.. Dissabte 28, - Selembre del 2002

Teléton 93 814 42 52 .Fax 938144314hora@horadelgarraf.com

EblClóESPECIAL

DIARIINDEPENDENT, CATALA, COMARCAL I DEMOCRATIC

28 de setembre de 2002

DATAHISTÓRICA

• Vi lanova tél'oportunitat dé

reinventar el seucentre urba,

guanyant deuncctárees de sol

urbanitzable al'costat del mar

RAÜL MAIGÍ / Vilanova i la Gellrú<1) El matrimoni de Pirelliamb Vi-lanova i la Geltrú acaba de com-plir cent anys, una xifra que parlaper si sola, avalada -més enlla deles xifres de la producció indus-trial- pels esforcos de famíliesque generació rere generació hanaportat el component humá queha donat vieja a la fabrica. La his-toria ha volgut que aquest cente-nari assenyali també l'inici d'unatransformació histórica.

Deu hectarees de sol al costatdel mar esdevindran un nou barrique transformara el centre urbadel municipio En tant que zona in-dustrial, la' factoria ha estat sern-pre una barrera des del punt devista estetic i arquitectonic, unahipoteca urbanística que ara es-devé un regal per a la ciutat, queté l'oportunitat de guanyar un es-pai impensable avui dia per aqualsevol municipi de lescaracte-rístiques de Vilanova.

La del nou Eixample de Marés tarnbé la transformació suau;la del consens. Perque en pomésdos anys s'ha fet efectiu unprocéscertament cornplex, pero que haavancat amb fermesa i sense e~- -tridencies, perqué ha primat el "dialeg ila transparencia i, aprlori,Les últlrnes folografles d'aquestes naus, que han coÍlvlscul durani anys aÍllb estets de gavínesal cos.lal del mar. / FdG / CARLES CASTRO

28 de setembre de 2002

• ,

totes les parts en surten guanyant.Era un' repte difícil després

del conficte generat ara fa deuanys, amb una oposició veínal queva obligar a aparcar el projecte.Calmats els ánims, s'ha agafat perles banyes un brau complicat. 1ara es poden observar ja els inci-pients- fruits del' diáleg, la bonaentesa i la professionalitat ambque s'ha treballat: una fabricacentenaria que es trasllada alsafores, pero que manté el seucompromís amb la ciutat que l'haacollit, i ja creix a la Masia d'enNotari una nova factoría cridadaa ser de les millors del món; d'al-tra banda, la desconstrucció mar-ca l'inici de la reconversió de Ca-vimaren un barri que vol ser ama-ble, respectuós i permeabJe ambla ciutat ja existent, pero oberttambé a les línies de futur i a lesnecessitats socials i económiquesdeis seus habitants, cosa que estraduira en un gran pare,. en uncentre lúdic, en nous hotels, habi-tatges i potser un ambulatori i uncentre culturaL

Tot aixó encara s'ha d'acabarde definir. El que-sí és ja un fet és

_que la ciutat guanyará en conti-nuítat, superant un escull historieque es conservara en la retina demolts vilanovins, que ara confienmeravellar-se amb el que vindrá.Perqué, com algú ha dit, hi hauraun abans i un després. L'Eixam-pie de Mar completa Vilanova i IaGeltrú.

• CONVENI URBANíSTIC. Les gestions per al trasllat de Pirelli vancomencar el 1987. Més de deu anys després, rernoresa i l'A¡'untament,amb la participació de totes les forces polttiques, van signar el conveni decoHabolació urbanistica que posava en marxa el projecte de l'Espai Pirelli.

28 de setembre de 2002

lACRONOlOGIA

• GARRAF MEDITERRÁNIA. EI29 de desembre de 2000, Pirellisigna amb la societat Garraf Mediterránia la compra-venda deis terrenys.La promotora está formada per üualitat Promocions, .Qualitat Obres,Raiding SA, Caixa de Marresa,i Caixa de sabaceli.

