Bktaiíkts JJ ,b mq f/d JOv<> EIS 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

AU*. 329 Any i / /

225 ptss.

Sumari

La població de Sani (Jugat ha crescut en 18.502 habitants els

darrers deu anys Pàgines 3a6

GilJ i P P eviten que prosperi el Pia

Estratègic proposat pel PSC-PSOE

Pàgina 9

Aprovació inicial del projecte de

l'aparcament de la plaça de Lluís Millet

Pàgina 16

Porcel presenta el seu darrer llibre a Sant (Jugat en un acte d'ELS 4 CANTONS

Pàtina 20

L'Ajuntament i la Coordinadora

d'Entitats Esportives, més a prop

Púgiu,, 2S

Ei.s 4 CANTONS i Petit Format SL convoquen

una nova edició de Mercart a l'Esbart

Pàgina 3$

EIS 4 CANTONS et "diari" de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per TflUCA I

INfORMA-Tt'H (l'any)

1CLSQ0 Mes. TEL 93 589 62 82

Llum verda a la ciutat esportiva

La nova zona espo/riva, VAjuntament i un hotel es construiran a f actual camp de futbol F: KL>

Editori/ili pàgina 16

Recoder vol que el Projecte Educatiu de Ciutat sigui com més participatiu millor

I!alcalde presenta el projecte* que es podria implantar el juny del 2001

Opinió i pàgina 18

•

C A T A L O N I A CONEIXEU-NOS, C E R À M I C ESTEM AL VOSTRE

SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

HORARI dl. ndv. d e 8 a l 3 h

• d* I5O20K

i d « l ó o 2 0 h

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per

a la construcció

• Ceràmica • Sani tar is • A ixetes • Mobles de bany • Accessoris

EXPOVENDES: .™„- 0(0. Soni Cugat, km 3. Cerdanyola del Vofiés W. 93 580 15 00 Bueno* Mel , 25. Barcelona Tel 93 4) 9 08 46 Rocafort, 112. Barcelona W 93 426 00 08

GARRIGA

Taller, fabricació pròpia

Exposició i vencia C. Xerric, 2

fPl.fljuntamení) Te) / Fax 93 675 29 02

Ofïciines i exposició

Cita. Cerdanyola, 67-71 TaUFaJ(93 589 18 78

08190 Sant Cugat del Vallès

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

TEATRE i / n i Í >p as d ÇjB | | | | p f f ;|f: í

-li- lt

LECCIONES MUSICOILÓGICAS

nií

Sabia que una fuita, a més d'un forat a les canonades és una forma musical? Que una sotana pot ser motiu d'un dol sense pistoles ni espases? Que fins i tot la comèdia musical més avorrida pot ser... divertida? Que la música pop està plena d'artistes meravel losos

I fins que surten a escena? 11 ' " M " " 1 • • • min y i . i i

Sens dubte que ni el coneixia ni li interessa, però d'alguna manera hem de convidar-lo a aquest espectacle. Per a vostè, que no diferencia els Tres moments musicals, OP. 1 de Kavalisquieri de las Tres hojitas madre tiene el arbolé, aquesta lliçó de música, societat i humor, selecta, hilarant i intel·ligent.

LI HO POSEM FÀCIL: LA TROVA

" " " " • • « i W"1 nií·nmin ijiiiii 1111411

G r u p d e teatre

ESPIRAL A l Casal Cultural de Valldoreix

Diumenge 2 d'abril, a les 19 h

"La Trova són, ante todo, un derroche de frescura, humor e inteligencia"

"Es un qrupo valiente que sabé enfrentarse a las dificultades de la composición de la música original, a (a puesta en escena, a los registros teatrales y, lo mús difícil, a hacer reir , con todos estos ingredfentes (...)" (Dlario de Navarra)

"Lo suyo es una realidad que apunta muy lejos" (Dlario de Noticias)

31 de març , a les 0.30 h

SALA MUNTANER c/ Muntaner, 4. BCN

produït per FILA

93 451 57 52

recomanat per KI > li IAí>T< >.\S

G R A T I S P E R A L S P R I M E R S S U B S C R I P T O R S Q U E F A C I N L A R E S E R V A

« ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 . de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS4CANT0P©

^ ^ ^ ^ am El tema de la

hetmana Divendres, 24 f/e mtur del 2000

P a d r ó

20 .000 ciutadans més des de 1991 Durant el darrer any la població s'ha incrementat amb 3.195 persones

La població de Sant Cugat s'ha incrementat en prop de 20.000 per­

sones al llarg dels darrers deu anys. Segons el apdró muncipial, la ciu­

tat ha passat 38.937 habitants que tenia a l'any 1991 a un total de

57.818. Aquestes dades de població posen de manifest que hi ha mol­

tes persones que escullen la nostra ciutat com a lloc per viure-hi. I és

que malgrat l'elevat índex de natalitat del muncipi, la majoria de nou-

vinguts són parelles joves que vénen sobretot de Barcelona però tam­

bé de I' estranger i que busquen la qualitat de vida de Sant Cugat.

ESTER CASTANYER

-SantCugat-

El nombre d'habitants de Sant Cugat ha augmentat en prop de vint mil persones en els darrers deu anys. Aquesta xifra, que evidencia el fort creixement de la ciutat, és vista com a molt positiva per l'al­calde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ja que significa que la gent vol ve­nir a viure al nostre municipi.

Segons les dades del darrer padró municipal, corresponent al gener del 2000, el ritme de creixement de la nostra ciutat va ser d'un 5.8 per cent durant els darrers dotze mesos i la població ha passat de 54.157 habitants l'any 1998 a 57.818 a principis d'aquest any. En total. han estat 5.195 persones que han arribat a Sant Cugat, i la gran ma­joria corresponen a immigrants pro-vinents de Barcelona i rodalia o de l'estranger. Aquest creixement, però, es va iniciar ja fa uns anys, ja que la població de Sant Cugat ha augmentat cjuasi en vint mil habi­tants respecte de l'any 1991. Per

l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Re­coder, aquest increment és una cla­ra mostra que Sant Cugat és una ciutat que ofereix qualitat de vida: "La millor mostra que hem de ser optimistes amb el que tenim és que la gent ve a viure aquí a Sant Cu­gat. El nostre compromís és el de seguir treballant per mantenir aquesta qualitat de vida". En aquest sentit, Recoder reconeix que un dels principals problemes que pateix avui en dia la nostra ciu­tat és el dels serveis ja que, segons explica, "els serveis han quedat curts i la nostra prioritat és dotar Sant Cugat de les infraestructures que calen". Entre altres necessi­tats, Recoder ha destacat la sani­tat, les escoles bressol, els equipa­ments esportius i la urbanització dels districtes.

D'altra banda, i en relació amb les dades del padró municipal, Re­coder ha recordat també que el crei­xement és una cosa que es pot con­trolar relativament ja que Sant Cugat no té un Pla General Me­tropolità propi sinó que depèn de

Sant Cugat va rebre durant l'any passat més de 3.000 nous habitants FOTO- XWI [..\RR0SA

aquest sostre de població i que, tot Lluís Recoder ha afegit el revulsiu l'àrea metropolitana de Barcelona, amb un PGM que va ser fet l'any 1976 i que preveia un sostre edifi­cable de prop de 200.000 habitants per a la nostra ciutat. Lluís Recoder

Recoder: "La millor mostra que hem de ser

positius amb el que tenim és que la gent

ve a viure aquí'

ha destacat que des de fa uns quants anys s'ha estat duent a ter­me una política destinada a reduir

i que no es pot determinar amb exactitud quin serà, segons Reco­der, com a mimin estarà uns 100.000 habitants per sota del que preveia el PGM. Lna de les políti­ques plantejades per l'actual equip de govern és precisament la de fo­mentar la instal·lació d'oficines i serveis terciaris a les zones que en­cara queden per construir. "Això ens ha de permetre tenir una ciu­tat més equilibrada fiscalment", co­menta Recoder "Sant Cugat és una ciutat molt cara de mantenir, i hem de pensar que la instal·lació d'ofi­cines suposa menys ciutadans de­mandants de serveis i que en can­vi paguen impostos com l'IAE".

que suposaria l'ubicació de l'esta­ció del Tren de Gran Velocitat a la nostra ciutat, ja que probablement afavorirà l'increment d'empreses i serveis terciaris a Sant Cugat.

L'alcalde també fa una valoració molt positiva de l'índex de natali­tat registrat al municipi -792 nai­xements l'any passat- ja que con­trasta fortament amb la resta de poblacions catalanes. "Al país te­nim un gran envelliment de la po­blació que afecta moltes coses, i això em sembla preocupant. Els nous habitants de Sant Cugat són majoritàriament parelles joves amb edat de tenir fills i que vénen aquí buscant més qualitat de vida".

Evolució de la població des del 1960 • habilam.s

1460 1970 1975 1981 1986 1990 1995 2000 Anys

UNA EXPOSICIÓ DE CAIXES FORTES ADEQUADES A CA0A NECESSITAT

Av. Lluis Companys, 50 (Abans Alfons Sata) Tel. 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Setmana Q S /CANTONS Divendres. 24 de marr del 3000

La d i s t r i b u c i ó

Mira-sol és el districte que més ha crescut durant Pany 1 9 9 9

A la resta de barris del municipi el creixement ha estat força regular

E.C. - Sant Cugat -

F.l centre tic Sant Cugat con­tinua sent la zona on es con­centren la major part d 'habi­tants del municipi.

Segons les dades del darrer padró municipal, corresponent a principis de gener del 2000, el c e n t r e acul l un to ta l de 42.054 habitants, el cpie signi­fica cl 72 per cent de la pobla­ció actual. La resta dels habi­tants es reparteixen entre els 4 districtes, especialment a Vall­dore ix - q u e compta a m b el 10,13 per cent de la població-i Mira-sol, on es concen t r en un 9,6 per cent dels habitants de l m u n i c i p i . P r e c i s a m e n t aquest districte és el que ha exper imen ta t un c re ixement m é s d e s t a c a t en e ls da r re r s dotze mesos, ja que, segons ha explicat el t inent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Ferrés, "a Mira-sol hi ha un parell de sectors de nou desenvolupa­ment al voltant de l'Arxiu Na­cional de Catalunya que estan atraient força població". Fe ­rrés ha afegit també que la pre­visió de nous habi tatges a la zona fa pensar que aquest con­tinuarà sent un dels districtes q u e m é s c r e i x e r à d u r a n t aquest proper any. Pel que fa a la resta de districtes de Sant Cugat, la Floresta ocupa la ter­cera posició, amb un 5,72 per

El parc Central és una <lt /<> zones que

cent dels habitants, i per útlim, les P lanes acull un 1,77 per cent de la població. Per a Jor­di Ferrés, el fet que aquestes zones tinguin menys densitat de població obeeix principal­ment al fet que tenen menys quant i ta t de superfície habi­table, ja que són districtes que, per la seva ubicació, disposen d'una àmplia zona de bosc que no és urbanitzable. Ferrés ha afegit també que . en general, du ran t aqu es t any passat el creixement de tot el municipi ha estat força regular i propor­cional tant al cent re com en cada un dels districtes.

Pel que fa a la d i s t r ibuc ió dels nous habitants que s'han

més ha t test ut en els darrers mesos /•. /•,./-.

instal·lat al centre de Sant Cu­gat, els barris que han rebut un increment de població més destacat han estat els barris de creació més recent com ara el parc Central , que acull el 7,9 per cent dels habitants de Sant Cugat, o Coll Fava, on es con­centra el 7,8 per cent de la po­blació. També Torre Blanca ha estat una de les zones que més han crescut en el darrer any. C o n t r à r i a m e n t , a lguns dels sectors menys poblats de la nostra ciutat corresponen a les zones tan tradicionals com la zona de Santa Maria i la plaça Doctor Galtes, o la zona com­presa per l'avinguda Lluís Co­rn anvs.

La p r o c e d è n c i a

Sant Cugat va rebre Pany passat prop de

4 . 0 0 0 nou vinguts E.C.

- Sant Cugat -

Sant Cugat va rebre l'any pas­sat prop de quatre mil immi­grants, provinents sobretot de la ciutat de Barcelona i d'altres mu­nicipis del voltant, però també de l 'es tranger .D'al t ra banda, 1.348 persones van donar-se de baixa del padró, fet que situa el nombre de nouvinguts en 2.588 persones.

Barcelona és una de les princi­pals ciutats d'origen de les per­sones que es traslladen a viure a Sant Cugat. De les prop de qua­tre mil persones que van donar-se d'alta al padró municipal du­rant l 'any passat, unes 1.900 provenen de la ciutat comtal. Una de les raons principals d'aquest fenomen és la qualitat de vida que ofereix Sant Cugat i que, se­gons el tinent d'alcalde de Ser­veis Interns, Jordi Ferrés, "con­trasta amb la pèrdua de qualitat de vida que està patint Barcelo­na". A banda de Barcelona, però, Sant Cugat acull també un gran nombre de persones procedents dels municipis del voltant, com ara Rubí, Cerdanyola, Sabadell o Terrassa. En aquest sentit, Fe­rrés destaca que Sant Cugat és una ciutat atractiva per diversos motius: d'una banda, perquè la nostra ciutat ofereix una bona qualitat de vida, moltes vegades superior a la d'altres municipis, i de l'altra perquè està molt ben

situada per la seva proximitat amb Barcelona i amb les princi­pals vies de comunicació del país i perquè ofereix un model de ciu­tat equilibrat. Fn aquest sentit, Ferrés destaca que "Sant ( 'ugat resulta una ciutat atractiva per a moltes persones que quan volen canviar de residència prefereixen aquesta ciutat".

Pel que fa a la procedència dels immigrants que arriben a Sant Cugat cal destacar també l'ele­vat nombre d'estrangers que acull la nostra ciutat. Actualment, el percentatge de població estran­gera es correspon a aun 5 per cent del total dels habitants, fet que significa que Sant Cugat es troba dos punts per sobre de la mitja­na catalana. Una bona part d'a­questa població procedeix de paï­sos de la Unió Europea, sobretot d'Alemanya i del Regne l 'ni t , mentre que la resta provenen de països com ara els Estats l Tnirs, el Marroc, Argentina o Colòmbia. "A Sant Cugat ens trobem amb una mescla molt heterogènia de persones que vénen de molts llocs diferents i que fan d'aques­ta ciutat una ciutat molt cosmo­polita per la mida que té", co­menta Ferrés, "crec que és molt positiu, i que aquest ha de ser un punt fort de Sant Cugat, ja que això suposa una mescla de cul­tures, de procedències i de for­mes d'entendre la vida que afa­voreixen una interrelació i una adaptació al nostre municipi".

Les xifres de la població actual de Sant Cugat

45.000 ,_

Població total

Homes

Dones

CENTRE VALLDOREIX MIRASOL LA FLORESTA LES PLANES

US4CANI10NS Divendres, 24 de mare del 2000 Setmana

E n t r e v i s t a

J, A, Módenes. Professor de Demografia UAB

"Sant Cugat té una població més jove que la majoria de Catalunya"

E.C.

Les dades del darrer padró munici­pal posen de manifest que Sant Cu­gat va rebre més de 3.000 persones al llarg de l'any passat. Pel professor de Demografia de la UAB, Juan An-tonio Módenes, la proximitat amb Barcelona i el fet que Sant Cugat ofe­reixi un tipus d'habitatges de qualitat són alguns dels factors que expliquen aquesta immigració cap a la nostra ciutat.

- Com valora el creixement de Sant Cugat?

- Crec que és un creixement més o menys normal perquè és un munici­pi que ofereix sòl urbanitzable i s'es­tan construint molts habitatges que atrauen gent de fora. Aquest procés és força normal dins el que és l'àrea me­tropolitana de Barcelona, on estan creixent les ciutats perifèriques, ja que les famílies joves busquen habi­tatges de nova construcció que no tro­ben a Barcelona o que troben a uns preus més elevats. La principal cau­sa de creixement de Sant Cugat és aquesta immigració.

- Aquest nivell de nouvinguts és equiparable al d'altres poblacions de l'entorn?

- A Sant Cugat hi ha un nivell d'im­migrants una mica superior a la mit­jana catalana, però no se surt del què és normaLLa principal diferècnia és la procedència, ja que a banda de la gent de Barcelona i voltants, la majoria dels immigrants són de la UE, i això tor­na a venir donat pel tipus d'habitat-

"La principal causa de

creixement és la

immigració"

ge que s'està construint: la gent que ve són professionals joves que poden instal·lar-se aquí. En aquest sentit, Sant Cugat s'assemblaria a poblacions com ara Sitges, Sant Just Desvern., o Matadepera, que també ofereixen ha­bitatge de qualitat. .

- Quin és l'origen d'això? - Això ve de fa uns vint anys, quan

es va començar a produir una des­

centralització de la població de les ciutats cap a zones més perifèriques. Van sorgir diferents municipis que oferien habitatge a sectors socials di­ferents. L'origen d'aquesta descen­tralització l'hem de buscar en el fet que Barcelona no podia oferir habi­tatge a tota la gent jove que co­mençava a independitzar-se dels pa­res. Es tractava de gent nascuda a la dècada dels 60 i tant el centre com els voltants ja estaven construïts i els joves no podien trobar habitatge. Des­prés, als 80 hi va haver un increment de preus que també va afavorir a aquest procés.

- L'any passat van haver-hi quasi 800 naixements a Sant Cugat.Com es valora aquesta dada?

- Això depèn de l'estructura per edats de la població. Sant Cugat té una estructura més jove que la ma­joria de poblacions de Catalunya, i això es deu precisament a la immi­gració, ja que la gent que va a Sant Cugat solen ser persones joves que tenen espai i que tenen resolt el tema laboral i estan en un marc millor que a la resta de Catalunya. A Sant Cu­gat el volum de naixements és ele-

Utta de les coses que es busquen a Sant Cugat són els habitatgs de qualitat F: X. L.

vat i hi ha poques defuncions. — Hi ha molta diferència amb la

resta de poblacions catalanes? - Barcelona, per exemple, té una es­

tructura de població molt més vella. El pincés de l'estructura migratòria de l'àrea metropolitana és el de pa­relles joves que marxen del centre cap a municipis perifèrics, i és clar, aquestes parelles són les candidates a tenir fills. A Catalunya ara el creixe­ment està estancat perquè la taxa de natalitat encara és molt baixa i la im­migració és molt minsa. Sembla que la fecunditat hauria de pujar ja que hi ha una bona conjuntura econòmi­ca, però haurem d'esperar per veure què passa.

- Com preveu el creixement de

Sant Cugat? - El creixement de Sant Cugat

depèn de la quantitat d'habitatges que puguin construir, però és evident que el ritme de creixement actual no es podrà mantenir indefinidament perquè al final s'acabarà l'espai dis­ponible. Als darrers anys s'està cons­truint molt perquè els habitatges es venen, i per tant, s'està utilitzant molt sòl. El límit d'aquest procés no es pot determinar però no crec que estigui gaire lluny. Sant Cugat arribarà a un punt de saturació però mai serà el ma­teix punt de saturació que a Barcelo­na o a d'altres municipis del voltant, perquè a Sant Cugat hi ha diversos espais on no pot construir-se, com la Serra de Collserola.

Griful Oil. Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a c i o n s d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

Setmana ELS/C4?Vrffl>S Divendres, 24de març del 2000

E n q u e s t a

Què pensa del tipus

de creixement

que s'està produint

a Sant Cugat?

En els darrers anys. Sant Cugat ha viscut un fort ritme de creixement urbanístic i pobbcional. Però tot i que una majoria coincideixen a valorar positivament la reducció plantejada en el sostre de població previst pel PGM, una majoria dels enquestats opi­

nen que aquest creixement s'ha fet de forma desordenada i que és necessari esta­blir una planificació. Alguns dels problemes que més es destaquen són la manca de serveis i infraestructures necessàries per oferir un nivell de vida de qualitat

R A M O N B O N A S T R E

4 3 ANYS

I'RESIDEN T C D C

"Kl creixement de Sant (^igat es deu. entre altres coses, a la falta d'espai de Barcelona, i per tant, és un creixement natural. Des de Cil' és un dels temes pel qual s'ha ofert més diàleg amb tots els partits".

JOAN RI ( w NS 39 ANYS

PRESIDENT l 'DC

"Sant Cugat està creixent bé, i el creixement és inevitable. El que s'ha de fer és treballar perquè el creixement que preveu el PGM, i que nosaltres intentem reduir, es faci de manera ordenada".

MARIA SANSA

56 ANYS

PRIMERA SECRETÀRIA PSC-PSOE

"Crec que el creixement urba­nístic de Sant Cugat no està ben fet, s'està fent una ciutat resi­dencial però no de serveis, i s'està obviant el centre com a casc antic, usant-lo com un lloc de pas".

FRANCESC LLATJÓS

76 ANYS

PRESIDENT PP

"El sostre previst en un principi era de 2(X).()00 persones i s'ha anat reduint. Crec que l'Ajuntament actual procurarà ordenar el crei­xement ja que no és bo que hi hagi massa gent i es trobi ofegada"

XAVIER BOIX

32 ANYS

PRESIDENT IC-V

"Creiem que abans que Sant Cugat creixi més ens hauríem de posar tots d'acord sobre com ha de créixer i planificar els sevreis i infraestructures. Sant Cugat ha d'oferir la qualitat que es busca".

EDUARD POMAR

36 ANYS

PRESIDENT ERC

"Creiem que el creixement a Sant Cugat ha estat massa accelerat i això ha comportat que la ciutat no s'hagi dotat d'uns serveis i infraes-tmetures necessàries per a la ciutat, s'ha de planificar el creixement".

JOSÉ FERNANDO MOTA

31 ANYS

COORDINADOR EUiA

"Pensem que el creixement de Sant Cugat hauria de ser més or­denat i no en base a l'especulació immobiliària, com passa a vega­des. S'haurien de planificar els ser­veis necessaris per a la població".

A N N \ F I I II

51 ANYS

DEL. DON PISO S I . CUGAT

"Per mi ja està bé. Penso que la ciutat creix en funció de la de­manda. Com u santeugatenca, m'agrada com s'està creixent, i com a immobiliària, com més de­manda hi ha. més pisos es venen".

X wn R LNHORDA

44 ANYS

PRESIDENT FAV

"El creixement és un fenomen natural i demogràfic, però per la manera com es fa, s'aprecia que hi ha una greu imprevisió en te­mes com ara sanitat o educació, Cal posar més recursos".

RICARD PIE

53 ANYS

DIR. ESCOLA ARQUITECTURA

"Crec que caldria repensar com s'està creixent, perquè s'està fent d'una forma expansiva que no és sostenible. Caldria pensar un mo­del que consumís menys sòl i fos d'una forma més agrupada".

CENTRE DE LA IMATGE «oço del Or. Galtes, 9-TeL93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Maria, 14 Tel. 93 «75 57 24

digital £' te" distribuïdor de cameres \a\ati poTnt

Ofertes recomanades

i material digital Kodak a Sant Cugat ..Awa«*.-.w.·>.y

E1S ÍGUYIÜNS Divendres, >4 de marc del >000 Publicitat 7

Ara amb el RACC tindràs

tota la informació a casa teva Hi IllSllills

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari OS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa OS4CANTON

Nom:

Adreça:

CP: Població

Telèfon

ns_4a52££-— " ~ — ^ , & \, Salti».

RACC ¥ W rCLUB

Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • Tel. 93 495 50 71

E1S 4 CANTONS

Política 8 Dl·vtiu/n·. 24 t/r inuri lli!2000

La casa de la vila Eduard Pomar. Regidor d'ERC

"Caldria revisar el pla econòmic i ajustar-lo més a la situació actual"

JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

Eduard Pomar i Pérez és un cas genèticament singular. És un republicà català que va néixer a la villa y torte de Madrid fa 36 anys. Davant la particularitat afegeix amb rapidesa que "no­més hi va estar cinc mesos". Als vuit anys arribava a Sant Cugat, on ara també hi treballa. En po­lítica sempre s'ha mantingut en el nacionalisme d'esquerres, fins a desembocar el 1992 a Esquer­ra Republicana de Catalunya (ERC). Està present a les co­missions informatives d 'Eco­nomia. Ciutat Sostenible, Co­merç, i Serveis Interns.

- Quina visió té de l 'acció de govern?

- Actualment és un govern en minoria, en situació precària. La seva manca de definició en la recerca de suports al ple està hi­potecant la mateixa acció de go­vern. Només cal posar com a exemple el tema dels pressu­postos municipals. Estem a fi­nals de març i encara no hem vist ni els números. És una si­tuació greu que no es pot allar­gar més temps, perquè acabaria anant en perjudici de la ciutat.

- Existeix la possibilitat d'un pacte entre ERC i CiU?

- Nosaltres hem estat dispo­sats a pactar amb CiU des del principi. Però un pacte només entre ERC i C i l ; no és viable, perquè no dóna la majoria. Per això, defensem un tipus de pac­te més ampli.

- Quant creu que trigarà l'e­quip de govern a resoldre els seus dubtes?

- Durant aquests mesos, l'e­quip de govern ha pogut anar esquivant les dificultats, però això té un límit de temps. Crec que la propera presentació dels pressupostos marcarà el final d 'aquesta etapa d'indefinició.

- Pacte i aprovació de pres­supostos van lligats?

- L'alcalde ha comenta t di­verses vegades que les dues qüestions estan molt vincula­des. Fa l 'efecte, però, que no

Eduard Pomar és també el president de la secció local d'Est/uerra Republicana EOTO: XA VI LARROSA

vulgui fer un pacte de govern. perquè el lligaria molt. De tota manera, crec que intentaran arri­bar a un acord amb el PP per aprovar els pressupostos, enca­ra que no impliqui un pacte de govern.

- ERC aprovarà els pressu­postos?

- N o ho p o d e m dir s e n s e conèixer-ne el contingut. Però sí suggerim que els pressupostos haurien d'estar oberts a la par­ticipació de totes les torces mu­nicipals. En cas contrari, podria tornar-se a repetir la situació vis­cuda amb lu taxa de sanejament.

- Estar en el govern és tam­bé compartir la gestió de l 'en­deutament municipal?

- Creiem que s'hauria de fer una revisió del pla econòmic-fi-nancer. més ajustat a la situació actual. Actualment, la llei no ens permet sol·licitar nous préstecs per a i n v e r s i o n s . N o s a l t r e s creiem que controlant la des­pesa ordinària, millorant la re­captació -actualment estem al 77% del total- i fent un nou pla econòmic i financer es poden obtenir els recursos per a les in­versions mínimes necessàries.

- Què cal fer als districtes, segons ERC?

- Cal un pla d'actuació de xoc als districtes amb unes inver­

sions importants per pal·liar les diferències urbanístiques i de serveis que hi ha entre amb el centre. Hi ha el tema del PERI de les Planes, la urbanització de la Floresta i la millora del trans­port públic urbà.Venir de les

i Està més a prop deté 4 0 i del que sembla. U» aire de

j o v e n t u t e n g a n x o s a , re -ferçat per l'expressió tími­d s i dialogant, ei precedeix. Recorda a aquell nen del col·legi que posa pau i aqui es fa eas perquè és un xi~ c&tqoetté paraula. Més tard e! veurfeut defensant tot allí» q»e é s clar í català* D e tot» els entrevistats, Pomar és qw ha donat menys pistes sobre el seu caràcter. F.n eaUvi, porta ben après el programa electoral i n o és #m& garrepa a VfmamuL· &r

ante, BO es lo «oMast «obre u» circuit

aiea tgtte restarà, «n l'aue-aèfiaai, • Fer «*«*» £*«ftinta

Planes a Sant Cugat en autobús costa més d'una hora.

- Quin dels missatges elec­torals d'ERC va tenir m é s ressò entre els votants?

- El d'aturar el creixement ur­banístic de la ciutat. Per una raó molt simple, a qualsevol perso­na que se li pregunta què opina de Sant Cugat respon que li agrada molt però que creix mas­sa ràpidament, de forma des-controlada i desmesurada . A més d'aturar-lo, nosaltres ofe­rim planificar el creixement de­mogràfic, urbanístic i d'equipa­ments. No ens pot passar com a Coll Fava -on, per cert, han apa­regut nombrosos desperfectes en les obres- o Sant Magí, que no tenen equipaments espor­tius, ni escoles, ni cap mena de serveis públics. Hem de crear centralitats en els districtes per­què el ciutadà no hagi de des­plaçar-se al centre de la ciutat per qualsevol gestió.

- El creixement està afectant ja el funcionament municipal?

- Hi ha moltes coses pendents, molts projectes aturats. Es im­possible abordar-los tots de cop si no es fa un pla estratègic. D'u­na banda, necessitem una ma­joria estable i, de l'altra, hem de decidir quin model de ciutat vo­lem. Aquesta darrera qüestió su­

posa el consens de tots els par­t i t s . El q u e no es pot fer és aprovar aquestes coses separa­dament . El pla estratègic ens permetria tenir una imatge de conjunt, veure com s'interrela-cionen aquests projectes i en quin ordre s'han d'aprovar.

- ERC pot variar els seus pos­tulats sobre Torre Negra?

- La posició d 'ERC és la ma­teixa de fa quatre anys. Nosal­tres defensem la protecció in­tegra l d e l s roda l s d e T o r r e Negra i la protecció selectiva dels terrenys adjacents a Torre Negra. Aquesta és la posició d'Esquerra Republicana, de la Plataforma Cívica i dels grups integrats en la comissió muni­cipal de seguiment . Si algun grup ha variat de posició, ho hauria de dir.

- Què opina de l'estat d'a­quest tema?

- Ens preocupa que la volun­tat municipal de protecció es vegi qüestionada per la manca d'iniciativa de l'àrea de Ciutat Sostenible i Medi Ambient. A més, el fet que l 'equip del se­nyor Cortina - q u e va plantejar la proposta de protecció de Tor­re Negra- hagi deixat l'assesso­rament jurídic i tècnic del pro­jec te és un s ímptoma q u e la cosa no va bé. I sobretot el fet que la immobiliària Núnez hagi interposat un recurs contenciós administratiu contra l'Ajunta­ment per poder-hi urbanitzar.

- La reacció de Núfiez és lò­gica.

- Sí, però ja fa temps que es va presentar i n 'hem tingut co­neixement ara. Això vol dir que l 'equip de govern estava ocul­tant una informació que consi­derem bàsica, perquè no afecta només els partits polítics sinó també el ciutadà. Les paraules de Recoder i d'Aymerich dient que no es faria cap casa a Torre Negra mentre fossin alcaldes no són cap garantia. Volem una re­gulació plena del parc rural de Torre Negra.

- Per què no volen cap tipus de pacte amb el PP?

- El nostre electorat no en­tendria mai que féssim un pac­te en el qual estigués el Partit Popular. Ens ho hem plantejat així i no ens ho podem plante­jar de cap altra manera. Tampoc crec que els del Partit Popular es plantegin un pacte amb ERC, el seu electorat no ho acceptaria.

ELS /CANTONS Divendres, 24 de marc del .'000 Política

C r e i x e m e n t

CiU i PP s'oposen a implantar el Pla Estratègic proposat pels socialistes

Ménéndez atribueix la negativa a l'origen socialista del projecte

La proposta de Pla Estratègic de Ciutat impulsada pel PSC-PSOE no ha quallat entre els regidors de CiU ni del PP. Els motius: una eficàcia "dubtosa", poca concreció, un termini massa llarg i la necessitat de prendre decisions ràpides d'a­cord amb la naturalesa canviant de la ciutat, segons l'equip de govern municipal; i un possible endarreriment en els ob­jectius a curt termini que s'estan assolint a la ciutat, pels po­pulars. Tot plegat ha fet que la moció dels socialistes que­dés rebutjada en el ple de dilluns per 13 vots en contra.

EMILI BKI.I.A

- Sant Cugat -

Tot i l'esforç fet pel Partit So­cialista de Ca ta lunya ( P S C -PSOE) per convèncer els diver­sos g rups m u n i c i p a l s de la necessitat de tirar endavant la proposta de projecte de Pla Es­tratègic (PE) per a Sant Cugat, de moment, la ciutat en té prou amb els plans sectorials, segons l ' e q u i p de govern de C o n ­vergència i Unió (CiU). L'alcal­de de Sant Cugat, Lluís Reco-der, creu que la proposta de pla que fa el grup socialista pot no ser "una eina exitosa". En pri­mer lloc, perquè és un pla molt genèric que "no acota l'àmbit de treball" concret que abastaria. En aquest sentit, el portaveu municipal del grup socialista, Jor­di Ménéndez, va assegurar que no es tractava de l'aprovació del pla sinó d'una proposta inicial, ja que "no hi volem influir, però tenim les nostres prioritats".

A banda d'això, un altre dels motius que han portat CiU a vo­tar en contra de la moció és que "Sant Cugat necessita decisions molt ràpides" i no l'elaboració d 'un pla "d'uti l i tat dubtosa", afirmava l'alcalde. CiU es basa en l'experiència d'altres muni­cipis, que han invertit diners i temps en PE i, en alguns casos, no n'han tret el profit esperat.

Recoder es remetia, també, a la posada en marxa del Projecte Educatiu de Ciutat com a exem­ple de pla sectorial que busca la implicació ciutadana.

El creixement ràpid de Sant Cugat fa que la coalició nacio­nalista vegi massa llarg el termi­ni del PE, que va del 2000 al 2025. Segons CiU, la Diputació de Barcelona aconsella que no sobrepassin els 10 anys.

Com a alternativa a la reflexió global sobre el creixement de la ciutat, CiU propo­sa, a més dels de

Intervenció del portaveu municipal del taveu popular del PP, Berta Ro­dríguez, va decantar-se per ajor­nar l'aprovació de l'inici dels tre­balls per fer un PE a la ciutat,

cosa que el PSC

Lequip de govern no en tén : "Per bats sectorials, la i f c> q u e avui no i

possibilitat de dia- rebutja la pTOpOStü, d e m à s í?" , es logar amb l'oposi­ció sobre dos as . pero ofereix diàleg nénd

preguntava Me-ez. T o t i

pectes clau: ei polític en matèria això<el pp veu

cre ixement i els . n^^^eo^r,,.. m « .

de creixement equipaments que ha de tenir el mu­nicipi.

M é n é n d e z , al seu torn, va replicar que "fa l'e­fecte" que el motiu real que ha dut CiU a rebutjar la proposta és que "prové dels socialistes", i va remarcar que "la proposta és bona per a la ciutat, amb in­dependència de qui la fa". És per això que el regidor socialis­ta va lamentar que no es tiri en-d a v a n t el pla si " t e n i m l ' e ­vidència que no hem crescut bé. Els PE no són màgics però són útils", va aclarir Ménéndez.

En la seva intervenció la por-

necessanes me­sures "perquè el creixement de la ciutat sigui posi­t iu", va dir Ro­

dríguez, que va posar l'exemple de Barcelona, Bilbao i València com a ciutats on s'ha tirat enda­vant un projecte d'aquest tipus.

Els dos regidors d'iniciativa-Verds (1C-V) es van adherir a la proposta després de reconèixer que és una iniciativa socialista. Per als ecosocialistes, el pla hau­ria d'incloure experiències com el Congrés de la Ciutat o l'A­genda Local 21, i reflexions re­lacionades amb l'educació i el comerç, entre d'altres. El porta-

PSC-PSOE, Jordi Ménéndez F: X.I.. veu municipal, Francesc Godàs, va explicar que "han de ser re­collides i validades per l'Ajun­tament, perquè les reflexions teòriques es puguin fer realitat".

Esquerra Republicana de Ca­talunya (ERC) va mostrar el seu acord amb la necessitat de pla­nificar el creixement "si volem que sigui harmònic i cohesionat, amb visió de futur", assentia el portaveu local republicà, Eduard Pomar, mentre confirmava que, al seu parer, el PE "dóna garan­ties que el creixement futur es farà de manera organitzada per millorar l'habitabilitat i la quali­tat de vida de la ciutat".

La proposta dels socialistes va ser exposada el mes de març pas­sat a l'Escola d'Arquitectura, en un acte en què es va explicar que el PE ha d'incloure la participa­ció ciutadana en la reflexió i la creació d'una comissió, formada per representants de tots els grups municipals, que comenci a treballar en la reordenació del creixement a Sant Cugat.

La Declaració de Barcelona passa de puntetes per Sant Cugat

R E D A C C I Ó

- Barcelona -

Els membres de la Declara­ció de Barcelona es van reunir ahir a la ciutat comta l , però 24 hores abans ho van fer a Sant Cugat del Vallès. Xavier Trias, Pere Esteve i Joaquim Molins, de Convergència De­m o c r à t i c a de C a t a l u n y a ( C D C ) , Josep Antoni Duran Lleida, d 'Unió Democràt ica de Catalunya (UDC) , Xabier Arzallus i Inaki Anasagast i , del Partit Nacional is ta Basc (PNB) i Xosé Manuel Beiras, del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) van sopar plegats di­mecres a la nit en un conegut restaurant de Sant Cugat sota el control de fortes mesures de segure ta t . Mossos d ' E s ­quadra de la General i ta t i Er-tan van revisar totes les ins­tal·lacions del restaurant hores abans del sopar fins i tot amb gossos ensinistrats.

T o t i e ls i n t e n t s d ' E u s 4 C A N T O N S per obtenir decla­

racions dels comensals o imat­ges gràfiques d 'aquesta relle­vant trobada a la nostra ciutat, els responsables de premsa i comunicació de l'organització de la reunió política van im­pedir que això fos possible .

Inicialment , la t robada ha­via de ser en un dinar de tre­ball a Sant Cugat, però, final­m e n t , p e r p r o b l e m e s d ' a g e n d a d ' a lguns de l s co­mensals, la trobada es va ajor­nar fins a la nit.

L'objectiu de la reunió dels membres de la Declaració de Barcelona (CiU, P N B i BNG) era, segons manifestava dies enrere Pere Esteve, secretari general de Convergència De­mocràtica de Catalunya reno­var "una invitació al diàleg a la nova majoria" del Partit Po­pular.

Ecologisme

ERC emprèn accions legals per defensar Torre Negra

Tot i que Esquerra Republica­na va optar per sortir de la Co­missió de Seguiment per la Pro­tecció de Torre Negra, ja van deixar clar que continuarien em­prenent accions en aquest sen­tit. Es per això que ERC va pre­sentar el dia 10 de març passat dos escrits al Tribunal Superior de Catalunya amb l'objectiu de demanar que es reconegui legí­timament l'interès del partit en la

defensa dels acords municipals presos en relació amb la preser­vació de l'indret. D'aquesta ma­nera, el partit republicà es vol as­segurar "poder comparèixer en qualitat de part demandada al seu moment, ens ha de permetre poder actuar", va afirmar el co­ordinador de l'àrea de Medi Am­bient del partit, Jaume Busquets, que va remarcar que fan pública la presentació dels documents

després de les eleccions perquè "ningú no pugui dir que ho fem per electoralisme". L'acció s'em­marca dins "l'inici d'un procés llarg", en què "els propietaris i promotors han passat a l'atac", deia Busquets en referència als dos recursos presentats per l'em­presa constructora Núfiez i Na­varro, propietària d'una part dels terrenys.

Els dirigents d 'ERC a Sant Cu­

gat van garantir que "qualsevol pacte hipotètic" entre el seu grup i CiU a la Generalitat estarà su­peditat al compromís de preser­var Torre Negra.

Per la seva banda, el portaveu municipal d 'ERC, Eduard Po­mar, va coincidir amb el seu com­pany de partit a l'hora de criticar la situació de "paràlisi'' en què es troba l'Ajuntament. Busquets va afegir que el procés de pre­servació es troba "no en una si­tuació d'estancament sinó d'in­vo luc ió" , i es va most ra r pessimista per com està portant la qüestió l'equip de govern, ja que "quan l'alcalde diu que pro­tegiran fins on podran, ja és una renúncia"./E.B. (Sant Cugat) Detall de Torre Negra F.X.L.

EIS 4CANTOI\S

10 nuo Divendres, 24 de març del 2000

EU3 CANTONS Sctm.ui.in independen t de Sant (.u.^it del Villès

• ï > Premsa Local 4« Sant Cugat. S.L.

C i r r c r S j n t \ n r . >mA2 -44. OM'iü S j n t Cn^. i t dut Valies l'cl '».* i s ' t ' . j Hi - \-.i\ <H (.74 211 24

IMIK ió fk ' i t rú i iK.1 . t i t tp .'i\ i l . i w u l v L o m / s j n a u n J t \ JTU( , . I L-IU». (iiniii .i. eU4i J in ' i t i ^ a ' t " t sand . 1 u i l J t .com

Consel l d* Administració Ramon (iran (president)

Josep M. í -abreri/o. Pere Kst|ucrda i Xavier Fornells (editor delegat)

Director Josep Maria Vallès

Redacció Tema <lf la **'tmana: Kster Ciastanver;

Política: Kmili Bella i Joan Soriano; Opinió: Josep M. Valies; Societat: Kster Castanver i Magda Méndez ;

Kiitorn: Kmili Bella; Kcoiiomia: Toni Montenegro i Joan Soriano;

Lulturu: Toni Montenei;ro; K»|M>rt*: Alex López;

Comercial ( Cuinen hvaralar

Consell Editorial Kamon (iran (presidenr). Josep M. ('abreri/.o

(\ uep re s idcu t iA k Cor Alexandre. i r a i u e s c Carbó, lordi Casas. N a n is ( ia^ramer. Albert de Pablo.

Xavier I o m e l k Ko-eli Pedró. Ramon ï>ros. Lluís l 'un;. Kmili Reiïe. Moncserr.it Riimbau.

Pn-nSult-r. li.st-p \ . Teixidó, |oan Tortosa, losep M. Sans Ti . i \e . |o. tn hosa im. Nuria / a ba l a .

Manel P ,o l - i IV,-! M ittm

Subscr ipc ions Sinda í . o m e /

Vui 1. Fotografia

ir->sa i l ; . d u a r d I a r n n e s

Disseny i maquetació J o a n 1 u e i l e - i M a l t a ( l ab ro l

Correcció Bla.ua Pi

Impressió Rotinipres Iel <í7J 4U 05 95

Distribució Mailinu Vallès S.L. Tel. 5S4 23 7I

Dipòsit leíial:(;i-405- (í3

/•/. 4 ( ai/rotx. cxpruss.i i I - K . I K K L S M ^ . I I -

(|IK- / • / . 4 (.i:

Ij «•>.! opinió un els editorials. i l'upmio dels sum autors. suv J iiffcssànanicnt.

