33
Orsis26,2012 57-89 Potamogetoni Zannichelliaalaconcamitjanadel riuLlobregat(Catalunya,NEpenínsulaIbèrica) PereAymerich C/Barcelona,29.08600Berga [email protected] Manuscritrebutelsetembrede2011 Resum PresenteminformacióactualitzadasobreelsgèneresPotamogetoniZannichellia alaconca mitjanadelriuLlobregat(c.1800km 2 ,alt.300-1300m),àreasubmediterràniasensemasses d’aiguaestancadanaturalsiambunaxarxafluvialconsiderablementalterada.S’hanlocalit- zat11espècies(8 Potamogetoni3 Zannichellia),quehabitensobretotenbassesartificials ialsdosriusprincipalsdelazona.LesespèciesmésfreqüentssónP. trichoides,alesbasses (presènciaenel32%),i P. pectinatus,queestrobasobretotalriuLlobregat;totesdues mostrenunadinàmicaexpansivaenelsdarrersanys.Destacalapresènciadetàxonsque regionalmentsónmoltrarsipocconeguts(P. schweinfurthiiiZ. contorta)id’unapoblació residuald’unaespècieamenaçadaaCatalunya(P. perfoliatus).Tambéésnotableeldesco- brimentdelaconcentraciómésimportantdepoblacionsdeP. natans aCatalunya,observat recentmenten19bassesiqueestàenexpansió. P. coloratus, Z. contorta i Z. peltatasón tàxonslligatssobretotaaigüesnetesicorrents,imostrenindicisderegressió. Paraules clau: hidròfits;regiómediterrània;NEpenínsulaIbèrica;riuLlobregat;basses artificials;Potamogeton; Zannichellia. Abstract. Potamogeton andZannichellia inthemiddlebasinofLlobregatriver(Catalonia, North-easternIberianPeninsula) WepresentupdatedinformationaboutPotamogeton andZannichellia generainthemiddle basinofLlobregatriver(c.1800km 2 ,alt.300-1300m),asubmediterraneanareawithno naturalstagnantwaterbodiesandaveryanthropizedrivernetwork.Eleventaxa(8 Pota- mogetonand3 Zannichellia),thatmainlyinhabitartificialpondsandthetwomainrivers, havebeenlocated.Themostcommonspeciesare P. trichoidesintheponds(32%occur- rence),and P. pectinatus,thatisespeciallyfoundinLlobregatriver;bothshowanexpan- sivedynamicinthelastyears.Itisinterestingthepresenceoftaxaregionallyveryrareand scarcellyknown(P. schweinfurthiiand Z. contorta)andalsoaresidualpopulationofa threatenedspeciesinCatalonia(P. perfoliatus).Alsointerestingisthediscoveryofthe mostimportantconcentrationof P. natanspopulationsinCatalonia,recentlyobservedin 19pondsandinexpansion. P. coloratus, Z. contorta and Z. peltata aretaxaespecially linkedtocleanrunningwaterandshowsignsofregression. Keywords: hydrophytes;Mediterraneanregion;NEIberianPeninsula;Llobregatriver; artificialponds;Potamogeton, Zannichellia.

Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

� Orsis�26,�2012� � 57-89

Potamogeton�i�Zannichellia�a�la�conca�mitjana�del�riu�Llobregat�(Catalunya,�NE�península�Ibèrica)

Pere�AymerichC/�Barcelona,�29.�08600�Berga�[email protected]

� Manuscrit�rebut�el�setembre�de�2011

Resum

Presentem�informació�actualitzada�sobre�els�gèneres�Potamogeton�i�Zannichellia a�la�conca�mitjana�del�riu�Llobregat�(c.�1800�km2,�alt.�300-1300�m),�àrea�submediterrània�sense�masses�d’aigua�estancada�naturals�i�amb�una�xarxa�fluvial�considerablement�alterada.�S’han�localit-zat�11�espècies�(8�Potamogeton�i�3�Zannichellia),�que�habiten�sobretot�en�basses�artificials�i�als�dos�rius�principals�de�la�zona.�Les�espècies�més�freqüents�són�P. trichoides,�a�les�basses�(presència�en�el�32%),�i�P. pectinatus,�que�es�troba�sobretot�al�riu�Llobregat;�totes�dues�mostren�una�dinàmica�expansiva�en�els�darrers�anys.�Destaca�la�presència�de�tàxons�que�regionalment�són�molt�rars�i�poc�coneguts�(P. schweinfurthii�i�Z. contorta)�i�d’una�població�residual�d’una�espècie�amenaçada�a�Catalunya�(P. perfoliatus).�També�és�notable�el�desco-briment�de�la�concentració�més�important�de�poblacions�de�P. natans a�Catalunya,�observat�recentment�en�19�basses�i�que�està�en�expansió.�P. coloratus, Z. contorta i�Z. peltata�són�tàxons�lligats�sobretot�a�aigües�netes�i�corrents,�i�mostren�indicis�de�regressió.�

Paraules clau: hidròfits;�regió�mediterrània;�NE�península�Ibèrica;�riu�Llobregat;�basses�artificials;�Potamogeton; Zannichellia.

Abstract. Potamogeton and�Zannichellia in�the�middle�basin�of�Llobregat�river�(Catalonia,�North-eastern�Iberian�Peninsula)

We�present�updated�information�about�Potamogeton and�Zannichellia genera�in�the�middle�basin�of�Llobregat�river�(c.�1800�km2,�alt.�300-1300�m),�a�submediterranean�area�with�no�natural�stagnant�waterbodies�and�a�very�anthropized�river�network.�Eleven�taxa�(8�Pota-mogeton�and�3�Zannichellia),�that�mainly�inhabit�artificial�ponds�and�the�two�main�rivers,�have�been�located.�The�most�common�species�are�P. trichoides�in�the�ponds�(32%�occur-rence),�and�P. pectinatus,�that�is�especially�found�in�Llobregat�river;�both�show�an�expan-sive�dynamic�in�the�last�years.�It�is�interesting�the�presence�of�taxa�regionally�very�rare�and�scarcelly�known�(P. schweinfurthii�and�Z. contorta)�and�also�a�residual�population�of�a�threatened�species�in�Catalonia�(P. perfoliatus).�Also�interesting�is�the�discovery�of�the�most�important�concentration�of�P. natans�populations�in�Catalonia,�recently�observed�in�19�ponds�and�in�expansion.�P. coloratus, Z. contorta and�Z. peltata are�taxa�especially�linked�to�clean�running�water�and�show�signs�of�regression.

Keywords: hydrophytes;�Mediterranean�region;�NE�Iberian�Peninsula;�Llobregat�river;�artificial�ponds;�Potamogeton, Zannichellia.

Page 2: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

58� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

Introducció

La�informació�sobre�plantes�aquàtiques�o�macròfits�és�relativament�abundant�a�Catalunya,�amb�més�de�20.000�registres�entrats�a�la�Base�de�Dades�de�Biodiver-sitat�de�Catalunya�(Chappuis�et�al.,�2011),�la�major�part�dels�quals�provenen�de�treballs�florístics�generals.�Els�estudis�específicament�dedicats�a�les�plantes�aquà-tiques�són�més�aviat�escassos�i,�amb�l’excepció�de�Margalef-Mir�(1981),�s’han�centrat�bàsicament�en�uns�pocs�sectors�geogràfics�especialment�rics�en�ambients�aquàtics,�cas�dels�llacs�pirinencs�(Gacia�et�al.,�1994;�2009),�dels�aiguamolls�lito-rals�(Curcó,�1996;�Farràs�&�Velasco,�1994;�Ferrer�&�Comín,�1979;�Seguí,�1996)�o�les�basses�vernals�empordaneses�(Font�&�Vilar,�1998).�D’altra�banda,�són�fre-qüents�les�referències�a�plantes�aquàtiques�en�treballs�sobre�limnologia,�però�lle-vat�d’alguns�casos�(ex.�Moreno�et�al.,�2008)�dediquen�poca�atenció�a�aquest�grup,�i�no�és�rar�que�continguin�imprecisions�taxonòmiques�que�els�fan�poc�fiables�com�a�font�d’informació�florística.

Tot�i�el�volum�de�dades�existent,�el�coneixement�de�les�plantes�aquàtiques�a�Catalunya�es�pot�considerar�insuficient,�a�causa�sobretot�de�tres�factors:�1)�La�prospecció�molt�deficient�de�gran�part�del�territori,�on�els�hidròfits�es�presenten�de�manera�molt�escassa�i�localitzada.�2)�La�dificultat�que�comporta�la�identificació�correcta�de�part�d’aquestes�plantes,�que�poden�tenir�un�aspecte�variable�en�funció�de�les�condicions�ambientals�i�que,�en�alguns�casos,�han�estat�tractades�amb�crite-ris�taxonòmics�força�diversos;�com�a�conseqüència,�no�és�rar�que�hi�hagi�errors�de�determinació�específica,�fins�i�tot�en�treballs�florístics�molt�solvents.�3)�Els�canvis�temporals�en�la�seva�presència�local�o�regional,�que�sovint�són�importants�i�en�tot�cas�molt�més�ràpids�que�en�la�flora�terrestre,�de�tal�manera�que�l’acumulació�de�dades�de�períodes�molt� llargs�és�freqüent�que�no�reflecteixi� la�situació�actual.�Aquests�canvis�temporals�són�deguts�tant�a�l’actuació�antròpica�com�a�la�dinàmica�natural�dels�hidròfits.�L’activitat�humana,�en�territoris�molt�antropitzats�com�Ca-talunya,�tendeix�a�ser�en�conjunt�negativa�a�causa�del�deteriorament�dels�ambients�aquàtics,�però�també�pot�ser�positiva�quan�es�creen�nous�hàbitats�potencials.�Pel�que�fa�a�la�dinàmica�pròpia�d’aquestes�plantes,�s’ha�de�tenir�en�compte�que�no�és�rar�que�facin�poblacions�esporàdiques�o�fluctuants,�perquè�molts�dels�seus�hàbitats�són�inestables�o�temporals�i,�en�especial,�que�solen�tenir�una�gran�capacitat�colo-nitzadora,�deguda�sobretot�a�la�disseminació�a�llarga�distància�utilitzant�com�a�vectors�de�transport�els�ocells�migradors�(Figuerola�&�Green,�2002;�Green�et�al.,�2002).

La�família�Potamogetonaceae�—incloses�les�antigues�Zannichelliaceae,�amb�les�quals�formen�un�grup�monofilètic�(Lindqvist�et�al.,�2006)—�és�una�de�les�més�conspícues�entre�els�hidròfits�europeus,�pel�nombre�d’espècies�que�té,�per�la�do-minància�freqüent�d’aquestes�en�les�comunitats�aquàtiques�i�per�la�seva�àmplia�distribució.�Segons�els�coneixements�actuals�(Bolòs�&�Vigo,�2001;�García�Muri-llo,�2010;�Talavera�&�García�Murillo,�2010;�aquest�treball),�aquesta�família�està�representada�a�Catalunya�per�21�espècies,�16�del�gènere�Potamogeton (inclou�Stuckenia Börner),�1�Groenlandia�i�4�Zannichellia.�Algunes�de�les�espècies�estan�molt�esteses,�de�manera�que�el�gènere�Potamogeton,�tot�sol,�representa�un 20%�de�

Page 3: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 59

les�citacions�d’hidròfits�recollides�a�la�Base�de�Dades�de�la�Biodiversitat�de�Cata-lunya,�però�des�de�1980�s’ha�constatat�una�disminució�de�les�citacions�en�relació�amb�l’esforç�realitzat,�cosa�que�suggereix�que�poden�estar�en�regressió�(Chappuis�et�al.,�2008).�Amb�independència�de�la�regressió�general�que�hagin�pogut�tenir��les�plantes�d’aquesta�família�a�Catalunya,�cal�dir�que�una�part�considerable�dels�tàxons�tenen�un�interès�conservacionista�específic,�per�la�seva�raresa�al�territori:��5�espècies�(Potamogeton gramineus, P. lucens, P. perfoliatus, P. polygonifolius i�P. praelongus)�es�consideren�actualment�amenaçades�segons�el�Llibre�Vermell�de�la�flora�vascular�(Sáez�et�al.,�2010)�i�una�altra�(P. natans)�quasi�amenaçada�(NT).�Cal�afegir�que�dos�dels�tàxons�citats�en�aquest�article�(P. schweinfurthii i�Zan-nichellia contorta)�no�eren�coneguts�a�Catalunya�quan�es�va�realitzar�l’avaluació�per�al�Llibre�Vermell,�però�que�d’acord�amb�la�informació�ara�disponible�també�qualifiquen�com�a�amenaçats.�

Aquest�article�té�com�a�objecte�aportar�informació�actualitzada�sobre�les�plan-tes�de�la�família�Potamogetonaceae�a�la�conca�mitjana�del�riu�Llobregat,�un�sector�de�l’interior�de�Catalunya�relativament�pobre�en�ambients�aquàtics�i�en�el�qual�els�hidròfits�—i�la�flora�en�general—�han�estat�poc�estudiats.�Els�objectius�principals�són�determinar�els�tàxons�presents,�reflectir�la�seva�ecologia�i�l’abundància�rela-tiva�i,�en�la�mesura�possible,�avaluar�l’evolució�de�les�seves�poblacions�en�temps�recents�(darrers�25�anys).�L’existència�de�dades�d’aquesta�zona�de�la�fi�del�segle�xix,�resultants�del�treball�de�prospecció�de�Conrad�Pujol�i�integrades�a�Cadevall�(1933)�també�permet�especular,�amb�una�certa�base,�sobre�l’evolució�a�llarg�ter-mini�d’aquestes�plantes�dins�el�territori�considerat.

Material i mètodes

Àrea d’estudi

El�territori�considerat�en�aquest�treball�és�la�part�de�la�conca�mitjana�del�riu�Llo-bregat�compresa�entre�els�Prepirineus�i�el�pla�de�Bages,�com�a�límits�nord�i�sud,�i�des�de�Solsona�fins�a�la�riera�Gavarresa,�com�a�límits�oest� i�est.�A�grans�trets�aquesta�àrea�abasta�uns�18�quadrats�UTM�de�10�×�10�km,�és�a�dir,�uns�1800�km2;�tots�aquests�quadrats�corresponen�a� la�franja�31T,�raó�per� la�qual� la�franja�no�s’explicita�al�text�quan�s’indiquen�els�quadrats.�Administrativament�comprèn�tot�el�baix�Berguedà,�el�nord�del�Bages,�gran�part�del�baix�Solsonès�i�el�sector�més�occidental�d’Osona�al�Lluçanès.�Aquesta�zona� forma�part�de� la�Depressió�de�l’Ebre,�en�la�seva�part�oriental,�també�anomenada�Depressió�Central�Catalana.�El�relleu�es�caracteritza�en�general�per�una�successió�de�petits�serrats,�valls�i�plans.�A�la�franja�més�septentrional,�de�contacte�amb�els�Prepirineus,�hi�ha�una�alineació�oest-est�de�relleus�més�vigorosos�(altiplans�de�Busa�i�Capolat�i�serra�de�Picancel).�Les�altituds�dominants�estan�entre�500�i�900�m,�però�se�superen�els�1300�m�als�altiplans�del�nord,�i�gran�part�de�les�valls�dels�rius�Llobregat�i�Cardener�queden�per�sota�dels�500�m�i�fins�a�un�mínim�d’uns�300�m.�Els�materials�geològics�són�sedimentaris�arreu.�Predominen�àmpliament�les�roques�sedimentàries�de�l’eocè�superior�i�oligocè,�representades�de�manera�diferent�segons�sectors:�conglomerats�

Page 4: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

60� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

massius�(altiplans�i�serres�del�nord),�conglomerats,�gresos�i�lutites�(cap�al�sud�fins�a�la�línia�Solsona-Navès-Montmajor-Avià-Sagàs),�gresos�i�lutites�(resta�del�baix�Solsonès�i�baix�Berguedà),�i�lutites,�gresos�i�calcàries�(Bages�septentrional,�al�sud�d’una�línia�Olost-Navàs-Súria).�Els�materials�sedimentaris�quaternaris�(còdols,�graves�i�llims�de�l’holocè)�es�localitzen�a�les�valls�fluvials,�en�general�en�forma�de�dipòsits�poc�potents.

Seguint�la�classificació�de�Bolòs�&�Vigo�(1984),�el�bioclima�és�de�tipus�sub-mediterrani�o�mediterrani�de�tendència�continental.�Les�precipitacions�mitjanes�anuals�estan�entre�500�i�800�mm,�hi�sol�haver�un�període�estival�subàrid�o�àrid,�i�a�l’hivern�les�glaçades�són�habituals.�Hi�ha�un�gradient�nord-sud�d’increment�de�la�xericitat�i�la�mediterraneïtat,�que�se�superposa�a�un�altre�gradient�est-oest�d’in-crement�de�la�continentalitat.