• S'APROVA EL PLA GENERAL. El mes de juliol de 2001,.el pie.municipal aprova amb carácter detinrtiu el Pla General d'Ordenació Urbana,que inclouía reqOalificació com a terrenys industrials del sector Masia d'enNotari, per facilitar la reubicació de la nova fábrica Pirelli.

• ELS VE'iNS DIUEN LA SEVA. l.aparticlpació i la transparenciahan estat dos deis eixos del procés. A finals de juliol de 2001, elsvilanovins van participar en una sessió per plantejar els seus dubtes alsquatre equips d'arqurtectes que participaven al concurs d'idees.

• LES MAQUETES. Els gabinetsd'arqurtectes Tusquets & Busquets,MBM Arqurtectes, David Chippertield Árchrtects i Artigues & Sanabria vanpresentar les seves maquetes la tardor de 2001. Durant la Rra de .Novembre ja es van· poder veure els dissenys proposats per ál Mur barrio

• EL J.URAT. A ñnals de novembre de 2001 un juratformat per setzeexperts va decidir que el treball del gabinet d'arqanectes Busquets i

. Tusquets seria el proíecte'base per cornencar a treballar en el Pla Especialde Reforma Interior (PERI), aprovat a finals de juliol de 2002.

• LA NOVA PIRELLI. Elsmovimentsdeterresperprepararelsterrenys de la Masia d'en Notari van cornencar el gener de 2002. Elsdlrectíus de Pirelli van presentar in sif1l el projecte per construir les ooesnoves plantes de la que será la fábrica més mocerna d'Europa.

.TRASLLAT DE BOBINES. Les naus que s'enderroquen enaquesta primera fase s'utililZaven com a magalZem. L'empresa Transcavi .s'ha encarregat del trasllat a un terreny contigu a I'empla~ament de la novafábrica les bobines de cable de Pirelli.

• ADÉU A LES VELLE!) NAU.S. La tardor de 2002 comenca perti el canví físico Garraf Medrrerránia cementa a treballar al,primer quadrant'alliberat ?er Pirelli. És I'hora de la desconsnucció de la primera fase, quedonará pas als primers bloc s d'habrratges del nou barrio

2~ de setembre de 2002

EduardBrull

El president de Garraf Mediterránia, grup promotor delprojecte, afirma que l'Eixample de Mar neix amb ungrau de compromís i respecte modellc vers la ciutat

J.M. FLORES I Viianova i la Geltrú i actives, des del punt de vista so-'• A que respon al canvi de nom de cial i económico 1 aportara tresl'Espai Pirelli pel d'Eixample de elements fonamentals: obrirá laMar? ciutat al mar, resoldrá i completa-

-«Crec que és una. de les rá la trama urbana de Vilanova i,máximes expressions fins i tot del per últim, sera un nou barrí resi-·títol de l'acte, Transfonnació. No- dencial singular que permetrásal tres pensem que Pirelli, que guanyar molts espais públics a laenguany compleix cent ciutat. Poques ciutatsesanys, ha tingut, té i tin- ••••.""";.,.;;...;.~¡,;,. _ •••••• ...j' poden permetre el luxe

drá el seu paper de lide- urbanístic, per exemple,ratgeenl'estructuraem- de redissenyar.un espaipresarial i social de la de gairebé tres hectá-ciutat.Enshemde felici- rees per convertir-lo entar tots que a la Masia un pare, com sera el Pared'en Notari s'estiguí Central. Aquesta és unaaixecant una fabrica d'a- oportunitat históricaquestes 'dimensions. Pi-' que no podem desapro-relli, dones, ja té el seu fitar,».espai, la seva identifica- -Més enllá d'un es-ció i, en canvi, creiem pai residencial, I'Eíxam-que el nou barri mereix pie de Mar neíx amb laun nom que enllaci amb vocació de ser. un espaiels valors que lliguem de convivencia i de cul-més amb el taranna de' tura,I'actuació. Pensem que -«Ens agradariaaquest Eixample de Mar molt. perqué la culturacompleta I'eixample ini- arrela les persones i lescial comencat el segle empreses a un territori.XIX i conegut com La dotació d'equipa-I'Eixample Gumá, 1 per ments públies represen-un altre costat, l'ele- ta una gran oportunitatment del mar, la Medite- per a la cultura i aixo esrránia, és un element complementara perfec-prou identificatiu de la C·~lU~t'!'at~.·.••••"""1'tam~e~n~tamb tota I'oferta del sec-aquest nou eixample s'obre al "tor terciari.com ara l'hotel.els ci-

