Diari de Sant Cugat 917

El IV Congrés de la Bicicleta es farà a la tardor a Sant Cugatla Ciutat _PÀG. 23

La ciutat, un any més, acull nens sahrauís a l’estiuel Poble _PÀG. 8

DiarideSantCugatVOLS 1 SESSIÓ D’ENSINISTRAMENT DE GOS?

CLUB DEL SUBSCRIPTOR _PÀG. 47Divendres, 27 de juliol del 2012

SETMANARI INDEPENDENT DE L’ACTUALITAT SANTCUGATENCA www.diaridesantcugat.cat NÚM. 917 ANY XIX 1,95 €

L’arxiu històric de la parròquia de Sant Pere descobreix el passat

Cultura _PÀG. 43

Un expolicia local guanya un judici de fa set anys contra l’Ajuntament

el Poble _PÀG. 20

El DIARI recull 55 propostes de ciutadans per anar de vacances

a Fons _PÀG. 4 A 6

Prepara la càmara de fotos...

Arriba el 15è concurs TOT Fotoportada!

LA MÚSICA DE LA SALA DE CONCERTS SONARÀ A L’OCTUBRE Es dirà Hoboken i es vol obrir a les entitats

L’Ajuntament i l’empresa gestora signen un conveni perquè l’espai sigui utilitzat per grups localsFOTOGRAFIA: LOCALPRES

Cultura _PÀG. 38

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

2 | Publicitat

Divendres, 27 de juliol del 2012

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 27 de juliol del 2012

Sumari | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 15 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 26 | Esports_ 28 | Cultura_38 | Passatemps_ 46 | 3

Els episodis d’incendis forestals que ha viscut el nord del país durant l’últim setmana, que han calcinat més de 13.000 hectàries de bosc i han causat quatre morts, també es van viure en certa mesura a Sant Cugat. Els santcugatencs van prendre consciència de la dimensió de la tragèdia al despertar-se el dilluns i veure el cel ple de fum. A la imatge, visió de Barcelona des de Collserola. (Foto: Observatori Fabra, Alfons Puertas)

L’incendi de l’Empordà arriba a Sant Cugat

caçadors d’imatges

l’ascensor K-Gat

NEUS BOSCHSANT CUGAT AMB POBLE SAHRAUÍ

Des de 1999 SCAPS porta a terme el programa d’acolli-da d’infants sahrauís a la ciu-tat, amb l’objetiu de treure’ls del desert durant els mesos d’estiu, quan les temperatu-res pugen a 50 graus. A més, els nens i nenes que vénen a Sant Cugat reben cobertu-ra sanitària per tal de detec-tar si tenen algun problema de salut. Enguany han vingut a la ciutat 7 infants que s’estaran aquí fi ns a principis de setem-bre amb les seves famílies.

CLIMENT RIBERAHISTORIADOR

L’historiador Climent Ribe-ra ha estat treballant els darrers deu anys en l’orde-nament de tot l’arxiu his-tòric de la parròquia de Sant Pere, que compta amb documents de primer ordre per entendre i conèixer com era el Sant Cugat i els sant-cugatencs d’abans del segle XVIII. Ara els ciutadans tenen la possibilitat d’ac-cedir a tot aquest arxiu per conèixer tant el seu passat com el del poble.

a Fons _PÀG. 4, 5 I 6

Les propostes de vacances dels santcugatencs

Economia _PÀG. 26

Descobreix la cervesa que es fa a Valldoreix

Opinió _PÀG. 17

Josep Maria Vallès anima a no llençar més menjar

el Poble _PÀG. 13

Alcohòlics Anòmins reuneix una vintena de persones

Esports _PÀG. 28

El CH Sant Cugat iniciarà la lliga amb el Granollers C

la Ciutat _PÀG. 20

Cimera extraordinària pel ‘cas Palau’

Cultura _PÀG. 41

Entrevista a l’associació boliviana La Morenada

sumari 27/07/2012

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López PuigResponsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Pere Esquerda, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Pere Fernández, Cinta Caballé, Núria Barnils, Carla Porras, Àgata Guinó, Ignasi Massafret, i Alba Guerrero. Correcció: Queralt Simeon, Blanca Pi i Marta M. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera, David Fernández, , Esther Naval i Mireia Arrufat. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Consol Torrente, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca. EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA ÚNICAMENT LA SEVA OPINIÓ EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

Amb la col·laboració de :

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 27 de juliol del 2012

4 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

QUÈ FER PER VACANCES?

Malgrat l’època de recessió econòmi-ca quan la xafogor comença a fer-se insuportable i les festes majors s’aca-ben, Sant Cugat comença a bui-

dar-se progressivament.

La gent segueix viatjantTot i que algunes agències han afi rmat notar una davallada substancial en la demanda i en el pressupost invertit, moltes altres no hi veuen un gran descens. Algunes coinci-

deixen en que s’ha canviat el tipus de viatge i per tant els diners invertits: els i les santcu-gatenques prefereixen indrets més propers i redueixen nombre de nits. Es mantenen com a líders els destins clàssics de sol i platja a nivell estatals: Balears i Canàries. A nivell europeu no hi ha tanta demanda, tot i que París (i Dis-neyland), Itàlia i sobretot Rússia i les capitals bàltiques estan en el punt de mira de molts viatgers. Grècia també és un destí en el que algunes agències han coincidit com a molt sol·licitat per tenir moltes ofertes en quant a vols, però Estats Units, el Carib i en especi-al el Sud-est asiàtic (Xina, Tailàndia...) tam-bé estan triomfant. Els preus, així com el per-

fi l d’usuari, segueixen essent molt variables (famílies, parelles joves i més grans): 1.000 euros per persona és una xifra més aviat míni-ma que en molts casos ascendeix força més amunt en funció del lloc i el període d’estada.

Sense mediacionsLes noves tecnologies i les escurades butxa-ques porten a que molts busquin alternati-ves diverses per sortir fora del poble, buscant les millors ofertes i combinacions per Inter-net, sempre que es compti amb un bon mar-ge d’antelació. És el cas de la Núria, que amb sis amics més marxa a un indret casual però

totalment autogestionat: les dues darreres set-manes d’agost les passaran a Menorca. El pri-mer que van fer va ser buscar va ser un apar-tament amb preus i condicions assequibles. Per 165 euros per cap a la setmana en tenen un, amb piscina, 2 banys i habitacions sufi ci-ents. “Volíem també un contacte privat amb o la propietària ja que per agència el tracte personal és més complicat i més fred”explica la Núria. Hi aniran en vaixell, fet que els per-met portar vehicle propi per moure’s tranquil-lament per la illa. “Un cop allà el planning serà improvisat: ruta per les cales, aprofi tar les fes-tes majors i sobretot descansar i viure la vida”.

Colònies o campaments Una alternativa per molts joves que busquen sortir del poble uns dies de la manera més eco-nòmica i a més fent una bona acció pels demès són els voluntariats. Els més comuns són les colònies i els campaments on molts monitors passen entre 10 i 15 dies tenint cura i organit-zant activitats per un bon nombre de nens de manera totalment gratuïta. La Laia, l’Hele-na, el Carlos i 7 monitors més, juntament amb tres intendents de cuina, són de l’Esplai Pica-Roca i han marxat d’acampada a un terreny ubicat a San Quirze de Besora, prop de Ripoll. Es tracta d’una experiència que tot i ser altru-ista unirà tant a monitors com a infants durant deu dies compartint espai, menjar i activitats. “És l’activitat més esperada per tots durant l’any” afi rma el Carlos, per a qui aquests dies seran probablement les seves vacances més llargues e intenses.

Viatges solidarisAlguns decideixen invertir estalvis i pren-dre’s aquest estiu per fer un viatge que mar-qui la seva vida. L’Eduard i la Núria són una parella que, juntament amb la fi lla de l’Edu-ard, la Gala, viatjaran fi ns a un país no gai-re més petit que la península ibèrica però totalment diferent: Gabon. El seu viatge, a més de tenir un destí poc comú, es divideix en dues parts: una més turística i una altra més solidaria. D’una banda ja han contac-tat amb un guia turístic i pensen fer un petit itinerari per aquesta república africana, situada al costat del Camerun. El seu punt de mira es situa especialment a la reser-va africana de Loango, on la selva arriba fi ns al mar i es poden veure elefants passe-jant per la platja. De l’altra, cal destacar que a Gabon hi viu treballant en un dispensa-ri la tieta de la Núria, que porta 47 anys fent de llevadora i missionera a l’Àfrica. Dels 18 dies que passarà aquesta família immersa en un territori principalment selvàtic, una setmana serà al poble de Moanda, vivint sota el mateix sostre on s’allotja la tieta de la Núria. Però aquests santcugatencs no hi van amb les mans buides, s’emporten 7 kg de medicaments: antibiòtics, antipalüdics, analgèsics...”La nostra aportació és només una gota comparat amb tot el que es neces-sita, però volíem aprofi tar el viatge por-tant alguna cosa” explica l’Eduard. Amb un bon nombre de vacunes a la sang con-tra la febre groga, l’hepatitis, el tètanus o el tifus, aquesta família espera la data de par-tida amb una barreja de nervis i expecta-ció. “A mi no m’espanta el país, m’espanta la salut” afi rma la Núria, tot i que està segu-ra que aquest viatge serà “una experiència de per vida”.

Anècdotes i consellsPer si encara esteu indecisos i no us decidiu si platja, pirineu o país estranger, us deixem més de cinquanta opinions i experiències de diferents santcugatencs.

MARXAR, LA QÜESTIÓ ÉS MARXAR. AIXÒ ÉS EL QUE DEMOSTREN LES VACANCES DELS SANTCUGATENCS I SANTCUGATENQUES, QUE AMB DIFERENTS DESTINACION S I MODELS DE VIATGE VAN FENT MALETES I MOTXILLES PER GAUDIR DE LES VACANCES D’ESTIU

Les agències noten alguna davallada en la demanda però els destins varien molt segons el perfil d’usuari

i el pressupost #CEDIDA

per Artur Ribera [email protected] ickr.com/photos/photoartour

#TEXT:

Alba Guerrero

a Fons Les vacances dels santcugatencs#TEXT:

Josep Maria Vallès

Les vacances dels santcugatencs


Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | 5

Mercè ConesaAlcaldessa de Sant Cugat

En bicicleta per la vall del Loi-ra. Us convi-do a descobrir aquest paisat-ge que combina

natura, història i art. Resseguint el riu, acosteu-vos fins a l’esglé-sia de Saint Mathurin-sur-Loi-re. Parada obligada per contem-plar el testament artístic de Grau-Garriga amb una síntesi dels seus talents com a pintor i renovador del tapís.

Michael CaceresPresident local PSC

Per unes vacances en família reco-mano una estada al Piri-neu atlàntic, a

Navarra, molt a prop de Fran-ça i d’Euskadi. Agradarà molt, especialment a aquells que vul-guin gaudir de la tranquil·litat, dels paisatges, la cultura, la gastronomia i els esports a l’ai-re lliure. Navarra ha tingut cura del seu patrimoni natural.

Lluís RecoderConseller de Territori

Astúries és un paradís per descobrir: prats que llisquen pels turons fins a platges quasi

verges, els Pics d’Europa impo-nents a prop de la costa, pobles que mantenen l’encant ances-tral, una cuina simple a base productes de qualitat, preus moderats. És clar que fa 10 anys d’això, però en guardo un bon record.

Roser CasamitjanaCopresidenta local ICV

Se’m dema-na que recoma-ni unes vacan-ces d’estiu, però aquestes van ser fetes al

novembre, a Zamora i els seus voltants, cellers de vi inclosos. Castells medievals, monestirs i esglésies visigòtiques, romàni-ques i gòtiques pertot: Peñafiel, convent de Sant Clara, Tordesi-llas, Urueña i la mateixa Zamora. Magnífic!

Jordi CarrerasPresident local PP

Guardo bon record de les vacances a la muntanya amb tota la família. Un temps per des-

connectar de les ocupacions ordi-nàries, per estar-hi llargament, sen-se presses, amb la dona i els fills. Un temps per xerrar, per fer coses junts i per conèixer-se tots millor. La munta-nya té grans avantatges sobre altres plans de vacances familiars, sempre que es trobi un lloc adequat.

Maria Rosa ComellaSolidaritat per la Independència

Escolliria Escò-cia, perquè tinc un bon record dels seus pai-satges merave-llosos, dels cas-

tells, les Highlands, Edimburg, dels poblets de pescadors del mar del Nord, del seu llac famós on habita el llegendari monstre, Nes-sie. També per la noblesa escocesa, que viu moments polítics que són un referent per a Catalunya en el seu procés d’independència.

Àngels SoléDir. Centre Restauració

Arribar amb vai-xell a les illes Lofoten (Cer-cle Polar Àrtic), és un record ines-borrable. El seu

skyline, majestuós per les munta-nyes que cauen al mar, engoleix d’un glop totes les mirades dels turis-tes. La seva bellesa és profunda i sal-vatge, i el seu aire, net i refrescant. El verd, blau i grisós dominen un paisat-ge esquitxat de casetes vermelles de pescadors i assecadors de bacallà.

Jaume ClavellSíndic de Greuges

La vall del Loi-re, de Tours a Angers. Els cas-tells de Che-nonceaux, Chaumont,

Blois, Chambord, Cheverny, Amboise, gaudiu del paisat-ge i de la història, Joanna d’Arc, Rabelais, on Molière presenta-va al rei les seves obres. Torneu pel Perigord i visiteu la vall de la Dordonya, Perigús, Rocama-dour, Castellnou dels Aspres.

Carmela FortunyDirectora ICASS

Un viatge en bicicleta amb alforges: la tra-vessa Ginebra-Lubljana-Tries-te. Travessant

els Alps i les Dolomites saltant de Suïssa a Eslovènia passant pels Alps francesos i italians. En 15 dies es recorren 1.500 km i es guanyen 30 colls de muntanya, alguns tan coneguts com el Bernina, el Pordoi i el gegant Stelvio. Això sí, cal estar en bona forma!”.

M. Rosa CaballéPresidenta Òmnium Cultural

El reportat-ge Els miste-ris del Nil ens va fer empren-dre un dels viat-ges més interes-

sants que hem fet: Etiòpia. L’ob-jectiu era veure les cascades del Nil Blau -les Tis Abay- la majestu-ositat del llac Tana, Lalibela amb les seves impressionants esglé-sies coptes excavades a la roca i Axum, antiga capital del regne axumita.

Guim ProsPresident local CUP

Com cada estiu, encara que siguin pocs dies, em costa molt saltar-me la cita amb

Castellbò. La Maria, la Bruna i els amics que hi pugin. Pirineus, grapats de muntanyes i camins per on fer excursions, rius i basses plens d’agua freda i neta on poder fer una capbussada, calor més que suportable de dia i fresqueta meravellosa de nit.

Carme GomezPresidenta local Ciutadan’s

Itàlia i, en particular, la ruta coneguda com Cinque Terre a la regió de la Ligúria que comprèn els

pobles costaners de Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore, unides entre elles per la línia ferroviària que facilita el desplaçament entre elles i elimina els problemes d’aparcament en aquestes petites zones costaneres. Fabulós!

Josep PuigPresident EMD Valldoreix

Hèlsinki, ciutat magnífica, molt cuidada i atractiva per l’oferta artística i

disseny. Grans avingudes i parcs molt ben cuidats, la zona del port i el mercat del peix té molt encant.L’oferta gastronòmica és ajustada a causa del tipus de matèria primera ( salmó, arengades alce, tot ben fumat).

Jaume MassanésPresident Local UASC

Una de les vacances que més recordo pel seu contingut emocional va ser quan vaig

aprofitar per visitar la Catalunya Nord. Vaig conèixer la part de Catalunya que ens va ser arrabassada pel Pacte dels Pirineus creuant des l’Alta Cerdanya fins al Rosselló visitant ciutats i pobles com Montlluís, Prada, Ceret, Perpinyà fins el castell de Salses.

Mireia InglaPresidenta local ERC

Les millors vacances són aquelles que pots fer sense haver de recórrer gaires

quilòmetres, ni haver de preparar gaires maletes. En un lloc amb sorolls, olors i veus que et són familiars, on tanques els ulls per fer una becaina havent dinat i quan els tornes a obrir, et fa la sensació que han passat hores i en realitat només han estat uns minuts.

Xavier MartorellPresident local CDC

Oaxaca, a Mèxic. És un territori mun-tanyós on viu la major concen-tració d’indíge-

nes de Mèxic i on es parlen més idiomes autòctons, amb mol-tes runes arqueològiques. Té una zona de platja encara amb moltes zones verges, i amb hotels molt integrats a la natura i poc massi-ficats. Recomanable Huatulco i Puerto Escondido.

Rosa MarcetGerent SC Centre Comercial

Us aconse-llo el Cabrerès. Cingles impo-nents, prats ele-vats, baumes immenses, cas-

cades, panoràmiques sensacio-nals, frondoses fagedes, masi-es aïllades, boscos tancats, rieres i gorgues. Aire pur, el vent com a company, núvols trapelles. Pas-sejades amb lluna plena, olors, confidències de natura, tot ben lluny del soroll mundanal.

Cristina ParairaPresidenta local UDC

M’agrada gaudir de la meva famí-lia sense horaris, sense presses i sense grans plans organitzats.

Donar valor al fet d’estar tots junts i de fer petites coses que es fan espe-cials pel fet de fer-les en família. Us recomanaria que canviéssiu d’en-torn, que el paisatge sigui diferent al que veieu cada dia i que aneu a prop del mar, a algun poblet del sud de la costa catalana, tranquil.

Josep Maria EscarréInspector en cap Policia Local

L’illa de Sar-denya és un entorn tranquil, que ofereix el caliu mediter-rani on un unes

costes espectaculars ofereixen un reguitzell de racons enca-ra poc deformats per la pressió dels operadors turístics, especi-alment les costes del Nord. Cal gaudir dels records que evoca la ciutat de l’Alguer, amb arrels Catalanes.

Mayte PérezPresidenta Sant Cugat Comerç

Sóc una enamo-rada de la Cos-ta Brava. M’en-canten les dues vessants que hi trobo: la de les

platges i la dels pobles de l’inte-rior. Begur és on acostumo a anar (cap sa Sal) un lloc privilegiat, però també m’agrada Palamós, Palafrugell... I el poble que m’en-canta especialment és Peratalla-da, un petit poble medieval amb molt d’encant.

Blai BlanquerRector Parròquia Monestir

Si voleu fer més que turis-me, cerqueu un amic que visqui al lloc mateix que voleu visi-

tar. A l’estiu del 2005 un amic germà Camil em va invitar a Vigo i la Corunya a passar uns dies a la Casa de los Enfermos Pobres, autogestionada per persones en procés de rehabilitació. Ells van ser els millors guies per conèixer el país real.

Frederic BoixPresident Associació Empresaris

El Parc Natu-ral del Cabo de Gata. Un dels darrers espais verges de la penínsu-

la, desert i mar, llum i tranquil-litat. Les platges inoblidables de Mónsul i Genoveses, o la dels Muertos, tan bella com inacces-sible. Aguamarga, ritme dels estiuejos familiars dels 50. Una cuajadera de peix o sèpia a Car-boneras.

Pep TuguesDirector Teatre-Auditori

Visitar Jerusa-lem deixa una petjada inesbor-rable en el visi-tant, turista o peregrí, i és difícil

pensar que només hi anirem una vegada en una vida. Viatjar a Ter-ra Santa, a Israel, és molt més que un viatge. Admirar els monuments i la cultura que tenen molt de nos-tre, o nosaltres hem begut d’ella. Hi ha soca-rel i alhora es fa un viat-ge cap a l’interior d’un mateix.

Av. de les Corts Catalanes, 7

SC Trade CenterSant Cugat

93 590 62 62 [email protected]

LA BONACUINA ES

DISTINGEIXPELS PETITS

DETALLS

Cuinamediterrània

BraseriaServei atent,

ambient properi càlid

Reservats per a reunions

d’empresai aniversaris

I després de sopar et regalem un

gintònic de ginebra Bulldog i tònica

Britvic

Josep Maria ClotetPresident local Família i Vida

Vacances amb autocaravana. El pla era molt senzill, a les tardes conduir fins a la propera

destinació i als matins visitar el poble o indret a on el dia abans havíem aterrat o, més ben dit, aparcat. Això sí, quan ens venia de gust, ho canviàvem d’ordre, sense cap problema. Especial-ment anant amb criatures peti-tes.

La meva recomanació de vacances és...

Joan FontseréDirector del CAR Sant Cugat

Barcelona a l’agost. Les millors tardes, vespres i nits de les vacances poden ser als bar-

ris de Gràcia, del Raval, al Born... sens dubte les millors dates per visi-tar aquelles exposicions que tinc pendents i que mai faig (El Bulli, Pilarin Bayes, Arts Santa Moni-ca, MANAC, CCCB...). També una oportunitat per reservar taula a aquells restaurants poc comuns.


6 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

Jordi PalauPres. Futbol Sala Sant Cugat

Per anar de vacances, us recomano Viet-nam, sense cap mena de dub-te. Sobretot pel

gran constrast de cultures, si ho comparem amb el món occiden-tal; és la part més americana. Si teniu oportunitat viatgeu per conèixer Vietnam perquè és veri-tablement espectacular. També us recomanaria per un munt de raons que anéssiu a Xina.

Albert SalarichDirectiu Patí Hoquei Sant Cugat

La vall d’Aos-ta, on ens tro-bem entre qua-tre gegants: Mont Blanc, Cerví, Mont

Rosa i Gran Paradiso. Per als qui ens agrada la muntanya és un superb catàleg alpí, peró el que és realment molt recomanable és anar-te endinsant, compre-nent i tastant la seva cultura de la mà d’amics que de ben segur fareu.

Davide BonacciniPresident Club Handbol SC

Sicília, no tan sols per totes les obres d’art i dife-rents estils que vaig poder veu-re, també per la

bellesa dels paisatges, l’amabilitat de la gent que vaig conèixer i les sin-gularitats que fan d’aquesta illa del sud d’Itàlia un lloc molt interessant. Palerm, una ciutat increïble, on tot és diferent, interessant ple de con-trastos. El mercat de Ballarò sempre és ple de gent, colors...

Roger CasadellàActor

Per mi les vacan-ces són aquell moment per desconnectar d’aquí i poder connectar allà.

Tocar de peus a terra i tenir el cap als núvols. Us recomano pas-sar uns dies fent una ruta per les muntanyes d’Andorra. Dormint en els refugis lliures, en molt bon estat. Molt econòmic, només cal carregar de menjar la motxilla i començar a caminar.

Josep Maria Sans TravéDirector de l’Arxiu Nacional

Un dels llocs on vaig estar amb la família va ser l’actual Tur-quia, i concreta-ment a Istanbul,

atès que el nostre interès se cenyia especialment en la visita del que quedava de Constantinoble, capi-tal de l’antic imperi Romà d’Orient. Recomano especialment la visita de Santa Sofi a. És un dels compen-dis arquitectònics més excelsos de la història de la Humanitat.

Artur RiberaFotògraf

Ruta en bici ja sigui BTT o de carretera, en grup reduït, 2-4 persones, mínim equipatge però

amb sac de vivac per fer nit enmig dels paratges màgics i solitaris de la zona pirenaica, recomanant especialment la travessa Transpi-renaica, Pedals de Foc i en ruta de carretera, tota la vessant france-sa recorrent els ports més emble-màtics del Tour de França.

Maria XinxoPeriodista

Just acabo d’ar-ribar de Menor-ca i no puc dei-xar de pensar en l’illa. Ide-al per anar-hi

en parella, en família o amics. Us recomano que aneu a sopar a Cas Cònsul i que feu una copa a La Margarete, tots dos a Ciuta-della. I el millor de tot: no us per-deu la posta de sol des de platja Cavalleria, em té el cor robat. Bon viatge!

Esther MadronaPublicista

Podria dir que sóc molt fan del nostre Pirineu de Girona; però sobretot m’en-canta (n’es-

tic quasi enamorada) Campro-don. Allà s’hi respira tranquil-litat, estabilitat, calma... Si mai hi voleu anar, però, no ho feu al mes d’agost: espereu-vos a la primera setmana de setembre i la seva màgia us captivarà per sempre.

Ton MarimonDirector local Intermón Oxfam

Un viatge, avui per avui irrepe-tible, és el que vàrem fer fa un parell d’estius a Síria i Jordà-

nia. Cada vegada que veig les ter-ribles notícies de la guerra siria-na recordo l’amabilitat de la seva gent, les seves meravelles arqui-tectòniques tant dels romans (Palmira), com dels àrabs (Mes-quita dels Omeyes) com dels cro-ats (Krac des Chevaliers).

Núria QuerolDoctora i defensora dels animals

Big Island és un continu desco-briment, 11 cli-mes donen una diversitat úni-ca, i es pot pas-

sar d’un clima tropical mentre contemples les balenes a la plat-ja a un clima alpí a 0º a l’Obser-vatori del Mauna Kea. Les erup-cions del Kilauea tallen la res-piració, així com surfejar entre tortugues o dofi ns en llibertat. Aloha!

Rafa GómezEmpresari

Per vacances us recomana-ria anar a qual-sevol lloc, pro-per o llunyà , en un ambient dife-

rent del quotidià que us perme-ti gaudir del vostre temps, que us ajudi a trencar amb la rutina diària, més proper a la natura, a les persones, a vosaltres matei-xos. Aquest estiu per què no l’Alt Empordà, per compartir i ajudar econòmicament?

Silvia FluryPresidenta Llar Avis Parròquia

La Kartau-se Ittingen és una antiga car-toixa de l’or-de contempla-tiu de sant Bru,

que s’ha convertit en un centre de convencions, intal·lació hotele-ra, restaurant, església, museu, botiga i empresa agroalimentà-ria; no obstant això, està apar-tat d’un nucli gran de ciutat i per aquesta raó és un lloc ideal per qui busca la natura i la quietud.

Ferran MartínezPeriodista

Pensar en les vacances és sinònim de Pallars Sobi-rà per mi. Hi ha pobles encan-

tadors, que fan que puguis des-connectar i evadir-te totalment, gaudir de la muntanya i la natura, conèixer antigues maneres de fer i contemplar paisatges que són autèntiques postals. Si em feu tri-ar un racó del Pallars, Peramea, sens dubte.

Joan Carles GalofréDirectiu Penya Blaugrana SC

La Toscana: quan un somni es con-verteix en rea-litat. L’estiu del 2011 vam visitar la Toscana, allot-

jant-nos en una acollidora casa rural a prop de Montespertoli. De tots els pobles i ciutats visitats des-taco especialment Pisa, Florència, San Gimignano i Lucca. Els colors, la llum, l’art, els olors i la gent fan que aquest viatge el recomani de forma molt especial.

Jaume RosDoctor

Jo us recoma-naria anar a qualsevol lloc on puguis fer coses diferents de les habitu-

als i sempre en bona companyia, de la família i amics. El lloc no és important, tots els llocs són bons, a mi tots m’agraden. El que sí que és important, insisteixo, és dei-xar de fer el que fas durant la res-ta de l’any i, per tant, trencar amb la rutina.

Carolina HernandezTècnica de Cultura

Berlín.Tasteu-la, si mai l’heu gau-dit, o repetiu perquè cada estada és origi-nal i única.Com-

binació perfecta d’ultramoderni-tat amb tradició enteses amb res-pecte i orgull.Berlinesos: llum i ombres d’un país, una ciutat i una gent que mai deixen indiferents.Ciutat en constant canvi, hi tro-bareu activitats i racons per a tots els gustos i totes les edats!

VirginiaCantant de La Porta dels Somnis

República Domi-nicana: us con-vidaria endins-ar-vos pels car-rers de la zona colonial de San-

to Domingo, que està declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També trobo interes-sant, per no dir necessari, allu-nyar-se del Santo Domingo més turístic i conèixer més a fons la realitat dels barris i de la seva gent.

Eduard JenerCrític d’espectacles

Dedicar una set-mana a visi-tar l’illa de Sicí-lia és una reco-manació que integra la belle-

sa del territori, dels monuments i la simbiosi humana que expliquen per què som com som els mediter-ranis. L’agost és el pitjor mes de l’any, probablement més avança-da la primavera a punt de l’estiu o al principi de la tardor, però els cap-vespres són inoblidables.

Imma PueyoPresidenta de Firart

Entenc les vacances d’es-tiu com aquell temps en el qual s’esvaei-xen les qüesti-

ons més feixugues del dia a dia. És un bon record l’estiueig que feia a la vall de Bianya (la Gar-rotxa) en un lloc tranquil, sen-se sorolls, sense portàtil, envol-tada de la serenitat dels verds i d’un paisatge que no cal pin-tar-lo, tan sols admirar.

Lluïsa RibatalladaExllibretera

Us recomano la regió de la Ligú-ria, al nord-oest d’Itàlia. Concre-tament a les ano-menades Cin-

que Terre, a tocar de la Espezia, cinc antics municipis medievals que han mantingut la seva estructura inal-terada en els darrers segles. El Sen-tiero Azzuro dóna nom al camí que ha unit els pobles de les Cinque Ter-re al llarg del mil·lenni i ofereix unes vistes espectaculars.

Pep PujolFotògraf

La meva sin-cera recoma-cació per pas-sar unes bones i diferents vacances esti-

vals és que no us mogueu en absolut de la ciutat Sant Cugat del Vallès, perquè aquí s’es-tà molt bé quan tothom marxa, de veritat. De ben segur, desco-brireu el pols de la nostra ciu-tat sense pressa i al ritme de la respiració.

Juanjo MartínezDirector SC Trade Center

Recomano Suïs-sa: els llacs a 2.000 metres d’alçada a St. Moritz i les rutes de muntanya, per

a tots els nivells a 3.000 metres són inigualables. També tenim racons espectaculars del nostre entorn on és molt fàcil desconnectar, a la vall d’Aran, i també molt recomanable és Escòcia , on la natura et porta a una altra època, ideal per desconnectar, però sempre amb un bon llibre.

Eduard TorresAdvocat

Llevar-me aviat sempre ha estat una de les meves afi cions, tam-bé de vacances, a prop del mar, per-

què em permet fer una escapada a la platja quan encara pràcticament no hi ha ningú. Gaudir d’una certa fredor de l’aigua i sentir l’escalfor de la sorra a la tovallola a l’eixugar-me. Tornar cap a casa i fer un bon esmorzar lle-gint el diari és una de les millors sen-sacions de vacances, i a low cost.

Aina SerraCastellera

En s’estiu vos recomana-ria que anas-siu a sa Mallor-ca desconegu-da. Sa Mallorca

que te regala cales desertes com es Caragol; imponents camina-des, com sa baixada des Torrent de Pareis; colorits matins de mer-cat, com es de Santanyí i festes de poble, com ses de Sant Llorenç des Cardassar. Sa Mallorca on es temps s’atura.

Josep Maria FigueresHistoriador

L’Alguer. He estat dos cops a la ciu-tat catalana de Sardenya. Lla-gosta de qualitat, paisatges encisa-

dors, passeigs per platges boniques, un entorn on l’accent català antic és present i tot català s’hi troba bé. Tinc ganes de tornar-hi i escoltar la innocència, la placidesa, d’un temps que el mar era català i teníem la lli-bertat sobirana. L’Alguer és bo per uns dies o per una temporada .

Tomàs SubiràDirector de zona de La Caixa

Les meves vacances ideals són posar-me a caminar una tra-vessa de tres o quatre hores al

Pirineu, si pot ser a les valls del Valira, al peu del Cadí. Llevar-me aviat, anar a caminar a les vuit del matí i tornar cap a les dotze o la una. Fas exercici, obres els pul-mons, respires una miqueta i, alhora, xerres amb els companys de travessa.