La�xarxa�hidrogràfica�està�formada�per�dos�rius�principals�(Llobregat�i�Carde-ner)�de�règim�pluvionival� i�un�gran�nombre�de�rieres�de�règim�pluvial�(Aigua�d’Ora,�Merlès�i�Gavarresa,�com�a�més�destacades).�Les�rieres�més�curtes�tenen�un�cabal�petit�i�fluctuant,�però�mantenen�aigua�circulant�tot�l’any.�Els�diversos�trams�dels�dos�rius�principals�han�estat�classificats�(Agència�Catalana�de�l’Aigua,�2002)�com�a�rius�de�muntanya�humida�calcària�(per�damunt�dels�embassaments�de�la�Baells�el�Llobregat�i�de�Sant�Ponç�el�Cardener),�rius�mediterranis�de�cabal�elevat�(des�dels�embassaments�anteriors�fins�a�Navàs�i�Cardona,�respectivament)�i�rius�mediterranis�de�cabal�variable�(en�avall�de�les�dues�localitats�indicades).�Segons�la�mateixa�classificació�les�rieres�del�territori�són�rius�de�muntanya�mediterrània�calcària.�

Els�cursos�d’aigua�d’aquesta�zona�estan�sotmesos�a�nombroses�pertorbacions�antròpiques.�Als�rius�les�principals�alteracions�són�l’artificialització�del�règim�de�cabals�(construcció�de�nombroses�rescloses�i�canals�fins�a�mitjan�segle�xx�i�de�tres�grans�embassaments�més�endavant)�i�la�contaminació�generada�pels�abocaments�de�residus�urbans�i�industrials.�Pel�que�fa�a�la�contaminació,�la�situació�ha�millorat�de�manera�clara�des�dels�anys�1980,�com�a�resultat�de�la�construcció�de�depurado-res.�Els�seguiments�realitzats�els�darrers�anys�(http://ecobill.diba.cat/)�donen�unes�qualitats�ecològiques�dels�rius�en�general�entre�moderada�i�molt�bona,�tot�i�que�hi�ha�trams�que�sovint�presenten�un�estat�dolent�o�pèssim,�en�especial�al�Cardener�aigües�avall�de�Cardona.�A�les�rieres�les�pertorbacions�són�més�difuses�i�quantita-tivament�menys�importants�(captacions,�vessaments�ramaders,�rentat�de�fertilit-zants�dels�camps,�abocaments�domèstics,�etc.);�però�en�conjunt�han�provocat�un�deteriorament�general�dels�hàbitats�fluvials,�a�causa�de�la�manca�de�sistemes�de�depuració�i�de�l’escassa�capacitat�de�dilució�dels�contaminants�del�poc�cabal�cir-culant.�Els�grans�incendis�forestals�dels�darrers�vint�anys,�que�van�cremar�gran�part�de�les�conques�d’aquestes�rieres,�també�van�provocar�una�pertorbació�tempo-ral�profunda,�com�a�conseqüència�del�rentat�de�grans�volums�de�cendres.�La�intro-ducció�i�expansió�de�peixos�com�la�carpa�i�dels�crancs�americans,�que�augmenten�la�turbidesa�de�l’aigua�i�consumeixen�plantes�aquàtiques,�també�ha�estat�un�factor�important�de�transformació�dels�hàbitats�aquàtics,�tant�als�rius�com�a�les�rieres.

No�hi�ha�masses�d’aigua�estancada�naturals,�però�sí�una�gran�quantitat�de��petites� basses� artificials� d’origen� antic� i� amb�un�ús� tradicional� agroramader,��

Page 5: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 61

a�les�quals�s’han�afegit�en�les�darreres�dècades�basses�més�extenses�i�profundes�d’ús�divers�(reg,�aigua�per�a�granges,�extinció�d’incendis,�etc.).�Les�característi-ques�d’aquestes�basses�són�molt�heterogènies,�en�funció�del�seu�origen�i�dels�usos�del�seu�entorn.

Obtenció i exposició de dades

Aquest�treball�s’ha�elaborat�en�base�al�recull�d’observacions�pròpies�de�l’autor,�obtingudes�en�el�període�1985-2011.�Quan�es�creu�convenient,�es�fa�referència�a�alguna�dada�bibliogràfica�o�a�material�d’herbari,�però�aquestes�fonts�d’informació�no�han�estat�objecte�d’una�revisió�exhaustiva,�ja�que�les�dades�de�la�zona�d’estudi�són�en�general�anecdòtiques.

Les�dades�utilitzades�són�de�tres�tipus:�1)�La�informació�més�completa�sobre�la�distribució�de�les�potamogetonàcies�als�rius�i�rieres�es�va�obtenir�els�anys�2004-2005�durant�la�realització�d’un�treball�de�camp�per�a�la�cartografia�de�vegetació�associada�a�la�xarxa�fluvial,�destinada�al�GIS�SITxell�(Sistema�d’Informació�Ter-ritorial�de�la�xarxa�d’espais�lliures,�de�la�Diputació�de�Barcelona).�Els�anys�2010-2011�s’ha�revisat�una�part�d’aquests�trams�fluvials,�per�tal�d’observar-hi�l’evolució�dels�poblaments�de�potamogetonàcies.�2)�La�informació�sobre�les�potamogetonà-cies�d’aigües�estancades�s’ha�obtingut�bàsicament�per�mitjà�d’una�prospecció�sis-temàtica�de�280�basses�i�rescloses�en�el�període�2009-2011.�3)�Addicionalment�s’han�utilitzat�dades�sobre�observacions�esporàdiques�recopilades�des�de�l’any�1985,�que�han�estat�útils�sobretot�per�avaluar�l’evolució�recent�de�la�distribució�i�de�la�freqüència�relativa�dels�tàxons.

Les�referències�bàsiques�per�a�la�identificació�dels�tàxons�han�estat�Wiegleb�&�Kaplan�(1998)�i�García�Murillo�(2010)�per�a�Potamogeton i�Talavera�et�al.�(1986)�i�Talavera�&�García�Murillo�(2010)�per�a�Zannichellia.�Els�criteris�taxonò-mics�seguits�són�els�d’aquests�treballs,�en�particular�pel�que�fa�a�Zannichellia,�gènere�complex�i�encara�insuficientment�conegut.

Per�a�cada�tàxon�detectat�es�dóna�la�següent�informació,�referida�a�la�zona�d’estudi:�UTM�10�×�10�amb�presència�coneguda,�interval�altitudinal,�distribució�general,�hàbitats�i�canvis�observats�en�la�distribució�i�la�freqüència.�Quan�existeix�plec�d’herbari�testimoni�d’una�localitat,�se�n’indica�la�referència�(sempre�Herbari�BCN).�Les�localitats�concretes,�amb�els�quadrats�UTM�1�×�1,�s’exposen�en�un�apèndix�final.�Els�topònims�de�referència�són�els�de�la�base�cartogràfica�de�l’Ins-titut�Cartogràfic�de�Catalunya�(http://www.icc.cat/).

Resultats

S’han�trobat�11�tàxons,�8�del�gènere�Potamogeton i�3�del�gènere�Zannichellia.�La�taula�1�mostra�sintèticament�els�tàxons�detectats,� l’interval�altitudinal�conegut��i�dos�indicadors�de�freqüència�relativa�(nombre�d’UTM�1�×�1�i�de�punts�d’aigua�en�els�quals�són�coneguts).�El�nombre�de�punts�d’aigua�no�es�considera�per�a�les�espècies�bàsicament�fluvials,�ja�que�en�aquests�casos�resulta�inviable�o�molt�difícil�distingir�nuclis�discrets.

Page 6: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

62� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

La�prospecció�específica�de�basses�entre�2009�i�2011�ha�permès�localitzar�potamogetonàcies�en�107�de�les�280�basses�visitades,�en�les�quals�en�conjunt�s’han�trobat�8�tàxons.�Els�únics�tàxons�no�detectats�en�basses�han�estat�P. perfoliatus, P. pusillus i�Z. contorta.

A�més�dels�tàxons�d’aquests�dos�gèneres,�i�sovint�convivint�amb�ells,�s’han�trobat�altres�6�espècies�d’hidròfits.�El�més�estès�és�Ranunculus peltatus,�freqüent�tant�en�basses�com�al� riu�Llobregat� i�algunes�rieres.�El�segueix�en�freqüència�Lemna minor.�Ranunculus tricophyllus i�Lemna gibba són�escassos�i�localitzats.�Les�espècies�més�rares�són�Myriophyllum spicatum (observat�només�en�tres�punts�d’aigua�del�Lluçanès,�i�extingit�els�anys�1990�dels�estanys�de�Graugés�al�Ber-guedà)�i�Egeria densa (trobada�en�una�sola�bassa�del�Solsonès).

Potamogeton coloratus�Hornem.

UTM�CG94,�CG95,�DG04,�DG05,�(DG06),�DG15,�DG16,�DG25.�Interval�altitu-dinal:�470-1095�m.

Tot�i�ser�una�planta�en�conjunt�rara�i�escassa�al�territori�considerat,�és�una�de�les�espècies�de�Potamogeton més�esteses.�Hem�anotat�la�seva�presència�en�21�localitats,�que�es�concentren�sobretot�a�la�part�més�oriental,�entorn�de�la�vall�del�Llobregat�i�a�les�zones�de�trànsit�cap�a�l’altiplà�del�Lluçanès.�Al�Solsonès�només�en�coneixem�una�població,�pròxima�al�límit�amb�el�Berguedà.�Apareix�sempre�de�manera�molt�puntual�i�ocupant�superfícies�petites,�en�ambients�aquàtics�de�corrent�lent�o�estancats,�amb�aigua�neta�i�en�general�fortament�carbonatada.�El�nombre�de�nuclis�coneguts�en�hàbitats�naturals�(torrents�i�rieres)�i�hàbitats�artificials�és�simi-lar.�Convé�precisar�que�és�molt�probable�que�el�nombre�de�nuclis�locals�d’aquesta�

Taula 1.�Tàxons�detectats,�rang�altitudinal�i�freqüència�relativa�(UTM�1�×�1�i�punts�d’ai-gua).�Només�s’indica�el�nombre�de�punts�d’aigua�per�a�les�espècies�lligades�a�basses.

Tàxon Altitud (m) UTM 1x1 (n) Punts d’aigua (n)Potamogeton coloratus 470-1095 20 21

Potamogeton natans 530-1320 15 20

Potamogeton nodosus 300-715 16 –

Potamogeton pectinatus 220-660 42 –

Potamogeton perfoliatus 510 � 2 –

Potamogeton pusillus 800 � 8 � 1

Potamogeton schweinfurthii 530-620 � 2 � 2

Potamogeton trichoides 400-1340 72 99

Zannichellia contorta 420-520 15* –

Zannichellia palustris 620-980 � 5 � 5

Zannichellia peltata 420-640 14* –

*�Als�rius�Llobregat�i�Cardener�s’assumeix�que�els�poblaments�de�Zannichellia en�trams�fluvials�in-termedis�als�punts�en�què�s’ha�confirmat�la�presència�del�tàxon�corresponen�a�aquesta�mateixa�espècie.

Page 7: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 63

espècie�sigui�força�superior�al�que�hem�documentat,�perquè�l’escassa�superfície�que�ocupen�i�el�seu�vincle�amb�cursos�d’aigua�de�marges�embosquinats�fa�difícil�detectar-los.

La�tendència�poblacional�d’aquest�tàxon�en�el�darrer�segle�és�molt�probable�que�hagi�estat�netament�regressiva,�ja�que�el�seu�hàbitat�primari�(rieres�i�torrents�de�baixa�altitud�i�aigües�netes)�ha�experimentat�una�degradació�general.�A�la�fi�del�segle�xix�o�primeries�del�segle�xx�sembla�que�era�freqüent,�ja�que�Conrad�Pujol�(Cadevall,�1933)�la�va�indicar�de�diversos�indrets�(Puig-reig,�Merlès,�Casserres,�Serrateix,�Sallent).�En�el�període�del�qual�disposem�de�dades�concretes�(1985-2010)�la�tendència�és�poc�clara:�en�general�sembla�regressiva,�però�també�s’han�observat�colonitzacions�locals.�En�tot�cas,�la�dinàmica�de�les�poblacions�locals�sembla�poc�estable,�ja�que�els�nuclis�locals�per�als�quals�s’ha�constatat�una�persis-tència�llarga�són�molt�pocs,�amb�un�màxim�d’uns�15�anys.�Hem�observat�més�extincions�de�nuclis�prèviament�coneguts�(6�casos)�que�no�pas�noves�colonitzaci-ons�(2�casos).�Les�extincions�conegudes�són�atribuïbles�a�causes�diverses,�segons�els�casos:�dessecació�de�basses,�eutrofització�de�basses�o�torrents,�increment�de�l’ombra�a�causa�del�tancament�de�la�coberta�arbustiva�en�petits�torrents�i�acumu-lació�de�cendres�després�dels�grans�incendis�de�1994.�Actualment�el�considerem�extingit�al�quadrat�UTM�DG06.�Cal�dir�que�en�algunes�rieres�i�torrents�és�possible�que�no�es� tracti�de�veritables�extincions�locals,�sinó�de�la�desaparició�puntual��de�clons;�però�altres�clons�que�es�podrien�considerar�part�de�la�mateixa�població�difusa�poden�persistir�en�zones�més�o�menys�pròximes.

Potamogeton natans�L.

UTM�CG86,�(CG94),�CG95,�DG04,�DG05.�Interval�altitudinal:�530-1320�m.Conegut�només�del�baix�Berguedà�occidental,�a�l’oest�del�Llobregat,�i�d’un�

parell�de�punts�del�Solsonès�prop�del�límit�intercomarcal.�És�probable�que�l’espè-cie�hagi�tingut�una�presència�històrica�escassa,�però�continuada,�en�aquest�sector�del�territori�auso-segàrric,�ja�que�a�l’Herbari�Cadevall�es�conserven�plecs�d’aquest�tàxon�recol·lectats�a�la�«bassa�de�Can�Corominas,�terme�de�Viver»�el�juliol�de�1891�per�Conrad�Pujol;�la�indicació�de�Font�Quer�(1914)�a�Viver�i�Navàs�podria�correspondre�a�aquesta�mateixa�localitat,�perquè�la�casa�de�Coromines�es�troba�a�mig�camí�dels�pobles�de�Viver�i�Navàs.�Indicacions�antigues�al�Lluçanès�(Cade-vall,�1933)�són�degudes�a�confusions�amb�P. coloratus.

Fins�a�la�darrera�dècada�només�havíem�localitzat�un�petit�nucli�d’aquesta�es-pècie�en�una�bassa�lateral�de�la�riera�de�Navel�(Montmajor),�al�qual�correspon�la�citació�del�Berguedà�de�Bolòs�&�Vigo�(2001)�i�on�actualment�sembla�que�ha�de-saparegut.�Coincidint�amb�l’extinció�d’aquesta�població�en�un�hàbitat�natural,�s’han�anat�detectant�nous�nuclis�de�P. natans en�diverses�basses�artificials,�con-centrades�sobretot�als�municipis�de�l’Espunyola�i�Montmajor.�Els�anys�2010-2011�s’ha�pogut�comprovar�la�seva�presència�en�19�basses.�Es�troba�en�punts�d’aigua�de�mida�molt�diversa,�des�de�basses�ramaderes�tradicionals�de�pocs�metres�qua-drats�fins�a�petites�rescloses�de�nova�construcció�i�de�superfície�entre�0,5�i�1�ha.�És�freqüent�que�faci�poblaments�densos,�que�cobreixen�gran�part�de�l’espai�dispo-

Page 8: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

64� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

nible.�En�dues�localitats�(rasa�de�la�font�de�la�Salut,�Capolat,�i�al�sud�de�Boixedera�dels�Bancs,�Montmajor)�creix�en�basses�de�construcció�recent�impermeabilitzades�amb�revestiment�plàstic.�

Hi�ha�evidències�d’una�clara�expansió�recent�de�P. natans,�ja�que�en�15�de�les�basses�podem�afirmar�que� l’aparició�de� l’espècie�és�posterior�a� l’any�2000� i,�d’aquestes,�que�en�11�és�posterior�a�2005.�L’exemple�més�clar�d’aquesta�expansió�ràpida�és�la�seva�aparició�l’any�2011�en�3�basses�de�l’Espunyola,�en�les�quals�es�pot�afirmar�que�no�era�present�l’any�2010.�Desconeixem�els�mecanismes�que�han�permès�l’expansió�recent�de�l’espècie.�Podrien�haver-hi�intervingut�els�moviments�d’ocells�aquàtics,�però�moltes�de�les�basses�són�molt�petites�i�no�semblen�gaire�freqüentades�per�aquests�ocells.�Una�hipòtesi�alternativa�o�complementària�seria�el�transport�de�propàguls�per�maquinària�d’excavació�de�terres,�que�hagués�estat�utilitzada�en�treballs�de�manteniment�de�diverses�basses.

Segons�les�dades�disponibles,�en�aquesta�zona�és�on�actualment�hi�ha�més�nuclis�poblacionals�de�l’espècie�a�Catalunya,�bé�que�tots�ocupen�superfícies�peti-tes�i�individualment�són�poc�importants.�Aquest�fet�té�interès�conservacionista,�ja�que�P. natans és�un�tàxon�rar�i�considerat�quasi�amenaçat�(NT)�al�país�(Sáez�et�al.,�2010).

Potamogeton nodosus�Poir.

UTM� (CG83),� DG03,� DG04,� (DG05),� DG14,� DG15.� Interval� altitudinal:��300-715�m.

Aquesta�espècie,�una�de�les�més�freqüents�del�gènere�a�Catalunya,�és�molt�rara�en�l’àmbit�geogràfic�considerat,�on�manifesta�fluctuacions�importants�tant�pel�que�fa�al�nombre�d’individus�com�al�nombre�i�la�localització�dels�nuclis�poblacionals.�Aparentment,�la�major�part�de�les�poblacions�que�hi�estableix�són�efímeres�o�poc�persistents.�En�cap�bassa�o�tram�concret�de�riu�hem�pogut�verificar-hi�la�presència�continuada�durant�períodes�de�més�de�10�anys.�Tot�i�això,�considerant�el�conjunt�del�territori,�deu�tenir-hi�una�presència�permanent,�ja�que�es�coneix�des�de�fa�un�segle:�en�base�a�observacions�de�Conrad�Pujol,�Cadevall�(1933)�l’assenyala�al�riu�Llobregat�a�Sallent�i�també�diu�que�és�abundant�al�riu�d’Adest�(nom�antic�de�la�riera�de�Merlès,�on�avui�sembla�una�planta�molt�rara�o�excepcional).

