DIMARTS · 3 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14686

1,20€

181122-1142853w

1714

45-1

1333

94w

OPERACIÓ · Interior comunicaa la Generalitat la imminentarribada a Catalunya dels sisprimers presos polítics catalans

SORTIDA · Tot està previstperquè Junqueras, Forcadell,Romeva, Bassa, Sànchez iCuixart surtin avui de Madrid

El trasllat, en marxaPRESONS · Aniran a Lledoners(Sant Joan de Vilatorrada) i Puigde les Basses (Figueres) i Rull,Turull i Forn viatjaran després

P6-7

Qui serà nou president de Mèxic celebra la victòria, la matinada d’ahir dilluns ■ EFE

EUROPA-MÓN P20-21

Manuel López Obrador porta l’esquerra al govern per primer cop

Victòria històrica a Mèxic

ERC i el PDeCAT descartenllistes unitàries arreu

Nacional P9

Nacional P12

Pel Síndic de Greuges,l’escola no adoctrina

Ada Colau tornaria aguanyar a Barcelona

Nacional P16

NACIONAL P14

L’Audiencia Nacional fa públicala sentència per la polèmicatrama de corrupció urbanística

Penes de finsa 7 anys pelcas Pretòria

Bartomeu Muñoz5 anys i 8 mesos

Luis García7 anys i 11 mesos

Macià Alavedra1 any i 11 mesos

Lluís Prenafeta1 any i 11 mesos

EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 20186 |

Vuit anys de presóper al ‘cervell’ de lacorrupció i menysper a Bartomeu,Alavedra i Prenafeta

L’estudi conclou quea Catalunya no hi haadoctrinament idestaca elpluralisme a l’aula

El Supremsentencia elcas Pretòria

Informe sobreles escoles il’1-O delSíndicNacional

El govern del president es-panyol, Pedro Sánchez, vacomençar ahir a posar fi ala dispersió dels polítics ca-talans en presó preventivai va aprovar el primer tras-llat de sis d’ells als penalsde Catalunya que han ele-git: l’exvicepresident i líderd’ERC, Oriol Junqueras;l’expresidenta del Parla-ment Carme Forcadell, elsexconsellers Raül Romevai Dolors Bassa, el diputatde JxCat i expresident del’ANC Jordi Sànchez i elpresident d’Òmnium Cul-tural, Jordi Cuixart. El trà-mit d’ahir es compliràaviat amb els tres presosrestants –Joaquim Forn,Jordi Turull i Josep Rull– isuposarà un alleujamentper a les famílies, que finsara havien de fer un viatgede 600 quilòmetres fins aMadrid i després llogar uncotxe o agafar un taxi fins aAlcalá Meco (a 40 quilòme-tres) per poder visitar For-cadell i Bassa, o fins a Sotodel Real (a 50 quilòmetres)per veure els Jordis, o fins aEstremera (a 78 quilòme-tres) per visitar Junquerasi els exconsellers.

Amb el jutge del Tribu-nal Suprem Pablo Llarenaa punt de tancar la sevainstrucció del cas del pro-cés sense esperar a la res-

posta del tribunal alemanysobre l’euroordre de CarlesPuigdemont, els nou pre-sos polítics preventius jano tenen cap obligació deser reclosos en una presópropera al carrer Marquésde la Ensenada de Madridon l’instructor té el seudespatx. Tots ells han com-plert el doble requisit de te-nir un arrelament acredi-tat al lloc de destí –algunsamb l’agreujant de tenirfills menors– i de comptaramb l’informe favorable dela junta d’avaluació delcentre penitenciari. Fontsd’Institucions Penitencià-ries consultades peraquest diari asseguren queel fet que no s’aprovin elsnou trasllats de cop és perl’única circumstància que

“uns ho van demanar méstard que els altres”.

En el procés d’acosta-ment hi han intervingut elministre de l’Interior, Fer-nando Grande-Marlaska–de qui depèn la secretariageneral d’Institucions Pe-nitenciàries que dirigeixdes de fa quinze dies ÁngelLuis Ortiz, jurista de la mà-xima confiança de Manue-la Carmena–, i la conselle-ra de Justícia, Ester Cape-lla, perquè la Generalitat téla competència de les pre-sons.

Viatge per carreteraEl que fa ara InstitucionsPenitenciàries és deixar ala Guàrdia Civil el poder dedecidir quin dia realitza eltrasllat des dels penals dela perifèria de la comunitatde Madrid al centre peni-tenciari de Lledoners, aSant Joan de Vilatorrada(Bages), en el cas dels ho-mes, i a Puig de les Basses(Figueres), en el cas deForcadell i Bassa. Segonsfonts d’Institucions Peni-tenciàries, el trasllat seràper carretera com es fasempre amb qualsevol tra-jecte peninsular, ja quel’avió és un mitjà que no-més està reservat per altrasllat dels reclusos als pe-nals de les Canàries.

