DIMARTS · 30 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14983 - AVUI / Any XLI. Núm. 13853 - EL PUNT

1,20€

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

1818

70-1

1901

65T

OperacióPuigdemont

P6-17

OFENSIVA · L’Estat manté l’exili en el punt de mira de la repressió i una JECdividida veta la participació del president i de Comín i Ponsatí en les europees

Gabriel Rufián va comparèixer ahir acompanyat de Marta Vilalta i Joan Josep Nuet ■ JUANMA RAMOS

Rufián insta Sánchez a escoltar el resultat de les urnes i dialogar

ERC exigeix una negociació

Sánchez buscarà elsuport de Podemi l’abstenció d’ERCPodria ser elegit a la segona i el PSOE volgovernar sol, tot i la petició d’Iglesias

Tot el judici de l’1-O, en directe a El Punt Avui TV. Avui, a partir de les 10.00 hAvui, a partirde les 10.00 h

NACIONAL P20,21

Diputatseuropeusdefensen elreferèndumal SupremLlach declara i reveladetalls dels fets del20-S a Economia

NACIONAL P22

21 anysi 9 mesos depresó per alpederastadels MaristesCondemna exemplarper a l’exprofessorpels abusos infantils

CULTURA P28

Jeremy Irons. Actor

“Moltsgrans actorsno tenenl’Oscar”

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019

ls mapes sóntossuts. I als del

28-A es torna a veu-re de manera tossu-da que al Regned’Espanya –sí, enca-

ra estem així arribats a aquestpunt– hi ha, almenys, tres països di-ferents. Quatre si hi afegim Galícia,on el PP actua de partit regionalista.Quin gran descobriment, no? Ja. Sifins i tot la Constitució parla de na-cionalitats. El que passa és que hemassistit en els últims anys, i espe-cialment en els últims mesos, a unaborratxera de polítics negacionistes,que neguen fins i tot allò que diuendefensar. Com diria aquell: es diuenconstitucionalistes i no ho són. O si-gui que “al loro”. No hi afegiré allò“que no estamos tan mal”, tot i queel resultat de diumenge torna a de-mostrar una realitat tossuda. I tornaa demostrar que, quan els negacio-nistes neguen una realitat, els quisón negats no volen ser negats, permolta presó, molt exili i molta reven-ja que hi esmercin. Els mapes del

28-A diuen que el Regne d’Espanyaestà format per diverses nacions iper ciutadans que, en la seva majo-ria, volen estat del benestar, costumslaxos i pau social. Aquest és el mis-satge. I no entendre això, negar larealitat, és no acceptar on viuen. I, elque és pitjor, no saber on viuen. Aixíque tanta FAES i tanta bajanada in-tentant crear un artifici, tanta Caye-tana i tan “golpe de estado”, tan Az-nar i tanta història, però ha acabatguanyant la força de l’evidència. I, jade passada, la bona educació. Per ai-xò no és estrany que, a Pedro Sán-chez, li cridessin “con Rivera no”. Per-què els qui, des de l’abstenció o desde Podem, han tornat al PSOE, hanapostat pel Sánchez que va renéixerde les cendres amb un discurs pode-mita. El que admetia el poder del’Íbex i que Catalunya és una nació.No amb el dels barons o el Felipe mésranci. I no ser coherent amb això lipassarà factura. Si Sánchez s’embor-ratxa ara també i bandeja la realitat,social i nacional, s’estarà equivocanti entrarà al cada cop menys selecteclub dels negacionistes.

E

Keep calmTian Riba

Negacionistes

Tanta FAES i tanta bajanadai ha acabat guanyantl’evidència que mostrenels mapes

o hi ha cap partit que s’adaptiexactament al votant, si no ésun votant militant, i d’aquí ve-

nen les indecisions que les enquestespreelectorals detecten. No hi ha capresultat que sigui del tot satisfactoriper a ningú –tret de la majoria absolu-ta per a qui l’obté–, però poden pro-duir alegries. Diumenge a la nit, l’ale-gria de veure derrotada la dreta extre-ma, que era tota la dreta. Les duesharpies que ens havien insultat, queens havien amenaçat de suspendre’nspolíticament i que encara, una d’elles,es queixava perquè la presidenta de lamesa on va anar a votar no li va volerdonar la mà, humiliades. “Ens havieninsultat”, dic. Els més equànimes iequidistants troben aquesta afirmacióexcessiva: increpaven els sobiranistes,no els catalans en el seu conjunt.Doncs l’electorat català en el seu con-junt ho ha interpretat d’una altra ma-nera perquè no ha volgut saber res desuspensions polítiques i culturals queafecten a tothom, sigui o no indepen-dentista. Au, a dormir. I una salutacióal venerable historiador J.H. Elliott,que en el seu llibre Catalans i escoce-

N

sos va fer girar les conclusions sobre elconflicte català a partir de les informa-cions que li va subministrat la pija queel PP ens va enviar des de Madrid. Hodiu ell al capítol d’agraïments.

TV3 es va passar la nit insistint enun pacte entre el PSOE, el triomfador,i Ciutadans, la tercera força. Com sino hi hagués altres combinacions.Com si aquest pacte respongués al quel’electorat espanyol ha manifestat.L’electorat espanyol, al qual se li ha fetbullir el cap amb el “conflicte territo-rial”, no vol més “conflictes”, n’està sa-turat. No ha votat els expeditius del’article 155, ha votat, diguem-ne, al-

guna forma de concòrdia. Com n’hi po-dria haver pactant amb qui vol que elspresos polítics, polítics, sí, es podrei-xin a la presó? De totes maneres... Detotes maneres ja ho veurem. Pactesmés revessos s’han fet. Per ells va elpollastre, que diuen els valencians.Mantindrien el “pollastre de collons”,de què parla Puigdemont.

A Catalunya, la gent no vol pollas-tres. La matisada ERC ha obtingutuna victòria espaterrant, fins i tot aBarcelona. El PSC ha quedat en segonlloc. Si les eleccions haguessin estatautonòmiques, el pacte entre les duesforces seria inevitable, o aconsellable.O dictat per l’electorat. Independèn-cia? I tant, però posem-hi paciència iadicions. No ho dic jo: ho diu ERC i lagent que l’ha votada en massa.

Al final de cada jornada electoral esdiu que la gent ha votat amb intel·li-gència i que no és beneita. L’hem pre-sa per beneita durant tota la precam-panya i campanya: “Votaran l’extremadreta.” No l’han votada. “S’han d’escol-tar els resultats”, diuen els partits.Que els escoltin. La gent vol ser feliç oamb tendència a ser-ho.

“Tant patir, i lanit electoral vaacabar donantmoltes alegries

Vuits i nous

El pollastreManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019

i ho dissimulen. Just l’endemàde les eleccions generals (nofos cas que si la decisió s’ha-

gués anunciat abans hagués influït enel resultat), la Junta Electoral Central,que aviat serà més sagrada que la sa-grada Constitució, va anunciar ahirque Puigdemont, Comín i Ponsatí nopoden formar part de la candidaturade JxCat en les europees. Una vergo-nya. Una decisió presa a corre-cuita,amb discrepàncies internes a la matei-xa Junta Electoral (el president i el vi-cepresident van emetre un vot parti-cular a favor que s’hi poguessin pre-sentar!) i que només persegueix unobjectiu: aïllar Puigdemont. I si per ai-xò han de trencar tota la coherènciaanterior (bé que van deixar presentaral Senat Lluís Puig, també a l’exili, i béque van deixar presentar a les elec-cions els presos polítics), doncs això,la trenquen. No el van poder aïllar el21-D, s’han esperat als resultats del

N “Com que socgat vell, començo apensar que sí, quealgú ja tenia clarque, si sortia elegit,tindria immunitat

28-A i, en comprovar que encara ensurt viu, és la Junta Electoral quil’aparta i no pas els electors. Turquiastyle, deia ahir Boye. Vergonya és poc.L’operació Puigdemont (que és unamanera de dir “apartar Puigdemont”)no és pas nova. L’unionisme i els mit-jans de comunicació espanyols (i al-guns de catalans) ja fa temps que lapractiquen, però fins ara ell n’ha sortitsempre indemne. Ni aquests ni els

seus adversaris polítics (ni els d’allà niels d’aquí) se n’han sortit. I ara, vistque ja s’hi val tot i que a Europa no vo-lien cap eurodiputat díscol, la JEC l’in-valida com a candidat (i, de retruc, ésclar, Comín i Ponsatí). Com que ja socgat vell i n’he vist de tots colors, co-menço a pensar que sí, que algú ja te-nia clar que si Puigdemont era elegiten les eleccions europees tindria im-munitat, faria de gota malaia des delParlament Europeu, i que això seriamolt incòmode per a molts. Diguin-memalpensat, però ni el moment ni lesformes em convenceran del contrari.Li ho comuniquen quatre hores abansde tancar les llistes, l’amenacen d’in-validar tota la candidatura si no pre-senten tres noms per substituir-los i laJEC diu que tot plegat ja ho argumen-taran més endavant. Si això no és unaoperació per aïllar Puigdemont en totaregla, ja em diran què és. I alguns si-lencis ho avalen.

Aïllar PuigdemontXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Poques hores després queels ciutadans, a través dels

seus vots en les eleccions generalsdel 28-A, hagin proclamat la fortale-sa del moviment sobiranista a Ca-talunya i la voluntat del conjunt delsciutadans espanyols de no avalar lavia hostil defensada pels partits dedretes per afrontar aquest proble-ma polític, l’Estat continua avan-çant amb el ganivet entre les dents,per camins paral·lels a la política ifins i tot paral·lels a la legalitat, peraconseguir el seu objectiu primaride defensar la unitat d’Espanya alpreu que sigui i liquidar els que lapuguin amenaçar ara o en un futurpròxim.

La decisió de la Junta ElectoralCentral (JEC) de vetar les candida-tures de Carles Puigdemont, ToniComín i Clara Ponsatí en les pròxi-mes eleccions europees formapart, com el judici del Suprem i elsque vindran, de l’operació per deca-pitar el moviment sobiranista i ferdesaparèixer els seus líders. Unadecisió del tot premeditada i irre-gular, que arriba just després de leseleccions generals i l’últim diaabans de la proclamació de les can-didatures, sense temps ni oportuni-tat possible de recurs efectiu.

La JEC només és el braç execu-tor i ja fa temps que ha demostratque el fi justifica el descrèdit de lesseves decisions, però és necessaripreguntar-se en veu alta per què elsdrets dels presos polítics estan vi-gents per ser elegits i no els de Car-les Puigdemont o per què Lluís Puig–també exiliat a Brussel·les– podiaser escollit senador i Ponsatí i Co-mín no poden ser elegits eurodipu-tats. Cal denunciar amb tota la con-tundència aquests magistrats i elsque mouen els fils des del darrereperquè estan vulnerant claramentels drets dels líders sobiranistes,però també els de milions de ciuta-dans europeus, als quals estan pri-vant de votar els seus candidats.

Objectiu,Puigdemont

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’actor britànic ha rebut a Barcelona un reconei-xement a la seva carrera en els premis Sant Jordide cinematografia que atorga RNE des de fa 63anys. Irons, de 71 anys, acumula una llarga carreraplena de personatges complexos i actuacions bri-llants al llarg de més de cent títols en cine i TV.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Reconeixement merescut

El País Valencià ha deixat de ser un bastió del PP i ai-xò s’ha reflectit en la victòria socialista en les gene-rals i també les autonòmiques, que, sumada als re-sultats de Compromís i Podem-EU, permetrà repetirl’acord de govern progressista i la presidència de Xi-mo Puig, amb 52 dels 99 diputats del Parlament.

-+=

-+=

Els valors de l’educacióHenry Giroux

Govern progressistaXimo Puig

-+=

Jeremy Irons

El cofundador de la pedagogia crítica visita Catalu-nya per participar en un debat a Girona i oferir a Bar-celona la xerrada Contra la dictadura de la ignorànciaper defensar la insuficiència de l’educació i la neces-sitat de situar l’ètica, la responsabilitat social i lacompassió a l’avantguarda de l’aprenentatge.

PEDAGOG

ACTOR

De reüllMarga Moreno

El vot i lesvísceres

a és ben trist haver de sentir alleujament en veure quefinalment la ultradreta obté 24 escons al Congrés en

comptes dels 38 que li donaven els sondejos d’últimahora o dels 70 que s’atribuïen ells mateixos en unamostra no sé si d’optimisme o de prepotència endèmica.El cas és que ja hi tenen un peu, a dins. Alguns diran quel’extrema dreta ja hi era, al Congrés, disseminada enaltres formacions més traçudes en l’ús de l’eufemisme,emmascarades sota etiquetes com ara “conservadors” ol’enganyós terme “liberals”. I és ben cert, que el feixisme

no tan sols no s’està vencent, sinóque va a l’alça arreu. Però ara ques’hi han presentat a cara descobertai defensant sense perífrasisbarbaritats que topen frontalmentamb alguns dels drets humans mésbàsics, el més angoixant és que hi hamilions de persones arreu de l’Estat–també a Catalunya– que els han

votat, conscients, cal suposar, del que volia dir introduiraquella papereta concreta dins de l’urna i de lesconseqüències que se’n derivarien. Aquest vot de la ràbiaés relativament fàcil d’entendre, perquè es cultiva enparal·lel a les fal·làcies que apel·len a les vísceres. I tambéés fàcil explicar el vot de la por, que és el que semblahaver definit el molt relatiu salvament de mobles dediumenge amb el triomf del socialisme “assenyat”. Tantde bo alguna vegada, en algun temps, en algun país, espugui votar només amb el cap i amb el cor, sensepistolers ni mentiders, amb llibertat i punt.

