1

Document de Reflexió sobre les Vacunes Pedro Ródenas. Metge (amb la col·laboració i aportacions d’altres professionals)

Posicionament:

• No totes les vacunes s’han de valorar igual, de la mateixa manera que no totes les malalties són iguals ni tenen els mateixos riscos per a la salut. Per cenyir-nos a la realitat hem d’estudiar per separat cada vacuna i decidir en cada cas el balanç risc-benefici. No hauríem de parlar de vacunació sí o de vacunació no, de vacunalistes o d’antivacunalistes.

• Sí a la recomanació però no a l’obligatorietat de les vacunes per a malalties infeccioses greus (diftèria, pòlio, etc.), sobretot en zones endèmiques o de risc.

• Qüestionament de les vacunes per a malalties infeccioses no greus, de bona evolució amb un tractament correcte no supressiu (parotiroïditis, tos ferina, varicel·la, etc.) i de les vacunes de poca eficàcia (grip, etc.) o experimentals (VPH, etc.).

• Valorar vacunes en situacions específiques com les de la febre groga, meningitis, hepatitis, etc.

Reflexions:

• La vacunació es basa en el concepte d’immunitat específica per a cada malaltia. Si ja és impossible garantir amb la vacuna la protecció total de cada individu per a cada infecció, encara és més complex garantir-la per a la majoria de les infeccions o altres patologies. És important escollir les vacunes necessàries en funció de la gravetat de la malaltia, de la seva efectivitat i de la seva millor tolerància per l’organisme. Es prioritari seleccionar i vacunar amb criteri.

• Reconèixer la vacuna com a medicació amb riscos per a la salut, tant a curt com a llarg termini. Actualment només es valoren alguns d’aquests efectes i no tots són recollits per falta d’hàbit o a causa de la falsa creença que les vacunes no tenen efectes secundaris. Introduir restes biològiques, víriques o bacterianes, i substàncies tòxiques com el mercuri i l’alumini, en un sistema immunològic immadur, com és el d’un nadó, pot tenir conseqüències no desitjades a llarg termini. L’evidència científica diu que quan introduïm canvis no fisiològics en un ecosistema, alterem els altres ecosistemes del qual en formen part. No és fisiològic el contacte amb diversos antígens de malalties infeccioses infantils alhora o en pocs mesos, situació que sí succeeix amb les vacunes múltiples. Referències 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 25, 26, 27, 28 y 29.

2

• Reconèixer en la disminució de les malalties infeccioses la importància de la higiene i dels canvis socials, a més a més de la cobertura vacunal. Moltes vacunes es van introduir quan les epidèmies ja estaven en plena corba descendent. Aquest fet és poc valorat i la majoria de les vegades no s’expressa. Referències 18 y 19.

• Importància del terreny que permet que una infecció s’instal·li o no. Reconèixer el paper destacat que juga la immunitat global, inespecífica i específica, de cada persona en el control de les infeccions. Immunitat relacionada amb els hàbits de vida i amb tractaments que ajuden a l’homeòstasi “equilibri o estabilitat” de l’organisme. No totes les persones que estan en contacte amb agents infecciosos desenvolupen la malaltia. En canvi altres casos que sí que pateixen la infecció poden obtenir una immunitat definitiva sense necessitat de recordatoris. Referència 20.

Peticions i necessitats:

• Vacunar és un acte mèdic en el qual es recepta un medicament on cal una història clínica per individualitzar el tractament en funció de l’estat de salut i les circumstàncies particulars de cada persona, a cada moment. No es pot indicar una medicació per a tots sense valorar cada situació. El contrari es pot considerar mala praxi.

• Hauria de considerar-se també mala praxi, davant la necessitat de protegir-se d’una infecció o patologia, haver de rebre obligatòriament la vacuna específica associada a altres de no requerides, fet que augmenta els costos i sobretot, els riscos per a la salut. Es necessària l’existència de l’opció de la vacuna simple. Si algú vol vacunar-se de la diftèria , no necessàriament ha de vacunar-se també del tètanus i de la tos ferina, o viceversa. Referències 21 i 22.

• Existeix un risc en vacunar i un risc en no vacunar. Cada persona decideix el risc que vol assumir com a individu i com a pare/mare.

• Un acte mèdic, com ho és la vacunació, hauria d'anar acompanyat d'un consentiment informat de la persona a la qual es proposa la vacunació, si és adult, o dels pares de la criatura, si aquesta és menor d'edat, conforme s'han explicat tant els riscos com els beneficis de les vacunes.

• Necessitat de formació d’aquells professionals que diagnostiquen, vacunen o indiquen la vacunació sense conèixer-ne el seu grau d’efectivitat, els seus riscos, i que en cap moment han contrastat els seus coneixements amb els arguments d’altres opinions. El fet de no conèixer en profunditat tots els aspectes de l’efectivitat de les vacunes, pot contribuir a un infradiagnòstic i facilitar la propagació de la malaltia, per exemple en considerar erròniament que els vacunats no poden patir la infecció i per tant no diagnosticant-la, posant en risc tota la població. Referència 23.

• Donar informació a aquells pares que vacunen o no vacunen als seus fills, sense cap coneixement dels riscos i beneficis de la vacunació.

3

• No culpabilitzar els pares informats que decideixen no vacunar per considerar superiors els riscos als beneficis. Evitar convertir-los, a ells o als seus fills, en “empestats” o exclosos socials (amb exposició pública de la família davant tota la societat), atès que els vacunats també poden patir la malaltia, ser portadors i infectar els no vacunats o vacunats mal protegits, o que no han rebut totes les dosis de record (la majoria dels adults), independentment de l’origen del brot infecciós que podria ser comú. Cap vacunació protegeix el 100%. És poc rigorós dir que un nen no vacunat de diftèria i que ha mort per aquesta malaltia, s’hauria salvat si hagués estat vacunat. Per exemple, l'any 2010 hi va haver un brot de diftèria al Brasil i lamentablement van morir tres nens, i en aquesta ocasió dos estaven totalment vacunats (veure referència). El correcte és dir que hauria tingut més probabilitats de no patir-la ja que si hagués rebut tres dosis la protecció seria d’un 95,5% i si n’hagués rebut cinc, d’un 98,4%. Tampoc no és rigorós dir que els vacunats portadors s’aïllen i es mediquen per protegir els no vacunats. Caldria afegir-hi que és per protegir també els vacunats sense dosis de recordatori i a l’1,6-4,5%, en el cas de la diftèria, dels correctament vacunats no protegits (de 16 a 45 per cada mil vacunats). Referència 24.

