran lu­xe formant sostre. Ferro. 5 . - Dona de Turquia. Nom d'home. 6.- Causa. Eructe. Por­ció d'una línia corba. 7 . - Donar figura d'arc a alguna cosa. Co­mençament. 8 . - Rot mut. Anar de pressa cap a fer una cosa. L'oest. 9 . - L'est. Fa l'àpat del migdia. Cobertes membranoses tenuissimes. 10.- Bloc d'argila endurit al sol o al foc que és em­prat per a fer parets. Acumula.

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Verticals: 1.- Ensinistrarem. 2 . - Ganes de dormir. Petita obertura feta en una peça de ro­ba per la qual es fan passar els botons, al revés. Preposició. 3. -Els qui fabriquen o venen cor­des, al revés. Nota musical. 4 . -Nom d'home, al revés. Aquí. 5 . - Article femení d'úsperso-nal. Sarró gran on es guarda la sal que es dóna al bestiar. 6 . -Un senyor que ha perdut tot

l'or, de baix a dalt. Sigla de l'oest. Manoll de flors. 7.- Amenaçar amb amenaça per corregir. La vocal que ens per­met d'escriure en català. 8.- Li­tre. Ventet suau i agradable. Fills dels fills. 9 . - El de sant Martí només surt quan plou i fa sol i les bruixes se pentinen. Llúceres. 10.- Infusió. Distàn­cia entre els extrems dels dits polze i índex formant angle rec-

SIS DIFERÈNCIES

te, la qual serveix de mida. Nota musical. 11 . - Que no fa gens de soroll.

'9*W -'01 "SRI ""KI 3 -'6 O ^^93 i a -"8 "p !°i "JKMV --i ^v i°a ««a -•9 lloure» Kimx -'S »d -lassoçT 5 -•> 1 'D°A3 sauo - '£ PH 'pireuuoN -- j

'SIBJB.<U3SSV -*I :s|Bluozjuoq <n:m|OS

M. ROS

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit rosegadors.

ESCACS J. ESCUDER

R J A Q B Ç z C Q H

1 1 L O T A R H G X

F A E T L E Z A D 1

S C A S V K T M Z N

K L A H Q 0 B S L X

P T C S M U X T K 1

G X U R T J 1 E M L

Y D A X J O Q R F L

O M E A T A R N 0 A

H N 1 Q 0 0 M Y P L

eiej 'jaisureq *i?}ouimu 4e|[ixuix 'd|fr] L·i[ojrj 'pjinbss \101s1r) :OK>II|OS

Mai millor dit: el rei negre mort ofegat. Kasparov-Ljuojevic, Brusel les, 1987.

091 Z/DÍQ" I o)Eui<po·z/çjXd ' I •s·DÇa'T :opni«S

GIRALT

POBLE DEL GIRONÈS Forma unitat de població det municipi de Canet d'Adri.

U N I V E R S

T E B E O (oqj) OHSai )npui) SHaAINJl OSXNOW

•vp«r>s

SOLUCIÓ DIFERENCIES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Cachito» Director. Enrique Urbizu. Intèrprets: Jorge Perugorría i Amara Carmona. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí, i Rambla, de Sabadell. • Toni és una gitaneta de 16 anys que ha viscut amb la seva àvia fins a la mort d'aquesta. Quan decideix anar a buscar la seva mare, a la qual imagina treballant en un hotel, es troba en un bordell on és a punt de ser violada. Un camioner la res­cata i la porta a Tarifa, on hi ha la seva mare.

«Casino» Director Martin Scorsese. Intèrprets: Robert de Niro, Sharon Stone i Joe Pesci. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. • Ascensió i caiguda del ju­gador Sam Rothstein, que viu una aventura amorosa amb Gin-ger, la qual cosa amenaça la seva amistat amb el seu soci, Nicky Santoro.

«Caza legal» Director Andrew Sipes. Intèrprets: William Baldwin i Cindy Crawford. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Kate McQuean era una ad­vocada de Miami que vivia en-tregada a la seva feina. Ara, és un blanc mòbil per a uns assassins que estan disposats a eliminar-la.

«Cómo conquistar Hollywood» Director Barry Sonnenfeld. Intèrprets: John Travolta i Gené Hackman. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Chili Palmer és un prestador de Miami que ha d'anar a Los Angeles a cobrar un deute de joc del productor de cinema Harry Zimm. Però Chili és un cinèfil maniàtic i, en lloc d'a­pallissar Harry, li ven una idea per a una pel·lícula que podria salvar la seva carrera.