J

El feixismeno tan sols nos’ha vençut,sinó quecontinuaa l’alça

http://epa.cat/c/hxhp6b

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 20194 | Punt de Vista |

a n’hi ha prou, dedir que les urnes

demostren que l’inde-pendentisme no és unsuflé. Això, ho vanaclarir les urnes fa

unes quantes conteses electorals. No-vetat és que un partit independentistaguanyi les eleccions espanyoles a Ca-talunya, novetat són 22 diputats inde-pendentistes catalans al Congrés.Hem passat d’1,1 milions de votants in-dependentistes en les eleccions del2016 a 1,6 milions el 28-A. Junts perCatalunya obté més vots que CDC, pe-rò un diputat menys. Les urnes hanpremiat Oriol Junqueras i la seva estra-tègia de no posar línies vermelles perpactar amb Pedro Sánchez. La victòriad’ERC, l’esquerra socialdemòcrata ca-talana no sucursalitzada ni ambiguaen l’eix nacional, és un signe de norma-lització del país.

Però la repressió continua, s’intensi-fica. L’endemà de la victòria del PSOE,la Junta Electoral Central (JEC) comu-nica la prohibició a Carles Puigdemont,Toni Comín i Clara Ponsatí de presen-

tar-se a les europees, tal com reclama-ven els perdedors de les eleccions,Ciutadans i el PP. JxCat ho avisava encampanya: si algú pretenia repartir elvot entre el 28-A i el 26-M i reservar-loper a Puigdemont en les europees,potser no ho podrà fer. Es dona la cir-cumstància que el també exiliat LluísPuig sí que ha pogut concórrer al 28-A;contradiccions de l’Espanya represso-ra. La JEC embogeix per la possibilitatque Puigdemont es converteixi en eu-rodiputat, disposi d’immunitat i puguitornar a Catalunya lliurement. L’Estatespanyol mostra la seva cara més des-esperada. És l’Espanya desbocada.

Mentrestant, si res no canvia, Jun-queras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jor-di Turull podran recollir les seves actesal Congrés, de manera que renuncia-ran a les del Parlament, mentre quePuigdemont i Comín mantindrien la se-va. Així, JxCat recuperaria tres vots a laCiutadella per al que quedi de legislatu-ra, si és que queda gaire res més queesperar la sentència. Repressió mentreno arriba més repressió.

J

Full de rutaEmili Bella

Repressió imés repressió

La JEC embogeix per lapossibilitat que Puigdemontes converteixi en eurodiputat.L’Estat mostra la seva caramés desesperada. Ésl’Espanya desbocada

1any

Leo Messi lidera la victòria delBarça a Riazor (2-4) amb unhat-trick i els blaugranaassoleixen la vint-i-cinquenalliga de la seva història.

10anys

20anys

Primer cas confirmat d’unainfecció en una persona que nohavia viatjat a Mèxic. Onzepacients més esperen laconfirmació del contagi.

El president de Montenegroamenaça lugoslàvia amb lasecessió si continua la“dictadura” de SlobodanMilosevic.

Lliga i doblet Sis casos de grip A Ara, MontenegroTal diacomavui fa...

UCI Mataró:difícil d’explicar,fàcil d’entendreb Vull compartir un fet que,sortosament, us el puc expli-car.

Durant un mes (el març) nosé massa què ha passat, peròsí que us puc dir que tinc co-ses força clares: una d’elles ésque el personal mèdic (infer-mers i infermeres, metges imetgesses, anestesistes, aju-dants…) que hi ha dins l’Hos-pital de Mataró, a urgències,però sobretot a l’UCI, on–sense ser-ne massa cons-cient– hi he passat quinzedies, és un gran personal mè-dic.

No voldria personalitzar lameva gratitud perquè segurque em deixaria noms i aixòem doldria.

El tracte del personal ha es-tat molt curós i amorós (latasca dins l’UCI no deu sergens fàcil) i voldria destacar lavalentia de la Dra. Laura Puli-

do, ja que sense la seva deci-sió per tirar endavant unaoperació de vida o mort, arano ho podria explicar. I no vulloblidar que no ho va fer sola:també el seu equip va ajudar afer aquesta proesa.

Certament, fins que no hitens relació (i millor si no hi hanecessitat de tenir-ne) no co-neixes la gran tasca que es faen els nostres hospitals pú-blics, però és molt importantpoder-ne fer ressò perquè espugui fer un reconeixementd’aquesta tasca tan humana.CLIMENT COLOMER I COLOMERArenys de Munt (Maresme)

Quaranta anysd’ajuntamentsb El 3 d’abril del 1979: “elec-ció” dels primers ajuntamentsdemocràtics. Els municipiselegeixen el “primer” alcaldedemocràtic.

Enguany fa 40 anys d’ajun-taments democràtics, i enaquest període de temps

s’han fet i aconseguit moltescoses.

El món, la societat, els par-tits polítics, han evolucionat,transformat, canviat. El món ila societat han fet una catarsicap a pitjor. La política, al meuentendre, durant aquestsquaranta anys, ha fet una moltbona feina. S’han creat partitsnous, i els tradicionals (con-servadors i progressistes) hananat mutant.

Els ajuntaments, de no ferquasi res, han passat a serrealment resolutius, eficaços.Quaranta anys han servit perfer treballar la democràcia,que ens ha proporcionat ele-ments, material, personal perprogressar i millorar l’entesaentre el ciutadà i la institució.

La majoria d’ajuntamentshan treballat, han fet treballarde valent els seus funcionaris,per aportar a la societat avan-tatges, solucions. Quarantaanys d’ajuntaments democrà-tics en què els polítics i ciuta-dans s’han assegut per acor-

dar i dialogar sobre temes di-versos. El poble s’ha benefi-ciat del treball conjunt de fun-cionaris i polítics que s’handedicat dia rere dia a enfortir ienriquir la democràcia.

Una democràcia que ha ha-gut de suportar algun ensurt,sense cap més conseqüència.Un poder institucional que hade continuar fent la seva feina:servir el poble.FRANCESC CARAFI QUINTANASant Sadurní d’Anoia (Alt Pene-dès)

Recusar elpresident deltribunalb Potser encara hi som atemps. El Tribunal Supremvulnera, un cop rere l’altre, eldret dels acusats. El seu presi-dent és clarament jutge i part,la qual cosa el desacredita i eldesautoritza.

No se’l pot recusar?MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Quan resolemuna situació equívocaque ens interpel·ladirectament,somriem

oc un gran afeccionat al teatre, i tincla sort de poder-hi anar sovint. Lasetmana passada vaig gaudir amb El

somriure al peu de l’escala, de Henry Mi-ller, al Lliure de Montjuïc. L’August, el pa-llasso protagonista, magníficament inter-pretat per Jordi Martínez, lliura al públicdiversos monòlegs on no hi ha cap paraula,cap silenci ni cap gest sobrer. En un mo-ment donat, es planteja si el millor que potoferir un pallasso al seu públic és fer-lo riu-re o si, en canvi, l’expressió més sublim delseu art ha de ser comunicar somriures. Se-gons el diccionari, riure és “fer el movi-ment peculiar dels músculs de la caraacompanyat de l’emissió de sons explosiusdel pit i de la gola, amb què se sol manifes-tar una alegria viva i sobtada”. Somriure,en canvi, es “riure lleument, sense soroll,amb un simple moviment de llavis”. Sem-bla com si somriure fos un riure de baixaintensitat. El cervell, però, marca una dife-rència més clara.

ES CALCULA QUE, DE MITJANA, riem o som-riem uns 17 cops cada dia. A àmbit fisiolò-gic són activitats molt saludables, atès queprodueixen una sèrie de neurohormones

S que incrementen l’optimisme i milloren lafunció corporal general, per exemple delsistema immunitari. A àmbit biosocial,augmenten el sentiment de lligam i con-fiança amb la resta de membres del grup.Ambdós comportaments s’originen es-pontàniament quan aconseguim enten-dre una situació que inicialment havíeminterpretat erròniament, i a travésd’aquestes expressions transmetem con-fiança a les altres persones al mateixtemps que augmentem la nostra autocon-fiança. Dit d’una altra manera, una situa-ció equívoca podria representar una ame-naça, i per això quan la resolem augmenta

la confiança en nosaltres mateixos i latransmetem a través del riure o el somriu-re. Per això els pallassos, per fer riure osomriure, generen situacions equívoques,i quan el cervell de l’espectador les resol,provoca la rialla o el somriure.

QUAN RIEM O SOMRIEM, s’activen diverseszones del cervell, com les amígdales, quegeneren les emocions, i l’hipocamp, quegestiona la memòria. I també ho fan diver-ses àrees de l’escorça prefrontal, que és ones gestionen els comportaments més com-plexos, inclosos els relacionats amb l’auto-consciència. On és, doncs, la diferència ce-rebral entre riure i somriure? Ras i curt,quan somriem l’activitat de les zones delcervell que reflecteixen l’autoconsciènciaés molt més elevada que quan riem. Ditd’una altra manera, quan resolem una si-tuació equívoca que ens interpel·la direc-tament, somriem. També per això, de ve-gades, després d’una rialla també estemuna estona somrient, interpel·lant-nossense adonar-nos-en. Aquesta és la granvirtut de l’art dels pallassos: provocar som-riures que, a través de la interpel·lació, ensajuden a conèixer-nos millor.

David Bueno i Torrens. Professor i investigador de genètica i divulgador de la ciència

Riure i somriureTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019

Gonzalo Boye, ADVOCAT DEFENSOR DE CARLES PUIGDEMONT

“La Junta Electoral ha resolt a l’estil Turquia per exclourecandidats i impedir una victòria de l’independentisme”

La frase del dia

o ho vaig poder fer en directe, pe-rò l’endemà vaig sentir (i podria

haver dit veure o escoltar, però prefe-reixo dir sentir) el testimoni de DavidFernàndez en el judici contra l’inde-pendentisme català al Tribunal Su-prem. Ho vaig fer dues vegades segui-des. Per aixecar-me la moral en un do-ble sentit. Un de cara a les eleccionsque havien de celebrar-se dos diesdesprés. I l’altre per refer-me de totesles declaracions dels policies nacionalsi guàrdies civils convocats per la fisca-lia de l’Estat. És així que em va revitalit-zar la manera com el polític cupaire vafer un gir a l’ús de determinades pa-raules. Sí, és emocionant sentir comels murs humans (o les muralles hu-manes) van formar-se per defensar-sed’una agressió violenta i per mantenir-se ferms (o, si es vol, forts) en un pro-pòsit: votar en un referèndum per al’autodeterminació. I sentir queaquests murs o muralles no estavenconformats per una massa, sinó perpersones que, d’una en una, van col·la-borar en una causa col·lectiva. Perso-nes que no van participar en cap copd’estat (cada vegada que escoltoaquesta infàmia, faig cas a Joan Tardà icrido “feixista” a qui la diu) en la mesu-ra que, com va dir David Fernàndez,van participar en l’acte de desobedièn-cia civil més gran que ha tingut lloc aEuropa en les últimes dècades. Comsempre, el llenguatge és fonamental ical treballar perquè no quedi definiti-vament pervertit.

La moral em va pujar tan alt quevaig pensar que Vox no trauria cap di-putat a Catalunya, que Cayetana Álva-rez de Toledo es quedaria sola i queInés Arrimadas punxaria de valent. Defet, només em vaig equivocar en el pri-mer cas. Sí, tot podria haver estat defi-nitivament pitjor, però em couenaquests 148.481 vots (i el diputat con-seqüent) a Vox, mentre que el FrontRepublicà només n’ha aconseguit113.008.

N

De set en setImma Merino

Moral alta

“L’independen-tisme, tot i no serimprescindibleper a la investidura,ha mostratuna robustesaespectacularaquest diumenge

a darrera campanya electoral pel28-A deixa un sabor agredolç. So-bretot, els tres darrers debats (els

dos a quatre i el d’àmbit català). Des defa temps que la política ha entrat enuna etapa de poca finezza, usant unaexpressió del veterà líder italià GiulioAndreotti. La subtilesa de la política, labona preparació dels arguments, hadeixat pas a una praxi cridanera, su-perficial en les explicacions, de cercade titulars. Política encapsulada perpoder ser consumida amb rapidesa através de les xarxes socials. Fixem-nosque, al final, els debats electorals s’hanconvertit en una successió de monò-legs entre candidats que no tenen capmena de ganes d’escoltar-se o de trans-accionar, la vertadera essència de lanegociació. I, quan no hi ha monòlegs,com va passar en el debat de Televisióde Catalunya, hi ha moments en què lasensació d’estar dins d’un gallinerinunda el plató de televisió.

LA POLÍTICA ha deixat de ser pausada,de ser reposada; segurament igual queel periodisme, que, malauradament,s’ha accelerat i s’ha fet moltes vegadescòmplice de les mitges veritats queusen els nostres líders per poder enre-dar el personal. Vivim en un ecosiste-ma mediàtic dominat pel “negoci de lesveritats interessades”, explica semprel’amic periodista Ramon Miravitllas.Fixem-nos que, just en acabar el pri-mer debat, la resurrecció televisiva dePedro J. Ramírez va permetre a la ca-verna conservadora crear una bola deneu mediàtica a favor d’Albert Rivera:ell es va creure que havia estat el gua-nyador, però l’histrionisme va fer-lo pa-tinar en el segon debat. Els debats te-nen continuïtat en les tertúlies, les edi-torials i, ara més que mai, a Twitter. Unaltre exemple interessant: mentre queen el primer round el president PedroSánchez va quedar amagat dels micrò-fons que buscaven les reaccions post-

L partit, l’endemà a Atresmedia va ser ellqui va sortir el primer a fer la valoracióde com s’havia sentit darrere del faris-tol. Marcar tendència, guanyar el fra-me.