nemes o les galeries comercials. raixó no exclou 'de cap manera quehi ha d'haver una presencia activa'del comete de proximitat o co-mercde barri per donar serveitant als nous residents com els deles zones col-Iindants. Ambaquestes elements, l'Eixample de

mar.»-Voste sempre ha dit que

amb el projecte de l'Eíxample deMar hi haurá un 'abaqs i un des- .prés de Vilanova. Per que?

-«L'Eixample de Mar.resi-tu ara Vilanova en el mapa de resciutats catalanes més dinámiques

Mar generara un gran dinarnismesocial, económic i cultural a laciutat.»

-La transformació de l'EspaíPirelli en el nou barrí de l'Eíxam-pIe de Mar sera progressiva i du-rara deu anys. Aíxó és bo?

-«Menjar poc i paír bé, po-dríem dir. Les grans obres dutesamb pressa i precipitació podenportar problemes d'impacte. so-bre el territorio En canvi, fent-hogradualment la integració séramolt més fácil i permetrá fer les .correccions que es creguin opor-

El vilanoví EduardBrull, preslnent delgrilppromolor de

l'Elxample de Mar,Garral Medllerrania,

lolograllal al costal dela maqueta del

projecle dissenyal pelsarqullecles Busquels l

Tusquets. .I FdG I CARLES CASTRO

tunesper tal de millorar-ne el re-sultat final.»

=--L'Eixample de Mar parteixd'un projecte modélíc pel que faal tractament i r.especte al me-díambient,

--«La clau és aplicar aquestesmesures en origen. La riostra vo-cació, tant de les persones com lesempreses implicades en el pro-jecte, respon a la necessitat de.preservar l'entorn perque el pu-guin gaudir lesgeneracions futu-res. Aquesta és la primera expres- .sió de la ·solidaritat.»

L'eixampldel segle'XXI

e

El nou barri residencial que s'aixecara a I'antiga Pirelli obrlrá, ,

la ciutat al mar i pretén convertir-se en un deis eixos comercial si lúdics de la Vilanova del segle XXI

JOSEP M, FLORES

Vilanova i la Geltrú• El nou barri de l'Eixample deMar neix amb la vocació d'obrir laciutat al mar i de convertir-se enun referent de l'activitat social icultural de Vilanova. El projecteurbanístic redactat pel gabinetd'arquitectes Busquets i Tus-quets compleix les .expectativesde sostenibilitat i singularitat queperseguien els promotors per talque l'obra s'integri plenament enel tramat urba de Vilanova, Pre-cisament per aixó, els edificis ques'hi projecten parteixen de dis-senys innovadors que donaran unaire de modernitat al nou barrisense trencar I'harmonia ambl'entorn.

De totes les edificacions pro-jectades destaca la de I'hotel denegocis que s'ubicará a tocar de laRambla de la Pau i que presidirála zona destinada a comeré i oci.L'hotel sera l'edifici més a1t del'Eixample de Mar =-tindrá 11plantes- i al costat s'hi aixecarantres edificis d'apartaments i ofici-nes de 9 plantes. La resta d'edifi-cis tindran unaalcada que os-cil-lará entre les 3 i les 7 plantes,depenent de la seva situació. Eldisseny i la ubicació deis edificiss'ha orientat pensant en el maximaprofitament de la llum solar i deles vistes cara el mar. Al costat deI'hotel s'hí construirá la principalzona comercial i d'oci del nou ba-rri, que tindrá una supeIfície' demés de 7.000 meres quadrats-des de la Rambla de la Pau finsla Rambla Sama. Aquesta sera'la-zona rnés transitada de l'Eixam-,pIe de Mar perque (bi concentra-

ran espais d'oci com uns multici-nemes, botigues, restaurants; unsupermercat de 1.500 me tresquadrats i apartaments. El subte-rrani d'aquest conjunt d'edificises dedicara a aparcament ambuna capacitat de 500 places. Defet, tots els edificis residencials id' oficines tindran el seu propiaparcament subterrani, a més de

. dos aparcaments de concessió,En total, a l'Eixample de Mar hihaura 2.307 places d'aparcament.