• SANT CUGAT :430.7.t&J&||u

Sant Cugat 4 ToyStocy :.415,6.JÍÍÍKHi?.ÍS

Sessions golfes de dissabte

Pern de m a r * 12.45

Sertkloyí 12.45

Jumanp 1245

LadybWJW 12.15

• RUBÍ

MÀ Palace 1 ToyStory 4.00.6.00,8.00,10.00 dissabte, 12,30

Ratt Patece2 Cachito ; Can legal,

4.30,6.30,8.30,10.20 «ssabte, 1Z30

RuH Palace 3 NuncahaWaflpaxfrant» 4.45,6.45,8.45,10.30 dissabte: 1230

RubíPaiace4 Base Bdadetabesde

4.45,6.45 8.30,10.30

- dissabte, 1230

Rubí Palace 5 Poderosa atexi», 4.30,630,830,10.15

dissabte: 12.30

• SABADELL

Oneart Penadaifltat* Poderosa affotBa Nixon SentidoysensIbJWad

4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 6.00,10.00 5.00,730,10,30 4.00,7.00, W.15

omdmlditsabte, úMmpojKctt 70.45

«Jumanji» Director Joe Johnston. Intèrprets: Robin Williams, Adam Hann-Byrd i Bonnie Hunt. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• El jove Alan Parrish desco­breix per casualitat, el 1969, un tauler de joc anomenat Jumanji, quan només té 12 anys. Alan convenç la seva amiga Sarah per jugar-hi i, de sobte, comen­cen a succeir coses estranyes: Alan és empassat pel tauler.

«Nixon» Director Oliver Stone. Intèrprets: Anthony Hopkins, Joan Alien i Powers Boothe. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

• Film biogràfic sobre Richard Milhous Nixon, que tracta de diferents aspectes de la seva vida pública i privada.

«Nunca hables con extranos» Director Peter Hall. Intèrprets: Rebecca de Mornay i Antonio Banderas.

• SABADELL

Cineart-tres Jumanji 4.00,6.00,8.15,10.30

DlteMtes /' dissafjfe, úffima projecció: 10.45.

Euterpe ToyStory 4.30,6.20,8.10,10.30 Ossó*», úSima projecció: 10.45. Dissabte: 11.00.

Principal Nunca hables con extranos 4.10,6.20,8.25,10.50

Rambla Cachito Multor*sEalitacia

Casi»

ToySiory Como conquistar HoBywood Caza legal Jumanfl PenademuKte Senttdoystnsibilidad Nixon ; , Un tesagfren silencio

4.10,6.20,8.30,10.50 (Horaris per determinar)

• CERDANYOLA

Kursaal 1 ToyStojf 4.30,6.20,8.10,1035

Kursaal 2 Como coaqufetar Hollywood 4.25,6.25,8.25,10.45

Kursaal 3 Casino 4.10,755,10.40

Kursaal 4 Nunca batóes con extranos 4.50,6.45,8.45,10.40

Kursaal 5 Nixon 4.15,6.30,10.15

Kursaal 6 SentirJoyèertsibilidad 5.00,7.40,10.30

Kursaal 7 Poderowafrodita 4.20,7.20,9.10,11.00

Kursal8 Cazatojtf 4.45,6.30,8.15,10.35

Kursal9 Penademuerte 4.10,6.20,8.40,11.00

Kursaal 10 El carien» (y Pablo Neruda) 4.30,6.35,8.40,1050

Kursaal 11 Jumaig 4.40,6.50,8,55,10.55

Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Una psicòloga criminalista, Sarah Taylor, treballa en el cas de Max Cheski, un home acusat de cometre assassinats en sèrie que vol evitar el judici al·legant alienació mental.

«Pena de muerte» Director Tim Robbins. Intèrprets: Susan Sarandon i Sean Penn. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

m Helen és la consellera es­piritual d'un assassí condemnat a mort, i aquest fet la trans­forma en una defensora en con­tra de la pena de mort.

«Sentido y sensibilidad» Director Ang Lee. Intèrprets: Emma Thompson, Alan Rickman, Kate Winslet i Hugh Grant. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

H Elinor i Marianne són dues germanes sense recursos eco­nòmics després que la fortuna del seu pare difunt va passar al seu germanastre, John, que està casat amb Fanny.

«Un testigo en silencio» Director Bruce Beresford. Intèrprets: Linda Hamilton, Richard Dreyfuss i John Lithgow. Sales: Eix Macià, de Sabadell. B Un nen autista és l'únic tes­timoni de l'assassinat dels seus pares. Els policies que inves­tiguen el crim el posen en mans d'un prestigiós metge.

«Toy Story» Director. John Lasseter. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. • Woody és un ninot vestit de cowboy i Buzz Light Year és un sofisticat astronauta. L'arri­bada de Buzz a casa d'Andy, un nen de 6 anys, suposa per a Woody ser relegat com a jo­guina favorita, per la qual cosa es converteixen en rivals. Però les coses s'emboliquen de tal manera que els protagonistes no tenen més remei que fer-se amics per sobreviure en una aventura complicada.

l ï Torreblanca Josep Puig i Cadafa lch . s/n . T. 589 24 8 1

2 5 ( ) p t e s T O T A I .A. I N I !

|&211IS£NT CUGAT ESTRENA ESTRENA

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 1 0 . 0 5 DISSABTE «GOLFA-: 00.45 -13 ANYS

4 . 1 5 - 6 . 1 5 - 8 . 1 5 - 1 0 . 1 5 A P T A

Tots els dissabtes «

2a SETMANA

»

5a SETMANA

SENTID O *- SEN SIB1LID AD

4.15 -7 .05 - 10.00 DISSABTE "GOLFA»: 00.45 - APTA

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 DISSABTE «GOLFA»: 00.45 - APTA

Dissabte 16, a lo» OQ.1S.«OOLFA»: LAPY BIRD en V.O. / Dissabte dia 23 , «QOLFA»: ROJO en V.O.