• Invertir recursos econòmics a investigar els efectes secundaris a curt i llarg termini de les vacunes, per facilitar així una decisió el més ajustada possible a la realitat. Estudiar la suggerida possible relació de l’increment de malalties del sistema immunitari (al·lèrgies, malalties autoimmunes i degeneratives) i la vacunació massiva i sistemàtica de la població. Referències 3, 4, 5, 16, 25, 26, 27, 28 y 29.

• Necessitat que l’Administració assumeixi la responsabilitat, la reparació dels danys o les indemnitzacions dels efectes secundaris de les vacunes, com succeeix en altres països com a EUA.

• Donar el mateix tracte mediàtic a les informacions provacunes com a aquelles que les qüestionen de forma documentada, i també a les complicacions greus, incloent-hi les que acaben amb mort, tant d’un vacunat com d’un no vacunat. No es poden criminalitzar alguns casos no vacunats i silenciar el mateix resultat en persones vacunades. Existeix un “col·lectiu d’afectats per les vacunes” que és ignorat per l’Administració i la Sanitat protectora de “tota” la població.

Conclusions:

• Cal conèixer totes les opinions documentades, sense prejudicis, per arribar a conclusions menys discriminatòries, més neutrals, justes i equilibrades, en benefici de la salut de la població, respectant sempre el dret a la llibertat individual de decisió. Això és imprescindible en la elaboració de qualsevol codi deontològic per a professionals sanitaris.

• Necessitat de crear una comissió de professionals de diferents opinions, i sense implicacions o interessos econòmics, que estudiï a fons i creï les línies d’investigació necessàries, a fi d’aconseguir un plantejament consensuat i coherent que orienti la població en la presa de les seves decisions.

4

Referències bibliogràfiques:

1. [Miller NZ, Goldman GS. 2011. Infant mortality rates regressed against number of vaccine doses routinely given: Is there a biochemical or synergistic toxicity? Human and Experimental Toxicology. 30(9): 1420-1428]

2. [Goldman GS, Miller NZ. 2012. Relative trends in hospitalizations and mortality among infants by the number of vaccine doses and age, based on the Vaccine Adverse Event Reporting System (VAERS), 1990-2010. Human and Experimental Toxicology. 31(10): 1012-1021]

3. [Classen JB, Classen DC. 2002. Clustering of Cases of Insulin Dependent Diabetes (IDDM) Occurring Three Years After Hemophilus Influenza B (HiB) Immunization Support Causal Relationship Between Immunization and IDDM. Autoimmunity. 35(4): 247-253]

4. [Hernán MA, Jick SS, Olek MJ, Jick H. 2004. Recombinant hepatitis B vaccine and the risk of multiple sclerosis. Neurology. 63: 838-842]

5. [Mikaeloff Y, Caridade G, Suissa S, Tardieu M. 2009. Hepatitis B vaccine and the risk of CNS inflammatory demyelination in childhood. Neurology. 72: 873-880]

6. [Jefferson T. 2006. Influenza vaccination: policy versus evidence. BMJ. 333:912-915]

7. [Yoshida H, Horie H, Matsuura K, Miyamura T. 2000. Characterisation of vaccine-derived polioviruses isolated from sewage and river water in Japan. Lancet. 356: 1461-1463]

8. [Geier MR, Geier DA, Zahalsky AC. 2003. Influenza vaccination and Guillain Barre syndrome. Clinical Immunology. 107: 116-121]

9. [Maglione MA, Das L, Raaen L, Smith A, Chari A, Newberry S, Shanman R, Perry T, Goetz MB, Gidengil C. 2014. Safety of Vaccines Used for Routine Immunization of US Children: A Systemaic Review. Pediatrics. 134 (2): 325-337]

10. ["Possible Side-effects from Vaccines". Centers for Disease Control and Prevention. 11 June 2015.] http://www.cdc.gov/vaccines/vac-gen/side-effects.htm#mmr

11. [Klein NP et.al. 2010. Measles-Mumps-Rubella-Varicella Combination Vaccine and the Risk of Febrile Seizures. Pediatrics. 126(1): 1-8] http://pediatrics.aappublications.org/content/126/1/e1.short

12. 12a. [Kawahara M. 2005. Effects of aluminum on the nervous system and its posible link with neurodegenerative diseases. Journal of Alzheimer’s Disease. 8(2): 171-182] http://europepmc.org/abstract/med/16308486 12b. [Shaw CA, Tomljenovic L. 2013. Aluminum in the central nervous system (CNS): toxicity in humans and animals, vaccine adjuvants, and autoimmunity. Immunol Res. 56: 304-316] 12c. [Jaishankar M, Tseten T, Anbalagan N, Mathew BB, Beeregowda N. 2014. Toxicity, mechanism and health effects of some heavy metals. Interdiscip Toxicol. 7(2): 60-72] 12d. [Guillard O, Fauconneau B, Pineau A, Marrauld A, Bellocq JP, Chenard MP. 2012. Aluminium overload after 5 years in skin biopsy following post-vaccination with subcutaneous pseudolymphoma. Journal of Trace Elements in Medicine and Biology. 26(4): 291-293]

13. [Barlow WE et.al. 2001. The risk of seizures after receipt of whole-cell pertussis or meales, mumps, and rubella vaccine. New England Journal of Medicine. 345 (9): 656-661] http://www.nejm.org/doi/pdf/10.1056/NEJMoa003077

14. [Song JY, Cheong HJ, Hwang IS, Choi WS, Jo YM, Park DW, Cho GJ, Hwang TG, Kim WJ. 2010. Long-term immunogenicity of influenza vaccine among the elderly: Risk factors for poor immune response and persistence. Vaccine. 28: 3929-3935]

15. Geier DA, Geier MR. 2006. An assessment of downward trends in neurodevelopmental disorders in the United States following removal of thimerosal from childhood vaccines. Med Sci Monit. 12(6): 231-239]

16. [Molina V, Shoenfeld Y. 2005. Infection, vaccines and other environmental triggers of autoimmunity. Autoimmunity. 38(3): 235-245]

17. [Tomljenovic L, Wilyman J, Vanamee E, Bark T, Shaw CA. 2013. HPV vaccines and cáncer prevention, science versus activism. Infectious Agents and Cancer. 8:6]

18. [McKinlay JB, McKinlay SM. 1977. The questionable contribution of medical measures to the decline of mortality in the United States in the twentieth century. Millbank Mem Fund Q Health Soc. 55(3): 405-428]

19. http://gesdoc.isciii.es/gesdoccontroller?action=download&id=19/10/2012-3c0cfd4ca3 Análisis de la sanidad en España siglo XX.