Josep FerréDirector Orquestra Simfònica SC

Eduard Punset diu que recordar i imaginar implica la mateixa acti-vitat mental, per això les millors

vacances que recordo són les que faré aquest any. Les expectatives són fantàstiques perquè la meva dona i jo conviurem amb els nos-tres fi lls i el nostre nét, no serem esclaus dels horaris imposats per la feina i podrem gaudir de les peti-tes coses que fan la felicitat.

Marta CailàPeriodista

Voleu viat-jar sense gas-tar gaire? Feu intercanvi de cases! Nosaltres ho vàrem pro-

var l’any passat per primer cop i va ser una experiència fantàs-tica. L’intercanvi va ser amb uns francesos de Nantes a qui vàrem conèixer per Internet. La casa era maquíssima i vàrem passar quin-ze dies inoblidables a la costa atlàntica de França!

Dolors VilarasauDirectora teatral

Jo us recoma-no que aneu a l’Alt Empor-dà, aquella zona on la Costa Bra-va perd el verd i

va adquirint l’aire rocós i feréstec fi ns arribar al cap de Creus. Durant molts anys, mentre els fi lls varen ser petits i adolescents, aquestes van ser les meves vacances d’es-tiu en una casa enmig de pomeres prop de Sant Pere Pescador, al cos-tat d’una granja.

La meva recomanació de vacances és...

Pep MaríPsicòleg esportiu

Aprofi teu per enllaçar a peu els camins de ronda de la Cos-ta Brava. No us serà possible

enllaçar-los tots, hi haurà trossos que haureu de recórrer per car-retera; amb l’ajuda d’un vehicle. Quan jo ho vaig fer, ho vaig fer per etapes. Cada nit dormia a casa, o en un hotel, i l’endemà continu-ava, fent fúting, a partir d’on ho havia deixat el dia anterior.

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Publicitat | 7



8 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

Albert Faulin, quiosquer des de fa 15 anys de la Llibreria Dracs, parla del futur de la premsa escrita, entre d’altres

Entrevista _Pàg. 14

En el proper Diari:Entrevistem la regidora de Comunicació, Informació i Atenció Ciutadana, Joana BarbanyMés informació: www.diaridesantcugat.cat

el Poble

ACOLLIMENT. Sant Cugat va donar la benvinguda als 7 nens i nenes sahrauís que passaran aquests dos mesos d’estiu a la ciutat, a casa de famílies d’acollida dins el marc del programa Vacances en Pau. La recepció ha tingut lloc dimecres 25 de juliol a la sala de plens de l’ajuntament i també hivan assistir els 8 infants que resideixen al pis que l’entitat Sant Cugat Amb el Poble Sahrauí (SCAPS) té en lloguer a Volpelleres per a sahrauís amb problemes de salut.

Els nens i nenes passa-ran l’estiu a la ciutat i viu-ran amb les seves famílies d’acollida fins a principis de setembre. Durant aquests dies els infants hauran pas-sat revisions mèdiques i odontològiques per tal d’as-segurar-se que no tinguin cap problema important de salut. A més, la majoria pas-saran part de la seva estada formant part dels campus d’estiu de la ciutat.

La tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, Susanna Pellicer, va presidir

l’acte i va destacar l’orgull que representa per a Sant Cugat tenir aquests projectes des-tinants als nens. Pellicer es va mostrar optimista perquè aquest tipus d’iniciatives no perillin dins el marc de reta-llades en l’àmbit de la salut. La responsable de Serveis a la Ciutadania va destacar que aquest estiu els infants han rebut la mateixa atenció i cobertura sanitària que en els anys anteriors. En aquest sen-tit, la presidenta de la SCAPS, Neus Bosch, va posar èmfasi en la importancia que té que els nens i nenes rebin aques-tes revisons mèdiques.

De la seva banda, el sub-

delegat del Front Polisario a Catalunya, Mah Yahdih, va donar les gràcies a SCAPS i al consistori per tirar endavant un projecte d’aquestes carac-terístiques, el qual permet que els nens passin l’estiu fora dels camps de refugiats “lluny de la seva difícil situació”, per tal de conèixer una cultura nova i rebre cobertura sanitària. A més, va subratllar la responsa-bilitat històrica que té l’Estat espanyol amb el poble sahrauí. Yahdih va afegir que Espanya va abandonar el poble sahrauí i va recordar que al seu dia els sahrauís eren espanyols de ple dret. •

Sant Cugat rep els nens sahrauís d’acollida

Cooperació. Des de 1999 la ciutat acull nens i nenes dels camps de refugiats del Sàhara els mesos d’estiu per allunyar-los de la calor del desert, donar-los cobertura sanitària i ensenyar-los una nova manera de viure

A l’acte també hi van ser els 8 infants del pis de VolpelleresVacances en Pau és el nom que té el projecte de la SCAPS

Les famílies d’acollida i els infants sahrauís en el moment de la recepció a l’Ajuntament #LOCALPRES

L’experiència dels infants a Sant Cugat?

“M’agrada jugar amb els nens de Sant Cugat i els altres nens sahrauís, amb la bicicleta i els patins”

HADDA ABBA NeNA AcoLLiDA10 ANys

“El que més m’agrada de Sant Cugat és la família i anar a banyar-me a la piscina”

MAMuDA NeNA AcoLLiDA1 2 ANys

“No m’agrada la verdura, el que vull menjar més és la pasta. També vull anar a banyar-me a la pscina”

uM-LAJuD NeNA AcoLLiDA9 ANys

“No patim perquè aquests projectes puguin perillar en el marc de retallades en sanitat”SuSANNA PELLICER TiNeNTA D’ALcALDe serveis A LA ciuTADANiA

Xifra

7infants són els que passen l’estiu a la ciutat en famílies d’acollida.

Àgata Guinó[email protected]


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | 9

Els santcugatencs ja coneixen millor l’Amèrica Llatina gràcies a UNIPAUCurs d’estiu. La Universitat Internacional de la Pau ha fi nalitzat el seu Curs d’Estiu després de sis dies de conferències que han abordat el continent sud-americà

CONFERÈNCIES. Aquest dimecres 25 de juliol, la UNI-PAU va fi nalitzar el seu cicle de conferències i activitats al Centre Borja, que enguany anaven dedicades a tractar els confl ictes i les solucions de l’Amèrica Llatina. Amb les conclusions a càrrec de Blanca de Riquer i el pallas-so Koldo Vio Domínguez, la 27a edició arribava a la seva fi . Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacio-nal de la Pau, va ser l’últim ponent, amb la conferència Una mirada d’aquí cap allà. Radiografi a de les lliçons per aprendre.

Espanya i Amèrica LlatinaOliveres va destacar 4 punts que, des de la seva visió, eren els que es poden recollir des-prés de sis dies d’intens debat i refl exió. Per començar, el fet que la nostra crisi fi nance-ra tingui moltes similituds amb les que va patir (i pateix) Amèrica Llatina anys enrere. Després d’un repàs històric, Oliveres va comentar l’en-deutament espanyol, situ-ant-lo en una pitjor posició que el llatinoamericà, i cri-ticant les causes d’aquest: el rescat bancari i el frau fi scal. “Estem davant uns deutes que podríem afrontar si no hi haguessin tantes amnis-ties fi scals”, va afi rmar l’eco-nomista.

D’altra banda, el presi-dent de la UNIPAU també va exposar altres formes de veure l’economia que no fossin les dades del PIB, sinó que tinguessin en compte els valors educatius i els nivells de salut, nivells que les Naci-

ons Unides sí que han tingut en compte darrerament per establir el desenvolupament humà d’un país. Els dos dar-rers punts van fer al·lusió a la

importància de les polítiques monetàries i a la relació de les armes i les drogues.

Objectius complertsEulàlia Carrasco, assistent veterana als cursos d’estiu de la UNIPAU, ha conside-rat aquesta edició, la XXVII, “molt compacta i amb molts temes interessants que han aportat una visió molt clara de Llatinoamèrica”. Per la seva banda, Jordi Casas, his-toriador i columnista del web del TOT Sant Cugat, també ha elogiat l’esperit crític que incentiven les conferències i el gaudi d’escoltar ponents “d’un gran nivell acadèmic i intel·lectual”.

La cloenda va finalitzar amb un repertori a càrrec del cor femení Aglepta a l’esglé-sia del Centre Borja, del qual van poder gaudir un centenar d’assistents.•

Arcadi Oliveres ha fet un recull dels punts essencials tractats

Alba [email protected]

Arcadi Oliveres fent la darrera ponència del Curs d’Estiu #A. RIBERA

Activitats infantils durant la Festa Major de l’any passat #ARXIU

FESTA. Des d’aquest diven-dres 27 de juliol i durant tot el cap de setmana, la urbanit-zació de Sol i Aire, situada al bell mig de Collserola, rep la seva Festa Major amb acti-vitats durant 3 dies; totes es faran davant la seu de l’As-sociació de Veïns i del Grup d’Autoprotecció, a l’avingu-da Llac, excepte les activitats infantils.

Activitats de tot tipusLa festa comença aquest divendres a les 21.30 hores

amb un discurs d’agraïment a les autoritats presents, Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient, i Carles Bur-garolas, regidor d’Economia. Tot seguit, la presentació de fotos Una pinzellada de la nos-tra història, farà les funcions del pregó tot explicant la trajec-tòria del barri. Aquesta matei-xa nit se celebrarà un sopar de germanor seguit d’un ball a la fresca amb l’orquestra Soling.

El segon dia estarà dedicat als més petits, amb les activi-tats infantils. A les 11 hores s’instal·laran atraccions infl a-bles, es repartiran refrescos i fruita i actuarà el mag Raphael,

uns 50 metres al punt de troba-da, siutat a uns 50 metres de la seu. A les 22.30 hores del mateix dia s’organitzarà un sopar de comiat amb una cargolada i el sorteig d’una panera delicates-sen. Quan acabi, els més ani-mats podran ballar amb la dis-co mòbil i JC Sound.

Per tancar la festa, diumen-ge a les 12 hores hi haurà portes obertes del Grup d’Autoprotec-ció Sol i Aire per mostar com treballa per prevenir incendis. El coordinador de l’Associació de Veïns i president del Grup d’Autoprotecció espera que un centenar de persones par-ticipin a la festa. •

Núria [email protected]

Sol i Aire celebra la seva Festa Major amb activitats durant 3 diesDiversió. Hi haurà un sopar de germanor, un ball a la fresca amb orquestra i activitats infantils, entre d’altres

teixi per Josep A. Teixidó[email protected]

“Estem davant d’uns deutes que podríem afrontar si no hi hagués tantes amnisties fi scals”ARCADI OLIVERESPRESIDENT UNIPAU

Frases

“Han incentivat l’esperit crític i he gaudit molt escoltant ponents d’un alt nivell acadèmic i intel·lectual”JORDI CASASHISTORIADOR I ASSISTENT

Blanca de Riquer i el pallasso Koldo han fet les conclusions



Cursos per parlar i escriure bé el català

Classe a la Casa de Cultura #A.R

el responsable del servei local del CPNL. En el cas del curs de nivells bàsic i elemental, els alumnes es podran matricu-lar el proper 19 de setembre, mentre que ho podran fer un dia després els alumnes dels nivells intermedi, sufi ciència i superior. Per poder fer el curs,

LLENGUA. Els adults que tin-guin ganes d’aprendre, millo-rar o perfeccionar el cata-là, poden fer-ho en els nous cursos que organitza el Con-sorci per a la Normalització

Lingüística (CPNL), a partir dels propers 2 i 3 d’octubre, a la Casa de Cultura de Sant Cugat. Els curs es divideix en 5 nivells, des del bàsic a al supe-rior. “Ve molta gent d’altres nacionalitats, sobretot sud-americans i àrabs, a aprendre el català des de zero”, explica

però, cal haver fet una prova de nivell o una entrevista prèvia, en el cas de no conèixer res del català; per fer-la cal trucar a la Casa de Cultura i demanar cita prèvia (93 589 13 82). Hi haurà classes matins, tardes i ves-pres els dimarts i dijous i els dilluns i dimecres.•

Núria [email protected]

DELINQÜÈNCIA. Els Mossos d’Esquadra van detenir 3 per-sones el 6 de juliol passat com a presumptes autors de dife-rents robatoris en joieries de Martorell i València, als quals també se’ls considera autors d’un robatori amb violèn-cia i intimidació en un domi-cili de Sant Cugat. Segons l’Agència Catalana de Notí-cies (ACN), els detinguts són Rosa Lilian G.P., de 33 anys i veïna de Castellví de Rosa-nes (Baix Llobregat), Elonia Violeta R.P., de 25 anys i veï-na de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), Jose Javier V., de 28 anys i veí de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), tots tres de nacionalitat para-guaiana.

El robatori amb intimida-ció a Sant Cugat es va come-tre el novembre del 2011, a l’in-terior del pàrquing d’una fi n-ca de la ciutat. Els lladres van assaltar mare i fi lla quan sor-tien del vehicle, els van donar diversos cops i puntades de peu, les van lligar i les van immobilitzar amb cinta adhe-siva. Els van sostreure 12.000 euros de la bossa de mà, els telèfons mòbils, les joies que portaven a sobre i dos jocs de claus, i van fugir del lloc.

A banda del delicte comès a Sant Cugat, els detinguts són autors de dos delictes de furt realitzats en joieries a les localitats de Martorell i Valèn-cia. La investigació continua oberta i no es descarta la seva relació amb altres casos de robatoris.

_Redacció

Llibertat amb càrrecs per als autors d’un robatori

El material incautat. #CEDIDA

MÉSDE 15.000PRODUCTES DE:

CAD

A DIA EL MILLOR PREU !

MÉSDE 15.000PRODUCTES DE:

PRPRRP EREER UEUUE !

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

SHOPPING_LIST_composite_DIARI_Roba2.pdf 1 22/05/12 03:09

Sant Cugat perd

Les temperatures són altes i a Sant Cugat fa calor. La gent busca ombra i

es protegeix del sol. Però aquests dies la gent no parla de la calor, sinó de les “retallades”.No manquen experts que diuen que les reta-llades no són la solu-ció, perquè si la gent té menys ingressos, perd ajuts i no troba feina, el consum disminuirà. Per tant, la crisi que estem vivint és greu, i cada dia que passa hi ha més gent que es troba al llin-dar de la pobresa. La cri-si està evidenciant que molts de nosaltres vis-vim o podem viure situ-acions d’incertesa i de menys benestar, i que tot allò que generacions

anteriors havia aconse-guit es pot perdre en un no-res. Els experts tam-bé diuen que Catalunya és un país fort i solvent, que té una economia que se’n pot sortir. Però Catalunya no gestiona els seus propis recursos, cosa que fa que la seva fortalesa sigui feble. El 43% dels nostres impos-tos van a Madrid i no tornen, tenim un espo-li acumulat des de 1996 de 289.274 euros, el tri-ple del que la Unió Euro-pea ha aportat en ajuts a l’Estat espanyol. Una Europa que parla de con-tagi, que dóna diners al govern espanyol per aju-dar la banca espanyola, que ha estat un dels cau-sants que ens trobem en la situació actual.Hem de dir prou i hem de tenir la clau de la cai-xa, perquè si no, a Sant Cugat, com a molts pobles catalans, la seva gent serà més pobre i perdrà qualitat de vida.•

Catalunya és un país fort i solvent que pot sortir-se’n de la crisi actual

[email protected]

la rosassala rosassaROSA MARTÍN



JUSTICIA. L’Ajuntament de Sant Cugat haurà d’assumir les despeses judicials (un màxim de 2.000 euros) en el cas contra l’expolicia local Manuel Vera. Així ho diu la sentència que va dictar el Tri-bunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), el 6 de juny. Lluís Recoder era l’alcalde en el moment en què es van pro-duir els fets i el posterior judi-ci. L’actual Govern municipal de Mercè Conesa acata la sen-tència i no s’hi ha pronunciat, de moment, més enllà.

pector per explicar-li la situa-ció i van entendre que els dona-va permís per marxar a casa.

Després d’aquest confl icte, l’Ajuntament de Sant Cugat va sancionar els agents amb suspensió de feina i sou de tres mesos, una sanció que els dos policies van recórrer al Jutjat Contenciós Admi-nistratiu per separat. L’Ajun-tament no es va presentar a la celebració del judici, que va guanyar Vera i que el con-sistori no va recórrer. “Tot i això, van fer la interpretació que els interessava de la sen-tència i em van tornar a obrir un expedient disciplinari pels mateixos motius d’aquella nit de juliol”, explica l’expolicia.

La història es repeteixDavant aquest segon expedi-ent, Manuel Vera no va abai-xar els braços i va recórrer de nou. En aquest segon judici, el nou jutge va ratifi car l’an-terior sentència favorable a l’expolicia. Aquest cop, el consistori sí que va recórrer la decisió del TSJC, però de

Un expolicia local guanya 2 judicis a l’Ajuntament en un cas de fa set anys

Manuel Vera, a la dreta, en un dels judicis. #ARXIU/LLUIS LLEBOT

Manuel Vera, expolicia: “M’ha canviat la vida”

nou i per tercera vegada en 7 anys, la raó va ser per a l’ex-policia. Pel que fa al caporal a qui van denunciar els dos agents per beure alcohol i no tenir carnet, el consisto-ri va obrir un expedient de naturalesa reservada, que, segons Vera ,“va quedar en no-res i es demostra la man-ca d’objectivitat de l’anterior Ajuntament, a més de perme-tre i amagar conductes molt greus d’un policia local”.

Incapacitat laboral Manuel Vera ha viscut un infern que ha durat 7 anys: “M’ha canviat la vida i he patit molt estrès i ansietat fi ns al punt que el metge em va haver de donar la incapa-citat laboral”. Les sentències demostren, segons l’expolicia, “l’abús de poder de l’Ajunta-ment pel fet d’haver denunciat el comportament d’un superi-or”. Finalment, però, l’expoli-cia local està satisfet perper-què “encara que lentament, s’ha fet justícia”.

_N. Barnils

El Bocca s’omple de Porsches TEMA. Bocca Restaurant & Club va ser l’escena-ri on es va celebrar la IV Nit Porsche, el 19 de juli-ol. Més d’un centenar de persones van gaudir d’un sopar al restaurant i club santcugatenc, en què es va aprofi tar per presen-tar el nou Porsche Box-ter 981 i el Porsche Carre-ra 911. El centre Porsche Barcelona va ser l’orga-nitzador d’una nova edi-ció de la Nit Porsche, una oportunitat única per con-templar la bellesa dels cotxes d’aquesta marca alemanya.•#FOTOGRAFIA: CEDIDA

RELIGIÓ. Cugat és el nom del sant màrtir que va donar nom a la nostra ciutat, i per retre-li homenatge, la par-ròquia de Sant Pere d’Oc-tavià organitza una jornada de caire festiu divendres, 27 de juliol. La Festa del Màrtir començarà amb una missa a les 9 hores al Monestir per a tots aquells que no puguin assistir a la Missa Major en honor a sant Cugat, que ofi -ciarà mossèn Aaron de Lar-rabàbal, fi ll de la parròquia, a les 20 hores. La Festa del

Màrtir també serà l’ocasió per visitar El Recer, el men-jador social de Càritas Sant Cugat a partir de les 18.30 hores. Actualment, el local està ubicat al carrer Orient, on també hi ha un rebost. El moment de la festa i la pregà-ria arribarà a partir de les 21 hores, encapçalat amb l’actu-ació del Grup Mediterrània, que ballarà la Moixiganga, una sèrie de danses tradicio-nals. A continuació, un grup de fi dels voluntaris portaran 17 torxes que representaran els 17 segles transcorreguts des del martiri de sant Cugat i se li farà una ofrena amb un ram d’olivella.

El Grup Mediterrània ballarà la Moixiganga. #ESTER NAVAL

_N. Barnils

Sant Cugat homenatja el màrtir que li dóna nom

Aquest divendres se celebra una jornada festiva al Monestir

els cugatitus per Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

Reduir càrrecs electes?

A quests dies tots els mit-jans s’han fet ressò de la

nova norma que pre-veu la reducció del 30% de regidors i càrrecs electes a les corporaci-ons locals. Em sembla bé que es facin esfor-ços per reduir els càr-recs electes, sempre que es faci de forma ponderada i proporci-onal al nombre d’habi-tants i altres paràme-tres a considerar. Amb la crisi ens hem cen-trat excessivament en les reduccions quanti-tatives, que sempre són les més fàcils d’aplicar, sense tenir en comp-te l’aspecte qualita-tiu, que és tant o més important. Hauria de ser preceptiu que qual-sevol càrrec electe com-plís amb uns requi-sits previs de mèrits i capacitat per exercir les funcions que li són encomandes. No val a dir que l’equip tècnic ja en sap, perquè un càr-rec electe ha de posar criteri polític, en el millor dels sentits, i no pot deixar en mans dels funcionaris o tècnics la presa de decisions, atès què és per això que li paguen els ciutadans. Aquests últims anys la dinàmica dels par-tits ha proveït els càr-recs electes d’una greu mediocritat. Molts dels nostres polítics, alguns d’altíssim nivell han donat els pitjors exem-ples respecte a la man-ca de mèrits i formació per dirigir els assunpts d’interès col·lectiu. Les conseqüències les estem patint amb escreix. La ideologia, la lleialtat o l’amis-tat no poden ser els únics valors a conside-rar. El ciutadà demana i mereix molt més i la regeneració de la clas-se política i del mateix sistema democràtic ho requereix. •[email protected]

carrer majorcarrer majorcarrer majorÀNGELSSOLÉ

Els fetsEl cas es remunta a la nit del 31 de juliol del 2005, quan Manu-el Vera i un company van anar a fer hores extres per reforçar un servei nocturn. El caporal els va ordenar fer patrulla uni-personal, un fet que els agents

van considerar perillós. L’ex-policia, però, va més enllà: “El caporal ho va fer per venjan-ça, ja que anteriorment l’ha-víem denunciat internament per conduir sense carnet i per beure alcohol cada dia durant el servei”. Així doncs, els dos policies van trucar al subins-



La bicicletaHistòria

Avui, quan amb tanta faci-litat els nois i vailets obte-nen una bicicleta, jo recor-do el que vaig haver de pas-sar per poder-ne comprar una de segona mà l’any 40. Va costar-me tres-centes

pessetes, que me les vaig haver de guanyar jo amb escreix. Com ja us havia explicat anteri-orment, anava a Gràcia a vendre els nostres productes del camp. Hi havia dos mètodes per portar-hi el gènere, l’un era amb els cami-ons dels recaders i l’altre en el furgó del tren. Aquest últim comportava més esforç però sortia més econòmic, la diferència del trans-port em quedava per poder-la comprar.Un amic de casa que ens ajudava en les fei-nes del camp, en Jaumet Rull, treballava a ciutat, on un company seu se n’havia de ven-dre una per necessitat, fet que en aquells moments de postguerra, per desgràcia, era massa freqüent. Ens digué el preu i jo gai-rebé ja hi arribava. Vam quedar entesos per anar-la a veure.Va arribar el dia acordat i dalt d’un pis vam comprovar l’estri. Tot correcte. Però l’amo de la bicicleta era corredor afi cionat del pedal i observant amb quin pesar es desfeia d’aquell objecte tan preat per ell, vaig quedar sorprès i dolgut del motiu del seu disgust. En inten-tar de desfer-me’n, encara fou pitjor perquè els diners li feien molta falta per a la seva família i, fi ns i tot, volia rebaixar el preu per-què no me’n desdís.Sempre em vaig sentir culpable d’aque-lla compra. Dedico aquest escrit en memò-ria de l’estimat amic i company Jaume Mas, ja traspassat. •

Tomàs [email protected]



Arbres

Em deia l’altre dia un amic que, segons sembla, en el capítol de reta-

llades l’Ajuntament havia decidit passar les tisores a la partida de l’esporga de l’arbrat viari. Només ens falta-va això. Si jo del que em queixo és que no es reta-llin més els arbres! Ja fa temps que estic escrivint sobre el sistema utilitzat en el nostre municipi de deixar créixer l’arbrat públic de forma absolu-tament desmesurada. Hi haurà a qui li agradi i de ben segur que raons d’ordre tècnic podran justifi car aquesta desme-sura, però crec modesta-ment que no es pot con-fondre l’arbrat que creix lliurement al bosc o fi ns i tot en un parc públic de grans dimensions com

pot ser el nostre Central, amb aquells que ho fan a les voreres, al costat del edifi cis. Principalment a la nostra ciutat tenim plataners que semblen ja les famoses sequoies americanes, impròpi-es de l’ideal d’un arbre urbà. A més, a hores d’ara, els seus fruits, els presents i els acumulats d’anys anteriors, com ja s’ha dit inútilment, cau-sen al·lèrgies quan s’es-micolen en el terra o a les terrasses dels edi-fi cis, formant un tapís desagradable, sobre-tot quan s’hi tira aigua o plou i es transformen en una massa dura que tapona qualsevol des-guàs. En fi , sabedor que servirà de poc aquest plany, com a mínim que quedi constància de nou. Voldria agrair, per aca-bar, a una lectora haver fet esment de la meva queixa, adherint-s’hi, en una carta recent al TOT. Bones vacances a tothom i fi ns a la torna-da. •www.torresadvocats.com

la togaEDUARDTORRES

Si jo del que em queixo és que no es retallin més els arbres!

Alumnes de Sprint Idiomes visiten el ‘TOT’ i el DIARI ESTIU. Una desena de nois i noies de l’escola de Sprint Idiomes han visitat les ofi cines i la redacció del TOT i el DIARI DE SANT CUGAT. Els joves, d’entre 12 i 14 anys, estan fent diversos treballs sobre els mitjans de comunica-ció al casal d’estiu de l’es-cola d’idiomes i per això han volgut conèixer de primerà mà el procés que segueixen les dues publi-cacions fi ns que surten al carrer, passant pel depar-tament comercial, el de disseny i maquetació, i la redacció.•#FOTOGRAFIA: CINTA CABALLÉ

La imatge està desenfocada per mantenir l’anonimat #ARTUR RIBERA

de fer res sense l’alcohol. Un problema que, com tot, té les seves conseqüències: “Perds la feina, els amics, les afici-ons o fins i tot, la parella”. Ara miren enrere la seva vida i n’estan orgullosos. Van ser capaços de dir prou i començar de zero una nova vida. “No va ser gens fàcil, però quan reco-neixes que tens un problema, l’ajuda dels companys de la comunitat és molt important i només en sentir les seves expe-riències i veure com se n’han sortit, tens ganes de seguir el seu exemple i deixar l’alcohol per sempre més.

Els orígens d’AAÉs una comunitat de persones que comparteixen la volun-tat de recuperar-se de l’alco-holisme. Té els seus orígens a Akron, als Estats Units, l’any 1935, on per primera vegada un grup de persones van com-partir obertament les seves experiències i esforços per deixar l’alcohol. L’únic requi-sit necessari per formar part d’Alcohòlics Anònims (AA) és tenir la voluntat de deixar la beguda. El grup de Sant Cugat fa set anys que treballa i cada vegada són més les persones que s’hi addhereixen. Habi-tualment fan trobades, orga-nitzen activitats per als seus membres i dues vegades a l’any ofereixen aquest tipus de reunions obertes, com la de dimecres passat. La prope-ra la faran de cara al gener.•

TROBADA. El grup d’Alcohò-lics Anònims (A.A) de Sant Cugat va reunir al voltant de vint-i-cinc persones a la ses-sió informativa que van fer el dimecres 25 de juliol pas-sat, a la seu del grup que té al carrer d’Orient. “Estem molt satisfets de les persones que van venir”, van afi rmar alguns dels seus membres. L’objectiu de la reunió ober-ta era precisament que tot-hom que estigués interessat a conèixer la comunitat, els seus membres o les activitats que fan, tinguessin l’oportu-nitat d’assistir en una de les reunions que habitualment fan. De la vintena de perso-nes que hi van assistir, qua-tre eren persones que no for-men part d’AA, una desena són del grup de Sant Cugat i la resta eren membres de les comunitats d’altres munici-pis. Alguns membres d’Alco-hòlics Anònims expliquen que aquestes trobades ser-veixen per explicar-se els uns als altres les experièn-cies personals que han vis-

cut en relació amb la malal-tia i la seva superació. “Quan escoltes algú que ha passat pel mateix que tu i se n’està sortint o ja ho ha fet, et recon-forta i et dóna molts ànims i ganes de seguir el seu exem-ple”, explica un dels membres.

L’alcoholisme és una malaltia que actualment afecta una franja d’edat for-ça àmplia. En concret, les per-sones que tenen problemes amb la beguda són majorità-riament homes d’entre 40 i 60 anys. Alguns dels membres del grup de Sant Cugat expli-

quen la seva experiència com una victòria personal. “Mai m’hauria imaginat que podria deixar de beure. La beguda ho era tot per a mi, en els bons moments i en els dolents. Sem-pre buscava un motiu o una excusa per treure l’ampolla”. I és preciament això el que fa que una persona caigui en l’al-coholisme. “Comences amb una copeta quan surts, una celebració, un sopar, etc. Fins que necessites una copa per viure”. Comenten que arriba un punt quan no són capaços

Van venir membres de comunitats d’altres municipisFan dues reunions obertes a l’any, i la propera serà el gener

Anna [email protected]

La reunió d’Alcohòlics Anònims aplega una vintena de persones Alcoholisme. Van parlar i compartir les experiències personals de cadascú en relació amb la malaltia, una teràpia que, segons els experts, és molt útil perquè ajuda a tirar endavant

“L’experiència dels companys de l’associació és vital per deixar l’alcohol i començar una nova vida” MEMBRE DEL GRUP DE SANT CUGAT



“La diversifi cació de productes és clau per al negoci”

Entrevistem Albert Faulin, quiosquer Llibreria Dracs

La llibreria fa quinze anys que ven diaris, revistes, llibres i material escolar, però amb la seva reconversió ara fa qua-tre anys, l’actual quiosquer, l’Albert, ens explica que s’ha ampliat l’oferta de productes i ara al número 4 de la rambla

de Ribatallada de Sant Cugat també s’hi poden trobar llaminadures, patates i, fi ns i tot, càpsules de cafè.

Aquesta diversifi cació de productes ha estat clau per mantenir el negoci? Ha estat necessari, però no clau perquè encara podem dir que la venda de diaris i revistes és el que manté el negoci. Ara bé, ens ajuda molt tenir altres productes per-què tenen un marge de benefi ci més alt que la premsa escrita.

Una premsa escrita que ha anat a la bai-xa els últims anys? Sí, és clar, com tot. Aquí vam notar la cri-si al setembre del 2010. Fins aleshores, la cosa mitjanament aguantava, però a par-tir d’aleshores les vendes de premsa dià-ria han baixat un 30%, la premsa de cap de setmana ho ha fet menys (un 27%), les revistes especialitzades tampoc es venen... L’única cosa que es manté són les revistes del cor, de moda i de tendències.

A banda de la crisi, hi ha altres motius que expliquin aquesta situació? Primer de tot, cal tenir en compte el lloc on ens trobem. A Sant Cugat hi ha molta gent que treballa fora, per tant, és lògic que les vendes del cap de setmana siguin superiors amb l’afegitó que és quan la gent disposa de més temps per llegir el diari. No podem oblidar que Internet hi està jugant un paper molt important però és evident que a tot plegat se li ha de sumar la crisi econòmica.