©CINESR Al itrvii i* l'tlf«ctldor

Q 2J ÍÜ-t ® S § S S ^ a M n a s a m l Taa la ipaass l TJBBaaa·SB· ^^ff^^&^^HS» J 9 H 9 9 R 0 M B R a&glHMHHRMÍ sWe^BBBlRHSt

2 1 port» Dimuwfm

detupeetadiw CrnoettattaSomt

loUvenUari Carmel més

gmufSaayt Accessos

múuuvàlids Canet Joyt

Venia anticipada «Sft PúpSnack

Pagament amb targeta crèdit

34 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de març de 1996

L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 h.£l despertador,

amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.Jít gall del

monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a 9 h.,notícies d'àm­bit general. De lí a 10 h.. la lera edició de l'informatiu Sant Cugat avui. Dirigit i pre­sentat per Xavier Fornells.

—De 10 a 12:45 h.Jíies de ràdio, el magazine. Espais de di­vulgació, entreteniment i par­ticipació. Presentat per Ma-ribel Cavuelas.

—De 12:45 a 13 h„ Amb moll de gust. espai de gastronomia amb Pep Blanes.

—De 13 a 13:30 h.Jant Cugat Avui, l'informatiu.,2ona edi­ció. Edita i presenta Natàlia Linares.

—De 13:30 a 14 h.Mntitats. Di­rigit i presentat per Xavier Casanovas.

—De 14 a IX h.,1 'oi de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín.

—De IS a 21 h.,4/ llom. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 h.,Riff Raff. Música heavy amb Marc Picanvol.

—de 21 a 21:20 h.X esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.

—De 21: 20a 23 h..Sons /estels. Presentat per Pere Pallissa.

—tic 23 a 24h: DillunsL-lc/tu'.vr any, .>/.'. l 'n pro­

grama de Salva Vallvé. Dimarts: I.'eïtrcmi. 1. espai de

cinema de RSC. Dimecres: Hores estrès. Amb

Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané.

Dijous: l'iure a la terra. Pro­grama de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.

Divendres:!•'ulles sense Fronte­res. Presentat per Fatiha i Ha-med Ben Mammou.

—De 24 a 7 h. Música al teu eostat.

—De 7 a 24 h.,cada hora, con­nexions amb Catalunya In­formació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.

• Dissabte —De 8 a 9 h„£/ gall del monestir,

amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Viure a la terra.

(Repetició). —De 10 a 11 h.Jiores extres.

(Repetició). — D ' l l a \2\\.,CameOver.Amb

Xavier Montero. —De 12 a 1.3 \\JLl magatzem.

Amb Oriol Costa i Amanda Sans.

—De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la re­dacció d'esports.

—De 14 a 15 h.,Vallès sense fronteres. (Repetició).

—De 15 a 16 h., Aquells me­ravellosos anysAmb Josep Maria Alvira.

—De 16 a 20 k.Juper DJ, pre­sentat per Xavi Montero.

—ue 20 a 21 h.Jiones vibracions Amb David Villena.

—De 21 a 22 h.Jalmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.

—De 22 a 8 h„ Música al teu eostat.

• Diumenge —De 8 a 9 h.,£/ dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.^sport en

Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.£l racó de

la poesia. Amb Joana Fran­cesca Garcia.

—De 10 a 10:30 h.^rreis. Un programa de Rogeli Padró.

—De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

—De 14:30 a 15 h.Jïsports en marxa, 2ona edició.

—De 15 a 16 b. Aquells me­ravellosos anys.

—De 16 a 20 h.JuperDJ. —De 20 a 21 h.fiones Vibra­

cions. —De 22 a 7 h.. Música al teu

costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a

22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

SANTS

•Divendres 15 —Madrona.

•Dissabte 16 —Heribert.

• Diumenge 17 —Patrici.

• Dilluns 18 —Anselm.

• Dimarts 19 —Josep.

• Dimecres 20 —Ambròs.

• Dijous 21 —Fabiola.

15 D I V E N D R E S

• Sant Cugat

• Dansa —A les 10 de la nit, la com­

panyia Trànsit presenta al Teatre-auditori l'espectacle de dansa El punt de la me­mòria. Trànsit oferirà un as­saig comentat d'aquest mun­tatge a partir de les 4 de la tarda.

• Mira-sol

• Teatre —A les 10 de la nit, el grup

amateur Mira-sol Teatre re­presentarà l'obra L'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, al Casal Cultural de Mira-sol.

16 •Sant Cugat

• Festa de l'Arbre —A les 9 del matí, recepció

i inscripcions dels partici­pants, plantada d'arbres i ac­tuació del grup Pepsicolen al Torrent de Sant Crist.