5

20. [Eloe-Fadrosh EA, McArthur MA, Seekatz AM, Drabek EF, Rasko DA, Sztein MB, Fraser CM. 2013. Impact of Oral Typhoid Vaccination on the Human Gut Microbiota and Correlations with S. Typhi-Specific Immunlological Responses. PLOS one. 8(4): e2026]

21. [Buttery JP, Riddell A, McVernon J, et al. 2005. Immunogenicity and Safety of a Combination Pneumococcal-Meningococcal Vaccine in Infants. JAMA. 293 (14): 1751-1758]

22. [Eggermont AMM. 2009. Immunostimulation Versus Immunosuppression after Multiple Vaccinations: the Woes of Therapeutic Vaccine Development. Clin Cancer Res. 15(22): 6745-6747]

23. [Heffernan JM, Keeling MJ. 2009. Implications of vaccination and waning immunity. Proc. R. Soc. B. 276: 2071-2080]

24. [Santos LS, Sant’anna LO, Ramos JN, Ladeira EM, Stavracakis-Peixoto R, Borges LLG, Santos CS, Napoleão F, Camello TCF, Pereira GA, Hirata R, Vieira VV, Cosme LMSS, Sabbadini PS, Mattos-Guaraldi AL. 2015. Diphtheria outbreak in Maranhão, Brazil: microbiological, clinical and epidemiological aspects. Epidemiol Infect. 143: 791-798]

25. [Pellegrino P, Carnovale C, Pozzi M, Antoniazzi S, Perrone V, Salvati D, Gentili M, Brusadelli T, Clementi E, Radice S. 2014. On the relationship between human papiloma virus vaccine and autoimmune diseases. Autoimmunity Reviews. 13: 736-741]

26. [Kanduc D. 2009. Quantifying the posible cross-reactivity risk of an HPV16 vaccine. Journal of Experimental Therapeutics and Oncology. 8: 65-76]

27. [Chang J, Campagnolo D, Vollmer TL, Bomprezzi R. 2011. Demyelinating disease and polyvalent human papiloma virus vaccination. J Neurol Neurosurg Psychiatry. 82(11): 1296-1298]

28. [Sutton I, Lahoria R, Tan IL, Clouston P, Barnett MH. 2009. CNS demyelination and quadrivalent HPV vaccination. Multiple Sclerosis. 15: 116-119]

29. [Tomljenovic L, Shaw CA. 2012. Death after Quadrivalent Human Papillomavirus (HPV) Vaccination: Causal or Coincidental? Pharmaceut Reg Affairs. S12:001]

Referències bibliogràfiques, english abstract i breu resum en català dels articles referenciats 1. [Miller NZ, Goldman GS. 2011. Infant mortality rates regressed against number of vaccine doses routinely given: Is there a biochemical or synergistic toxicity? Human and Experimental Toxicology. 30(9): 1420-1428]

La següent figura de l’article mostra la regressió lineal entre el número de dosis de vacunes amb la TMI:

-La tassa de mortalitat infantil (TMI) és un indicador del benestar socioeconòmic i de la salut pública d’un país. Als EUA, s’especifiquen 26 dosis en el calendari de vacunació infantil per a lactants menors d’un any, i tot i així, hi ha 33 nacions amb menor TMI. -Es van examinar els calendaris de vacunació de 34 nacions i es va fer un estudi de regressió lineal. Es va trobar un coeficient de correlació de r= 0,70 entre TMI i el número de dosis de vacunes de rutina donada als infants. -També agrupem les nacions en cinc rangs diferents de dosis de vacuna: 12-14, 15-17, 18-20, 21-23, 24-26. Les mitjanes de TMI es van calcular per a totes les nacions dins de cada grup. -L’anàlisi de regressió lineal va revelar una alta correlació estadísticament significativa entre l’augment del número de dosis de vacunes i l’augment de les TMI.

2. [Goldman GS, Miller NZ. 2012. Relative trends in hospitalizations and mortality among infants by the number of vaccine doses and age, based on the Vaccine Adverse Event Reporting System (VAERS), 1990-2010. Human and Experimental Toxicology. 31(10): 1012-1021]

3. [Classen JB, Classen DC. 2002. Clustering of Cases of Insulin Dependent Diabetes (IDDM) Occurring Three Years After Hemophilus Influenza B (HiB) Immunization Support Causal Relationship Between Immunization and IDDM. Autoimmunity. 35(4): 247-253]

- En aquest estudi, es va investigar la base de dades del VAERS (Sistema de report d’efectes adversos de vacunes) des de 1990 – 2010. -38.801 casos van ser identificats d’hospitalitzacions o mort en lactants causades per vacunacions. -Es va fer un anàlisis de regressió lineal de les tasses d’hospitalització com una funció de a) el número de dosis de vacuna i b) la edat del pacient. -Els nostres resultats mostren una correlació positiva entre el número de dosis de vacunes administrades i el percentatge d’hospitalitzacions i morts. -Considerant el número de vacunes administrades a milions de nadons a l’any, és imperatiu que les autoritats sanitàries disposin de les dades d’estudis toxicològics sobre totes les combinacions de vacunes que puguin rebre els nens. Trobar maneres d’augmentar la seguretat de les vacunes ha de ser la màxima prioritat.

4. [Hernán MA, Jick SS, Olek MJ, Jick H. 2004. Recombinant hepatitis B vaccine and the risk of multiple sclerosis. Neurology. 63: 838-842]

5. [Mikaeloff Y, Caridade G, Suissa S, Tardieu M. 2009. Hepatitis B vaccine and the risk of CNS inflammatory demyelination in childhood. Neurology. 72: 873-880]

-La vacuna Haemophilus s’ha relacionat amb el desenvolupament de diabetis autoimmune tipus 1 (DMID) en estudis ecològics. -Tractem de determinar si la vacuna del Haemophilus influenza B (HiB) es va associar amb un major risc de DMID mitjançant la cerca de grups de casos de DMID utilitzant dades d’un assaig clínic a gran escala. Tots els nens nascuts a Finlàndia entre el 01 d’octubre de 1985 i el 31 d’agost de 1987, aproximadament 116.000, van ser aleatoritzats per a rebre 4 dosis de vacuna HiB a partir dels 3 mesos de vida o una dosis inicial després de 24 mesos de vida. Ratolins NOD (propensos diabètics no obesos) van ser immunitzats amb la vacuna per determinar si la immunització va augmentar el risc de DMID. -Els resultats mostren una associació estadísticament significativa entre la vacuna HiB i l’increment del risc de patir DMID en un punt final prospectiu de 7 anys en els nens finlandesos. En ratolins NOD, la vacuna també induïa diabetis. -Concloem que la exposició a la immunització HiB s’associa amb un major risc de DMID. Els ratolins NOD es poden utilitzar com a model de diabetis induïda per la vacuna.