( s ) A C P C

E d i t o r i a l

C/MKèUonè.l.lMl7 Uhisnn;i

tel fa* Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Un projecte clar

Del debat i el diàleg acostuma a sorgir el consens, la solució que més satisfà la majoria de

les parts. La proposta de l 'equip de go­vern municipal , consensuada a m b la Coordinadora d' Ent i ta ts Esport ives, compta amb el suport de tots els partits pol í t ics . \ o manca cap i n g r e d i e n t , doncs, perquè la remodelació de la zona esportiva de la rambla del Celler i la construcció de nous equ ipaments es­portius. culturals i administratius a l'ac­tual camp de futbol, que probablement es construirà a Coll Fava, a prop de la ronda Nord. s 'executi els propers me­sos.

Ara toca iniciar els tràmits adminis­tratius i paral·lelament tenir en comp­te el resultat del concurs d ' idees con­vocat per l 'Ajuntament perquè la nova configuració de la zona de l'actual camp de futbol a la rambla del Celler sigui l 'òptima. Les obres, que no comença­ran fins que es pugui jugar al camp de futbol de ('oli Fava, podrien començar el 2001. A partir d ' aques t a data, co­mençaria la construcció de la nova pis­cina coberta, un nou pavelló per a 2.000 espectadors , un hotel , un edifici per acollir-hi un nou Ajuntament amb locals per al futur Registre de la Propietat , una possible delegació de la Cambra de Comerç, un aparcament per a unes

300 places, un espai destinat a actua­cions d 'ent i tats culturals, etc. En defi­nitiva, un ambiciós projecte que , si res no falla, serà palpable abans de finalit­zar aquest mateix mandat municipal el 2003 i, per tant, assolida una de les tres

Es tracta d'un ambiciós

projecte, consensuat amb totes les forces polítiques i la

Coordinadora d'Entitats

Esportives que, si res no

falla, serà palpable abans de finalitzar aquest mateix

mandat municipal el 2003

prioritats de l'actual equip de govern municipal de Convergència i Unió. Les altres dues prioritats són la vianantit-zació del centre històric de la ciutat i la urbanització dels districtes.

Una de les preguntes del milió de dò­lars és saber com es finançarà tot aquest ptojecte valorat en milers de milions

de pessetes. L'alcalde ha assegurat en més d'una ocasió que l 'Ajuntament tre­balla en la recerca de recursos a totes les bandes possibles, des de les diferents adminis t rac ions púb l iques fins a les aportacions de les empreses privades. Paral·lelament, però, de ben segur que és absolu tament necessari aprovar el pressupost municipal per engegar part d 'aquest macroprojecte. i per aprovar aquest pressupost cal la implicació de­ies forces polítiques de l'oposició al go­vern municipal. Perquè s'hi pot estar d'acord políticament, però si darrere no hi ha els vots favorables a les xifres, el projecte es podria quedar en un bon projecte.

Un projecte que arriba amb retard. però no un retard de se tmanes o uns quan t s mesos sinó un retard d 'anys . molts anys. La dita dels optimistes diu que mai no és tard quan arriba, però la pregunta és per què abans mai no s'­havia presentat res semblant, per què s'han deixat passar anys i anys mentre les instal·lacions quedaven defectuo­ses i peti tes. Aquesta resposta ja no la obt indrem, però sí que cal que el com­promís social i polític de la nova ciutat esportiva es mantingui per fer un pro­jecte clar, de tots i per a tots.

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Ja no ens queda ni Girona

"Ahora os vais a enterar. A ver quien me dice ahora que ten-go que hablar catalàn".

Aquestes expressions extre­tes d 'un conegut, poden sem­blar exagerades , però m 'han mogut a escriure aquests mots. Arrel de les darreres eleccions generals, i després del triomf absolut de la dreta, ens podem trobar amb exhibicions de pre­potència d ' aques t ca i re . . . Si volem ésser analítics, veurem que la dreta ha aconseguit mo­bil i tzar tot el seu e lec to ra t , mentre que les esquerres no. A m b un l l eu a u g m e n t d e 400.000 vots r e spec t e al 96, n 'ha t ingut prou per aconse­guir la majoria absoluta, davant del " p a s s o t i s m e " de les e s ­

querres . Tot i així no em re­signo com molts a admetre que aquest país és sociològicament d'esquerres: ens ho demostren els munic ip i s , les O N G , els moviments estudianti ls i veï­nals. No obstant, aquesta força es dilueix com un terròs de su­cre al cafè en conteses electo­rals, com la del darrer 12 de març. <;Per què ens movem per causes tan nobles com l'aboli­ció del deu te extern, la defo-restació o els drets dels immi­grants i no votem per intentar canviar l ' e s ta t de coses i el marc general) . Ks que I ' "Es-pana va bien", és més que un eslògan i ens l 'hem arribat a creure. Es que la Constitució del 78, que la majoria no vern votar per ésser menors i ni tan sols ens hem llegit, ja ens està bé? O és que , com deia una

aoïent de la ràdio, que es con­siderava d 'esquerres i sempre les havia tota, ara havia donat la confiança al PP perquè els darrers quat re anys ella i els seus amics s 'havien comprat un pis?

Jo crec que sota aquests subs­trat de benestar hi ha una so­cietat jove amb uns ideals i un inconformisme narcotitzat. No tot s'acaba ami) tenir un mò­bil, un cotxe i poder per anar a esquiar. Bé. encarem una "tra­vessa del desert" de H anys (o és que algun incrèdul es pen­sa que això es redreça només amb 4?) on ni tan sols t indrem força a Madrid per aconseguir gaire res (Adéu, Scl·leccions Catalanes, per exemple) . Kl culte al materialisme, al capital i a la borsa, i poca cosa més.

Com deia l'Isabel-Clara Simó

a P 'Avui" , "Ja només ens que­da el Barca, i a sobre, no rutlla gaire bé". Jo afegiria "Ja no ens queda ni Girona (ara un altre cop "Gerona").

Així, doncs , S A L U T i P E ­L E S per a tothom (que és el que es porta).

Joan Garriga

Comunicat de l'IES Arnau Cadell

Reunit el Consell Escolar de l 'IES Arnau Cadell el 23 de fe­brer del 2000. Any Internacio­nal de la Cultura de Pau, i prè­via consulta de l 'alumnat i el Claustre, acorda:

Manifestar que: 1. Des d'aquest ( 'entre d 'En­

senyamen t volem treballar i educar amb uns conceptes i ac­

ti tuds que no limitin ni agre­deixin les pe rsones . C re i em f e r m a m e n t e n la neces s i t a t d ' impregnar de tolerància, re­ceptivitat, diàleg, respecte i co­operació, tota la nostra feina, contribuint així a una societat cada dia més en pau i respec­tuosa amb els drets humans .

2. Davant la campanya insti­tucional anunciada pel minis­teri de Defensa de foment de l 'esperit militar a les escoles, éns n e g u e m a col·laborar-hi. En tenem que el nostre centre no es pot convertir en àmbit i instrument d'expansió del mi­litarisme.

3. P e r a ixò e n s d e l c a r e m : C E N T R E D ' E N S E N Y A ­M E N T O B J E C T O R .

I ES Arnau Ca de UI

ELS/CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 Opinió 11

La l l o t j a

Una visió de futur per a Sant Cugat (ciutat dormitori o ciutat ciutat?)

lOSEP D A M K L 1 Gl'BERT

E l nivel l de vida d 'un país , regió o c iu ta t depèn, cada dia més, de

la qualitat professional dels seus habitants. Com major sigui la pro­porció de persones amb una bona formació, més són les oportuni­tats de progressar. Suïssa i Cata­lunya, amb molt escasses rique­ses naturals, són entre d'altres, bons exemples d'un excel·lent nivell mitjà de vida.

Per la seva banda, els Estats l 'n i ts ens demostren que han aconseguit progressar socioc-conòmicament aquests últims anys, gràcies al desenvolupament de noves activitats i Tecnologies basades en el coneixement i en la seva capacitat per arriscar-se en la creació d'empreses en sec­tors nous com l'electrònica, la tecnologia de la informació, la microinformàtica i, sens dubte, la investigació i desenvolupa­ment. A més d'un gran i sostin­gut esforç cap a una formació pro­fessional i universitària dirigida a nodrir les necessitats profes­sionals en personal qualificat de dites activitats empresarials.

M'inspiren aquestes reflexions les recents informacions apare­gudes fa unes quantes setmanes en la primera plana d'aquesta ma­teixa publicació: "Ja som 58.000 santeugatencs", seguides de les clàssiques postil·les: "Sí, però Sant Cugat és i serà sempre una ciutat dormitori".

Ser una ciutat dormitori no és necessàriament negatiu. Pels qui hi viuen tot el dia, el trànsit diürn, per exemple, és lleuger, fet que comporta menys soroll i pol·lu­ció.

D'altra banda, només es pot ser ciutat dormitori si les condicions de l'habitatge en particular, i de vida en general, són d'un bon ni­vell. No hi ha cap dubte que, ara per ara. Sant Cugt les té. l 'na ubicació geogràfica excel·lent amb comunicacions de primera qualitatipercarretera a 20 minuts de l'aeroport i a 10/15 minuts del centre de Barcelona, Sabadell o Terrasa, un excel·lent metro a 20/25 minuts de la plaça de Ca­talunya, al costat de l'autopista que comunica amb el nord, el sud i l'oest, etc), a més d'un bon auditori, camp de golf. instal·la­cions esportives de tot tipus, bo­nes escoles i un complex uni­versitari complet. 1 la perspectiva de comptar, d' aquí a uns quants anys, amb una estació de l'AVE.

El costat menys positiu d'una

ciutat dormitori és que acaba sent una ciutat sense ànima, sense personalitat, i això fa que els seus habitants no s'hi sentin identifi­cats, i del tot feliços i de gust. I, per tant, a la llarga, amb el risc de perdre una bona part del que s'ha anomenat "quali­tat de vida".

He sentit a dir, no fa gaire, que Sant Cugat, amb una àrea munici­pal molt àmplia, podria tenir un potencial de cre ixement de 150 i fins a 200.000 habi­tants. Al ritme actual, d'aquí a 10 anys serem més de 80.000. En efecte, un article del diari L·i Vangtardia del 14 de març passat as­senyalava que el de­s e n v o l u p a m e n t im­mobiliari atrau cada any uns 3.000 nous re­sidents a la nostra ciu­tat.

Si aquesta expansió es produeix en la for­ma actual, bàsicament "" *"" " de tipus fonamentalment im­mobiliari, Sant Cugat serà cada vegada més una ciutat dormito­ri. Haurem perdut l'oportunitat, que encara existeix, de mante­nir i millorar per a la ciutat la seva pròpia personalitat i el nivell de qualitat de vida que encara té.

Que quedi constància que no sóc contrari al creixement i a l'ex­pansió, si es milloren alhora els aspectes qualitatius. Sóc favora­ble al desenvolupament de les àrees i barris, però amb vida prò­pia. Amb persones que viuen tot l'any en la seva ciutat perquè hi treballen. Sense haver de perdre cada dia hores del seu preuat temps en llargs i fatigosos reco­rreguts per anar o tornar del seu lloc de treball. Que donin vida a un nou comerç del seu nou barri, avui quasi inexistent.

Per què una bona part de la gent que dorm a Sant Cugat no hi viu? Doncs molt senzill, per­què la ciutat no ha desenvolupat una veritable activitat econòmi­ca que els ofereixi llocs de tre­ball interessants. Llocs de treball que hauria de crear. No em re­fereixo a un pol d'indústria lleu­gera, que ja existeix en el cintu­ró del Vallès.

Segons la meva manera de veu­re-ho, hi ha encara una oportu­nitat única, disposant de les in-f r aes t ruc tu re s abans

mencionades, d'incentivar la cre­ació d'activitats del sector terciari d'alt valor intel·lectual afegit, com:

• Seus centrals de companyies multinacionals i nacionals. Ja n'e­xisteixen algunes.

• Centres informàtics de tota mena.

• E x p l o t a c i o n s de c o m e r ç electrònic per Internet entre em­preses, així com destinats al con­sumidor, que incloguin tot el trac­t a m e n t des de la presa de la comanda, gestió d'estocs, logís­tica i tramesa, fins a la facturació, cobrament i servei postvenda.

• Despatxos professionals d'ad­vocats, d'agències de publicitat, d'assessors d'empreses i fiscals, d'arquitectes, etc.

• Centres d'investigació i de­senvolupament tecnològic.

A més, Sant Cugat té totes les característiques per atraure jubi­lats i rendistes d'alt nivell econò­mic.

No hi ha dubte que per com­plir aquests objectius cal comp­tar amb una positiva aliança de­ies iniciatives pública i privada. I em fa l'efecte que el sector públic local té actualment la capacitat i la voluntat d'anar en la bona di­recció, que consistiria a definir zones específiques i urbanitzar­ies i perquè la iniciativa privada construeixi oficines i equipa­ments amb els serveis adequats. Sense oblidar la introducció de certs avantatges fiscals temporals per a les empreses de nova cre­ació. En efecte, per recaptar més impostos en el futur, primer cal invertir. Exactament com fa tot

empresari. I tots sabem com de faltat està l'Ajuntament de Sant Cugat en mitjans financers per reinvertir-los en noves infraes-tructures.

Segons declaracions recents de l'alcalde Lluís Recoder, "amb el

que cobrem per l'IBI només podem cobrir les nostres despeses de func ionament" . Amb tot això, n'estic segur, la iniciativa pri­vada actuaria un cop més de motor . 1 a Sant Cugat. Si no es fes ací, algun al tre municipi ho farà. I atraurà empreses de noves tecnologies. I els avantatges de tot tipus que això supo­sa. El projecte Au­gusta Park anava en aquesta direcció. Pot­ser a l'època en què es va llançar era pre­matura i no va quallar. O per altres raons que ignoro. Però la idea era bona.

En resum, caldria definir el "producte Sant Cugat" adreçat al tipus d'empresari definit més amunt i vendre'l al client poten­cial de manera adequada. En pa­ral·lel hauria de mantenir con­

tactes amb la Universitat de Be-llaterra per assegurar-se que els programes de formació futurs, s'orientin cap al tipus d'estudis que caldran per satisfer les ne­cessitats del tipus d'empresa que s'instal·laria a la zona (enginyers de telecomunicació, de microe-leetrònica, experts en informàti­ca, e t c ) . No obl idem que ac­t u a l m e n t , en to t s els països d'Europa, ja existeixen impor­tants dèficits d'aquest tipus de personal. VA mateix ja succeeix a Espanya.

Incentivar la creació o la ins­tal·lació a Sant Cugat d'empre­ses de les anomenades noves tec­nologies amb un alt valor afegit intel·lectual i que respectin el medi ambient, contribuirien a crear treball d'alta qualitat, tam­bé per a dones, per tal que més habitants treballin i visquin, a més de només dormir a la ciutat i els seus voltants. Cosa que no vol dir necessàriament que s'a­niria cap a un creixement des­mesurat de Sant Cugat, ja que, si es fan bé les coses, una part dels qui avui només dormen hau­rien de poder trobar feina en les noves empreses ací ubicades. Tot un programa...

Josep Daniel i Gubert és economista

£ I S 0 v e r en T i t à

' ' sí \ '• SCXCNesríK

í-^ es

—K -isí-s Ü'MW.. f

)\>x/f \ \ / \

12 Opinió ELS /CANTONS Divendres, 24 de març del 2000

Les g o l f e s

Res no justifica truncar una vida |AI ME A. E.SI'INA

La situació que es viu en aquests moments a Euskadi després de l 'assassinat del par lamentar i

basc Fernando Buesa i del seu escorta, està posant de manifest la manca de cri­teri dels polítics d ' a q u e s t país. Em­brancats en disputes partidistes, estan posant a sobre la taula vides humanes a canvi de vots. Es realment un especta­cle lamentable, vergonyós, inadmissi­ble. Els uns i els altes, en nom de no se sap exactament quins principis, quines motivacions, quins messianismes, estan deixant que dia a dia s'incrementi la llis­ta de morts sense fer res per evitar-ho.

Cap idea política mereix la pèrdua d'u­na vida. Es massa valuosa, massa im­portant, perquè quedi a mans de qual­sevol.

Euskadi viu uns moments molt deli­cats. La societat basca es troba dividida en quatre grans grups. D 'un costat tro­bem ETA, organització absolutament irracional que mata per subsistir i en nom d'utopies injustificables. Al seu costat s'hi troben aquells que volen el mateix,

però no s'atreveixen a matar i que diuen que desitgen aconseguir-ho democràti­cament. Queden els que busquen no sa­ben exactament què, però que en el fons ja els va bé l 'enrenou, i finalment els que no accepten res en nom de tampoc saben què. Tots ells semblen utilitzar les vísceres per pensar i en lloc d'inten­tar solucionar el problema l 'agreugen amb les seves reaccions primàries i irra­cionals.

Si això subsisteix, si no es trenca d'al­guna manera, el problema és absoluta­ment irresoluble i s'enquistarà més i més i seguirà provocant mort i angoixa. No es tracta de claudicar davant dels assassins, es tracta d'evitar que continuïn assassi­nant. Es tracta de privar-los, a ells i als qui els recolzen, de qualsevol argument, de qualsevol punt de suport per justifi­car-se.

Molta gent diu que el cas d 'Euskadi no és comparable amb el d'Irlanda del Nord. És possible i probablement tenen raó. Però la solució que s'ha donat allí és una mostra de valentia per part de

qui no volia més morts. El fi, salvar en­cara que sigui una sola vida, justifica, aquest cop sí. els mitjans que s'han d'u­tilitzar.

En cl fons, tant si ens agrada com si no, existeix una demanda per part de la societat basca. El dret a l 'autodetermi­nació. El dret a decidir el seu futur. Do­nem-los aquesta possibilitat. Sigui qui­na sigui la resposta que els bascos donin, el que quedarà clar és el desig de la ma­joria i els arguments actuals de tothom quedaran obsolets. Ens omplim la boca parlant de democràcia, fins i tot els que no la defensen, i no som capaços d'ac­ceptar la possibilitat que algú pensi di­ferent que nosaltres.

Tanta por fa, als uns i als altres, que els bascos decideixin el seu futur per si ma­teixos? En nom de què o de qui, els uns i els altres, es creuen en possessió de la veritat?

Es tracta d'aturar els assassins, d'evitar més morts. Quin argument pot esgrimir Herri Batasuna si la majoria dels bascos decideix, en un referèndum, continuar

dins de l'Estat espanyol? Amb quin dret pot ningú negar als bascos ser indepen­dents, si així ho demanen la majoria? I no valdria l'excusa que uns són bascos de veritat i els altres no. Euskadi és el que és perquè hi són tots i tots són Euskadi. No fa gaire temps que el Quebec va fer un referèndum per decidir la seva inde­pendència del Canadà. A ningú se li va acudir dir que els anglòfons no tenien dret a participar-hi perquè era probable que votessin en contra, ni que els francò-fons no podien votar perquè probable­ment ho farien a favor.

Sense arguments defensables per a nin­gú, ETA quedaria reduïda a un grup d'assassins sense cap suport.

No valen més excuses. Ni un sol mort més. Una sola vida humana val més que totes les idees polítiques juntes. Els que tenen la responsabilitat de dissenyar el futur haurien de pensar-ho i actuar en conseqüència.

Jaume A. Espina un ciutadà de peu

El p o r x o

Gausac, 'Gausac'. . . MARTÍ PLAÏA

min s'hi anava a peu, | Ciausac era camí de

Barcelona. () de Sant Ofg!uTsi s'hi venia, (iausac es a prop nostre. El dia de Sant Medir enfilem la vall per pujar a l 'ermita. Es un espai a prop de casa que t repi tgem cofats perquè representa la natura al nostre abast, a l 'abast de les nostres cames i a les dels nos­tres fills o nets, que van i vé­nen enjogassats, (iausac el co­n e i x e m p rou bé e ls

santeugatencs. Els de soca-rel, des de sempre, per tradició fa­miliar o pròpia experiència; els altres, els que ens hi hem plan­tat amb bagatges diversos i di­verses motivacions, perquè ens ha estat plaent descobrir els veïns, les enti tats , les festes. els paisatges, l'entorn de l.i ciu­tat que hem escollit per \ iure-hi.

El dia 3 de març passat ens hem creuat per (iausac, puser sense conèixe 'ns . Hem estat

jun ts i jun ts hem gaudit del nostre paisatge. Hem somrigut a l'infant que somiqueja, hem fet lloc per seure a l'àvia que, un any més, puja "per darrera vegada" a Sant Medir. I hem oblidat partits i colors perquè, a dreta i e squer ra , hem vist gent com nosaltres exhultant felicitat en t re la natura ubè-rrima.

Després, a casa. potser sí que pensarem una \egada mes en allò que cal fer per autogover-

nar-nos millor, per no perdre el que tenim, per guanyar allò que necessitem. Ens agradarà informar-nos, saber on som i on anem. Conèixer on vivim. Perquè, fent via, anant o ve­nint de la llegenda, amb faves florides o sense florir, enllà del bosc o sota el sostre de casa, podem trobar un altre Ciausac del qual no em puc estar de fer un elogi.

( iausac és la publicació del ( i iup d'Estudis Locals de Sant

Cugat del Vallès. Fa unes set­manes vaig rebre 'n el número 15 (desembre 1999). El vaig fullejar amb l ' interès i ganes d ' a p r e n d r e de s empre . Però vaig engolir l i teralment l 'es­tudi de Domènec Miquel i Se­rra Joan Auladell: el gust per la història (text. bibliografia i notes!).

He acabat el meu espai, l 'na línia encara, si us plau, per re-comanar-vos, de cor, dues co­ses diferents: Ciausac i (iausac.

EL DIARI DIU QUE CERDANYOLA

I SABADELL VOLEN PRENDRE LA

UBICACIÓ DE L'ESTACIÓ DE L' AVE

A SANT CUGAT.

ARA QÜE LA TENÍEM COLL AVALL!»

AiKÒ ÉS QÜE HI MA MOLTS

INTERESSOS PEL MIG !!

íq6&et58.v^

...ENCARA QUE, REN MIRAT, TKMPOC ESTARIA MALAMENT UUE LA POSESSIN UNA MICA Mt& LLUNY. Si ARA ?A TENIM GREUS PROBLEMES

DE TRXHSIT... IMAGINA'T QUIN FUTUR SI LA FAN DINS EL MUNICIPI II

fLS-/CANTON5 Divendres, 24 de març del 2000 Opinió 13

Et s o t e r r a n i

Recordant Joan Auladeü i Serrabogunyà D O M È N E C M I Q U E L

H a mort Joan Auladell. A mol­tes persones aquest nom no els dirà res. Bona prova és la rela­

tiva poca quantitat de gent que vàrem assistir al seu enterrament: la família, un grapat de santcugatencs de sempre, l'al­calde i representants d'algunes entitats locals. Tot plegat lluny de les mobilitza­cions de masses que provoca la mort ac­cidental d'una persona jove.

Qui era Joan Auladell? El darrer nú­mero de la revista Gausac li dedica un extens article biogràfic amb motiu dels seus vuitanta anys. Nascut el 1919, el seu pare era de Ca l 'Eugeni, família de constructors, mentre que la seva mare era de Cal Gatxet ric, pagesos benes­tants. Des de petit va mostrar una gran aptitud per a l'estudi i, després de l'en­senyament primari a Ca l'Azqueta, es­tudià el batxillerat a La Salle Bonanova, on fou company de Laureà López Rodó, que casualment també ha mort amb pocs dies de diferència. La Guerra Civil va malmetre la seva salut i truncar els seus plans de ser arquitecte, i el va obligar a estudiar una carrera més fàcil i escollí la de ciències qu ímiques . Fou el segon

santcugatenc que va obtenir un títol uni­versitari. Com a professional, va haver de cercar feina fora d'un Sant Cugat sen­se indústria i això el va portar a viure a Barcelona, malgrat que sempre mantin­gué casa parada a la seva vila natal, on passava els estius.

El seu descobr iment personal de la història va estar motivat per una visita escolar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on els mostraren la documentació origi­nal del Monestir. Tanmateix, la seva de­dicació als estudis històrics començà molt més tard, quan ja treballava al Labora­tori d'Assaig i disposava de tardes lliu­res, les quals destinava a la investigació. Si els primers anys compatibilitzà la re­cerca química i la històrica, amb el temps es decantà ober tament per la segona. Això ha fet que, a nivell local, tan sols sigui conegut per la darrera, malgrat la seva obra química tingui una especial re­llevància, en ser un dels pioners en la in­troducció dels clorofluorats al país.

A finals de la dècada de 1940 i princi­pis de la següent, Joan Auladell va jugar un important paper en el rellançament cultural de la població. Membre de la

Comissió Abat Òliba, del nucli fundador de l'Agrupació Sardanista, de la revista Guia, president de La Unió. Després, les obligacions professionals i el fet de viure a Barcelona el van allunyar de l'ac­tivisme del dia a dia i el decantaren vers la sempre més discreta tasca de la recer­ca. Mancat d 'una formació acadèmica com a historiador, va suplir aquesta falta amb el seu rigor de científic. Molt aviat entrà en contacte amb els estudiosos d'al­tres poblacions vallesanes, en especial amb en Josep Serra Roselló, que consi­derava el seu mestre. Fou Serra qui l'a­consellà dedicar-se a objectius específics i limitats, els quals a poc a poc anirien aportant informacions inèdites per a l'e­laboració d 'una posterior i mai escrita història del Monestir i de la vila de Sant Cugat. Tan sols entre 1949 i 1954, va pu­blicar-ne 18 articles breus a la revista Guia. La seva obra més important, però, és la de l'etapa de maduresa, especial­ment quan ja s'havia jubilat i podia de­dicar més temps al que anomenava la seva "dèria per la història". En aquesta etapa va escriure els treballs més exten­sos que recullen el fruit de llargs anys de

pacient recerca. Desgraciadament, tan sols el del Paga-li Joan s'ha publicat en forma de llibre, mentre que altres enca­ra romanen lamentablement inèdits.

Joan Auladell, científic i humanista, ha estat el primer santcugatenc que no sols s'ha interessat per la història de la seva vila i Monestir, sinó hi ha escrit. La seva ha estat sovint una tasca callada, poc co­neguda, però sens dubte, fonamental per al coneixement del passat de la pobla­ció. Per a tots els que, per raons d'edat, hem vingut després, la seva obra és un obligat punt de referència, hi estiguem d'acord o no. Sant Cugat té en deute amb ell per tota aquesta labor desinteressada d'investigació i de divulgació. És per això que creiem que el millor homenatge ciu­tadà que se li pot retre és l'edició dels seus treballs inèdits. No sols seria un ho­menatge a la persona, sinó també un ser­vei a la ciutat.

Domènec Miquel e's historiador

Et t e r r a t

"DEURE: Allò que hom ha de fer per obligació moral" M A N E L PARDO

Moltes vegades hem estat, ja de ben joves, alertats sobre el nostre comportament i, gairebé sempre, ens fan refelexionar so­bre els nostres drets i deures. En aquest cas em dedicaré a re­flexionar sobre els "deures" i mai niés ben dits. de la classe polí­tica municipal que, havent es­gotat ja tota una gran època elec­toral podrà iniciar la pràctica política diària amb normalitat.

Ara ens queden més de tres anys de període no electoral, pròpiament dit, en els quals s'ha de fer la feina que fins ara no

s'ha pogut fer. Tant els qui go­vernen, diguem-ne equip de go­vern, com els qui estan a l'opo­sició han de complir les funcions per a les quals han estat esco­llits. És des d 'aquest punt de vista que cadascun dels partits polítics sap quins són els seus deures , no només envers els seus votants sinó cap a tots els santcugatencs. És ara que han de demostrar que ho saben.

Hi ha dos estadis en què es pot trobar un representant local es­collit democràticament. Un és formant part del govern i l'altre,

fo rman t part de l ' opos ic ió . Aquests dos, alhora, es dividei­xen en dos subgrups en funció del caràcter i els coneixements polítics que hom ha adquirit al llarg de la seva carrera. Subgrups que estan formats pels actius i els passius. Lactin es cl polític conscient de les necessitats de tots els santcugatencs, s'esforça per conèixer, es multiplica i tre­balla de valent per fer avançar la ciutat. El passiu, en termes glo­bals, és la persona que després d'haver estat escollit acostuma a desacreditar sense aportar cap

tipus de solució, demostra una ferma manca d ' idees i no s'a­vergonyeix, davant de la ciutat, del seu menyspreu per qualse­vol santcugatenc. Cadascú es pot situar on cregui més conve­nient però és absolutament ne­cessari que la cultura de la de­magògia desaparegui del nostre àmbit polític.

Ara és el moment de fer. cons­truir i servir. Que tots el polítics actius de la nostra ciutat, amb representació o sense al consis­tori, agafin les regnes de la ciu­tat i la transformin. Sant Cugat

necessita sumar voluntats en una època de grans canvis i transformacions i només serà la política dels fets, i no la dels fets consumats, la que farà que avan­cem i que ens convertim en una ciutat real. Si no som capaços de plantejar, dialogar i discutir, se­rem la c iu ta t do rmi to r i q u e molts pensen amb un Ajunta­ment amb representants de pas i sense cap voluntat de solucio­nar els problemes de tots.

Manel Pardo és militant de CDC

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

Informació: 666.42.81.42 http://airtour.pvirt.com

e-mail: airtourSairtel.net

BELL&

»s***»0

«JIP!1*^

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 !7 84'Fax93 590 30 10*08190 SANT CUGAT

EIS4CANTC»\S "•I «fiaria* Sant CugaT

e ls4cantons8totsantcugat .com

14 Opinió ELS íCANTOÜVS Divendres. 24de marx del2000

El rebedor

El Projecte Educatiu de Ciutat un projecte compartit

ANGKI.S PONSA

uè és cl Projecte Edu-Icatiu de Ciu ta t? Es una reflexió innova­

dora, TTn debat sobre l'educació, en un sentit ampli, no només en referència al món de l'en­senyament, tot comptant amb les estructures participatives de la nostra ciutat que ja tenen una dinàmica de treball consolida­da.

Amb la implicació de les en­titats i associacions que formen el teixit social, cultural, esportiu i econòmic de la ciutat hem de tenir com a objectiu formar ciu­tadans crítics i responsables amb l'entorn, establint una estruc­tura suficientment flexible que pe rme t i expressa r d i f e ren t s punts de vista i opinions fins a arribar a consensuar estratègics i accions per al conjunt de la ciu­tat.

Sant (lugat s'ha caracteritzat històricament per ser un model en l 'àmbit de l ' ensenyament gràcies a la bona feina feta per la seva comunitat educativa i al suport que li han donat les ad­ministracions implicades. Per tant, hem cregut oportú iniciar aquest projecte a partir del Con­sell Kscolar Municipal.

La tradició de qualitat educativa

de Sant C.iifíat del Vallès

Per començar, creiem que és important emmarcar la tradició de qualitat educativa de la nos­tra ciutat.

Ja des dels inicis de la d e ­mocràcia, es varen crear insti­tucions educatives que depe­n i en e x c l u s i v a m e n t de 'Ajuntament

ment , cobrint més del 100% d'escolarització en tots els seus nivells educatius, entre escola pública i privada. L'estreta re­lació entre els centres educa­tius, l'estabilitat dels equips de mestres, el suport econòmic i pedagògic per part de l'Ajunta-m e n t , i a l t r e s elements externs ho han afavorit. Tots aquests fac­tors fan que avui puguem dir que a Sant Cugat te­nim una escola de qualitat, basa­da en la partici­pació i la cores-ponsabi l i ta t de to t s els a g e n t s educatius.

Una esco la oberta a la ciutat i que a la vegada i n c i d e i x en la vida c iutadana, que participa en una àmplia dinà­mica de desco­berta de la cultu­ra, de les cultures, i en ge­nera de noves . Una escola que assumeix i realit­za una educació integral incorpo­rant a s p e c t e s pluridisciplinaris i t r a n s v e r s a l s (ecologisme, ONG, etc.). Per tot això, l'escola s'ha configurat com a model per a molts ciuta­dans.

Aquests trets que defineixen el m ó n

ció que contribueixi a fer apor­tacions a la ciutat tot obrint-se a plantejaments educatius més amplis.

Els Consells Escolars de Cen­tre, les APA de les escoles, la coordinadora d'APA, el Consell Escolar Municipal. . . en són al-

t . ~ —

i que, amb el L'Ajuntament considera que educatiu t e m p s , han comptat amb la col·labora­ció del Depar­tament d 'En­senyament de la (ieneralitat. L e s e s c o l e s bressol, l 'Es­cola de Músi­ca, l 'E sco l a d'Art i el Ta­ller de Plàsti­ca Triangle, ges t ionades per l'Organisme Autònom Patronat Municipal d'Educació, en són un exemple.

Sant Cugat, des de fa anys, es­devé una ciutat de l 'ensenva-

a c t u a l a Sant Cugat e n s ob l i ­guen a des-ve t l l a r la nos t ra ca­pacitat crí-

és necessari engegar des de la comunitat escolar,

conjuntament amb altres agents, un debat sobre els

aspectes presents i futurs que tica a h

relacionen educació i ciutat revisió continuada de les nos­t res p ro ­p o s t e s i a

seguir treballant en la qualitat educativa.

Actualment a Sant Cugat, la comunitat educativa escolar està suficientment estructurada per iniciar un procés de participa-

guns exemples. I especialment la Mostra de l'Ensenyament Pú­blic, en les seves dues edicions, ha estat una manifestació de la capacitat de debat i treball con­junt dels diferents agents esco­lars i de la col·laboració i de l'in­terès que mostra la ciutat per l'educació.

És per això que l'Ajuntament de Sant Cugat considera que és necessari engegar des de la co­munitat escolar, conjuntament amb altres agents, un debat so­bre els aspectes presents i fu­turs que relacionen educació i ciutat, com un element dinàmic i motor d'innovacions.

Aquest procés de debat serà el punt de partida i l'obertura a tots els ciutadans i ciutadanes per tal d'anar configurant el sin­gular procés de construcció del Projecte Educatiu de Ciutat de Sant Cugat del Vallès.

Objectius i eines del Projecte Educatiu

de Sant Cugat

Com ja hem comentat, aquest és un projecte que neix amb la vocació d'esdevenir compartit per tota la ciutat, per això és molt im­

por tan t definir quins en són els objectius i què es pretén:

• Volem obrir un ampli debat ciu­tadà sobre l'edu­cació al municipi i per això cal pro­moure la partici­pació de perso­nes, col·lectius, entitats i associa­cions.

• Cal identificar els punts forts i febles que té la ciutat en l'àmbit educatiu per arri­bar a consensuar criteris i generar p ro jec tes que r e spongu in als reptes de l'edu­cació al municipi.

• Volem reforçar la importància de l ' educac ió i la qualitat educati­va com a element e s t r a t èg i c i de projecció de Sant Cugat.

Per acostar-nos i donar resposta a

aquests objectius, el procés d'e­laboració del Projecte Educatiu es dota de les eines següents:

- L'elaboració d'estudis i anàli­sis sobre Sant C u g a t , q u e constituiran la base de treball sobre la qual caldrà aprofundir i t r e u r e con­clusions.

• La creació d 'òrgans de participació i coordinació que ajudaran a organitzar

les aportacions de les persones, col·lectius, entitats i associacions que participin en el projecte. Òrgans com les mateixes comis­sions de treball, la comissió co­ordinadora del projecte o el Con-

A&csw&W'

El debat serà el punt de partida i Vobertura a tots els ciutadans i ciutadanes

per tal d'anar configurant el singular procés de

construcció del Projecte Educatiu de Ciutat

sell de Ciutat en què es donaran a conèixer els resultats del tre­ball.

• L 'establ iment de diversos marcs de participació ciutadana que facilitin la divulgació de les reflexions i la recollida d'aporta­cions. Alguns d'aquests marcs se­ran els debats territorials que es duran a terme als districtes, la creació del fòrum virtual per fer el seguiment del desenvolupa­ment del projecte via Internet i tenir així la possibilitat de parti­cipar-hi des de casa i l'organitza­ció de taules rodones i debats en­torn de temes concrets que es considerin interessants.

Des de l'aprovació en el ple de l'avantprojecte fins ara, la comis­sió tècnica ha estat treballant en la proposta metodològica del pro­cés d 'elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat. Aquesta pro­posta es presentà la setmana pas­sada al Consell Escolar Municipal perquè es considera que és l'òr­gan que pot esdevenir impulsor i promotor del projecte. Com hem dit anteriorment, aquesta consideració la fem tenint en compte la tradició educativa del municipi i la pràctica participati­va d'aquesta comunitat.

Paral·lelament a totes aquestes accions, l'equip tècnic està reco­llint dades de població per fer els estudis necessaris que conduiran a la diagnosi educativa de la ciu­tat de Sant Cugat, i permetran elaborar el document base de les comissions de treball. També s'està reforçant el treball trans­versal entre àrees i departaments de l'Ajuntament, per tal de do­nar resposta des de l'administra­ció a la necessitat de fer projectes

globals de ciutat.

Ara bé , per­què l 'educa­ció esdevin­gui un compromís de c iu t a t i a q u e s t un projecte com­partit, neces­s i t em de la participació de tots vosal­tres, santeu-

gatencs i sancugatenques.

Àngels Ponsa i Roca Tinent d'alcalde

de Serveis Personals

c > j : *^«

H S 4 CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 15

JACRCMtT a l'Esbart

CONVCKj\TÒ8IÀ &Amm PER PARTICIPAR A t A SELECCIÓ PRÈVIA DEL

3r AUTOSERVEI Dl PINTURA DE PETIT FORMAT

Dissabte 1 d'abril

De les 11 a les 14 h

jm

Cal portar dues obres que no superin els 55 x 46 cm, una

foto de 10 x 15 cm de l'autor i un currículum sintetitzat al

jurat seleccionador, al local de l'Esbart Sant Cugat, d

Migdia, núm. 2

US I CANTONS P E T I T F O R M A T S . L . El «diari» de Sant Cugat

EIS 4 CANTONS

Entorn 16 Divendres. -V de mare del 2000

E q u i p a m e n t s

La rambla del Celler, futur centre administratiu, esportiu i cultural S'///' vol construir el nou Ajuntament, un hotel i un pàrquing

KMII.I B I . U A

- Sant Cugat -

I.a Rambla del Celler acollirà. en un futur, la seu del nou Ajun­tament de Sant (aigat, el primer hotel del centre de Li ciutat, un aparcament soterrat i equipa­ments esportius, entre d'altres. 1 na ordenació d'aquest sector que va ser aprovada inicialment per unanimitat de tots els grups polítics del consistori al darrer ple. Paral·lelament, el govern mu­nicipal ha convocat un concurs d'idees per predeterminar el pro­jecte global de la zona de la ram­bla del Celler que inclou també la construcció d'instal·lacions cul­turals i administratives i una su­perfície destinada a l'ús peato-nal.

Kls objectius del consistori són, a banda de potenciar la centrali-tat urbana del centre, millorar la qualitat urbana de la ciutat, reor­denar els nous equipaments d'a­cord amb les necessitats actuals derivades del creixement de­mogràfic i resoldre la connexió

urbana entre dos teixits residen­cials diferents, que són, d'una banda, el casc antic, i de l'altra. un bloc plurifamiliar aïllat. I .es noves infraestructures serviran per re­soldre la connexió amb l'eix de vianants que va del Monestir a l'Estació i amb l'anomenat Eix Verd. A més, es prioritzarà l'ús de

El projecte inclou també una piscina

coberta i un pavelló amb capacitat per

acollir 2.000 persones

la zona per als ciclistes i s'apostarà per fer de la Rambla del Celler un indret per fomentar les acti­vitats culturals i esportives.

Aquest darrer punt es tradueix en un equipament esportiu aquà­tic que constarà d'una piscina co­berta de 25 x 16.6 metres, un club de fitness, una sala de muscula-ció, una zona termal, un solàrium,

El <anip de futbol e\ traslladin à probablement a ( ull l·inà /•' C.l·.l)ID\

un bar restaurant i els correspo­nents vestidors. Les instal·lacions esportives actuals, el pavelló i la sala esportiva, es remodelaran to­talment i s'ampliaran amb un pa­velló esportiu amb capacitat per aeollir 2.000 espectadors. I ,es pis­tes de petanca se situaran a prop de les actuals.

Pel que fa al nou Ajuntament, serà un edifici d 'entre 5.000 i 8.000 m-. També es vol fer una nova construcció per a afers cul­turals de 1.500 mw i de tres plan­tes, i un immoble destinat al Jut­jat, al Registre de la Propietat o a Correus, entre d'altres. L'hotel, de tres o més estrelles, tindrà en-

I Les dades i del projecte i

Nou Ajuntament: I -De 5.000 mi, ampliable 1 a 8.000 m2, segons el crei-| xemcnt del municipi.

i Edifíçi (Tequipameiu i cuttufals

*1.5O0 mz, de tres plantes d'alçada i amb un annex d \ m espai lliure no edificat 4 c 500 m*

Edifici d'ús hoteler: -De 5.000 m2 construïts,

1.500 m* en planta baixa, %mb salons per conven* ekms de diverses dímen-$m% i amb 4,000 mz per bibïtadoïts a les plantes al­tes. Aparcament soterrani <f ós exclusiu.

' Sqitipament esportiu: ; -Fèscifta coberta PCO-3

^ « m ^ à o j * de vas prin­cipií tÍ$-25 x 16*6 i vas compíementari de 16,6 x & CM> úefitnm amb sala dfe maseulació de 600 m2 i sales especialitzades. Pa­velló esportiu PAV-5 per a 2.000 persones. Nou equi­pament, situat ai costat de l'actual,amb accés unitari.

U r b a n i s m e

L'aparcament de Can Maristany

se sotmet a exposició pública

V aprovació és el primer pas del futur pàrquing E. B.

- Sant Cugat -

El projecte d 'ubicació d 'un aparcament soterrat a la plaça de l 'Estació del centre dels Fer­rocarrils Catalans quedarà a ex­posició pública en un termini màxim de 30 dies, en què els ciu­tadans, entitats i grups polítics podran dir-hi la seva i fer sugge­riments per elaborar el projecte definitiu del pàrquing de l'illa de Can Maristany.

