1
DIRECTORA ESTHER VERA DIRECTOR FUNDADOR CARLES CAPDEVILA DIRECTOR ADJUNT IGNASI ARAGAY DIRECTORA D’INNOVACIÓ I NOUS NEGOCIS GEORGINA FERRI SUBDIRECTORS DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA, JORDI CORTADA DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA EDICIÓ PAPER ROSA RODON EDICIÓ DIGITAL FRANCINA BOSCH POLÍTICA GERARD PRUNA INTERNACIONAL MÒNICA BERNABÉ ECONOMIA ALBERT MARTÍN SOCIETAT ELENA FREIXA DEBAT TONI GÜELL CULTURA LAURA SERRA MÈDIA ÀLEX GUTIÉRREZ ESPORTS TONI PADILLA LLENGUA ALBERT PLA FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL PRESIDENT FERRAN RODÉS DIRECTOR FINANCER XAVIER LINARES DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN DIRECTOR DE NEGOCI ORIOL CANALS DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODON C/ DIPUTACIÓ, 119 08015 BARCELONA. TELÈFON: 93 202 95 95. ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 275 11 10 [email protected] TEXT LEGAL Edició de premsa periòdica ARA es reserva tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD 31 ara DIJOUS, 12 DE MARÇ DEL 2020 EL DIARI D’AHIR Fe d’errades: L’ARA agraeix als lectors que ens facin arribar els errors que detectin en el contingut dels articles. Un cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe d’errades en aquesta mateixa columna. Podeu fer- nos arribar les vostres esmenes a [email protected]. DE BAT CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT F a vergonya posar un títol tan gastat a un article sobre les conseqüències econòmiques del Covid-19, però el temps apressa. Al binomi del títol li falta la meitat, “fortaleses i debilitats”, amb la qual es forma la matriu de l’anàli- si SWOT (DAFO), una de les eines més ele- mentals, i també més útils, de la disciplina del management. Aquí ens ocuparem no- més d’algunes amenaces, començant per les més immediates, per recordar-ne d’al- tres, més distants però més profundes, re- re les quals pot amagar-se alguna oportu- nitat. Deixarem per a persones més infor- mades tot el que fa referència a l’esfera mè- dica i també a les repercussions que aquesta esfera, juntament amb l’econòmi- ca, pot tenir sobre la política: assumptes com si el desenvolupament de la pandèmia (l’anomenarem així atenent al canvi de ter- me que finalment ha fet l’OMS dimecres) o les seves conseqüències econòmiques po- den canviar el curs dels esdeveniments en paï- sos com la Xina o l’Iran. En el pla més imme- diat, els problemes cre- ats per la pandèmia són problemes de li- quiditat: cal pagar a la gent que es queda a ca- sa, cal donar facilitats de pagament a les em- preses que no han aconseguit vendre els seus productes o els seus serveis, cal submi- nistrar liquiditat a un sistema sanitari tem- poralment desbordat que ha de dur a terme compres i contractaci- ons inesperades. Això és cosa del sistema cre- ditici, que té el suport, naturalment, del Banc Central com a presta- dor d’última instància. Darrere del teló fi- nancer hi trobem l’eco- nomia real. En aquest pla, patim la ruptura de cadenes senceres de producció, o per paràli- si dels nostres proveï- dors o per problemes de transport, que re- sulta en menys producció: és el que ano- menem un xoc d’oferta. Naturalment, les empreses paralitzades pel virus i les que esperen subministraments que no arriben per aquesta paràlisi experimenten una cai- guda dels seus ingressos que pot obligar- les a llicenciar temporalment treballadors, congelar sous o posposar contractacions. Els treballadors, al seu torn, reduiran les seves despeses: és el que anomenem un xoc de demanda. Per separat, cada xoc sug- gereix un creixement inferior del PIB; tots dos junts ho fan gairebé inevitable: per aquest motiu parlem de la possibilitat d’un creixement negatiu, una recessió. El que passi amb els preus, que no importa ara, depèn del fet que un xoc sigui més o menys considerable que l’altre. Mitjançant la política econòmica con- vencional, monetària i fiscal, és possible actuar sobre la demanda, per compensar en part els efectes de la pandèmia. No es pot esperar gran cosa de la política mo- netària, més enllà del subministrament de liquiditat a què ja hem fet al·lusió, perquè el marge de reducció dels tipus d’interès i la resposta de la inversió privada a no- ves baixades no sembla notable. D’altra banda, no cal gaire imaginació per elabo- rar grans plans d’inversió pública que de tota manera seran indispensables per mi- tigar els efectes de l’escalfament global, i que proporcionarien l’impuls desitjat a la demanda. Però es tracta de plans de ren- dibilitat discutible en el curt termini, de manera que implicaran, en un primer mo- ment, augments significatius del deute públic. Per desgràcia, el nivell mundial del deute ja és elevat, i en alguns casos –en- tre els quals hi ha Espanya– la prudència aconsella no augmentar gaire l’endeuta- ment. Pel que fa a la possibilitat que països menys endeutats n’aju- din d’altres, és una co- sa que no s’ha de donar per descomptada. En resum, doncs, la políti- ca convencional es veu- rà molt limitada, i el creixement de l’econo- mia pot ser molt baix durant molt de temps. Aquest no és el marc mental en què estem acostumats a moure’ns: solem pensar en per- torbacions transitòries que ens porten a un nou equilibri. Aquesta vega- da sembla que plou so- bre mullat: la crisi fi- nancera del 2008 no s’ha resolt del tot, com mostra la persistència d’un elevat nivell d’en- deutament; l’evidència del canvi climàtic no s’ha traduït en accions que estiguin a l’altura de la seva gravetat, de manera que la pandè- mia incideix sobre un equilibri molt fràgil, i no cal descartar que el nou equilibri esti- gui molt allunyat de l’actual, i que el ca- mí que ens hi porti sigui llarg i tortuós. Pe- rò cal afrontar la incertesa pensant que en el nostre model actual hi ha alguns grans problemes que sembla que ens neguem a afrontar, i que potser aquest moment ens obligarà a fer-ho: és aquí, sens dubte, la font d’oportunitats. Coronavirus: amenaça o oportunitat? ALFREDO PASTOR PROFESSOR EMÈRIT D’ECONOMIA A L’IESE En el nostre model hi ha grans problemes que sembla que ens neguem a afrontar, i potser aquest moment ens obligarà a fer-ho GETTY