-S’ha avaluat un possible vincle entre la vacuna contra la hepatitis B recombinant i un major risc de esclerosis múltiple (EM). -Els autors van identificar pacients al Regne Unit que van tenir un primer diagnòstic de EM registrat entre gener de 1993 i desembre de 2000. La informació de les immunitzacions rebudes es va obtenir dels registres informàtics. -Els anàlisis inclouen 163 casos de EM i 1.604 controls. -Els resultats indiquen que la immunització amb la vacuna contra la hepatitis B recombinant s’associa amb un augment del risc de EM.

6. [Jefferson T. 2006. Influenza vaccination: policy versus evidence. BMJ. 333:912-915] -Aquest article és un anàlisi i no inclou un abstract. Els punts clau de l’article són els següents:

7. [Yoshida H, Horie H, Matsuura K, Miyamura T. 2000. Characterisation of vaccine-derived polioviruses isolated from sewage and river water in Japan. Lancet. 356: 1461-1463]

-El risc de desmielinització del SNC inflamatòria associada a la vacuna contra la hepatitis B (HB) es debat amb estudis que informen de resultats contradictoris. -Es va realitzar un estudi de casos i controls de base poblacional, en el qual els casos eren nens amb un primer episodi de desmielinització inflamatòria aguda del SNC a França (1994-2003). La informació sobre les vacunes va ser confirmada per una copia de la vacunació certificada. Les odds ratio de desmielinització inflamatòria del SNC associats amb la vacunació HB es van estimar mitjançant la regressió logística condicional. -Els nostres resultats indiquen que la vacuna HB generalment no augmenta el risc de desmielinització inflamatòria del SNC en la infància. Tot i així, la vacuna Engerix B sembla augmentar aquest risc, en particular per a la esclerosis múltiple a llarg termini. -Els nostres resultats requereixen confirmació en estudis futurs.

- Cada any es posa un enorme esforç en la producció de vacunes contra la grip per aquell any específic. Creiem que aquest esforç no està justificat. La política pública recomana l’ús de vacunes antigripals inactivades per a prevenir brots estacionals. - Sorgeixen tres problemes al intentar cercar evidències sòlides:

1) Hi ha una forta dependència en estudis no aleatoris, principalment de tipus cohort, especialment en ancians (biaix de selecció) 2) O bé l’absència de proves o la falta de proves convincents sobre la major part dels efectes en el centre dels objectius de la campanya de vacunació (en nens menors de 2 anys, les vacunes inactives van donar els mateixos resultats que el placebo i en adults menors de 65 anys no va afectar la duració de hospitalització ni el temps de treball). 3) El reduït i heterogeni conjunt de dades sobre la seguretat de les vacunes inactivades, la qual cosa es sorprenent donat el seu llarg i extens ús. La Cochrane troba només un assaig antic amb dades de 35 participants de 12-18 mesos d’edat.

- La gran esquerda entre la política i el que ens diuen les dades és sorprenent. Les raons per les quals existeix aquesta esquerda no són gaire clares, però donat els enormes recursos involucrats, una re-avaluació deu ser empresa amb urgència.

-Un canvi de nucleòtid de U a C en la posició 472 en la regió no codificant 5’ del poliovirus tipus 3 és associat amb un augment de la neurovirulència. Mitjançant un anàlisi PCR i MAPREC es va estimar la neurovirulència de les mostres ambientals obtingudes en la prefectura de Toyama, Japó. -Els resultats van mostrar que tres soques aïllades a partir d’aigua de riu eren del tipus virulent. -Els nostres resultats emfatitzen que existeix un risc ambiental de la poliomielitis paralítica associada a la vacuna en cas que la vacuna antipoliomielítica oral en viu no sigui substituïda per la vacuna de la pòlio inactivada. -Com que hi ha poques possibilitats que els individus entrin en contacte directe amb aigües negres, el risc d’infecció per aquesta ruta és molt baixa. Tot i així, l’accés al riu és fàcil per a molts individus i els que són susceptibles han de ser considerats per tenir un major risc d’infecció per l’aigua del riu. La vacuna contra la poliomielitis està mutant, ocasionant soques virulentes.

8. [Geier MR, Geier DA, Zahalsky AC. 2003. Influenza vaccination and Guillain Barre syndrome. Clinical Immunology. 107: 116-121]

9. [Maglione MA, Das L, Raaen L, Smith A, Chari A, Newberry S, Shanman R, Perry T, Goetz MB, Gidengil C. 2014. Safety of Vaccines Used for Routine Immunization of US Children: A Systemaic Review. Pediatrics. 134 (2): 325-337]

-Es van examinar els casos aguts i greus del síndrome de Guillain-Barré reportats després de la administració de la vacuna contra la influenza entre 1991-1999. Es va mesurar també la concentració de endotoxina en les vacunes. La mitja de l’inici del síndrome després de la vacuna va ser de 12 dies. -En comparació amb els adults que van rebre la vacuna contra el tètanus-diftèria com a control, es va veure un major risc del síndrome GB agut (4,3) i greu (8,5). -Les vacunes contra la influenza analitzades contenien 125-1250 vegades més concentració d’endotoxina, en comparació amb la concentració d’endotoxina en la vacuna contra el tètanus-diftèria adulta. -El mecanisme biològic pel qual la vacuna pot causar el síndrome de GB pot involucrar els efectes sinèrgics de la endotoxina i la autoimmunitat induïda per la vacuna. -Els pacients haurien de prendre una decisió informada, ja que aquesta vacuna és opcional i els metges han d’informar d’aquest possible efecte de la vacuna i reportar-lo quan el veuen, per poder emprendre una avaluació continua de la seguretat de la vacuna contra la influenza.

- Les preocupacions sobre la seguretat de las vacunes han portat a alguns pares a rebutjar la vacunació recomanada dels seus fills, el que porta a la reaparició de malalties. La seguretat de les vacunes segueix sent crítica per a la salut de la població. Aquest estudi va revisar sistemàticament la literatura sobre la seguretat de les vacunes de rutina recomanades per nen als EUA.