NO OBSTANT, la campanya ha demostratque els formats actuals de debat no te-nen sentit. Per una banda, poden haverajudat a marcar l’agenda dels dies fi-nals de campanya però, si entenem lapolítica com l’art de gestionar la cosapública, aquests no han servit per a res.La bronca es va circumscriure a pocstemes, la majoria dels quals ja havienocupat minuts i minuts de telenotíciesabans i l’audiència ja tenia clar quinseren els arguments de cada candidat.Van quedar al marge del focus de lacampanya problemàtiques com aral’encaix d’Espanya a la Unió Europea,la redefinició del rol geopolític de l’Es-tat en un món polaritzat entre els Es-tats Units i la Xina, la política universi-tària i de recerca, les polítiques am-bientals, les industrials i de foment dela innovació. Si partim de la base queels grans reptes de futur que marcaranel desenvolupament de la nostra socie-tat són, segons els experts, la robotit-zació, la intel·ligència artificial, el can-vi climàtic, l’envelliment de la població

i la gestió de les dades massives, malapeça tenim al teler.

PER ALTRA BANDA, els debats a quatrevan presentar una segona feblesa. Siperiodísticament es va considerar quela “crisi catalana” era un focus d’inte-rès prioritari, on eren els defensors dela independència? Podem fer-nostrampes al solitari i justificar que no-més hi havia els quatre partits ambmés representació al Congrés dels Di-putats, però quin sentit té això si faltauna de les parts en conflicte? Parlantde la independència, els debats a TVE iAtresmedia només van servir per a unacosa: per continuar criminalitzant lameitat dels catalans de ser partícipsd’un “cop d’estat” i imposar un framedominant –amb els matisos que hi vaposar Pablo Iglesias–, que la nació es-panyola és indivisible.

NO TINC CAP MENA DE DUBTE que l’encoti-llament actual que hi ha en les campa-nyes electorals s’haurà d’esmenar araque entrem en un període de més ato-mització política, de molta geometriavariable. Malauradament, però, conti-nuo tenint molts dubtes que des de de-terminats grups mediàtics es vulgui ferl’esforç de donar veu a la plurinaciona-litat de l’Estat o, directament, a les op-cions independentistes. Els periodis-tes també esdevenen còmplices neces-saris en la creació d’una cosmovisió.Per tant, mentre Vox esmena tot el rè-gim del 78 amb la seva recentralitzaciói bona part de la seva política social po-dria ser considerada inconstitucional ocontrària als drets fonamentals, ¿pot-ser se l’invitava sense cap problema alsplatós de televisió perquè s’embolicavaamb la bandera i era el més bel·ligerantamb els catalans? Contràriament alque volien, l’independentisme, tot i noser imprescindible per a la investidura,ha mostrat una robustesa espectacularaquest diumenge.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic

Campanya deprimentTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 20196 |

Sánchez mirarà degovernar en solitari,tot i que Podem lireclama un acordestable

Vint-i-un anysde presó per alprofessor delsMaristes en unalectura pública

Ressaca deles eleccionsgeneralsdel 28-A

Sentènciadura per aJoaquimBenítezNacional

La Junta Electoral Centralva decidir ahir excloureCarles Puigdemont, ToniComín i Clara Ponsatí dela candidatura europeaLliures per Europa(Junts), a petició del PP iCiutadans, que els consi-deren “no elegibles” i de-nuncien, a més, que no es-tan inscrits en el cens elec-toral. La resolució de laJEC, però, no s’ha acordatper unanimitat. El presi-dent, el vicepresident i dosvocals han emès un votparticular amb què qües-tionen fins i tot que s’hagiadmès a tràmit el recurs.Per Puigdemont, es tracta“d’un cop a la democràciaen fons i forma”, assevera-va en una piulada.

L’òrgan electoral dona-va de termini fins a les vuitdel vespre d’ahir perquèels tres dirigents que ocu-pen els primers númerosde la llista fossin substitu-ïts, ja que, també ahir, aca-bava el termini per procla-mar les candidatures del

26-M. En cas de no fer-ho,la marca política de Puig-demont podria quedarsense llista europea. Pa-ral·lelament, també ator-ga dos dies per presentaral·legacions contra la de-cisió de la JEC. L’advocatGonzalo Boye, tan bonpunt es va conèixer la notí-cia, assenyalava a travésde la xarxa Twitter queamb aquesta decisió “laJEC intenta frenar una al-tra victòria de l’indepen-dentisme [...] i posa en riscla viabilitat de les elec-cions europees”. És a dir,Boye anunciava que, si fi-nalment Puigdemont és

exclòs de la llista, es plan-tejarien impugnar les elec-cions europees.

Advocat i eurodiputat?A la mateixa hora que aca-ba el termini per presen-tar substituts, JxCat qua-lificava la resolució d’“ar-bitrària, incomprensible,grotesca, confusa i kafkia-na”. “Encara avui, la JECens sorprèn per decisionsvergonyoses i antidemo-cràtiques”, reblava el vice-president del Parlament,Josep Costa, diputat deJxCat. L’advocat JaumeAlonso-Cuevillas explica-va que, per fer front al

primer termini, s’han pro-posat tres persones ques’han presentat voluntà-ries en espera que els can-didats siguin restituïts.Gonzalo Boye, l’exalcaldede Barcelona Xavier Triasi la periodista Beatriz Ta-legón seran els substitutsde manera temporal.

Quant a les impugna-cions, s’adreçaran al Tri-bunal Suprem, al Consti-tucional i a Luxemburg,que actua d’administracióelectoral un cop s’esgotinles vies internes de la jus-tícia espanyola. “Tenimequip jurídic treballant-hiper defensar no nomésels drets polítics de Puig-demont, sinó també elsdrets dels catalans a votaraquestes tres persones”,explicava Costa.

D’aquesta manera, ahirs’iniciava, abans del ques’esperava, la batalla legalper la presència de Puig-demont en les eleccionseuropees. Recordem quefins ara la discussió esta-va centrada a esclarir si elpresident a l’exili gaudiriad’immunitat parlamentà-

Emma AnsolaBARCELONA

FET La Junta Electoral accepta el recurs del PP i Cs i exclou Puigdemont, Ponsatí iComín de la llista per a les europees MÉS La resolució obté quatre vots particularsque consideren que no s’hauria d’haver admès ni a tràmit RESPOSTA Trias, Talegóni Boye, que assenyala que impugnarà les eleccions, els substituiran provisionalment

La JEC veta Puigdemont, C

Tot i trobar-se en la mateixasituació jurídica que l’excon-seller Toni Comín, Lluís MariaPuig sí que ha pogut ser esco-llit senador en les eleccionsdel 28-A. La raó és que la pre-sència de Puig en les llistesal Senat no va ser impugnadaper ningú i, per tant, ha pogutformar part de la candidatura

electoral de JxCat. Es dona elcas també que Ponsatí tancala llista de Jordi Graupera aBarcelona i que Marta Rovira,també a l’exili, fa el mateix enles llistes de Vic. Les dues llis-tes no han estat impugnadesi, per tant, la Junta Electoralno hi ha actuat, contrària-ment al cas de Puigdemont.

Clara Ponsatí, Carles Puigdemonti Antoni Comín, en una visita dediputats a Waterloo ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ningú va impugnar Puig

Cronologia de la persecució estatal a l’expresident

201823/03Segona ordre d’ex-tradició. El TribunalSuprem reactiva lesordres d’extradiciócontra Puigdemont iels consellers i dema-na l’ordre de deten-ció per a Marta Rovi-ra. En aquell mo-ment, Puigdemontera a Hèlsinki.

201730/10Marxa a l’exili. El presidentde la Generalitat, Carles Puig-demont, juntament amb elsconsellers Toni Comín, Merit-xell Serret, Clara Ponsatí iLluís Puig, marxen a l’exili. Eldia 27 s’havia declarat la Re-pública al Parlament. L’ende-mà d’exiliar-se, el fiscal gene-ral de l’Estat es querella con-tra Puigdemont, els conse-llers i membres de la mesa.

20175/12Retiradaeuroordre.El jutge delSuprem,Pa-blo Llarena,retira les or-dres d’extra-dició tanteuropeescom interna-cionals.

201825/03Detenció de Puigdemont. La policiaAlemanya el deté a Schuby quan tor-nava a Brussel·les. L’endemà havia decomparèixer al Tribunal Suprem deSlesvig-Holstein per qüestions for-mals. El Tribunal resol mantenir-lo a lapresó de Neumünster. El 5 d’abril l’au-diència del mateix estat descarta l’ex-tradició per rebel·lió, tot i imposar-liuna fiança, la prohibició d’abandonarel país i l’obligació de presentar-se acomissaria un cop per setmana.

201703/11Primera ordre d’extradició. La jut-gessa Carmen Lamela dicta l’ordred’extradició contra Puigdemont i laresta d’exiliats. Dos dies després, totscinc es posen a disposició de les auto-ritats belgues presentant-se als jutjatsde Brussel·les. Surten en llibertat pro-visional. Gairebé tres setmanes des-prés, el 25 de novembre, Puigdemontanuncia que serà el cap de llista deJxCat a les eleccions catalanes del21-D, eleccions que guanya.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 7

Suprem i JECsense eleccions

L’APUNT cap ordre de detenció, perquè l’Estat la va retirar perno fer el ridícul a Europa. El Suprem haurà de decidircom poden exercir el vot els presos elegits. Però quielegeix els membres del Suprem i de la JEC, que noparen de ficar cullerada en les eleccions? L’estamentjudicial queda massa retratat i no estranya que siguidels menys valorats d’Europa.Carles Sabaté

Donar la veu als ciutadans té l’avantatge que es pro-nuncien amb claredat sobre els afers públics. Les elec-cions han deixat ben clar qui haurà de governar, tot ique elements externs influencien massa sovint sobrequi pot presentar-se a unes eleccions, per exemple, ocom fer ús dels escons. La JEC no permet a Puigde-mont ser candidat, quan va poder ser-ho el 21-D. No té

ria tan bon punt sortís es-collit el 26 de maig. La de-cisió estava en dubte ar-ran d’un informe dels ser-veis jurídics del Parla-ment Europeu, encarre-gat pel president europeu,Antonio Tajani, que ad-vertien que, sense l’acta,que calia recollir presen-cialment a Madrid, no espodia ser proclamat euro-diputat. En aquell mo-ment, i en plena campa-nya electoral, la formacióde JxCat i els advocats dePuigdemont ja van avan-çar que hi hauria batallajurídica.

Ara, però, la Junta Elec-toral ha fet un pas més en-llà i ha doblat els obstaclesacceptant el recurs del PPi Cs i impedint fins i tot lapresència del president enla llista. Així, la JEC tallade soca-rel la polèmica so-bre la immunitat parla-mentària que la formacióde JxCat volia garantir pera Puigdemont com a prin-cipal objectiu.

El 25 d’abril passat, Cs iel PP van presentar un re-curs a la Junta ElectoralCentral, ja que considera-ven que Puigdemont, Co-mín i Ponsatí no podienformar part de la llista al-

legant que “no estaven enple ús dels seus drets po-lítics” com, per exemple,la lliure circulació, per laqual cosa reclamaven a laJEC que els exclogués dela llista. També assenyala-ven que no estaven ins-crits en el cens electoral.

La JEC, divididaLa resolució, tot just lliu-rada ahir al vespre, l’hapres una JEC dividida enquè, significativament, elpresident, Segundo Me-néndez; el vicepresident,Eduardo Calvo, i les vocalsÁngela Figueruelo i InésOlaizola, han emès votsparticulars. Tots quatresón del parer que el recursdel PP i de Cs no s’hauriad’haver admès ni a tràmit,ja que consideren que “lasituació de rebel·lió penalno és causa d’inelegibili-tat”. També assenyalenque les formacions políti-ques no poden impugnarel cens electoral llevat quehi hagi un increment sig-nificatiu del nombre deresidents. Per Costa, “laJEC s’ha inventat els mo-tius i fins i tot n’apel·lende nous que no inclouenni el PP ni Cs en la seva re-clamació”, hi va afegir. ■

Comín i Ponsatí “És vergonyós.Ho combatremal Suprem, alConstitucional ia Luxemburg”Josep CostaDIPUTAT JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Han convertitaquestes eleccionsen un referèndumentre democràciao autoritarisme”Jaume Alonso-CuevillasADVOCAT DE PUIGDEMONT

201812/07Acceptadal’extradicióper malver-sació. El Tri-bunal deSlesvig-Hols-tein acceptal’extradicióde Puigde-mont, perònomés permalversació.

201810/07Suspensiócom a dipu-tat. Llarenasuspèn coma diputatsno nomésPuigdemont,sinó tambéels que es-tan empre-sonats al’Estat.

201812/07Llarena rebutja l’extradi-ció. El jutge del Suprem no esconforma amb l’extradicióúnicament per malversacióde fons públics i, per això, nola fa executar. És la segonavegada en menys de sis me-sos que es rebutjava l’extradi-ció de Puigdemont per rebel-lió, en dos països diferents.

201910/03Anunci candidatu-ra. Puigdemontanuncia que es pre-sentarà a les elec-cions europees del26 de maig com a capde llista de JxCat.

201828/07Retorn a Brussel-les. Puigdemont tor-na a Brussel·les, llocon residia, desprésque Llarena no ac-ceptes la seva extra-dició.

