Diari

personal

Laura

Cabrera

Primer dia , dimarts 20

de març del 2012

A les set del matí em va

aixecar el meu pare. Avui

me’n vaig de colònies

amb els meus companys

del col·legi, no he

esmorzat molt perquè em

marejo en els viatges

llargs. Ja està tot

preparat només falto jo, li

dono petons a la meva

mare i la meva germana.

Ara anem cap a casa de

la Valèria a buscar-la

per anar cap a l’escola i

allà agafar l’autocar

que ens portarà cap

Ribes de Freser. Ja hem

arribat al col·legi i ens

acomiadem de les

nostres amigues que no

poden venir amb

nosaltres. Una vegada

he pujat a l’autocar, em

poso la musica, ens

queda un llarg viatge.

Durant el trajecte

comencem a jugar a un

joc de triangles i rodones

molt divertit, aquest joc

fa el viatge més ràpid.

L’autocar es para a Ribes

de Freser i allà

comencem a menjar i

fent-se fotos. Comença la

nostra aventura! Agafem

el Cremallera, quina

cosa més curiosa tots els

trens tenen noms de

muntanyes.

Dins del cremallera

parlem de coses sense

importància esperem que

passi el temps i arribem

a l’hotel. Ja hem arribat

a l’hotel, estic molt

nerviosa. L’Uri ens porta

a la sala on antigament

s’havia signat el primer

estatut, ens recorda les

normes i ens dona les

claus de l’habitació.

Quan ja estem a la

nostra habitació,

cadascuna decideix el

llit, el calaixos del

armari ...

A les tres de la tarda

fem un taller sobre el

medi ambient, és una

mica avorrit, tot i que

fa bon temps perquè

encara no ha nevat.

Després tenim temps

lliure per fer el que

volguem. ¡Quina

gana! sort que ja és

hora de sopar.

A continuació ens toca

la xerrada de seguretat

on el Joni i la monitora

Ana són uns

excursionistes que els

havia agafat un allau i

ens expliquen el

material, que s’ha de fer,

com s’ha de fer, a qui

s’ha d’avisar... ho trobo

una mica interessant, i

l’Ana com fa bromes, se’n

passa l’estona molt

ràpid, sort perquè estic

esgotada i només vull

anar al llit a dormir.

Segon dia, dimecres 21 de

març de 2012

L’Anna com li costa molt

aixecar-se es posa el

despertador molt d’hora

però no serveix per a res no

l’escolta ni ella, ni l’Aida

que són a les que més els

costa llevar-se i m’he

d’aixecar jo i ja no em puc

dormir. Com no tinc res a

fer i fa molt de fred em

poso un polar i començo a

pentinar-me per desprès

quan es llevin no hagi

d’esperar per entrar al

lavabo.

A un quart de nou ja

estem a baix, en el nostre

lloc de quedada per

anar tots a esmorzar al

buffet. Ara que estic tipa

de menjar ja puc anar a

fer l’excursió amb les

raquetes. Ara que ja ens

em posat les raquetes el

Juan ens explica com

hem de caminar amb

elles sense caure.

Com cansa anar amb

raquetes i això que

només he fet la primera

pujada, poc a poc

començo a anar millor

amb les raquetes i no em

canso tant, és molt més

fàcil caminar ara que

abans. Durant el trajecte

anem parant cada certa

estona, parem per

descansar i així en Juan

ens explica les

muntanyes, la

vegetació, els animals...

Ara em de creuar un

pont, ¡MARE MEVA EM

MATARÉ! Però amb molta

lentitud aconsegueixo

passar com tothom i

sense caure’m, després

d’això fem fotos. L’Uri fa

una entrevista a la

Paula, bebem aigua...

Apa, una altre vegada a

tornar a caminar, sort

que ara hem de baixar.

M’he cansat més baixant

la muntanya que pujant-

la.

Ara tornem a deixar una

altra vegada les

raquetes, però abans

hem de fer un vídeo pel

treball. Una vegada

tretes les raquetes

comencem una guerra

de boles de neu entre

nosaltres, però l’Uri diu

que ja hem d’acabar i

fem una carrera.

Pobre el Roger, quina

llàstima és l’últim i

cadascú li llença una

bola de neu però jo veig

més boles de neu que

persones allà.

Que bé ara toca menjar,

després de tant esforç hem

de posar alguns nostre cos.

Un cop ja són les dues hem

d’anar a la sala del

primer dia, allà es

explicaran que hem de fer,

com ho hem de fer, les

normes, el temps, el lloc de

trobada...m’ha tocat amb

el Daniel, la Valèria i el

David nutrients en el

nostre cos.

Ens hem equivocat

mirant el mapa i estem

en el lloc contrari però

no passa res ja ens hem

aconseguit ubicar-nos.

Només hem aconseguit

sis fites de vuit, ha sigut

molt divertit. Ja cansats

i mullats ens anem a

dutxar i ens preparem

pel sopar. Tot el menja

que he agafat ha estat

molt bo.

Per com està el cel no

podrem fer la part practica

del taller d’astronomia, tot

i així fem el taller, és una

mica avorrit però que hi

farem. Ja és hora d’anar-

se’n a dormir.