En�el�període�1985-2010�ha�estat�observat�en�18�indrets.�7�de�les�observacions�corresponen�a�rescloses�del�riu�Llobregat,�9�a�basses�artificials,�una�a�una�riera�i�una�altra�a�un�canal.�L’únic�sector�on�hem�constatat�una�presència�més�o�menys�continuada�al� llarg�del�darrer�quart�de�segle�és�el� tram�del�riu�Llobregat�entre�l’Ametlla�de�Merola�(Puig-reig,�Berguedà)�i�Balsareny�(Bages);�en�aquest�sector�s’han�anat�detectant�clons�de�P. nodosus en�diverses�rescloses,�tot�i�que�sempre�molt�escàs�i�amb�freqüents�extincions�i�colonitzacions�locals.�En�la�resta�de�loca-litats�només�hi�ha�estat�observat�una�vegada�o�durant�períodes�màxims�de�7�anys.�En�un�cas�(Olvan)�la�seva�desaparició�ha�estat�motivada�per�la�dessecació�i�rebli-ment�de�la�bassa.�En�dues�altres�basses�(Sagàs�i�Cardona)�sembla�que�va�desapa-rèixer�després�de�treballs�de�dragatge�dels�sediments.�A�la�quarta�bassa�(Vilanova,�Sagàs)�es�desconeix�la�causa�inicial�de�la�desaparició,�però�s’ha�constatat�que�

Page 9: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 65

P. nodosus —única�espècie�present�els�anys�1980—�va�ser�substituït�per�P. pecti-natus —única�espècie�vista�els�anys�2000—.�Pel�que�fa�a�les�colonitzacions,�el�cas�més�destacable�és�el�de�l’estany�de�Graugés�(Avià),�on�el�vam�detectar�per�primera�vegada�l’any�2009,�després�de�visitar�aquesta�localitat�reiteradament�des�dels�anys�1980,�i�en�la�qual�Margalef-Mir�(1981)�tampoc�no�el�va�observar.

Potamogeton pectinatus�L.Stuckenia pectinata�(L.)�Börner

UTM�CG92,�CG93,�DG02,�DG03,�DG04,�DG05.�Interval�altitudinal:�220-660�m.�Al�territori�considerat,�aquesta�espècie�està�lligada�bàsicament�als�dos�rius�

principals,�Llobregat�i�Cardener.�En�l’actualitat�(2011)�fa�poblaments�importants�al�Llobregat�des�de�Cal�Bassacs�(Gironella)�fins�a�Balsareny.�Té�una�presència�més�discontínua�al�Llobregat�al�sud�de�Balsareny�i�al�Cardener�aigües�avall�de�Sant�Salvador�de�Torroella�(Súria).�Fora�dels�rius,�només�ha�estat�observada�en�dues�basses�grans�del�municipi�de�Sagàs,� fetes�d’obra� i�amb�parets�verticals;��en�una�d’aquestes�basses�(Vilanova)�s’ha�constatat�que�es�tracta�d’una�colonitza-ció�relativament�recent�i�que�hi�ha�substituït�completament�P. nodosus,�el�qual�feia�una�població�densa�l’any�1986.

Viu�sobretot�en�trams�fluvials�de�corrent�lent�i�mitjà,�amb�un�grau�moderat�d’eutròfia.�Pel�que�fa�a�la�tolerància�a�l’eutrofització�cal�precisar�que�els�anys�1980�i�1990�l’havíem�observat�abundant�en�trams�fluvials�molt�eutrofitzats�del�Bages,�fora�ja�de�l’àmbit�aquí�considerat.�Al�Llobregat�conviu�gairebé�sempre�amb�Ranunculus peltatus,�que�els�anys�1990�era�l’únic�hidròfit�present�en�la�major�part�dels�trams�i�al�qual�hauria�desplaçat�parcialment�els�darrers�temps.�

En�el�període�1985-2010�ha�experimentat�una�expansió�molt�forta,�passant�de�ser�una�planta�rara�i�localitzada�a�ser�abundant�i�dominant�en�molts�trams�fluvials.�En�la�segona�meitat�dels�anys�1980�P. pectinatus era�relativament�freqüent�en�alguns�trams�del�Llobregat�al�Bages,�de�Sallent�en�avall,�així�com�al�riu�Cardener�a�la�rodalia�de�Manresa.�Però�al�Berguedà�i�al�nord�del�Bages�només�n’havíem�observat�puntualment�unes�poques�plantes�en�dos�indrets�del�quadrat�UTM�DG05:�l’any�1985�en�un�canal�paral·lel�al�Llobregat�de�l’Ametlla�de�Casserres�i�l’any�1989�a�la�resclosa�de�Cal�Bassacs�(Gironella),�i�en�cap�d’aquests�dos�indrets�no�va�ser�retrobat�a�partir�de�1990.�Abans�del�període�d’estudi,�a�la�fi�de�la�dècada�de�1970,�ens�consta�que�P. pectinatus havia�estat�observat�força�abundant�al�Llobre-gat�al�tram�de�Navàs�i�l’Ametlla�de�Merola�(DG03-DG04),�d’on�aparentment�va�desaparèixer�com�a�conseqüència�de�les�riuades�de�1982.�També�havia�estat�indi-cat�en�aquella�mateixa�època�a�l’estany�de�Graugés�(Avià,�DG05)�per�Margalef-Mir�(1981),�però�en�aquesta�localitat�no�l’hi�hem�observat�mai,�malgrat�haver�visitat�l’estany�cada�any�i�en�nombroses�ocasions�des�de�1980.

De�la�dècada�de�1990�no�disposem�de�cap�observació�de�l’espècie�a�la�zona�considerada,�i�si�hi�estava�present�devia�ser�escassa.�L’any�2004�se’n�van�observar�ja�poblaments�força�importants�al�Llobregat,�a�l’alçada�de�Puig-reig�i�aigües�avall�de�Gironella,�en�trams�que�havien�estat�visitats�diverses�vegades�en�anys�previs�i�no�s’hi�havia�detectat�P. pectinatus.�L’any�següent,�amb�els�treballs�de�prospecció�

Page 10: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

66� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

per�a�una�cartografia�d’hàbitats� fluvials,�se’n�van�observar�poblaments�més�o�menys�importants�en�altres�trams�del�Llobregat,�concentrats�sobretot�des�de�Navàs�fins�a�Gironella,�i�de�manera�més�escassa�entre�Navàs�i�Sallent.�De�2005�a�2010�P. pectinatus ha�continuat�augmentant�i�expandint-se�en�aquesta�zona�mitjana�del�Llobregat,�on�s’ha�fet�molt�comú,�sovint�dominant,�i�forma�poblaments�densos�que�cobreixen�grans�superfícies.�

Les�causes�precises�de�l’increment�recent�de�P. pectinatus al�Llobregat�mitjà�ens�són�desconegudes,�però�sembla�que�aquesta�expansió�podria�estar�més�relaci-onada�amb�factors�físics�de�la�llera�que�no�pas�amb�variacions�en�la�qualitat�de�l’aigua.�En�general,�en�gran�part�dels�trams�on�actualment�hi�ha�P. pectinatus, la�qualitat�de�l’aigua�ha�millorat�en�relació�amb�els�anys�1980,�gràcies�a�la�cons-trucció�de�depuradores;�però�no�creiem�que�aquesta�causa�expliqui�la�colonització,�ja�que�en�altres�zones�hem�vist�poblaments�importants�de�l’espècie�en�aigües�molt�eutròfiques,�de�qualitat�clarament�més�baixa�que�la�d’aquests�mateixos�trams�flu-vials�fa�un�quart�de�segle.�D’altra�banda,�els�anys�1980�hi�havia�alguns�trams�inte-rurbans�amb�aigua�de�bona�qualitat,�on�no�creixia�aquesta�espècie�i,�per�contra,�s’hi�feia�Zannichellia sp.,�que�sembla�menys�tolerant�a�l’eutrofització.�L’aparent�manca�de�relació�entre�la�presència�de�P. pectinatus i�la�qualitat�de�l’aigua�ens�fa�pensar�que�la�causa�principal�de�l’expansió�de�l’espècie�podria�ser�l’estabilitat�de�la�llera�i� l’increment�consegüent�de�la�fracció�de�sediments�fins,�després�d’un�període�prolongat�sense�grans�pertorbacions.�El�fet�que�al�Llobregat�al�pas�pel�baix�Ber-guedà�—i�en�particular�al�quadrat�UTM�DG04—�la�dinàmica�dels�poblaments�de�P. pectinatus hagi�estat�inversa�que�la�de�Zannichellia cf. contorta,�que�es�comenta�més�endavant,�suggereix�que�l’establiment�d’aquest�potamogèton�es�veuria�afavo-rit�pels�períodes�prolongats�sense�grans�riuades.�Si�és�així,�la�seva�dinàmica�pobla-cional�seria�fluctuant,�amb�regressions�fortes�quan�hi�ha�riuades�i�recolonitzacions�posteriors.�També�són�indicis�en�aquest�sentit�l’aparent�desaparició�al�tram�del�Llobregat�proper�a�Navàs�com�a�conseqüència�de�la�riuada�de�1982�i�el�fet�que�els�únics�nuclis�observats�en�la�dècada�de�1980�es�trobessin�en�canals�i�rescloses,�ambients�en�els�quals�podien�haver�patit�menys�els�efectes�d’aquella�gran�riuada.

Potamogeton perfoliatus�L.

UTM�DG15.�Interval�altitudinal:�510-525�m.Fa�un�temps�(Aymerich,�1998)�donàvem�a�conèixer�la�persistència�d’aquesta�

espècie�molt�rara�a�Catalunya�a�la�riera�de�Merlès�(Santa�Maria�de�Merlès),�on�ja�havia�estat�citada�fa�un�segle�(Cadevall,�1933).�Donada�la�manca�d’observacions�des�de�l’any�2001�i�la�transformació�profunda�de�l’hàbitat�a�l’única�localitat�cone-guda,�a�Sáez�et�al.�(2010)�s’indicava�que�aparentment�s’havia�extingit.�El�canal�on�es�coneixia�la�gran�majoria�de�la�població�es�va�anar�reblint�de�sediments�i�va�experimentar�una�ocupació�progressiva�per�canyís�(Phragmites australis),�que�l’any�2003�cobria�tota�la�superfície�on�abans�es�trobava�P. perfoliatus.�Quan�ja�feia�cinc�anys�que�no�s’hi�observava�l’espècie�(2006),�el�canal�va�quedar�comple-tament�eixut�a�causa�de�la�sequera,�i�el�2009�s’hi�van�fer�treballs�de�dragatge�i�restauració.�És�possible�que�els�crancs� introduïts�—cranc�roig�(Procambarus

Page 11: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 67

Figura 1.�A:�Potamogeton perfoliatus� (Santa�Maria�de�Merlès);�B:�P. schweinfurthii�(Sorba,�Montmajor).�Són�les�espècies�de�més�interès�conservacionista,�a�causa�de�la�seva�raresa�a�Catalunya,�trobades�a�la�zona�d’estudi.

Page 12: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

68� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

clarkii)�i�de�senyal�(Pacifastacus leniusculus)—�també�contribuïssin�a�la�regressió�d’aquest�potamogèton,�ja�que�tallen�i�consumeixen�plantes�aquàtiques.

Afortunadament,� l’any�2011�hem�retrobat�P. perfoliatus a�Santa�Maria�de�Merlès,�uns�500�m�al�nord�de�la�primera�localitat.�El�nucli�recentment�descobert�està�format�per�plantes�esparses�que�creixen�en�un�tram�d’uns�100�m�de�la�sèquia�que�desguassa�al�molí�de�les�Escrigues.�A�més,�hem�tingut�coneixement�que�Oriol�Comas�i�Núria�Valls�mantenen�un�petit�nombre�de�plantes�en�cultiu�al�«Centre�de�cria�de�fauna�i�educació�ambiental�Camadoca»,�a�Santa�Maria�de�Merlès�mateix,�que�van�ser�recol·lectades�a�la�primera�localitat�abans�de�la�seva�desaparició.

El�nucli�actualment�conegut�està�sotmès�a�un�risc�alt,�ja�que�fàcilment�podrien�actuar-hi�les�mateixes�amenaces�que�van�causar�la�desaparició�de�la�planta�a�l’al-tra�localitat.�Per�garantir�la�preservació�de�la�població�de�P. perfoliatus de�Merlès�seria�recomanable�establir�una�vigilància�sobre�els�factors�de�risc�i�alhora�empren-dre�una�gestió�activa�de�l’hàbitat.�D’acord�amb�les�dades�dels�darrers�temps,�en�l’actualitat�els�hàbitats�favorables�semblen�limitats�a�canals�i�sèquies,�mentre�que�fa�un�segle�(C.�Pujol�in�Cadevall,�1933)�va�ser�indicat�com�a�abundant�a�la�riera�de�Merlès.�Es�pot�suposar�que�la�desaparició�de�l’espècie�a�la�riera�ha�estat�ocasi-onada�per�la�degradació�general�que,�per�causes�diverses�(introducció�de�fauna�al·lòctona,�vessaments�de�residus,�captacions�d’aigua),�hi�han�experimentat�els�ambients�aquàtics�des�de�la�dècada�de�1970.

Potamogeton pusillus�L.

UTM�CG86.�Interval�altitudinal:�800�m.Només�ha�estat�detectat�a�l’extrem�nord�de�l’àmbit�geogràfic�considerat,�a�

l’embassament�de�la�Llosa�del�Cavall.�En�l’actualitat�(2011)�hi�és�molt�abundant�i�està�present�en�gran�part�del�litoral�de�l’embassament,�ocupant�en�conjunt�una�superfície�molt�gran�(diverses�hectàrees),�fins�al�punt�que�ara�es�pot�considerar�la�potamogetonàcia�més�nombrosa�de�la�zona�d’estudi.�L’hem�observat�fins�a�fondà-ries�d’almenys�1�m,�i�també�es�veuen�grans�quantitats�de�tiges�mortes�i�fruits�a�la�franja�de�fluctuació�del�nivell�de�l’aigua.�A�les�raconades�menys�profundes�de�l’embassament�penetra�fins�a�desenes�de�metres�de�la�riba.�En�general�fa�pobla-ments�mixtos�molt�densos�amb�Chara sp.,�en�els�quals�segons�els�llocs�pot�domi-nar�P. pusillus o�Chara sp.;�rarament�l’hem�observat�acompanyat�de�Ranunculus peltatus,�que�a�hores�d’ara�és�molt�escàs�a�l’embassament.

Desconeixem�des�de�quan�és�present�aquesta�espècie�a�la�Llosa�del�Cavall,�així�com�si�es�tracta�de�poblacions�persistents�o�esporàdiques.�Segons�informacions�de�pescadors�que�visiten�habitualment�l’embassament,�els�poblaments�tan�densos��de�Chara i/o�Potamogeton es�van�fer�aparents�a�partir�de�l’any�2009,�però�en�anys�previs�també�s’hi�veien�algunes�plantes�aquàtiques.�En�tot�cas,�la�colonització�d’aquest�indret�és�recent,�ja�que�l’embassament�no�es�va�acabar�de�construir�fins�a�1997�i�s’ha�omplert�d’aigua�en�la�darrera�dècada.�Es�tracta,�per�tant,�d’un�cas�clar�de�colonització�oportunista� i�amb�molt�èxit�d’un�hàbitat�de�nova�creació.�Antigament,�P. pusillus havia�estat�citat�del�riu�Llobregat�a�Navarcles,�fora�de�la�zona�d’estudi�però�prop�del�seu�límit�meridional�(Cadevall,�1933).

Page 13: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 69

Potamogeton schweinfurthii�A.�Bennett

UTM�CG84,�CG85.�Interval�altitudinal:�525-�620�m.Aquesta�espècie�de�distribució�bàsicament�africana�i�de�descobriment�recent�a�

Europa�(Kaplan,�2005)�ha�estat�trobada�en�dues�basses�artificials�de�dimensions�petites�dels�municipis�de�Montmajor� i�Olius,�on�es� localitzen�dues�de�les�vuit�poblacions�actualment�conegudes�a�la�península�Ibèrica.�La�informació�referida�a�aquest�tàxon�és�objecte�d’un�treball�específic�encara�inèdit�(Aymerich�et�al.,�en�preparació),�motiu�pel�qual�en�aquest�article�ens�limitem�a�indicar-ne�la�presència�a�la�zona�d’estudi.�Convé�precisar�que,�tot�i�no�haver�estat�detectat�fins�fa�pocs�anys,�no�es�tractaria�pas�d’una�planta�al·lòctona,�sinó�d’una�espècie�present�de�manera�natural�a�Europa�i�que�hauria�estat�inadvertida�a�causa�de�confusions�amb�altres�tàxons.

Potamogeton trichoides�Cham.�&�Schltdl.

UTM�CG74,�CG75,�CG83,�CG84,�CG85,�CG86,�CG94,�CG95,�DG04,�DG05,�(DG06),�DG14,�DG15,�DG25.�Interval�altitudinal:�400-1340�m.

