El 'diari' de Sant Cugat

11 t/e maig, rlii 20I)

Destaquem

L'Ajuntament estudia reconduir el desallotjament

dels 'okupes' Pgina 21

El PP aconsegueix 100 milions ms

per a Sant Cugat Pgina

Mobilpeneds, sempre a m!

MoviStar

Caixa *& Fneds http://www.caixapenedes.ea cepOcaixapenedescom

EIS4CANTWS

^ ^ ^ ^ J(^^ El tema de la

Setmana Dijous, II de maig drl 2iW E x p o s i c i

Cart catal t dem una cita a la ciutat La Dotzena Mostra d'Art Contemporani Catal es

podr veure a partir de dem al claustre del Mo-nestir. Aquesta exposici biennal, que organita des de fa 23 anys el galerista santcugatenc Josep Canals, comptar enguany amb una representa-ci de 33 artistes de Catalunya, entre ells, els santcugatencs Carmen Anzano, Josep Grau Ga-rriga i Sergi Barnils. Tots aquests artistes han estat escollits del gran nombre d'escultors i pin-

tors que han participat tots aquests anys a la Mostra. La finalitat d'aquesta selecci s fer un reps del que ha estat aquesta iniciativa i poder reflexionar sobre la situaci de l'art que es fa ac-tualment a Catalunya. La Mostra d'Art Contemporani Catal ha comp-tat enguany amb la collaboraci econmica de la Generalitat de Catalunya, la Diputaci i els di-versos ajuntaments que participen en la iniciati-

va, i est patrocinada per la companyia de tele-fonia mbil Airtel, que retransmetr l'acte d'i-nauguraci per Internet. D'altra banda, i com ja s habitual en aquesta Mostra, a partir del mes de juliol l'exposici comenar un recorregut per diverses poblacions de Catalunya i d'Andorra, que finalitzar a Barcelona el mes de gener del 2001 .

hi Rieima/dWrt Contemporani Catal va nixer fa > i a>w amb la finalitat de donai a < oune l'air i/uen Jeia a.Sant ( ;.,', 11 lli i \R\\{ i,4c

E S T K R CASTANYER - Sant Cugat -

El claustre del Monestir aco-llir dem la inauguraci de la dotzena Mostra Biennal d'Art Contemporani Catal. L'expo-sici, que est organitzada per ("anals Galeria d'Art, presen-tar les obres de 33 artistes, 3 d 'e l ls san tcu-g a t e n c s , i es podr veure a la nostra ciutat fins al dia 2 de juliol.

Coincidint a m b a q u e s t any, la dotzena e d i c i de la Biennal d'Art Contemporan i Catal ser enguany un recull de totes les edicions anteriors d 'aquesta Mostra. s per aix que a l 'exposici hi participa-ran una r e p r e s e n t a c i de l s prop de 450 artistes que han pres part en aquesta iniciativa al llarg de 23 anys i que han estat seleccionats per un jurat

format per totes les persones que en aquest temps s-han en-carregat de triar les obres. "En aquesta ocasi la Biennal ser-vir per crear una reflexi del que ha estat l'art d 'aquests 23 anys a Ca ta lunya i les seves evolucions", comenta el pro-motor de la Mostra, el galeris-ta Josep Canals . En total , la

Canals: "La Biennal Mo*ra T ^ T amb les obres de

servir per crear una 33 artistes, d'en-reflexi del que ha estat tre els qu,als des"

2 taquen els noms

rart d'aquests 23 anys a dels santcuga-Catalunya" \cncs C a ' m e n

A n z a n o , S e r g i Barn i l s i J o s e p Grau Garriga.

La Mostra d'Art Con tempo-rani C a t a l va n i x e r l ' any 1977, en plena transici pol-tica, amb l'objectiu de fer un reps de l'activitat artstica que hi havia en aquells moments a Sant Cugat. Amb aquesta vo-luntat, el galerista local Josep C a n a l s va p o s a r e n m a r x a aquesta iniciativa que , amb el

pas del temps, s'ha anat con-solidant com una de les mos-t res d 'art ms importants de Catalunya. Aix ho ha explicat el crtic d'art "EI Peridica de Catalunya, i membre del jurat de la Mostra, Josep Maria Ca-dena, per qui "cl ms impor-tant d ' aques t a Biennal s la tossuderia dels diferents artis-tes que han estat presents a la Mostra i a la vida artstica ca-talana, i que d 'aquesta mane-ra han donat una continu tat que s bona per al nostre pas i per al seu art". Tamb l'al-calde de Sant Cugat, Llus Re-coder, ha fet una valoraci molt positiva de la iniciativa, ja que, segons ha dit, "collabora a fer de Sant Cuga t una ciutat de referncia en el mn de l'art". D'altra banda, l'alcalde tamb ha volgut remarcar cl fet que "aquesta Mostra ha estat una plataforma per a molts artistes joves catalans, que s 'han po-gut donar a conixer a travs d ' aques ta Mostra" . I s que d e s del p r i m e r m o m e n t , la

Mostra d'Art Catal Con tem- E n aques t sent i t , l ' ac te d ' i -porani ha volgut descentrali t- nauguraci de la Mostra es re-zar la creaci artstica i apro- transmetr per In ternet a tra-par-la a totes les poblacions de vs d 'una web-cmera de la Cata lunya . Amb aques ta vo- companyia Airtel, patrocina-l u n t a t , la Mos t ra ha t i n g u t dora de l ' expos ic i . T a m b sempre un carcter i t inerant com a novetat, el catleg de la que l'ha portat a recrrer dife- Mostra es podr consultar amb rents poblacions catalanes del el format tradicional de paper, Principat d'Andorra. En aques- amb un CD-ROM que reculi

B iennaU ' Ina - R^'- "Aquesta ^ *?"" ^ mcnna i s inau- i la Biennal, o a tra-gurar al calus- niOStra Collabora afer vs d ' In te rne t , a tre del Mones- ,

0 l'adre-n-tir i desnrs de Sant Cugat una , ,y u r i u e s p r e s _ . & http:lfaww.stru-passar 20 me- ciutat de referncia en el g^.org/ratta/s/mos-sos recorrent un ^ ^ ^ tra2000rat.htmt. total de 14 po-blacions de Ca-t a l u n y a i Andorra, fins acabar a Barce-lona al gener del 2001. D'altra banda, i amb la mateixa vo-luntat de difusi de l'art i els a r t i s tes ca ta lans , la Biennal d 'Ar t C o n t e m p o r a n i Cata l comptar aques t any a m b la incorporaci de les noves tec-nologies, que permetran que pugui arribar arreu del mn.

La dotzena Mos-tra d'Art Contem-porani Catal ha

compta t amb el recolzament econmic de la Generalitat , la Diputac i o els a jun tamen t s de les diverses ciutats que hi part icipen, entre els quals el de S a n t C u g a t . En to ta l , el pressupost per aquesta expo-sici ha estat de 60 milions de pessetes , als quals s'hi sumen els 30 milions que ha invertit

4 Setmana H,S.M'ANIONS lh/o 11 rli m,in

ELS /-CANTONS Dijous. Hdr maig del 2000 Setmana

E n t r e v i s t a Josep Canals. Organitzador Mostra d'Art Contemporani Catal

"Aquesta Biennal s el testament de la rigorositat del jurat"

E.C. -SantCugat-

La Mostra d'Art Contemporani (la-tal va nixer fa 23 anys de la m del galerista Josep Canals. A punt d'i-naugurar-ne la dotzena edici, Ca-nals creu que la mostra est conso-lidada i que ha demostrat ser una bona plataforma dels artistes cata-lans. - Com va nixer aquesta iniciativa? - La Mostra va nixer en un mo-ment gris, per tamb d'illusi d'un jovent. Fa 23 anys, nosaltres rem joves i amb ganes de canviar el pas, venem d'una poca de dictadura, Catalunya volia ser un pas normal dins d'Europa i tot un grup de ciu-tadans van crear el Congrs de Cul-tura Catalana. Les forces vives i ac-tives de Sant Cugat tamb hi vam voler participar, i jo vaig pensar que fra bo fer una anlisi a travs de l'art i veure com estava el panora-ma artstic a Sant Cugat en aquell 1977. - Com es va viure aquesta prime-ra Mostra? - Va ser un cop molt fort a la ciutat

de Sant Cugat, ja que es va fer a set o vuit espais de la ciutat. Durant el mes de maig d'aquell any, la ciutat va viure la realitat de l'art que es feia en aquells moments . Era una pri-mera anlisi del que feia aquest jo-vent. - Aquesta iniciativa va nixer, doncs, amb la democrcia? - Quan jo vaig comenar a treballar en aquesta mostra del 2000, el cap d'arts plstiques del Departament de Cultura de la Generalitatjosep Miquel Garcia, em va dir que el que hem fet a Sant Cugat durant aquests anys ha estat molt positiu, perqu hem presentat una srie de joves que representem l'art nascut amb la democrcia. Des de l'any 1977, hem obert finestres al jovent i la mostra ha creat el reflex de l'art nas-cut en aquests 23 anys, temps en qu el pas s'ha anat normalitzant. - La Mostra ha estat un punt de partida per a molts artistes? - Jo crec que s. El jurat sempre ha sigut molt exigent, buscant no noms coneguts sin persones amb una vi-talitat i una fora important i que fossin exponents del que est pas-

sant a Catalunya i tamb en l'mbit internacional. Per aix, el que po-dem veure ara, desprs d'aquests 23 anys, sn noms que estan ja dins els circuits artstics d'Europa i d'Am-rica. Aquesta Biennal s el testa-ment de la rigorositat del jurat. - Quina creu que s la situaci de l'art catal contemporani? - L'art catal del segle 20 est re-flectit en qualsevol museu del mn, i aix v)l dir que hem sigut un pas creatiu, per llastimosament hem sigut un pas creatiu amb persones que han sabut donar el mxim de si mateixes per no grcies als catalans sin grcies als francesos. Aqu a Ca-talunya no s'ha donat importncia a l'art fins ara, quan ja comencem a tenir infraestructures, tot i que encara sn molt poques en comparaci amb la resta d'Europa. - En aquest sentit, com veu el fu-tur de l'art catal? - La perspectiva no s gaire opti-mista. El poder econmic en el mn de l'art s avui al nord d'Europa i Amrica. Nosaltres podem tenir grans artistes per si no els aconse-guim introduir en el mercat inter-

Josep Canals s l'organirzador de la

nacional, no guanyem res. Hem de ser un pas normal i aix s com-petncia de l'administraci, que ha d'ajudar i estimular. - Malgrat tot, existeixen iniciati-ves com la Biennal. La mostra parteLx de la societat civil. Si fem una reflexi histrica, tenim diversos exemples de la influncia de la societat i la base civil, que sem-pre es veu reflectida en l'art. L'art sempre ha anat per davant de la so-cietat i ha parlat del moment social que s'ha viscut. Aquesta Mostra ha nascut tamb de la base. - Quina valoraci fa de la Mostra, desprs de 23 anys i 11 edicions ? - Avui aquesta mostra ja s major d'edat i ha demostrat la seva vali-desa com a pas tamb com a ciu-

liieiwaldes drJa .'>' anys FOTO: XI.. tat. Jo crec que Sant ( igat encara no reconeix cl que aquesta Mostra re-presenta com a projecci cultural d'aquesta ciutat en l'mbit nacional i internacional. Dem tornarem a demostrar el poder global de l'art. - Quin > el i'utur de la Biennal? -Crec que aquest any demostrarem fins on hem arribat, i ara cal plante-jar-se el futur. Jo no vull patir rom es-tic patint aquests dies per als n-meros i l'organitzaci. Si aix s bo per al pas, cal que a la propera bien-nal s'hi impliquin ms l'Ajuntament i la Generalitat. Si creuen que l'art catal s'ha de potenciar tamb a l'ex-terior. aleshores en podrem parlar. M'agradaria fer la primera biennal del segle XXI. i fer-la totalment jove. per cal ms impliaci de tothom.