Quin és el paper d’Internet? D’una banda, la rapidesa amb què ploriferen i arriben les informacions fa que sigui difícil omplir les pàgines dels diaris. De l’altra, el canvi generacional que això està provocant. Pocs joves llegeixen el diari i encara menys el compren. Puc comptar amb els dits d’una mà els clients menors de 25 anys que tenen interès per llegir la premsa. D’aquí a 20 anys la premsa en paper no existirà.

I si canvia de format? Alguns ja ho estan fent i dediquen més pàgi-nes als articles d’opinió i a la refl exió, però no ens enganyem, a través dels blocs i les pàgines web també es pot fer, al moment i amb interacció amb el mateix autor del text.

La informació local és d’interès ciutadà? Com la resta, les vendes en aquest sector també han baixat. De fet, si no hi ha una cursa infantil, alguna activitat familiar o una festa major on la gent se senti comple-tament identifi cada, costa de vendre.

Veneu tot el que teniu?No. Les distribuïdores et porten el que volen i tu t’has d’afanyar a retornar allò que no has venut perquè no et suposi una pèrdua econòmica. Les promocions i regals que porten algunes publicacions a vegades tam-bé ajuden a vendre el producte.•

De la multinacional al comerç local. L’Albert Faulin fa quatre anys que despatxa darrere del taulell de la Llibreria Dracs. Abans formava part del comitè executiu d’una multinacional alemanya, però es va quedar sense feina i aquesta va ser l’alternativa que va trobar. Confessa que s’hi troba a gust, sobretot li agrada sortir al porxo, on té exposada la premsa del dia.

Anna Mira [email protected]

L’Albert Faulin dóna gràcies que la premsa diària encara aguanta el negoci, però és conscient que tal

com l’entenem desapareixerà. #ARTUR RIBERA

“La premsa escrita desapareixerà del tot perquè la joventut no en c ompra, la consulta per Internet ”

“És important vendre una mica de tot, fer promocions i regals per aconseguir més marge de benefi ci”

Roben al bar Cal Pere i s’enduen els diners de les escurabutxaques

ROBATORI. La nit de dimarts 24 a dimecres 25 de juliol hi va haver un robatori al bar Cal Pere, del carrer de Valldoreix de Sant Cugat, a la vora de l’estació dels Fer-rocarrils de la Generalitat. Segons va explicar al DIA-RI DE SANT CUGAT el propi-etari, Pere Caballé, al vol-

tant de les dues de la mati-nada va rebre la trucada dels Mossos d’Esquadra alertant que havia saltat l’alarma del local. Segons fonts poli-cials, encara no s’ha localit-zat l’autor o autors del roba-tori, però s’estan investigant les proves que van prendre al lloc dels fets. Les informacions que hi ha fi ns ara és que una o dues persones haurien tallat la persiana amb unes alica-tes, encara visibles a l’interi-or del bar, i s’haurien empor-

tat els diners de les màquines escurabutxaques,va explicar el propietari.

Consells per evitar robato-ris durant les vacancesDurant els mesos d’estiu és quan es registren més casos de robatoris a Sant Cugat. Per aquest motiu, és important seguir les recomanacions de l’inspector en cap de la Poli-cia Local, Josep Maria Escar-ré, per tal d’evitar que entrin a casa. En primer lloc, és impor-

tant no dir en llocs públics on es va de vacances, els dies que es marxen, etc. “Mai saps qui et pot estar escoltant i amb una simple conversa pots donar totes les pistes que els lladres necessiten per saber que no ets a casa”. Escarré recomana deixar una còpia de les claus de casa als veïns perquè la controlin i en buidin la bústia, i intentar deixar un llum encès per fer veure que hi ha algú a casa”.

Van tallar la reixa amb unes alicates i van trencar el pany

_A. Mira El propietari del bar Cal Pere explica el robatori als veïns #ANNA MIRA



[email protected] cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari De Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU POSTAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

cartes dels lectors

Carta d’agraïment dels Amics de Pedra i SangDijous 19 va finalitzar amb un gran èxit el Cicle de Lectures a la Fresca d’enguany, dedicat a Pere Calders amb l’espectacle Neva-res, adaptació i direcció d’Igna-si Roda, en clau de musical de la novel·la curta Aquí descan-sa Nevares, de Pere Calders. L’es-pectacle va reunir a l’entorn de 550 persones i una cinquante-na d’intèrprets dalt de l’escena-ri a l’espai dels Castanyers, dar-rere del Monestir. Un públic que va vibrar amb la música i l’emoci-onant història d’un grup de gent que viu en barraques i davant una inundació decideix anar a viure als panteons del cementi-ri dels rics de manera que creen una ciutat utòpica.Des de l’organització valorem molt positivament les Lectures d’enguany, molt especialment la implicació de la família Cal-ders. La seva presència ha estat constant a totes les Lectures i els tres fills, Raimon, Glòria i Tessa, i nombrosos néts ens han acom-panyat en aquesta singladura.Un agraïment molt especial a l’artista Josep Pla-Narbona, que va dissenyar el vano-emblema de les Lectures a la Fresca 2012, i a la Tessa Calders, que ens va concedir el privilegi de l’estre-na absoluta de l’obra inacaba-da de Calders, Taula rodona, i als quatre autors que li han donat un final: Piti Español, Josep M. Jaumà, Víctor Alexandre i Igna-si Roda. Un espectacle que, sota el títol d’Em dic Pere i dos cognoms més, amb dramatúrgia i direcció de Dolors Vilarasau, va assolir un gran èxit i va despertar l’interès de diversos mitjans audiovisuals i de premsa escrita.Firduqui ens va oferir la pos-sibilitat de descobrir la face-ta més inquietant de Pere Cal-ders, aquella que l’aproxima a un altre mestre de la narració curta, Allan Poe. Amb una selec-ció de contes de Dolors i Marti-na Vilarasau i amb el fil conduc-tor del personatge d’un mag, vàrem poder assistir a un espec-tacle inquietant ple de tendresa i poesia, i amb molt sentit de l’hu-mor. A més de constatar el gran nivell actoral del planter sant-cugatenc. Les Lectures, coor-dinades per Dolors Vilarasau,

han reunit enguany un total de 1.500 espectadors, han comp-tat amb tres estrenes absolutes i hi han participat un total de 73 intèrprets i col·laboradors que han actuat de manera desin-teressada. Vull agrair també la col·laboració dels patrocina-dors, mitjans de comunicació com el TOT Sant Cugat i el Diari De Sant Cugat, i d’una manera molt especial de l’Ajuntament de Sant Cugat i a la Institució de les Lle-tres Catalanes.Gràcies a tots vosaltres hem pogut aconseguir la màgia d’aquestes tres nits a la fresca. Amics de PedrA i sAng

Llançament d’ous

Estant al meu domicili, situat al centre, el dia 17 de juliol a les 00.50 h, vaig ser sorpresa per un llançament d’ous, que han dei-xat la façana de l’edifici...Els projectils van entrar dintre del pis, i van tacar cortina, terres, fregant el plasma, però el pitjor de tot és el dany psicològic que ha suposat per a mi aquest atac amb nocturnitat i traïdoria, per un grup de desconeguts.No em cap al cap un acte tan covard i incívic, per a mi els indi-vidus que han perpetrat un inci-dent com aquest són delin-qüents, indignes de ser habi-tants de Sant Cugat.Vull donar les gràcies a la patru-lla de la Policia Local que es va personar a casa meva immedi-atament i em van atendre amb molt de respecte i d’amabilitat. Quan van marxar els agents, amb el disgust en el cos, vaig netejar persianes, el balcó i la finestra del meu domicili, on es van acarnissar, però una vegada net, hi va haver un segon atac, a les 01.30 h del 17 de juliol del 2012. No cal dir que actes com

aquests haurien de ser investi-gats i castigats.L’endemà vaig haver de ser ate-sa al CAP amb un atac d’ansi-etat.c. ruiz

Les activitats de “Les Aules”L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat és una entitat de la nostra ciu-tat que al llarg d’aquests darrers 11 anys i des que el seu primer president, en Lluís Puig Tomeu, que malauradament avui ja no és amb nosaltres, va tenir l’en-certada iniciativa de portar-la a Sant Cugat, s’ha consolidat com a referent d’activitats sociocul-turals. Amb els seus programes de conferències, seminaris, ter-túlies, viatges culturals i cursos de català i informàtica, tots ells amb continguts comuns, “Les Aules” encaminen el seu tre-ball a potenciar, millorar i con-solidar els coneixements de la gent gran.Aquest curs 2011-2012 la nos-tra activitat ha estat molt fructí-fera i positiva. S’han realitzat 49 conferències, 2 seminaris, de 4

[email protected]

un bon espectacleOh, quin privilegi que vam tenir el grup d’espectadors que vam gaudir de l’espectacle Lectures a la Fresca el dijous 19 de juliol passat, última Lectura en honor de l’escriptor Pere Calders.La qualitat de la música i dels cantaires i la posada en escena, tot i ser una lectura de text ens van fer somiar i gaudir una llarga estona, envoltats per les pedres del Monestir i pel brancatge dels castanyers i l’adient il·luminació, tot plegat un entorn magnífic per escol-tar les frases genials d’en Pere Calders. Tant de bo moltes més persones puguin tenir algun dia l’oportunitat de veure l’espectacle, al qual desitjo un exitós futur.JosefinA AbellA

sessions cadascun d’ells, 8 ter-túlies, 6 cursos d’informàtica, 2 de català, 3 viatges d’art i cultura i 9 visites de caire cultural. Sen-se oblidar el magnífic acte de clo-enda del curs celebrat al nostre Teatre-Auditori.La participació en totes aques-tes activitats, a més de fomen-tar els coneixements, ha estat un punt de trobada per relacio-nar-nos, per consolidar les amis-tats i fer-ne de noves.Tot això us ho expliquem per fer-vos saber que si ja teniu 55 anys o més, esteu convidats a venir a “Les Aules” per tal que ens pugueu conèixer i participar en les activitats de la nostra associ-ació i així comprovar que mentre s’aprenen coses noves s’afegeix vida als anys.Antoni AguilerA

Nevaaaaareeees, NevaaaaareeeesDijous, 19 de juliol: hem fet el musical Nevares, dins del cicle de Lectures a la Fresca d’enguany dedicat a en Pere Calders, que ha adaptat i dirigit l’Ignasi Roda a partir del conte Aquí descansa Nevares.

Després de quasi un mes escol-tant i cantant aquestes cançons, qualsevol comentari que faig o que algú altre em fa, qualse-vol pensament que tinc, em ve al cap una de les cançons i en canto el fragment. Compartir amb tots els actors i cantants aquesta experiència ha estat una de les coses de la vida que t’omplen tant… que ves-ses felicitat. I més, quan fa uns anys em veia incapaç de fer una cosa així, ho veia com un somni impossible:“Somnis, somnis, només són somnis” (ho veieu, ja em poso a cantar). Fa molt temps que volia fer teatre... “Ve de temps que em ronda el cap” (altre cop) i final-ment ara fa uns sis anys vaig decidir posar-m’hi. “És l’hora i és el moment, i és l’hora, no en dubtis pas...”. Gràcies a totes aquelles perso-nes que m’han ajudat a fer rea-litat el meu somni: la meva filla Maria (quan en el càsting de Pedra i Sang li va dir a la Dolors: “Ui, sí, si la meva mare tam-bé canta), a les Xandrines, a la Dolors, a l’Àlvar, a l’Ignasi, i al Joan i als meus fills “Somnis, somnis, ja no és un somni, som-nis, somnis, s’ha fet el somni... el somni s’ha fet realitat, del cert. Somni, somni, real i cert”. Gràci-es al teatre i a la música! La cul-tura no és un luxe, és una neces-sitat que ens defineix com a país.núriA bou

Menys drets per als discapacitatsEl 13 de juliol el Diari De Sant Cugat va publicar el meu escrit respecte als drets dels nens amb discapacitat i el 20 de juliol ha

sortit com a carta destacada al TOT. Voldria deixar constàn-cia que entre la publicació d’un escrit i un altre, la persona res-ponsable de l’Àrea de Discapa-citat – Política de Serveis Soci-als de l’Ajuntament es va posar en contacte amb nosaltres per explicar-nos que l’Ajuntament sí que està oferint un suport a les famílies de nens amb dis-capacitat perquè puguin par-ticipar en els cursets de nata-ció, i es van disculpar per la informació que des del polies-portiu ens havien donat erròni-ament. Volem donar les gràci-es per la seva atenció i per l’es-forç que es fa en aquest sentit i encoratjar-los a seguir treba-llant per poder fer una mica més fàcil la vida d’aquest col·lectiu i les seves famílies.lourdes Agudo

El Sr. Núñez, persona ‘non grata’Estic totalment a favor de la ini-ciativa proposada per les CUP per tal de declarar el Sr. Josep Lluís Núñez persona non grata al nostre municipi. Aquest senyor, amb la seva voluntat obsessiva per voler edificar a Torre Negra, en contra del parer de l’Ajunta-ment i la ciutadania, ha demos-trat tenir un nul respecte cap al patrimoni natural i la voluntat majoritària de la ciutadania de preservar-lo. Espero que aques-ta iniciativa tiri endavant i es declari persona non grata aquest senyor perquè aquest sem-bla l’únic llenguatge que ente-nen personatges com el Sr. Josep Lluís Núñez.Albert gimPerA

www.canals-art.comTel.: 93 675 49 02

Carrer de la creu, 16, Sant Cugat

CRISI

Generalitat de CatalunyaInstitut Catalàde les Empreses Culturals

Esqueles

93 590 86 [email protected]

al



La r ambla del Celler està morta, diuen els veïns”Opinió

Vacances... pagades?

Feroe i Scania, al sud de Suècia. A banda de pas-sar un fred de mil dimonis a les Feroe i d’enve-jar-los a cor què vols la pràctica independència que tenen aquesta gent, a banda de tot això: em voldran creure si els dic que no m’he trobat ni

Al meu barri hi ha un car-rer dedicat a Joan Oliver. És un carrer que senyo-reja, que fa patxoca, que segurament hauria agra-dat al gran Pere Quart, que era el magnífi c sobre-nom amb el qual conei-

xíem aquest poeta essencial de la literatura catalana del segle XX i que, val a dir-ho, no era fàcil d’acontentar.

“Com el Vallès no hi ha res”, va dir aquest sabadellenc il·lustre de família bona. Òbvi-ament ho va verbalitzar en una època en què els diversos consistoris encara no havien mas-sacrat el territori, perquè val a dir que si l’amic Joan aixequés el cap ara mateix, quedaria espar-verat i segurament només podria salvar Sant Cugat que, almenys, ha sabut créixer amb una certa dignitat i respecte per l’entorn.

Però jo només volia fer referència de biaix a l’obra més coneguda del nostre poeta, d’aquell que va dir als de la Generalitat que es pintessin a l’oli la Creu de Sant Jordi. I és que això de les vacances pagades cada cop és més complicat.

Els explicaré la meva experiència: jo he viat-jat força a causa de la meva professió i també ho faig en família, quan les dates i l’economia ho permeten. Doncs bé, a gairebé tot arreu on he anat he trobat compatriotes i és que nos-altres, els catalans, som gent viatjada i, dei-xi-m’ho dir, amb una certa cultura. D’aques-ta manera he pogut parlar el nostre idioma en llocs tan diversos com ara Santiago de Cuba, Moscou, Detroit, Oslo, l’Illa del Príncep Edu-ard o Akureyri. Com que el modest periodista que escriu aquest bonic article passa per ser un personatge públic, generalment he de res-pondre dues preguntes força tòpiques: “Robi-rosa, què farà el Barça aquest any?” o “Jordi, t’agrada la imitació que et fan al Crackòvia?”. Són moments històrics, estimats lectors: ima-ginin la meva persona admirant un quadre de Vasarely a Budapest havent de fer una petita aturada en aquest instant d’inspiració artísti-ca per explicar al meu interrogador les bondats dels fi txatges de l’entitat blaugrana. Jo, els ho he de dir, sempre tinc un somriure per resposta i mai he engegat ningú a dida, ni tan sols quan em llevo amb el peu esquerre.

I vet aquí on volia arribar. Enguany hem fet un petit recorregut per Dinamarca, les illes

[email protected]

MARC MARTÍ I PILAR GIJÓNCOMERCIANTS RAMBLA DEL CELLER

Jordi Robirosa. Refl exió

Em voldran creure si els dic que no m’he trobat ni un sol català, ni un de sol, ni tan sols a Copenhaguen?

#MARTA PAGÈS

Ciutat _PÀG. 21

Dies enrere vaig assistir a la lectura dramatitzada d’El màrtir Cugat, de Josep M. Jaumà, amb direcció de Sal-vador Fité, al claustre del Monestir, i en vaig sortir entusiasmat. Entusiasmat

pel text, per la direcció i per la interpre-tació. No pretenc fer-ne cap crítica, això ja ho fa molt bé l’Eduard Jener en la seva columna, només vull expressar les refl e-xions que m’ha produït aquesta obra encantadora. Òbviament, tractant-se d’un personatge que va viure fa 1.700 anys i que, a més, no va ocupar cap càr-rec de rellevància política, és molt difí-cil tenir documentació sobre la seva iden-titat i les seves vivències. Com diu Josep M. Jaumà, “les seves llegendes no van ser escrites fi ns a tres segles més tard”. Però justament és aquest el repte que l’autor ha superat amb exquisidesa. Jaumà, a

partir dels minsos elements que la histò-ria i la llegenda ens han deixat, constru-eix un personatge d’una noblesa i d’una dignitat gairebé insòlites. Apareix pri-mer com a ofi cial romà convençut que l’espasa imperial que porta és la garant de la pau, una pau només possible amb la submissió dels pobles sotmesos, i, a poc a poc, enfrontat a les seves contra-diccions, acaba esdevenint defensor totè-mic d’aquells a qui té el deure d’oprimir. El pretor romà intenta enllepolir-lo amb riqueses, però Cugat s’hi nega. I quan ho fa és condemnat a mort. És coratjosa o covarda, la seva decisió? En tot cas, veu-rem com seran els mateixos oprimits, els octavians, els qui, amb egoisme, li dema-naran que rebaixi la seva dignitat per poder-lo fer servir de pont amb el poder. Una història força contemporània, com veiem, i plena de paral·lelismes amb el món actual. Cugat, lúcid com és, no mor per un poble. Ho fa candorosament per la fraternitat. Cugat, per tant, és un inge-nu. Però què hi ha més revolucionari que la ingenuïtat? •

El màrtir Cugat

“Jaumà construeix un personatge d’una noblesa i d’una dignitat gairebé insòlites”

l’horitzóVÍCTOR ALEXANDREwww.victoralexandre.cat

un sol català, ni un de sol, ni tan sols a Copenha-guen? Doncs així és, i això em duu a pensar que aquest any els catalans viatjaran menys, que les retallades a dues mans dels amics Rajoy i Mas –nosaltres sempre rebem per partida doble i, a sobre, callem com a morts– han fet el seu efec-te i ens bellugarem menys. És per això que jo demanaria als nostres compatriotes catalans que facin cap a Sant Cugat. Estic convençut que molts encara no coneixen aquesta meravella que és el Monestir i això és imperdonable. No facin com aquests alumnes d’Esade que no se’l miren ni de lluny: vinguin a conèixer el nostre patri-moni. I després, facin un gelat o una llet meren-gada al Pros. O comprin el DIARI DE SANT CUGAT al quiosc de la rambla Ribatallada, on l’Albert els donarà conversa i, de passada, podran llegir els meus destacables articles, que sempre tenen una volada especial. •



No llencemmés menjar!

Sant Cugat i que uniria esport, restaurants i necessitats; un projecte inspirat en una expe-riència existent a Londres on els voluntaris ajuden la gent gran. No seré jo qui faci públi-ca aquesta idea ni qui me la faci meva, res més lluny. Però sí que l’animo des d’aquesta colum-na a plantejar-la i desenvolupar-la. No oblidem que els santcugatencs sempre responen davant els actes solidaris. De fet, negocis de restaura-

ASant Cugat tenim més de 80 restaurants. M’agra-daria saber quant men-jar llencen diàriament. El mateix preguntaria als diferents supermer-cats i establiments d’ali-mentació que també

llencen productes perquè arriba la data de caducitat dels aliments que tenen a la venda.

I, sobretot, seria interessant saber quanta gent podria menjar a la nostra ciutat gràci-es a tots aquests àpats que no aprofi ta ningú.

Crec que tots som conscients que a Sant Cugat hi ha pobresa i que augmenta cada any. Càritas Sant Cugat constata setmana rere setmana, mes a mes i any a any la fam que passen alguns veïns nostres. Càritas tam-bé pateix el fet que cada any tenen menys ajudes i, per tant, menys aliments per oferir.

No podríem fer alguna mena de col·laboració entre els restaurants, supermercats, Càritas Sant Cugat i/o Ajuntament?

Tinc un amic que fa mesos que té un projecte solidari en aquest sentit per desenvolupar a

DIRECTOR DEL DIARIDE SANT [email protected]

En el marc de la Festa Major de Sol i Aire, el Grup d’Autoprotecció del barri organit-za aquest diumenge 29 de juliol una jorna-da de portes obertes on mostrarà tot el seu material de lluita contra incendis alhora que donarà consells sobre la prevenció.

PREVENCIÓ D’INCENDIS 29 DE JULIOLSol i Aire

Per crear opinió JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

ció i alimentació de banda, crec que els parti-culars també podríem formar part d’un pos-sible projecte perquè tots, a casa, també llen-cem més o menys menjar.

En qualsevol cas, poso aquesta reflexió damunt la taula: podem aprofi tar el menjar que ningú no compra o consumeix? Alguna combinació hem de trobar en aquest sentit. És veritat que Sant Cugat sempre ha estat capda-vanter en diferents iniciatives. Ser model d’un projecte per reduir la fam seria un molt bon exemple per a altres poblacions.

És sobrer dir que la revista TOT Sant Cugat i el DIARI DE SANT CUGAT donaran suport a una inici-ativa que treballi solidàriament per a aquesta fi nalitat i que estic segur que acabarà sorgint.

Avui més que mai calen solucions imaginati-ves. Pensem-hi i proposem idees. Una pila de famílies ens ho agrairan.

De moment, vagi per endavant la meva grati-tud a tots aquells que dediqueu part del vostre temps a pensar en els altres. Gràcies!

Aquest article es va publicar al web del TOT Sant Cugat el 18 de juliol passat. •

Podem aprofi tar el menjar que ningú no compra als establiments d’alimentació i no es consumeix a casa o als restaurants?

Josep M. Vallès. Solidaritat editorial

el pessic MARIA XINXÓ[email protected]

Les paparres, per aquella gent que anem amb Ferrocarrils, no són cap bitxet empipa-dor. Es tracta d’una perso-na que s’enganxa a una altra (d’aquí el seu sobrenom) per poder sortir del tren sen-

se haver de pagar bitllet. És una espè-cie força habitual, no està pas en perill d’extinció. I a Sant Cugat, que és obli-gatori validar per poder sortir, se’n veuen cada dia. Bé, veure’ls els veiem tots, però sembla que els revisors de FGC, que estan a l’estació, no els gui-pen massa. Em faig creus que no els cridin mai l’atenció. N’hi ha que enca-

ra ho dissimulen, ho fan per les esca-les més llunyanes al personal del tren o fi ns i tot surten per la part del darre-re, pel carrer de l’Andana, i així eviten la plaça Lluís Millet, que és on més gent hi ha. Però hi ha paparres que tenen la cara ben llarga i tant els fa el que els puguin dir. Davant dels nassos dels homes i dones amb americana verme-lla, suposats vigilants del tren, surten de l’estació com si res no hagués pas-sat. I jo em pregunto, “que no es mul-ta viatjar sense bitllet?”. Si algun dia ho fes jo em caçarien a l’instant, però als que ho fan cada dia, als que tenen un màster en paparra, ningú els diu

ni mu. Estic totalment en contra de la pujada de preu dels bitllets, però tam-poc trobo ètic que es viatgi sense haver pagat i amb aquesta facilitat. I enmig de tot això, quina és la meva sorpresa que anuncien noves sancions pels pas-satgers incívics: els que escolten músi-ca sense auriculars (ja era hora!), els que posen els peus al seient... i, atenció, que també volen multar els que men-gem! Va home, va! No és que hi mengi cada dia, però un croissant, aquells dies que vas tard i no has pogut esmorzar, bé que me l’he engolit dins dels FGC. I sense embrutar. Ja veig que acabaré pagant jo!•

Les paparres i els seus amics

Segurament la sala de concerts que s’obrirà al mes d’octubre a Can Solà no és el projecte que des de

fa 15 anys reclama el sector de músi-ca jove de la ciutat, amb centenars de grups actius. Segurament que no serà el projecte que al seu dia se’ls va vendre i que en principi estava situat a Volpelle-res, però els temps han canviat, i molt. Avui el plantejament publicoprivat en la gestió dels serveis va agafant força en molts àmbits perquè no hi ha més remei. Per això l’acord entre l’Ajuntament, que cedeix una nau de Promusa, i una empre-sa del sector que assumeix el milió que costen les obres i la posterior gestió de la sala, ha estat la fórmula per fer possible aquest equipament que oferirà música en viu amb una presència important dels grups de Sant Cugat, i discoteca. La man-ca de bucs d’assaig continuarà sent una reivindicació. Les intencions són bones: preferència en horaris d’assaig dels músics locals que faran de teloners dels concerts importants, espai per a activi-tats de les entitats de cultura popular, seu de cicles musicals com Mou-te, etc. Les expectatives eren més grans i amb el temps han acabat en decepció, però això és el que hi ha, que és molt mé del que hi havia fins ara. Ara el que caldrà és seguir de prop que aquestes intencions es posin en pràctica i que l’empresa tam-bé faci negoci, ja que la fórmula es basa en això. Que no costi un euro a l’Adminis-tració passa perquè a l’empresa li surti a compte i avui no serà gens fàcil, ja que el sector de l’oci arreu i també a Sant Cugat nota els efectes de la butxaca. La tardor arribarà amb el nou espai, que portarà el nom de Hoboken, una ciutat americana propera a Nova York. Benvinguts. •

Ja tenim Hoboken



A sant Cugat, no retalleu la cultura

Aquests dies en món de la cultura de l’Estat espa-nyol és una sola veu con-tra l’augment de l’IVA per part del govern de Rajoy i fins i tot aquest setma-nari la setmana passada va dedicar la portada al

tema. I és que els professionals de l’art con-temporani anem constatant des de fa temps el progressiu desmantellament d’estructures bàsiques per al funcionament amb normalitat de les diferents arts, i anem veient una reduc-ció dels pressupostos de les diferents adminis-tracions amb competències en cultura molt superiors als aplicats en altres sectors pro-ductius del país.

Cal dir clarament un cop més que som un dels sectors més productius de l’economia, no sols

[email protected]

Josep Canals. Cultura

Els que retallen la cultura saben que retallen la democràcia i amb ella una forma de veure el món

de Catalunya sinó de l’Estat espanyol, ja que treballem en aquest aquest camp un 2,8% dels treballadors del país. El nostre sector avui es pregunta: com és possible que el govern d’Es-panya atempti contra un dels sectors més pro-ductius de la nostra economia?

No sols amb la pujada de l’IVA al 21%, sinó també la pujada del IRPF, amb el que és evi-dent que és un cop de mort per molts centres petits de teatre, cinema, museus, galeries d’art... L’efecte és desproporcionat amb el que passa a la resta d’Europa.

Aquí la cultura a partir d’ara se la considera un luxe i, a més, prescindible. El Consell d’Europa considera la cultura “ànima de la democràcia”. Els que retallen la cultura saben que retallen la democràcia i amb ella una forma de veure el món diferent de com ells ens el volen fer veure. Amb

cultura parlem, fem diàleg entre els humans –ens entenem. En resum, vivim una més inten-sa, rica i subtil vida. Només cal començar per llegir aquestes pàgines d’Opinió del Diari De Sant Cugat per veure que la cultura ens fa lliu-res i ens permet criticar, neguitejar les postu-res d’aquest o d’aquell polític de torn o aquell columnista que lliurement expressen diferents punts de vista sobre els meus escrits de cultu-ra local i que, en definitiva, crea debat, opinió. La cultura permet discrepar amb la paraula i no amb armes, i sobretot, ens ensenya a parlar amb nosaltres mateixos i a escoltar-nos.

És, també, d’alguna manera allò que fa amb nosaltres el teatre, el cinema, la música, la lite-ratura, l’art més transgressor... tot allò, en defi-nitiva, que, genèricament, anomenem cultura. Els països moderns i avançats, no només preser-ven la cultura, sinó que l’estimulen, la fomen-ten, contribueixen a difondre-la, s’esforcen per garantir i multiplicar l’accés dels ciutadans a la cultura, especialment dels més desprotegits.

Per això ha causat malestar, i també alarma, les mesures del Govern d’Espanya, que ha aug-mentat l’IVA cultural a contracorrent del que és habitual a l’Europa de l’euro, on saben que el futur es juga en el suport a l’educació, la recer-ca i la cultura. El Govern espanyol castiga la cultura, en lloc de protegir-la.

A Sant Cugat, ciutat cultural, no podem desac-tivar l’art i la cultura. Aquí hem de buscar ara més que mai formes conjuntes entre la socie-tat civil i administracions, per evitar el fre que les mesures polítiques del govern Rajoy supo-sen per a tots els que volem més cultura lliure dels poders polítics de torn. •

El desmantellament de la cultura

Aquest matí (avui és dis-sabte 14 de juliol) he passat pel carrer San-ta Maria i m’he atu-rat davant de la llibre-ria Mythos, que va tan-car portes a finals de juny; volia saludar un

momentet a la que ha estat la seva impulso-ra, l’Esther Gorchs, i sobretot donar-li les grà-cies per aquests tretze anys de servei a la ciu-tat i a la cultura. Quan he entrat a la llibreria amb les prestatgeries pràcticament buides, només amb algunes caixes i paquets encara per recollir, he sentit un calfred, i m’ha sem-blat veritablement una metàfora del que està passant amb el món de la cultura.

L’any 1999 l’Esther es va atrevir a dotar Sant Cugat d’una llibreria agafant com a models

DIREcToRA DE TEATRE [email protected]

Dolors Vilarasau. Reflexió

Es tractava de crear una llibreria on poguessis trobar els llibres més venuts i els més importants de la història

la Laie o la Central de Barcelona, encara que en un format més petit. Es tractava de crear una llibreria amb fons editorial, on pogues-sis trobar no solament els llibres més venuts, sinó els més importants de la història del pen-sament i de la literatura universals en caste-llà i català. Al llarg dels anys, tot i els elevats preus del lloguer de l’eix comercial de Sant Cugat, la llibreria es va mantenir gràcies a un públic fidel format per funcionaris, pro-fessors i professions liberals. Fins i tot, en els primers anys de la crisi, la llibreria no ho va notar a causa de la fidelitat d’aquest públic. Ha estat els darrers dos anys, quan aques-ta classe mitjana il·lustrada ha començat a estar tocada, que la llibreria ha anat minvant les vendes i la situació s’ha fet insostenible.

