Upload
vuthu
View
224
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Organitza: Con el apoyo de: Patrocinadores: Televisió oficial:
OCTUBREDD II JJ OO UU SS 22
22 00 00 88
Pág. 04ICHI
Pág. 05LOS BASTARDOS
Pág. 06EDEN LOG
ww ww ww .. cc ii nn ee mm aa ss ii tt gg ee ss .. cc oo mm
NNºº
11
Pág. 09CHER AMI
Diario DIA 1 1/10/08 22:09 Página 1
DIARI DEL FESTIVALDijous 2 octubre 2008
33
CCRROOWWSS ZZEERROOTakashi MiikeEl japonès Takashi Miike, bon
amic de Sitges, ens proposa la
seva pel·lícula més taquillera, un
festival de lluites espectaculars
que també és el capítol zero d’una
saga que portarà a la gran pantalla
i en imatge real un manga de
Hiroshi Takahashi.
S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ
AUDITORI. 14:30
CCHHEERR AAMMIIMiquel PujolL’animació catalana vola alt gràcies
a aquesta entranyable aventura
èpica. Amb la primera guerra
mundial com a rerefons i barrejant
tècniques d’animació digital i
tradicional, Cher Ami ens explica
les peripècies d’un ocellet amb
vocació d’heroi.
SESSIONS ESPECIALS
AUDITORI. 17:00
AVUI US RECOMANEM...EEDDEENN LLOOGGFranck VestielArriba a Sitges la proposta europea
de ciència-ficció més radical de
l’any, una prova més de la vitalitat
de la producció fantàstica francesa.
Una experiència claustrofòbica
ambientada en un complex científic
travessat per unes arrels misterioses.
S.O. MÉLIÈS
AUDITORI. 00:45
IICCHHIIHaruka AyaseZatoichi, el mític personatge que ja
van encarnar Shintaro Katsu i
Takeshi Kitano, s’ha transformat en
una jove de bellesa glacial i letal.
Es diu Ichi i és una cantant cega
que recorre el Japó a la recerca del
seu mestre.
ORIENT EXPRESS - CASA ÀSIA
RETIRO. 16:00
EEXXTTEE:: HHAAIIRR EEXXTTEENNSSIIOONNSSSion SonoBenvinguts a la perruqueria més
poètica i extravagant del cinema
asiàtic. Una combinació fascinant
de gèneres on coincideixen un
fetitxista dels cabells, una perru-
quera i un cadàver que no es res-
igna a la calvície.
ORIENT EXPRESS - CASA ÀSIA
RETIRO. 18:15
CCLLOOSSEE EENNCCOOUUNNTTEERRSS OOFFTTHHEE TTHHIIRRDD KKIINNDD:: DDIIRREECCTTOORR’’SS CCUUTTSteven SpielbergOportunitat única per poder gaudir
en pantalla gran del film que va fer
passar Spielberg a la història de la
ciència-ficció. Una fita del fantàs-
tic amb extraterrestres i en la ver-
sió validada pel director.
S. C. CIÈNCIA-FICCIÓ
RETIRO. 20:30
110000 FFEEEETTEric RedDesprés de matar el seu marit en
defensa pròpia, una dona (Famke
Janssen) haurà de d’enfrontar-se
amb l’espectre del seu violent còn-
juge. Es projectarà acompanyada
de The Hideout i Fear Itself: Eatercom a part de “La nit del terror”.
LA NIT DEL TERROR
RETIRO. 23:00
TTHHEE CCOOTTTTAAGGEEPaul Andrew WilliamsUn còctel explosiu d’humor
intel·ligent i terror sanguinari pro-
tagonitzat per Andy Serkis (l’actor
que hi havia darrere el Gollum d’Elseñor de los anillos). Un encreua-
ment insòlit de Fargo i La matanzade Texas. S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ
TRAMUNTANA. 14:15
FFIIGGHHTTEERRNatasha ArthyDrama, comèdia i acrobàcies espec-
taculars alternen en aquesta història
sobre una noia que només pensa a
convertir-se en una campiona de les
arts marcials. La seva especialitat
es el kungfu i no deixarà que ningú
l’allunyi del seu somni.
S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ
TRAMUNTANA. 20:30
TR3SCTR3SC és el club de cultura més gran
d’Europa. Els més de 23000 socis que
en formen part, poden gaudir cada dia
de descomptes de fins al 50% per anar
al teatre i a concerts. Entrades gratuïtes
per assistir a les principals pre estrenes
de cinema, rutes i viatges culturals
exclusius, descomptes en llibres, cd’s...
Per fer-te soci del TR3SC només has
d’entrar al web www.tresc.cat i omplir
el formulari corresponent. L’alta al club
és de només 50c que podràs recuperar
amb el “Regal club”. Entrades per al
teatre, concerts, packs de llibres o cd’s
que tenen un valor de 50c i que pots
demanar durant l’any de vigència del
carnet.
En només 10 dies, rebràs el carnet a
casa i podràs començar a gaudir de les
més de 1000 propostes que el club
TR3SC ha preparat per tu.
Visiteu els stands de merchandising de
CHACHA i de CALLE 13 a l’interior de l’Ho-
tel Meliá, on podreu adquirir el catàleg, el
cartell del festival i d’altres articles com lli-
bres, papereria, tasses, etc. Com a novetat,
aquest any també comptem amb un stand
de merchandising de Calle 13 amb articles
de tot tipus per regalar.
A més, a la zona Brigadoon (Edifici Mira-
mar), estan situats la resta de stands habi-
tuals del festival: Hollywood Posters, Ima-
gen Death, Cine Asia, Desigual, Guía del
Ocio, Hidrol. col·leccions, entre d’altres.
STANDS DE MERCHANDISING AL HALL DE L’HOTEL MELIÁ
Diario DIA 1 1/10/08 21:50 Página 3
DIARI DEL FESTIVALDijous 2 octubre 2008
44
La sección Orient Express, aquella en
la que Sitges explora los lugares más recón-
ditos, sugerentes y explosivos de las cine-
matografías asiáticas, se abre este año con
un primer plato de lujo. Una película que
ha despertado una enorme expectación en
su país y que se estrena en el festival antes
incluso que en Japón. Se trata de Ichi,nueva lectura de las aventuras del mítico
samurai ciego, Zatoichi, con la particulari-
dad de que esta vez el infranqueable espa-
dachín es una mujer. El reto que ha decidi-
do afrontar el director Fumihiko Sori (res-
ponsable de las películas Vexille y PingPong, ambas vistas en Sitges) no es baladí.
Después de ser encarnado en 26 películas
y 112 episodios de televisión por el gran
Shintaro Katsu (desde 1962 hasta 1989),
la figura del masajista y espadachín ciego
sólo había sido llevada a la pantalla por otro
maestro, Takeshi Kitano, en su película de
2003. En esta ocasión, el mítico personaje
creado por el novelista Kan Shimozawa
toma la forma de una mujer, la atractiva
Haruka Ayase, toda una superestrella en su
país: modelo, actriz, cantante e ídolo de la
juventud nipona.
Ayase es Ichi, una solitaria goze (can-
tante ciega que se gana la vida de forma
errante) únicamente acompañada por su
shamisen (instrumento de cuerda tradicio-
nal japonés) y su bastón. Mientras viaja en
busca del hombre que cuidó de ella de
pequeña, la joven Ichi debe defenderse, con
la katana oculta en su bastón, de los ata-
ques de aquellos que pretenden aprovechar-
se de su ceguera. Un sangriento incidente la
lleva a conocer a Toma, un samurai incapaz
de desenfundar su espada. Juntos, llegarán
a un poblado que vive acongojado por la pre-
sencia del clan de los Banki-to, liderado por
el feroz e inhumano Banki. Allí encontrarán
a Toraji, successor de la familia yakuza
Shirakawa, que intenta mantener el orden
en el pueblo. Toma se ofrece para ayudar, a
pesar de que los traumas del pasado todavía
pesan sobre sus habilidades como samurai,
pero Ichi parece menos interesada. Las
cosas cambiarán cuando nuestra heroína
descubra que Banki puede ser el hombre al
que estaba buscando.