Setmana ELS4CANTONS Dijous. II demawdel2000

E n q u e s t a

Qu n'opina d'una i n i c i a t i v a c o m la Mostra d'Art Catal Contemporani?

La Mostra d 'Ar t Contemporani Catal inaugurar dem la seva dotzena edi-ci. Desprs de 23 anys i 11 exposicions, aquesta iniciativa s vista d'una ma-nera favorable per molts dels artistes de Sant Cugat ja que contribueix a po-

tenciar el mn de l'art al nostre pafs. Tot i aix, una bona part dels artistes con-sideren tamb que la Biennal hauria potenciar ms la gent jove i oferir un ventall ms ampli de tendncies emmarcades dins l'art contemporani.

AnuLi-' 35 ANYS ARTISTA

JAI'MK M l XAKT 7

ELS I CANTONS D//oi,.

EIS 1 CANTONS

Poltica 8 IhJDiis. 11 de mni&tltl-Vi'

QS-/CANTONS Dijous. 11 de maig del J(W Poltica

e a I I d o r & I x

Carmen Prez . Vocal de VAliana de Progrs

"A Valldoreix es governa sobre la s marxa, sense imaginaci

>>

JOAN SORIANO

Carmen Prez Figueras (Huelva, 1946) va encapalar la llista de l'Kntesa de Progrs, que reunia candidats del PSC, IC-V i inde-pendents, desprs d'haver estat ja a dues legislatures anteriors. Pro-cedent del Centre d'Kuropa, re-sideix a Valldoreix des de fa 11 anys. va formar part de l'equip de govern durant el mandat Massa-nes entre 1991 i 1995. Militant del PSC i tcnica de l'administraci local, es dedica a gestionar pro-jectes de cooperaci europeus. Aix li proporciona un bon conei-xement de les solucions que do-nen altres pasos a les qestions locals.

- Qu li retrauria a l'actual equip de govern?

- Que li manca imaginaci. No es fan les coses malament, per no hi ha imaginaci. Hi ha un cri-teri de gesti per no un criteri poltic.

- Qu vol dir ainl aix?

- Que es governa sobre la mar-xa, sense previsi ni planificaci. Ks troba a faltar el disseny d'un projecte global per al territori de Valldoreix. A ms, encara que quan aporto idees se m'escolta, hi ha encara moltes coses pendents de resoldre.

- Podria comeiitar-les? - No hi ha inters per fomentar

realment la participaci ciutada-na; el ciutad t la sensaci que el servei del transport pblic est empitjorant per manca d'impuls de l'administraci; no s'inclou la senyalitzaci dels carrers en els projectes d'urbanitzaci per man-ca de visi. 1 no cal dir que cal fer una auditoria ambiental de l'en-torn de Valldoreix i que estem en un bon moment per construir la nova seu de l 'EMD.

- Per el projecte del nou CAP no trigar a fer-se realitat.

-Tots estem d'acord que la ubi-caci del nou CAP s una bona soluci per a Valldoreix, Mira-sol i l'entorn ms proper de Sant Cu-gat, per hi ha un tema sobre el qual haurem de ser ms pu-

nyents. Independentment que Sant Cugat necessita aquestes no-ves installacions, crec que s'hau-ria de mantenir el servei persona-litzat que actualment es dna. s possible que una estructura ms gran acabi amb el servei ms di-recte que proporciona el metge de famlia a Valldoreix, la Flores-ta o Mira-sol.

- En la seva opini, els valldo-reixencs s'han tornat ms pas-sius?

- A Valldoreix hi ha un gran po-tencial participatiu. Posar l'e-xemple dels animals abandonats. Hi ha persones que s'han agrupat per donar un servei de recollida i tutela que no donen les estructu-res poltiques. Pot semblar una qesti ximple, per a Valldoreix s molt important, perqu s una necessitat que cal resoldre.

- Els cursos que es fan estan plens?

- Noms cal veure l'alt nombre de nens i adults que surt cada dia dels cursets. Per es fan en unes installacions insuficients i amb una alta dosi de voluntarisme. Cal

"FJ'ciutad ha c/e veure els avantatges pensar que els nens creixen i que haurem de donar-los una nova oferta perqu tamb es puguin ex-pandir o la possibilitat de trobar-hi habitatge. No ens podem quedar amb el que tenim, falten infraes-tructures, recursos i un esfor su-plementari.

A qu atribueix, doncs, la manca d'imaginaci?

- La diferncia entre el que fa l'equip de govern i el que propo-sem els que ens vam quedar a l'o-posici, s cjue nosaltres opinem que els beneficis de l'administra-ci pblica sn els serveis que es donen. Si una corporaci local t supervit, vol dir que no ha fet el que calia. Actualment, a Valldo-reix no valen les excuses. A les

que dna l'EMD ", diu Prrz /'.: X.I.. poques dures, quan Sant Cugat va tancar l'aixeta del finanament, tamb es van asfaltar carrers i es van condicionar installacions. Ara l'EMD est en un bon moment econmic, l ' equ ip de govern compta amb majoria i compta amb una oposici disposada a portar idees i a no generar conflictes. Per falta valentia per planejar el futur. Aqu est tot fet a pedaos mal en-ganxats. Per aix, reivindico aquest projecte global per a Valldoreix.

Per acabar, Valldoreix s un municipi de rics?

De cap manera. La qualitat de vida de Valldoreix se la treballen els mateixos ciutadans. I em fa l'e-fecte que l 'EMD va bastant per darrere del ritme dels vens.

Griful (Ml. S.L. Servei Estaci

C* A Ql^T T C* A 171?A C*C*Jtd\ CENTRE DE DISTRIBUCI PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumtric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mnega - Grans ofertes en funci del consum

- Telfon D'URGNCIES 610 45 55 01

^ E.S. CENTRE E s t a C l O n S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOL

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCI DE GASOLIS A DOMICIL I 93 5

10

EIS f CANTONS

nuo Dijous, 11 de maig del Jt h h' LS CANTONS

Setmanari i ndependen t de Sant ( ai^ar del \a l ls PREMSA LOCAL

(. ' . irrc S J I I I \ m i . n i . 4 J - t - l . ( ISl 'm Sant d i n a t .lel \ .1 | e l il.l sK'l (._ s^ - I j \ ' l i 1,74 Jil J 4

\ . I K V I e l e . cic.iiiv.i c M , .ml.in.

QSiCAlVroiVS Dijous. II itr maig tiri >O0

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Kls textos tramesos a aquesta secci no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podr signar amb inicials o pseudnim si ho sollicita, per l'original ha de venir signat i s imprescindible que hi figurin el domicili, el

telfon i el nmero de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oport.

Opini 11

ERC no forma part de cap bloc d'Esquerres

Davant la informaci aparegu-da a l 'Editorial d 'Ei .s 4 C A N -TONS del dia 20 d'abril de 2000, a la que apareixia la frase: "El bloc d'Esquerres lliderat pel cap de llista del PSC", ERV vol pre-cissar que no forma part de cap bloc d'Esquerres a Sant Cugat. Aix mateix volem manifestar que aquesta informaci no s'a-justa a la realitat i que no res-peta les mnimes normes d'e-q a n i m i t a t i v e r a c i t a t informativa que han de seguir tots els mitjans de comunicaci.

Eduard Pomar i Prez. president d'ERC Sant Cuga

La demaggia i irres-ponsabilitat d'ERC

La regidora per E R C , Sra. Bertran, es lamenta que l'al-calde Sr. Recoder hagi pactat amb el PP i condemnat ERC a l 'oposic i . Per si ho havia oblidat, recordo a la Sra. Ber-tran que E R C va ignorar els nombrosos oferiments de di-leg que el nostre alcalde els va adrear, t amb que ERC, en l'elecci de l'alcalde del 3 de juliol passat , va votar el candidat socialista i no el Sr. Recoder. i que E R C - c o n j u n -t a m e n t amb IC i P S O E - va oferir un pacte de govern amb

el PP, q u e incloa compar t i r l 'alcaldia amb aques t part i t .

Potser per tot aix, Sra. Ber-tran, E R C no ha merescut a Cil l la confiana que altres s s'han guanyat. I jo em lamen-to: Per qu E R C no efectua al n o s t r e p o b l e una o p o s i c i const ruct iva i dialogant? La seva estratgia l ' en tenc irres-ponsable, i el t emps els pas-sar factura del seu servilisme al P S O E .

Xavier Figueras s exregidor de l'Ajuntament de Sant Cugat

Sobre l'Impost de Circulaci

Fa dues setmanes es va publi-car en aquest diari una carta amb el nom Compte amb l 'Impost de Circulaci., en qu el Sr. M. Mart advertia els lectors de la possibilitat que hi hagus un error en el seu impost de circu-laci d'enguany.

Des de l 'Ajuntament volem precisar que la Llei 50/98 de Mesures Fiscals administrati-ves. que modifica la Llei d 'Hi-sendes Locals, estableix un can-vi en els trams de l'Impost de Vehicles de Tracci Mecnica. La reforma s'ha fet de manera que els vehicles amb capacitat superior als 1 1,99 cavalls de potncia fiscal passen al tram superior a l'hora de pagar aquest

impost . Aquesta modificaci afecta noms, aproximadament, un 1,8% dels contribuents.

Pel que fa al tram a aplicar, es d e t e r m i n a e n funci de la potncia fiscal del turisme (ca-valls), que es concreta per a cada vehicle, segons marca i model, d'acord amb l'ordre ministerial que publica cada any el Minis-teri d'Economia i Hisenda. En cap cas es fa a travs de la fo-tocpia del perms de circulaci del vehicle, com indica el Sr. Mart a la seva carta.

Ara b, potser que, en algun cas, i ats que la introducci de dades ha estat manual fins fa 1 any aproximadament, s'hagi po-gut produir algun error. En els casos que hagi estat aix, l'A-juntament no tindr cap incon-venienta rectificar i subsanar l'e-rror.

Per a qualsevol altre aclari-ment, restem a la disposici de tots els ciutadans.

Mart Garcia Htiesra s tinent d'alcalde de Promoci

Eroniiiira i Hisenda de l'Ajuntament de Sant Cugat del

Valls

El mting de la Sra. Bertran

Fent s del seu habitual mal geni, la Sra. Sara Bertran, regi-dora d 'ERC feia la setmana pas-sada en aquestes pgines un m-

ting, que no una reflexi serio-sa, sobre l'acord de govern a l'A-juntament de la nostra ciutat. Dins del paper d'oposici que el seu grup poltic s'ha autoa-torgat a Sant Cugat, deu pensar que tot si val per tal d'intentar confondre els eiuadans de bona fe sobre quina ha estat l'actitut de Cil l , cara a aconseguir una majoria estable a l 'Ajuntament que permeti governar, aprovar el pressupost, resoldre els pro-blemes que tenim com a ciutat i encarar correctament el futur. Altra cosa s que alg se la cre-gui i pel to del seu article, dub-to que hagi convenut a ning. Sovint confon el desig amb la realitat, com quan intenta pre-sentar l'Alcalde com a una mena de personatge de tarann com-plicat i autoritari. Res ms lluny del seu estil senzill, dialogant i pacient fins a la sacietat, fins i tot amb els qui creuen estar en po-sessi de la veritat absoluta, com la Sra. Bertran, i sembla que no s'adonin de Ics seves prpies contradicions. o s que la pol-tica ha deixat de ser l'art del pos-sible?

En tot cas, Sra. Bertran, per molt que ara s'esquinzin Ics ves-tidures pblicament, vosts han aconseguit el que volien, per tant no es lamenti. Es ben cert que en tot moment van rebutjar els intents d'aproximaci que va fer l'alcalde cara a intentar una cord CiL-ERC. com ho s que al 3 de juliol van votar el

candidat socialista a l'alcaldia -precissament el reptesentant d'un partit responsable de I'ex-poli fiscal que pateix Catalun-ya, al que vost es referix en el seu article-, i per tant van fer un Vot exprs en contra del Sr. Recoder. I tamb ho s que amb el seu joc, si no s'ha arribat a un acord PSC-PSOE, IC, ERC, PP, per governar Sant Cugat, ha es-tat noms perqu el Partit Po-pular no ha volgut i no pas per-qu des d'aquest anomenat bloc d'esquerres no se'ls fessin tots els cants de sieaen haguts i per haver, per tal de deixar CilJ fora del govern municipal.