Després de ser rebutjada la pro­posta en el ple anterior, C i l ; ha apostat ara per la modificació del tràmit de l'article 125 del Pla Ge­neral Metropolità, pensat per fa­cilitar l'enriquiment del projecte.

Tots els grups polítics van con-sensuar la iniciativa a la sessió plenària de dilluns, a excepció d 'ERC, que es va abstenir, ad­duint que continuen sense conèi­xer els estudis del RACC i sen­se que s'hagi reunit el Consell de Mobilitat.

El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va re­marcar que "no es tracta de l'a­provació d'una proposta sinó d'u­na exposició pública" per rebre opinions de particulars i partits polítics i, juntament amb l'estu­di de mobilitat, realitzar la pro­posta definitiva.

Per al PSC és important que es desenvolupi la "vialitat de la con­nexió del carrer dels Satarejos

amb la rambla de Ribatallada", va afirmar el portaveu municipal del partit, Jordi Menéndez. El regidor va criticar el fet que "no d o n e m diverses opcions per prendre als santeugatencs, no hi ha alternatives" al projecte que presenta Ciutat Sostenible.

"Creiem en el pàrquing", eren les paraules del regidor popular Jaume Tarragó, que s'afegia al vot afirmatiu d'IC-V. El regidor ecosocialista Joan Balada va ar­gumentar que ara que ja no s'as­socia el pàrquing de l'estació amb el de la plaça dels Quatre Can­tons ni tampoc amb l'estació del tren. estan d'acord que es posi en marxa el projecte de cons­trucció d'un pàrquing a la zona.

R e s i d u s

La Planta de Compostatge s'inaugura diumenge en

presència del conseller Puig

E. B. - Sant Cugat -

La inauguració oficial de la nova Planta de Compostatge de Sant Cugat , que es farà diu­menge a les 11.45 hores, supo­sarà un pas endavant en el pro­jecte Residu Mínim impulsat per l'Ajuntament. Abans de Tac­te d'inauguració, el conseller de Medi Ambient de la Generali­tat, Felip Puig, i l'alcalde Lluís Recoder, encapçalaran una bi-cicletada popular -com la que ja es va fer amb motiu de l'o­bertura de la deixalleria- que sortirà de la plaça d'Octavià. A les 12 del migdia es farà una jor­nada de portes obertes i una vi­

sita guiada per les instal·lacions, situades a Can Calopa, entre els quilòmetres 6 i 7 de la carrete­ra de Molins de Rei, just al cos­tat de la deixalleria.

El dia 20 de març passat unes 2.200 famílies dels barris de Coll Fava, Sant Francesc i Can Magí van començar la separació de la brossa orgànica. La propera zona de la ciutat que s'hi afegirà serà la de l'avinguda de Cerdanyola, la plaça d'en Coll, el carrer de Santiago Rusifíol, la plaça de Pere San i el carrer de Castell­ví. Prèviament, l'Ajuntament informarà els veïns de com s'ha de dur a terme aquesta separa­ció i en quins contenidors s'ha de dipositar la brossa.

E l S í CANTONS Divendres, Z4 de març del 2000 Entorn 17

Urbanisme

Faran una vorera en un tram de la carretera de Sant Cugat a Rubí L'actuació prové de les queixes de l'I ES Leonardo da Vinci

EMILI BELLA

-Sant Cugat -

Un tram de la carretera que va de Sant Cugat a Rubí (BP-1417), podria ser la causa d'algun acci­dent ja que no hi ha vorera a la banda dreta de la via en direcció Rubí i els vianants es veuen obli­gats a trepitjar l'asfalt, molt a prop d"on circulen els vehicles. El pro­blema s'agreuja si es té en comp­te que l'Institut d'Ensenyament Secundari Leonardo da Vinci és proper a la zona, i diàriament pas­sen per aquest indret desenes de persones, tant joves com adults.

És per això que l'Ajuntament de Sant Cugat té prevista una petita actuació urbanística en aquest tram de carretera, que consistirà en la construcció d'u­na voravia, i un arranjament de la vorera actual que va des de l'es­tació dels Ferrocarrils de la Ge­neralitat a l'Hospital General de Catalunya fins al mateix institut.

L'operació es posarà en marxa a partir d 'una petició del centre educatiu al consistori municipal,

Els vianants no

que s'ha compromès, en una reu­nió mantinguda amb responsa­bles de l'IES, a realitzar les obres amb l'objectiu de millorar els ac­cessos a l'escola i a l'estació, i re­duir la perillositat de la carrete­ra, pe rquè s 'evi t in possibles accidents de trànsit.

En aquest sentit, des de l'àrea

tenen vorera per on (u cu lat í- 0 7'() X. \ \ de Ciutat Sostenible pensen co­mençar les obres a partir del dia 14 d'abril, coincidint amb les fes-tes.de Setmana Santa. "El pro­jecte ja està fet, ara estem de­manant pressupostos", assegura el tinent d'alcalde de Ciutat Sos­tenible, Joan Carbó, que ha afe­git que el termini d'execució fi-

ïhRLARROSA

xat de les actuacions és l'acaba­ment del curs escolar.

Per la seva banda, la Diputació de Barcelona, d e qui depèn la infraestructura, no preveu cap ti­pus d'actuació a la carretera, ja que les obres en aquest tram van a càrrec de l 'Ajuntament sant-cugatenc.

I n f r a e s t r u c t u r e s

Construeixen quinze nous aparcaments per a bicicletes

al centre de la ciutat

E. B. - Sant Cugat -

Sant Cugat compta des de fa uns quinze dies amb més de quinze punts més d'aparcament per a usuaris de la bicicleta. Al­guns dels nous pàrquings per aquests vehicles de dues rodes estan situats, concretament, al c o s t a t de la B i b l i o t e c a de l Mil·lenari, a la rambla del Ce­ller, al carrer de Llu ís Com­panys, a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, a la vora dels cinemes del centre, al pavelló esportiu i a la plaça de Barcelona, entre d'altres.

El tinent d'alcalde de Serveis

Urbans, Joan Recasens, ha ex­plicat que s'està es tud ian t la ubicació futura de més instal·la­cions en diversos indrets de la ciutat que requereixin actua­cions d'aquest tipus.

El t inent d 'a lcalde justifica l 'augment del nombre d'apar­caments a la demanda creixent d'enguany, encara que "aques­ta època de l'any no és quan es fa servir més la bicicleta", com­parat amb l'estiu. Les actuacions en aquesta línia es fan en funció del dèficit actual: "Ens havíem quedat curts", afegia Recasens, que també apuntava que s'han col·locat els pàrquings en "llocs d'afluència massiva".

A prop de la InMioteiti s'ha instal·lat D'altra banda, el tinent d'al­

calde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó ha anunciat que el pro­jecte de construcció de tota una xarxa de carrils per a bicicletes "està bastant avançat". Aques­ta actuació arquitectònica es farà gràcies a una subvenció rebuda del Departament de Medi Am-

un aparcament h'k l·\Rl.XYI·.S bient de la General i ta t . Amb aquesta xarxa, l'Ajuntament vol unir tots els instituts de Sant Cugat, tant els del centre com els dels districtes, i potenciar així l'ús de la bicicleta a la ciu­tat . També e spe ren enl les t i r aquest projecte per determinar la ubicació de més aparcaments.

Can Quitèria passa a mans municipals

E.B.

La proposta d'aprovació del text refós del Pla Especial de Protecció i Ordenació Volumè­trica a la finca de Can Quitèria va quedar aprovada dilluns al ple municipal. Tots els partits van estar d'acord amb la reor­denació del nou edifici que es vol construir al costat de l'anti­ga masia del centre de la ciutat, que no sobrepassarà els tres pi­sos d'alçada, a banda de la plan­ta baixa.

La distància de la nova cons­trucció serà de sis metres, tres mes que en la darrera proposta al ple, que l'equip de govern ha redibuixat. L'àrea de Ciutat Sos­tenible, que treballa conjunta­ment amb la Comissió d'Urba­nisme de Barcelona, ha procurat que no es perjudiqui el bé ca­talogat, i per això s'han rebai­xat de quatre a tres els pisos del futur edifici municipal. La pro­posta aprovada preveu també la pèrdua d'edificabilitat, que es redueix dels 3.000 als 1.600 metres quadrats. D'aquesta ma­nera, i segons el tinent d'alcal­de de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, "es defensen els drets dels propietaris i els promotors" de la masia, que passa a mans municipals.

El PSC, que va votar en con­tra la primera vegada, preveia un excés d'edificabilitat "obvi", segons el portaveu del partit, Jordi Menéndez, que va recor­dar que des de 1997 el seu grup ja demanava que el mas passés a mans públiques.

Jaume Tarragó, del PP, va opo­sar-se frontalment a l 'adequa­ció de la masia per acollir ofici­nes m u n i c i p a l s , q u e "ser ia destrossar la casa". La primera proposta de CiU va ser recolza­da pels populars, que la consi­deraven "bona"; però l'actual la veuen "moltíssim millor. Això vol dir que hi ha hagut una bona gestió", va dir Tarragó. Igual­ment, el regidor d'IC-V, Joan Balada, creu que la nova pro­posta "no té comparació" amb l'anterior. El portaveu d 'ERC, Eduard Pomar, s'hi va afegir d ient que amb la primera es "perdia l'oportunitat d'adquirir la masia", i que ara augmentarà l'espai per a dependències del consistori.

CONTRIBUÏM A FER PE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

' Empresa ' líder enc i seu i --sector i

Av. Qraefis, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maií: ieonelli@leoneMi.com web:

wwwleonelli.com

EIS 4 CANTONS

Societat 18 Divendres* 24 de març de! 2000

E d u c a c i ó

L'Ajuntament de Sant Cugat presenta el Projecte Educatiu de Ciutat

La inicitiva vol obrir un debat ciutadà i poder establir els objectius del projecte

l ' .s l lk ( AS I Wil.K - Sant Cugat -

"Volem engegar un debat i arri­bar a unes conclusions que es pu­guin aplicar a la pràctica sobre l ' educac ió a Sant Cuga t del Vallès. Però volem que sigui un debat que afecti una majoria de la ciutat, que afecti com niés es­taments ciutadans millor". Amb aquestes paraules, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, pre­sentava cl Projecte Educatiu de Ciutat, una iniciativa de l'Ajun­tament que té l'objectiu d'obrir un debat ciutadà en què es plan­tegin propostes per millorar l'e­ducació de la ciutat.

L'any 1992 l 'Ajuntament de Sant Cugat va signar la Carta de Ciutats Educadores i va assumir el compromís d'impulsar la ciu­tat com un agent educador des d 'una àmplia perspectiva, l ' n dels primers resultats d'aquesta carta és el que s'anomena el Pro­jecte Educatiu de Ciutat, un ins­trument destinat a potenciar les relacions que s'estableixen en­tre la ciutat i l'educació i que par­teix de la implicació de tots els ciutadans. La finalitat d'aquest projecte és obrir un fòrum de de­bat en què tant la comunitat edu­cativa com la resta d'estaments de la ciutat puguin fer la seva aportació i d'aquesta manera es determinin els punts forts i els punts febles de l 'educació de

Lluís Recoder i la tinent d'alcalde de Serveis Personals, A ngels Po/isa, van ser els encarrega/s de fer la presentació del projecte F: XI..

Sant Cugat. Durant Tacte de pre­sentació d'aquest projecte, Lluís Recode r va remarcar la im­portància que tothom participi en aquesta inicia

ves i incrementar encara més el prestigi que ja té l'àmbit educa­tiu de Sant Cugat". El Projecte Educatiu de Ciutat, engegat a

Sant Cugat l'abril

tiva perquè , se- Recoder: "L'educa- dei 1999, consta gons va dir, volen • . m é m m f y ^ de diverses fases:

que tothom si- la setmana passa-gui conscient que de PeSCola, s'eduCÜ da es va presentar això de l'educació no és només cosa de l'escola, que hi j u g a un p a p e r molt important , però que s'educa en tots els àmbits ciutadans". Re­coder va afegir també que la prin­cipal finalitat d'aquest projecte "és trencar les barreres educati-

en tots els àmbits ciutadans "

el projecte i dues declaracions insti­tucionals al Con­sell Escolar Mu-

l l l i l í l l l l p nicipal. Després «K--™»™™»̂ ».* j e s e t m a n a s a n_

ta, es preveu que l'alcalde es reu­neixi amb les diverses entitats de la ciutat per explicar-los el pro­jecte i què es pretén fer. Paral·le­

lament, s'ha format un equip for­mat per tècnics municipals i as­sessorat per una empresa que va estar treballant amb el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, que està recollint dades de po­blació per fer els estudis neces­saris que han de conduir a la diag­nosi base del Projecte Educatiu de Ciutat. Aquest serà el docu­ment amb què es treballarà. Fi­nalment, i un cop acabada la fase de participació ciutadana, es farà un aprofundiment de la situació i un diagnòstic, es definiran els projectes i els objectius que s'­han de seguir i ja cap al juny del 2001 es preveu poder fer la im­plantació i avaluació del projecte.

Calendari d'actuacions previstes em^iíhmjecte Educatiu de Ciutat

es

PRIMERA FASE

Abrii dei 1 9 9 9 • S'aprova l'avantprojecte i ^ 3

comença a treballar en la pro­posta metodològica del procés per eleborar el PEG.

14 d e mar? del 2 0 0 0 • Ks presenta cl PEC al Con­

sell Escolar municipal.

Abril dA 2 0 0 0 • El Consell Escolar munici­

pal haurà de debatre i cansen» suar un document sobre l'opció educativa de Sant Cugat i una declaració insti tucional q u e compromet a proraocèoaar el PEC.

SEGONA FASE

Abril-inaig AA 2 0 0 0 • Comenta la fase de partici­

pació ciutadana: l'alcalde i el C E M convocaran totes les en­titats i associacions de la ciutat

per una sessió informativa i sels convidarà a participar en el procés. Creació de comissions de treball.

* L'equip tècnic recull dades de població per fer els estudis necessaris que conduiran a la diagnosi educativa de la ciutat.

Jujftyrdesembre del 2 0 0 0 • Aprofundiment en els es­

tudis Elaborats i diagnosi.

•Es t ab l imen t de marcs de participacó ciutadana per faci­litar la divulgació de les refle­xions i la recollida de les apor­tacions.

ftenet-fonv del 2 0 0 1 • Concreció dels objectius i

els projectes a partir de la diag­nosi.

Jimyd^20Ql • Implantació i avaluació.

La comissió de seguiment per a la cooperació amplia funcions

M U , D \ \ 1 K \ I M . Z

- Sant Cugat -

I ,à determinació dels criteris i prioritats de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, la sensibi­lització dels santeugatencs en matèria de cooperació, la su­pervisió dels projectes que es portin a terme i la valoració del funcionament de l'Oficina Sant Cugat Solidari. Aquestes seran les funcions bàsiques de la co­missió de seguiment per a la cooperació, aprovades per una­nimitat al ple municipal pas­sat.

Aquesta comissió és l'encar­regada de distribuir els diners del 0,7% dels pressupostos mu­nicipals, destinats a solidaritat. Tots els partits van destacar que és positiu que es mantin­gui la participació de les O N G locals en la determinació dels projectes que es realitzin. El PSC i ERC, a més, van reivin­dicar l 'augment dels pressu­postos fins a l ' l%.

L'Ajuntament també vol un món sense violència

M. M.

Tots els membres del consis­tori santeugatenc es van adhe­rir al Manifest per un món sense po­bresa niviolènàa. El text ha estat subscrit per diverses institucions i partits polítics catalans amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona Tre­balladora, el 8 de març passat.

La discriminació cjue pateixen les dones en l'àmbit laboral va ser l'aspecte més destacat per totes les formacions polítiques. El punt també va servir a l'opo­sició per reivindicar més recur­sos de l'Ajuntament per millorar la situació de la dona al nostre municipi.

ELSICA1VIXJN5 Divendres, >4 de març del 2000 Societat 19

C o n f e r è n c i a

Renau destaca el paper de les dones en els processos de desenvolupament

La presidenta de la ISD va fer una xerrada amb motiu del Dia de la Dona El Casal Cultural de Mlra-sol va acollir dijous passat una xerra­da amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. El paper de la dona en d procés de desenvolupament de les societats va ser el tema central d'aquesta conferència, que va anar a càr­rec de la presidenta de la Internacional Socialista de Dones, la santcugatenca Dolors Renau. Durant la xerrada, Renau va co­mentar la importància de considerar l'índex d'igualtat entre ho­mes i dones dins els estudis sobre desenvolupament, ja que el paper de les dones i el seu propi grau de desenvolupament juga un paper destacat en el procés d'evolució dels països.

Ks'i'KR CASTANYER

- Sant Cugat -

Els darrers estudis sobre de­senvolupament han posat de manifest el destacat paper de les dones dins les societats. Així ho va explicar la setmana passada la presidenta de la In­ternacional Socialista de Do­nes, la santcugatenca Dolors Renau, durant una xerrada or­ganitzada pel Casal Cultural de Mira Sol.

Segons va explicar Renau, els darrers informes fets per les Nacions Unides han eviden­ciat que el rànquing de països més desenvolupats varia si, a més de considerar factors com el creixement econòmic, es te­nen en compte factors com ara la desigualtat entre homes i do­nes. D'aquesta manera, països que fins ara ocupaven les pri­meres posicions de la llista, bai­xen uns quants llocs quan se'ls hi apliquen aquests nous ele­ments. "Per primera vegada"

comentava Renau, "es deixa de parlar d'éssers humans i s'a­nalitzen les coses establint la diferència entre homes i do­nes. Això ha comportat que es comenci a valorar el treball in­visible que fa des de sempre tot el col·lectiu femení". En aquest sentit, Dolors Renau va explicar que des de fa uns anys, les societats s'estan ado­nant del destacat paper que te­nen les dones dins el procés de desenvolupamen. D'una banda, la incorporació de la dona al món laboral està evi­denciant tot el treball d'as­sistència i cura que han assumit tradicionalment les dones i que ara, o bé continuen assumint-lo elles mateixes, o bé no el fa ningú. "Aquesta situació" va destacar Renau "comporta im­portants desequilibris humans i econòmics que cal tenir en compte".

D'altra banda, darrerament també s'ha posat de manifest la importància de dedicar una es-

Per Renau, el' de^emnlupametu d'un pnfc pavaperdomu itnu educació a les dones F:X.L.

pecial atenció a l'educació de les dones, ja que "elles són les que aguanten tot el sistema del desenvolupament". La presi­denta de la Internacional So­cialista de Dones va remarcar que s'ha comprovat que quan les dones reben una educació, es controla millor la natalitat, alimenten millor els fills i can­via tot el sistema de vida. Es per això que actualment alguns bancs destinen una part dels seus recursos a potenciar l'e­ducació d'aquest col·lectiu, ja que s'han adonat que "quan es vol desenvolupar un país s'ha d'invertir en les dones". Tot i

això, la santcugatenca Dolors Renau va comentar que aquests canvis en l'educació de la dona comporta unes transformacions profundissi-mes que, segons va dir "han d'anar acompanyades d'una ajuda en treball de la cura i del repartiment de les responsa-blilitats".

La xerrada de Dolors Renau , a la que hi van assistir més d'una trentena de persones, es­tava emmarcada dins les acti­vitats programades amb mo­tius del Dia Internacional de la Dona Treballadora, celebrat el 8 de març passat.

S o l i d a r i t a t

Creu Roja Sant Cugat-Rubí inicia una campanya per

captar nous socis

E.C. • Sant Cagat -

Creu Roja de Sant Cugat-Rubí ha iniciat una nova cam­panya de captació de socis. Aquesta iniciativa, que ja va co­mençar dilluns passat, consis­teix en trucades telefòniques a domicili i té l'objectiu d'incre­

mentar fins a 2;000 els 1.6.00 socis que té en l'actualitat.

"Nosaltres tenim dos tipus de socis, els voluntaris que treba­llen i col·laboren amb les nos­tres activitats, i els socis pas­sius que fan una aportació econòmica anual", explica Xa­vier Demelo, responsable local de la campanya. En aquesta

ocasió, la finalitat de Creu Roja és augmentar el nombre de per­sones que fan donacions per fi­nançar les activitats d'aquesta institució. "Fa dos anys ja vam dur a terme una iniciativa com aquesta i va funcionar molt bé", comenta Demelo, "per això hem decidit repetir-la". Aques­ta campanya, que va a càrrec d'una empresa de telemàrque-ting, es basa en trucades te­lefòniques a domicili amb què s'expliquen les activitats de Creu Roja i en què consisteix fer-se'n soci. "Cal tenir en compte que l'aportació econò­mica és voluntària. Normal­ment establim un mínim de

5.000 pessetes anuals, però des­prés cada soci decideix què és el que vol aportar".D'altra ban­da, i amb l'objectiu d'oferir un nou servei als seus socis, Creu Roja de Sant Cugat-Rubí està elaborant una guia comercial en què consten els diferents co­merços que col·laboren amb l'organització, i que a partir d'a­ra oferiran descomptes als so­cis de Creu Roja. "El que pre­tenem és que els nostres socis puguin recuperar d'alguna ma­nera la quantitat que donen anualment, i una opció és com­prant en aquests comerços. Es tracta d'una iniciativa per fide-litzar els nostres socis".

La Vitivinícola celebra avui la seva assemblea ordinària

MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat-

La societat limitada Vitiviní­cola de Sant Cugat del Vallès ha convocat per aquest vespre la sessió ordinària anual de l'asso­ciació. La reunió es realitzarà a la sala d'Espai d'Entitats de la Casa de Cultura i començarà a les vuit del vespre.

L'aspecte més destacat que es tractarà a l'assemblea serà una proposta per rendibilitzar al mà­xim els locals cjue explota la Vi-tivinícoIa.La societat és la pro­pietària de l'edifici del Celler Centre i la resta de locals que es van construir en l'espai que fa uns anys era el Celler Coopera­tiu de la ciutat. Per tal de treu­re el màxim rendiment econò­mic dels locals establerts, es plantejarà la possibilitat d'agru­par diversos dels espais de di­mensions més reduïdes en un de sol. D'aquesta manera es vol fer front a la major demanda que hi ha de locals grans a la nostra ciutat.

Un altre dels punts de l'ordre del dia, destaca la lectura i apro­vació dels comptes d'explota­ció, balanç de situació i memò­ria del darrer exercici, malgrat que no s'ha produït cap in­cidència rellevant, comptabilit­zant el tràfic normal d'una so­cietat d'aquest tipus.

L'assemblea ordinària de la so­cietat, d'altra banda, no preveu cap mena de modificació espe­cial en el seu funcionament ha­bitual. El primer punt de l'or­dre del dia que es tractarà a la reunió serà l'informe del presi­dent de la Vitivinícola de Sant Cugat, Jaume Grau, sobre les activitats d'explotació de les pro­pietats que ha desenvolupat la societat al llarg de l'any 1999.

L'assemblea finalitzarà amb la les propostes i suggeriments que puguin fer els socis que partici­pin a la reunió d'aquest vespre a la Casa de Cultura. La Vitivi­nícola ha convocat els seus 450 socis a l'assemblea ordinària, i els va demanar que presentessin les propostes individuals per les activitats de l'associació amb an­terioritat al dia 21 d'aquest mes, per tal d'incloure-les.

Distribució a totes les i establiments del municipi

Guies Locals

Hi sortirà tota i'activitat de la ciutat

Dades d'interès i la millor cartografia

S» Amb La Guia de Sant Cugat hi sortirem

* & r r W RESERVI EL SEU ESPAI 93 674 86 61

20 Societat E1S /G4NTON5 Divendres, >4 de marc del >0Ó0

C o n c u r s o s

A la recerca del Súper Pare de l'Any al Sant Cugat Centre Comercial

Octavio Gascón va ser el guanyador del concurs del Dia del Pare

Segons els participants, la prova més dura va ser planxar la roba F: E.F. Octavio Gascón besa el premi aronseptit com a Súper Part de l'Any F: E.F.

MAGDA M É N D E Z

Una part del vestíbul del Sant C u g a t C e n t r e C o m e r c i a l (SCCC) va viure una transfor­mació molt especial dissabte passat: es va convertir en una casa. I en aquesta casa improvi­sada van haver de mostrar les seves habilitats els 55 agosarats pares que optaven a ser el millor de l'any. Octavio Gascón va ser escollit, finalment, com el Sú­per Pare del 2000.

"Sempre hem celebrat la cam­panya del Dia del Pare, i hem cregut que un concurs era una bona manera de celebrar-ho, ori­

ginal, atípica", va assegurar la gerent adjunt del SCCC, Su­sanna Pena. L'objectiu era bus­car "un pare 100% que com­parteixi les tasques de la casa", segons va explicar Pena.

Planxar la camisa del nen, ves­tir-lo correctament, fer-li el llit, preparar-li l'esmorzar, endreçar la cuina i portar-lo a l'escola. Tot el que cal fer amb els fills ben d'hora al matí, però en un temps rècord: tan sols 5 minuts. Aques­ta era la prova que havien de su­perar tots els participants en el concurs organitzat pel S C C C amb motiu de la celebració del Dia del Pare.

"La veritat és que no m'ha cos­

tat gaire perquè a casa sempre hem compartit les feines de la llar", va assegurar Octavio Gas­cón, de 39 anys i amb 2 fills, que va guanyar un robot-vaporetto de premi.

Els participants van realitzar les proves al llarg de tot el dia, i se n'avaluava la rapidesa i habi­litat a l'hora de realitzar les tas­ques que se'ls havia encomanat.

"Està molt bé que s'organit­zin concursos d'aquesta mena", assegurava un dels candidats a Súper Pare de l'Any, José Tor-rino. "Sobretot perquè no es tro­ben gaires concursos adreçats a homes", afegia.

La gran majoria dels partici­

pants s'havien decidit a concur­sar gràcies a la iniciativa de la seva parella. Planxar va ser la prova més complicada segons afirmaven els pares participants, encara que alguns consideraven que "el més difícil és haver-ho de fer davant de tanta gent de públic".

Després de la bona acollida que ha tingut el concurs del Sú­per Pare de l'Any, el SCCC està pensant a adaptar el concurs per celebrar el Dia de la Mare el mes de maig. En aquest sentit, s'està plantejant la possibilitat que les mares realitzin feines tradicionalment assignades als homes.

P r e s e n t a c i ó

Porce l presenta a Sant Cugat 6E1 cor del senglar' de la mà d'ELS 4 CANTONS

M M . - Sant Cugat -

L'escriptor mallorquí fmcat a Valldoreix, Baltasar Pocel, va pre­sentar la seva darrera novel·la El porc del senglar dimecres a la Casa de Cultura. Aquest acte estava organitzat pel setmanari E L S 4 CAN IONS i hi van assistir desenes de persones.

"L'obra ha t ingut molt bona acollida per part de la crítica i el públic", explicava Porcel, "però la veritat és que necessito poder-ho pair". La darrera obra de l'es­criptor combina alguns passatges mí t ics a m b h i s tò r i e s reals i biogràfiques. De fet, el perso­

natge protagonista és un reflex del mateix Porcel en l'argument. "Tota la història és un joc fantàs­tic entre la veritat i la mentida Coses que poden semblar in­ventades són reals, mentre que d'altres tan banals com prendre un cafè, són inventades", resu­mia l'autor.

A Porcel li ha agafat per sor­presa la gran acollida que ha tin­gut el llibre ja que "funciono com un llarg discurs ininterromput", i, per tant, la novel·la és fruit de la seva pròpia evolució.

Durant la presentació del lli­bre, l'escriptor va destacar els plantejaments filosòfics i morals que es poden trobar en la narra-

La darrera obra de Baltasar Porcel està tenint molt bona acollida F: X.L.

ClO.

L'encarregat de presentar Bal­tasar Porcel va ser el responsa­ble de la secció de Cultura d'El-s 4 CANTONS, Toni Montenegro. El periodista va remarcar la in­tel·lectualitat i independència de Porcel en un món marcat per la globalització, gràcies a "un món

interior molt ampli, ric i sòlid". L 'ac te va c o m p t a r a m b la

presència de l'editor del setma­nari, Ramon Grau, que va agrair "la voluntat de Porcel de pre­sentar el llibre a través de la nos­tra publicació" i va recordar els inicis de l'escriptor com a col·la­borador de la premsa local.

Vins Noé ofereix nous cursos de tast de vins

Imatge del nin FOTO: X.L.

E.C. -Sant Cugat-

La bodega Vins Noé de Sant Cugat organitza des d'aquesta setmana diversos cursos de tast de vins i sessions monogràfi­ques relacionades amb l'enolo­gia. Aquests cursos, que s'allar­ga ran fins al mes de juny , tindran lloc als restaurants La Masia i Casa Blanca de la ciutat.

Després de l'èxit dels primers cursos d'aquest estiu i dels tas-tavins de tardor, Vins Noé ha decidit repetir l 'experiència i ha organitzat 4 nous cursos de tast de v ins . "La idea de fer aquests cursos va sorgir dels ma­teixos socis del club", comenta Ana Lahosa, responsable d'a­questa iniciativa, "nosaltres ja fèiem tast de vins, però ens van demanar que se'n fessin més". Aquests cursos estan dividits en un primer nivell d'iniciació i en un segon nivell d'aprofun­d iment . Cada curs consta de tres sessions pràctiques durant les quals els assistents poden aprendre des dels conceptes ne­cessaris per fer l'anàlisi senso­rial, fins a l'elaboració del vi. els tipus de raïm o la conservació a nivell particular. Per altra ban­da, durant la primera classe s'es-tuidrana els vins blancs, a la se­gona els rosats i ja per acabra, la tercera sessió es tarà dedica­da als vins negres. "Els con­ceptes del curs d'iniciació i el d 'aprofundiment són molt si­milars", explica Lahosa, "però en el segon nivell es t racten vins més difícils i s'aprofundeix més en tot el procés d'elabora­ció del raïm".

A banda dels cursos de tast de vins, Vins Noé ha programat també un total de 6 sessions monogràfiques amb l'objetiu a tractar qüestions molt més es­pecífiques com ara els vins d'al­ta expressió o les quatre deno­minacions espanyoles. Aquestes sessions començaran el proper dia 30 de març, amb un curs so­bre vins sense denominac ió d'origen. Els responables dels cursos de Vins Noé seran els enòlegs Àngel Garcia, Josep Jové i Lluís Manel Barba.

ELS/CANTONS Divendres, 24demarç del'2000 Societat 21

T r a d i c i o n s

Les sardanes tornen diumenge amb la cobla Thermalenca

Diumenge passat es va fer una audició a la Floresta

Elsflorestans van poder gaudir de les sardanes al seu propi dktncte diumenge passat F: EDUARD.FARINYES.

MAGDA M É N D E Z

Les sardanes tornaran a sonar a que s t d i u m e n g e a la plaça d'Octavià. En aquesta ocasió la cobla encarregada de posar la música serà la Thermalenca de Ca ldes de M o n t b u i . D 'a l t ra banda, la setmana passada la Floresta va acollir una ballada a la plaça de l 'Estació, dins la seva programació habitual.

Aquesta és la tercera audició que organitza l 'Entitat Sarda­nista de Sant Cugat. Entre les peces programades destaquen Tot jugant, del mestre Garata-cós, Cap de Creus, de Cabrises,

i Els barcelonins, del mestre Vila. La ballada d 'aquest d iumen­

ge es farà a la plaça d'Octavià i començarà a les 12 del migdia.

Per la seva banda, l'Agrupació Sardanista de la Floresta va or­ganitzar diumenge passat una ballada a la plaça de l'Estació del districte, a càrrec de la Co­bla Laietana. En aquesta oca­sió va comptar amb menys ba­lladors de l q u e és hab i tua l , atesa la coincidència amb la ce­lebració de Sant Josep. Mal­grat tot, un dels membres de l'agrupació, Josep Iglèsies, va destacar el fet que "ha vingut molta gent del centre de Sant Cugat que no havia baixat mai

a ballar a la Floresta". Ent re les peces que es van interpre­tar, la que va tenir més bona acollida va ser la coneguda sar­dana Somni.

Aques t a ac tuació s ' inscr iu dins la programació habitual del districte. Les properes ba­llades a la Floresta estan pre­vistes per la festa major (que es farà a finals de juliol) i per l 'Onze de Setembre.

D 'a l t r a banda , t a m b é s 'ha confirmat la integració de l'a­grupació de la Floresta a l 'en­titat sardanista de Sant Cugat. Això sí, Iglèsies va assegurar que "continuarem organitzant les ballades habituals".

C o n c u r s o s

Els més petits reben els premis a la millor

disfressa a Galaxi

Els nens van ser eh protagonistes del carnaval de Galaxi Pair /• R h

M. M. - Sart Cugat -

La festa de Carnestoltes en­cara es resisteix a marxar de Sant Cugat. Dimecres es va fer l 'en-trega de premis del concurs del Centre Comercial de la nostra ciutat, en què hi van participar uns 150 nens i nenes.

Galaxi Parc va ser l 'escenari de l 'entrega de premis als 13 menuts classificats. Ent re les disfresses guanyadores se'n van poder veure algunes de clàssi­ques, com ara reines, sevillanes, cavallers o flors, i d 'al tres de força més originals com ara un nen disfressat de raïm, de ra­

queta, de fregall o d'una apara­tosa taula.

A banda dels premis del Car­naval organitzat al Centre Co­mercial, Galaxi Parc va lliurar els guardons als guanyadors del concurs que va organitzar el 4 de març passat.

En aques t cas, els premiats han estat tres: en Pol Santiago, de 4 anys, que anava disfressat de torero; en Marc Fajardo, de 7 anys, disfressat de centpeus; i en Guillem Babitsch, de 2 anys, que anava de Teletubbie.

A la festa del lliurament dels premis de Carnestoltes, a més dels regals, es va oferir a tots els assistents un berenar popular.

IMPRESSIÓ DE PÒSTERS

«i ij-J%d,\)Q

FILMACIÓ DE FOTOLITS

ACABATS

i f$t I j l f | | l iSIM«Íi l»f i

üiUi

-cartró ploma

/

SOLUCIONS GRÀFIQUES

PROVES COLOR

í iP>HTifct4ÍkÍHl

GRAVACIO DE CD'S

Tiratqes curts

V» S a n t A n t o n i , 1 5 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t

22 Societat ELS 1 CANTONS Dk-endres, 24de marçdel2000

C o l · l e c t i u s

Els 'okupes' de Torre Blanca posen fi als actes del seu primer aniversari

Els tallers i les activitats habituals continuen deforma regular

I)e\deldia6denwq, aquest cot'lertiu ha organitzat diverses activitats percommemorarelprimer aniversari de /"oiuparió' F: F..F

E.C. - Sant Cagat -

Els actes programats amb motiu del primer aniversari de Xokupa-cióAc la masia Torre Blanca arriben aquests dies a la recta final.

Aquest vespre, la cultura popu­lar serà la protagonista, amb una cercavila que anirà des del Mo­nestir fins a Torre Blanca. Ja a les mm del vespre, el grup musical l'ornada oferirà un concert de mú­sica tradicional. Demà, totes les persones de més de 16 anys que ho vulguin podran participar en un joc de proves que s'allargarà durant tot cl dia. Sota el títol de

Democradura's: la crisi cotic/ic/rta,

aquesta proposta té l'objectiu de reflexionar sobre el sistema de­mocràtic des d'un punt de vista lúdic i participatiu. El dia finalit­zarà a les deu de la nit amb un concert a càrrec dels grups de pop-rock Paquita's Nipples i Muten Roshi. Les activitats de l'aniversari arribaran al seu punt final diu­menge amb una jornada de tre­ball al jardí que començarà a les deu del matí i amb una paella po­pular a les dues del migdia.

Els actes programats amb motiu d'aquest primer aniversari de IV kupació de la masia Torre Blanca van començar el dia f> de març i al llarg d'aquest mes s'han fet acti­

vitats de tot tipus, entre les quals destaquen la inauguració d'una sala d'exposicions o la presenta­ció d'un llibre relacionat amb el moviment okupa. Segons un dels membres de l'assemblea okupa de Sant Cugat, Arnau Montserrat, el més destacat d'aquestes propos­tes és que "reflecteixen la diver­sitat de gent i d'opinions que es re­cullen a la masia okupatla Torre Blanca".

l 'n cop finalitzat cl nies d'ani­versari, les activitats al (ISO Tor­re Blanca continuaran amb les ha­bituals Kafetcs del CASC, amb els tallers de tai-txí o amb els so­pars populars que es faran tots les dijous a la nit, entre altres coses.

Tots els alumnes de /'Angeleta Femer van realitzar un minut de silenci contra la violència FOTO: EDUARD FAR1NYES

L'IES Angeleta Ferrer, contra el terrorisme Els alumnes de l'Institut d'En­

senyament Secundari Angeleta Ferrer no accepten la violència de la banda terrorista ETA. Així ho van demostrar el dia 8 de març

passat, just al punt del migdia, quan tota l'activitat es va aturar durant un minut de silenci.

D'aquesta manera, l'institut sant-cugatenc s'unia a les moltes mos­

tres de rebuig a la violència , en especial al darrer atemptat d'ETA, que va costar la vida a d'un regi­dor socialista basc i al seu escorta./ M.M. (SANT CUGAT)

C e l e b r a c i o n s

Una comissió prepara la

inauguració de l'edifici de

l'Escola Collserola

Esquema de les instal·lacions de l'escola Collserola que s'inauguraran el 17 de./unv

MAGDA M É N D E Z

Professors i pares dels alum­nes actuals i antics de l'Escola Collserola han creat una co­missió organitzadora de la inau­guració del nou edifici que els acollirà a partir del mes de se­tembre vinent. La festa està programada pel dissabte 17 de juny, i vol comptar amb la par­ticipació de diferents entitats de la ciutat.

En la primera reunió de la co­missió s'han començat a esta­blir les línies generals de la inauguració de les noves ins­tal·lacions de l'Escola Collse­rola. Una de les primeres idees destacades és la voluntat de te­nir la participació d'entitats cul­turals del municipi, com l'Es­bart Sant Cugat, els gegants i e l s c a p a r r o t s . _

" L a nost ra in- Lú ItiaugUraClO fan témer que no tenció és poder 5grft rf JJ fa j u n y estigui comple-agrupar tots els J J tament enllestit

gegants que hi una setmana abans per la data esco-

nal i ens estem plantejant or­ganitzar alguna mena de gim­cana que els permeti descobrir tots els espais", explicaven des de la comissió organitzadora.

Aquestes són les primeres lí­nies per la festa d'inauguració del nou edifici, malgrat que en­cara s'han d'acabar de concretar les activitats exactes que es por­taran a terme.

La comissió organitzadora de­ia festa també ha volgut fer una crida a tothom que tingui algun tipus de material sobre l'Esco­la (fotografies, documents, anèc­dotes...) per poder eleborar una exposició de la seva història.

Des de la comissió organitza­dora s'emprèn aquesta inaugu­ració "amb molta il·lusió, per­què fa molts anys que estem lluitant per aquest nou edifici". Malgrat tot, hi ha alguns detalls en la construcció de les noves

. , instal·lacions que

ha al nostre mu­nicipi", explica­va un dels mem­bres d e la comis s ió . E n * aquest sentit, es vol convidar, a més dels de Sant Cugat, els de Creu Roja Vall­doreix i els del taller Triangle.

A banda de la festa amb l'a­nimació i l'espectacle que po­den oferir les entitats santeu-gatenques, es vol organitzar un dinar popular el mateix 17 de juny.

El dia de la inauguració dels nous equipaments també es farà una visita per les instal·la­cions a tots els pares que ho de­sitgin. "Volem que sigui origi-

del final de les classes

Mida per fer la inauguració. A la manca de venti­lació i llum natu-

*•* ral del g imnàs , s'hi afegeixen al­

tres aspectes com ara les di­mensions reduïdes de la cuina, la falta d'armaris o la poca deli­mitació d'alguns espais. "Ha es­tat una lluita molt llarga", afir­maven des de la comissió. "Ens agradaria poder inaugurar un edifici en condicions".

Els alumnes de l'Escola Coll­serola començaran a rebre les classes en aquestes instal·lacions a partir del curs vinent. L'actual equipament s'adaptarà com a quart institut.

ELS4CAIVP0N5 Divendres, 24 de març del 2000 Societat 23

Comunicat UNESCO Des de PAssoeiació d'Amics

de la UNESCO voldríem do­nar a eonè&er els passos ^ue últimament hem fet et) rela­ció amb Romania.

A principi* d'aquesta setma­na han arribat a Bucarest els 5.000 quilograms de llet en pols que erts ha entregat Far-ma-Mundí, La Uet ànira a l'or­fenat de Campina, un orfenat regit per monges italianes, i des d'aquí es repartirà a altres centres í Famílies que ho ne­cessitin. Af capdayaat d'aquest repartiment hi ha l'Ambaixada Espanyola a Romania. Aquest país té una gran escassetat de llet, i sobretot de Het de pri­mera infància.

Hem donat per acabada la campanya de recollida de ma­terial: roba d'hivern 5 joguines» que vam iniciar a mitjans de desembre à San* Cugat, Tot aquest material atüfà a Ja ciu­tat de Roman, concretament al convent de franciscans d'a­questa citrtat. Roman és al nord del país» molí a pt&p è% Rússia i a f hivern érrl&en als

les dates de Nadal* el material va sortir de Barcelona* con* juntament amb u» camió ca­rregat de farina, i amb dos ca­mions més de Navarra, i es va traslladar tot a Roman, El go­vern de Navarra w'pagar les éespcscs del trasllat.

El-jnateml «etfeiUt a^aest ar*y, ^ue consiste^; "m unes 20 tones, sortirà cap arRarnan a la primavera, el trasllat es fatà pe* vaixell, fa i^mvfa» tatàí més econòmic que arirb ca­mions, i un cop a la ciutat de Cortstaaça, els rranci*cans de Roman s'encarregaran d'anar-ho a buscar, i seran també ells els qui «'encarregaran de're-partir tot aquest material als diferents centres i orfenats de la eiutat de Roman que ho ne­cessitin. En el seu c&nvettf hi tenen un seminari amb 600 es-tudfeattsy-rpe bi entfen entre els 15 í Í7 aríys. f s «« aquest convent óa s'h* de eàBStrair ferfenat. Al etp&m&t d'a­quest projecte «I ha et ïfcm-cbeà Sofert©' F^retti, q»e

- compta amb una ímpMan* ,Esen

franciscans de Roman que ia nostra Associació s'ha com­promès per intentar ajudar-los. Per aquest motiu ha estat pre­sentat^! projecte al Fons de Coopefaelé de la Generalitat.