—A 2/4 de 12 del matí, alli­berament d'una espècie ani­mal, al Torrent de Sant Crist, per part del Centre de Re­cuperació del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat, i ex­hibició de vol de rapinyaires a càrrec del Cim d'Aligues.

—A 2/4 d'l del migdia, par­laments de les autoritats.

—A la 1 del migdia, exhibició

mm mmmúM

Logotip de la Festa de l'Arbre.

Festa de l'Arbre a Sant Cugat

S ant Cugat acull per primera vegada la Festa de l 'Arbre que anualment organitza en una

localitat catalana la Generalitat . La Festa de l 'Arbre es desenvoluparà durant tot el matí de dissabte al Torrent de Sant Crist. Uns 4.500 nens d'arreu de Catalunya participaran en la tradicional plantada d'arbres i gaudiran de la programació d'activitats lúdiques que per pri­mer cop s'ha organitzat. ;R.L.

de castells a càrrec dels Cas­tellers de Sant Coloma i dels Castellers de Cornellà.

—A les 2 del migdia, fi de festa.

• J a m Session — A Ics 10 de la nit. jam session

a l'Espai Jove de la Casa de Cultura.

• «Potaje Pepito» —Al migdia, celebració de la

diada del tradicional «Potaje Pepito» a la seu del Centro Popular Andaluz.

• Valldoreix

•Concert de rock —A 2/4 d'l 1 de la nit, actuació

del urup de rock Acrílik al Casal de Cultura de l'EMD de Valldoreix.

• Rubí

•Concert líric —A les 10 de la nit, concert

de cant líric amb Maria Teixi­dor i Carme Presequer a la Parròquia de Sant Pere.

•Xerrada —A les 6 de la tarda, xerrada

a l'Ateneu sobre El Magreb: present i futur a càrrec de Ab-del Aziz Moutassir, membre de l'Associació Averroes i Valentí Garriga, arabista.

•Teatre —A 2/4 d'11 de la nit, repre­

sentació a El Celler de l'obra Com eb testos a les olles, de Lali Cistaré. interpretada per

Alba Esquius i dirigida per Joan Anguera.

17 D I U M E N G E

• Sant Cugat

• Flama de la llengua catalana —Inscripcions al Club Munta­

nyenc per participar a la XXVII Renovació de la fla­ma de la llengua catalana a Montserrat organitzada per l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.

• Ball per a gent gran —A les 5 de la tarda, ball per

a gent gran al Casal Cultural de Mira-sol.

• Mira-sol

•Teatre —A les 6 de la tarda, el grup

amateur Mira-sol Teatre re­presentarà l'obra L'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra. al Casal Cultural de Mira-sol.

• La Floresta

• Música —A les 7 de la tarda, actuació

del grup Pepe Camacho Trio al bar Dada de la Floresta.

Una escena de Groc-verd-bosc.

Titelles Naip a La Sala

L a Fundació La Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presenta, diumenge a les 12 del

migdia al Teatre Municipal La Sala de Rubí, a la Companyia Titelles Naip i el seu muntatge Groc-verd-bosc. La intenció de l'espectacle és la de mostrar als nens la importància dels boscos en la vida dels éssers vius. L'escenografia representa un fragment d'un bosc imaginari amb tres espais diferenciats. / R.L.

•Rubí

• Sardanes —A les 12 del matí, audició

i concert de sardanes a càrrec de la Cobla Laietana a la plaça Domènech.

•Teatre —A les 7 de la tarda, repre­

sentació a El Celler de l'obra Com els testos a les olles, de Lali Cistaré, interpretada per Alba Esquius i dirigida per Joan Anguera.

• La Xarxa —A les 12 del migdia, La Fun­

dació Xarxa d'Espectacle In­fantil i Juvenil presenta, al teatre municipal La Sala, a la companyia Titelles Naip en el m u n t a t g e Groc-verd-bosc.

19 o i *r*'#?^&

•San t Cugat

•Aula Cultural —A les 8 del vespre, Alfred

Molina, ex-president del Fo­ment del Treball, parlarà a la sala d'actes del Club Mun­tanyenc sobre L'empresa i el món laboral dins del cicle de l'Aula Cultural de l'entitat santeugatenca.

•Rubí

• C u r s d'esperanto —A les 7 de la tarda, curs d'i­

niciació a l'esperanto, a cà­rrec del Grup Josep Anglès, a l'Ateneu.

20 D I M E C R E S

• S a n t Cugat

• Xerrada sobre la diabetis —-A les 7 de la tarda, xerrada

a la Casa de Cultura sobre La diabetis de cada dia. Au-toanàlisi i control a càrrec de Rosa Sauló, doctora del Cen­tre d'Assistència Primària de Sant Cugat.

•La Floresta

•Música —A les 9 de la nit, concert

de Françoise Areno al bar Dada.