Tot�i�que�es�tracta�d’una�planta�en�general�molt�rara�a�Catalunya,�aquesta�és�l’espècie�del�gènere�més�estesa�a�la�part�del�territori�auso-segàrric�que�abasten�el�baix�Berguedà�i� les�zones�veïnes�del�Solsonès,�com�es�va�indicar�a�Aymerich�(1998),�i�de�fet�Cadevall�(1933)�ja�deia�que�era�«comuna�al�Berguedà»,�en�base�a�informacions�de�la�fi�del�segle�xix�i�de�primers�del�xx.�Ha�estat�trobat�en�un�32%�del�total�de�basses�visitades�en�el�període�2009-2011,�però�en�alguns�sectors�és�molt�més�freqüent:�supera�el�60%�de�presència�a�les�zones�altes�(800-1300�m)�de�l’àrea�de�contacte�entre�el�Berguedà�i�el�Solsonès,�i�volta�el�50%�al�municipi�de�Sagàs,�ja�a�l’est�del�Llobregat.�Recentment�també�s’ha�detectat�en�diverses�basses�d’Osona�més�a�l’est�de�l’àmbit�d’estudi�(David�Vilasís�&�Ramon�Pou,�com.�pers.),�cosa�que�fa�suposar�que�la�seva�extensió�al�territori�auso-segàrric�deu�ser�força�més�gran�del�que�es�pensava.�En�relació�amb�la�informació�indicada�a�Aymerich�(1998)�podem�ampliar�la�distribució�fins�a�la�rodalia�de�Cardona�(Bages,�CG83),�al�Lluçanès�(Osona,�DG25)�i�a�quatre�nous�quadrats�UTM�del�Solsonès�(CG74,�CG75,�CG84,�CG85).�Per�contra,� considerem� l’espècie�extingida�del�quadrat�DG06,�on�l’única�bassa�de�la�qual�el�coneixíem�va�ser�dessecada�fa�uns�15�anys.�

A�l’àrea�d’estudi,�en�el�darrer�quart�de�segle�n’hem�anotat�la�presència�en�un�total�de�99�punts�d’aigua,�en�89�dels�quals�s’ha�pogut�constatar�que�hi�era�present�els�anys�2009-2011.�Les�localitats�conegudes�es�concentren�a�la�franja�mitjana�del�baix�Berguedà�(amb�un�màxim�als�municipis�de�l’Espunyola�i�Sagàs)�i�al�municipi�de�Navès�al�Solsonès.�Es�fa�gairebé�sempre�en�aigües�completament�estancades�i�d’origen�artificial.�Tan�sols�nou�petits�nuclis�poblacionals�(al�voltant�d’un�10%�del�total)�han�estat�detectats�en�aigües�de�corrent�molt� lent,�en� rescloses�de� rieres��i�torrents.�La�major�part�de�basses�on�es�troba�són�de�caràcter�tradicional�i�d’ús�ramader,�tenen�aigua�poc�eutrofitzada,�dimensions�petites�(fins�a�uns�100�m2)�i�arri-ben�almenys�a�uns�0,5�m�de�fondària�en�alguns�punts.�És�freqüent�que�experimentin�variacions�estacionals�i�interanuals�marcades�en�el�nivell�de�l’aigua,�però�només�

Page 14: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

70� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

queden�eixutes�de�manera�excepcional�en�estius�molt�secs.�És�habitual�que�convis-qui�amb�Chara sp. i�amb�Ranunculus peltatus,�i�més�rarament�amb�altres�hidròfits.�Ha�estat�detectat�en�tres�basses�de�nova�construcció�amb�revestiment�plàstic,� i�també�és�present�en�algunes�basses�tradicionals�amb�parets�verticals�d’obra.

Aplicant�la�metodologia�fitosociològica,�considerem�que�els�poblaments�d’hi-dròfits�de�la�zona�d’estudi�dominats�per�P. trichoides,�o�exclusivament�formats�per�aquesta�espècie,�serien�referibles�a�l’associació�Potametum trichoidis (Freitag,�Markus�&�Schwipel,�1958)�Tüxen�1974.�Es�tracta�d’una�comunitat�descrita�de�l’Europa�mitjana,�que�es�caracteritza�per�ser�molt�pobra�en�espècies,�sovint�limi-tada�a�poblaments�monoespecífics,�i�de�caràcter�pioner.�Aquesta�associació�no�és�citada�a�Catalunya�en�la�síntesi�de�Ninot�et�al.�(2001).�Per�contra,�no�sembla�que�els�poblaments�locals�de�P. trichoides tinguin�relació�amb�l’associació�Myriophy-llo alterniflori-Potametum trichoidis (Velayos,�Carrasco�&�Cirujano,�1989),�ca-racterística�d’aigües�poc�mineralitzades�i�que�integraria�la�major�part�de�poblacions�d’aquesta�espècie�al�centre�de�la�península�Ibèrica.

D’acord�amb�les�dades�dels�darrers�temps,�en�conjunt�mostra�tendència�expan-siva,� ja�que�hem�constatat�9�colonitzacions�de�basses�posteriors�a� l’any�2005,�mentre�que�només�hem�verificat�3�extincions�de�llocs�on�es�coneixia�fa�una�vin-tena�d’anys,�com�a�conseqüència�de�la�dessecació�de�les�basses.�El�nombre�real�de�colonitzacions�recents�deu�ser�força�més�alt,�ja�que�bona�part�dels�punts�d’aigua�en�què�s’ha�trobat�han�estat�creats�o�ampliats�en�els�darrers�vint�anys.�En�uns�pocs�casos�hem�observat�que�es�comporta�com�a�oportunista,�formant�poblacions�efí-meres�que�persisteixen�només�1-3�anys,�però�la�major�part�dels�nuclis�poblacio-nals� sembla� que� es� mantenen� durant� períodes� llargs;� en� 8� basses� hem� pogut�documentar� una� presència� ininterrompuda� de� l’espècie� durant� un� mínim� de��20�anys.�

Zannichellia sp.

La�identificació�dels�tàxons�del�gènere�Zannichellia resulta�complicada�i,�a�vega-des,�inviable.�La�raó�principal�és�que,�en�general,�la�determinació�només�és�viable�si�es�disposa�de�plantes�amb�flors�masculines�i�femenines�ben�desenvolupades.�També�hi�influeix�la�taxonomia�encara�mal�coneguda�del�gènere,�que�ha�portat�a�la�distinció�de�diferents�tàxons�segons�els�autors�i,�en�alguns�casos,�a�canvis�tem-porals�en�la�descripció�dels�caràcters�que�es�consideren�típics�d’un�determinat�tàxon.�Aquí�hem�seguit�els�criteris�de�Talavera�&�Murillo�(2010),�tot�i�que�l’ús�dels�caràcters�discriminants�indicats�en�aquest�treball�no�ha�permès�una�assignació�específica�ben�clara�d’algunes�poblacions�(vegeu�els�comentaris�de�Z. palustris).�Basant-nos�en�aquesta�referència,�hem�determinat�17�nuclis�de�Zannichhellia tro-bats�en�floració�els�anys�2010-2011.�Han�restat�sense�identificar�3�poblacions�trobades�en�basses�(UTM�CG83�i�DG15)�i�diversos�nuclis�dels�rius�Cardener�i�Llobregat.�Al�riu�Llobregat�sembla�que�es�podria�assumir�que�els�nuclis�no�iden-tificats�corresponen�a�Z. contorta,�perquè�és�l’únic�tàxon�trobat�en�punts�pròxims,�però�al�Cardener�la�situació�és�més�incerta,�ja�que�s’han�observat�Z. contorta i�Z. peltata a�pocs�metres�de�distància.�

Page 15: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 71

La�major�part�de�poblacions�observades�abans�de�2010�han�restat�sense�iden-tificar.�En�la�darrera�dècada�havíem�observat�poblaments�de�Zannichellia en�trams�del�riu�Llobregat�aigües�avall�de�la�Colònia�Rosal�(DG04,�DG05)�—aparentment�extingits�des�de�fa�5-8�anys,�i�que�podrien�correspondre�a�Z. contorta—,�en�diver-sos�trams�del�riu�Aigua�d’Ora�(CG84,�CG85)�—on�tampoc�no�s’ha�retrobat�recent-ment—,� a� la� riera� de� Matamargó� (CG83)� i� en� diverses� basses� del� sector�nord-oriental�de�la�zona�d’estudi�(DG15,�DG16,�DG25).

Zannichellia contorta�(Desf.)�Cham.�&�Schltdl.

UTM�CG84,�DG05,�DG06.�Interval�altitudinal:�420-520�m.La�presència�d’aquest�tàxon�ha�estat�confirmada�als�rius�Cardener�i�Llobre-

gat.�Les�dades�que�aquí�es�presenten�serien� les�primeres�citacions�explícites��—amb�localitats�concretes—�de�Z. contorta a�Catalunya,�ja�que�fins�ara�només�en�coneixíem�la�indicació�genèrica�a�la�província�de�Tarragona�feta�per�Talavera�&�Murillo�(2010).�Z. contorta és�un�tàxon�que�es�reconeix�amb�facilitat�per�l’es-tigma�de�superfície�crestada�de�les�flors�femenines,�endèmic�de�la�Mediterrània�sud-occidental�i�que�és�conegut�de�localitats�esparses�del�nord�d’Àfrica,�el�sud�i�l’est�de�la�península�Ibèrica�i�el�sud�de�França.�En�l’àmbit�d’estudi�ha�estat�detectat�al�tram�del�riu�Cardener�que�va�des�de�la�presa�de�l’embassament�de�Sant�Ponç�fins�a�Cardona�(Solsonès�i�Bages)�i�al�tram�del�riu�Llobregat�que�va�des�de�la�presa�de�la�Baells�fins�a�la�Colònia�Rosal�(Berguedà).�Les�identifica-cions�positives�d’aquesta�espècie�en�base�a�les�flors�es�limiten�a�uns�pocs�punts,�però�suposem�que� la�seva�distribució�deu�ser�més�o�menys�contínua�al� llarg�d’aquests� trams�fluvials,� ja�que�presenten�poblaments�de�Zannichellia sp. en�molts�llocs�i�és�probable�que�aquests�corresponguin�—si�més�no�en�gran�part—�a�Z. contorta.

En�l’actualitat,�al�Llobregat�Z. contorta es�fa�en�comunitats�aquàtiques�carac-teritzades�per�poblaments�densos�de�Chara sp.,�Ranunculus trichophyllus, R. pel-tatus i�una�presència�important�de�molses.�Al�Cardener�tendeix�a�fer�poblaments�monoespecífics�o�conviu�amb�molses,�i�més�rarament�amb�R. peltatus.�Aquests�hàbitats�són�similars�als�descrits�per�a�l’espècie�al�conjunt�de�la�seva�àrea,�ja�que�habitualment�viu�en�aigües�corrents�i�carbonatades�(Talavera�&�Murillo,�2010).�A�Andalusia,�d’on�prové�la�major�part�de�la�informació�sobre�la�seva�ecologia,�s’han�referit�els�poblaments�d’aquesta�planta�—molt�sovint�monoespecífics—�a�una�«comunitat�de�Z. contorta»�(Lorite�et�al.,�2003;�Salazar�et�al.,�2002;�Valle,�2005)�i�fins�i�tot�s’ha�descrit�una�associació�Zannichellietum contortae Melendo,�Cano�&�Valle�(Melendo�et�al.,�2003).�En�la�nostra�opinió,�i�almenys�per�a�la�conca�del�Llobregat,�un�tractament�fitosociològic�sembla�massa�forçat�i�creiem�més�ajustat�a�la�realitat�parlar�de�«poblaments�de�Z. contorta»,�perquè�la�composició�de�la�flora�acompanyant�en�diversos�indrets�és�força�diversa.�A�més,�cal�fer�notar�que�a�l’alt�Cardener�hi�ha�«comunitats�de�Chara sp. i�Zannichellia sp.»�molt�desenvo-lupades�i�d’aparença�molt�similar�a�les�que�es�troben�al�Llobregat�sota�la�presa��de�la�Baells;�però�en�aquell�tram�del�Cardener�no�s’ha�trobat�Z. contorta�i�només�hi�hem�pogut�confirmar�la�presència�de�Z. peltata.�

Page 16: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

72� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

La�manca�de�confirmacions�prèvies�de�la�presència�d’aquest�tàxon�als�rius�Llobregat�i�Cardener�fa�inviable�establir�amb�seguretat�quina�ha�estat�la�seva�evo-lució�recent.�Tot�i�això�creiem�que�pot�haver�experimentat�una�regressió�intensa,�ja�que�els�poblaments�de�Zannichellia sp. en�trams�del�Llobregat�al�baix�Berguedà�han�disminuït�de�manera�clara�en�els�darrers�25�anys�i�han�estat�substituïts�per�poblaments�d’altres�hidròfits.�Considerant�que�Z. contorta és�l’única�espècie�del�gènere�fins�ara�confirmada�en�aquesta�part�del�Llobregat,�sembla�raonable�atribuir�a�aquest� tàxon� la� regressió�observada.�Pel�que� fa�a�aquesta�qüestió,� són�molt��il·lustratives�les�observacions�fetes�al�tram�del�Llobregat�situat�entre�els�aiguabar-reigs�amb�les�rieres�de�Merlès�i�de�Merola�(UTM�DG04,�330�m):�en�la�dècada�de�1980�hi�havia�poblaments�monoespecífics�molt�densos�de�Zannichellia sp.,�que�era�l’únic�hidròfit�detectat;�els�anys�1990�hi�va�anar�entrant�progressivament�Ra-nunculus peltatus;�l’any�2005�Zannichellia sp.�hi�era�encara�present,�però�abun-dava�molt�més�Ranunculus peltatus i� també�s’havia�fet�freqüent�Potamogeton pectinatus;�l’any�2010�ja�no�hi�hem�pogut�detectar�Zannichellia sp.,�tot�i�que�no�podem�assegurar�que�hi�fos�del�tot�absent,�mentre�que�els�altres�dos�hidròfits�feien�poblaments�molt�densos.�Un�procés�semblant�s’ha�observat�en�un�tram�del�Llobre-gat�a�l’alçada�de�Puig-reig,�bé�que�els�poblaments�inicials�de�Zannichellia sp. hi�eren�menys�importants.�A�més,�els�anys�1980�i�gran�part�dels�anys�1990�hi�havia�també�poblaments�considerables�de�Zannichellia sp. en�diversos�punts�del�Llobre-gat�entre�Gironella�i�la�Colònia�Rosal,�que�contactaven�amb�els�poblaments�actu-alment�coneguts�de�Z. contorta,� però�van� ser� substituïts�progressivament�per�Ranunculus peltatus,�que�és�l’únic�hidròfit�que�hi�hem�pogut�observar�—molt�abundant—�els�anys�2009�i�2010.�Una�prospecció�feta�l’any�2010�en�diversos�trams�del�Llobregat�entre�la�Colònia�Rosal�i�Balsareny�no�va�permetre�detectar�enlloc�Zannichellia sp.,�dada�que�posa�de�manifest�la�regressió�experimentada�per�aquestes�plantes�al�Llobregat.

Als�rius�Llobregat�i�Cardener�Z. contorta ha�estat�trobada�en�trams�de�corrent�mitjà�i�aigües�netes�i�carbonatades.�Les�dades�de�qualitat�de�l’aigua�(http://ecobill.diba.cat/)�dels�trams�on�actualment�és�coneguda�(Llobregat�sota�la�Baells�i�Car-dener�a�Clariana)�indiquen�una�mineralització�mitjana�(400-600�microsiemens),�absència�d’eutrofització,�amb�nivells�de�fosfats�i�nitrats�baixos�(respectivament�inferiors�a�0,03�i�0,5�mg/l,�en�general)�i�qualitat�molt�bona�segons�l’índex�biològic�IBMWP�(valors�superiors�a�100);�aquestes�condicions�s’han�mantingut�més�o�menys�estables�com�a�mínim�els�darrers�15�anys.�Els�trams�del�Llobregat�en�què�fins�fa�poc�temps�es�coneixia�la�presència�de�Zannichellia cf. contorta�i�ara�es�considera�extingida�(Gironella,�l’Ametlla�de�Merola)�presenten�una�eutrofització�lleugera�i�uns�valors�de�l’índex�IBMWP�que�indiquen�qualitats�de�l’aigua�que�oscil·len�entre�mediocre�i�molt�bona,�amb�fluctuacions�interanuals�irregulars.

Sembla,�doncs,�que�es�tracta�d’una�espècie�lligada�a�aigües�netes,�de�bona�qua-litat.�Això�pot�suggerir�que�la�regressió�observada�al�Llobregat�dels�poblaments�de�Zannichellia cf. contorta�és�atribuïble�a�un�deteriorament�de�la�qualitat�de�l’aigua,�però�hi�ha�elements�que�indiquen�que�aquesta�interpretació�no�seria�correcta.�Per�un�costat,�cal�tenir�present�que�aquests�poblaments�es�mantenien�prou�bé�fins�a�la�segona�meitat�de�la�dècada�de�1990,�quan�les�dades�de�qualitat�de�l’aigua�eren�molt�

Page 17: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 73

similars�a�les�actuals.�Però,�a�més,�tant�les�observacions�personals�com�els�registres�de�dades�indiquen�que�en�general�la�qualitat�de�l’aigua�del�Llobregat�al�baix�Ber-guedà�era�més�dolenta�fa�un�quart�de�segle�i�va�millorar�ostensiblement�en�la�dè-cada�de�1990�amb�la�construcció�de�depuradores.�Tot�sembla�indicar,�per�tant,�que�la�qualitat�de�l’aigua�als�llocs�on�hi�havia�Zannichellia cf. contorta�no�ha�empitjorat�i�probablement�ha�millorat,�de�manera�que�aquesta�no�seria�la�causa�principal�de�la�regressió.�En�la�nostra�opinió,�aquesta�regressió�s’explicaria�sobretot�per�l’efecte�combinat�de�la�competència�interespecífica�i�dels�canvis�físics�en�la�llera�fluvial.