L’honradesa de l’Esther ha fet que hagi prefe-rit tancar portes abans de vendre-la al millor

postor –de pretendents no n’hi han man-cat– i desvirtuar el projecte inicial. Tam-poc no ha volgut continuar renunciant al seu fons editorial i convertir la Mythos en una botiga de llibres a l’ús, tot i reconèi-xer que amb aquesta fórmula hauria pogut subsistir econòmicament. M’acomiado de l’Esther. I surto entristida a un carrer San-ta Maria ple de gent amb calça curta men-jant gelats, que vénen del fitness i pensen en vacances, totalment aliens al drama de la cultura d’aquesta ciutat i d’aquest país. Tot allunyant-me, penso en la situació de la Unió, de l’Ateneu, del Muntanyenc…, però potser tota aquesta gent que passeja amb calça curta pel carrer Santa Maria ja en tenen prou amb el musical de torn amb franquícia que veuran la propera tardor al TA; això sí, amb un 21% d’IVA, un luxe per a qui se’l pugui pagar. •



Llums i ombres del primer de la classe

Fa uns dies vàrem saber que Sant Cugat és la ciutat amb més capacitat per atrau·re i per mantenir activi·tats econòmiques d’excel·lència de la demarcació de Barcelona. Qualificació obtinguda per haver asso·

lit la puntuació més alta en el conjunt dels indicadors socioeconòmics elaborats per l’Institut de Recerca en Economia Aplica·da de la Universitat de Barcelona (IREA), seguint els criteris del Science, Techno·logy and Industry Score Board de l’OCDE (2001). D’aquest estudi se’n poden extreure moltes conclusions però per part meva pen·so que aquest fet ha de posar·se en relació amb el panorama actual de profunda crisi política, econòmica, financera i de valors. De manera que:

PresiDentsant Cugat [email protected]

Frederic Boix. Economia

La crisi farà espavilar els competidors, ser el primer de segona regional no és millor que ser el tercer de primera...

Si la nostra ciutat és la primera en tres dels nou criteris utilitzats: “Stock i qualitat capital humà”, “Infraestructures (TIC)” i “Dinamisme econòmic”, no podem abandonar ni reduir la for·ça de l’educació. Tenir els majors estudis mitjans de la població i ser el municipi amb més propor·ció de professionals i tècnics entre els seus tre·balladors (40,87%) és un valor diferencial irre·nunciable. Les infraestructures TIC, al dia. La creació i manteniment d’empreses és cosa priva·da però exigeix la màxima disponibilitat públi·ca. Aquesta és una de les raons d’èxit santcuga·tenc, la cooperació activa, com la que va condu·ir a la recent signatura de l’Ajuntament i l’ICF per formar en temes financers els membres de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, atenent al sug·geriment de Sant Cugat Empresarial.

És la tercera vegada consecutiva que Sant Cugat es troba al pòdium d’aquest estudi.

Magnífica notícia per als que creiem que només l’esforç continuat és un esforç útil. Tanmateix, això no garanteix res: d’una banda la crisi farà espavilar els competidors, de l’altra, ser el pri·mer de segona regional no és millor que ser el tercer de primera. Vull dir: sense la força de Barcelona i Catalunya capdavanteres no serem res. De nou, doncs, aplegar forces, renunciar a individualismes, renunciar a polítiques depre·dadores de futur, tornar a l’economia social de mercat de veritat (empreses responsables i èticament compromeses amb les generaci·ons que vindran), innovar junts...

En un moment com l’actual, tots els factors que incideixen sobre la despesa empresarial esdevenen crítics per a la presa de decisions. I aquí trobem els punts febles: Sant Cugat se situa malament en els factors fiscalitat, sòl i locals i –tal vegada sorprenentment– innova·ció. Deixo de banda aquesta darrera, la posi·ció de la qual hauria de reanalitzar·se amb detall i no mitjançant un article d’opinió. Podrà doncs renunciar l’Administració a una part dels ingressos per l’IAE i d’altres que carre·guen els comptes empresarials? Serà prudent que se’n faci un element de competició entre municipis? Serà el CiT un instrument que per·meti reduir la càrrega impositiva de les empre·ses? Aquestes i altres preguntes s’hauran de resoldre aviat tot i que pengen d’altres qües·tions cabdals sobre la redefinició de les com·petències dels municipis pretesa des de l’Ad·ministració de l’Estat.

En definitiva, celebrem avui que som els pri-mers de la classe. Però només una estoneta. Aquests són moments difícils en els quals cal multiplicar esforços i cooperació. •

Golf Advance 1.2 TSI 105 CV/ 77 kW: consum mitjà (l/100 km): 5,7. Emissió de CO2 (g/km): 134.

* PVP recomanat a la Península i les Balears de 16.900 € per a un Golf Advance 1.2 TSI 105 CV / 77 kW 5 portes (inclou IVA, transport i impost de matriculació).** TIN: 0%. TAE: 0%. Comissió d’obertura: 0%. Fins a 10.000 € i fins a 24 mesos. Import restant al comptat. Interessos subvencionats per Volkswagen. Oferta de Volkswagen Finance S.A. EFC vàlida fins al 31/08/2012 per a clients particulars.

Golf Rabbit Last Edition.Ens passem la vida perseguint coses. Però mentre alguns persegueixen la fama, d’altres prefereixen una vida tranquil·la. Mentre uns persegueixen l’onada perfecta, d’altres van darrere una gran idea. I mentre alguns no poden evitar perseguir un Golf Rabbit, d’altres ja ho han deixat de fer per 16.900 €*.

Fins a 10.000 €24 mesosImport restant al comptat

Golf Rabbit TSI 105 CV/ 77 kW equipat amb:

Llums antiboira amb llum de gir

Llantes d’aliatge

Sensor de llum i pluja

Aire condicionat Climatic

Un arbre per neutralitzar el CO2 dels primers 2.222 km (entra a www.ThinkBlue.es i neutralitza més emissions).

Ràdio RCD 310 Plus amb mp3 i 8 altaveus

Connexió multimèdia MDI

Control de velocitat de creuer Tempomat

Volant multifunció

5 portes

7 airbags

ESP, ABS, EDS i ASR

5 estrelles Euro NCAP

GolfRabbitDeixa de perseguir-lo

per16.900€*

Auco Vallès Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 93 674 71 71 - 08172 Sant Cugat del Vallès

11369 AUCO V 256x159 GOLF GALGOS c 1 18/06/12 14:52



Sant Cugat acollirà el IV Congrés de la Bicicleta aquesta tardor

Mobilitat _PÀG. 23

Ha passat aquesta setmana:Tots els partits polítics de la ciutat s’han reunit per aboradar la vinculació del Cas Palau amb Sant CugatMés informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat

EXPLICACIONS. L’Ajuntament ha convocat una reunió aquest dimarts per calmar la marea sobre la possible vinculació del cas Palau amb Sant Cugat. La setmana passada el jutge del cas va posar l’adjudicació i construcció del poliesportiu municipal com un exemple de com Convergència Democrà-tica de Catalunya (CDC) es va fi nançar presumptament a tra-vés de les donacions de Fer-rovial a l’Orfeó Català. Sant Cugat sortia mencionat com un dels llocs en què la trama corrupta va aprofi tar-se d’una adjudicació d’obra pública a aquesta empresa constructo-ra per desviar fons que supo-sadament acaben a CDC a tra-vés de la Fundació Trias Far-gas (ara CatDem).

Esclarint dubtesA la reunió hi han assistit els portaveus dels 5 partits amb representació al Ple, la gerent de l’Ajuntament, el secretari i l’interventor i ha servit per posar a disposició dels par-tits l’expedient del cas i tota la documentació tècnica neces-sària per estudiar el procés d’adjudicació i el transcurs de les obres de la construcció del poliesportiu. La majoria de partits s’han mostrat pru-dents i a l’expectativa de noves decisions judicials. També des de fora del Ple partits com Un Altre Sant Cugat han demanat transparència i respostes. •

Cimera extraordinària sobre l’ombra del ‘cas Palau’

Trobada. La possible vinculació de l’adjudicació de les obres del PAV3 amb la trama de presumpte fi nançament il·legal de CDC provoca una reunió amb tots els partits per aclarir dubtes i exhibir transparència

Segons una interlocutòria del jutge del cas Palau l’adjudicació de les obres del PAV3 podria estar vinculada amb el finançament irregular de CDC #ARTUR RIBERA

Joan Ramon Armadà[email protected]@[email protected]

“No entenem que se citi l’adjudicació del poliespor-tiu en el cas ja que va ser un concurs com un altre, fet amb total transparència”

“Ferrovial s’ha presentat a altres concursos i no ha guanyat”

“L’any 2010 ja vam donar tota la documentació al jut-ge i des de llavors no n’hem tingut més notícies”

Cristina ParairaCiU

“S’han fet les coses que s’havien de fer, però caldrà esperar que la justícia hi digui la seva”

“Agraïm les explicacions de la gerent i el secretari, i les donem per bones”

“És un assumpte complex i no fi scalitzarem el govern en un tema com aquest fi ns que no hi hagi una sentèn-cia judicial”

Jordi CarrerasPP

“ Se’ns ha donat tota la informació i l’expedient, i ara ho hem d’estudiar”

“Nosaltres confi em en els tècnics de l’Ajuntament i demanem que sigui CDC qui surti a donar explicaci-ons i digui què s’ha gastat a cada campanya electoral”

“Volem estudiar si la des-viació d’un 20% del pressu-post està justifi cada”

Joan CalderonICV

“No és la feina dels regi-dors de l’oposició actuar com una fi scalia i ha de ser el jutge qui jutgi el cas”

“No s’ha de vincular l’expe-dient tècnic de les obres del PAV3 amb la trama de pre-sumpte fi nançament irre-gular de CDC”

“No posem en dubte la pro-fessionalitat dels tècnics de l’Ajuntament”

Ferran VillaseñorPSC

“A la reunió se’ns van donar explicacions tècniques sobre la construcció del PAV3 i s’ha posat tot l’estu-di a la nostra disposició”

“Quant a Sant Cugat, ens va donar la impressió que tot l’expedient no té res a veure amb la trama de cor-rupció”

“Estarem pendents del que digui el jutge sobre el cas”

Guim ProsCUP



“La rambla del Celler està morta, diuen els veïns”

Entrevistem Marc Martí i Pilar Gijón, comerciants rambla del Celler

V eïns i comerciants de la rambla del Celler han presentat 800 signatu-res a l’Ajuntament per posar de manifest que aquest carrer rep poca atenció del consistori. Marc Martí i Pilar Gijón

són dos dels comerciants impulsors de les queixes.

Què demanen a l’Ajuntament? Pilar Gijón (P.G.): Que s’utilitzi la rambla més del que ja s’està utilitzant. Podria tenir alguna activitat lúdica perquè els comerços estiguin més actius i la gent els veiés més.

Quina ha estat la resposta política? Marc Martí (M.M.): La resposta va ser que la rambla del Celler és un lloc de passeig perquè hi ha l’Ajuntament i el poliespor-tiu, i com que segons ells ja hi ha ambient, no cal muntar res específi c. També ens van dir que si volíem muntar alguna cosa haví-em de fer-ho com a associació de comerços.

Què els han dit des de Sant Cugat Comerç? P.G.: Ens hem reunit amb ells i els hem demanat que pressionin l’Ajuntament. M’han anat donant llargues, però aquí no s’ha fet res.

No els han ajudat prou? P.G.: No gaire. Ens dóna la sensació que només es pensa en la banda de dalt de Sant Cugat i l’eix estació-Monestir. Ha d’haver-hi coses per a tothom a tot arreu.

Han pensat de prendre vostès la iniciati-va i proposar alguna activitat? M.M.: En un futur sí, però primer volem parlar amb el regidor de Comerç perquè ens comenti com hem de fer les coses i quins procediments hem de seguir. No és una cosa que podem fer de cop sense l’assesso-

rament. No ens agrada sentir-nos els últims cada cop que es pensa alguna cosa per fer.

Quin tipus d’activitats els agradaria que es fessin? P.G.: Des de jocs per a nens, explicar contes, jocs de mans, portar algun grup local per fer un concert, parlar amb el poliesportiu i fer alguna activitat relacionada amb l’esport, una xocolatada... Els comerços ens implica-ríem donant premis i aportant la nostra idea i un fi nançament. S’han de mullar una mica i dir-nos que si muntem alguna cosa ens aju-daran.

800 veïns han signat el seu manifest. Què els comentaven? M.M.: Que això està mort i volen més vida al carrer. Quan es va inaugurar el carrer, se’ls va dir que seria un lloc amb activitat i no s’hi fa res. Abans hi havia sardanes, però ara ni això. I quan arriben les festes, tot es fa a altres llocs. A partir de les 12 de la nit la ram-bla està buida.

Teniu esperança que s’escoltin les petici-ons? P.G.: L’esperança no es perd mai. Crec que el diàleg servirà per arribar a un acord i treure més profi t a la rambla del Celler. •

Buscant més vitalitat. Abans que comencés el darrer ple municipal, en Marc Marí i la Pilar Gijón van lliurar a l’equip de govern 800 signatures per mostrar el descontentament dels veïns amb la poca activitat que hi ha a la rambla del Celler. Els comerciants de la zona reclamen més implicació política i de Sant Cugat Comerç .

Canvis institucionals

Sóc dels que estan convençuts que aquesta crisi can-viarà la forma d’entendre i fer política, almenys així ho exigeix la gent i això anirà a més. Si els polítics s’entesten a fer les coses de la mateixa manera com

fi ns ara, no hi haurà possibilitat que recuperin la credibili-tat, avui a uns nivells que fan vergonya. Però el govern cen-tral no està disposat a posar-ho fàcil. És poc discutible que està aprofi tant la crisi i, sobretot, la dogmatització del dèfi -cit públic, que està posant potes enlaire la manera de gover-nar els pressupostos, per recentralitzar la gestió de la cosa pública. Ens anuncien que els petits municipis, la immensa majoria, que no estiguin en condicions de prestar el seus ser-veis amb un cert nivell de qualitat, la majoria de la immensa majoria, hauran de traspassar-los a les diputacions. A Cata-lunya el problema és doble. Per una part, signifi ca traspas-sar la gestió a una institució de segon nivell a la qual ningú no està acostumat a demanar comptes; i, per l’altra, tornar a donar vida a una institució sobre la qual s’estava d’acord a deixar en via morta, ja que institucions de govern local no ens en falten, més aviat tot el contrari. Però allò que ens toca més de prop a Sant Cugat és la possibilitat que s’eliminin les EMD i, per tant, la de Valldoreix. No deixaria de ser una paradoxa que una institució que va néixer amb l’oposició de totes les forces vives santcugatenques, inclòs l’Ajuntament, però que comptava amb un bona mà a Madrid, deixés d’exis-tir per obra i gràcia d’una reforma legislativa d’urgència. No cal dir que, probablement, aquí serà un dels pocs llocs on preparem uns funerals a l’altura de l’esdeveniment, ja que arreu les EMD no deixen de ser òrgans que representen molt poca gent, en la major part dels llocs poquíssima gent, que van néixer bàsicament per gestionar els béns comunals de l’indret (i perquè estaven a molts quilòmetres del centre administratiu). Si la idea prospera i el govern liquida sen-se miraments, Valldoreix serà dels pocs llocs on es tindrà la sensació que s’està perdent quelcom important. Certament, l’EMD no és un model descentralitzador universalitzable, ans al contrari, però als valldoreixencs els ha fet força servei durant més de cinquanta anys i, sobretot, se l’estimen. I els sentiments també compten. •

l’EstirabotJORDI [email protected]

Pl. Quatre Cantons, 3, Sant Cugat93 667 27 72 - www.labarra.cat

Endesa anuncia una inversió de 76.000 euros al Vallès Occidental

plaçar equips sobre el terreny en cas d’incidències, ja siguin derivades de l’acció d’agents externs o d’anomalies a la xar-xa. Així, s’estalvia temps en la localització d’avaries i la millo-ra de la qualitat del servei. Les

ELECTRICITAT. Endesa ha invertit des de principis d’any uns 76.600 euros en la instal·lació de disposi-

tius electrònics a 4 centres de transformació per controlar a distància diverses línies elèc-triques a la comarca del Vallès Occidental.

Amb aquesta tecnologia s’evita la necessitat de des-

Redacció[email protected]

línies elèctriques reformades donen servei a gairebé 6.000 clients repartits entre els municipis vallesans de Rubí, Sabadell, Sant Cugat i Terras-sa, amb una potència instal-lada de 36.577 kW. •

Joan Ramon Armadà[email protected]



TECnologia. El web muni-cipal tindrà un nova feso-mia l’estiu que ve. Així ho ha confirmat la regidora de Comunicació i Informació, Joana Barbany, que ha avan-çat que una de les principals novetats serà l’ampliació de la relació amb el ciutadà a través de les xarxes socials. Segons la regidora, actual-ment al web li manca “inte-racció social, agrupar la informació i reestructurar-la de manera més entenedora”.

Una altra de les novetats és que el portal serà adap-table a tots els navegadors tant d’ordinadors com de tauletes i telèfons mòbil amb connexió a Internet. Tot plegat sembla que esta-rà llest abans de l’estiu que ve, ja que caldrà fer un dis-seny nou i tasques de progra-mació informàtica.

Qui, com i per quant?La Junta de Govern Local ja ha aprovat la primera des-pesa per al redisseny del web. Així, l’empresa Mala-bars Información serà l’en-carregada de canviar la cara del portal per un import de 20.000 euros. Més endavant caldrà autoritzar la despesa en programació, que s’enfi-

vistes cada any. El web segui-rà incloent la informació que ja hi ha actualment sobre els tràmits i les campanyes que impulsa el consistori i notí-cies relacionades amb el que l’envolta. •


L’Ajuntament renovarà el seu web municipal, que s’estrenarà l’estiu que venovetats. La pàgina serà redissenyada i inclourà més interacció amb els ciutadans a través de les xarxes socials

El web municipal rep 20.000 visites cada mes #ARTUR RIBERA

larà fins als 30.000 euros. Cal destacar, però, que part de la programació serà assumida pel personal de l’Ajuntament, cosa que n’abarateix el cost. En total, doncs, la despesa serà d’uns 50.000 euros.

El trànsit al portalSegons afirma la regidora de Comunicació, el web té 20.000 usuaris únics al mes i un volum de visites que arri-ba als dos milions de pàgines

les xifres del web municipal

50.000eurosés el pressupost del nou web incloent disseny i programació

2milions de pàgines

20.000visites

són les que els usuaris del portal veuen cada any, segons l’ajuntament

d’usuaris únics són les que rep el web municipal cada mes, segons l’ajuntament

La CUP acusa CiU de no deixar-los expressaroposició. Tots els partits rebutgen una proposta del PP per mitigar els efectes negatius de l’impost

ParTiCiPaCió. La CUP acusa CiU de no respectar la lliber-tat d’expressió. Segons expli-ca aquesta formació en un comunicat, en el ple del 17 de juliol, les actituds del partit que governa la ciutat no és l’ade-quada ja que segons ells coar-ta aquest dret.

La CUP posa tres exemples de com CiU ha exercit la seva majoria absoluta en detriment de la llibertat d’expressió. El primer és el fet que l’alcaldes-sa no els deixés presentar una moció per declarar Josep Lluís Núñez i la seva empresa Núñez i Navarro persones no grates a la ciutat. Aquest mecanis-me, denuncien, ja va ser utilit-zat per impedir que es debatés una moció per declarar la ciu-tat vila antimonàrquica.

Un altre exemple és les críti-ques que l’alcaldessa va proferir als protestants del seu entorn que van xiular als regidors del PP quan aquests van fer la seva primera intervenció al Ple. Segons la CUP van ser acusats de no respectar la llibertat d’ex-pressió tant els regidors com els que van protagonitzar l’acció.

Per últim critiquen la políti-ca de presentar esmenes a tex-tos que ells han presentat per-què aquestes acabin sent apro-vades a la seva manera amb majoria absoluta. “Estem farts de la política a cop d’esmena i del xantatge”, es queixa la forma-ció. Per expressar la seva indig-nació van acabar retirant la seva moció sobre el cas Bankia esme-nada per CiU.

la xiulada als regidors del PP per part de l’entorn de la CUP #J.R.A.

_JR Armadàs

mobiliTaT. Durant el mes d’agost es redueixen les fre-qüències de totes les líni-es d’autobús urbà de Sant Cugat. Com cada any durant les vacances d’estiu les nou

línies santcugatenques tin-dran un horari més reduït. La majoria de línies reduei-xen l’interval de pas a la mei-tat. Si ara ho feien cada 20 o 30 minuts, durant el mes d’agost els autobusos passaran cada hora. D’altres, com les línies L3, L4 i L9 no es modifiquen i,

L’autobús redueix les freqüències al mes d’agostTransport. Algunes línies passaran cada hora en lloc de fer-ho cada 20 o 30 minuts i la L6 deixa de circular. Els aparcaments a la zona blava seran gratuïts


per tant, mantenen els horaris habituals. La línia L6, que fa el recorregut de Can Sant Joan, Can Magí i Can Calders, és l’única línia que durant l’agost deixarà de circular. També cal tenir en compte que les últi-mes sortides de la majoria de les línies es faran a les 21 hores,

i no a les 22 hores, com passa durant la resta de l’any.

D’altra banda, la zona bla-va d’aparcament serà gratuï-ta durant tot el mes d’agost. És a dir, només els pàrquings soterrats seran de pagament, mentre que a l’exterior tots els llocs seran gratuïts.•

El director del Patronat d’Educació deixa el càrrec

CàrrECS dE Confiança. El director del Patronat d’Educa-ció, Valentí Feixas, ha deixat el càrrec de l’Ajuntament per tornar a treballar a l’empresa privada. Segons ha explicat al Diari De Sant Cugat, la reduc-ció de pressupost de la Gene-ralitat i la caiguda d’ingressos de l’Ajuntament van provocar que el Patronat es veiés en la necessitat de reduir despeses i buscar maneres d’incremen-tar ingressos.

Feixas ha fet coincidir la seva marxa amb aquestes mesures d’estalvi. És a dir,

suprimint aquest càrrec de confiança l’Ajuntament s’es-talviarà 61.000 euros cada any. El director de l’Àmbit de Serveis a les Persones, Xavier Fornells, assumirà la seva feina.

_JR Armadàs

Valentí feixas #ARTUR RIBERA



El petit comerçi l’IVA

Atesa la coneguda situació econòmica que estem passant, amb una prima de risc que supera ja els 600 punts i un dèfi cit públic galopant, el govern espanyol ha optat, entre altres, per aug-

mentar l’IVA al 21%. Aquesta mesura suposarà un greu perjudici per al petit comerç de la nostra ciutat, molt present arreu, especialment, als carrers emble-màtics Santa Maria i Santiago Rusiñol. Els comerci-ants de Sant Cugat ja han manifestat que hauran de fer repercutir aquest increment de l’IVA al consumi-dor, ja prou perjudicat per la reducció de la seva capaci-tat econòmica. Això provocarà una disminució del con-sum, cosa que posarà en perill la subsistència de molts d’aquests establiments. Si, a més, imposen un aug-ment de la retenció de l’IRPF de sis punts als autònoms (molts botiguers ho són), agreujarà, encara més, el pro-blema de liquiditat d’aquest col·lectiu. La incompetèn-cia del govern per gestionar la crisi queda en segon pla, quan sentim el ministre d’Hisenda, el Sr. Montoro, afi r-mant que si no hi hagués el frau de l’IVA existent no s’hauria d’apujar el tipus impositiu. És a dir, com quasi sempre succeeix a Espanya, acabem pagant justos per pecadors. Ells mateixos reconeixen que la mesura és injusta. I és clar, tenen raó, és més fàcil carregar al bon contribuent la manca de recaptació de l’IVA que crear mecanismes antifrau més potents per perseguir defrau-dadors i infractors tributaris. Un aplaudiment. •

el faristolJORDI DOMINGOCIU

[email protected]: @jordidomingotor

Sant Cugat acollirà el Quart Congrés de la BicicletaSostenibilitat. La ciutat serà el centre de referència mundial en el debat de la mobilitat amb aquest mitjà de transport del 4 al 6 d’octubre

TRANSPORTS. El IV Congrés de la Bicicleta se celebrarà aquest any a Sant Cugat, del 4 al 6 d’octubre. Un congrés bianual que aplega experts nacionals i internacionals del sector i que té com a objectiu la implementació i l’extensió de l’ús de la bici-cleta a la ciutat.

Organitzat per la Funda-ció ECA Bureau Veritas, amb la col·laboració del Departa-ment de Territori i Sostenibi-litat de la Generalitat, el con-grés tindrà lloc a les instal-lacions d’Esade-Creàpolis, del 4 al 6 d’octubre.

En aquesta edició del con-grés s’abordaran els temes de La bicicleta, un sector eco-nòmic en desenvolupament, i Estratègies per a la implan-tació de la bicicleta als muni-

cipis, com a eixos centrals. A més, acollirà també dife-rents activitats per acostar l’àmbit teòric a la ciutat, i la retransmissió en directe en streaming, en català, castellà, anglès i francès, tot fomentant en directe el debat mitjançant les xarxes socials amb l’etique-ta #bicicat. Igualment, hi hau-rà activitats populars el dis-sabte dia 6, com ara exposició de bicis, mercat de segona mà, bicicletada popular i música amb el grup Música Zero2. El mateix dia, la ciutat estrena-rà el primer Bicibox de Sant Cugat

Posicionar-seMercè Conesa ha destacat la importància d’acollir aquest congrés, ja que “Sant Cugat és una ciutat jove, contra el canvi climàtic i que fomenta l’ús d’aquest mitjà de trans-port”. •

Cinta Caballé[email protected]

El dissabte 6 d’octubre hi haurà una activitat popular #ARXIU



Ha passat aquest mes:Els funcionaris han patit una nova onada de retallades de souMés informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia la Xifra

90milions d’eurosés el benefi ci net que ha obtingut el Banc Sabadell durant l’exercici econòmic del 2011

Finançament fins al 100% + despeses

El teu apartament a la Costa Brava · Roses

Des de 65.700 €*

Residencial Portomarina • Santa Margarida Magnífics apartaments d’1 i 2 dormitoris, zona enjardinada i piscina. Molt ben comunicats i a prop dels canals. Places de pàrquing a la venda en el mateix edifici, no incloses en el preu.

*Impostos no inclosos. Descompte no acumulable a altres ofertes.

Ctra. de Besalú a Roses, 149

902 333 131 • residencialportomarinaroses.com

SV_256x59_StCugat_Roses_CAT_B.indd 1 10/07/12 12:17

Els funcionaris refermen les queixes sobre les retallades

REIVINDICACIONS. L’últim anunci de retallades impo-sades pel govern espanyol va servir la setmana passa-da per mantenir les queixes locals sobre les condicions de treball als funcionaris de Sant Cugat. La resposta de l’alcal-dessa, Mercè Conesa, a aques-tes crítiques va ser assegurar que els treballadors no havi-en patit cap retallada de sou i que cap lloc de treball perilla. Els representants dels treba-lladors (CGT, CCOO, LaCAT, UGT, SFP i SPPME) repliquen

Els treballadors de l’Ajuntament continuaran les seves protestes passat l’estiu #LLUÍS LLEBOT

ara que l’alcaldessa falta a la veritat i expliquen que al mes de juny s’han acomiadat dues per-sones interines al Departament de Polítiques Socials. Diuen que no són els únics casos des que ha començat la crisi.

Cobrant menysEls sindicats mostren una car-ta de Recursos Humans del con-sistori on se’ls informa que les pagues extres de juny i desem-bre “vénen reduïdes conforme a allò previst pels Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2011”. Així, en funció de la cate-goria professional a la qual es pertany la retallada salarial pot arribar gairebé als 450 euros.

Aquesta minoració s’ha de sumar a la que se’ls va aplicar ja el 2010 com a mesura per llui-

tar contra el dèfi cit públic i la supressió de la paga extra de Nadal. En total (segons el nivell professional) el salari s’ha reta-llat al voltant d’un 10%.

Segons Vicente Gómez, del sindicat de la policia munici-pal, els treballadors són cons-cients que no és el govern local qui aplica i decideix les retalla-des, però demanen a l’alcaldes-sa que es comprometi a fer el que sí està en mans de l’Ajunta-ment, que és mantenir la plan-tilla. Gómez també recorda que el 40% de la plantilla del consis-tori és temporal, fet que provo-ca la incertesa sobre el futur del lloc de treball.

Els treballadors segueixen vestint de negre els divendres i avancen que continuaran amb les protestes al setembre. •

Protestes. Els representants dels treballadors alerten que hi ha hagut acomiadament i demanen a l’Ajuntament un compromís amb els seus llocs de treball

Les xifres

40%de la plantillade l’Ajuntament té un contracte de caràcter temporal

2acomiadaments

625treballadors

hi ha hagut al juny en el Departament de Polítiques Socials, segons els sindicats

són els que té actualment l’Ajuntament incloent els organismes autònoms

Joan Ramon Armadà[email protected]@[email protected]



“Tenim els mateixos usuaris únics que Facebook cada mes”

Entrevistem David González, director general d’Anuntis

No tothom va malament en temps de crisi. L’empresa Anuntis, amb seu a Sant Cugat, ha crescut un 12% el darrer any i augmenta la seva presència en mer-cats de països emergents com el Brasil.

Com s’explica aquest bon ritme de l’em-presa? S’explica perquè ens vam preparar. Teníem més de 200 publicacions i l’any 2008 en vam tancar unes quantes. Vam fer un inversió de 12 milions d’euros i tenim més de 300 vene-

dors d’anuncis a tot Espanya. Reinvertir, con-tinuar venent i mantenir-nos líders són els per-quès. I mentre creixem creem feina.

Van vendre Infojobs Espanya però ara apos-ten per fer-lo créixer al Brasil. Ara mateix ja és líder en visites en aquest país. Aquí encara tenim Laboris i és un moment on els portals per buscar feina són més necessa-ris que mai.

Com va començar Anuntis? Vam començar en una porteria a l’Eixample i vam llançar una publicació d’anuncis sen-se saber-ne gaire. No va ser fàcil i fi ns arribar al punt d’equilibri van passar anys. Després de fusionar-nos amb un altre grup similar de Madrid, vam arribar a tenir 200 publicacions. L’any 2000 vam veure que la inversió a Inter-net havia de ser una prioritat absoluta. En aquell moment ho vèiem com una cosa que


ens podia treure part del negoci i no com el que acabaria destruint-lo (com va succeir).

I vau abandonar el paper del tot! Sí, ja fa 4 anys que només treballem a Inter-net. Va costar i no tothom ho va veure tan clar. El temps ens ha donat la raó perquè tothom va recular i nosaltres hem tirat endavant. En aquella època ja teníem els portals líders en el sector immobiliari (Fotocasa), els del Motor (Coches.net) i els dels classifi cats (Segunda Mano) i tot plegat fa que tinguem els matei-xos usuaris únics que Facebook a Espanya o tres vegades els de Twitter. 15 milions d’usua-ris únics vol dir que un de cada dos espanyols es connecta com a mínim un cop al mes en un dels nostres portals.

El paper morirà a tots els nivells? Internet és un mitjà més efi cient perquè té menys cost i arriba a més gent. I amb això es diu tot. Els meus fi lls grans tenen 17 i 15 anys. Tenen una manera de llegir i informar-se dife-rent a la que tenim tu i jo. Qui no entengui aquest canvi quedarà fora del mercat. Aquests joves no compren diaris i que tanquin els dia-ris impresos no vol dir que tanqui el mitjà de comunicació.

Llavors per què la publicitat és més cara encara al paper que a Internet? Perquè és el que aguanta el paper. Als últims 5 anys els diaris de paper han perdut un 50% de les vendes i això ha passat aquí i també als Estats Units. I la tele també baixa. L’únic canal que puja és Internet. Aquest 2012 per primer cop Internet superarà la televisió com a recep-tor principal de publicitat quant a inversió.

