Dibuixa lliurement amb Inkscape (2)weib.caib.es/formacio/distancia/material/inkscape/...Dibuixa lliurement amb Inkscape (2) Activitat 7 Enunciat de l'activitat Seguint les passes que

Dibuixa lliurement amb Inkscape(2)

Juan González i Maribel Serra

Agost 2009

Materials de Formació

2

Dibuixa lliurement amb Inkscape (2)


Juan González Gorrías i Maribel Serra Salamanca

D'aquesta edició:Servei de Formació Permanent del ProfessoratDirecció General d'Innovació i Formació del ProfessoratConselleria d’Educació i Cultura

Agost 2009

Autor: Juan González i Maribel Serra 3


CONVENCIONS

Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d'introduccióActivitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetin assegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç: Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior ja que no són tan guiades i permetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats de lliurament obligatLes activitats que vénen marcades per aquesta icona s'hauran d'enviar obligatòriament a la tutoria per tal de poder superar el curs de formació.

Activitats opcionalsActivitats d'ampliació de coneixements que permeti aprofundir en la temàtica tractada. No són obligatòries i no s’han de fer si es veu que hi haurà dificultat per seguir el ritme aconsellat per al curs.

Recomanacions o comentarisRecomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitats encomanades

AjudaPer algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultar l'ajuda que donarà pistes per facilitar la seva realització.

Recursos addicionalsPer poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes una documentació complementària de consulta o d'ampliació.



1.EINES BÀSIQUES DE DIBUIX..............................................................................................................................6

RECTANGLES I QUADRATS................................................................................................................................................6CERCLES I EL·LIPSES.......................................................................................................................................................7ESTELS I POLÍGONS.........................................................................................................................................................8ESPIRALS....................................................................................................................................................................11

2.PRIMERES PASSES AMB ELS OBJECTES.....................................................................................................13

SELECCIONAR I MOURE..................................................................................................................................................13CANVIAR LA MIDA........................................................................................................................................................14GIRAR........................................................................................................................................................................15INCLINAR....................................................................................................................................................................16VOLTEJAR...................................................................................................................................................................16ORDENAR...................................................................................................................................................................16

3.EMPLENAT I VORES DELS OBJECTES..........................................................................................................21

EMPLENAT..................................................................................................................................................................22 Sense emplenat..................................................................................................................................................22 Color uniforme..................................................................................................................................................23 Gradient lineal..................................................................................................................................................27 Gradient radial.................................................................................................................................................27 Emplenat de mosaic..........................................................................................................................................27 Sense definir......................................................................................................................................................28 Interseccions buides..........................................................................................................................................28 Interseccions plenes..........................................................................................................................................28

CONTORN...................................................................................................................................................................29DIFUMINAT.................................................................................................................................................................32OPACITAT...................................................................................................................................................................33OPCIONS PER DEFECTE..................................................................................................................................................33

PROGRAMARI UTILITZAT EN EL CURS:

• Inkscape

• Visualitzador d'imatges del sistema operatiu

• Moodle

• Navegador web

• Compressor d'arxius



1. EINES BÀSIQUES DE DIBUIX

Aquestes eines serveixen per fer el que el seu nom diu: dibuixar rectangles, quadrats, cercles, el·lipses, estels, polígons i espirals.

Rectangles i quadrats

Seleccionau aquesta eina fent clic damunt del seu botó ( ) i ja podeu començar a dibuixar rectangles. Anau a la zona d'edició i pitjau amb el botó dret del ratolí a un punt i, sense amollar el botó, arrossegam el ratolí cap a un altre punt de la zona d'edició. Mentre arrossegau el ratolí veureu com es va dibuixant el rectangle. Quan aquest tingui la forma desitjada podeu amollar el botó del ratolí i el rectangle quedarà dibuixat. Podreu apreciar que apareixen un cercle i dos quadrats de color blanc damunt del rectangle. Això no formarà part del dibuix, són uns tiradors que ens serveixen per modificar propietats del rectangle (si no veieu aquest tiradors és perquè no teniu seleccionat el rectangle; per fer-lo clicau damunt d'ell).

