DOSSIER EUROSENIOR

UN PROJECTE LOCAL

UN PROJECTE EUROPEU

Agost de 2006

- - 1

El segle XXI serà el de la gent gran aconseguit per la generació del baby boom amb un lideratge sènior femení quan aquesta generació arribi a la ju-bilació.

Al seniors actuals ens pertoca crear noves infraestructures i formes d’orga-nització, apostant per la utilització de les noves tecnologies i el funcionament xarxa en un entorn de societat xarxa

El Consell Sènior ubicat en un cen-tre cívic i constituït com la casa de tots en una societat per a totes les edats aspira ser el principal òrgan de participació ciutadana en una societat civil renovada.

La xarxa europea Eurosenior aspi-ra ser el principal grup t’influencia de la UE apostant per la creació d’una nova societat basada més en el ser que en el tenir.

Cal cercar l’impossible, el possible és fa sol Cal pensar de forma positiva, sumant i no restant

Dossier Eurosenior Índex Projecte Eurosenior Pla Estratègic de Formació Sènior Eurosenior Center – Nuevas Tecnologías Tarjeta Eurosenior Una societat envellida Recerca vital sobre la jubilació

- - 2

Presentat per:

PROJECTE EUROSENIOR

Juliol de 2006

- - 3

TENIM UN SOMNI Projecte Eurosenior

En el que l’edat no comptael que importa és l’esperit

i el nostre és jove

Un món millor és possible, l’actual no ens agrada i volem canviar-lo

sènior = esperit jove

Som pols etern d’estrelles en quina energia l’edat no

compta i si l’esperit i el nostre és jove

- - 4

ESDEVENIR EL PRINCIPAL GRUP D’INFLUÈNCIA DE LA UNIÓ EUROPEA EN UN ENTORN EN XARXA

UTILITZAR EL CONSELL SÈNIOR DE PREMIÀ DE MAR COM UNA EXPERIÈNCIA PILOT EN EL DESPLEGAMENT DEL PROJECTE

- - 5

PROJECTE EUROSENIORLlibertat, creativitat

i temps lliure per afrontar amb èxit l’aventura d’envellir

MOVIMENT SENIOR Cap un nou model de societat

MISSIÓ

Passar-ho befent possible

una vellesadigna i respectada

- - 6

SI TENS 50 ANYS O MÉS JA HO HAS FET ? VOLS PROVAR-HO ?

SIGUES VALENT/A, NO HO DUBTIS !

TALLAR EL BACALLÀ

CRIDA A PERSONES EMPRENEDORES SOCIALS

TIRA’T i FES-HO !!

Per endegar en el teu municipi la Targeta Eurosenior Per promoure noves activitats de lleure, formació i socials

- - 7

Formació autoprogramada

CyberSeniorCenter

Comunicació virtual

Projeccions audiovisuals

Per superar la fractura digital sènior

EUROSENIOR CENTER SALA TIC INTERGENERACIONAL

- - 8

GESTIÓ D’ASSOCIACIONS EUROSENIOR

Socis Secretaria Tresoreria Activitats Targeta EuroseniorBanc de temps Biblioteca Arxiu fotogràfic

Per informatitzar tot el teixit associatiu

Lliurament gratuïtRealitzat amb programari lliure

- - 9

Permet aconseguir impor-tants descomptes per a la gent gran en la UE i en el teu municipi

Permet superar la fractura digital

TARGETA EUROSENIOR (Carnet Gran)

UN SIGNE D’IDENTITAT EUROPEU

- - 10

Un projecte intergene-racional en el que els diners no compten

Ajuda mútuaTu m’ajudes jo t’ajudo

Intercanvi de serveis amb hores

BANC DE TEMPS

- - 11

EUROSENIOR.NET

Un espai obert a tots els sectors implicats en l’envelliment

L’eina de comunicació necessària per superar els reptes d’una societat envellida

El portal dels sèniors europeus

- - 12

FUNDACIÓ EUROSENIOR

Autofinançament actuant com a tercer sector, sense afany de lucre, en la cogestió de serveis sociosanitaris de titularitat pública

Tercera edat Persones vàlides Propi domicili Quarta edat Petita dependència Centres de dia i SAD Quinta edat Mitjana dependència Residencies geriatriques Sexta edat

Total dependència Residències geriatriques

Places assistides

- - 13

EL MOVIMENT SÈNIOR DECLARACIÓ DE PRINCIPIS UNA IDEA EDAT SÈNIOR Una nova etapa vital, completament desconeguda, que permet avançar cap a l’autorealització personal potenciant un individualisme comunitari basat en l’ajuda mútua. UN PROJECTE LOCAL EUROSENIOR CENTER Un centre sènior, de serveis, de formació i de participació ciutadana UNA ORGANITZACIÓ GLOBAL XARXA EUROSENIOR El futur principal grup d’influència de la UE, format per membres consti-tuïts com EuroSenior Centers UN PORTAL EUROSENIOR.NET La infraestructura i l’eina necessària per a una organització virtual que aposta per les TIC. UNA ACCIÓ DE FUTUR JOVES I SENIORS EN ACCIO Cap a un nou model de societat basada més en el ser que en el tenir UNA MARCA SÈNIOR Persona socialment compromesa que aposta per una ciutadania activa UNA TARGETA EUROSÈNIOR Un signe d’identitat europeu que permet aconseguir avantatges econò-miques. UN PUNT DE TROBADA CENTRE CIVIC Un espai intergeneracional que superi les mancances dels actuals ca-sals no adequats per a una societat per a totes les edats.

- - 14

PROJECTE EUROSENIOR MEMORIA BREU QUÍ SOM ? Som persones sènior de 50 anys o més que defensem el Moviment i la Cultura Sènior i la creació de la xarxa senior europea Eurosenior. QUÈ FEM ? Som Eurosenior Centers, membres de la xarxa europea Eurosenior fun-cionant com Centres de Serveis Sènior al servei de tota la població. PER QUÈ HO FEM ? Cerquem l’autorealització personal en una societat per a totes les edats en la que totes les persones, sense exclusions, hi son necessàries. PER A QUI HO FEM ? Per a nosaltres mateixos i per als demés en un entorn comunitari inter-generacional d’ajuda mútua. QUÈ PRETENEM ACONSEGUIR ? Esdevenir el principal grup d’influència de la UE per fer possible que el segle XXI sigui el de la gent gran I per ajudar a construir un món millor. QUINA ÉS LA NOSTRA MISSIÓ ? Passar-ho be fent possible una vellesa digna i respectada. QUINS SON ELS NOSTRES PILARS ? La llibertat, la creativitat i el temps lliure.