Si bé la Guàrdia Civil noté cap data límit per fixarun dia de trasllat, fonts del

procés apunten que “elmés habitual en trasllatsintrapeninsulars” és quesigui un dia de la mateixasetmana en curs.

L’espai impune del cotxeEs dona la circumstànciaque el mer trasllat delsaleshores detinguts i arapresos des de l’AudienciaNacional fins als penals deMadrid del 3 de novembreja va ser objecte de polèmi-

ca, perquè alguns guàrdiescivils van aprofitar l’ocasióper conduir esbojarrada-ment els vehicles i a mésvelocitat de la permesa perprovocar que els polítics–als quals conduïen senseel cinturó de seguretat po-sat i alhora emmanillatsper darrere– patissin copsi caiguessin durant el tra-jecte. “El trasllat és un es-pai de força impunitat perfer conductes no gaire re-

gulars de tractament o demaltractament a detin-guts i presos”, va denun-ciar en aquella ocasió l’ad-vocat de Junqueras i deForcadell, Andreu van denEynde.

Que la conducció extre-ma per part de la GuàrdiaCivil és una pràctica cone-guda ho van evidenciartres policies espanyols quevan ser gravats a les portesde l’Audiència aquella nit

Les dues presons on van els presos polítics

HI VAN: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart

Ubicació: carretera C-55 de Manresa a Solsona, km, 37. Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Distància: a 70 quilòmetres de Barcelona

Any d’inauguració: 2008

Capacitat: 929 homes adults

Ocupació actual: 684 reclusos

Característica: és l’únic penal català on tots els mòduls funcionen amb el sistema de participació i convivència des del 2012

HI VAN: Dolors Bassa i Carme Forcadell

Ubicació: Raval disseminat, 53. Figueres (Alt Empordà)

Any d’inauguració: 2014

Capacitat: 922 reclusos adults, joves i dones

Ocupació actual: 734 interns. Té un mòdul de dones, amb 35 recluses Presó de Puig de les B

Presó de Lledoners

David PortabellaMADRID

PAS Interior comunica a la Generalitat la imminent arribadade Junqueras, Forcadell, Romeva, Bassa, Sànchez i Cuixart alspenals catalans VIATGE Institucions Penitenciàries deixa ala Guàrdia Civil decidir quin dia els traslladarà per carretera

Primertrasllat desis presos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

40 minuts de visita a la setmanatindran els presos a Lledonersi a Puig de les Basses.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

90minuts de convivència ambels fills menors podran tenirels presos que són pares.

Quan el trasllat dels presoses consumi i els homes siguininstal·lats al centre de Lledo-ners de Sant Joan de Vilator-rada (Bages) i les dones al dePuig de les Basses (Figueres),els familiars podran oblidarels llargs viatges a Madridque obligaven a concentrar el

temps de visita per tenir unesvisites amb més flexibilitat.

El temps de visita serà de40 minuts setmanals amb lafamília, amb possibilitat derepartir-los, com pot fer totpres comú. Els presos tindranl’opció d’una trobada al mesde 90 minuts de convivència

amb els fills menors, queabans era de tres hores pertrimestre. Lledoners, a 70quilòmetres de Barcelona, vaser inaugurat el 2008 i té 684interns. Puig de les Basses ésmés modern, del 2014 , i té734 interns i un mòdul de do-nes amb 35 internes. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Visites més flexibles a Lledoners i Puig de les Basses

EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 7

Ja són aquí lesmunicipals

L’APUNT i després d’un 21-D confús, no pas pels resultatsd’aquells comicis sinó per la concreció del programapolític que es vol tirar endavant. L’apropiació de l’1-Ociutadà i la lluita per l’hegemonia del poder en aquestabanda de l’arc polític no ajuden gens a ampliar la ma-joria independentista ni tampoc a fer front a la respos-ta judicial que arribarà a la tardor. Calcem-nos!Emma Ansola

Tal com es preveia i temia, ja han començat a aflorarels efectes que té la proximitat de les eleccions muni-cipals en els dos partits majoritaris de l’arc sobiranis-ta, el PDeCAT i ERC, sense oblidar el paper importantque s’hi reserva JxCat. Les ambigüitats, les indeci-sions i l’abús de les paraules, combinat amb la mancade fets, passaran l’examen de les urnes d’aquí a un any

L’expresident Carles Puig-demont ja ha sol·licitat algovern del president QuimTorra les prerrogativesque pel seu anterior càrrecli corresponen per llei. Aexcepció d’un sou, ja quePuigdemont té càrrec pú-blic i com a diputat del Par-lament ja rep un salari,l’actual líder de Junts perCatalunya pot resultar be-neficiat d’un dispositiu deseguretat, una oficinaamb una plantilla de fins atres persones i un cotxeoficial amb xòfer.