Un estudi els designava com una de les millors empreses per treballar. Què els fa atractius des del punt de vista de l’empleat? La preocupació per saber què s’ha de fer per-què la gent estigui còmoda treballant. Tenim altres avantatges com donar festa el dia de l’aniversari, descomptes al gimnàs, en com-prar ulleres... Jo em reuneixo amb les 600 per-sones que treballen aquí i intentem que l’any que ve estiguin millor que aquest. •

Creixent des de l’ordinador. David González va fundar Anun-tis amb alguns membres de la seva família, l’any 1983. Va començar en el sector amb la revistà ‘Prime-ramà’ i va conti-nuar apostant definitivament per Internet fins que l’any 2008 va abandonar del tot les publicaci-ons de paper. Els portals d’Anuntis tenen més de 15 milions de visites al mes. #ARTUR RIBERA

Des de la pantalla Sota la direcció de David Gonzá-lez, Anuntis ha liderat la transició dels anuncis del

món del paper a la xarxa #ARTUR RIBERA

“Un de cada dos espanyols es connecta com a mínim un cop al mes en un dels nostres portals”

“Aquest any Internet superarà la televisió com a receptor principal de publicitat quant a inversió”

Habitatge i demografia

Aquests tres con-ceptes van ínti-mament units.D’habitatges, en

tenim a Espanya un estoc de 800.000 i estem cla-vats en aquesta xifra des del 2009. Es calcula que a nivell d’Espanya entra-ran al mercat uns 110.000 habitatges més que s’es-tan acabant de cons-truir, i a nivell de Catalu-nya, en seran uns 11.500. Això fa que per molt que en aquest moment es vagi venent, es mantindrà l’es-toc. Demografi a: des del punt de vista demogràfi c, hi ha diversos factors que, tots combinats, posen de manifest que la pobla-ció que pot accedir als habitatges s’estancarà o directament disminui-rà. D’una banda, acollim molta menys immigració, al contrari moltes famí-lies tornen als seus paï-sos d’origen; de l’altra,

en aquest moment molt joves, sobretot catalans, estan marxant a treballar a fora i són aquests joves qui precisament haurien de formar noves famílies; està calculat que a Espa-nya es formaran en els propers anys un màxim de 100.000 noves llars.Les conductes socials van molt lligades al tema de l’habitatge, per posar un exemple. A França els joves formen parella 5 anys abans que a Espa-nya; si nosaltres canviés-sim aquesta conducta i ens assembléssim a Fran-ça la demanda d’habitat-ges creixeria. Evident-ment, aquí hi falta un ele-ment i és el creixement: si no hi ha confi ança en el futur, si no fl ueix el crèdit, es difícil que el ciutadà decideixi adquirir habi-tatges. •

IMMAAMAT

[email protected] patrocinat per Amat

Si no fl ueix el crèdit es difícil que el ciutadà decideixi adquirir habitatges

Amat



Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

El pla local d’ocupació rep 460 sol·licituds Feina. Els escollits seran contractats durant sis mesos a partir del mes d’octubre

PArtiCiPACió. Un total de 466 santcugatencs i santcugaten-ques han fet la sol·licitd per optar a una de les 43 places del Pla d’Ocupació Municipal, del Servei d’Ocupació Muni-cipal. Es va posar en marxa el 26 de juny i amb poc més de tres setmanes, gairebé 500 ciu-tadans (62% d’homes i 38% de dones) l’han demanada. Un nombre de sol·licituds que superen amb escreix les places que s’ofereixen i que l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha dit que “ens demostren la necessi-tat de tirar endavant un pla d’ocupació municipal”. No serà fins la primera quinze-na d’octubre quan seran con-tractades per una durada de 6 mesos. L’Ajuntament ha ela-

borat un pla que serà vigent durant sis mesos, i que està dotat amb 300.000 euros pro-vinents de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació. Un pla que, com ha assenyalat Carles Brugarolas, tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocu-pació, mostra la necessitat “de crear una eina de suport des de l’Administració local davant la insensibilitat de l’Administra-ció de la Generalitat i de l’Es-tat deixant sense finançament els Plans d’Ocupació locals”.

Els perfils contractats són 21 peons d’obres públiques, 2 oficials de 1a paleta, 11 auxi-liars administratius, 1 ofici-al administratiu, 7 tècnics de nivell mitjà, i 1 tècnic o tècni-ca de nivell superior.

Moltes de les feines són de paleta #ARTUR RIBERA

_Anna Mira

ArtESAniA. El mercat de les cerveses artesanes catalanes no està notant gaire la cri-si. Són moltes les empreses que en els darrers anys han iniciat la comercialització d’aquest producte des d’una vessant tradicional i orgà-nica. Una d’aquestes mar-ques és Krut, creada pel tai-landès Benjapon Kruthano-och i nascuda en una casa a tocar del bosc de la serreta de Valldoreix.

Benjapon Kruthanooch fa vuit anys que viu en aquest país i 4 que té un restaurant a Barcelona. Agafant la seva experiència en el món de la cuina i l’afició a la cervesa que va adquirir a Califòrnia i durant uns anys al sud d’Ale-manya, va pensar que elabo-rar la seva pròpia cervesa no era una mala idea.

Escoltant els consells d’un amic seu instal·lat al Japó, va aprendre el procés i va impor-tar la tecnologia necessària per crear la recepta al jardí de casa seva a Valldoreix. “A Alemanya vaig tastar molt bona cervesa i vaig veure que era possible fer-ho aquí aportant alguna cosa dels productes catalans”, expli-ca Kruthanooch.

Un toc molt catalàEl fundador de la marca des-criu així el seu producte. “No m’interessava copiar cap model de cervesa ja existent i volia que el producte incor-porés elements catalans, i per això Krut es fabrica amb el mateix llevat que es fa ser-vir per al cava sumant-hi llú-pol nord-americà”.

El procés d’elaboració comença al “laboratori” que té a casa i el procés de fabrica-ció i embotellament s’externa-litza a una empresa del sector llogant la maquinària. Poste-riorment es distribueix i arri-ba a les botigues. A Sant Cugat es pot adquirir a la botiga de queviures Quilez, al bar-super-

mercat Can Vador, a la Gene-ral de Begudes de Valldoreix i al Mercantic. El fet d’haver de dependre d’elaboració exter-na fa que el preu final pel con-sumidor (entre 3,5 i 4,5 euros) sigui més car que el que nor-malment es paga per una cer-vesa. Pel creador de Krut, la producció amb productes de proximitat, el procés artesa-nal i el gust diferent del que estem acostumats a tastar bé valen un increment del preu.

Cultura cervesera“La cervesa pot ser un pro-ducte similar al vi i un tast de cerveses es pot explicar de la mateixa manera que es fa amb el vi”, opina Kruthanooch. A Catalunya segons ell falta una

certa educació en la cultura cervesera.

“La fermentació és un mira-cle de la ciència i entre tots els productors artesans ens hem d’esforçar per inculcar aques-ta idea i fer que la gent apre-ciï una bona cervesa.” Les cer-veses artesanes són, segons el seu parer, més interessants que les de les grans marques nacionals. •

La marca fa servir el mateix llevat que s’usa per fer cavaAbans d’acabar l’any sortiran al mercat noves modalitats


Krut, la cervesa artesana que s’elabora a Valldoreix Producció. El producte local ja fa un any i mig que està al mercat i es pot adquirir a quatre establiments a Sant Cugat

Benjapon Kruthanooch és l’emprenedor que ha fundat la cervesa Krut #JR ARMADÀS

Entre els projectes de futur de la marca hi ha l’expor-tació als Estats Units i noves varietats de cerve-sa. Segons el fundador de la companyia, al setembre la cervesa es distribuirà a Califòrnia (on ell es va criar) dins el circuit de les cerveses artesanes.

D’altra banda, abans d’aca-bar el 2012 Krut començarà a comercialitzar una nova vari-etat de cervesa feta amb blat i una amb moniato. L’empre-sa vol créixer apostant per productes locals i de proxi-mitat buscant també consu-midors que vulguin produc-tes locals.

El futur de Krut: l’exportació a Califòrnia i cervesa de moniato i blat

15.000ampolles són les que Krut ha pruduït durant el primer any de vida de la companyia



RefeRència:expeDient núm.: 83003/10

ModifiCaCió puntual dEl pla GEnEral MEtropolità alS àMbitS dE ValldorEix i altrES dEl MuniCipi.pRomoció:pública municipalData De la segona apRovació inicial: 21 De maig De 2012

L’Ajuntament Ple en data 21 de maig de 2012 va acordar la suspensió de la tramitació de plans urbanís-tics derivats i de projectes i instruments de gestió urbanística i d’urbanització, així com també la sus-pensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, de reforma, de rehabili-tació o enderrocament, de construccions, instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes, en els àmbits en que les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic, tot això d’acord amb el que determina l’art. 73.2) i també 114.5.n) de l’esmentat Decret 1/2010.

Durant el termini màxim D’UN ANY, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en la premsa escrita, així com en la pàgina web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació juntament amb el plànol identificatiu de l’àmbit, es podrà consultar d’acord amb el que determina l’art. 73.3 en relació a l’art. 85.a del Decret 1/2010 de 3 d’agost, a la pàgina web municipal www.santcugat.cat; i a les dependències de la Secció de Carto-grafia i Cadastre, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.Sant Cugat del Vallès, 10 de juliol de 2012L’alcaldessa, Mercè Conesa i Pagès

RefeRència:expeDient núm.: 83003/10

ModifiCaCió puntual dEl pla GEnEral MEtropolità alS àMbitS dE ValldorEix i altrES dEl MuniCipi.pRomoció:pública municipalData De la segona apRovació inicial: 21 De maig De 2012

L’Ajuntament Ple, en sessió ordinària del dia 21 de maig de 2012, va acordar aprovar inicialment la Modifica-ció puntual del Pla General Metropolità als àmbits de Valldoreix i altres del municipi, de promoció de referèn-cia, en els mateixos termes del projecte presentat, i sotmetre dit expedient a informació pública per termini de QUARANTA-CINC DIES, d’acord amb el que determina l’art. 115.c) del Decret 305/2006, de 18 de juliol.

Durant l’esmentat termini de QUARANTA-CINC DIES, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en la premsa escrita, així com en la pàgina web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà exa-minar-se a les dependències de la Secció de Cartografia i Cadastre, plaça de la Vila, número 1, amb visita prè-via concertada, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’ar-ticle 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.Sant Cugat del Vallès, 10 de juliol de 2012L’alcaldessa, Mercè Conesa i Pagès

EdiCtE

EdiCtE

la delegació de tVE a Sant Cugat està operativa de s de 1983 #ARXIU

CoMuniCaCió. El consell assessor de RTVE a Cata-lunya ha mostrat la seva preocupació per les con-seqüències negatives que pot tenir per al centre de Sant Cugat la retallada de pressupost de l’ens públic, segons recull en un comuni-cat l’agència EFE. Cal recor-dar que l’aportació de l’Es-tat enguany ha passat de 535 a 331 milions d’euros, i els ingressos de RTVE, de 1.200 a 996 milions d’euros. Els treballadors de TVE a

Sant Cugat ja es van mani-festar el mes de maig passat.

Futur incertEn la seva compareixença d’aquesta setmana davant de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals (CCMA), el president del consell asses-sor de RTVE, Jordi Bosch, ha recordat que Sant Cugat és l’únic centre de producció que abasteix tot l’Estat, a més del de Madrid. Com a exem-ple, els estudis ubicats a Can Sant Joan seran els coprotago-nistes de les més de 60 hores d’emissions dels Jocs Olím-pics de TVE.

Segons Bosch, aquest fet justifica l’existència i els 600 treballadors del centre sant-cugatenc, ja que la produc-ció en català és “petita”. En aquest sentit, ha lamentat que a la televisió per Internet de TVE s’hagin perdut les des-connexions territorials, en el cas català amb Sant Cugat. El president del consell ha recla-mat la posada en marxa d’un canal per Internet íntegra-ment en català, ja que “tin-dria un cost baix”. L’any que ve farà 30 anys que el centre català de la televisió pública espanyola es va traslladar a Sant Cugat. •

Bernat [email protected]

Les retallades posen en alerta els 600 treballadors de TVE a Sant Cugatrecursos. L’aportació de l’Estat espanyol enguany ha passat de ser de 535 a 331 milions d’euros rESultatS. L’Hospital Ase-

peyo de Sant Cugat ha pre-sentat aquesta setmana resultats positius de l’exer-cici del 2011. Segons expli-quen, han tancat l’exer-cici amb un benefici de 127,3 milions d’euros i uns ingressos de 1.811,9 milions. La xifra significa una dismi-nució d’un 1% amb relació a l’any anterior.

El director i gerent de l’entitat, Jorge Serra, desta-ca el fet que hagin disminu-ït en un 8,7% els accidents amb baixes laborals. Un fet que assegura que es produ-eix “gràcies a la major cons-cienciació de les empreses

a l’hora d’aplicar mesures de seguretat i salut laboral”. També es posa de relleu el mínim històric aconseguit de la taxa d’incidència, que ha anat baixant des de l’any 2000.

L’exercici del 2011 la taxa de casos de baixa cada 100 treballadors ha estat d’un

4,7%. La mútua, que té una de les seus més importants al Parc d’Activitats Econòmi-ques de Can Sant Joan, està especialitzada en el diagnòs-tic, el tractament i la rehabi-litació de les lesions i malal-ties derivades d’accidents laborals. •

Asepeyo tanca l’any 2011 amb 127 milions de beneficiLa dada significa una reducció d’un 1% respecte al 2010

la seu de la clínica a Sant Cugat #ARXIU

_Redacció



Raquel Brun ha fi txat pel CV JAV Olímpico, de Las Palmas Gran Canaria, de la Superlliga 1 Femenina

Voleibol _PÀG.30EsportsPassarà del 3 al 8 de setembre:El CE Valldoreix organitzarà el segon ITF Internacional de Tennis Senior Open ValldoreixMés informació: www.barcelonatotaltennis.com

David Perelló i Pau Martí-nez; centrals: Kike Cruz, Marc Aballí i Albert Costa, i pivots Nacho Álvarez i Oli-ver Bonaccini.

La pretemporadaEl primer equip del CH Sant Cugat començarà la pretem-porada el dilluns 27 d’agost. El tècnic Joan Sancho encara no ha tancat cap partit de pre-temporada, però està en nego-ciacions per fer-ho contra l’H. Sant Joan Despí (Lliga Cata-lana), l’H. Sant Vicenç, l’OAR Gràcia Sabadell i el CH Sant Esteve Sesrovires B, tots ells de Primera Catalana. Sancho té clar que com a mínim vol jugar quatre partits de pre-paració abans de començar el campionat.

El debut del sènior BLa temporada 2012-2013 no hi haurà derbi local d’handbol a la Segona Catalana entre el CH Sant Cugat B i el CH Valldoreix. Han estat enqua-drats en grups diferents. El CH Sant Cugat B, que juga-rà en el grup A, començarà la lliga el cap de setmana del 29 i 30 de setembre al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler i el rival serà l’H. Banyoles B. En l’última jornada de competi-ció, els vermell-i-negres tam-bé jugaran a casa, però contra el CE Molins de Rei.

El CH Valldoreix milita-rà en el grup B i s’estrenarà a la pista del CH Martorell, el cap de setmana del 29 i 30 de setembre. En la darrera jor-nada del campionat, els de Valldoreix es desplaçaran el 23 i 24 de març a la pista del CH Alcarràs. •El CH Sant Cugat vol assentar-se a lliga catalana #ESTHER NAVAL

HANDBOL. El Club Handbol Sant Cugat estrenarà catego-ria a Lliga Catalana –la màxi-ma categoria de l’handbol català– i ho farà al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler. Serà el cap de setmana del 22 i 23 de setembre contra el KH-7 BM Granollers C, que aques-ta temporada 2011-2012 ha estat primer a la lliga regular de la Lliga Catalana i segon a la fase d’ascens per pujar a Primera Nacional.

El segon partit del campio-nat durà els vermell-i-negres el cap de setmana del 29 i 30 de setembre a la sempre difí-cil pista de l’Handbol Banyo-les, segon a la lliga regular 2011-2012 i primer a la fase d’ascens. Els de Joan Sancho tancaran la lliga, també com a equip local, contra el CH Manyanet.

Entre els vuit primersL’entrenador santcuga-tenc Joan Sancho ha expli-cat que “els inicis de lli-ga sempre són molt impor-tants. Si no comences bé, vas a remolc”. Joan Sancho té molt clar quin és l’objec-

tiu de l’equip al campionat: “Som un equip molt jove i la fi ta és assentar-nos a la cate-goria sense patir. Hem de que-dar entre els vuit primers”. Sancho també ha detallat que “serà una lliga molt competiti-va” i que els equips més forts a priori són cinc: BM La Roca, H. Gavà, H. Sant Joan Despí, H. Banyoles i H. Sant Quirze.

La resta d’adversaris a la lliga del Club Handbol Sant Cugat seran l’H. Sabadell (ha ascendit de Primera Catala-na), l’H. Sant Joan Despí, l’H. Bordils, el CE La Salle Bona-nova (ha ascendit de Prime-ra Catalana), CH Manyanet, H. Sant Quirze, H. Gavà (ha descendit de Primera Nacio-nal), H. Poblenou, CH Vilama-jor, UE Sarrià de Ter B i BM La Roca B (ha descendit de Divi-sió d’Honor B).

Un cop acabi la lliga, els dos primers classifi cats jugaran la fase d’ascens, mentre que els tres últims perdran la cate-goria i baixaran a la Primera Catalana. Amb tot, hi podria haver més descensos si algun equip català descendeix de la Primera Nacional.

Tres fi txatges de casaEl CH Sant Cugat incorpora-rà tres nous jugadors al pri-mer equip que coneixen molt bé l’entitat. Es tracta del por-ter Eloi Gutiérrez, que tor-na a Sant Cugat després de passar pel CH Esplugues, de Primera Nacional, i del cen-tral Albert Costa, que també torna després de jugar al CH Valldoreix, a Segona Catalana. El tercer reforç és Pau Martí-nez, un lateral esquerre pro-cedent del juvenil del CH Sant

Cugat. Aquesta és una bona mostra de la fi losofi a del CH Sant Cugat: confi ar en la gent de la casa.

Per contra, són baixa l’ex-trem Gerard March i el cen-tral Roger Vidal (lesionat), mentre que el porter Eloi Safont i el pivot Óscar Miña-no encara no han decidit la seva continuïtat al sènior A. En el cas que el veterà Eloi Safont decidís no continuar, l’entrenador Joan Sancho li ha ofert el càrrec de segon entrenador.

Plantilla tancadaLa plantilla, que si no hi ha novetats d’última hora està tancada, compta de moment amb els següents jugadors. Por ters: Mar tí Nicolau, Miquel López i Eloi Gutiér-rez; extrems: Oriol Cortés, Marcel Benet, Martí Tous i Andreu Vives; Gorka Herre-ro, Adrià Leon, Quim Sabrià,

El CH Sant Cugat estrenarà categoria amb el Granollers

Inici. L’equip que la temporada vinent dirigirà Joan Sancho rebrà el KH-7 BM Granollers C en la primera jornada de la Lliga Catalana, un equip que enguany ha estat campió de la lliga regular i segon a la fase d’ascens

Gutiérrez, Costa i Martínez, les tres incorporacionsMarch i Vidal són baixa; Safont i Miñano són dubte

Àlex López [email protected]@premsalocal.com

“L’objectiu és assentar-nos a la categoria sense patir. Hem de quedar entre els vuit primers classifi cats a la lliga”JOAN SANCHO ENTRENADOR CH SANT CUGAT

Frases

“Els inicis de lliga sempre són molt importants. Si no comences bé, vas a remolc. Serà un campionat molt competitiu”JOAN SANCHO ENTRENADOR CH SANT CUGAT



El Sant Cugat Esport FC organitza dos campusFUTBOL. La segona edi-ció del Campus del Sant Cugat Esport Futbol Club a Llívia (Cerdanya) ha comptat amb la partici-pació de 33 futbolistes de l’entitat, en les categori-es benjamí, aleví i infan-til. El campus es va fer del 15 al 21 de juliol. El Sant Cugat Esport FC tam-bé va organitzar el tradi-cional campus a la Zona Esportiva Municipal Jau-me Tubau, del 2 al 13 de juliol. Entre les dues set-manes d’aquest campus hi han participat 80 joves d’entre 4 i 13 anys. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

El Club Karate consolida el Casal d’EstiuFORMACIÓ. La segona edi-ció del Casal d’Estiu del Club Karate Sant Cugat ha comptat amb una par-ticipació d’una seixante-na d’inscrits, d’entre 6 i 16 anys. L’activitat s’ha cele-brat entre el 25 de juny i el 27 de juliol a la Sala d’Arts Marcials, a l’aire lliure i a la piscina municipal. El club també organitzarà del 3 al 7 de setembre el Casal d’Es-tiu. D’altra banda, el CK Sant Cugat ha fet una nova edició del Campus d’Estiu, el 14 i 15 de juliol, al Casal de Colònies de Can Solà, a Girona. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

ATLETISME. Marc Garcia, atleta de Corredors.cat, va tornar a guanyar la Cur-sa Popular de la Floresta, que va tenir lloc el diumen-ge 22 de juliol, en el marc de celebració de la Festa Major del districte. Garcia va fer un temps de 26 minuts i 51 segons en un recorregut de 8,2 quilòmetres, un recorre-gut lleugerament modificat respecte de l’any passat, on també va vèncer. En la cate-goria femenina la guanya-dora va ser Carme Balleste-ros, una altra atleta habitu-al en aquest tipus de proves populars. Ballesteros havia guanyat en altres edicions, i en aquesta va fer un temps de 33 minuts i 4 segons.

“És una cursa que se m’ajusta molt bé”, va expli-car Garcia. “Aquest any tam-bé se m’ha fet més dur, m’ha costat més deixar anar el segon, cap al final”. Carme Ballesteros va assegurar que

“és una cursa molt exigent”. A títol personal va afegir que “estic molt contenta; com que ja me la coneixia una mique-ta, m’he guardat una mica de forces pel final. M’he trobat bastant bé”.

A la cursa infantil, d’1,5 qui-lòmetres, els vencedors van ser Víctor Serrano, que va fer un temps de 7 minuts i 26 segons, i Clàudia Ballesté, que va fer un temps de 8 minuts i 54 segons. En aquesta cursa,

hi van participar al voltant de 25 nens.

ParticipacióLa participació final, comp-tant les dues curses, va ser de 270 atletes. La xifra és lleuge-rament inferior a la de l’any passat (297). Segons l’organit-zador, Xavier Sans, es pot con-siderar igualment un èxit d’as-sistència, encara que no s’hagi superat la barrera dels 300 par-ticipants: “Si tenim en comp-te que el recorregut és dur i que el perfil de corredor no és

el clàssic d’asfalt, és un èxit”. El també president del Club Excursionista Independent de Catalunya va comentar que els canvis que es van introdu-ir en el recorregut van donar resultat: “És un canvi positiu, sobretot per millorar la segu-retat”. Aquest canvi consistia a modificar un tram que pas-sava per un rierol i on hi havia força caigudes.

30 anysL’any que ve la Cursa Popu-lar de la Floresta farà 30 anys.

Un aniversari tan assenyalat com aquest requereix algu-na cosa especial. L’organit-zació ha desvelat alguna de les opcions que s’estan sonde-jant, tot i que no són definiti-ves. Una de les possibilitats és allargar el recorregut i fer-lo 2 quilòmetres més llarg, 10 en total. Una altra, que es com-plementa amb aquesta, és fer dos circuits, un de 5 quilòme-tres i un altre de 10. En qual-sevol cas, el que està clar és que es modificarà el recorre-gut novament”. •

La Cursa Popular de la Floresta, cap als 30 anysGuanyadors. En aquesta última edició, la 29a, els guanyadors han estat Marc Garcia i Carme Ballesteros. Els dos repeteixen triomf. A la cursa infantil, d’1,5 quiliòmetres, van guanyar Víctor Serrano i Clàudia Ballesté

A la sortida de la cursa, davant del Pavelló de la Floresta, es van concentrar prop de 240 corredors #AMANDA BERNAL

Marc Garcia, guanyador masculí #AMANDA BERNAL

La participació total va ser de 270 atletes, prop dels 300Xavier Sans avança canvis per al 30è aniversari de la cursa

Pere Ferná[email protected]

“Si tenim en compte que el recorregut és dur i que el perfil de corredor no és el clàssic d’asfalt, 270 atletes és un èxit”XAVIER SANSORGANITZADOR DE LA CURSA



Mercè Conesa elogia els èxits del Sant Cugat Esport FC d’aquesta temporadaRecepció. El club de futbol santcugatenc va ser convidat a la Sala de Plens de l’Ajuntament, on van assistir directius, entrenadors, jugadors i pares

futbol. Mercè Conesa va rebre, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, el dilluns 24 de juliol, representants del Sant Cugat Esport FC, per la seva bona temporada espor-tiva, un temporada marca-da per l’ascens del primer equip a Primera Catalana i els quatre títols de lliga acon-seguits per dos equips pre-benjamins, un infantil i un cadet. A l’acte hi van assis-tir prop de cinquanta perso-nes, entre les quals no van fal-tar els directius, entrenadors i jugadors que han estat els artífexs d’aquests èxits.

Mercè Conesa va asse-nyalar en la seva interven-ció que “és un honor rebre el Sant Cugat Esport FC, el club de la ciutat”. L’alcaldes-sa va subratllar també que “és molt important que tin-guem a la ciutat un club com el vostre, que també té una

escola al darrere”. Conesa, un cop va finalitzar l’acte, va lliu-rar al club una bandera de la ciutat. “Perquè porteu amb molt d’orgull el nom de Sant Cugat”.

El regidor de l’Àrea d’Es-ports de l’Ajuntament, Xavier Tizón, va dir que “el Sant Cugat Esport és el club de futbol més important de Sant Cugat, el Sant Cugat fa més que futbol”.

AgraïmentsLlorenç Santasusagna va ser el primer dels representants del club a parlar. Entre altres coses va recordar quins havien estat els èxits que els havien portat fins aquí: l’ascens, els quatre títols, però també la permanèn-cia del primer equip femení a Preferent, la permanència de dos equips benjamins, un ale-ví i un infantil a les màximes categories de Catalunya, i el fet de ser el quart club català amb més nombre de llicències fede-ratives de noies. Així mateix va assenyalar que el club es fona-menta en altres vessants, com són la solidaritat, la integra-ció i la igualtat. “Tenia ganes de venir aquí, en representa-ció dels jugadors, pares i tèc-nics del club. Ha estat una tem-porada per emmarcar i volem oferir aquest títols a l’Ajunta-

ment i a la ciutat”. També van intervenir els

entrenadors dels primers equips, José Luís Duque i Tono Cadevall (femení). Duque va assegurar que “és un orgull estar aquí amb els represen-tants del club. Tant de bo que l’any que ver puguem repetir”. Tono Cadevall va fer incís en la bona feina que està fent el club amb els equips femenins: “Fa set anys que hi estem tre-ballant. Vam començar amb molt poques jugadores i ara no sabem què fer-ne amb tantes”. •

Entre els èxits hi ha quatre títols i l’ascens del primer equipL’Ajuntament també reconeix la vessant social de l’entitat


foto de família de l’alcaldessa amb els representants del Sant Cugat Esport fC #LOCALPRES

“És molt important que tinguem a la ciutat un club com el vostre, que també té una escola al darrere”mERCè ConESaalcalDessa De sant cugat

frases

“Ha estat una temporada per emmarcar i volem oferir aquests títols a l’Ajuntament i a la ciutat de Sant Cugat”lloREnç SantaSuSagnapresiDent Del sant cugat esp. fc

29 anys de cursa popular

Ales sis del matí els volunta-ris es lleven, haver anat a dor-

mir tard la nit ante-rior no importa, qua-si tres-cents corredors de totes les edats espe-ren veure aquells punts quilomètrics que els diguin quants quilòme-tres manquen per aca-bar la 29a Cursa Popu-lar de la Floresta. Més de cinquanta voluntaris, Policia Local, Protecció Civil, Creu Roja, veïns de la Floresta i socis del CEI fan possible la rea-lització d’aquesta prova esportiva.No podem oblidar una part molt important, els corredors: sense ells no existiria la prova, sé que és dura i exigent aquesta cursa, però també sé que molts l’estan esperant tot

l’any, per venir a córrer, i cada any intentem fer-ho millor, recollim suggeri-ments i també crítiques, i així podem aprendre i millorar la cursa. L’any que ve celebrarem 30 anys de cursa, i d’aquells principis encara que-da una part del circuit. Volem fer una prova de 10 km però aquests carrers són molt drets i som cons-cients de la dificultat, però intentarem fer un circuit nou amb trossos antics i amb menys des-nivell. Ara fa uns sis o set anys, quan formava part de la Comissió de Festes de la Floresta, vaig agafar el compromís d’adaptar la Cursa als nous temps, i així continuem des del Club Excursionista Inde-pendent. Per finalitzar aquesta columna vull fer una petita reflexió. Dar-rere de qualsevol pro-va esportiva existeix un equip humà. •[email protected]

XAVIER SANSDirector De la 29a cursa popular De la floresta

Darrere de qualsevol prova esportiva, existeix un equip humà

HoQuEI SobRE PatInS. Des-prés de sis temporades al club SHUM Maçanet, l’entrenador santcugatenc d’hoquei sobre patins, Guillem Pérez, ha deci-dit obrir una nova etapa en la seva carrera professional i la temporada que ve, 2012-2013, serà l’entrenador del primer equip femení de l’Sferic Terras-sa, equip que milita a l’OK Lli-ga Femenina, la màxima cate-goria estatal d’hoquei sobre patins.

Durant aquestes sis campa-nyes al SHUM Maçanet, Gui-

llem Pérez ha desenvolupat dife-rents tasques: segon entrenador del primer equip a l’OK Lliga, màxim responsable del segon equip masculí a Primera Cata-lana, coordinador esportiu de la base superior (juvenil i júni-ors) i tècnic de diferents equips de la base.

A més a més, en l’actualitat, el preparador santcugatenc tam-bé és el segon entrenador de la selecció espanyola sub-20, que del 29 d’octubre al 3 de novem-bre ha de jugar a Saint Omer (França) el Campionat d’Euro-pa d’aquesta categoria. Pérez és la mà dreta de Quim Paüls, exentrenador del primer equip del FC Barcelona.

Pérez, el segon per l’esquerra de la imatge, al costat de Quim Paüls #CEDIDA

_Àlex López Puig

Pérez entrenarà l’Sferic de l’OK Lliga Femenina

També és membre del cos tècnic de la selecció sub-20

Raquel Brun jugarà al CV JAV Olímpico, de Superlliga 1

VolEIbol. Després de set temporades al Club Voleibol Sant Cugat, Raquel Brun For-cadell, jugadora del primer equip i del juvenil A, ha fitxat pel CV JAV Olímpico de Las Palmas de Gran Canaria, de la Superlliga 1.

Brun, de 18 anys i que juga de punta, ha fitxat pel CV JAV Olímpico després d’una temporada excel·lent en què s’ha proclamat, amb l’equip juvenil A del CV Sant Cugat, campiona d’Espanya Juvenil i campiona de la Superlliga Junior. A més, Brun ha estat nomenada millor jugadora de l’estatal i de la Superlliga.

Brun també ha debutat amb la selecció espanyola absoluta, a la Lliga Europea, a Romania.

En la disciplina de voleibol platja, també s’ha adjudicat l’estatal sub-21. Brun afronta-rà, amb la selecció espanyola, el Campionat d’Europa sub-20 Femení, que es jugarà a Àus-tria, del 5 al 20 d’agost.