201915/02El Parlament Europeu veta Puig-demont. L’expresident és vetat pelpresident del Parlament Europeu, An-tonio Tajani. Puigdemont tenia inten-ció de fer-hi una roda de premsa jun-tament amb el president de la Genera-litat, Quim Torra. Poques setmanesdesprés, el 4 de març, Puigdemont en-tra a l’eurocambra juntament amb elsquatre exconsellers exiliats, per assis-tir a una exposició de Plataforma perla Llengua.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 20198 | Nacional |

1479

71-1

2092

25Q

La decisió de la Junta Elec-toral Central (JEC) l’ende-mà d’unes eleccions en quèl’independentisme va tor-nar a treure múscul de ve-tar Carles Puigdemont,Tonin Comín i Clara Pon-satí, els tres primers de lallista de Junts per Catalu-nya-Lliures per Europa, vaprovocar una allau de reac-cions de suport de les for-macions independentis-tes, però també va visualit-zar la pugna entre el PP iCs per atribuir-se els mè-rits de la decisió arran delsescrits demanant la im-pugnació de les seves can-didatures. Els primers a re-accionar van ser els matei-xos implicats en un comu-nicat conjunt en què con-demnen el que considerenuna “flagrant vulneraciód’un dret fonamental comés el del sufragi passiu” i as-seguren que no es resigna-ran a acceptar una resolu-ció que “contradiu la legis-lació espanyola i europea ique viola, en la tradició dela justícia espanyola quanes tracta de polítics inde-pendentistes, un pilar bà-sic del sistema democrà-tic”. Per als tres polítics lapresentació del recurs és la“demostració de la conni-vència entre un sistema ju-

dicial que hauria de ser in-dependent amb determi-nats interessos polítics” irecorden que el darrer in-forme de l’eurobaròmetreque publica la ComissióEuropea situa Espanya enel “grup de cua dels païsosde la UE en percepció d’in-dependència judicial”. Peraixò consideren que volensilenciar i apartar una can-didatura perquè el queaquesta representa, “la de-terminació en la defensadel mandat de l’1 d’octubrei de la decisió de milions decatalans a constituir unarepública, no pugui expli-car-se al cor de les institu-cions europees”.

El diputat electe de

JxCat al Congrés, JordiSànchez, va ser un dels al-tres que va reaccionarqualificant de “vergonyademocràtica” el veto en unmissatge a Twitter fet desde la presó de Soto del Re-al. Per a Sànchez el fet ques’exclogui Puigdemont ino altres polítics exiliatscom el candidat de JxCaten les eleccions de diu-menge al Senat, el terras-senc Lluís Puig, és “l’ex-pressió de la persecucióparticular” contra l’expre-sident. El candidat a alcal-de de Primàries Barcelonatambé va piular en la ma-teixa direcció recordantque Ponsatí tanca la llistade la formació a la capital i

tampoc havia estat impug-nada, fet que demostraque “és una cacicada d’unestat sense cap eina perprotegir llibertats”.

ERC també es va pro-nunciar en contra de la de-cisió, que va qualificar de“clara limitació” dels dretspolítics dels tres afectats iun “intent de silenciar l’in-dependentisme”. En uncomunicat, denunciavenque l’Estat espanyol de-mostra que “només sapcensurar, reprimir i limi-tar drets en la seva perse-cució cap a l’independen-tisme”. Després de donarsuport a l’expresident de laGeneralitat i als exconse-llers, asseguren en l’escrit

que tenen “dret” a ser a lesllistes electorals al Parla-ment Europeu. ERC tam-bé aprofitava per censurarque algunes informacionsindicaven que el TribunalSuprem vol evitar que els“presos polítics” puguinmantenir els drets políticsun cop escollits diputats alCongrés i Senat fent efecti-va l’aplicació de l’article384 bis de la llei d’enjudi-ciament criminal, que ja vaaplicar al Parlament el jut-ge Pablo Llarena.

La CUP va mostrar la se-va solidaritat en una piula-da amb els qui, “a més de pa-tir la repressió, els són ne-gats els seus drets polítics icivils, el seu dret a partici-par en unes eleccions. Lidiuen democràcia i no hoés”, i La Crida denunciava“un nou cop a la democràciaamb una decisió “repressi-va i coercitiva. Aquesta és laseva democràcia: EspanyaEstat fallit”.

Pugna entre Cs i el PPEn el particular enfronta-ment per atribuir-se el mè-rit de la decisió de la JEC,el secretari general del PP,Teodoro García Egea, vaassegurar: “És gràcies alPP que hem estat atents alfet que un pròfug de la jus-tícia” no es presenti a leseleccions perquè “això ésel que fa el PP: treballar

per Espanya i per evitarque la justícia espanyolaquedi en entredit”. En ter-mes semblants es va ex-pressar el president de Cs,Albert Rivera, que es vaalegrar de la decisió per-què “qui fa un cop d’estat ies fuga de la justícia no potpresentar-se a unes elec-cions en aquell estat i co-brar un sou públic”.

L’ANC i ÒmniumL’Assemblea Nacional Ca-

a Partits independentistes i entitats com ara Òmnium, l’ANC i Drets donen suport a Puigdemont, Comíni Ponsatí i ho consideren una “arbitrarietat” a Cs i el PP pugnen per atribuir-se el mèrit de la decisió

Indignació per un nouveto als drets políticsJ. Alemany / X. MiróBARCELONA

El Canadà va negar l’entradade l’expresident Carles Puig-demont a principi d’abril, se-gons va confirmar l’ACN. El lí-der de JxCat va recórrer ahirla decisió al Tribunal Federalcanadenc. Puigdemont teniaprevist realitzar una visita alQuebec convidat per la So-ciété Saint-Jean-Baptiste(SSJB) de Mont-real, peròl’expresident assegura que elgovern canadenc va revocar“arbitràriament” la seva au-torització electrònica de viat-ge (AEV) necessària per en-

trar al país just un dia abansde la data prevista inicial-ment per a la seva sortida.

Segons la seva defensacoordinada per l’advocatGonzalo Boye i amb la col·la-boració del lletrat quebequèsStéphane Handfield, ara elgovern canadenc tindria finsa 90 dies de marge per pro-porcionar els motius de la re-vocació del permís per entraral país. Les autoritats cana-denques estarien obligades adonar aquesta informació,segons fonts de la defensa de

Puigdemont.El president de la SSJB,

Maxime Laporte, va denun-ciar que “Ottawa no té autori-tat ni legitimitat per denegarals quebequesos convidar lí-ders internacionals”. “És ab-solutament vergonyós que elCanadà sigui còmplice del’autoritarisme espanyol de-nunciat de manera unànimeper l’Assemblea Nacional delQuebec”, va lamentar en uncomunicat el líder d’aquestaassociació que defensa la so-birania quebequesa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Canadà veta la visita de Puigdemont al Quebec

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019

1433

29-1

2095

44Q

talana (ANC) i Òmniumvan carregar contra la de-cisió de la JEC. L’ANC varecordar que tots tres “sóntitulars del dret de sufragi,excloure’ls és una vulnera-ció de l’ordenament jurí-dic, no només l’espanyol,sinó també el de la UnióEuropea i els tractats in-ternacionals signats pelmateix Estat espanyol”.

Per la seva banda, Òm-nium va denunciar: “Es-tem davant un nou atac

flagrant als drets fona-mentals del presidentPuigdemont, Comín i Pon-satí. La Junta Electoralvulnera els drets políticsque hauria de tenir qualse-vol ciutadà europeu.” Elseu vicepresident, MarcelMauri, va considerar quela decisió de l’organismeés una “exclusió sense do-nar cap argument perquèl’únic que podrien esgri-mir és l’al·lèrgia a la demo-cràcia. Vulnerar els seus

drets és un nou atac a lesllibertats col·lectives”. Elcol·lectiu jurídic Dretsconsidera la decisió de laJEC “un abús de dret moltclar que genera insegure-tat jurídica perquè no s’es-tà tractant igual tots elscandidats”. El seu presi-dent, Sergi Blàzquez, re-corda que Puigdemont esva poder presentar a leseleccions del 21-D “en lesmateixes condicions exac-tes que les actuals”, resi-

dint a Bèlgica i, en aquellmoment, sota ordre de re-cerca. En les mateixescondicions –hi afegeix–, al’exconseller Lluís Puig, seli ha avalat formar part dela candidatura al Senat, ai-xí com a l’exconselleraPonsatí formar part de lacandidatura barceloninade Graupera: “Es tractad’una discriminació i per-secució al president id’una arbitrarietat perquèté tots els seus drets civils i

polítics. No hi ha cap ordrejudicial que li restringeixiels seus drets.” Els seus iels dels electors potencialsque volen votar-lo, con-clou.

Blàzquez desconfia to-talment dels recursos ad-ministratius a l’Estat per-què creu que, després de laJEC, la sala tercera delcontenciós del Supremtambé actuarà arbitrària-ment i defensa que, darre-re la decisió, hi ha el temor

que Puigdemont tindràgarantida la “inviolabilitaten el moment que sigui es-collit al Parlament Euro-peu”. L’única sortida, creuBlàzquez, és forçar unpronunciament urgentdel Tribunal de Drets Hu-mans d’Estrasburg. Sino, conclou, aquest tri-bunal acabarà invalidantla decisió de la JEC en elfutur però ja haurà acon-seguit impedir l’eleccióde Puigdemont. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La nostra llista noha estat impugnadai la Clara la tanca”Jordi GrauperaCANDIDAT A L’ALCALDIA DE PRIMÀRIESBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És una arbitrarietat.Tenen tots els dretscivils i polítics. No hiha cap ordre judicialque els restringeixi”Sergi BlàzquezPRESIDENT DEL COL·LECTIU DRETS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Tots tres són titularsdel dret de sufragi,excloure’ls és unavulneració del’ordenament jurídic”ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Qui fa un cop d’estati es fuga no es potpresentar a uneseleccions”Albert RiveraPRESIDENT DE CS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Exclusió sensearguments perquèl’únic que podrienesgrimir és al·lèrgiaa la democràcia”Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM

“Això fa el PP:treballar per Espanyai per evitar que lajustícia espanyolaquedi en entredit”Teodoro García EgeaSECRETARI GENERAL DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És un flagrantvulneració d’un dretfonamental com ésel del sufragi passiu”Carles Puigdemont, ToniComín i Clara Ponsatí

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Un estat de dret ésprevisible. Una resoluciótan imprevisible éspròpia d’una vulgardictadura”Josep CostaVICEPRESIDENT DEL PARLAMENT

“Es confirmal’escàndol jurídic i elcop a la democràciaen el fons i la forma”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT AL’EXILI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És l’expressió de lapersecució particularcontra el presidentPuigdemont. Vergonyademocràtica”Jordi SànchezCAP DE LLISTA DE JXCAT AL CONGRÉS

Josep Costa,vicepresidentprimer delParlament, il’advocat idiputat electe alCongrés JaumeAlonso-Cuevillas,ahir a la seu deJxCat ■ B. VILARÓ

/ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 201910 | Nacional |

Si bé uns ulls europeus queobservessin el mapa elec-toral espanyol veurien unaaliança propícia entreun partit socialdemòcrataguanyador i un partit quees diu liberal i és tercer, elCongrés és a la madrilenyaCarrera de San Jerónimo iPedro Sánchez no tindràAlbert Rivera per a la in-vestidura. Tot i que la su-ma del PSOE i Ciutadansforjaria una majoria esta-ble de 180 escons al margede l’independentisme i sa-tisfaria els mercats, el de-sig de Rivera de fer el sor-passo al PP com a partitalfa de la dreta s’imposa iel líder del PSOE nomésté una porta a la reeleccióal juny: un acord amb Po-dem i l’abstenció d’ERCper ser investit en la sego-na votació al Congrés, queja no necessita la majoriaabsoluta de 176 escons, si-nó més sís que nos.

L’únic camí possible pera Sánchez coincideix ambel prec a crits que li vanfer els simpatitzants delPSOE aplegats al carrerFerraz la nit electoral:“Amb Rivera, no! Amb Ri-vera, no!” Una proclamaque es va sumar al “Sí quees pot! Sí que es pot!” quanel líder d’Unides Podem,Pablo Iglesias, apareixia ala pantalla gegant situadadavant la seu socialista.

Anomalia europeaDesprés de retornar elPSOE a l’autoestima deltriomf onze anys després ide saltar dels 84 fins als123 escons, que gairebédupliquen els del PP, Sán-chez se sent ara fort percontinuar fent d’Espanyal’anomalia europea i vol go-vernar en solitari els prò-xims quatre anys. “Inten-tarem governar en solitari.Hem provat aquesta fór-mula ja amb molt bons re-sultats”, advertia la vice-presidenta en funcions,

Carmen Calvo. En els 27estats del club de la UE,setze tenen ara un governde coalició i només en sis hiha un govern en minoria ien cinc un govern amb ma-joria. Però l’experiènciaresistent de governar deumesos amb el sòl històricde 84 escons fa que elPSOE es vegi capaç de totara que volarà amb el ventde cua dels 123 escons, a53 de la majoria absoluta,però amb possibilitats demirar a l’esquerra –ambels socis de la moció de cen-sura del juny del 2018– i ala dreta –Cs– en lleis pun-

tuals. No és el guió de tre-ball amb què parteix PabloIglesias, que creu que haarribat l’hora de forjar ungovern de coalició, tot i queUnides Podem no estiguien una posició de força des-prés de perdre 30 esconsrespecte al 2016 i haverquedat amb 42. “Toca tre-ballar molt i amb discreció;venen moltes reunions”, éstot el que ha dit Iglesias.