Per tant Sra. Bertran, no es la-menti, tenen el que perseguien perqu els suposo conscients d'on duia la seva actitut. Un cop ms s'han confs d 'enemic i la seva obsessi per disputar l'es-pai catalanista a C i l ! els ha fet equivocar-se. Nosaltres conti-nuarem treballant amb tota la illusi i el convenciment per dur endavant el nostre projecte poltic per a Sant Cugat, per a tos els santeugatencs i les sant-cugatenques, i no pateixi que cap dels negres auguris que pro-fetitza es produiran. Espero que cl temps l'acabar de convn-cer.

Ramon Bonastre s president local

de Convergncia Democrtica de Catalunya

El s o t e r r a n i

El que avui s caritat dem ser justcia BLAI BLANOLKR PREV.

D e cada M I L h a b i -tants de Sant Cugat, l'abril passat n 'hi va haver QUATRE que per man-ca de recursos es van acollir a la so l ida r i t a t de C r i t a s . Si comparem aquesta xifra amb les dels pasos deprimits , ens haurem de considerar afortu-nats . Per Q U A T R E mul t i -p l i c a t p e r C I N Q U A N T A -Q U A T R E milers d 'habi tants ,

resulten 216 persones: un grup que fa respecte.

Critas parroquial, grcies als donat ius rebu ts aques t mes, que han estat ms generosos, ha destinat 1.262.525 pessetes a aquests necessitats. Sembla molt, per en realitat s una mitjana de 5.845 pessetes per persona per tot un mes! (De-sitjo que t inguem el coratge de comparar aquests ingressos

amb els nostres i que Du ens faci la grcia de passar una sa-ludable mala nit).

Estic convenut que cal tre-ballar pe rqu el que avui s caritat dem pugui ser just-cia: cal fer els possibles i els impossibles perqu ning no hagi de dependre de la bene-f i cnc ia i q u e no sigui n e -c e s s r i a l ' e m i g r a c i . L e s llions de la histria ens fan

veure que les iniciatives po-pulars solidries acaben des-vet l lant l 'administraci, mo-dificant les disposicions legals i afectant els pressupostos mu-nicipals i tot.

Per aquest discurs seria sim-ple demaggia si - m e n t r e s -tant - els actuals exclosos no fossin atesos amb prou digni-tat. Mentres tant, doncs:

Oferim a Critas el suport

VIVERS XIFRA Sta. Coloma Fames (Girona)

Liquidaci per tancament

PREUS REVENTATS

TEL. 972 85 61 22 Tot tipus d'Arbres i Conferes

S.S0.V.vo

BELL&^SPC}ATS Assessorament Fiscal i Comptable

Planificaci Fiscal Serveis d'Assessorament Financer

Assessorament i Planificaci Laboral Serveis Jurdics (jjp! j * \

Plaa Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84'Fax93 590 30 10 08190 SANT CUGAT

professional voluntari com al-guns ja han fet (metges , ad-vocats, mestres...). Tel. 93 674 11 63 i 656 82 87 42.

Donem recolzament econ-mic a la seva acci solidria (Compte de Critas-St. Cugat a Caixa Sabadell: 2059-0411-57-8000027167).

lLsforcem-nos a fer que el que ara s caritat aviat sigui justcia.

GESTI DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI SI NO HI EST CONFORME!!1

12 Opini ELS-(CANTONS Dijous. 11 dtmnigfiri000 Ei s o t e r r a n i

Treball social. I ja en fa quaranta anys... PILAR PORCKL

E I Valls Occidental dels anys 60 a viure com vivien els catalans i aix ja no t res a veure amb el Valls eren figues d'un altre paner. Cases? De moment coves i barraques. Escoles? (Jaratges sense ventilar. Serveis sanitaris? Privats o de beneficncia. Ca-rrers urbanitzats? Fang quan plou i pols quan fa sol. Tot brillava per la seva absn-cia.

En aquest precs mo-ment de la histria i

El Valls Occidental dels per iniciativa de l'Ins-titut Sallars i Pla de

actual. La Comarca en aquella poca, emi-

nentment industrial, els telers sonaven a tothora i per tots els carrers del pobles i ciutats se sentia el catric-catrac de l'anar amunt i avall de les llanadores. La in-dstria del metall s'a-nava imposant en el fet quotidi i demanava n< ves tecnologies i n ines m m e r e s de treballar.

ELS /CANTONS Dijous, 11 dt maig del 2000 Opini 13 La l l o t j a

Pactes de govern CiU-PP: el que ens ve a sobre...

MAn.KTsS.VNTCi'gvr

Ja feia temps que es pressentia, fins i tot el Diari de Terrassa va atrevir-se a avanar-se als esdeveniments. Cil< pac-ta amb el PP, tamb a la nostra ciutat. l ' n cop ms, els interessos econmics, de classe, han pesat ms sobre la coa-lici que s 'autodenomina nacionalis-ta que el seu difs catalanisme, folkl-ric i d ' e s t a m p e t a , cada vegada ms dubts. Si Manuel de Pedrolo afirma-va que declarar-se nacionalista sen-se aspirar a la independncia no servia per a res, qu exclamaria veient les ac-tuacions d ' aques t s convergen ts que pacten amb la rncia dreta espanyolis-ta! Kl pujolisme ha comprs ja massa incoherncies en nom de la governa-bilitat. I na gran part de l 'electorat convergent no est d'acord amb el que el seu partit est realitzant al Princi-pat, en poltica estatal, o ara a nivell santeugatenc . Recordem que , dintre dels Pasos Catalans, el PP ha estat el responsable de la destrucci de bona part del medi ambient a les Balears en benefici de l 'enr iquiment dels hotels, l 'especulaci urbanstica i el turisme, o com al Pas Valenci exerceix un autn-tic genocidi cul tura l i l ingst ic , fo-menta l'odi anticatal i perpetra una salvatge repressi contra un important sector de la societat valenciana que de-fensa els valors de la catalanitat i de l 'esquerra. A qualsevol que tingui un mnim de sensibilitat nacional li ha de t oca r la f ib ra , aix.... sempre que no li pesi ms la b u t x a c a . HI P P amaga aquesta re-alitat, per tampoc ens la mostra C i l ' . L ' an te r io r m a n i -

Un cop ms, els interessos. econmics, de classe, han

pesat ms sobre la coalici que s'autodenomina

nacionalista que el seu festaci del 25 d'a- Jjffc catalanisme, folklric i > ' u P i s ba rce lon ins ' ' '

r - - i - es t ressats . . . qu po-

d'estampeta, cada vegada dem csperar ara? Pre-ms dubts

ta Rodrguez... Tot i aix, veiem amb incertesa aquest perode de matrimoni santeugatenc de C i l ' - P P que sembla prolongar-se fins al 2003. Si amb un go-vern convergent en solitari, a la nostra

ciutat hi han preval-gu t e ls i n t e r e s s o s econmics, els guanys de les mfies especu-ladores immobiliries, el voler fer de Sant Cugat una zona resi-dencial dormitori per

poc, per l 'emancipaci de les classes p o p u l a r s , per enfrontar-se a la p re -potncia del capital, per la llibertat dels pobles... i ens n 'hem empassat una tra-ci rere una altra. Tots sense excepci han passat pel castrant exercici de l'ac-ceptaci constitucional, del seu joc i normes: capitalisme, comunitats aut-nomes, militarisme, forces d'ocupaci, espanyoli tat , democrcia poc partici-pativa i burgesa, monarquia... la seva cpula dirigent est formada per pol-tics professionals que viuen del Siste-ma, estan immersos en la seva lgica i en sn un instrument ms. Per tant, ni que volguessin, no hi podrien lluitar en contra. Sn una pea ms de la ma-quinria capitalista-parlamentria es-panyola i el seu rol institucional no els pe rmet atacar d'arrel les bases de fons sobre les quals se sost l'actual estat de les coses. Davant d'aix, una part cada vegada ms important de la so-cie ta t , sobretot del jovent , opta per l 'autoorganitzaci, participa en movi-ments socials, projectes autogestionats, practica la democrcia directa, l'acci diria al carrer. Aix ens anima en la lluita, perqu s des de la mateixa so-cietat civil, sense tuteles de ning, ma-

de bona imatge i casasses als afores a nipulacions partidistes ni reformistes, preus desorbitants . Del senyor alcal- des d'on es pot crear un autntic con-de, que ja no brillava pel seu progrs- trapoder, un moviment d 'al l iberament s i sme (procs cont ra el C S O Torre que s'enfronti realment al capitalisme Blanca, ignora les enti tats sense local, salvatge i a l 'opressi nacional a qu

bril, defensant la independncia i el progrs social dels Pasos Catalans va congregar 50.000 persones, a Valn-cia.... hi ha un altre pas que no s ni el d'en Pujol ni el de Zaplana, com Sant Cugat no s d'en Recoder ni de la Ber-

c a r r e r s a n t i c s en aband, la bandera espanyola a l'Ajun-tament l'I 1 de se-t em b re . . . ) qu en podem esperar amb aquests nous socis? Tanmateix, elsnos-tres problemes dia-ris no se soluciona-

els es ta ts espanyol i francs ens tenen sot-mesos . Po t s e r la si-tuaci a nivell de Sant Cugat, com del Prin-cipat o estatal no s

. p r e c i s a m e n t la ms / emancipaci de les classes a f a l a g a d o r a . P e r

Els partits parlamentaris autodenominats

d'esquerres ja fa temps que no treballen, tampoc, per

val el c o n c e p t e de ciutat aparador per so-bre de les necessitats del, malgrat tot, efer-

vescent associacionisme i vida local. Kl poble es va despersonalitzant, a ritmes forats, a cops de comfort, d'alt nivell,

populars, per enfrontar-se a creiem que, potser - - _ . per ser difcil, l'acci

ran amb un simple la prepotncia del capital, canvi de s.gles a les per fa llibertat f]eJs pobles... b u t a q u e s del po-der . C i l ' i P P en sn, s i m p l e m e n t , els agreujants. De fet, els partits par-lamentaris autodenominats d 'esque-rres ja fa temps que no treballen, tani- Maulets Sant Cugat

es mes necessria en-cara i, per tant , ms estimulant. La l lui ta c o n t i n u a ! Visca la Terra!!

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

D 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

OS CANTONS

Entoni 14 Dijous, 1/ r/e maig tiri 2000

M o b i l i t a t

La unificaci tarifria del transport arribar a Sant Cugat el 2001

Regidors i alcaldes de 25 municipis es reuneixen amb l'ATM L'Autoritat del Transport Metropolit (ATM) va convocar una reuni amb els municipis de la conurbaci de Barcelona per dissenyar-ne l'adhesi a l'organisme i per parlar del futur bitllet nic. Sant Cugat, que era present a la convocatria perqu gaudeix de transport pblic urb, forma part de l'anomenada segona corona de municipis, on la uni-f icaci tarifria s'introduir a partir del gener de l'any 2001. Amb aquesta reuni es posen els fonaments dels acords de mobilitat, que es refermaran al mes de setembre vinent amb una altra trobada.

KMII.I BKI.I.A -Sant Cugat-

Alcakles i regidors d 'un total de 25 municipis van partici-par llimares de la setmana pas-sada en una reuni a la seu de la Diputaci de Barcelona per ajustar diferncies a l'hora de projectar la integraci a l'Au-toritat del Transpor t Met ro-polit (ATM). La caractersti-ca c o m u n a en t o t s e l s participants a la reuni era que tots ells gaudeixen de trans-port pbl ic propi, com s el cas de Sant Cugat, encara que no formin part de l 'ATM.