_Redacció

Raquel brun #CV JAV OLÍMPICO

Les últimes set temporades ha jugat al CV Sant Cugat

opinió



Presentació al CAR dels vestits de bany creats per a les olimpíadesDemostració. La selecció espanyola de natació sincronitzada ensenya els dissenys que portaran als Jocs Olímpics de Londres

OlimpÍaDES. Els banyadors que portarà la selecció espa-nyola de natació sincronitza-da a les Olimpíades de Lon-dres es van presentar per pri-mera vegada el dimecres 25 de juliol en un acte al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Mari Fe Gómiz

va ser l’encarregada del dis-seny del duo tècnic i Dolores Cortés la creadora dels ves-tits de bany de l’equip tècnic i equip lliure. “Sobretot volia que fos un disseny innova-dor, però que respresentés el nostre país. Per això he fet els típics pics de vestit de sevilla-na però amb blanc-i-negre, que és més elegant”, va explicar Gómiz.

Anna Tarrés, l’entrena-dora de la selecció olímpi-ca, va ressaltar que el vestit de bany més impressionant és el de l’equip lliure: “Fa un

efecte mirall que brilla i reflec-teix el que té al davant. Sota l’aigua ha de ser impressio-nant”. Segons la selecciona-dora, encara falta el casquet, una sorpresa per als cabells, que serà “espectacular”.

Mostra dels exercicisPer presentar els banyadors les nedadores els van llu-ir durant una exhibició dels exercicis amb què competi-ran als Jocs Olímpics. Els tres exercicis presentats van ser: el duo tècnic, amb Andrea Fuen-tes i Ona Carbonell; l’equip

tècnic, amb Andrea Fuentes, Ona Carbonell, Paula Klam-burg, Clara Baciana, Marga Crespi, Thaïs Enríquez, Alba Cabello i Irene Montruccio; i l’equip lliure (que compta amb les mateixes nedadores que el tècnic). La mateixa nit, en un acte benèfic organitzat per la Federació Espanyola de Nata-ció i l’Associació Espanyola Contra el Càncer, les nedado-res van presentar les coreo-grafies al recinte de les Pisci-nes Picornell a Barcelona per últim cop abans de marxar cap a Londres. •

l’equip olímpic de natació sincronitzada a l’exhibició de la coreografia d’equip tècnic #ARTUR RIBERA

Tarrés: “El disseny més impressionant és el d’equip lliure”

Edurne [email protected]

FUTBOl Sala. La jugadora santcugatenca de futbol sala Carla Escartín Pucci ha accep-tat l’oferta del FS Castellde-fels, i la temporada vinent jugarà a la Segona Divisió Femenina estatal. Escartín, que juga en la posició d’ala tancada i té 21 anys, ha defen-sat les últimes cinc tempora-des el Gimnàs MC Sant Cugat, equip que milita a la Divisió d’Honor Catalana, la màxima categoria del futbol sala feme-ní català. Escartín ha explicat per què ha decidit fitxar el FS Castelldefels: “És una cate-goria superior a la que jugava fins ara i vull aprendre coses noves i passar-m’ho bé. Per a

mi és un pas endavant”.Abans de jugar al Gimnàs

MC Sant Cugat, Carla Escartín Pucci va jugar al CE Rubí FS i a l’Olímpyc Floresta FS.

La santcugatenca es recupe-ra en aquests moments d’una lesió a l’encreuat anterior d’un genoll, però Escartín creu que arribarà a temps per comen-çar la pretemporada, a finals d’agost, amb les seves noves companyes. La van operar l’11 de juny i assegura que “la recu-peració va molt bé”.

El Gimnàs MC Sant Cugat, que aquesta temporada s’ha classificat sisè de dotze equips en el grup 1 de la Divisió d’Ho-nor, va disputar el 21 i 22 de juli-ol un torneig a Santo Domin-go de la Calzada (Logronyo). Les santcugatenques han estat quartes de sis equips en la Santo Domingo Cup, campionat que han guanyat dues (el 2009 i el 2011) de les quatre vegades en les quals hi han participat.

Carla Escartín: “Per a mi és un pas endavant”També havia jugat al CE Rubí FS i a l’Olímpyc Floresta FS

Carla Escartín juga en la posició d’ala tancada #ARTUR RIBERA

_Àlex López Puig

Escartín fitxa pel FS Castelldefels, de la Segona Divisió estatalCanvi. La jugadora, de 21 anys, ha defensat les últimes cinc temporades l’equip del Gimnàs MC Sant Cugat

Tu n’ets el protagonistaSi ets esportista, fes-nos arribar els teus èxits. Truca’ns o envia un correu electrònic i ho explicarem a tothom

[email protected].: 93 589 62 82



A l llarg del mes de juliol s’han anat desenvolupant les sessions que han conformat el campus d’estiu, amb una participació de prop de 200 nens que han confiat la seva

formació i perfeccionament en l’EFHS-PBSC. Bona part dels nens inscrits pertanyen a Sant Cugat, tot i que també hi ha un bon nombre de jugadors provinents de Rubí, Cerdanyola, i d’al-tres localitats properes.

Les instal·lacions municipals de Can Magí van acollir uns 50 nens per setmana, per establir així una xifra òptima pel correcte dimensionament dels objectius a assolir. Les jornades començaven amb una sessió tècnica de futbol, on els jugadors treballaven els aspectes més creatius del joc, tot seguit esmorzaven per agafar la força suficient per divertir-se, al mateix temps que aprenien jugant partits de futbol-tennis. A continuació hi havia una sessió de repòs al gimnàs abans de dinar, i ja amb les piles carregades, a la tarda, per tal d’evitar la forta calor es projectaven partits de futbol. Els divendres tocava remullada a la piscina.

La coordinació esportiva dels campus ha estat dirigida per en Paco Pareja, i els monitors Pau Dezi, Victor Sánchez, Zoran Dojrjvic, Adrià Quilez, Jonathan Pérez i Adrià Puig han conduït els dife-rents grups al llarg de les quatre setmanes. La fisi-oterapeuta Esther, l’ajudant logístic Sergio Juan, el gerent de l’EFHS Pep Villar conjuntament amb el responsable en l’organització administrativa, Manel Carrera, han completat l’equip santcuga-tenc encarregat de dur a terme la tasca de formar i millorar les qualitats futbolístiques dels nens.

Des de la Direcció Esportiva de l’EFHS, amb l’Antonio Sánchez al capdavant, s’està treballant des de fa molts anys a donar un servei de qualitat en aquests campus, combinant el treball i l’op-timització dels recursos futbolístics de cada nen amb la diversió i l’entreteniment. L’objectiu és que els nens s’ho passin bé, però que alhora tre-ballin tàcticament i tècnicament per poder millo-rar segons les possibilitats de cada jugador. Per aquest motiu, es creen diferents grups de treball segons el nivell que tinguin els nens, homogene-ïtzant així la formació per poder treure el millor resultat de cadascun d’ells.

La primera setmana de setembre també està previst realitzar el campus, tot i que només en sessió matinal (de 9 a 13.30 h), i si algun nen s’hi vol apuntar, pot tramitar la inscripció de les dar-reres places que queden mitjançant www.cam-pusinternacional.com, amb un preu molt ajus-tat de 65 €.

De ben segur que els nens que han participat d’aquest campus hauran après un munt de coses que faran servir ens els seus equips o jugant amb els amics, però per sobre de tot, esperem que tots ells guardin un bon record i que també s’hagin impregnat dels valors que des de l’EFHS-PBSC sempre intentem transmetre, que no són altres que els valors de l’educació, de l’esforç, de la com-panyonia i del respecte. •

Èxit del campus d’estiu de l’EF Hristo Stòitxkov-PB Sant Cugat

PàginA DE LA PEnyA BlAugrAnA SAnt CugAt

Al voltant de dos-cents nens assisteixen als campus d’estiu organitzats per l’Escola de Futbol Hristo Stòitxkov (EFHS) - Penya Blaugrana Sant Cugat del Vallès (PBSC), i consoliden així el campus en tot un referent formatiu

uns 200 joves han participat del campus formatiu de la Penya Blaugrana Sant Cugat-Escola de Futbol Hristo Stòitxkov #CEDIDES



El número 1 del món del pàdel, el gran reclam de la Trobada de Pàdel i CulturaConvidat. L’argentí Fernando Belasteguin va fer una exhibició juntament amb Xavier Casadesús, director esportiu de la Federació, davant una parella del club

pàdEl. Fernando Belaste-guin, número 1 mundial de pàdel, va participar a la Trobada de Pàdel i Cultura que va tenir lloc dissabte, 21 de juliol, al Club Espor-tiu Valldoreix. L’argentí va fer una exhibició fent pare-lla amb Xavier Casadesús, director esportiu de la Fede-ració i es van enfrontar en un partit amistós contra els campions socials del club, Pedro Torres i Sigfried Beck. Aquesta és la segona vega-da que ve l’argentí al CE Valldoreix: “Des del primer dia em van fer soci del club i em van tractar fenomenal-ment”, explica. “La idea que vinguin els nois a jugar, a competir, i a passar-ho bé, és una idea boníssima, i tant de bo doni els seus fruits amb el temps”. Belasteguin compe-teix al circuit professional, que finalitzarà al desembre,

amb l’objectiu de revalidar la seva condició de número 1 del món.

La Trobada de Pàdel i Cul-tura va tenir lloc durant la tarda, i hi van participar 22 parelles de les categories ben-jamí, aleví, infantil i cadet. La xifra de participants és força inferior a la de la primera edi-ció –van ser el doble– però no es pot prendre com una refe-rència, perquè aleshores el torneig va tenir lloc al maig i no ara al juliol, en plena èpo-ca estival.

Francesc Violeta, respon-sable i organitzador del tor-neig, va explicar que “del que es tracta és que els joves s’ho passin bé, que juguin tres o quatre partits, i que comen-cin a competir”. Va lamen-tar que “la participació hagi estat baixa”, però va asse-gurar que tot va funcionar correctament.

Com a cloenda de la jorna-da, Belasteguin i Casadesús van dirigir un clínic amb tots els nens presents.

Temporada vinentAmb la Trobada de Pàdel i Cultura finalitza l’agenda esportiva i social del Club Esportiu Valldoreix. La pri-mera gran cita de la tempora-da que ve serà el II ITF Inter-

nacional de Tennis Seni-or Open Valldoreix, en les categories femenina i mas-culina +35, +40, +45, +50, +55, +60, +65, +70, +75, +80 i +85, que tindrà lloc del 3 al 8 de setembre.

Així mateix el club parti-ciparà activament a la Festa Major de Valldoreix –entre el 13 i 16 de setembre–, amb l’or-ganització del tennis al carrer, el torneig de tennis i pàdel i la inclusió d’un nou torneig de vòlei platja. El CE Valldoreix també dirigirà una jornada de futbol base. •

Vint-i-dues parelles catalanes participen al torneigAmb aquesta activitat es tanca la temporada


participants de la segona edició de la Trobada pàdel i Cultura al CE Valldoreix #CEDIDA

“La idea que els nois vinguin a jugar i a competir és boníssima, tant de bo doni els seus fruits amb el temps”FErnando bElaSTEguinn. 1 Del món De pàDel

Frases

“Del que es tracta és que els joves s’ho passin bé, que juguin tres o quatre partits i que comencin a competir”FranCESC ViolETaorganitzaDor Del torneig

aTlETiSmE. Eloi Rovira Cam-pos serà capità de la secció d’atletisme del FC Barcelona un any més. El llençador de pes santcugatenc ha renovat una temporada més, la dot-zena com a capità, “per aju-dar l’equip i ajudar la secció a tirar endavant la gent que ve per darrere”.

Rovira ha explicat al Dia-ri De Sant Cugat que renun-cia a les competicions indivi-duals per centrar-se exclusi-vament a l’equip i així poder combinar la seva activitat

esportiva amb el càrrec de coordinador d’Entitats Espor-tives de l’Ajuntament de Sant Cugat. “Continuaré fins que sigui útil per al club”, va afir-mar.

Els objectius de la secció, per Rovira, passen per reva-lidar el títol al Campionat de

Catalunya de Clubs, i recu-perar la primera posició a la Divisió d’Honor Espanyola, on l’any passat van ser segons. Ell també competirà en aquestes dues proves com a esportista.

Eloi Rovira complirà la tem-porada 2012-2013 la seva quin-zena temporada al Barça. •

Rovira, un any més capità del Barça d’atletismeAquesta serà la seva quinzena temporada a la secció


Eloi rovira també és coordinador d’Entitats Esportives #JR ARMADÀS



Revisió del conveni del Complex Esportiu de l’EMDConveni. L’empresa que gestiona el Complex Esportiu de Valldoreix assumirà la majoria dels costos de consum de l’edifici

ACORD. El president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, va anunciar que el nou conveni entre l’entitat i Eventing Sports 5, empre-sa que gestiona el Complex Esportiu de Valldoreix, estal-viarà més de 80.000 euros a les finances de Valldoreix. “La suma del consum de l’any passat va ser de 137.000 euros, que vam pagar nos-altres. Aquest any només pagarem una subvenció de 50.000 euros”, va explicar Josep Puig a la presenta-ció de la revisió del pacte el divendres 20.

“Normalment el consum

el paguen els Ajuntaments, però l’EMD ens va plantejar que no podia assumir-ho, amb aquest nou conveni pagarem el consum d’electricitat i gas”, va concretar el soci d’Eventing Sports 5, Miquel Duran. A més a més d’assumir els costos de consum, l’empresa farà una

reforma dels vestuaris i cons-truirà 4 pistes de pàdel noves.

Benefici bilateral“Portem treballant des del 2011 per fer un nou conveni i hem arribat a un acord que beneficia les dues parts”, va explicar Puig. “Estic content

d’assolir aquest acord, tot i que ha sigut una negocia-ció complexa”, va comentar Miquel Durant. La concessió es va iniciar el 2003 però, segons Puig, aques-ta no va funcionar a causa d’una “sèrie de problemes que van generar una mala relació”, el president de l’EMD va acusar l’anterior equip de Govern de no saber trobar una solució i crear “un camí sen-se sortida”. El soci de l’empre-sa esportiva va coincidir amb Puig: “Amb l’anterior equip de Govern era impossible l’en-tesa, no ens deixaven gua-nyar-nos la vida”. Per aques-ta raó, Duran va atribuir una gran importància a la bona relació que s’ha creat arran del nou conveni: “El que més ens importa del pacte és el nou clima de confiança i comptar amb un equip de Govern que només vol el millor servei”. •

El nou acord estalviarà a l’entitat local 80.000 euros

Edurne [email protected]

Josep Puig i Miquel Duran van parlar sobre el nou conveni #E.G.

HOQUEI SOBRE PATINS. Tal com ja va avançar l’edició digital del TOT Sant Cugat (www.totsantcugat.cat) el 17 de juliol passat, el tècnic ter-rassenc Robert Rué Cardús és el nou entrenador del sèni-or A femení del Patí Hoquei Club Sant Cugat. Rué substi-tueix a la banqueta Francesc Pipo Colomer, que ha dirigit el primer equip femení aquesta temporada 2011-2012.

Rué, de 45 anys, compagi-narà aquesta responsabilitat amb la de directiu de l’entitat,

funció que ha desenvolupat en les últimes temporades com a màxim responsable de l’àrea esportiva, amb Albert Sala-rich. “Sempre havia entrenat equips masculins i em feia grà-cia fer-ho en un de femení”, ha declarat.

Aquesta temporada 2011-2012 ha dirigit el júnior A i l’ale-ví A, i també ha estat el segon entrenador del primer equip del PHC Sant Cugat.

L’equip iniciarà la pretem-porada el 3 de setembre.

Robert Rué també és directiu del Patí Hoquei Club Sant Cugat #CEDIDA

_Àlex López Puig

Robert Rué, nou tècnic del Patí Hoquei femení

Patrocinadors

Moltes gràcies a tots i a totesper fer possible una temporadamés !

19 equips de bàsquet i 6 equips de tenis de taula

30 tècnics esportius 250 persones

Un projecte amb valors Som

www.uesc.cat Bon estiu i fins la temporada vinent!



A S S . R A D I O

CAMPIONAT. Tot i pertànyer a la categoria juvenil, Cora Salas i Nil Rodés, atletes del Club Muntanyenc Sant Cugat, han finalitzat en la tercera posició en el 92è Campionat de Catalunya Absolut d’Atle-tisme-Open Catalunya a l’Ai-re Lliure. Cora Salas es va pen-jar la medalla de bronze en la prova de salt de llargada, amb un salt de 5 metres i 78 centí-metres. Nil Rodés, de la seva banda, també va acabar en el tercer lloc en la disciplina de 5 quilòmetres marxa, amb un temps de 22 minuts, 49 segons i 32 dècimes.

També cal destacar la quarta posició de les juve-nils Katia Coquis i Zoya Naumov. Coquis ho ha fet en llançament de javeli-na, amb un llançament de 36,63 metres. Naumov tam-bé ha estat quarta en els 800 metres llisos amb un regis-tre de 2 minuts, 13 segons i 26 dècimes.

Finalment, Constança Cer-rada ha estat cinquena en tri-

ple salt, amb un salt d’11 metres i 10 centímetres.

Sergi Torres, subcampióL’atleta santcugatenc Ser-gi Torres, del club AA Cata-lunya, ha estat subcampió de

Catalunya en la prova dels 400 metres llisos, amb un temps de 49 segons i 35 dècimes.

El 92è Campionat de Cata-lunya Absolut d’Atletisme es va fer a Granollers, el 17 i 18 de juliol. •

Àlex López [email protected]

Cora Salas va ser tercera en salt de llargada #ARTUR RIBERA

Cora Salas i Nil Rodés, medalla de bronze al català absolut d’atletismeResultats. Els atletes juvenils del Club Muntanyenc ho van aconseguir en salt de llargada i 5 quilòmetres marxa

El campus del FS Sant Cugat visita el Diari

RECEPCIÓ. Una quinze-na de participants de la segona edició del Cam-pus d’Estiu del Futbol Sala Sant Cugat van visi-tar el dijous 19 de juliol les instal·lacions del Dia-ri De Sant Cugat i el TOT Sant Cugat amb l’objec-tiu de conèixer el funci-onament d’aquests dos mitjans de comunicació locals. El campus, que s’ha celebrat del 2 al 20 de juliol a les pistes de Sant Francesc, per a joves d’en-tre 8 i 15 anys, ha comptat amb la participació de 74 inscrits. •#FOTOGRAFIA: TONI GARCIA

Joan Nicolás fa una travessa pel centre CruïllaSOLIDARITAT. El valldorei-xenc Joan Nicolás, de 41 anys, va nedar el dissabte 7 de juliol 43 quilòmetres entre Menorca i Mallor-ca amb un clar fi benèfic, en favor del centre Cruï-lla, amb seu a Barcelona. Nicolás va participar en la prova Radical Cruïlla 43 amb cinc nedadors més, que van començar a nedar a les set del matí i van arri-bar al punt d’arribada a les nou del vespre. L’objectiu de la prova era aconseguir recaptar diners per ajudar els infants i joves del barri de Ciutat Meridiana.•#FOTOGRAFIA: CEDIDA

El benjamí F de la Penya, campió

FUTBOL. El benjamí F de la Penya Blaugrana Sant Cugat va guanyar el 7 de juliol el Campionat de l’Agrupació de Penyes del FC Barcelona. Els jugadors són Marc Giménez, Pol Casares, Álvaro Molina, Bru Fernández, Sergi Royo, Álex-Navin Amarnani, Marc Farga i Alejandro Pacheco. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

Campus del CB Mira-sol

BÀSQUET. Un total de 31 jugadors i jugadores del Club Bàs-quet Mira-sol han participat en la primera edició del Bàs-quet a l’Estiu, un campus que s’ha fet a Porqueres, del 15 al 21 de juliol. Aquesta iniciativa, que tindrà continuïtat, ha comptat amb jugadors nascuts entre el 2001 i el 2006. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA


36 | Publicitat


010Agenda juliol-agost del 27 al 5

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Venda anticipada d’entradesa la Casa de Cultura: 12 €Reserves a: [email protected] Venda un hora abans del concert: Museu Sant Cugat (Claustre)

7 de setembre, a les 22 h“Els infants i les cançons”A càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Joan Lluís Moraleda, direcció.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 31 de juliolBiblioteca Central Gabriel Ferrater i Biblioteca de Mira-sol Marta PessarrodonaRecull la teva Bibliobossa d’estiuOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

28 Dissabte

10 h Oficina de Turisme Sant CugatVisita guiada al campanar, l’església i al claustrePreu per persona: 8 € (menors de 7 anys, gratuït. Cal fer reserva)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir

Portes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

29 Diumenge

12 h Museu del Tapís Contemporani-Casa AymatVisita guiada a l’exposició tem-poral Ismael Smith. Gravats. Del modernisme a l’art decóOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

4 Dissabte

12 h Museu del MonestirVisita teatralitzada. “Deixeu parlar els capi-tells... ells ho saben tot!”

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Uaal·la! Oci i cultura en família

21.30 h Oficina de Turisme Sant CugatDe Nit al Monestir. Visita guiada nocturna

Preu per persona: 15€ (menors de 7 anys, gratuït. Cal fer reserva)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

5 Diumenge

12 h Museu del Monestir

Visita guiada a l’exposició per-manent “Oració, treball i poder”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

29 de setembre19 hores“Così FUN tutte”De Carol LópezMúsica de Wolfgang Amadeus MozartDramatúrgia i direcció de Carol LópezDirecció musical i arranjaments de Lluís VidalEscenografia de Bibiana Puigdefàbregas

30 de setembre19 hores

“Violines y trompetas”

De Santiago Moncada Direcció de Miquel GorrizIntèrprets: Lloll Bertran, Anna Gras, Joan Pera i Ferran Rañé

5 d’octubre21 hores

“Novena simfonia de Beethoven”

Orquestra Simfònica Sant Cugat i Cor TakasakiOrquetra Simfònica Sant Cugat, direcció: Josep Ferré, concertino: Geert KrosenbrinkCor Takasaki del Japó, direcció: Yoko Akabane

Avanç de la programació del Teatre-Auditori

Avanç de la programació de setembre

27 de juliol, Sant CugatEscampeu rams d'olivella!

21 h Dansa, pregària i ofrena al claustre

Organitza: Parròquia de Sant Pere d'Octavià


Publicitat | 37


+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

XARXA DE CENTRES

CULTURALS

POLIVALENTS

DE SANT CUGAT XCCP

Octubre/Novembre/Desembre

2012

Casa de Cultura - Casal de

Mira-sol - Casino La Floresta

Casal Les Planes - Xalet

Negre

Període d’inscripcions: del 5 al

21 de setembre a cada centre

Més informació a: www.santcugat.cat/XCCP

www.casadecultura.santcugat.cat

Exposicions a lessales municipals

Fins a l’1 d’agostBiblioteca Central Gabriel Ferrater“Leveroni dona de lletres”Cedida per la Diputació de BarcelonaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 16 de setembre - Museu del tapís contemporani. Casa Aymat“Ismael Smith gravador. Del Modernisme a l’Art Déco”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Diputació de Barcelona

Fins al 30 de setembreBiblioteca Central Gabriel FerraterLa Vitrina. Rosa és una rosa és una rosa és una rosaRealitzat per l’alumnat del Taller ARTEFACTE de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 30 de setembreBiblioteca Central Gabriel FerraterExposició. 22è LLibre Gegant Organitza: Associació del Llibre Gegant

Fins al 30 de setembreBiblioteca Central Gabriel FerraterPunts de llibre gegants Organitza: Associació del Llibre Gegant

Fins al 7 d’octubre - Casa de Cultura“Tu”, de Paco MinuesaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 25 de novembreMuseu de Sant Cugat. Monestir

“El Gran Casino de la Rabassada. Història d’un somni burgès”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat



Us presentem l’Arxiu Històric de la Parròquiade Sant Pere

Història _PÀG. 43CulturaAgenda _PÀG. 44diaridesantcugat.cat/agenda

PORTES OBERTES 18 DE GENER a les 11.00 h al’església de Sant Medir

cionarà com a sala de concerts, però que també funcionarà com a club-discoteca): “No venem copes, som un club on vindrà la gent a escoltar bona músi-ca”. En aquest sentit, va asse-gurar que volen “generar un espai amb música en viu de qualitat tant a la tarda com al matí, que no tindrà res a enve-jar a espais d’aquest estil de Bar-celona”. Una de les proves de la seva aposta per la música és que l’equip de so que han comprat és el millor del mercat, segons van explicar.

Projecte compartitCarles Cano, vinculat al món de la música, buscava un espai per fer una sala quan va sor-gir la possibilitat d’aprofitar una nau de Promusa. A partir d’aquí, s’està fent càrrec de la totalitat de les obres de remo-delació, que ascendeixen a més d’un milió d’euros. Cal recordar que des de fa més de quinze anys un grup de músics i joves de Sant Cugat van reclamant una sala de con-certs pública, però s’han mos-trat oposats a aquest projecte, ja que consideren que no es trac-ta de la sala pública i oberta als grups que s’anava reclamant. Aquesta sala tampoc compta-rà amb els bucs d ‘assaig, una de les principals reclamacions d’aquests grups.•

MÚSICA. La sala de concerts privada de Sant Cugat, ubi-cada en una nau municipal de Can Solà i que també funcio-narà com a club-discoteca a les nits, obrirà les portes a fi nals d’octubre i ho farà amb la voluntat d’obrir-se a la ciutat. El dia 20 de juliol, l’empresa que gestionarà la sala, Venue Sant Cugat (Nublo Live), i l’Ajuntament van signar un conveni pel qual el municipi podrà gaudir també de la sala. “L’empresa té la voluntat de participar de la vida de la ciu-tat i per això ha signat el con-veni que permetrà a l’Ajun-tament tenir millors ofertes per a la gent i les entitats”, va explicar l’alcaldessa, Mercè Conesa, durant la visita a que es va fer a l’espai. A més, tam-bé s’ha anunciat que el nom de la sala serà Hoboken, ciutat americana que guarda simili-tuds amb Sant Cugat en el sen-tit que es troba al costat d’una gran ciutat com Manhattan.

“Hem escollit Sant Cugat perquè hi ha molt mercat i no hi ha cap oferta d’aquest estil”, ha recalcat l’administrador de la sala, Carles Cano. En aquest sentit, Conesa es va congratu-lar que els joves de la ciutat tindran una altra alternativa d’oci a l’oferta ja actual.

més de discoteca o de concerts. L’espai també disposarà d’una terrassa, així com de diferents espais elevats on hi haurà músi-ca més suau i taules i cadires per seure. L’arquitecte del projecte va explicar que volen recordar els ambients de caliu i tradició de les sales de concerts i clubs de sempre.

Oferta de qualitatA mig termini, l’objectiu dels gestors de la sala de concerts és programar una seixantena de concerts l’any amb grups de referència del panorama del pop i del rock principalment. Carles Cano va recordar que la música és l’essència d’aquest projecte (que fi ns a la nit fun-

La sala de concerts es vol comprometre amb la ciutat

Conveni. L’Ajuntament i l’empresa gestora signen un conveni pel qual es vol donar prioritat a les entitats del poble i als grups de música local en l’ús de l’equipament en determinats horaris

La sala comptarà amb un dels equips de so més bons del mercat

Bernat [email protected]@premsalocal.com

Preferència pel pobleMés concretament, els grups de música locals tindran preferèn-cia per reservar l’espai per assa-jar de dilluns a divendres als matins i de dilluns a dimecres també a les tardes. Tot i això, per Carles Cano, “el més impor-tant serà la possibilitat que es donarà als grups d’aquí de ser teloners dels concerts impor-tants”. A més, com ja s’havia dit, el cicle musical Mou-te can-viarà el Casal de Mira-sol per aquest nou espai. D’altra banda, la cultura popular també tindrà preferència els diumenges a la tarda i les entitats podran tam-bé d’aquesta manera utilitzar l’espai. “Serà un equipament

real per a la ciutat”, va senten-ciar l’alcaldessa, que va agrair l’esforç d’empreses privades i la col·laboració amb l’administra-ció, com és aquest cas..

La salaDesprés de la signatura del con-veni, membres del consistori així com els responsables de l’empresa gestora van fer una visita per les obres, que fi nalit-zaran a primers d’octubre tot i que en els primer anuncis es deia que la sala s’inauguraria per la Festa Major de l’any 2011. La sala compta amb 700 metres quadrats, tindrà capacitat per a 900 persones i serà perfecta-ment adaptable a les necessitats de totes les activitats, ja siguin

“Hem escollit Sant Cugat perquè hi ha molt mercat i no hi ha cap oferta d’aquest estil”

CARLES CANO ADMINISTRADOR DE LA SALA

Xifres

700metres quadratsÉs la superfície de la sala, amb diferents espais, així com amb un jardí exterior

900 personesÉs la capacitat que tindrà l’espai en els seus diferents espais

Imatge actual de la sala, en ple procés de remodelació, que acabarà el mes d’octubre i que portarà el nom de Hoboken #LOCAPRES



Arrels, llegendes i ficcions

Hi ha, des de sempre, en l’ésser humà la necessitat de sentir les arrels, de conèixer el seus orígens, de basar la seva estabilitat emocional en un sentiment de per-tinença que li dóna seguretat. És evident que no és així

per a tothom, però cal admetre que en la majoria dels casos sí. Josep M. Jaumà, que ja és l’autor d’una obra que jo vaig inscriu-re des de sempre amb l’etiqueta de tradició i modernitat, Pedra i Sang, va tornar a submergir-se en la història quan l’any 2004 la ciutat va celebrar els 1.700 anys de la mort de sant Cugat. Ara, aquesta és la tercera vegada, torna al claustre el text en forma de lectura dramatitzada i es confirma la sensació inicial d’un text candorós, ple de la innocència pròpia dels bons esperits. Jau-mà ho va explicar en acabar la lectura sense cap mena de pudor. Ell creu en la possibilitat que la història, la veritable, anés com exposa la seva creació, i no per això deixa d’assenyalar elements reals que ajudarien a la seva hipòtesi, cas de les tombes pinta-des de vermell trobades en unes obres de restauració d’ara fa vint anys, i s’insereix en l’àmbit dels autors que garanteixen una visió de la vida que, sense bandejar els aspectes negatius del comportament humà, fa sobresortir i proclama la bondat intrín-seca de l’ànima humana. L’estructura de lectura dramatitza-da és coherent amb una estètica que guarda simetria en les posicions dels diferents personatges que comparteixen sem-pre l’escenari, els uns davant del faristol, els altres a l’espe-ra de la seva participació, jugant amb els elementals colors blanc i negre per presentar la bondat o maldat dels prota-gonistes i amb la utilització senzilla però eficaç d’una llum que singularitza cada actuació encerclant-lo quan corres-pon. Una interpretació on cal destacar Jep Barceló com el màrtir, un oficial romà d’origen berber, corprès per les noves idees d’una transcendència que supera la religió coneguda i immers en un dubte vital ben representat. Xavier Tor, que interpreta amb autoritat i un fons de cinisme el Pretor Dacià. Jaume Pla, com l’ancià Octavià, exercint la ponderació amb saviesa. Àlvar Roda, el seu fill Tor, potent i juvenil, alguna vegada fora de control. Excel·lents de veu, entonació i sinto-nia amb els seus personatges, Sònia Guimerà i Marta Uxan, com Inoa i Jafra. Correctes Josep Bisbal i Ferran Vidal, sol-dats romans. Dramàtic i precís, Pere Pahissa en el paper de Medir. Ajustades en curtes intervencions Eulàlia Cortijos, muller de Cugat i Encarna Adelantado, dona. El final amb l’enlairament lumínic de l’oficial màrtir cap a la santedat pro-picia una lectura de molts dels diferents pobles i ciutats que arreu de la península Ibèrica, algunes de França i d’Itàlia, porten el mateix nom de la nostra ciutat. A Jaumà li agrada-ria convertir aquesta representació, com ja ho és Pedra i Sang, en una tradició a la ciutat i fer-la cada any. És una idea que podria prosperar, però els temps no estan precisament per la lírica, com deia aquell...