L'aposta verdaPero el principal tret característicde l'Eixample de Mar seran leszones d'esbarjo i pares públiesque ocuparan bona part deis me-tres quadrats de tota la zona. Lajoia de la corona d'aquesta apostaverda sera el Pare Central, un es-pai de 24.000 metres quadratsque presidir á I'e'ntrada del'Eixample de Mar des de la zonacomercial i d'esbarjo.

Dintre del parc es plantegendos equipaments públies: un au-ditori de nova construcció i un es-pai cívico-cultural que s'ubicariaa l'anticedifici de ¿a1d'eres restau-rato La segona joia del nolI. barri 'sera la Placa de la Mediterránia,que destacara per la seva porxadamoderna que recordara la de laplacade la Vila. Les places inte-riors i els espais de lleure situatsprop deis conjunts residencialsdonaran al nou barri un aired'amplitud i, sobretot, moltallurn, que és una de les premissesque persegueix el Pla Especial deReformaInterior (PERl) redac-tat pels arquitectes Joan Bus-quets i Oscar Tusquets.

28 de seternbre- de 2002

28'tie setembre de 2002

- UBICACIÓVilanova i la G.ellrú

- SUPERFicIE10 heclárees

- ÁREA PRIVADA35% dellolal

- ÁREA PÚBLICA65% dellolal

- EDIFICABILlTAT BRUTA1,3 mzts I m2s

- DENSITAT MÁXIMA100 habilalges per ha.

- TIPUS ORDENACIÓVolumelria específica ialineació de vial

-USOSUsos globals sobre eltotal de I'aprofilamenlprivat: manm d'un 80%per a usos residencials iun mínim del 20% per ausos comercial,hntelers, nñeínes,sDciocullural, recrealiu,tecmc-assístenclet,esportiu, ete.

- FASES DEL PROJECTE4

- DURADA APROXIMADAPER FASES2 anys

- DURADA TOtALPROJECTE8 anys

-INVERSIÓ PREVISTA150.000.000 d'euros(25.000.000.000 depesseles)

- COST URBANITZACIÓ10.437.233 euros (cosld'urbanilzació compleldel seclor, inclDsI'enderroc de I'anligafábrica)

- PROMOTORAGarraf Medilerránia SA

- SOCIS DE LAPROMOTORAQualitat PromoclonsSCCL(10%)

Qualllat Obres SL (15%)Raldlng SA'(25%)Calxa Manresa (25%)Calxa Sabadell (25%)

Adall, la maqueta deltulur Iiarrl de l'Eixample

,~~~ de Mar tolagrali.al des delIl' ' port amb la Rambla de la

Pau al mlg. A baix, tresdelalls: un deisapartaments amb visles ala Rambla Sama, el Parc

~'!!f':;¡"',..I. Cenlral i la Pla~a de la-o;;;;:t;::::cII-_1 Medilerránia.

I FdG I CARLES CASTRO.

Un procés medellede selecció iparticipació

JOSEP M. FLORES/ Vilanova i fa Gellrú• Una de les singularitats que ea-racteritzen l'Eixample de Mar ésel procés que s'ha seguit per esco-llir el projecte a partir del qua! esdesenvolupará el nou barri resi-dencial· del centre de Vilanova.Tant la promotora Garraf Medi-terránia com Pirelli Cables y Sis- .temas com també l'Ajuntamentde Vilanova van assumir de bonprincipi que la importancia estra-tégica que té aquest sector per aldesenvolupament i el futur de laciutat ca!ia recollir idees i propos-tes d'arreu, comencant pels mi-llors tecnics iarquitectes i acabantpels ciutadans. En aquest línia, lapromotora del projecte i Pirellivan convocar el juny de 2001 unconcurs públic d'idees i propostes,de carácter internacional, ambI'objectiu d'aportar solucions ar-quitectoniques, urbanístiques imediambientals per desenvolu-par a la zona.'