Que passi el 26 de maigL’aposta a Ferraz és quela sessió d’investidura deSánchez haurà d’esperara veure passar les elec-

cions municipals, autonò-miques i europees del 26de maig, perquè el calen-dari mana: la mitjanit del9 al 10 de maig arrenca denou una campanya electo-ral i ningú es pot permetreun pas en fals ensenyantles aliances de futur queles urnes puguin penalit-zar. Tots els partits i elPSOE en particular, aixòsí, es veuran obligats a in-sinuar quines són les sevescartes el 21 de maig, quanes constituirà la mesa delCongrés amb el president,les vicepresidències i lessecretaries.

Tot i que la voràgine deconvocatòries electoralsno permet albirar un pled’investidura fins a partirdel juny, la vicepresidentaCalvo creu que acabaràarribant per decantació,perquè no hi ha alternati-va, i les tres dretes noméssón una majoria de governal sud de Despeñaperros.“És clar qui té la batuta iel suport de la gent, caldràparlar amb molta gent i novolem que ningú n’estiguiexclòs, però les nostres lí-nies vermelles estan moltclares: nosaltres som ungovern d’esquerres”, avisaCalvo. “Queden molts diesi a Podem l’hem vist anaravançant en la comprensiódel que suposa la discreció.Abans demanaven que elsacords fossin amb llum i ta-quígrafs; tots n’anem apre-nent”, reblava Calvo. Rasi curt: ningú al PSOE es-pera un cop d’efecte comel d’Iglesias el febrer del2016, quan va reclamar enpúblic per a ell la vicepresi-dència del govern amb elcontrol del CNI.

Qui era rotund a l’horade descartar l’acostamenta un acord amb ERC era elministre de Foment enfuncions i secretari d’orga-nització del PSOE, JoséLuis Ábalos. “Per aquí novam entrar al seu mo-ment, vam dir que no hientraríem i no hi entra-rem”, insistia Ábalos ahir.

El control del SenatDesprés de la ressacad’una nit de celebració, elPSOE va reunir ahir a latarda la seva executiva peranalitzar la recuperacióde l’estatus de primeraforça. Amb 7.480.755 vots(28,68%), Sánchez haguanyat per al PSOE entres anys dos milions devotants respecte al 2016,quan ell mateix va ser elcandidat en les eleccionsrepetides pel bloqueig ins-titucional i va obtenir 5,4milions de vots. Els seustres cops d’autoritat –serfidel al “no és no” a Maria-no Rajoy, derrotar SusanaDíaz en les primàries i serel primer president gràciesa una moció de censura–han revitalitzat un PSOEque, amb Iván Redondocom a guru electoral, vaaprofitar el regal de la porque li oferia la fotografia deles tres dretes el 10 de fe-brer a la plaça de Colón.Després de vuit anys demonopoli del PP al Senat,la cambra que va aplicarl’article 155 per primeravegada, el PSOE hi recupe-ra la majoria absoluta. ■

Sánchez necessita en segonavolta Podem i l’abstenció d’ERC

David PortabellaMADRID

a El tancament en banda de Rivera només deixa al líder del PSOE l’opció de ser elegit al juny ambmajoria simple en la segona votació a Aspira a governar sol, tot i que Iglesias reclama una coalició

La plana major del PSOE celebrant diumenge la victòria electoral a la plataforma fora de la seu del carrer Ferraz de Madrid ■ EFE

“Per aquí [acord ambERC] no vam entrar alseu moment, vam dirque no hi entraríem ino hi entrarem”José Luis ÁbalosSECRETARI ORGANITZACIÓ DEL PSOE

“Queden molts diesi Podem avança enla comprensió de ladiscreció. Abans voliallum i taquígrafs; totsn’anem aprenent”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Intentarem governaren solitari. Hem provataquesta fórmulaja amb molt bonsresultats”Carmen CalvoVICEPRESIDENTA ESPANYOLA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 201912 | Nacional |

La portaveu estatal de Cs inúmero 1 per Barcelona ales eleccions del 28-A, In-nés Arrimadas, va assegu-rar ahir que el seu partitdescarta qualsevol acordde govern amb el PSOE,com van prometre durantla campanya. Arrimadasva garantir que “ni per ac-tiva ni per passiva” faranPedro Sánchez presidentdel govern espanyol. “Unno és un no. Serem fidels”,va afirmar la portaveu deCs, que hi va afegir que noexisteix “cap” possibilitatd’arribar a un acord amb elvencedor de les eleccions,una persona que “ha go-vernat amb Torra” i que“ha acusat Ciutadans decrispar Catalunya”. Laportaveu considera que laseva formació surt “forta i

cohesionada”, i assumeix“amb molta responsabili-tat l’oposició a Pedro Sán-chez”, a qui va etzibar: “Noes pot pactar amb Bildu,Rufián i Torra com ha fetPedro Sánchez i despréspretendre pactar amb Ciu-tadans.”

El secretari general deCs, José Manuel Villegas,va avançar ahir que el seupartit s’asseurà a dialogaramb el líder del PSOE,“perquè Espanya es me-reix que hi hagi diàleg perintentar arribar a acordsnacionals”, però es vamostrar convençut queSánchez ja té la decisiópresa de governar ambUnides Podem i el suportdels independentistes. Ar-rimadas no va voler entraren detalls de com s’afron-tarà aquest diàleg esmen-tat per Villegas perquè hoveu prematur.

La direcció del PP, d’al-tra banda, va evitar ahirfer autocrítica de l’enfon-sament electoral del partitque lidera Pablo Casado ique ha quedat, amb 3,7milions menys de vots, enmínims històrics. El secre-tari general del PP, Teodo-ro García Egea, va prome-tre que el partit continua-rà fent una oposició “fer-ma i contundent” i pensaara a preparar la campa-nya de les eleccions euro-pees, municipals i autonò-miques del 26 de maig. Elportaveu del grup popularal Senat, Ignacio Cosidó,va apel·lar a “aprendredels errors“ i va descartarque Casado hagi de plante-jar-se la dimissió. El líderde Vox, Santiago Abascal,va defensar al seu torn els24 diputats aconseguitspel partit ultradretà com“una proesa”. ■

RedaccióBARCELONA

Arrimadasdescarta un acordamb el PSOEa La 2 de Cs diu que el seu partit dialogarà amb Sánchezperò creu que el PSOE pactarà amb Unides Podem

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No es pot pactaramb Bildu, Rufiáni Torra com ha fetSánchez i pretendrepactar amb Cs”Inés ArrimadasPORTAVEU ESTATAL DE CIUTADANS

“No hi ha temps perlamentar-se. Hemd’estar més unitsque mai i treballaramb més intensitat”Ignacio CosidóPORTAVEU DEL GRUP POPULARAL SENAT

“És un momentde satisfacció. Noés culpa nostra qued’altres no hagin estata l’altura”Santiago AbascalPRESIDENT DE VOX

La portaveu estatal de Cs, Inés Arrimadas, ahir a Madrid ■ ACN

El cap de llista d’En ComúPodem, Jaume Asens, vatreure pit ahir tot i la pèr-dua de cinc diputats a Ca-talunya i d’haver passat aser la tercera força. PeròAsens va optar per una lec-tura en positiu dels resul-tats, ja que en l’àmbit esta-tal –on també han experi-mentat una forta davalla-da– Podem pot ser “unapalanca de canvi” per al fu-tur govern estatal i per dei-

xar enrere un executiu dedretes. Asens minimitzala caiguda en escons de laseva formació, que ha pas-sat de 12 a 7 al país, i es vapresentar com a decisiusal Congrés, amb la possibi-litat d’un pacte amb elPSOE –tot i que aquestsdescarten aquesta fórmu-la i opten pel govern en so-litari–. En relació amb labaixada en vots, ho va atri-buir a un context excep-cional tant per l’auge del’extrema dreta, que creuque ha donat força alPSOE, com per la situaciódels presos independen-tistes, que n’ha donat aERC. Pel cap de llista aBarcelona, encara que elsresultats no siguin els es-

perats, són bons i els con-soliden com a espai polític.

I justament la valoracióen positiu és la que, per lanúmero dos de la formació,Aina Vidal, ha de servircom a avís als de PedroSánchez: “Que escoltin Ca-talunya, que ha parlat cla-rament en clau progressis-ta.” Per això, En Comú Po-dem va insistir en la neces-sitat que el PSOE sigui res-ponsable i faci un governvalent a l’hora de fer elscanvis que la gent necessi-ta, i que s’allunyi del fan-tasma d’un pacte amb Ciu-tadans, un acord que ni elsmateixos militants socia-listes veuen amb bons ulls.Per Asens una de les priori-tats de la propera legislatu-

ra ha de ser la creació d’un“dic de contenció” contral’extrema dreta.

També va interpel·larERC, que ha guanyat leseleccions a Catalunya, i elsva demanar que mantin-guin la voluntat de nego-

ciar sense línies vermellesque havien mantingut encampanya. Però Asenstambé va recordar-los unaqüestió: no són decisiusper poder formar govern, iels va recordar que la cons-titució de l’executiu es po-

dria fer amb l’abstenciód’altres formacions. “Nopassa ineludiblement pelseu suport, tenen un paperclau però no decisiu”, vaconcloure el representanta Catalunya dels de PabloIglesias. ■

a Minimitza ladavallada a Catalunyai insta el PSOE a nopactar amb Ciutadans

RedaccióBARCELONA

Asens fa valer En Comúcom a “palanca de canvi”

Ada Colau i Jaume Asens, en la compareixença de la nit electoral, diumenge ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 201914 | Nacional |

“La llibertat i la democrà-cia han derrotat la repres-sió un cop més.” El guanya-dor de les eleccions esta-tals a Catalunya, Oriol Jun-queras, es mostrava eufò-ric ahir al migdia en unbreu escrit, des del judici aquè està sent sotmès al Tri-bunal Suprem, que va lle-gir el seu número dos, Ga-briel Rufián, en una com-pareixença a la seu nacio-nal d’ERC, plena a vessar,juntament amb el númeroquatre, Joan Josep Nuet, ila portaveu, Marta Vilalta.“Hem donat un missatgeclaríssim al món: ha gua-nyat el republicanisme i lademocràcia”, prosseguia ellíder empresonat, a qui se-cundava Rufián posant eldit a la nafra de l’enfonsa-ment de la ultradreta:“L’independentisme nonomés no desperta el fei-xisme a Catalunya, sinóque el combat i el des-trueix.” D’entrada, enaquest sentit, la ressaca

electoral deixava anàlisissimilars a les ja expressa-des la vigília en plena eufò-ria, però apuntava a un al-tre missatge que segur quees repetirà els propers diesi setmanes. “El resultat in-terpel·la el guanyador, queés el PSOE, així que no estracta de què farà ERCamb el PSOE, sinó de quèfarà el PSOE amb Catalu-nya o amb ERC”, indicavaRufián. I és que, certa-ment, ara la pilota és a lateulada socialista, amb quiels republicans, més enllàde les felicitacions mútuesde cortesia la nit electoral,no han mantingut encaracap contacte.

Pedro Sánchez té la pae-lla pel mànec per decidircom i amb qui li convé méspactar, ja que té l’opció dedecantar-se per recepteson no apareix l’indepen-dentisme català en un rolimprescindible per a la go-vernabilitat, un fet que po-dria restar als republicansbona part de la capacitatde pressió a Madrid. ERCés conscient d’això, però

creu que el partit socialistatambé n’és de qui ha gua-nyat les eleccions a Catalu-nya, i per això vol fer valeraquesta victòria. I és que, adiferència del que va fer elgovern del PP, els socialis-tes sembla que no volen do-nar l’esquena a les urnes iaposten pel diàleg. “El mis-satge obliga el PSOE a seu-re en una taula de negocia-ció i tornar el conflicte polí-tic a la política”, resumiaRufián, que demanava aSánchez que “prengui no-ta” tant del resultat a Cata-lunya –un milió de vots aERC, i 1,6 llarg al conjuntde l’independentisme, imés de 2,2 al sobiranisme–com del clam que els seus

mateixos simpatitzants licridaven diumenge a mit-janit a la seu estatal de Fer-raz: que no pacti amb Csper satisfer l’Íbex 35 i ento-mi amb Podem una sortidadialogada al conflicte.

Vilalta repetia els dosmissatges “a l’Estat espa-nyol i al món“ que, segonsella, van donar les urnes. Elprimer, ras i curt, que “larepressió no és la solució”.El segon, que “indepen-dentment de l’aritmètica”parlamentària que donamarge a Sánchez per esca-polir-se dels planteja-ments del sobiranisme, nopot obviar que el mapa s’hatenyit de groc a Catalunya:“Ningú pot fer veure que ai-

xò no ha passat, no en potfer cas omís perquè és real;no poden deixar d’escoltaraquest missatge els qui esconsiderin demòcrates”,insistia la portaveu. “Janingú pot dubtar que la so-lució és donar la paraula ala gent, seria un error noescoltar el que Catalunyaha dit de manera clara”, re-matava al seu torn Nuet,que també es felicitava pelpobre paper de les dretes:“Un altre dels objectius erano deixar que aixequessinel cap, i el seu resultat és unfracàs a Catalunya (7 es-cons de 48); han retrocediti no poden governar Espa-nya”. Cofoi, Nuet vaticina-va que vindran “noves nits

electorals d’èxit” i es felici-tava per l’aliança de Sobi-ranistes amb ERC. “El so-biranisme progressista hoestà fent bé, s’ha de repetirl’experiència”, destacava,a fi que “governi la centrali-tat” en l’etapa que creu ques’obre.