Kn aquest sentit , els repre-sentants dels consistoris van consti tuir una comissi inte-grada, precisament, per regi-dors dels municipis que gau-d e i x e n de t r a n s p o r t p b l i c urb dins la segona corona de la R e g i M e t r o p o l i t a n a de Barcelona. La comissi tindr la funci de posar en com propostes per realitzar, abans del final de l'any, la integra-ci d ins l 'ATM. Aix, ser a v o l u n t a t d e

juntament amb la resta de mu-nicipis que formen part de l'a-nomenada segona corona.

Recasens va apuntar que un dels problemes bsics que es va palesar a la reuni, convo-cada pel p res iden t de la Di-putaci de Barcelona, i alcal-de de Ter rassa , M a n u e l Royes, s la recerca d'infraes-t ruc tu res com Ics m q u i n e s expenedores de bit l lets, aix com tamb les que validen els t t o l s . La c o m p l e x i t a t d ' a -ques ta operaci radica en el fet que es tracta de diversos tipus de transport pblic -au-tobs. tren. autobs interurb i met ro- i d 'empreses que ges-t ionen aquests transports di-ferents.

Per Recasens, si es vol acon-seguir l 'esperada unificaci ta-rifria del transport metropo-lit ca ldr crear un fons de compensaci econmic desti-nat a f inanar les d e s p e s e s d ' infraestructures.

Un altre dels entrebancs que cal superar abans de la posada en marxa del s is tema s l 'e-quilibri dels agents que con-

formen l 'ATM. cada municipi ReCOSeUSl La reUniO Actualment , el l 'adhesi o no a

7 . , g o v e r n de la Ha Servit per pOSar la Generalitat de l'ATM.

El t inent d'al-c a l d e d e P r e -s idncia i Ser-v e i s als Ciutadans, Joan Recasens , q u e J ! ; i i i i tamb va assis-tir a la trobada, va explicar que aquesta reuni va servir per "posar la primera pedra per arribar a la unificaci tarif-ria". Aquesta integraci al Sis-tema Tarifari Integrat, que es va aprovar pel Consell d'Ad-ministraci de l'ATM el dia 27 d'abril passat, arribaria el mes de gener de l'any 2001,

primera pedra per Catalunya r . . compta amb un

arribar a la unificaci 51% de rens, . /> >> m e n t r e q u e tar

^gmmA l 'Entitat Me-IPIIIIIIIIIISIPII tropolitana del

Transport en t un 24% i l'Ajuntament de Bar-celona, el 25%. Aquests per-centa tges s'han de repartir equitativament i de manera ms equilibrada, segons el ti-nent d'alcalde santcugatenc.

La propera reuni dels alcal-des i regidors de la conurbaci de Barcelona es preveu que es faci al mes de setembre vi-

V.l bitllet nic t'implantar l'I de gener de l'any 2001 F: X.L.

nent. Fins aleshores "segui-rem treballant" en l 'mbit del transport, i "si des de Sant Cu-gat podem accelerar" la uni-ficaci tarifria "ho farem", as-segura Recasens, que afegeix: "Ara els municipis hem de ne-gociar i al setembre encararem la recta final". En el cas del nostre municipi,

pugui fer servir en tots e ls transports pblics de la ciutat, des dels Ferrocarrils Catalans a la Renfe, conjuntament amb els autobusos i el futur Tren de Gran Velocitat (TGV).

A la reuni tamb hi havia el regidor de Mobilitat de l'A-juntament de Terrassa i mem-

bre del Con-cal negociar, en- UAjuntament de Sant sell . l ' _ l . U , 1 ' A tre d'altres, amb els Ferrocarrils

d'Administra-ci de l'ATM, Cugat intentar

de ia Generalitat accelerar Toperaci A n t o n i Pru" A~ ^ ' ns, i el direc-

to r g e n e r a l , d e C a t a l u n y a que tenen un to-tal de cinc esta-cions de tren a la c i u t a t : S a n t Joan , Mira-so l , la Floresta, les Planes, Vall-doreix i Sant Cugat. D'altra banda, les lnies dels autobu-sos de Sant Cugat t amb for-maran part del bi t l let nic amb la resta de companyies d'autobusos municipals.

D e s del consistori de Sant Cugat ja fa temps que es tre-balla en el bitllet nic que es

per encarar la recta final al setembre Francesc Ven-tura, a ms del

director tcnic d e l 'organis-

me, Jordi Prat. Entre els 25 m u n i c i p i s que van ser p r e -sents a la reuni n'hi havia de la segona corona , com Sant Cugat, Sabadell, Castellbisbal o Rub, i de la tercera, com Terrassa. Tamb hi van assis-tir poblacions del Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf i el Valls Oriental .

Reforaran l'enllumenat a les Planes i la Floresta

E. B. - Sant Cugat -

A la comissi de govern del dia 2 de maig es va aprovar la proposta inicial del projecte t c n i c per a la i n s t a l l a c i d 'enl lumenat tan a les Planes com a la Floresta. Concreta-ment, al districte de les Planes s'hi vol installar de nou al ca-rrer de Sant Ignasi de Loiola. per valor de ms de vuit mi-lions i mig de pessetes mentre que al vial d 'accs al districte i a la carretera de Vallvidrera es t la intenci de collocar l ' en l lumena t pbl ic per uns 14 milions i mig de pessetes .

En canvi, a la Floresta es vol fer una renovaci de les ins-tallacions actuals al sector del Tur del Sol, que ascendiria a 17 milions i mig de pesse-tes aproximadament . D'al t ta banda, a la Baixada de Can Llobet i al passeig de la Flo-resta es durien a terme les ma-teixes actuacions, que costa-rien un import total de gaireb 10 milions de pesse-tes.

Tots aquests diners se solli-citaran a la Generalitat de Ca-talunya, que, si ho accepta, subvencionaria la meitat de les actuacions urbanstiques. L'altra meitat aniria a crrec del consistori. La suma total de diners per a l'enllumenat arriba a superar els 50 milions de pessetes.

L a primera comissi de govern amb el P P

Desprs del pacte a qu van arribar els populars amb Con-vergncia i Uni (CiU), la del dia 2 era la primera comissi de govern en qu participava el Partit Popular (PP), fet que ha coincidit amb la demanda de rehabilitar l 'enl lumenat dels dos districtes. La tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralitzaci, Berta Ro-drguez, ha explicat que eren unes actuacions que calia fer des de feia temps i que, en el cas de la Floresta, es tracta de collocar gaireb de nou els llums als carrers, perqu te-nen molts anys d'existncia.

ELS /CAIYTONS Dijous. 11

EIS I CANTONS

Societat 16 Dijous. II de m/iig del 2000 A n i v e r s a r i

Pujol visita el 4TOT9 pels seus 15 anys El president va recrrer les installacions de la revista en Pacte oficial d'aniversari

Pujol ti himbt:

US /-CAVnUNS DI/OIS. II dt maig del 2000 Societat 17

E x p o n e t a

La Casa de Cultura presenta una mostra sobre el tema del desminatge Lexposici est organitzada pel Moviment per la Pau i la Fundaci Autnoma Solidria

La Casa de Cultura acull des de dimarts una exposici fo-togrfica sobre el tema del desminatge. La mostra, orga-nitzada pel Moviment per la Pau i per la Fundaci Autno-ma Solidria, porta per ttol El Cultiu Mortal. El Desminatge a Bsnia, i t l'objectiu d'informar i conscienciar la pobla-ci de la necessitat del desminatge. A partir de diverses fo-tografies fetes a Bsnia i Hercegovina, aquesta exposici presenta la situaci actual dels refugiats, les conseqncies de les mines antipersonals i un dels procediments que es fan servir actualment per desactivar-les.

E.C. - Sant Cugat -

El Cultiu Mortal. El Desmi-natge a Bsnia. Aquest s el ttol de l'exposici fotogrfica que pot veure's des de dimarts fins al dia 11 de maig a la Casa de Cultura. La mostra, orga-nitzada per Moviment per la Pau i la Fundaci Autnoma Solidria, t l 'object iu d ' in-formar i sensibilitzar la pobla-ci sobre la importncia del desminatge a zones com Bs-nia i Hercegovina.

"Nosaltres volem sensibilit-zar la poblaci sobre proble-ma i la necessitat d'acabar amb les mines" , explicava durant la inauguraci la coordinado-ra de la mostra, Maria Josep Pars. Amb aquesta finalitat, l ' e x p o s i c i c o n s t a de d u e s parts clarament diferenciades. D 'una banda es presenten di-verses fotografies sobre la si-tuaci dels refugiats, que tor-nen a casa seva desp r s del confl ic te i es t roben amb la

des t rucci i la necess i ta t de reconstruir les cases per tam-b amb la problemtica de les mines . " H e m de pensar que no noms els camins estan mi-nats sin tamb dins les ma-te ixes cases s 'hi t roben mi-nes", comentava Pars. D'altra banda , en una segona par t , l 'exposici recull les imatges d 'un programa pilot de des-minatge amb gossos que han dut a terme sis grups especia-litzats de l ' O N U . E n aques t cas, la mostra explica des de com es fa l 'ensinistrament dels animals fins al procs final de localitzaci i desactivament de la mina ant ipersonal . Aques-ta, segons Maria Josep Pars, "s una de les prctiques ms e f ec t i ve s q u e hi ha a c t u a l -ment , de les que millor fun-ciona, per t am b s una de les ms cares i difcils, perqu r eque re ix tot un ens in is t ra -ment" .

L'exposici El Cul t iu Mor-tal. El D e s m i n a t g e a Bsnia va inaugurar-se el mes de no-

La mostra es podr veure a hi (,asa de Cultura fins al dia 22 de maig FOTO: X.I.. vembre passat a la l 'AB amb deu vegades ms que posar-la motiu de la Conferncia In-ternacional sobre Desmina t -ge. Amb aques t a iniciat iva, Moviment per la Pau i la Fun-daci Autnoma Solidria vo-len contribuir a difondre el fet que actualment, noms a Bs-nia hi ha prop de sis milions de mines antipersonals i que cal un gran esfor per posar fi a aquesta situaci. Aix ho ex-plicava Maria Josep Pars, que va comentar que "avui en dia hi ha molts milions de mines al mn i localitzar-les i desac-t ivar - les r e q u e r e i x mol t de temps, esfor i diners, perqu, ja per comenar , t r eure una mina d ' a q u e s t e s costa unes

i a ms, moltes no se sap exac-t a m e n t on sn" . En a q u e s t sent i t , la coordinadora de la mostra va fer referncia al pro-blema que es presenta a l 'ho-ra de localitzar mines antigues, de les quals ja se n 'han per-dut els mapes o que estan si-tuades en zones que han pa-tit moviments ssmics. Pars va afegir que actualment ja hi ha ms de noranta pasos que estan disposats a deixar de fa-bricar i comercialitzar mines i que aquest s un pas impor-tant, per va recordar que "la necessitat del desminatge s una de les coses per les quals ms s'ha de lluitar ara mateix".

S o l i d a r i t a t

El sopar de Mans Unides recapta prop de 6 0 0 . 0 0 0

pessetes per Kenya

M. M. -Sant Cugat -

La secci local de Mans l nides va aconseguir recaptar prop de 6(K).(KK) pessetes en cl tradicional sopar so-lidari de l'entitat. L'acte es va ce-lebrar divendres a la nit a la sala del teatre de La Uni Santcugatenca. i hi van assistir un total de 230 co-mensals. Aquest s el darrer acte oficial que s'organitza per recaptar diners, malgrat que la campanya per un projecte sanitari a l'frica, continua oberta.

Els diners recaptats en el sopar anual de Mans Unides s'afegiran als que ja s'havien reunit fins al mo-ment. D'aquesta manera, la suma

ja ascendeix al prop del mili i-mig de pessetes, que es destinaran a fi-nanar un projecte de clnica mbil per Kenya. Es preveu que d'a-questa manera es pugui donar as-sistncia a unes 150.000 persones del pas sud-afric.