Es van presentar 25' gabinetsd'arquitectes de prestigi d'arreudel món i el12 de juliolla mesa deselecció del concurs -integradaper representants de les empresesi de l'Ajuntament de Vilanova-van seleccionar els quatre equipsfinalistes: Busquets i Tusquets,MBM Arquitectes, Chipperfield iArtigues & Sanabria. El 26 deju-Iiol els quatre equips finalistes vanassistir a una convocatoria públicaper rebre opinions i propostes dela ciutadania i el 6 de novembrevan presentar les seves propostesdefinitives. El 20 de novembre de2001, la mesa de selecció va esco-llir les deu millors idees que hau-rien dé considerar-se enel desen-volupament del -nou barrí i vantriar laproposta de I'equip Bus-quets i Tusquets com a base perconstruir l'Eixample de Mar. EIsaltres tres equips d'arquitectesparticiparan en el disseny i la pro-jecció deis edificis que es construí-ran en el nou barri vilanoYÍ. L'in-terés que ha generat el projecteentre els vilanovins també va que-dar demostrat amb l'afluencia depúblic a l'acte de presentació delprojecte que van fer els arquitec-tes guanyadors,

2/f de setembre de 200:

Una desconstrucció amb pincesGarraf Mediterránía ha previst el desmuntatge manual de ía tábríca per reciclar tots els rnaterialsque sigui possible, fins itot el formigó deis murs, que es reutilitzará en la urbanítzació del futur políqon industrial vilanovíde Santa Magdalena

RAÜL MAIGÍ / Vilanovai la Geltrú• El compte enrere ja ha comen-cat per a les velles naus de Pirelli.El dia12de setembreja esvan en-gegar els preparatius per a la des-construcció del sector sud-est de .la fabrica, que sera el primer quedesapareixerá per donar pas a laconstrucció deIs primers habitat-ges. Garraf Mediterránia ha dis-senyat un procés de desconstruc-ció que es preveu exernplar, atesque es desmuntara la fabricapracticarnent peca a peca: es se-pararan els residus i es reaprofi-taran els materials. El procés dedesconstrucció anirá a carrec d'u-na empresa amb experiencia en elsector: Urcotex Immobiliaria SA.EIs criteris de qualitat i sostenibi-litat del procés quedaran palesestambé en el transcurs de la des-construcció: la seguretat del pro-,cés la supervisara.el Servei de pre-venció Institut Gaudí, mentreque I'Institut Tecnológic de laConstrucció fará el control dequalitat i el seguiment del Pla deResidus. La promotora GarrafMediterránia descarta greusafectacions del tránsitrnentre du-rin les obres. El perímetre de lazona quedara cobert per tanquesi es limitara el pas de vianants,També s'ha previst regar la runaper evitar la pols. Pel que fa altránsit de camions, aquests entra-ran a la zona de desconstrucciófent el següent itinerari: rondaEuropa, passeig Marítim iramblaPirelli; la sortida sera pellateral

¡ del passeig per entorpir al mínimel tránsit rodat.

LESXIFRES

- FORMIGÓ17.226Iones

- OBRA DE FÁBRICA6.1861ones

- FIBROCIMENT94,651ones

- FERRO61510nes

_ FUSTA10,801ones

- ,FIBRA DE VIDRE18,05 m2

- VIDRE43,351ones

- EL CALENDARIEls Ireballs dedesconslrucció vancomencar el12selembre i es preve uque acabaran a finalsde lebrer de 2003

- OFERTA HABITATGESAl mes de maig de I'anyvinenl, GarralMedilerránia ja podráolerlar els primershabilatges

- LA URBANITZACIÓA I'estiu de 2003 espreveu que ja estaranurbanítzats els carrersdel primer quadrant

- ELS PISOSA I'estiu de 2005 ja espodran entregar elsprimers pisos als velosdel nou barri

La'desconst!ucciQ implica reciclar I'es velles est¡ucturesde lerro I lusta, les teulades i el lormigó. f FdG f CARLES CASTRO. ~. .

