2
Durante estos días de noviembre de 1936 Madrid ha ardido. Describir el horror y hablar de los asesinatos en masa se vuelve monótono… Els bombardeigs aeris, van ser molt aviat el malson de tots els barcelonins. Si de dia esfereïen de nit embogien. Si s’hi estava a prop era córrer al refugi. Cuando se anunciaba un bombardeo, por medio de las sirenas, todos dejábamos la tarea que estábamos haciendo sobre los pupitres y con mucha serenidad bajábamos al refugio que era la antigua capilla. I vam dormir junts. Jo al mig i un nen a cada banda. Si havíem de morir, moriríem així. Si les sirenes ens despertaven no dèiem res. Ens quedàvem quiets, només escoltant i quan tocaven la sirena d’acabament, si podíem, dormíem. Però no sabia si estàvem adormits, perquè callàvem sempre. Rostros pequeños, las mejillas, los pechos el inocente vientre que respira: la metralla, la súbita serpiente, muerte estrellada para su martirio. Todos la oímos, Los niños han gritado. Su voz está sonando. Podeu perdonar, però no oblideu mai aquests fets.

Díptic de "La pèrdua de la innocència" al Lluís Vives

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Aquest és el díptic de l'obra de teatre "La pèruda de la innocència. Infants sota les bombes" de la representació de l'institut Lluís Vives.

Citation preview

Page 1: Díptic de "La pèrdua de la innocència" al Lluís Vives

Durante estos días de noviembre de 1936 Madrid ha ardido.

Describir el horror y hablar de los asesinatos en masa se vuelve

monótono…

Els bombardeigs aeris, van ser molt aviat el malson de tots els

barcelonins. Si de dia esfereïen de nit embogien. Si s’hi estava a

prop era córrer al refugi.

Cuando se anunciaba un bombardeo, por medio de las sirenas, todos

dejábamos la tarea que estábamos haciendo sobre los pupitres y con

mucha serenidad bajábamos al refugio que era la antigua capilla.

I vam dormir junts. Jo al mig i un nen a cada banda. Si havíem de

morir, moriríem així. Si les sirenes ens despertaven no dèiem res.

Ens quedàvem quiets, només escoltant i quan tocaven la sirena

d’acabament, si podíem, dormíem. Però no sabia si estàvem

adormits, perquè callàvem sempre.

Rostros pequeños, las mejillas, los pechos

el inocente vientre que respira:

la metralla, la súbita serpiente,

muerte estrellada para su martirio.

Todos la oímos, Los niños han gritado.

Su voz está sonando.

Podeu perdonar, però no oblideu mai aquests fets.

Page 2: Díptic de "La pèrdua de la innocència" al Lluís Vives

ADAPTACIÓ TEATRAL: Joan Sanromà

DIRECCIÓ ESCÈNICA: Elisenda Cartañà

REPARTIMENT

Carla Ametlla

Andrea Belmonte

Irene Cárdenas

Anna Carretero

Ona Esteve

Mireia Fabian

Júlia Gallego

Gerard Mercadé

Laura Peralta

Tenzin Yangzom

Amb la col·laboració de Dorine Ngo

TÈCNICS:

Gino Chicchone

Isaac Sendra

Yolanda Moreno

Carla Molina

Gurgen Karapetyan

Daylin Minaya

La pèrdua de la innocència. Infants sota les

bombes s’emmarca dins el projecte Teatre i Memòria

històrica realitzat pels alumnes de 1r de l’ Institut Lluis

Vives.

Aquesta obra està basada en textos escrits durant la

Guerra Civil per nens i nenes que van viure en primera

persona el conflicte. De la mateixa manera, també

apareixen narracions d’escriptors com Josep Miracle,

Mercè Rodoreda o Teresa Pàmies que han deixat, en els

seus llibres, testimoni d’aquells dies.

En el transcurs de l’obra es projectaran imatges de l’època

de les quals en destaquen una sèrie de dibuixos fets pels

alumnes del Grup Escolar Lluis Vives durant els brutals

bombardejos de març de 1938.

Dediquem aquesta obra a aquells nens i nenes.

I a tots els que, avui també, pateixen les

conseqüències dels conflictes armats. CARTELL: Judit Zanuy i Marta Cortés.