Puigdemont, però, ha-via renunciat als seusdrets com a expresident elnovembre de l’any passatquan el llavors exministred’Hisenda Cristóbal Mon-toro li ho va preguntar.Puigdemont, llavors, vadeclinar rebre estatutd’expresident perquè noes considerava destituïtper l’article 155 i així ho vacomunicar. Ara, amb unnou govern de la Generali-

tat, Puigdemont ha recla-mat els seus drets, que es-tan regulats per la llei6/2003 del 22 d’abril.

La consellera de la Pre-sidència, Elsa Artadi, ja vaanunciar ahir que el go-vern ja ha iniciat els trà-mits que Puigdemont vapresentar el 22 de juny

passat. L’executiu analit-za la situació de l’expresi-dent, que, a diferència delsseus predecessors, viu fo-ra de Catalunya, actual-ment a Alemanya, en es-pera del que dictamini lajustícia germànica sobrela seva extradició. “S’es-tan posant en marxa ambnormalitat”, hi va afegir

Artadi en roda de premsades de la sala Clavé del Pa-lau de la Generalitat. Laportaveu va confirmarque tracten amb “més ce-leritat” la seguretat dePuigdemont i que no s’ha“tancat” la ubicació del’oficina. “La llei no especi-fica limitació en funció dela situació física de localit-zació en què estigui la per-sona, haurem d’adaptarles circumstàncies en ca-da cas”, va admetre. Sí queconsideren “prioritària” laseguretat, ja que “se li varetirar la protecció durantel 155”, va lamentar. El se-güent pas serà l’equip hu-mà per a una oficina queno té encara la ubicació“tancada”. Artadi replicaque la normativa “és moltclara” i no marca “cap dis-tinció” sobre la ubicació oresidència dels expresi-dents i va recordar que elParlament ja va rebutjaruna proposta del PP, ambels vots Cs i el PSC, per mo-dificar-la i “excloure partdels drets si eren fora delterritori de Catalunya”. ■

RedaccióBARCELONA

Puigdemont ja volles prerrogativescom a expresidenta El govern inicia els tràmits i prioritza la seguretat del líderde JxCat a En ser diputat no li correspon cap altre sou

Puigdemont, Torra i Artadi, en una reunió a Berlín el 10 de maig passat ■ ACN

22.09.17Puigdemont va renunciarals drets com a expresidentperquè no es consideravadestituït per l’article 155.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

del 3 de novembre mentrefeien mofa anticipant quèels passaria als traslladats.“Dic jo que aniran follats” i“el viatge no serà de plaer”són els comentaris en quèels policies presagiaven laconducció temerària quepatirien els líders catalans.Les mofes i les paraules ve-xatòries, però, els van sor-tir gratis als agents, ja quel’exministre de l’Interiordel PP, Juan Ignacio Zoido,va obrir i tancar l’expe-dient sense cap conse-qüència, com li va reconèi-xer al senador d’EH BilduJon Iñarritu el 28 de maigen una resposta a una pre-gunta parlamentària escri-ta.

La notícia dels primerstrasllats imminents es vasaber a mitja tarda i va arri-bar al Congrés, on el porta-veu d’ERC, Joan Tardà, vadenunciar la “vergonya”

que no hagin estat traslla-dats “abans” a presons ca-talanes, un fet que, segonsell, s’hauria d’haver produ-ït “fa mesos” sobre la basede “drets reconeguts per lallei penitenciària”. “Perquè tanta crueltat i venjan-ça?”, va preguntar Tardà.“Del que es tracta és que es-tiguin lliures. És una granvergonya per a aquest es-tat que es diu democràtic”,va reblar el portaveud’ERC al Congrés.

Al PDeCAT, el portaveuCarles Campuzano es vanegar a veure un gest deSánchez en el complimentde la llei penitenciària. “Elgovern simplement estàcomplint la legalitat vi-gent”, va concloure. PerCampuzano, l’acostamentno té més valor que la “con-sideració de caràcter hu-mà amb les famílies”.