28 de seternbre de' 2002

ARTICLE D'OPINIÓT

Passar pagina alanstoría.¡

qualitat formal deI'espai .públic resul-tant, Les quatre propostes teníen una co-herencia intrínseca entre e) discurs i elprojecte, un discurs d'engranatge de l'es-pai amb la restade la ciutat, condició sen-se la qual díñcílment podríem parlar del

reequilibri urba que tots perseguim .en aquesta intervenció. 1fou- la qua-litat de les propostes la que porta a lacíutadaniaavoler conéixer l'esdeve-

nir d'aquesta pega de la ciutat, A la Fira de Novem-bre del'any passat forenexposades lesquatre pro-postes urbanístiques. L'EspaiPirelli és emblematicper la historia i és.gairebé unaobligació que col, lec-tivament tenim. Completar lacíutat també ha d'a-judar a'permeabilitzar-la'i posar de rtÍanifest que les

. darreres barreres, com la viadel tren, cal que tinguiun tractament nou. I'dejariquesá d'aquell treballse n' escolliren lesrnillors idees. Aquelles que respo-nien a un model d' encaix .~mbla ciutat més amable:el manteniment deis l,IS0S cívics a la rambla de laPau; la «placadel Mara.úna placa mediterrániacom a espai de relació amb'comerc i restauració, elcarácter verd-a la bandadel carrer Lluís Companys,el manteniment dela memória histórica recuperantun espai industrial per a equípamentel manteni-ment d'un parccentral com aelement-de centralitaturbana i connectat amb elparcSamá, elrepartimenti equilibri de distribució d'habitatges, criteris de sos-tenibilitat.; De les propostes que trencaven ambi' estructura tancada de ía f~brica'del desembre de2001 i que suggeríen un noueix d'uiÜó quejugaráun paper importantal serveí de la Vilanova.del segle

. ~I i segurament superara l'estricta márclocal i co-marcal, es va passar a la concreció del PERI. Durantel 2002 l'equipd'arquitectura.i urbanisme Busquest&'Tusquets; equips técnics especialitzats, la direc-

. ció de Garraf Mediterránia, I'Ajuntament i el de-:partament de. Política TerritorialhanIetjeea-óccc{ins la.redacció i aprovaciódel.Pla Especial que re-Cullla transforrnació de i'antic espaí de la f~brica.

Es va treballardes de i'inici essent cautelosos enel passos a fer ifent-los ferrnament, sense precipi-tacions, des de la negóciació i el diáleg constructiu.

Val a dir que ia direcció dePirelli i l'Ajuntament.sempre hem tingut clar que l'objectiu prioritari erala permanencia de la factoria ideis llQCSde treball,Quedava pautat en el conveni que va signar Pirelliamb tots els representants deis grups municipals al'Ajuntament. S'hi illustrava que Pirelli estava in te-ressat en construir una nova planta industrial i queaixó significaria el trasllat de l'activitat global con-siderant que l'activitat industrial a desenvoluparfostecnologicament d'avantguarda com ha estat fins al'actualitat, Ara que Garraf Mediterránia ens con-vida a una festa ciutadana de 'transformació -un ri-tus de comiat- veiem com a la Masia d'en Notarineix la nova factoria, S'alca la continuúat, seguintles paraules de I'historiador local Albert Tubau, de«la més gran empresa que mai s'ha establert a la nos-

tra.comarca».