Estamos ante la última gran producción
del estudio Shochiku, uno de los más
legendarios de la cinematografía japonesa,
que en Ichi pone todos sus recursos al ser-
vicio de una gran producción en la que no
faltan los cuidados decorados y los efectos
especiales, especialmente notables en las
escenas de lucha, que resultarán cierta-
mente familiares para aquellos que disfru-
taron del Zatoichi de Kitano. Relectura del
mito y construcción de un nuevo icono: una
guerrera prodigiosa e infatigable que nada
tiene que envidiar a las nuevas heroínas de
Quentin Tarantino o a leyendas como la
Lady Snowblood a la que diera vida la inol-
vidable Meiko Kaji. Un festival de tradicio-
nes, humor y sangre para los paladares más
selectos.
El Retiro 16:00Orient Express - Casa Asia
IchiZATO-ICHI REDUX
Exposició sobre els orígens del cinematògraf
LL’’OObbrraa SSoocciiaall CCaaiixxaa CCaattaalluunnyyaa iinniicciiaa aa
SSiittggeess ll’’eexxppoossiicciióó IIll··lluussiióó ii mmoovviimmeenntt::eellss oorrííggeennss ddeell cciinneemmaattòòggrraaff aammbb ppeecceess
ddee llaa CCoolleecccciióó JJoosseepp MM.. QQuueerraallttóó
El Mercat Vell de Sitges acollirà, del 7
d’octubre al 2 de novembre, l’exposició
IIll··lluussiióó ii mmoovviimmeenntt:: eellss oorrííggeennss ddeell cciinnee--mmaattòòggrraaff organitzada per l’Obra Social
Caixa Catalunya, en el marc del Festival
Internacional de Cinema de Catalunya
amb la col·laboració de l’Ajuntament de
Sitges. L’exposició apropa al públic una
part d’aquest suggerent i oblidat món
d’artefactes i artificis, autèntiques joies
de la Col·lecció Josep M. Queraltó: tea-
tres d’ombres, fantasmagories, joguines
òptiques, fotografia i fonografia, diora-
mes, tires còmiques.
La Col·lecció Josep M.Queraltó és una
de les col·leccions més importants
d’Europa i està composta per més de
15.000 objectes que expliquen la his-
tòria i evolució del cinema.
A l’emblemàtic edifici modernista del
Mercat Vell, construït el 1890 per l’ar-
quitecte Gaietà Buigas, s’iniciarà
aquesta exposició itinerant de Caixa
Catalunya que es podrà visitar arreu del
país i a tot l’Estat.
L’última exposició de la Col·lecció
Josep M. Queraltó es va fer a
l’Academia de las Artes y las Ciencias
Cinematográficas d’Espanya del 20 de
desembre del 2007 al 25 de gener
d’enguany.
Per a Josep Maria Queraltó, haver arri-
bat amb aquest acord amb l’Obra
Social Caixa de Catalunya suposa un
reconeixement als més de 30 anys
d’adquisició, conservació i investigació
dels més variats objectes i aparells
relacionats amb la història tècnica de
la cinematografia. Ara li resta només
tenir aviat un espai museístic interactiu
i pedagògic que serveixi d’aula de cine-
ma per a tots els públics.
Diario DIA 1 1/10/08 21:49 Página 4
DIARI DEL FESTIVALDijous 2 octubre 2008
55
He aquí el cuadro: va el radical Carlos
Reygadas, punta de lanza de el nuevo cine
mexicano, y se lleva de ayudante a uno de
sus rodajes a Amat Escalante. El novato
aprende todo lo que puede y en poco tiem-
po se pasa a la dirección con Sangre(2005). Zas, primera diana: la película se
convierte en una cinta de culto con todas
las de la ley, con la prensa francesa rendi-
da a los pies del debutante Escalante.
Reygadas, que se siente de lo más cómodo
en el papel de padrino de los nuevos talen-
tos de su país, le produce su siguiente
filme, Los bastardos, sobre dos mexicanos
en Estados Unidos. Segundo tanto: la pelí-
cula se estrena en Cannes y ya se habla de
Escalante con palabras propias de algo más
que una promesa. Visto el marco y el con-
texto, cabe fijarse en el lienzo: Los bastar-
dos tiene todos los ingredientes para con-
vertirse en una obra de arte, contundente
tanto en su discurso como en su puesta en
escena.
La escena que inaugura Los bastardossupone una auténtica declaración de inten-
ciones. Un descampado asfaltado con
cemento, de fondo vemos a los dos protago-
nistas caminando hacia la cámara que los
filma en un largo plano secuencia. El plano
se rompe para dar pie al título, que apare-
ce por corte con el sonido desgarrador de
unas guitarras eléctricas. Las letras están
sobreimpresas en rojo, un color primario
para unos créditos tan austeros como con-
tundentes, acorde con lo que veremos des-
pués. El formato del arranque no sólo nos
dice esto, sino que apunta, con el dedo
índice y sin prejuicios, a Funny Games
(1997, 2007) de Michael Haneke como
referente. Los paralelismos entre ambas
películas son innegables, desde su empiece
a ritmo de metal hasta su planteamiento
tanto visual como de contenido. Dos chicos
irrumpen en una casa en la que se va ges-
tando un ambiente cargado de violencia, he
aquí el argumento de ambas. Sin embargo,
mientras Haneke opta por la crítica ácida al
mundo de la imagen (con aquella célebre
secuencia en la que uno de los protagonis-
tas rebobina la muerte de su compañero) y
por unos bándalos más próximos al cinismo
de los de La naranja mecánica (A Clockwork
Orange, Stanley Kubrick, 1971); Escalante
se sumerge en la crítica política, con la
emigración mexicana hacia Estados Unidos
como telón de fondo.
Escalante, un director con tan sólo dos
películas que posee las maneras de un vete-
rano, sigue a los dos jóvenes mexicanos con-
vertidos en asesinos a sueldo con largos pla-
nos y deja que sus actores se expresen con
una austeridad bressoniana. El tempo de
este drama violento y arrebatado es tan sere-
no como abrumador. La historia sólo puede
terminar en una explosión de violencia. El
último plano resulta el punto final más
aplastante que ha dado el cine recientemen-
te. En definitiva, poco importa el marco
cuando lo que queda para la historia es una
obra de arte con la que inauguramos Noves
Visions.
Tramuntana 22:45S.O. Noves Visions
Los bastardosUN JUEGO MUY SERIO
Cuatro años después de presentar en
Sitges El maquinista y siete después de
alzarse con el premio al mejor director con
Session 9, Brad Anderson regresa al festi-
val con Transsiberian, película que cuenta
con un espectacular plantel de actores
liderados por el carismático Woody
Harrelson, que además visitará el festival
para apoyar la presentación del filme.
Coproducción entre España (Filmax),
Alemania, Gran Bretaña y Lituania, la pelí-
cula, un thriller de perfecta factura y
atmósferas absorbentes, nos cuenta la his-
toria de Roy (Woody Harrelson) y Jessie
(Emily Mortimer), una pareja norteameri-
cana que decide realizar un viaje en el
mítico Transiberiano. Allí se encuentran
con otra pareja occidental, Carlos
(Eduardo Noriega) y Abby (Kate Mara), con
los que pronto hacen buenas migas. Sin
embargo, cuando Roy se separa del tren
durante una parada, Jessie empieza a
detectar que sus compatriotas no son
exactamente quienes aparentan ser. Y esto
es sólo el principio. Aún quedan por llegar
policías rusos (uno de ellos interpretado
por Ben Kingsley), mafiosos y otras figuras
amenazadoras. Así, a medida que se cons-
truye este sugerente puzzle psicológico,
Anderson demuestra sus habilidades como
fabricante de suspense y como maestro de
la acción dramática.
Auditori 10:00S.O. Fantàstic Fora de Competició
TranssiberianALARMA EN EL EXPRESO
Diario DIA 1 1/10/08 21:54 Página 5
DIARI DEL FESTIVALDijous 2 octubre 2008
66
En parlarem molt, de ciència-ficció, en
aquesta edició en què celebrem el 40
aniversari de 2001: Una odisea del espacio(Stanley Kubrick, 1968). També és proba-
ble que parlem d’un cinema francès de
gènere que s’ha bolcat en la realització no
únicament de cintes de terror radicals i bru-
tals (Martyrs), sinó també d’un cinema fan-
tàstic ambientat en futurs distòpics, foscos
i metafísics (Dante 01, La possibilité d’uneîle i la pel·lícula que ens ocupa, Eden Log).