- De 20.478 articles identificats, 67 van ser inclosos. Dades revelen que existeix una associació entre la vacuna del xarampió/galteres/rubèola i convulsions febrils; la vacuna contra la varicel·la es va associar amb complicacions en persones immunodeficients. Hi ha una forta evidència que la vacuna del xarampió/galteres/ rubèola no està associada amb l’autisme. Hi ha proves moderades sobre el fet que les vacunes contra el rotavirus s’associen amb la invaginació intestinal.

- Es va trobar evidència que algunes vacunes estan associades amb esdeveniments adversos greus. Tot i així, aquests esdeveniments són extremadament rars i han de ser sospesats davant els beneficis de protecció que les vacunes proporcionen. Balanç risc-benefici.

10. ["Possible Side-effects from Vaccines". Centers for Disease Control and Prevention. 11 June 2015.] http://www.cdc.gov/vaccines/vac-gen/side-effects.htm#mmr -Aquest enllaç és per a la pàgina web de la CDC. Mostra una llista de les vacunes disponibles i els seus possibles efectes adversos documentats. 11. [Klein NP et.al. 2010. Measles-Mumps-Rubella-Varicella Combination Vaccine and the Risk of Febrile Seizures. Pediatrics. 126(1): 1-8] http://pediatrics.aappublications.org/content/126/1/e1.short

12a. [Kawahara M. 2005. Effects of aluminum on the nervous system and its posible link with neurodegenerative diseases. Journal of Alzheimer’s Disease. 8(2): 171-182] http://europepmc.org/abstract/med/16308486

- El febrer de 2008 vam alertar al comitè assessor sobre pràctiques de immunització per raó de la evidència preliminar d’un doble risc de convulsions febrils després de la combinació de la vacuna del xarampió/galteres/ rubèola/varicel·la en comparació amb diferents règims de vacunació.

- Dades utilitzades del 2000-2008 de Vacunes Datalink van ser avaluades, observant les convulsions febrils vistes en nens de 12-23 mesos després de les seves vacunacions combinades i separades, comparant el risc de convulsions, utilitzant la regressió de Poisson.

-Es van observar convulsions i estats febrils 7-10 dies després de la vacunació combinada, però no després de la vacunació només contra la varicel·la. El risc de patir convulsions durant els dies 7-10 va ser major després de la vacuna quàdruple (4,3 per cada 10.000 dosis) que de la triple + varicel·la (1,98 per cada 10.000 dosis).

-Cada cop hi ha més evidència que suggereix la implicació de l’homeòstasi de l’alumini en la patogènesis de la malaltia d’Alzheimer.

-L’alumini i altres metalls causen els canvis conformacionals de la proteïna beta-amiloide. Causen l’acumulació de la proteïna tau i la proteïna beta-amiloide en animals experimentals. Indueix apoptosis neuronal in vivo així com in vitro.

12b. [Shaw CA, Tomljenovic L. 2013. Aluminum in the central nervous system (CNS): toxicity in humans and animals, vaccine adjuvants, and autoimmunity. Immunol Res. 56: 304-316]

12c. [Jaishankar M, Tseten T, Anbalagan N, Mathew BB, Beeregowda N. 2014. Toxicity, mechanism and health effects of some heavy metals. Interdiscip Toxicol. 7(2): 60-72] -Aquest article explora els diferents efectes citotòxics de metalls i el seu mecanisme d’acció. Aquí únicament incloc l’apartat de mecanisme d’acció de citotoxicitat de l’alumini.

-S’examina la neurotoxicitat de l’alumini en éssers humans i animals. La literatura clarament demostra els impactes negatius de l’alumini sobre el sistema nerviós central a través d’un rang d’edat. En adults, la exposició a l’alumini pot culminar en dèficits neurològics aparentment relacionats amb l’envelliment com la malaltia de l’Alzheimer (variant de Guam, ALS-PDC). -A més, la injecció de vacunes amb alumin com adjuvant s’ha utilitzat per intentar reproduir el síndrome de la Guerra del Golf (dèficits neurològics ) en ratolins. -En nens, existeix una correlació altament significativa entre el nombre de vacunes pediàtriques amb alumini com a adjuvant i la quantitat dels trastorns de l’espectre autista. -Moltes de les característiques de la toxicitat induïda per alumini poden donar lloc fins i tot a reaccions autoimmunes, com a part del síndrome de ASIA.

- L’alumini interfereix amb la majoria de processos físics y cel·lulars. -Es desconeix exactament el mecanisme d’absorció d’alumini en el tracte gastrointestinal. -Basant-se en la literatura disponible, és difícil citar quan es poden esperar símptomes causats per la toxicitat de l’alumini. -El mecanisme de toxicitat probablement és el resultant de la interacció entre l’alumini i la membrana plasmàtica. -En els éssers humans, Mg2+ Fe3+ es substitueixen per Al3+, cosa que causa molts trastorns associats amb la comunicació intercel·lular, el creixement cel·lular i les funcions secretores. -Els canvis que s’evoquen a las neurones per l’alumini són similars a les lesions degeneratives que s’observen en pacients amb Alzheimer. -S’ha observat que la neurotoxicitat de l’alumini pot culminar en atrofia neuronal en el locus ceruleus, substància negra i l’estriat.

12d. [Guillard O, Fauconneau B, Pineau A, Marrauld A, Bellocq JP, Chenard MP. 2012. Aluminium overload after 5 years in skin biopsy following post-vaccination with subcutaneous pseudolymphoma. Journal of Trace Elements in Medicine and Biology. 26(4): 291-293]

13. [Barlow WE et.al. 2001. The risk of seizures after receipt of whole-cell pertussis or meales, mumps, and rubella vaccine. New England Journal of Medicine. 345 (9): 656-661] http://www.nejm.org/doi/pdf/10.1056/NEJMoa003077

- L’hidròxid d’alumini s’utilitza com a adjuvant a una àmplia gama de vacunes per millorar la resposta immune a l’antigen. El paper patogen de l’alumini és ara reconegut per la presència de síndrome de fatiga crònica, miofascitis macrofàgica i pseudolinfoma subcutani, vinculats a la injecció intramuscular de vacunes que contenen aquest metall.

-L’objectiu d’aquest estudi era verificar si el pseudolinfoma subcutani observat en el nostre pacient en el lloc de injecció de la vacuna està lligat a una sobrecàrrega d’alumini. Molts anys després de la vacunació, s’observa un nòdul subcutani en una dona de 45 anys. En la biòpsia de la pell, en el lloc de la injecció de vacunes, es van trobar dipòsits d’alta concentració d’alumini. Els autors volen cridar l’atenció sobre el perill d’utilitzar sals d’alumini en vacunes.