n él Setmanari de \1ilano-va i la Geltrú deiS d'agost.de 197TI'hlstoriador Al-bert Virella -.dedicava laseva crónica a la Funda-ció de Pirelli aVilanova i

la Geltrú, l'any 1902. L'article ensdóna llums i uns quantsínterro-gants sobre l'oportunitatde la ins-tal-lació d'aquesta indústria i el,paper de deterrninats prohoms perque arribés a bonporttot el procés, Hi ha tres aspectes que sobresur-ten en el moment historie de la. ciutat, En primer1Í0c,va significar una represa económica que va aju-dar a superar els anys tristos-de finals del segle XIX.En segon lloc, lá ciutat s'obria a les multinacionalsi a capital forá. Ien tercer lloc, va revolucionar ensentit positiu els horaris i els jornals que es pagavenen aquells mornents. La fabrica ha estarun deis fac-tors de riquesa i creixement indiscutible i evident-ment ho ha de. continuaressent. La quantitat de vi-lanovins ivilanovines que hi ha treballat ja és de.persi un valor important pero, a rnés, ha significar quela formació i qualificació de lanostra Escola Univer-sitária fos reconeguda per l'ait índex d'inserció la-

• boral en la propia empresa. Passar una página de lahistóriade laciutats'ha acompanyat aquests dárrersanys de ía voluntat d'avancar des del dialeg.la trans-parencia i amb un procés participatiuque voldríem.es considerés una bona experiencia de participacióciutadana enl'ámbit deI'urbanisme. Aquesta fouuna opció queja l'any 2000'quedavacontempladaen el conveni de conaboráció urbanística entre l'A-juntament de VilaIlova ¡la Geitrú i Pirelli Cables i .Sisternes. En aquest document restavaclarque calla

.promoure un concurs restringir de propostes urba-nístiques pera la definició de I~transformació queha deproduir-se a l'EspaiPirellí, S'hi garantia queen el procés hi hagués cura per facilitar el coneixe-ment públici la participació ciutadana.Lla valoracióés més que positiva. A través d'un concurs de meritsquatre equips d'arquitectesde prestigi internacio-nálensvan donar resposta ¡idees.sobre la definicióde l'Espai PirellÍ, amb'una especial rell~vanciade la

AlcaldedeVllanovailaGeltrtl,

«LA FÁBRICAHA ESTAT UN

DELSFACTORS DE

RIQUESA ICREIXEMENTINDISCUTIBLE

I·HOHADECONTINUARESSENT.tL

. NOUBARRI,L'EIXAMPLEDE MAR, ÉS

EMBLEMÁTICPER A LA

HISTORIA DEVILANOVA I

UNAOBLlGACIÓQUE TOTSTENIM»

Cal acabar aquesta re-flexió fent reconeixement iagraíment als protagonis-tes: als treballadors itreba-lladores que han contribuit,alcreixement economic dela ciutat, a la direcció de Pi-relli ,que encapcalada perl'antic director general, elvilanoví- Xavier Cardona,ha defensat els legítims in-teressos de l' empresa senseoblidar la seva condició deciutada de Vilanova i, per

. tant.hafacilitat I'entesa iladefensa de la continurtat del'empresa, als grups polí-tics locals que han treballatdes del consens, a la Gene-ralitat per la implicació i re-ceptivitat en tota la trami-tació, a Garraf Mediterra-nia i als ciutadans/es quehan fet aportacions enaquest darrer període. Que

.sigui pel bé del futur de laciutat.

Imatgesd'uncentenariL'onze de setembre de 1902 es va ina:ugurar'la fabrica de Pirelli a Vilanova: era la primerasucursal fora d'ltalia, i la primera empresa decapital estranger que arribava al municipi

RAÜL MAIGÍ I Vilanova i la Geltrú• L'onze de setembre es com-plien cent anys de la inauguracióde la fabrica de Pirelli a Vilanovai la Geltrú. Avui ningú no dubtade la importancia histórica quel'empresa italiana ha tinguta laciutat, tot i que en els seus inicis«no va tenir una relleváncia espe-cial», com apunta l'historiador vi-lanoví i treballador de Pirelli Al-bert Tubau. 1 és que Pirelli arribaa Vilanova en temps de crisi eco-nórnica generalitzada, i en aquellmoment no va salvar la situacióde ningú, amb una plantilla inicialde 70 treballadors. Molts van serels vilanovins que van lluitar per·que Pirelli s'installés a Vilanova(havia d'anar a Mataró), perotambé es van aixecar moltes con-trovérsies, fins al punt que l'alcal-de de l'época, Emili Viñals, novaassistir a la inauguració. .