És significatiu, per tant, que el nom de
Franck Vestiel figuri als títols de crèdit de
dos dels títols francesos de la secció Méliès
d’enguany: als d’Eden Log com a director i
als de Dante 01 com a primer ajudant de
direcció. Tots dos tenen en comú la creació
d’un espai claustrofòbic, de color gris i de
caràcter futurista. La diferència? Dante 01s’endinsa en el trajecte messiànic mit-
jançant noms i diàlegs que flirtegen con-
tínuament amb la mitologia; Eden Log es
deixa endur per un virtuós univers visual.
“L’obsessió per la posada en escena ve
de la voluntat de fer viure la pel·lícula amb
la perspectiva de Tolbiac. La càmera a l’es-
patlla està al servei del mateix objectiu, de
la mateixa manera que la simplicitat del
muntatge està al servei de la continuïtat
temporal. Els principis narratius són els
d’un videojoc: el protagonista és projectat
a l’interior d’un món del qual ho ignora tot;
els motors de les seves decisions seran la
realitat immediata i la intuïció. La missió
es defineix quan arriba el moment del
desenllaç, i el protagonista no pren con-
sciència del propòsit del seu periple fins
que no ha acomplert aquesta missió. No
avancem informació ni la retenim: l’espec-
tador està obligat a interpretar l’entorn
amb els sentits de Tolbiac.” Així es plante-
java Franck Vestiel Eden Log, una pel·lícu-
la protagonitzada per un home que es des-
perta en un espai tancat, laberíntic, tecni-
ficat i ple d’arrels; no sap on és, només sap
que té un mort al costat. Explorant aquest
indret estrany l’home descobrirà els
perquès de la seva existència i de la seva
presència en el microcosmos en què es
troba. Una forma meravellosa que amaga
un discurs ecològic i humanista. “El 2007
va passar una cosa molt important: per
primera vegada a la història, la humanitat
habita principalment a les ciutats.” Les
paraules de Vestiel fan referència al mateix
present que trobem descrit en clau futur-
ista a la seva pel·lícula.
Eden Log és, sens dubte, la cinta amb
el potencial visual més gran del Festival. La
identifiquen una fotografia grisenca que
acaricia el blanc i negre, una direcció artís-
tica refinada i la voluntat de transmetre
sensacions mitjançant la imatge i no el dià-
leg; característiques que també diuen molt
dels orígens de Vestiel, un fanàtic del
còmic, que esmenta Enki Bilal entre els
seus dibuixants preferits. En definitiva, un
regal per als ulls i una reflexió més que
necessària.
Tramuntana 18:30 / Auditori 00:45S.O. Méliès
Eden LogL’ARREL DEL BÉ
En la programació d’un festival de cine-
ma fantàstic i de terror no hi pot faltar un
dels elements més emblemàtics del gènere:
la casa encantada. L’any passat vam tenir la
d’El orfanato (Juan Antonio Bayona, 2007) i
enguany tenim, per exemple, la de IlNascondiglio, The Hideout (2007), una
pel·lícula de por clàssica firmada per un
dels cineastes italians més reconeguts. Pupi
Avati, director, guionista i productor de la
cinta, és autor de diverses pel·lícules de
culte: La casa dalle finestre che ridono(1976), Zeder (1982) i L’arcano incantatore(1995). Va ser la seva Una historia dechicos y chicas (Storia di ragazzi e di
ragazze, 1989), però, la que va conquistar
la crítica i el públic nord-americans. Ara
Avati torna al gènere gòtic amb Ilnascondiglio, una història rodada en anglès
al Mig Oest nord-americà—un dels esce-
naris predilectes del cineasta—amb un
repartiment de secundaris mítics com ara
Treat Williams, Burt Young i Rita
Tushingham. El personatge central de la
història, basada en un relat del mateix Avati,
l’interpreta una de les actrius més desta-
cades del cinema italià actual, Laura
Morante. Es tracta d’una dona de mitjana
edat que, de resultes del suïcidi del seu
marit, ha estat quinze anys ingressada en un
centre psiquiàtric. Recuperada i disposada a
refer la seva vida, la dona adquireix una casa
antiga a la localitat de Davenport (Iowa)
amb la intenció d’obrir-hi un restaurant.
L’anècdota és autobiogràfica: Avati confessa
que el seu germà i ell van voler obrir un
restaurant italià a la mateixa zona.
La protagonista no sap que la casa està
totalment equipada, i no solament amb
estris de cuina. Una presència i una veu
estranyes li impediran dormir tranquil·la de
bon començament. Però és una veu com les
que sentia quan estava malalta, o aquesta
és de debò? La dona acabarà sabent que
l’hivern del 1957 la casa va ser escenari
d’un crim terrible, i que no es van arribar a
trobar mai ni l’arma homicida, ni l’assassí,
ni les petjades que aquest hauria d’haver
deixat a la neu en fugir. Per recuperar la
confiança en ella mateixa i convèncer-se
que la seva curació és definitiva, aquesta
dona d’aparença fràgil però de caràcter
lluitador no pararà fins a descobrir, malgrat
els obstacles que li posaran uns veïns tan
cordials com inquietants, què va passar
aquella nit de l’any 57. Veus angoixants,
remor de sacs arrossegats, llums que
s’encenen i s’apaguen sols i objectes que
apareixen i desapareixen són alguns dels
elements atmosfèrics d’una pel·lícula que
porta la por i la intriga in crescendo fins al
final. I si l’assassí no va fugir? I si la casa
continua sent el seu amagatall, el seu
nascondiglio?
Tramuntana 16:30 / El Retiro 23:00S.O. Méliès
The HideoutQUAN L’AMENAÇA ÉSDINS DE CASA
100 Feet100 Feet és el retorn d’un dels guionistes més
respectats dels anys vuitanta. Elevat a la catego-
ria de culte des que va escriure el guió de The
Hitcher (1986) i de Los viajeros de la noche
(1987) i Acero Azul (1990), de Katherine
Bigelow, Red sorprèn una vegada més amb 100
Feet. Una cinta de terror extrem, en la línea de
El Ente (1982) i protagonitzada per Framke
Janssen (Phoenix a X-Men), que ens submergeix
en la història de Marnie. Una dona que, com-
plint arrest domiciliari després d’haver matat al
seu marit en defensa pròpia, s’haurà d’enfrontar
al seu espectre que retorna més obscur i violent
que mai.
EaterMick Garris creador de la magnífica sèrie de
televisió Masters of Horror (2005) repren el pro-
jecte reconvertint-lo en Fear Itself, una nova
sèrie per a la cadena nordamericana NBC, com-
posada per tretze episodis de terror psicològic
dirigits per reputats realitzadors. Aquest any, el
Festival de Sitges presenta, per a l’alegria dels
aficionats del gènere, tres capítols. La primera
projecció és Eater, on Stuart Gordon dirigeix
l’esfereïdora història on tres policies hauran de
passar una llarga nit a comissaria vigilant un
terrible assassí en sèrie que ha devorat una
trentena de persones.
El Retiro 23:00Sessions especials
Diario DIA 1 1/10/08 21:55 Página 6
DIARI DEL FESTIVALDijous 2 octubre 2008
77
The refracted mirror image of the
Manhattan skyline colliding with itself that
opens Mirrors is virtually an update of an
avant-garde classic from 1929, Robert
Floreys’ Skyscraper Symphony. Whether or
not the filmmakers were aware of such a
stylistic precedent is beside the point. The
use of mirror imagery is so deeply embed-
ded in filmmaking that we barely flinch at
its use. Striking examples include Disney’s
prophetic mirror-mirror in Snow White(1937), Jean Cocteau’s other-dimensional
mirror hopping in Orpheus (1950), and
Andrei Tarkovsky’s eponymous metaphysi-
cal creation. Perhaps mirrors are the most
essential component of an art forum that
does nothing but reflect. As Jean-Luc
Godard once said, ìMovies aren’t a reflec-
tion of reality; they’re the reality of the
reflection.
Mirrors aren’t only a visual system in
Aja Alexander’s latest. They’re a character
with a history and an arsenal of tricks.
Exposition is neatly established in the first
few sequences. A security guard, apparently
trapped inside a decrepit old building, is
reduced to a shambling pile of nerves by
what appears to be a haunted mirror. He
looks at his reflection, sees a terrifying alter
ego, and slashes his throat. Soon we meet
Ben Carson (Keifer Sutherland), a suspen-
ded police with the weight of an accidental
murder hanging on his shoulders.