- - 15

EL PAPER DELS SÈNIORS EN LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI Maquiavel parla de la virtut i la fortuna com els dos ingredients necessaris per que es produeixi una acció. La fortuna consisteix en comptar amb una sèrie de circums-tancies favorables la més important de les quals, en el cas d’una activitat social i cul-tural, es l’existència d’emprenedors socials que actuïn com a líders. La virtut pot ser la preparació del terreny necessària per que l’acció sigui possible, la qual cosa és pretén aconseguir mitjançant el projecte de la xarxa Eurosenior constituïda per Euro-seniors Centers com el Consell Sènior de Premià de Mar. El Consell Sènior de Premià de Mar és una associació ONL, fundada el febrer de l’any 1997 i constituïda per 1400 persones sèniors de 50 anys o més, normalment retirades del món del treball remunerat per qüestions d’edat. Han calgut més de nou anys de recerca per definir el paper del sèniors (gent gran socialment compromesa) en la societat del segle XXI. En aquests moments es dis-posa d’un projecte coherent i plausible que entenem cal que sigui divulgat. La base d’aquest projecte són tres valors característics dels sèniors. La llibertat pròpia d’un col·lectiu nombrós que per primera vegada en la historia de la humanitat gaudeix del privilegi de poder viure sense treballar. La creativitat generada per un augment de l’espiritualitat que suposarà una de les característiques més significatives del segle XXI, una clara aposta per l’essència més transcendental de l’ésser humà. El temps lliure produït per una llarga esperança de vida en procés continu de crei-xement i d’augment de qualitat de vida. Aquests components, llibertat, creativitat i temps lliure conformen un conjunt trinitari, anomenat Moviment Sènior (MS), capaç de generar importants quantitats de matèria grisa i de capital social. La missió d’aquest moviment és simple: passar-ho be fent possible una vellesa digna i respectada en un entorn intergeneracional propi d’una societat per a totes les edats. Els elements aglutinadors del MS són l’individualisme comunitari basat en l’ajuda mútua, la solidaritat i la cooperació pròpia de grups d’afinitat i d’equips liberactuants. També les Inversions de Capital Intel·lectual (ICI) en persones sèniors emprenedo-res i executores que utilitzen la Cultura del Discurs Crític (CDC) en els seus raona-ments La potencia del MS una vegada desplegat, segurament de forma ostensible en els propers vint anys, amb la generació del baby boom, serà capaç de produir impor-

- - 16

tants canvis socials que poden portar cap un nou tipus de societat basada més en el ser que en el tenir. El MS no te una base ideològica, sinó pragmàtica i cultural basada en el joc creatiu caracteritzat per una gran sentit de l’humor que assumeix reptes que cerquen pas-sar-ho be amb plantejaments en els que el més important no es guanyar sinó partici-par. El MS aposta per una nova societat valida per a totes les edats i globalitzada. Podria ser la conseqüència de la conjunció del coneixement científic propi de la joventut, de la capacitat de gestió organitzativa i de canvi dels adults i de la saviesa dels anys produïda per l’experiència de la vida dels sèniors. De les moltes raons científiques que justifiquen la validesa del MS i molt relacionada amb l’individualisme cal mencionar l’avorriment, el buit existencial que ja comença a produir alcohòlics i suïcidis entre la gent gran, generant nombrosos pacients de psi-quiatres i psicòlegs. Aconseguir el creixement personal, amb una balança pulsional que s’inclini lleugerament a favor de la raó i no de les emocions, es convertirà segu-rament en una qüestió de supervivència vital i de qualitat de vida en una societat del coneixement opulenta. La salut psíquica requereix un cert grau de tensió interior, la tensió existent entre el que un ja ha aconseguit i el que li resta per aconseguir. Una tensió d’aquesta natura-lesa es inherent a l’ésser humà i per tant, indispensable per al seu benestar psíquic. S’ha demostrat que aquesta tensió interior reforça el sistema immunològic i augmen-ta la longevitat, així com també la capacitat per gaudir de la vida, justificant a la ve-gada, el fet que les dones visquin uns set anys més que els homes per raons psico-lògiques i no fisiològiques, ja que el treball d’una dona mai s’acaba. L’aplicació d’aquesta tensió interior per part d’un col·lectiu primordialment femení degudament conscienciat i preparat produirà la culminació del MS. El MS aposta per constituir-se com a tercer sector, sense afany de lucre, en la gestió de serveis sociosanitaris de titularitat pública per a gent gran, mitjançant convenis de cogestió amb l’administració. Suposa una pràctica d’empowerment amb la que es pretén assolir un ampli coneixement sobre aquests serveis que faciliti poder fixar normes de qualitat per a la seva gestió. També per accedir a una petita part del pas-tis econòmic que generen aquests serveis. Aquest tercer sector sènior s’ha de con-vertir en la base econòmica que sustenti el funcionament del portal Eurosenior.net. Amb aquesta divulgació, la virtut , la xarxa del pescador (projecte Eurosenior) ha es-tat llançada i ara cal que la fortuna, els peixos (emprenedors socials) hi piquin. La part positiva d’aquesta operació consisteix que amb molt poc peix ja es possible co-mençar a fer bullir l’olla. Es molt important també pescar tot tipus de complicitats (econòmiques, universitàries, tècniques, comunitàries, individuals i dels mitjans de comunicació)

- - 17

PLA ESTRATEGIC INTRODUCCIÓ El Consell Sènior de Premia de Mar (CS), febrer de 1997, va néixer amb la clara vo-luntat de formar part d’una xarxa europea, al considerar inviable un projecte del se-gle XXI que no funcionés en xarxa. La manca real d’aquesta xarxa ha portat ha considerar convenient donar els primers passos per crear la xarxa Eurosenior, que inicialment està endegant el CS. El projecte parteix de la premissa de pensar globalment i actuar globalment, si be per qüestions d’operativitat l’àmbit territorial global inicial del projecte és la província de Barcelona i localment el municipi de Premià de Mar, on existirà la seu central. En cap moment, però, queda exclosa la possibilitat de la seva aplicació a altres territo-ris. EMPRENEDORS SOCIALS La principal prioritat i assignatura pendent es aconseguir emprenedors socials. Tam-bé fan falta executors de projectes i col·laboradors. Es proposa realitzar una campanya de màrqueting viral, per donar a conèixer el pro-jecte cercant emprenedors socials. CONSELL SÈNIOR DE PREMIÀ DE MAR (CS) Consolidació local Adequació de les infraestructures necessàries en el Centre Cívic Municipal, de ca-ràcter polivalent i intergeneracional.(Any 2006)

Creació d’una organització que contempli la comunicació presencial i la virtual (Inter-net) i les noves formes d’implicació ciutadana capaces de generar capital social. (Anys 2006-2007) REDACCIÓ DEL PROJECTE Etapa creativa Es pot considerar inicialment enllestida la part creativa del projecte que defineix el plantejament general i les seves principals línies estratègiques Etapa planificada i programada L’etapa creativa fonamentalment voluntarista ha de ser complementada amb una al-tra planificada i programada.