DIJOUS, 12 DE MARÇ DEL 2020 DE BAT

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: DIJOUS, 12 DE MARÇ DEL 2020 DE BAT

DIRECTORA ESTHER VERA

DIRECTOR FUNDADOR

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT IGNASI ARAGAY

DIRECTORA

D’INNOVACIÓ I NOUS NEGOCIS GEORGINA FERRI

SUBDIRECTORS

DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER

ROSA RODON EDICIÓ DIGITAL

FRANCINA BOSCH POLÍTICA

GERARD PRUNA INTERNACIONAL MÒNICA BERNABÉ

ECONOMIA ALBERT MARTÍN

SOCIETAT ELENA FREIXA

DEBAT TONI GÜELL

CULTURA LAURA SERRA

MÈDIA ÀLEX GUTIÉRREZ

ESPORTS TONI PADILLA

LLENGUA ALBERT PLA

FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENT

FERRAN RODÉS DIRECTOR FINANCER

XAVIER LINARES DIRECTOR COMERCIAL

SERGI GERMÁN DIRECTOR DE NEGOCI

ORIOL CANALS DIRECTOR DE TECNOLOGIA

MARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 119 08015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95. ATENCIÓ AL

SUBSCRIPTOR: 93 275 11 10

[email protected]

TEXT LEGAL Edició de premsa periòdica

ARA es reserva tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i

qualsevol producte de venda conjunta, sense que

es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia

autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

31ara DIJOUS, 12 DE MARÇ DEL 2020

EL DIARI D’AHIRFe d’errades: L’ARA

agraeix als lectors que ens facin arribar els

errors que detectin en el contingut dels articles. Un cop

confirmat l’error, l’ARA publica la fe d’errades

en aquesta mateixa columna. Podeu fer-

nos arribar les vostres esmenes a

[email protected].

DE BATCONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT

✦ ✦

Fa vergonya posar un títol tan gastat a un article sobre les conseqüències econòmiques del Covid-19, però el temps apressa. Al binomi del títol li

falta la meitat, “fortaleses i debilitats”, amb la qual es forma la matriu de l’anàli-si SWOT (DAFO), una de les eines més ele-mentals, i també més útils, de la disciplina del management. Aquí ens ocuparem no-més d’algunes amenaces, començant per les més immediates, per recordar-ne d’al-tres, més distants però més profundes, re-re les quals pot amagar-se alguna oportu-nitat. Deixarem per a persones més infor-mades tot el que fa referència a l’esfera mè-dica i també a les repercussions que aquesta esfera, juntament amb l’econòmi-ca, pot tenir sobre la política: assumptes com si el desenvolupament de la pandèmia (l’anomenarem així atenent al canvi de ter-me que finalment ha fet l’OMS dimecres) o les seves conseqüències econòmiques po-den canviar el curs dels esdeveniments en paï-sos com la Xina o l’Iran.