• Tercer dia, dijous 22 de

març del 2012

• Una altre vegada torna a

sonar el despertador de

l’Anna i ella ni el sent, el

torna a apagar com

sempre. Ara mateix no tinc

ganes d’aixecar-me em

quedaré una estoneta al

llit fins que el professor

piqui a la porta. No m’han

semblat ni cinc minuts

quan truquen a la porta

• . És l’Uri i com sempre

intenta despertar a l’Aida i

l’Anna, aquesta ultima es

un cas impossible perquè

quan l’Uri se’n va ella es

torna a dormir.

• Quina gracia, l’Anna

corrents per l’habitació

perquè no troba res del que

es volia posar i falten deu

minuts per l’esmorzar. Ara

ja estem totes, cap a baix

corrents perquè ens falten

dos minuts i em nego a

que em llencin boles de

neu. Avui m’he quedat

sense unes pastes que volia

per menjar però que hi

faré, menjaré una altre

cosa. Ja hem fet sobre

taula i pugem per

preparar-nos per la

caminada d’avui, anem

fins a Queralbs.

• Quin mal d’esquena i a

sobre el terra rellisca però

que hi farem dins de tot és

molt divertit mentre

cantem cançons i ens fem

fotos de record. Ja estem

acabant o això crec perquè

estic morta de fred, tinc

mal de cap i a sobre ja no

em sento els peus. Ja hem

arribat a l’estació no creia

que estaria tan feliç de

veure un lloc tancat i on

pogués seure. Per menjar hi

ha dos entrepans però no

tinc prou gana per menjar-

me tot el que hi ha.

• En Juan ens explica sobre

els animals, el mal que

poden fer, com són, en

quina època de l’any es

reprodueixen... Desprès

d’aquesta classe sobre els

animals agafem el

Cremallera per anar a

Ribes Vila i fer el taller del

Cremallera.

• Sembla que aquest taller no

s’acaba mai. Si què és llarg.

Quin fred. Vull seure i

descansar i també una

manta. Sort que ara ja

estem al sol i no tinc tant

de fred, ara en Juan ens

està explicant les agulles de

les vies. Mai no havia vist

un Cremallera per sota, hi

ha moltes peces, aquí a baix

està tot ple de greix espero

no tacar-me. Una vegada

ja l’hem vist per sota seiem

als seients del mateix tren i

allà fem alguns exercicis

del dossier.

• Ja hem agafat i estem en el

Cremallera. Tots amb una

cara de plaer per poder

descansar i relaxar-nos.

• En el temps lliure faig el

que més desitjava dutxar-

me amb aigua calenta i

relaxar-me, ningú

m’interromp i tampoc hi ha

crits per l’habitació perquè

l’Anna i l’Aida. Com no

tenia la clau de l’habitació

la deixo oberta mentre vaig

a les altres habitacions. Ja

vestida i mig pentinada

vaig a sopar i com sempre

no pot faltar la meva

amanida.

• Tothom es prepara pel ball

i ens fem fotos amb tots per

no oblidar mai aquest dia.

Sortim fora de l’hotel per

anar a la discoteca. Tinc

mal de cap i no vull ballar

ni escoltar música el que

vull és anar-me’n al llit

però que hi farem. Estic

parlant amb la Cristina a

ella tot aquest rollo de

ballar no li agrada i l’Uri

em pregunta si vull pujar

cap a d’alt, però no vull

anar sola i tinc una idea

fantàstica, li dic que si la

Cristina es pot venir amb

mi. Estem una estona a

l’habitació parlant de les

activitats que havíem fet.

• Cada una marxa a la seva

habitació, arriben tots i

m’adono que ja no tinc

son. L’Anna, l’Aida i jo

tenim molta son i quan la

poca gent se’n va de la

nostra habitació ens

posem a dormir.

• Quart dia, divendres 23 de

març del 2012

• Escolto uns sorolls, algú

toca a la porta, però no

tinc ganes d’obrir, cada

vegada són més insistents i

més forts. Com cap de les

meves companyes es

desperta amb els cops de

porta, haig d’obrir jo com

cada dia. És l’Uri i mentre

ell desperta l’Anna, jo miro

l’hora, QUÈ TARD!! Només

tenim deu minuts per

canviar-nos.

• L’Anna, quan li diem

això, s’aixeca més ràpid

que mai. Arribem justes a

l’esmorzar. Com jo ja tinc

fetes les maletes, les deixo a

la sala de jocs vaig a fer un

tomb.

• A les deu ja estem en el lloc

de quedada de sempre i

anem darrere de l’hotel a

fer les multiactivitats.

• Comencem per l’iglú, ens

expliquen com es fa, el

material que hem

d’utilitzar, de quantes

persones serà el grup. Jo em

quedo a ajudar al Jose

amb l’iglú. Quan ja se’ns

acaba el temps anem a

llençar-nos amb

trineu, que entretingut. Em

llenço en parella i

sola, totes dues estan molt

bé. L’última cosa que fem és

tir amb arc amb l’Ana que

ens ensenya com es fa. En

un mini concurs que fem el

meu grup guanya.

• Estem fent cua per menjar.

Quan ja el tenim, hem de

menjar ràpid i corrents

perquè hem d’agafar el

Cremallera, però abans de

sortir del menjador

l‘Ariadna apaga les seves

espelmes d’aniversari.

• Ja estem a l’autocar i

estem tots cansadíssims, jo

només vull tornar a casa i

tombar-me al sofà amb la

meva manta.