El�fet�que�els�dos�trams�on�es�coneix�actualment�se�situïn�per�sota�de�preses�suggereix�que�aquestes�poden�tenir�algun�paper�en�el�manteniment�d’unes�condi-cions�ambientals�favorables�per�a�l’espècie.�L’efecte�de�les�preses�podria�actuar�de�tres�maneres:�1)�mantenint�una�llera�amb�pocs�sediments,�gràcies�a�la�retenció�d’aquests�als�embassaments;�2)�rebaixant� la� temperatura�mitjana�de� l’aigua,�a�causa�del�desguàs�d’aigües�no�superficials;�3)�mantenint�una�certa�inestabilitat�dels�ambients�fluvials,�a�causa�de�les�descàrregues�sobtades�d’aigua�dels�embas-saments.�Tot�i�no�haver�estudiat�aquesta�qüestió,�pensem�que�el�primer�i�el�darrer�factor�són�els�que�més�podrien�afavorir�la�persistència�dels�poblaments�de�Z. con-torta.�Pel�que�fa�al�possible�efecte�de�la�inestabilitat�al�medi�fluvial,�cal�dir�que�els�poblaments�densos�de�Zannichellia sp.�del�Llobregat�al�quadrat�UTM�DG04�van�ser�observats�sobretot�en�la�dècada�posterior�a�la�gran�riuada�de�1982,�que�va�al-terar�profundament�la�llera�i�les�riberes.�D’acord�amb�aquestes�observacions,�con-siderem� probable� que� els� poblaments� de� Z. contorta estiguin� vinculats� a�pertorbacions�del�medi�fluvial,�que�experimentin�fluctuacions�naturals�de�cicle�mitjà�dependents�de�les�riuades�i�que�siguin�persistents�sobretot�en�trams�de�cabal�molt�canviant�(ja�sigui�pel�règim�natural�dels�rius�o�per�l’alliberament�irregular�d’aigua�d’embassaments).

Les�condicions�físiques�relativament�estables�de�la�llera�després�d’anys�sense�grans�riuades�podrien�haver�afavorit�l’establiment�i�l’expansió�de�dos�altres�hidrò-fits,�Ranunculus peltatus i�Potamogeton pectinatus,�gairebé�desconeguts�d’aquests�trams�del�Llobregat�abans�de�1990�i�ara�molt�abundants.�Aquestes�espècies�toleren�aigües�eutròfiques�i�són�de�creixement�ràpid,�de�manera�que�probablement�com-peteixen�de�forma�favorable�amb�Zannichellia sp. allà�on�l’aigua�presenta�nivells�moderats�de�nutrients.�Això�podria�explicar�l’aparent�substitució�de�Zannichellia sp. en�diversos�trams�del�Llobregat�i�la�seva�persistència�actual�al�tram�d’aigües�més�netes�i�sotmeses�a�fluctuacions�més�intenses.

Convé�assenyalar�que�Z. contorta es�pot�considerar�una�espècie�d’elevat�inte-rès�conservacionista�i�que�actualment�està�catalogada�com�a�amenaçada�a�escala�espanyola�(Moreno,�2008),�amb�la�categoria�de�la�UICN�(2001)�EN�(En perill),�basada�en�el�criteri�B�(àrea�restringida,�sumada�a�fragmentació�i�regressió�de�les�poblacions).�Al�País�Valencià�està�protegida�legalment�pel�Catàleg�Valencià�d’Es-pècies�de�Flora�Amenaçades�(Decret�70/2009�de�la�Generalitat�valenciana),�on�consta�en�l’Annex�I.2-Espècies�vulnerables.�Tot�i�aquestes�catalogacions,�és�pro-bable�que�l’estat�de�conservació�sigui�força�més�bo�del�que�s’havia�pensat,�ja�que�a�l’Andalusia�oriental�(Melendo�&�Salazar,�2009)�tindria�una�distribució�àmplia�i,�sense�ser-hi�freqüent,�és�la�Zannichellia més�estesa.�A�causa�del�descobriment�

Page 18: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

74� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

recent�de�l’espècie�a�Catalunya,�no�es�disposa�d’informació�fiable�sobre�el�seu�estat�de�conservació,�tot�i�que�hi�ha�elements�per�pensar�que�en�els�darrers�temps�ha�estat�regressiva,�com�s’ha�comentat,�però�tampoc�es�pot�excloure�que�a�llarg�termini�les�seves�poblacions�presentin�una�dinàmica�fluctuant.

Zannichellia palustris�L.

UTM�CG74,�DG15,�DG16.�Interval�altitudinal:�780-980�m.Atribuïm�a�aquest�tàxon�cinc�poblacions�de�Zannichellia,�quatre�de�les�quals�

al�sector�més�nord-oriental�de�la�zona�d’estudi.�Tres�d’aquestes�poblacions�—la�d’una�bassa�d’Olius�(Solsonès)� i� les�de�dues�basses�de�Borredà�(Berguedà)—��resulten�d’assignació�una�mica�problemàtica:�s’han�referit�a�Z. palustris per�la�conjunció�de�diversos�caràcters�(dimensions�i�forma�de�les�estructures�reproduc-tores,�anteres�amb�dues�teques,�flors�femenines�i�masculines�coetànies�i�molt�prò-ximes),�però�només�excepcionalment�hem�observat�flors�femenines�i�masculines�al�mateix�nus,� com�seria�habitual� en�Z. palustris segons�Talavera�&�Murillo�(2010).�En�canvi,�les�poblacions�d’una�resclosa�de�la�riera�de�Merlès�i�d’una�bassa�pròxima�(Berguedà)�sí�que�presentaven�flors�dels�dos�sexes�al�mateix�nus,�així�com�la�resta�de�caràcters�que�es�consideren�distintius�de�Z. palustris.�Per�les�di-mensions�i�forma�de�les�núcules�suposem�que�també�poden�correspondre�a�aquest�tàxon�les�plantes�d’una�petita�bassa�de�Lluçà�(Osona),�al�nord-oest�de�la�casa�de�Vilaró,�però�la�manca�de�flors�al�material�examinat�no�permet�identificar-lo�bé.

Les�localitats�on�hem�observat�aquesta�planta�se�situen�en�zones�lleugerament�més�altes�que�les�altres�dues�espècies�del�gènere.�En�tres�d’aquestes�localitats��Z. palustris feia�poblaments�amb�Chara sp.,�mentre�que�a�la�bassa�d’Olius�convi-via�amb�Potamogeton trichoides.�El�poblament�de�la�riera�de�Merlès�es�va�trobar�en�una�resclosa�de�corrent�molt�lent,�en�companyia�de�P. coloratus.

Zannichellia peltata�Bertol.

UTM�CG84,�CG85,�DG15,�DG25.�Interval�altitudinal:�420-640�m.Z. peltata ha�estat�detectada�en�diversos�indrets�de�la�zona�d’estudi,�concen-

trats�al�riu�Cardener�i�al�sector�oriental.�Aparentment,�les�poblacions�més�extenses�es�fan�al�tram�del�riu�Cardener�situat�entre�els�embassaments�de�la�Llosa�del�Ca-vall�i�de�Sant�Ponç,�on�apareixen�nombrosos�nuclis�de�Zannichellia al�llarg�d’uns�7�km� i� totes� les�plantes�que�s’han�pogut� identificar�corresponen�a�Z. peltata.�Aquest�tàxon�s’ha�trobat�també�prop�de�Cardona,�al�desguàs�d’un�canal�al�Carde-ner,�on�creixia�prop�de�Z. contorta,�que�sembla�l’espècie�habitual�en�aquest�tram�fluvial.�Ja�a�l’est�del�Llobregat,�Z. peltata ha�estat�detectada�en�una�resclosa�de�Sagàs,�un�canal�de�Santa�Maria�de�Merlès�i�l’embassament�de�la�riera�Gavarresa�al�Lluçanès.�

Els�poblaments�de�Z. peltata sembla�que�estan�lligats�sobretot�a�aigües�cor-rents.�Al�riu�Cardener�es�fan�en�trams�d’aigües�netes�i�fresques,�de�velocitat�entre�forta�i�moderada,�bé�que�aquesta�planta�apareix�sobretot�als�rabeigs�amb�menys�corrent.�Les�taques�de�Zannichellia�creixen�entre�poblaments�densos�de�Chara sp.�

Page 19: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 75

i�de�molses,�en�un�hàbitat�d’aparença�molt�similar�al�que�ocupa�Z. contorta al�riu�Llobregat�per�sota�de�l’embassament�de�la�Baells.�El�fet�que�prop�de�Cardona�s’hagi�observat�Z. peltata al�desguàs�d’un�canal�i�Z. contorta al�riu,�a�pocs�metres�de�distància,�suggereix�que�la�temperatura�de�l’aigua�o�el�corrent�podrien�condi-cionar�una�segregació�local�dels�dos�tàxons,�però�la�informació�disponible�per�ara�és�molt�escassa.

A�l’est�del�Llobregat�s’ha�observat�en�indrets�amb�menys�corrent�que�al�Car-dener,�fent�poblaments�més�localitzats.�A�la�bassa�de�Sagàs�es�feia�a�la�perifèria,�en� zones�poc� fondes,�mentre�que� la�part� central� estava�ocupada� sobretot� per��P. trichoides.�Al�canal�de�Merlès�feia�poblaments�dispersos,�en�companyia�de�P. perfoliatus i�P. trichoides. Al�pantà�de�la�Gavarresa,�Z. peltata va�ser�trobada�abundant�a�la�cua�de�l’embassament,�gairebé�sense�encavalcar-se�amb�l’altre�hi-dròfit�d’aquest�indret,�Myriophyllum spicatum,�el�qual�es�concentrava�en�zones�més�fondes.�Les�observacions�de�Sagàs�i�la�Gavarresa�suggereixen�que,�en�aigües�estancades�o�de�corrent�molt�feble,�Z. peltata és�desplaçada�a�zones�marginals�com�a�causa�de�la�competència�d’hidròfits�més�vigorosos.

No�és�viable�establir�quina�ha�estat�l’evolució�recent�de�Z. peltata,�perquè�manquen�dades�d’identificacions�específiques�de�poblacions�anteriors�a�2010.��Basant-nos�en�observacions�visuals�esporàdiques,�a�l’alt�Cardener�la�densitat�dels�poblaments�sembla�haver�disminuït�entre�els�anys�2005�i�2010,�però�no�es�pot�assegurar�i,�en�cas�de�ser�cert,�podria�tractar-se�de�fluctuacions�interanuals�sense�valor�com�a�indicadores�de�tendències.�

Discussió

Diversitat i interès relatiu dels tàxons

A�la�zona�d’estudi�s’han�detectat�11�espècies�de�potamogetonàcies,�és�a�dir,�la�meitat�dels�21�tàxons�de�la�família�actualment�coneguts�a�Catalunya.�Hi�estan�representats�el�43.7%�dels�Potamogeton�i�el�75%�de�les�Zannichellia,�però�no�s’ha�trobat�l’única�espècie�del�gènere�Groenlandia.�Aquesta�riquesa�conjunta�en�pota-mogetonàcies�és�similar�a�la�de�zones�habitualment�considerades�importants�per�als�hidròfits,�com�són�els�aiguamolls�litorals�—amb�un�màxim�d’11�tàxons�citats�al�delta�de�l’Ebre�(Curcó,�2007)�i�un�nombre�inferior�als�aiguamolls�de�l’Empordà�o�al�delta�del�Llobregat—�o�el�conjunt�dels�estanys�pirinencs�d’alta�muntanya��—amb�9�espècies�citades�(Gacia�et�al.,�2009;�Villar�et�al.,�2001)—,�fet�que�mostra�l’interès�que�pot�tenir�la�flora�aquàtica�de�zones�interiors�relativament�pobres�en�hàbitats�potencials.�Segons�les�dades�recopilades,�les�potamogetonàcies�no�són�gaire�rares�al�territori�considerat,�però�els�seus�poblaments�estan�localitzats�en�superfícies�petites�o�molt�petites,�i�hi�ha�una�baixa�diversitat�local.�Algunes�espè-cies�estan�relativament�esteses�(Potamogeton trichoides,�P. pectinatus, P. colora-tus, Zannichellia peltata),�mentre�que�altres� tàxons�apareixen�de�manera�molt�puntual�(taula�1).�En�tot�cas,�en�conjunt�hi�són�plantes�escasses,�com�posa�de�ma-nifest�el�fet�que�l’espècie�més�freqüent�(P. trichoides)�només�hagi�estat�detectada�en�un�3.9%�dels�quadrats�UTM�d’1�×�1�km�del�territori.

Page 20: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

76� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

Pel�que�fa�a�l’interès�particular�de�les�espècies,�és�remarcable�la�presència�de�tàxons�amenaçats�o�molt�rars�a�Catalunya.�Z. contorta i�P. schweinfurthii són�dues�espècies�que�fins�fa�molt�poc�no�eren�conegudes�del�país�i�probablement�estan�amenaçades.�Potamogeton perfoliatus,�una�espècie�que�actualment�és�catalogada�com�a�amenaçada�(Sáez�et�al.,�2010),�amb�la�categoria�EN�(en�perill),�hi�té�una�de�les�3-4�úniques�poblacions�catalanes,�i�a�escala�local�està�en�situació�de�risc�molt�alt.�I�en�el�cas�de�P.�natans,�un�tàxon�catalogat�com�a�NT�(quasi�amenaçat),�a�la�zona�d’estudi�hi�ha�la�concentració�més�important�de�nuclis�poblacionals�de�tot�Catalunya,�ja�que�en�les�darreres�dècades�només�havia�estat�citat�en�una�desena�de�localitats�catalanes�(Sáez�et�al.,�2010)�i�en�l’àmbit�d’aquest�treball�s’hi�han�trobat�fins�a�19�nuclis�els�anys�2010-2011.

Hàbitats

Les�potamogetonàcies�han�estat�trobades�bàsicament�en�petites�basses�artificials�i�als�dos�rius�principals�(Llobregat�i�Cardener),�mentre�que�són�molt�escasses�a�les�rieres�i�als�canals.�Dues�espècies�estan�limitades�a�basses�(P. natans i�P. schwein-furthii),�dues�a�aigües�corrents�(Z. contorta als�rius,�P. perfoliatus actualment�a�canals),�i�una�altra�(P. pusillus)�ha�estat�trobada�únicament�en�un�embassament�gran,�on�no�es�pot�excloure�que�hi�sigui�de�presència�esporàdica.�Les�sis�altres�es-pècies�han�estat�trobades�tant�en�aigües�estancades�com�corrents,�tot�i�que�en�grau�divers:�P. pectinatus,�P. nodosus i�Z. peltata estan�molt�vinculats�als�rius�i�només�tenen�una�presència�força�anecdòtica�a�les�basses,�al�contrari�que�P. trichoides i�Z. palustris,�tàxons�lligats�a�basses�que�esporàdicament�han�estat�observats�en�aigües�de�corrent�lent.�P. coloratus apareix�indistintament�en�petites�rieres�i�en�basses�d’aigua�neta.�Segons�els�hàbitats,�els�tàxons�que�fan�poblacions�més�nombroses�són�P. trichoides�a�les�basses,�P. pectinatus als�rius�i�P. pusillus�en�un�embassament.

A�causa�de�l’escassetat�d’informació�local�sobre�les�característiques�físico-químiques�de�l’aigua�i�sobre�la�seva�qualitat�biològica,�que�es� limita�a�alguns�trams�fluvials,�no�és�viable�establir�una�relació�clara�entre�aquests�factors�i�els�poblaments�de�potamogetonàcies,�tot�i�que�sens�dubte�es�tracta�de�condicionants�ambientals�bàsics.�Totes� les�aigües�de� la�zona�d’estudi�són�de�pH�no�àcid,�de�conductivitat�alta�i�més�o�menys�carbonatades,�raó�per�la�qual�sembla�improbable�que�les�característiques�físico-químiques�siguin�un�factor�important�per�explicar�les�diferències�observades�en�l’abundància�i�la�distribució�locals.�Aquestes�dife-rències�s’explicarien�millor�per�la�diversitat�en�la�qualitat�biològica�de�l’aigua,�ja�que�les�potamogetonàcies�estan�pràcticament�absents�de�les�masses�d’aigua�clara-ment�eutrofitzades�o�contaminades,�i�es�localitzen�sobretot�en�aigües�d’aparença�mesotròfica�o�oligotròfica.�Els� tàxons�més� tolerants�a� l’eutrofització�semblen�P. pectinatus i�P. nodosus,�que�són�els�únics�detectats�en�trams�del�Llobregat�i�el�Cardener�amb�qualitat�ecològica�moderada�(http://ecobill.diba.cat/).

Tot�i�que�les�dades�de�la�taula�1�mostren�unes�determinades�preferències�alti-tudinals�segons�espècies,�l’altitud�és�un�condicionant�de�la�distribució�que�proba-blement�actua�de�manera�indirecta,�reflectint�només�la�disponibilitat�d’hàbitats�adequats.�P. pectinatus i�P. nodosus�es�concentren�clarament�en�zones�de�baixa�

Page 21: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 77

altitud,�fins�a�uns�700�m,�i�en�especial�als�trams�dels�rius�Llobregat�i�Cardener�per�sota�de�500�m,�que�en�l’àmbit�considerat�són�l’hàbitat�principal�d’aquestes�espè-cies.�Aparentment�Z. peltata�i�Z. contorta segueixen�aquest�mateix�patró,�però�la�informació�encara�insuficient�sobre�la�distribució�dels�tàxons�d’aquest�gènere�no�permet�extreure�conclusions.�P. trichoides i�P. natans�es�presenten�en�un�rang�altitudinal�considerable,�però�concentren�la�major�part�de�poblacions�en�zones�altes,� per� damunt�de�700-800�m,� especialment�P. natans;� és� improbable�que�aquesta�selecció�estigui�motivada�per�factors�climàtics�—són�espècies�molt�tole-rants—�i�suposem�que�està�relacionada�sobretot�amb�la�disponibilitat�més�gran�de�basses�amb�bona�qualitat�de�l’aigua�a�les�zones�altes.�Z. palustris�també�es�mostra,�a�escala�regional,�com�un�tàxon�de�zones�relativament�altes�(600-1000�m),�bé�que�aquests�resultats�s’han�de�prendre�amb�cautela,�a�causa�del�coneixement�insufici-ent�del�gènere.�P. coloratus també�apareix�a�altituds�diverses,�però�la�gran�majoria�de�poblacions�es�concentren�entre�500�i�600�m;�aquesta�selecció�es�podria�explicar�per�l’efecte�combinat�d’una�preferència�per�zones�poc�fredes�i�de�l’escassa�dispo-nibilitat�d’ambients�aquàtics�ben�conservats�per�sota�de�500�m.