Des de Ciutadans, Juan

Carlos Girauta va obviar elpatiment de les famílies iva recelar del trasllat per-què la consellera Capella(Justícia) és d’ERC, “unpartit que acaba de dir quees manté en la declaracióunilateral d’independèn-cia”. “Quan es tanca en falsun cop d’estat institucio-nal passen aquest tipus decoses que ens obliguen aestar sempre amb la sospi-ta”, afegia Girauta. El líderde Podem, Pablo Iglesias,ho va qualificar de “bonanotícia” tot i opinar que“en cap cas” haurien d’es-tar empresonats. Mentreque el popular Rafael Her-nando hi veu el pagamentde “concessions” de Sán-chez, la socialista AdrianaLastra defensa que, acaba-da la instrucció, “el lògic ésacostar els presos a les se-ves famílies i el seu en-torn”. ■

Basses GRÀFIC: EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

a un mes que Pedro Sán-chez és president del go-vern. No seria just afirmar

que no ha fet res en aquesttemps. Va haver-hi coincidènciageneralitzada i positiva sobre latria de ministres i ha fet un primerperiple internacional que li ha re-sultat més agradable que no pasestar pendent del complicat dia adia, i més quan ha pogut mostrar

F les seves bones intencions sobreel drama humà de l’emigració es-campada pel Mediterrani. A Sán-chez, l’oposició no li concediràcent dies de gràcia igual com noels van concedir a Quim Torraquan va ser proclamat presidentde la Generalitat.

Pedro Sánchez té dos anys depresident del govern al davant–amb eleccions municipals, euro-

pees i autonòmiques pel mig–. Enaquest primer mes ha tinguttemps per adonar-se d’allò tancèlebre de l’assessor de Kennedy,que aconsellava fer “campanyaelectoral amb poesia i governaren prosa”. Sánchez està veient larealitat parlamentària de dispo-sar de vuitanta-quatre diputats ihaver de quadrar números ambtota la resta de forces parlamen-

tàries. S’ha vist amb l’elecció delconsell d’administració de la tele-visió pública. Diferents són les de-cisions que Sánchez ha de pren-dre des del punt de vista governa-mental. En aquest primer mess’ha vist que tenia llibertat de mo-viments en el Consell de Minis-tres, que tot i haver de satisfer lesdiferents famílies del PSOE aramateix porta la veu cantant.

Com era d’esperar, el proble-ma per a Pedro Sánchez prové deCatalunya. Per raons diferents,ningú està content de l’acosta-ment de presos –el PP i Cs, perun costat, ho troben una recom-pensa per guanyar la moció; elssobiranistes, per un altre, ho con-sideren una intenció de blanque-jar els problemes de fons.

Diuen que Sánchez està con-centrat amb l’entrevista de dillunsvinent amb Quim Torra. Serà ons’hauran de veure els seus dotsd’equilibrista.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Sánchez: un mes d’equilibri

Lluís FalgàsPeriodista

L’única supervivent delgovern de Puigdemontagafa les regnes de la re-presentació del govern ca-talà a Brussel·les. Amb laseva estrena com a dele-gada de la Generalitat da-vant la Unió Europea, Me-ritxell Serret s’ha conver-tit en l’única política del’executiu destituït pel155 i empresonat o exiliatque ha pogut tornar aexercir un càrrec públic.Ho va fer ahir amb el con-seller d’Acció Exterior, Er-nest Maragall, que va de-fensar el seu nomena-ment després de la plujade crítiques, inclosa la delmateix president espa-nyol, Pedro Sánchez. Elpolític d’Esquerra Repu-blicana va assegurar des-prés de reunir-se amb ellaa la delegació del govern ala capital belga que és unarepresentant “acreditada,perfectament legitimada iamb tots els drets”.

“Seria absurd pensarque la Unió Europea no es-tà en la posició de reconèi-xer això”, va dir per con-trarestar les acusacionsque Serret no podrà man-tenir reunions amb les ins-titucions europees per laseva situació legal a l’Estatespanyol. “Hem d’adme-

tre que Europa pot prac-ticar discriminació en ter-mes polítics respecte ales representacions acre-ditades davant les sevesinstitucions?”, va plante-jar Maragall.

Serret també va res-pondre a les crítiques ofe-rint “plena predisposició”per recuperar la presènciade la delegació, fins fa unmes sota el control de Ma-drid per l’aplicació del155, en tots els espais i

àmbits de la UE, “com cor-respon”. A més, va remar-car que “mai hi haurà capproblema per parlar o dia-logar amb qui sigui” i quela política de la delegacióserà de “portes obertes”.

Així, en el seu primerdia de feina va anunciarque es començarà a pre-sentar a les principals ins-titucions europees i a de-manar reunions amb elsseus líders. En aquest sen-tit, Maragall va avançar

que tenen intenció demantenir contacte amb laComissió Europea, el Con-sell Europeu, el ParlamentEuropeu, el Comitè de lesRegions i el Consell d’Eu-ropa, aquesta última ins-titució amb seu a Estras-burg (França).