Hem presentat també a FA-juntame»t de la nostra ciutat una-pcegeom d'agermanament ateb;Jk ciutat de Roman. Aquesta iniciativa suposaria di-femmcontactes i intercanvis entr̂ Mfctta població i l'altra, a trave* ̂ escoles, i a través d'as-sociaeions-esportives, cultu­rals,,* A les escoles de Ja ciu­tat de Roman últimament han deixat d'estudiar el rus i s'han-poaaea estudiar Tespanyol.

ít $ per acabar, voldríem

L'any passat es va fer també ' te» tMéef

* A t#e$ ka persones que han portat foba i joguines des del mes de desembre Ens ara,

* *Bttwbé* a Ràdio Sant Cugat, que s*ha ofert a recollir en el seu local tot el material que la gent atiava portant.

* A rAjuntament de la nostra ciutat, que ens ha deixat un local firo a la primavera, on po-déí eu>if»agaaemar j empa­quetar tot él material recollit.

* &&<&<?» Roja de Sant Cu-

rinstítuç Smt Francesc ielona, ^uevaeol·labo-

b el nostre projecte }»n-ínt amb m aferc projecte ritas, i què nan aportat, a el mat^tó|ecoait» més

cid locals. Àtt$s, molies gràcies, tn&r»

matem més endavant dé I V ïribada de tot «tqqest material a Romania* del seu reparti­ment i de Tevoltíció del pro­jecte de Votfcàai per part dels franciscans de'Roman.

s Is miri

, ** matsao

.>,<$*>.

2n CONCURS DE METEOROLOGIA

Per poder participar-hi s'han establert aquestes

BASES:

El premi serà

aquesta estació meteorològica

electrònica completa, de Huger

1 . El dia escollit per encertar-ne les dades ée diumenge 2 d'abril del 2000. 2. Caldrà encertar-ne: a) Les temperatures màxima i mínima, expressades en graus i dècimes, que es produeixin aqueft dia: b) La humitat relativa de l'aire a les 8 hores del matí. 3 . Les dades que serviran de referència són des de l'observatori de la plaça de Sant Francesc, de Sant Cugat del Vallès íles oficialment homologades a aquesta població). 4 . El guanyador serà el concursant que hagi obtingut menyapunts de penalítzacíó. 5 . El sistema de penalítzacíó es faré de la manera següent: a) Temperatures màxima i mínima: 0 punts per a l'encertant de la temperatura exacta Cen graus i dècimes): 1 punt de penalització per al qui s'allunyi una dècima, per sobre o per sota. de ta temperatura exacta; 2 punts de penalització per al qui s'alíurtyi dues dècimes, per sobre o per sota, deia temperatura exacta,-així successivament fins a la màxima penalització o separació en dècimes. b) Humitat relativa de l'aire: 0 punts per a l'encertant d'aquesta dada; 1 punt de penalització per al qui s'allunyi un punt. per sobre o per sota, de la dada exacta; 2 punts de penatització per al qui s'allunyi dos punts, per sobre o per sota, de la dada exacta-, així successivament fins a la màxima penalització o separació en punts de percentatge de la humitat de l'aire.

0. Per participar-hi caldrà comunicar les dades meteorològiques referides al Ciub Muntanyenc Saní Cugat, tel.: 93 674 53 96 / fax 93 675 05 68 / adreça electrònica: cmsc@retèmaii.es. Alhora caldrà donar el nom i el telèfon del participant. 7. Ei termini per poder participar-hi són les 21 hores en punt Cnou del vespre) del dia 1 d'abril. ,-, Atenc ió : No s'admetrèn les dades rebudes més tard de l'hora fixada, de manera que s'aconsella no esperar a darrera hora per facilitar-les. 8 . El premi per al guanyador serà una estació meteorològica electrònica completa, de Huger, valorada en unes 80.000 pessetes. 9. El guanyador serà avisat at telèfon que hagi facilitat i el seu nom serà publicat al «TOT Sant Cugat». 10. En cas d'empat es procedirà a un sorteig efectuat per ta Comissió CMSC-«Tot Sant Cugat». 1 1 . Aquesta Comissió, conjuntament amb t'especialista i assessor Francesc Mauri tindrà poders per resoldre qualsevol incidència que pogués sorgir.

^5*&QÍG# Raig

C!:tb Mv*U«y*iK S*.".l Cugat

24 Societat ELS / CANTONS Divendres, >4 de març del 2000

E n t i t a t s

El restaurant La Masia va ser Pescenari d'una trobada de cotxes MG

Lacte, que va consistiren un dinar, estava organitzat pel Club MG Catalunya

E.C. - Sant Casat -

El re s t au ran t La Masia de Sant Cugat va ser r ecen tment l 'escenari d 'una trobada dels socis del (Club M(J Catalunya, una entitat que aplega prop de 140 propie tar is dels clàssics cotxes MG.

Durant unes hores, l'aparca­ment de La Masia va omplir-se de models diversos d ' M G pertanyents als socis del Club MG Catalunya. L'acte, que va tenir lloc el dia 11 de febrer passat, s'emmarcava en el pro­grama d 'ac t iv i ta t s que orga­nitza per iòd icament aques ta enti tat . Nascut l'any 1991, el C lub MG (Catalunya té l 'ob-jectiu de reunir totes aquelles persones que tinguin un cotxe d ' aques t e s caracter ís t iques i així poder compartir des d'a-ficions comunes i informació fins a accessoris o recanvis per als cotxes. Després d 'aquests anys. el club acull actualment

m> m m, SÍ

.*.../:«*«* ^ • v X S S f c ^ ' ''•'"-:•• ^ - ^

••"•••- " * ' í ' T ^ ^ ^ S S . i í i M s i i ï v S v

:i:a> !;!/////'iftr::*J:,?*j

'" ,*®3·|S(ggSj»^

fí~<ò899M

- *

Uaparcament de L·i Masia va canviar ek cotxes actuals per una col·lecció d'MG de tots els models i colors possibles F: E.F.

uns 140 socis que participen en les activitats ja tradicionals de l'entitat, com poden ser ex­cursions de tipus gastronòmic, una trobada anual de disfres­ses, la ruta del cava, el sopar d 'aniversar i o el concurs fo­togràfic. També des del club es promou la participació en

diverses compet ic ions o ini­ciatives com la (Concentració Internacional (Clàssics Espor­tius d'Andorra l'any 1992 o el trofeu Assiduïtat , organitzat pel mateix club amb la finali­tat de destacar els socis que més participen en les sortides. Amb el pas dels anys, el nom­

bre de participants en aques­tes activitats s'ha anat incre-mentant fins a arribar als prop de 140 socis que són en l'ac­tualitat, però, a més, algunes de les propostes han comptat també amb la participació d'al­tres ent i ta ts com ara el Mor­gan Car Club d 'Espanya.

Sant Cugat Virtual arriba als 100 webs

MAGDA M É N D E Z

-SANT Casar-

La plana d ' Internet Sant Cu­

gat Virtual ja ha arribat a tenir

un total de 100 webs llistats.

Aquestes planes es poden con­

sultar dividides en diferents

apartats t emàt ics . Els webs

s'han anat donant d'alta gra­

tuïtament a Sant Cugat Virtual

des del 1997, data en què es va

crear. Els autors del web, Ra­

mon Fargas i Adolf, han fet una

crida a tots els cibernautes que

encara no s'hi hagin donat d'al­

ta, ja que "és una bona mane­

ra de donar-se a conèixer". El web santeugatenc té l'a­

dreça http://www.scvirtual.org i compta amb diversos apartats com ara Art i Cultura. Entitats, Informàtica, Oci i Comerços i Pla­nes Persona/s. A més , t ambé conté unes 70 adreces de cor­reu electrònic dels usuaris i en­titats que volen rebre missat­ges per intercanviar amb altres persones coneixements i ex­periències. Sant Cugat Virtual també té amb una secció d'his­tòries de Sant Cugat escrites per Tomàs Grau i una exposi­ció de fotos de la ciutat.

"1

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom .......... Cognoms ....... Ciutat Carrer........ Codi postal NIF o DNI ,

Telèfon Fax

El diari (te casa. DADES DE LA

Data d'alta . ¥í»; Adreça d'ent*ega

Nombre de Subscripcions.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

! i Banc/Caixa I | Adreça oficina i j EntitatDQX]oficinaLXIDDdcDD núm compteGDC ! i Titular I | •Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, . de

SIGNATURA

del 2000

HDDG

Enviar-la per fax af 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

ELS4 CANTONS Divendres, 24 de marc del 2000 Societat 25

' Cè s t i n g ' de Ràdio Sant Cugat

Lluís Recoder. Alcalde de Sant Cugat i diputat del Parlament de Catalunya

U No recordo haver patit mai tant com la nit del 23-F"

El dia 27 de desembre de 1999 es feia l'últim 'Càsting' de l'any i aquest va ser el dia que va triar Lluís Recoder per presentar-s'hi. Va arribar com a polític que encara és, havent estat president de la Jo­ventut Nacionalista de Catalunya, diputat a les Corts i membre de les Assemblees Parlamentàries del Consell d'Europa i de la UEO, en­tre altres càrrecs. No obstant això, va mostrar també la seva faceta com a home casat i pare de tres filles, aficionat a l'alpinisme i a la música d'artistes tan diferents com Mozart o els Rolling Stones. En resum, un home xerraire, disposat i espontani.

JORDI RAMOS

Em dic Lluís Recoder i Miralles, i vaig néixer a Barcelona un 29 de setembre de l'any 1958. Sóc ca­sat.

- Quant temps fa que viu a Sant Cugat? - Sis anys, més o menys. -I per què va voler venir a viu­re-hi? - Perquè m'agradava. Sant Cugat és un lloc que sempre m'havia atret molt, feia molts anys que el coneixia. En un moment deter­minat em vaig plantejar venir a viure aquí i no va ser possible per circumstàncies familiars; però bé, més endavant vaig realitzar un pe­tit somni de la meva vida.

- Com va influir en la seva vida el fet d'estudiar la primària i el batxillerat als Escolapis? - Em va marcar molt. Era una es­cola que patia una gran crisi, com totes les grans escoles religioses en aquell moment, i això ens va afectar als alumnes. Si no tens uns mestres que tenen clar on van, no et poden transmetre una segure­tat com a alumne.

- Per què va decidir estudiar dret? - Per un sentit molt accentuat de la justícia. Com a forma natural això cm va portar a voler arreglar el món i conèixer les lleis per de­fensar uns ideals i una societat mi­llor.

- No era un bagatge massa teò­ric, atenent la seva vida poste­rior? - Massa. Jo vaig patir una escola desorientada i una universitat ine­ficaç. Kns preparava amb uns co­neixements inapropiats per al món real.

- Com s'hi va ficar de ple. en el món de la política? - La meva vocació política em ve

des dels 15 anys. A casa es parla­va molt de política, i això em va crear un sentiment polititzat Lla­vors et vas fent gran i comences a participar en les manifestacions i arriba un moment que decideixo que ja n'hi ha prou. Penso que m'haig de comprometre i acabo a Convergència Democràtica de Ca­talunya. I encara hi sóc.

- Què recorda dels anys en què va fundar les Juventuts Nacio­nalistes? - Home, recordo moltes coses perquè jo hi vaig dedicar dies, nits, caps de setmana, il·lusions... Vaig fer algun enemic i també molts amics. És la il·lusió de fer una cosa nova amb gent jove on puguis ca­nalitzar les teves il·lusions políti­ques.

- Aquell any vostè va anar al ser­vei militar. - Efectivament, vaig agafar un tren d'aquells "borreguero" cap a Vitòria, on m'hi vaig passar un any molt llarg. - Hi va viure la nit del 23-F. Com va anar? - Possiblement és la nit de la meva vida que recordo haver pa-

Recoderva diri/ue uní n lots ih ingredient* pei MI un homefelic l·'.X.L·

U

tit més, perquè estava en perill tot allò pel que jo havia lluitat. Ho vaig viure en una caserna en un re­giment de muntanya i estàvem molt dividits, la llavor de la discòr­dia estava sembrada. Recordo que era molt conscient del que ens hi estàvem jugant, que era la de­mocràcia, la llibertat i la pau.

— Com s'ho ha fet tots aquests anys per poder combinar la seva feina a Madrid amb l'atenció a la seva família? - Doncs pont aeri amunt i avall. Aprenent a conviure a les sales d'espera de l'aeroport i pensar que faràs com a mínim dos viatges a la setmana. Però va ser més difí­cil per la meva família que per mi, cosa que només puc agrair.

- Què és el que més valora de la vida familiar? - No sé què valoro més. Per mi la meva família és la part més im­portant de la meva vida i estic se­gur que estaria disposat a sacrifi­car molt poques coses per elles.

- Com K van oferir ser cap de Dis­ta de OU a les eleccions muni­cipals? - Va ser la vigília de Nadal de fa dos anys, i bé, m'ho van plantejar. Em va causar una gran sorpresa i a partir d'aquí s'inicia un període de reflexió i vaig acabar acceptant la candidatura el juliol del 1998.

'Càsting, dillunsde23a0haRSC (91.5FM). Repetició de Pentrevista al Pi d'en Xandri, dissabte 25 a les 14' h.

Les preguntes de La Veu

•És veritat que quan va arri­bar a l'Ajuntament es va tro­bar només un joc de claus? Home, no, hi vaig trobar mol­tes més coses. Però sí, el pri­mer dia que hi vaig arribar vaig anar al despatx de l'alcaldia i m'hi vaig instal·lar, però no sa­bia ni com anava el telèfon ni com s'obria el calaix. •Vostè té una manera pecu­liar de vestir. Qui l'assesso­ra? No sé si ho diu en sentit ne­gatiu o positiu; però bé, no

m'assessora ningú, m'ho faig tot sol. • Per què quan l'oposició eU acusa d'alguna cosa, ho atri­bueixen a l'equip de govern anterior, si són del mate ix partit i la meitat dels regi­dors també hi eren? Això és un tòpic que utilit/a l'oposició. Jo no defujo cl que hem fet en els darrers anys. Sempre he deixat clar que jo sóc jo, faig les coses com mi­llor sé i tinc el nieu estil pro­pi, diferent del d'abans.

Les proves

EMILI BELLA

i ' Ualcalde va demostrar sobra-•'yjament el seu vessant mun-J t anycnc , can tan t d iverses Cançons excursionistes, com la mítica Vella xiruca. També \.» haver de defensar

la inclusió de membres de C 'il I al go\ ern de José Maria A/nar i a continuació defensar el con­trari.

Finalment, va superar una . prova de coneixements sobre la vida i obra de Mozart.

Estic carregat de defectes, però amb alguna virtut9

MAGDA MÉNDEZ

1.99

- Sant Cugat de tota la vida o Sant Cugat d'ara? Tots dos. El d'ara és modern, però jo voldria que no perdés el caliu de poble. - Sant Cugat s 'acabarà conver­tint en un barri residencial de Barcelona? - No, en absolut. Treballarem per­què no sigui així. - Va en bicicleta per donar exem­ple? - Vaig en bicicleta perquè m'a­grada, i és una bona manera de desplaçar-se i conèixer la natura. - Es considera un exemple a se­guir? - En algunes coses sí, i en d'altres no, ni ho pretenc. Sóc un ésser humà carregat de defectes i amb alguna virtut.

- Es modest? - Si dic que sí, em contradiré i di­ran que sóc petulant. Jo em con­sidero una persona més aviat mo­desta i molt senzilla de caràcter i tracte. - Pujol fa més de 2 0 anys que és president; Aymerich va ser al­calde durant 12 anys. Quants anys en serà vostè? - De moment, he de consolidar una majoria que em permeti go­vernar aquests 4 anys, i després ja ho veurem. No sóc una perso­na que li agradi fer durant molts anys una mateixa feina.

- Era el delegat de classe quan anava a l'institut' - No, en absolut. - Es bo que un polític sigui jove? - La joventut no és necessària­ment un valor, però si ets jove d'esperit, aportes aire fresc i una manera més al dia de plantejar-te les coses.

- Digui'm un adjectiu per al se­güent nom: IJuís Recoder. - Jo mateix. Una persona normal que potser no s'acaba de conèi­xer perquè no té temps de pensar prou en si mateix. - Ha pintat mai un grafit? - No, perquè no són de la meva època. Però amb l'esprai sí que he pintat més d'una paret.

- Parla de sexe amb les seves fi­lles? - Encara no obertament, però in­tento que sigui una cosa normal, bonica, però sense obsessions.

L has de sentir TOTA LA • LA MILLOR MUSICA + ESPORTS*

l i f^ I l

RÀDIO SANT CUGAT

26 Societat U S /G\!VIÏ>NS Uivendrts. 24 d,- mar( del2000

m n

LA DARRERA EXPOSICIÓ DE BLANES El conegut artista santcugatenc Pep Blanes va inaugurar dissabte la que serà la seva darrera

exposició. Me's d'un centenar d'amics, coneguts i admiradors del dibuixant van assistir a l'acte que es va

celebrar al claustre del Monestir. Amb música clàssica permanentment de fons, per voluntat expressa del

mateix Blanes, els dibuixos van quedar exposats en l'entorn que ha inspirat millor l'artista

en els últims 30 anys.

Pàgina 35 FOTO: EDUARD EARINYES

EL PARE 100% La recerca del Súper Pare de l'Any al Sant Cugat

Centre Comercial va portar 55 candidats a demostrar que tenen les feines de la llar molt ben assumides.

Malgrat tot, la planxa va ser l'electrodomèstic que me's se'ls va resistir. Al final Octavio Gascón va ser el guanyador del primer concurs del Dia del Pare.

Pàgina JO FOTO: EDUARD EARINYES

EL FUTUR DE LA PETANCA La rambla del Celler canviarà de fesomia i es

convertirà en el nou centre cultural, esportiu i de lleure del Sant Cugat del segle XXI. Fins i tot l'Ajuntament de la nostra ciutat s'hi traslladarà. Es construirà un pavelló i una piscina i es promourà el turisme amb

l'edificació d'un hotel i un pàrquing, entre altres actuacions. A més, les pistes de petanca se situaran a

prop de les actuals.

Pàgina 16 FOTO: XA VILARROSA

L'OCELL RADIANT TORNA A VOLAR El col·lectiu l'Ocell Radiant va tornar a organitzar un Cafè de les Arts, en aquesta ocasió al Casal de Cultura

de Valldoreix. Una setantena de persones van assistir al combinat de disciplines artístiques que es van representar, com ara poesia, teatre i música.

FOTO: EDUARD EARINYES

i" i5s*3sSs!!P

^ÉÉfti •iiíM

Í I S l CAOTONS Divendres, >4 de marc del JOOO Societat 27

m

LA MAGNITUD DE LA TRAGÈDIA S'ha dit que Tots eren fills meus és un dels clàssics més

importants del nostre segle. En tot cas, el públic del Teatre-Auditori va demostrar en tot moment que els agradava l'obra i que els conflictes plantejats per Arthur Miller i

duts a l'escenari pel director Ferran Madico són capaços de fer posar la pell de gallina.

Pàgina 37 FOTO: EDUARD FARINYES

AMB EL COR A LA MÀ Baltasar Porcel, l'escriptor mallorquí que està

fincat a Valldoreix, va presentar la seva darrera novel·la, El cor del senglar a la nostra ciutat i de

la mà d'El.S 4 CANTONS. Reflexions sobre la mateixa obra, la cultura impulsada per les

institucions i el paper de la premsa local van succeir-se propiciades per la cínica i incisiva

llengua de Porcel.

Pàgina 20 FOTO: XA VILARROSA

LA COORDINADORA ELS REUNEIX A TOTS JUNTS La Coordinadora d'Entitats Esportives va reunir dimarts passat a la nit a la Casa de Cultura els cinc partits polítics amb representació a l'Ajuntament. La

trobada va servir, entre altres coses, per fer un tot seguit d'intercanvi d'impressions i analitzar el present i el futur de les instal·lacions esportives

municipals. La reunió va ser valorada per tothom com a molt positiva.

Pàgina 28 FOTO: XA VI LARROSA

tels mobles

corre @ mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS4CA1NTONS

28 Divendres, 24 de març del 2000

Trobada

L?Ajuntament presenta una proposta La Coordinadora veu amb bons ulls Foferiment de Jaume Tubau, regidor d'Esports

Jaume Tubau, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat va presentar la setmana passada a quatre entitats que integren la Coordinadora d'Enti­tats Esportives una nova proposta d'equipaments esportius. Mentrestant, dimarts, a la Casa de Cultura de la nostra ciutat, la plataforma esportiva va reunir-se amb tots i cadascun dels partits polítics amb representació al consistori en una trobada que va satisfer ambdues parts.

Al.l'A I,ori'./

- Sant Cugat -

Si alguna cosa ha quedat ben cla­ra en les últimes setmanes és que Ajuntament i Coordinadora d'En-titats Esportives són cada cop més a prop d'una encesa que els faci­liti treballar de forma conjunta per a la millora de l'esport local, quant a instal·lacions esportives muni­cipals. Dimarts de la setmana pas­sada, Jaume Tubau, regidor d'Es­ports del consistori , i Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Es­ports, van convocar quatre clubs integrants de la Coordinadora per comunicar-los el nou projecte d'e­quipaments esportius que l'A­juntament té la intenció de fer re­alitat. Les entitats presents a la trobada van ser el Patí Hoquei

Club Sant Cugat, la l nió Espor­tiva Sant Cugat, el (llub Voleibol Sant Cugat i el Futbol Sala Win­terthur Sant Cugat.

El regidor d'Esports Jaume Tu­bau ha explicat a Ei s 4 (:AVI < >NS quina és aquesta proposta, que la plataforma ha valorat de forma "interessant". Segons Tubau, l'A­juntament arranjarà d'entrada tant el pavelló municipal com la sala escolar. Tenint present la desapa­rició de l'actual camp municipal d'Esports de la rambla del Celler, que es trasllada a una zona que encara no s'ha fet pública, un terç d'aquesta dependència estaria destinada a la construcció d'una piscina coberta, un club òefitness i una zona d'aigües. També s'ha confirmat per part del consistori que la gestió d'aquestes noves de­pendències sortirà a concurs pú-

Dimarts es van reunir Coordinadora i partits polítics FOTO: XAVJ LARROSA

blic. L'actual pista Méndez també nicipal. desapareixerà. Tubau també ha assegurat que la piscina munici­pal desapareixerà més endavant "fins que es pugui fer un pavelló nou, que aniria ubicat on és ara aquesta piscina". La nova ins­tal·lació d'aquest nou projecte va ser aprovat dilluns en el ple mu-

El regidor d'Esports de l'Ajun­tament de Sant Cugat ha explicat aquest canvi dins el que van pre­sentar al desembre passat com a primera fase del pla estratègic d'e­quipaments esportius. En aques­ta línia, Tubau ha assegurat que "tot i que seguim pensant que la

primera fase teòrica que vam pre­sentar el desembre és el que ne­cessita el municipi", també apun­ta que "hem vist que el projecte puja molts diners i lògicament hem de tocar de peus a terra. Ales­hores, sense renunciar a res, sí que hem de marcar unes prioritats i sí que hem de fer algunes modifi­cacions respecte el que en un prin­cipi havíem previst".

Les obres podrien començar, se­gons Tubau, "el setembre del 2001. Tot passa per quan es co­menci a construir el nou camp de futbol". Tot indica que la cons­trucció d'aquesta instal·lació no començarà abans del proper se­tembre. Segons els tècnics del consistori, les obres no finalitza­rien abans d'un any.

Diman:s, a la Casa de Cultura. es van reunir la Coordinadora amb tots els partits polítics amb repre­sentació a l'Ajuntament. Antoni Pérez, president de la Coordina­dora, va valorar la trobada de "molt interessant" i va dir que a partir d'ara es continuaran reunint de forma conjunta amb els partits.

Tennis de t a u l a

El sènior "A" afronta al CAR el 6play-off' buscant el

cinquè ascens consecutiu

Al.lA Lól'KZ -Sant Cugat -

El sènior "A" de tennis de tau­la tic la l 'nió Esportiva Sant Cu­gat afronta dissabte i diumenge al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant ('ugat la promoció d'as­cens a Segona Nacional i ho farà com a campió de lliga del seu grup. De fet, els santeugatencs, conduïts magistralment per Be­nito Moreno, ja van assegurar-se de forma matemàtica una de les dues places per jugar el pleiyoff d'ascens quan falten tres jornades per fmalit/ar el campionat. La l E Sant ( .'ugat. que només ha perdut un dels catorze partits jugats, ha. estat líder del seu grup des de la

primera jornada. Fan sols el SCR El ('.ierv< > de Sabadell ha estat ca­paç tic derrotar-los. això sí, fitxant dos jugadors que han militat en les categories més altes del ten­nis de taula. Divendres passar, en l'última jornada de lliga, els sant­eugatencs van perdre per 4 punts a 2. A l'anada, però, s'hav ien im­posat per 4 a 1. fet que, tot i em­patar a 11 punts, han estat els cam­pions de lliga. Així. el sènior "A" ha cst.it en /ona de ple/x-off d'as­cens Jcs de la primera jornada de competició.

Dimecres, a la seu de la fede­ració ( iatalana de Tennis de l'au­la es va ter el sorteig d'aquesta

. promoció d'ascens en un quadre integrat per dos grups tic quatre

La i /• Sant ( ugat haurà de jugaren la primera fase amh l'Oliva, l'Igualada i el Club de la 9 FOTO: X.I..

equips. D'aquests vuit conjunts, tan sols tres pujaran a Segona Na­cional. EK santeugatencs han es­tat enquadrats al grup "A". on s'hauran d'enfrontar amb el (Ihib de 7 a<> de Barcelona, el Ï T L'O­liva de Badalona i el CPP Iguala­da. Dissabte es jugarà la primera fase. La l 'E Sant Cugat jugarà a

dos quarts de deu del matí amb el F IT X)liva, a dos quarts de dot­ze del matí amb el CPP Igualada i a dos quarts de cinc de la tarda amb el Club de 7 a 9. Els dos pri­mers classificats de cada gnip pas­saran a disputar les semifinals i la final. I n dels jugadors que de­fensaran la samarreta de la l 'E

Sant Cugat, Josep Antón, ha ma­nifestat que "tenim possibilitats d'acabar entre els tres primers i la clau serà d'entrada guanyar el FI L'Oliva i el CPP Igualada". Val a dir que hi ha tres equips d'aques­ta promoció -Calella, Lluïsos i Igualada- que ja tenen un equip a Segona Nacional.

ELS I CANTONS Divendres, >4 de març del 2000 Esports 29

Esgrima

El Club Esgrima no desapareixerà i s'instal·larà a l'Escola Pla i Farreras

Jaume Tubau va reunir-se dimarts amb Toni Ventura a la instal·lació

ALEX LÓPEZ

El Club Esgrima Sant Cugat no haurà f inalment de desa­parèixer. Tot fa pensar, segons les últimes converses entre l'A­juntament i l'entitat local, que el c lub que pres ide ix Oskar Borràs trobarà una dependència municipal per poder practicar en condicions aquesta disciplina. Dimarts, Jaume Tubau, regidor d'Esports del consistori, va tro­bar-se amb Toni Ventura, secre­tari en funcions, per mostrar-li una instal·lació, que tot indica que finalment serà l'opció tria­da per l 'entitat santcugatenca: l'Escola Pla i Farreras. Tal com ha apuntat Toni Ventura, "el Pla i Farreras reuneix les condicions per practicar l'esgrima". Amb tot, Ventura ha explicat que el club encara no ha donat una resposta a Tubau, però que ho farà ben aviat. "La junta hem d'acabar d'estudiar aquesta possibilitat i donar uns resposta a Tubau".

Per la seva banda, Tubau, que

Tubau no ha vist amb bons ulls elcomunicatfetp Ht /x/ lub FOTO.X.L.

s'ha mostrat "dolgut" per l'acti­tud del C E Sant Cugat, ha afir­mat que "aquesta, que ha estat una de les tres ofertes que els hem proporcionat al C E Sant Cugat, s'adapta molt a les seves necessitats i així ens ho han cons­tatat". El regidor d'Esports ha

volgut deixar ben clar també que podran disposar del gimnàs d'a­questa escola tots els dies de la setmana a la tarda.

Jaume Tubau considera que "la junta gestora del Club Esgrima s'ha precipitat. Van emetre un comunicat molt dur i desorbitat.

Abans de fer una acció d'aquest tipus es podrien haver posat en contacte amb mi. Tothom sap que sóc una persona molt acces­sible". Tubau també ha remar­cat que no els hagi donat cap so­lució quant a l'afer d'una nova instal·lació. La primera alterna­tiva que els va proposar va ser l'Escola Catalunya, però l'entitat "la va rebutjar perquè era un es­pai que quedava molt lluny". Tu­bau creu que "l'Ajuntament ha obrat molt bé i que els hem tro­bat una solució".

Poder respirar tranquils

Toni Ventura, d'altra banda, ha confirmat que "de moment, po­dem respirar tranquils i treure'ns un pes important del damunt": Segons ha fet saber Ventura, el Club Esgrima Sant Cugat té la intenció "si les coses canvien, de fer un comunicat públic agraint el paper de l'Ajuntament de Sant Cugat. De moment sembla que serà així. Serà fantàstic poder rec­tificar".

Hoquei patins

El Patí Hoquei guanya a la pista del segon, el CP Monjos

À.L.

El sènior masculí del Patí Ho­quei Club Sant Cugat va tornar a demostrar dissabte passat la seva intenció de continuar lluitant per aconseguir una de les dues pla­ces que donen l'ascens directe de categoria. Els de Lluís Sànchez van vèncer per 4 gols a 6 ni més ni menys a la pista del segon a la taula, el CP Monjos.

Amb aquesta important victò­ria, els santcugatencs avancen un lloc a la taula i passen a ser cin­quens amb 30 punts, a només dos del Monjos i el Vilafranca, segon i tercer respectivament.

Dissabte a la nit al pavelló mu­nicipal, el PH Sant Cugat rep la visita d'un mal classificat Marti-nenc. Quan falten vuit jornades perquè finalitzi el campionat, el sènior masculí té dos desplaça­ments clau a les pistes del June­da i el Mollerussa. La derrota amb el líder no ha afectat l'equip.

Tennis

Corretja venç a Indian Wells i suma

el primer títol setze mesos després El tennista és sisè a la llista mundial de la Carrera de Campions

A.L. - Indian Malls / Sant Cagat -

El tennista santcugatenc Alex Corretja va sumar diumenge pas­sat el seu primer títol després de no fer-ho des del 29 de novem­bre de 1998, quan es va procla­mar campió del món en guanyar el Masters a Hannover (Alema­nya) imposant-se en la final a Car­les Moya. Alex Corretja va des­fer-se del suec Thomas Enqvist per 6-4, 6-4 i 6-3 en la final del torneig d'Indian Wells (Califòr­nia). En el primer Masters Sèrie de la present temporada, el sant­cugatenc va aconseguir el primer títol de la temporada i el desè del

seu palmarès. Val a dir que en aquest torneig, Corretja no havia superat mai la segona ronda de les quatre vegades en què hi ha­via participat. De fet, Corretja és el primer espanyol que guanya aquest torneig des que ho va acon­seguir José Higueras l'any 1983.

Sisè al rànquing

Aquest títol no tan sols ha sig­nificat el primer assolit per un ten­nista espanyol enguany, sinó que a més, ara Corretja passa a en­capçalar la sisena posició a la llis­ta mundial de la Carrera dels Campions. Després de la seva par­ticipació en aquesta competició, el

santcugatenc continua fixant-se com a principal object iu per aquesta campanya acabar entre els deu primers classificats al ràn­quing i també jugar el Masters.

Per arribar a la final d'Indian Wells, el tennista local va haver de superar Karol Kucera, per un doble 6 a 2, Patrick Rafter, per 7-6,5-7 i 6-2, Magnus Norman, per 4-6, 6-2 i 6-2, i Nicolàs Lapentti, per 6-3 i 6-4.

La setmana passada també es va confirmar la presència d'Àlex Corretja en l 'el iminatòria de quarts de final de la Copa Davis que ha d'afrontar davant Rússia l'equip estatal, que tindrà lloc del 7 al 9 d'abril.

El santcugatenc tam/je'ha estat cridat per jugar la Copa Davts FOÏÏkX.L.

GASOIL Ports gratuïts

Tel. 93 5801162 <Z?>A . S >A V ^ A

Contestador les 24 h E S P « | Distribuïdor oficial

30 Esports ELS ÍG\NTO(>S Divendres, .'4 de març del 1000

B à s q u e t

La UE Sant Cugat visita el segon amb tota la intenció d'endur-se la victòria El CB Grup Barna té els mateixos punts que els vertnell-i-negres

La Unió Esportiva Sant Cugat va sumar dissabte al pavelló mu­nicipal la setzena victòria a la lliga que el continua consolidant a la part alta de la classificació. Els santcugatencs, que van apallissar el CB Caldes per 81 punts a 68, són tercers a la tau­la amb els mateixos punts que el rival d'aquesta jornada.

Al.F.X I.ÓI'KZ

Nou victòries en els úl t ims onze partits de lliga. Aquest és, sens dubte, l'exel·lent balanç de l'equip sènior "A" masculí de la l'K Sant Cugat que en les últi­mes jornades del campionat l'ha consolidat en la part alta del grup segon de Primera Catalana. Dis­sabte, per exemple, a la Sala Es­colar, el conjunt vermell-i-negre va desfer-se amb comoditat del CB Caldes per 81 punts a 68, en partit corresponent a la jornada número 24 de lliga. Amb un ba­lanç de 16 victòries i 8 derrotes, la l 'K Sant Cugat ocupa la ter­cera plaça amb 40 punts, els ma­teixos que el se

cua, el CB Caldes, el tècnic lo­cal David Barbens ha reconegut que era un partit en què els seus homes estaven obligats "a guan­yar". El partit en si no va ser de gaire qualitat i l'entrenador ver­mell-i-negre va aprofitar per fer molts canvis i moure la banque­ta.

Visiten el segon

La ÜE Sant Cugat es desplaça aquesta jornada a la pista del se­gon a la taula, el CB Grup Bar­na, adversari directe per dispu­tar la p r o m o c i ó d ' a s c e n s . "Aquest és un rival complicat, però és un partit important", ha explicat un David Barbens, que,

tot i considerar

gon, el CB (írup Barbens: "Guanyar q u e no és un Barna , i a dos punts del líder, el Sant Pere La Si­rena de Terrassa. Per darrere, amb els m a t e i x o s p u n t s el pe r se ­gueix el CB An­dorra, i amb dos punts menys hi trobem el C N Terrassa.

Pel que fa al partit de dissabte davant el cinquè classificat per la

el CB Grup Barna enfrontament clau, "el fet de

significaria entrar guanyar ei CB v . . G r u p Barna si

pràcticament al que significaria 'play-ofT a"ascens" p ^ t k ™ r J JJ entrar al play-ojf d'ascens".

Quan falten sis jornades perquè finalitzi el cam­pionat, la UE Sant Cugat ha de jugar a les pistes del CB Grup Barna, el Ripollet, onzè, i Sedis-

QEl CB Caldes no va ser obstacle per la UE Sant Cugat FOTO: E.F.

Mausa, vuitè, mentre que ha de r eb re La U n i ó - C e r d a n y o l a , novè, el C N Terrassa, cinquè, i el C E B Sant Jordi, últim classi­ficat. David Barbens ha detallat que "la nostra consolidació a la taula classificatòria l'hem d'aca­bar de confirmar en les sis jor­nades que resten per disputar-

se a la lliga. Si volem jugar la pro­moció d'ascens, no podem cedir cap derrota davant els rivals més fluixos. Els hem de guanyar sen­se cap tipus d'excusa". L'entre­nador santcugatenc ha apuntat també que "perdre més d 'un partit a partir d'aquests moments seria arriscat".

H o q u e i h e r b a

El Júnior empata a m b el Can Salas i n o d e p è n d e si m a t e i x per jugar l 9 ascens

AL.

Després d'una temporada mas­sa irregular, l 'equip masculí del Júnior té ara mateix molt difícil aconseguir una de les tres places que donen accés a disputar la promoció d ' a scens a Divis ió d'Honor. Els santcugatencs, cin­quens a la classificació de Pri­mera Divisió, només van poder empatar a 2 gols diumenge a les instal·lacions del Júnior. Amb aquest resultat, el Can Salas té tots els números per jugar per l'ascens a la màxima categoria de l 'hoquei herba masculí estatal.

Quant al partit, van ser els locals qui van anotar el primer gol, però

els visitants van capgirar el sig­ne del partit amb dos gols. Amb tot, en temps de descompte el Júnior va assolir l'empat.

D'aquesta manera, els jugadors que dirigeix Marcos Palau-Ribes tenen escasses opcions de dis­putar la fase prèvia del Campio­nat d'Espanya ja que tot apunta que Can Salas, Honigvogel i KHC seran els tres conjunts que accediran en aquesta fase.

Ultima jornada decisiva

El que ha de fer el Júnior en la jornada d'aquest cap de setma­na és imposar-se en el seu més que assequible enfrontament al camp de l'últim classificat, el Bar-

Diumenge el Júnior no va podeí amb el Can Sala\ l· <) l'O I: h

celoní Stick, que fins ara tan sols ha sumat quatre punts després de 21 jornades, i esperar l'enso­pegada del Can Salas o de l'Ho-nigvogel. Els terrassencs del Can Salas reben a casa un fàcil AD Rimas, setè amb 24 punts, men­tre que els aragonesos de l'Ho-nigvogel tenen un difícil des­

plaçament al terreny de joc de l 'EHC. Aquesta darrera jornada de Primera Divisió ho decidirà tot.

Per aquest transcendental xoc a domicili contra el barceloní Stick, el Júnior podrà comptar amb Alex Serra, sancionat en els dos últims partits de lliga.

C i c l i s m e

Sant Cugat també viurà la Setmana Catalana

A.L. • Sant Cugat

l 'n any més, la nostra ciutat també viurà de ben a prop la XXXVII Setmana Catalana de Ciclisme, que l'organitza l'Esport Ciclista Barcelona. Ahir ja va transcórrer per la nostra ciutat, i avui també hi passarà. La ronda catalana, en què hi prenen part vint equips amb vuit corredors, va començar dilluns a Lloret i aca­barà aquesta tarda amb una con-trarellotge a Montjuïc. Serà a la tarda de divendres quan es de­cidirà el vencedor de la prova.

Enguany hi participen els qua­tre últims vencedors d'aquesta prova, que són Zülle, Domín­guez, Boogerd i Jalabert. També hi participaran altres corredors de prestigi com ara el triple guanya­dor de la Milan-San Remo, Erik Zabel, l'actual campió del món Óscar Freire, Lance Armstrong, Fe rnando Escartín i Melcior Mauri.

Futbol sala

L'Olimpyc torna a perdre ala Lliga

L'Olimpyc La Floresta no pas­sa en les últimes jornades un bon moment ni de joc ni de resultats. Els d'Angel Ruiz van ensopegar dissabte a la pista de la Penya Blaugrana Montserrat per 4 gols a 1. Aquesta desfeta ha provocat al conjunt florestà que perdi un lloc a la classificació. Amb aques­ta última desfeta, l'Olimpyc fa més de tres mesos que no guanya a casa. Dissabte a la tarda al pa­velló municipal, els de La Flo­resta tenen un difícil compromís al campionat de Lliga. Reben el Polideportivo Andorra, que el persegueix a la taula, amb cinc punts menys.

El calendari que han d'afrontar els d'Angel Ruiz és el següent: a casa han de rebre el Polideporti­vo Andorra, el C N Sabadell, el Sícoris i l'Alfa-5, mentre que hau­ran de jugar a les pistes de La Murga, l'Èpic i el Manresa.

ELS /CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 Esports 31

Handbol

La UE Sant Cugat ha de guanyar el penúltim si vol lluitar per salvar-se

EI Sant Quirze va superar en la darrera jornada el líder, el La Roca

ALEX LÓPEZ

Només els val guanyar. Aquest és l'únic resultat possible que ha d'aconseguir l'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat diumenge davant el Sant Quirze, penúltim classificat, si vol man­tenir alguna opció de salvar la ca­tegoria. En la jornada del cap de setmana passat, mentre el conjunt santcugatenc cedia una nova des­feta, aquesta vegada amb el Cas­telló per un més que clar 38 gols a 21, el Sant Quirze feia saltar la sorpresa de la jornada en impo­sar-se al líder del grup "C" de Pri­mera Nacional, el La Roca, per 27 gols a 26. Quan falten tan sols quatre jornades perquè s'acabi la Lliga, la UE Sant Cugat continua, per tercera setmana consecutiva, en zona de descens a Primera Ca­talana com a pitjor tercer classifi­cat dels quatre grups que confi­guren la Primera Nacional. L'equip de Joan Sancho és ante­penúltim amb 13 punts, perseguit pel Sant Quirze amb un punt

Futbol sala

Quan falten quatre jornades, s'enfronten tercer i segon per la iria FOTO: EDUARD HARINYF.S

menys. Així que, des de ja fa al­gunes jornades, l'objectiu princi­pal dels de Joan Sancho és sumar com més punts millor per acabar no sent el pitjor tercer de la cate­goria.

En les últimes setmanes l'en­trenador local havia pronosticat

que, amb un mínim de sis punts, l'equip podria mantenir-se però el fet és que des de fa un munt de jornades la UE Sant Cugat ni tan sols ha puntuat Així que de les quatre jornades que resten per ju­gar-se, els vermell-i-negres hau­ran de rebre a casa el Sant Quirze,

penúltim, i el GEiEG, setè, men­tre que a fora hauran de visitar les difícils pistes del Sarrià de Ter, tercer, i Bordils, desè. Als santcu-gatencs tan sols els val, segons el tècnic local Joan Sancho, vèncer els dos partits a casa i treure dos punts a fora si no vol baixar.

El Winterthur cau golejat al municipal pel Calvià

A.L.