Comunitats

Tot�i�que�a�Catalunya�s’han�reconegut�diverses�associacions�vegetals�en�les�quals�les�potamogetonàcies�tenen�un�paper�destacat�(Ninot�et�al.,�2000),�en�la�nostra�opinió�són�poc�adequades�per�reflectir�la�diversitat�de�situacions�observades�a�l’àrea�d’estudi,�que�en�general�semblen�més�condicionades�per�factors�estocàstics�que�no�pas�per�un�suposat�determinisme�ambiental.�La�concurrència�espacial�de�dos�o�més�hidròfits�no�és�rara,�però�resulta�massa�forçat�referir�aquestes�situacions�a�«comunitats�vegetals»�en�el�sentit�fitosociològic.�Considerem�més�realista�parlar�de�«poblaments»�d’una�espècie,�que�s’estableixen�i�persisteixen�quan�es�donen�determinades�circumstàncies�favorables,�i�que�poden�coincidir�o�no�amb�pobla-ments�d’altres�espècies.

Pel�que�fa�a�les�limitacions�de�l’aproximació�fitosociològica�com�a�eina�per�interpretar�els�poblaments�d’hidròfits�—i�també�de�la�recerca�realitzada�a�Catalu-nya�sobre�aquest�aspecte—�cal�destacar�que,�tot�i�ser�l’espècie�més�freqüent�en�aquesta�zona,�P. trichoides no�apareix�en�cap�dels�235�inventaris�d’associacions�incorporats�al�Banc�de�Dades�de�Biodiversitat�de�Catalunya,�segons�l’anàlisi�rea-litzada�per�Chappuis�et�al.�(2010).

Sí�que�és�cert�que�s’observen�alguns�tipus�de�poblaments�d’hidròfits�relativa-ment�freqüents�i�lligats�a�hàbitats�prou�característics,�però�considerem�que�tractar-los�com�a�associacions�vegetals�ben�definides�és�una�simplificació�excessiva.�Es�tracta�sobretot�d’aquests�quatre:�1)�Poblaments�de�P. coloratus (acompanyats�o�no�de�Chara sp.)�d’aigües�molt�carbonatades,�netes�i�amb�poc�o�gens�de�corrent.�2)�Poblaments�de�P. trichoides, Ranunculus peltatus i/o�Chara sp.�(als�quals�s’afe-geix�algunes�vegades�P. natans),�de�basses�de�dimensions�petites�o�mitjanes,�oli-gotròfiques�o�mesotròfiques.�3)�Poblaments�de�P. pectinatus i�Ranunculus peltatus�dels�trams�mesotròfics,�amb�corrent�mitjà�o�feble�i�de�baixa�altitud�del�Llobregat,�i�en�menor�mesura�del�Cardener.�4)�Poblaments�de�Zannichellia peltata o�Z. con-

Page 22: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

78� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

torta.,�briòfits�i/o�Chara sp. (amb�Ranunculus tricophyllus i�R. peltatus en�alguns�indrets)�dels�trams�d’aigües�fresques,�oligotròfiques�o�oligomesotròfiques,�i�de�corrent�fort�o�moderat�del�Llobregat�i�el�Cardener.

En�la�nostra�opinió,�tant�o�més�que�les�característiques�del�punt�d’aigua,�el�principal�factor�que�explica�la�presència�d’una�espècie�és�la�seva�arribada�a�un�determinat�indret,�que�sempre�és�més�o�menys�atzarosa.�És�ben�coneguda�la�capa-citat�de�molts�hidròfits�de�colonitzar�nous�llocs�per�disseminació�a�llarga�distància,�sobretot�utilitzant�com�a�vector�els�ocells�aquàtics�(Figuerola�&�Green,�2002;�Green�et�al.,�2002).�Coneixem�diversos�casos�de�colonitzacions�en�l’àmbit�d’es-tudi,�el�més�espectacular�del�qual�és�el�de�P. pusillus a�l’embassament�de�la�Llosa�del�Cavall.�Un�altre�exemple�il·lustratiu�és�el�d’una�bassa�d’una�gravera�del�mu-nicipi�d’Olvan,�on�es�va�constatar�l’aparició�de�tres�espècies�de�Potamogeton els�cinc�anys�posteriors�a�la�seva�creació,�i�que�van�desaparèixer�poc�després�a�causa�del�rebliment�de�la�bassa.

Una�vegada�establerta�la�població,�deuen�entrar�en�joc�altres�factors�que�con-dicionaran�la�seva�persistència,�en�especial�la�competència�interespecífica�i�els�canvis�ambientals.�Pel�que�fa�a�la�competència,�aquell�«efecte�fundador»�sembla�que�comporta�un�avantatge�important�a�les�basses,�perquè�a�l’àrea�considerada�els�escassos�hidròfits�existents�tendeixen�a�formar�poblaments�monoespecífics�den-sos,�que�probablement�limiten�l’establiment�amb�èxit�de�noves�espècies�que�pu-guin�arribar-hi.�En�aquest�sentit,�considerem�il·lustratiu�el�fet�que�a�les�basses�controlades�des�de�fa�anys�gairebé�no�hi�coneixem�casos�de�substitució�entre�es-pècies�(un�sol�cas�de�canvi�de�P. nodosus per�P. pectinatus).�A�les�basses�(hàbitats�puntuals,�esparsos�i�relativament�estables)�també�és�esperable�que�les�espècies�que�han�establert�poblaments�des�de�més�antic�s’expandeixin�amb�més�èxit�pel�terri-tori,�ja�que�la�probabilitat�de�transport�de�propàguls�entre�basses�augmenta�amb�els�anys�i�amb�el�nombre�de�basses�que�tenen�poblacions�establertes.

Als�rius,�pel�que�hem�vist,�les�dinàmiques�són�més�ràpides,�amb�canvis�dràs-tics� dels� poblaments� d’hidròfits� que� afecten� trams� fluvials�molt� importants� i��que�es�poden�donar�en�pocs�anys,�com�exemplifiquen�la�gran�expansió�recent�de�P. pectinatus al�Llobregat�i�la�regressió�de�Zannichellia sp..�Aquestes�dinàmiques�segurament�estan�induïdes�per�canvis�ambientals,�però�aquests�no�sempre�resulten�obvis,�i�la�rapidesa�amb�què�es�produeixen�és�explicable�per�la�connexió�de�la�xarxa�fluvial,�que�facilitaria�l’expansió�dels�propàguls.

Interès de les basses artificials

A�la�zona�d’estudi,�les�basses�artificials�són�els�hàbitats�en�els�quals�les�potamo-getonàcies�estan�més�ben�representades.�La�prospecció�realitzada�en�el�període�2009-2011�ha�permès�detectar�espècies�d’aquesta�família�en�107�basses�d’un�total�visitat�de�280,�és�a�dir,�en�un�37.9%�(taula�2).�A�més,�les�tres�espècies�lligades�exclusivament�a�aquestes�basses�(Potamogeton natans, P. trichoides i�P. schwein-furthii)�són�rares�o�molt�rares�a�Catalunya,�raó�per�la�qual�es�poden�considerar�com�a�hàbitats�d’interès�conservacionista.�Aquest�fet�no�és�pas�exclusiu�del�nostre�àmbit,�ja�que�estudis�realitzats�en�altres�regions�europees�també�han�posat�de�ma-

Page 23: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 79

nifest�la�importància�dels�punts�d’aigua�artificials�per�al�manteniment�d’hidròfits�que�són�rars�o�estan�amenaçats�en�hàbitats�naturals,�tant�en�zones�eurosiberianes�amb�abundants�sistemes�aquàtics�(Nowak�et�al.,�2007)�com�en�àrees�mediterrànies�on�aquests�són�escassos�(Koumpli-Sovantzi�et�al.,�2010).�En�el�cas�de�la�conca�mitjana�del�Llobregat,�l’elevat�interès�relatiu�de�les�basses�com�a�hàbitat�per�als�hidròfits�s’explicaria�sobretot�per�dues�causes:�1)�L’absència�de�masses�naturals�d’aigua�estancada,�de�manera�que�les�basses�artificials�han�proporcionat�hàbitats�a�espècies�que�sense�l’activitat�humana�potser�no�podrien�desenvolupar-se�al�ter-ritori.�2)�La�qualitat�de�l’aigua�bona�o�acceptable�de�gran�part�de�les�basses,�en�general�força�millor�que�la�qualitat�actual�de�les�aigües�corrents�de�rius�i�rieres.�L’interès�naturalístic�d’aquestes�basses�artificials�no�es�limita�a�les�plantes�aquí�tractades,�sinó�també�a�altres�fanerògames�aquàtiques�(al�voltant�del�50%�de�punts�d’aigua�en�presenten)�i�a�animals�(en�particular�amfibis�i�invertebrats).

La�freqüència�de�potamogetonàcies�en�aquestes�basses�és�irregular,�i�sembla�condicionada�sobretot�per�la�tipologia�de�les�basses�i�per�la�seva�localització,�dos�factors�que�estan�interrelacionats.�Les�plantes�d’aquesta�família�apareixen�bàsica-ment�en�basses�amb�aigua�permanent,�poc�profundes�(fondàries�en�general�inferi-ors�a�1�m)�i�poc�eutrofitzades.�Quan�les�basses�són�molt�somes�i�queden�sovint�seques�és�freqüent�que�només�hi�aparegui�Ranunculus peltatus,�si�són�eutròfiques�s’hi�fa�sobretot�Lemna minor,�i�si�són profundes�és�habitual�que�no�s’hi�facin�hi-dròfits.�Tant�l’abundància�de�basses�com�la�freqüència�en�aquestes�de�potamoge-tonàcies�decreix�amb�l’altitud:�la�freqüència�màxima�(60-80%�segons�sectors)�es�dóna�a�les�zones�altes�(més�de�800�m)�de�la�franja�de�contacte�entre�la�Depressió�de�l’Ebre�i�els�Prepirineus,�on�la�disponibilitat�de�basses�és�força�gran,�i�la�mínima�

Taula 2. Freqüència�relativa�de�cada�espècie�a�les�basses�prospectades�en�el�període�2009-2011�(n�=�280).�S’han�considerat�també�com�a�basses�les�rescloses�de�riera�amb�corrent�molt�lent.

Tàxon % bassesPotamogetonaceae 37,9

Potamogeton coloratus � 2,1

Potamogeton natans � 6,8

Potamogeton nodosus � 1,8

Potamogeton pectinatus � 2

Potamogeton perfoliatus � 0

Potamogeton pusillus � 0

Potamogeton schweinfurthii � 0,7

Potamogeton trichoides 31,8

Zannichellia contorta � 0

Zannichellia palustris � 1,2

Zannichellia peltata � 0,3

Zannichellia sp.(no�identificada) � 1,1

Page 24: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

80� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

a�les�terres�baixes�(200-400�m)�perifèriques�del�pla�de�Bages,�on�no�ha�estat�pos-sible�detectar�cap�potamogetonàcia�a�les�poques�basses�localitzades.�La�rarificació�d’aquestes�plantes�a�baixa�altitud�es�pot�explicar�per�tres�factors:�la�disminució�dels�punts�d’aigua�disponibles,�les�fluctuacions�marcades�en�el�nivell�de�l’aigua�(és�freqüent�que�les�basses�quedin�seques)�i�el�grau�d’eutrofització�alt�que�tenen�gairebé�totes�les�basses�permanents.

És�remarcable�el�fet�que�la�major�part�de�les�basses�més�favorables�per�a�pota-mogetonàcies�estiguin�vinculades�a�una�activitat�econòmica�molt�concreta�i�relati-vament�recent,�que�és�la�ramaderia�semiextensiva�de�bestiar�boví,�basada�en�una�rotació�de�la�pastura�en�grans�parcel·les�que�es�tanquen�amb�filats�electrificats,�dins�les�quals�sempre�hi�ha�almenys�una�bassa�amb�funció�d’abeurador.�Aquest�tipus�de�ramaderia�s’ha�desenvolupat�sobretot�en�els�darrers�trenta�anys,�i�es�practica�tant�en�terrenys�de�pastura�tradicionals�com�en�zones�forestals�o�en�terrenys�agrícoles�re-convertits�en�prats.�L’auge�d’aquesta�activitat�econòmica�ha�afavorit�el�manteniment�d’antigues�basses�ramaderes�o�agràries,�que�molt�sovint�han�estat�excavades�per�garantir�la�persistència�de�l’aigua�tot�l’any,�i�també�s’ha�construït�un�nombre�impor-tant�de�basses�noves.�Aquestes�basses�són�sempre�poc�fondes,�per�evitar�ofegaments�del�bestiar.�La�ramaderia�semiextensiva�ha�estat,�doncs,�un�factor�que�ha�permès�tant�la�persistència�de�plantes�aquàtiques�com�la�seva�expansió�recent.�A�causa�de�la�influència�de�la�pluviometria�en�la�disponibilitat�d’herba,�es�practica�especialment�en�zones�relativament�altes�i�de�caràcter�submediterrani,�cosa�que�explica�en�gran�mesura�l’increment�de�la�freqüència�de�les�potamogetonàcies�amb�l’altitud.�

En�les�darreres�dècades�també�s’han�construït�o�transformat�basses�amb�altres�finalitats,�però�generalment�són�menys�adequades�per�a�les�potamogetonàcies.�En�zones�baixes�s’han�construït�grans�basses�destinades�a�reg�agrícola,�que�tenen�poc�interès�perquè�solen�ser�massa�fondes,�eutròfiques�i�tèrboles.�La�causa�principal�d’aquestes�condicions�desfavorables�és�la�introducció�general�de�peixos�i�crancs�al·lòctons�a� les�basses�grans,�que�desestabilitzen�el�sediment� i�dificulten�molt�l’establiment�de�macròfits.�De�fet,�les�basses�que�tenen�macròfits�i�peixos�són�comptades�(actualment�només�en�coneixem�6),�i�és�il·lustratiu�que�en�alguns�casos�haguem�pogut�constatar�tant�la�colonització�per�hidròfits�d’una�bassa�després�de�la�desaparició�dels�peixos�que�hi�havia�com�el�contrari,�l’eliminació�dels�hidròfits�poc�després�de�la�introducció�de�peixos.�

Altres�raons�per�les�quals�s’han�construït�noves�basses�és�la�captació�d’aigua�de�consum�(humà�o�per�a�granges)�i�la�prevenció�d’incendis�forestals.�Les�basses�per�a�aigua�de�consum�solen�ser�més�interessants�per�als�hidròfits,�perquè�la�ne-cessitat�d’aigua�neta�limita�les�introduccions�de�peixos.�Les�de�prevenció�d’incen-dis�tenen�un�interès�molt�irregular,�en�funció�de�la�tècnica�constructiva.�Una�part�d’aquestes�darreres�basses�són�excavacions�amb�llit�de�terra�similars�a�les�basses�d’ús�ramader�(sovint�tenen�un�ús�mixt)�i�s’hi�han�establert�poblaments�de�macrò-fits.�Però�és�freqüent�que�les�basses�de�prevenció�d’incendis�es�construeixin�amb�revestiments�plàstics,�que�faciliten�els�treballs�i�permeten�una�millor�retenció�de�l’aigua,�però�que�les�fan�inadequades�per�a�les�plantes�aquàtiques.�Aquesta�mena�de�basses�—de�les�quals�també�n’hi�ha�de�destinades�a�altres�usos—�en�general�no�tenen�macròfits,�però�excepcionalment�n’hem�observat�cinc�amb�poblaments�de�

Page 25: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 81

potamogetonàcies�(una�amb�P. natans,�dues�amb P. trichoides i�una�altra�amb�totes�dues�espècies),�a�banda�de�diverses�que�tenien�poblaments�de�Chara sp. i�de�Lemna minor. Les�basses�de�revestiment�plàstic�són�molt�poc�adequades�també�per�a�altres�elements�de�la�biodiversitat�(amfibis,�ocells,�helòfits,�etc.)�i�és�reco-manable�que�es�limiti�el�seu�ús,�com�a�mínim�quan�es�construeixen�amb�diners�de�l’administració�ambiental�—cosa�freqüent—�o�dins�espais�naturals�protegits.