- - 18

COMPLICITATS La primera complicitat ha de consistir en trobar un mecenatge que doni consistència econòmica al projecte durant un període de llançament i difusió del projecte que po-dria tenir una duració de cinc anys (2007-2011). Caldrà també cercar petites complicitats complementaries en els àmbits: Administració Món universitari Món empresarial Caixes i bancs Teixit associatiu Mitjans de comunicació Creació de la Fundació EuroSenior inicialment formada per Representants del mecenatge Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Premià de Mar Administració de l’estat espanyol Consell Sènior de Premià de Mar PLA ESTRATEGIC DE FORMACIÓ SÈNIOR 1.- Creació d'una Sala TIC que inclou un CyberSeniorCenter (Tele Centre) experi-mental per a gent gran com una experiència pilot en el local del CS. (Inici funciona-ment: setembre de 2006) 2.- Formació bàsica en informàtica per a gent gran, mitjançant metodologia blended-learning.

2.1.- Creació de programes de formació utilitzant l’entorn de programació Mo-odle.

3..- Creació del programa de gestió d’associacions Eurosenior (Finalització: segon semestre de 2006).

3.1.- Creació d’un programa de formació per a la utilització del programa de gestió Eurosenior

4.- Divulgació, promoció, llançament i implementació de la targeta europea Eurose-nior 5.- Divulgació, promoció, llançament i implementació de l’activitat Banc de Temps 6.- Formació avançada en informàtica per realitzar pàgines Web, programes de ges-tió i programes de formació blended-learning.

6.1.- Creació de programes de formació per a formadors.

- - 19

7.- Formació per a una gestió associativa eficient.

7.1.- Creació d’un programa de formació per a gestió associativa. 8.- Formació per a l’autorealització mitjançant el creixement personal.

8.-1.- Creació de programes de formació per al creixement personal. 9.- Creació del portal europeu EuroSenior.net

9.1.- Creació d’un programa de formació per al portal Eurosenior.net 10.- Ensenyament de Globish (anglès de comunicació utilitzat actualment que només fa servir 1500 paraules angleses que globalment es consideren suficients per poder entaular una conversació).

10.1.- Creació d’un programa de ensenyament de Globish

Notes: Tots els programes per crear cursos de formació e-learning o blended–learning) es-tan pensats per a ser realitzats mitjançant Moodle (http://docs.moodle.org/és/Sobre_#Moodle/). Tant aquest programa com el de gestió d’associacions Eurosenior, són gratuïts i estan realitzats en un entorn AMP (Apat-xe,MySQL,PHP) en programari lliure sota Llicència Pública General GNU (GNU Ge-neral Public License o GPL) i adequats per a aplicacions multilenguaje. XARXA EUROSENIOR Existeix un projecte inicial que caldrà reconsiderar. A l’espera de tenir acabat el portal Eurosenior.net ESTAT DEL BENESTAR Una clara aposta per l’actual estat del benestar propi de la UE, basat en un sistema de repartiment i en una pressió fiscal que promogui la justícia social i la redistribució de riquesa. Gestionar com a tercer sector sense afany de lucre una part dels serveis sociosani-taris públics per a gent gran.. Aquesta gestió hauria de facilitar els recursos econò-mics necessaris per assegurar un autofinançament. CONCLUSIONS Aquest Pla estratègic està supeditat a la cerca d’emprenedors i de complicitats, que poden allargar o escorçar la seva consecució.

- - 20

SERVEIS EXTERNS INTRODUCCIÓ Un projecte innovador i pioner del segle XXI forçosament ha d’estar basat en noves idees, capaces de generar projectes viables que inicialment requereixen aportacions de capital risc fins no s’assoleixi l’autofinançament. La primera fase està molt supeditada a l’adquisició de la principal variable del projec-te, que correspon al capital humà, la matèria gris que poden aportar els emprene-dors socials. Per aquest motiu aquesta primera fase tracta de reunir emprenedors socials i em-presarials que generi un nou model d’organització que creï riquesa a la vegada que superi importants reptes socials. Un projecte intergeneracional que promou canvis socials amb “Joves i seniors en acció” ha de fomentar els coneixements actuals i no els d’anteriors generacions a les que serà necessari reciclar. Caldrà una forta inversió en serveis externs que suposa-ran un cost important. NOTES Totes les campanyes es realitzaran amb tècniques de màrqueting viral de boca en boca, cercant nodes receptors i transmissors d’una xarxa de comunicació adequada per difondre un missatge que serveixi de crida per promoure complicitats i adhesi-ons. Totes les activitats proposades requeriran un estudi previ en la seva planificació. Es donarà preferència a plantejaments pragmàtics tipus “Arca de Noe” en lloc d’altres més teòrics “Titanic” CAMPANYA EMPRENEDORS Definir una imatge engrescadora, clara i senzilla del projecte que permeti una fàcil di-fusió vàlida per realitzar tot tipus de crides d’adhesió Campanya per cercar emprenedors FORMACIÓ BÀSICA EN NOVES TECNOLOGIES Creació d’un programa de formació blended-learning modular en tres nivells (Inicial, bàsic I avançat) que permeti un accés ràpid a Internet. Un programa semblant per al tractament d’imatges. Un programa semblant per la utilització de processadors de texts.

- - 21

Un programa semblant per aprendre el llenguatge internacional de comunicació Glo-bish (Anglès amb 1500 paraules) XARXA DE CYBERSENIORCENTER Creació en Centre Cívics d’espais CyberSeniorCenter per superar la fractura digital de la gent gran SECRETARIAT DE COORDINACIÓ Creació d’una secretaria de coordinació del CyberSeniorCenter gestionada per un tècnic en informàtica i un administratiu Creació d’un programa blended-learning per a la formació de formadors i monitors GESTIO D’ASSOCIACIONS EUROSENIOR Creació del programa de gestió d’associacions Eurosenior Ampliació del programa introduint un sistema basic d’ajut online. Programa de formació blended-learning del programa Campanya de difusió del programa Descàrrega gratuïta del programa mitjançant Internet. TARGETA EUROSENIOR Programa de formació blended-learning del programa Campanya de difusió del programa BANC DE TEMPS Programa de formació blended-learning del programa Campanya de difusió del programa PORTAL EUROSENIOR.NET Creació del programa del portal Eurosenior.net Ampliació del programa introduint un sistema basic d’ajut online. Programa de formació blended-learning del programa Campanya de difusió del programa

- - 22

ESTUDI ECONOMIC Anys 2007-2011 Introducció Cal considerar aquest estudi econòmic com un punt de partida inicial molt re-lacionat amb les possibles complicitats econòmiques d’institucions compro-meses amb el projecte. Es pot donar el cas que alguna d’aquestes institucions contribueixi directa-ment en la creació d’un servei, amb la qual cosa el valor econòmic assignat per cobrir aquest servei no s’hauria de tenir en compte. DESPESES Al marge de les possible aportacions en especies, les partides d’aquest capí-tol s’indicaran pel seu valor monetari estimat. Serveis interns Manteniment (30.000 x 5 anys) 150.000 Viatges i desplaçaments 30.000 Serveis externs

Campanya emprenedors 15.000 Formació bàsica en noves tecnologies 40.000 Xarxa de CyberSeniorCenter Es considera que hauria de ser assumit per les administracions Secretariat de coordinació (60.000 x 5 anys) 300.000 Gestió d’associacions Eurosenior 30.000 Targeta Eurosenior 60.000 Banc de temps 15.000 Portal Eurosenior 60.000

Total despeses 630.000 €

- - 23

INGRESSOS Un dels grans reptes d’aquest projecte consisteix en trobar un mecenatge du-rant cinc anys que li doni consistència econòmica. S’estima que els capitols de despeses i d’ingressos han d’estar equilibrats, marcant la pauta el de despeses. Mecenatge 80 % 504.000 Altres 20 % 126.000 Total ingressos 630.000 € .