Moonlighting in the private sector, he finds
himself guarding a department store that
was abandoned when it was engulfed in fla-
mes several months earlier. Ben’s first shift
has him wandering nervously by the creepy
mannequins, pedestals, and other artifacts
that litter the building before his rude disco-
very that the souls of the store’s charred
shoppers are still loitering about.
What’s a harried ex-cop to do but crack
the case of the mischievous mirror? Aja
keeps the suspense going as he and co-
screenwriter GrÈgory Levasseur reveal Ben’s
conflicting egos, temper tantrums, and
hallucinations that may or may not be pro-
voked by his meds. (Most cops do take pres-
cription drugs for post-traumatic stress,
planting Mirrors’ foot at least partly in rea-
lity.) The point of view here is largely Ben’s;
his son’s nightmares – cleverly paralleled
with Ben’s first dramatic department store
incident – all seem part of his world. And in
a wink to the audience, Ben’s estranged
wife’s pushing of her TV remote is matched
to the screaming apparition of one of the
burned victims.
Aja’s sleek direction is matched by
Mirrors’ other off-screen star: Joseph
Nemec III. The veteran production designer
is best known for Terminator 2: JudgementDay (1991), which gets revived at this yea-
r’s festival. In fact, the shiny foe of Mirrorsfinds an appropriate counterpart (a kind of
doppelganger?) in the T-1000’s peerless
mercury villain. The far-reaching influence
of James Cameron’s classic, just three years
shy of its 20th birthday, will be discussed
again imminently in these pages.
GGaabbee KKlliinnggeerr
La imatge del perfil de Manhattan reflectit
en ell mateix que obre Mirrors és ben bé
una actualització del clàssic avantguardista
Skyscraper Symphony de Robert Florey
(1929). Que els creadors de Mirrors fossin
conscients o no d’aquesta connexió estilís-
tica és, no cal dir-ho, indiferent. L’ús de la
retòrica del mirall està tan arrelat al cinema
que sovint ni el detectem, però només cal
que fem una mica de memòria perquè ens
vinguin al pensament altres reflexos cine-
matogràfics inoblidables: el mirall profètic
de la versió Disney del conte de Blancaneu
(1937), el mirall que trasllada a una altra
dimensió a l’Orphée (1950) de Cocteau,
fins i tot la creació metafísica de Tarkovsky.
Potser els miralls siguin els components
fonamentals d’una discussió artística que
no fa sinó reflectir-se. Com va dir Jean-Luc
Godard, “les pel·lícules no són reflexos de
la realitat, sinó que són la realitat dels
reflexos.”
A l’última pel·lícula d’Alexander Aja els
miralls no son únicament un truc visual:
són un personatge amb història i amb un
arsenal sencer de trucs! Les primeres
seqüències ja ho deixen ben clar. Un guàr-
dia de seguretat atrapat—sembla—en un
edifici rònec s’esvera en veure’s reflectit en
un mirall. Deu ser un mirall encantant,
perquè el que hi veu és més aviat un alterego, i un alter ego tan terrible que el guàr-
dia es degolla allà mateix. Tot seguit conei-
xem Ben Carson (Kiefer Sutherland) un
policia separat de la seva dona i apartat del
servei que porta a la consciència el pes
d’una mort accidental. Ben, pluriocupat en
el sector privat, acaba vigilant uns grans
magatzems buits: van ser pastura de les
flames fa uns quants mesos i ara estan
abandonats. Maniquins inquietants i fòtils
diversos amenitzen la primera ronda de
l’expolicia, que no trigarà gaire a descobrir
que les ànimes dels dependents car-
bonitzats encara són a l’edifici. No té prou
problemes, l’expolicia, que s’ha de posar a
investigar el cas del mirall murri? Aja manté
el suspens mentre ell i el seu coguionista
Grégory Levasseur ens presenten l’ego con-
flictiu del protagonista, els rampells i les
al·lucinacions provocades—o no—per la
medicació que pren (un peu a la realitat:
molts policies es mediquen per combatre la
síndrome d’estrès post-traumàtic). El punt
de vista és el de Ben: els malsons del seu
fill—muntats hàbilment en paral·lel amb la
primera experiència dramàtica que viu el
protagonista a l’establiment buit—sembla
que formin part del seu món. I una per a la
platea: darrere la imatge de la dona de Ben
amb el comandament del televisor vénen la
imatge i els crits d’una de les víctimes cre-
mades.La direcció elegant d’Aja s’adiu amb
la tasca, també darrere la càmera, d’una
altra estrella que surt als crèdits de Mirrors:el veterà dissenyador de producció Joseph
Nemec III, més conegut per Terminator 2:Judgement Day (1991), que també es
veurà en aquesta edició del Festival. De fet,
el brillant enemic de Mirrors té un equiva-
lent (una espècie de doble) en T-1000, el
dolent de mercuri de Terminator 2. De la
influència del clàssic de Cameron, que
d’aquí a tres anys celebrarà el vintè aniver-
sari, en parlarem molt aviat en aquestes
mateixes pàgines.
GGaabbee KKlliinnggeerr
Auditori 12:15 / 19:00 / 22:30Gala Inauguració
MirrorsLA REALITAT DEL REFLEX / REALITY OF THE REFLECTION
El Gran Premi Honorífic a Kubrick a la inauguracióLa 41ª edició del Sitges-FestivalInternacional de Cinema de Catalunya esvesteix de gala per a commemorar el 40aniversari de 2001: Una odisea del espacio(2001: A Space Odyssey), la obra mestrainfinita de Stanley Kubrick. Per a la cele-bració comptarà amb la presència entred’altres dels actors Gary Lockwood i KeirDullea, del supervisor d’efectes especialsDouglas Trumbull, de Jan Harlan, productorexecutiu i assistent de Kubrick, i deChristiane Kubrick, vídua de Kubrick, queens farà l’honor d’acceptar el Gran PremiHonorífic del Festival en nom del seu maritdurant la gala d’inauguració.Entrega de premi: Auditori, 19.00h.
Diario DIA 1 1/10/08 21:55 Página 7
DIARI DEL FESTIVALDijous 2 octubre 2008
88
El 1963, amb tot just 16 anys i només
400 dòlars a la butxaca, Steven Spielberg va
escriure i dirigir el seu primer llargmetratge,
una pel·lícula de ciència-ficció titulada Fire-flight. Catorze anys després, la mateixa histò-
ria li va servir d’inspiració per fer un dels seus
films més reconeguts: Encuentros en la ter-cera fase. L’anècdota pot semblar trivial, pe-
rò apunta la idea d’un director que busca en
els seus orígens les arrels del seu discurs ar-
tístic, ideològic i vital. I és que Encuentros,molt més que qualsevol altra pel·lícula seva
amb l’excepció—segurament—d’E.T., re-
flecteix perfectament la sensibilitat del jove
nascut després de la segona guerra mundial,
criat en un barri residencial de classe mitja-
na i alimentat pel cinema de Disney i la cièn-
cia-ficció dels cinquanta.
Encuentros sorgeix de l’abisme dels es-
tereotips i els codis del gènere i acaba con-
querint el territori de les veritats íntimes. Ri-
chard Dreyfuss va encarnar per a Spielberg el
ciutadà mitjà sacsejat per una epifania: el
contacte amb éssers d’un altre planeta. Im-
mediatament després vénen l’obsessió, la
frustració provocada per la incomprensió de
la família i la por a un univers desconegut,
però també la satisfacció que dóna afrontar
les dificultats i la complicitat amb dues àni-
mes bessones (la soferta Melinda Dillon i el
gran François Truffaut).
Hi ha moltes raons per tornar a veure
Encuentros una i altra vegada: la interpreta-
ció de Dreyfuss, el to naïf (Pauline Kael va
parlar d’una “pel·lícula infantil en el millor
sentit del terme”), els efectes especials del
mític Douglas Trumbull, els dissenys de Car-
lo Rambaldi per als extraterrestres, etcètera.