•

crítica de teatreEDUARD [email protected]

Imatge de l’espectacle #BErnat BELLa

EL MÀRTIR CUGAT de Josep M. JaumàDirecció: Salvador Fité. intèrprets: Encarna Ade-lantado, Jep Barceló, Josep Bisbal, Eulàlia Cortijos, Sònia Guimerà, Pere Pahissa, Jaume Pla, Àlvar Roda, Xavier Tor, Marta Uxan, Ferran Vidal i Germà Zapata. LLoc i Dia: Claustre del Monestir. 20 de juliol.

TEATRE. Més de 1.500 persones han gaudit d’algun dels tres muntatges que s’han orga·nitzat aquest juliol a les pla·ces santcugatenques amb les Lectures a la Fresca, dedica·des enguany a la figura i obra de Pere Calders en el centena·ri del seu naixement. A més, una setantena d’actors i col·laboradors han participat des·interessadament en algun dels tres espectacles orga·nitzats pels Amics de Pedra i Sang: Em dic Pere i dos cog·noms més (plaça Sant Pere), Firduqui (Alcalde Magí Bar·tralot) i Nevares (Castanyers del Monestir). Des de l’orga·nització agraeixen la implica·ció constant de la família Cal·ders i és que els tres fills, Rai·mon, Glòria i Tessa, així com nombrosos néts han assistit a les representacions.

Cal destacar que les Lec·tures a la Fresca han estre·nat aquest any tres especta·cles inèdits, un d’ells fins i tot basat en una obra inèdita de Calders a la qual van posar final quatre autors santcu·gatencs (Piti Español, Víctor

Alexandre, Josep Maria Jaumà i Ignasi Roda).

Descobrint CaldersEls tres muntatges que han proposat enguany les Lectu·res a la Fresca han permès als santcugatencs descobrir la figu·ra de Pere Calders, reconegut principalment com a contista, des de diferents punts de vista. Amb Em dic Pere i dos cognoms

més vam poder acostar·nos a un Calders crític amb la socie·tat i amb l’egoisme i la falta de mires d’una societat en plena crisi que guarda molts paral·lelismes amb l’actualitat. A Fir·duqui, la imaginació i el món màgic de l’escriptor va capti·var el públic amb les seves nar·racions curtes de misteris i fan·tasia. Finalment, a Nevares la gent va vibrar amb la música i

l’emocionant història d’un grup de gent que viu en barraques i davant una inundació decideix anar a viure als panteons del cementiri dels rics creant una ciutat utòpica.

D’aquesta manera s’ha tan·cat la vuitena edició de les Lec·tures, una activitat ja referent al calendari cultural santcu·gatenc per la seva qualitat i les seves eleccions literàries.•

Les Lectures a la Fresca acosten 1.500 persones a Pere Calders

Èxit. Els tres muntatges de la vuitena edició de les Lectures dedicats a l’obra de Calders aconsegueixen omplir de gom a gom les places santcugatenques

Les Lectures a la fresca es consoliden en el calendari cultural santcugatenc #LOCaLPrES


ART. Del 20 d’octubre al 16 de desembre el Museu de Sant Cugat acollirà una exposi·ció retrospectiva d’Aurèlia Muñoz (Barcelona 1926·2011), que passar per ser, juntament amb Josep Grau·Garriga, una de les artistes del tapís i de l’art tèxtil més reconegudes arreu del món. A hores d’ara, el Museu està preparant tots els detalls de la mostra, que, a banda d’estar comissiona·da per un responsable tècnic del Museu, comptarà amb la col·laboració d’una de les filles de Muñoz. L’exposició es

repartirà entre la sala capitular del Monestir, on hi haurà una obra de gran format; i el Museu del Tapís Contemporani · Casa Aymat, on hi haurà tota la res·ta de peces. La Diputació és la impulsora del projecte.

Algunes de les peces formen part del fons del Museu i és que la mateixa Aurèlia va cedir una desena d’obres a l’equipament abans de morir. La Casa Aymat és l’únic museu del tapís que hi ha a Catalunya i de museus tèx·tils només n’hi ha un parell. És per això que l’artista va voler cedir algunes de les seves crea·cions al Museu de Sant Cugat, ja que és dels punts on més es tre·balla per la difusió d’aquest art.

Aurèlia Muñoz és de les artis·tes més creatives en el camp de les arts experimentals com el tapís i el tèxtil que no va parar mai d’innovar i experimentar. Juntament amb Grau·Garri·ga, és l’artista catalana amb més prestigi al món en el camp de l’art tèxtil i el tapís, i va ser molt important en la recupe·ració d’aquest art als anys 60 a Catalunya i Espanya. •

El Museu prepara una retrospectiva de Muñoz

Aurèlia Muñoz amb un a de les seves obres #CEDIDa


Exposició. Una de les grans artistes tèxtils de la història



La Mythos baixa persianes

tanCaMent. La llibreria Mythos ha tancat les portes a la ciutat després de tretze anys fomentant la cultura i la literatura a Sant Cugat. Els últims anys, la Mythos es trobava al carrer Santa Maria, tot i que abans era a la plaça de Barcelona. Una pèrdua més per la crisi.•#FOTOGRAFIA: ARTUR RIBERA

expoSiCió. Ensenyar i mos-trar la vida de les persones que viuen als camps de refugiats sahrauís és l’objectiu de l’ex-posició fotogràfica Té amar-go dels fotodocumentalistes Xavi Piera i Joseba Zabalza. La mostra consta de 29 instan-tànies i es pot visitar fins al 31 d’agost a l’Abacus Sant Cugat.

Les fotografies centren els objectius en el patiment que han viscut els sahrauís per culpa de les mines antiperso-na. “No es pretén mostrar llàs-tima envers aquestes perso-nes, sinó que es vol plasmar

el coratge i la lluita que tenen malgrat la situació en la qual viuen”, ha explicat Xavi Pie-ra. Jordi Panyella, editor del projecte, ha reafirmat aques-tes paraules durant al inaugu-ració de la mostra aquest diven-dres 20 de juliol.

El perquè del títolTé amargo fa referència al gust de la primera tassa de te que es prenen els sahrauís en la ceri-mònia del te. Salem, un dels pro-tagonistes de les fotografies, va perdre les dues mans quan li va explotar una mina antipersona en el moment de preparar-se la primera tassa de te. D’aquí el nom del llibre i l’exposició. •

Una mostra fotogràfica ensenya la vida dels refugiats sahrauís

el fotodocumentalista xavi piera #AMANDA BERNAL

Àgata Guinó[email protected]

imatges. Abacus acull fins al 31 d’agost una mostra de Piera i Zabalza

Els Castellers es prenen un descans

actuació dels Castellers per Festa Major #ESTER NAVAL

objectiu pel que queda d’any un cop reprenguin l’activitat a finals d’agost serà descarre-gar el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8. Des de principi de tempora-da, la colla santcugatenca té la mirada fixada al Concurs de Castells de Tarragona, que se celebra cada dos anys i que

pauSa. Els Castellers de Sant Cugat fan una aturada en la seva activitat després de tan-car una primera part de tem-porada històrica assolint rep-tes fins ara mai aconseguits,

destacant per damunt de tot l’actuació per Festa Major, la millor de la seva història, on van carregar el 2 de 8 amb folre, a banda de fer el 3 de 7 per sota i el 4 de 8; així com cinc pilars simultanis. D’aquesta mane-ra, els Gausacs es van superant jornada rere jornada i el seu

en aquesta edició augmenta les colles participants de 12 a 30. Per aquest canvi, els Gau-sacs podran participar en el que és l’única trobada caste-llera on hi ha competició direc-ta ja que ocupen la posició 15 actualment en el rànquing de colles. •




crítica d’artIMMA [email protected]

Daus al set #CEDIDA

En el centenaride Pere Calders

A rnau Puig està content, perquè als seus 86 anys s’ha reconegut el seu treball. L’he trucat per telèfon per donar-li l’enhorabona i ha mos-trat la seva satisfacció. El motiu és que aques-

ta setmana s’han anunciat els Premis Nacionals de Cul-tura que atorga la Generalitat de Catalunya.Es con-cedeixen anualment, segons diuen els enunciats, a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits cultu-rals, desenvolupades durant l’any anterior, i són la dis-tinció més important en aquest sector. Enguany, li han concedit el Premi Nacional a la Trajectòria Professio-nal i Artística com a crític, sociòleg de l’art i com a fi lò-sof per la seva contribució a la consolidació i reconei-xement de la nostra cultura artística. És com una pilo-ta d’or de la cultura, però sense tants seguidors. Arnau Puig va crear i fundar les revistes Algol i Dau al set, i fou teòric del grup que en sortí. Ha estat professor de la UB, de la UAB i catedràtic d’estètica a la UPC. Exerceix la crítica d’art en els principals diaris i revistes especia-litzades, com ara Bonart. S’ha vinculat amb Sant Cugat per diferents motius: ha fet conferències dins el cicle que organitza Firart, ha presentat exposicions, ha fet comentaris crítics d’obres i artistes (jo mateixa n’he estat benefi ciària9, i últimament ha presentat a Gale-ria Canals el seu darrer llibre, De una fi losofía de la itine-rancia, on fa una refl exió subjectiva sobre la fi losofi a de l’existencialisme. Però el més rellevant és el seu bon humor. La seva fi gura està adherida a un somriure i tot ell expressa una bonhomia que facilita la comunicació. Sedueix amb la seva personalitat expansiva i especial-ment el seu optimisme per l’art. •

“Hi ha gent que treballa tot l’any per ballar 4 dies”

Entrevistem Morenada Sant Cugat, folklore bolivà

El setembre del 2011 es va crear la Fraternidada La Morenada Sant Cugat, una associació de folklore boli-và que busca difondre la cultura del país alhora que coopera entre tots els bolivians que hi ha a Sant

Cugat. Es troben una vegada a la setma-na al Casal de Joves, tant per ballar com per cooperar. En parlem amb la presi-denta, Gabriela González, i amb dos dels seus membres, el Félix i el Lluís.

Com se us acudeix tirar endavant aquesta associació? La idea sorgeix de la realitat que a Sant Cugat hi ha molts bolivians i volíem confraternitzar entre tots nosaltres. A més, també volem donar a conèixer la cultura boliviana als santcugatencs i a Europa en general. Ho fem a través de La Morenada, que és una dansa típica boliviana.

Quins són els objectius? A banda de confratarnitzar i difondre la cultura, el nostre objectiu també és coo-perar i conèixen’s més. A través de la dansa, ens reunim tots els bolivians. Ens ajudem a nivell migracional, econòmic, mèdic. Unim els nostres llaços per aju-dar també els nostres familiars de Bolí-via i enviar-los recursos. Ara, per exem-ple, estem buscant cadires de rodes per enviar.

La Morenada és una dansa. Ve de l’època en què els espanyols van conquerir tota la zona de la Bolívia actu-al i hi van portar allà negres d’Àfrica. Als negres els feien treballar a les mines i per-què no s’escapessin els lligaven cadenes. A La Morenada, imitem els sorolls que feien amb les matraques i també n’imitem el moviment al sortir de la mina, total-ment exhausts, després de jornades de 18 hores. Les màscares que fem servir són una espècie de mofa als espanyols.

Quina importància té la dansa a Bolívia? És una activitat molt important. La majo-ria de la gent que treballa tot l’any per poder donar-se el gust de ballar quatre dies per la festa de l’entrada del Gran Poder La Paz. Allà es fa ostentació de poder i diners, amb la roba, els moviments...

Com us ha rebut Sant Cugat? La gent ens ha tractat molt bé i un exem-ple és la Festa Major: va ser molt emocio-nant veure tanta gent veient la nostra dan-sa. Però aquesta associació també és una manera d’integrar-nos a la ciutat, perquè els ciutadans llatins estàvem una mica relegats. Cal destacar que també hi ha santcugatencs que s’han apuntat a l’asso-ciació.

Hi ha similituds entre la cultura catalana i boliviana? Hi ha moltes semblances, com per exem-ple els vestits i les sabates tradicionals, que són similars. A més, també tenim una dan-sa que s’assembla a la sardana. Cal recor-dar que els espanyols ens van conquerir i ens van deixar molta part de la seva cultu-ra; nosaltres ens vam haver d’encarregar de recuperar les nostres arrels.•

A la imatge veiem el Lluís, la Gabriela i el Félix, acom-panyats de dos joves vestits amb la indumentària

típica de La Morenada #ARTUR RIBERA

Tradició. La Morenada Sant Cugat està formada per una quarantena de santcugatencs d’origen bolivià que volen difondre la seva cultura i crear xarxes de suport entre ells, alhora que pretenen obrir-se a la vida de la ciutat. En el nom es van posar Sant Cugat perquè volen deixar clar que també se senten del poble. Els seus balls els han portat a Barcelona, Madrid, Sòria i fi ns i tot a Itàlia. Ara preparen una exposició a la Casa de Cultura dels seus vestits tradicionals.

Fòrum_ Notícies_ Agenda_ Cinema_Tecnologia_ Esports...

Bernat Bella Puigdomè[email protected]



externalitzaCió. La galeria santcugatenca aposta aquest estiu per portar la marca Sant Cugat a diferents ciutats cata·lanes. I ho fa fent front a la cri·si, per donar un impuls a la creació i a l’art del país, així com per donar a conèixer la producció literària que exis·teix a Sant Cugat.

Pel que fa a exposicions, a Cambrils es pot veure durant l’estiu la XVIII Biennal d’Art Contemporani Català 2012. Una mostra que es va instal·lar el 6 de juliol a la Sala Àgo·ra del Centre Cultural de la ciu·tat tarragonina i que es podrà visitar en aquest espai fins al 24 d’agost. Al setembre, la matei·xa mostra s’instal·larà a Lleida, i d’aquesta manera continuarà el seu itinerari per Catalunya.

Cal recordar que aques·ta edició de la Biennal és la primera que es pot seguir a la xarxa. Aquesta és la nove·tat més destacable d’aquest any, ja que el catàleg i tota la informació és present al telè·fon mòbil Apple i Android, i també a les diferents xarxes socials, com Fecebook, a més de la pàgina web de Canals·Galeria d’Art.

Per la seva banda, l’obra de Neus Colet, artista santcuga·tenca habitual de la Canals·Galeria d’Art, viatjarà a la Galeria Dalt Vila d’Eivissa, a la Galeria Carme Espinet de Barcelona, i també es pot veure a Sant Cugat en el marc de la mostra “Calderiana”, al Claustre del Monestir.

A més, la població de Ver·dú, a Lleida, acull l’exposició “Jordi Pagès a Gabriel Ferra·ter”, que ja es va poder veure

La marca Sant Cugat viatja aquest estiu per Catalunya

recorregut. Canals-Galeria d’Art porta el nom de la ciutat a diferents indrets del país amb exposicions i presentacions de llibres santcugatencs

exposició a la Canals Galeria d’art. #Artur ribErA


a Sant Cugat, i que al setem·bre viatjarà a Cadaqués. Un cop allí, i coincidint amb la inauguració, es farà una taula rodona amb persones de Sant Cugat i de Cadaqués que van conèixer Gabriel Ferrater.

LiteraturaA més de les exposicions, no s’ha d’oblidar que Canals·Galeria d’Art portarà les obres dels escriptors santcuga·tencs a nous públics. D’aques·ta manera, fins al setembre Canals·Galeria d’Art organit·za a Cadaqués la presentació de llibres d’autors santcuga·tencs, en el marc del Pla Naci·onal de Foment de la Lectura.

El 3 d’agost, a la Societat l’Amistat–Casino de Cada·qués, a les 20 hores, es pre·sentaran els llibres Tots els meus secrets, o gairebé, de Víc·tor Amela, i Les 1001 fantasi-es més eròtiques i salvatges de la història, de Roser Amills.

La resta de presentacions seran a la Galeria Marges U. La primera, el 14 d’agost, a les 20 hores, tot presentant Els colors dels dies, d’Albert Mestres. El dia 18 a la matei·xa hora, serà el torn de Joan Miro i Mont-roig: pal de balla-rí, de Martí Rom.

El cicle de presentacions es tancarà el 24 d’agost amb la presentació de Paraules d’Amor, de David Escamilla. •

Nous cursos a Pou d’Art per a joves, infants i adultsinSCripCionS. La gale·ria·taller Pou d’Art de Sant Cugat ja ha posat a disposició dels seus alumnes (o futurs alumnes) la informació rela·tiva als tallers que ofereixen durant el curs 2012·2013. Com cada any, Pou d’Art ofereix tallers a partir de 2 anys, per a nens i nenes, joves i adults.

D’aquesta manera, els nens i nenes podran fer el Pre·Taller a partir dels 3 anys, Expressió plàstica de 4 a 10 anys, La plàstica dels artistes o Dibuix i pintura, a partir dels 8 anys, el Taller de ceràmica per a nois i noies a partir de 10 anys, joves i adults, i la Plàstica en famí·lia, adreçat a pares i fills.

Pel que fa a nois i noies, a més dels cursos ja citats, podran fer el taller de Còmic i il·lustració de 10 a 16 anys, i Dibuix i pintura (inicial) per als que tinguin més de

12 anys. I els joves i adults, Tallers de pintura, Matins de dibuix i pintura, els cursos ja citats per a majors de 10 anys, i Còmic i il·lustració per a més de 14 anys.

Podeu consultar preus i horaris a www.poudart.com.

_C. Caballé

pou d’art. #ArXiu

tallers. Ja està oberta la inscripció per al curs 2012-2013

novetatS. El jove santcuga·tenc Lluís Feliu va posar a la venda dimecres, 25 de juliol, el seu primer llibre, Manual de un joven parado, un manu·al complet sobre la cerca acti·va de feina en un moment difícil, en el qual s’expli·quen els passos, experiènci·es i reflexions amb què es tro·ba un jove amb ganes de tre·ballar, d’emprendre i de tirar endavant en un moment de crisi com l’actual.

Feliu assenyala que ha decidit escriure aquest lli·bre “per la situació en què em vaig trobar”. I és que “esta·va treballant de responsable de màrqueting i comunicació en una empresa i de sobte em vaig quedar a l’atur. Llavors em vaig posar a escriure un llibre en forma de dietari on

explicava tot el que anava fent com a jove aturat per tornar a encaminar el meu futur pro·fessional”, explica Feliu.

Defineix el llibre com “un manual d’autoajuda on es parlen dels principals pro·blemes dels aturats, especi·alment dels joves”, i el pre·

senta com una manera “d’or·ganitzar·se i animar·se per no caure en una mala rutina”. I és que Lluís Feliu considera que “avui en dia és fonamen·tal mirar d’aportar noves ide·es i millorar els conceptes que sovint donem per tancats”. “En el meu cas, sóc periodis·ta, i gràcies a la crisi he vist clar que creant el meu propi projecte empresarial podré tirar endavant”, matisa. “El que vol el llibre és mirar de fer obrir els ulls i animar totes aquelles persones que han abaixat el cap; tot i la crisi, la nostra societat ha de tenir il·lusió”, conclou.

Manual de un joven para-do es pot adquirir a la pàgi·na web de l’Editorial (http://novumpublishing.es i http://es.united·pc.eu) i al bloc cre·at sobre el llibre. A partir del setembre, estarà disponible a les llibrerires. •


lluís Feliu i roé #Artur ribErA

Lluís Feliu i Roé publica el seu primer llibre

literatura. ‘Manual de un joven parado’ és la carta de presentació del columnista del ‘tOt Sant Cugat’

Catalunya, terra de vins (xi) Do penedès (xi)

Al’Alt Penedès hi tro-bem el poble de Tor-relavit, envoltat de vinyes i regat pel

riu de Bitlles; aquest munici-pi es va formar el 1920 per la unió dels antics termes de Ter-rassola del Penedès i de La-vit; des de l’any 1963 existeix l’empresa Jean León, que ac-tualment es considera com un dels millors cellers amb molt prestigi internacional; els vins es consideren vins d’au-tor; les marques més aprecia-des són: JL Petit Chardonnay (bóta roure), JL Chardonnay (blanc criança), JL Merlot (ne-gre), JL Cabernet Sauvignon (negre Reserva), JL Cabernet Sauvignon (negre Gran Re-serva); el vi més aconseguit, apreciat i consumit és el Je-an León Zemis (negre Reserva 2003)... A Cabrera d’Anoia, un terme en què hi ha tretze nu-clis habitats, en destaquem la imponent masada de Can Fei-xes amb destacats conreus de vinyes, on l’empresa Can Fei-xes, SL elabora uns vins ca-racterístics per la seva for-ça aromàtica i una gran rique-sa de matisos, utilitzant les marques: Can Feixes Selec-ció (blanc o negre), Can Feixes Chardonnay (blanc), Can Fei-xes (negre Reserva)... La po-blació d’Olèrdola de l’Alt Pe-nedès és un municipi format per quatre nuclis de població: Moja, Sant Miquel d’Olèrdo-la, Sant Pere Molanta i Vila-dellops; a Moja destaca l’es-glésia romànica dels segles XI-XIII i la torre de defensa circular situada al bell mig del poble, però també un desta-cat nucli de conreu de vinyes amb un important celler, Ca-ves Hill SA, fundada el 1887 on la finca el Maset conrea 50 Ha de vinyes, i en les naus sub-terrànies es crien vins tran-quils en les seves 1.000 bó-tes de roure francès; les mar-ques destacades són: Masia Hill (blanc, rosat i negre), Hill Gran Civet (negre criança), Hill Blanc Brut (fermentat a la bóta), Hill Chardonnay (blanc fermentat a la bóta), Hill Oro Muscat i Xarel·lo (blanc), Hill Cabernet Sauvignon (negre Reserva), Hill Gran Toc (negre Reserva 2002)... •

parlem de vipepblanes



Èpica de gesta

L’ anunci que les Lectures a la Fresca acabarien amb un musical basat en la novel·la curta de Pere Calders Aquí descansa Nevares em va sorprendre. Ignasi Roda supera les expectatives, però és difícil eludir els inconvenients.

La seva adaptació del text original, iniciada l’any 1985, accen-tua els aspectes reivindicatius des del punt de vista social sen-se deixar de remarcar el contingut del somni que ajuda a supe-rar els problemes humans per aixecar l’esperit cap a una uto-pia que deixa de ser-ho quan pren el vol des de la idea individual fins al col·lectiu que la fa seva i la dignifica. La gosadia de Roda, fer una lectura d’un musical, enquibir 40 persones a l’escena-ri, més el pianista, els tècnics de so i llum i uns mínims elements escenogràfics és un acte de fe, il·lusió i esforç. Els espectadors van veure una representació/lectura preparada en 4 dies pel que fa als moviments i interpretació i, en alguns casos, un mes escàs disposant de les partitures. Roda ens porta reminiscències de Brecht en el text i de Weill en la música, però sempre hi sura Cal-ders. Especialment reeixits els temes Vals del fang, Cançó de bres-sol, No és un somni, Somnis, somnis, Potser arriba l’hora, No és temps de somiar i Lliures, lliures!, dels 21 que es van presentar a la lectu-ra considerant que l’original en té 34. Música complexa, esplèn-dida en alguns moments i ajustada perfectament al contingut bàsic, però amb un principi confús. Cal assenyalar la qualitat de les veus femenines: Gisela Figueras, Marta Uxan, Sònia Guime-rà, Martina Vilarasau i Nàdia Molledo. Esplèndida de composi-ció Carme González. Imbuït plenament del somni, el protago-nista Nevares d’Àlvar Roda i el seu lògic successor, que agafa-rà altres vies, Guillem Mariné. Ajustats Joan Berlanga, Ricard Mariné i Xavier Tor. Correctes Núria Bou, Salvador Fenollar, Ignasi Bassó, Llorenç Serrahima i Joan Puigdomènech. Un plaer veure els quatre personatges infantils encarnats per Guida Lara, Laura Pijoan, Emma Inglés i Víctor Martínez. El cor, en els seus moments de plenitud, molt bé. Problemes de llum, algun petit ensurt de so i, finalment, estupor davant dels resultats positius d’una representació que encara no era ni un assaig general. L’es-pai dels castanyers ple de públic evidencia, una vegada més, el nivell assolit per un grup important d’actors i actrius, de músics, d’artistes de múltiples registres de la ciutat, que demanen amb urgència un plantejament diferent i més d’acord amb les possi-bilitats àmpliament demostrades. Imaginar el que podria ser en un espai adient, amb un temps d’assaig correcte i amb els ele-ments de vestuari, tècnics i escenogràfics indispensables i una prèvia recreació de durada no és difícil: un gran espectacle mar-ca Sant Cugat. No ens equivoquem, no és només un problema de diners. •

crítica de teEDUARD [email protected]

L’espectacle ‘Nevares’ #LLUÍS LLEBOT

NEVARES. Llibret i música d’Ignasi Roda, a partir d’‘Aquí descansa Nevares’, de Pere CaldersDirecció: Ignasi Roda. Piano i arranjaments: Josep Anton García. intèrPrets esmentats en La crítica. cor: Encarna Adelantado, M. Àngels Anglada, Janna Ayesa, Clemens Brauer, Mercè Colomer, Gisela Coromi-nes Calders, Trini Escrihuela, Marissa Espín, Pilar Esteve, Esther Gol, Andreu Isern, Jaume Jané, Margarita Martín, Ivette Noguera, Laia Pijuan, Marisa Salgado, Pilar Marcó, Nil Roda, Mireia Vigueras, Germà Zapata i els intèrprets principals. iL·Luminació: Laura Aguiló. so: Sergi Gar-cía Tobella i Isaac Oteros. LLoc i Dia: Jardins del Mones-tir. Espai dels castanyers. 19 de juliol.

tància i els historiadors estan venint perquè trobem com era la vida a Sant Cugat entre aquells segles: els oficis que hi havia, les preocupacions”, des·taca. Segons Ribera, el Mones·tir era un petit estat que depe·nia directament de Roma, que tenia terres des de Sant Car·les de la Ràpita fins a Salt i que va ser un dels monestirs més importants de Catalunya: “Els historiadors hi han passat una mica de puntetes perquè no hi ha enterrat cap rei, però va ser molt important”.

Sant CugatA la secció tercera hi ha tota la documentació històrica que té a veure amb Sant Cugat i la vida al poble. Aquí hi trobem informació sobre com es vivia a Sant Cugat, així com dades dels sants, censos de població per carrers i oficis, tradicions. Per exemple, veiem que de sant Cugat ja enparlen escriptors romans al segle iv i que al segle vi comencen a sortir informa·cions de la seva vida. També hi ha notícies i reculls fotogrà·fics relacionats amb les troba·des populars, així com de per·sonatges. •

ARxIu. La parròquia de Sant Pere d’Octavià (Monestir) ha enllestit l’ordenament de tot el seu arxiu històric, que compta amb centenars de documents de tot tipus que il·lustren la vida a la parròquia i a Sant Cugat des de diferents punts de vista des del segle xv i que fins ara no es conei·xien pel gran públic. Aques·ta tasca ha anat a càrrec de l’historiador Climent Ribe·ra, que des de l’any 2000 està remenant entre les caixes de la parròquia per ordenar tota la multitud de material que hi havia. “És un arxiu molt important que conté infor·mació bàsica per conèixer la història de Sant Cugat i de la seva gent”, assegura Ribera, que destaca que, per exem·

ple, a les parròquies de Rubí i Cerdanyola no queda docu·mentació: “El rector, abans de ser assassinat durant la Guer·ra Civil, va pujar tots els docu·ments a les golfes i es van sal·var. Vam estar de sort”.

La parròquiaCliment Ribera ha dividit tota la documentació en tres secci·ons diferenciades depenent de a què feia referència. En pri·mer lloc, hi ha la documenta·ció de la parròquia d’abans del 1939 i compta amb mate·rials sagramentals com bap·tismes, confirmacions, matri·monis i òbits, així com testa·ments, documents de culte, censos parroquials... En aquest sentit, un dels documents més preuats en aquesta secció és el llibre de registres de baptis·mes, que recull tots els bap·tismes a la parròquia des de principis del 1400. “El regis·tre civil va començar el segle xix i abans no se sabia res de la gent. Només hi ha constàn·cia de la població en els llibres sacramentals de l’església i si desapareixen, desapareix la història de mig Sant Cugat”. Aquesta secció també compta

amb les cúries, que són l’apar·tat on es deia qui vivia a prop de la parròquia: “Això ens per·met saber com era Sant Cugat i quina gent hi havia a la ciu·tat al segle xvii. Es dibuixa un Sant Cugat molt soprenent per·què hi havia 40 paraires, fabri·cants, i hi havia tres o quatre espais”, explica Ribera.

El MonestirLa segona secció és la dels documents del Monestir que s’han trobat al mateix temple i no van desaperèixer amb la Guerra Civil ni van marxar a la Corona d’Aragó durant la desa·mortització del 1835 (que són la majoria). En aquest apar·tat hi ha documents principal·ment del segle xvii i són llibres sobre el monument, manuals notarials, escriptures... Una de les actes notarials són les de l’Ajuntament del segle xv al i xvii, que es trobava al Mones·tir. Aquí veiem resolucions del consistori sobre discussions entre veïns, com el robatori d’un bou, conflictes d’interes·sos o legislacions com del joc, de les armes o de la beguda i de les tavernes, pagament d’im·postos... “Té una gran impor·

La parròquia de Sant Pere són els inicis de la nostra ciutatHi ha documents per explicar com era Sant Cugat


L’arxiu de la parròquia posa llum a la història del poble

Sant Pere. Climent Ribera ha enllestit l’ordenament de l’Arxiu, que compta amb informació de la parròquia, el Monestir i Sant Cugat

Dos documents de l’arxiu de la Parròquia i Climent Ribera, encarregat de l’ordenament #ARTUR RIBERA



Agenda cultural

A partir de divendres... Festa Major. Últimes festes majors al territori santcugatenc! Els veïns de Sol i Aire organitzaran sopars de germanor, ballades populars, discomòbil i també activitats infantils el dissabte al matí. BARRI DE SOL I AIRE

Propostes per a la setmana

per Alba Guerreroredacció@premsalocal.com

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

10.00 h. Visita. Si encara no coneixes el patrimoni històric de Sant Cugat apunta’t a aquesta visita guiada pel campanar, l’eslgésia i el claustre del Monestir, on podreu gaudir d’unes excel·lents vistes de Collserola des del campanar, a més de conèixer la història que amaguen els capitells. Preu: 8 euros, per als menors de 7 anys: gratuït. Durada: 2 hores i 30 minuts. Reserva prèvia a 93 589 63 66.

UNIÓ CICLISTA SANT CUGAT RAMBLA JAUME SÀBAT, S/N

10.00 h. Antiguitats.