- - 24

ESQUEMA XARXA EUROPEA EUROSENIOREl segle XXI serà el de la gent gran culminat per la generació

del baby boom amb un lideratge sènior femení

A les generacions de seniors actuals ens pertoca crear infraestructures i noves organitzacions

Membre Local Eurosenior Center Node Webmaster Municipi/Barri Consell Sènior Local

Xarxa Idiomàtica Node Webmaster Territori Idiomàtic

Xarxa estatal Node Webmaster Estat de la UE

XARXA EUROPEA EUROSENIOR Node Webmaster

FUNDACIÓ EUROSENIOR

Pàgina web CSLocal.org

Pàgina web Eurosenior.net

Pàgina web Eurosenior.net

Pàgina web Eurosenior.net

Xarxa Local Consell Sènior Node Webmaster Teixit associatiu La casa de tots

Portal Local

Pàgina web PortalLocal.org

- - 25

RESUM BREU PROJECTE EUROSENIOR El Consell Sènior de Premià de Mar, fundat l’any 1997, després de prop de 10 anys de recerca vital sobre la jubilació, considera arribat el moment que la gent gran, la cinquena part de la població, comenci a sortir de l’armari per fer sentir la seva veu. Entenem que els primers passos els han de donar les persones més conscienciades i implicades, estimant que la nostra associació està preparada per fer-ho.

Desitjaríem fer-lo mitjançant pactes globals que incloguessin tots els sectors, polític, empresarial, ciutadà i universitari. Considerem acabada la nostra etapa voluntarista i necessari desenvolupar una nova etapa planificada i programada que requereix l’aportació inicial de capital risc fins no s’assoleixi el necessari autofinançament.

A nivell local tenim gairebé acabat el nostre local social com el primer Eurosenior Center, pioner i innovador que inclou una Sala TIC que compta amb el també primer CyberSeniorCenter (Tele Centre específic per a majors). Tenim signat un conveni amb Tecnoescola de Mataró que durant un any i mig ens permetrà disposar d’alumnes en pràctiques per posar a punt tots els serveis informàtics que inclouen també el programa de gestió, realitzat en programari lliure, Eurosenior.

És un projecte basat en la humanització, la síntesi dialèctica generada entre la llei del mínim esforç, pròpia de l’espècie animal i la transcendència, pròpia del esser humà. Suposa assumir el repte que en una societat envellida, el protagonisme histò-ric per promoure canvis socials, correspon als sèniors que defensen el moviment i la cultura sènior. També però, a la joventut com destinatària de liderar el futur.

Suposa constatar que l’oci continua sent el pare de tots els vicis, tal com posa en evidència l’augment de depressions, alcoholisme i suïcidis entre les persones jubila-des vitalment ocioses. Hi ha qui afirma que l’espoleta per fer detonar la bomba de re-llotgeria que suposa una societat envellida serà l’avorriment, el buit existencial pro-duït per una errònia jubilació vitalment sense sentit

Suposa apostar per l’aprenentatge permanent com sentit de la vida en la qual per a ser més fa falta primer de tot saber més. Començar per un pla de formació sènior que ajudi a superar inicialment la fractura digital i després faciliti els coneixements necessaris per fer possible que els sèniors continuïn sent útils i necessaris.

És un projecte que es recolza en tres pilars, l’educació, el coneixement i la salut. L’educació com una formació bàsica basada en els coneixements imprescindibles i necessaris en la societat del segle XXI. Finalment la salut, des d’una perspectiva preventiva d’envelliment actiu, tal com recomana la *OMS.

Les condicions objectives per a la viabilitat del projecte es donen, fa falta doncs inici-ar-ho, fent-ho possible mitjançant el projecte europeu Eurosenior presentat pel Con-sell Sènior de Premià de Mar. Hem començat a buscar complicitats en altes instànci-es de les administracions tant de l’administració central com de Catalunya. També ho estem fent en altres àmbits. Estem oberts a qualsevol tipus de complicitat ja sigui econòmica, d’assessorament o d’ajuda.

- - 26

MEMORIA BREU CONSELL SÈNIOR DE PREMIÀ DE MAR Dades generals: Denominació : Consell Sènior de Premià de Mar Tipus d’associació : Gent gran (Persones Sènior) Sense afany de lucre Membres : Persones de 50 anys o més Registrada a : Dept. Justícia (Generalitat Catalunya) Número de registre : 19.373 Data de registre : 24-03-97 CIF : G61.319.877 Domicili social : Esperança, 19-21 Municipi : Premià de Mar Codi Postal : 08330 Comarca : El Maresme Tel / Fax : 93.754 84 47 Correu electrònic : cspremia@eurosenior.es Pàgina Web : www.eurosenior.es/cspremia Responsable de l’associació President : Josep Aracil i Xarrié Domicili particular : Joan XXIII, 7, 1er,3ra Població : 08330-Premià de Mar Telèfon : 93 751 10 61 (Mòbil 667 03 78 49) Nombre d’associats : 1500 200 establiments comercials adherits al Servei Carnet Gran Som fundadors de la xarxa europea EuroSenior.net Valors principals defensats * Cerquem tenir un pes específic important en la societat del segle XXI

* Volem passar-ho be continuant essent útils i necessaris

* Volem ajudar a deixar un món millor a les properes generacions

* Volem fer possible una vellesa digna i respectada

* Volem cercar el impossible ja que el possible és fa sol

* Volem solucionar petites coses avançant cap a la utopia

* Volem ser un projecte intergeneracional que promogui canvis socials * Volem estar al servei de tota la població

- - 27

Presentat per:

Agost de 2006

PLA ESTRATÉGIC FORMACIÓ SENIOR

- - 28

LA FRACTURA DIGITAL

EINA Introducció Informàtica

Internet

ORGANITZACIÓGestió

d’associacions Eurosenior

COMUNICACIÓ Anglès reduït

Globish

L’AUTO FORMACIÓ A DISTàNCIA

FORMACIÓ TRADICIONAL

FORMACIÓ DE L’ESPERIT

L’AJUDA MÚTUA >> LIBERACTUACIÓ

CREIXEMENT I AUTOREALITZACIÓ PERSONAL

AUTO FORMACIÓ A DISTÀNCIA I PRESENCIAL

APRENENTATGE PERMANENT

UN MÓN MILLOR ÉS POSSIBLE

MILLOR CONEIXEMENT DE LES INTELIGENCIES INTELECTUAL – EMOCIONAL - ESPIRITUAL

- - 29

PLA ESTRATEGIC DE FORMACIÓ SÈNIOR 1.- Creació d’una Sala TIC que inclou un CyberSeniorCenter (Tele Centre) experi-mental per a gent gran com una experiència pilot en el local del CS. (Inici funciona-ment: setembre de 2006) 2.- Formació bàsica en informàtica per a gent gran, mitjançant metodologia blended-learning.