Han sigut dos elements en principi secunda-
ris, però, un de musical i un altre de gastro-
nòmic, els que han arrelat en la cultura po-
pular fins al punt de convertir-se en els
símbols oficials de la repercussió d’aquesta
obra de Spielberg: d’una banda, cinc notes
inoblidables, el motiu pentatònic de saluta-
ció als extraterrestres que John Williams va
compondre per a la banda sonora del film;
de l’altra, la improbable muntanya de puré
en què es materialitza l’obsessió de Roy Ne-
ary (Dreyfuss) davant la mirada atònita de la
seva esposa i els seus fills. La màgia del ci-
nema concentrada en el record cinèfil (sem-
pre entranyable i malencònic) de cinc notes
i una muntanya de puré de patates: el poder
icònic del cinema de Steven Spielberg.
“Exte” no és un prefix d’estrangeria, ni
una forma abreujada de l’extemporaneïtat.
És, simplement, una versió retallada, estilit-
zada i gairebé commovedora de la paraula
“extensió”. Més concretament, de l’ús que es
fa del terme en perruqueria. I és que la nova
pel·lícula de Sion Sono ens proposa un dels
arguments més engrescadors, ni que sigui per
inaudit, de la història recent del cinema de
gènere: un relat protagonitzat per extensions
capil·lars assassines.
Tot plegat pot semblar una abstracció in-
desxifrable, però no ho és pas. Resulta que
dos policies portuaris troben un cadàver a
l’interior d’un tràiler que transporta cabell
(humà, sí). El cas s’adjudica a dos agents in-
expressius amb una relació plena de rampells
i silencis incòmodes que s’inflama així que
entra en contacte amb el forense que els mos-
tra el cadàver embolcallat amb cabell. El sos-
pitós Gunji Yamazaki (l’extraordinari Ren
Osugi) procedirà a robar el cos i emportar-se’l
a casa, on s’embarcarà en un projecte extra-
vagant d’un fetitxisme que hauria fet gràcia a
Buñuel i tot: ressuscitar els cabells de la mor-
ta, conrear-los, rentar-los, pentinar-los i distri-
buir-los a les perruqueries.
Aquest personatge, interpretat per un ac-
tor que fins ara associàvem amb el cinema de
Miike i de Kitano és l’eix d’una pel·lícula que
flirteja amb gèneres diversos. l’humor, el thri-ller i el fantàstic, sense casar-se amb ningú.
Diguem que la cinta se serveix d’una matèria
orgànica omnipresent en el nou cinema de te-
rror japonès (vet aquí la gràcia) per establir un
pont entre dues històries paral·leles: la del fo-
rense fetitxista i la de Yuko Mizushima (Chia-
ki Kuriyama), una jove estilista que treballa
en un saló d’estètica amb nom d’assassí en
sèrie del segle XVI: Gilles de Rais. Yuko i Ya-
makazi es coneixeran en aquest saló en una
seqüència tan naïve com esfereïdora en què
l’home quedarà enlluernat pels reflexos ange-
licals dels cabells de la jove. Un clímax frívol,
angoixant i profundament sensual que sem-
bla l’enumeració de les fílies i les fòbies d’un
director que parodia aquesta nostra societat
postmoderna i condicionada. No deixa de ser
curiós que la irresistible Kuriyama (Kill Bill I)sigui l’heroïna d’un film sobre extensions de
cabell assassines; sobretot perquè l’actriu
que va deixar embadalit Tarantino també és
força coneguda al Japó per haver estat el ros-
tre, els cabells i l’extensió física d’una marca
de sabons. Fonètica per a camaleons.
El Retiro 20:30Sitges Classics - Ciència ficció
El Retiro 18:15Orient Express - Casa Asia
Encuentros en la tercera faseCINC NOTES I UNA MUNTANYA DE PURÉ
ExteCHIAKI SE DESMELENA
Diario DIA 1 1/10/08 21:55 Página 8
DIARI DEL FESTIVALDijous 2 octubre 2008
99
En Sitges damos la bienvenida a CherAmi, una de las mayores apuestas por el cine
de animación desarrolladas en Catalunya.
Gracias a la unión de los equipos creativos y
de producción de Acció-Euroview y Digital
Dreams, además del apoyo de Televisió de
Catalunya, ve la luz un proyecto que
demuestra la capacidad de la industria cata-
lana para desarrollar productos de calidad en
el terreno de la animación. En este caso, una
entretenida aventura protagonizada por un
grupo de audaces palomas mensajeras, y
ambientada en el contexto de la Primera
Guerra Mundial. Un musical pop-rock de
animación concebido y dirigido por Miquel
Pujol (director de 10 + 2: El gran secreto)
con música de Manel Gil (Cámara oscura)
interpretada por la Sinfónica de Bratislava.
Basada en la historia real de Cher Ami,
una paloma mensajera que salvó al Batallón
Perdido de la 77ª División del ejército ame-
ricano en la batalla de Argonne en octubre
de 1918, Cher Ami nos lleva a una granja en
la que conviven plácidamente Lindbergh, un
ingenioso y alocado ratón obsesionado con
construir increíbles artefactos voladores,
Tobey, un pequeño gorrión que ansía trabajar
como paloma mensajera, Cher Ami, un vir-
tuoso del vuelo siempre preocupado por
impresionar a las chicas, y muchos otros
amigos. Los problemas llegan cuando la
tranquila vida de la granja se ve amenazada
por la llegada de la Gran Guerra a los bos-
ques de Argonne. ¿Serán nuestros amigos
capaces de derrocar los siniestros planes de
los malvados halcones alemanes?
Entre guiños al Moulin Rouge de Baz
Luhrmann y al Viaje a la luna de George
Melies, Cher Ami se presenta como un cóc-
tel de acción espectacular, humor descabe-
llado, canciones pegadizas y épicas aventu-
ras, al mismo tiempo que combina con crite-
rio y pericia las más modernas técnicas de
animación digital con el romanticismo del
2D tradicional. Un historia de amistad, com-
promiso y responsabilidad que permite a la
animación catalana volar muy alto.
Auditori 17:00Sessions especials
Cher amiLA ANIMACIÓN CATALANA VUELA ALTO
Què hi ha al darrere del llançament d’unagran producció? Com es pot perllongar l’ex-plotació d’un film a través de finestresalternatives com els videojocs? Aquests id’altres interrogants són els que s’abor-daran a les dues taules rodones, que elconsorci per a la promoció de l’audiovisualcatalà ha organitzat per als dies 6 i 7 d’oc-tubre, al marc del Festival de Sitges.Catalan Films & TV també habilitarà un
espai a la seu del certamen, que actuaràcom punt de trobada de tots els profession-als presents.
La primera cita serà per al cinema i elsvideojocs i analitzarà tres casos pràcticssobre els films Wanted, El rey de la mon-taña i Torrente. A més, la jornada es com-pletarà amb una taula rodona sobre l’estatde la indústria dels videojocs a Catalunya.L’endemà serà el torn del màrqueting inter-
nacional; una sessió que serà dirigida pelcorresponsal de Variety a Espanya, JohnHopewell. Els casos pràctics que s’estudi-aran en aquesta ocasió tractaran èxits comCronocrímenes, El orfanato, Che i el filmde terror [REC].
La inscripció a les dues jornades ésgratuïta, tot i que l’aforament és limitat.Més informació: [email protected]
Catalan Films & TV enSitges 2008
DESVETLLA ELS SECRETS DEL MÀRQUETING INTERNACIO-
NAL I LA INDÚSTRIA DELS VIDEOJOCS EN LA PROMOCIÓ
CINEMATROGRÀFICA
Sessions especialsAuditori 17:00cher ami
Brigadoon Presentación: ViceEl documental True Norwegian BlackMetal aborda la escabrosa historia (ase-
sinatos, incendios, encarcelamientos,
satanismo…), la actualidad y las inte-
rioridades de la escena del black metal
noruego, uno de los géneros musicales
más extremistas que existen, de la
mano de músicos, periodistas y, en par-
ticular, de Gaahl -el polémico líder de
Gorgoroth, uno de los grupos black más
populares-, quien por primera vez acce-
de a abrir las puertas de su casa a las
cámaras. Este trabajo ha sido posible
gracias al fotógrafo Peter Beste, quien
durante 7 años documentó la escena
mejor que nadie en su libro TrueNorwegian Black Metal (Vice Books). El
documental se puede ver por internet
en www.VBS.tv, la televisión online de
la revista Vice. Este canal gratuito ofre-
ce, bajo dirección artística de Spike
Jonze, programas de música, noticias,
entrevistas, arte, erotismo, skate y surf.