Fent clic i arrossegant els quadrats es poden modificar l'alçada i l'amplada del rectangle.Amb el cercle modificam els cantons, és a dir, els arrodonim més o menys.

Si el que volem fer és un quadrat (un rectangle amb tots els costats de la mateixa longitud), hem de prémer la tecla Ctrl (control) mentre arrossegam el ratolí per dibuixar el rectangle. L'ordre correcte per acabar el quadrat és amollar el botó del ratolí i després la tecla Ctrl.

També podem fer servir la tecla de Majúscules mentre arrossegam el ratolí. El que farà serà considerar el punt on hem fet el primer clic no com a cantó del rectangle sinó com a centre del mateix.

A part dels controls més “tàctils” damunt la figura, podem modificar-ne les propietats mitjançant la barra d'eines pròpia de l'eina rectangles.

Aquestes opcions controlen l'amplada, l'alçada, el radi horitzontal de les cantonades, el radi vertical de les cantonades i les unitats de mesura respectivament. El següent botó afila les cantonades i el darrer mostra una finestra per modificar els paràmetres per defecte de la figura. Veurem aquesta darrera opció a l'apartat dedicat a l'emplenat i les vores.



Activitat 7Enunciat de l'activitat

Seguint les passes que acabem d'explicar, dibuixa un quadrat (tots els costats iguals) amb els cantons arrodonits. Recorda fer servir la tecla Ctrl.T'ha de sortir una solució semblant a aquesta:


Dibuixa un rectangle allargat amb els cantons arrodonits i les propietats següents:

● Radi horitzontal Rx: 45,000 ● Radi vertical Ry: 25,500

Comprova que el teu resultat és semblant a aquest:

Cercles i el·lipsesPer dibuixar el·lipses seleccionau aquesta eina fent clic damunt del seu botó ( ). Anau a la zona d'edició i pitjau amb el botó dret del ratolí a un punt i, sense amollar el botó, arrossegau el ratolí cap a un altre punt de la zona d'edició. Mentre arrossegau el ratolí veureu com es va dibuixant l'el·lipse. Quan aquesta tingui la forma desitjada podeu amollar el botó del ratolí i quedarà dibuixada. Podreu apreciar que apareixen un cercle i dos quadrets de color blanc damunt l'el·lipse. Això no formarà part del dibuix, són uns tiradors que ens serveixen per modificar-ne les propietats (si no veieu aquest tiradors és perquè no teniu seleccionada l'el·lipse, per fseleccionar-la feu clic damunt d'ella).

Fent clic i arrossegant els quadrets es poden modificar els radis de l'el·lipse.

Amb el cercle llevam sectors a l'el·lipse, és a dir, fem un “comecocos”.

Si el que volem fer és un cercle, hem de prémer la tecla Ctrl (control) mentre arrossegam el ratolí per dibuixar l'el·lipse.

També podem fer servir la tecla Majúscules mentre arrossegam el ratolí. El que farà serà considerar el punt on hem fet el primer clic com a centre del cercle o de l'el·lipse.



Per a les el·lipses també tenim una barra d'eines:

Les dues primeres opcions controlen els angles d'inici i fi de l'arc de circumferència (quan aquests valors són zero es tracta d'una circumferència completa). Els següents dos botons commuten entre segment i arc tal com indiquen els seus dibuixos. I després, tenim un dibuix que tanca la circumferència (posa a zero els valors anteriors d'inici i fi) i un botó que, com amb els rectangles, obre una finestra per definir les opcions per defecte d'aquesta eina.


Dibuixa un cercle (tecla Ctrl). Després, fent servir els botons de “commuta a un segment” o “commuta a un arc”, dibuixa les següents figures:


Crea mitja el·lipse fent servir les opcions de “commuta a un segment” o “commuta a un arc”.

