BLOC 5:

LA VOLTA AL MÓN EN 80

DIES

Índex1. Tècniques d’escolta activa.2. Planificació de textos.3. Analisi de les caracterıstiques expressives dels textos teatrals.4. Repàs del verb (persona gramatical, nombre, conjugacio verbal, modes indicatiu). Formes no

personals. Les conjugacions verbals.

5. Les interjeccions. (Repàs de les categories lèxiques).

6. L’apostrof.

7. Ortografia de noms propis. Us de les majuscules i accentuacio de lletres majuscules.8. Polisemia i homonımia

9. Introduccio als complements del predicat: complement directe, complement indirecte i complements circumstancials.10. La coherencia textual: identificacio d’idees principals i secundaries i organitzacio del contingut.11. La cohesio textual: connectors textuals, de mecanismes lexicosemantics, mecanismes de cohesio gramatical, mecanismes paralinguıstics i elements grafics.12. L’adequacio textual: ambit d’us i finalitat comunicativa, relacio entre emissor i receptor, reconeixement de marques linguıstiques de modalitzacio (adjectius qualificatius i lexic valoratiu, etc.) i us no discriminatori del llenguatge.13. El plurilinguisme i la realitat plurilingue d’Espanya. Identificacio de les llengues d’Espanya, dels seus trets caracterıstics i de la seua distribucio geografica.

Tècniques d’escolta activa

● Mostrar interes.● Aclarir.● Parafrasejar.● Reflectir.● Resumir.

Planificació de textos

Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals

Pàgina 161

El verbBloc 3

Les interjeccions

L’apòstrofL’apòstrof és el signe gràfic que utilitzem per indicar que elidim una vocal d’un mot en contacte amb la vocal d’un altre mot (L’aranya penja d’un fil).

ORTOGRAFIA DELS NOMS PROPIS. ÚS DE LES MAJÚSCULES

Els noms propis s’escriuen en majúscula. Les lletres majúscules han de tindre el mateix tractament pel que fa a l’accentuació i a l’ús de la dièresi.

Polisèmia i homonímia

Els complements del verb: CD, CI, CCEls components principals de l’oració són el subjecte i el predicat. En el predicat, el nucli és sempre un verb i aquest pot anar acompanyat de complements, com el complement directe, l’indirecte i el circumstancial.

● EL COMPLEMENT DIRECTE (CD): (UNITAT 7) és l’element sobre el qual recau directament l’acció del verb. (Es diu que el verb és transitiu). Normalment no du preposició.

Ex: Veig un avió. Ha dit una mentida. Pere vol la moto.

Encara que de vegades respon a la pregunta què? la millor manera de comprovar si un sintagma és un CD és passant l’oració a passiva. El CD es converteix en el Subjecte Pacient.

● EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI): (unitat 8) El CI és el destinatari o el que es beneficia de l’acció del verb. Sempre va introduït per les preposicions a o per a, per tant és un Sintagma Preposicional.

Ex: Donaré les gràcies a la meua professora. Escriu un correu al teu cosí.

● EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC): (unitat 9) Expressa les circumstàncies en què té lloc l’acció indicada pel verb. Poden ser:

De manera: Treballa béDe quantitat: Treballa moltDe temps: Treballa el diumengeDe Lloc: Treballa en un supermercat

De companyia: Treballa amb RobertDe finalitat: Treballa per a menjarDe causa: Treballa per necessitatD’instrument: Treballa amb les mans

Les propietats del textUn text es un conjunt d’elements linguıstics que utilitzem per aconseguir un proposit comunicatiu concret: descriure algu o alguna cosa, intercanviar informacio, opinar sobre una proposta, etc.

La coherència textualLa coherencia es la propietat que construeix el significat del text; es a dir, quin tema desenvolupa i com ho fa. ● Idees principals i secundàries.● Organització de la informació.

Com estructuraré un text?

● selecció de la informació (idees clares i rellevants)● progressió de la informació (ordre lògic, tema/rema...)● estructura del text (parts, introducció, cloenda...)● estructura del paràgraf (extensió, unitat...)

La cohesió textualLa cohesio es la propietat que fa que les parts del text estiguen unides i relacionades.

● Connectors textuals (d’addicio, oposicio, temporals, etc.). http://www.auladecatala.com/connectors-textuals/

● Mecanismes lexicosemantics: repeticions lexiques, famılia lexica i relacions semantiques (sinonımia, antonımia).

● Mecanismes de cohesio gramatical (substitucio per mitja de pronoms, eix temporal) ● Mecanismes paralinguıstics i elements grafics.

L’adequació textualL’adequacio es la propietat que fa que un text siga apropiat a la situacio comunicativa en que es produeix.

● Àmbit d’us i finalitat comunicativa. (fitxa següent)● Relacio entre emissor i receptor. (pàg. 37)● Reconeixement de marques linguıstiques de modalitzacio (adjectius qualificatius:

“perfecte, magnífic, lamentable…) i lexic valoratiu, etc.).● Ús no discriminatori del llenguatge. (pàg. 55)

Àmbit d’ús

El plurilinguisme i la realitat plurilingüe d’EspanyaEl plurilingüisme o multilingüisme és l’ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.

El castellà o espanyol és l’idioma oficial i conviu en sis comunitats amb idiomes cooficials. Per nombre de parlants, aquestes llengües són el català, el gallec, el basc i l’aranés.

A més, existeixen altres idiomes no oficials i minoritaris per tota la península, com per exemple l’aragonés i l’asturlleonés. També l’àrab a Ceuta i Melilla i el caló, llengua de la comunitat gitana.

Gentilicis d’Espanyahttp://www.tinytap.it/activities/g2s6b/play/gentilicis-despanya