-La administració dels toxoides diftèrics i tetànics i tos ferina (DTP) i del xarampió, les galteres i la rubèola (MMR) s’ha associat amb convulsions.

-Es va estudiar la relació entre aquestes vacunes i el risc d’una primera crisi, convulsions posteriors i trastorns del neurodesenvolupament dels nens.

-Existeixen riscos significativament elevats de convulsions febrils després de la recepció de la vacuna DTP o vacuna triple vírica, però aquests riscos no semblen estar associats amb qualsevol conseqüència adversa a llarg termini.

14. [Song JY, Cheong HJ, Hwang IS, Choi WS, Jo YM, Park DW, Cho GJ, Hwang TG, Kim WJ. 2010. Long-term immunogenicity of influenza vaccine among the elderly: Risk factors for poor immune response and persistence. Vaccine. 28: 3929-3935] 15. Geier DA, Geier MR. 2006. An assessment of downward trends in neurodevelopmental disorders in the United States following removal of thimerosal from childhood vaccines. Med Sci Monit. 12(6): 231-239] 16. [Molina V, Shoenfeld Y. 2005. Infection, vaccines and other environmental triggers of autoimmunity. Autoimmunity. 38(3): 235-245]

-Els ancians han estat considerats com el grup prioritari per la vacunació contra la grip, però els seus anticossos induïts per la vacuna disminueixen més ràpidament. -Es va avaluar la immunogenicitat a llarg termini de la vacuna antigripal en els ancians, en comparació amb adults joves. -Les tasses de seroprotecció van disminuir significativament en adults >65 anys, caient per sota de nivells seroprotectors al voltant de 6 mesos després de la vacunació.

-Els EUA estan en mig d’una epidèmia de trastorns del neurodesenvolupament. El timerosal és un compost que conté etilmercuri agregat per a algunes vacunes infantils. Es va realitzar un estudi ecològic per avaluar la incidència de malalties del neurodesenvolupament amb l’eliminació de timerosal en les vacunes.

-Els resultats mostren una reducció significativa en la proporció de malalties del neurodesenvolupament reportades quan es va retirar el timerosal.

17. [Tomljenovic L, Wilyman J, Vanamee E, Bark T, Shaw CA. 2013. HPV vaccines and cáncer prevention, science versus activism. Infectious Agents and Cancer. 8:6]

L'autor afegeix una sèrie de preguntes que s'haurien de fer aquells que desitgin promoure la vacuna, incloent:

- No s'ha demostrat que les vacunes contra el VPH ajudin a prevenir el càncer de coll uterí. Així doncs, per què es promou el seu ús?

- Si la majoria de les infeccions per VPH i una gran proporció de lesions pre-canceroses desapareixen espontàniament sense tractament mèdic i per tant no són un indicador fiable de càncer , ¿ com es poden atribuir la disminució de casos de càncer de coll uterí a la vacuna?

- Per què no s'informa a les dones que en algunes circumstàncies , la vacunació contra el VPH pot accelerar la progressió d ’anormalitats al coll uterí?

18. [McKinlay JB, McKinlay SM. 1977. The questionable contribution of medical measures to the decline of mortality in the United States in the twentieth century. Millbank Mem Fund Q Health Soc. 55(3): 405-428]

-Aquest article conclou el següent:

-Molts factors ambientals afecten el sistema immunològic i poden jugar un paper com a desencadenants. Infeccions bacterianes, virals i parasitaries poden induir i exacerbar malalties autoimmunes per el mecanisme de mimetisme molecular. També s’han trobat vacunes en diversos informes que van ser seguides de malalties autoimmunes. Els mateixos mecanismes que actuen en la invasió infecciosa del hoste s’apliquen igualment a la resposta del hoste a la vacunació.

- El fonament dels programes de vacunació actuals contra el VPH s'inicia a partir de dues premisses, 1) que les vacunes contra el VPH evitaran càncers de coll uterí i salvaran vides i , 2) no tenen riscos greus o efectes secundaris . Una anàlisi acurada mostra , no obstant, que aquestes premisses estan en desacord amb proves científiques i es deriven en gran part de la mala interpretació de la informació disponible.

Suggereixen que la millora del sanejament, les condicions de vida i menys amuntegament, van contribuir de forma majoritària al declivi en mortalitat, no les intervencions mèdiques ( vacunes ). 19.http://gesdoc.isciii.es/gesdoccontroller?action=download&id=19/10/2012-3c0cfd4ca3

En aquest enllaç al Gestor Documental de l'Institut de Salut Carlos III, on apareix el treball de recerca "Anàlisi de la sanitat a Espanya segle XX" , a la seva pàgina 116 , es troben taules de l'evolució del descens dels casos de mort per diftèria a Espanya des de 1900.

En general, les intervencions mèdiques (quimioterapèutiques i profilàctiques) semblen haver contribuït poc al declivi en mortalitat infantil als EUA des de voltants de 1900. - En moltes ocasions , aquestes intervencions mèdiques es van introduir diverses dècades després que la malaltia comencés a remetre, tenint poca influència en la majoria dels casos. - En les patologies com la influença , pneumònia , diftèria , tos ferina i poliomielitis , el declivi en mortalitat sembla substancial després d'una intervenció mèdica però no es pot assumir que tot el declivi es pot atribuir a la intervenció. -S'estima que com a molt, un 3,5% del declivi total en la mortalitat des de 1900 es pot adscriure a intervencions mèdiques introduïdes per les malalties esmentades anteriorment.

En aquest últim gràfic hem marcat amb una fletxa vermella l'any d'introducció ( 1965 ) de la vacunació massiva de la diftèria segons el mateix document.

20. [Eloe-Fadrosh EA, McArthur MA, Seekatz AM, Drabek EF, Rasko DA, Sztein MB, Fraser CM. 2013. Impact of Oral Typhoid Vaccination on the Human Gut Microbiota and Correlations with S. Typhi-Specific Immunlological Responses. PLOS one. 8(4): e2026]

-L’ecosistema bacterià intestinal juga un paper integral en la modulació de la resposta immune, tant a nivell local com sistemàtic. Es necessita investigar detalladament les respostes immunes efectores després de l'administració d'una vacuna en relació amb la microbiota gastrointestinal. -En aquest estudi, el bacteri de la febre tifoide atenuat en viu, administrat per via oral com a vacuna, es va administrar per investigar si la immunització oral va resultar en alteracions de la microbiota i per investigar si certes composicions o subconjunts de microbiota estan associats amb diferents respostes immunològiques a S. Typhi. -L’anàlisi va revelar una variabilitat considerable en sentit inter i intraindividual. Els voluntaris van ser classificats d'acord amb la cinètica i la magnitud de les seves respostes. Els individus que exhibien respostes multifásiques i respostes cel·lulars immunològiques tardanes, albergaven comunitats més diverses i complexes. -Aquests resultats proporcionen una visió sense precedents de l'heterogeneïtat temporal dramàtica tant de la microbiota intestinal i respostes immunològiques després d'una vacunació oral contra S. Typhi.