Malgrat l'xit que est tenint de moment la recaptaci de fons per aquest projecte que ha posat en marxa la secci local de Mans Uni-des, la participaci en el sopar d'a-quest any ha estat ms baixa que en edicions anteriors. "No s res sig-nificatiu, potser som unes 20 per-sones menys. Segurament ha estat perqu no acostumem a fer el sopar tan tard, i menys en el mes de maig, que molta gent t altres compro-

Mans Unides tamlxhafinanat un projecteeducatiu alPer F: FDl'ARI) FARINES

misos que els ha impedit venir", explicava la delegada de Mans Uni-des a Sant Cugat, Francesca Rive-ra.

La novetat ms destacada del so-par d'aquest any ha estat el canvi d'ubicaci. En les quatre edicions anteriors, aquest acte benfic sem-pre s'havia celebrat al Centre Bor-

ja; enguany s'ha fet a La Uni Sant-cugatenca. "s una nova expe-rincia", assegurava Rivera, "ens va agradar la idea de poder celebrar el sopar en aquesta entitat perqu s una manera de participar en els actes de commemoraci del seu centenari". EI sopar va acabar amb una subhasta d'objectes.

Les esquerdes de l'Escola Catalunya no tenen soluci immediata

MAGDA MKNDKZ -Sant Cugat-

Les esquerdes de l'edifici del parvulari de l'Escola Catalunya no tindran encara una soluci a curt termini. Una representaci de la direcci del collegi i, con-cretament, del parvulari, es va reunir dimarts amb el delegat territorial d'ensenyament, Jordi Baciana, i es va explicar quina era la situaci oficial actual. El fet que encara s'estigui treba-llant amb els pressupostos de la Generalitat prorrogats fa molt difcil que es pugui preveure amb exactitud quina ser la so-luci definitiva al problema es-tructural de l'edifici.

De ben poc va servir, doncs, l 'esperada trobada dels repre-sentants de l'Escola Catalunya amb Baciana. Els santeugatencs volen que es realitzi un "dicta-men que seria l'arrencada defi-nitiva" al problema de les es-querdes, segons va explicar el vocal de la comissi del parvulari a l'Associaci de Pares de l'es-cola, Xavier Humet . "Actual-ment ens trobem en una situaci de provisionalitat que s'est fent eterna", afegia. Una afirmaci que quedava reforada per la previsi de l'inici d 'una nova construcci, si, finalment, fos aquesta la soluci determinada, ja que se situaria al 2002. "Per aix exigim que es controli molt la seguretat dels petits que hi reben classe cada dia, sobretot durant aquesta temporada de provisionalitat", reivindicava Humet.

De moment, el cap d'obres de l'Ajuntament de Sant Cugat con-tinua sent l'encarregat de fer els controls visuals que garanteixin la seguretat de l'edifici. Segons el tinent d'alcalde de Ciutat Sos-tenible, Joan Carb, "la situaci continua mantenint-se, sense empitjorar". En aquest mes ja s'han realitzat dues inspeccions oculars (es fan amb una periodi-citat quinzenal).

D'altra banda, la comissi de govern, que es va reunir el dia 2, va aprovar la partida destina-da als honoraris dels dos arqui-tectes que van elaborar l'informe previ a la intervenci de repara-ci de l'edifici del parvulari de l'Escola Catalunya. La quanti-tat ascendeix a 98.600 pessetes per pagar aquest estudi, que es va elaborar el mes de desembre. "Fins ara no s'havia pogut apro-var per causes pressupostries, de burocrcia administrativa", argumentava Carb.

18 Societat ElSCANTO>8 Dijous, 11 rli maigdel1000

C o m p e t i c i

xit de participaci al primer concurs de la Supermare de l'Any M. A. Soriano va ser la guanyadora d'aquest concurs de Sant Cugat Centre Comercial

K.C. - Sant Cugat -

Maria Antnia Soriano, de Rub, va ser nominada diven-dres Millor Mare de l'Any pel Sant Cugat Centre Comercial. Soriano va rebre aquesta dis-tinci desprs d'haver resultat guanyadora del concurs con-vocat per aquesta gran super-fcie amb motiu del Dia de la Mare, celebrat el 7 de maig.

Desp rs de l 'xit ob t ingu t amb el concurs del Superpare de l'Any, el Sant ( aigat (Centre Comercial va decidir repetir la iniciativa, en aquesta ocasi amb un concurs pensat per a les mares d'avui en dia. Si fa un mes els homes van haver de demostrar que eren capaos de fer tasques atribudes tra-dicionalment a les dones, com pot ser planxar o preparar el menjar, les dones van haver de demost rar que podien dur a t e r m e f e i n e s c o n s i d e r a d e s " d ' h o m e s " , com canv ia r la roda d ' un co txe , m u n t a r un

L'Ajuntament recupera fotos antigues de Sant Cugat

Maria Antriti Soni/Ho i a \ei In 'gtanyadora desprs de superar les quatre proves preparades pel Centre Comercial FOTO: X.I..

moble, arreglar un endoll o fer un gol al futboln. La propos-ta va tenir molt bona acollida, i abans del concurs ja s'hi ha-vien inscrit 227 senyores. Fi-nalment , els responsables de-ia gran superfcie van fer una selecci i van reduir el nom-

bre de participants a 28. La rubinenca Maria Antnia

Soriano va ser la guanyadora desprs de fer totes les proves correctament i amb un temps de 3 minuts i 35 segons. De premi, la supermare va enduar-se un kit de bricolatge, que ,

segons va explicar, "donar al seu marit, ja que "jo no havia pensa t p r e s e n t a r - m ' h i , vam passar per all i va ser ell que, quan ho va veure i va veure el regal, em va animar a partici-par-hi . Jo en un pr imer mo-ment no ho volia".

E.C. Cugat-

L'Ajuntament de Sant Cugat comprar 10 fotografies aries an-tigues de la ciutat a l'empresa Avio-tec, per valor de 208.000 pessetes. Amb aquesta adquisici, el con-sistori podr ampliar el fons d'i-matge de l'Arxiu Municipal.

"Aix ens servir per ampliar un buit documental, ja que tenim fo-tografies aries de finals dels anys 40, quan Sant Cugat encara era ru-ral, i a partir del 1993, per no te-nem res de tots els anys d'entre-mig", explica l'arxivera municipal. Gemma Foj. Les imatges adqui-rides per l'Ajuntament correspo-nen concre tament al perode comprs entre els anys 60 i 70. una poca que per Foj "s molt inte-ressant ja que s el moment en qu Sant Cugat va comenar a cri-xer urbansticament i a nivell de poblaci, i d'aix no en tenem imatges". Aquestes deu fotogra-fies, que es podran consultar a l'ar-xiu a finals del mes de maig, es complementaran ms endavant amb 10 imatges ms, que passa-ran a formar part del Fons d'I-matges de l'Arxiu Municipal.

E n t i t a t s

Tot a punt per a la ce lebrac i del Dia del Soci a La Uni

Santcugatenca

F.C.

La Uni Santcugatenca cele-brar un any ms el tradicional Dia del Soci. La festa, que en-guany ser el dia 21 de maig, vol ser un motiu de trobada entre tots els socis i simpatitzants d'a-questa entitat.

"Aquesta s una celebraci que crec que ha de ser un motiu d'a-legria", explica el president de La Uni, Josep Puig, "hem d'es-tar contents i gaudir del fet de tornar-nos a trobar tots un any ms", afegeix. La jornada co-menar amb un dinar de ger-manor que es far a partir de les dues del migdia al nou restau-rant de La l 'ni Santcugatenca. i continuar amb diverses actua-cions espontnies i amb la tradi-cional entrega de medalles per als socis que porten 25 o 50 anys en aquesta entitat. FI preu del dinar ser de 2.(X)0 pessetes per soci i de 2.500 per als no socis.

D'altra banda, La Uni Sant-cugatneca rebr el premi Venus

de Sant C u g a t q u e e n t r e g a anualment el Rotary Club de la nostra ciutat a les persones o en-titats que s'han destacat per la seva activitat o les iniciatives du-tes a terme al municipi. Aquest any, els socis del Rotary Club han volgut donar el guard a La Uni per tota la tasca feta al llarg d'aquests cent anys en l'mbit social i cultural de Sant Cugat. Per al president de La Uni, Jo-sep Puig, la notcia ha estat tota un sorpresa per tamb una gran alegria pel reconeixement que suposa. Segons Puig, aquest s un premi que "crec que hem d'a-grair no noms als membres i so-cis de La Uni sin tamb a tots els santeugatencs, ja que amb motiu del centenari, i sobretot de la inauguraci, tot el poble s'hi va bolcar i hi han participat. Crec que aquest s un mrit de La Uni, dels seus socis i de Sant Cugat". El lliurament del premi Venus de Sant Cugat es far du-rant la tradicional Nit Rotaria, que se celebrar a l'Hotel Bella-terra el dia 27 de maig.

C e r t a m e n

U n santeugatenc organitza la Fira del Re l lo tge a Sant

Fel iu d e Codines

MAGDA M N D E Z - Sant Cagat -

El santeugatenc David Baret s un dels organitzadors de la cinquena edici de la Fira del Rellotge que se celebra a Sant Feliu de Codines. Aquest cer-t a m e n es t p r o g r a m a t pe r aquest diumenge, 14 de maig, al Casal Cul tura l Cod inenc , ubicat, curiosament, a la plaa del Rellotge.

Aquesta c inquena Fira del Rellotge comptar amb una ex-posici que estar dividida en dues rees: la dels rellotges an-tics, que enguany s'han centrat en els de fabricaci anglesa; i la dels rellotges moderns, que aplegar una selecci d'algunes col leccions de la coneguda marca Svvatch. L'horari de visi-ta d'aquesta mostra que s'ins-tallar al Casal de la poblaci. ser d ' l i a 15 hores i de 17 a 21 hores, i es podr veure des de dissabte.

A banda de l'exposici de re-llotges, la fira tamb ha progra-

mat una subhasta de rellotges que enguany ha augmentat el nombre de peces. Tothom que ho desitgi podr aportar la pea que tingui perqu s'incorpori al lot de la subhasta. Aquesta es far a les 17.30 hores al ma-teix Casal Cultural Codinenc.

A banda d'aquestes activitats, durant tota la jornada hi haur installades les parades de la fira prpiament dita a la plaa del Rellotge i els carrers propers, on es preveu que s'aplegui un gran nombre de brocanters en l'art de la compravenda i l'in-tercanvi de rellotges.

Una de les novetats d'aquest any ha estat la presncia de la Fira del Rellotge al Sal d'An-tiquaris de Barcelona, una ac-tivitat que es preveu repetir en properes edicions.

D'altra banda, la Fira del Re-llotge tamb comptar amb la collaboraci dels professors de l'Escola Superior de Rellotge-ria de Barcelona, que resoldran tots els dubtes als visitants de la fira sobre els seus rellotges.

L'objecci fiscal protagonitza la xerrada del CASC

MM.

El Comit Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) va organit-zar divendres una xerrada so-bre l'objecci fiscal al Casal So-cial O k u p a r d e Torre Blanca. La conferncia s'emmarca dins la campanya que ha engegat aquesta associaci per aconse-guir la sensibilitzaci dels sant-eugatencs a l'hora de destinar part dels impostos que es re-capten amb la declaraci de la renda a organitzacions pacifis-tes, en comptes de destinar-los al ministeri de Defensa.

La xerrada va anar a crrec d'una de les membres de l'As-semblea per l'Objecci Fiscal de Barcelona i tamb va expli-car la possibilitat de declarar l 'objecci fiscal quota zero. Aquesta s una proposta que va adreada als joves que encara no declaren a Hisenda, per que a ttavs de la compra de pro-ductes paga impostos de ma-nera indirecta.

La propera xerrada sobre l'ob-jecci fiscal que ha programat el CASC ser el 17 de maig a la Casa de Cultura, a les 20.30.