Todo ello tratado con el irreverente esti-
lo de Vice, una revista que nació hace
15 años como un fanzine punk en
Montreal y es hoy por hoy la mayor
revista juvenil gratuita del mundo, apli-
cando siempre un tono crudo y directo
a su visión de la música, la fotografía y
la política. En España se edita desde
mayo de 2007.
Divendres 3, 22:00
Diario DIA 1 1/10/08 21:55 Página 9
DDIIAARRII DDEELL FFEESSTTIIVVAALLDijous 2 octubre 2008
1100
PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓ1100hh.. AAuuddiittoorrii
(Secció Oficial Fora de Competició)TTrraannssssiibbeerriiaann
Brad Anderson. Espanya/ Alemanya/ RegneUnit/ Lituània, 2008. Amb: WoodyHarrelson, Emily Mortimer, Ben Kingsley.111’. Ja el trobàvem a faltar. Brad Anderson(El maquinista), aquell noi inofensiu amantdel cine indie i del terror més pur, torna araamb les piles carregades per injectar unabona dosi d’adrenalina en forma de thriller.Benvinguts al Transsiberià.
1122..1155hh.. AAuuddiittoorrii
(Gala Inauguració)MMiirrrroorrss ++ CCoottttoonn CCaannddyy ((CCuurrtt))
Alexandre Aja. EUA/ Romania, 2008. Amb:Kiefer Sutherland, Paula Patton, Amy Smart.111’. Un agent de seguretat lluitarà alhoracontra ell mateix i contra la presènciadiabòlica que s’amaga rere els miralls delcentre comercial que vigila. L’últim film deldirector col·locat al podi del fantàsticgràcies a la demolidora Alta tensión.Escenes d’autèntic impacte i milers devidres trencats.
1144..1155hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Fantàstic de Competició)TThhee CCoottttaaggee ++ TTrreeeevveennggee ((ccuurrtt)) ++ SSiiddee
EEffffeecctt ((ccuurrtt))
Paul Andrew Williams. Regne Unit, 2008.
Amb: Andy Serkis, Reece Shearsmith. 92’.Dos germans rapten la filla d’un mafiós.Objectiu: cobrar el rescat. Obstacle: laineptitud nata dels segrestadors. Al·lucinantcombinació d’humor intel·ligent i terrorsanguinari que recorda a la vegada a Fargo iLa matanza de Texas.
1144..3300hh.. AAuuddiittoorrii
(Secció Oficial Fantàstic de Competició)CCrroowwss ZZeerroo
Takashi Miike. Japó, 2007. Amb: Shun Oguri,Kyosuke Yabe. 129’. Benvinguts a un instituten què tots els alumnes són experts enrepartir llenya. Benvinguts a la pel·lícula méstaquillera de Takashi Miike, capítol zerod’una saga que adapta en imatge real isuperfashion el demolidor manga d’HiroshiTakahashi.
1166hh.. EEll RReettiirroo
(Orient Express- Casa Àsia)IIcchhii
Sori. Japó, 2008. Amb: Haruka Ayase, TakaoOsawa. 118’. “Compte, no sé mai quètallaré. No hi veig.” Amb aquest advertimentcomença Ichi, la versió femenina de Zatoichi,la cantant cega, de bellesa glacial i espasatemible, que recorre el Japó a la recerca delseu mestre.
1166..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Méliès a Competició)TThhee HHiiddeeoouutt
Pupi Avati. ITÀLIA. 2007. Amb: LauraMorante, Burt Young. 100’. Iowa, hivern del1957: un crim terrible. En el present,l’elegant Laura Morante s’instal·la en uncasalot on una veu misteriosa no la deixadormir tranquil·la. El nou film del mestreitalià Pupi Avati serà assolutamenteterrificante..
1177..0000hh.. AAuuddiittoorrii
(Sessió Especial)CChheerr AAmmii
Miquel Pujol. Espanya, 2008. 85’. Un ocelletamb vocació d’heroi, un colom missatgeramb un llarguíssim historial de gestes i unratolí inventor que vol volar són alguns delspersonatges d’aquesta aventura d’altavolada amb un rerafons històric important.
1188..1155hh.. EEll RReettiirroo
(Orient Express- Casa Àsia)EExxttee:: HHaaiirr eexxtteennssiioonnss
Sion Sono. Japó, 2007. Amb: ChiakiKuriyama, Ren Osugi. 108’. Cinta admirablede terrors capil·lars i cançons nadalenqueson coincideixen un fetitxista dels cabells, unaperruquera i un cadàver que no es resigna ala calvície. Poètic i extravagant, Sono esmereix ser a dalt de tot.
1188..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Méliès a Competició)EEddeenn LLoogg
Franck Vestiel, França. 2007. Amb: ClovisCornillac, Vimala Pons. 98’. Film fosc iclaustrofòbic en què el protagonista es perden un complex científic laberíntic travessatper unes arrels misterioses. Ciència ficciómés que intel·ligent, Eden Log és la propostafantàstica europea més radical de l’any i unaprova més de la vitalitat de la producciófrancesa.
1199hh.. AAuuddiittoorrii
(Gala Inauguració)MMiirrrroorrss ++ CCoottttoonn CCaannddyy ((ccuurrtt))
Veure Auditori 12.15h
2200..3300hh.. EEll RReettiirroo
(Ciència Ficció)CClloossee EEnnccoouunntteerrss ooff tthhee TThhiirrdd KKiinndd..
DDiirreeccttoorr’’ss CCuutt
Steven Spielberg. EUA, 1977. Amb: RichardDreyfuss, François Truffaut. 135’. Spielbergva entrar per la porta gran en l’imaginari dela ciència ficció amb aquesta meravellosapel·lícula sobre els misteris de la vidaextraterrestre. Per fi, la versió definitiva queSpielberg sempre va voler. I una melodia...inoblidable.
2200..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Fantàstic a Competició)FFiigghhtteerr ++ DDiiee sscchhnneeiiddeerr KKrraannkkhheeiitt ((ccuurrtt))
Natasha Arthy. Dinamarca, 2007. Amb:Semra Turan, Cyron Melville. 97’. Ells volenque sigui metgessa. Ella vol ser campionad’arts marcials. A través de l’obsessió d’unajove universitària pel kungfu, el film es mouamb elegància entre el drama social, lacomèdia romàntica i les acrobàcies mésespectaculars.
2222..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Noves Visions)LLooss BBaassttaarrddooss
Amat Escalante. Mèxic/ França/ EUA,2008. Amb: Jesús Moisés Rodríguez, RubénSosa. 90’. Escalante pertany a la novafornada de cineastes mexicans liderada perCarlos Reygadas (productor d’aquestacinta). Formes exquisides i un plantejamentradical: dos nois, una casa, una posada enescena incòmoda i el pes de la violència. Endues paraules: obra mestra.
2233hh.. EEll RReettiirroo
(Sessió Especial)LLaa nniitt ddee tteerrrroorr.. 110000 FFeeeett ++ TThhee HHiiddeeoouutt ++
FFeeaarr IIttsseellff:: EEaatteerr
0000..4455hh.. AAuuddiittoorrii
(Secció Oficial Méliès a Competició)EEddeenn lloogg ++ DDeellaanneeyy ((ccuurrtt)) ++ CCeennttiiggrraaddee
AAVVUUII -- DD IIJJOOUUSS 22
* Per veure els canvis realitzats a última hora,consulteu la graella existent a
wwwwww..cciinneemmaassiittggeess..ccoomm
DDEEMMÀÀ -- DD IIVVEENNDDRREESS 33
88..1155hh.. AAuuddiittoorrii
(Secció Oficial Mèliés a Competició)SSaannttooss
Nicolás López. Espanya/ Xile, 2008. Amb:Javier Gutiérrez, Elsa Pataky, LeonardoSbaraglia, Guillermo Toledo. 100’. És un ocell?És un avió? No, és Salvador Santos: trentaanys llargs, panxa i calvície incipient. D’un diaper l’altre, Santos passa de dibuixar còmics ahaver de salvar el món camuflat sota unadisfressa.
1100hh.. EEll RReettiirroo
(Orient Express- Casa Àsia)EExxttee:: HHaaiirr EExxtteennssiioonnss
Sion Sono. Japó, 2007. Amb: Chiaki Kuriyama,Ren Osugi. 108’. Cinta admirable de terrorscapil·lars i cançons nadalenques oncoincideixen un fetitxista dels cabells, unaperruquera i un cadàver que no es resigna ala calvície. Poètic i extravagant, Sono esmereix ser a dalt de tot.