TravesEn espera de les reaccionspolítiques a la capital euro-pea pel seu nomenamenti les seves peticions de re-

unió, el govern espanyol java posar traves per mante-nir-hi relacions la setmanapassada. Des de Brussel-les, el mateix Sánchez vaadmetre que la situació deSerret era un obstacle per-què La Moncloa hi estiguien contacte. Ahir Maragallva reconèixer que és “obvi”que hauran de treballar encontacte amb el govern es-panyol, però no va detallarcom ho faran. “Encara ésmolt aviat”, va dir.

Quan li van preguntarper la possibilitat que elTribunal Suprem reactiviper tercera vegada una or-dre europea de detenciódesprés que els tribunalsbelgues rebutgessin l’últi-ma per un defecte de for-ma, l’exconsellera a l’exiliva descartar que això pu-gui interferir en la seva fei-na. Segons ella, si aquestprocediment judicial es po-sés en marxa un altre cop,no hauria d’impedir “encap moment” la funció dela delegació de la Gene-ralitat. En aquest sentit,va voler recordar que de

moment ella és una ciuta-dana “lliure”.

La consellera de Puig-demont a l’exili que finsara generava menys atrac-ció mediàtica a Brussel·lespassa de cop a primera filad’exhibició com a repre-sentant del govern catalàdavant les institucions eu-ropees. La figura de Ser-ret, estretament lligada almón rural català, contras-ta amb la del delegat ante-rior, Amadeu Altafaj, moltconegut en l’entramat ins-titucional europeu, ambexperiència professional ala Comissió Europea. ■

a Maragall exigeix a la Unió Europea que respecti l’exdiputada d’ERC com a representant “legitimada”a L’exconsellera és l’únic membre del govern de Puigdemont que ha tornat a ocupar un càrrec públic

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Serret s’estrena com adelegada a Brussel·les

NatàliaSegura

Brussel·les

Meritxell Serret, reunida ahir amb Ernest Maragall, després de ser nomenada delegada del govern davant la UE ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Europa pot practicardiscriminació respectea les representacionsacreditades davant lesseves institucions?”Ernest MaragallCONSELLER D’ACCIÓ EXTERIOR

“Mai hi hauràcap problema perparlar o dialogaramb qui sigui”Meritxell SerretDELEGADA DEL GOVERN DAVANTDE LA UNIÓ EUROPEA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2018

1190

01-1

1908

12Q

-ERC i el PDeCAT no ani-ran en llistes unitàries in-dependentistes a tots elsmunicipis de més de25.000 habitants tal comdemana l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC). Elsdos partits ho descartavenahir per diversos motiustot i que estan oberts a ex-plorar candidatures unità-ries en aquelles ciutats onaquesta fórmula suposi lamillor opció per garantiruna alcaldia independen-tista. La posició dels repu-blicans és, com sempre,

que s’aconsegueixen mi-llors resultats electoralsamb llistes separades i queés, després dels comicis,que les forces independen-tistes s’han de posard’acord per pactar una ma-joria. “Sempre hem defen-

sat, i així ens ho demos-tren altres eleccions, quequan ens hem pogut pre-sentar cadascú amb el seuprojecte per sumar des-prés, és quan millors resul-tats tenim i més forts hemestat. Farem el que siguimillor per maximitzar elsresultats i aconseguir elmàxim d’ajuntaments re-publicans. I això no s’ha defer homogeneïtzant elpaís”, afirmava ahir la por-taveu d’ERC, Marta Vilal-ta. ERC recorda que, ambllistes separades, l’inde-pendentisme ha sumatmolts més vots el 21-D delsque va fer la llista unitària

de JxSí i la CUP el 27-S. PelPDeCAT, el partit ambmés alcaldies al país, nos’ha de posar en risc el su-port ciutadà que tenenmolts alcaldes actuals –calrecordar que la propostade l’ANC planteja celebrarprimàries ciutadanes pertriar el candidat que hau-ria de liderar cada llistaunitària–. “Hem de donarvalor al fet que molts alcal-

des i alcaldesses, que sónperseguits, han fet bonafeina”, defensava ahir laportaveu dels demòcrates,Maria Senserrich.