21 ü 8

•Sant Cugat

HORARI AUTOBUSOS

• LINtA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

- O M «nata. 1» «orttoc QM9M7.10JI I Üt t0fl****de cada hora fins a les 22.20h.

l'úMm aaisajfliato elawt IÍt0lwV«Jafcart6 daP.GC <fe Sant Cugat

Llittn i. 1a aorflda: 08.50M7.5» I ah W n*«* dècada hora fins a les 2150h.

i el aeuwooTWQutafailacliS daF.GC.de Sant Cugat. > l l a · * « L l a « « * 0 7 . S C M M t o l * » n * i u ^

L'úUfci aawaStiatea al tmmstmgàmmmàiétP.QC. de Sant Cugat.

Wauan»gialltaJa<iy,£atacttMria^ft Tcmbkna.CAP.AíomSahCtitCaaim.Eímiíiml·MUasJan».

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

tlfc»jfct··OTtiok<*Wh«6^ ' 1a9OJtüa:09.16h-09.·«biab16i46mlnutsdecadahofaftisales2Z16h.

U*M«a:06JaM65»iaJ» 28153 n*wte de cao^r<)ra·t»ate822^3h, laiatffcK&MaV&ieJt 23153 m ^

1«aon1teaMBb«^laJa06i3Sri*utsdecaoihoTagníales2Z55h. Iascrtq^t».e6wa3ai8te06i35minutsdeca*hom8níali·22.35h.

Recompti Sant Domènec, CAP, SantFraneeec, Phça CoH, Mercat Ttmbknca, Ettadó «KJ Cotoner, Sanf Domènec

• LÍNIA 3. SANT CUGATLA FLORESTA-LES PLANES

*»F . ^M»temec«.tasorME06.30hq^tnatftce^

- ' ilfa8liua.1aaortdK(>8.oah<M«iyi«l*liaBlniaJjiflM

-MaaaM8»lta««kia.1>»Qrtda:06^0hoM^1iai»^P^PB Bm>omgulF.a^,brTonstttF^C*ntre,Mana^ Centre,Laflora** F.Colom. ,.. « .

i i i ni ^^üfcg^iiaa, T A 3. SANT CUGATRUBI-TERRASSA

-ttae feinera. 1a sortida: 0JMQJX*.25h l als 26 r -OtaaaMaeHetllue. la stxftta: 06.25)) faJsí •«WÜdaa aoVUctonale·ltor·a·a: 06.5», 07.5» f

f4x#fàfqé^%^*è*^

í&k É«w

• A 3. SANT CUGATBARCELONA

•4Me«<elner».1asorSdtt06.1S-Q5.«lata«BÉ^^ ^Saaa»)»e*1asortkte05.16<)5.40i06.10hlelí10«*«i*flilaj!mjh·ali ' -4ltmwK*ile«eus.1asor&]*07.l0hla)^ — • -Soradee addWonate a Cerdanyola: 22.40b I2&ag| flWjEft. 2J.08M

T A 3. BARCELONASANTCUGAT

.1asorSofcOS.45late15i45nÉ1M» . 1a sorfcte 06.45 i ate 45 minuta '

-OtameogM lfeaMua.1aeot1idK GB/tthiaft -SorWee adcflclonaJa • Cerdanyola: 22.1» Qmr$.

§te»21,45h. twnfn atea 2f.48h.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de març de 1996 A P U N T S 35

L'AGENDA

• M ú s i c a —A 2/4 de 12 de la nit, concert

a càrrec del grup Riders al Cafè de Belgrado.

LA SALA

•Rub í —El dia 23 de març a 2/4 de

10 de la nit, III Mostra de Teatre d'Humor Internacio­nal amb Buffo de Howard Butten i Benvinguda de Johnny Melville. A 1/4 de 12 de la nit actuarà Txo Titeres amb el muntatge RE9N.

—El dia 24 de març a les 6 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacio­nal amb Avui és un bon dia per... de Caroline Dream, Buffo de Howard Butten i RE9N de Txo Titeres.

TEATRE-AUDÏTORI

• S a n t Cugat —El divendres 22 de març a

les 10 del vespre, represen­tació de l'obra Galileo Galiiei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

—El diumenge 24 de març a les 12 del migdia, La Fun­dació La Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presenta, al Teatre-auditori, a la Compa­nyia ínfima La Puça i el seu muntatge Feste-te la festa.

ALTRES ACTIVITATS

•San t Cugat

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les ac­tivitats del cor inclouen con­certs, sortides de cap de set­mana i tallers complementa-

• Centre Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió

corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscrip­cions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organit­zació: AEEA L'Esplai i Ajun­tament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,

de costura, manualitats, gim­nàstica de manteniment i pin­tura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. In­formació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organit­zació: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

• Casal Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura,

plàstica, ceràmica, costura, li­teratura, còmics i veu i in-

FARMÀCIES DE TORN

Dia Poble Farmàcia (adreça)

TELÈFONS

SERVEIS SERVEIS 1 SantCugat Moral (Sta. Teresa, 40) 6753344

' Cerdanyola Torrerts(C/Diagonal, 34) 5803904

'-• Rubí Pamla(Xflrcavins,7)