El FS Winterthur Sant Cugat va caure apallissat dissabte al pa­velló municipal pel Calvià per 1 gol a 11. De fet, aquesta tem­porada el conjunt santcugatenc encara no ha puntuat en cap dels cinc partits que ha jugat fins ara amb-equips de les Illes Balears. Tot i encaixar dues derrotes con­secutives al campionat, els ver­mell-i-negres continuen ocupant la quarta posició a la taula amb 37 punts, però perseguits per tres equips amb dos punts menys, que són el FC Barcelona, l'Elèc­trica Ciem i el Babar-Català.

Aquest cap de setmana, el Winterthur ha de jugar a la pis­ta del dotzè classificat, el CN Caldes, que té 22 punts, i que en aquests moments lluita per no baixar a Primera Nacional "B". Per aquest partit, la gran novetat serà la presència de Jau­me Estrada, jugador-entrenador local.

• ; . , . , ; • _ _ : : : : ' i : _ . . . . ^ : ' ' ' " . ' ; • : . . . . : • : ' : · ' : ^ : ' : ; : > . : • . - . . . ' : : : . . • • • • • : : : . . . : • : • : . • • . . / . . : • ••••••• • • * ï : ' . - . . • • ' . : . . ^ _ _ . . . ^ ^ ^ _ _ ^ _

• T V . / ^Sl·&s- ijwi

1 <3> ts li ™ li

1 " " 91.Sfm bJ^I^HH

1 1 »-35!í2Ííà Hi ̂ FRàdkTSant Cugat j ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B Autocugat

Bf v j Premis Espor t en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent 16

Maite Gómez 20

Joan Vidal 13 SANT CUGAT PH SANT CUGAT (masc.) Pablo Negre 12 HANDBOL Francesc Bayo 29 Pol Carulla 37 UE SANT CUGAT Nando Zamora 26 Rubén Munoz 36 Armand Mora 22 JoanColell 18 Gonzalo Muftoz 18 Albert Rovira 21

FUTBOL SALA EloiSafont 17 BÀSQUET

PB SANT CUGAT (fem.) PH SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 31 Caria Sariol 23 WINTERTHUR SANT CUGAT Mònica Martínez 26 Mònica Vidal 15 Javi Ramírez 16 l 'E SANT CUGAT (masc.) Laura Martín 24 Maria Rosa Tamburini 14 Xaloc Rion 15 Gerard Moreno 28

Javi López 13 Toni Ballart 28 Abraham Carreras 28

VOLEIBOL

HOQUEI HERBA CV SANT CUGAT (fem.) OLIMPYC FLORESTA Samanta Santamaría 37 Dani Martí 22 UE SANT CUGAT (fem.) Bàrbara Puigcalí 26 Joan Reixach 19 Marta Puig 30 Maria Tortosa 20

JÚNIOR (fem.) Jairo Romero 13 Mabel Méndez 19 Gina Abelló 16 Elisabet Baldrich 12 Júlia Menéndez 16 Núria Puigneró 12 CV SANT CUGAT (masc.) M Helena Maragall 11 Lluís Moreno 25 111 Natàlia Maragall 10 MASJANER(fem.) Sergio Martín 22 1 | | |

Elisabet Escrivà 32 David Izquierdo 18 :§§f|

11. :: Cristina Garcia 30 FUTBOL ; . • ' i f l l l l

32 Esports Ï L S - Í C A N T O N S Divendres, 24 de març del 2000

E S P Ú 8 T F E D i R A T

A 0 g N 0 A

FUTBOL

1a Catalana 1 1 . 4 5 Cramcnet-Sant Cugat (dg)

2a Regional 1 2 . 0 0 Mil lenari-La Farsa (dg)

3a Regional 16 .30 Júnior-Can Boada (ds) 1 2 . 0 0 l'B St. Cugat-()limpyc(dg> 12 .00 Mira-sol-Dcpuradores (dg)

Preferent Juvenil 12 .00 Tàrrcga-S.int (iugat (dg)

2a Div. Juvenil I.umcn-Júnior K. (ierdanyola-PB Sant (innat Rourcda-Sanr (iugat

1a Div. Cadet 17 .45 l'B St. (iugat -(il-'.F St. (iugat (ds) 1 I.IK) Jiímor-S.mCristobalklgl

2a Div. Cadet 1 1.30 Sant üuir/c-Sant < iugat (ds) 16 .00 Sant < iugat -Mercantil Ids) 17 .45 l'B SantCugat-Pajaril(ds) Mira-sol-Rubí

Preferent Infantil 1 8 . 0 0 0 Sant CuKat-Cranollersjds)

1a Div. Infantil 16 .00 l'B St. Cugat-E. Cerdanyola (ds)

2a Div. Infantil 0 9 . 3 0 K. Sabadcll-PB St. (innat (ds) 0 9 . 0 0 Sant Cugat-Tí. Cerdanyola (ds) 1 2 . 1 5 San Cnstobal-Mira-sol (ds) Júnior-Sabadcll

l a Div. Aleví 1 2 . 3 0 K. Sabadell-Sant Cugat (ds) 11 .40 K. Cerdanvola-PB Se Cugat (ds)

1 1 . 3 0 Badia-Sant Cugat (ds)

2a Div. Aleví 11 .15 PB Sant Cugat-Sabadcll (ds) 1 1 . 1 5 San Cristobal-Júnior (ds)

Preferent Benjamí 1 0 . 3 0 Sant Cugat-Ca n'Oriac (ds)

1a Div. Benjamí 1 1 . 3 0 Cerdanyola-Sant Cugat (ds) 1 0 . 3 0 PB Sant Cugat-Fontetcs (ds) 1 1 . 3 0 Merengues-PB St. Cugat (ds)

Preferent Prebenjamí 1 2 . 0 0 Sant Cugat-Ripollet (ds) 1 2 . 3 0 PB St. Cugat-Palau Pleg. (dsi

2a Div. Femení 16 .30 P. Claramunt-PB St. < iugat ulgl

BÀSQUET

1a Catalana 18 .15 Grup Barna-l'K Sant (iugat (dg)

2a Catalana femení 1 2 . 0 0 UE Sant Cugat-1.'Hospitalet (dg)

3a Catalana «B» 17 .00 Sant Cugat «B»-Sant Ignasi (ds) 1 9 . 0 0 Sant Cugat ...V-Casp (ds) 0 9 . 0 0 Montserrat-Sant Cugat ••¥>•• (dg)

Júnior masculí 16.00 Sant Boi-UE Sant Cugat (ds)

Júnior femení 10.30 HE Sant Cugat-Horta (dg)

Infantil 0 9 . 1 5 UE S t Cugat-Viladecans (ds)

Cadet masculí

19.00 UESt. Cugat «A.-Ripollet(ds) 17.30 Sant Ciugat«B-Sant Pere (ds)

Cadet femení 16.00 UE St. Cugat-Horta (ds)

FUTBOL SALA

1a Nac iona l «A» 12.00 Caldes-W. Sant Cugat (dg) 17.15 Olimpyc Floresta-P. Andorra (ds)

1a Divisió 1 6 . 0 0 Fargasants-( ihess (ds)

1a Divisió femení 0 9 . 0 0 Masjancr-La Llagosta (dg)

2a Divisió «A» Olimpyc Fluresta-Castellví (dg) (ihampion l'Ioresta-Navas

2a Divisió fem. «B» 1 2 . 1 5 \Y. Sant Cugat-I .'Ametlla (dg) 1 7 . 3 0 Les l'Ianes-Castelltercol (ds) 1 6 . 0 0 Cientelles-Masjaner (ds)

Femení base 13 .00 Babar Català-W. St. Cugat (ds)

2a Div. Juvenil 11.45 Olimpyc Floresta -Cerdanyola (dg) VV. St. (iugat (descansa)

3a Divisió 17.00 Mas Janer-Borreda (ds)

Cadet Olimpyc Floresta-Escola Pia Caldes-W. Sant Cugat

Infantil 12.00 Olimpyc F.-A. Mantesa (ds) 10.15 W. Sant Cugat-Esparreguera (dg)

Aleví Olimpyc Floresta-Les Corts

HANDBOL

1a Divisió nacional 12.45 l 'E Sant Cugat-Sant Quirze (dg)

2a Cat . Juv. femení 2 0 . 0 0 Figueres-UE Sant Cugat (ds)

1a Cat . Cadet 19.00 UE Sant Cugat-La Roca (ds)

2a Cat. Cadet 16.00 Montserrat-UF Sant Cugat (ds)

VOLEIBOL

l a Nac . femení Hortons-CV Sant (iugat

1a Catalana CY Sant Cugat-Ptat

Juvenil masculí ( i \ ' Sant Otigat-Viladecans

Juvenil femení Granollers-CV Sant (iugat

Cadet femení CV Sant Cugat «A.-N. Sabadell

HOQUEI HERBA

1a Divisió 13.00 Barceloní-Júnior (dg)

HOQUEI PATINS

1a Catalana 2 0 . 0 0 PH Sant Cugat-Martinenc (ds)

Fòmines 11.00 PH Sant Cugat-Sant Jordi (dg)

Júnior 11.00 Montbui-PH Sant Cugat (dg)

Juvenil 15.30 PH Sant Cugat-Nnia (ds)

Infantil 14.00 PH Sant Cugat «A-N'oia (dsl

ESQUAIX

1a Categoria Sant Cugat «A»-N. Sabadell Rtxafort-Sant Cugat «B»

2a Categoria Sant (iugat «A»-Squash 4

3a Categoria Sant (iugat «B»-New Sport

Veterans AnyosClub-Sant (iugat «A»

Femení Sant Cugat ..B»-Nagi

RUGBI

3 a Nacional Sant Cugat-Reus

H E S U

FUTBOL

1a Catalana Sant Cugat-Perelada 2-3

2a Regional Joan XXIII-I-a Farga 4-4

3 a Regional Tcrrassa-Júnior 0-3 Mira-sol-PB St. Cugat 14-0

Veterans S. Marianao-Sant (iugat 3-2

Preferent Juvenil Sant Ciigat-Ksc. Bl.mgrana 3-3

2a Div. Juvenil Júnior -l'B Sant (iugat 3-0 Sant (iugat-Joan XXIII I--'

1a Div. Cadet Can Rull-CF.FSt. Cugat O-l San (itistcibal-PB Sant Cugat 2-1 (iastcllar-Júnior 2-2

2a Div. Cadet Sant (iugat-1'.se. Sabadell 7-0 25 Setcmbrc-Sant Cugat 1-7 San ( iristobal-PB Sant ( iugat 2-2

Preferent Infantil F.span\ol Sani ( iugat 13-0

1a Div. Infantil PB Sant (iugat-'lerrassa 3-1

2a Div. Infantil

E. Cerdanyola-PB St. Cugat 8-1 Mira-sol Adesa-Sabadell 0-3 Can Anglada-Júnior 2-0

l a Div. Aleví SantQuirze-Sant Cugat 3-0 PBSamCugat-Mercanti l 1-7 Sant Cugat-Can Anglada 6-0

2a Div. Aleví Júnior-PB Sant Cugat 8-1

Preferent Benjamí Mollet-Sant Cugat 0-3

l a Div. Benjamí Sant Cugat-PB Sant Cugat <>-<)

1a Div. Prebenjamí Sant Cugat «B—Pajaril 2-4 Sant Cugat ••('.••-Rubí l-O

2a Div. Femení PB St. Cugat-Levantc l-l

BÀSQUET

1a Catalana l 'E Sant Cugat-CB Caldes HI-68

2a Catalana femení Sant Gervasi-UF Sant (iugat . . . , . .30-31

3a Catalana «B» Sants-Sant (iugat - B - 66-3H I K St. (iugat • B··-Cràcu MIS|H> Montserrat-St. Cugat • \" fi2-"x

FUTBOL SALA

1a Nac iona l «A» W. SantCugat-Calvià 1-11 PB Montserrat-Olimpyc 4-1

l a Divisió femení Manlleu-Mas Janer 3-3

2a Divisió «A» Santfeliuenc-Olimpyc Floresta 1-4

2a Divisió fem. «B» Castelltercol-W. Sant Cugat 2-5 Santpedor-I.es Planes 6-3 Mas Janer-Meridiana 2-0

Femení base P. Andorra-W. St. Cui;at 10-1

2a Div. Juvenil \V. St. Cugat-Cerdanvnla 7-i

3a Divisió FI Rebost-Mas Jancr S-tl

Cadet W. Sant Cugat-Caldcs 5-2

Infantil (i. SabadellòsAY. Sant Cugat H-2

Aleví Escola Pia-Olimpyc Flotesta 4 1

HANDBOL

1a Divisió nacional CastclIú-t'F Sant Cugat iK-21

1a Cat. Juv. masculí UE Sant Cugat-Sant Andreu 33-16

1a Cat . Cadet Sant Miquel-UE Sant Cugat 25-23

2a Cat . Cadet UF. Sant Cugat-Parets 29-20

VOLEIBOL

l a Nac. femení Algar Surmenor-CY Sant (iugat 3-2

1a Catalana Inefc-CV Sant Cugat 3-0

Juvenil masculí (iY Sant Cugat-Viladecans 0-3

Juvenil femení (iVSant Cugat-Gct Blume 0-3

Cadet femení Santa K.ibel-( iY Sant (iugat «A» 3-0 Terr.isj-( X Sant (iugat ..(i- 0-2

HOQUEI HERBA

HOQUEI PATINS

l a Catalana CP Monjos-PH Sant Cugat 4-6

Fòmines Palafrugell-PH Sant Cugat 0-8

Júnior Montbui-PH Sant Cugat 1-7

Juvenil PH Sant Cugat-Noia 2-9

Infantil PH Sant Cugat »A»-N'oia 5-4 PH Sant Cugat «B» descansa

Aleví PHSt . Cugat «A»-N'oia 4-9

Benjamí Horta-PHSt. Cugat - B - 0-2 Capellades -PH St. (iugat «A» 0-7

Prebenjamí PH St. (iugat -A—Cerdanyola o-7 l'H St. Cugat «C»-St. Josep S 5-1 PH St. (iugat «B» descansa

TENNIS DE TAULA

3a Nacional F.l Ciervo-l 'E Sant Cugat 4-2

l a Divisió Júnior-( i.in Salas . .

l a Provincial .2-2 Ripollet-UE Sant Cugat 4-1

Anunciar-se en aquesta

secció costa molt poc

LUDOTECA- JUGUETERIA

Festes d'ANIVERSARI

. ?Ç|*«&neÇHW»íil matí servei

C/ X e r r i c , 8 • T e l . 93 590 61 89

IB FALGUERA

Confecció pròpia Cortines • Edredons

Tapisseria C/ Villa, 1 Local 2 Tel. 93 675 24 01

i j fex C O N S T R U A L P A , , u ^ ' M •f' construccions

PI. Doctor Galtes 8, l e r - 3a

COM CAL!!

P e r c o n s t r u i r l a s e v a c a » • fET TífDT1HEI

93 589 01 51

*4Umm «i *4t*&

Mca<iüitaiÍGw%mtCv>ttwM<*9

dw)(«Mto««*t* *m*ot, n » -uw

ELS /CANTONS Divendres 24 de març dtl 2000 Esports 33

fUTBO*.

Primera Cata lana

Masnou-P. Mafumet 2-2

GranoUers-Castelldefels 2-2

Sant Cugat-Peralada 2-3

Palafrugell-Gramenet 2-0

Valls-Andorra 0-3

Júpiter-Sant Andreu 0-4

Prat-Igualada .3-0

Vilassar-Manresa 1-1

Vilafranca-Santboià 0-2

Ripollet-Cerdanyola M 2-1

Equip

Sant Andreu

Júpiter

Vilassar

Vilafranca

Peralada

Palafrugell

Santlroià

Ripollet

(iramenct

Cerdansola

Manresa

P. Mafumet

Prat

Masnou

(àtsteltdcfels

Granollers

Igualada

Andorra

Valls

Sana C u p *

PJ PG PE pp

2') 20 6 3

2 ° 17 .S 7

29 16 5 K

29 15 4 10

2X 14 5 9

29 13 6 II)

29 12 X 9

29 |.? 3 13

29 12 6 II

29 13 3 I.!

29 12 4 U

29 12 4 1.1

2X II 6 II

29 II 5 1}

29 8 11 10

29 9 o 14

29 9 4 lf>

29 X 5 16

29 X 4 17

2 9 4 4 2 1

GF GC

55 24

53 35

58 35

40 34

43 40

46 31

40 34

37 41

50 47

53 39

36 35

47 54

33 ii

.Ml 35

41 42

41 55

29 47

41 55

34 5H

27 60

42

42

42

4(1

4(1

39

3X

35

33

31

29

2X

16

La propera (26 de març): Cascelldefels-P. Mafumet; Peralada-Grano-llers; Gramenet-Sant Cugat; Andon"a-Pala-frugell; Sant Andreu-Valls; Igualada-Júpiter-Manresa-Prat; Santboià-Vilassar; Cerdanyo­la M.-\ïlafranca; Ripollet-Masnou.

Segona Regional

G R U P 5

Joan XXIII -La Farga 4-4

Ripollet-Mil·lenari 2-1

Tibidabo-San Pedró 2-0

Joventut 25-La Romànica . .2-1

La Planada-Sabadell . . . . . .1-1

Llanó-Barberà 4-3

Maurina-Caldes 3-0

Castellar-Can Rull 3-3

E. Cerdanyola-Badia . . .suspès

Equip PJ PG PE PP GF GC PunU

J o s c n t u t 2 5 24 15 3 6 ,56 5X 4X

Ccrdamnla 24 14 4 6 4K 39 46

Barberà 25 14 I 10 X4 47 45

I . j Planada 24 13 4 7 51 43 43

T lh idaho 25 12 6 7 63 4.1 42

Maurina 25 12 5 X 53 42 41

Badia 24 II) 7 7 59 49 37

Salmlcl! 2.5 1(1 7 X 53 51 37

La Farga 2.5 11 I 10 6 3 6 2 3 7

Can Rull 25 1(1 5 10 45 50 35

J o a n X X l H 24 9 6 9 43 47 33

Caldes 25 9 5 11 33 3» il

L u m e n 24 10 2 12 3.5 43 32

Llanó 25 9 4 12 41 49 31

U Romànica 25 X 3 14 45 6X 27

Ripollet 2.5 7 5 13 31 43 26

Castellar 25 6 4 1.5 47 69 22

Mil·lenari 25 5 1 19 37 66 16

La propera (26 de març): Mil·lenari-La Farga; Lumen-Ripollet; La Romànica-Tibidabo; Sabadell-25 Setembre; Barberà-La Planada; Badia-Llanó Sabadell; Caldes-E. Cerdanyola; Can Rull-Maurina Egara; Castellar-Joan XXIII.

Tercera Regional

G R U P 14

Depuradores-R. Llorens . . .1-4

P. Nuevo-Júnior 0-3

Les Fonts-Camí Vell 2-3

Mira-sol A.-PB St. C u g a t . .14-0

Can Boada-Rubí suspès

S. Lorenzo-Montserrat . .suspès

P. S. Pedro-St. Quirze . .suspès

Matadepera-St. Andreu .anul·lat

C. Fatjó-Castellbisbal . .anul·lat

Equip PJ PG PE PP

St. Andreu 21 17 1 3

Can l-'atjó 22 15 4 3

Mira-aolA. 2 2 16 0 6

San l'edro 25 14

Júnior 2 2 14

Rubí 21 13

San Lorenzo 22 11

Montserrat 20 II

Can Boada 20 11

Depuradores 22 10 3 9

U-sl-'onts 23 7 5 II

R. Llorens 21 5 2 14

PB S t laqui 2 2 4 0 18

Camí Vell 21 3 3 15

P.Nuevo 22 I 3 IX

St. Quirze 22 1 2 19

79

7X

8 6

67

8 9

GC PunU

31 52

31 49

2 7 4 8

.54 46

3 3 4 6

37 42

4X 36

44 35

46 J4

61 33

6(1 26

92 17

8 7 12

<*í 12

102 6

97 2

La propera (26 de març): Rubí-R. Llorens; Júnior-Can Boada; Mont-serrat-Pueblo Nuevo; Camí Vell-San Lo­renzo; Sant Andreu-Les Fonts; Sant Quirze-Matadepcrenc; Castellbisbal-San Pedró; PB Sant Cugat-Can Fatjó; Mira-sol A.-Depura-dores.

BAsourr

Primera Cata lana

G R U P 2

Rubí-Andorra 80-76

Sedís Mausa-N. Sabadell .86-81

U E St. Cugat-Caldes . . .81-68

N . T e r r a s s a - G . Barna . .67-78

Ripollet-U. Cerdanyola .86-71

Lleida-Sant Pere 66-75

Les Corts-Sant Jordi . . .79-53

Sf. Terrassa-St . Medir ajornat

Equip PJ PG PP PC Punta

Sant Pere 24

Ct i ipBarna 24

l ' E St. CtUEHt 2 4

Andorra 24

\ Terrassa 24

St. Terrassa l'i

Rnhi 24

Sedis Mansa

I . (X'rdanso

Les Corts

Ripollet

(laldes

N. Sabadell

Lleida

Sant Medir

Sant Jordi

IX 6 1K34 1669 42

16 X 1741 1563 40

16 8 1790 1658 40

16 X 1773 1624 40

14 II) I.53X 1505 3X

15 X I63X I46X 3X

12 12 1749 1754 .16

12 12 1761 1722 36

II 13 1569 1675 35

11 13 1615 16.14 35

10 14 1745 1X24 34

10 13 1455 1565 33

9 15 1647 1627 33

9 14 I63X 1593 32

9 14 153X 1649 32

2 11 1237 I73X 26

Sedis; N. Sabadell-Rubí; Andorra-Sf. Te­rrassa; Sant Medir-Lleida; Sant Pere-Les Corts.

Segona Cata lana

G R U P 1 F e m e n í

A P B J o s e p T o ú s 59-45

MartoreU-Construccbns . .55-88

L'Hospitalet-Sant Nicolau 79-69

S t Gervasi-UE S t Cugat 50-31

Olesa-Vilanova 74-63

Viladecans-«A»-Bellsport .74-63

CESB-Santpedor 48-34

S t Martí-Viladecans «B» . .44-35

Equip

Olesa

L'Hospitalet

Josep 'Pous

Santpedor

Cunsrrueeions

Vilanova

Vtiadeeans -A-

Bellsport

AI'B

CKSB

Sant Nicolau

Viladecans-B-

Sant Martí

Martorell

l 'E St. Caga

Sant (jervasi

PJ PG

23 19

23 19

23 16

23 15

22 15

23 13

23 12

23 12

23 11

22 II

23 9

22 10

21 7

23 5

2 3 3

21 4

PP PF

4 151)1

4 1391

7 1261

X 1072

7 13X4

10 I23X

11 1207

11 1(176

12 1041

11 1109

14 12X5

12 1247

15 1059

IX UIX

2 0 1008

17 X54

PC Punta

1246 42

1101 42

11X6 39

X97 3X

1169 37

121)5 36

1202 35

10X5 35

106X 33

1322 32

1290 32

1169 29

1329 2X

1338 26

1120 25

La propera (26 de març): Bellsport-Olesa; Vilanova-Sant Gervasi; UE Sant Cugat-L'Hospitaleq Sant Nicolau-Mar-torell; Construccions-Josep Tous; Vilade­cans «B»-CESB;Santpedor-Viladecans «A»; Sant Martí-APB.

La propera (26 de març): Sant Jordi-Ripollet; l . Cerdanyola-N. Te­rrassa; G. Bama-l'E Sant Cugat; Caldes-

Primera Nacional

G R U P C

Tres de Mayo-València . . .29-31

GEiEG-ÍJavà 29-32

BordUs-Cardedeu 29-23

Les Corts-Sant Esteve 28-21

Tres de Mayo-València . . .22-20

CasteUó-UE S t Cugat . . . .39-21

Sant Quirze-La Roca 27-26

Equip

La R.>ca

L e s C o r r s

Sarrià Ter

Laminada

Caste l ló

Ties Mayi

( iKiKÍÍ

Valentia

Sant Kste"

Botdils

Cavà

l E S t . Cugat 2 2 6

Sant Qui rze 22 6

( l a rdedeu 22 3

PJ PG PE

22 14 5

22 13 4

22 13 4

22 13 4

22 12 5

22 10 5

22 10 2

22 9 2

22 10

22 7

22 7

GC

51X

50

31)

554

504

531

5 6 8

502

531

5.ÏX

63S

596

17

1 3

12

La propera (26 de març): Sant Esteve-Tres de Mayo; Cardedeu-Ciu-dad Encantada; Gavà-Bordils; Laminados-GEiEG; La Roca-Sarrià de Ter, l!E Sant Cugat-Sant Quirze; València-Castelló.

fUtSOLàALA

Primera Nacional A

G R U P 5

Èpic Cas ino-Manresa . . . .7-3

N . Sabadell-Alfa 5 2-6

L a Murga-Almúnia 3-9

P. Andorra-Ind. García . .2-3

Montserrat-Olimpyc F . . . .4-1

Tal lers-Corbera 4-1

Rubí-Hospitalet 1-6

Alfa 5

Sícoris

Kpic Casino

Almúnia

Oüinpyc F.

P Andorra

La Murga

Corlx:ra

Manresa

làllcrs

Ind. ( íarcía

Montserra t

N . Sabadel l

Rubí

PJ PÇ PE

22 19 2

21 15 3

21 14 4

12 11 3

2 1 11 2

22 H 6

21 X 5

21 X 3

7 3

5 6

5 2

4 5

PP GF GC Punta

I 14X 59 59

3 1(15 56 4X

3 1(14 63 4 6

X X7 77 36

8 7 6 7 6 3 5

X 7X 79 3(1

X 101 103 29

73 73

62 74

63 X6

Hospi ta le t 21 4 3

11 X0 KKI 24

II 72 lli 21

14 6X 94 17

13 63 III) 17

14 XI 9H 15

La propera (25 de març): Manresa-Sícoris; Alfa 5-Epic Casino; La Almunia-N. Sabadell; Ind. García-La Mur­ga; Olimpyc Floresta-P. Andorra; Corbe-ra-Montserrat; Hospitalet-Tallers.

Primera Nacional A

G R U P 6

Llopart 3-Barcelona .5-4

Elèct Ciem-Babar Català . . .5-4

Maxon- Vilassar 4-8

La Unión-Gràcia 7-5

L'Esclop-Manacor 1-8

W. Sant Cugat-Calvià l - l 1

Sant Andreu-Caldes 4-4

Equip PJ PÇ PE PP GF GC Punta

I j l i n i ó n 21 IX 0 3 X6 54 54

Manacor 21 16 1 4 105 5X 49

Vilassar 22

W. Sani Oiitnt 2 2

Barcelona 22

Klec. Ciem 21

Babar í ütalà 11

Calsià 20

L'Ksclop

f i ra rà

1 .lopan 5

Caldes

Montsant

Mason

Sant Andreu

21

21

21

21

19

2(1

J 4 122 74 4X

1 9 117 112 3 7

2 9 11)7 X7 35

2 X 90 XI 35

5 7 K5 S3 35

4 9 99 109 25

I 12 X9 IIM 25

0 15 100 135 24

1 13 X4 91 22

4 11 9X 112 22

3 10 75 75 21

3 13 75 124 15

2 17 77 llx 11

La propera (25 de març): Montsant-Barcelona; Llopart .VBabar ('.a-talà; Elec. Cicm-V'ilassan Maxon-Ccnte-lles; La Unión-Manacor, L'Esclop-C '.al\ ii: \V. Sant Cugat-Caldes; Sant Andreu (des­cansa).

«C«3UEtPíi11í»

Primera Catalana

G R U P A

Vilafranca-Calafell 9-2

Vendrell-Hospitalet 7-3

Cornel là-Vi la-seca 3-1

L'Espluga-Juneda 1-4

Vi lanova-Geniol el Pla . . .8-7

R e u s Dep.-MoUerussa . . . .7-2

C P Monjos-PH St. Cugat . .4-6

Martinenc-Ina Sant J u s t . .2-3

Reus l ) ep .

Juneda

C P Monjos

Vilafranca

PH S i . Cuatat

Mollerussa

Ina St. Just

V lla-seea

Hospitalet

Mart inene

(Cornellà

Vendrell

Ccniol cl Pla

L'Kspluga

Vilanova

Calafell

13

13

10

PC P I PP GF GC I

19 I 2 132 6(1

16 11 6 KKI 67

1.5 2 5 122 70

14 2 6 KKI 67

1 S 1 0 9 8 4

2 7 97 72

2 10 75 66

10 I 11 76 74

7 5 10 7X 91

X 2 12 7.5 100

7 2 13 74 X7

5 4 13 72 92

6 2 14 62 XX

6 2 14 69 112

5 2 15 % 153

5 I 16 56 110

32

30

30

2X

2>

21

19

IX

16

14

14

14

12

II

La propera (25 de març): Ina Sant Just-Yilafranca; Calafell-Vendrell; Hospitalet-Cornellà; Vila-seca-L'Espluga; Juneda-Vilanova; Geniol el Pla-Reus Dep. Mollerussa-CP Monjos; PH Sant Cugat Martinene.

! Hoomimm

Divisió d'Honor

Femení

« * • * P J PG P I PP GF «c Pun»

CD'Icrrassa n 10 1 0 4X 10 21

Valdeluz i i 9 1 1 M 5 19

R. Stidcdud n 7 2 2 24 14 16

Sardincm I I 5 3 3 14 1 13

(.'lub( j m p t i I I 4 2 5 12 13 10

At. 'Icrrj-vfij I I 3 1 7 7 30 7

H. Sevilla n 2 3 6 12 17 7

K C I M o u 3 2 6 16 2H K

Club Kuara i i 2 1 X 13 32 5

Júnior u 2 0 9 8 2 8 4

La propera (9 d'abril): Júnior-llniversitat Sevilla; R. Sociedad-Club de Campo; RC Polo-Club Egara; Sardine-ro-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Valdeluz.

Primera Div i só

Mascul í

Club Egara-Pedralbes 4-1

Adètic 1952-Barceloní S 5-2

Jiiriior-Can Salas 2-2

A D Rimas-At Terrassa 3-5

Polo-EHC 1-2

Honigvogel-Línia 22 3-1

Equip PJ PG PE PP GF GC Punta

At. lerrassa 21 14 2 5 90 36 50

Can Salas 21 II

HonievoKcl 21 10

HI IC 20 11

Júnior 2 1 9

Atlètic 1952 21 12

A D R i m a s 21 10

Club k'iyra 21 7

Polo 20 K

Línia 22 21 4

PedrallK-s 21 3

Barceloní S. 21 I

3

54

37

46

4 13

4 14

2 IX

42

19

31

37

31

57

35

43

X3

26

2 5

25

24

19

12

10

4

La propera (25 de març): EHC-Honigvogel; At. Terrassa-Polo; Can Salas-AD Rimas; Barceloní S.-Júnior; Pedralbes-Atlètic 1952; Lí­nia 22-Club Egara.

34 Esports ÍLS'íCAIVrOINS Divendres. >4 de marc del 2000

VOUsBGÍ. •

P r i m e r a I N u c i o n a l F e m e n í

( J R U P B

A l g a r - C Y S a n t C u g a t 3-2

S t a . C o l o m a - I l l a S t . J o r d i . . .3-2

Rubí-Uuart P 0-3

l in iv . A l a c a n t - l ' e ro l 3-1

A l g a i d a - H o r t o n s 3-0

C i u t a d e l l u - l l o r t o n s 3-0

Equip PJ PG PP SG SP Punt*

1 rm \ I .KJ [ ' . I Jl 17 4 • "

J4 is

i'.\ Sant C.uifHt 21 l.ï 6 52 to 3 6

VkJ.Ja JI 1 J '' 4-1 57 -" .Vint J Coloma : i 11 111 45 41 5J

Mn.il Jl 1(1 11 .'.V 411 51

Cmt .k ld l j -"' 'i u 4|I 41 ",ll

Icrt.l .'1 li 15 *<l ~-\\ J7

Kul·l : i i. 15 Jl, 5.; '_-,

La |>ro|MTa (2(> de m a r ç ) : Hottons-CV Sant ( amat; (Üutadclla-Al-gaida; Dolors-Rubi; Illa Sant Jordi-l'niv. Alacant: 'Icrol-Algar: Ouarr l'.-S.mta Co­loma.

P r i m e r a C a t a l a n a

M a s c u l í

S t Pe re i St. Pau-Almacelles 2-3

A L Segre-Llars Mundet -3-1

Axxon-Montgat 3-1

Prat-Martoreü 3-0

C e u Inefe-CV Sant Cuga t 3-0

Arenvs-San ta Co loma 0-3

Equip PJ PG PP SG SP Pui

Mm.„<.llcN JJ -'I J 14 l< 4.

St. IVic i Si l 'n. Jl 17 4 5„ JJ 5-

Ci · l i lncl , Jl 15 i, 5,i J'/ i,

At. Scfitc JJ 14 H 51 41 «>

A m i l 22 U 10 44 47 54

Martorell JJ II II 44 4K 55

l'ruc JJ lli IJ 4J 47 511

S j n u Coloma JJ S 14 is 4.S !()

CV.SaiittlupH 2 2 K 1 t :i

l.lar-. MunOci 22 7 15 4

Arcins JJ 5 17 J

M.mijiJt IS J4

51 .iO

51 JS

La p ropera ( 2 6 tir m a r ç ) :

St. Pere i St. Pau-Arenvs; Martorell-A\-\on : Montgat-At. Segre: Santa ( ailoma-Ceu Infce; CV Sant Cugat-Prat: I.lars Munder-Almacclle

TEWflSOE TAULA

T e r c e r a N a c i o n a l

G R I P 1

Fa lcons-Nou Barris 4-2

Kl C i e r v o l . ' E Sant C u g a t 4-2

F lor de Maig-Ripollet 1-4

Hor ta -San t A n d r e u 0-4

1 F. Sant Ciliat

Kl< l c ! , r

l - j k o n ,

Kir.-'lc.

I" l . . i . lc \ l . i in

St. An.ln.-u

PJ PG

1 :t l :<

PP PF

I .11

PC Punts

1 I 2 7

mmmmmm: BÀSQUET

Infantil femení 0 9 . 0 0 Àgnra-Sanra Knlàlia (ds) 12.45 Cuit. Prat tica-l I'. Sant (ana t (ds) 10. I ó Vallp-.iradís-A\cny(dsl

Aleví masculí 0 9 . 0 0 Santa Isabel-Sant Jordi «A- (ds) 11.00 Regina (!arnieli-l-'erran Clua (ds) 13 .00 Aveny-Pins Vallès (dsl 10.(K) l 'nre/a María-Joan Maragall (ds) 1 2 . 0 0 ()atalunva-( ientre Obert (ds) 10 .00 l'la Farreras-Sant Jordi «B- (ds)

Aleví femení 10.15 Castcllbisbal-Avenylds)

Benjamí 13 .00 Pins Vallcs-Pms Vallès (ds) 12 .00 St. Jordi «A---Catalunva«B»(ds) 11 .00 Pla Farreras-Verdaguer (ds) 10 .00 Ferran (:iiia-Manstes Rubí (ds) 0 9 . 0 0 La Florcsta-Collserola (ds) 11 .00 R. Carmeli-Centre Obert (ds) 12 .00 Àgora-Santa Isjlx-I (ds) 10 .00 J Marjgjll-St. Jordi -B» (ds)

FUTBOL A-7

Femení 09 .00 Col. EICim-Àgora(ds) Ramon Llorcns-Júnior Uls)

Aleví 10.00 Col. Vedruna-KE Foin'i -B- (ds) 13.00 KK Foiró -A-Schola «A» (ds) 13.00 Mira-sol-Avenylds) La Farga (descansat

Benjamí 10.(MICastellhisbal-Col. Kuropa (ds) 11.00 S. Lorenzo -B-Avenc « C (ds) 11.00 l'han -B-.-N. Terrassa (ds) 10.00 Ksc. Ribas-La Farga «B» (ds) 13.00 Mira-sol - B - S . Cristobal «C» (ds) 0«I.(MI Mira-sol -A-Júnior (dsl 0 9 . 0 0 San Cristobal « B - E E Foiró (ds) 1300 Avenv «B>.-Can Jofresa «A» (ds) 10.30 La Farga «A—I)osa Salesians (ds) 0 9 . 0 0 Avenv «A-O. Can Fatjó (ds) l'han «A» (descansa)

Prebenjamí 09 .00 Rubí-Agora T)» (ds) 11.30 St. IVre l.umen-St.Cngat «B» (ds) 10.00 Rubí -C-.Sant Cugat «A» (ds) 10.30 Júnior-Àgora -C • (dsl 12.00 Àgora «B-Pctit Estel (ds)

FUTBOL a-11

Masculí 09 .00 Col KlCim-Àgora (ds) 09 .00 Sabadcll-KK Foiró (ds)

Leonardo da \ inci tdescansal

Juvenil 1 0 . 0 0 C a n Fatjó-Angclcta Ferrer (ds)

Infantil 11.00 Castellnou-Avcny (ds! 12 .00 Thau-Pinartds)

Aleví 13.00 Rubí Nnrte «A-Sanu Isabel (ds) 12.00 Ferran Clua-Col. Kuropa (ds) 13.00 Joan Maragall-Montserrat (ds) 11.00 Les Planes-Rubí Norte «B» (dsl 09 .00 Col. Balmes-Joan Maragall (dsl 12.00 Liceo Politècnic-Pau (lasals (dsl

HANDBOL

Infantil 10.00 Arnau Cadell-Col. Carme ,-A» (ds) ll.OOAvenç-Blanxart(ds) 12.00 L. da Vinci-Manstes Rubí (ds) 11.00 Col. Carme «B-Col. \'iaró (ds) 0 9 . 0 0 R. y Cajal fm-Ctre. Obert t'm (ds)

Aleví 12.00 Ferran Clua «A-R. i Cajal -A» (ds) 11.00 Avenç «C-R. i Cajal «B» (ds) 10.00 Catalunya-Agustí Bartra (ds) 13.00 Ferran Clua «B-Avenc «B» (ds) 130.00 Avenv <• A - ( :<)l. Lumen (ds)

Benjamí 11 .00 J Maragall - B - K C I u a -C» (ds) 10.00Catalunya .<A-Stu. Isabel-B> (ds) 13.00 Torre Llebre-J. Maragall «A- (ds) 09 .00 Sta. Isabel ...V-Catalunya -B,- (ds) 12 .00 Aveny-Fertan Clua - B - (ds)

VOLEIBOL

Infantil femení 1 0 . 0 0 Col. Sagrat Cor-A. Ferrer (ds) 0 9 . 0 0 Col. Martí-KI Pinar (ds) 0 9 . 0 0 Avenç-Nicolau Copèrnic (ds)

Aleví 0 9 . 0 0 LaFloresta-FerranClua«B» (ds) 11.00 Cuit. Prktica-J. Maragall «B- (ds) 10.00 Joan Maragall «A-Les Planes (ds) 11.00 Ferran Clua »A»-K1 Pinar (ds) Pla Farreras (descansa)

FUTBOL SALA

Cadet

R 1 i :« l T

BÀSQUET

Infantil masculí Avenç-Centre Obert 54-20 Àgora descansa

Infantil femení Col. Carme «B-Àgora 39-11 l'K Sant Cugat descansa Aveni; descansa

Aleví masculí

Ferran Clua-Sant Jordi «A-- 12-64 Santa Isabel-l'ins Vallès 42-52 Regina Carmeli-Avenc 0-2 Centre Obcrt-Joan Maragall 72-41 Pureza Maria -St. Jordi «B» 29-28 Cütalunya-Pla Farreras 24-92

Aleví femení Avenç descansa

Benjamí Pins Vallès-Sant Jordi «A» 50-34 Pla Farreras-Pins Vallès 24-36 Aveny-Catalunya «B» 54-20 Ferran Clua-Verdaguer 20-60 La Floresta-Regina C'armeli 0-2 Agora-Collserola 20-22 Catalunya »A»-C.entre Obert 15-51 Joan Maragall-Santa Isabel 48-32

FUTBOL A-7

Femení Cavall Bemat-Júnior 2-1 PB Ramon Llorens-Agora A-ò

Aleví EE Foiró «B—J. Can Jofresa 2-2 Avenç-Schola «A» 1-4 Escola Ribas-EE Foiró «A» 2-5 Club Cimal-Col. La Farga 9-5 Mira-sol-M. Rubí «A» 3-4

Benjamí N. Terrassa «G»-Col. Europa 2-0 Avenç «C»-Maristes «B» 0-2 Thau «B»-San Lorenzo 2-0 La Farga «B»-Col. FI Cim 2-0 JoanXXllI «B»-Mira-sol «B- 0-2 Júnior-Escola Pia «A» 2-0 Viladecavalls-Mira-sol - B - 2-0 EE Foiró-Sagrat Cor 1-1 Dosa Salesians-Aveny «B» 0-2 Thau «A»-La Farga «A» 2-0

Prebenjamí Sant Cugat «A»-Sp. Rubí -<B» 2-0 Àgora «D—Liceo F^gara 2-0 Sant Cugat «B-Rubí FS 0-2 Àgora «C»-Roc Blanc 0-2 Àgora «Bo-Júninr 1-1

FUTBOL A l l

Masculí Àgora-JoanXXlll

FUTBOL SALA

Cadet Leonardo da Vinci-N. (xipèrnic 7-3 EEFoirtVKICim 2-0

Juvenil Frankfurt Aleman-A. Ferrer 1-1

Infantil Aveny-Rubí Norte 0-8 Thau-Bullidor 7-0

Aleví Rubí Norte «A—Ferran Clua 4-2 Joan Maragall-Santa Isabel 4-7

('. Montserrat-Col. Kuropa 4-6 Les Planes-Col. Balmes 2 4 L. Politècnic-Rubí Norte »B-. 2-10 Pau Gasals-Joan Maragall 2-()

HANDBOL

Infantil Blanxart-Arnau Cadell 22-21 Col. Carme «A»-Aveny 38-11 Rubí «A—Leonardo da Vinci 27-29 \'iaró-Col. Martí 2-0 Ct. Oben fm-Cultura Pràctica 9-14

Aleví P Casals .<A»-F. Clua «A- 0-8 Aveny -G—Verdaguer «A» 8-0 Catalunya-Ramon i Cajal «A» 5-3 F. Clua «B.-Ramon i Cajal «B- 6-2 Avenç »B»-Agustí Bartra 8-0 Aveny »A»-Col. Carme «A» 7-1

Benjamí Torre Llebre-Ferran Clua «B» 2-6

VOLEIBOL

Cadet femení Viladecavalls-CV Sant Cugat 2-0 Agora-Terrassa 1-2 CV Sant Cugat-IES Terrassa «A» 2-0

Infantil femení Angeleta Ferrer-CÀ)1. Martí 2-0 Kl Pinar-Rubi «B.. 0-2 Rubí «A..-Avenç 2-0 Agora-Les Planes 0-2 Angeleta Ferrer-Avenç 2-0

Aleví Joan Maragall « B ^ - I J Floresta 2-0 Les Planes-Cult. Pràctica 0-2 FI Pinar-Joan Maragall «A» 0-2 Pla Farreras-Ferran Clua «A» 2-0 Ferran (llua •-B» descansa

JOCS ESCOLARS

ESCACS

Resultats

I n f a n t i l m a s c u l í

3a Ronda

A. Adell-M. Carceller 0-1 À. Bonillo-R. Gómez 1-0 A. Galera-D. Rodan 1-0 F.Juàrez(descansa)

4a Ronda

A. Gakra-M. Carceller 0-1 R. Gómez-A. Adell 1/2 K. Juàrez-1). Roldan 1-0 A. Bonillo (descansa)

5a Ronda

A. Adell-K. Juàrez 1-0 M. Carceller-R. (iómez 1-0 À. Bonillo-A. Galera 1-0 I). Rold.in (descansa)

(MASSII II.ACIt)

Àlex Bonillo 4 punts Marc Carceller (A. FERRER) . .4 punts Albert Galera 3 punts Albert Adell . .(AVENÇ) . . . .2 1/2 punts E. Juàrez 1 punt Roger (iómez 1/2 punt David Roldan 0 punts

Infantil - Aleví- B j f m - Bj m s

3a Ronda

P. Massana-À. Carceller 1-0 A. Ayala-D. Fernàndez 1-0 L. Aceituno-M. Soria 0-1 A. Gonzàlez-M. Gili 1-0 P. Górriz-M. Tomàs 0-1

4a Ronda

P. Massana-A. Ayala 0-1 À. Garceller-M. Soria 1-0 D. Fernàndez-R Górriz 1-0 A. Gonzàlez-M. Tomàs 1-0 L. Aceituno-M. Gili 1-0

CI.ASSll-ICACIÓ

Pau Massana 3 punts Àlcx Carceller .(.J MARAGALL) .3 punts Albert Ayala 3 punts Dani l-'etnàndez 3 punts Marta Soria . .(P. i FARRERAS) . .2 punts Alba Gonzilez 2 punts L. Aceituno 2 punts Mireia Tomàs 2 punts Maria Gili 1 punt Pol Górriz . (P. i FARRERAS) . .0 punts

A l e v í m a s c u l í 3a Ronda

M. (Sóngora-P. Anter 1-0 A. Yera-A. Panadero 0-1 J. Aparicio-J. Said 0-1 P. Costa-R. Aguirre 1-0 S. Pereira-E. Gutiérrez 1-0 J. Nunez-À. Aceituno 0-1

4a Ronda

J. Said-M. Góngora 1-0 P. Anter-P. Costa 0-1 A. Panadero-S. Pereira 1-0 À Aceituno-J. Aparicio 0-1 R. Aguirre-A. Yera 0-1 E. Gutiérrez-J. Núnez 1-0

CI.\SSIIIC\(:II)

Pol Costa 4 punts Jamil Said (AVENÇ) 3 punts Albert Veta 3 punts Marc Góngora 3 punts Albert Panadero 3 punts Joan Aparicio 2 punts Sergio Pereira . . (AVENÇ).. .1 1/2 punts Alex Aceituno 1 1/2 punts Rubén Aguirre 1 punt J. Núnez 0 punts

HS4C4NTONS

M ^\ I Espectacles

Lultura 35

E x p o s i c i o n s

r.t\pii\iiió imlmi iipunt\ di mm mes tealttïtit* pe/ ïmtistti ui mi : itify u lluii·i Knn^ FO'IO V.ll / I.ARRO.SW l'ncte z/i comptar amh In presència de l'alcalde Lluís Recoder h 010. X. L.