E1S i CANTONS Dijous, 11 de maig del 2000 Societat 19

E n t i t a t s

Sant Cugat medieval, de la m de FAE Berenguer el Gran

El Mercat Medieval va arribar a la segona edici

MAGDA M N D E Z - Sant Cugat -

L'Agrupament Escolta Beren-guer el Gran va celebrar dissab-te a la tarda la segona edici del Mercat Medieval. Per unes ho-res, els voltants de la Creu de Terme van tornar segles enrere fins a l'Edat Mitjana, entre les parades del mercader artesanal i les dels gremis medievals, on es feien diverses activitats. A la nit, la festa va continuar amb un sopar popular i ball fins ben en-trada la matinada.

En aquesta ocasi, els escoltes estaven acompanyats pels mem-bres de l'esplai Pica-Roc a i de l'egarenc Sant Valent. Tot ple-gat va fer que l'ambient no s'a-pagus des de primera hora de la tarda, en qu ja es van posar en marxa les a c t i v i t a t s . E n t r e aquestes, es podia aprendre a fer farina en el gremi dels moli-ners, intercanviar mig pollastre per una trena al dels cabellers, elaborar espelmes al dels can-

delers, o confeccionar un vestit tpicament medieval al dels fi-ladors. I aix fins a vuit gremis, que van ocupar una part dels jar-dins del Monestir, separats per una tela vermella i condicionats com en plena Edat Mitjana.

No s'escapava cap detall pel que fa a l'ambientaci. Entre els gremis no hi faltava la palla per terra, i cada parada estava illu-minada per unes particulars tor-xes, sobre l'escut que les iden-tificava. Acabaven de configurar aquest ambient medieval algu-nes eines de camp que es tro-baven i un carro arrosegat per un poni, que va fer les delcies dels ms petits.Les parades d'ar-tesania, amb els venedors ves-tits segons mana la histria, aju-daven encara ms a aconseguir aquesta atmosfera.

Cap a dos quarts de set de la tarda, el cos de dansa i els bas-toners de l'Esbart Sant Cugat, que tamb van participar a la primera edici i que aquest any "han volgut repetir, perqu es-tan molt contents de collaborar

amb aquest mercat", explicava un dels membres de la comissi organitzadora de la festa de l'AE Berenguer el Gran, Xavier So-lans. "A ms, atreu molt a la gent i la concentra per a la xo-colatada", afegia. Un berenar que va esgotar-se en poca esto-na.

Per Tacte central del mercat medieval va ser el sopar a l'aire lliure, que va aplegar unes 250 persones al voltant de dues llar-gues taules. "Tenim un especial apreci al sopar, perqu s el que t ms caliu, permet relacionar els monitors del Cau amb els pa-res i gent externa a l 'entitat", assegurava Solans. A ms, tam-b va destacar que era un alli-cient ms perqu "no s una ac-t iv i t a t de les q u e fem habitualment i per aix s ms ambiciosa".

De fet, la part icipaci dels santcugatencs va ser la nota des-tacada, ja que ha augmentat no-tablement des de l'any passat. Un ball de diables i danses tra-dicionals van tancar la festa.

h/s jardins delMonestir tan atollirun munt' (Tafinitats, h I', t.

Aquest s el segon Mercat Medieval que s'organitza a Sant Cugat F: F..F.

Llar d'avis de la parrquia

PROPERES XERRADES amb el patrocini de GERVAL S.L

Primers Auxilis Imma Garca - Diplomada en infermeria

DIA 17 DE MAIG a les 18 h

Mobilitzacions i Higiene Postural Pilar Moliner - Fisioterapeuta

DIA 21 DE JUNY a les 18 h

20 Societat ELSKAMXHNS /fy,-. //,/, ,llivd/,\w

S o l i d a r i t a t

Sant Cugat es prepara per acollir deu nens sahraus durant l'estiu

Ahir va comenar un cicle de xerrades informatives a crrec d'SCAPS Sant Cugat participar un any ms en el progarma d'aco-llida de nens sahraus durant els mesos d'estiu. Amb l'ob-jectiu de preparar aquesta acollida i informar els santcu-gatencs sobre la situaci del Shara Occidental, l'associaci Sant Cugat amb el Poble Sahrau ha iniciat un cicle de con-ferncies en qu es parlar sobre la histria i la cultura d'aquest poble, sobre la vida als campaments de refugiats i sobre l'experincia de l'acolliment. Les xerrades es faran cada dimecres fins al dia 14 de juny, a la Sala d'Actes del Club Muntanyenc a partir de les vuit del vespre.

E.C.

L'Associaci Sant Cugat amb el Poble Sahrau ha iniciat un cicle de xerrades amb l'objectiu d'in-formar els santcugatencs sobre la situaci del poble sahrau i prepa-rar l'acollida d'un grup de nens i nenes dels campaments de refu-giats durant els mesos d'estiu.

Per tercera vegada, Sant Cugat acollir aquest estiu un grup de 10 nens provinents dels campaments de refugiats del sud d'Algria. Aquesta iniciativa, que s'organitza arreu de Catalunya, est destina-da a nens i nenes d'entre 8 i 12 anys, que durant dos mesos po-den allunyar-se del desert i de les dures condicions de vida dels cam-paments de refugiats. Amb la fi-nalitat de preparar aquesta acolli-da, SCAPS ha programat un cicle de conferncies per informar els santcugatencs sobre la histria i la situaci actual del Shara Occi-dental. "s un cicle molt pensat per a les famlies acollidores", co-menta un dels responsables d'S-

CAPS, Pep Martnez, "sn les ma-teixes xerrades de l'any passat, per les hem orientat ms a ex-plicar qu s l'acolliment des del punt de vista prctic, qu s tenir el nen a casa. Ara tenim ja ms ex-perincia dels acolliments ante-riors". El cicle de conferncies ja va comenar ahir a la Sala d'Actes del Club Muntanyenc amb una xerrada sobre L'experitiria d'acolli-ment de nens sahraus a Sant Cugat, i s'allargar tots els dimecres al ves-pre fins al dia 14 de juny. Entre altres qestions, es parlar de la vida als campaments de refugiats, de la histria, la cultura del Sha-ra, i finalment, es preparar l'aco-lliment d'aquest estiu. "Hem de pensar que per molt que ho ex-pliquis, sempre hi ha sorpreses", explica Martnez, "pot ser que vin-gui un nen que no hagi sortit mai dels campaments o pot ser que vingui un altre que ja hi tingui ex-perincia, per cada nen t el seu carcter i de sorpreses sempre n'hi ha. Hem de mirar de reduir aques-ta sorpresa i fer-la ms petita, que com a mnim, la gent estigui in-

l'.riny passat, na dotzena de nens saharauts

formada sobre el ms general". Com ja s'ha fet en les dues edi-

cions anteriors, el programa pre-vist per aquesta estada inclou les activitats organitzades pels casals i els esplais de Sant Cugat, un se-guit d'activitats conjuntes per als pares acollidors, els nens i els mo-nitors i unes colnies amb els ma-

ja van passar l'estiu a la ciutat F: X.I.. teixos grups de lleure del munici-pi. Ja a l'agost, els nens i nenes sahraus passaran un mes de va-cances amb la famlia acollidora. D'altra banda, el programa d'aco-llida comptar tamb amb una re-visi mdica i, en cas que el nen tingui alguna malaltia, se li far el tractament oport.

L l e u r e

Els ms petits de Mira-sol disposen d'un nou espai

dins el Casal Cultural

E.C. - Sairt Cagat -

El Casal Cultural de Mira-sol acull des de la setmana passada una nova ludoteca per a nens i nenes de 3 a 14 anys. Aquest nou servei, que ha suposat l'ampliaci i reforma de l'anterior espai infantil, es va inau-gurardivendres passat amb una fes-ta d'animaci que va comptar amb la participaci de prop de vuitanta persones, entre nens i pares.

Amb l'objectiu d'oferir millor ser-vei als ms petits del districte, el Casal Cultural de Mira-sol ha re-modelat l'anterior espai infantil i l'ha convertit en una nova ludote-ca que consta de dos espais clara-ment diferenciats. D'una banda, hi

ha una sala destinada als jocs simb-lics, i on les criatures poden trobar des de tot tipus de joguines fins a ra-cons com una caseta o un petit su-permercat. D'altra banda, i per als jocs mes tranquils, la biblioteca del Casal Cultural acull tamb un es-pai per als nies petits, on poden en-tretenir-se amb jocs de taula, llegir o fer els deures. Tot aquest projec-te d'habilitaci ha comptat amb cl recolzament de l'Ajuntament i dels vens del districte, que, segons la coordinadora del casal. Neus Soto-mayor, "han cedit moltes joguines, molts jocs ens els han donat els vens i els pares dels nens, les hem adequat, i hem comprat tamb molt material nou, aquells jocs que sn ms nous o ens feien ms grcia".

La nova ludoteca est pensada pera nens i nenes de 3 a 12 anys F: X. /..

Tot i aix, algun dels espais d'a-questa nova ludoteca sn fruit de la imaginaci i el treball dels res-ponsables i els monitors del Centre Cultural, que a partir d'objectes di-versos han creat diversos racons de joc. D'aquesta manera, un antiga taula de costura s ara una caseta per a les criatures, i un armari ja vell

i sense portes s'ha convertit en un teatre, en un supermercat i en una perruqueria. La ludoteca del Casal Cultural de Mira-sol compta amb la presncia d'una coordinadora i diversos monitors i estar oberta cada tarda de dilluns a dijous de dos quarts de cinc fins a dos quarts de vuit del vespre.

Comena una campanya per la vacuna contra la rbia

E.C. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat ini-ciar cl dia 19 de maig la campa-nya de vacunaci antirbica, que s'allargar fins al dia 11 de juny a set punts diferents del municipi.

A la Floresta, la vacunaci es far al Centre Social i Sanitari els di-vendres de tres a quatre de la tarda i els dissabtes d'un quart de deu del mat a un quart d'onze. A Mira-sol, la campanya ser al Casal Cul-tural, els divendres a un quart de cinc, i els dissabtes, a dos quarts d'onze del mat. Pel que fa a Vall-doreix, el lloc escollit ser el Ma-gatzem de Brigades d'Obres, i l'ho-rari ser els divendres a dos quarts de sis, i els dissabtes a partir de tres quarts de dotze. A Sant Cugat, els gossos es podran vacunar a la Casa de Cultura els divendres de set a vuit del vespre i els dissabtes d'u-na a dues del migdia. Per acabar, la campanya de vacunaci antirbica a les Planes ser els diumenges: a les onze al Centre Cvic, a les dot-ze al Bar Miguel i d'una a dues a la Farmcia Mata. El preu de la va-cuna ser de 1.800 pessetes i no cal demanar cita prvia.

Dos santcugatencs entren a l'exrcit professional

E.C.

Dos santcugatencs s'han presen-tat aquest any a les proves per in-gressar al futur exrcit professional espanyol. En total, 32 vallesans van presentar-se a aquestes proves, el que representa un 12 per cent dels aspirants de les comarques barce-lonines.

El mes de mar passat, 277 per-sones de la demarcaci de Barce-lona van realitzar les proves convo-cades per les forces armades espanyoles. En la majoria dels casos, els aspirants sn joves que se sen-ten atrets per l'activitat militar i que, segons el coronel responsable del Centre de Reclutament de Barce-lona, Francisco Alczar, "vnen per vocaci, ms que per buscar una professi com a civils". Alczar ha afegit tamb que a la majoria no els importa el dest, tot i que les places creades per la demarcaci de Bar-celona -27 en total- estan molt sollicitades, sobretot el regiment de transmissions estratgiques de Montjuc. Pel que fa als dos sant-cugatencs, un ja s'ha incorporat a l'exrcit de l'aire, mentre que l'altre, que va demanar la brigada de cava-lleria est fent el servei militar.

ELS CANTONS Dijous. 11 de maig liel 2000 Societat 21

* O k u p a c i '

UAjuntament proposa als 'okupes' constituir-se com a associaci

Aquest seria el primer pas per retirar la demanda i cedir-los la masia

MAGDA MNDEZ

L'Ajuntament de Sant Cugat ha proposat a l'assemblea okupa constituir-se com a associaci com a primer pas per retirar la demanda de desallotjament de la masia de Torre Blanca. Aquest s el resultat de la tro-bada de dijous de la setmana passada entre representants del collectiu i l'alcalde, Llus Re-coder. A la reuni tamb.van as-sistir-hi membres de diverses entitats, partits poltics i asso-ciacions de vens, entre els quals tamb hi havia els del barri on es troba l'edifici okupat.