Estels i polígonsTenim una mateixa eina tant per dibuixar polígons com per dibuixar estels. Per fer-ho, seleccionau

aquesta eina clicant damunt el seu botó ( ). Anau a la zona d'edició i pitjau amb el botó dret del ratolí a un punt i, sense amollar el botó, arrossegau el ratolí cap a un altre punt de la zona d'edició. Mentre arrossegau el ratolí veureu com es va dibuixant un estel. Quan aquest tingui la forma desitjada podeu amollar el botó del ratolí i quedarà dibuixat l'estel. Podreu apreciar que apareixen dos rombets de color blanc damunt l'el·lipse que ens serveixen per modificar-ne les propietats (si no veieu aquest tiradors és perquè no teniu seleccionada l'el·lipse, per seleccionar-la feu clic damunt d'ella).

Fent clic i arrossegant un rombet es pot modificar la forma de l'estrella, i arrossegant l'altre modificarem l'orientació i la llargària de les punxes. Autor: Juan González i Maribel Serra 8


Si polsam la tecla Ctrl (control) mentre arrossegam el ratolí per dibuixar l'estel, podrem girar-lo a intervals regulars de 15 graus.

Aquesta és la barra de control de l'eina estel:

Els dos primers botons ens serveixen per escollir si volem un polígon o un estel. La tercera opció és per definir quantes cantonades volem que tengui l'estel o el polígon, i amb el radi de la punxa definim la llargària de les punxes. Podeu veure que tenim una fletxeta negra a la barra; ens indica que queden més opcions amagades. Aquestes opcions són les següents:

Arrodoniment serveix per arrodonir les punxes i Aleatorització per que les punxes no siguin totes iguals, si no que depenguin d'un factor aleatori.

Es poden arribar a fer estels tan estranys com aquests

La granera reinicia l'estel als valors per defecte, el que està dibuixat a la primera figura d'aquest apartat.




Dibuixa un triangle i un pentàgon (polígons regulars de 3 i 5 costats respectivament).


Dibuixa un estel de 7 puntes amb un arrodoniment de 0,750 com el següent:

Augmenta l'arrodoniment i observa com varia la figura.

Activitat de reforç 1Enunciat de l'activitat

Prova de fer un estel que sembli una taca.

Els cercles no formen part de l'estel, són cercles posats després per complementar el dibuix.



Espirals

Si seleccionau damunt el botó ( ) podreu dibuixar espirals. Anau a la zona d'edició i pitjau amb el botó dret del ratolí a un punt i, sense amollar el botó, arrossegau el ratolí cap a un altre punt de la zona d'edició. Mentre arrossegau el ratolí veureu com es va dibuixant l'espiral. Quan aquesta tingui la forma desitjada podeu amollar el botó del ratolí i quedarà dibuixada. Podreu apreciar que apareixen dos rombets de color blanc damunt l'espiral que ens serveixen per enrotllar o desenrotllar l'espiral per la part de dins i per de fora (si no veieu aquest tiradors és perquè no teniu seleccionada l'el·lipse, per seleccionar-la feu clic damunt d'ella).

Això mateix que hem fet amb els rombets, ho podem fer amb les opcions radi intern i girs de la barra de control de l'eina espirals:

La granera reinicia l'espiral als valors per defecte, mentre que l'opció divergència ens serveix per definir la diferència de densitat de les voltes de l'espiral entre l'interior i l'exterior. Vegem uns exemples amb divergències diferents:

divergencia < 1 divergencia = 1 divergencia > 1

Com a les eines anteriors, tenim el botó del final que obre la finestra per a definir les opcions per defecte de l'eina i que veurem més endavant.


Dibuixa una espiral qualsevol i apunta les dades següents:● Nombre de voltes● Divergència● Radi interior




Dibuixa espirals amb les següents característiques i observa les diferencies entre elles:

Espiral 1Nombre de voltes: 8Divergència: 5Radi interior: 0




Espiral 5Nombre de voltes: 7Divergència: 0.5Radi interior: 0


Espiral 7Nombre de voltes: 5Divergència: 1Radi interior: 0,5



2. PRIMERES PASSES AMB ELS OBJECTES

Ara que ja sabem emprar un parell d'eines per dibuixar objectes, convé aprendre les operacions bàsiques que podem fer amb ells: seleccionar, moure, canviar la mida, girar, inclinar i voltejar.

Seleccionar i mourePer seleccionar un objecte, el primer que hem de fer és seleccionar l'eina de selecció clicant el botó

(o pitjant la tecla F1) i després fer un clic damunt l'objecte que volem seleccionar. Envoltant l'objecte apareixerà un rectangle pintat amb una línia discontínua i unes fletxes en els seus vèrtexs i els seus costats. A partir d'ara anomenarem aquest rectangle el rectangle de selecció.

Si volem seleccionar més d'un objecte tenim un parell de mètodes:

● Mays + clic: Premeu la tecla de majúscules i, sense amollar-la, anau seleccionant els diferents objectes. En acabar la darrera selecció, podeu amollar la tecla.

● Arrossegant el ratolí: és a dir, fent com quan volem dibuixar un rectangle, però amb l'eina de selecció. Perquè els objectes es seleccionin, han de quedar completament dins del rectangle que estau fent.

La selecció múltiple es veurà com a la figura següent:

Aquesta selecció múltiple es tractarà com si fos un únic objecte a l'hora d'aplicar-li qualsevol de les operacions que estem veient en aquest apartat. És a dir, podreu moure, escalar, girar, inclinar o voltejar els objectes seleccionats, tots al mateix temps.




Dibuixa una espiral i mou-la al llarg de la pàgina.


Dibuixa un altre objecte i, seleccionant tots dos, mou-los per la pàgina.

Canviar la midaQuan ja heu seleccionat l'objecte i surt el rectangle de selecció, podeu pitjar damunt les seves fletxes i arrossegant-les canviareu la mida del rectangle de selecció i alhora la mida de l'objecte. Si estau fent la prova, segurament s'estarà deformant l'objecte. Si voleu que això no passi, és a dir, si voleu que l'objecte canvii de mida però conservant les proporcions heu de prémer la tecla Control (Ctrl) al mateix temps que arrossegau el ratolí. No amolleu la tecla Control fins que hageu amollat el botó del ratolí.




Dibuixa un polígon canvia la seva mida.


Obre el document poligon.svg i augmenta la mida del polígon, sense que es deformi (amb la tecla Ctrl) fins que ocupi tot el full.

Guarda el resultat com a poligonGros.svg

GirarPer girar un objecte l'hem de seleccionar com hem fet fins ara i després tornar a fer clic a damunt ell, de manera que els dibuixos del rectangle de selecció passin a ser com a la figura següent:

Ara podem arrossegar un dels vèrtexs del rectangle de selecció i l'objecte començarà a voltar. La creueta que surt al mig del dibuix és el centre de rotació. Si ens fes falta, també es pot moure aquest centre de rotació arrossegant la creu cap a on vulguem situar el nou centre.

Si les rotacions que volem són de 90º podem emprar els botons de la barra de controls d'eina següents: . El primer fa el gir cap a la esquerra i el segon cap a la dreta.



InclinarLa manera d'inclinar un objecte és fer el mateix que fèiem per girar-lo però ara arrossegant les fletxes que hi ha al mig dels costats del rectangle de selecció, en lloc de les que tenim als vèrtexs.

VoltejarDirem voltejar a fer una simetria horitzontal o vertical de l'objecte. Per fer-ho, seleccionarem l'objecte que volem voltejar i emprarem els botons de la barra de controls d'eina següents: . El primer fa una simetria horitzontal i el segon una vertical.


Dibuixa un rectangle amb l'eina rectangles i quadrats ( ). Després selecciona l'eina seleccionar i transformar objectes (recorda que ho pots fer piljant la tecla F1). Quan ara passis el ratolí per damunt el rectangle, la busca es transformarà en una mà. Prova de seleccionar el rectangle, de moure'l, de canviar-li la mida (deformant-lo i també mantenint les proporcions polsant la tecla Ctrl). Prova també clicant una altra vegada damunt el rectangle per activar les rotacions i juga una mica a rotar i a inclinar el rectangle. Finalment, pots fer rotacions de 90º i reflexions emprant els botons de la barra de controls d'eina.

Matemàtiques: tal com s'estudia a l'institut, aquestes operacions que venim emprant tenen la seva base en la geometria, en particular en les transformacions geomètriques. Si algú està interessat en saber més sobre això o en donar-li un repàs, vos deixam un enllaç:

http://phobos.xtec.net/rferna63/course/view.php?id=11

OrdenarQuan pintam objectes a Inkscape, aquests es van col·locant un damunt l'altre a mesura que apareixen. El que apareix més amunt és per que l'hem pintat més tard. Això també ho podem controlar, és a dir, malgrat que dibuixem una figura després que una altra, podem fer que estigui per sota, i també a la inversa. Així, podem definir quina profunditat té un objecte.


http://phobos.xtec.net/rferna63/course/view.php?id=11


Ho farem mitjançant les opcions Puja, Baixa, Puja a dalt de tot i Baixa a baix de tot del menú Objecte, o mitjançant els botons següents de la barra de control de l'eina de selecció:

Com es veu a les imatges d'aquests botons, el primer baixa l'objecte seleccionat a baix de tot, el següent el baixa un nivell de profunditat, el tercer el puja un nivell i el darrer el puja a dalt de tot.


Obre l'arxiu profunditat.svg del material del curs i puja el cercle verd a dalt de tot. El quadrat blau ha d'estar abaix de l'estel groc.


Obre l'arxiu estel.svg del material del curs i posa els ulls i la boca a l'estel.




Emprant l'eina cercles i el·lipses ( ) i les operacions que acabam de veure, mirarem de fer una flor:

● En primer lloc dibuixa un pètal

● A partir d'ell crea un altre pètal fent una còpia i girant-la com hem vist

● Crea de manera similar els altres dos pètals

● Desprès de col·locar els quatre pètals, selecciona'ls tots junts, fes una còpia que has de reduir, rotar i col·locar damunt dels pètals originals

● Finalment, fes un cercle per posar al mig de la flor

T'aconsellam que guardis aquesta activitat perquè l'emprarem més endavant.



Recorda que, com a la majoria dels programes, per fer una còpia d'un objecte, l'hem de seleccionar, hem de copiar-lo mitjançant la opció Copia del menú Edició (o pitjant la combinació de tecles Ctrl+C) i després aferrar-lo mitjançant l'opció Enganxa del menú Edició (o prement Ctrl+V).

Activitat de reforç 2Enunciat de l'activitat

De manera similar a l'activitat anterior, mira de fer aquesta figura:

Prova de fer una exportació de la figura a un parell d'arxius png de diferents mides.

Activitat d’entrega obligada 2El Tangram

Coneixements previs necessaris:● emprar el zoom● seleccionar i moure objectes● girar i voltejar objectes● exportar dibuixos a mapes de bits● comprimir arxius i enviar-los a través del Moodle

A l'arxiu tangram.svg dels materials del curs trobaràs un tangram. Cada una de les peces del tangram es un objecte diferent. Es tracta de moure els objectes (les peces) per tal de formar les figures que et proposam. Després de formar cada figura faràs una exportació a un arxiu png (figura1.png, figura2.png i figura3.png). D'aquesta manera tindràs totes les imatges per enviar-les al professor.

Figures a fer:

En acabar, comprimeix totes les imatges que has creat en un sol arxiu que anomenaràs nomAlumne-activitat-2.rar i que has d'enviar al professor.



Activitat opcional 1Enunciat de l'activitat

Cerca per Internet una altra figura que t'agradi de les moltes que es poden fer amb el tangram, i penja-la al fòrum que duu per nom tangram per a que els teus companys puguin intentar resoldre-la. En aquest cas, estaria bé que a la imatge original que hi posis no es vegin les línies de separació entre peces, perquè les línies ja donen la solució.


Amb això, segur que no et costaria gaire fer el logotipus de les Competències Bàsiques Illes Balears, que pots trobar a l'adreça següent:

http://cbib.caib.es/

Només el dibuix del logo, a posar text i a donar colors aprendrem més endavant.


http://cbib.caib.es/


3. EMPLENAT I VORES DELS OBJECTES

Ara que ja sabem emprar les eines bàsiques de dibuix anem a veure com variar els contorns de les figures i els colors de l’emplenat.

Podem accedir al panell corresponent de tres maneres diferents.

La primera consisteix en clicar sobre Objecte al menú principal i desprès a l’opció Emplenat i contorn.

La segona és amb la combinació de tecles Shift+Ctrl+F.

I la tercera és clicant al cantó inferior esquerre de la finestra, sobre el color de l'emplenat, el contorn, o sobre el nombre que representa el gruix del contorn, segons el que vulguem retocar.

De qualsevol de les tres maneres s’obrirà a la dreta de la finestra un panell com el següent:



En ell podeu veure tres pestanyes: Emplenat, Pinta el contorn i Estil del contorn; i també unes barres que permeten controlar el Difuminat i la Opacitat. Veurem perquè ens serveix cadascuna d'aquestes opcions.


Empra un dels tres mètodes explicats per obrir el panell d'Emplenat i contorn.Aquest panell es pot tancar amb el botó que es veu a la figura anterior, i també es pot minimitzar amb el botó . En aquest cas, el panell quedarà arreplegat a la dreta i farem clic damunt del nom o emprarem qualsevol dels tres mètodes per tornar-lo a obrir.

EmplenatL’emplenat és l’aspecte que donam a l’interior de l’objecte dibuixat. Com podeu observar a la imatge anterior, temin diverses opcions a l'hora d'emplenar una figura.

Sense emplenatFa que l’interior de les figures sigui buit. Només tenim la vora dibuixada.




Pinta un estel de 8 puntes, i amb el panell Emplenat i contorn fes que l'estel no tingui cap tipus d'emplenat.

Color uniformeEmplena la figura amb un únic color.

Per definir aquest color tenim cinc maneres diferents: RGB, HSL, CMYK, Roda i CMS. Encara que les explicarem totes, les que més farem servir seran la de HSL i Roda.

El sistema RGB fa feina barrejant els colors vermell, verd i blau.

Amb la barra R podem triar la quantitat de color vermell que volem que tengui el nostre color, amb la barra G podem triar la quantitat de color verd i amb la barra B podem triar la quantitat de color blau.La barra A (canal alfa) ens permet triar la transparència o solidesa que volem que tengui el nostre emplenat.

El quadre de text que duu per etiqueta RGBA és la notació hexadecimal del color resultant per si el volem fer servir, per exemple, a una pàgina web.




Dibuixa un rectangle i varia la quantitat de vermell, verd i blau. Observa com canvien els colors. Fes el mateix amb la barra A i observa com varia la transparència.

Amb HSL feim feina amb el to, la saturació, la claredat i l’opacitat.

A la barra H podem triar el to que volem que tengui el nostre emplenat. A la barra S podem variar la saturació, que oscil·la entre el color gris i el color pur. A la barra L podem variar la claredat, que oscil·la entre el negre i el blanc.

La resta d'opcions son les mateixes que abans.


Dibuixa una figura amb les següents característiques i observa el color resultant:● to: 199● saturació: 155● brillantor: 82● transparència: 195

Varia'ls i comprova com canvia el color de la figura.

L'esquema de colors CMYK és típic de les impremtes i fa feina amb els colors cian, magenta i groc.



A la barra C podem elegir la quantitat de color cian que volem que tengui el nostre color, a la barra M la quantitat de color magenta i a la barra Y la quantitat de color groc.

La barra K és el negre i oscil·la entre el color triat i el negre pur.

A la barra A (canal alfa) podem elegir la transparència o solidesa que volem que tengui el nostre emplenat.


Dibuixa una figura que compleixi el següent esquema de color. A continuació, varia un dels tres colors i comprova com canvia l'emplenat de la figura.



La Roda és un sistema més gràfic per definir un color. Amb aquesta opció feim feina amb una roda de colors (tal i com el seu nom indica) per escollir el to i amb un triangle que defineix la saturació i la brillantor del color. Com als altres sistemes, la barra A defineix la transparència de l'emplenat.

Per escollir el to hem de moure la línia blanca dins el cercle de colors. Amb el cercle petit de dins el triangle seleccionam la saturació i la brillantor.


Obre la imatge mandala.svg i dóna color a les figures que en ella apareixen fent servir l'opció de Roda. Juga amb els colors i la transparència per aconseguir bons resultats.


Dibuixa una figura, dóna-li un color amb qualsevol dels sistemes que hem vist i observa les diferents maneres amb les quals es pot aconseguir aquest color. Comprova també que el valor de RGBA sempre és el mateix, ja que és un altre sistema de definició de colors que ens serveix com a referència numèrica.



La paleta de colors

Una drecera per canviar ràpidament el color de l'emplenat d'un objecte és fer servir la paleta de colors:

Per fer-ho, seleccionau l'objecte al qual volem canviar l'emplenat, i feu clic damunt el color que voleu emprar. Cal esmentar que davall dels botons de colors hi ha una barra de desplaçament que ens serveix per accedir a més colors.

Com a ampliació, vos comentam que la fletxeta que hi ha al final de la barra d'eines, serveix per canviar com es mostra la paleta i també per canviar a altres paletes que duu definides Inkscape.

L'eina comptagotes

Tenim encara una manera més de canviar el color de l'emplenat i és mitjançant l'eina Comptagotes (

). Per emprar aquesta eina el que hem de fer és seleccionar l'objecte al que volem canviar l'emplenat. Una vegada seleccionat, feu clic damunt l'eina Comptagotes. Ara ja podeu fer clic damunt qualsevol altre objecte per agafar el seu color.

Si feu més clics el color de l'objecte anirà variant, així que quan ja tingueu el color desitjat heu de fer clic damunt d'una altra eina i així aturar l'eina comptagotes.

Gradient lineal

Emplena la figura amb un degradat lineal. El desenvoluparem una mica més endavant.

Gradient radial

També el desenvoluparem més endavant. En aquest cas el color es degrada de manera radial, és a dir, al llarg de dues dimensions.

Emplenat de mosaic

Amb aquesta opció podem emplenar la nostra figura amb un mosaic predissenyat. Clicant sobre la barra de selecció ens surten moltes opcions.



Algunes d'elles són: Stripes 1:1 (són retxes de diferent amplada i diferent separació), Wavy (línies ondulades) o Polka dots (punts negres).


Dibuixa una el·lipse i varia el seu emplenat amb alguna de les opcions predissenyades.

Nota: La modificació del patrons predissenyats i la creació de patrons nous la veurem en un altre apartat d'aquest manual.

Sense definirTé a veure amb la creació d'objectes clonats i l'herència de propietats. Aquest apartat no entra dins els continguts d'aquest curs d'introducció.

Interseccions buidesDe vegades, la forma de l'objecte fa que dues parts del mateix quedin una damunt l'altra. La intersecció buida fa que aquestes parts no s'acoloreixin.

A aquestes formes, les parts blanques són aquelles on hi ha una doble capa de l'objecte.

Interseccions plenesLa intersecció plena acoloreix totes les parts independentment de si ja han estat acolorides.



ContornEl contorn és la vorera de la figura i aquest pot variar en color i estil. Vegem primer com donar-li color.

Es fa de la mateixa manera que hem vist a l'Emplenat. Només que ara hem de seleccionar la pestanya que duu per nom Pinta el contorn. Podem fer les variacions de les cinc maneres que ja coneixem: RGB, HSL, CMYK, Roda i CMS. I les que més farem servir també seran la de HSL i Roda.