? Montcada Dur» (RWa Montcada, 37) 5751543

ï Papiol A.V»(A».Genera«at,35) 6683967

1 SantCugat Forn* {C^Manal Farrés, 95) 6740512

H Cerdanyola fttfteftr.C*iunya,5l) 5809700

: Rubf 8atal*ÍC/Franc8scMadà,23) 6990430

í Montcada MiJ»*ur»nao) $645904

í Papiol A.VHÍAV. Genera** 35) 6683967

• SantCugat Domèr«íi(PQ, Sant Magí, 50) 6743353

J Cerdanyola UfcfÇ/Aftrm.16) 6924708

ü Ruw Sara fitfmam Mada, 86) 6991343

= Montcada \fla{C/*|B»l,2D) 6845904

i PapW A.V&|fe0anMBfc*,3S) 6683967

• SantCugat üamsmm. Marta, 27) «741531

i Cerdanyola *^t* Ww^^K flK/^ap ^ W P J ^ P | •••y 1923184

'-. Rubf F«l(CíSantJorel,25) 6990291 • tAyi|| min PardoíC/Maata,2) 5642139

• Papiol A.\*{tor.G8nera8tó,35) 6683967

• SantCugat CtMlfj%0lptilaeÍD,6) 6740364

\ ( * * * * OKfegfef tgar«nM7) 5807859

" Rubf Tones ÍFfc De l ee Tortes, afri) 6991072

; Montcada ' * ^ M T W r f l l * 7 6641645

i Papiol A.Vtt(rW.$anaratat,35) 868.3167

1 SantCugat HtoraCCfrjr,*li*>,l) 6740430

\ Csrdanyota Ordis (Av .A ipn*» , 17) 5807859

ï Rubi Rufepra.Saba*ií,95) 6995012

- Montcada E. Relat (Av. Catalunya, 55)

i Pana A.VK(rW.QansraRat.36) 6683967

• SantCugat Sataort (C/ Santago RusMot, 38) 6740645

j Centanyola Seta(C/rararia,12) 6818901

: - N M vTa<^M»Rubtó00O) 6991301

! Montcada Puigfercagul (BocOrquHa, 8)

1 ftpkri A.Vtt(M.6anaralat,3S) 6683967

H SantCugat Teixidó (r%fa. Del Celar, 97) 6747749

J Cardanyola Aivmx (Gtferin Urtoentro) 6926721

= Rubf rtoca(Av. Barcelona, 55) 6990953

3 Montcada J. Relat (CV Major, 89) 5841481

i Papiol A.W(A*Generaltat ,35) 6683967

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

terpretació. Sessions de con­tes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

•Casa de Cultura —Balls de saló i taller de ma­

nualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82.

•Casal de Cultura de Valldo­reix —Cursos de balls de saló per

a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99.

•Ateneu Santcugatenc —Curs-taller de dibuix i pintura

a càrrec d'Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, Curs de modelatge i escultura a càrrec d'E. Llopart i filatèlia i numismàtica tots els dijous. Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08.

•Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta —Curs de balls de saló, ioga,

karaoke i Cafè Literari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674

Ajuntament 589 22 88

Ambulatori Us Planes 6755105

Bombers Befeúerra 692 80 80

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubi 6998080

CAP 5691122

CAP urgències 5694455

Casa de Cultura $891382

Casal Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Cent/e Cívic La Floresta 5890847

Centre Cívic UsPtanes , 6755105

Centre Cultural Mra-sol .5692018

Cinemes SI CuoaJjHwer.) 5890941

Correus 6747096

Creu Roja SantCugat 6741234

Creu Roja VaSdorei» 6742459

Dispensari La Floresta 6747615

Effi.Murtfp8JdescemraR. 6742719

ENHER Rubí 6991892

FECSA (ataoctó al oiM)

FECSA (avaries)

909913131

900212323

FFCC 674 « 3 4

Funerària 8740525

G. Oví (Mra-sol) 6742379

«senda 5891155

Jutjat '8746696

Oficina Municipal La Horesta $890847

Parròquia St Pere Octavià 6741163

Parròquia Les Planes 947503

Parròquia VafcJoretx 6740589

Piscina MuricçeJ Vsfttonw 8754055

Cuerr» Nacional de Poft* ,67478 58

Urgències 091

PofciaMunidpaiProt.CMI 092

W . Municipal (Valldoreix) 906795125

Comissari», (le Policia «747612

Taxrs (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5694422

Repsol-Buti 8741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5696021

78 33.

• Rubi

• Balls de saló —Cada dissabte i diumenge, el

Casino organitza balls de saló a partir de les 9 del vespre.