Un emocionat Pep Blanes inaugura la seva "darrera exposició" al claustre El dibuixant santcugatenc és el protagonista d'una retrospectiva

T O M MONTENEGRO

El fet de coincidir l'exposició nú­mero vint-i-cinc en la seva tra­jectòria professional amb 1'"em­blemàtic" any 2000 i amb el seu setantè aniversari ha empès Pep Blanes a prendre una decisió ta­xativa: no exposar mai més. Així ho

va confessar davant el nombrós públic assistent a Tacte d'inaugu­ració de la retrospectiva 10 attys di­buixant amb grafit, que va tenir lloc dissabte passat a la Sala Capitular del claustre del Monestir. Blanes, que -segons diu- no deixarà "de dibuixar, però sí d'exposar", vol aprofitar aquest "dolç moment" per retirar-se, tot i que continuarà

vinculat al claustre, que ha estat casa seva "durant 28 anys". La inauguració va comptar amb les paraules de l'alcalde de Sant Cu­gat, Lluís Recoder, i de Guiomar Anell en representació del De­partament de Cultura de la Ge­neralitat, per qui el dibuixant sant­cugatenc és "l'ànima del claustre", i va estar marcada per un emotiu

homenatge en forma de present que van brindar a Blanes els seus alumnes de dibuix, a través dels quals el dibuixant intenta "que no es perdi l'amor al dibuix".

Amb tot, els santcugatencs en­cara podran gaudir d'una mostra dels dibuixos més representatius de la seva producció dels darrers deu anys, a través de les 25 obres

-apunts i elaborats dibuixos en grafit-que fins al 19 d'abril expo­sa Blanes a la Sala Capitular. Mar­cats per la complexitat tècnica i per la recerca de la llum en el seu contacte amb la pedra, les obres del dibuixant tracten amb minu­ciositat els elements de la realitat, que en aquesta ocasió inclouen al­guns dibuixos pertanyents a un viatge de l'artista a Hong Kong. Blanes, que es complau d'haver evolucionat sensiblement durant aquesta dècada de dibuix amb gra­fit, "amb un canvi en la pastosi-tat", ha aconseguit, segons Lluís Recoder, traslladar el seu caràcter "distès i amable" a les seves com­posicions.

A c t i v i t a t s

Oberta la convocatòria pels interessats

a participar al 3r Mercat a l'Esbart Els artistes hauran de passar a l'abril una preselecció

T. M. S. - Sant Cugat -

Mol t s s a n t c u g a t e n c s s ' e s ­tranyaran de veure el proper dissabte 1 d'abril una cua de p e r s o n e s a m b un parel l de quadres a la mà i esperant el seu torn, a la seu de l 'Esbart de Sant Cugat. Es tractarà dels

artistes que opten a participar en el Mercat a l 'Esbart , que, en la seva tercera edició, agru­parà les obres d'artistes locals i d'arreu de Catalunya.

L 'act ivi tat es durà a t e rme ent re el 24 de juny i el 2 de juliol, coincidint, per tant, amb la celebració de la Festa Major de la ciutat, i hi participaran

els artistes que hagin estat pre-se lecc iona ts duran t aques ta primera convocatòria, que se­ran informats de la seva selec­ció abans del 17 d 'abril . Els p in tors hauran de p resen ta r dues obres representatives del seu treball, de mida mitjana, i sense cap c o n d i c i o n a m e n t temàtic, que serviran al jurat

per avaluar la quali tat de les diverses produccions.

Mercart a l 'Esbart és un po­pular autoservei de pintura de petit fomat organitzat precisa­m e n t per Pet i t Fo rma t , una empresa que és responsab le d 'una iniciativa similar a Vila­franca del Penedès , amb una trajectòria de dotze anys. L'ac­tivitat, que enguany es durà a terme per tercer any consecu­tiu, té la voluntat, segons Ra­mon Nadal, un dels responsa­bles, "d'apropar l'art al públic" per mitjà d'obres pictòriques que es posaran a la venda amb " p r e u s mol t a s s e q u i b l e s " . M e r c a r t a l ' E s b a r t , a m é s ,

aposta per una renovació dels s is temes de comerciali tzació de l'art, facilitant "l 'accés dels m é s j o v e s " al m e r c a t de la plàstica contemporània . En­guany, la iniciativa proposa als part icipants seleccionats ex­posar una trentena d'obres que hauran d 'es tar e n l l e s t i d e s a principis de maig, i que es po­saran a la venda a l 'Esbart de Sant Cugat al preu màxim de 29.000 pessetes. La participa­ció en aquest cer tamen obli­ga, a més, a presentar una obra de mida més gran que servirà per identificar l'espai on s'ex­posaran les obres de cada ar­tista.

Amat Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

3) 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

36 Cultura ELS t CA1YFONS Divendres. >4 de marc del 2000

R e c i * r.

Abrams, Hàsler, Subirana i Torner commemoren els 5 0 anys d'Ossa Menor La llibreria Alexandria va organitzar divmdres una lectura poètica

T O M MONTF.NKCÍRO

- Sant Cugat -

Tres són autors que han publicat algun dels seus llibres a Ossa Me­nor, i un altre és un poeta santeu-gatenc. Sam Abrams, Jaume Su­birana, Carles Torner i Rodolfo 1 làsler van acudir divendres a la llibreria Alexandria per fer la lec­tura d'alguns dels seus millors po­emes, davant un públic nombrós que de seguida va deixar petit l'es­pai. L'acte, destinat a la comme­moració dels 50 anys d'existència de la col·lecció d'Kdicions Proa, va ser conduït per Sam Abrams. l'el traductor i escriptor santeu-gatenc, més gran generacional-ment que els altres tres poetes, "Ossa Menor està definida per la diversitat i la qualitat" de les obres que ha editat, però sobretot per ser la "col·lecció més antiga de poesia en ca ta là" . Això "ha permès", segons Abrams, que hagi tingut ocasió de "publicar obra de tota mena d'autors". Salvador Es-priu, Josep Carner, Joan Vïnyoli o Joan Brossa són alguns dels clàs­sics de la literatura catalana que han passat per una col·lecció que, com va recordar Abrams, no ha dubtat a incloure també "autors molt joves", entre els quals hi ha Pep Tusanes Creus, darrer premi Carles Riba. Sam Abrams, que està preparant una antologia del poema en prosa català, va fer lec­tura d'alguns poemes inèdits i

Alfons Romero i Santi Cabassa escriuen sobre tines

teva aplegar força públic FOTO: EDUARD FARINYES

d'altres del seu únic llibre a la col·lecció, en què el poeta afron­ta "la realitat del món que ens en­volta passada pel filtre de la poe­sia".

Idèntica tria per a la vetllada poè­tica va fer Jaume Subi rana , amb

Rodolfo Hàsler

presenta avui

menor és una col·lecció que "aga­far el seu catàleg és fer una histò­ria de la poesia catalana". L'es­criptor va recordar 1'"honor" que

suposa haver pu­blicat molt jove a la col·lecció, as­pecte en el qual coincideix amb

poemes inèdits, i 'Poemas de la rue de Carles Torner. d'altres correspo Amb una tra-

nents a El rastre Zurich \ amb Abrams jectòria similar < de l'animal més lliure, el seu últim llibre. Per Subira­na, que construeix els poemes amb un llenguatge gairebé oral que li serveix per arribar a la trans­cendència a través del detall. Óssa

la de Subirana en el conreu de di­versos gèneres li­

teraris, Carles Torner va optar di­vendres per llegir poemes del darrer llibre que ha publicat a la col·lecció, en què tracta l'expe­

riència de la guerra de Bòsnia. En els seus poemes, Torner connec­ta "l'horror de la neteja ètnica" que transcorre en un país molt proper amb la quotidianitat de la vida diària a Barcelona.

El santeugatenc Rodolf Hàsler va triar una selecció de poemes dels seus últims quatre llibres, amb la intenció de donar "una vi­sió àmplia" de les seves inquie­tuds. L'autor castellà, que crea en els seus poemes un univers basat en "sensacions i intuïcions" mit­jançant la sensualitat en el llen­guatge i les imatges potents, pre­senta avui el seu darrer llibre, Poemas de la me de Zurich, també a la llibreria Alexandria.

L·i venèria és mi art oblidat /-.': h.. I:

L'art de construir tines ha estat un dels aspectes més oblidats en l'estudi de la ceràmica espanyola. Després de deu anys de recerca, els santeugatencs Alfons Rome­ro i Santi Cabassa han publicat/// linajeria tradicional en la ceràmica es-pafwla, el primer de dos volums que va ser presentat divendres passat al Casal Cultural de Mira-sol. Segons Cabassa, aquesta obra era una aportació "necessària" per comprendre "l'ofici de gerrer", una activitat tradicional de zones productores de vi, d'oli i d'altres productes, que s'emmagatzema­ven en grans contenidors cerà­mics, i que a Sant Cugat va tenir com a últim personatge destacat Pere Arpí Massana, "l'últim ger­rer" del municipi. L'acte va ser presentat per Emili Torner, di­rector del Museu de Ceràmica de l'Atmetlla de Mar, el més impor­tant en l'àmbit espanyol, i va ofe­rir al centenar d'assistents la pos­sibilitat de conèixer la història, formes i usos de les tines, a tra­vés també de diapositives. / T. M. S. (SANT GUGAT)

A c t í v / f a f s

El concurs literari de Valldoreix s'ampliarà amb

un nou premi juvenil

T. M. S.

El concurs literari bianual que convoca l'Entitat Municipal Des­cen t ra l i t zada de Valldoreix (EMD) comptarà enguany amb un premi literari juvenil, segons la proposta de bases que ha pre­sentat l'àrea de Serveis Personals de l 'EMD i que serà aprovada previsiblement en el ple d'aquest mes. EI nou premi, destinat als joves d'entre 12 i 17 anys i dotat amb 100.000 pessetes, estarà fi­nançat íntegrament per un parti­cular resident a Valldoreix, que, segons Mercè Calafell, vocal de l'àrea de Serveis Personals, ha vol­gut amb aquesta iniciativa "ofe­rir l'oportunitat als joves de do­

nar-se a conèixer escrivint en ca­talà", oportunitat que ell "no va tenir" durant l'etapa de la dicta­dura franquista.

La modalitat tradicional conti­nuarà comptant amb el suport de Caixa de Terrassa, i, dotada amb 200.000 pessetes, no tindrà grans canvis pel que fa a les bases. Se­gons Calafell, al concurs, "de gran tradició", hi ha anat augmentant "el nombre de participants du­rant els darrers anys". Calafell as­segura que la continuïtat marcarà també la tria dels membres del jurat, en què ja hi ha prevista la participació de Sílvia Aymerich, Josep Maria Gavín, Enric Lar-reula, a més de representants de diverses entitats del districte, fins a un total de sis membres.

E X p 0 S i C t o n s

Laporta rescata una variada multitud dels paisatges del seu inconscient a Rusinol

T. M. S. - Sant Cugat -

Jaume Laporta és un dels artis­tes habituals a la Sala Rusinol. Després de dos anys sense pre­sentar obra nova a Sant Cugat, el pintor barceloní ha inaugurat re­centment una mostra de les seves últimes pintures a l'espai sant­eugatenc. Sota el nom de Presen­cia dels meus paisatges, Laporta du a Rusinol una quarantena d'o­bres de l'últim any i, segons ell mateix diu, mostra "alguns dels paisatges que tenim soterrats a l'inconscient". L'artista ha volgut recrear en les composicions que presenta ara espais significatius de l'herència col·lectiva comuna, espais que van des del Cafè Zu­

rich de Barcelona a anònims pai­satges rurals, passant per la figu­ra femenina, les labors i les com­posicions d'interior -algunes de les quals, personals bodegons, quasi prosaics. Un esment espe­cial mereix també el recent in­terès que presenta Laporta pel barroc; el pintor novament inter­preta la realitat al mateix temps que investiga i materialitza al­guns dels elements que bastei­xen la nostra memòria.

Laporta destaca la "varietat dels temes" que presenta en aquesta mostra, la tercera individual a Ru­sinol, i declara el seu fort interès pel "tractament versàtil" de te­mes ben diferents. Segons afir­ma el mateix pintor, l 'element "bàsic" de la seva pintura "és la

Jaume Laporta FOTO: CEDIDA

forma, que és la que suporta el color, que és la pell del quadre". Amb aques tes eines, l 'artista aconsegueix composicions cap-tivadores, que tan bon punt eme­ten suavitat com potència, però que aconsegueixen interpretar els espais més acollidors de la ment humana.

ELS f CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 Cultura 37

T e a t r 0

Les grans contradiccions humanes de 4Tots eren fills meus' a PAuditori Un excel·lent planter d'actors interpreta la tragèdia deMiller

E.C. - Sant Cugat -

LLI tragèdia va ser la protago­nista de divendres passat al Tea-tre-Auditori. El muntatge Tots eren fills meus, basat en un text d'Arthur Miller i dirigit per Fer­ran Madico, va ser molt ben aco­llit pel públic santcugatenc, que va poder gaudir d'una brillant in­terpretació dels actors Carles Ca­nut i Santi Ricard i de l'actriu Ju-lieta Serrano.

Ambientada en l'època de la postguerra, l'obra planteja una dura crítica de l'anomenat "som­ni americà" i de les persones que van aprofitar la Segona Guerra Mundial per enriquir-se. Aquest és el cas de la família protagonis­ta, encapçalada per Carles Canut que representa el paper d 'un home que per diners i per man­tenir la família, provoca la mort de 29 soldats utilitzant material defectuós per a la construcció d'a­vions. Amb una sòbria esceno­grafia, Tots eren fills meus repre­senta la confrontació q u e es

Canut, Ricard i Serrano van captivar el públic de! Teatn-Auditori F: F.. F.

produeix entre el fill -Santi Ri­card- que defensa uns ideals, i el pare, que representa la figura de l'engany i la hipocresia. AI llarg de l'obra, els espectadors van po­der presenciar tot el procés de trencament d'una estructura fa­miliar aparentment sòlida però

construïda a partir de l'engany i de la mentida. "Crec que Ferran Madico ha volgut penetrar una proposta molt arriscada, ha volgut portat-ho pràcticament a la tragè­dia", comentava Santi Ricard, "la veritat és que amb aquesta pro­posta ens ho passem molt bé".

Música

B'Net Marrakech convida aquesta nit a un viatge pel Marroc

T O M M O N T K N E G R O

- Sant Cugat -

Diuen que les seves actua­cions e s d e v e n e n un t rànsi t embogit i extasiant. El grup de can tan t s be rbe r s B ' N e t Marrakech actuarà aquesta nit al Teatre-Auditori, dintre del cicle Músiques tielmón. Amb la cantant Malika com a centre d'atenció, el grup femení in­terpretarà un repertori - en t re el litúrgic i el profà- basat en e ls c an t s b e r b e r s i chet/ibi, acompanyats de percussions, violí i oud, el mateix que ha hipnotitzat espectadors de di­versos escenaris d'arreu d 'Eu­ropa. Durant dues hores, i amb l 'extraordinària exuberància vocal de les seves components, B'Net Marrakech ("Les noies de Marràqueix") barregen les cançons de diverses tradicions de l'Àfrica negra sub-sahariana amb la tradició oral berber.

Durant l'espectacle, que in­clou balls tradicionals i diver­sos elements tradicionals de la

B 'net Marrakech FOTO: CEDIDA

regió marroquina de Bouara, també destaca l'execució dels instruments de corda i de per­cussió, que acompanyen unes veus que s'han comparat, en experiència i intensitat, amb les de les g rans d a m e s de l blues.

C r í t i c a de t e a t r e

Tragèdia social filosòfica

Teatre TOTS EREN FILIÜ MEUS d'Art­

hur Miller. Traducció de Quim Monzó. Direcció: Ferran Madico Repartiment: Vastes Canut, Julicta Se­

rrano. Santi Ricart, Roser Camí, Oscar Rabadà'n, Pep Ferrer, Lina Lambcrt, Pere Anglas, Meritxell Sabaté i Joan Minguec.

Escenografia: Ocborah Chambers Vestuari: Mercè Paloma Il·luminació: Albert Faura Uocidier. Teatre-Audicori. 17 de març

Miller va dedicar aquest "drama en ties actes" a Elia Kazan, el director que va estrenar la seva obra el 29 de gener de 1947. Aquestes dues mencions no són supèrflues: l'estructura de la peça en tres actes (tot i que Madico la pre­senta en dos) està basada en la clàssi­ca presentació, nus i desenllaç. La con­junció d'autor i director ens porta als Et'Ade la postguerra, on els companys

EPUARP [ENKR

de viatge d'esquerrans com ells (no cal que tots fossin comunistes com asse­gurava el senador MacCarthy) inten­taven des de l'escena i la pantalla, in­fluir en una societat que evolucionava, després de la victòria militar que feia del seu país la primera potència del món, cap a una alienadora moral que te­nia com a pilars bàsics els diners, la be­llesa física i cl triomf peti qui peti, es a dir, el culte a l'individuatismo ferot­ge, característic d'una societat capita­lista sense polir. Aquest crit d'alerta, aquest mirall ibsenià és en tota l'obra de Miller, des de L·i mort d'un viatjant fins a Les bruixes de Salem, passant per Panorama des del pont.

Sempre amb la necessitat d'alguns personatges per transcendir de la me­diocritat i la maldat intrínseca de l'és­ser humà, com quan Chris (extraordi­nari Santi Ricart) ti diu al seu pare joe Kcller (una interpretació memorable de Caries Canut): "ja sé que no ets pit­

jor (|iic la majoria, però et creia millor". F.l drama presenta en el primer acte als personatges que van explicant en la mateixa unitat de temps, cl prestin i cl passat, els fets i els pressentiments, les veritats i les mentides ocultes, per con­figurar una situació en què l;i tragèdia comença a prendre forma per explotar al segon acte i deslliurar-se de les ca­denes, en un efecte físic una mica ei­xordador de l'escenografia, que deixa caure les cadenes reals que suporten la plataforma per on es mouen els ac­tors, i acabar en un tercer temps, que ens porta al tret alliberador (?), l'au-toimmolació de Kellcr (idèntica a La; mon d'un viatjant) i les paraules im­placables en la seva simplicitat de la mare (una julieta Serrano impressio­nant) protegint el fill: "No. fill meu. No et creguis culpable. Oblida... Viu...". La resta del repartiment, molt bé, amb una menció espedal per a Ro­ser Camí com a Ann.

IM veu del 'rantaor' català va passar per diversos 'palos' FOTO: E. FARINYES

Cant d'ahir i d'avui amb De la Tolea L'actuació de Miguel de la Tolea

dissabte passat a la Casa de Cul­tura va omplir l'espai santcuga­tenc d'algunes de les peces més ben cantades del panorama fla­menc actual. El cantaor, que pro­

vé d'una família de gran tradició flamenca, va actuar acompanyat de guitarra i percussió, amb una veu que barreja el cantejondo tra­dicional amb els ritmes més mo­derns. / T M. S. (SANT GÜGAT)

Musical M o n t s e r r a t C a l d u c h

PlilÉlilt-:!":!-

38 Cultura ELS J CANTONS Divendres,, 24de març del 2000

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Recordant la darrera organista del Monestir i d'altres.

Amb una gran ce lebrac ió s'ha inaugurat l'orgue restau­rat. Enhorabona! Però, com que a les grans coses general­ment s'hi arriba gràcies i a tra­vés de les petites, heus-ne ací unes quantes més!

El 1989, el cardenal Jubany m'envià com a rector de Sant Pere, o el que és el mateix per a nosaltres, com a rector del Monestir. Ben aviat, en Josep Duch -ja_taspassat- em par­lava d'una comiss ió proor-gue- , des de temps ben en­callada. Per mi, en aquells moments la situació material de la parròquia tenia altres prioritats més urgents que les musicals. ( ) sigui: que la si­tuació no estava per orgues. Resposta: més enllà ja en par­larem! Un primer record agraït, per tant, per a en Jo­sep Duch: bon amic, bon fie-ligrès, enamorat de la música i del cant i bon dibuixant, au­tor del cartell del Mil·lenari,

amb aquell lema tan expres­siu: "La Parròquia de Sant Pere, mil anys de vida a l'om­bra del Monestir i en el cor del poble".

Un altre record, ben agraït -lligat amb l'orgue- se'l me­reix la Matilde Parera de Gai-ve. Ella, en aquest món dels músics -sovint una mica com-plicadet (dit amb perdó)- era una joia! Mai conflictiva, ama­ble, generosa, enamorada de la música... Tot acostant-se ja als noranta anys, seguia dient: "La música em fa jove". La vivia al Monestir i arreu. Te­nia l'obsessió de la puntuali­tat: encara sembla que la vegi asseguda al pedrís de ta llot-geta, sempre mitja hora abans de l'hora. O bé: acompanyant algun COT de caramelles amb un acordió que pesava tant com ella.. .

L'orgue, ara restaurat, havia de sonar, al seu aire, fins al 1993. Després, arribaren les

• •

llargues obres fetes fora i dins l'església -perquè tot queia -i la corresponent polseguera acabà emmudint- lo del tot-Però , ja un parel l d 'anys abans, n'havíem adquirit ufl d'electrònic: per a una major proximitat al poble, per suplir un harmònium, que també ja feia anys que deia prou, i per­què a la Matilde cada dia li costava més enfilar-se cam­panar amunt. Fins a la gran balconada presidida pel rei dels instruments...

En tants anys, la Matilde, ^quantes celebracions litúrgi­ques deuria haver enriquit o quants milers de parelles de nuvis no devia haver alegrat a cops del vell orgue? Per a la darrera organista del Mones­tir, doncs - e n nom de tants-un altre record afectuós!

Però, a més , <;çom oblidar - D e s de la història- Mn. An­ton Guillo, rector i músic mort tràgicament el 1936 en un re­

volt de l'Arrabassada- i els vi­latans que, amb un grapat de blat, de k mena que fos - e l s temps no anaven tan grassos-l'ajudaren a acabar-lo de fer possible cap allà el 1918?

I ja m é s ençà; un record agraït per a en Joan Aymerich -llavors alcalde de la ciutat-encarninant l'ttanònim espòn-sòr" cap a la parròquia, de­sencallant ia restauració, tan­tes vegades ajornada. Al P. Gabriel, que va continuar els tràmits per mi tot just iniciats. I, finalment, a Mn. Blai que, feliçment l'ha duta a bon ter­me amb ia traça, exigència i les peculiaritats, acostumades.

Que, tant de bo, des d'ara i ben afinadament, l'orgue del Monestir, ja no calli mai més!

L'escultura inèdita de Quicu Samsó, a Barcelona

T. M. S. - Sant Cugat -

El músic santeugatenc Quicu Samsó exposa aquests dics -i fins al 31 de març- una mostra de les seves escultures a la galeria I ,le-onart de Barcelona, l 'n total d'on­ze obres formen part de la mostra de l'artista, en la primera ocasió en què dóna a conèixer la seva producció escultòrica. Samsó, que ja havia exposat en dues ocasions part de la seva pintura, assegura que "prefereix l'escultura", que s'avé perfectament amb la seva manera de fer.

Samsó divideix les seves escul­tures en dos gnips: les realitzades sobre pedra, per a les quals opta per formes més pròximes a la fi­gura humana, i sobre ferro, molt més abstractes, per a Ics quals uti­litza fusta i cordills. Amb tot, l'ar­tista no declara el seu interès per cap tema en concret, sinó que par­teix de zero en cada obra. Com a músic, Quicu Samsó, que ha tre­ballat amb Els Comediants i amb Lloll Beltran, entre d'altres, con­fessa que la música és la seva vida, però diu també que "a poc a poc" es va trobant bé amb l'escultura.

E x p o s i c i o n s

El pastel mediterrani de Felipe

Santamans arriba a l9 Espai Ribas Els colors lluminosos presideixen un conjunt de nus i bodegons

TOM M O N I KNKCRO

- Sant C m * -

"Santamans és un pintor que exposa molt poc". Aquestes són paraules de Lluís Ribas, el res­ponsable de la galeria sota el nom tic la qual l'artista valencià Feli­pe Santamans va inaugurar di­marts passat una mostra de la seva darrera producció, caracteritzada per l'ús de la tècnica del pastel. És pel sentit d'aquestes paraules que el galcrista considera "un privile­gi" poder presentar a Sant Cugat obres del que ell mateix consi­dera "el millor artista en la tècni­ca del pastel que hi ha actualment en actiu a Espanya".

Santamans, que continua amb el conreu de nus femenins, al­guns de dimensions enormes, i de bodegons, els tenies centrals de la seva producció, crea en la seva pintura atmosferes "molt de­licades, però, al mateix temps, molt contundents, amb molta força i expressivitat", segons Ri­bas, ja que ha aconseguit imposar "la seva personalitat per sobre de

Ribas considera Santamans un dels millors artistes de pastel FOTO: X. /..

la matèria". Tant és així que el galcrista i artista santeugatenc considera que en Santamans el pastel "perd allò tou que acostu­ma a tenir sempre i arriba a tenir una força que fa que s'assembli a l'oli", i que "surt de la tela".

L'obra de Santamans, distin-

possiblement del perfeccionis­me que presideix el seu treball-, adopta un el color mediterrani tan característic de la tradició andalusa, fruit dels seus estudis de Belles Arts a San Carlos, i ha pogut ser vista a espais d'art de Madrid, Brussel·les, París, en-

i: Espai Lluís Ribas ja és a Internet FOTO: XAVI LARROSA

Una subhasta i una pàgina web

gida per ser molt curta -a causa tre d'altres.

Dijous dia 16 va tenir lloc la primera subhasta del 2000 a l'Es­pai Ribas, a través de la qual es va posar a disposició dels socis i visitants de la galeria al voltant de quaranta obres d'autors com ara Danès Jordi. Sarsanedas o Thar-rats, entre d'altres. Segons el res­ponsable de la iniciativa, Lluís Ribas, la subhasta "és una ma­nera d'introduir i de fer partici­par el públic en el món de l'art".

D'altra banda, l'Espai Lluís Ri­bas ha obert una sucursal al ci-berespai, amb la creació d'es-

pailluisribas.com, la pàgina web de la galeria santeugatenca, en la qual l'espai vol "apropar-se en­cara més al seu públic", segons els seus responsables. En l'espai d'Internet es poden trobar in­formacions sobre les exposicions, veure el fons d'art de la galeria, accedir a la mostra que hi hagi en programa en cada moment i, fins i tot, comprar litografies de diversos autors, així com alguns dels llibres que s'han publicat sobre l'obra de Lluís Ribas. / T. M . S . ( S A N T G U G A T )

ÍLS I CANTONS Divendres, 24 de març del 2000 Cultura 39

H i s t è r i a émI m i c

Vaparició del TBO9

Al segle XIX ja existien a l'Estat espanyol nombroses re­vistes il·lustrades amb carica­tures, acudits, etc. L'any 1900 va aparèixer la revista Àlbum de los nifíos, que va ser la pri­mera a introduir la historieta com a mitjà d'expressió, si bé només com a complement. Després en van sorgir força més, entre les quals destacarí­em Los muchachos, Gente me­nuda, Infància i En Patufet. Aquesta darrera, creada el 1904 i publicada en llengua catala­na, que comptava amb la col·laboració de prestigiosos es­criptors com en Josep M. Folch t Torres, i dibuixants com Opfe-so, Muntanyola, Castanys, etc , arribant a assolir tirades de 65.000 exemplars, per la qual cosa es va convertir en ets anys següents en escola d'idiomes per a diverses generacions de catalans. Però va ser entre el 1915 i 1920 que van aparèixer a Barcelona les revistes que van iniciar el camí que després se­guirien nombroses publica­cions. Dominguín (1915), Char-lot (1916) i TBO (1917), sent aquesta la que va anibar a mar­car un tombant, el nom de ta qual -Tebeo- va servir per ano­menar genèricament a totes les revistes d'historietes.

TBO va ser fundat per Artu-ro Sànchez, i va publicar el pri­mer número el 17 de marc del 1917. TBO s'autodefineix en el seu editorial dient que vol ser "quelcom superficial, fàcil, alegre i divertit que sense ser vulgar, distregui i expansioni

T B O SCMIIIMS FESTIVO «FiltTU

4(. Donaz. portal* da TBO, n* 1, mttxa tfe 1917.

«e»a FOTO: CEDIDA

la joventut*. Queda clar que va encertar en els plantejaments. Els nou primers números van anar a càrrec fonamentalment de l'escriptor teatral Joaquín Arquer i del dibuixant Donaz, i a partir del número deu, va passar la responsabilitat de l'e­dició a mans de Joaquín Bui-gas Garriga, que, sense canviar els plantejaments inicials, va millorar substancialment la pre­sentació i continguts, fent-se amb la col·laboració assídua d'Opisso, Urda, Méndez Àlva-rez, Benejam, Salvador Mes­tres, Valentín Castanys, etc, i aviat va adquirir un apogeu ex­cepcional, arribant-se a acon­seguir una tirada de 220.000 exemplars el 1935.

Al costat de la producció es­panyola TBO va publicar oca­

sionalment historietes estran­geres, entre les quals destaca­ven la de Me Nanus, titulada Newlyweds, així com The Lit-tle King de Soglow. En els pri­mers números potser es va ob­servar una preponderància de la quantitat per sobre de la qua­litat, i es va publicar massa sec­cions per pàgina, fet que feia sensació d'aclaparament. No obstant això, l'elevat nombre de tirades va seguir augmen­tant, de manera que Joaquín Buigas es va decidirà partir del 1920 a llançar un suplement BB, adreçat especialment a Ics nenes, sent aquesta la primera publicació d'aquest gènere.

Bibliografia Historia del còmic espaàol:

1875-1939. Antonio Martin

Abel repassa els dilemes ètics de la genètica al'ANC

Abel presideix I'Institut Borja F..-X.L.

jPodem moralment fer tot el que resulta tècnicament possible en el camp de la genètica? Aquesta pre­gunta, superada en l'àmbit cien­tífic però de màxima actualitat en el debat social, va ser un dels prin­cipals aspectes sobre els quals va dissertar el doctoren Medicina i lli­cenciat en Teologia i Sociologia Francesc Abel en la seva con­ferència dijous passat a l'Arxiu Na­cional de Catalunya (ANC). Abel, que presideix l'Institut Borja de Bioètica, va fer un exhaustiu repàs per les diferents fases del treball ètic en relació amb la medicina i la modificació genètica, des de Ics tecnologies de la reproducció as­sistida als organismes transgènics, passant per l'enginyeria genètica. Per Abel, que ha estat un dels científics més destacats del Ken-nedy Institut nord-americà, és transcendental que la societat de­cideixi sobre els conflictes que està plantejant actualment la bioètica, ja que, segons diu, "estem posant pedaços a problemes que reque­reixen més profunditat de refle­xió". / T M. S. (SANT CI GAT)

Motard torna a l'escola Montserrat Calduch

L'Escola Artisticomusical Montserrat Calduch ha convi­dat novament Alain Motard, professor del Conservatori Su­perior de Música de París i Bor-deus, per impartir, una vegada més, un curs d'interpretació pia-nística. Les classes del mestre francès tindran lloc durant el cap de setmana del 6 al 8 d'abril, i hi participaran alumnes de grau su­perior de l'escola, tot i que la inscripció està oberta a alumnes d'altres centres, i, de fet, ja hi ha preinscrits alumnes de Man­resa i Barcelona. Durant les clas­ses, els alumnes aprofundiran en la interpretació de les obres de diferents compositors, per tal de "copsar el context en què es van escriure", segons afirma Montserrat Calduch / T. M. S. (SANT CUGAT)

Olivé participa al 'Saló de primavera' de Tolosa

Després del seu pas per la sala d'exposicions d'Encamp, la pin­tora santeugatenca Margarida Oli­vé inicia avui una mostra de les se­ves últimes creacions al Saló de primavera de Fenouillet-Tolosa, a França. Paisatges i natures mortes il·lustren els seus darrers quadres, caracteritzats per la recerca en les textures dels materials. / T. M. S. (SANT CUGAT)

C r í t i c a « fe c i n e m

Un home a la lluna

Pel·lícula: Man On The Moon Úirector. Milos Forman Actors: Jim Carrey, Danny De-

Vito, Gourtney Love Durada: 115 minuts

"No sóc un còmic. No explico acudits. Ni tan sols sé el que és divertit". Aquestes són parau­les de l'humorista americà Andy Kaufman, que en la seva curta carrera va aconseguir tant l'ad­miració com el rebuig del pú­blic al qual desconcertava i pro­vocava obertament. lo t era part d'un hàbil càlcul o era obra d'un perfecte llunàtic? Ningú sem­bla capaç de respondre aquesta pregunta anys després. El director Milos Forman afe­

geix amb Mart On The.Moon un retrat més a la seva galeria de personatges que, per una raó o una altra, s'aparten totalment de les regles establertes i sacsegen

ei seu entorn, marcat» diferèn­cies. Títolscom mtAfeuha çafií. sobrBelnidóédcmxitAmadmo Uescèndoi latry Ffyét&tei per­fectes mostres de l'ittrÉPciÓ de Forman per aquests tipus uv dassmeabies quees mouen en* ae la genialicaít i ía bogeria.

S| FormanM estat el directesr ideal per realitzar la biografia d'aquest humorista, aquesta no es pot imaginar sense c o n t a r amb l'actor Jim Càrrec ÇStóiey

man actuant, tant a dias coma fora del set de rodatge, exacta­ment com ell. El resultat és el d'una credibilitat total en un pa­per que no és gens fàcil perquè les transformacions són cons­tants. Carrey ha ressuscitat Kauf­man.

A banda de ser un film excel·lent en tots els conceptes, el més destacable de Man On

nt asèptica que dóna Forman. ^feiem el queia Kaufhian, fes fi­tes més importants, les anècdo-tes que el van fer famós i les que el van conduir a ser rebutjat a través d'una enquesta pública. No s'anaiàza l'home ni les se-

: ves motivacions. No hi ha una • mterpretació de la seva conduc­ta* de manera que l'espectador assisteix a l'espectacle i ha de

. treure conclusions per si mateix. ror-

iírittn deixa caure: alguna pista. La pel·lícula comença amb un engany i acaba amb un altre. I In parell d'escenes al comença­ment i dues cap al final, quan Kaufman busca curació per la seva malaltia, poden apropar-nos a la seva realitat íntima. Qui hi ha sota la màscara d'un home que està satisfet quan la gent li xiu­la t l'insulta? Interessant.

LAPORTA •PRESÈNCIA DELS MEUS PAISATGES'

fins el 4 d'abril

sínol

«Znricri» Oli sobre tela. 81 x 8j cm

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

40 Cultura ELS ÍC4NTONS Divendres, >4 de marc del 2000

El r e p o r t a t g e

És impressionant, notable, valuosfssim... però el tenim tan a prop ! No valorem el Monestir perquè sem­pre ha sigut aquí al mig del poble, cèntric, nuclear, fonamental. Col lidint i topant amb la vida de la gent durant segles. Més o menys integrat, desconeguda la visió inèdita que s ofereix des del terrat.

Teulades i campanes? el Monestir amagat

"Sóc aquí per meravellar-me". (J. W.Goethe)

M A R I A N G K I . A ROVIRA

- Sant Cugat -

Kl Josep rebusca dins el feix de claus, fins que troba la que li obrirà la porta de les escales que menen al campanar. Vol ensen­yar a uns amics les altures ama­gades de la gran església. Se l'es­tima com si fos el sagristà, les seves explicacions denoten l'ad­miració que li produeix el mo­nument.

T'atures a la primera finestra de la torre, mires avall, passa la g e n t a t r a f e g a d a , i g n o r a n t s d'aquesta visió nova que pots tenir perquè has pujat fins aquí dalt. Escales amunt s'arriba a la plataforma posada per a la res­tauració de fa uns anys.

A tocar del cap hi tens les claus de volta, pedra rodona tallada que aguanta l'arcada del sostre. C e n t quilos sos ten in t el cel. Sant Benet és gravat a la pri­mera clau, després la flor de vuit fulles amb el color verd pintat de fa tants segles. L'altra té es­culpit l'abat oficiant, amb tots els detalls de l'altar, creu i calze. Hi queda una mica de color.

Ets damunt de les naus late­rals dretes, hi ha un punt per on es veu l'alçada considerable de l'església romànica acabada amb

gòtic al c imbor i , la rosassa i aquests finestrals florejats que filtren el creixement desfilat del poble. La barana de la passa­rel·la la fa segura i fàcil. Esgla­ons amunt es passa un tram es­tret i fosc, només t 'envolten Ics pedres remuntades i bastides fa uns 700 anys. Afanys, secrets, goig, misèria i càntics s'amaguen incrustats a les dovelles.

El vell rellotge de 350 anys avui és revisat i engreixat pels companys del Josep, que en te­nen cura; cada dos mesos ho fan, perquè els agrada que vagi a l'hora. Construït al Maresme se­gons un model anglès, estava aturat i espatllat. Ara la vella ma­quinària es mou, roda per roda, repassada pels dits d'or del re­llotger. Expl iquen com se les van empescar per afinar-lo, co­rregir els vuit mil·límetres de diferència i tota la resta, que in­clou imitar el fre d'un ascensor. Tot per amor a l'art.

Batalls i contrapesos pengen a la paret, pedres quadrades que es feren rodones de tant de pi­car i picar. Potser alguna havia sigut disparada per una cata­pulta. Potser una altra, picada per un romà. Si puges més es­cales arribaràs a les campanes, el martell picant quarts i hores, record del temps que passa sen­

se possibilitat d'aturar-se. Gra­ons amunt s'arriba al terrat, co­m e n ç a p e l s n e n s de l g r u p l'aventura. Passeres estretes, ca-minet d'un pam entre teulada i paret, i som als merlets, no la veiem però és la façana. Enllà, un fragment de volta de la gran i magnífica rosassa. Semblant a la del Pi i de Tarragona, són les més grosses.

Les teules són plenes de lí­quens, tranquils i solitaris. En­cara podem anar més amunt , cap a la torre -pe r un petit pas-i tens el regal de la gran vista de tota la ciutat. Cases noves per­tot, escampades, deslligades. Cotxes de joguina. El Monestir sota els teus peus, és ara teu, sò­lid, petri, com si fos indestruc­tible.

El Josep comenta les històries del temps de la Guerra Civil, q u a n hi havia el " p a r c " i el quiosc, conflictes i baralles. Una vegada a l'any s'enfilen fins a la campana més alta per revisar-ne el mecanisme, amb una pe­tita escala penjada a l'aire. Amb un entusiasme juvenil de més de setanta anys.