Torna el Mercat de Brocanters, a càrrec de l’Associació de de col·leccionisme nou i vell d’Arenys de Mar. Durant tot el matí us podeu apropar a veure i comprar tot tipus d’objectes i relíquies d’ara i abans. PL. DE L’ESTACIÓ DE VALLDOREIX

11.30 h. Festa Infantil. El cap de setmana a Sol i Aire comença amb la Festa Infantil, que comptarà amb jocs d’aigua, espectacle de màgia i begudes i fruita fresca. A la nit hi haurà sopar de comiat, amb cargolada i pica-pica (22.00

h) i per als joves i els més animats, discomòbil amb JC sound a les 23.30 h. BARRI DE SOL I AIRE

12.00 h. Esport. La Unió Ciclista ha acabat el seu curs, però ja obre places per al 2012-2013. Mentrestant, si us voleu apuntar al curs per aprendre a anar en bici per a adults, apropeu-vos a la seva seu per concertar dies i horaris. Preu curset: 15 euros. UNIÓ CICLISTA SANT CUGAT RAMBLA DE JAUME SÀBAT, S/N

20.00 h. Flamenc. La Juderia Dansa és un grup amateur però amb molt

de talent i ritme que presentarà l’espectacle En blanco i negro. Aquest incorpora a la seva base flamenca influències d’estils contemporanis i clàssics. Preu: 8 euros. CENTRO POPULAR ANDALUZ FRANCESC MACIÀ, 68

Diumenge 2912.00 h. Portes obertes. El grup d’Autoprotecció de Sol i Aire, format per veïns que intenten prevenir incendis, es dóna a conèixer per a ls interessats que vulguin fer-hi pràctiques. BARRI DE SOL I AIRE

Divendres 2718.30 h. Missa. Amb motiu de la celebració del màrtir que dóna nom al nostre poble, Sant Cugat, el Monestir acull una missa major amb pregària i ofrena al màrtir. En aquesta festivitat també es podrà visitar el menjador social de Càritas, el Recer. Hi actuarà el Grup Mediterrània amb el seu espectacle La Moixiganga i a continuació, un grup de fidels voluntaris portaran 17 torxes que representaran els 17 segles transcorreguts des del martiri de sant Cugat. MONESTIR DE SANT CUGAT PL. D’OCTAVIÀ

21.30 h. Festa Major. Per als que encara els quedin ganes de festa al carrer, Sol i Aire inicia la Festa Major amb la presentació de fotos “Una pinzellada de la nostra història”, que farà les funcions del pregó explicant la trajectòria del barri. A les 22.00 h hi haurà un sopar a la fresca de germanor i ball a la fresca amb l’orquestra Soling. BARRI DE SOL I AIRE

22.20 h. Cinema. Comença el cinema a la fresca a Valldoreix amb el film francès Silenci d’amor, que explica la història de tres persones residents a Estrasburg: un professor de piano, la seval filla adolescent en crisi i el seu germà, un estrafolari anarquista. CASAL DE CULTURA VALLDOREIX

Dissabte 28

#CEDIDA

Sílvia

Camí de Llívia per recollir el nostre fi ll (que hi està fent un

campus de futbol amb els amics del SantCu), jo, mal copilot, tinc el cap fi cat en un llibre (Il giovane Holden –la ver-sió italiana de la cele-bèrrima novel·la de J.D. Salinger–), quan la meva dona assenyala el castell de Balsareny a la nostra dreta. Hem vis-cut moments molt feli-ços aquí, en una casa rural anomenada Mas Collades (segle XVIII), on, ja fa moltes llunes, vam passar un cap de setmana amb la Sílvia Servan i l’Alada. Ales-hores, la Sílvia sortia amb un amic meu, nas-cut, com jo, a Anglater-ra, de pares irlandesos. En Seán, que surt retra-tat en un parell d’epi-sodis molt divertits de les memòries de la Síl-via, agafava un Easy Jet cada quinze dies des de Londres per passar el cap de setmana triangu-lant entre Sant Cugat, la Floresta i Rubí. Els tres dies que vam pas-sar junts a Mas Colla-des van ser realment idíl·lics i plens d’anèc-dotes que aquí no hi ha espai per explicar. Pen-so molt en la Sílvia i en la seva i tan prematu-ra i tan injusta mort. Ara, en tornar a la Flo-resta, he tornat a lle-gir les seves paraules de comiat davant del mutis fi nal i són tota una lliçó, on, més enllà de la inevitable ràbia que deia sentir, predo-minen la seva vitalitat, la seva alegria i el seu amor. Ens va deixar fa dos anys a les envistes de l’estiu, però el seu somriure perdura, un far “en la noche oscu-ra...”. • [email protected]

backstageGERALDFANNON



Cinema a Sant Cugat

a Centreamèrica, s’assenten en una barriada de Buenos Aires per desenvolupar el seu apostolat i tasca social. Allà coneixen Luciana, amb qui lluitaran mà a mà contra la corrupció.Yelmo: Dies 27 AL 2: 22.00 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

Qué eSperar Cuando eStáS eSperando. Director: Kirk Jones. Amb: elizabeth Banks, Anna Kendrick, Genesis Rodriguez. L’adaptació cinematogràfica del llibre més venut del món sobre l’embaràs, una comèdia

romàntica que descriu la relació de quatre parelles a punt de conèixer l’emoció, les pors, l’humor i els problemes mentre es preparen per embarcar-se en el major viatge de la seva vida: ser pares.CinesA: dig.: Dies 27-28-29: 22.00 hTeLèfon reserves: 902 33 32 31Yelmo: Dies 27 AL 2: 22.30 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

el diCtador. Director: larry Charles. Amb: sacha Baron Cohen, John C. Reilly, Ben Kingsley. La pel·lícula narra l’heroica història d’un dictador que arrisca la seva vida per impedir que la democràcia aconsegueixi arribar al país al qual oprimeix amb tant d’afecte. està inspirada en

la novel·la i gran best-seller Zabibah and The King, de saddam hussein.CinesA: dig.: Dies 27-28-29: 20.00 h. Dies 30-31-1-2: 23.00 hsessió goLfA DissABTe: 01.00 hTeLèfon reserves: 902 33 32 31Yelmo: Dies 27 AL 29: 16.30 - 18.30 - 22.45 h. Dies 30-31-1-2: 16.30 - 22.45 hsessió mATinAL Diumenge: 12.15 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

la deliCadeza. Directors: David Foenkinos, stéphane Foenkinos. Amb: Audrey Tautou, François Damiens, Bruno Todeschini. nathalie perd en un accident l’home del qual està perdudament

enamorada.Yelmo: Dies 30-31-1-2: 18.15 hsessió mATinAL Diumenge: 12.00 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

the amazing Spider-man. Director: marc Webb. Amb: Andrew Garfield, emma stone, Rhys ifans. Peter Parker és un estudiant de secundària que els pares van abandonar quan era un nen i el van deixar a càrrec del seu oncle Ben i la seva tieta may. Com gran part dels adolescents de la seva edat, Peter intenta esbrinar qui és i què vol arribar a ser. Peter també està trobant el seu camí amb el seu primer amor de secundària, gwen stacy, i junts lluiten pel seu amor amb compromís.

CinesA: sessió goLfA DissABTe: 23.00 hTeLèfon reserves: 902 33 32 31Yelmo: Dies 27 AL 2: 16.15 - 19.00 h. 3d: 19.30 hsessió mATinAL Diumenge: 11.40 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

iCe age 4: la formaCión de loS ContinenteS. Directors: steve martino, mike Thurmeier. La quarta entrega de la sèrie té lloc just després del cataclisme continental provocat per l’esquirol scrat.CinesA: dig. CaSt.: Dies 27-28-29: 16.00 - 18.00 h. Dies 30-31-1-2: 17.00 hTeLèfon reserves: 902 33 32 31Yelmo: Dies 27 AL 2: 15.50 - 18.05 - 20.20 h. 3d: 17.15 hsessió mATinAL Diumenge: 12.15 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

don gat i elS SeuS amiCS. Director: Alberto mar. el nou cap de la policia no està content amb l’oficial matute i els seus continus fracassos.Yelmo: sessió mATinAL Diumenge: 12.30 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

tengo ganaS de ti. Director: Fernando González molina. Amb: mario Casas, maría Valverde, nerea Camacho. Després de passar dos anys fora, hache torna a madrid. Yelmo: Dies 27 AL 2: 20.20 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

BlanCanieveS y la leyenda del Cazador. Director: Rupert sanders. Amb: Kristen stewart, Chris Hemsworth, Charlize Theron. una noia supera en bellesa la reina malvada.Yelmo: Dies 27 AL 2: 22.20 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

intoCaBle. Directors: olivier nakache, eric Toledano. Amb: François Cluzet, Audrey Fleurot, omar sy. Després d’un accident, un ric aristòcrata contracta com a assistent un jove procedent d’un barri d’habitatges públics. Yelmo: Dies 27 AL 2: 15.10 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

eStrena. madagaSCar 3: de marCha por europa. Directors: eric Darnell, Tom mcGrath, Conrad Venon. Alex el lleó, marty la zebra, melman la girafa i glò0ria la hipopòtam viuen aventures en el vell Continent, intentant escapar d’una funcionària de control d’animals que intenta capturar-los per portar-los al zoològic de nova York. i coneixen animals de diferents llocs del planeta, com un lleó marí italià, un tigre rus i un jaguar d’origen llatí.CinesA: CaSt.: Dies 27 AL 2: 17.00 - 21.00 h. Cat.: Dies 27 AL 2: 16.00 - 18.00 - 22.00 h. 3d.: Dies 27 AL 2: 19.00 h. 3d Cat.: Dies 27 AL 2: 20.00 hsessió goLfA DissABTe: Cat.: 00.00 hTeLèfon reserves: 902 33 32 31Yelmo: Dies 27 AL 2: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. Cat.: 15.45 - 22.25 h. 3d: 15.30 - 17.45 - 20.00 - 22.15 h. 3d Cat.: 18.00 - 20.15 hsessió mATinAL Diumenge: 11.45 h. 3d: 12.30 h. 3d Cat.: 12.00 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

el CaBallero oSCuro: la leyenda renaCe. Director: Christopher nolan. Amb: Christian Bale, Anne Hathaway, Joseph Gordon-levitt. han passat vuit anys des que Batman va assumir la responsabilitat dels crims de Dues Cares. Amb tot, el cavaller fosc torna a fer acte de presència i lluita per la seva ciutat...CinesA: dig.: Dies 27 AL 2: 16.00 - 19.00 - 22.00 hsessió goLfA DissABTe: 00.15 hTeLèfon reserves: 902 33 32 31Yelmo: Dies 27 AL 2: 15.20 - 17.00 - 18.40 - 20.45 - 22.00 hsessió mATinAL Diumenge: 11.30 hTeLèfon reserves: 902 22 09 22

elefante BlanCo. Director: Pablo Trapero. Amb: Ricardo Daín, Jérémie Renier, martina Gusman. narra la història d’amistat de dos capellans, Julián i nicolás, que, després de sobreviure a un intent d’assassinat per part de l’exèrcit durant el seu treball

iCe age 4Dv.-Dg.: (2d CaSt.): 16.00 - 18.00 hDL.-DJ. (2d CaSt.): 17.00 h

el CaBallero oSCuro...16.00 - 19.00 - 22.00 hsessió goLfA DissABTe: 00.15 h

madagaSCar 33d Cat.: 20.00 h. 2d Cat.: 16.00 - 18.00 - 22.00 h. 3d CaSt.: 19.00 h. 2d CaSt.: 17.00 - 21.00 h. s. goLfA Ds.: (2d Cat.): 00.00 h

el diCtadorDv.-Dg.: 20.00 hDL.-DJ.: 23.00 hsessió goLfA DissABTe: 01.00 h

El cinEma dE casa tEvaP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit

loS vengadoreS. Director: Joss Whedon. L’agència per al manteniment de la pau necessita un equip que salvi el món.CinesA: dig.: Dies 30-31-1-2: 19.00 - 22.00 h TeLèfon reserves: 902 33 32 31

crítica de cinemacrítica de cinemaDiAnA ComA [email protected]

Creixeu i... reproduïu-vos

Per si algú havia oblidat el manament bíblic, arri-ba a la gran pantalla una obra d’estil prefabricat que el reivindica amb força disfressant la diver-sitat humana sota una uniforme visió de la seva

faceta reproductiva. no sigui cas que l’evolució tiri del carro i oblidem les idees més conservadores al respec-te. Perquè Qué esperar cuando estás esperando (adapta-ció cinematogràfica del best-seller de l’escriptora Hei-di murkoff) presenta diverses versions sobre l’experi-ència de la maternitat en què, en realitat, la diversitat substancial brilla per la seva absència. totes les opcions retratades (a cop dels traços més simples) estan tallades per un mateix i tòpic patró: famílies biparentals, hetero-sexuals, formades per una dona de naturalesa sacrifica-da i marcada pel mític rellotge biològic; i un home amb por al compromís i a renunciar a les altres facetes de la seva vida; en cap dels casos, fins i tot en aquells on l’em-baràs no era desitjat (i disculpin l’adjectiu, després de visionar la pel·lícula, una sent que pot haver pronunciat una paraula gairebé diabòlica), es planteja la possibili-tat de l’avortament. i és que, per si no ho sabíeu:“Nunca sabrás lo que es el amor verdadero hasta que limpies el culito de un bebé”. aquesta és una de les infinites frases que tenyeixen de color rosa pastel els diàlegs d’una peça que relega a la categoria d’extraterrestre (per ser suaus) a qualsevol persona que no senti dins les seves entranyes la crida de la reproducció o que la visqui d’una manera diferent a les plantejades.construïda a través dels tòpics més arrelats i comptant amb un repartiment estel·lar que asseguri l’afluència a les taquilles, Qué esperar cuando estás esperando intenta desactivar la nostra matèria grisa (i durant gairebé dues hores) amb un estil que tampoc innova a nivell artístic. És almenys sorprenent que darrere les càmeres trobem Kirk Jones, aquell cineasta britànic que l’any 1998 ens delectava amb la fantàstica Despertando a Ned. •

Qué eSperar Cuando eStáS eSperando. (usA, 2012) DireCTor: Kirk Jones. inTèrPreTs: cameron díaz, Elizabeth Banks, anna Kendrick, dennis Quaid, Jennifer lópez, Brooklyn deker www.esperarloinesperado.es


46 | Publicitat


Passatemps Quin és l’últim barri a celebrar la seva Festa Major?Solució de la setmana anterior: Els grups que no van poder tocar per Festa Major van ser les Havaneres de Port Bo i Se Atormenta una Vecina.

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Pot molt ben ser que amb la parella tingueu algun malentès, seran d’aquells dies que un parlarà de taronges i l’altre de peres. Heu de mirar de ser més comprensius i no deixar que us domini el mal geni, ja que podeu engegar la relació a rodar.

Taure 21/4 al 20/5Continueu amb el bon rotllo i encara el fareu créixer una mica més del que ja és. Amb el que costa trobar aquest punt ja val la pena que el mantingueu. D’altra banda, estareu molt bé amb les perso-nes del sexe femení de la família.

Bessons 21/5 al 21/6Tot i que en tema de diners sembla que les coses tenen tendència a anar força bé, heu d’anar amb compte, ja que marxen molt de pressa i després us queixareu que no us arriben a fi nal de mes. Gasteu però sense abusar.

Cranc 22/6 al 22/7Gairebé tots els dies estareu pensant en la vostra situació en el camp de la parella, i és que això us portarà de corcoll i no pot ser, no cal pensar tant, el que cal és actuar i buscar la manera que les coses funcionin bé.

Lleó 23/7 al 23/8Hi haurà molta força en vosaltres i semblarà que l’energia no se us acabi, i això està molt bé. Ara, heu de pensar que potser els que us segueixen sí que es cansen i cal reposar de tant en tant per donar-los un espai per respirar.

Verge 24/8 al 23/9Només pensareu a marxar, canviar de vistes i, fi ns i tot, de gent; necessitareu una injecció d’adrenalina i fer coses que es diferenciïn molt del que feu normalment. Bàsicament necessiteu desfogar-vos.

Balança 24/9 al 23/10En el camp de la parella hi haurà molt bon rotllo, sembla que tot es posarà a lloc i que en aquest aspecte estareu molt més tranquils, cosa que us donarà la llibertat de poder desplegar els vos-tres sentiments sense repressions.

Escorpí 24/10 al 22/11A vosaltres sí que us haig d’avisar que en tema de viatges la cosa serà una mica complicada. No ha de passar res greu però sí que hi ha possibilitats que no surti tot tan rodó com teníeu previst. Agafeu-vos-ho amb tranquil·litat.

Sagitari 23/11 al 21/12És molt possible que al llarg d’aquests dies us vinguin ganes de fer reformes a casa i la veritat és que, ben mirat, alguna cosa segur que s’hi ha de fer, que potser no és res important, però que us porta una mica de cap.

Capricorn 22/11 al 20/1Estareu molt ben preparats per moure tot el tema de negocis, només us falta tenir clar cap on voleu anar i de seguida trobeu la manera d’arribar-hi. Això és molt bo perquè ho podeu aprofi tar en la feina i també en la vida del dia a dia.

Aquari 21/1 al 19/2Tot serà progressiu amb moltes tendències a millorar. Ara bé, hi haureu de posar de la vostra part, també, perquè les coses no vénen soles i és bo aprofi tar que hi ha bons moments per tirar endavant.

Peixos 20/2 al 20/3Us podeu trobar amb alguna experiència una mica curiosa, sobretot lligada amb el món més espiritual. No us espanteu, gairebé tot té una explicació, però el més important és que no tingueu por.

mots encreuats signesBRUIXOT REBEL. [email protected]

Per Pau Vidal, ACPG

HORITZONTAL: 1. Apartada i protegida com és, es fa passar per selectiva. Rap escuat / 2. Deslliurà d’obli-gacions el més il·lustre. Disposició legal decidida en secret / 3. Cap de turc. Verderol instal·lat a Nou Barris. Lletra central del relat / 4. La mort del cenobita. Com a solució és més aviat estèril / 5. Aproximació a la cui-xa com si fos pa. Trafi cant de drogues amb somnolència / 6. Sonem sense vocals. O està entretingut és que és un despistat / 7. Faci glatir parlant del liti. Després dels eriçons els que en fan servir més són els bascos / 8. Previsió de carai. Com més malmès i esparracat més santifi cat. Capçal del llit / 9. Un crit així pot arribar a des-fer la borla. Un cim nevat a la nevera dels Antònia Font / 10. P amb crossa. Creïlla en mal estat per una pedra cantelluda. Insti de Batxi / 11. Pèrsia en plena sobirania. Estrella fugaç en trajectòria est-oest / 12. Derrotat com un prestatge sota el pes dels llibres. Afi nació de la televisió al contrari / 13. De l’assignatura que si bé bé i si no també. Enmig de les berrugues.

VERTICAL: 1. L’estrany esport dels rebots per les cantonades. Llanço fort com un brivall / 2. Un mínim d’ex-periència. Art de parlar tan bé que és com beneir. Li toca l’encapçalament del reportatge / 3. Educació neces-sitada d’ordenança. Planta que creix als capitells / 4. No expliques que els gomets s’escapcen. Elogi de la llança amb escreix d’oxigen / 5. Fase central del deliri. Passió compartida amb els versos d’en Verdaguer. Maten el barrut / 6. Capçal de la llitera. Sembla una romana però és una roca volcànica. Rosegui els peus del catedràtic / 7. Dies per acabar amb els residus. Encarregat dels dipòsits del Garraf. Un quart de vuit / 8. No hi toca, ni de cap ni de cervell. Revolucionari israelià avant la lettre / 9. Actives per actini. Si elles no s’alcen no veiem res / 10. Acusar de poca cosa, no re, d’eliminar. Un eivissenc a la cort del rei Artur / 11. Deixat pel qui es mor, que és quasi un delicte. En Riera i en Juanola a dues rodes / 12. Per posar-me a ataconar, disparo. Amb les cames cap amunt sempre faig curt.

SOLUCIÓ DELS MOTS D’AQUESTA SETMANAGuia bàsica Urgències

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBÍ: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIX93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNYA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SÍNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

FarmàciesDÍAZ-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

MORALESSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

SANT CUGAT TORRE BLANCARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

FERRERESSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIX)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIZ DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

Serveis ALCOHÒLICS ANÒNIMS93 317 77 77ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA93 589 77 88ASDI93 675 66 10ASS. CONSUMIDORS93 488 16 16ASS. PROP. ST. CUGAT93 675 19 54CENTRE ALZHEIMER93 674 70 61CENTRE BORJA93 674 11 50CREU ROJA (ST. CUGAT) 93 674 23 83(VALLDOREIX) 93 674 24 59CONSORCI PARC COLLSEROLA

93 280 35 52CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41DISPENSARI (LA FLORESTA)93 674 76 15ENHER900 70 70 70FECSA902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36FGC93 205 15 15FEDERACIÓ COMERÇ93 583 08 12GAS NATURAL93 675 31 10(AVARIES) 900 75 07 50HISENDA93 589 11 55JUTJAT93 674 66 96

MONESTIR (PARRÒQUIA)93 674 11 63REPSOL BUTÀ901 100 100RESID. CASAL D’AVIS93 589 16 38RESIDU MÍN. (VOLUMINOSOS)902 54 70 10 - 93 597 05 10SOREA(AVARIES) 902 250 370(ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070(OFICINES) 93 544 16 10SERVEI DE GRUA93 674 90 01TAXI ADAPTAT609 89 30 37TEL. GERMANOR (CAVIS)93 674 70 61

Per a nens: al Casal de Mira-solPer a adults: amb el Mestre Internacional René Alonso

Si hi estàs interessat, envia un correu a [email protected] o [email protected] o truca al tel. 93 674 05 45

Classes d’escacs

Es faran grups tenint en compte el nivell dels inscrits. Preu: 40 € al mes (4 classes de 2 hores, un dia a la setmana)

per Alba Guerrero

INGREDIENTS

1 kg de jarret de vedella sencera; llard; cebetes de Figueres; ossos de vedella; un vas de vi blanc sec; dues cullerades soperes de vinagre blanc; farigola, sal, pebre, nou moscada.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

En una cassola de fang, amb difusor, hi posem llard; un cop ben calent, poseu-hi el jarret de vede-

lla a rostir i el daurem per tots els costats; després hi posem la sal, el pebre i la nou moscada. Abai-xem el foc a temps més lent. Hi afegim les cebetes, solament en traiem la pela de sobre i sense que es trenquin les anem fregint. Tot seguit, hi afegim una bran-queta de farigola. Anem sacsejant la cassola per-què no s’enganxi; al cap de vint minuts hi tirem vi blanc sec i dues cullerades de vinagre. Tapem la cassola i ho deixem coure a foc suau unes dues hores.Vigilem la sal i que no es que-di sense suc. Podem tenir prepa-rat a part un brou sense herbes, només amb ossos de vedella, millor la part del genoll. Un cop tot cuit, deixem reposar la carn amb la cassola tapada.La sofraja o jarret és la part de la cama de la vedella. Dels qua-tre jarrets que té, els millors són els de les potes del darrere, que són més grossos i molsuts, i més gustosos.El jarret és molt adient per fer estofat. És important coure-ho a foc lent i amb la cassola tapada, així s’evita l’evaporació. En can-vi, la carn queda melosa i tendra. A l’estiu és molt convenient men-jar calent.

Preparació

receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Jarret de vedella

Problema núm. 43Juguem blanques i guanyem

Solució al problema de la setmana anterior:1. Cf7! Rxf7 (si les negre mouen la Dama, aleshores 2. Dxe6 amb posició guanyada de les blanques)2.Dxe6+ Rg6 (Si 2. .... Rxe6 3. Cg5 ++ mat)3. g4! Ae44. Ch4++ mat.

escacsLLIÇONS D’ESCACSTEMES TÀCTICSFinals Cavall contra peó (IV)Quan el peó està situat a la columna de Torre, els moviments del cavall es com-pliquen.El cavall s’ha de situar davant del peó, però ho ha de fer amb el circuit correc-te (en aquest cas g4-e3-f1-h2, els punts marcats al diagrama, però no des de “f3”)1. Cg4+! Rg3 2. Ce3 Rf3 3. Cf1 Rf24. Ch2 (i el cavall es mou al circuit h2-f1-e3-g4). Si les blanques juguen 1. Cf3+? Rg2 2. Ch4+ Rf2 i el peó corona)

Club Escacs Sant Cugat

Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activats que organitzem, pots enviar un correu electrònic a: [email protected]

8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

t8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

l

h

o

k

ltoo oo

o on

jwh

bp ppbq pp p

rk

n

q


Publicitat | 47


Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors

Bellesa

Píling corporal

Metzli Institut de BellesaSabina Cañameras, 13(Davant UIC) Mira-sol

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. Augusta, 3


Restaurant

Assegurances

Vine a la Mútua Fins a un 50% dte. pel fet de ser subscriptor tu i els teus familiars. Regal xec de 40€ per gasolina, fins al 30/09

902 14 05 55Identifica’t amb el número BB0770000


Sopar per a 2 persones a la carta, de dilluns a dijous beguda a part

Pl. Quatre Cantons, 3


Restaurant

1 mes gratuït! Perquè provis tots els serveis que ofereix el nou centre Corner 4

Av. de Torreblanca, 57(Davant Esade)


Esport

Benzina

2% de descompte del total de la factura

Av. de Rius i Taulet

PREsENTANT EL CARNET DEL CluB

Mascotes

1 sessió d’ensinistrament de gos.Durada, 30 minuts

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre ComercialAugusta Park)


Bellesa

Una sessió de fotodepilació d’aixelles o engonals (biquini)

Francesc Moragas, 28


Vidres Monofocals Orgànic antireflector reduït. CIL +/- 2 ESF +/-4

Pl. Lluís Millet, 2


Òptica

DissabteMÀX 26º MÍN 20º

DiumengeMÀX 27º MÍN 20º

Subscriptorsel TempsGastronomia. Telefoneu al 93 590 86 00 i entreu al sorteig d’un sopar a La Barra per a 2 persones a la carta, de dilluns a dijous. Beguda a part.

Club del Subscriptor_PÀG. 47

27.07.2012

81

0203

001

4001

00

91

7

i la setmana que ve... Parlarem d’emprenedors santcugatencs

TROBARÀS TOTA LA INFORMACIÓ DIÀRIA A: www.totsantcugat.cat

Sumari_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 8 | Lectors_PÀG. 15 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 26 | Esports_PÀG. 28 | Cultura_PÀG. 38 | Passatemps_PÀG. 46

DiarideSantCugat

La propostaFestes Majors. Els veïns de Sol i Aire es reuneixen per celebrar la seva Festa Major amb sopars de germanors, balls a la fresca i activitats infantils.

Agenda Cultural_PÀG. 44

les coneixes, com creus que arriben a la cita?Aquí el problema és que tot-hom arriba al 100%. Els Jocs Olímpics és la competició més important per a tothom. Així que, com que no es pot contro-lar la resta, l’únic que queda és controlar-se un mateix.

Una de les proves en què par-ticipes és relativament nova per a tu, la d’aigües obertes.Sí, només porto dos anys

nedant en aquesta prova. El 2010 vaig quedar novena al Mundial, i el 2011 hi vaig tor-nar a competir, a Xangai. Havia de quedar entre les deu primeres per anar als Jocs i vaig quedar desena. Vaig tenir molta sort. Participar-hi és un premi.

10 quilòmetres a l’aigua són molts quilòmetres!Sí, es fan molt llargs. És difí-cil, no només perquè no estic acostumada a aquesta distàn-cia, sinó pel contacte físic, l’es-tratègia de la prova, els girs a les boies. L’objectiu és arri-bar al fi nal en les posicions de davant, als mundials sempre anava darrere. Aleshores tin-dré opcions.

Creus que estàs davant dels teus últims Jocs i per tant, de la teva última oportunitat, o Rio també entra en els teus plans?En piscina potser sí que és l’última, no ho puc saber. En aigües obertes encara podria tenir una segona oportunitat, perquè aquesta prova t’allar-ga molt més la vida esportiva i la gent és més gran. De fet, sóc de les més joves.

Entenc que tindrem Erika Villaécija per a un bona tem-porada...Com a mínim fi ns l’any que ve, segur.

A Barcelona 2013.És clar. A més, coincideix que el primer Mundial en què vaig competir també va ser a Bar-celona, i vull estar-hi nova-ment. Competir a casa sempre és bonic.

Quin signifi cat té ser olímpi-ca per tu?Realment em vaig adonar del

“La meva il·lusió és fer una medalla i crec que pot arribar”L’Erika Villaécija és l’única esportista de Sant Cugat que competeix als Jocs Olímpics de Londres. Ho farà en dues modalitats de natació dife-rents, en 800 metres lliures i en els 10 quilòmetres d’ai-gües obertes. Després d’Ate-nes i Pequín, Londres es pre-senta com la gran oportuni-tat de fer medalla olímpica.

Erika, són els teus ter-cers Jocs. Després de dues

experiències, com els afron-tes, aquests?Jo estic tranquil·la. He tingut una experiència bona i una de dolenta. A Atenes vaig quedar cinquena en el 800 i sisena en el 1.500. Els dolents van ser a Pequín, allà vaig estar malal-ta i no vaig poder competir bé. Crec que aquests són especi-als per això, perquè tinc mol-ta experiència i combino dues disciplines, que em dóna dues oportunitats de medalla.

La medalla és un somni o una obsessió?Una mica de cada. Però sobre-tot és un somni. Si seguei-xo nedant és perquè la meva il·lusió és fer una medalla en uns Jocs Olímpics i perquè crec que pot arribar. Però com et deia, estic tranquil·la. La preparació ha anat bé i vull competir bé. Ja es veurà què passa.

És clar, hi ha les rivals. Tu que

l’Entrevista ERIKA VILLAÉCIJA, nedadora #TEXT: Pere Fernández #FOTOGRAFIA: Artur Ribera

seu signifi cat a Pequín, quan em vaig posar malalta. Se li ha de donar molta importància. En natació no es pot aspirar a una altra cosa que a participar en uns Jocs. És una experièn-cia per a tota la vida que s’ha de disfrutar.

De tota la teva carrera, quin creus que ha estat el millor moment?Em quedo amb la medalla d’or que vaig guanyar al Mundi-al de Dubai (el 2010, a la prova de 800 metres lliures). M’havia costat molt arribar a les meda-lles, de guanyar un campio nat del món, i va arribar en un moment en què jo em sentia molt rara de forma, les com-peticions anteriors no m’havi-en anat bé. Va ser com un cop d’autoritat, em vaig adonar que podia fer-ho, que ho havia aconseguit i que encara podia aspirar a fer alguna cosa més.

Parla’m del CAR. Després de tants anys, això ha de ser una segona casa.Sens dubte. Ha estat molt important, no només per obte-nir resultats, sinó perquè tam-bé m’ha permès seguir estudi-ant. Aquí tinc totes les facili-tats del món. El CAR m’ha fet créixer com a persona, quan era més jove em vaig haver d’espavilar, i ara hi tinc una segona família.

Vas néixer a Barcelona, has viscut des dels 15 anys al CAR i en fa dos que tens resi-dència a Sant Cugat. Hi fas vida, a la ciutat?Des que hi visc, molt més. La Festa Major no me les perdo mai i m’agrada també veu-re els castellers. Fem molta vida també al bar Hamburg, hi anem amb el Nacho i els amics. •

OlímpicaErika Villaécija té 28 anys i en porta dotze al CAR de Sant Cugat, on dia rere dia s’entrena sota les ordres de Joan For-tuny. La nedadora debu-ta el dijous 2 d’agost als seus tercers Jocs Olím-pics, després d’haver participat a Atenes, on va fer diploma olímpic, i a Pequín. Des de la seva primera medalla en un torneig important –la de plata en el 4x200 a Ber-lín 2002– ha guanyat 16 medalles en grans cites, entre les quals una d’or al campionat del món de Dubai, l’any 2010. La seva especialitat són els 800 metres lliures, tot i que també ha gua-nyat medalles en 1.500 metres lliures, 4x100 i 4x200. A Londres, a més de participar als 800 metres lliures, ho farà en una prova nova, els 10 quilòmetres d’aigües obertes. Des de fa dos anys l’Erika viu a Sant Cugat. Sent la ciutat com si fos casa seva.

Documents

Diari de Sant Cugat 917