• I Concurs de contes —El Casal de la Gent Gran

de Rubí organitza el primer concurs literari de contes adreçat a escolars fins a 8è d'EGB i a persones de 14 a 99 anys en una segona mo­dalitat. Els treballs hauran de ser presentats al Casal fins

Valldoreix (parada) 6741111

Grua 6743371

Aigües La Floresta 6742089

AAPPiWlSra-sol 6742018

AAW verga Carme Mira-sol 6741003

AAW8antJoenMn>sol 6747103

AAPPIWVaMorarx 6742197

AAPPiVVC. Montserrat Val. 6742105

AAPPWCanMafoVsJ. 6745049

AA Prop, IVèhs La Horesta 6742089

MW/UguatongaURor. 6745129

Ass. Consumidors 2884567

DNipaprèvte) 5693080

Greenjjesee (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212

H. val «Hebreu 4272006

H.SrrtJoandeDéu 2634000

Ltaíst Coronaria 2461040

Tst.*r£»p»r«rica 4144848

Informació Canteres 2042247

Informació Aercport 478 60 00

Informació REtffE 4900202

Inknaacro Port. 3186750

QMC 5893188

Folcttc Twrebtanca 5891732

PROMUSA 5891732

| ENTITATS ASDI 6753503

Arxiu G s * 6742570

Casal <fA* SC 5691638

UardfAvb Parròquia 5890598

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la LW6 6741006

Esbart Sant Cugat 6752652

EITotSantCuoat 6748661

Giup Sup. Immigrants 6749314

Ràdio Sant Cugat 6755959

TelevSstt Sant Cugat 5895366

Els 4 Cantons 5896282

al proper 8 d'abril.

;EXPOSIÉW!S^

•San t Cugat

•F i ra r t —Firart. Exposicions el lr i 3r

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició

r e t r o s p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural.

• Sales privades

• Mercantic —Fira permanent d'art i an­

tiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de set­mana. Telèfon: 674 49 50.

•Galeria Canals —De l'I al 31 de març, pintures

i tapissos Josep Grau-Garri­ga-

•Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres

de Lluís Ribas, al carrer Go-rina, 6.

•Estudi Ferran Martí —Exposició permanent d'obres

de Ferran Martínez, al carrer Gorina, 6.

•Sa la Rusinol —Fins el 19 de març, exposició

del pintor Josep Moscardó.

• E l Celler —Del 14 al 28 de març, ex­

posició de Lolo Gómez a El Celler de Rubí. Sota el títol de Rdo. de recuerdos Gómez presenta una mostra d'objec­tes transformats.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta tots els

dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon: 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Flo­resta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Te­lèfon: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Centre Cultural. Oberta tots

els matins de dimarts a di­vendres d' l i a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de

5 a 9. Telèfon:674 53 96

•Arxiu Municipal de Sant Cu­gat —A l'Arxiu Nacional de Ca­

talunya. Telèfon d'informa­ció: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8.

•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari

feiners: de 4 a 9. Dijous i dissabtes: de 10 a 2. Telèfon: 588 72 71.

ESCLEROSI MÚLTIPLE.

MALALTIA ENIGMA

L'esclerosi múltiple és una malaltia del sistema nerviós, invalidant i progressiva, que a l'Estat

Espanyol afecta 30.000 persones, El seu origen és un enigma

que tu ens pots ajudar a resoldre.

Tels. 93-2017519

93-2017470 Inca i t'injornürm C/ Calaf, 19, pral. 2a

08021 Barcelona

Si creus en la

Humanitat,

ajuda aquells que

lluiten asrsjsii pels seus drets.

~// „l CKkACIUl DISM-Sl PRESSUPOSTOS

VNJJO*^ ^T~^B SENSE COMPROMÍS

JOIERS- TALLERS PROPIS

OCTAVIO SARDA

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

-*&*• !fe ^BREITUNG Hamilton

K MEGA A KRONOS «JUNCHANS moutf;±c ro l1

^Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Citrat

$£r9& Serveí

* ( j f # ) * Gratuït o nSuí* Domicili

Mercat Pere San, 120 5891448

Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89

33C32 01250

33034'G1249Í

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA R1COMÀ Ensenyament, sorteig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

36 ELSHCANTONS Sui ( ugíil dd ViHès: G Xerric 5 * 589 62 SI

-.jfcwS Divendres, 15 de març de 19%

L A M E M Ò R I A L A C O L U M N A

Enterrament del rei Carnestoltes de l'antic carnaval de Reus. Antigament, tant el carnestoltes com els quatre dijous anteriors a la Quaresma eren molt celebrats als

pobles de Catalunya. Foto: ELS 4 CANTONS.

Aquells carnestoltes TOMÀS GRAU i GARRIGA

Sembla que aquests últims anys. el carnestoltes torna a arrelar als nostres cos­tums, però hi ha hagut tota una sèrie d'anys que, si us plau o per força, se

n'havia perdut la tradició. Us explicaré la manera com se

celebrava en un poble de mun­tanya no fa pas massa anys, puix eren uns costums tradicionals molt estesos per les contrades del nostre país.

Hi havia quatre dijous abans de Quaresma que es feien unes fes­tes prou populars entre la gent dels pobles; sense gaires despeses feien entre ells uns festeigs prou moguts amb menjars i ballades, abans d'entrar en el període de Quaresma.

El primer dijous l'anomenaven «dels amics»; quan es trobaven amics pel poble s'escometien amb paraules com ara: «Ei, avui és el dijous dels amics, així que ja em pots convidar.» Però la majoria

de les vegades això no passava d'aquí, o sinó la despesa d'una beguda no era gaire despesa.

Els dos dijous següents, ano­menats «de comares» i «de com­pares», durant els quals hi havia hagut padrins durant l'any, es feien regals mútuament.