En declaracions a Rdio Sant Cugat, l'alcalde va assegurar que la cessi de l's de la masia "passa perqu ells es consti-tueixin en una associaci amb personalitat jurdica". Recoder va confirmar que, d'aquesta ma-nera quedaria resolt el problema de les responsabilitats de l'A-juntament, per "no noms ens preocupa aix. Tamb s'ha de

solucionar el problema del des-cans dels vens, les condicions higiniques i de seguretat de l'immoble i la soluci de futur que se li pugui donar".

Aquesta mateixa setmana es preveu que es presenti a l'as-semblea okupa una proposta de projecte per arribar a crear un conveni per a l's de l'edifici municipal. "La via ms cohe-rent per seguir endavant s fer aquest conveni", assegurava un representant del collectiu oku-pa. "De fet, la nostra postura sempre ha estat dialogant, per tenint en compte que el pro-jecte que tenim aqu s'emmar-ca dins del moviment okupa en general", remarcava.

Recoder, per la seva banda, va destacar que es tenia "tota la voluntat de trobar una via de consens i ser capaos de vestir un projecte que pot ser tan ima-ginatiu com es vulgui i amb tota l'autogesti que calgui" per part dels membres de l'assemblea. L'alcalde tamb va afirmar que "algunes de les activitats que

Lassembka 'okupa' est debatent la possibilitat de legalitzar el Casal F()'IX)-X. L. s'hi fan sn interessants". En aquest mateix sentit, un repre-sentant dels okupes va confirmar que des del consistori " estan molt interessats en les activitats que es fan a la masia, per des-coneixen el funcionament dels projectes alternatius i contra-culturals". Malgrat tot, dins l'as-

semblea okupa s'est debatent sobre la viabilitat d'aquest con-veni, ja que s'han conformat dues postures: els favorables a la legalitzaci i els que no hi es-tan a favor. El conveni es dis-cutir en properes reunions en-tre les dues parts implicades en el procs d'okupaa.

II Trobada de Lleidatans del Valls

E.C.

L'Hotel Bellaterra acollir el dia 9 de juny la Segona Trobada de Lleidatans al Valls. Aquesta s una iniciativa que va nixer l'any passat d'un grup de lleidatans que actualment viuen a Sant Cugat.

"Un dia, en un sopar, ens vam trobar que les sis persones de la taula rem de Lleida, i vam de-cidir organitzar una trobada de lleidatans", explica una de les or-ganitzadores, Irene Mir. La reu-ni, que es va celebrar a l'Hotel Bellaterra, el propietari del qual s lleidat, va reunir prop de cent persones d'arreu del Valls, en-tre les quals hi havia el doctor Ca-marasa, del CAP de Sant Cugat, o el director de l'ANC (Arxiu Na-cional de Catalunya), Josep Ma-ria Sans i Trav. "Va estar molt b", comenta Mir, "el sopar era tot tpic de les terres de Lleida i fet amb productes fets portar d'all", afegeix.

Aquest any el sopar es far el dia 9 de juny i per apuntar-s'hi cal trucar al mateix Hotel Bella-terra, al nmero de telfon 93 692 60 54.

22 ELS /rAIYTONS lYijous. 1I ile mtiiz del'2000

RESERVES: 93 674 86 61

E L S / < A I Y I X wvs n,js. / /

24 Societat ELS / C A N T O N S Dijous, / / de maia del -'W

' C s t i n g * de R d i o S a n t C u g a t

Josep Ferr, Msic

"Si es fa amb esperit, la msica clssica s la ms moderna de totes"

Es una de les persones amb ms bagatge musical de la nostra ciutat. La seva capacitat no es limita a l'exercici de la seva tasca com a di-rector de l'Orquestra Simfnica de Sant Cugat, sin que simultnia-ment es dedica a dirigir el cor del Liceu, organitzar trobades d'or-questres simfniques juvenils, i collaborar amb moltes altres iniciatives que se li presenten. Una persona inquieta, i al mateix temps molt res-ponsable i que exigeix el mxim en cada cosa que fa. Va entrar en el mn de la msica professional en una gira europea de Llus Llach, amb tan sols 20 anys. T clar com portar la batuta de la seva vida.

M.v .m \ l i . \n i .x -SantCugat-

El meu nom s Josep Ferr i Ro-vira. Vai nixer a Nulles, un poble molt petit de la provncia de Ta-rragona el .> de juliol del 54. Sc casat i tinc dos fills. Sc msic. - Corregeixi'm si m'equivoco. Vost s el director-fundador de l'Orquestra de Cambra i de l'Or-questra Simfnica de Sant Cu-gat... - Aix mateix - ...ha collaborat amb els Amics de l'Opera de Sabadell, la coral Crmina, l'Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Ca-talunya i el Teatro de la Zarzue-la de Madrid. A ms, actualment s el director assistent del Cor del Gran Teatre del Liceu i di-r ec to r t i tular de l 'Orques t r a Simfnica de Sant Cugat. Qui porta la batuta a casa seva? - A casa meva? La meva dona. - Per qu? - No ho s. B, de fet aix s un t-pic. La veritat s que a casa tots dos portem les coses i fem el que podem. Fstem molt enfeinats i no tenim gaire temps de discutir qui porta la batuta, sin que anem di-recte a fer les coses que s'han de fer. - (onsidera tpie s un acte egois-ta fer que tota la seva famlia es-tigui vinculada d'alguna manera a la msica simfnica de la ciutat? - No. no. Amb la meva dona ens vam conixer LI travs de la msi-ca, per tant es normal que visquem el tema musical. Kls meus fills s'han trobat amb un ambient mu-sical, |x-r, vaja, salx;n que tenen la-llibertat de fer msica o no fer-ne. No estan ni obligats ni pressionats en cap sentit. - Com (pic estan tan ocupats, aquesta coincidncia de feina els ajuda a seguir endavant?

- A mi em sembla, parlant dels meus fills, que s una qesti am-biental. Des de petits han viscut en un entorn musical de manera habitual i ho consideren normal. ' Troben estrany que alg pugui pas-sar tota la seva vida sense fer mai cap assaig o cap concert. - Com va sortir la possil>ilitat d'a-nar de gira per Europa amb en Llus Llach? - Ja fa molts anys, uns 25. Va sor-tir perqu jo havia fet la msica per un grup de teatre aficionats de l'Hospitalet. All vaig conixer un msic que es deia Rabi, Rabinat, que em va dir que ell tocava amb en Llach i se n'havia d'anar un any a la mili. Com que ens vam en-tendre molt b i li va agradar la msica que havia fet, va proposar que hi ans jo. Em va presentar a en Llus Llach i, davant la meva sorpresa, em va dir que s, que em queds jo. Va ser bastant alluci-nant, perqu estava acabant la car-rera, tenia 20 anys i em va sortir la possibilitat de fer concerts tres dies a la setmana i d'anar a tocar la flau-ta travessera amb el seu grup a Pa-rs, Berln, Blgica...Va ser un cop

.4 ms de ui seva araiuitio mim a la msica, herrva estudia/ tmptt anals /' .V /.

de sort, per va ser fantstic. - Vost diu que s bsica la co-municaci amb el pblic, per deu ser molt diferent tocant amb en Llach o fent un concert de msica clssica. - No et creguis, eh? Home, la co-municaci que s'entn com una cosa evident, potser s que s di-ferent. Perqu la msica actual sembla que no tingui el compo-nent de cerimnia que t la msi-ca clssica. Per en el fons la m-sica clssica d'ara s la msica moderna d'una altra poca. Tam-b s msica feta per persones i s'ha de descobrir el seu missatge. El problema s que com que els compositors de msica clssica es-tan morts de fa molts anys es pot

fer malament i ning no se n'ado-na. Per si es fa amb esperit s la ms moderna de totes. - Qu li queda actualment d'em-presari? - No n'he estat mai ni me'n que-da res. Quan era jove vaig fer la carrera de Cincies Empresarials, no perqu en volgus ser, sin per-qu les assignatures m'agradaven. Eren una mica de cada, estava b, hi havia des d'humanitats a cincia, coses curioses com macroecono-mia o microeconomia... I no me'n penedeixo d'haver-ho fet, era molt interessant.

' (Vistiiig'' s'aiiet aida dilluns rt les 1 i/i. rt RS'C Rrptfin

OS4CANT0NS

Comarca Dijous, 11 de maig del 20O0 25

C e r d a n y o l a

Vuit municipis a la jornada sobre

sostenibilitat Representants poltics i tc-

nics del Valls Occidental per-tanyents als ajuntaments de Ba-dia , C e r d a n y o l a , Cas te l l a r , Montcada i Reixac, Poliny, Sa-badell, Santa Perptua de Mo-goda, Terrassa i Vacarisses nan participar al Patronat Flor de Maig de Cerdanyola del Valls en la jornada Les Ciutats Sos-tenibles Necessiten la Partici-paci Ciutadana, organitzada per l'rea de Medi Ambient i pel Departament de Participa-ci Ciutadana de la Diputaci de Barcelona. A la jo rnada , inaugurada pel diputat de Medi Ambient de la Diputaci, An-toni Fogu, hi van participar t a m b r e p r e s e n t a n t s de 25 ajuntaments ms i d'una vin-tena d'entitats i associacions c-viques de diferents municipis de la demarcaci barcelonina.

La jornada pretenia obrir un espai de reflexi i acci que t per objectiu millorar la tasca iniciada en l'mbit del creixe-ment sostenible de les ciutats i pobles, aix com donar l 'em-penta que es necessita per de-

senvolupar els projectes ini-ciats.

La jornada es va iniciar amb una ponncia titulada Dues mi-rades a l'entorn de la sostenibili-tat i la participaci ciutadana, a la qual van intervenir Joan Su-birats, catedrtic de Cincia Po-ltica de la UAB, i Purificaci Canals, presidenta de DEPA-NA. Les activitats van conti-nuar amb una taula rodona que sota el ttol de Les agendes 21 lo-cals i la participaci ciutadana ha reunit Joan Pidelaserra, tinent d'alcalde de Medi Ambient de l 'Ajuntament de Viladecans, Remigi Herrero, tinent d'alcal-de de Relacions Ciutadanes de l 'Ajuntament de Matar, Toni C o r t s , t i n e n t d ' a l ca lde de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Igualada, i Bcgofia Bellete. regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Un debat entre els responsables poltics i tc-nics reunits al Patronat Flor de Maig de Cerdanyola del Valls va posar el punt final a la jor-nada. /Intra-ACN

C i u t a t s

Cinc empreses es repartiran el transport sanitari

Cinc empreses es repartiran el transport de sanitari del Valls Oc-cidental com a resultat del primer concurs pblic realitzat pel Ser-vei Catal de la Salut. El SCS pre-veu incrementar enguany la des-pesa en transport sanitari a Catalunya un 10,6 per cent res-pecte al 1999, any en qu es van gastar 7.000 milions de pessetes.

Dues Unions Temporals d'Em-preses, una formada per Am-bulncies Pedraforca, Ambuln-cies Terrassa i Serveis de Trasllat Sanitari, i l'altra, formada per Am-bulncies Berbel, Ambulncies Sabadell i Ambulncies del Valls, que es repartiran el servei a Cer-danyola, Ripollet, Sentmenat i Castellar, Ambulncies Egara a Terrassa, Lafuente Ambulncies a Rub i Sant Cugat del Valls, i la companyia de la Creu Roja,

Transport Sanitari de Catalunya a Sabadell, sn les cinc noves ad-judicatries del transport del Ser-vei Catal de la Salut a la comar-ca del Valls Occidental.

En el conjunt de Catalunya, el Servei Catal de la Salut ha adju-dicat quaranta-quatre dels qua-ranta-vuit lots existents, amb els quals ha dividit les vuit regions sanitries del Principat.