21. [Buttery JP, Riddell A, McVernon J, et al. 2005. Immunogenicity and Safety of a Combination Pneumococcal-Meningococcal Vaccine in Infants. JAMA. 293 (14): 1751-1758]

Al final de l' article, els autors comenten que els seus resultats posen de manifest la imprevisibilitat de les reaccions immunes individuals a cada antigen d'una vacuna combinada. Subratllen la importància d'avaluar la immunogenicitat de tota la vacuna en assajos previs a la vacunació. Conclouen que la vacuna combinada Pcn9-MenC no és un substitut adequat per a les seves vacunes individuals corresponents.

22. [Eggermont AMM. 2009. Immunostimulation Versus Immunosuppression after Multiple Vaccinations: the Woes of Therapeutic Vaccine Development. Clin Cancer Res. 15(22): 6745-6747]

-Les vacunes conjugades han tingut èxit en la disminució de la malaltia invasiva per Streptococcus pneumoniae i Neissèria meningitidis del grup C. Això ha suposat una pressió important en els calendaris de vacunació infantils, de manera que s'està donant prioritat al desenvolupament de vacunes combinades.

-El nostre objectiu era determinar la seguretat i la immunogenicitat de la combinació de vacuna pneumocòccica grup 9 i antimeningocòccica grup C ( Pnc9 - MenC ), administrada de manera rutinària al Regne Units a nens de 2, 3, i 4 mesos.

-Els resultats demostren que la vacuna combinada Pnc9 - MenC administrada a nadons als 2, 3 i 4 mesos va reduir immunogenicitat meningocòccica en comparació amb la vacuna MenC única. La immunogenicitat d'Haemophilus influenzae tipus B s'administra normalment concomitantment amb pertussis, fet que també disminueix immunogenicitat.

-Ja s'han publicat tres articles d'aquest número de la revista Clinical Cancer Research que mostren com l'administració de múltiples vacunes poden conduir a la immunosupressió. D'altra banda, dos estudis en pacients mostren que el factor GM-CSF estimulant de colònies de macròfags i granulòcits, utilitzat com a adjuvant en vacunes, pot conduir a resultats adversos en termes de recaiguda i supervivència. La modulació de l’activitat de les cèl·lules T reguladores pot ser necessària per a superar aquest resultat i poden ser crucials per al desenvolupament de vacunes terapèutiques.

En aquest article proposen el mecanisme pel qual les vacunes poden causar immunosupressió:

23. [Heffernan JM, Keeling MJ. 2009. Implications of vaccination and waning immunity. Proc. R. Soc. B. 276: 2071-2080]

24. [Santos LS, Sant’anna LO, Ramos JN, Ladeira EM, Stavracakis-Peixoto R, Borges LLG, Santos CS, Napoleão F, Camello TCF, Pereira GA, Hirata R, Vieira VV, Cosme LMSS, Sabbadini PS, Mattos-Guaraldi AL. 2015. Diphtheria outbreak in Maranhão, Brazil: microbiological, clinical and epidemiological aspects. Epidemiol Infect. 143: 791-798]

- Per a moltes malalties la immunitat disminueix amb el temps i es veu reforçada posteriorment per trobades asimptomàtiques amb la infecció.

-Utilitzem el model del xarampió per mostrar com la vacunació pot tenir una sèrie de conseqüències inesperades, ja que redueix el reforç natural de la immunitat. Mostrem, en particular, que el temps de decadència esperat és d'uns 40-80 anys i que els alts nivells de vacunació que es registren avui dia (més d'un 70%) pot induir oscil·lacions a gran escala, generant molts casos asimptomàtics.

-A més podem predir que, després d'un període lliure de malaltia, a llarg termini, la introducció de la infecció donarà lloc a epidèmies molt més grans que la predita pels models estàndard. -Els nostres resultats tenen clares implicacions per al "èxit" a llarg termini de qualsevol campanya de vacunació i destaquem la necessitat per a una bona comprensió dels mecanismes immunològics de la immunitat i la vacunació.

- Es descriuen els aspectes microbiològics, clínics i epidemiològics d'un brot de diftèria en Maranhão, Brasil. La majoria dels casos confirmats és van produir en nens parcialment o completament immunitzats. Signes clínics característics de la diftèria com la formació de pseudomembrana i limfadenopatia cervical eren absents en el 48% i 7% dels casos, respectivament. Es van observar complicacions com paràlisi de membres inferiors. Tres casos van resultar en mort, dos d'ells en nens completament immunitzats. -L’anàlisi microbiològic va identificar el Corynebacterium diphtheriae biovar intermedius amb un tipus PFGE predominant. La majoria d'ells eren toxígens i alguns van mostrar una disminuïda susceptibilitat a la penicil·lina G. -Conclusió: La diftèria segueix sent endèmica al Brasil i els professionals han de ser conscients de la possibilitat que sorgeixin casos atípics d'infecció per C. diphtheriae, incloent faringitis sense formació de pseudomembrana.

25. [Pellegrino P, Carnovale C, Pozzi M, Antoniazzi S, Perrone V, Salvati D, Gentili M, Brusadelli T, Clementi E, Radice S. 2014. On the relationship between human papiloma virus vaccine and autoimmune diseases. Autoimmunity Reviews. 13: 736-741]

Els autors d'aquest article també afegeixen un quadre de missatges claus de l'estudi, en el qual s'inclou el següent :

- La decisió de vacunar contra el VPH és de caràcter personal i no ha de ser implementada en nom de la salut pública. El VPH no és una malaltia letal en el 95% de les infeccions, i l'altre 5 % és detectable i tractable en l'etapa precancerosa.