La segona dificultat queplantegen les llistes unità-ries és que les municipalsno serveixen només perelegir els governs locals, si-nó també els comarcals iels de les diputacions. Aixòrequeriria un acord enca-

ra més complex que elsdos partits no estan dispo-sats a fer. Però, a més, esrecorda que cada municipité circumstàncies dife-rents que el del costat.“Allà on sigui necessari fa-rem el front comú peraconseguir el màxim d’al-caldies”, diu Senserrich.“Cirurgia fina”, ho anome-na, que vol dir que ací sí pe-rò allà no. ■

a Rebutgen la proposta de l’ANC de fer-ne a tots elsmunicipis però s’obren a pactar-ne en determinats llocs

ERC i el PDeCATdescarten llistesunitàries arreu

Xavier MiróBARCELONA

JxCat i ERC han presentat es-menes a la moció amb què laCUP pretén “reiterar els ob-jectius” de la declaració del9-N del 2015 i “fer efectives”les lleis suspeses pel TC. Lesesmenes, però, eliminen la re-ferència al 9-N i refermen lavoluntat de fer les actuacions“necessàries” per assolir “de-mocràticament” la indepen-dència. També proposen afe-gir un paràgraf que apel·la al“diàleg, l’entesa i la concòr-dia” i “iniciar negociacions”per fer “efectiva” la Repúbli-ca. El text es debatrà en el plede dimecres.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La portaveu del PDeCAT ahir a la seu del partit ■ ACN

“Quan s’ha presentatcadascú amb el seuprojecte per sumardesprés és quan mésforts hem estat”Marta VilaltaPORTAVEU D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JxCat i ERCsilencien el 9-N

EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 201810 | Nacional |

Esgotar el mandat. És lapetició que va fer ahir elpresident de la patronalCecot, Antoni Abad, alpresident de la Generali-tat, Quim Torra, a qui vareclamar que la legislaturasigui “completa”. “Ensconvindria molt en termes

de competitivitat delpaís”, va resumir Abad, ala sortida de l’entrevistaamb el president al Palaude la Generalitat.

El president de la Cecotva assegurar que l’interèsde Torra és “coincident”amb la posició de la patro-nal. “Ell voldria també po-der fer una legislatura llar-ga, hem sintonitzat en els

avantatges que tindria po-der-la esgotar”, tant entermes socioeconòmicscom en termes polítics, hiva afegir en declaracionsrecollides per l’ACN. Entreels beneficis, Abad va citarque seria positiu per al“creixement de l’econo-mia i per a la societat delbenestar”. Per al teixit em-presarial, va dir, hauria de

servir per retornar inver-sió en aspectes com ara lainnovació, la tecnologia i lainternacionalització. “Iperquè tot això passi ne-cessitem una legislaturacompleta”, va insistirAbad. Durant la conversaamb Torra, també vanabordar el decret aprovatpel govern espanyol per fa-cilitar el trasllat de la seusocial d’empreses a l’octu-bre, i que van coincidir ques’hauria de suspendre. Elpresident també es va re-unir ahir amb el patronatde la Fundació Privadad’Empresaris de Catalu-nya (FemCat). ■

La Cecot demana a Torrauna legislatura senceraRedaccióBARCELONA

Antoni Abad i Quim Torra, ahir al Palau de la Generalitat ones van reunir ■ EFE

ha de ser molt valent perorganitzar la presentaciód’un llibre a la sala grande l’auditori de Girona.

L’editorial Ara Llibres s’hi va atrevirahir, amb èxit –es va omplir més dela meitat de la capacitat, molt mésque en força concerts– perquè el lli-bre en qüestió era España quedóatrás, del conegut politòleg madri-leny Ramón Cotarelo, defensor dela causa independentista catalana, itambé perquè en l’acte –concebutcom un col·loqui– hi intervenia, amés de l’autor, l’expresident ArturMas.

Agafant de fil conductor algunesfrases del llibre escollides pel mode-rador, el director d’El Punt Avui,Xevi Xirgo, Cotarelo i Mas –ambrauxa el primer, amb més tacte elsegon– van comentar el procés i elpaper dels actors que hi estan invo-lucrats. En força aspectes van estard’acord, per exemple en la necessi-tat que el front polític i social sobi-ranista resti unit, ara que hi ha se-nyals que indiquen el contrari. “Sialgú aconsegueix crear escletxes,tot el que s’ha fet fins ara no hauràservit de res”, va alertar el politòleg.En la mateixa línia, l’expresident vademanar a la societat civil que nopermeti la imposició dels interessospartidistes. “La unitat és un tresor,és la clau del nostre èxit; el que real-ment preocupa l’Estat és com des-muntar la unitat d’acció”, va dirMas. De manera breu, però signifi-cativa, va picar el crostó a ERC, enassenyalar que el mèrit de l’1-O nose’l pot atribuir un sol partit, ja queva ser una iniciativa ciutadana.“Hem de cooperar, la competència

S’

interna dins del sobiranisme no aju-da”, va remarcar.

No van coincidir en canvi, a l’ho-ra de parlar de la manera de ferfront a la repressió de l’Estat.“Quanta repressió estem disposatsa assumir?”, va preguntar-se Mas,segons el qual, quan es tingui la res-posta s’haurà avançat molt. Cotare-lo sí que la tenia clara: “Tota la quesigui necessària”, va afirmar ambvehemència, després de sentenciar–en una de les frases més aplaudi-des de la vetllada– que “l’única ma-nera de treure la gent de la presó ésdemostrar que estem disposats aentrar-hi nosaltres”.