2.1.- Creació de programes de formació utilitzant l’entorn de programació Mo-odle.

3..- Creació del programa de gestió d’associacions Eurosenior (Finalització: segon semestre de 2006).

3.1.- Creació d’un programa de formació per a la utilització del programa de gestió Eurosenior

4.- Divulgació, promoció, llançament i implementació de la targeta europea Eurose-nior 5.- Divulgació, promoció, llançament i implementació de l’activitat Banc de Temps 6.- Formació avançada en informàtica per realitzar pàgines Web, programes de ges-tió i programes de formació blended-learning.

6.1.- Creació de programes de formació per a formadors. 7.- Formació per a una gestió associativa eficient.

7.1.- Creació d’un programa de formació per a gestió associativa. 8.- Formació per a l’autorealització mitjançant el creixement personal.

8.-1.- Creació de programes de formació per al creixement personal. 9.- Creació del portal europeu EuroSenior.net

9.1.- Creació d’un programa de formació per al portal Eurosenior.net 10.- Ensenyament de Globish (anglès de comunicació utilitzat actualment que només fa servir 1500 paraules angleses que globalment es consideren suficients per poder entaular una conversació).

10.1.- Creació d’un programa de ensenyament de Globish Notes: Tots els programes per crear cursos de formació e-learning o blended–learning) es-tan pensats per a ser realitzats mitjançant Moodle (http://docs.moodle.org/és/Sobre_#Moodle/). Tant aquest programa com el de gestió d’associacions Eurosenior, són gratuïts i estan realitzats en un entorn AMP (Apat-xe,MySQL,PHP) en programari lliure sota Llicència Pública General GNU (GNU Ge-neral Public License o GPL) i adequats per a aplicacions multilenguaje.

- - 30

FRACTURA DIGITAL La creació d’una gran organització europea que defensi els interessos econòmics i socials de la gent gran, en el segle XXI només pot funcionar en forma de xarxa. Aquest tipus d’organització requereix tenir un ampli coneixement de les noves tecno-logies. Quan això no succeeix es produeix una fractura digital que impossibilita viure en igualtat d’oportunitats en la societat del segle XXI. Es un fenomen comparable al d’una persona que volgués viure ignorant l’electricitat i l’aigua corrent, utilitzant una espelma i treien aigua d’un pou. El mateix passa amb les noves tecnologies quina no utilització suposa viure en la societat actual en situacions cada vegada més acusa-des de marginalitat Si parlem de superar la fractura digital en primer lloc ens podríem referir a la telefo-nia mòbil la qual està essent àmpliament assumida per la gent gran. Costa més su-perar la utilització dels caixers automàtics ja sigui amb la llibreta d’estalvis o amb una targeta. L’accés a la informàtica cada vegada queda més clar que és viable si be el seu ensenyament s’hauria d’adequar més a les necessitats de la gent gran. També caldria augmentar el nombre de places dels alumnes que masses vegades es troben en llistes d’espera. El sistema d’ensenyament hauria de ser personalitzat i adequat als perfils diferents de cada alumne. Hi ha persones que no tenen idea del ratolí que alguns creuen cal posar sobre la pantalla. D’altres, si no han escrit mai en una màquina d’escriure, te-nen dificultats per utilitzar el teclat. Aquestes qüestions requereixen tractaments dife-renciats, hi haurà que no els hi suposarà cap problema i d’altres s’hi trobaran enca-llats. S’hauria de tenir molt clar que Internet només és una eina equivalent a la bombeta elèctrica que va substituir l’espelma. Pot servir per cercar informació, com el número de telèfon d’una persona o be la forma d’arribar a una adreça domiciliaria. També serveix sobretot per comunicar-se i en aquest aspecte ha substituït quasi be total-ment les cartes. Actualment la forma més ràpida i gratuïta per comunicar-se són el correu electrònic i la vídeo conferència. Si es te un familiar, fill o net, desplaçat és molt fàcil posar-se en contacte amb ell, per exemple amb la vídeo conferencia que permet veure’s les cares i enraonar També es molt pràctic pel lliurament i recepció de fotos fetes amb una càmera digital i si convé retocades amb un programa de tractament d’imatges. Molt relacionat amb la fractura digital es troba el coneixement de l’anglès, quines paraules contínuament es troben a Internet. Cal aprendre l’anglès de comunicació utilitzat avui dia amb el nom de Globish que només fa servir 1500 paraules angleses que globalment es consideren suficient per poder tenir una conversació. Fins no s’hagi superat la fractura digital de la gent gran caldrà crear espais especí-fics com els CyberSeniorCenter que compten amb càmeres web i un sistema d’auto-ensenyança mitjançant ordinador mol semblant al que estan utilitzant les noves uni-versitats.

- - 31

FORMACIÓ SÈNIOR La primera formació escolar bàsicament acostuma contemplar l’educació de dues formes distintes. La primera d’elles es podria comparar al plantat d’un arbre, que re-quereix un terreny adequat i cura perquè l’arbre pugi recte i doni bons fruits. La se-gona denominada bancària consisteix a dipositar coneixements en un suposat comp-te. Si s’ha educat correctament en l’etapa adulta es podrà viure dels fruits recollits o de la utilització dels coneixements bancaris. Aquests models no serveixen per a les persones senior Quan una persona es jubila no percep rendes per un treball remunerat, ho ha de fer de les acumulades o d’una pensió, per tant no necessita ser educada per guanyar-se la vida, la qual cosa no exclou l’aprenentatge permanent, que continua donant sentit a la vida. En aquesta etapa vital l’aprenentatge es podria assimilar a un habitatge que necessita adequar-se per millorar la qualitat de vida, posar calefacció, arreglar la cuina, les goteres, etc. Un aprenentatge que doni resultats positius i pràctics des del seu inici. Una cultura senior ha de tenir en compte aquest plantejament en l’aprenentatge permanent, que malauradament encara està per estrenar. Tampoc té a veure amb activitats d’entreteniment, vàlides per fomentar la convivència o per distreure l’oci. En general es pot afirmar que els sistemes educatius estan enfocats per donar res-postes a les necessitats laborals o empresarials. Les persones jubilades estan ex-closes del treball remunerat i per primera vegada en la història gaudeixen d’una llar-ga esperança de vida que possibilita que tinguin futur. Aquesta situació suposa una ruptura en l’actual sistema educatiu i requereix la creació d’un nou cicle educatiu ba-sat en la liberactuació (voluntariat), la realització d’activitats no remunerades amb la finalitat de continuar sentint-se útils i necessaris, perseguint l’autorealització i el crei-xement personal en un context de compromís social. Comença a ser urgent una formació adequada senior, la creació de la qual cal demanar i exigir a l’administració i als polítics. Des d’aquest punt de vista fa falta indicar prèviament els criteris necessaris per aquesta nova formació. Ha de servir per a aprendre a sentir i a pensar en positiu, una assignatura pendent per a la majoria de la població. També per a superar la fractura digital, fomentant liberactuants (voluntaris) del coneixement, de manera semblant al que es pretén fer en el món laboral apostant per la potenciació de treba-lladors del coneixement. Acceptant que en un futur pròxim el paper de les persones senior es decantarà possiblement cap a la prestació de serveis comunitaris, en un entorn Intergeneracional de participació ciutadana d’ajuda mútua, farà falta donar una formació adequada que ho faci possible. En cada moment s’haurà de tenir pre-sent que si per a ser més fa falta saber més, no cal oblidar que saber i no fer equival a no saber. Una formació sènior ha de servir per ser utilitzada i si no ho aconsegueix no serveix.