Una altre Josep venia a mirar els desperfectes del campanar per les pluges intenses de fa 378 anys. Molt abans, el 1054, surt documentat per primera vega-

Vista de Coll Fava des del campanar del Monestir FOTO: CF.D/DA

da el castrum Octavianum. Al segle X era un alou termenat pel comte Sunyer... L'abat Odó res­ponia l'estructuració comtal fent un front eclesiàstic contra el po­der laic. Eren els inicis d'un gran poder, feudalisme que durà se­gles.

Històries explicades, històries perdudes. ^Com ha anat a parar dalt del terrat una planta de ta-perera que no abunda pels vol­tants? L'hi deuen haver dut els ocellls i hi ha fet un arrelament imposs ib le . ^Com és que es veuen tan sòlids els vitralls de tants segles? Altres peces de pe­dra tova s'esmicolen i es desfan, moltes són plenes de cargols i petxines. Hi ha parts que de­manen una restauració urgent.

El centre de restauració és a prop, ocupant el claustre supe­rior. Es veu que la Generalitat no té locals. (De fet en té molts, que no utilitza i en paga el llo­

guer, segons van dir els diaris.) El cap de premsa manifestà que si als santeugatencs no els agra­da tenir aquest centre aquí, és igual, això és un fet i no es qües­tiona. Més o menys, que ens hi posem fulles.

Retornes a ras de terra, admi­res el meravellós retaule de Pere Serra, un dels quatre germans que donaren la imatge de la pin­tura gòtica catalana; superà el mestre Destorrents de qui fou aprenent . Al davant, el sòl és decorat amb els colors intensos d 'un vitrall, alegries de rojos i verds i blaus que ballen ací i enllà segons l'hora del dia, per­què un moment no és mai igual a un altre. Un refinament que tenim a mà, ja que no en tenim d'altres, com un llibre erudit i raríssim, El somni de Polífil (Hypnerotomachia Poliphili). Matisos d'enyor, somnis viatjant damunt d'un raig de sol.

Classe magistral de tant a la Casa de Cultura FOTO: A RXll'

Bustamante passa per Sant Cugat La soprano i pedagoga Carme

Bustamante va dur a terme dis­sabte passat, i per quarta vegada a la ciutat, una classe magistrat de cant a l'Aula Magna de l'Escola de Música Victòria dels Àngels.

A la classe, que va durar tot el dia, van participar-hi els alumnes de l'Aula de Cant de l 'Òpera de Cambra, dirigits per la soprano Mariona Benet i el pianista Eloi Jové. / T . M. S. (SANT CUGAT)

Els pianistes van tocar peces a quatre mans FOTO: XAVI IARROSA

Pianos a 'Una hora de música' L'Aula Magna de l'Escola Victò­

ria dels Àngels va ser l'escenari dimarts passat d'un nou concert del cicle Una hora de música. Ma­ria Lourdes i Lluís Pérez-Molina van interpretar composicions de

Debussy, Ravel, Lizst i Beetho-ven, en un programa tan variat com inusual, atès que els intèr­prets van combinar execucions a quatre mans amb d'altres a dos pianos. / T. M. S. (SANT CUGAT)

Clàssic uneix guitarra i viola en un concert

Dintre de la seva habitual pro­gramació musical, el Clàssic de Sant Cugat proposa per aquest pro­per dissabte un concert original i distès de música clàssica protago­nitzat per Anna Mora i Joan Gar-robé, que vol continuar amb la lí­nia variada i de qualitat que s'ha marcat el local. El violoncel d'An­na Mora i la guitarra de Garrobé, un duet d'instruments "poc cor­rent d'escoltar junts", segons Mora, tenen previst interpretar un re­pertori basat en música barroca i romàntica en el primer acte, amb Vivaldi, Couperin i Txaikovski, per passar més tard a composicions més recents, com les corresponents a Falla i al jazzista Manel Camp, que precisament va actuar al Clàs­sic el 22 de gener passat. Tot amb la voluntat, segons Anna Mora, de realitzar un concert variat i de qua­litat. / T M. S. (SANT CUGAT)

R S 4 CANTONS Divendres, 24de març de)'2000 41

V^fSE^

*Í* ' . ' Í$ I

Si ja estàs preparat,

a "la Caixa"

pots fer la millor carrera

professional

Si vols treballar en una de les entitats financeres més importants d'Europa,

ara tens una oportunitat única.

Busquem persones dinàmiques i amb il·lusió, que vulguin participar en un

projecte comú. Persones que tinguin habilitats comercials i iniciativa, i que

siguin capaces d'assumir responsabilitats i d'adaptar-se als canvis.

T'oferim incorporar-te a la nostra xarxa d'oficines, un any

de formació continuada en l'àmbit financer i interessants

condicions laborals.

"laC

Per participar en el procés de selecció, és imprescindible tenir acabat,

com a mínim, el primer cicle d'alguna d'aquestes carreres: Administració

i Direcció d'Empreses, Empresarials, Econòmiques, MBA, Dret,

Enginyeries, Turisme o Relacions Públiques.

Es valorarà l'experiència professional en activitats comercials

en el sector financer. Si t'interessa, entra al nostre web

(www.lacaixa.es) i trobaràs la sol·licitud de treball. Si ho

prefereixes, pots trucar al telèfon 93 495 39 90.

aixa

EIS 4 CANTONS

Economia 42 Dtzt'firfns. 24(li W(u\dt'i 2000

H i s e n d a

L'Ajuntament liquida els pressupostos amb un superàvit de 3 0 0 milions

Els grups d'esquerres suspenen la gestió econòmica del consistori el 1999 R K U A C C I Ó

- Sant Cugat -

Kl ple de l 'A jun t amen t va aprovar dilluns la liquidació del pressupost municipal i dels or­ganismes au tònoms de l 'any passat, que es ranca amb un su­peràvit de 29K milions de pes­setes. Amb aquesra aprovació, (pic va comptar amb l'oposició dels grups d'esquerra del con­sistori, 1 Ajuntament encara la redacció dels comptes de la ciu­tat per aquest any sumant dos exercicis amb balanç positiu. Segons el portaveu de Cil" al consistori. Pasqual d'Ossó, l'ad­ministració local ha estat capaç de seguir les principals línies dels pressupostos de 1999, con­tinuant, a més, amb la positiva evolució tant de l 'endeutament com dels balanços dels orga­nismes municipals autònoms, a excepció del Cent re Cultu­ral, que tanca amb un balanç negatiu de 52 milions de pes­setes per la falta de patrocini. Per Ossó, la millora dels in­gressos corrents en 600 milions

Tant el PSC-PSOE mm IC-Vvan titllar la gestió econòmica de T equip de «tneni de "fi ai us" K)T(): X.I..

de pessetes, juntament amb un estalvi de la despesa correspo­nent a 114 milions, han acon­seguit tancar els resul tats fi­nancers de l 'Ajuntament amb "un balanç totalment positiu", que situa el consistori "per da­vant dels objectius previstos al Pla Econòmic i Financer" de

1997. El portaveu del PSC-PSOE,

Pau Calsamiglia, considera, en canvi, que és precisament el fort increment dels ingressos l ' e lement que l 'equip de go­vern "no ha sabut aprofitar'", i un dels aspectes més negatius de la seva gestió. Segons Cal­

samiglia, la hisenda municipal ha ingressat enguany més de 1.400 milions de pessetes per la via dels ingressos tributaris, a més d'uns altres 1.713 milions com a conseqüència de l'efec­te de la baixada dels tipus d'in­terès, elements que haurien d'­haver g e n e r a t un s u p e r à v i t

superior als 2.000 milions, se­gons el representant del PSC, enfront dels 300 milions pre­sentats. Tant PSC-PSOE-com IC-V van suspendre la gestió municipal, que van qualificar de "fracàs", i, jun tament amb Esquerra Republicana, van ex­pressar la seva preocupació per la poca capacitat de l'Ajunta­m e n t de fer e fec t ius a lguns deutes pendents i de reduir les despeses. En aquest sentit, tots els grups del consistori van aco­llir amb interès la possibilitat de crear una unitat centralitza­da de compres i contractacions. que repercutiria en una millo­ra de l 'aprof i tament dels re­cursos de l 'Ajuntament.

Especialment crítics van es­tar també els grups de l'oposi­ció respecte a ta manca de les inversions que s'havien de fi­nançar amb la venda del patri­moni municipal i al deute ban­cari. Godàs va recordar q u e " l 'any v inen t s 'haurà de co­mençar a amortitzar" el deute contre t amb La Caixa, d 'uns 6.000 milions de pessetes.

El representant del Partit Po­pular, Josep Martí, va advocar a favor d'una gestió "sostenible" dels o rgan i smes mun ic ipa l s autònoms. En el cas del Patro­nat Municipal d 'Educació, se­ria possible aconseguir, segons Martí, un increment del 30 al 40% de les places a les escoles bressol sense que això suposi una despesa a la ciutat.

Pascual d'Ossó

(CiU)

Un Balanç

"totalment positiu "

Convergència j Unió fa un | balanç "totalment posiau"dels I presu postos, doncs han ajudat

a "consolidar des de tots els i punts de vista" els comptes de i l'Ajuntament i les previsions ] del Pla Econòmic i Financer. j Ciu preveu que el 2000 l'en­

deutament farà possible acon­seguir majors ingressos.

Pau Calsamiglia

(PSC-PSOE)

"No s'ha aprofitat

Faugment dyingressos **

Pels socialistes, el balanç amaga una gestió negativa, que, rot i pre­sentar un superàvit de 300 milions de pessetes, ha comptat amb uns "ingressos extres de més 2000 mi­lions". traslladant fiscalment als ciutadans, a més, "la manca d'una gestió imaginativa". Pel PSC-PSOE. " es minusvaloren" els co­braments pendents..

J. Martí Garcia

<PP)

Per uns "organismes

autònoms sostenibles"

Des del Grup Popular, es posa l'accent en que cal iniciar plans per a la sostenibilitat dels orga­nismes municipals autònoms, al marge de la tutela del consistori. Ei PP defensa Ja "necessitat" de cre­ar un organisme centralitzat de compres i d'una "millora en la ges­tió recaptatòria de l'Ajuntament", que no perjudiqui les inversions.

Francesc Godàs

(IC-V)

"Ni ens hem endeuta^

ni hem invertit"

IC-V va posar en dubte que el superàvit d'enguany -"circums­tanciar- indiqui que Sant Cugat sigui una ciutat "sostenible fis­calment ai marge del creixement urbanístic". Segons IC-V, ta re­captació millora "massa lenta­ment", el que, amb una inversió "mínima", converteix en un "fracàs" lagesrió de l'Ajuntament.

Eduard Poniar

«Hi ha 2.800 milions »

El Grup d*Esquerra Repu­blicana admet el "positiu" d'al­gunes dç íes dades presenta­des, tot i que troba "elements preocupant*", com ara els deu­tors pendents de cobrament o el control de la despesa. Per a ERC s'ha de revisar amb \ istes "a llarg termini" et Pla de Econòmic i Financer.

ETS /CANTONS Divendres, 24 He març del 2000 Economia 43

Les empreses; FUNERÀRIA MONTSERRAT TRUYOLS

Des de fa 22 anys la Funerària Montserrat Truyols s'encarrega de gestionar els últims tràmits dels santcugatencs en aquesta vida. Encara no fa dotze mesos es va inaugurar en les proximitats de l'Hospital General el tanatori, un servei imprescindible per a una ciutat de gairebé 60.000 habitants. La inversió va anar a compte de l'empresa de pompes fúnebres, que té una concessió de 50 anys. Tomàs Costa (Cerdanyola del Vallès, 1959), hereu i gerent d'aquesta empresa familiar, modèlica en el seu camp, dirigeix les pompes fúnebres de 18 municipis vallesans.

Tomàs Costa . Gerent _ _ _

"Actualment la família vol treure el difunt de casa com més aviat millor"

JOAN SORIANO

- Quant costa morir-se? - Les persones poden escollir

entre 17 models de taüts homo­logats que van de les 30.000 pes­setes i escaig fins a les 600.000 pessetes. La diferència ent re cada model està al voltant de les 30.000 pessetes. El preu dels ser­veis inclou la caixa, el personal que va a tramitar, el personal que fa el trasllat al tanatori, el cotxe mortuori de l 'enterrament i el personal d'enterrament. El cost dels serveis està molt delimitat. Els marges estan en les corones, els recordatoris o la compra d'un panteó.

- Quina és la caixa que niés s'escull a Sant Cugat?

- Amb això et portes sorpreses fenomenals. De vegades vas a una casa d'alt nivell i t'agafen la caixa més senzilla. En canvi, vas a un piset que fa pena i es gasten el que volen. El terme mitjà està sobre unes 180.000 pessetes ne­tes. •

- Hi ha algun col·lectiu que cuidi especialment el tema de la mort?

- Els gitanos tenen unes nor­mes i un respecte molt estrictes. També els magrebins i els jueus. Els gitanos tenen predilecció pel cementiri de Santa Perpètua. A més, sempre porten els diners a mà.

- Les funeràries són tan bon negoci com sembla?

- Actualment els tanatoris són una inversió molt gran, el rendi­ment només es pot obtenir amb una llarga concessió.

- En un mes , quants enter -

Costa assegura que actualment la família del'difuntnomés ha de signare/s papers de/s tràmits FOTO \ l \RR<)\ i

raments es fan a Sant Cugat? - El promig de Sant Cugat està

sobre els 5 0 0 e n t e r r a m e n t s anuals. A Barcelona se'n fan més de 60 al dia.

"Per terme mitjà, els santcugatencs fan una

despesa de 180.000 pessetes en Vadquisició

d'un taüt"

— Sant Cugat és una població molt jove?

- Sí, les defuncions del muni­cipi arriben a les 150 anuals, no­més el 30% dels enterraments que s'hi fan. Els altres són pro­cedents d'altres poblacions de la rodalia. De tota manera, el nom­bre d'enterraments està molt re­

lacionat amb l'existència d 'un hospital a la zona. A Sant Cugat hi ha l'Hospital General, que, com se sap, no funciona a ple rendiment.

— Els tanatoris es justifiquen per raons sanitàries?

- La raó ha estat donar un mi­llor servei a la població, no exis­teix cap obligació ni legal ni sa­nitària. La idea de construir un tanatori a Sant Cugat és molt an­tiga. Però fins que es va localit­zar un terreny que estigués a la vegada separat i a la vora del nu­cli residencial i amb mitjans de transport es va trigar gairebé sis anys. Abans els veïns de Sant Cugat havien de desplaçar-se als tanatoris de Cerdanyola (1983) o de Rubí (1995).

— Què vol dir exactament do­nar servei a la població?

- Els hàbits socials canvien. Abans el difunt restava a casa i la

família el vetllava tota la nit. Tot­hom volia tenir el difunt a casa. Amb els tanatoris, la gent ha anat canviant radicalment d'opinió. Ara es diu: "Com més aviat sur-

"El que és principal per als tanatoris és trobar el terreny per construir-los; ningú vol tenir-los

davant de casa"

ti de casa, millor". - P e r què? - Primer, els habitatges són més

petits. Moltes vegades els nens han vist la defunció de l'avi o del pare... i l 'endemà de l'enterra­ment ja es canvia l'habitació del difunt de dalt a baix per no tenir el penós record del traspàs. Se­

gon, han canviat les normatives legals. Abans la vetlla s'havia de fer dins d'un tanatori de la ma­teixa població on havia mort. Des de fa dos anys, la família pot triar a quin tanatori i cementiri vol portar el difunt.

- L'empresa té la intenció de construir més tanatoris?

- Tenim previsions d'ampliar el de Cerdanyola perquè abasti la zona de Montcada i Barberà. L'al-tre estarà per la zona de Santa Perpètua i Palau de Plegamans.

- Els tanatoris també són ins­tal·lacions maleïdes?

- Quan es mor un parent tot­hom vol el tanatori al costat de casa, però quan no tens cap de­funció no vols que el cotxe de la funerària entri i surti per davant de casa. La tendència és cons­truir els tanatoris a prop dels hos­pitals o del cementiri . El pro­blema principal es trobar un terreny.

- Es fàcil per a una empresa de pompes fúnebres t robar mà d 'obra?

- Actualment , sí. El sou de l'empleat base es bo i, u més, la imatge de les funeràries s'ha des­mitificat. Les instal·lacions, en general, han millorat arreu. L'ú­nica dificultat rau en el fet que hi ha gent que vol fer-ho, però no acaba d'adaptar-se.

- Els cotxes fúnebres es fa­briquen en sèrie?

- En absolut. S'ha de comprar un cotxe normal i després por­tar-lo al carrosser. Per exemple, ara els Mercedes ja vénen amb la plataforma allargada, però tota la resta s'ha de fer de nou. A més, s'ha d'afegir el sistema de refri­geració per a la conservació del difunt. A preu de cost els cotxes mortuoris ja costen més de dos milions de pessetes. Els Merce­des, una vegada amb la carros­seria adaptada, van als deu mi­lions de pessetes.

- Com estan els serveis a la resta d 'Europa?

- No ens podem queixar. Vam organitzar el trasllat d 'un jove francès mort a Montmeló en tres dies. En canvi, des que una fu­nerària alemanya o francesa te­lefona per dir que ens porta un difunt passa més d'una setma-

P&E i B l ^ Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Estaads • Producció Periodística

US 4 CANTONS

Immobiliària 44 DIVÍ n/Ires, J-l de miti( del JiW

A L Q U I L E R

• Piso nuevo C/ Orient (z. Monasterio) Superfície: 107 m2, 4 hab. (1 suite), 2 banos, cocina-office, amplio y luminoso sal-com., armarios y focos empotrados, lavadero, calef. gas natural, suministros contratados, pàrking. Solo 6 vecinos.

97.000

• Piso C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 m2, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., barïo completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot. exterior y orientado al scrt, calef. gas natural y suministros contratados 65.000

'Endavallada. 2 1 bx • T*l. 93.5,

A L Q U I L E R • 65 m2. 2 habitaciones, terraza 16 m2, 5° con ascensor y vistas al Monasterio 69.000 • Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, vistas, todo exterior 70.000 • Pla del Vinyetc. 4 haitaciones, terraza 15 m2, salón 30 m2 y calefacción 102.000

V E N T A • Centro. 113 m2, 5° con ascensor, vistas, sol todo el dia y calefacción 22M • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 habitaciones desde 24,7 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 habitaciones, 2 banos, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto (1 ano) 42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, soly garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, Ü L L À M A N O S YAÜ

C/ Valldoreix. 5 8 • Tel. 93 S 8 9 73 74 - 93 5 8 9 « 1 6 1

P I S O S EN V E N T A

• Z. Pollancreda Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/z. i n fan t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., baho, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M

TORRES EN V E N T A

• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b„ aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 •- 48 M

• Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M

IHWMSftfe bm-ki&kMM

A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100 .000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, tavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bafio comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

A N T • La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bafio

completo y cocina reformados, terraza y jardín. Solar 400 m2 45 M • Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparaf.es y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc reform., bafio completo reform. y aseo, garaje

cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bafio completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bafio completo,

trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000

F I N j

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bafio.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bafio . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

8»L©3 :0*;ïs./:.;R;;:«aGíàv;6smv^mm:?mmm

V E N T A S • Dúplex. 55 m2 + 17 m2, 3° real, cocina amplia, mucha calidad, ascensor, todo impecable, puerta

blindada, carpinteria de aluminio, pàrking en la finca 23, 9 M • Piso especial. 2 hab. (antes 3), comedor 43 m2, cabina de ducha con hidromasaje, cocina amplia,

estado impecable, pàrking y trastero, z. comunitària con piscina 52,5 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Ctra. Cerdanyola. Obra vista, 90 m2, 3/4 hab., actualizar, ext, ase coc, lavad., bafio comp 18,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bafio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.

Buenos acabados 99 M

• Z. Centro. Tríplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones 43,95 M • Cerca estación. Centro. 3 hab., bafio reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante

y detràs 16>4 M

;!Àv^ Rius í Taule t . 3 3 *•! J«SO£lIiS&:9I?'* Wi

1 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M

1 Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M 1 Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo, reformado e impecable 44,2 M

> 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M

> 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M

' 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M

> 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehiculos 30 M

Rbla. del Celler. 2 • Tel. 93 589 OO 66

I A T P I S O S • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors 19 M • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) , piscina 35 M • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing 60 M • Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c.) 44 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c ) 75 M

U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles 55 H • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89,25 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.) 160 M

, , C / , S a » t * a i M t : R««t«à»»,3.«l..»...T!»l.«,»;3:..i6.7.a. XO 1 0 .

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000

mj^mu^msmmti.-'A • Tel. 93 674 xz 41 - 93 674 13 6«

V E N T A • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella"

Casas adosadas, de 270 m2 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baia: salón-comedor 50 m2, cocina-office, habitación y bano. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta l s : 4 hab. dobles y 2 banos.

• Àtico en Parc Central 150 m2 de vivienda y 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, exc. vistas. Sa­lón comedor 40 m2 con chimenea, coc.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite) con armarios emp., 2 banos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos. 2 plazas de pàrking y trastero. Comunidad con piscina y sala comunitària 76 M

• Dúplex en Parc Central 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, coc.-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armarios emp., 3 banos, mucho sol. Solo 8 vecinos. PI. de pàrking y trastero. Zona com. c/piscina . .50 M

A L Q U I L E R • Parc Central y Coll Fava. Pisos de alto standing.

I M M O B I L I A fl V E N D E S

• Parc Central. Baixos 90 m2, terrassa 40 m2, 3 dorm., 2 banys, pàrquing, traster, z. com. i piscina 46 M

• Parc Central. Baixos amb jardí. 100 m2, jardí 120 m2, 3 dorm., pàrquing i traster 50 M

• Dúplex Centre. 220 m2, 5 dorm., 3 banys, parquet, calefacció i pàrquing 90 M

• Unifamiliar Mira-sol. En construcció. Vivenda 220 m2 i solar 430 m2 63 M

• Casa poble. 130 m2, convertida en local comerciaL Sortida de fums. EN VENDA 0 LLOGUER.

• Local Z. Centre. Nou a estrenar, 30 m2 19,5 M

L L O G U E R S

• Adossada Can Picanyol 240 m2, jardí, 3 dorm., 2 banys, estudi, 2 pi pàrquing i piscina 250.000

H E R F I N Q U E S Lí PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, baho y cocina imp. galeria, ascensor,

calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva .promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados

l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,

puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,

calefacción. Impecable 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

Impecable. Para entrat a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos

comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

Cerva«t«s. s a . Rubí * TeU 93 697 45 62

PISOS • 079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bano, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M • Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. • 087 - Rbla. CeUer. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M

TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estadón. Garaje, 3 hab., estudio, bano, aseo y pisdna comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 banos, aseo y jardín privado 170 m2 c/pisdna 67 M • 014 - A estrenar. Z. residendal diseno exclusivo, 3 hab., 2 banos, aseo, estudio, l a calidades . .59 M

mm:mm*maími*mv&, » * TM&<9wm&7i:<m so - 93 5»9 s» 43

I M D E S A VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal-com., corina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • Pt Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.

c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con pisdna. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio

con bafio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con pisdna. Magnífkas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

'HM

*MiB ^m . I J M l · l M l J VENDES

• Rius i Taulet Pis 4 hab., ampli saló, cuina-office, 2 grans terrasses i pàrquing. P-3034 40,5 M

• Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M • Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M

• Joan Maragall. Pis 3 hab., 2 banys, sató-menj., cuina-office, terrassa i pàrquing. P-2974 31,5 M

• Rbla. Celler. Pis 4 hab., 2 banys + aseo, saló-menjador, pàrquing, cuina-office. P-3001 39 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834 24 M

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45 M

• Pinar. Unifam. en construcdó, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pLC-943 60 M

•Dòs-:tfe::Maïg,..,2:5.:iÏTiíl;i:: 9 3 5 8 9 8 4 OO

J LLOGUERS

• Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pi. de pàrquing + traster • Pis moblat. Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat inclosa) 75.000 • Pis a prop estadó. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacdó 90.000

VENDES

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacdó, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Àtic A prop estadó. 3 hab., bany, terrassa, calefacdó, reformat. 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estadó, 4 hab., 2 banys, parquet pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

Valldoreix. 6 0 * T«L 9 3 6 7 4 67 15 ,- 9 3 5 « 9 3 3 6 8

I N M A VENDES

• Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, salo 30 rr»2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M • Adossada z. St Domènec. 4 dormitoris, 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2 i 2 pi pàrquing . 39,9 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estadó, 4 domi., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i traster 65 M • Torre d a t Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm.. 2 banys, celler, calefacdó i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estadó. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys, calef. gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i pisdna 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

F I N I D E N T E

N U E V A P R O M O C I Ò N

• Junto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + e s t u d i o

• Acabados de 1 ' calidad

DESDE 2 0 . 7 2 0 . 0 0 0 ptas.

Castillelos. 3 1 - Tel. 93 6 7 5 18 4 8

R I V E R I M M O B . & S U U • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo,

lavad., 3 dormit, 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero,

aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-

office, 2 pk, trast., lavad-, 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2

banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/pisdna, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo,

reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estadón. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,

lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/pisdna 84,9 M

Plaça Octavià. 4 - 9 3 5 8 9 5 4 54 • 93 6 7 4 8 4 0 3

LLOGUERS

• PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí 62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Casa unifam. 110 m2, jardí 200, 3 hab., cuina i 2 ba. perf. cond.. 160.0000

• C/ Gorina. 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets 60.000

• C/ Rosselló. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets 58.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets 54.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 60.000

• LocaL C/ Enric Granados. 145 m2 155.000

Av. Lluís Companys, 22 • Tel. 93 6 7 4 14 9 1 - 93 674 14 97

T I L ._ .. ._ , Jt VENTA • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo,

salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano,

cocina + fregadero. Apto vivienda 0 despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instaladones, gran

terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR INDUSTRIAL EN VENTA • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. PÀRKINGS EN VENTA Y ALQUILER

Villa, 1 - local 8 (entra.U per Or. Murillo, 21) * Tel. 93 674 8 8 OI

VENTAS

• Mas Janer. Torre con 3 habitadones, bafio + aseo, codna espadosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir 38.5 M

• Sant Cugat. Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitadones + estudio, 3 banos, patio interior 65 M

• Valldoreix. Torre nueva construcdón, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona 68 M

.ÍÏSfcÉl^lMii*^*^^^^

LLOGUERS

PISOS • Apartament. Al costat del Monestir . . .55.000 • Ocasió! Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2

b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000

LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod.

• Molt cèntric. 32 m2. • Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments

donats d'alta 70.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda 0 lloguer.

VENDES

• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,5 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

:.:R»sst«*a« del ç«mm:$mm:wm.im& mn^m

M A VENDA PISOS • Ref. 171. Z. Torreblanca. 2 h., sal.-menj. 25 m2 amb xem., 2 trses., cuina ref., b. origen i pk .22,5 M • Ref. 172. Z. Ribataliada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 173. OBRA NOVA Z. Golf. Àtic dúplex, 4 hab., 3 banys, aseo, solàrium 30 m2, estudi, parquet z.

comunitària a/pisdna i vestidor, 2 pi. pàrquing i traster 87,55 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M • Ref. 137. 4 hab., 2 banys, menjador, pàrquing, jardí comunitari i pisdna 43 M • Ref. 141. 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estadó 19,9 M

VENDA CASES I TORRES • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M • Ref. 155. Torre amb pisdna, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases 42 M

Dr. Murillo, 6 . Sant Cuqat » Tel. 93 6 7 5 6 2 75

- impresa germana espanola de Servicios Inmobiliaríos -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selecrión cuida espedatmente el buen estado de cocinas y banos. tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares basfcos:

• Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-OiagonaL Sant Just

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. tNuestros dientes? Multinadonales, Entidades finanderas y Consulados. tldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.

HíMOS ALOJADO A HÀS DE 100 FAMÍUAS EXTtANJíRAS A SANT CUGAT

Beltran t RÓzoide. 8 . Barcelona • Tel. 93 2 0 4 55 20

46 Salut ELS /CANTONS Divendres, 24 de marc del2000

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. « 93 674 74 37

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. a VMa, 49. « 93 674 48 72

Cirurgia DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia genera), aparell digestiu. ASC-Prewasa-Sanitas. Av. Torre Blanca,2-8,2n. Al. « 93 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats, Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. « 9 3 674 15 26

Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica, Wlluns, dimecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5.1r 3a. 0 9367463 29 9 9 3 589 64 83

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8. 2a planta, desp e-9. « 93 589 43 57 « 93 589 43 58

Geriatria G E R V A L , G E R I A T R I A D E L VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs fami­liars. Gestió de residències i altres re­cursos. Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 67408 Ó*

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens. control de ma-lafts, ajuda a la Dar, trastorns espacials. Sa­lut i reserves a dorracS. Av. Torre Hanca. 2-8,3r, desp. 11 i 12. «93 5603967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, rnelara cròniCB o convalescents, a qual­sevol hora def dia o la nit. Sistema sen-z», ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N ­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hoslench Col: 15.097 Rbla. Ribatallada, 20.1 r 3a « 93 674 7 2 1 6

Ecomedicina Laboratoris AYUR PI. Ajuntament Naturopatla y masaje terapéutico « 93 675 63 39

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rustnoi. 17, baixos. « 9 3 589 6 0 55

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Sànitas, M. Fiatc. Previosa, Mútua HGC. Urg. 24 h, domicM.

«935893926 «609 331080

Dra MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera, vanes adcrrictt-rnútuei. Major, 36, 2n. t r 9 3 674 0 0 25

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 5 1 0 6

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN V&À .Winterthur - Previasa - Assistència sa-nítària Mediftac. Francesc Moragas, 46. ent. 2a. » 93 675 48 53

Pediatria

Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantologia, prò­tesis, odontopediatria, ortodòncia, mú­tues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a. 11. « 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, I r2a « 9 3 589 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2 8.2n A, despatx & tr 589 03 96 «6752212

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió. 3, 2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. OI a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22, eatxne « 9 3 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major. 23 - 25. 1r3a « 93 675 64 77

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Mores convingudes. Rbla. RibataHada. 20. 1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 35 48 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavaflada, 21. 1r. « 9 3 5 8 9 29 95 « 93 674 20 79

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27, 2n 1a. « 93 674 3 6 53 « 9 3 418 48 48

INSTITUT PStCOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 87

M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. la. » 93 674 15 26 « 93 674 01 47

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingu­des. Av. Catalunya, 21, 4t la . « 9 3 589 4 8 0 8 « 9 3 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 07

CLÍNICA DENTAL i i i d

Major, 2 3 - 2 5 , 1 er 3a

Tel 9 3 6 7 5 6 4 77

Sant Cugat

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu ortesïs, plantilles or­topèdiques, paptiomes. cirurgia det peu. Hores convingudes. 0 93 589 6 3 13 « 6 2 9 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicolog»n, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or Galtes, 5. 2n 3a. « 93 589 40 51

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària,Previasà, Medytec. Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 569 1 8 8 8

DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatolòQica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r3a. « 93 674 4 3 4 6 « 93 589 0 5 34

; « « * « * * * * * * * * * « t * <

Consell de la setmana:

Entre les molèsties més importants que es presen­ten al llarg del procés digestiu destaquen les se­güents:

Aerofàgia Es produeix quan amb l'aliment s'in­trodueix aire a l'estómac, que s'acumula i provoca ganes d'eructar i una sensació d'inflament. Per això s'ha d'evitar menjar molt depressa, parlar mentre es menja i prendre begudes amb gas.

Cremor. Es produeix per un reflux del material contingut a l'estómac cap a l'esòfag i es manifesta amb una sensació de coentor i acidesa, sobretot després de menjar. Quan es presenta ocasionalment després d'un àpat copiós no és preocupant, perquè l'estómac haurà treballat una mica forçat. Però si la cremor apareix sovint, especialment en canviar de posició mentre es dorm, podria tractar-se d'un mal funcionament de la vàlvula que comunica l'estómac amb l'esòfag, la qual permetria que part de l'àcid contingut a l'estómac pugés cap a l'esòfag.

Dispèpsfa. Es tracta de la mala digestió alterada o viciada que es produeix per la forma concreta de l'estómac i es percep a la meitat alta del ventre. A més de dificultar-ne el buidatge, origina altres molèsties com ara pesantor, inflament, nàusees, mal de cap, etc.

Divertkulosi. Es produeix per un consum insufi­cient de fibra i és una de les causes més comunes del deteriorament de les parets intestinals, del budell gros, generalment.

Dolor. Pot presentar-se juntament amb la cremor i ho sol fer després de menjar. També es manifesta quan existeix úlcera gàstrica, i apareix normalment

L'aparell digestiu (II)

en dejú. De la mateixa manera, l'ansietat i l'estrès poden provocar dolor d'estómac.

Halitosi. És el mal alè que produeixen determina­des bactèries en desprendre un gas d'olor desagra­dable. Apareixen per alguna deficiència en la higiene bucal o per problemes dentals que afavoreixen l'acu­mulació de residus det menjar en la boca. El desen­volupament de microorganismes també pot derivar en infeccions del nas i faringe.

Però existeix un altre motiu que es desenvolupa en el mateix estómac quan l'aliment s'acumula i afavo­reix el creixement de microorganismes, per causa d'ingerir aliments pesats o menjars irregulars. Es tracta, doncs, de consumir aliments molt lleugers que es paeixin ràpidament i en alguns casos haurà d'intervenir-hi el metge i prescriure algun antibiòtic que elimini les bactèries responsables.

indigestió.. Apareix per la indigestió de virus o bactèries que puguin infectar els aliments, o per la ingestió de menjars massa abundants i hipercalòrics. L'aliment es bloqueja a l'estómac i no prossegueix el seu camí cap a l'intestí.

Úlcera. En fa seva formació hi intervenen factors locals (secreció àcida, barrera mucosa i isquèmia), constitucionals i d'habituds. Es manifesta amb cre­mor en temporades estacionals, que es calma en in­gerir aliments. Pot presentar complicacions més o menys greus, com ara la perforació i l'estrenyiment pilòric. El tractament que s'ha de seguir consistirà a fer repòs, dieta adequada i a prendre antiàcids, pro­tectors de la mucosa o antisecrectors. I com a última solució, es pot recórrer a la intervenció quirúrgica.

Airïa Hi col·laboren:

Or. ItSÚS CAUNIgR: Pediatra, Gwtroenteròleg

EVA M* da LA «SA: Loeornoa infantil

ShVIA LLUMÀ: Psicòloga inlantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

| MASAJE TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA

KINESIOLOGÍA

IRIDOLOGÍA

LAyuT imiento Té'l. 93 675 63 39 I

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er3a Tel. 93 674 72 16

Si vol ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon

-^mmw^^^W^^^ *

ELS / C A N T O N S Divendres, 24 de març del 2000 Estètica 47

Estètica i Bellesa l'article: Les ungles

Que les mans es mostrin impecables és l'ideal de tota dona, especialment quan ('ocasió demana un toc* im­millorable. Concretament les ungles són un punt d'a­tenció per tenir molt en compte.

LA CURA PRÈVIA Les mans reben diferents agressions externes que tes envelleix i deshidrata, com ara l'ús de detergents, els raigs ultraviolats, etc. Per això heu d'emprar sabons suaus amb un pH adequat, emprar guants elàstics per a les feines domèstiques, realitzar una exfoliació per eliminar les cèl·lules mortes un cop per setmana i hidratar-les tan sovint com es rentin. A partir dels 35 anys apliqueu un tipus de crema més hidratant i que incorpori vitamines i filtres solars per retardar l'envelliment i queratina per enfortir i prote* gir les ungles. Si la fragilitat d'aquestes és prou important podeu se* guir un tractament per enfortir-les a base de proteï­nes reparadores. A banda de mostrar-se fortes han d'estar fiidratades ja que, igual que els cabells, contenen queratina. Si en falta, s'haurà de seguir un tractament continuat perquè en reforcí el creixement i cobreixi la mancança d'aigua a la còrnia. Si apareixen esgrogueïdes pel pas dels anys, per con­tacte amb pigments químics o per espessiment de ta queratina, apliqueu un protector d'ungles que evitarà que la còrnia de l'ungla s'impregni de cap producte. També és aconsellable per les que són fràgils perquè les enforteixi i es fixí millor la laca de color.

LA MANICURA

La forma Un cop les mans estiguin netes i ben seques, doneu forma a les ungles amb una tlima de cartró, mai de metall. Comenceu del centre cap als costats, en els dos sentits, i acabeu amb uns lleugers tocs perquè si­guin ben regulars. Les llimes polidores de dues cares serveixen per afinar i eliminar tes irregularitats (per la part rugosa, un cop al mes) t per aportar-hi brillantor (cara fina, sempre que es vulgui). Doneu-los una forma quadrada o lleugerament arro­donida, que són les que es porten. Però penseu que la forma ovalada de les ungles allarga visualment les mans, mentre que la quadrada les escurça.

Les cutícules Són les pells antiestètiques que envolten les ungles, sense les quals les mans semblen més netes i acura­des. El procediment correcte per eliminar-les és sub-mergir-les en aigua tèbia per estovar-les, assecar-les, aplicar-los un producte llevacutícules i retira r-les cap enrere amb un palet de taronger o un raspatlet. Hi altres aspectes que s'han de considerar: • Mai s'han de tallar, si són molt dures i espesses, les

heu de suavitzar, però com que segurament no desapareixeran, retireu-tes cap endins amb el pa-' tet. Recordeu que existeix un producte amargós que dissuadeix def desig de mossegar-se les un-' gles i pells.

• Suavitzeu la grossor perquè la seva pell no s'asse­qui massa, apliqueu-hi cada dia una gota d'oli, de 3 a 5 minuts, seguit d'un massatge.

• Quan siguin massa dures estoveu-les amb aigua sabonosa tèbia i deixeu fa mà en una infusió du­rant 2 o 3 minuts. Finalment apliqueu-hi unes go­tes de Hevacutícules,

• Si estan enganxades a unamena de làmina fina; «s* pareu-les amb compte, apliqueu-hi llevacutícules I al cap d'uns quants minuts retireu tes petis amb el palet de fusta.

• Inhibiu-ne el creixement amb uf\ llevsacutfeufes q&e en freni la regeneració cutània, al temps que n'es­toven i en suavitzen la pell.

Els colors La norma general aconsella que el color d'ungles combini amb el de l'ombra d'ulls o el color dels lla­vis, mentre que les últimes tendències es mouen en­tre la sofisticació i la naturalitat. Es porten tons que fins ara eren impensables: verds poma, grocs, etc; també es pot jugar amb dues to­nalitats cSfeçents, contrastades o complementàries: ce-test amb blau fosc, blanc i negre, etc. Però si us apun­teu als colors pàl·lids o terra, sempre encertareu, ja que resulten neutres i sempre acaben coordinant amb al­gun complement de la roba o el maquillatge. Els de colors foscos, també d'actualitat, són ideals per a les sortides nocturnes. Si el que interessa és que, prescindint de modes, si­gui com més afavoridor millor, convindrà tenir en compte el següent:

• La gamma dels beix i tots els blancs harmonitzen amb les pells blanques.

• Ets transparents i nacrats només serveixen per a ungles impecables; en cas contrari, escolliu-ne un de beix.

• Els roses pàl·lids queden molt bé per a pells mats o fosques.

• Els vermells vius ressalten sobre les pells molt blan­ques o molt fosques.

• Els tons cirera han d'aplicar-se sobre ungles curtes i pells blanques.

• Els tons molt foscos afavoreixen les pells blanques. Després d'aplicar, si convé, el producte enduridor o protector, pinteu les ungles amb una pinzellada cen­tral i seguida d'una a cada banda. Deixeu-les assecar d' 1 a 3 minuts i apliqueu-hi una segona capa. Es pot acabar amb una laca fixadora o transparent, que hi aportarà brillantor. Els últims esmalts, però, permeten un bon acabat i amb ün assecat raptí. A més a més, recordeu que exis­teix un esprai que asseca a l'instant.

Manicura francesa J3óna una èriatge polida i deficada com cap altra. Es treballa amb esmalt rosa, beix o transparent tota l'un­gla. Un cop seca, es pinta l'extrem de l'ungla amb es­malt blanc, pinzeilant en sentit transversal i ben car­regat pet cobrir l'angle d'una sola passada.

LAPEDIOJfiA Es retiren les dureses i pells mortes massa^ant els peus humits amb gel exfoliant. També es poden retirar les caSosrtats amb una llima especial o una pedra tosca. Després, per descongestionar efe peus, se submergei­xen de 10 a 15 minuts en aigua amb sals relaxants.

- Seguidament caldrà treure les cutícules, col·locar uns separadors entres els dits per facilitar la feina i pintar-ne tes ungles, tal com es fa amb les de les mans.

p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 CV Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CAbEll Tot pel teu cabell

Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria

TOT PEU A TU ALS MILLOR PREUS

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

\K • Tractaments corporals

Micropigmentoció • Tatuatges

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

m centre d'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Massatge biosmòtic Centre SPA Quiromassatge ^ ^ ^ ^

Aromateràpia iBJ) Safut

Hidroteràpia tfF ^atUTUÍ' Tractament natural pels peus I I I , - / -

Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

matis

Sant Cugat del Vallès

Tractament de fangoteràpla I atgoterapta pan

ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis

acne psoriasis

artrosis

artritis

ceMulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant pi. Pare San) Tel. 656890149

uff-Cor»fVo/

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

Cí Esperanto, 12 int. D Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

el consell: Els pros i els contres

A favor

• laslaques d'ungles clares fan que fes mans semblin més llargues.

• tes ungles arrodonides i curtes cre­en una mà dinàmica i jove.

• Us ungies llargues i esmolades donen un aspecte més sofisticat a jamà.

• ta manicura francesa estSitza uns dits curts.

• Pintar l'interior de cada ungla amb llapis blanc proporciona un as­pecte de pulcritud alhora que tes ressalta. Només es recomana, però, per a les ungies que s'aca­ben pintant

• Recentment ha aparegut un cor­

rector de manicura que es pre­senta en forma de retulador amb punta ergonòmica i que incorpo­ra acetona per esborrar l'esmalt que ha sortit de l'espai natural.