Al cap de poc temps, Pirellicomenca a despegar. El 1905s'amplia árnb secció de productesde goma i el 1906 es crea la novaplanta per a fabricació de cablesper a instal-lacions subterranies.A partir d'aquest moment s'ac-centua la relleváncia de I'empre-sa al municipi, amb més activitati necessitat de més ma d'obra.«Pirelli és la primera empresaque incorpora beneficis socialsper als treballadors i aixó esdevéun tomb historie», sosté AlbertTubau. Aquesta predisposició dePirelli 'crea una gran distanciaamb la resta d'em¡Íreses, fet ques'accentuará als anys 20 i 30. Toti així, Tubau opina que en els pri-

. mers anys Pirelli estava molt persota de les grans empreses textils

PIRELLI VA SERPIONERA ENL'APLlCACIÓ DEMESURESSOCIALS PER ALSTREBALLADORS,COSA QUE VASUPOSAR UNTOMB HISTORIC.DESPRÉS DE LAGUE~RA,S'INTENSIFICA ELSENTIMENT DEPERTINEN~A AL'EMPRESA: ÉSEL "PIRELLlSME»

28 .de setembre de 2002

28 desetembre de 2002

del segle XIX, fins que el 1917 escrea Productos Pirelii, la filial es-panyola, amb autonomia i recur-sos propis, la qual cosa va provo-car un creixement exponencialfins als anys 30. La Guerra Civil vaprovocar la destrucció quasi totalde la fabrica, una aniquilació«premeditada», assenyala Tu-bau. Es dóna la circurnstánciaque els treballadors de Pirellis'estalviaven d'anar al front per-que illa s'hi fabricava indústriade guerra, i aixo va provocar elsrecels d'altres empreses, fins alpunt que a Vilanova es van fermanifestacions contra els treba·lladors de Pirelli.

PireUi va quedar assolada aprincipis de 1939. Pero ben aviatva comencar la reconstrucció. Enun mercat més obert i amb la fa-brica destrossada, per que Pirelliva optar per seguir a Vilanova?Segons Tubau, es produeix un fe-nomen polític per Vagermana-ment deIs governs de Franco iMussoJini. El pacte polític de rea-firmació feixista i exaltació delnou régim es trasUada a la indús-tria, amb una gran fabrica queinspira el nou régim imperiali,sta.impartint altes dosis de paterna-lisme i control. A1s anys 50 i 60 esprodueix l'esclat económicoso-cial definitiu de PireUi, quan arri-ba a laxifra record de 2.500 treba-lladors. És l'epoca de movimentscom el d'Educación y Descanso.s'intensifica el sentir de pertinen-ea a l'empresa amb activitats ex-tra-Iaborals i neix el que Tubauanornena «pirellisrne». Entrar aPirelli esdevé vocacional, a mol-tes famílies era el tema de conver-sa habitual i situar el fill a la fábri-ca és I'objectiu a assolir.

També hi ha hagut temps di-fícils: Pirelli va notar la crisi delpetroli deIs 70, i a principis deis 8Ces va haver de superar un pla déviabilitat. Tubau destaca, peroles bones relacions que sempre h:ha hagut entre direcció i treballa-dorso «Hi ha lligams amb les farnf-lies, i aixó condiciona», apunta.

Cent anys després iamb gaire-bé 600 treballadors, la multina-cional afronta un nou canvi queoptimitzará el procés productiu.com va passar amb Cavigel l'any1987, pero amb l'afegit que esdeixa l'emplacament historie. Pi-rellicontinuara a Vilanova. i lavella Cavimar donara pas a unnou barri: l'Eixample de Mar.