Vilalta encara extreiauna altra conclusió de lapujada de l’independentis-me, de 17 a 22 diputats.“Des de la pluralitat enscontinuem enfortint per-què en conjunt sumem ca-da vegada més”, destaca-va, tot i que també feia unacrida a JxCat perquè “desde la suma toca treballar”per assolir “la unitat d’ac-ció”. Una unitat d’acció,per cert, que al CongrésERC vol ampliar als quatrediputats de Bildu, amb quija té parlat que buscarancoordinar-se “per fer fronta reptes col·lectius”, un fetque, si es confirma, resta-ria de passada al PSOE unapart de la capacitat de ma-niobra que tindria per as-solir pactes a l’esquena del’independentisme català.

Ara, les municipalsL’escrit de Junqueras, percert, ja enfocava també elpròxim objectiu: “Anempel bon camí, ara tocaconsolidar el vot indepen-dentista en les europees iles municipals”, deia. Enaquest sentit, Vilalta ad-metia que els resultats del28-A suposen “un suport iun aval per refermar laconfiança” que ERC té di-positada en el 26-M. I ésque els republicans sub-ratllen especialment que,tot i que per tot just pocmés de 2.000 vots, vanguanyar la pugna amb elssocialistes a la ciutat deBarcelona, i van deixar elscomuns molt enrere, unfet que els fa alimentar es-perances que Ernest Ma-ragall obtingui l’alcaldia.

En tot cas, els resultatsd’ERC van ser extraordi-naris arreu del país, ja quevan guanyar en 747 muni-cipis i a la majoria de capi-tals de comarca, i van pro-piciar ascensos percen-tuals de l’independentis-me tant a la Catalunya in-terior com a la costa i elsmunicipis metropolitansde Barcelona. Els republi-cans, a més de la capital,van ser primera força aciutats com ara Lleida,Reus, Girona, Sant Cugat,Manresa, Vic, Figueres oTortosa, i segons a Terras-sa, Sabadell, Tarragona,Mataró o Sant Vicenç delsHorts. A Badalona van sertercers. ■

ERC insta Sánchez a escoltarel resultat de les urnes

Òscar PalauBARCELONA

a Rufián pregunta al PSOE què pensa fer amb Catalunya després del triomf dels independentistes,tot i que en pugui prescindir aritmèticament a Junqueras proclama que han “derrotat la repressió”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Demanem aSánchez que prenguinota dels resultats idels seus militants, is’assegui a negociar”

Gabriel RufiánNÚMERO 2 D’ERC AL CONGRÉS

747municipis, dels 948 del país–inclosos Barcelona, Girona iLleida–, va guanyar ERC el 28-A,i a 35 de les 42 comarques.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“El del mapa és ungroc d’esperança pertrobar una soluciódemocràtica, i de no ala repressió”

Marta VilaltaPORTAVEU NACIONAL D’ERC

Gabriel Rufián, Joan Josep Nuet i Marta Vilalta van comparèixer junts ahir al migdia a la seu d’ERC per analitzar els resultats del 28-A ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 15

1793

74-1

2083

55Q

L’Estat espanyol es dispo-sa a viure la constitució deles Corts més anòmala enquaranta anys de demo-cràcia per l’existència decinc presos electes a les ur-nes el 28 d’abril –els dipu-tats Oriol Junqueras(ERC) i Jordi Sànchez, Jo-sep Rull i Jordi Turull(JxCat) i el senador RaülRomeva (ERC)– que ne-cessiten sortir de Soto delReal i ser físicament al pleinaugural del Congrés i delSenat per ser diputats i se-nadors de ple dret. Si la re-collida de la credencial espot fer per delegació, el queobliga a acudir en persona

és l’acte de constitució i eljurament o acatament dela Constitució, així que elSuprem es veurà obligat adeixar sortir els presos jut-jats perquè Junqueras,Sànchez, Rull i Turull se-guin a l’escó a les deu delmatí del 21 de maig i votinla mesa del Congrés i queRomeva ho faci al Senat.

La imatge dels presospreventius en llibertat fentcampanya que la JEC vaevitar no s’evitarà ara alCongrés i al Senat, on elscinc electes seran conduïtsper la Guàrdia Civil des deSoto del Real en una imat-ge per a la història. El pre-cedent més pròxim és elpermís que el 1987 l’Au-diència de Navarra va con-

cedir a Juan Carlos Yoldi,pres d’ETA, per anar al de-bat d’investidura al Parla-ment basc com a candidata lehendakari de HB.

Després de la imatge deJunqueras, Sànchez, Rull iTurull a l’hemicicle de laCarrera de San Jerónimo ide Romeva a l’edifici de laplaça de la Marina Espa-nyola, la justícia afrontaràla seva suspensió. L’instru-ment tornarà a ser l’article384 bis de la llei d’enjudicia-ment criminal (Lecrim),ideat per a terroristes i queel jutge Pablo Llarena vaaplicar al Parlament grà-cies a un joc de paraules:l’article parla de rebels enpresó i amb judici en curs iun dels presumptes delic-tes pels quals són jutjats elslíders del procés és el de re-bel·lió. El dubte és si hi se-ran quan, quinze dies des-prés del 21 de maig, el Con-grés celebri la sessió solem-ne de l’obertura de les Cortsque presideix el rei Felip VI.Si la justícia no va de pres-sa, el rei podria viure la in-comoditat de tenir al da-vant quatre presos políticsa l’escó. ERC, però, no vamai a la sessió reial. ■

a El Suprem ha de fer sortir de la presó Junqueras, Sànchez, Rull i Turull per ser diputats i Romeva perser senador a Els podria suspendre pel 384 bis, ideat per a terroristes a El rei hi coincidiria al juny

David PortabellaMADRID

Els presos hauran de ser alple del Congrés el 21 de maig

Calendari postelectoral5 de maig: proclamació dels resultats definitius. Les juntes electorals comencen a emetre les credencials dels diputats.

10 de maig: inici de la campanya electoral de les eleccions europees i municipals.

21 de maig: constitució del Congrés i del Senat. El president del Congrés informa el rei perquè obri consultes.

24 de maig: final de campanya de les eleccions municipals i europees.

26 de maig: eleccions municipals i europees.

27 de maig: la mesa del Congrés ha de ratificar els grups parlamentaris.

28 de maig: constitució de la junta de portaveus al Congrés.

A partir de la primera setmana de juny: ple d’investidura del president del govern espanyol, i posteriorment constitució del govern espanyol.

15 de juny: constitució dels ajuntaments.

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

Maig

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

Juny

3 4 5 6 7 8 999

10 11 12 13 14 15 1166

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 201916 | Nacional |

L’endemà de les eleccionsespanyoles, en què Juntsper Catalunya (JxCat) vaperdre un diputat malgratobtenir 14.150 vots mésque CDC el 2016, la núme-ro dos de la llista de Juntsper Catalunya (JxCat) i jadiputada electa, LauraBorràs, va assegurar quehauran de continuar tre-ballant per vendre en posi-tiu i com a riquesa les dife-rents veus existents dinsaquesta formació per “po-der capitalitzar bé aques-ta transversalitat en unservei per al país i la unitati no dels partits”. I és queBorràs va admetre que undels problemes ha estatfer entendre què és JxCat,recordant que neix d’una“situació anòmala” des-prés de “la repressió del’1-O” amb persones de po-sicions ideològiques “fins itot contràries” que hanconvergit en un mateix es-pai i això “genera una poli-fonia de veus”. A més,l’aparició d’altres espais,com ara la Crida Nacional iel Consell de la República,segons Borràs, pot haverprovocat que alguna gentpensi que “cal harmonit-zar” aquest espai.

Borràs també va recor-dar que també s’han pas-sat la meitat de la campa-nya dient que no eren

PDeCAT i “es veu que aixòha estat difícil d’enten-dre”. Per això, i com queJxCat “té voluntat de que-dar-se”, va dir que conti-

nuaran treballant pertreure’s de sobre les eti-quetes de “neoconver-gents o postconvergents”.

En la “crítica, autocríti-

ca, reflexió i anàlisi” que ladirecció de JxCat va fer,Borràs va explicar que tre-ballaran per continuarfent fort el seu missatge defer efectiu el mandat del’1-O, que tenen “molt con-solidat”, però com ja va ferdurant la nit del recomptede vots va recordar que elcicle electoral continua el26 de juny amb els comicismunicipals i, sobretot, elseuropeus. Allà, i malgratque ERC els ha més que do-blat en escons i vots, és onBorràs espera que “el clam

de la unitat que sentim alcarrer” es faci evident en lacandidatura de CarlesPuigdemont, si és que fi-nalment s’hi pot presen-tar. Per això la diputada vadescartar fer cap canvid’estratègia i va recordarque l’independentisme haguanyat majories àmplies“en clau de país”, tot i queJxCat ha perdut vots enciutats de l’àrea metropoli-tana i a Tarragona, on vaadmetre que estan analit-zant com abordar la mane-ra “de ser-hi i incidir en

aquests espais”. En el casde Barcelona, on s’hanconvertit en la cinquenaforça, tenen “una campa-nya molt ben estructura-da” per afrontar les muni-cipals. Borràs sí que va dei-xar clar: “La qüestió és queallò urgent no ens faci per-dre de vista allò que és im-portant” ara, amb referèn-cia als comicis que venen,però va deixar clar que es-tan fent una “anàlisi pro-funda de què ha passatamb el mig milió de vots in-dependentistes que vanvotar el 21 de desembre”.

No decisius a MadridAcompanyada de la tambéreescollida diputada Mí-riam Nogueras i del direc-tor de campanya, JosepLluís Cleries, Borràs va dirque és “una evidència” queels independentistes i con-cretament JxCat han per-dut poder per condicionarel govern de Madrid. Per ai-xò va dir que tot estava enmans de Pedro Sánchez,advertint que les sevescondicions en cas que s’hivulgui adreçar continua-ran sent les mateixes queen campanya, amb la de-núncia a la repressió i el re-ferèndum. I va recordarque el socialista s’havia ai-xecat de la taula de diàleg ija havia expressat el seu noal dret a l’autodetermina-ció, al referèndum i a la in-dependència. Sobre la sevainvestidura va tornar a dei-xar clar que no és l’objectiude JxCat i que ja li van “do-nar el xec en blanc”.

Borràs també va assegu-rar que seria una “novavergonya democràtica”que el Tribunal Suprem nopermetés que Jordi Sàn-chez, Oriol Junqueras, Jor-di Turull, Josep Rul i RaülRomeva recollissin l’actade diputat en els plens del21 de maig. ■

Jordi AlemanyBARCELONA

a Treballaran per treure’s les etiquetes de neoconvergents i postconvergents i “harmonitzar la polifonia” deveus en la formació a Analitzaran què ha passat amb el mig milió de vots independentistes perduts del 21-D

Borràs admet que ha estatdifícil entendre què és JxCat

“Hem de capitalitzarbé la transversalitatde JxCat i convertir-laen una eina al serveidel país”Laura BorràsNÚMERO DOS DE LA LLISTA DE JXCATA BARCELONA

948.233vots va tenir JxCat en leseleccions del 21-D al Parla-ment, 450.595 més que enaquests comicis espanyols.

Nogueras, Borràs i Cleries, ahir al matí, fent la valoració dels resultats electorals ■ BERNAT VILARÓ / ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

l guanyador de les eleccionsgenerals a Catalunya, OriolJunqueras, resta tancat en

presó provisional. Malgrat que si-gui una decisió únicament i exclu-sivament judicial, des del PSOE,en veu baixa, molt en privat i sen-se fer soroll, se sent que quelcoms’haurà de fer des del govern es-panyol per revisar la situació delspresos independentistes.

E El bon resultat d’ERC i el pràc-tic manteniment de JxCat al Con-grés dels Diputats ha de servirperquè el problema dels presosse situï intensament a la taula delnou Consell de Ministres.

L’àmbit electoral no s’atura icontinua la campanya per a lesmunicipals, europees i autonòmi-ques. No hi haurà formació delnou govern espanyol fins després

del 26-M, tot complint el calenda-ri establert, que coincideix amb lavoluntat dels partits polítics de novoler distorsionar les pròximeseleccions. Pedro Sánchez voldràgovernar en solitari, si bé hauràde buscar suports per a la investi-dura. ERC i el PNB li poden facili-tar aquest suport amb una res-pectiva abstenció en la segonavolta per no haver de prendre

partit en excés. Al PNB li convéacabar de tancar pactes econò-mics amb l’Estat i a ERC li convéuna negociació immediata sobreels presos, un fet al qual tambés’afegeix JxCat, tot i no ser im-prescindible per a la investidura.

Després d’aquestes eleccions,Pedro Sánchez estarà més còmo-de a La Moncloa. En cas de gover-nar en solitari, amb suports pun-

tuals de l’esquerra i amb una for-ta oposició de Ciutadans, Vox i elPP, li pot fer més mal que bé nosolucionar ràpidament la situaciódels presos. Des d’Europa bufenvents difícils centrats en el futurdel Brexit, l’Alemanya post-Merkeli els armilles grogues francesos,temes als quals el govern espa-nyol de Sánchez hauria de ferfront sense la motxilla de no ha-ver estat capaç de resoldre el malanomenat problema català, onfins ara el Partit Popular s’hi hadeixat la pell.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El guanyador del 28-A, empresonat

Lluís Falgàs

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 17

El resultat electoral del28-A obliga tots els partitsa dialogar per buscar unasolució al conflicte políticcatalà, a la crisi “territo-rial” de l’Estat, en paraulesde la cap de llista i ministradel PSC, Meritxell Batet.Referint-se a tots els par-tits, responia ahir Bateta la pregunta d’una possi-ble negociació amb ERC iJxCat, a les quals demana-va que “responguin” si vo-len ser “útils” per abordarles polítiques socials quevol impulsar el futur go-vern de Pedro Sánchez ovolen “bloquejar” el go-vern del PSOE.