Va resultar molt interessant laresposta de Mas a la pregunta de

Xirgo de si l’independentisme téprou partidaris. “La pregunta hau-ria de ser si tenim suficient forçaper aplicar els resultats que ja te-nim; si la tinguéssim, no estaríemaixí: ni Torra hauria d’anar a veureSánchez, ni Ernest Maragall estariaobrint delegacions a l’estranger”.Precisament el paper de la comuni-tat internacional és clau per a l’èxitdel procés, segons el parer de Cota-relo. L’autor dona per descomptatque ja estem en una República, pe-rò va admetre que no serà efectivafins que no hi hagi un reconeixe-ment des de l’exterior, un aspecteen el qual es va mostrar optimista.

L’actualitat també va aparèixeren el col·loqui. El que proposarà

Torra en la seva visita a Sánchez–es va assegurar– serà la celebraciód’un referèndum vinculant pactat,un instrument –va fer notar Mas–que serviria per aconseguir l’homo-logació internacional del procés. Pe-rò, en tant que gat escaldat, va ad-vertir que els pactes amb el governespanyol potser no serveixen deres. “L’Estat és molt més que un go-vern”, va indicar, assenyalant elspartits, les grans empreses o elsgrans mitjans de comunicació. PerCotarelo, l’Estat és la combinaciód’una oligarquia, més l’Església il’exèrcit. Aquesta és una de lesraons que serveixen al politòleg perargumentar que Espanya és irrefor-mable. ■

SOBIRANISME · Artur Mas i Ramón Cotarelo alerten que la divisió pot dur el sobiranisme al fracàs PUBLICACIÓ · Ahir esva presentar a Girona, en un acte multitudinari, el llibre del cèlebre politòleg madrileny ‘España quedó atrás’

Ramon EstébanGIRONA

Torra-SánchezEn la trobada, el pre-sident català propo-sarà la celebraciód’un referèndumpactat i vinculant–es va dir en el col·lo-qui–, un instrumentque, segons ArturMas, serviria per al’homologació inter-nacional del procésindependentista.

La unitat, indispensable

L’editor, Joan Carles Girbés; Cotarelo, Mas, Xirgo i l’alcaldessa, Marta Madrenas, al principi de l’acte d’ahir al vespre a Girona ■ QUIM PUIG

EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 201812 | Nacional |

Un informe del Síndic deGreuges avala el sistemaeducatiu català, pel que faal respecte del pluralisme il’absència d’adoctrina-ment. El síndic Rafael Ri-bó va encarregar un estudiamb totes les queixes ipossibles irregularitatsque havien arribat tant alDepartament d’Ensenya-ment com al Ministeri d’E-ducació arran dels fets del’1-O i de la repercussióque va tenir a les classes.L’informe ha detectat no-més una desena d’irregu-laritats entre els 174 cas-sos estudiats, de maneraque conclou que l’escolacatalana garanteix el plu-ralisme i no adoctrina.

Del total d’incidènciespresentades davant la sin-dicatura, només un 5,7%contenen actuacions irre-gulars. Les dues més greussón el repartiment entreels pares i mares de l’esco-la d’una circular internadel Departament d’Ense-nyament, que va ser fetapública a les famílies, i lapresència de banderes es-telades en una altra esco-la.

Aquestes són les duesincidències més greus, en-tre les pràctiques denun-ciades per famílies o mes-tres, que no es considerencap irregularitat. Nomésun 6,3% de les queixes esdefineix com a “mala pra-xi” que caldria revisar, fetpel qual el síndic recoma-na a Ensenyament elabo-rar un decàleg amb ins-truccions sobre el tracta-ment de la situació políti-ca i materials didàctics so-bre com abordar temes po-lèmics a les aules.

Dels 4.800 centres edu-catius de primària i secun-dària repartits pel territo-ri només s’han recollitqueixes en 134. Les críti-ques per presumpte adoc-trinament “són escassíssi-mes”, assegura el sindic.Altres males pràctiques

van ser la distribució d’uncomunicat de vaga o la si-mulació d’una votació del’1-O. D’altres casos estu-diats amb detall, i que notenen consistència, són larecomanació d’usar unasamarreta groga per a de-terminades activitats. Erauna indumentària ante-rior promoguda perl’AMPA i identificava mi-llor tots els infants, mal-grat que el denunciantcreia que pretenia pro-moure el groc de protesta.