Tot�i�que�la�freqüència�de�les�potamogetonàcies�a�les�basses�és�relativament�alta,�s’ha�de�precisar�que�la�diversitat�és�baixa.�Cal�destacar�que�el�84%�de�les�basses�tenien�P. trichoides com�a�únic�representant�de�la�família,�és�a�dir,�que�en�la�pràctica�aquesta�espècie�és�la�responsable�principal�de�la�freqüència�relativa�d’aquests� hidròfits� al� territori� considerat.� Aquest� fet� és� interessant,� perquè�P. trichoides és�una�planta�que�es�considera�molt�rara�al�conjunt�de�Catalunya,�i�que�en�general�a�Europa�no�és�una�de�les�espècies�més�freqüents�de�Potamogeton.�En�la�nostra�opinió,�la�relativa�abundància�de�P. trichoides a�la�conca�mitjana�del�Llobregat�està�relacionada�amb�la�precarietat�dels�sistemes�aquàtics�d’aigua�estan-cada.�Al�conjunt�de�la�seva�àrea�de�distribució�es�tracta�d’una�espècie�amb�baixa�capacitat�de�competència�i�de�caràcter�pioner,�que�tendeix�a�colonitzar�hàbitats�aquàtics�de�nova�creació�o�pertorbats,�dels�quals�és�desplaçada�amb�el�temps�per�altres�hidròfits�(Pott,�1995;�Nowak�et�al.,�2010).�A�l’àrea�considerada,�el�fet�que�la�gran�majoria�de�les�basses�siguin�molt�petites,�de�nivell�fluctuant�i�sotmeses�a�pertorbacions�externes�recurrents�(en�especial�per�l’entrada�de�bestiar)�és�probable�que�dificulti�l’estabilització�dels�sistemes�aquàtics�i�que�els�mantingui�de�forma�persistent�en�estadis�immadurs,�i�això�podria�haver�afavorit�una�planta�pionera�i�poc�competitiva�com�P. trichoides.�

Tendències

Totes�les�espècies�citades�prèviament�del�territori�estudiat�han�estat�observades�en�el�període�considerat,�i�per�tant�no�s’ha�constatat�cap�extinció.�S’han�trobat�dues�espècies�no�citades�fins�a�l’actualitat,�P. schweinfurthii i�Z. contorta,�però�es�tracta�de�tàxons�que�probablement�havien�estat�inadvertits.�A�llarg�termini,�doncs,�les�espècies�de�potamogetonàcies�sembla�que�s’han�mantingut;�però�això�no�implica�que�la�distribució�local�i�l’abundància�relativa�no�hagin�canviat.�

Les�observacions�acumulades�en�el�darrer�quart�de�segle,�tot�i�ser�parcials,�permeten�una�avaluació�aproximada�de�la�tendència�local�recent�de�les�diverses�potamogetonàcies.�Tres�espècies�han�mostrat�una�tendència�clarament�expansiva�(P. pectinatus, P. trichoides, P. natans),�una�està�en�clara�regressió�(P. perfolia-tus)�i�una�sembla�fluctuant�(P. nodosus).�També�es�podria�considerar�en�expansió�P. pusillus,�ja�que ha�colonitzat�l’embassament�de�la�Llosa�del�Cavall�en�la�darrera�dècada,�però�la�població�ara�existent�podria�ser�esporàdica�i�desaparèixer�en�un�futur.�No�es�tenen�suficients�elements�per�avaluar�la�tendència�de�P. coloratus i�de�les�Zannichellia,�que�tant�podrien�estar�en�regressió�com�ser�fluctuants.�Es�desconeix�la�tendència�de�P. schweinfurthii,�a�causa�del�seu�descobriment�molt�recent�(Aymerich�et�al.,�dades�inèdites).�Les�causes�d’aquestes�tendències�només�són�evidents�en�alguns�casos,�mentre�que�per�a�d’altres�són�d’interpretació�incerta.�

Page 26: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

82� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

En�el�cas�de�P. trichoides i�P. natans�l’expansió�sembla�vinculada�a�l’increment�de�la�disponibilitat�de�basses�en�zones�d’altitud�mitjana,�destinades�a�la�ramaderia�semiextensiva.�L’expansió�de�P. pectinatus pel�Llobregat�(i�de�Ranunculus pelta-tus)�en�els�darrers�temps�ha�estat�ràpida�i�ha�coincidit�amb�la�regressió�de�Zan-nichellia sp.,�motiu�pel�qual�se�suposa�que�canvis�ambientals�relativament�subtils�(en�la�qualitat�de�l’aigua�i�en�les�característiques�de�la�llera)�podrien�haver�afavo-rit� la�capacitat�de�competència�dels�tàxons�en�expansió,�que�haurien�desplaçat�Zannichellia.�El�deteriorament�general�de�les�rieres�seria�la�causa�bàsica�de�la�regressió�o�de�les�fluctuacions�de�P. coloratus i�de�la�pràctica�extinció�de�P. per-foliatus a�la�riera�de�Merlès.

L’evolució�futura�de�les�poblacions�de�potamogetonàcies�és�poc�previsible,�perquè�està�molt�condicionada�per�factors�socioeconòmics.�La�seva�freqüència�a�les�rieres�podria�augmentar�si�millora�la�qualitat�de�l’aigua,�sobretot�en�cas�que�disminueixi�el�nombre�de�granges�de�porcs�i�l’abocament�dels�seus�residus.�Als�rius,�el�manteniment�o�millora�de�la�qualitat�de�l’aigua�dependrà�del�funcionament�correcte�dels�sistemes�de�depuració�d’aigües�residuals�urbanes,�la�implementació�dels�quals�ha�afavorit�clarament�l’increment�dels�poblaments�fluvials�d’hidròfits�des�dels�anys�1980.�L’evolució�de�les�poblacions�de�potamogetonàcies�a�les�bas-ses�és�encara�més�incert,�perquè�en�cada�cas�poden�actuar�factors�molt�locals�(ús�del�sòl�a�l’entorn�immediat,�rebliment�per�sediments,�introducció�de�peixos,�etc.).�Pel�que�fa�la�ramaderia�semiextensiva,�que�és�el�factor�que�més�sembla�que�ha�afavorit� en�els�darrers� temps� l’increment�de� les�potamogetonàcies�en�basses,��es�tracta�d’una�activitat�que�depèn�molt�de�la�seva�rendibilitat�econòmica,�i�és�improbable�que�continuï�la�dinàmica�expansiva.

Bibliografia

Agència�Catalana�de�l’Aigua.�2002.�Regionalització�del�sistema�fluvial�a�les�conques�inter-nes�de�Catalunya.�Aplicació�de�la�Directiva�Marc�en�Política�d’Aigües�de�la�Unió�Eu-ropea�(2000/60/CE).�Informe�disponible�en�versió�digital:�http://aca-web.gencat.cat/aca/,�consultat�el�maig�de�2011.

Aymerich,�P.�1998.�Aportació�al�coneixement�florístic�del�nord�de�Catalunya.�Butll.�Inst.�Catalana�Hist.�Nat.�66:�41-57.

Bolòs,�O.;�Vigo,�J.�1984.�Flora�dels�Països�Catalans.�Vol.�I.�Ed.�Barcino.�Barcelona.Bolòs,�O.;�Vigo,�J.�2001.�Flora�dels�Països�Catalans.�Vol.�IV.�Ed.�Barcino.�Barcelona.Cadevall,�J.�1933.�Flora�de�Catalunya.�Volum�V.�Barcelona.Chappuis,�E.;�Ballesteros,�E.;�Gacia,�E.;�Benito,�J.L.�2008.�Regressió�de�les�plantes�aquà-

tiques�a�Catalunya:�el�cas�del�gènere�Potamogeton.�Comunicació�presentada�a�les�Pri-meres�Jornades�Catalanes�de�Conservació�de�Flora.�Blanes,�2�i�3�de�juny�de�2008.�

Chappuis,�E.;�Ballesteros,�E.;�Gacia.�2011.�Aquatic�macrophytes�and�vegetation�in�the�Mediterranean�area�of�Catalonia:�patterns�across�an�altitudinal�gradient.�Phytocoenolo-gia�41(1):�35-44.

Curcó,�A.�1996.�La�vegetación�del�Delta�del�Ebro�(III).�Las�comunidades�acuáticas�de�hi-drófitos�(Clases�Lemnetea�minoris�y�Potametea).�Doct.�Phytosoc.�16:�273-291.

Curcó,�A.�2007.�Flora�vascular�del�delta�de�l’Ebre.�Col·lecció�tècnica�1.�Parc�Natural�del�Delta�de�l’Ebre.�Departament�de�Medi�Ambient�i�Habitatge.

Page 27: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 83

Farràs,�A.;�Velasco,�E.�1994.�Les�comunitats�vegetals�de�les�zones�humides�de�l’Alt�Em-pordà.�In:�Els�sistemes�naturals�dels�aiguamolls�de�l’Empordà.�Treballs�Inst.�Catalana�Hist.�Nat.�13:�167-228.

Ferrer,�X.;�Comín,�F.A.�1979.�Distribució�i�ecologia�dels�macròfits�submergits�del�delta�de�l’Ebre.�Butll.�Inst.�Catalana�Hist.�Nat.�44:�111-117.

Figuerola,�J.;�Green,�A.�2002.�Dispersal�of�aquatic�organisms�by�waterbirds:�a�review�of�past�research�and�priorities�for�future�studies.�Freshwater�Biology�47:�483-494.

Font,�J.;�Vilar,�L.�1998.�Valoració�florística�de�les�basses�de�l’Albera�(Alt�Empordà).�Acta�Bot.�Barcinon.�45:�299-307.

Font�Quer,�P.�1914.�Ensayo�fitotopográfico�del�Bages.�Tesi�doctoral�de�Farmàcia.Gacia,�E.;�Ballesteros,�E.;�Camarero,�L.;�Delgado,�O.;�Palau,�A.;�Riera,�J.L.;�Catalan,�J.�

1994.�Macrophytes�from�lakes�in�the�eastern�Pyrenees:�community�composition�and�ordination�in�relation�to�environmental�factors.�Freshwat.�Biol.�32:�73-81.

Gacia,�E.;�Chappuis,�E.;�Lumbreras,�A.;�Riera,�J.L.;�Ballesteros,�E.�2009.�Functional�diver-sity�of�macrophyte�communities�within�and�between�Pyrenean�lakes.�Journal�of�Lim-nology�68:�25-36.

García�Murillo,�P.�2010.�Potamogeton L.�In:�Castroviejo,�S.;�Talavera,�S.;�Gallego,�M.J.;�Romero�Zarco,�C.;�Herrero,�A.�(eds.).�Flora�Iberica.�Vol.�XVII.�Butomaceae-Junca-ceae:�65-85.�Real�Jardín�Botánico-CSIC.�Madrid.

Green,�A.;�Figuerola,�J.;�Sánchez,�M.I.�2002.�Implications�of�waterbird�ecology�for�the�dispersal�of�aquatic�organisms.�Acta�Oecol.�23:�177-189.

IUCN�2001.�IUCN�Red�List�Categories.�Version�3.1.�IUCN�Species�Survival�Commission.�IUCN,�Gland�&�Cambridge.

Koumpli-Sovantzi,�L.;�Pitsoyani,�O.;�Tsinopoulos,�T.�2010.�Macrophytes�from�artificial�aquatic�ecosystems�of�Karditsa�Prefecture�(Thessalia,�Greece).�Flora�Mediterranea��20:�5-18.

Kaplan,�Z.�2005.�Potamogeton schweinfurthii A.�Benn.,�a�new�species�for�Europe.�Preslia�77:�419-431

Lindqvist,�C.;�De�Laet,�J.;�Haynes,�R.;�Aagesen,�L.;�Keener,�B.;�Albert,�V.�2006.�Molecu-lar�phylogenetics�of�an�aquatic�plant� lineage,�Potamogetonaceae.�Cladistics,�22(6):�568-588.�

Lorite,�J.;�Valle,�F.;�Salazar,�C.�2003.�Síntesis�de�la�vegetación�edafohigrófila�del�Parque�Na-tural�y�Nacional�de�Sierra�Nevada.�Monografías�Flora�y�Vegetación�Béticas,�13:�47-110.

Margalef-Mir,�R.�1981.�Distribución�de�los�macrófitos�de�las�aguas�dulces�y�salobres�del��E�y�NE�de�España�y�dependencia�de�la�composición�química�del�medio.�Fundación�Juan�March.�Madrid.

Melendo,�M.;�Cano,�E.;�Valle,�F.�2003.�Synopsis�of�aquatic�plant-communities�of�the�class�Potametea�in�the�southern�Iberian�peninsula.�Acta�Bot.�Gallica,�150(4):�429-444.

Melendo,�M.�&�Salazar,�C.�2009.�Zannichelliaceae In:�Blanca,�G.;�Cabezudo,�B.;�Cueto,�M.;�Fernández-López,�C.;�Morales,�C.�(eds.).�Flora�vascular�de�Andalucía�oriental,�Vol.�I:�Consejería�de�Medio�Ambiente.�Junta�de�Andalucía.�Sevilla.

Moreno,�J.C.� (coord.).�2008.�Lista�Roja�2008�de� la� flora�vascular�española.�Dirección��General�de�Medio�Natural�y�Política�Forestal.�Madrid.�86�p.

Moreno,�J.L.;�de�las�Heras,�J.;�Prat,�N.;�Rieradevall,�M.�2008.�Evaluación�del�estado�trófico�de�tres�cuencas�interiores�de�Cataluña�(Foix,�Besòs�y�Llobregat)�mediante�la�vegetación�acuática:�aplicación�de�un�índice�trófico�(IVAM-FBL).�Limnetica�27(1):�107-118.

Ninot,�J.M.;�Carreras,�J.;�Carrillo,�E.;�Vigo,�J.�2000.�Syntaxonomic�Conspectus�of� the�Vegetation�of�Catalonia�and�Andorra.�I:�Hygrophilous�Herbaceous�Communities.�Acta�Bot.�Barcinon.�46:�191-238.

Page 28: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

84� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

Nowak,�A.;�Nowak,�S.;�Czerniawska-Kusza,�I.�2007.�Rare�and�threatened�pondweed�com-munities�in�anthropogenic�waterbodies�of�Opole�Silesia�(SW�Poland).�Acta�Soc.�Bot.�Poloniae�76(2):�151-163.

Pott,�R.�1995.�Die�Pflanzengesellschaften�Deutschlands.�2�Aufl.�Verl.�E.�Ulmer.�Sttutgart.Sáez,�L.;�Aymerich,�P.;�Blanché,�C.�2010.�Llibre�Vermell�de�les�plantes�vasculars�endèmi-

ques�o�amenaçades�de�Catalunya.�Ed.�Argania.�Barcelona.�811�p.Salazar,�C.;�Torres,�J.A.;�Marchal,�F.M.;�Cano,�E.�2002.�La�vegetación�edafohigrófila�del�

distrito�Guadiciano-Bastetano�(Granada-Jaén,�España).�Lazaroa�23:�45-64.Seguí,�J.M.�1996.�Les�plantes�aquàtiques�del�delta�del�Llobregat,�un�paràmetre�per�avaluar�

l’estat�de�conservació�del�medi.�Spartina�2:�19-32.�El�Prat�de�Llobregat.Talavera,�S.;�García�Murillo,�P.;�Smit,�H.�1986.�Sobre�el�género�Zannichellia L.�(Zanniche-

lliaceae).�Lagascalia�14(2):�241-271.Talavera,�S.�&�García�Murillo,�P.�2010.�Zannichellia L.�In:�Castroviejo,�S.;�Talavera,�S.;�

Gallego,�M.J.;�Romero�Zarco,�C.;�Herrero,�A.�(eds.).�Flora�Iberica.�Vol.�XVII;�94-101�Butomaceae-Juncaceae.�Real�Jardín�Botánico-CSIC.�Madrid.

Valle,�F.�(coord.)�2005.�Series�de�vegetación�edafohigrófila�de�Andalucía.�Consejería�de�Medio�Ambiente.�Junta�de�Andalucía.

Villar,�L.;�Sesé,�J.A.;�Ferrández,�J.V.�2001.�Atlas�de�la�flora�del�Pirineo�aragonés.�Vol.�II.�Instituto�de�Estudios�Altoaragoneses-Consejo�de�Protección�de�la�Naturaleza�de�Ara-gón.�Huesca.

Wiegleb,�G.;�Kaplan,�Z.�1998.�An�account�of�the�species�of�Potamogeton L.�Folia�Geobot.�Phytotax.�33:�241-316.

Apèndix. Relació de localitats

Les�localitats�s’exposen�en�sentit�oest-est�i�sud-nord.�Per�a�cada�localitat�s’indica�un�topònim�de�referència�(base�toponímica�de�l’Institut�Cartogràfic�de�Catalunya),�el�municipi�i�l’altitud.�En�general�s’indica�el�quadrat�UTM�d’1x1�km�(sistema�ED50),�però�per�a�les�poblacions�fluvials�de�Potamogeton pectinatus�—que�poden�ser�quasi�contínues�al�llarg�del�riu—�només�es�dóna�l’UTM�10x10�km.�Amb�l’ex-cepció�de�Potamogeton trichoides, s’assenyala�també�l’any�de�l’observació�o�l’in-terval�d’anys�en�què�s’ha�observat.

*Per�a�P. trichoides�només�s’indiquen�les�localitats�en�les�quals�ha�estat�ob-servat�els�darrers�anys�(2009-2011)

**No�s’indiquen�les�localitats�de�P. schweinfurthii,�pendents�de�publicació�en�un�article�específic�(Aymerich�et�al.,�en�preparació).