En el pla més imme-diat, els problemes cre-ats per la pandèmia són problemes de li-quiditat: cal pagar a la gent que es queda a ca-sa, cal donar facilitats de pagament a les em-preses que no han aconseguit vendre els seus productes o els seus serveis, cal submi-nistrar liquiditat a un sistema sanitari tem-poralment desbordat que ha de dur a terme compres i contractaci-ons inesperades. Això és cosa del sistema cre-ditici, que té el suport, naturalment, del Banc Central com a presta-dor d’última instància.

Darrere del teló fi-nancer hi trobem l’eco-nomia real. En aquest pla, patim la ruptura de cadenes senceres de producció, o per paràli-si dels nostres proveï-dors o per problemes de transport, que re-sulta en menys producció: és el que ano-menem un xoc d’oferta. Naturalment, les empreses paralitzades pel virus i les que esperen subministraments que no arriben per aquesta paràlisi experimenten una cai-guda dels seus ingressos que pot obligar-les a llicenciar temporalment treballadors, congelar sous o posposar contractacions.

Els treballadors, al seu torn, reduiran les seves despeses: és el que anomenem un xoc de demanda. Per separat, cada xoc sug-gereix un creixement inferior del PIB; tots dos junts ho fan gairebé inevitable: per aquest motiu parlem de la possibilitat d’un creixement negatiu, una recessió. El que passi amb els preus, que no importa ara, depèn del fet que un xoc sigui més o menys considerable que l’altre.

Mitjançant la política econòmica con-vencional, monetària i fiscal, és possible actuar sobre la demanda, per compensar en part els efectes de la pandèmia. No es pot esperar gran cosa de la política mo-netària, més enllà del subministrament de liquiditat a què ja hem fet al·lusió, perquè el marge de reducció dels tipus d’interès i la resposta de la inversió privada a no-ves baixades no sembla notable. D’altra banda, no cal gaire imaginació per elabo-rar grans plans d’inversió pública que de tota manera seran indispensables per mi-tigar els efectes de l’escalfament global, i que proporcionarien l’impuls desitjat a la demanda. Però es tracta de plans de ren-dibilitat discutible en el curt termini, de manera que implicaran, en un primer mo-ment, augments significatius del deute públic. Per desgràcia, el nivell mundial del deute ja és elevat, i en alguns casos –en-tre els quals hi ha Espanya– la prudència aconsella no augmentar gaire l’endeuta-

ment. Pel que fa a la possibilitat que països menys endeutats n’aju-din d’altres, és una co-sa que no s’ha de donar per descomptada. En resum, doncs, la políti-ca convencional es veu-rà molt limitada, i el creixement de l’econo-mia pot ser molt baix durant molt de temps.

Aquest no és el marc mental en què estem acostumats a moure’ns: solem pensar en per-torbacions transitòries que ens porten a un nou equilibri. Aquesta vega-da sembla que plou so-bre mullat: la crisi fi-nancera del 2008 no s’ha resolt del tot, com mostra la persistència d’un elevat nivell d’en-deutament; l’evidència del canvi climàtic no s’ha traduït en accions que estiguin a l’altura de la seva gravetat, de manera que la pandè-mia incideix sobre un equilibri molt fràgil, i

no cal descartar que el nou equilibri esti-gui molt allunyat de l’actual, i que el ca-mí que ens hi porti sigui llarg i tortuós. Pe-rò cal afrontar la incertesa pensant que en el nostre model actual hi ha alguns grans problemes que sembla que ens neguem a afrontar, i que potser aquest moment ens obligarà a fer-ho: és aquí, sens dubte, la font d’oportunitats.

Coronavirus: amenaça o oportunitat?

ALFREDO PASTOR

PROFESSOR EMÈRIT D’ECONOMIA A L’IESE

En el nostre model hi ha grans problemes que sembla que ens neguem a afrontar, i potser aquest moment ens

obligarà a fer-ho

GETTY