poema de Gerardo Diego, “Creure”:

Perquè, Senyor, jo t’he vistI vull tornar-te a veure’tvull creure.Vaig veure’t, sí, quan era nenI l’aigua em batejà,I, net de culpa vella,sens vels pogué veure’t.Vull creure.Torna’m aquelles purestransparències d’aire fidel,torna’m aquelles ninesd’aquells ulls d’ahir.Vull creure.Neteja mos ulls cansats,enlluernats del cimbell,lastra de plom mes parpellesi obscureix-me’ls be.Vull creure.Ja tot és ombra i obliti abandó de mon ser.Posa’m la vena als ulls.Posa’m tes mans també.Vull creure.Tu que has posat a les flors rosadai sota mel,filtra mes seques pupil·lesdues gotes fresques de fe.Vull creure.Perquè, Senyor, jo t’he vistI vull tornar-te a veure,crec en Tu i vull creure.