Potamogeton coloratus Hornem.Bassa�a�la�riera�del�Molí�(Viver�i�Serrateix),�CG9745,�600�m�(1994)Riera�de�Gargallà,�al�bosc�de�Vilandeny�(Navès),�CG9248,�555�m�(2005)Pantà�de�l’Espunyola�(Capolat),�CG9758,�1095�m�(1995-2010)Bassa�a�l’oest�de�Cal�Ferrer�(Viver�i�Serrateix),�DG0048,�560�m�(2003-2010)Torrent�al�clot�de�Codines,�al�sud-est�de�la�Riereta�(Avià),�DG0157,�650�m�(2001)Torrent�del�clot�del�Forn�(Casserres),�DG0354,�520�m�(1986-1992)Dues�basses�sota�Bernades�(Casserres)�DG0355,�560-570�m�(1996-2010)Basses�de�gravera�al�pla�de�Fullà�(Olvan),�DG0755,�470�m.�(1995-2004)

Page 29: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 85

Dipòsit�d’aigua�d’obra�al�sud-est�de�Palau,�inici�del�camí�de�Vilanova�(Sagàs),�DG0951,�550�m,�BCN 86938�(2011)

Rec�de�la�Bruguera�(Berga),�DG�0659-0660,�550-600�m�(1985-2000)Riera�del�Pontarró,�tram�mitjà�(Sagàs-Olvan),�DG1155-1156,�550�m�(1986-2011)Part�alta�riera�de�la�Riba,�cap�a�l’Horta�de�la�Riba�(Olvan),�DG1258,�650�m�(2005)Part�mitjana�del�riu�o�torrent�de�Pinya�(Santa�Maria�de�Merlès),�DG1350,�500�m�

(1987-1992)Bassa�cap�a�Sant�Martí�de�Merlès�(Santa�Maria�de�Merlès),�DG1550,�520�m�(1986)Bassal�sota�la�resclosa�del�molí�d’Escrigues�(Santa�Maria�de�Merlès),�DG1551,�

520�m�(2011)Torrent�del�Regatell,�tram�mitjà�(Santa�Maria�de�Merlès),�DG1654,�570�m�(2005-

2011)Bassa�al�Quintà�de�la�Vall�(Lluçà),�DG1856,�620�m�(2011)Bassa�al�clot�de�la�Teuleria�(Lluçà),�DG1860,�675�m�(2011)Riera�de�Merlès,�a�la�resclosa�del�molí�de�les�Heures�i�a�la�sèquia�que�en�deriva�

(la�Quar),�DG1860,�640�m�(2011)Bassa�cap�al�Verdeguer�(Lluçà),�DG2055,�685�m�(1986)

Potamogeton natans L.Bassa�de�Ca�l’Artiller,�pla�de�Busa�(Navès),�CG8861,�1320�m�(2011)Bassa�a�la�cruïlla�del�Pujol,�la�Valldora�(Navès),�CG8960,�820�m, BCN 80565�

(2010-2011)�Bassa�lateral�a�la�riera�de�Navel,�sota�el�Pujol�de�Planès�(Montmajor),�CG9647,�

600�m�(1997-2003,�aparentment�ha�desaparegut)Al�sud�de�Sant�Jaume�de�Boixedera�dels�Bancs�(Montmajor),�CG9157,�1035�m�

(2011)Bassa�a� les�Feixes�Noves,�al� sud-oest�de�Boixedera�dels�Bancs� (Montmajor),�

CG9157,�1060�m�(2011)La�Creu�(Montmajor),�CG9257,�1020�m,�BCN 80566�(2001-2011)�Entre�la�Creu�i�el�Mercadal�(Montmajor),�CG9257,�1015�m�(2010-2011)Al�sud-est�de�Vilafreda�(l’Espunyola),�CG9356,�1020�m�(2011)El�Mercadal�(l’Espunyola),�CG9357,�1030�m�(2010-2011).Sota�el�Bellestar�(l’Espunyola),�CG9357,�950�m�(2010-2011)La�Vileta�Vella�(l’Espunyola),�CG9457,�950�m,�(2010-2011)Dues�basses�contigües�a�la�rasa�de�la�font�de�la�Salut�(Capolat),�CG9459,�1250�m�

(2008-2011)Resclosa�de�la�rasa�del�Salt�(l’Espunyola),�CG9656,�845�m�(2011)Bassa�al�pla�de�la�Serra�(l’Espunyola),�CG9656,�850�m�(2010-2011)Entre�Cal�Majoral�i�Codonyet�(l’Espunyola),�CG9656,�865�m�(2011)Bassa�al�nord-oest�del�camp�de�l’Arç�(l’Espunyola),�CG9756,�830�m,�BCN 80568�

(2009-2011).�BCN 80568Entre�Cal�Pauet�i�Cal�Coniller�(l’Espunyola),�CG9757,�880�m�(2009-2011)Resclosa�a�la�riera�del�Solerot,�capçalera�de�la�riera�de�Merola�(Viver�i�Serrateix),�

DG0048,�530�m�(2004-2011)Casanova�del�Collet�(Avià),�DG0456,�580�m,�BCN 80567�(2010-2011)�

Page 30: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

86� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

Potamogeton nodosus Poir.Bassa�a�Bergús�(Cardona),�CG8438,�620�m�(1996)Riu�Llobregat,�a�la�resclosa�de�la�Sèquia�de�Manresa�(Balsareny),�DG0736,�300 m�

(2003-2005)Riu�Llobregat,�diversos�trams�des�del�Lledó�de�Sobrerroca�fins�a�la�resclosa�de�

l’Ametlla� de� Merola� (Navàs-Puig-reig-Gaià),� DG� 0738-0739-0740-0741,�310-330�m�(en�conjunt�1985-2005,�segurament�encara�present)

Estany�de�Graugés�(Avià),�DG0457,�590�m�(2009-2011)Canal�entre�Gironella�i�Cal�Bassacs�(Gironella),�DG0753,�440�m�(1987)Bassa�de�gravera�al�pla�de�Fullà�(Olvan),�DG0755,�470�m�(1997-2004)Resclosa�a�la�riera�de�la�Portella�(Olvan),�DG0858,�515�m�(2011)Bassa�aVilanova�(Sagàs),�DG0950,�620�m�(1986)Bassa�entre�Palau�i�el�Molí�(Sagàs),�DG0951,�565�m�(1996-2005)�Confluència�del�riu�de�Pinya�i�la�riera�de�Merlès�(Santa�Maria�de�Merlès),�DG1249,�

470�m�(2008)Resclosa�al�rec�de�Passavant,�Biure�(Sagàs),�DG1152,�500�m�(2011)Bassa�al�sud�del�pla�de�la�Casanova�(Sagàs),�DG1455,�710�m, BCN 86.933�(2011)�Bassa�entre�el�camp�del�Collet�i�el�pla�del�Pujol�(Sagàs),�DG1555,�715�m�(2011)

Potamogeton pectinatus L.Riu�Cardener,�en�diversos�trams�des�de�Sant�Salvador�de�Torroella�(Súria)�fins�a�

Sant�Joan�de�Vilatorrada;�CG92,�CG93,�DG02;�220-320�m�(2005-2006)Riu�Llobregat,�des�de�Vilafruns�(Sallent)�fins�a�Cal�Bassacs�(Gironella),�DG03,�

DG04,�DG05;�300-425�m�(2010)Bassa�a�Valldoriola�(Sagàs),�660�m,�DG0949,�660�m�(2010)�Bassa�a�Vilanova�(Sagàs),�DG0950,�620�m�(2010)�

Potamogeton perfoliatus L.Canal�i�resclosa�de�la�riera�de�Merlès�sobre�el�pont�de�Sant�Martí�(Santa�Maria�de�

Merlès),�DG1550,�510�m�(1996-2001)�Canal�del�molí�d’Escrigues�(Santa�Maria�de�Merlès),�DG1551,�525�m,�BCN 86937�

(2011)�

Potamogeton pusillus L.Embassament�de�la�Llosa�del�Cavall�(Guixers-Navès-Sant�Llorenç�de�Morunys),�

CG8362-8363-8463-8464-8465-8565-8665-8765,�800�m�(2011)

Potamogeton trichoides Cham.�&�Schltdl.Viladot�(Olius),�CG7546,�780�mBassa�de�les�Pollancres,�als�planells�de�Torredeflots�(Olius),�CG7746,�750�mBassa�a�la�rasa�de�Sant�Joan,�sota�els�Planots�(Olius),�CG7954,�655�mResclosa�sota�Bergús�(Cardona),�CG8539,�580�mBajona�(Clariana�de�Cardener),�CG8247,�705�mAl�nord�de�Villaró�(Navès),�CG8648,�620�mEntre�Duocastella�i�Sant�Jaume�de�Codonyet�(Navès),�CG8848,�550�m

Page 31: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 87

Al�sud�de�Sant�Jaume�de�Codonyet�(Navès),�CG8848,�530�mAl�nord�de�Cal�Seuva�(Montmajor),�CG8846,�540�mAl�nord�de�Querol�(Navès),�CG8949,�550�mPla�de�la�Barraca,�a�l’oest�de�Sant�Joan�(Olius)�CG8052�620�m�(2010)Al�sud-est�de�l’Alguer�(Olius),�CG8351,�570�mDues�basses�al�torrent�de�l’Alguer�i�a�un�afluent�d’aquest�(Olius),�CG8352,�590�i�

605�mBassa� al� costat� de� la� carretera,�més� amunt� de� les�Planes�de�Besora� (Navès),�

CG8452,�670�mGran�bassa�artificial�a�la�rasa�de�l’Albereda�(Navès),�CG8452,�650�mAl�nord�de�Torrecanuda�(Navès),�CG8550,�605�mA�l’oest�del�coll�d’Arques�(Navès),�CG8560,�1245�mPla�de�la�Bassa,�altiplà�de�Busa�(Navès),�CG8761,�1310�mCasafont�(Navès),�CG8860,�920�mCa�l’Artiller,�altiplà�de�Busa�(Navès),�CG8861,�1320�mA�l’oest�de�la�Bartolina,�pla�de�Busa�(Navès),�CG8861,�1310�mDues�basses�entre�el�Rial� i�Sant�Cristòfol,�altiplà�de�Busa�(Navès),�CG8862,�

1340�mBassa�a�la�cruïlla�del�Pujol,�la�Valldora�(Navès),�CG8960,�820�mAl�sud-est�de�la�Bartolina,�pla�de�Busa�(Navès),�CG8961,�1290�mEntre�Sant�Just�i�la�Cantina�(Viver�i�Serrateix),�CG9842,�710�mEntre�Boixedera�dels�Bancs�i�Cal�Mort�(Montmajor),�CG9057,�1080Bassa�de�Cal�Mort�(Montmajor),�CG9057,�1110�mDues�basses�contigües�al�serrat�de�la�Pineda�(Montmajor),�CG9156,�1050�mLes�Feixes�Noves,�al�sud-oest�de�Boixedera�dels�Bancs�(Montmajor),�CG9157,�

1060�mEntre�Vilafreda�i�la�Pineda�(Montmajor),�CG9256,�1060�mPetita�resclosa�a�la�capçalera�del�clot�de�Comaposada,�sota�la�Pineda�(Montmajor),�

CG9256,�995�mA�l’est�de�la�Creu�(Montmajor),�CG9257,�1010�mDues�basses�al�pla�de�Cal�Sant�(Capolat),�CG9259�1270-1290�mAl�sud�de�Comelles�(Montmajor),�CG9353,�760�mAl�sud-est�de�Vilafreda�(l’Espunyola),�CG9356,�1020�mEl�Mercadal�(l’Espunyola),�CG9357,�1030�mA�l’est�de�Cal�Pubillet�(l’Espunyola),�CG9357,�935�mBassa�a�la�rasa�de�la�Boixedera�(Capolat),�CG9358,�1250�mDues�basses�al�marge�oest�dels�plans�de�Taravil�(Capolat),�CG9358-9359,�1295-

1305�mCal�Sant�(Capolat),�CG9359,�1300�mResclosa�de�la�riera�de�l’Hospital,�per�damunt�de�la�Mare�de�Déu�dels�Torrents�

(l’Espunyola),�CG9455,�780�mLa�Vileta�Vella�(l’Espunyola),�CG9457,�950�mBassa�de�la�rasa�de�la�font�de�la�Salut�(Capolat),�CG9459,�1250�mAl�sud-oest�de�Comaermada�(l’Espunyola),�CG9554,�820�mResclosa�de�la�rasa�del�Salt�(l’Espunyola),�CG9656,�845�m

Page 32: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

88� � Orsis�26,�2012� P.�Aymerich

Bassa�al�pla�de�la�Serra�(l’Espunyola),�CG9656,�850�mEntre�Cal�Majoral�i�Codonyet�(l’Espunyola),�CG9656,�865�mBassa�al�nord-oest�del�camp�de�l’Arç�(l’Espunyola),�CG9756,�830�mBassa�de�Sant�Ponç�al�pla�de�Montclar�(Montclar),�CG9953,�760�mEntre�Can�Codina�i�Sant�Ponç�(l’Espunyola),�CG9954,�700�mResclosa�al�torrent�de�Santfeliu�(Viver�i�Serrateix),�DG0045,�670A�l’oest�de�Cal�Ferrer�(Viver�i�Serrateix),�DG0048,�560�mResclosa�a�la�riera�del�Solerot,�capçalera�de�la�riera�de�Merola�(Viver�i�Serrateix),�

DG0048,�530�mCovallops�(Montclar),�DG0153,�690�m�Bassal�al�torrent�de�l’Àlber,�sota�Cal�Xoriguer�(Casserres),�DG0251,�580�mSota�Bernades�(Casserres),�DG0355,�570�mCamps�de�Canudes�(Casserres),�DG0453,�560�mPla�de�les�Escles,�a�l’oest�de�Barbats�(Casserres),�500�m,�DG0553Els�Colls�(Casserres),�DG0654,�540�mCan�Gironella�(Gironella),�DG0854,�505�mVilanova�(Sagàs),�DG0950,�610�mCap�al�Forn�de�Vilanova�(Sagàs),�DG0950,�535�mEntre�Palau�i�el�Molí�(Sagàs),�DG0951,�565�m�Cap�a�la�font�de�Vilanova�(Sagàs),�DG0951,�560�mMare�de�Déu�de�Pinós�(Santa�Maria�de�Merlès),�DG1248,�705�mSota�Fontcalenta�(Prats�de�Lluçanès),�DG1949,�635�mBoencs�(Sagàs),�DG1050,�620�mCerdanyà�(Sagàs),�DG1051,�580�mGonfaus�(Sagàs),�DG1051,�590�mTres�basses�sobre�Cal�Font�(Sagàs),�DG1053,�550�mResclosa�al�rec�de�Passavant,�Biure�(Sagàs),�DG1152,�500�mCamps�de�les�Cases�(Sagàs),�DG1254,�580�mEntre�els�Casals�i�Salvans�(Sagàs),�DG1353,�650�mDues�basses�als�Casals�(Sagàs),�DG1454,�670�mCamp�del�Pigot�(Sagàs),�DG1455,�705�mSèquia�del�molí�d’Escrigues�(Santa�Maria�de�Merlès),�DG1551,�525�mEntre�el�camp�del�Collet�i�el�pla�del�Pujol�(Sagàs),�DG1555,�715�mQuintà�de�la�Vall�(Lluçà),�DG1856,�620�mResclosa�al�rec�de�Miralles,�al�nord�del�Vilaró�(Lluçà),�DG1957,�770�m,�BCN

86.950Roca�Blanca�(Lluçà),�DG2156,�720�mCererols�(Sant�Martí�d’Albars),�DG2254,�650�mAl�sud�de�la�Caseta�(Sant�Martí�d’Albars),�DG2354,�670�mPetita�resclosa�en�torrent�lateral�del�rec�de�la�Blava�(Sant�Martí�d’Albars),�DG2354,�

620�m

Zannichellia contorta (Desf.)�Cham.�&�Schltdl.Riu�Cardener,� a�Canet� (Clariana�de�Cardener),�CG8545,�470�m,�BCN 80571

(2010)

Page 33: Dipòsit Digital de Documents de la UAB - …...El relleu es caracteritza en general per una successió de petits serrats, valls i plans. A la franja més septentrional, de contacte

Potamogeton�i�Zannichellia�al�riu�Llobregat� Orsis�26,�2012� � 89

Riu� Cardener,� sobre� la� confluència� amb� l’Aigua� d’Ora� (Cardona),� CG8942,��420�m�(2010)

Riu�Llobregat,�a�la�resclosa�dels�Carburs�(Berga),�DG0759,�490�m,�BCN 80570, BCN 86928 (2011)

Riu�Llobregat,�sota�la�confluència�torrent�de�Bosoms�(Berga),�DG0761,�500�m,�BCN 80573 (2010)

Riu�Llobregat,�pont�de�Pedret�(Berga),�DG0762,�520�m,�BCN 86929 (2011)

Zannichellia palustris L.Bassa�a�Viladot�(Olius),�CG7546,�780�m,�BCN 86932 (2011)Bassa�al�sud�del�Putjot�(Borredà),�DG1567,�980�m,�BCN 86936 (2011)Bassa�al�rec�del�Pontarró�(Borredà),�DG1667,�975�m�(2011)Bassa�al�torrent�de�les�Heures�(la�Quar),�DG1758,�620�m�(2011)Riera�de�Merlès,�a�la�resclosa�del�molí�de�les�Heures�(la�Quar),�DG1860,�640�m�

(2011)

Zannichellia peltata Bertol.Desguàs�de�canal�al�riu�Cardener,�sobre�la�confluència�amb�l’Aigua�d’Ora�(Car-

dona),�CG8942,�420�m,�BCN 86930�(2011)Riu�Cardener,�sobre�Olius�(Olius),�CG8053,�550�m�BCN 80572 (2010)Riu�Cardener,�al�molí�de�Foix�(Olius),�CG8155,�570�m�(2010)Riu�Cardener,�cap�a�la�Planella�(Navès-Lladurs),�CG8159,�640�m�(2010)Sèquia�del�molí�d’Escrigues� (Santa�Maria�de�Merlès),�DG1551,�525�m,�BCN

86934�(2011)�Resclosa�al�rec�de�Passavant,�Biure�(Sagàs),�DG1152,�500�m,�BCN 86935�(2011)Embassament�de�la�riera�Gavarresa�(Olost),�DG2250,�540�m�(2005)