1100hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo
(Ciencia Ficció)OOuuttllaanndd
Peter Hyams. Regne Unit, 1981. Amb: SeanConnery, Peter Boyle, Frances Sternhagen.112’. Sean Connery és el justicier solitarid’una pel·lícula de ciència ficció ambientadaen una base espacial castigada per un seguitde morts misterioses. que prefiguraval’atmosfera claustrofòbica d’Alien.
1100hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Sitges Forum)PPaassssaatt,, pprreesseenntt II ffuuttuurr ddee llaa CCiièènncciiaa FFiicccciióó
PPrroojjeecccciióó ddee SSlleeeepp DDeeaalleerr
Alex Rivera. EUA/Mèxic, 2008. Amb: LuisFernando Peña, Leonor Varela. 88’. El futurglobalitzat ja té pel·lícula: una espècie deMatrix amb accent chicano. En un futurdominat per la tècnica, un jove mexicà coneixuna noia capaç de connectar-se a Internet ide mantenir actualitzat un blogtelepàticament...
1100..1155hh.. AAuuddiittoorrii
(Sessió Especial Infantil AUCAT)CChheerr AAmmii
Miquel Pujol. Espanya, 2008. 85’. Un ocelletamb vocació d’heroi, un colom missatger amb
un llarguíssim historial de gestes i un ratolíinventor que vol volar són alguns delspersonatges d’aquesta aventura d’alta voladaamb un rerafons històric important.
1122hh.. AAuuddiittoorrii
(Homenatges)TTeerrmmiinnaattoorr 22:: JJuuddggeemmeenntt DDaayy.. DDiirreeccttoorr’’ss
ccuutt..
James Cameron. EUA/ França. 1991. Amb:Arnold Schwarzenegger, Linda Hamilton,Edward Furlong. 152’. El conflicte entrel’home i la màquina va tocar sostre ambaquesta segona part inoblidable que ensarriba, finalment, en un director’s cut queinclou escenes eliminades i alguns plans gore.Sayonara, baby.
1122hh.. EEll RReettiirroo
(Anima’t)TTeerrrraa
Aristomenis Tsirbas. EUA, 2007. 85’. Tard od’hora havia de passar. De resultes d’unasagnant guerra civil, la Terra ha estatdestruïda. Aquí són els terrícoles els queamenacen de trencar l’harmonia. Animacióintel·ligent i sensible que no decebrà elsamants, petits i grans, de la factoria Pixar.
1122..1155hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo
(Ciencia Ficció)BBrraaiinnssttoorrmm ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg
Douglas Trumbull. EUA, 1983. Amb:Christopher Walken, Natalie Wood. 106’. Unequip d’investigadors inventa un escàner quellegeix el pensament i fins i tot els records. Vaser la segona pel·lícula de Trumbull i l’últimade Natalie Wood, que va morir poc abansd’acabar el rodatge.
1122..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Sitges Forum)TTeerrrroorr aa llaa TTVV
FFeeaarr IIttsseellff:: SSppooookkeedd
Brad Anderson. Canadà/ EUA, 2008. Amb:Eric Roberts, Cynthia Watros. 45’. HarrySeigal va ser expulsat de la policia per fer un úsinjustificat de la violència i ara és investigadorprivat. Un altre cas d’infidelitat conjugall’obligarà a enfrontar-se amb els fantasmes delpassat.
1144..3300hh TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Noves Visions)HHoommee MMoovviiee
Christopher Denham. EUA, 2008. Amb: AdrianPasdan, Cady McClain, Austin Williams. 80’. Els Poe enregistren sens falta totes lesfestes familiars: des de Nadal fins aHalloween. El contingut d’aquestes cintes és
la crònica d’un seguit de disfuncions. Uncrescendo de molt mal rotllo.1155hh.. AAuuddiittoorrii
(Secció Oficial Fantàstic a Competició)FFiigghhtteerr
Natasha Arthy. Dinamarca, 2007. Amb:Semra Turan, Cyron Melville. 97’. Ells volenque sigui metgessa. Ella vol ser campionad’arts marcials. A través de l’obsessió d’unajove universitària pel kungfu, el film es mouamb elegància entre el drama social, lacomèdia romàntica i les acrobàcies mésespectaculars.
1155hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo
(Sessió Especial)CChheerr AAmmii ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg
Veure Auditori 10.15h
1155..3300hh.. EEll RReettiirroo
(Orient Express- Casa Àsia)IIcchhii
Sori. Japó, 2008. Amb: Haruka Ayase, TakaoOsawa. 118’. “Compte, no sé mai què tallaré.No hi veig”. Amb aquest advertiment començaIchi, la versió femenina de Zatoichi, la cantantcega, de bellesa glacial i espasa temible, querecorre el Japó a la recerca del seu mestre.
1166hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Fantàstic a Competició)YYoouurr NNaammee HHeerree
Matthew Wilder. EUA, 2008. Amb: BillPullman, Taryn Manning. 108’. Un escriptor(Bill Pullman) de ciència ficció viu atrapatentre els crits de la seva ex dona, els del seuagent i els d’un inspector d’hisenda. Un
viatge al·lucinant a la ment d’un escriptor enplena crisi narrativa: Philip K. Dick.
1177hh.. AAuuddiittoorrii
(Homenatges)22000011,, AA SSppaaccee OOddyysssseeyy
Stanley Kubrick. Regne Unit/ EUA, 1968.Amb: Keir Dullea, Gary Lockwood, WilliamSylvester. 141’. Res no va tornar a ser elmateix després de 2001. Tant la ciència ficciócom la pròpia història del cine van quedarbocabadats davant de tanta magnificència. Unvals estel·lar i una simfonia sobre lahumanitat. Poesia que fa quaranta anys.
1177..1155hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo
(Sessió Especial)NNeekkrroommaannttiikk ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg
Jörg Buttgereit. Alemanya, 1987. Amb: DaktariLorenz, Beatrice M., Harald Lundt. 74’. El 1987,una producció amateur que combinava sexe imort de manera explícita, va fer córrer rius de
tinta. Catapultada a l’Olimp del cinema de culte,la relació entre dos necròfils i un cadàveraconseguia regirar estómacs als cinccontinents. 1177..4455hh.. EEll RReettiirroo
(Anima’t)TTeerrrraa
Veure El Retiro 12h
1188hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Fora de Competició)¡¡SSooyy uunn ppeelleellee!!
Hernán Migoya. Espanya, 2008. Amb:Roberto Sanmartín, Rosa Boladeras. 95’. Unaguionista en hores baixes creu que pot haverarribat el moment d’encarrilar la sevacarrera i conquistar l’amor de la seva vidaquan el prestigiós director de cinema que li téel cor robat es queda amnèsic. La comèdiaromàntica més absurda i divertida de latemporada.
1199..3300hh.. EEll RReettiirroo
(Secció Oficial Mèliés a Competició)EEddeenn LLoogg
Franck Vestiel, França. 2007. Amb: ClovisCornillac, Vimala Pons. 98’. Film fosc iclaustrofòbic en què el protagonista es perden un complex científic laberíntic travessatper unes arrels misterioses. Ciència ficciómés que intel·ligent, Eden Log és la propostafantàstica europea més radical de l’any i unaprova més de la vitalitat de la producciófrancesa.
2200hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo
(Ciencia Ficció)SSttaarr TTrreekk,, TThhee mmoottiioonn PPiiccttuurree
Robert Wise. EUA, 1979. Amb: WilliamShatner, Leonard Nimoy. 135’. Amb l’èxit deStar Wars encara recent, aterrava a la granpantalla una de les sèries de l’espai mésimportants de la història de la televisió. Il’encarregat d’adaptar aquesta primeraentrega cinematogràfica va ser Robert Wise.
2200..1155hh.. AAuuddiittoorrii
(Secció Oficial Fora de Competició)TTrraannssssiibbeerriiaann
Brad Anderson. Espanya/ Alemanya/ RegneUnit/ Lituània, 2008. Amb: Woody Harrelson,Emily Mortimer, Ben Kingsley. 111’. Ja eltrobàvem a faltar. Brad Anderson (Elmaquinista), aquell noi inofensiu amant delcine indie i del terror més pur, torna ara ambles piles carregades per injectar una bonadosi d’adrenalina en forma de thriller.Benvinguts al Transsiberià.