26. [Kanduc D. 2009. Quantifying the posible cross-reactivity risk of an HPV16 vaccine. Journal of Experimental Therapeutics and Oncology. 8: 65-76]

-La vacuna contra el papil·loma humà es va introduir per reduir la incidència de càncer cervical . -Juntament amb la introducció de les vacunes bivalents i tetravalents contra el VPH, apareixen diversos casos d'exacerbació de malalties autoimmunes, cosa que va provocar preocupacions sobre la seva seguretat. No obstant això, aquest programa de vacunació s'ha introduït en una població d'alt risc per a l'aparició de malalties autoimmunes, per la qual cosa és difícil avaluar el paper de la vacuna en aquests casos. Així doncs hem analitzat i revisat exhaustivament tots els informes de casos i estudis relatius a qualsevol aparició d'una malaltia autoimmune en el subjecte vacunat. -En uns pocs casos s'ha establert una relació causal, i el balanç risc-benefici de la vacuna encara està per resoldre. -La vigilància en curs per a la seguretat d'aquesta vacuna segueix sent per tant molt important.

27. [Chang J, Campagnolo D, Vollmer TL, Bomprezzi R. 2011. Demyelinating disease and polyvalent human papiloma virus vaccination. J Neurol Neurosurg Psychiatry. 82(11): 1296-1298]

Els autors conclouen que és molt probable que en aquests casos hi hagi individus genèticament predisposats a generar una resposta immunitària exagerada a l'administració d'una vacuna. Això pot culminar, doncs, en una autoimmunitat. Creuen que és important recollir més casos per poder documentar els efectes adversos de la vacuna i determinar la seva seguretat i eficàcia.

28. [Sutton I, Lahoria R, Tan IL, Clouston P, Barnett MH. 2009. CNS demyelination and quadrivalent HPV vaccination. Multiple Sclerosis. 15: 116-119]

-La vacuna polivalent contra el VPH, Gardasil, ha generat molta controvèrsia des de la seva creació, ja que s'han reportat relacions entre la seva administració i la subseqüent aparició de malalties autoimmunes, com ara encefalomielitis disseminada aguda, esclerosi múltiple i síndrome de Guillaine Barre. -Ens trobem amb dos casos amb presentació inicial de desmielinització del SNC seguits en estreta relació temporal a l'administració de Gardasil. Discutim la seva possible associació.

-La vacunació es considera segura generalment en pacients amb esclerosi múltiple. Presentem cinc pacients amb síndromes desmielinitzants multifocals o atípics, generats 21 dies després de la immunització amb la vacuna tetravalent del VPH.

-Encara que la població objectiu, dones joves, és una població d'alt risc inherent per l'esclerosi múltiple, l'associació temporal amb esdeveniments desmielinitzants en aquests cinc casos poden explicar-se per les potents propietats immuno-estimuladores de la vacuna.

Antecedents: Els possibles efectes adversos associats amb la vacunació contra malalties infeccioses, subratllen la necessitat d'analitzar i definir el risc de les vacunes. Nosaltres fem servir com a model el proteoma HPV16 i quantifiquem els seus riscos reals i teòrics de la vacunació contra HPV16. També definim l'espectre de malalties creuades concomitants que es poden donar en l'organisme com a resultat de la vacunació. Mètodes: Busquem la seqüència primària del proteoma HPV16 i busquem seqüències heptamèriques compartides amb proteïnes humanes utilitzant el Protein International Resource Database. Resultats: El proteoma humà conté 82 heptapèptids i dos octapèptids trobats en HPV16 també. Aquestes seqüències compartides amb el proteoma humà són proteïnes involucrades en la diferenciació cel·lular, el creixement, i la regulació neurosensorial. Específicament, trobem seqüències heptamèriques compartides amb la vacuna en proteïnes humanes com: molècules d'adhesió, antígens de diferenciació de leucòcits, enzims, proteïnes associades amb l'espermatogènesi, factors de transcripció i antígens neuronals. -Aquestes Seqüències compartides fan que l'aparició de reaccions creuades autoimmunes després de la vacunació a base de HPV16 sigui gairebé inevitable. Conclusions: Qualsevol vacuna basada en antigen necessita ser dissenyada minuciosament i s'ha d'avaluar els seus possibles efectes secundaris tenint en compte la seqüència de l'antigen i la seva comparació a nivell molecular amb proteïnes humanes.

29. [Tomljenovic L, Shaw CA. 2012. Death after Quadrivalent Human Papillomavirus (HPV) Vaccination: Causal or Coincidental? Pharmaceut Reg Affairs. S12:001]

-És necessari entendre el veritable risc que comporten les vacunes per prevenir efectes adversos innecessaris. Tot i així, a data d'avui, no hi ha evidències sòlides o criteris establerts per determinar quins dels efectes adversos tenen com a causa les vacunes. - Volem determinar si algunes de les malalties autoimmunes i neurològiques que apareixen després de la vacuna contra el VPH tenen una relació coincident o causal. Utilitzem evidència immunohistoquímica per avaluar la possible relació. -Mostres post-mortem de teixit cerebral de dues dones joves que van patir símptomes relacionats amb vasculitis cerebral, posterior a l'administració de la vacuna Gardasil, van ser examinades amb diversos marcadors inmunoinflamatoris. També vam marcar mostres amb anticossos contra els antígens HPV-16L1 i HPV-18L1, presents en Gardasil. -En tots dos casos, l'autòpsia no va revelar cap resultat anatòmic, microbiològic o toxicològic que pogués explicar la mort d'aquestes dones. -No obstant això, la nostra anàlisi immunohistoquímica va mostrar evidència d'una vasculitis autoimmune, potencialment desencadenada per una reacció creuada dels anticossos contra HPV-16L1 unint-se a la paret dels vasos sanguinis cerebrals en totes les mostres. També vam detectar la presència de partícules de VPH-16L1 dins de la vasculatura cerebral, algunes d'elles adherides a la paret vascular. -Els anticossos contra VPH-18L1 no es van adherir als vasos cerebrals o qualsevol altre teixit neuronal. -La Immunohistoquímica també va revelar un increment en la senyalització de les cèl·lules T i una activació marcada a la cascada clàssica del complement en teixits vasculars cerebrals en ambdós casos. -Aquest patró d'activació del complement, en absència d'una infecció cerebral activa, indica un funcionament alterat del sistema immunitari de tipus autoimmune. -El nostre estudi suggereix que les vacunes contra el VPH que contenen antígens VPH-16L1, suposen un risc per a l'aparició de vasculopatíes autoimmunes. - Implicacions pràctiques: Molts símptomes reportats sobre la seguretat de la vacuna en les bases de dades són indicadores de vasculitis cerebral, però no es reconeixen com a tal: migranyes intenses i persistents, síncopes, convulsions, tremolors ... D'aquí sorgeix una greu preocupació, considerant els nostres resultats. El personal sanitari ha de ser conscient d'aquesta associació.