La condició que els posaés la de sempre: el diàlegha de ser “dins la llei”. Ba-tet va defensar que en deumesos l’executiu de Sán-chez ha obert “totes lesmeses estatutàries i co-missions previstes” perafavorir el diàleg, però varetreure als partits inde-

pendentistes que no haginparticipat en la comissiód’avaluació i modernitza-ció de l’estat autonòmicque es va impulsar al Con-grés. En resposta al re-cordatori que són majoriaels 29 diputats obtingutsdiumenge per ERC, En Co-mú Podem i JxCat quedefensen el referèndum,Batet va insistir que el dià-leg “està condicionat pelmarc jurídic constitucio-nal” i que plantejar el refe-rèndum d’autodetermina-ció és una proposta “im-possible” que no considerauna “aposta pel diàleg”.

Batet va refermar lesparaules de la vicepresi-

denta Calvo descartantuna coalició de govern i re-afirmant que el PSOE ani-rà en solitari: “Cal parlaramb tots els grups par-lamentaris, sense depen-dre de ningú i arribant aacords puntuals.” Tambéen el cas de Ciutadans,partit amb el qual Batetno preveu formar govern:“Podem descartar l’acordamb Ciutadans.”

Batet considera que elresultat del 28-A a Catalu-nya situa el PSC “en la cen-tralitat com a força no in-dependentista” i que “nin-gú podrà parlar en nom deCatalunya sense comptaramb el PSC”. Els socialis-

tes catalans consideren larecuperació de 400.000vots respecte al 2016 unaoportunitat per guanyard’aquí a un mes en moltsmunicipis. “El mapa polí-tic ha canviat en positiuen favor del PSC, especial-ment a l’àrea metropolita-na”, assenyalava el candi-dat barceloní Jaume Coll-boni respecte als 300.000que el PSC ha recuperat alcinturó barceloní, on haguanyat a Mataró, Badalo-na, Granollers, Sabadell,Terrassa, Santa Coloma,Sant Adrià, l’Hospitalet,Cornellà i el Prat, peròtambé al cinturó petro-químic, amb Tarragona,Constantí, la Canonja, Vi-la-seca i Salou. Tot i noguanyar a Barcelona, lavictòria en cinc districtesde la capital anima Collbo-ni a posar la base electoraldels comuns entre l’espa-sa i la paret: “Hi ha duesopcions: PSC o ERC. VotarColau seria el mateix quevotar el procés indepen-dentista.” ■

a Confia que la recuperació de 400.000 vots, sobretot metropolitans, li durà victòriesel 26-M a Collboni ja fa una crida al vot útil dels comuns per triar entre ERC i el PSC

Xavier MiróBARCELONA

El PSC veu en el 28-A undiàleg obligat de tots perafrontar la crisi territorial

“El pacte amb Csno ha estat mai enl’horitzó del PSOE nidel govern. Podemdescartar l’acord”Meritxell BatetCAP DE LLISTA DEL PSC I MINISTRA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Barcelona no potser un trofeu per alsindependentistes.Votar Colau és votarel procés”Jaume CollboniCANDIDAT DEL PSC A BARCELONA

Collboni i Batet compareixien ahir per fer balanç dels resultats després de la reunió de l’executiva ■ ACN

Les eleccions a les CortsValencianes van donaruna clara victòria al PSPV,que s’enfila fins als 27 di-putats i aconsegueix serprimera força a l’hemici-cle després de 28 anys dedomini del PP. Els popu-lars (19), igual que en leseleccions al Congrés delsDiputats, van tenir unaforta caiguda (-12 dipu-tats), que accentua la sevapèrdua de pes en la políticaautonòmica valenciana, iels situa amb només un di-putat més que el seu prin-cipal contrincant ideolò-gic, Ciutadans. La forma-ció taronja va ser la quemés va millorar els resul-tats respecte al 2015, jaque va passar de cinquenaforça parlamentària amb13 diputats a tercera amb18. Tot i la baixada deCompromís (17) i Podem(8), els resultats de lesdues formacions d’esquer-res, juntament amb la vic-tòria del PSPV, permetenla repetició de l’Acord delBotànic. D’altra banda, laforça ultradretana Vox vaentrar amb força a lesCorts en aconseguir 10 di-putats i quedar, per tant,al davant de Podem.

Tot i la irrupció de Vox ala cambra, els traspassosde vot no van tenir una im-portància destacada entreideologies, sinó que majo-ritàriament van tenir lloc

entre partits dels matei-xos blocs. Així, tot i la bai-xada de Compromís i, so-bretot, de Podem, la puja-da del PSPV va deixar ennomés tres la diferènciaentre els escons aconse-guits pels partits d’esquer-res en els últims comicis iara. La suma del tripartitarriba fins als 52 diputats,dos més dels que marquenla majoria absoluta.

En vista dels resultats,sembla evident la repeti-ció de l’Acord del Botànic,en ser imprescindible ca-dascuna de les tres forma-

cions per poder formar go-vern. La qüestió principalserà, bàsicament, saber siaquesta legislatura Po-dem entrarà al govern oquedarà fora com en l’an-terior en la qual, tot il’acord de govern entre lestres formacions, noméssocialistes i Compromísdisposaven de conselle-ries. La resta de pactespossibles queden descar-tats, en no sumar ni unpossible acord de dretes nientre el PSPV i Cs. ■

a El PSPV torna a ser primera força ales Corts després de gairebé tresdècades d’hegemonia popular

Els partitsd’esquerrestornen a sumaral País Valencià

RedaccióVALÈNCIA

Parlament País Valencià

99diputats

27

19 1817

10

8888

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

52diputats sumen el PSPV,Compromís i Podem, dosmés dels que marquen la ma-joria absoluta a les Corts.

Òscar PinillaGIRONA

o per edat sinó per temps en elcàrrec, Concepció Veray és lamés veterana del ple municipal,ja que des del 2003 és regidora

de l’Ajuntament de Girona. Qui la coneixsap prou bé que quan es tracten temesde ciutat, els colors polítics i les ideolo-gies queden aparcades. La prioritat, diu,és el benestar dels gironins.

Per què li molesten tant els llaços grocs?No és un tema de molèsties, sinó el fetque un espai públic està ocupat per unúnic pensament ideològic i per interes-sos partidistes. Tant l’ajuntament com lamateixa alcaldessa han de ser institu-cions neutrals, perquè és l’única manerade representar a tots els gironins i gironi-nes. A més, no és només un problema deneutralitat, sinó que l’ocupació de l’espaipúblic contravé les ordenances munici-pals, que estableix unes prohibicions.

Per a temes nacionals, amb l’alcaldessaMarta Madrenas sou pols oposats, encanvi per als municipals hi ha entesa.Hem arribat a acords puntuals tant ambl’alcaldessa com amb els diferents equipsde govern que hi ha hagut a Girona per alque hem considerat que era bo per als gi-ronins i les gironines. Som i seguiremsent un grup de ciutat. Hi ha temes queestan per sobre de les ideologies.

‘Per una Girona de tots’ és el vostre le-ma de campanya.Ho engloba tot. Votis el que votis, visquison visquis, pensis com pensis, l’equip degovern i l’alcalde o alcaldessa t’ha de re-presentar. Massa sovint s’ha governatd’esquena als barris allunyats del centre,i nosaltres volem vertebrar i connectarmillor els barris i que se sentin partd’aquesta Girona central. El turisme ésuna manera d’aconseguir-ho, però tam-bé n’hi ha d’altres. Una Girona per tots iper a tots, amb millors serveis, millor se-guretat, millor mobilitat, millor neteja.Una ciutat on muntar un negoci sigui fà-cil, que no hi hagi traves burocràtiques.

Quina Girona té al cap?Cal un pla estratègic de Girona. Quinaciutat volem el 2030 i com hi arribem.D’ara fins d’aquí a 10 anys, què fem encada un dels àmbits. És l’única manerade tenir un full de ruta i saber on anem.Si no, és com anar a batzegades i fer pe-

N

OBJECTIU · Proposa un pla estratègic per dibuixar la Girona de l’any 2030 per no anar a“batzegades” BARRIS · Lamenta que “massa sovint s’ha governat d’esquena als barrisallunyats del centre” SEGURETAT · Veu en la inseguretat “el problema més gran a la ciutat”

Concepció Veray va néixer a Girona l’11 demaig del 1976. És assessora de comunica-ció, portaveu del PP a l’Ajuntament de Giro-na des del 2003 i portaveu del PP al ConsellComarcal del Gironès des del maig del 2015.Va ser diputada al Congrés en la X legislatu-ra (2011-2015), vicepresidenta del ConsellComarcal del Gironès el 2011, presidenta deNoves Generacions del PP a Girona durantsis anys, presidenta provincial (2004-2007)i coordinadora de comunicació provincial isecretaria executiva de política social.

Amb 42 anys, és laregidora més veterana

Alcaldable del PP a Girona el 28-A

Concepció Veray

“Els últims anyss’han fet moltspedaços a Girona”

JOAN SABATER

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 201918 | Nacional |

daços, i de pedaços ja n’hem fet prou enels últims anys a la ciutat.

Cal un canvi de model turístic?El que cal és gestionar millor el que te-nim i que atreu turisme a la ciutat. No estracta d’un canvi de model, sinó de millo-rar-ne la gestió. És evident que la cate-dral no la canviarem de lloc, però tambéés clar que tenim altres elements atrac-tius arreu de la ciutat. Tenim una cultu-ra patrimonial a Germans Sàbat i SantNarcís de torres d’aigua que la gent ni co-neix; tenim ara reconstruït el pont delDimoni a Santa Eugènia, o la millor pa-noràmica de la ciutat a Torre Gironella.Tots cal incorporar-los a les rutes i visitesclàssiques. Sobre turisme, hi ha dues de-cisions errònies del govern de Madrenasque han perjudicat el sector. D’una ban-da, la supressió del trenet turístic, unelement que hauria ajudat a redistribuiraquests visitants a diferents punts de laciutat, i de l’altra, la prohibició d’aturarels busos turístics a la zona del centre.Entenc la decisió de no deixar aparcar,però no la de no deixar desencotxar.

Hi ha un problema d’apartaments turís-tics, però també d’habitatge social?És un sector que en els darrers 15 anysno s’ha treballat. Per si mateix, no és nibo ni dolent que hi hagi apartaments tu-rístics. El problema és que hi ha unamanca de gestió, cal una regulació muni-cipal, inspeccions, revisions, i si no escompleix, arriben les sancions. Així el fe-

nomen es pot anar controlant. D’altrabanda, l’habitatge social és minso i caluna aposta per la construcció d’habitat-ge d’ús social per a joves, gent gran i per-sones amb pocs recursos. Això passa perl’ús de terreny municipal, compra o re-habilitació. També passa perquè l’Ajun-tament motivi els propietaris que tenenpisos buits perquè els ofereixin a la borsad’habitatge i així donar-los seguretat.

L’ocupació il·legal d’immobles començaa ser preocupant?És un problema que s’ha tapat i s’haamagat. Molt recentment ha sortit a lallum perquè ho han denunciat diversesassociacions de veïns molt afectats peraquest fenomen. La nostra posició és to-lerància zero i fermesa deu contra lesocupacions il·legals. Cal lluitar contra lesmàfies que estan proliferant.

Girona és una ciutat segura?El problema més gran a la ciutat és la in-seguretat. No és una sensació, és unarealitat. Les dades policials ens indiquenque hi ha hagut un increment molt ele-vat i per sobre de la mitjana. Si un no viusegur a la seva ciutat, no es pot sentirlliure. No hi ha res pitjor que sentir-se in-segur a casa seva.

Quines mesures es poden prendre?Cal invertir més recursos en seguretat,per exemple incrementant la plantilla dela policia com a mínim fins als 200 efecti-us i assolir la ràtio òptima. Per revertir

aquesta inseguretat cal un pla de xoc iimplementar mesures individuals a cadabarri. No és la mateixa delinqüència laque es produeix a Montjuïc que al barride Santa Eugènia o Sant Narcís. Així ma-teix, cal una aposta clara per fer-hi partí-cips tots els cossos de seguretat de la ciu-tat. Si treballem plegats i coordinats, mi-llorarem en temes de seguretat.

Com valora la mobilitat a la ciutat?És un dels altres reptes. Cal una revisióde totes les línies de bus, plantejar líniesnoves com la nocturna o connexionsamb aparcaments dissuasius que no no-més serveixin per als dies de futbol. A Gi-rona s’ha fet una aposta clara per la Giro-cleta i pels carrils bici, però quants car-rils per a busos hi ha a la ciutat? Si volemque el transport públic sigui efectiu ipuntual, li hem de donar facilitats.

Sempre que pot recorda el perill que su-

posa la plaça de Catalunya.Sí, però no ho dic jo, ho diu un informede l’ACA. És un tema que ens preocupa,perquè no podem controlar el clima i potsuposar un problema greu. La plaça deCatalunya és una plataforma que s’had’arreglar i no aguantaria unes granspluges torrencials. A més, podem aprofi-tar perquè l’ACA ens ajudi econòmica-ment i dissenyar una plaça més amableper a vianants i que ajudi l’eix comercial.