- - 32

UNIVERSITAT PER A GENT GRAN La majoria d’universitats espanyoles disposen d’aules universitàries per a gent gran En l’actualitat l’educació universitària està derivant cap a sistemes d’ensenyança personalitzada a distància usant la metodologia e-learning o blended-learning mit-jançant ordinador. Aquest sistema, cada vegada més estès acostuma utilitzar la pro-gramació Moodle com la més adequada para el funcionament d’universitats obertes en les quals s’ha aconseguit minimitzar les activitats presencials i potenciar l’educació personalitzada al permetre als alumnes dedicar temps variables d’estudi a diferents matèries en funció de les dificultats personals d’aprenentatge. Aquest plantejament educatiu universitari no existeix per a la gent grani per aquest motiu es fa necessari començar a tenir-lo en compte a nivell europeu, tal com s’ha fet amb algunes experiències per a l’aluminat universitari majoritari. El projecte Euro-senior suposa una clara aposta a favor de la utilització de les TIC per part de la gent gran quina utilització hauria de tenir en compte les característiques especifiques adequades al perfil de l’alumnat de gent gran: Per a aquest alumnat la finalitat de la vida és comprendre i desenvolupar el poder de l’esperit que es considera essencial per al benestar mental i físic, suposant això una clara aposta pel aprenentatge per-manent.. La programació de les diferents matèries hauria d’adequar-se a l’entorn idiomàtic de l’alumne incloent els diferents idiomes de la UE. Seria recomanable que la metodo-logia de la programació apostes per la pedagogia activa promoguda per Paulo Freire o per altra similar. La utilització simbòlica d’imatges i vídeos formatius en un entorn interactiu és fonamental, tendint a buscar plantejaments el més universals possibles que puguin adequar-se en la seva expressió oral o escrita a l’entorn cultural desitjat per l’alumnat. Com és obvi els primers esforços haurien de dedicar-se a superar la fractura digital dels majors com la fase prèvia imprescindible per a dotar d’una base sòlida formativa a l’alumnat de gent gran. Per concretar la proposta s’hauria de començar creant experiències pilots locals com la del Consell Sènior de Premia de Mar, constituït com el primer Eurosènior Center que conta amb una Sala TIC que inclou el també primer CynerSeniorCenter dedicat específicament a la formació sènior. La creació de programes específics d'autoformació a distància per a gent gran hauria de ser liderada per alguns dels estats de la UE que perfectament podria ser l’estat espanyol com una experiència pilot estatal, deixant en mans de l’administració la responsabilitat de la seva creació que podria ser subdelegada al món universitari donat les seves característica multidisciplinàries. La seva realització, tenint en comp-te el seu caràcter universal és econòmicament i socialment rendible al requerir un esforç global important però insignificant per a cada alumne beneficiat. Evidentment la programació hauria de ser realitzada en programari lliure per maximitzar encara més aquesta rendibilitat

- - 33

EUROSENIOR CENTER NUEVAS TECNOLOGIAS

Presentado por:

Julio de 2006

Proyecto parcial del Proyecto global Eurosenior

- - 34

EUROSENIOR CENTER

CyberSeniorCenter

Centro de mayores

Red europea Eurosenior

Ciudadanía activa Compromiso social

Formación Aprendizaje permanente

Ocio Sentido del humor

Pasarlo bien

Gestión asociaciones Eurosenior (La organización)

Ingles – Globish (La comunicación)

Informática – Internet (La herramienta) FRACTURA DIGITAL

Participación pasiva

AUTO FORMACIÓN POR ORDENADOR

Centro Cívico Intergeneracional

El creciente envejecimiento de la población seguramente provocara importantes convulsiones sociales que pueden llegar a ocasionar un cambio de civilización, basada más en el ser que en el tener

ESQUEMA PROYECTO EUROSENIOR CENTER NUEVAS TECNOLOGIAS

- - 35

RESUMEN BREVE DEL PROYECTO Es un proyecto de actuación individual que supone una experiencia piloto local de creación de un EuroSenior Center que actúa como un nodo miembro de la futura red europea Eurosenior. Su principal objetivo persigue superar la fractura digital de los mayores, potenciando el uso de aplicaciones y herramientas accesibles que cum-plan los estándares de «Diseño para Todos. Su puesta en marcha está prevista para los años 2006 y 2007. Un Eurosenior Center es un centro senior de servicios que cubre aspectos lúdicos, de formación y de participación ciudadana que incluyen también servicios SAS (Ser-vicio de Ayuda y Asesoramiento Senior) Es un proyecto basado en la humanización, la síntesis dialéctica generada entre la ley del mínimo esfuerzo, propia de la especie animal y la trascendencia, propia del ser humano. Supone asumir el reto de que en una sociedad envejecida, el protago-nismo histórico para promover cambios sociales, corresponde a los seniors que de-fienden el movimiento y la cultura senior. Afecta a una quinta parte la población a la que se debe dotar de las herramientas necesarias para hacer posible su participa-ción activa. Básicamente las características de los equipos técnicos utilizados en la realización del proyecto hacen referencia a los equipos informáticos necesarios para habilitar un espacio reducido compartido en un centro cívico municipal utilizado en horario diur-no, dejando el nocturno para otros colectivos. Esta utilización lo convierte en un es-pacio intergeneracional y polivalente. Todos los programas informáticos específicos están realizados como software libre utilizando metodología Moodle, en un entorno AMP (Apache, MySQL, PHP) siendo los mismos gratuitos y adecuados para su adaptación a entornos culturales e idio-máticos distintos. La evaluación del proyecto estará en función del número de alumnos matriculados y de los resultados de participación activa de los mismos como colaboradores e impul-sores del proyecto asociativo. CRITERIOS APLICADOS Los programas de formación de informática actuales no están específicamente pen-sados para mayores los cuales demandan una introducción más personalizada que es posible conseguir mediante la metodología blended-learning, un sistema mixto que combina la enseñanza por ordenador con la ayuda personalizada de monitores. Estos programas requieren ser realizados en un lenguaje simbólico mediante imá-genes y videos, atendiendo a las necesidades culturales de los mayores con caren-cias notables en el uso del lenguaje escrito. Otras peticiones de los mayores son el aprendizaje de las herramientas de comuni-cación como el correo electrónico y la video conferencia. Por dicho motivo los Cy-berSeniorCenter deben estar equipados con cámaras Web y auriculares con micró-fono. También debe tenerse en cuenta le tratamiento de fotografías realizadas con una cámara digital. Finalmente la búsqueda de información y la forma de superar la