2200..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Fantàstic a Competició)SSuurrvveeiillllaannccee
Jennifer Lynch. EUA/ Alemanya/ Canadà,2008. Amb: Julia Ormond, Bill Pullman. 97’.Sota la producció executiva del seu pare,Jennifer Lynch es llança a la direcció sensecomplexes. Un poble perdut enmig del desert,uns agents de l’FBI, una carnisseria salvatge,flashbacks i girs de guió acrobàtics en untrencaclosques que s’encamina cap al terrormés cru.
2211..3300hh.. EEll RReettiirroo
(Sessió Especial)LLaa nniitt ddeell tteerrrroorr IIII
AAbbllee ++ SSpplliinntteerr ++ FFeeaarr IIttsseellff:: SSppooookkeedd
2222..3300hh.. AAuuddiittoorrii
(Secció Fantàstic a Competició)CCrroowwss ZZeerroo
Takashi Miike. Japó, 2007. Amb: Shun Oguri,Kyosuke Yabe. 129’. Benvinguts a un instituten què tots els alumnes són experts enrepartir llenya. Benvinguts a la pel·lícula méstaquillera de Takashi Miike, capítol zero d’unasaga que adapta en imatge real isuperfashion el demolidor manga d’HiroshiTakahashi.
2222..4455hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo
(Secció Oficial Noves Visions)LLooss BBaassttaarrddooss
Amat Escalante. Mèxic/ França/ EUA, 2008.Amb: Jesús Moisés Rodríguez, Rubén Sosa.90’. Escalante pertany a la nova fornada de
cineastes mexicans liderada per CarlosReygadas (productor d’aquesta cinta).Formes exquisides i un plantejament radical:dos nois, una casa, una posada en escenaincòmoda i el pes de la violència. En duesparaules: obra mestra.2222..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa
(Secció Oficial Noves Visions)DDeeaaddggiirrll
Marcel Sarmiento, Gadi Harel. EUA. 2008.Amb: Shiloh Fernández, Noah Segan. 98’. Dosamics troben una noia embolicada ambplàstic que no s’acaba de morir. La noiaesdevindrà un objecte sexual i de fascinacióentre els companys d’institut en aquestacinta de vampirs obscuríssima que ofereix unjoc tan pervers com necròfil.
11hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo
(Midnight X-Treme – Mondo Macabro)SSnnaakkee SSiisstteerrss ++ EEll CCaappiittáánn..
BBlloooodd ooff tthhee VViirrggiinn ++ FFiilltthhyy ((ccuurrtt))
11hh.. AAuuddiittoorrii
(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee CCoottttaaggee ++ TTrreeeevveennggee ((ccuurrtt))
++ SSiiddee EEffffeecctt ((ccuurrtt))
Paul Andrew Williams. Regne Unit, 2008.Amb: Andy Serkis, Reece Shearsmith. 92’.Dos germans rapten la filla d’un mafiós.Objectiu: cobrar el rescat. Obstacle: laineptitud nata dels segrestadors. Al·lucinantcombinació d’humor intel·ligent i terrorsanguinari que recorda a la vegada a Fargo i
The Cottage
¡Soy un pelele!
Sleep dealer
Crows zero
Diario DIA 1 1/10/08 22:06 Página 2
DDIIAARRII DDEELL FFEESSTTIIVVAALLDijous 2 octubre 2008
1111
BBRRIIGGAADDOOOONN2211::0000hh
TThhee GGaammee
Xerrada debat amb la Blogger’s Invasion! Presentat per Akihabara Blues
2211::3300hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..
BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu::
SSccrraappppeedd PPrriinncceessss
de Soichi Masui
2222::0000hh.. BBrriiggaaddoooonn PPrreesseennttaacciióó::
VVIICCEE.. TTrruuee NNoorrwweeggiiaann BBllaacckk MMeettaall,,
documental del Productor Hedí Moretti y Monica Hambpton. 30´
2222::4455hh.. EEssppeecciiaall PPrroodduuccttoorraa AAssyylluumm..
KKiinngg ooff tthhee lloosstt WWoorrlldd
de Leight Scott, 2005. 90’
DDEEMMÀÀ -- DD IIVVEENNDDRREESS 331122::0000hh.. PPrreemmii aall mmééss FFrreeaakkyy
TThhee CCrryyppttss ddaayy
1155::0000hh.. TTrriibbuutt aa MMiigguueell MMoorraaiittaa
DDooccttoorr SSaattaann
(M.M, 1966). 92’
1166::4455hh.. HHoommeennaattggee aa UUmmbbeerrttoo LLeennzzii
SSeettttee oorrcchhiiddeeee mmaacccchhiiaattee ddii rroossssoo
de Umberto Lenzi,1972
1188::1155hh.. EEssppeecciiaall PPrroodduuccttoorraa AAssyylluumm
AAllllaamm QQuuaatteerrmmaann aanndd tthhee TTeemmppllee ooff SSkkuullllss..
De Mark Atkins, 2008. 98’
1199::3300hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..
BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu:: HHeeaatt GGuuyy
de Kazuki Akane
2200::2200hh.. BBrriiggaaddoooonn MMoonnddoo MMaaccaabbrroo
LLoollllyywwoooodd ccaammpp..
El terror més demencial! 20’
FE D’ERRATES DEL PROGRAMA DE MÀ SITGES 2008:A continuació trobareu una llista de les erradesque surten al programa de mà:
AANNUULL··LLAADDAA::La pel·lícula “Blood River” cau de la programacióen totes les seves sessions: Dijous 2 – 16:15h Sala TramuntanaDijous 2 – 00:45h Auditori
NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ: Dijous 2 d’octubre – AuditoriMidnight X-Treme – 00:45h“Eden Log”
CCAANNVVII DD’’HHOORRAA: Dijous 2 d’octubre – Cinema Retiro“Ichi” es projectarà a les 16:00h i no a les14:00h
CCAANNVVII DDEE SSEESSSSIIÓÓ::Dissabte 4 d’octubre – Cinema Prado – 9:30h: Lapel·lícula Red passa a projectar-se el Dimecres 8d’octubre a les 10:00h al Cinema Prado.
NNOOVVAA AAUUTTOORRIIAA: Diumenge 5 d’octubre – Sala Tramuntana –20:30h
Projecció dels curts guanyadors de Nova Autoriaabans de la pel·lícula “Not Your Tipical BigfootMovie”
NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ SSIITTGGEESS FFOORRUUMM::Dilluns 6 d’octubre – Sala Tramuntana – 12:45
“David Pirie: An Heritage of Horror”Gratuït
CCAANNVVII DDEE SSEESSSSIIÓÓ: Dimecres 8 d’octubre – Cinema Prado – 10:00h: La pel·lícula “Fighter” passa a projectar-se elDissabte 4 d’octubre a les 09:30h al CinemaPrado
NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ SSIITTGGEESS FFOORRUUMM:: Dimecres 8 d’octubre – Sala Tramuntana –10:00h“Making Off de Poultrygeist: Night of the Chicken Dead”Preu: 4€
NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ SSIITTGGEESS FFOORRUUMM:: Dimecres 8 d’octurbe – Sala Tramuntana –12:00h - Trobada amb Marc Caro: Ciència FiccióEuropea. Gratuït
NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ::Dimecres 8 d’octubre – Cinema Prado
Homenatge – 01:00h“Poultrygeist: Night of the Chicken Dead”. Preu: 8€
NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ: Dijous 9 d’octubre – Cinema PradoSecció Ofical Noves Visions – 13:45h“Not Quite Hollywood: The Wild, Untold Story of Ozplotation!”Preu: 8€
EERRRROORR OORRTTOOGGRRÀÀFFIICC::La pel·lícula “2001: A Space Odyssey” s’escriuamb dues “y” i no Odissey
NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ SSIITTGGEESS FFOORRUUMM:: Dissabte 11 d’octubre – Sala Tramuntana –12:15hPresentación-Avance de “Twilight”, la películaGratuït
SSEESSSSIIOONNSS DDEE LLOOCCAALLIITTAATT NNUUMMEERRAADDAA:: Dilluns 6 d’octubre – Auditori - 22:30“The Good, the bad, the weird” disposa de venta de localitats numerades.Dimarts 7 d’octubre – Auditori – 20:00 “Martyrs” disposa de venta de localitatsnumerades.
Diario DIA 1 1/10/08 22:07 Página 3