Continuen els talls de llum al sector est.Com se soluciona el problema?Els talls de llum són un problema global.L’Ajuntament hauria d’haver liderat lagestió amb Endesa i arrencar el compro-mís perquè canviï les línies elèctriquesde la ciutat que són de fa quaranta anys.Cada hivern ens trobarem amb el mateixproblema si no es fa cap canvi. Si es reco-neix el problema, es pot avançar.

Tenir una alcaldessa que alhora és dipu-tada ha suposat una dificultat?Hem tingut una alcaldessa que ha estatmés per ser una hooligan de l’indepen-dentisme que no pas per governar per atots els gironins i gironines. Marta Ma-drenas va dir que des del Parlament deCatalunya defensaria la ciutat, però elque ha passat en realitat és que, per ex-emple, hem perdut línies escolars i s’haretallat l’horari del CAP de Taialà. Ma-drenas no ha plantat cara al seu partit ino ha defensat els interessos dels giro-nins. ■

Madrenas ha estat més perser una ‘hooligan’ del’independentisme que nopas per governar per a totsels gironins i gironines

❝

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019

1972

90-1

2095

76Q

El dret a l’autodetermina-ció dels pobles, defensatpels dotze independentis-tes catalans processats alTribunal Suprem, va serexpressat i reivindicat –al-menys el fet de posar-lo adebat– per polítics estran-gers, ahir, en la trenta-se-tena sessió del judici perrebel·lió i malversació defons. L’eurodiputada por-tuguesa Ana Gomes va as-segurar que el ParlamentEuropeu “no seria demo-cràtic” si no s’hi permetésel debat sobre aquest dret,després de preguntar-li perla tasca de l’exconseller Ra-ül Romeva com a exeurodi-putat, del qual va sostenirque és “un veritable demò-crata i pacifista”. L’eurodi-putat eslovè Ivo Vajgl tam-bé va declarar que Romevasempre ha defensat un re-ferèndum “acordat” ambel govern espanyol i (tot iles dificultats de la traduc-ció) va defensar la llibertatde debat a la cambra euro-pea, mentre que el Tribu-nal Constitucional (TC) hacoartat aquesta potestat(fins i tot el debat) al Par-lament català, com expo-sen les defenses. I la dipu-tada quebequesa ManonMassé, d’un partit inde-pendentista, va qualificarel dret a l’autodetermina-ció de “dret fonamental”.

Massé, que va declararper videoconferència, vaexplicar que l’1-O va serconvidada per la CUP perveure com es desenvolupa-va la votació del referèn-dum d’autodeterminació,i va anar a unes escoles de

Vic, Manresa i Barcelona.A Vic, recordava haver-hivist “molta gent concen-trada, conscient de la sevaacció de desobediència”, ique “volien votar tant elsque estaven a favor de la in-dependència com els que

hi estaven en contra”.També va declarar que vasentir “por i angoixa” quanva veure per les xarxessocials càrregues policialscontra els votants, i que elsciutadans els deien a ella ia altres diputats interna-

cionals, en una observacióinformal, “No marxeu”, jaque eren la garantia que norebrien cops de porra.

L’exposició de Massé nova agradar a la fiscal Con-suelo Madrigal ni a l’advo-cada de l’Estat Rosa María

Seoane, que van insistira preguntar a la diputadaquebequesa si sabia queel TC havia suspès el refe-rèndum i que una magis-trada del TSJC havia orde-nat a les forces de segure-tat agafar tot el materialde votació. Massé va dirque ho sabia tot i que des-prés d’haver-ho vist es vapromoure una moció al’Assemblea Nacional delQuebec, aprovada per ma-joria, perquè els governscatalà i espanyol arribes-sin a un “acord dialogat enaquest conflicte polític”.

El mateix to de defensade l’acció policial van ferservir les dues represen-tants de l’acusació amb eldiputat alemany AndrejHunko, expert en proces-sos electorals. Hunko vaaclarir que l’1-O va visitarCatalunya convidat pel Di-plocat, que ell es va pagargairebé totes les despeses,i que hi era en qualitat devisitant i no d’observador(termes confosos per lesacusacions). Hi va afegirque, tot i les restriccionslegals del govern espanyol,volia veure personalmentquè passava a Catalunya.“Els ciutadans tenien unagran decisió per exercirel seu dret a vot i no vaigveure accions violentesper la seva part”, va decla-rar Hunko, que alhora vaassenyalar que va veure fe-rits de bales de goma encarrers propers a l’escolaRamon Llull de Barcelona.

El cantant i exdiputatde JxCat Lluís Llach vaexplicar al tribunal queell i altres polítics van anaral Departament d’Econo-mia, on la Guàrdia Civil fe-ia els escorcolls el 20 de se-tembre del 2017. La sevavoluntat era adherir-se ala protesta, però també esvan posar a la “porta” pertransmetre als concen-trats que “la comitiva judi-cial havia de fer la seva fei-na”. Va detallar tasques demediació del llavors presi-dent de l’ANC, Jordi Sàn-chez, i va confessar que ellva animar Sànchez i Cui-xart a enfilar-se als vehi-cles policials per descon-vocar la protesta perquètothom els escoltés. L’al-calde de Prats de Lluça-nès, Isaac Peraire (ERC),també va relatar comaquell dia va anar a casade l’ex-secretari generald’Economia Josep MariaJové en assabentar-se de laseva detenció, i que els con-centrats al domicili no vanobstaculitzar la policia. “Elque volíem és que quedésen llibertat aviat”, va dir. ■

Eurodiputats defensenl’autodeterminació al Suprem

Mayte PiulachsBARCELONA

a Una diputada portuguesa sosté que el Parlament Europeu “no seria democràtic” si no permetés el debatsobre aquest dret dels pobles i una del Quebec el qualifica de “fonamental” a Llach revela detalls del 20-S

La plataforma InternationalTrial Watch (ITW), impulsadaper sis entitats catalanes per-què juristes d’arreu del mónsegueixin i valorin el judicicontra els independentistescatalans al Tribunal Suprem,assegura que la presó provi-sional de nou dels tretze pro-cessats és “insostenible” i“una condemna avançada”,després de veure l’evoluciódels fets pels quals se’ls acu-sa, segons van assegurar ahiren el seu comunicat de l’on-zena setmana, en què es deta-lla que no hi ha hagut observa-dors.L’ITW recorda les reco-

L’eurodiputada Ana Gomes, a dalt, i l’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, i l’eurodiputat Ivo Vajgl, ahir ■ EFE / ACN

manacions del Consell d’Euro-pa per tal de restringir la me-sura de presó provisional. Amés, critica novament el pa-per del president del tribunal,el magistrat Manuel Marche-na, per haver restringit el dretde defensa amb algunes deles decisions. S’assegura queel jutge va cometre “una faltagreu de consideració de res-pecte” quan va qualificard’“insult al tribunal” el fet queun advocat demanés a un ca-tedràtic una exposició del dreta l’autodeterminació recolliten el llibre blanc, prova incul-patòria de les acusacions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Presó provisional “insostenible”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 201920 | Nacional |

PLACES DISPONIBLES TANT DE RESIDÈNCIA COM DE CENTRE DE DIA. On som?

La residència està situada al centre del poble, a on es troben els comerços, just al costat de l’església.

Què oferim?Totes les instal·lacions de la Residència i el Centre de dia ofereixen el màxim confort i qualitat als residents. Cal Botó és una

antiga casa pairal remodelada i la casa adjacent, can Serra, és una casa moderna que ha estat construïda recentmentamb els estàndards més alts del mercat.

Disposem d’un gran equip de professionalsMetge, Infermera, Fisioterapeuta, Educador social, Psicòloga, Treballadora social, Auxiliars de geriatria, Cuiners i equip

de mantenimentDisposem de places privades lliures...

Per a més informació:Plaça de Dalt, 1 - 43365 Alforja – Tel. 977 81 60 21

www.casalavisalforja.org i Facebook: Fundació Casal dels Avis d’Alforja

FUNDACIÓ PRIVADA CASAL DELS AVIS D’ALFORJA

De 1990 a 2015, 25 anys cuidant les persones gransamb excel·lència, millorant cada dia.

FUNDACIÓ PRIVADA CASAL DELS AVIS D’ALFORJA

De 1990 a 2015, 25 anys cuidant les persones gransamb excel·lència, millorant cada dia.

1788

01-1

2093

32Q

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 21

841907-1208135L

Impactes de pilotes degoma i la neta que temiaque l’àvia anés a votarAmb les declaracions dels testimonisinternacionals citats per les defenses,el relat de la suposada violència es cap-gira. Ahir el diputat alemany AndrejHunko va afirmar que l’1-O va veureimpactes provocats per les pilotes dela policia espanyola. En canvi, no vapresenciar ni un sol acte agressiu con-tra els membres dels cossos de segure-tat. En aquesta mateixa línia, la dipu-tada del Quebec Manon Massé va ex-plicar per videoconferència que lagent els demanava que no marxessindels col·legis electorals perquè pensa-ven que la seva presència frenaria larepressió policial. L’eurodiputada so-cialista Ana Gomes va fer saltar Mar-chena quan va explicar que l’1-O hihavia eleccions municipals a Portugali que la seva neta va ensenyar-li lesimatges de les càrregues de Catalunyaque ja circulaven per les xarxes i la vaadvertir que votar era perillós.

“Davant la casa de Jovéhi havia gent ambcomportament reivindicatiu,positiu, a la catalana”

ISAAC PERAIREAlcalde de Prats de Lluçanès

“Totes les despeses deldesplaçament les vaigpagar jo, però venir des deColònia no és pas car”

ANDREJ HUNKODiputat alemany

“La gent que votava alscol·legis ens demanavaals observadors que nomarxéssim. Els protegíemamb la nostra presència”

MANON MASSÉDiputada del Quebec

“Com a homosexual,independentista i ciutadà delmón, estic en desacord ambel fet d’haver de contestarpreguntes de Vox”

LLUÍS LLACHCantautor i exdiputat de Junts pel Sí

“No sortim mai al carrersense la norma clara de serpacífics i deixar en evidènciaels que no es comporten”

LLUÍS LLACHCantautor i exdiputat de Junts pel Sí

LA CARA I LA CREU

El president de la sala del Tribunal Su-prem, Manuel Marchena, també ha ha-gut d’aprendre algunes coses sobre lamarxa. Per exemple, d’ençà que l’expar-lamentari alemany Bernhard von Grün-berg li va mostrar el camí en la seva de-claració, ja no exigeix als testimonis quediguin en veu alta si estan casats i a quèes dediquen. En fa prou preguntant-lossi les dades que consten en el seu passa-port estan actualitzades. Després de leseleccions de diumenge, però, Marchenas’haurà de posar al dia en altres qües-tions. Per exemple, si es permet als acu-sats electes acudir a les Corts espanyo-les. Les defenses consideren que si elspresos tenen els seus drets intactes i siels han deixat presentar-se a les elec-cions, també han de poder prendre pos-sessió del seu escó. Enfortits amb l’oxi-gen electoral, als acusats els queda en-cara molt de judici.

Marchena n’aprèn sobrela marxa i ara haurà deprendre noves decisions

L’alemany, l’eslovè, el por-tuguès, el francès... Totsaquests idiomes van merèi-xer ahir la traducció simultà-nia per facilitar la interven-

ció dels testimonis internacionals. Totsmenys el català, és clar. La falta de micrò-fons, les males connexions i els proble-mes dels traductors van oferir una imat-ge pobra del funcionament del judici.Andreu van den Eynde va haver de recon-duir la declaració del diputat alemanyAndrej Hunko per deixar clar que nohavia protagonitzat una “observacióinternacional”, sinó només “una visita”.Abans, la traductora de l’exministred’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl va des-col·locar Manuel Marchena, que va arri-bar a proposar fer la traducció en anglès.

‘Lost intranslation’al Suprem

Sens dubte era la imatgemés esperada del dia: cincdiputats electes al Congrésespanyol més un senador,asseguts al banc dels acu-

sats. L’expectació era màxima per veu-re’n la cara de satisfacció, sobretot la delpolític català més votat, Oriol Junque-ras, però el realitzador va ser garrepa al’hora d’enfocar-lo. L’expressió del pri-mer testimoni, però, ho deia tot. JordiMolinera, regidor d’ERC a Altafulla, vamirar cap a la dreta: sens dubte el seusomriure ample era per a Junqueras.També ho deia tot la fotografia completade la sala, amb un altre diputat electe,Javier Ortega Smith, de Vox. El poderjudicial, barrejat amb el legislatiu. La su-posada separació de poders, borrosa.

La separacióde poders,ben barrejada

LES FRASES

LA DECLARACIÓ

Corretja del rellotge gro-ga, muntura de les ulleresgroga i llaç grog a la ca-misa. En la seva declara-

El pla per evacuar la lletrada secretàriajudicial i la idea d’enfilar-se als cotxes

ció com a testimoni, elcantant i exdiputat LluísLlach va proporcionardues novetats. La idea

d’enfilar-se als cotxes perdesconvocar la concen-tració a la conselleriad’Economia va ser seva.“Per deformació profes-sional, sabia que era el mi-llor lloc”, va dir. També vaser ell l’encarregat d’orga-nitzar un corredor de di-putades per evacuar dis-cretament la lletrada se-cretària judicial Montser-rat del Toro. Al final, comtots sabem, ella va sortirpel terrat. Després, aLlach li van demanar quemarxés perquè “era cone-gut” i no volien que, enveure’l, la gent es quedés.

Lluís Llach, ahir durant la seva declaració ■ EFE

L’ALTRA CARA DEL JUDICIXEVI SALA