- - 36

soledad de los mayores participando en programas interactivos tipo Chat u otros. Muy relacionado con la fractura digital se encuentra el conocimiento del inglés, cu-yas palabras continuamente se encuentran en Internet. Hace falta aprender el inglés de comunicación utilizado hoy en día con el nombre de Globish que sólo usa 1500 palabras inglesas que globalmente se consideran suficientes para poder entablar una conversación. Actualmente el mundo universitario está apostando por la metodología Moodel la cual es perfectamente viable para ser utilizada, con las singularidades especificas, en la formación de los mayores. Económicamente la inversión para este tipo de pro-gramas es irrisoria, con un bajo coste por alumno teniendo en cuenta su gran núme-ro potencial de uso. Esta metodología también es valida para una aplicación multi-lenguaje y también por su carácter de software libre que posibilita un proceso de me-jora continuado con la aportación de capital intelectual de los mayores que represen-tan una quinta parte de la población europea y que en un sistema de formación in-teractivo pueden aportar tanto como lo que reciben. En este aspecto debe tenerse en cuenta las posibles aportaciones del mundo universitario que en estos momentos de forma mayoritaria realiza cursos universitarios para mayores (Se ha solicitado formalmente esta colaboración), La explotación y difusión de esta experiencia piloto, aparte del mencionado mundo universitario, puede dirigirse a los numerosos centros para mayores existentes en la actualidad. Ha llegado el momento de que la superación de la fractura digital de los mayores deje de ser voluntarista y pase a ser planificada y organizada, Dentro de los objetivos de nuestro proyecto global Eurosenior, la futura red senior europea de los mayores, esta experiencia piloto puede ser perfectamente explotada y difundida a la mayoría de países que conforman la UE. En una sociedad envejecida es muy importante dotar a los mayores con las herra-mientas que proporcionan las nuevas tecnologías, En una sociedad del conocimien-to la presión demográfica senior y su potencial materia gris infrautilizada unida al tiempo libre puede y debe canalizarse hacia una utilización socialmente y económi-camente sostenible con practicas de empowerment la cual no es posible sin la supe-ración de la fractura digital. Esta experiencia piloto pretende crear los puentes que hagan posible que los mayo-res pasen de una ribera pasiva a otra más activa valida para que puedan realmente funcionar como ciudadanos socialmente comprometidos. Esta formación en informá-tica, si es asimilada por el mundo femenino, mucho más activo que el masculino en la vejez, ayudará muchísimo a la salida del armario de los mayores para hacer oír su vos A las generaciones actuales de mayores les corresponde crear nuevas infraes-tructuras y organizaciones adecuadas para conseguir un importante protagonismo en la sociedad actual y para ello es necesario, imprescindible superar la fractura digi-tal. . GENERALIDADES Este Proyecto Eurosenior Center – Nuevas Tecnologías, desarrolla una parte del proyecto global Eurosenior que plantea la creación de una organización senior euro-pea que aspira llegar a ser el principal grupo de influencia de la Unión Europea en un entorno en red.

- - 37

Dicha red formada por Euroseniors Centers propone utilizar el Consell Sènior de Premià de Mar (CS) como una experiencia piloto, totalmente innovadora y pionera, en el desplegamiento de dicho proyecto global. Supone una experiencia urbana en un municipio de 30.000 habitantes situado a 20 km de Barcelona y en un espacio re-ducido compartido en un centro cívico municipal. La utilización de este espacio su-pone una clara apuesta para superar los actuales guetos generacionales de centros específicos para jóvenes o para mayores. Tradicionalmente se consideran como valores característicos de los mayores sus conocimientos y experiencias. Este planteamiento supone apostar por lo que se ha sido y no por lo que se es o lo que se pueda ser. En la sociedad actual es erróneo vivir del pasado, el presente y el futuro deben marcar la pauta y por este motivo este proyecto supone una clara apuesta por las nievas tecnologías, las cuales han de constituir la base sobre las que se asiente el protagonismo de los mayores. Como documento anexo a este proyecto se ha incluido el dossier Plan Estratégico de For-mación Senior que complementa los temas relacionados con una formación senior. ANALISIS Y DETECCIÓN DE NECESIDADES En la sociedad actual las personas que no asumen los rápidos cambios tecnológicos pueden quedar marginadas, Los mayores pueden y deben tener acceso a estas nuevas tecnologías. Seguramente tardarán algo más para asimilarlas pero esto no excluye su posibilidad de acceso. Hoy en día existen suficientes experiencias para confirmar que este acceso es posible. La creación de un Eurosenior Center supone una clara apuesta por las nuevas tec-nologías, poniendo al alcance de los mayores y también si es posible al resto de la población, la formación necesaria por lograr los conocimientos básicos mínimos por superar la categoría de analfabeto funcional en nuevas tecnologías conocida como fractura digital. En estos momentos la formación educativa utiliza cada vez más sistemas de auto-enseñanza mediante ordenador cuyos elementes básicos son los programas infor-máticos específicos con los que se ha conseguido minimizar las actividades presén-ciales y potenciar la educación personalizada al permitir a los alumnos dedicar tiem-pos variables de estudio a diferentes materias en función de las dificultades persona-les de aprendizaje. Estos sistemas ya sea on-line o mixtos presénciales se comple-mentan con tutores que resuelven las dudas de los estudiantes. OBJETIVOS GENERALES Y ESPECIFICOS Este proyecto tiene como principal objetivo realizar una experiencia piloto de intro-ducción de nuevas tecnologías en un Eurosenior Center. Dicha introducción abarca dos espacios el de gestión del centro destinado al personal interno y el público, una Sala TIC, destinada a tareas de formación y también a usos generalizados. En el caso del CS debe añadirse la creación de un secretariado impulsor del Proyecto Eu-rosenior. Se pretende crear una formación básica para los mayores que permita el uso del or-denador como una herramienta imprescindible para avanzar en el aprendizaje per-

- - 38

manente de todo tipo de materias. Esta formación básica debería considerarse no como un fin sino como un medio importante para lograr con garantías de éxito el de-sarrollo de todo tipo de actividades que hagan posible que el siglo XXI sea el de los mayores. También se apuesta por establecer puntos de contactos con la juventud como una acción de futuro de JÓVENES Y SENIORS EN ACCIÓN que haga posible avanzar hacia un nuevo modelo de sociedad basada más en el ser que en el tener. Los objetivos específicos de este proyecto consisten en la implementación de las nuevas tecnologías en los espacios anteriormente mencionados; Gestión interna

Durante el año 2005 se modernizaron los equipos informáticos de dicha ges-tión con tres ordenadores PC y otro portátil. Cuenta con tres impresoras una de ellas multifunción que incluye un Fax. También se contrato una línea tele-fónica ADSL.