Avui, d'aquestes tra­dicions, poques en que­den. Però no hi falta el s eu d i n a r , un xic ex t raord inar i i amb alguna vetllada entre el jovent. Ant igament , mentre les noies filaven (poca feina deur ien fer), els nois jugaven a cartes o bé feien cants de corrandes satíriques a la vora del foc. Però aquestes vetlles sempre s'acabaven igual, com és habitual entre el jovent, enjogassats i gastant-se brometes entre ells.

Quant al dijous gras o llarder,

«Després de sopar es feien les coques de greix,

les quals s'anomenaven

així perquè en la seva ebboració

se substituïa l'aigua per brou»

se celebrava amb un dinar més festiu, encara que el dia fos fei­ner. Tothom havia de beure vi, encara que el tingués prohibit per alguna raó o altra. Les noies, en

colles, sortien al camp i, quan trobaven un jove treballant, li desfeien i escampaven els estris. Després de sopar es feien coques de greix, anomenades així perquè en la seva elaboració se substituïa l'aigua pel brou. Aquestes coques es menjaven amb trinxat de botifarra, llonganissa i cansalada viada.

La gresca de carnes-:H§p toltes començava el diu­

menge, amb les disfres­ses de costum de poble. Els homes es vestien de dona i a l'in­revés, aquestes, segurament, per anar-se entrenant a portar els pantalons de l'home. A la tarda i a la nit s'organitzaven saraus en

cases particulars, amb molta gres­ca, ja que aquests balls durarien els dos jorns següents.

En aquests poblets, les carotes, les serpentines i el confeti nor­malment no es coneixien; per suplir-ho, es posaven la cara embetumada amb la neu que sempre hi havia per aquestes dates.

S'ha perdut el mal costum d'a­vergonyir les donze l les que havien menyspreat algun preten­dent, les lligaven dalt d'una some­ra i les passejaven pel poble.

I quan arribava el dimecres de cendra, de bon matí, el jovent sortia a fer el ninot de carnes­toltes. Omplien de palla roba de pagès o de pastor i es constituïa el tribunal per jutjar l'esbojarrat ninot, el qual era condemnat a la seva crema al mig de la plaça del poble, acabant-se així, a mit­janit, tota la disbauxa organitzada pel poble, principalment per la fadrinalla.

Woody Alien EMMANUEL CUYÀS

•

W oody Alien s'esforça, en cada pel·lícula que fa, a retratar els tics diversos de l'home contemporani,

amb tots els seus complexos, con­tradiccions i insatisfaccions. Se'n sortiria molt millor si en comptes de fer dues o tres pel·lícules a l'any, en fes una cada dos anys de molt més rumiada i gosés aprofundir més en les històries que explica. Penso per exemple en Zelig, una pel·lícula que Alien va fer fa una colla d'anys. Zelig és la història d'un homenet amb pocs atributs que, com si fos un animal d'aquells que canvien de pell, es transforma segons la cir­cumstància en què es troba: si parla amb algú que diu blanc, ell diu blanc; si l'altre diu negre, ell també diu negre. La seva persona és tan mal·leable que s'engreixa quan parla amb un gras i s'aprima si s'acosta a un gaig. Un dia passa per davant d'un míting de Hitler i, fatalment, es fa hitlerià. Tots som Zelig en més o menys mesu­ra, tots som un altre segons a qui ens acostem, tots som uns gallines a qui ens fa por dir no i portar la contrària, sobretot la contrària històrica. I si Zelig, en comptes de ser una pel·lícula feta i deixada estar com totes les d'Alien fos una pel·lícula més forta, més èpi­ca, avui parlaríem del complex de Zelig com parlem del complex d'Edip o del d'inferioritat.

Woody Alien va passar per Barcelona l'altre dia tocant el cla­rinet, i dues mil persones, com si en comptes del clarinet fos un fla­biol i en comptes de Woody Alien fos el flautista d'Hamelin, es van acostar al Palau de la Música, on no havien posat mai els peus, per fer una cosa tan curiosa com veu­re sonar un intrument i riure les gràcies de l'instrumentista pel sol fet de dir-se Woody Alien i fer pel·lícules que els savis de Bar­celona troben genials. Segons les cròniques, Alien toca com tants i no va fer cap gràcia. Però el públic el va aplaudir com a un virtuós i li va riure les dues parau­les educades que va dir. L'Alien retratista de les flaqueses de l'ho­me d'avui va fer aquell dia la seva millor pel·lícula: va retratar el mimetisme i la mitomania de la intel·lectualitat barcelonina com ningú no ho feia des de fa anys i va afegir un capítol més a Zelig, que havia quedat curta.

E N T I T A T S Les entitats santeugatenques tenen un espai a la ràdio. Una entrevista diària amb els representants de les entitats i asso­ciacions locals per donar-se a conèixer, per explicar els nous projec­tes, per promoure els santeugatencs a participar de les seves activi­tats. Cada migdia Xavier Miralles dóna la paraula a les entitats.

ENTITATS: De dilluns a divendres de 13.30 a 14h a

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM I