CANTALAUSA DICCIONARI GENERAL OCCITAN a partir dels parlars lengadocians de merc los conselhs, mai de trenta ans dereng de Ramon Chatbrt e lo trabalh frt minims, mai de tres ans dereng, de Srgi Gairal, per las correccions e la melhoracion de loriginal. Edicion segonda corregida, melhorada e augmentada per Cantalausa, de mar 2002 entr a genir de 2006. A . M . D .G. EDICIONS CULTURA DCPer totes los Occitans quin que si lor parlar, e per totes los Catalans que, ni per nstras diversitats, fasm totes partida del meteis pble. Per totes los occitanistas e catalanistes del mond entir. Dreches (copyright) : CULTURA DC, 71 camin Sant Ali, 81 990, CUNAC (Tarn) Tel. : 05 63 45 23 15 ISBN : 2-912293-04-9 Totes dreches reservats, que tota reproduccion va al senscontra de la solidaritat occitana, e que Cultura dc, abans tota ajuda concrta, fogut forada de manlevar 60 000 eurs per far estampar lo diccionari . DEDICATRIAABANSPROPAUS Lo que vl conisser lo sens dun mot de sa lenga consulta un diccionari de sa lenga. Lo que sinterssa a quina lenga que si deu consultar los diccionaris daquela lenga. qura normal per las autras lengas o ra pas per loccitan. O ra pas fins a ui. O es ara, de merc aiceste DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa. Amb la parucion de sa GRAMATICA OCCITANA, en 1935, Los Alibrt obrigut lo talh. Despui, dobratges de tota mena - estudis lingistics, gramaticas, lexics, diccionaris bilinges - pareisson regularament. Sen cal regaudir e encorar totes aqueles que prtan lor pira a ledifici. La que nos prta Cantalausa es pas de las mendres : nos porgs lo diccionari unilinge que tant nos fasi sofracha, e que permet enfin a la lenga occitana de tornar trobar sa plaa e sa dignitat demest las autras. Conten dins las 100 000 entradas que cobrisson - que ieu crega - la mger part dels camps lexicals de la lenga. Son lumens acompanhadas de sinonims, sovent tota una tiira, que constituisson una de las riquesas de lobratge. Lutilizator ne descobrir a proporcion las possibilitats immensas, ni per qualques insufisenas o omissions inevitablas, quuna lenga viva senriqus de contunh. Una autra de las caracteristicas mgers del diccionari es de presentar una lenga fisabla. Sabi ques un qualificatiu frt discutible. Sabi tanben listria de nstra lenga mespresada coma o disi Pi de Garrs al sgle XVI. Dautres, aprs el, prenguron sa defensa dins un contxt de mai en mai desfavorable ; i agt a que la qualques renaissenas literrias que, per fra, foguron passadissas. Ni per tot, lo pble contunhava de parlar sa lenga, que se transmeti daurelha, de generacion en generacion, se transformava pauc a pauc, se diversificava. Es aital quapareguron totas aquelas isoglssas que nos susprenon mai dun cp. Cons comprene que duna part dun riu, duna rota, dun pug... emplegam tal mot, tala expression, tala estructura... e pas de lautra part ? Un fenomn frt complx, que coneisson tanben dautras lengas ; fenomn que, inevitablament, amda de particularitats sintaxicas, foneticas o lexicalas. Totes aqueles parlars son autentics, e los devm respectar - que lo nstre i es demest ! - mas son de variantas duna lenga comuna qua besonh duna crta unitat per sser reconeguda e respectada ela tanben. Per aqu far, se cal apevar a lencp sus letimologia e sus la literatura. Quina literatura ? Per bon astre, avm la dels trobadors, que faguron de la lenga occitana la lenga de cultura dels sgles XII e XIII dins Eurpa tota. Cons tner pas compte de nstra referncia literria pus egrgia - e mai aquela lenga si venguda arcaca - per elaborar un diccionari que psca a son torn servir de referncia ? Es estat lo biais de trabalhar de Cantalausa, qua tengut compte tanben de levolucion de las autras lengas romanicas, per nos presentar una lenga modrna de comunicacion e de cultura, e qua servada son especificitat sintaxica, fonetica, lexicala e grafica, valent a dire son identitat. Sufs de legir qualques trces de lobratge per se mainar de sa modernitat e de la facultat dadaptacion de la lenga. I trobam de trmes desprt, de medecina, de cosina, dagricultura, de lingistica, de botanica, de fisica, dinformatica, de quimia... De milieirats pdon semblar novls, que lo vocabulari dels cadajorns es repetitiu, categorial e limitat, mas son tan nstres coma los autres e pas jamai senhalats coma neologismes. Son gaireben totes panoccitans, venguts de las doas lengas maires comunas, lo latin e lo grc, quan donats los mots tecnics e scientifics de las lengas latinas dEurpa e de plan maitas, latinas o pas. Es aital, amb lor apellacion latina que figuran las plantas, las rbas, las flors, los campairls, los aucls, los autres animals... Puslu que de donar una definicion quauri subrecargat lo diccionari, talament aqueles trmes son 56 nombroses, Cantalausa a facha la causida de la referncia universala que permetr als interessats de cercar dins dobratges especializats, mas a pas mancat, cp o autre, dapondre abans lo latin un trme popular de lenga parlada. Es per aqu ques un DICCIONARI GENERAL, un diccionari de loccitan larg, que fra trmes, scientifics o pas, son tan provenals, gascons, lemosins, bearneses o auvernhasses... coma lengadocians. Pus precisament, per aiceste parlar, Cantalausa a ensajat de restablir las formas o las accepcions pus etimologicas, e mai se levolucion semantica duna lenga es un fenomn natural, que los mes e las societats cmbian. Mas quand los mes dun pas an apresa lor lenga pas que daurelha, sens la saber legir ni mai lescriure - coma es estat lo cas fins a ui per la mger part dels Occitans - los mots se descaminan. 7 Aprs publicar dautres libres e manuals per las esclas, aprs legir los siis volums del Provenal Just Rainoard, Choix des posies originales des troubadours (1816), aprs estudiar minimosament, dannadas dereng, los autres siis volums de son Lexique roman (1844), aprs trabalhar pendent mai de 30 ans de contunh amb son mstre e amic Ramon Chatbrt - sens parlar de sas relacions amb mantun lingista e universitari - , mai que mai amb son amic, lo paure Cristian Anatli, aprs totas aquelas annadas de preparacion, coment, en 1996, e sens brica

polsar, la redaccion definitiva e informatizada del diccionari general quavm ara a nstra disposicion. I trobam los trmes vertadirs e fisables que nos permetrn devitar tantes e maites barbarismes, tantes e maites francismes, coma calhetada e calhetar (e non pas nuana e nuanar ), glotona de pression / confidor de pression (e non pas cocta minuta ), entravat (e non pas andicapat ), remolada (e non pas maonesa ), mandre ( e non pas manivla ), congla ( e non pas banquisa ) etc. I trobam de trmes o daccepcions pauc coneguts o desoblidats, mas que pdon far servici dins la lenga de ui, coma acomolfi de veculs (encombrament grs de circulacion), brutlu (mena de vin caud aromatizat o mescla de liquor frta amb diferents ingredients, equivalent de langlicisme punch que nos fa pas brica besonh), sarotar (sencaminar / se metre en rota), transportar (passar la data prevista per enfantar o per pichonar), sacapar (saplatussar de ventres per beure a una font quand se parla de personas) / baissar lo cap per beure a un riu quand se parla danimals) etc . I trobam, dins las ricas entresenhas de las 26 paginas dintroduccion, de precisions importantas sus la formacion dels mots, suls nombroses diminutius e augmentatius, sus dunas particularitats de nstra lenga. I trobam, dins lo classament alfabetic, una sensfin de prefixes e sufixes grcs e latins, talament presents dins la lenga, sovent indispensables per fargar los neologismes de la lenga modrna. I trobam fra mots venguts del galls - passats o pas pel latin - , coma artiga que ven dARTICA, balcon que ven de BALACON, bosiga que ven de BODICA, camion que ven de CAMIO, bana, barta, blaca, garra, gavla, landa, senda, trauc, tuna... e fra maites, que lorigina gallesa de totes es pas sistematicament senhalada. I trobam dexplicacions preciosas sus listria e levolucion lexicala de la lenga, a las intradas borrica, farcit (Epistlas farcidas), Formulas de conjuracion, galloroman, glossari, juvar, roman, Stabat mater, tornar, trp, Valenciennes (Lo Jons de Valenciennes), etc. I trobam fra occitanismes e fra exemples, mai que mai de lenga parlada. Se son pas totes indispensables, prtan a lobratge una originalitat suplementria e, subretot, donan vida a la lenga. I trobam, a la fin de tala o tala letra, un document illustrat excepcional, que completa encara mai la coneissena de nstra lenga e de sas originas. Fin finala, trobam dins lo diccionari que tant espervem despui un brieu, la lenga occitana tornarmai egala a las autras e virada cap a deman. Son aventura mai que millenria contunha e contunhar se, quand avm lestructura, lexpression o lo trme plan nstres, renonciam pas a los emplegar, e mai se nos cal cambiar qualques abituds. Contunhar se renonciam pas a la parlar, a la cantar, a la legir, a lescriure, mas tanben a la promure e a ladaptar a levolucion del Mond. Coma totes los diccionaris, aiceste deur sser actualizat periodicament. Pel moment, saludem e mercegem son autor, que corona son abondosa activitat creatritz en fasent als Occitans, als occitanistas, als romanistas de pertot un present inestimable. Srgi Gairal 8 AVERTIMENT 1./ Las intradas son en letras romanas grassas e escrichas mai que mai daprs letimologia, pas daprs la prononciacion, ques aital que se fa dins totas las lengas, Mauri bravament agradat de ne poder donar la prononciacion occitana amb lalfabet fonetic internacional, lo sol fisable a 100% per totas las lengas del mond entir, mas o ai pas fach per subrecargar pas lo diccionari e per trebolar pas los que coneisson pas aquel alfabet. Aquela grafia fonetica, lai utilizada pas que dins las entresenhas de las paginas 13 a 20, es a dire coma dins los mots senhalats aijs al numro 2 o endacm mai dins lavertiment. 2./ Las intradas en italicas grassas e sens verguetas, nos venon dirctament del latin o dautras lengas, e son escrichas, part qualques excepcions, dins lor grafia dorigina, quaquelas intradas son normalament conegudas de la mger part dels legeires, per exemple football, basket, rugby, tennis, Shakespeare, Shaw, Washington, Wales, New-York... : (futb :l), (ba:skit), (rgbi), (tenis), ( eiks pi:), ( :), (w int n), (weilz), (njuj :k)...Son de trmes venguts internacionals coma fra mots occitans : bacon , magret, mascta, mirador... 3./ Las intradas en italicas magras e entre verguetas son de variantas de lenga parlada. Son totas de defugir en lenga literria. Aqu empachar pas degun de contunhar de las utilizar dins lo parlar dels cadajorns. 4./ Totes los trmes del diccionari son atestats, en lenga escricha o en lenga parlada. Ai pas trantalhat per nenclaure qualques uns que remontan a lepca dels trobadors quand son encara utilizats per dunes occitanofns de naissena. Ai tanben retenguts dautres trmes quran estats desoblidats e que pdon far servici dins la lenga modrna. Es per aqu que trobaretz dins lo diccionari una sensfin de referncias quai cregut bon dajustar. Quant a l e dich de sosten, es un fenomn normal en lenga parlada, amplificat per la prononciacion del francs del Migjorn e mai o mens generalizat per contagion fonetica amb de mots que, etimologicament, sacaban en e . Per la lenga escricha, se cal fisar lo mai que se pt de las conclusions del Conselh de la Lenga Occitana e de la gr. dAlibrt, p. 405. 5./ Los prefixes e los sufixes que nos venon del grc o del latin e que servisson a formar la tiira sens fin de trmes scientifics internacionals son donats per rdre alfabetic dins lo diccionari, cadun a sa plaa dins la letra correspondenta. 6./ Las definicions son totjorn en lenga literria e puslu cortetas, mas son plan sovent completadas per de sinonims del mot definit, que deuri far lum al legeire que, probable, coneis amens un daqueles sinonims. De mai, los exemples eventuals venon, un pauc totes, de la lenga parlada, pus imajada e pus abordabla. Aital, dos nivls de lenga son servats e se fan comps. Totes los exemples son en italicas magras e plaats, volontriament, al dejs de las definicions o dels sinonims, per sser de bon legir. 7./ - Cada ocurrncia dun mot, lumens, a son intrada prpria, pas sistematicament a que la. - La natura de las intradas (substantiu, adjectiu, locucion adverbiala, vrb auxiliar, vrb defectiu, vrb impersonal, vrb transitiu, vrb intransitiu, vrb reflexiu o reciprc...) es notada en abreviacion daprs las indicas de la pagina 23.9 - Lo genre de las intradas es notat pas que per las excepcions, que los noms en a son mai que mai femenins, e que los autres son masculins. Quand es pas lo cas, es explicitat. - A cada intrada, los trmes sinonims son separats per una barra de gals. Las accepcions diferentas son separadas per un punt virgula e un espaament pus larg quand la justificacion informatica o ven pas entrepachar. Qu dire de mai ? Vertat es que per far mas causidas me soi fisat subretot de

letimologia latina o grga, que dins la Narbonesa (Provena, Delfinat e Lengadc) parlrem grc pendent dos cents ans amb los Massalitas de Massili (Marselha), e que parlrem latin a la glisa de sgles dereng. De mai, ai seguit Alibrt que digut plan clar que cali far, dins las paginas XXXV, XXXVI, XXXVII e XXXIII de sa Gramatica, paginas capitalas que degun de senat pt pas recusar. Ai donc donada la preferncia al latin e al grc, puslu qua las inevitablas desformacions tardiiras duna lenga pas jamai ensenhada, o a las variantas que ne resultron. Las condemni pas, de segur, que nutilizi ieu tanben dins la lenga parlada, mas un DICCIONARI GENERAL deu senhalar las formas pus corrctas. Ai donc retenguda, per exemple, la forma minor del latin minor (en lc de menor ) per aiceste adjectiu e sos derivats : minoracion, minorar, minoratiu... Ai fach aital un pauc pertot , per exemple per fonccion que ven del latin fonction ; per instinct e distinct que venon dinstinctus e de distinctus ; per augmentar que ven daugmentare ; pels compausats de trans- que ven del galls trans (darrir ; a travrs) vengut lo prefix trans- en latin, e passat aital dins fra lengas del Mond ; aital tanben per abscs, esfinctrs, onccion, absorpcion, ponctuacion, esculptura, escriptura, sanctificar, sanctoral, sanctuari e per tantes maites. Soi plan conscient, ni per tot, que dins levolucion de la lenga i a tanben una evolucion grafica. Mas las inevitablas simplificacions de la lenga parlada, o la prononciacion dins tal o tal airal, son pas un critri fisable, que lo sol que si indiscutible demra lo de letimologia. Mas causidas etimologicas, los trobadors las faguron e los Catalans las an fachas tanben. Es per aqu que dins lo diccionari remandi sovent a Just Rainoard o a lAlemand Emil Lvy qua ajustada, el, laccentuacion, iniciativa plan utila per dunes mots coma complet, secret que loccitan de glisa pronncia aital, o per dautras formas controversadas coma tron e trn que se dison totas doas en lenga parlada, o encara per somi e replet que tant dOccitans escrivon smi e replt . Ai tanben retenguda la forma I na e non pas Ni a : aqu empachar pas degun de contunhar de dire Ni a . Dautras causidas aital empacharn pas degun tanpauc, plan solid, de prononciar loccitan coma se pronncia dins son prpri dialcte, quen lenga parlada ses fargada una rgla que las gramaticas senhalan pas gaire, la rgla de lesfr pus mendre, tant al nivl sintaxic coma fonetic. Donarai pas que dos exemples daquela rgla pel nivl fonetic, encara que i naja tot un fum : a) Quand un mot comprta doas consonantas geminadas, lo parlar escafa un pauc totjorn la primiira per redoblar la segonda : espatla, amtla, catla, mtle, rotlar, Chatbrt, acte, setmana, sangnar, Jacme, cons... que se pronncian (es pall ) ; (a m ll ) ; (call ) ; (m lle) ; (ro lla:) ; (tsap p rt) ; ( atte) ; (sem man ) ; san na :) ; (tzamme) ; (cos si) b) Es de notar que la rgla de lesfr pus mendre saplica, de cps, a doas vocalas geminadas que comenan per ei : eissabrancar, eissabre, eissagar, eissalar, eissalivar, eissam, eissamar, eissarpa, eissart, eissaurar... (,isabran ca:) ; (i sabre) ; (isa ga:) ; (isa la:) ; (,isaliva:) ; (i san) ; (isa ma:) ; (i sarp ) ; (i sart) ; (isau rar). Cal agachar tanben cons ra ja prononciat profeitar dins la lenga literria dels trobadors : (profi ta:) que Rainoard senhala dins son Lexic roman (R. VI, 438). 10 Me soi plan gardat daccentuar a la francesa, sus la finala, los nombroses trmes latins passats non solament en occitan mas tanben dins fra lengas del mond entir. Aital, trobaretz transcricha en latin, en italicas grassas (e sens jonhent, coma en latin, pels compausats) la mger part dels noms latins passats en occitan, e non accentuats, per plan far vser que los cal pas prononciar a la francimanda : anus, Argus, mucus, nullius, nimbus, pelvis, penis, prolapsus, pubis, resus, virus, ab intestat, ad patres, de facto, sanctus... totes senhalats (lat.) per precisar encara mai lor natura. Quand son estats occitanizats per lusatge, coma los substantius rect , vers , Vnus ... los ai escriches en caractrs normals e amb laccentuacion occitana ; mas ai servat recto verso , ques una locucion adverbiala latina. Ai tanben respectada la grafia e laccentuacion dorigina pels trmes que nos venon dautras lengas : anis, maquis, Marossia, mazot, mazurka, pijama, rumba, taxi... Probable que remarcaretz que me soi conformat a las costumas ancestralas que totes los occitanofns de naissena avm servadas : I./ quant a lemplec obligatri del preterit per tot passat ; 2./ quant al jc subtil del present o de limperfach del subjonctiu que ven tant a revrs als novelaris, mas abilament utilizat, cada jorn, pels locutors naturals, per exprimir totas las calhetadas de lor pensada ; 3./ quant a la forma tipicament occitana del qualificatiu plaat lumens aprs lo substantiu, coma per exemple dins Balaruc lo Vilh, lostal vilh, Valmagna,Vilamagna, lo Barri-Naut... ; 4./ sens oblidar lusatge constant daqueles femenins sens a : aigardent, dent ulhal, luna tornal, pira frejal, trra fromental... Ara, vos presenti mon diccionari sens cap de pretension e frt umilament : ma tca primiira es estada de transmetre la lenga que me fogut transmesa per mos parents e mos ancians, que mes encara transmesa cada jorn despui setanta uch ans pels occitanofns de naissena, e que me soi contentat de transcriure scientificament, aprs estudiar da fons Rainoard e Lvy, coma o ai expausat pus naut. Sabi que i trobaretz de mancas (ai pas volontat de far quicm denciclopedic). Sabi tanben que vau al senscontra dabituds plan enrasigadas, e que patiretz, coma patiguri quand me mainri que dunes mots que cresii plan occitans ran pas que de francismes occitanizats que me calgut ben abandonar per fra quand laissri un pauc de caire las autras lengas per ensenhar pas que loccitan, quun ensenhaire se pt pas contentar daproximacions. Per contra, cresi que seretz agradivament suspreses de descobrir que que cresiatz sser de francismes o son pas brica, plan atestats que son dins la lenga dels trobadors, per exemple atge, rota, meissant, japar, galopar, galeta e tantes maites que ne doni la referncia dins lo diccionari. Ne dirai aitant per langlicisme rave (reiv) que ven del vilh occitan rva e que podm frt plan ressuscitar per dire amassada festiva mai o mens secreta de musica tecn e de dana Vli apondre, e plan afortir, que volonti pas brica dimpausar res a degun, que totes los parlars son de respectar ; mas cresi frt e mrt que nos cal capitar una normalizacion literria panoccitana, tot en servant las caracteristicas legitimas de cada parlar ; pensi

pas solament al gascon, mas atanben al provenal, al bearns, a lauvernhs e al lemosin. v. lo document de la p. 546. Ara, vos desiri bon vent e bon coratge per vos endralhar dins la reconquista, que tornam de plan lunh, e que listria de nstra polida lenga-miracle contunha e contunhar. Cantalausa.11 Punt de vista dun legeire del manuscrit informatizat. Paucparla, Cantalausa quita pas de fargar, farga que fargars, que despui quaprengut ( a 45 ans !) a legir e a escriure sa lenga mairala, arrsta pas pus ! Abans de me laissar morir - mangi mos nonanta siis ans - ai aguda la jia granda de descobrir lo manuscrit de questimi, ieu, lo cap-dbra de Cantalausa, las 1056 paginas grand format de son DICCIONARI GENERAL OCCITAN. Ara que soi vengut plan vilh e que soi un pauc caumosit, ai las tripas del cap coma o ditz endacm Cantalausa, que finisson que saflaquisson. Manlevarai donc al paure Gaston Bolois lo paragraf primir quescrigut en 1979 quand son collga alestigut son LEXIC ILLUSTRAT, ja tot en occitan : Un me quentrepren tot sol de redigir un diccionari, que se sone Littr, Robrt... o pas que Cantalausa, se merita un cp de capl magistral. Soslevar sus las espatlas lunivrs dels milieirats de mots que comprta una lenga, cal sser un Atls per concebre una audcia tala ! Ieu ajustarai quaquel me, quand met son prtzfach en talh, se dobta pas jamai de que lespra : collectar, sospesar, estudiar, comparar, dessobtar totas las calhetadas dun trme, las destriar, laissar de caire totas las variantas bastardas, causir lo trme literari pus espandit e pus confrme a letimologia - que va pas totjorn de par - lo definir o porgir tota una tiira de sinonims - que fa sovent Cantalausa - apondre dexemples de bona lenga parlada per servar amens dos nivls de lenga... avm aqu lo trabalh dun lexicograf seris. Un trabalh aital es pas de bon far, quamda cada jorn sos braves copaments de cap. Soi estat estrambordat pel contengut e la presentacion daquel futur diccionari. La presentacion, rai ! que dunes dirn ques pas pus principal ; dacrdi ! mas ieu quai la vista que mrma de mai en mai, pdi pas pus legir sens lpia dautres diccionaris de tant que son escriches menut menut ; lo de Cantalausa, si ! E lo trbi clar. Mas es lo contengut que me laissa desparaulat : 1./ lo vocabulari tradicional tan ric que se fargut pendent tres o quatre cents ans al contacte quotidian dels dialctes galleses o autres amb lo latin de glisa - primiira lenga comuna dEurpa - ; 2./ lo vocabulari scientific internacional tirat del latin en que concerns rbas, flors, plantas, aucls, autres animals e fonges ; 3./ lo vocabulari tecnic modrn, sortit, el, mai que mai del grc, lavtz aqu lo contengut daquel diccionari. Ancian escolan - pui ex-professor - de latin e de grc, me soi congostat de tornar descobrir dins lo Cantalausa mos esmeravilhaments descolan de latin e de grc de la seisena a la Retorica, de tornar trobar mon ensenhament de professor, mas trbas dme madur, mon somi grand de jove retirat, que soscavi alara de far un libre quai pas fach : un reculh de racinas grgas e latinas passadas en occitan. ben, Cantalausa o a fach autrament, alfabeticament, sistematicament pels etims grcs quan donats los trmes occitans e internacionals de matematicas, de medecina, dinformatica, de fisica, de quimia.. que venon pas brica de langls coma dunes o creson a trt.12 Vertat es que Cantalausa a pas jamai donada la tiira tota dels derivats del latin o del grc per subrecargar pas trp son libre grs que se defend, a que la, dsser enciclopedic. Mas estimi que qua retengut sufs amplament : quin de nosautres se poir conflar de conisser totas las 100 000 intradas que nos a porgidas lautor ? Mon contentament pus grand es estat de trobar los occitanismes vertadirs de la lenga : la menina rana, lo fanfanhon, lo reums acaire, la brasucada, lo brutlu, lo confidor o la glotona de pression ; los vrbs sacapar, codenar... ; lexclamacion tipica jutja-te ! ; los advrbis aicism e quicm ; lo jc unic dels innombrables diminutius e augmentatius que son una caracteristica mger de la lenga dc : assetadet, assetads, malabilhadet, malabilhads, enfanton, enfantonl, enfantonelon, enfantonels, enfants, enfantasss... qua pas empachat Cantalausa de nos porgir tanben de neologismes que nos fan estrementir, coma CAC 40, NASDAQ, DOW JONES... que la television ne parla cada jorn ; sens comptar los milieirats de trmes tecnics novls, tirats atanben del grc e que son venguts internacionals, mas que son plan nstres, que dins lo Migjorn, sus la csta mediterrana, parlrem grc pendent dos cents ans, plan abans dausir lo latin bastard de la soldatalha de Cesar. Autre estonament : cada cp que ne vira, Cantalausa, puslu que de donar una definicion seca, nos deslarga, el, una tiira de sinonims, dins lesper, mai que probable, que lo legeire que pats a legir trp abstrach o trp intellectual, coneisser un o lautre daqueles sinonims, que li far un pauc lum e qualargar fra son vocabulari estequit, que los quan pas jamai aprs a legir nstra lenga mespresada e frabandida despui tant de temps, coneisson pas que los 300 mots de la lenga dels cadajorns. Trbi, ieu, lo biais de far de lautor frt pedagogic e bravament intelligent, e mai salunhe qualque pauc del biais de far dels diccionaris tradicionals. Anatz getar un cp dulh, per exemple, sus lintrada cabra . Per far cort, afortissi que i a quicm de cambiat e de revolucionari dins nstra vilha lenga, plan enrasigada dins lo passat, mas plan endralhada per Cantalausa cap a un avenidor que vesm pas encara clar, e cap a una lenga que nos cal totes, totes, totes, Provenals, Lemosins, Bearneses, Auvernhasses, Lengadocians, Gascons e Catalans... totes, totes, totes... e coma autres cps totes ensemble, volontar daparar, de parlar, de legir e descriure ; c-c-ben ! nstra lenga tan polideta e mai que millenria ! Jacme de Cabanas, Pars, lo 1r dagost de 2002. (Txt en francs, revirat en occitan per Cantalausa, a la demanda de Cultura dc) Avm lo tristum daprene que lo Jacme de Cabanas, admirador grand de Cantalausa, ven de defuntar. Probable que larticle aiss ser estat son ultim escrich. Un pan entir del nstre patrimni lingistic savals amb la mrt daquel me, coma cada cp que se laissa morir un occitanofn de naissena. Rods, lo 21-09 de 2002.13 QUALQUES ENTRESENHAS I./ LALFABET OCCITAN

Lalfabet occitan se compausa de 23 letras, que K, W, Y i se trban pas. Pels mots estrangirs que comenan per aquelas letras, los cal servar coma son quand pdon pas sser occitanizats sens desformacion, que Kant, Keats, Kennedy, Kipling,Wagner, Washington, Wells, Woolf, Wright, Yeats, Yellowstone, Young... se pdon pas gaire escriure autrament, quiti a los metre en italicas per far comprene als novelaris quaqueles mots son pas occitans. Quant als mots que pdon sser occitanizats sens desformacion, i i fa ofici dy : analisi, sillaba..., qu i fa ofici de k : quilomtre, quisc... th, ph, ch prononciat (k) i se trban pas : t, teatre, grafia, cas... f i fa ofici de ph : fisica, fotografia... c o qu i fan ofici de ch : coregrafia, clorofilla, orqustra... h i se trba pas jamai a liniciala : ardit, ir, me... part en gascon quand la h es aspirada : hilha, hemna, hont... 2./ LALFABET FONETIC INTERNACIONAL Per notar pas per a pus prs o falsament la prononciacion occitana, se cal pas jamai fisar de la prononciacion francimanda. Cal utilizar lalfabet fonetic internacional, lo sol fisable a 100 % per totas las lengas del mond. La clau daquel alfabet, per loccitan, se trba dins las vocalas aijs : VOCALAS OCCITANAS : ( ) signe necessari per dunes mots angleses venguts internacionals, coma Shakespeare (eiks pi: ) () a frt bru que devm conisser per prononciar coma cal pick-up, pin-up (angl.) (pi kp) (pi np) (a) franc e clar de cat, prat, sal, cats, plour... (k a t), (p r a t), (s a l), (k a t a s), (p l u r a) (e) tampat de det, pet, set, pel, dedal, pelha... (d e t), (p e t), (s e t), (p e l), (d e d a l), (p e l i ) ( ) dobrt de dtz, st, pl, sti, senstre... (d t z), (s t), (p l), (s t i), (s e n s t r e) (i) de ric, pic, cantic, caracteristic... (r i k), (p i k), (k a n t i k), ( k a r a k t e r i s t i k) ( ) dobrt de cp, rc, sc, esclp... ((k p), (r k), (s k), (e s k l p) (y) de dur, pur, sur, escur, madur, femelum... (d y r), (p y r), (s y r), (e s k y r), (m a d y r), (femelyn) : totes los noms occitans en -um se pronncian (-yn), mas los latins en um srvan la prononciacion latina. (u) de boc, soc, poton, moton, poleton... (b u k), (s u k), (p u t u), (m u t u), (p u l e t u) En fonetica, laccent marca que laccentuacion se fa sus la sillaba que sc ; los dos punts marcan un alongament, per ex. dins aimar que sa R finala se pronncia pas (ai ma:) CONSONANTAS OCCITANAS : B, C, D, F, G, H, J, L, M, N, P, Q, R, S, T, V, X, Z. De notar que la S, en fonetica internacionala, es totjorn dura, e que ( ) es lo son gascon de Foish (f u i ) o lo que se trba, per exemple, dins lo mot albigs prononciat (albites) coma en Auvrnha. v. p.14, 3./g 14 DIFTONGS OCCITANS : Dins los diftongs occitans, lm pronncia totjorn las doas vocalas. (a i) de paire, maire, fraire, panieiraire... (p a i r e), (m a i r e), (f r a i r e), (,p a n i e i r a i r e ) (a u) de pauc, rauc, trauc, paure, aurivelaire... (p a u k ), (r a u k ), (t r a u k ), (p a u r e), (,a u r i v e l a i r e) (e i) tampat de rei, lei, reial, leial, reialme... (r e i), (l e i), (r e i a l), (l e i a l), (r e i a l m e) ( i) dobrt de ime, dime... ( i m e), (d i m e) (e u) tampat de meu, teu, seu, beur, deur... (m e u), (t e u), (s e u), (b e u r a), (d e u r a) ( u) dobrt de nu, lu, benlu, puslu, soslu... (n u), (l u), (b e l u), (p u l u), (s u l l u) (i u) de riu, viu, far viu-viu, far piu-piu... (r i u), (b i u), (f a b i u b i u), (f a p i u p i u) (u i) de bois, boisson, moisset, verd boisset... (b u i s), (b u i s u), (m u i s e t), (v e r b u i s e t) ( i) de Eli, eri... (e l i), (e r i) (y ) de ulh, nuch, lunh... (y l), (n y t ), (ly n) (y ) de fuc, uu, buu... (f y k), ( y u), (b y u) (i ) de totes los imperfaches e dels substantius en i : veni, plovi, malauti... (v e n i ), p l u v i ), (m a l a u t i ) 3./ QUALQUES PARTICULARITATS DE PRONONCIACION OCCITANA : b se pronncia sovent p : terrible, capable, probable (t e r r i p l e), (k a p a b l e), (p r u b a p l e) g se pronncia (z ) dins fra airals : gl, gemir, genst... (z l), (z e m i :), (z e n s t) (t z) en Albigs per exemple : gl, gemir, genst... (t z l), (t z e m i:), (t z e n s t) (d z) en Roergue per ex. : gl, gemir, genst... (d z l) (d z e m i:), (d z e n s t) (t ) en Auvrnha per ex. : gl, gemir, genst... (t l), (t e m i:), (t e n s t) Las quatre prononciacions son bonas. se pronncia pas totjorn : Laguila, fogassa, pigassa, aiga... (l a i l ), (f u a s ), (p i a s ), (a i ) j se pronncia (j) dins fra airals : jamai, jaune, Julian... (z a m a i), (z a u n e), (z y li a n) (t z) en Albigs per ex. : jamai, jaune, Julian... (t z a m a i), (t z a u n e), (t z y l i a n) (d z) en Roergue per ex. : jamai, jaune, Julian... (d z a mai), (d z a u n e), (d z y l i a n) (t ) en Auvrnha per ex. : jamai, jaune, Julian... (t a m a i), (t a u n e), (t y l i a n) lh se pronncia (l) en finala de mot : trabalh, solelh, estervelh... (t r a b a l), (s u l e l), (,e s t e r v e l (lh) banhada davant una vocala : trabalhar, se solelhar (,t r a b a l i a :), (,s e s u l e l i a :) se pronncia pas dins dunes airals : trabalhar, se solelhar... (trabaia :), (,sesuleia :) nh se pronncia (n) en finala de mot : cunh, besonh... (k y n), (b e z u n) (nh) banhada davant una vocala : cunhar, besonhar... (k y n i a :), (b e z u n i a :) v se pronncia (b) pertot en occitan central : vin, vinha, violeta, vitamina... (b i), (b i n h a), (,b i u l e t ), (,b i t a m i n ) se pronncia (v) en Provena e dins los parlars occitans septentrionals (v i), (v i n h a), (v i u le t ), (v i t a m i n ) m finala se pronncia sovent (n) : lum, fum, mesclum... (l y n), (f y n), (m e s kl y n) n finala tomba plan sovent : fin, moton, poton, carton... (f i), (m u t u), (p u t u), (k a r t u) n se pronncia pas dins enfant, encens, pensament, confessar, conflar, convidar, conselh, cons, consol, aconsomit : (e f a n), (e n s e s / e s e s), (,p e s m e n), (,k u f e s a), (k u f l a), (k u b i d a), (k u s e l), (k u si) (k n s u l), (a k u s u m i t) r finala tomba totjorn dins los infinitius : aimar, finir, morir, partir... (a i m a :), f i n i :), m u r i :), (p a t i :) sovent dins los autres cases : darrir, carretir, professor... (d a r r i ), (,k a r re t i ), (,p r u f e s u :) mas pas totjorn : clar, mar, pur, dur, madur... (k l a r), (m a r), (p y r), (d y r), (m a d y r) s entre doas vocalas a lumens lo son z : cosin, sason, risi, vser, lusir... (k u z i), (s a z u), (r i z i ), (b e z e) (l y z i :) ; (levat dins dunes compausats soudats) : entresenha, entresec, aigasenhada... (,entre seni ), (entresek), (,aigase (Es de notar que la S occitana es totjorn sorda, pas jamai aguda) t final tomba sovent aprs n : vent, front, tristament... (b e n), (f r u n), (,t r is t m e n) l davant una autra consonanta se pt mudar en u : talpa o taupa, calas o cauas...

(t a l p ) o (t a u p ), (k a l s s) o (k a u s s)15 Quand doas consonantas diferentas se seguisson, la primiira se pronncia pas, la segonda se redobla : bt dins dissabte... (d i s a t t e) ct dins acte, rector... (a t t e), (r e t t u) gn dins signar, signe, signaire... (s i n n a), (s i n n e), (s i n n a i r e) pt dins recaptar, acceptar... (r e k a t t a), (a t s e tt a) tl dins espatla, amtla... (e s p a l l ) , (a m l l ) tm dins setmana... (s e m m a n ) tn dins reguitnar... (r e g u i nn a :) cm dins Jacme... (z a m m e) / t z a m m e) / dzamme / t a m m e), segon los airals. 4./ ACCENTUACION : v. accents occitans, p. 38. * sus la finala - dins totes los mots que sacaban per una consonanta autra que S (part per la tresena persona del plural dels vrbs) e per un diftong : aimar, pecat, disent, camin, cantam, sabon (pira de sabon), desrei, papagai... (ai ma:), (pe kat), (di sen), (kami), (kan tan), (sa bu), (des rei), (papa ga * sus la penultima - dins totes los mots que sacaban per S, per una vocala, plus la tresena persona del plural dels vrbs: lana, lbre, carri, lanas, lbres, carris, Maria, Anna, Lidia, Marina, cantan,florisson, escrivon, sabon (del vrb saber) (l a n ), (l b r e), (k a r r i), (l a n s), (l b r e s), (k a r r i s), (m a ri ) (a n n ), (lid i ), (marin ), (kantu), (flu risu), (es kribu), (sabu) * Totes los autres mots quescapan a las doas rglas aiss an un accent agut o gru que marca la sillaba accentuada: vser, plegads, amors, Rods, Sant Trops, cobs, perts, Mari, Ann, Lidi, Marin... (b e z e), (,p l e g (,a m u r u s), (r u d e s), (,s a n t r u p e s), (k u b e s), (p e r t y s), (m a r i a), (a n n a), (l i d i a), (m De notar : 1. Dins los derivats dun trme simple, la tonica se desplaa, e laccent escrich se marca o pas sus la tonica novla se necessari : pt, potarra, pots - ulh, ulhada, ulhiira - frre, ferrat, ferrir - crca, cercaire grja, gorjada, gorgir pst, posterior - cp, copaire cobs, cobesi - amists, amistosament - vent, vents, vents - sabent, sabents, sabents.. 2. Dins los compausats (quina que si la composicion), e lors derivats, en rgla generala cada trme srva sa tonica, e laccent se marca o pas se necessari : lva-matin, aiga-nu, prta-fenstra, cl trta, bl ulh, p de crvia, ulh de buu, crcapotz, brcadent, grjabadat, pterrs, mijanuch, migjornal, trucataulir, subreps, aiss, aijs... 3. Dunas excepcions : aicism (aisi s n), paisbassl (paiba s l) que son de trmes bravament utilizats dins de znas limitadas dOccitnia (Tarn-Nrd-st e Roergue-Sud per aicestes dos). Mai que probable que i deu aver dexemples aital endacm mai. 5./ FORMACION DELS MOTS AMB DE PREFIXES : de- * del lat. de (movement en general) : deambular, debanar... (deamby la :), (deba na :) (movement de naut en bas) : declinar, decantar... (dekli na :), (dekan ta :) * del lat. dis (alunhament, separacion, negacion) : desanisar, desbanar, desabilhar (dezani za :), (desba na :) ... des- * del lat. dis (contrari, separacion, alunhament, inversion, disjonccion) : desacostumar, desagradar, desbosigar, descau, desclavelar, desconflar, descridar, desenfornar, desgarnir, desjuntar, desondrar, desparaular, despenjar, despondre, desruscar, destetar (d e z a k u s t y m a :), (d e z a g r a d a :), (d e s b u z i g a :), (d e s k a u s), (d e s k l a b e l a :), (d (d e z e n f u r n a :), (d e z g a r n i :), (d e z y n t a : / d e t z- / d e d z - / d e t ysegon los airals) (d e s p a r a u l a :), (d e s p e n z a : / ...tz- / ...dz / ...t- segon los airals), (d e s p u n d r e), (d e r r y s k a De notar la s abusiva, mas atestada, de deslargar p. 338. Es practicament impossible de dessobtar una rgla per la causida entre lemplec de de- ou de des- , de tant que son enrambolhadas las formacions sabentas o popularas dels trmes formats amb los dos prefixes aiss. es- per amodar una accion , e que, de cps, se muda en en- o en em- dins la prononciacion : esborniar, esbosenar, escabassar, escalfar, escapitar, esfregir, esmerar, espelhandrar, esterrussar, estripar, esventrar... (e s b u r n i a :), (e s b u z e n a :), (e s k a b a s a :), (e s k a l f a :), (e s k a p i t a :), (e s f r e z i : / . m e r s a :), (e s p e l i a n d r a :), (e s t e r r y s a :) (e s t r i p a :), (e n v e n t r a :)... Arriba sovent quun plantar davant es : descambiar, descapar... (d e s k a m b i a :), (d e s k a p a :) eiss- davant una vocala se pronncia plan sovent is : eissalabre, eissagar, eissam, eissamar,eissancar, eissarpa, eissart, eissa eissaurit, eissaurelhar, eissecar, eissegar, eisselhon, eissemar, eisserbar, eisserment, eisselse, eissigalar, eissirpe, eissivernar, eissolelhar, eissordar, eissuch ... (i s a l a b r e), (i s a g a :), (i s a n), (i s a m a :) (i s a n k a :), (i s a r (i s a r t), (i s a u r a :), (i s a u r i t), (i s a u r e l i a :), (i s e k a :), (i s e g a :), (i s e l i u), (i s e n t), (i s e l z e), (i s i g a l a :), (i s i r p e), (i s i b e r n a :), (i s u p l i d a :), (i s u l e i a :) / (i s u l e l i a :), (i s u r d a :), (i s y t z) / (i s y d z) / (i s y t ) segon los airals. re- quexists, a que la, per marcar una repeticion : rebais, rebolit, recalfat, recurar, refendre, refrescar, regisclar, remausar ren, repic, ressopet, revendeire, revengut... : (r e b a i s), (r e b u l i t), (r e k a l f a t), (r e k y r a :), (r e f r e s k a :), (r e z i s k l a : / r e t z i s k l a : / r e d z i s k l a : / r e t i s k l a segon los airals) (r e p i k), (r e s u p et ), (r e b e n d e i r e), (r e b e n g y t)... Mas en rgla generala, pels vrbs, aquela repeticion s per tornar + linfinitiu : Tornar plure. Ses tornat maridar. Las tornat vser. Torna-o-dire... (,turnara pl ure), (,sestur natmari dar :), (,lastur nat beze), (,turn zudire) 16 Es de notar que, de cps, loccitan emplega pas de prefix quand lo francs ne met un : Montar la pendula. Sembla sa maire... (m u n t a l a p e n d y l ), ( s e m b l a s a m a i r e) Remarca valabla pels equivalents dautres mots franceses amb prefix : Prta-lo-me. Aquela barrica ten dos cents litres. Servar. Se sire... (p r t l u m e)... (a k e l b a r r i k (t e n d u s e n l i t r e s.)... (s e r b a :)... (s e s i r e) rireper marcar enr : riraujl, rirebotiga, rirendeman, riregarda, riresason, tornar sul rirep (tornar enr)... (r i r a u j l / r i r a u t z l / r i r a u d z l / r i r a u t l, (r i r (r i r e n d e m a), (r i r e g a r d ) , (r i r e s a s u). (t u r n a s u l r i r e p subre / sobre per marcar quicm en mai : subrecargar, subredent, subrepaga, subrepels, subreps... (s y b r e k a r g a :), (s y b r e d e n), (s y b r e p a g ), (s y b r e p e l i s)... per marcar un superlatiu quand subre es davant un adj. : subrebl... (s y b r e b l) trans- / tras- / tresper marcar a travrs, o de per del : trasficha, transformar, transmontana, transmudar, transplantar, transportar, trescambar, trescolar, treslucar, trespassar, tressusar,tresvasar, tresls... (t r a s f i t z ) / t r a s f i d z ) / t r a s f i t ) (segon los airals), (t r a s f u r m a :), (t r a s m u n (t r a s m y d a :), (t r a s p l a n t a :), (t r a s p u r t a :), (t r e s k a m b a :), (t r e s k u l a :) (t r e l y k a :), (t r e s p a s a :), (t r e s y z a :), (t r e b a z a :), (t r e l y s)... o per marcar lo que ven aprs : trasboatir, trascabdt... (t r a s b u a t i ) (t r a s k a t t t) Inutil de dire que i a encara dautres prefixes. 6./ FORMACION DELS MOTS AMB DE SUFIXES DIMINUTIUS : -airon, -a carrairon... (,k a r r a i r u) -alhon, -a moscalhon... (,m u s k a l i u) -anl, -arl, -atl, -a portanl, fontanla, postarl, femnarla, boscatl, rivatl... (,p u r ta n l), (,f u n ta n l ), (,p u s t a r l) (,f e n n a r l ), (,b u s k a t l), (,r i b a t l)... -aton, -a diablaton... (,d i a p l a t u)

-elon, -a anhelon... (,a n i e l u) -et, -a bosquet, fogasset, panet, aigueta, peireta, tauleta, grandet, menudet, polidet... (b u s k e t), (,f u g a s e t), (p a n e t), (,a i g u e t ) (,p e i r e t ), (,t a u l e t ), (g r a n d e t) (,m e n y d e t), (,p u l i d e t), -eton, -a poleton... (,p u l e t u) doble sufix que fa un doble diminutiu. -ilh, -a cambrilh, mongilh, pontilh, cardonilha, crosilha, fontanilha... (k a m b r i l), (m u n j i l / m o n t z i l / m u n d z i l / m o n t il), (p u n t i l), (,k a r d u n i l i ), (,k r u s i l i ), (,f u n t a n i l i ) -ilhon, -a cambrilhon, trauquilhon... (doble sufix que fa un doble diminutiu) : (,k a m b r i l i u), (,t r a u k i l i u) -iron, -a asiron... (,a z i r u) -isson, -a carnisson... (,k a r n i s u) -on, -a fenestron, pigasson... (fenes tru) , (piga su) Pdon sser de simples diminutius o aver, en mai, una valor afectiva : anhelon, candelon, canhon, enfanton, nenon, penon, sacon, semalon, petiton, valenton, doamenton... (a n i e l u), (k a n d e l u) ; (k a n i u) (e f a n tu) (n e n u), (p e n u), (s a k u), (s e m a l u) (p e t i t u), (v a le n tu) (d u s a m e n t u)... Se pdon mudar en doble o triple diminutius : -elonl, -a / -elonelon, -a : anhelonl (,a n i e l u n l) / anhelonelon (,a n i e l u n e lu)...17 -t, -a canht, cavilht, ostalt, rasigt, drollta, femnta, manta, nenta, polta, ratta, belt, fint, paurt... (k a n i t), (,k a b i l i t), (,u s t a l t), (,r a z i g t), (d r u l l t ) (,f e n n t ), (,m a n t ), (,p u l t ), (,r a t t ), (b e l t), (f i n t), (p a u r t) ... -oton, -a Peiroton... (,peiru tu) (doble sufix que fa un doble diminutiu) 7./ FORMACION DELS MOTS AMB DE SUFIXES AUGMENTATIUS E AUTRES : * Sufixes pejoratius : -s, -assa augmentatiu sovent pejoratiu : cats, drolls, omens, ostals, femnassa, gossassa, vinassa, dos, grands, paurs, malabilhads, malelevadassa... (k a t a s), (d r u l l s), (u m e n a s), (u s t a l a s), (fe n n a s ) , (g u z a s ), (b i n a s ), (d u s a s), (g r a n d a s), (p a u r a s), (m a l a b i l i a d a s), (m a l e l e v a d a s )... -anhs, -a sufix de doas sillabas bravament pejoratiu : porcanhs... (,p u r k a n i a s)... -ars, -assa sufix de doas sillabas bravament pejoratiu : femnarassa... (,f e n n a r a s )... -asss, -assa doble sufix bravament pejoratiu : enfantasss... (,e f a n t a s a s)... -ats, -assa sufix de doas sillabas bravament pejoratiu : diablats, diablatassa... (,d i a p l a t a s), (,d i a p l a t a s ... * Sufixes per formar de noms dagent : -aire, -a caaire, danaire, fenejaire, jogaire, pescaire, portaire, raubaire, violonaire... (k a s a i r e), (d a n s a i r e), (,f e n e z a i r e / ,f e n e t z a i r e / f e n e d z a i r e / f e ne t a i r e ; (z u g a i r e / t z u g a i r e) / d z u g a i r e / t u g a i r e) segon los airals ; (p e s k a i r e), (p u r t a i r e),(r a u b a i r e), (,b i u l u n a i r e )... -aire, -airitz cardaire, cardairitz... (k a r d a i r e), (k a r d a i r i z)... -eire, -a / -ritz bateire, cobreire, correire, legeire, legeira, legeiritz, vendeire, vendeira, vendeiritz... (b a t e i r e), (k u b r e i r e), (k u r r e i r e), (l e z e i r e) / (l e t z e i r e) / (l e d z e i r e) / (l e t e i r e), l e j e i r ) / (l e t z e i r ) / ( l e d z e i r ) / (l e t e i r ), (l e z e i r i t z) / (l e t z e i r i t z) / (l e d z e i r i t z) / (l e t e i r i t z), (v e n d e i r e), (v e n d e i r ) / (v e n d e i r i t z). * Per designar lairal o linstrument de laccion : -ador, -oira manjador, manjadoira... (,m a n z a d u) / (,m a n z a d u i r a) / (m a n t z a d u i r a) / (m a n d z a d u i r a) / (m a n t a d u i r a)... -edor, -a moledor, ponedor, tenedor...(,m u l e d u), (,p u n e d u), (,t e n e d u)... -idor, -oira embolidor, embolidoira, engolidor, engolidoira, prestidor, prestidoira... (,e m b u l i d u), (,e m b u l i d u i r ), (,enguli d u), (,e n g u l i d u i r ), (,p r e s t i d u), (,p r e s t i d u i r )... * Per formar de noms dagent o de noms darbres : -ir, -iira borir, fornir, molinir, peissonir, vaquir, figuir, peirir, pomir, palmir, prunir... (b u r i ), (f u r n i ), (m u l i n i ), (p e i s u n i ), (b a k i ), (f i g u i ), (p e i r i ), (p a l m i ), (p r y n i ) * Per designar de plantacions, de jaces, dairals frequentats per danimals... : -iira mongiira, ferriira, peiriira, corbiira... (m u n z i i r / m u n t z i i r / m u n d z i i r / m u n t i i r ) (segon los airals) ; (f e r i i r ), (p e i r i i r ), (k u r b i i r ) * Per indicar laccion o la resulta de laccion : -ason (vrbs en ar) : dalhasons, rogasons, segasons, votasons... (,d a l i a z u s), (,r u g a z u s), (,v u t a z u s)... -eson (v. en re o er) : batesons, tenesons, tondesons... (,b a t e z u s), (,t e n e z u s), (,t u n d e z u s)... -ison (vrbs en ir) : florison , garison, partison... (,f l u r i z u), (,g a r i z u), (,p a r t i z u)... -icion (forma pus sabenta) : finicions... (,f i n i -al bramal, butal, cridal, flambal, mordissal... (b r a m a l), (b y t a l), (k r i d a l), (f l a m b a l), (,m u r d i s a l)... -assal doble sufix : bombassal... (,b u m b a s a l)... 18 -ament (vrbs en ar) : embraament, raubament... (e m ,b ra s m e n), (,r a u b m e n)... -ement v. en re o er) : abatement, movement, tenement... (a ,b a t m e n), (,t e n e m e n), (,m u b e m e n) -iment (vrbs en ir ) : avertiment, regiment... (a ,b e r t i m e n), (,r e z i m e n) / (,r e t z i m e n) / (r e d z i m e n) / (,r e t i m e n t) (segon los airals) -adura (vrbs en ar) : banhadura, cauadura, ferradura... (,b a n i a d y r ), (,k a u s a d y r ), (,f e r r a d y r ) -edura (v. en re o er) : rompedura, tenhedura, torcedura (,r u m p e d y r ) , (,t e n i e d y r ), (,t u r s e d y r ) -idura (vrbs en ir) : garnidura, noiridura, mosidura...

(,g a r n i d y r ), (,n o i r i d y r ), (,m o z i d y r ) -ana (vrbs en ar) : esperana, fisana, semblana... (e s p e r a n s ), (f i z a n s ), (s e m b l a n s ) -ena (autres vrbs) : nolena, partena, plasena... (n u l e n s ), (p a r t e n s ), (p l a z e n s ) * Per indicar lo contengut : -at bolat, campat, ferradat, manat... (b u l a t), (k a m p a t), (f e r a d a t), (m a n a t)... -ada carrada, forcada, palada, tinada... (,k a r r a d ), (,f u r k a d ), (,p a l a d ), (,t i n a d )... * Per indicar tot un ensemble : -am aujam, postam, socam... (a u z a m) / (a u t z a m) / a u d z a m / a u t a m), (s u k a m)... -um femnum, ferum, folhum, ratum... (f e n n y n), f e r y n), (f u l i y n), (r a t y n)... -alha (sovent pejoratiu) : polalha, drollalha, ratalha... ( p u l a l i ), ( d r u l l a l i ), ( r a t a l i )... -aralha (totjorn pejoratiu) : cataralha... ( ,k a t a r a l i )... -atalha (totjorn pejoratiu) : gossatalha... ( ,g u s a t a l i )... -ifalha (totjorn pejoratiu) : carnifalha... ( ,k a r n i f a l i )... * Per indicar un estat : -iira lassiira, pauriira, rauquiira, sordiira... (l a si i r ), (p a u r i i r ), (s u r d i i r ) * Per indicar destabliments, de collectius, destats, de defauts o de qualitats : -i abadi, borgesi, cortesi, golaudi, valenti... (a b a d i ), (b u r z e z i ), / b u r t z e z i ) / (b u r d z e s i ) / (b u r t e s i ), (gulaudi ), (balenti )... * Per formar de noms de brias o de masatges a partir de noms dancians proprietaris : -i La Martini, la Leonardi, la Ricardi... (,l a m a r t i n i ), (,l a l e u n a r d i ), (,l a r i k a r d i )... * Per formar de noms destabliments, de mestirs, de fonccions, de brias, de masatges : -ari ostalari, pastissari, tapissari, teulari... (,u s t a l a r i ), (,p a s t i s a r i ), (,t a p i s a r i ), (,t e u l a r i ) La Fornari (de Fornir), La Granari (de Granir)... (,l a f u r n a r i ), (,l a g r a n a r i )... * Per formar dadjectius : -ador, -oira segador, vendemiador, maridadoira... (,s e g a d u), (,b e n d e m i a d u), (,m a r i d a d u i r )...19 -al, -a frairal, novial, pairal, mairala... (f r a i r a l), (n u b i a l), (m a i r a l )... -ic, -iga primaic, primaiga, derraic, derraiga... (p r i m a i k), (p r i m a i g ), (d e r r a i k), (d e r r a i g )... -uc, -uga pauruc, pauruga, pesuc, pesuga... (p a u r y k), (p a u r y g ), (p e z u k), (p e z u g )... -ir, -iira debonorir, matinir, tardir... (d e ,b u n u r i ), (,m a t i n i ), (t a r d i )... -in, -a bon, canin, cavalin, cortin, segalin... (b u i), (k a n i), (,k a b a l i), (k u r t i), (,s e g a l i)... -ostin, -a (sufix de doas sillabas) : magrostin... (,m a g r u s t i)... -olin, -a (sufix de doas sillabas) : blancolin, ventolin... (,b l a n k u l i), (,b e n t u l i)... -is, -issa bolegads, estads, plegads... (,b u l e g a d i s), (,e s t a d i s), (,p l e g a d i s)... -iu, -iva aboriu, agradiu, tardiu... (,a b u r i u), (,a g r a diu), (t a r d i u).. -atiu, -iva (sufix de doas sillabas) : despachatiu, pensatiu... (,d e s p a t z a t i u) / ,d e s p a d z a t i u / , d e s p a t a t i u (segon los parlars) ; (,p e n s a t i u)... -s, -osa abonds, amors, endenhs, fangs... (,a b u n d u s), (,a m u r u s), (,e n d e n i u s), (f a n g u s)... -ut, -uda borrut, espatlut, ponchut... (b u r r y t), (,e s p a l y t), p u n z y t) / (p u n t z y t) / (p u n d t zy t) / (p u n t y t) -arut, -uda (sufix de doas sillabas) : longarut, sornarut... ( l u n g a r y t), ( s u r n a r y t)... * Per indicar lorigina : -s, -esa albigs, borgs, francs, laurags, tarns... Las 4 prononciacions aijs son bonas : ( a l b i z e s) / ,a l b i t z e s / ,a l b i d z e s / , a l b i t e s.) segon los airals. -l, -a carcinl, montanhl, paisbassl... (,k a r s i n l), (,m u n t a n i l), (,p a i b a s l)... -enc, -a agostenc, besieirenc, marcenc, parisenc... (,a g u s t e n k), (,b e z i e i r e n k), (m a r s e n k), (,p a r i z e n k)... -an, a castelan, castelhan, occitan, tolosan... (,k a s t e l a n), (,k a s t e l i a n), (,u k s i t a n), (,t u l u z a n)... -s, -assa auvernhs, roergs... (,a u b e r n i a s), (,r u e r g a s)... -at, -a naucelat, vilafrancat... (,n a u s e l a t), (,v i l f r a n k a t)... (De Naucla, de Vilafranca) MOTS COMPAUSATS PER JUXTAPOSICION - dos substantius aiga-nu, aiga-sal, palfrre... (,a i g n u), (,a i g s a l), (,p a l f r r e)... - vrb + subs. vira solelh, Bramavaca, Cantaucl, Tardfuma... v. p. 20. (,b i r s u l e l), (,b r a m b a k ), (,k a n ta u s l), (tard fym ) - subs. + adj. Barbablau, Mirgamorreponchuda, Mostachafelut, cambacort, vistaflac... v. p. 20. (,b a r b b l a u), (,m i r g ,m u r r e p u n d z y d ), (,m u s t a d z f e l y t), (,k a m b k u r t), (,b i s t f l a k)... De plan notar que dins aqueles compausats formats dun substantiu e dun adjectiu, aiceste sacrda non pas amb lo mot que i es acolat, mas amb lo mot que qualifica. Cal totjorn escriure e dire : un me barbablau, un can vistaflac, una mirga morreponchuda, un rinocers unicrn, un drlle cambacort, una banaruda es totjorn unicrna, una femna capclina, un aucl cambanegre, una mesenga capnegra, una filha caprossa, un drlle grjabadat, un can patacort. Totes los noms compausats aiss sescrivon en un sol mot. (Mas vser la pagina 20.A PROPAUS DELS JONHENTS

v. p. 20

Seri logic quun compausat de dos trmes o mai ne fagusson pas quun graficament. Avm lexemple dautras lengas quescrivon sens jonhent los mots venguts corrents :bedroom, pacemaker (angl.), enhorabuena, cortacircuitos (cast.) cassaforte, bassorilievo (it.)... Per dunes mots, loccitan a pas escapat al fenomn (planp, planponh, barbablanc, blfraire, blpaire, blasrre, padevin, palmacrist, adieusiatz... ne son lillustracion), mas aqu se pt pas aplicar sistematicament, compte tengut de la multiplicitat de las combinasons possiblas. Aic las nstras causidas principalas : 1/ Escrivm amb un jonhent : a) los compausats que correspondon a una frasa o que contenon doas accepcions o dos trmes plan diferenciats : lva-matin, manja-quand-na, gris-jaune, bi-sexual, cinem-vertat, clar-e-brun, aiga-sal, aiga-nu... e tanben las expressions popularas estereotipadas : A-pas-quun-ulh , Salv-mi-teni / Salv-mi-ten ! , Mas-colhonat-quand-tai-vist, mal-magacha... b) los compausats de dos vrbs o de dos substantius que marcan una alternativa : monta-davala, tira-buta, vira-revira, colca-lva, jai-lva, tomba-lva, ziga-zaga, manja-drm, manja-caga, pissa-caga, pla-manja... c) los compausats de dos elements variables : tot-nud, tota-nuda, tot-poders, tota-poderosa, mig-caluc, mija-caluga, prta-vitra, prta-fenstra, pont-levads, radical-socialista, canhon-moton, rat-bufon... d) los compausats delements repetitius o sinonims , los compausats e los derivats de punts cardinals, los compausats de naut e de bas (sens geografic) : ric-a-ric, ripa-rapa, lu-lu, tifa-tafa, sica-saca ; patin-patan-pas res ; Sud-st, Nrd-ost, Roergue-Sud, Sud-Avairon, sud-avairons, Lengadc-Bas, bas-Lengadocian, Pas-Bas (mas Paisbassl)... e) los compausats que lors prefixes x, quasi (kasi), non, in... forman amb lo mot combinat un mot autonm : x-professor, quasi-monopli, non-participacion, in-dotze, in-setze, in-trenta dos... (mas vser 2/ d) 2/ Escrivm sens jonhent e desseparats : a) sants, fstas de sants, prenoms, escaisnoms e damnes : sant Joan, per Sant Joan, Joan Los, Maria Odila, Joan Pire, Joan farina, Joan fotre, Joan salsa, Joan topin, Sala topin, Sacre Dieu, Sacre nom de Dieu !... b) lo vocabulari de las plantas, dels campairls e dels animals : rba de ml, rba curadents, blat negre, bleda raba, cl trta (violeta), mongilh ris, vira solelh ; sant miqula, pet de lop / bolet danhl, bolet capnegre, bolet castanh, bolet ppolit ; bernat pescaire, bernat pudent, papach ros, coa roja, cl trta (aucelum) ; mal armat, peis luna, bl ulh (peissum) c) los compausats que contenon una preposicion o un article entremig dos trmes : lenga de pelha, p de crvia, pira de gla, ulh de buu (obertura), Joan de lser, sauta en banca, sauta en laire, sauta lase... d) las locucions latinas passadas en occitan : ab intestat, ad patres, de facto, ex abrupto, ex aequo, ex catedra, ex libris, ex nihilo, ex voto, in extenso, in extremis, in folio, in partibus, in plano, in quarto, in situ, ipso facto, ultra petita... e) lo redoblament augmentatiu de dos adjectius : comol comol, polit polit, menut menut, pichon pichon... 3/ Escrivm sens jonhent e soudats la mger part dels autres, e los derivats de compausats, que sin compausats : a) de dos substantius : faumargue, palfrre, claupire, escaisnom, escaisnomenar, lengamaire, mairelenga... b) dun substantiu e dun vrb o dun vrb e dun substantiu : capvirar, peltirar, cpacap, semblaboc, gratapapir... c) dun substantiu e d un adjectiu o dun adjectiu e dun substantiu : capleugir, morreponchut, barbablanc, barbagrs, pterrs, aigasenhadir, blatnegriira, malafam, migjorn,miegjornal, brcadent, falsamoneda, falsmonedir... d) dun prefix e dun adjectiu o dun participi passat : antinuclear , pstescolar, semicircular, entrebadat, prefabricat... e) dun prefix e dun substantiu : preacrdi, psicodrama, rirenebot, subreps, telecomunicacion... f) dun advrbi e duna preposicion o de doas preposicions : ains, aiss, aijs, aicontra, senscontra... g) duna preposicion e dun substantiu : abansgarda, abanspropaus, sensabric, sensemplec, aprsdinnada... h) dun advrbi (o duna locucion adverbiala) e dun vrb : aicism, paucval, paucvalum, paucparla, a la mantasta... N.B. 1. Quand la vocala finala del primir trme es la meteissa que la vocala iniciala del segond, i pt aver assimilacion : prtaranha, prtavion, picaucl,telaranha, toxinfeccion ; dins dautres cases tanben : atmosfra, atmosferic, semisfra, semisferic... 2. Mantenm lo jonhent en cas dincompatibilitat fonetica, grafica o semantica : anti-ozn, semi-arid, avant-tran (mas la simplificacion avantran es possibla), cap-pelat (cap-pelat es pas capelat, v. p.p. 225 e 223), infra-uman, semi-anular , sem 3. Es de notar que, de cps, i pt aver una diferncia de sens dins lo meteis compausat o non compausat, amb jonhent o sens jonhent, per ex.non-res e nonrs (Aquela persona es un non-res. Tombar dins lo nonrs) ; cambrafreja e cambra freja. 4. Per dunas locucions o dunes compausats la combinason dels trmes relva pas exclusivament duna sola categoria, per ex. a la mantasta, a man tastas, o per de trmes de 2, b que, quand son al plural, passan a 1, c : mongilhs-ris, peisses-luna. Gairal - Cantalausa. QUICM DE TIPICAMENT OCCITAN Quand un substantiu exists a lencp al masculin e al femenin, aicesta forma es pus bla, pus frta, pus fina : coberton, cobertoira garbir, garbiira palabs, palabessa panir, paniira cotl, cotla pairl, pairla palhir, palhiira burat, burata. 20QUICM MAI DE NOTAR TANBEN Part que lo vejam pas / part que lo vegssem pas : la lenga parlada fa pas totjorn la diferncia entre lo present e limperfach del subjonctiu, e mai a tendncia a emplegar abusivament limperfach. La lenga literria se deu de respectar la concordncia dels tempses e de confondre pas present e imperfach. Cal precisar, a que la, que lo subjonctiu permet dexprimar, daprs lo temps, lo ton o lo contxt, tot un fum de subtilitats, e que semplega sovent sol, sens conjonccion introductritz : Part que lo vejam pas (ipotsi qu pt arribar). Part que lo vegssem pas (ipotsi frt improbabla). Me fagas pas aquela (pregria). Me fagusses pas aquela ! (menaa) Agssi dargent... (ipotsi).Fogussi pas tan vilh...(regrt) TRANSTRASCIRCOMTRANS- : prefix occitan, del prefix galls e latin trans (de per del ; a travrs) utilizat sistematicament t trobadors, per formar dadjectius de lc amb la significacion de de per del e per fargar de mots de posicion, de direccion o de cmbiament. Alibrt avi cregut de plan far en preconizant lo tras- de la lenga parlada que, lumens, pronncia pas la primiira de doas consonantas vesinas. Mas los siis volums del Lexic Occitan de Rainoard prtan trans , la vertadiira grafia dels trobadors. Ai donc balhada la preferncia al testimni de la lenga literria, e ai restablit lo trans- etimologic inicial. TRAS-(advrbi e preposicion). A pas res a vser amb TRANS-, que TRAS- vl dire darrir / detrs / entrs . v. p. 987. CIRCOM- : forma prefixada occitana del latin circum (a lentorn de). Dins lo diccionari, ai donada la preferncia a la forma en m que respcta a lencp letimologia e la prononciacion , coma lo catalan qua servada, el, la forma latina circum-. Dautres an facha la causida circon- ques una simplificacion ortografica. ENTR A Lo reculh de Clovs Brunl de las pas occitanas originalas pus ancianas, anterioras al s. XIII, balha la forma entr a emplegada mai que mai en Roergue, e que vl dire fins a . Per la lenga literria, cal servar aquela forma davant una vocala coma davant una consonanta : Entr a Tolosa. Entr a Montpelhir. Entr a Albi. Entr a Avinhon... Per la lenga parlada, en Roergue-Sud e Albigs-Nrd-st srvan entr a davant una consonanta e utilizan pas que entr davant una vocala : Entr a Tolosa. Entr a Montpelhir. Entr ara. Entr Albi. Entr Avinhon... ; e i a tot un fum dautres airals que, per rason deufonia, utilizan tanben la letra s o la letra z : entr a -s-Albi / entr a -z-Albi ... Alibrt, a que la, menona la costuma aiss, dins sa gramatica (edicion de 1976, p. 23) e dins son diccionari (edicion de 1966, p. 63), mas escriu entr as Albi e entr az Albi . Convendri de retner del pas que entr as Albi que la s es la resulta etimologica del d latin de ad plaat a lintervocalica, coma o nos fagut remarcar lo Professor Robrt Lafont. PLORAVA, PLORA QUE PLORARS - PLORAVA QUE PLORAVA Aquel occitanisme Plora que plorars es lequivalent duna locucion adverbiala que vl dire fra / bravament / que jamai / aicism / quicm ; pt sser precedit o pas de la virgula. Plorava que plorava e los exemples similars ne son de sinonims. VRBS EN -IZAR E EN -ISAR

Dins tota la tiira de mots que conten un substantiu en -acion, la terminason del vrb se far en -izar : colonialisme, colonizacion, colonizar - especialista, especializacion, especializar - normal, normalizacion, normalizar civilizacion, civilizar - climatizacion, climatizar - occitan, occitanizacion, occitanizar - improvizacion, improvizar... Quand la tiira de mots conten pas de substantiu en -acion, mas un substantiu amb una S, la terminason del vrb se fa en -isar : analisi, analisar - precision, precisar - paralisi, paralisar - electrolisi, electrolisar... Per dunes vrbs que la terminason del substantiu correspondent es pas en s ni en -acion , lor terminason se pt far en s o en z . Dins aiceste diccionari, la causida es estada facha en z : ridiculizar, rivalizar, satirizar, que lo sufix -izar del latin -izare o del grc -izein . Aqu empachar pas degun destimar mai lautra causida. DUNAS SEMBLANOMALIAS VOCALICAS En lenga literria, la concordncia e lalternncia vocalica dels vrbs son totjorn servadas e juntan totjorn amb la tonica : portar, prti, portam ; servar, srvi, servam ; concordar, concrda, concordncia... Quant als substantius en -ment, cal notar quaquela terminason a pas res a vser amb lo sufix -ment dels advrbis de maniira, bastits sus un adjectiu femenin e que ne srvan laccentuacion. Dins los substantius, laccent tonic tomba justament sus aquela terminason, coma a linfinitiu dels vrbs correspondents. Aqueles advrbis e substantius que se revrtan morfologicament, se revrtan tanben foneticament per un fenomn danalogia, mas los cal destriar e restablir la bona prononciacion e la bona grafia, coma a lepca dels trobadors, per comportament, consolament, enterrament, governament, recopament, renovament, renovelament e similars, menonats dins lo diccionari pichon dEmil Lvy e dins lo dAlibrt. (L. 87 - 92 - 153 - 209...) 21BIBLIOGRAFIA A./ Obratges pus essencials sistematicament utilizats : Alibrt Los Dictionnaire occitan-franais, I.E.O. Toulouse, 1966. Gramatica occitana, C.E.O., Montpelhir, 1976. Carles Castellanos i Lloren, Rafael Castellanos i Lloren, Diccionari Francs-Catal, Enciclopdia catalana, S.A., Verlaguer, Barcelona, 1994. Chatbrt Ramon Questions de lenga, Enrgas (Vent terral, 1983) Estudis gramaticals de lenga occitana (publicacion de la Revista C, 1992) Coste H. Flore descriptive et illustre de la France... Mayenne, 1980. Delamare Dictionnaire des termes de mdecine, ditions Maloine, Paris, an 2000. Fabra Pompeu Diccionari general de la llengua catalana, Edhasa, Barcelona, 1994. Lafont Robrt La frasa occitana, Pars, (PUF, 1967) Lo vrb occitan, Nimes, (MARPC, 1981) Lortografia occitana, sos principis, Montpelhir, (CEO, 1971) I. E. C. Gran Diccionari de la llengua catalana, Institut dEstudis Catalans, 1998. Larousse Lexis Larousse de la langue franaise, Paris, 1983. Lvy Emil Petit dictionnaire provenal-franais, Heidelberg, 1973. Mistral F. Lou Tresor du Felibrige, C.P.M., Raphle-ls-Arles, 1979. Piat L. Dictionnaire franais-occitanien, Pierre Rollet, Ais-de-Provena, 1970. Raynouard Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours (los 6 volums) Paris 1844. Sauzet - Ubaud Lo vrb occitan, Edisud, Ais-de-Provena, 1995. B./ Obratges entre pauc e mens consultats : Alexandre Dictionnaire franais-grec, Hachette, Paris, 1869. Dictionnaire grec-franais, Hachette, Paris, 1884. Bailly Abrg du dictionnaire grec-franais, Hachette, Paris, 1966. Billi Pierre-Henri Thesaurus Linguae Gallicae, Hildesheim, 1993. Barthe Roger Lexique occitan-franais, Amis de la langue dc , Paris, 1980. Bloch et W. Dictionnaire tymologique de la langue franaise, Paris, 1932. Bordas HARRAP S HISPANO, Paris, 1999. Brunel Les plus anciennes chartes en langue provenale, Genve, 1973. Chinery Insectes de France et dEurope occidentale, ditions Arthaud, 1997. Collins Dictionnaire franais-italien / italiano-francese, Grande-Bretagne 1993. Diez F. Etymologisches Wrterbuch der Romanischen Sprachen, Bonn, 1853. Anciens glossaires romans, Paris, 1870. Delamarre Xavier Dictionnaire de la langue gauloise, Paris, 2003. De Poerck Guy Sas publicacions e sas comunicacions a Cantalausa lo 09-10 e lo 10-12 de 1984. Dubois -M.-D. Larousse tymologique, Paris, 1994. Du Cange Glossarium mediae et infimae latinitatis, Parisiis, 1840-1850. Duprat Maurice Le guide des oiseaux de France, Luon, 2000. Gaffiot Dictionnaire illustr latin-franais, Hachette, Paris, 1934. Greimas Dictionnaire de lancien franais, Paris, 1969. Harraps Kompaktwrterbuch, Stuttgart, 1991, ditions France-Loisirs 1994. Dictionnaire espagnol-franais, ditions France-Loisirs, 1997. Larousse Nouveau Larousse mdical, Paris, 1989. Laus Cristian Dictionnaire franais-occitan - Dictionnaire occitan-franais. I.E.O. de Tarn, 1999 - 2001. Mathieu-Rosay Dictionnaire tymologique, Belgique, 1985. Picoche J. Dictionnaire tymologique du franais, Paris, 1992. P.U.F. Dictionnaire des synonymes, Paris 1988. Quicherat Dictionnaire franais-latin, Hachette, Paris, 1891. Rapin Cristian Diccionari francs-occitan, I.E.O.- E.O.E, A,B,C,D,E,F,G. 1999. Raynouard Choix des posies originales des troubadours, Paris, 1816. Grammaire compare des langues de lEurope latine, Paris, 1821. Ricolfis J.M. Celtes et Gaulois (la langue), C.R.D.P., Paris. Robert Dictionnaire historique de la langue franaise, Paris, 1992. Stroh Hans Laccord du participe pass en occitan rouergat et en franais, Rodez 2002. Taupiac Jacme Pichon diccionari francs-occitan, C.R.E.O de Tolosa, 1977. Vernet Florian Dictionnaire grammatical de loccitan moderne, Centre dEstudis Occitans, Montpelhir 2000. Divrses : Vser la bibliografia de Aux racines de notre langue, p.p. 594 - 599. Cultura dc, Rods, 1990. Tot un fum dautres libres especializats, de 1973 fins a lannada 2004. 22ABREVIACIONS (adj.) : adjectiu (L.) : Lvy (adj. e subs.) : adjectiu e substantiu (lat.) : latin o latinisme (adj. dem.) : adjectiu demonstratiu (lat. pop.) : latin popular (adj. indef.) : adjectiu indefinit (ling.) : lingistica (adj. n. c.) : adjectiu numeral cardinal (loc. adv.) : locucion adverbiala (adj. n. o.) : adjectiu numeral ordinal (loc. conj.) : locucion conjonctiva (adj. poss.) : adjectiu possessiu (l.p.) : lenga parlada (adv.) : advrbi (m.) : masculin * (adv. afirm.) : advrbi afirmatiu (M.) : Mistral

(adv. de tps.) : advrbi de temps (mar.) : trme de marina (adv. opt.) : advrbi optatiu (marr. pr.) : marrida prononciacion (al.) : alemand (mat.) : trme de matematicas (angl.) : angls o anglicisme (med.) : trme de medecina (apoc.) : apocpa (ms.) : manuscrit (arc.) : arcac (mus.) : trme de musica (arqu.) : trme darquitectura (neol.) : neologisme** (art. contr.) : article contractat (N.S.) : Nstre Snher (art. def.) : article definit (ns.) : nonsens (atr.) : atribut (occ.) : occitanisme (augm.) : augmentatiu (onom.) : onomatopia (barb.) : barbarisme (p.) : pagina (B.M.) : bibliotca municipala (pej.) : pejoratiu (B.N.) : bibliotca nacionala (pl.) : : plural (cast.) : castelhanisme (plt.) : planta (cat.) : catalanisme (port.) : portugus (c.c.) : cartulari de Concas (pref.) : prefix (conf. gr.) : confusion gramaticala (pr. dem.) : pronom demonstratiu (conj.) : conjonccion (pr. ind.) : pronom indefinit (contr.) : contraccion (pr. pers.) : pronom personal (cs.) : contrasens (pr. poss.) : pronom possessiu (desf. de fr.) : desformacion de francisme (pr. rel.) : pronom relatiu (desf. de l.p.) : desformacion de lenga parlada (pr. interr.) : pronom interrogatiu (ell.) : ellenisme o grc (p.p.) : participi passat (etim.) : etimologia (ps.) : psalm (etc.) : et ctera (q.q.) : qualquun (ex.) : exemple (R.) : Raynouard, Lexique roman (excl.) : exclamatiu (Rgue) : Roergue (fam.) : familiar (s.) : sgle (f.) : femenin * (s.f.) - (s.p): sens figurat - sens prpri (f.C.) : fichir de Cantalausa (subs.) : substantiu (fr.) : francisme (t.a.) : totas accepcions (frequ.) : frequentatiu (t. tecn.) : trme tecnic (geol.) : trme de geologia (t. truf.) : trme trufandir (gr.) : gramatica (v.) : vser (ipercorr.) : ipercorreccion (V.) : Vayssier, Dictionnaire ... (imp.) : imperatiu (v. aux.) : vrb auxiliar (incorr.) : incorreccion (v. def.) : vrb defectiu (interj.) : interjeccion (v. impers.): vrb impersonal (interj. int.) : interjeccion interrogativa (v. intr.) : vrb intransitiu (inv.) : invariable (v. r.) : vrb reflexiu o reciprc (it.) : italian o italianisme (v. tr.) : vrb transitiu. (v. tr. ind.) : v. tr. indircte. (jap.) : japons (vulg.) : vulgar o vulgarisme (J. B.) : Joan Bodon (*) : forma frt probabla _____________ * Lo masculin e lo femenin sern senhalats pas que quand escaparn a la rgla generala que vl que los noms en a sin lumens femenins e la mger part des autres masculins, si que non sern sistematicament senhalats. ** Dins lo diccionari, los neologismes son pas estats sovent senhalats per labreviacion (neol.), que pels occitanofns de cultura sags pas de neologismes, mas per pus principal i son enclauses a que la. 23 CONJUGASONS SSER (STRE) AVER VRBS AUXILIARS INDICATIU Present Sii / Soi / Som Ai Sis / s / s As Es A Sm / m / m Avm Stz / tz / tz Avtz Son An Imperfach ri Avi(i) ras Avis ra Avi rem Aviam retz Aviatz ran Avin Futur Serai Aurai Sers Aurs Ser Aur Serem Aurem Seretz Auretz Sern Aurn Preterit Foguri Agri Aguri Foguras / Fogures Agras / Agres Aguras / Agures Fogut Agt Agut Fogurem Agrem Agurem Foguretz Agretz Aguretz Foguron Agron Aguron CONDICIONAL Present Seri(i) Auri(i) Seris Auris Seri Auri Seriam Auriam Seriatz Auriatz Serin Aurin SUBJONCTIU Present Si Aja Sis Ajas Si Aja Siam Ajam

Siatz Ajatz Sin Ajan Imperfach Fogussi / Fogusse Agssi / Agsse Agussi / Agusse Fogusses Agsses Agusses Fogusse Agsse Agusse Fogussem Agssem Agussem Fogussetz Agssetz Agussetz Fogusson Agsson Agusson IMPERATIU Si ! Aja ! Sis pas ! Ajas pas ! Siam ! Ajam ! Siam pas ! Ajam pas ! Siatz ! Ajatz ! Siatz pas ! Ajatz pas ! PARTICIPI Present Essent Avent Passat Estat, -ada Agut, -uda 24 CONJUGASONS (seguida) VRBS REGULARS PRIMIIRA - AR SEGONDA - IR TRESENA Los autres vrbs Amb - iss Sens - iss AIMAR CAUSIR SENTIR BATRE (se pt tanben conjugar sus causir) INDICATIU Aim i Caus iss i Sent i Bat i Present Aim as Caus iss es Sent es Bat es Aim a Caus s Sent Bat Aim am Caus iss m Sent m Bat m Aim atz Caus iss tz Sent tz Bat tz Aim an Caus iss on Sent on Bat on Imperfach Aim av i Caus iss i(i) Sent i(i) Bat i(i) Aim av as Caus iss is Sent is Bat is Aim av a Caus iss i Sent i Bat i Aim v em Caus iss iam Sent iam Bat iam Aim v etz Caus iss iatz Sent iatz Bat iatz Aim av an Caus iss in Sent in Bat in Futur Aim ar ai Caus ir ai Sent ir ai Bat r ai Aim ar s Caus ir s Sent ir s Bat r s Aim ar Caus ir Sent ir Bat r Aim ar em Caus ir em Sent ir em Bat r em Aim ar etz Caus ir etz Sent ir etz Bat r etz Aim ar n Caus ir n Sent ir n Bat r n Preterit Aim r i Caus igu r i Sent igu r i Bat r i Aim r as / es Caus igu r as / es Sent igu r as / es Bat r as / es Aim t Caus igu t Sent igu t Bat t Aim r em Caus igu r em Sent igu r em Bat r em Aim r etz Caus igu r etz Sent igu r etz Bat r etz Aim r on Caus igu r on Sent igu r on Bat r on 25 CONJUGASONS (seguida) VRBS REGULARS CONDICIONAL Aim ar i(i) Caus ir i(i) Sent ir i(i) Bat r i(i) Present Aim ar is Caus ir is Sent ir is Bat r is Aim ar i Caus ir i Sent ir i Bat r i Aim ar iam Caus ir iam Sent ir iam Bat r iam Aim ar iatz Caus ir iatz Sent ir iatz Bat r iatz Aim ar in Caus ir in Sent ir in Bat r in SUBJONCTIU Aim e Caus isc a Sent a Bat a Present Aim es Caus isc as Sent as Bat as Aim e Caus isc a Sent a Bata Aim em Caus isc am Sent am Bat am Aim etz Caus isc atz Sent atz Bat atz Aim en Caus isc an Sent an Bat an Imperfach Aim ss i / e Caus igu ss i / e Sent igu ss i / e Bat ss i / e Aim ss es Caus igu ss es Sent igu ss es Bat ss es Aim ss e Caus igu ss e Sent igu ss e Bat ss e Aim ss em Caus igu ss em Sent igu ss em Bat ss em Aim ss etz Caus igu ss etz Sent igu ss etz Bat ss etz Aim ss on Caus igu ss on Sent igu ss on Bat ss on IMPERATIU Aim a ! Caus s ! Sent ! Bat ! Aim es pas ! Caus isc as pas ! Sent as pas ! Bat as pas ! Aim em ! Caus isc am ! Sent am ! Bat am ! Aim em pas ! Caus isc am pas ! Sent am pas ! Bat am pas ! Aim atz ! Caus iss tz ! Sent tz ! Bat tz ! Aim etz pas ! Caus isc atz pas ! Sent atz pas ! Bat atz pas ! PARTICIPI present Aim ant Caus iss ent Sent ent Bat ent PARTICIPI passat Aim at, - ada Caus it, - ida Sent it, - ida Bat ut, - uda 26A : letra primiira de lalfabet occitan prononciada (a ) a (prep.) : Men vau a Albi (as Albi), ... a Arle. en Arle (fr.)

Lai ausit a cantar (occ.) : lai ausit cantar. Lai vist a passar (occ.) : lai vist passar. Lai vist a ton paire (occ.) : ton paire lai vist. Manqut a se copar lo cl (occ.) : manqut de se... Tornt a pujar (occ.) : tornt pujar (tornt montar) Sentir a mosit (occ.) (e non pas sentir lo mosit) O me saupretz adire. v. adire. a ! (interj.) : A ! que sis brave ! A ! quina polida jornada ! A- (an- davant vocala) : prefix privatiu (del prefix grc a- que vl dire sens / manca) utilizat per formar tot un fum de mots : amoral , amrf, anormal, acromatic, anacronic, asimetric... ; prefix de modificacion (del latin ad) utilizat per formar de vrbs transitius, a partir dun vrb intransitiu destructura analga (v. per ex. badar / abadar, badalhar / abadalhar...), o per formar un vrb diferent da fons del vrb simple (v. bolegar, abolegar - brocar, abrocar - caminar, acaminar) ; prefix que dona de doblets : abesalar : besalar ; ablanquir : blanquir ; abolegar : bolegar ; afornelar : fornelar...) prefix expressiu, mai que mai amb lo redoblament de la R del vrb primitiu : arraflar : raflar ; arrajar : rajar ; arrapar : rapar ; arriscar : riscar ; arrossegar : rossegar... prefix abusiu quajusta pas res al mot primitiu : aformic per formic ; afs per fos ; afrau per frau ; agosts per gosts ; amajofa per majofa ; agralha per gralha... AB- : prefix latin que vl dire sens v. * abucle. abac (arc.) : aritmetica ; las matematicas (R. II, 10) ; bolir utilizat autres cps per calcular (arc.) ; grafic que permet de reslver fra calculs ; tauleta salhenta que forma la partida superiora dun capitl. abad : v. abat. abacial, -a : relatiu, -iva a lAbat, lAbadessa, o labadi. Dreches abacials. Dignitat abaciala. Ostal abacial. abadalhar : far badar (obrir / dobrir) Abadalhar una prta. abadalhar (s) : sobrir / se dobrir compltament. abadar (v. intr.) : obrir la boca, lo bc, una prta... ; alargar / deslargar. Abada la fenstra, que la cambra se refresque. Abadt lo bestial coma de costuma. abadessa : superiora dun monastri de femnas. La Maire Abadessa. abadi : monastri / monastir / mostir / monastir. abadial, -a : relatiu, -iva a una abadi, un abat, una abadessa. Lor glisa abadiala es una esplendor. abagiira (plt. que sa frucha es labajon) : (Vaccinium myrtillus) abaiandada : vantadissa / fanfaronada. abaiant, -a : ufans, -osa / orgulhs, -osa ; arlri, -ria ; bufaire, -a / confleta / ventabolfas (m. e f.) abairar (v. intr.) : far pisser lrba dautr (dels autres) abaissada : reverncia. abaissament : accion o resulta dabaissar o de sabaissar ; umiliacion. (R. II, 191) abaissar (v. tr.) : far davalar a un nivl pus bas ; far tombar q.q. de vergonha ; tondre una estfa. La dolor abaissa lme o lo grands. Abaissar la votz. Abaissar lo lum. Abaissar lo prtz. Abaissar q.q. Abaissar una estfa. abaissar (s) : davalar a un nivl pus bas ; savergonhar ; se clinar davant q.q. Se cal pas abaissar a prdre sa lenga mairala. abaissatge : accion dabaissar o de sabaissar. abajanir (v. tr.) : aflaquir (far venir pus feble) (t. a.) abajanir (s) : saflaquir (vin) Aquel vin ses abajanit en lc de se melhorar. abajon : aire (frucha de labagiira) (e non pas mirtilha ( fr.) abalandrar (v. tr. e intr.) : v. balandrar. abalausida / abaulasiment : accion o resulta dabalausir. abalausir / esbalausir / embalausir : enlusernar ; estabosir. Ne demorri tota abalausida. abal / abau : lenhir de gavls (fagts (R. III, 248) en carrat. abalar / abauar (v. tr.) : amontetar de gavls (fagts) ; far un lenhir. Abauct sos gavls deisserments jol cobrt. abalhar (v. tr.) : acanar la frucha per la far tombar. Nos cal abalhar las noses que son pas tombadas. abaliment : accion o resulta dabalir (t. a.) ; educacion. Labaliment dun me pren fra temps. abalir (v. tr. e intr.) : elevar ; ensenhar ; far venir (cultivar) ; capitar. (e non pas ressir ) (fr) Abalir de galinas. Abalir sos mainatges. Pdi pas abalir res dins aquel camp marrit. Ai pas plan abalit mon trabalh. abalir (s) : se capitar / sendevenir.

Sabaligut que plogut al bon moment. abandieirar (v. tr.) : metre de bandiiras. Per la vta, abandieirron totas las carriiras. abandon : accion o resulta dabandonar o de sabandonar. abandon (a l) (loc. adv.) : abandonat, -ada ; en desrdre. Laissa sos afars e son ostal a labandon. A 27abandonaire, -a : persona quabandona ; que se laissa anar. abandonament : accion o resulta dabandonar o de sabandonar. abandonar (v. tr.) : renonciar a quicm ; socupar pas mai de q.q. abandonar (s) : se liurar a sas inclinacions naturalas. Sabandonar a sas passions, a sa dolor... abans (adv. o prep.) marca una anterioritat de temps o de posicion. De confondre pas amb avant : v. avant. Lo contrari davant es darrir, enr. Lo contrari dabans es aprs. ABANS- : forma prefixada del latin ab ante que marca una anterioritat de temps o de posicion e que servs a formar talament de compausats que ne podm pas donar tota la tiira. abansbra : partida del bra entre lo ponhet e lo coide ; (pel caval) que va del coide al genolh. abansclavl : viron per comenar de traucar abans denfonzar un clavl. abanscorreire, -a : anonciador, -airitz. Un vents ques abanscorreire dauratge. abansdarrir, -iira : que ven abans lo darrir, la darriira. abansjorn : temporada abans la punta del jorn. abansgost : impression primiira amodada per un eveniment futur. (puslu qu avantgost ) abansgurra : perid (m.) abans una gurra. abans-ir (fr.) : v. ir del. abansongan : lan passat. abansora : abans que si lora, lo moment, la sason... abansprimiira : presentacion dun espectacle, dun film, abans la primiira representacion publica. abansprojcte : estudi preparatri dun projcte. abanspropaus : introduccion abans lo txt que sc. abanstast : abansgost. abansvelha : lo jorn abans la velha (e non pas avantvelha ) abaranhar : baranhar (clausurar amb una randa) abarbador : faissa de plantoliira (e non pas pepiniira (fr.) abarbar / abarbelar (v. tr.) : far racinar (far metre de racinas) Las brotas joves las fasm aisidament abarbar. abarbar / abarbelar (s) : racinar (metre de racinas) Lasenir es una planta que sabarba plan. abarbat, -ada : racinat, -ada. v. (R. V, 30) abarbassir (s): venir barbut ; se laissar butar la barba. abarbassit, -ida : vengut barbut, venguda barbuda. abarca : mena despardilha de cur. abarcorit : v. avercolit. abardal (plt.) : (Rhododendron ferrugineum) abarrar (v. tr.) : v. barrar. abarrejar (v. tr.) : v. barrejar. abarreja (prep. e adv.) : demest ; forra-borra. Abarreja las flors : demest las flors. Sempocht abarreja pas e bilhets. abarrejads / abarrejament : borramescla / enrambolh. Vegri un abarrejads que se pt pas dire ! abarrejat, -ada : enrambolhat,-ada / borramesclat,-ada. abarronar (v. tr.): tustassar a cps de baston. Abarronava la paura bstia que nra una vergonha. abarronat, -ada : tustassat, -ada / bastonat, -ada. abartassiment : accion o resulta de se cobrir de boissons. abartassir (s) : se virar en bartasses (boissons) abartassit, -ida : virat, -ada en bartasses. Bria abartassida. Camp abartassit. abasaclar (v. tr.) : abatre ; afrabar ; arronar. abasaniment : accion dsser o de venir maurl. abasanir (v. tr.) : far venir maurl (negrs, -osa de pl) abasanir (s) : venir maurl. abasanit, -ida : vengut maurl, venguda maurla. Abasanit pel grand solelh. abasar (v. tr.) : demolir ; desquilhar ; terrassar ; comolar. abasar (s) : se demolir ; davalar cap al sud o duna nautor. Cada jorn un pauc mai sabasa lostal vilh. abasimar (v. tr.) : abismar ; terrassar ; englotir dins las aigas. abasimar (s) : disparisser dins las aigas. abasoirar : v. abausonar. abasta ! : pro ! Aqu sufs ! I na pro ! abastament : sufisena. (R. II, 193) abastar (v. intr.) : sufire ; abondar ; virar plan o mal ; ajar. Aqu abastar, vli pas res pus. Es pro grand per abastar la topina sus la laissa nauta. abastar (v. tr.) : provesir.

abastar (s) : se contentar ; se pausar (volada daucls) Tota la tropelada daucls sabastt sul milh. abastardiment : accion o resulta de sabastardir. abastardir (s) : prdre las qualitats de sa raa / sabordir. Nstra polida lenga la laissem pas sabastardir. abastardit, -ida : abordit, -ida. abastat (adv.) : pro / sufisentament. abastat, -ada : provesit, -ida. abat : eclesiastic en general ; prire sens parrquia. Abat : capmstre dun monastri dmes. Lo Paire Abat dun monastri. abat de molin : mstre vailet (aplech) de molin. abatalhar (v. tr.) : atacar ; desrocar ; acanar de noses. Abatalhron lo canhs a cps de rcs. abatalhat, -ada : t. a. aiss. abatatge : accion o resulta dabatre. Abatatge dun arbre. Abatatge dun buu. abateire, -a : persona quabat q.q. o quicm. Abateire darbres. Abateira de galinas. abatelar (s) : montar en batu. abatement : demolicion ; rebais (diminucion del prtz) ; languison / languina / malandra. Decidiguron labatement dels ostals vilhs. Me fagut un abatement pro consequent. Es dins un estat dabatement vengut cronic. abatent : mena de contravent que se pt levar o baissar. Un abatent para del solelh coma de la pluja. abatre (v. tr.) : copar ; desquilhar ; demolir ; tuar ; abenar ; descoratjar ; derivar (t. tecn de mar.) Lo boscatir ven dabatre un garric. Dun cp de bla totas las quilhas las ai abatudas. Lo vents de la nuch passada abatt lostal vilh. La pluja abatt lo vents. Lo boquir abat los buus dun cp de malh. La fbre la compltament abatuda. Es frt abatut, que ven de prdre sa femna. abatre (s) : tombar subran. Lo paure drlle sabatt dabocadents. abatut, -uda : t. a. del v. abatre. abauar e derivats : v. abalar. abaucament : accion o resulta de sapasiar, de se calmar. Labaucament de la tempsta. abaucar (v. tr. e intr.) : calmar ; apasiar. Abaucar la colra, la fbre... 28abaucar (s) : se calmar ; samaisar ; sapasiar ; se calar. Lo meissant (L. 240) temps ses un pauc abaucat. Lo can que japava (R. III, 581) a finit per sabaucar. abaudiment : accion de se lanar. v. sabaudir. abaudir (v. tr.) : lanar ; donar lo vam ; produire / produsir. Abaudir son caval dins las aigas dun rivatl. abaudir (s) : se produire ; se lanar ; sacostumar. Ses enfin abaudit a parlar en public. abauquiment : accion o resulta de se cobrir drba. abauquir (s) : venir codens (pelenc) ; venir pelena. Un camp abandonat fins que sabauqus. abauquit, -ida : vengut, -uda codens o pelena. abaus : abondi ; foison (L. 192) abaus (en) (loc. adv.) : en abondi / a roncncia / a foison. abausament / abausiment : capvirament ; avalancament. abausar / abausir : virar una aisina de desss dejs ; aclapar ; abatre ; assucar. Labausigut dun cp de ponh. abausar / abausir (s) : tombar de morres. abausons (d) : amorrat, -ada ; aplatussat, -ada sul ventre. abausat, -ada / abausit, -ida : amorrat, ada. abausidor, -oira : confleta (persona que se confla, que se vanta) Es abausidoira que jamai pus ! abausiment : conflardisa. abausir(v. intr. e tr.) : foisonar / abondar ; se vantar ; quichar (s.f.) embestiar / enujar / enojar (R. IV, 343 - L. 150) Frucha quabauss. Persona quabauss (que se vanta) Nos abauss amb sas pretensions. abausir (s) : sabausar / saplatussar de tota sa longor. abausissent, -a: que foisona ; avantatjs, -a ; presomptus, -a. abausissentament (adv.) : t. a. aiss. (R.V, 262) abausonadura : esbodenament / esbosenament. abausonaire, -a : que fa esbosenar (canhar) quicm. abausonar (v. tr.) : esbosenar / far canhar quicm. abausonar (s) : sesbosenar / sesbodenar. abausonat, -ada : esbodenat, -ada. v. esbodenar. La paret ses abausonada : ... a canhat. abautiment : estavaniment ; estavanida. abautir (v. intr.) : afalhocar ; sestavanir (se trobar mal) abautit, -ida : estavanit, -ida. abdicacion : accion o resulta dabdicar. (R. II, 12)

abdicar (v. tr.) :renonciar a quicm que lm posseds. (t. a.) Abdicar lo poder, la corona, lempri. Tota sa dignitat dme, la abdicada ! abdomn : ventre. abdominal, -a : relatiu, -iva a labdomn. ABDOMINO- : forma prefixada del latin abdomen, -inis que vl dire abdomn. abdominoscopia : accion destudiar labdomn. abdominotoracic, -a : relatiu, -iva a labdomn e al torax. Abdon : prenom. Nai agut conegut un, ieu, dAbdon. abdos, abdoas (arc.) : ambdos, ambdoas (arc.) : totes dos, totas doas (du s / d s) (R. III, 80) abecada / abecat : contengut dun bc. abecar / abecadar (v. tr.) : avidar un aucelon ; li donar la becada. abecatge : accion o resulta davidar un aucelon. abec : alfabet / abecedari / las bearlas. abeire / aburre ... : v. aver. Abl : prenom. abelan, -a : alargant, -a ; geners, -osa. (R.III, 459) abelar (v. tr.) : netejar ; adornar ; far venir polit, -ida. abelar (s) : venir polit, -ida ; se metre al bl (temps) abelat, -ada : vengut, -uda polit, -ida ; vengut, -uda bl, -a. abelh : bugal / abelhir : airal que i a de bornhons. abelha : inscte que fa de ml (Apis mellifica) Abelha reina. Abelhas obriiras. abelhaire, -a : apicultor, -tritz. abelhana : citronla / limoneta (Melissa officinalis) abelhar (v. tr.) : provesir amb dabelhas o de bornhons. abelhard : inscte felut que revrta una abelha grssa : (Bombus lapidarius) ; (B. agrorum) ; (B. sylvarum) abelha mascla. abelhenc, -a : relatiu, -iva o caracteristic, -a duna abelha o de las abelhas. Bronzinament abelhenc. Marrana abelhenca. abelhir : bugal (airal que i a de bornhons) ; aucl que se noirs dabelhas e de vspas (Merops apiaster) abelhla : vespir / vespatiira. abelidor, oira : quabels, que flata, quapolids. Paraulas abelidoiras. abelir : tropls de fedas mestrejats per un sol pastre. abeliment : accion dabelir, de flatar, dapolidir. abelir (v. tr. e intr.) : embelir ; flatar ; venir polit, -ida ; agradar. abelit, -da : agradiu, -iva ; desgordit, -ida. Aquela maire a un nenon plan abelit. abelitrir (v. tr.) : far venir belitre,-a / far venir pauruc,-uga. abelitrir (s) : venir belitre, -a (pauruc, -uga) abelitrit,-ida : vengut belitre (pauruc); venguda belitra (pauruga) abeluc : vivacitat ; amor del trabalh ; adrea. Un me plen dabeluc. abelugar (v. tr.) : amodar al trabalh ; escarrabilhar. abelugar (s) : samodar al trabalh ; sescarrabilhar. abenaire, -a : consumador, -airitz. abenar (v. tr.) : consumar / usar ; alassar / fatigar / fastigar / rebutar ; arredre. Ai abenada tota la candla. Abenar un vestit. Soi abenat dausir sas repapiadas. Lo trabalh daqueste matin ma da fons abenat ! abenar (s) : sarredre ; susar ; se consumar ; se fastigar. abenat / abenal : sadol (refasti) Nai fach un brave abenat de bicar de bledas ! abenat, -ada : arredut, -uda ; usat ,-ada ; consumat, -ada. abenatge : usadura ; extenuacion ; consumacion. abencar : v. avencar. aberar : v. abeurar. aberit, -ida (rotacisme) : v. abelit, -ida. aberlenca : v. amalenca. aberns : v. verns. aberonir (v. tr.) : aprivadar un moton, un anhl o una feda. aberonir (s) : se vermenar. v. beron. aberonit, -ida : aprivadat,-ada ; vermenat, -ada. aberracion : absurditat ; t. tecn. de psicologia, de patologia, dastronomia, doptica, de biologia... Aberracion geometrica. Aberracion cromosomica. aberrncia : singularitat enrma dins una seria estatistica. aberrant, -a : absurd, -a. abesalar (v. tr.) : alevadar / arregolar (far de besals per un prat) abesalat, -ada : arregolat, -ada. abeson : agulha de pluma daucelon / estug ( tanc) que ne sorts la pluma dun auclon. abespiar (v. tr.) : agachar de lunh ; espiar. abespiat, -ada : agachat de lunh, agachada de lunh. 29abessiment : accion o resulta dasimar una lama. abessir (v. tr. e r.) : asimar / afolar lo talh dun cotl, duna dalha, duna marra, duna pigassa... abestialar (v. tr.) : provesir en bestial.

abestialar (s) : se provesir en bestial. abestialat, -ada : provesit, -ida en bestial. abestiassar / abestir (v. tr. e r.) : far venir bstia. abestiassar / abestir (s) : venir bstia. abestiment : accion o resulta de venir bstia. abeston : asbst / amiant. (R. II, 12 - L. 1) bet : ac / arfa / bolfa / lva / ase. bets : polses / arfas / lvas / acs / bolfas / ases. Ne fasiam un confle, dbets, per las batesons ! abu (a) (expression adv.) : en dangir. abeurada : que se beu dins un cp. abeurador : airal per beure ; o per far beure lo bestial. abeuraire, -a : persona quabeura los prcs. abeurar (v. tr.) : far beure ; donar lo beure als prcs. abeurar (s) : beure ; se pintar ; sembeure. abeuratge : beure dels prcs ; bevenda. abeurat, -ada : qua begut. abeutir : v. abautir. abiaissar (v. tr.) : far venir adrech ; aplechar quicm. abiaissar (s) : venir adrech ; metre de biais ; saplechar ; sacostumar a un novl anar. Dont mai practica e dont mai sabiaissa. abiaissat, -ada : adrech, -a. ABIET- : forma prefixada del latin abies, -ietis (avet) abietacas (f. pl.) : pinacas (familha dunes conifrs) abietin, -a : relatiu, -iva a lavet. abietina : substncia rosinosa tirada dunes conifrs. abil, -a : adrech, -a. abilament : dun biais abil. abilament abi.ab5o62 40.851 0: adrech, -a. ab57 -6 0 TD .413 0 TD d25ont mDh.rinacas s) ablacion : operacion per enlevar quicm. Far lablacion duna tumor. ablactacion : cessassion de lalachament (accion de quitar (de plegar) de donar son lach) abladada : amalugada. v. amaluc - amalugar. abladar (v. tr.) : semenar de blat ; donar de blat al bestial o a un molin ; amalugar (s.f.) / tabassar / tanar. Avm abladada tota la comba. Abladar las galinas. Se fagut abladar que sen sovendr. abladat, -ada : p.p. dabladar (t. a. aiss) abladatge : provesiment en blat. abladivol, ivola : prst, -a a sser semenat, -ada en blat. v. -VOL. ablaiar : v. ablasigar. ablanquesir : far venir blanc. Ablanquess la nu tot lo pas. ablanquesit, -ida : vengut blanc,