En contra

• Les. laques d'ungles de color fosc escurcen visualment ete dits

» No és bo portar tes ungles sem­pre pintades. De tant en tant s'han de deixar dos dies sense pin-tura per mantenír-tes sanes.

* Elsesrnalts de festa que incorpo­ren rxirpurina poden ressecar teu-gerament tes ungles*

48 Gastronomia E L S 4 CArVTONS Dwendrts, 24 de matx tiri 2000

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET

Camí de Can Ganxet, 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans •

LA JUONENCA

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR BOKATA EL JORDI'S

Plana Hospital, 35-3 Sant Jordi, 39 93 5891972 93 67411 18 Cafeteria i entrepans Amanides i entrepans

BACCO EL MESÓN

Manel Farrés, 97 Placa Octavià, 6 93 674 3069 93 67410 47 Menú diari i piaes Braseria i cuina de mercat

BAR MELMELADA EL PUNT

Valldoreix, 56 Sabadell, 41 93 5891185 670 594001 Cafeteria i menjars casolans Copes i sopars

BAR PICCOLO FRANKFURT LA PALTA

LA JUONENCA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

LA MASIA

Av. tes Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

LA PASTA BOIXA

Av. Uuis Companys, 24 9367515 03 Pizzeria, creperia

MAS ROIG

Placa Mas Roig, 4 936750086 Xai, entrecot a la brasa

GRANJA AUGUSTA

Plaça Augusta, 4 93S8988 90 Cafeteria

PA I PA

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN EDO

Lleó XIII 93 692 2424 Carn a la brasa i calçots

ITALIANS

Sant Bonaventura, 6 93 674 6433 Menú diari

CAN BARATA

Ora. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

CAN CASOLETA LA GRANJA

TORRADA GRILL

Plaça Pere San, 6-8 93 58972 74 Especialitat en brasa

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 5246 Cuina casolana

LA JUONENCA

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

l a r e c e p t a (le \\. Àngels Qiuidra.s Espinacs a la crema

Ingredients:

-1 kg d'espinacs

- t cull. de mantega - 1/4 litre de llet

-1 cull. de Maizena

- pebre blanc -5a l

- llesques de pa

Elaboració: Bulliu bé eís espinacs sense els tronxos (poden ser cor\gelats),afegiu-hi la sal i un cop estiguin tous, escorreu-los fins que quedin ben desfets.

En una cassola a part s'hi posa la mantega, la Maizena, la llet freda i es remena bé. Tot seguit s'hi tiren els espinacs, que s'aniran coent sen­se deixar de remenar. S'hi pot afegir un pessic de pebre blanc. Se serveix amb unes llesquetes de pa fregit que s'enfonsen en els espinacs. Aquesta crema també pot acompanyar (a carn feta al forn.

Consell: Recordeu que els espinacs, un cop cuits, queden molt reduïts. Perquè quedin ben eixuts, eís podeu agafar amb un colador i aixafar-los amb una mà de morter. També els podeu exprémer amb ies mans ben netes.

B M * RESTAURANT

y f i J . PI. IVn- San. <>

««, iMrrrut Vi'Ul

<, M. >r.i :>H'> 71 7 I

ESPECIALITAT EN BRASA

Carn* iScrdurrs Iira-;i

C ( <><|iit> xapa la

CarsoU a la l launa

LA M A S I A

l l i t ( I I I O I

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDOR A LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

ètw*mi wèmtmm&bSmMtti^m&jtsm

Sant Martí, 9 t*$tm**iCAnc*BV*ojA) Tel. 93 589 82 75

per carn de la bona

Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 Ó74 12 85

•

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

l i

Mercat Pere San Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

;'HHr}

a $É^mw'

r^§*, *AJ PA«0 •v ÏL^ ^ V *H<M<f f íf «f

x >^>j ***" ' MJ^

Mt' W M «»< M> **

1 t ' Cl ">$ 1.1,. < . V «*' UM>]

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bollaterra

Com si fos de tota la vida

la xocolata... <f fvfK

ois entrepans... ^ f v f f i

oi cafè... S H f K

loi pastos... f f v f f i

oi suís... * K # H

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

HI Jteaún Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 ÍO 4 7

^ &

Pruébalo anteò del 15 de mavo c

fp 1c perderài.

'•'^''•"mu McFraíio"

Mouj;i;nlH Mcoom*» McSàhara

OS I CANTONS , -« V

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 67S 34 S4

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22.1 r 2a P 93 674 41 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 93 674 44 69

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5,3r3a P 93 67444 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos P 33 675 29 0?

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 9 3 67S1S3S

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 6T P I

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada. 31 B3 4r1a P .03 675 18 03

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 9 3 674 36 01

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 » « I S M 4 i 47

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1 r v sauna so es

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P 9 3 S 8 9 3 0 6S

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P .93 675 30 12

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P.93 674 1784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n " 9 3 5 8 9 2 0 0 0

T.M.G. TALLERS Borrell. 6 P i Fa» 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 33 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 P 93675 4937

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 P 93 5 8 9 1 1 9 8

BARSTOP Rius i Taulet, 56 « 9 3 5/19 1? 99

CUE SANT CUGAT

Bar Musical Sant Martí, 10 « .93 « M 47.90

CABALLU PETIT Cerveseria « 9 3 5 8 9 1 4 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 " 9 3 674 0 6 4 9

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P.93 674 1509

SUN BIKE Can Matas, 2 P 93 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 « 9 3 674 19 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 P 33 675 30 SS

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 " 9 3 5 8 9 1 4 * 8

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P 336745747

SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 0 1 6 0

M. Pere San. Pda. 125

P 93 589 38 06

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasHo, 4 " 9 3 6 7 4 6500

CENTRE COMERCIAL1

PRYCA Rubi-St. Cugat, km 4 ' " 9 3 5 6 5 4 9 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 " 9 3 6 7 4 5048

CERÀMIQUES VTCAT2 Camí Can Calders, 8 A P 93 675 20 01

RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 689 82 30

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 " 9 3 5 8 0 1 5 00

FOAP Rius i Taulet, 27 " 9 3 674 05 03 " 9 3 5 8 9 3 1 2 1

CLUBS DE WNTANYA !ESPORT

CLUB MUNTANYENC Placa Barcelona, 5 " 9 3 6 7 4 5396

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n " 9 3 6 7 4 14 53

as CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 93 674 19 03

EL PUNT Copes i sopars P 67059 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45

" 9 3 674 9602

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 " !

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 " 9 3 6 7 5 3 6 5 3

OFINOVA Lluís Companys, 18 " 9 3 67523 73

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos bela-coruori0negta.es P 9 3 6 7 5 3 2 6 7

ENQUADERNACIONS! M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. " 9 3 6 7 4 26 24 " 934170759

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 " 9 3 6 7 4 03 08

SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 " 33674 98 62

UESC Cànovas del Castillo, 9 " 9 3 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat " 9 3 67446 54

JOGUINES NINS Villa, 9 " 9 3 674 1396

FERRETERIES HHERBOLARISDIETÈTICA EL PONT Girona, 3 " 9 3 67501 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 " 9 3 674 1381 " 9 3 675 1820

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 " 9 3 590 60 71

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 " 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda " 9 3 6 7 5 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix " 9 3 6 7 4 75 98

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 " 9 3 6 7 4 1 5 4 6

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 " 9 3 6 7 4 1 1 4 0

CRISTALLERIES • FOTOGRAFIA.VIDEO

CONGELATS L'ILLA CONGELATS

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 P 93 674 71 64

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 5 9 0 6 9 8 0

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20

P 93 58902 7?

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675.91 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 " 9 3 6741239

ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 81 08

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41

" 9 3 5 8 9 2833

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 675 19 04

CAIXA DE SABADELL Raça Barcelona, 8 P 93 589 75 12

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 " 9 3 6 7 5 3 1 0 0

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 " 9 3 5 8 9 3 8 5 2

FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 " 9 3 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 " 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA " 9 3 6 9 9 6 7 4 8 " 9 3 6 7 4 7068

GALERIES D'ART ESPAI LLUfS RIBAS Plaça Gorina, 13 " 9 3 5 8 9 5 7 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol " 9 3 675 47 61

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 " 9 3 6 7 5 4 9 0 2

POU D'ART Balmes ,35 " 9 3 5 9 0 6 0 6 6

ADOLF TaHer d'art Pere Mas, 17. Valldoreix " 9 3 6 7 4 6 0 2 8

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 " 9 3 5 8 9 2 2 6 4

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 " 9 3 6 7 5 2 2 01

WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 " 9 3 5 8 9 6 0 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 " 9 3 5 9 0 8 0 6 0

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 " 9 3 6 7 5 1556

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 " 9 3 5 9 0 8 0 6 0

INSTAL·LACIONS A, ZAMORA, S.L. MaCinto Verdaguer, 18 " 9 3 5 8 9 2 6 3 8

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 " 3 3 674 6058

MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 99 40

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 93 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 " 93674 45 71

Si ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A " 93 589 47 42

ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 P 93 674 01 74

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 P 93590 6189

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 " 9 3 5 8 9 2 0 1 8

LA FLORESTA Pearson, 36 " 3 3 589 7800

LES PLANES " 9 3 6 7 5 5 1 0 5

LLIBRERIES

PAPERERIES

LUBREHAMYTHOS Placa Barcelona, 9 " 9 3 5 8 9 8 6 1 7

MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 " 9 3 675 5108

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà. 4 " 3 3 590 2680

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 " 9 3 58922 32

EGA MOBLES Cànovas del Castüo, 2 " 93 589 00 14

MAJ1K Sant Jordi, 29 P 9 3 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 93 589 00 23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 P 33 674 85 02

BLUEMOON Major, 16. Horari-. 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h P 93 675 02 67

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 93 589 8669

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 " 9 3 589 7232

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 0 0 9 7

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 " 3 3 589 8 8 5 5

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 " 3 3 675 4 7 5 7

ATEUERBLAU Av. ToiTeblanca, 2 " 9 3 5 8 9 1 9 3 1

MES MARCS Enric Granados, 15 " 9 3 5 8 9 1 4 2 9

MASSATGESESTE, SALUT NATURAL AMB LESMANS(SPA) LesCtomes.11 BOHEMACRYSTAU. " 6 5 6 8 9 0 1 4 9 Valldoreix, 49

" 9 3 5 B 9 7 2 Q 2

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 " 9 3 674 8 9 1 8

OBJ. REGAL

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 " 9 3 67512 99

LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71

PERRUQUERIES CARNEI BOSCH Francesc Moragas. 29 " 93 589 60 88

DISON ESTILISTES Martorell. 12 P 93 589 56 S7

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 33 675 40 06

JUANI Xerric, 28 " 3 3 674 6 6 9 9

JEANLOUtS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 " 3 3 6 7 5 6 1 7 0

PERRUQUERIA VERD! Castillejos, 11 " 9 3 589 53 54

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola " 93 692 79 04

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 674 5 7 5 2

PISCINES FEflRON RiusiTaulet, 20 " 9 3 674 68 47

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 " 9 3 5 8 9 2 5 2 9

2fi POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 " 9 3 6 7 5 1 3 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 " 3 3 5 8 9 2 3 71

GELATS ARTESANS • INSTITUTS BELLESA M „ . , , c0NSTRUCCl0

LAJIJONENCA Major, 29 " 9 3 6 7 5 2 5 8 6

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n " 9 3 6 7 4 1 4 5 3

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 " 9 3 6 7 4 6 1 7 2

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 " 9 3 5 9 0 8 2 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons " 9 3 6 7 4 3 0 8 1

ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme. 38 " 9 3 6 7 4 85 63

KAM-A CENTER Del Sol, 22 " 9 3 5 3 0 0 5 4 1

S8.UET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos " 9 3 5 8 3 2 3 4 3

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 " 9 3 6 7 4 3694

FOAP Rius i Taulet, 27 " 9 3 6740503

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 " 9 3 5 7 4 1490

MENJARS PREPARATS

ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 " 9 3 5 8 9 8 2 75

OBRES CONSTRUCCIONS™ RESIDÈNCIES CONSTRUALPA Santa Maria, 9 ,1r 1a " 3 3 589 0 1 5 1

STANZA Valdoretx. 10 " 3 3 674 65 98

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 " 3 3 5 8 9 1732

ÒPTIQUES TEOODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 " 3 3 58344 95

JOGUINES JOGUNESMARGA Santa Maria, 44 " 9 3 6 7 4 1532

MERCERIES • PARAMENT DE LA LLAR LA PERLA Major, 3 P 3367401Í

GENEVEVELETHU Via, 6 « 3 3 674 0316

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 " 9 3 6 7 4 42 23

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 " 9 3 674 5 5 8 0

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vüà.1 " 3 3 6 7 5 2 4 0 1

SÚPER HOGAR Plaça Octavia, s/h " 9 3 5 8 9 6 9 9 9

50 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 14 de març M JiW

11

DedMunsa • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano • De 10.00 h a 13.00 h (iaml/iivta. el magazin. amb (:iara Borrell • IX- 13.00 a 13.30 h Sant Citrat Avui: /'informatiu. amb Josep M. Mir.) • D e 13.30 h a 13.30 h l'entm-ista (repetició), amb Geni Lozano • De 13.30 h a 14.00 h Amb molt de gust. l'espai de gastronomia, amb Pep Blanes • De 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'andana, elmagazin amb Iolanda Casas • D e 19.00 haZO.OOh Al llom, el musical, amb Salva Vallvé • IX- 20.00 h a 20.33 h l'.esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.33 h a 21.00 h El millor del magazin • D e 21.00 ha 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (di­marts), Dance/^j$w/(dimecres). C.hillOiit (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • D e 7 a 2 4 h , Gada hora informació local als Bulletins Informatius.

Poc fet. El magizin d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-mats. l'informatiu d esports • De 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • De 15.00 h a 17.(X)h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 ha 18.30 h l'.estrena. F.l'programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.30 ha 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • De 19.00 h a 21.00 h P>m d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 22 h Música al teu costat

• D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

• De 8.00 h a 9.00 h La missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 h Espo/ïen marxa la edició • De 10.00 h a 13.30 h Xostra dansa I l.a sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en mana Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Pon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Wiic d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport en mana Ja edició • A partir de les 22 h Música al teu costat

Les sardanes tornaran a sonar a la plaça d'Octavià

Després de l'Aplec de Sant Medir, els santeugatencs tenen aquest diumenge una nova oportunitat de ballar sardanes a la nostra ciutat. En aquesta ocasió la música anirà a càrrec de la cobla Thermalenca de Caldes de Montbui, que interpretarà peces com ara T o t j u g a n t de Sans, L a r ial lera d e Vic de J.Boix o E l be l l r e p u n t e i g del mestre Baró. Aquesta és la tercera audició de sar­danes que organitza la nova Entitat Sardanista de Sant Cugat, que va aga­fant cada vegada més força en el municipi. L'audició de sardanes continua programant-se de la manera habitual: la cita és aquest diumenge al punt de les 12 del migdia a la plaça d'Octavià.

•> V^CaOMïvi-X^MOW·WC·

Ru arri Santamaría i Sònia Velasco

SALES MUNICIPALS (Casa de Cultura)

• Bibiana Pedemonte i Dolors Serra, Memòria de casa. Fins al 28 de març.

• Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Del 18 de març al 19 d'abril. Al claustre del Monestir.

S A L E S P R I V A D E S

, • Ramon Herreros i Frank Jen-sen, pintures. Fins al 30 de març. •\ Canals Galeria d'Art (e/ De la

^ Creu, 16).

• Ana Roser: Selecció natural, pin-" tura. Fins al 6 d'abril. A Pou d'Art

(c/ Balmcs, 35).

• Felipe Santamans: Exposició de pastels, pintura. Fins al 16 d'abril.

v a l'Espai Lluis Ribas (c/ Gorina, : 13).

* • Perico Pastor. Fins al 30 d'abril. | A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14).

I • Jaume Laporta: Presència dels I meus paisatges, pintura. Fins al 4 s d'abril. Ala Sala Rusinol (c/San-| tiago Rusinol, 42).

I • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. | A l'Estudi Ferran Martí (c/ Go-I rina, 8).

TEATRE

Tots eren fills meus. D'Arthur Mi-ller. Amb: Julieta Serrano, Car­les Canut, Roser Camí, Santi Ri­cart, etc. 17 de març, a les 22 h.

ELS 1 C A N T O N S Divendres, 14 de març del 1000 Cultura 51

EMD Valldoreix

AJUNTAMENT

Sant Cugat

Casa de Cultura

EMD Valldoreix

OMIC

93 589 22 88

93 58913 82

93674 2719

935893188

935891732

93589 Ï1 22

935894455'

93589 7800

9367423 83

936741234

93674 7615

935891212

934272000

932034000

934144848

93674 5049

936742197

936742105

93674 20 89

93674 5129

AAPPiWMira-sol 93 674 2018

' AAW V Carme Mira-sol 93 674 10 03 '

AAW St. Joan Mira-so! 93674 7103

Consumidors 932684567

BOMBERS

Befiaterra 936928080

Gerteraítst 085

ftiri-Sífi» Cugat ' 93 699 80 80

Bnnws

Ctre. Cívic les Planes

Cines Cinesa (reserves;

Cines Yelmo (reserves)

Club Muntanyenc

Coral de ta Unió

93675 5105

935890941

902124134

938745396

938741006

"9T675"2652"

93 5890596

936754055

935896282

93675 5959

936748663

935891155

93674669è

93204 7503

936741163

936740589

Municipal (Valldoreix)

Comissaria St Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

ENHEflftubí

FECSA (atenció client)

FECSA (avaries)

Funerària

Repsot-Sutà

" 'SOFÈA

'TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FfiC

Grua

RENFE

Port

RàrJotaxi

Taxis (parada)

VaBdoreix (paradal

90879 5125

93674 7612

93 5893080

091

PflOMUSA

93 589 22 88

93 58913 82

93674 2719

935893188

935891732

93589 Ï1 22

935894455'

93589 7800

9367423 83

936741234

93674 7615

935891212

934272000

932034000

934144848

93674 5049

936742197

936742105

93674 20 89

93674 5129

AAPPiWMira-sol 93 674 2018

' AAW V Carme Mira-sol 93 674 10 03 '

AAW St. Joan Mira-so! 93674 7103

Consumidors 932684567

BOMBERS

Befiaterra 936928080

Gerteraítst 085

ftiri-Sífi» Cugat ' 93 699 80 80

Bnnws

Esbart Sant Cugat

Uar d'Avis ParroQua

Pisciria VaSdoreK

MnJJUISCOWJMCACiÒ

Eb 4 Cantons

Sàdio Sant Cugat

ï t f Sant Cugat

93675 5105

935890941

902124134

938745396

938741006

"9T675"2652"

93 5890596

936754055

935896282

93675 5959

936748663

935891155

93674669è

93204 7503

936741163

936740589

Municipal (Valldoreix)

Comissaria St Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

ENHEflftubí

FECSA (atenció client)

FECSA (avaries)

Funerària

Repsot-Sutà

" 'SOFÈA

'TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FfiC

Grua

RENFE

Port

RàrJotaxi

Taxis (parada)

VaBdoreix (paradal

ASSISTÈNCIA SAMTARH

"CAP

CAP-Urgències

Centre Soc. San. LF

93 589 22 88

93 58913 82

93674 2719

935893188

935891732

93589 Ï1 22

935894455'

93589 7800

9367423 83

936741234

93674 7615

935891212

934272000

932034000

934144848

93674 5049

936742197

936742105

93674 20 89

93674 5129

AAPPiWMira-sol 93 674 2018

' AAW V Carme Mira-sol 93 674 10 03 '

AAW St. Joan Mira-so! 93674 7103

Consumidors 932684567

BOMBERS

Befiaterra 936928080

Gerteraítst 085

ftiri-Sífi» Cugat ' 93 699 80 80

Bnnws

Esbart Sant Cugat

Uar d'Avis ParroQua

Pisciria VaSdoreK

MnJJUISCOWJMCACiÒ

Eb 4 Cantons

Sàdio Sant Cugat

ï t f Sant Cugat

93675 5105

935890941

902124134

938745396

938741006

"9T675"2652"

93 5890596

936754055

935896282

93675 5959

936748663

935891155

93674669è

93204 7503

936741163

936740589

Municipal (Valldoreix)

Comissaria St Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

ENHEflftubí

FECSA (atenció client)

FECSA (avaries)

Funerària

Repsot-Sutà

" 'SOFÈA

'TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FfiC

Grua

RENFE

Port

RàrJotaxi

Taxis (parada)

VaBdoreix (paradal

936742089

937252944

936747096

936981882"

900737373

Ctt, AtehefmefSt. C.

Creu Rofa Sant Cugat

CrèuRc^^MdorST"

93 589 22 88

93 58913 82

93674 2719

935893188

935891732

93589 Ï1 22

935894455'

93589 7800

9367423 83

936741234

93674 7615

935891212

934272000

932034000

934144848

93674 5049

936742197

936742105

93674 20 89

93674 5129

AS» 93675 3503

CFA " 93SBÏ674

C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'

Germanor Csws 935885798

QnipSup.teimigrafll3 936748314

Sant Cugat Comerç 9367403 22

üs»wf Arxiu Oavin 936742570

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac Catalunya 935897788

CasalCutealMira-sot 935892018

Casatd'AvisSC 935891638

Casal vatdorax 936744599

Ctre. Clvsc la Floresta 935890847

Esbart Sant Cugat

Uar d'Avis ParroQua

Pisciria VaSdoreK

MnJJUISCOWJMCACiÒ

Eb 4 Cantons

Sàdio Sant Cugat

ï t f Sant Cugat

93675 5105

935890941

902124134

938745396

938741006

"9T675"2652"

93 5890596

936754055

935896282

93675 5959

936748663

935891155

93674669è

93204 7503

936741163

936740589

Municipal (Valldoreix)

Comissaria St Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

ENHEflftubí

FECSA (atenció client)

FECSA (avaries)

Funerària

Repsot-Sutà

" 'SOFÈA

'TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FfiC

Grua

RENFE

Port

RàrJotaxi

Taxis (parada)

VaBdoreix (paradal

90074.7474

93588»»

938741$W

Oispansai la Floresta

General de Catalunya

93 589 22 88

93 58913 82

93674 2719

935893188

935891732

93589 Ï1 22

935894455'

93589 7800

9367423 83

936741234

93674 7615

935891212

934272000

932034000

934144848

93674 5049

936742197

936742105

93674 20 89

93674 5129

AS» 93675 3503

CFA " 93SBÏ674

C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'

Germanor Csws 935885798

QnipSup.teimigrafll3 936748314

Sant Cugat Comerç 9367403 22

üs»wf Arxiu Oavin 936742570

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac Catalunya 935897788

CasalCutealMira-sot 935892018

Casatd'AvisSC 935891638

Casal vatdorax 936744599

Ctre. Clvsc la Floresta 935890847

OttAMSMES OFICIALS

Hisenda

Jutjat

93675 5105

935890941

902124134

938745396

938741006

"9T675"2652"

93 5890596

936754055

935896282

93675 5959

936748663

935891155

93674669è

93204 7503

936741163

936740589

Municipal (Valldoreix)

Comissaria St Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

ENHEflftubí

FECSA (atenció client)

FECSA (avaries)

Funerària

Repsot-Sutà

" 'SOFÈA

'TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FfiC

Grua

RENFE

Port

RàrJotaxi

Taxis (parada)

VaBdoreix (paradal

93 589 00 Ï1

Vattd'Hebron

93 589 22 88

93 58913 82

93674 2719

935893188

935891732

93589 Ï1 22

935894455'

93589 7800

9367423 83

936741234

93674 7615

935891212

934272000

932034000

934144848

93674 5049

936742197

936742105

93674 20 89

93674 5129

AS» 93675 3503

CFA " 93SBÏ674

C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'

Germanor Csws 935885798

QnipSup.teimigrafll3 936748314

Sant Cugat Comerç 9367403 22

üs»wf Arxiu Oavin 936742570

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac Catalunya 935897788

CasalCutealMira-sot 935892018

Casatd'AvisSC 935891638

Casal vatdorax 936744599

Ctre. Clvsc la Floresta 935890847

OttAMSMES OFICIALS

Hisenda

Jutjat

93675 5105

935890941

902124134

938745396

938741006

"9T675"2652"

93 5890596

936754055

935896282

93675 5959

936748663

935891155

93674669è

93204 7503

936741163

936740589

Municipal (Valldoreix)

Comissaria St Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

ENHEflftubí

FECSA (atenció client)

FECSA (avaries)

Funerària

Repsot-Sutà

" 'SOFÈA

'TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FfiC

Grua

RENFE

Port

RàrJotaxi

Taxis (parada)

VaBdoreix (paradal

Sant Joan de Déu

Telèfon de l'Esperança

ASSOCIACtONS

AAPPWCanMajóVal

AAPPiW Valldoreix

AAPP Montserrat Vau.

93 589 22 88

93 58913 82

93674 2719

935893188

935891732

93589 Ï1 22

935894455'

93589 7800

9367423 83

936741234

93674 7615

935891212

934272000

932034000

934144848

93674 5049

936742197

936742105

93674 20 89

93674 5129

AS» 93675 3503

CFA " 93SBÏ674

C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'

Germanor Csws 935885798

QnipSup.teimigrafll3 936748314

Sant Cugat Comerç 9367403 22

üs»wf Arxiu Oavin 936742570

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac Catalunya 935897788

CasalCutealMira-sot 935892018

Casatd'AvisSC 935891638

Casal vatdorax 936744599

Ctre. Clvsc la Floresta 935890847

PARRÒQUIA

L6S naTtdS

St Pere Octavi*

VaUdoteix

POUCIA

Cuetpo Nacional

93675 5105

935890941

902124134

938745396

938741006

"9T675"2652"

93 5890596

936754055

935896282

93675 5959

936748663

935891155

93674669è

93204 7503

936741163

936740589

Municipal (Valldoreix)

Comissaria St Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

ENHEflftubí

FECSA (atenció client)

FECSA (avaries)

Funerària

Repsot-Sutà

" 'SOFÈA

'TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FfiC

Grua

RENFE

Port

RàrJotaxi

Taxis (parada)

VaBdoreix (paradal

934785000

93 204 22 4T

932051* IS"'

936743371 "

93 490 02 Ó F

93318875CT

" 93l894422~

AA Prop. i V ia Floresta

93 589 22 88

93 58913 82

93674 2719

935893188

935891732

93589 Ï1 22

935894455'

93589 7800

9367423 83

936741234

93674 7615

935891212

934272000

932034000

934144848

93674 5049

936742197

936742105

93674 20 89

93674 5129

AS» 93675 3503

CFA " 93SBÏ674

C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'

Germanor Csws 935885798

QnipSup.teimigrafll3 936748314

Sant Cugat Comerç 9367403 22

üs»wf Arxiu Oavin 936742570

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac Catalunya 935897788

CasalCutealMira-sot 935892018

Casatd'AvisSC 935891638

Casal vatdorax 936744599

Ctre. Clvsc la Floresta 935890847

PARRÒQUIA

L6S naTtdS

St Pere Octavi*

VaUdoteix

POUCIA

Cuetpo Nacional 93 674 76 56

rwl 092

Municipal (Valldoreix)

Comissaria St Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

ENHEflftubí

FECSA (atenció client)

FECSA (avaries)

Funerària

Repsot-Sutà

" 'SOFÈA

'TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FfiC

Grua

RENFE

Port

RàrJotaxi

Taxis (parada)

VaBdoreix (paradal

93674 0997

AAW Akjuaüonga Flor

93 589 22 88

93 58913 82

93674 2719

935893188

935891732

93589 Ï1 22

935894455'

93589 7800

9367423 83

936741234

93674 7615

935891212

934272000

932034000

934144848

93674 5049

936742197

936742105

93674 20 89

93674 5129

AS» 93675 3503

CFA " 93SBÏ674

C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'

Germanor Csws 935885798

QnipSup.teimigrafll3 936748314

Sant Cugat Comerç 9367403 22

üs»wf Arxiu Oavin 936742570

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac Catalunya 935897788

CasalCutealMira-sot 935892018

Casatd'AvisSC 935891638

Casal vatdorax 936744599

Ctre. Clvsc la Floresta 935890847 Municipal f Protecció C

93 674 76 56

rwl 092

Municipal (Valldoreix)

Comissaria St Cugat

DNI (Cita prèvia)

Urgències

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

ENHEflftubí

FECSA (atenció client)

FECSA (avaries)

Funerària

Repsot-Sutà

" 'SOFÈA

'TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FfiC

Grua

RENFE

Port

RàrJotaxi

Taxis (parada)

VaBdoreix (paradal 936741111

Divendres 24 Benngues Av. Uuís Companys, 36 93 674 04 83

Dissabte 25 Moral Santa Teresa, 40 93675 33 44

Diumenge 26 Fornós M. Farrés, 95 {Parc Central) 93 674 0512

Dilluns 27 Serrat Pg. Baixador. Mira-sol 93674 23 72

Dimarts 28 Isern Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93 67418 63

Dimecres 29 Domènech Pg. Sant Magi, 50 93 674 33 53

Dijous 30 Llorens Santa Maria, 27 93 67415 31

Dissabte 25 L'anunciació de la nostra Senyora Sta Duia i mr Humbert

Diumenge 26 1 _____^___ T I „ Sts. Braun, b. de Saragossa; Ludger, b. i Sta. Màxima, mr.

Dilluns 27 „ _ _ _ _ _ _ Sts. Hupert, b.; Alexandre, sold. mr.; Joan, ermità i Sta. Lidia, mr.

Dimarts 28 Sts. Male, Castor, Doroteu i Rogat, mrs. " —

Dimecres 29 Sts. Ciril, diac. mr.; Eustacius, ab.; Armogastes. comte. mr. i Segon, mr.

Dijous 30 Sts. Joan Ulimac, ab.; üuiri tribu, mr.; Cini, ctr. i Hègul, Pastor bs.

Divendres 31 Benjamí, diac. mr, Beat Amadeu, duc. i Sta. Balbina, vg.

„,. CASAL DE tüt CULTURA DE

VALLDOREIX É Informació I inscripcions

De dimarts a divendres D e 9 a 11,30 i de 16.30 a 19 h

Plaça del Casal, s/n. Tel. i fax 93 589 82 6»

TAI-TXÍ Divendres de 9 30 a10 30 n

• G Y M - A E R Ò B I C

Dimarts i dijous de 9 30 a 10 30 h

• DIBUIX I P INTURA

Dilluns de 19 a 21 h

• JOIERIA a la cara perduda

Dimecres de 16 a 18 r>

• IOGA

Dimecres de 20 30 a 22 n

• ESTAMPACIÓ

s/roba-batik I seda

I C I C L E DE S O , C I N E M A I

A R T C O N T E M P O R A N I

Al Casal de Cultura de Vall­doreix. Organitza: DPW (Joves de Valldoreix). Hi col·labora: EMD de Valldo­reix.

Música Jove Dissabte 25 de març. De 19 a 1.30 h.

Cinema Diumenge 26 de març. De 1 8 a 2 3 h .

Dimecres de 10 15 a 11 45 h

• V I T R A L L S D E C O R A T I U S

Dimecres de 12 a 13 30 h

• P L À S T I C A per a n a n s

Dimarts de 17.30 a 18 4 5 h

• JAZZ Infantil

Dimecres de 17 30 a 18 45 h

• O R F E B R E R I A

Niveii 1 D| de 17 30 a 19 30 h

Nivell 2 Dm de V 45 a 19 45 h

• PATCHWORK

D'marts de 10 30 a 12 h

C U R S DE CULTURA

EGÍPCIA

Dimecres 29 de març. Ales 19.30 h. A càrrec de Marc Orriols i Uonch. Al Convent de les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. Organitza: Valldaurex (Cen­tre d'Estudis de Valldoreix). Hi col·labora: EMD de Vall­doreix i l'Institut d'Estudis Medievals.

CINESA $&m CUGAT

Sant Cugat 1

Fatsas apariencias

Sant Cugat 2

Doble traición

Sant Cugat 3

American Beauty

Sant Cugat <

Colgadas

YEUM $mi CUGAT

telmol

Doble traición 16.00-18.10-20.20-22.30

Yelmo 2

16.00-18.10 - 20.25 - 22.40 Yfjim3

Inocencia interrumpida

16.00-18.15-20.30-22.50 Yelmo 6

17.00-19.45-22.40

Toy Story / B hombre bicentenario 16.00 -18.45 / 22.40

16.00-18.15-20.30-22.50 Yelmo 7

Las normas de la casa de la sidra

16.30-19.15-22.00 Yelmo4

Un domingo cuatepera

16.15-18.15-20.15-22.20 Yelmo 5

Operación Gònada

17.15-19.45-22.40 Yelmo 8

Man on the Moon

16.00-19.10-22,15 Yelmo 9

Tresreyes

16.15-18.15-20.30-22.50

17.15-20.00-22.40

16.00-18.15-20.30-22.45

m SIIS/TNT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA 29 SETMANA 2§ SETMANA

SALA 4:16 ,15 -18 ,15 - 20,15 - 22,: GOLFA: 00,25 PNDT.CA

SALA 2 :16 ,00 -18 ,10- 20,25- 22,40 13 ANYS

3? SETMANA

SALA 1:16,00-18,10- 20,20- 22,30 GOLFA: 00,40 13 ANYS

8? SETMANA

W l PICAN fcfeAUTV

SALA 3: 16,30 - 19,15 - 22,00 GOLFA: 00,30 18 ANYS

CINESR ( / k w a r f / I H V B S * 2h. gratis l'espectador

Dia de Camet d'estudiant universitari ss s ss

Venda Camet més grans Reserva per Venda tos 24 h. Accessos anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa minusvàMs

Pagament amb targeta de crèdN

Sessions numerades

Venda per telèfon

902-33 32 31

HS4CAOT0NS 14 </<> marc r/f/ Jt \ \ '•'

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

René Fasel. President de la Federació Internacional d'Hoquei Gel

"Un jugador d'hoquei gel és el més complet de tots els esportistes" A I . K X L<)['i:z

- Sant Cugat -

Dentista de professió, René Fa­se! és, des de l'any 19°4, presi­dent de la Federació Interna­cional d 'Hoquei Cel. Va néixer a Suïssa on des del l°-86 fins al 1W4 va ser president de la fe­deració del seu païs. Viu a Sant ('ugat lles de fa més de dos anys i assegura que cl que més li agrada és la calor dels santeuga-tencs. Fasel, membre del Co­mitè O l í m p i c In t e rnac iona l (COD des del LW5. també ha estat jugador d 'aquest esport, tot i que també ha estat àrbitre internacional. T é un fill jugant al Patí Hoquei Club Sant Cu­gat i una filla a hoquei herba al Júnior.

- Fxpliqui ' i i» quina és la si­tuació actual que passa a ni­vell mundial l 'hoquei gel. - Doncs un moment molt inte­ressant. tot i que a Kuropa és ara mateix una situació una mica difícil per a nosaltres perquè el futbol s'ho endú tot, també els millors mercats com ara el d'F.s-panya. Itàlia, Alemanya, França o la (iran Bretanya. Es un es­port molt interessant de practi­car i estic convençut que tenim un futur i un potencial molt pro­metedor.

- l a n ive l l estatal?

- Ara mateix tenim sis equips que juguen cl seu campionat, que són el FC Barcelona, el Jaca, el Puigcerdà i un equip de Bilbao, un de Sant Sebastià i un de Madrid. Sé que tots aquests clubs treballen de valent per augmentar el nivell de l'hoquei t-el a l'F'stut espanyol. No no­més hi estan fent un treball ex­cel·lent si nó que en els últims anys ja se n'han pogut observar els p r imer s frui ts . Fil n ivel l d'Fispanya continua estant molt per sota del nivell dels millors països, però s'hi està treballant molt durament i això és el que cal valorar més ara mateix.

- A curt termini, quin és el fu-

René l'tiseles eniíítssi/ iw enamorat tic la nostra ciutat l·'OT():X.\YI l ARRO.SA

tur de l 'hoquei? - Ja he dit que tenim un pro­blema amb el futbol, l'.l futbo

port numero ] a l-.uropa. tant pel que fa als jugadors com al seu mercat, que mou un munt de diners. lis un esport molt es­pectacular. La llàstima és que és un esport car. - Quines qualitats c reu vostè que ha de tenir un bon jugador

ííT . . . , , , d 'hoquei gel?

La televisió es el _ Pt

és cada dia present a la televisió. La televisió és el més important per a un esport. Si no tenim una f ines t ra per on d o n a r - n o s a conèixer, és a dir. si no tenim un espai a la te­levisió, és molt L-,a leitrviòtu tò ei _ p e r m i u n |U

difícil que se'ns me's j m portant per a K;ui°r d' •'("ucs r

C O n e g U i b é . , . ï ™ , r r , . c l , n , r r K .

Però so r tosa ­ment hi ha paï­sos com ara

Finlàndia, Suè- donar-se a conèixer eia, Suïssa i A l e m a n v a on ... ^-~Ae-...«svc.1 ••• •:... aques t espor t ;

//// esport; és la finestra per on

és molt impor­tant i practicat. F"ins i tot, hi ha una lliga europea d'hoquei gel. Crec, malgrat tot, que ens es­pera un futur agradable. - Quina és la seva definició part icular sobre l 'hoquei gel? - Fin general, crec que després del futbol, l 'hoquei gel és l'es-

esport es un artis ta. és el més com­ple t de tots els esportistes. Ks un esport molt sem­blant a l 'hoquei

...«sfív. ••• •:... patins. L'hoquei : "' gel és un esport

ràpid, de molta coordinació i també ha de ser molt intel·ligent. — Es cer t que els mitjans de comun icac ió no han t r ac t a t mai aquest esport? - Aquí a Espanya, aquesta frase és ben certa. En canvi, però, en altres països com els de l'Est te­

nen més ressò. Però sí que ne­cessitem sortir més a la televisió, als diaris i a la ràdio. - Què cal fer per aconseguir l 'atenció de la gent jove i que s 'animi a p rac t i ca r l ' hoque i gel? - Cal construir més pistes d'ho­quei gel. A l'Pistat no tenim gai­res pistes. Ara mateix se n'està construint una a València i en projecte hi ha la construcció d'u­na altra a la Corunya. La set­mana passada se'n va inaugurar una altra a Sant Sebastià.

- Què és el que ha de fer algú que estigui interessat a iniciar-se en aquesta disciplina? - Aquí, a Catalunya, cal posar-se en contacte amb cl FC Barce­lona, que té unes magnífiques instal·lacions per a la pràctica d'aquest esport. Cal valorar que a Catalunya, tot aquell jove que estigui interessat a jugar a ho­quei gel por ter-ho a Barcelona. amb el Barca.

- Faci'ns cinc cèntims del pro­jecte que està elaborant a la l niversitat de Barcelona (UB). - Amb el professor Fisteve Brau, estem fent un projecte des de ja fa dos anys per organitzar a Ics olimpíades de Sydney. ris tracta de donar un servei molt específic als atletes: controlar-ne la salut dental i fer-ne un manteniment.

- I què n 'espera , dels propers Joc s Ol ímpics de Salt Lake « t y ? - Fispero que als Fistats Units hi siguin presents els millors ju­gadors del món, que juguen a la NHL, que és l'equivalent a la NBA de bàsquet. S'hi veuran els mi l lors pa ï sos : S u è c i a , Finlàndia, Rússia, Txèquia, els Estats Units i Canadà.

- Vostè ha estat jugador. I fins i tot àrbitre internacional. Què ens pot dir dels àrbitres? - Són gent especial . A tot el món, en qualsevol esport, els àr­bitres tenen problemes. Són part de l'esport. També és cert que els jugadors necessiten més dis­ciplina.

Reflexions IORDI CASAS

Vull exposar algunes reflexions electorals. Però no pas dels re­sultats. ja que això ho tinc prohi­bit per prescripció medica, la Reflexió: A l'Ajuntament se li acut un acord per civilitzar i ra­cionalitzar la propaganda electo­ral i, de passada, mantenir més net cl municipi. Pis reparteixen els fanals entre els partits i s'ins­tal·len plafons per als cartells. Tot correcte. Fils fanals funcionen i els plafons també, encara que en aquest cas amb més dificultats, ja que l'afició santeugatenca al bri-colatge -no sabem si sobtada o senzillament dissimulada fins avui- fa que un munt de plafons passin a millor vida. Nota de la campanya:un grup d'actius i co­neguts empastifadors es dedi­quen a tapar la propaganda dels partits, en algun cas de forma os­tentosa i provocativa. Potser ho fan enduts per la convicció que els botiflers no tenen dret a quei­xar-se. Però aquí s'equivoquen, en democràcia fins i tot els boti-flerisme té dret a expressar-se. 2a Reflexió: M'assabento que malgrat la miopia de la junta elec­toral central, al nostre municipi la consulta sobre el deute extern ha estat un èxit. Són prop de 15.000 vots, és a dir, un $}fíï dels electors i un 529? dels votants. Ha estat, doncs, l'opció més vo­tada el 12-M. Fil que encara no acabo d'entendre, però, és per què els mitjans de comunicació no hi han dedicat més pàgines. Fil tema s'ho mereix i, a més. no ens enganyem, ha estat la millor notícia de la darrera jornada elec­toral. 3a Reflexió: Llegeixo que una força política local, corpresa pels resultats, se'ls explica pel fet que Sant Cugat és una ciutat "elitista i de dretes". Algú po­dria objectar que per arribar a aquesta conclusió no cal fer una anàlisi electoral, que amb una observació de signes externs ja n'hi ha prou. No seré jo qui ho discuteixi. Ara bé, dues obser­vacions: els resultats no es dife­rencien substancialment del con­junt català i, d'altra banda, aquest és pràcticament el mateix Sant Cugat que fa nou mesos va donar majoria de vots a les esquerres, encara que no la majoria de re­gidors. No perdem l'esperança, no està tot perdut.

^ LA GALERIA DE A R Q U I T E C T U R A ARQUITECTURA TNOEMERIA IA-.C M.I7ACÏÓN - INTFRIORISMÜ JARDINERIA - PARQUES - CÀMPINGS PFN ".' IMCÏÜN

T = y \ T í « A M I r . m v i v M i N B O Ï À N 1 A T E A T K Aín: Í' + K ! V,!\M.lc-> BOI ANÍ A

U,"XICACÏO\

"' 'AD=<0

K rs ni h ! ;i d c I 8 7 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t rifi V; T e l . 9 3 S 8 9 4 4 1 1 l a x . íKJ f, í