Aix com les anomenades Unions Temporals d'Empreses (UTE) que agrupen petites em-preses han donat un resultat po-sitiu ja que s'han adjudicat fins a un 40 per cent del total del trans-port sanitari de Catalunya, la Creu Roja ha vist reduda la seva parti-cipaci ja que del 55 per cent ac-tual passar a un 16 per cent a tra-vs de l'empresa Transport Sanitari de Catalunya. /Intra-ACN

C i u t a t s

< ,111 st AW \-'ha recollit un 44% ms d'aigua que durant totl'an passat hOK): XI..

El Valls ha acumulat ms aigua de pluja que durant tot Pany 1999

D u r a n t els q u a t r e pr imers mesos d 'enguany s'han reco-llit al Valls Occidental un 44 per cent ms de pluges res-p e c t e al ma te ix pe r ode de l'any passat. En total s'ha re-collit una mitjana de 113 litres per metre quadrat grcies a les precipitacions de mar i abril, m e n t r e que la mit jana de l s quatre primers mesos de 1999 va ser de 78 litres. L'Agncia

Catalana de l'Aigua ha decidit posar en marxa una campanya de conscienciaci sobre la ne-cessitat d'estalviar aigua en di-verses rutines domstiques, ti-tulada Que tots tinguem aigua tamb depn de tu.

ln el conjunt de les comar-ques barcelonines s 'han acu-mulat un 13,8 % ms de plu-ges entre els mesos de gener i abril d ' e n g u a n y r e s p e c t e al

mateix perode de l'any pas-sat. En total s'han recollit una mitjana de 115 litres per metre quadrat, grcies a les precipi-tacions de mar i abril, men-tre que la mitjana dels quatre primers mesos de 1999 era de 101 litres. Kls nivells actuals sn molts similars als de fa dos anys quan la mit jana era de 113 litres per metre quadrat. /Intra-ACN

T e r r a s s a

Demanen pres per a un expolicia

El fiscal ha demanat un any i sis mesos de pres per a Jos Ra-mon Fernndez, l'expolicia es-tatal de Terrassa (Valls Occi-dental ) que comple ix una condemna de 10 anys de pres per trfic de drogues, i a qui acu-sa d'una agressi sexual per be-sar sense el seu consentiment la filla de la seva companya senti-mental.

El judici es va celebrar a la sec-ci sisena de l'Audincia de Bar-celona, i tot i que la jove en un principi nega les acusacions, i diu que l'acusat no li va fer res, des-prs que el tribunal ha insistit a saber la veritat, la jove ha adms que va abusar d'ella.

El processat, per la seva ban-da, explica que la nit dels fets va anar a buscar la jove per desig de

la mare, que volia recriminar-li el comportament desordenat que tenia i fer-la tornar a casa. Tots dos van discutir, llavors la noia va marxar i ja no sap res ms.

Segons el processat, la jove el va denunciar per ressentiment per-qu l'havien fet fora de casa amb un nen petit.

Els fets es remunten a les sis de la matinada del 22 de febrer, quan, segons l'acusaci, el pro-cessat va anar a buscar la jove al pub Diari, al carrer Granada de Terrassa, i va fer-la pujar al cot-xe per fer un volt i parlar.

El processat va conduir-la fins a un descampat de Matadepera (Valls Occidental) , on pre-sumptament va grapejar-li un pit i va forar-la a fer-li un pet a la boca./Intra-ACN

S a b a d e l l

Condemnats per atracar un menor

L'Audincia de Barcelona ha condemnat a sis m e s o s de pres tres joves de Sabadell que van atracar un menor d'e-dat desprs d'amenaar-lo i perseguir-lo pel carrer.

El judici es va celebrar a la secci tercera de l'Audincia de Barcelona, i e ls acusats, loi R.., de 22 anys, Isidro M.A., de 21 anys, i Alberto H.R., de 20 anys, han con-fessat els fets i han acceptat la condemna sollicitada pel fis-cal, sensiblement inferior a la que demanava inicialment, de dos anys de pres.

Els fets van passar cap a les quatre de la matinada del 21 de juny de 1998.

/Intra-ACN

26 Societat

I a

HiS/CANTONS Dijoii.i, 11 tirnnilj.M.'W

m n

XIT TAN GEGANT COM EL LLIBRE

La desena edici de la Festa del Llibre Cegant va ser tot lin xit. l'.n total seran 300 llisti)rics que conforma-

ran cl volum del 2000 que es podr veure durant la L'esta Major a la Casa de Cultura.

Pgina 23 FOTO: EDUARD FARLXYFS

UN ALTRE COMENAMENT

Jess Serra .Santa/naus, president de Catalana Occident, va ser l'encarregat d'obrir cl concert que va fer l'Orquestra Simfiniica de Sant Cugat amb motiu del Dia de

/'Assegura >i(a, celebrat el 3 de maig passat.

FOTO: CEDIDA

PROMOCI DE CASES NOU ESTEL

10 Cases Adossades

Zona Residencial de Ca n'Alzamora 215 m2 construts 4 habitacions 3 banys i 1 lavabo Sal menjador de 42 m2 Jard privat Garatge per a 2 cotxes

Excellents comunicacions: FFCC, Renfe i AVE Al costat de l'Hospital General de Catalunya

D e s de 33.800.000 Vallhonrat

^ F I N Q U E S 93 588 54 99

U S CANTONS Dijous. II flr ninr iM 2000 Societat 27

n m

AJUGAR!

E/s ms petits de Mira-sol tenen un nou espai de lleure al Casal Cultural, on s Via habilitat una sala per a les joguines de la canalla i on hi ha espai per fer-hi tot tipus d'activitats. Les joguines ms diverses, des de les ms tpiques a les ms actuals.

tenen cabuda dins la nova l.udoteca.

Pzina JO FOTO: XA VI I.ARRSA

L'ESCOLA MUNICIPAL A NORUEGA

E/s alumnes de les formacions Orquestra de d rau Mitj, Hec a 9 i Orquestra de Vent de Grau Mitj, de TEscola Municipal, es veuen cada vegada ms a prop de Noruega, pas al qual es desplaaran al juny per assistir a un festival de

joves msics. De moment, ja assagen per al concert que, amb motiu de recaptar fons, duran a terme el proper diumenge al 'Ica fre-Auditori.

Pgina 37 FOTO: EDUARD FARNYES

SANT CUGAT S'OPOSA A LA VIOLNCIA

Cues seixanta persones vau concentrar-se dilluns a la plaa Barcelona per manifestar el seu rebuig al darrer atemptat

cE TA, que diumenge va assassinar el periodista Jos Luis Lpez de la Caile. li alcalde de Sant Cugat, els regidors i

personal del consistori van fer tres minuts de silenci com a acte de protesta contra el terrorisme.

FOTO: XAVI CARROSA

els mobles

corre mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLS

EIS 4 CANTON

28 Dijous, 11 de maig del iOOO

Trobada

La Coordinadora est "decepcionada" Desprs de reunir-se amb Tubau, la plataforma convoca una reuni amb Foposici

La partida d'esports que va presentar Jaume Tubau, un dels dos regidors d'esports de l'A-juntament, avui fa una setmana a la Coordi-nadora d'Entitats Esportives, no ha satisfet de

partida, que encara no ha estat aprovada d'u-na forma definitiva, s de 205 milions de pes-setes. Per una banda, Antoni Prez, president de la Coordinadora s'ha mostrat del tot "de-

"un vot de confiana". En aquesta reuni no hi va ser present l'alcalde de la ciutat Uuis Re-coder, aix com tampoc l'altre regidor, Alfredo Bergua. Davant aquesta situaci, la platafor-

teixa nit amb els tres partits poltics de l'opo-sici. D'altra banda, la plataforma esportiva tamb t previst assistir al ple municipal ex-traordinari on s'hauran d'aprovar definitiva-

cap manera la plataforma esportiva. Aquesta cepcionat", mentre que Tubau els ha demanat ma ha convocat una reuni per aquesta ma- ment els pressupostos municipals.

Al.KX LI'KZ

I ,a (.'oordinadora d'Entitats Es-portives vu reunir-se dilluns a la seu de la Penya Blaugrana Sant ( aigat en reuni interna per ana-litzar el resultat de la reuni de treball que a\ ui fa tot just una set-mana va congregar a la Sala de Co-missions de l'Ajuntament Jaume Tubau. un dels dos regidors d'Es-ports de l'Ajuntament de Sant Cu-gat, i Ferran Domnguez, cap de l'rea d'Esports del consistori, amb els quatre membres de la junta directiva de la plataforma espor-tiva. Aix, per part de la Coordi-nadora hi van assistir el president, Antoni Pere/,. el vicepresident, Jaume Kspinu, el secretari, Enric 'Ibms i el tresorer, Carles Castro.

En la trobada de dilluns, la pla-taforma va valorar de forma total-ment negativa l'actitud de l'A-j u n t a m e n t envers la par t ida d'esports per aquest any 2000 que dijous passat va presentar Tubau a la Coordinadora d'Entitats Es-portives, que si no canvia ser de Z05 mil ions de pesse tes . En aquesta mateixa trobada, la plata-forma va prendre dues mesures d'urgncia: la primera, convocar per aquesta nit a dos quarts de nou a la Penya Blaugrana Sant Cu-gat una reuni amb els tres par-tits poltics de l'oposici, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V); i la se-gona, assistir al proper ple extra-ordinari, on finalment quedaran

Jaume Tubau i Ferran Domnguez van entrevistar-se amb la junta directiva de ta Coordinadora esportiva FOTO: X.L.

aprovats els pressupostos del con-sistori per aquest any 2000.

L' oposici ser clau

El d'avui ser el quart cicle de xerrades que la plataforma espor-tiva convoca amb diferents grups poltics municipals, per ser la primera vegada que es reuneix amb els tres grups de l'oposici amb un pacte de govern ja esta-blert i definida Antoni Prez, pre-sident de la coordinadora espor-tiva, apunta convenut que "dependr de quina actitud adop-ti l'oposici enfront aquests pres-supostos municipals perqu els contactes que hem tingut amb l'o-

posici fins aara tots els grups po-ltics han estat d'acord que s'ha-vien d'invertir el mxim de diners possibles perqu les installacions eren una assignatura pendent i una mancana important". Prez espera i confia que "l'oposici hi tingui alguna cosa a dir".

En la sessi de treball de dijous passat no hi van ser presents l'al-calde Llus Recoder ni tampoc l'altre regidor d'Esports, Alfredo Bergua. Aquesta va ser, doncs, la segona entrevista entre Jaume Tu-bau i Ferran Domnguez amb la Coordinadora d'Entitats Esporti-ves sense la presncia de l'alcalde de la ciutat. Els mitjans de co-municaci locals no van tenir ac-

cs a la reuni. Aix doncs, un dia desprs que la plataforma espor-tiva compls el seu primer aniver-sari, el consistori va reunir-se per primera vegada amb la platafor-ma esportiva desprs que els dies 18 i 19 d'abril es dons a coni-xer el nou pacte de govern i des-prs es fes pblic el projecte de pressupostos.

Malgrat que tant Llus Recoder com Jaume Tubau s'havien com-proms el 15 de febrer passat amb la plataforma a presentar-los la par-tida destinada en l'mbit espor-tiu abans que sorts a la llum el projecte de pressupostos, en aquesta ltima sessi Tubau els la va presentar. Aquesta xifra, que

s de 205 milions de pessetes, sn els diners que s'utilitzaran el 2000. tant pel que fa a arranjaments com per la construcci de noves ins-tallacions municipals. Aquestes dues obres noves seran el nou camp municipal d'esports, que es trasllada de la rambla del Celler a Coll Fava, i la nova piscina de la Floresta.

Pel que fa als arranjaments, es remodelaran les installacions se-gents: els camps municipals de futbol de Can Mag i Mira-sol, la piscina municipal de la rambla del Celler, la pista nmero 1 de Sant Francesc, aix com tamb es fa-ran diverses actuacions a escoles del municipi. Per contra, tamb s'arreglar el parquet del pavell muni