Un 23% de les queixesrebudes no eren ni verifi-cables, perquè no teniencap consistència. Un altre21% no han pogut ser veri-

ficades perquè formavenpart d’anònims o es refe-rien a fets ocorreguts enaltres espais extraesco-lars. En algun cas, el síndicrecorda que es va acusarels professors de demanarals alumnes que vestissinamb una estelada, quan enrealitat se’ls va demanarque vestissin la samarretade l’escola, que incloïa unapetita senyera.

L’informe s’ha mantin-gut al marge dels casos ju-dicialitzats de Sant An-dreu de la Barca i la Seud’Urgell. Pel que fa als lli-bres de text, l’informe haanalitzat 3.000 pàgines de14 manuals de cinquè i si-

sè de primària. Només enun 1,8% del contingut hipot haver observacions amillorar i 11 frases o ex-pressions susceptibles deser adoctrinant. L’entitatdenunciant, AMES, se’nqueixava de 35. En reali-tat, es tracta de donar mésatenció a aspectes de lahistòria o l’organitzaciósocial de Catalunya i l’Es-tat que a d’altres. L’infor-me no veu clar que les 11expressions siguin alliço-nadors, “tenint en compteel debat intern que generaentre la comunitat cientí-fica d’historiadors”.

El síndic alerta que la“por” amb què els docentshan hagut d’afrontar lesexplicacions sobre l’1-Oimpliquen un “risc per al’educació i un atemptat aldret dels infants a ser edu-cats en llibertat”. El temora explicar l’actuació poli-cial va portar molts cen-tres a no parlar-ne, un fetque no contribueix a la for-mació dels valors entre elsjoves. ■

a L’informe de la Sindicatura minimitza les irregularitats en la docència sobrel’1-O a Els continguts dels llibres de text són dins de l’ordenament jurídic

C. SabatéBARCELONA

El síndic manté que l’escolagaranteix el pluralismesense adoctrinament

“Tenim una escolaamb un granpluralisme i senseadoctrinament”

Rafael RibóSÍNDIC DE GREUGES

L’IES El Palau, un dels centres on la fiscalia manté una causa contra docents ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

174incidències ha estudiat elsíndic sobre l’1-O, i nomésha trobat irregularitats en10.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

La Delegació del Governespanyol, el govern català il’Ajuntament de Barcelo-na celebraven ahir amb laCreu Roja la primera re-unió per coordinar l’arri-bada i acollida dels 60 im-migrants rescatats en ai-gües de Líbia pel vaixell del’ONG catalana ProactivaOpen Arms. Tres equipss’encarregaran de l’opera-ció tenint en compte quel’arribada es preveu perdemà al matí al port deBarcelona.

El de sanitat exteriorfarà la revisió i atenció mè-dica de les persones –cincdones i quatre menors,dos d’ells sense acompa-nyants– que van a bord delvaixell. Un cop desembar-cats al port, la Policía Na-cional els identificarà i elsdonarà la documentació.El tercer equip serà eld’acollida als centres des-tinats. Els tècnics decidi-ran on es trasllada cadapersona o unitat familiardesprés de les entrevistespersonals per conèixer-neproblemàtiques i situa-cions. El coordinador delpla Ciutat Refugi de Barce-lona, Ignasi Calbó, explica-va ahir que la distribucióes farà segons l’estat de sa-

lut, el nombre de famílies ide menors “perquè vaginal dispositiu més idoni”.L’estat de salut esperat deles 60 persones és, en ge-neral, bo tenint en compteque ja estan atesos permetges a bord del vaixell, is’espera que l’acollida espugui fer d’una manera re-lativament fàcil.

L’Estat els concediràpermís d’estada legal de45 dies, un estatus queCalbó celebra perquè elspermetrà iniciar els trà-mits per sol·licitar asil odecidir si volen anar a al-tres països i els evitarà l’in-grés en un CIE. Els menorsque arriben sols seran aco-llits pel servei de la Gene-ralitat mentre que l’Ajun-tament donarà suport ju-rídic per als tràmits d’asilo facilitarà el contacteamb familiars o coneguts aaquells que volen anar a al-tres països.

Els refugiats rescatatsal mar libi dissabte passatsón de diverses nacionali-tats: vuit palestins, vuitsudanesos del sud, tres deMali, cinc sirians, un deBurkina Fasso, un de Cos-ta d’Ivori, quatre eritreus,vuit egipcis, tres de la Re-pública Sud-africana, doscamerunesos, dos etíops,sis libis, vuit de BanglaDesh i un guineà. ■

Governs i CreuRoja preparenl’acollida del’Open Arms

RedaccióBARCELONA

a Els 60 immigrants a bord rebranrevisió mèdica i seran fitxats abans deser acollits en centres i demanar asil

Immigrants a bord del vaixell d’Open Arms en direcció aBarcelona en una imatge facilitada per l’ONG ■ EFE