Dibuixa els polígons següents:

Polígon 1

Costats: 6Color emplenat: sense emplenatColor contorn: blau fosc

Polígon 2

Costats: 6Color emplenat: grocColor contorn: blau fosc

Polígon 3

Costats: 8Color emplenat: vermell amb poca opacitatColor contorn: verd amb opacitat 255

Polígon 4

Costats: 8Color emplenat: vermell amb poca opacitatColor contorn: verd amb opacitat 100

Vegem ara com canviar l'estil del contorn. Per fer-lo hem de seleccionar la pestanya Estil del contorn.



Podem variar l'amplada, la cantonada, el límit de la punxa, el final de les línies, les ratlles i els marcadors (inicial, central, final).

L'amplada ens permet fer més fina o més gruixada la línia del contorn. Se sol mesurar en píxels (px) però també permet d'altres unitats (%, cm, etc.)

Podem triar entre tres tipus de formes que poden tenir les cantonades de les nostres figures. El límit de punxa ens permet allargar o reduir la longitud de la punxa de les cantonades.

Amb el Fi de les línies podem triar si el volem rodó o quadrat, i més o menys llarg.

El desplegable Ratlles ens dona un conjunt d'opcions diferents per a l'estil que volem que tenguin les línies que formen el nostre contorn (punt, guions, etc.)

Podem col·locar diferents marcadors, tant al començament com al centre o al final de les nostres línies.




Crea les següents figures:

Tres cercles amb les següents amplades de contorn: 0, 5 i 10

Tres triangles (amplada 10) amb els tres tipus de cantonada que tenim.

Una espiral de 5 girs i divergència 3 amb amplada 8 i final de línia rodona.

Dos quadrats amb amplada 4. Un amb línia de puntes i l'altra amb línia de reixetes.

Una espiral de 5 girs, divergència 2,5 i radi intern 0,5. Que tengui una amplada 3. I marcadors inicial, centrals i final.

La paleta de colors i l'eina comptagotes

Podem canviar el color de la vora del objecte amb la paleta de colors o amb l'eina comptagotes, de manera similar a com ho fèiem amb l'emplenat, però ara emprant la tecla Majúscules per fer el clic (mays+clic) que agafa el color.

DifuminatAquesta opció ens permet perdre la nitidesa, claredat o intensitat de tota la nostra figura, és a dir, del contorn junt amb l'emplenat.




Crea un objecte amb colors blau i taronja d'emplenat i contorn. A continuació, difumina'l en un parell de passes com a l'exemple.

OpacitatEns permet retocar la transparència de la figura sencera, de la mateixa manera que l'opció Difuminat.


Crea un rectangle amb colors vermells d'emplenat i contorn. A continuació, disminueix la seva opacitat en un parell de passes com a l'exemple.

Opcions per defecteCom a ampliació, vos direm que es poden configurar les eines de manera que tenguin preestablerts uns determinats valors. Això es útil si, per exemple, voleu que quan pintau un rectangle, vos surti sempre amb un contorn de 5 px de color negre i sense emplenat. Podreu canviar-li aquests valors més tard si fa falta.

La manera de fer-ho és dibuixant la figura a la qual volem preestablir uns valors, per exemple un rectangle. Li posam aquests valors com ja hem fet als apartats anteriors. Una vegada tenim la figura com volem que quedi per defecte, obrim l'apartat Rectangle de la finestra de les preferències d'Inkscape. Podem treure aquesta finestra de tres maneres diferents: polsant al teclat la combinació de tecles mays+Ctrl+P, seleccionant la opció Preferències de l'Inkscape del menú Fitxer o fent clic al darrer botó de la barra de control de l'eina escollida.



Quan tengueu oberta aquesta finestra, seleccionau l'opció L'estil propi d'aquesta eina, i després feu clic al botó Agafa de la selecció. Es posaran com a preestablertes les propietats de l'objecte que teníau seleccionat.


Configura l'eina Rectangles i quadrats perquè sempre comenci a dibuixar un rectangle de color vermell, amb una vora negra de 10 píxels.


Documents

Dibuixa lliurement amb Inkscape (2)weib.caib.es/formacio/distancia/material/inkscape/...Dibuixa lliurement amb Inkscape (2) Activitat 7 Enunciat de l'activitat Seguint les passes que