Quedó pendiente de realizar el traspaso del programa de gestión realizado con programación Clipper a otro programado en un entorno AMP con la de-nominación Gestión de Asociaciones Eurosenior. La creación de este progra-ma y su puesta a punto se incluye en este proyecto.

Sala TIC

El siglo XXI considerado como el de la sociedad de la información y el cono-cimiento supone importantes cambios culturales que obligan a repensar la configuración de los espacios públicos. Un Eurosenior Center tiene en cuenta la conclusión lógica de análisis históricos sobre salas publicas, que han ido evolucionando en la distribución de sus espacios desde salas de teatro, salas de cine y hoy en día hacia la creación de nuevas salas TIC.

La Sala TIC propuesta se caracteriza por ser un espacio intergeneracional y polivalente que incluye como característica más destacable, con carácter in-novador y pionero.un CyberSeniorCenter funcionando como tele centro espe-cífico para mayores. Sus principales actividades serán: Creación de un CyberSeniorCenter

Creación de un centro multimedia Creación de un punto de encuentro intergeneracional Secretariado Eurosenior

(En el futuro esta sección deberá constituirse como una experiencia piloto que desarrolle uno de los nodos coordinadores territoriales idiomáticos de la Red Eurosenior).

Oficina impulsora del Proyecto Eurosenior.

- - 39

GESTION DE ASOCIACIONES EUROSENIOR Desde su fundación en febrero de 1997 el Consell Senior de Premià de Mar ha utili-zado para su gestión administrativa totalmente informatizada, programas informáti-cos hechos a medida con el lenguaje de programación Clipper, funcionando bajo MS-DOS. Este tipo de programación muy fiable, seguro y apreciado por secretarías veteranas tiene una interface que no es agradable para personas educadas en entornos gráfi-cos. Hacía falta pues pasar a un entorno más actual como el de una página Web. También hacía falta, haciendo una clara apuesta por el software libre, escoger un lenguaje de programación válido para funcionar bajo la plataforma Windows o Linux. Finalmente hacía falta programar una gestión de asociaciones universal que sirviese para cualquier tipo de asociación sin ánimo de lucro. De los tres presupuestos solicitados a empresas de software informáticas se ha es-cogido como más indicada a la empresa de software Ibatmedia para su realización, con las siguientes características: 1.- El programa se configura como multiplataforma, apto para su funcionamiento ba-jo el sistema operativo Windows o Linux y también multilenguaje. Se aplicará la tecnología de desarrollo página Web utilizando el entorno AMP

Apache como servidor

MySQL como base de datos

PHP como lenguaje de programación

La transmisión de datos mediante XML y HTML

Se tendrá en cuenta la metodología de programación Moodle. 2.- La instalación del programa debe contemplar la del servidor Apache como servi-dor Web. El programa debe poder funcionar de las formas siguientes, las cuales han de estar previstas en su instalación: :

Un solo ordenador

Una intranet local

Por Internet 3.- El programa tiene la consideración de software libre (free software), caracterizado por las cuatro libertades:.

Libertado de uso por parte de cualquier persona.

Libertad para ser copiado y distribuido.

- - 40

Libertado de acceso y de modificación del código fuente.

Libertad para redistribuir las modificaciones siempre que se publiquen los cambios hechos.

Se aplicará la versión vigente en esta fecha de la licencia GPL(GNU, General Public License, Licencia Pública General) en la que constará los datos del Consejo Senior de Premià de Mar como promotor del programa y de la empresa que ha desarrolla-do el software. El programa constará de los siguientes módulos

Gestión completa de asociaciones Gestión Tarjeta Eurosenior u otro tipo de tarjetas Gestión de un banco de tiempo Gestión de una biblioteca Gestión de un archivo de imágenes

Se requiere una puesta a punto y comprobación del programa, previas a su divulga-ción. Dicha comprobación la realizará el CS. SALA TIC CyberSeniorCenter Para superar la fractura digital de los mayores mediante programas de formación por ordenador mediante metodología blended-learning, realizado con metodología Moodle. Dispondrá de cuatro ordenadores, una impresora láser de color y un proyector y también con los equipos informáticos del Centro Multimedia. Su mobiliario constara de un armario, provisto de una mampara movible para el ac-ceso a los ordenadores de formación. También de una mesa modular de cuatro pie-zas, dos rectangulares, otras dos semicirculares y diez sillas. Se complementará es-te mobiliario con persianas o cortinas para el control de la luz diurna. Programación básica Introducción al trabajo con un ordenador Introducción a Internet Accesos a Internet El correo electrónico La video conferencia Utilización de Internet Los textos Las imágenes

- - 41

El tratamiento de textos Utilización del tratamiento de textos El tratamiento de imágenes Utilización del tratamiento de imágenes Página Web Introducción a la programación de páginas Web Gestión de asociaciones Eurosenior Formación para su utilización Navegación por Internet Utilización libre de Internet Enseñanza del idioma ingles reducido Globish Programa de formación Centro Multimedia. Dispondrá de un ordenador multimedia, una impresora para imprimir carátulas de CD, un video VHS, una cámara fotográfica digital, unas grabadora digital de video y una televisión digital interactiva. Podrá también utilizar los equipos informáticos del CyberSeniorCenter Tendrá un carácter abierto al uso generalizado de nuevas tecnologías, entre las que se pueden mencionar Sesiones de todo tipo de cine forum

Estudio de fotografía Tareas publicitarias de ofimática Punto de encuentro intergeneracional Mesa redonda

Lectura prensa diaria Tertulias

SECRETARIADO EUROSENIOR Como oficina impulsora del Proyecto Eurosenior dispondrá de una oficina comparti-da y de un ordenador portátil de 17 pulgadas con cámara Web incorporada y un ac-ceso a Internet. RECURSOS NECESARIOS En estos momentos no se dispone de la suficiente información para una mayor con-creción. Por este motivo se expone de una manera generalizada la propuesta de un programa de necesidades.

- - 42

1,- Sala Tic Infraestructuras para la habilitación del local como una Sala TIC que incluye los equipos informáticos necesarios. La mayoría de estos recursos ya están disponi-bles, previéndose su finalización definitiva durante el segundo semestre del año 2006 o el primer trimestre del año 2007. 2.- Programa Eurosenior (La organización) Creación del programa de gestión de asociaciones Eurosenior, en un entorno de programación AMP, realizado como software abierto. Está prevista su recepción rea-lizada por la empresa Ibatmedia el segundo semestre de 2006. 3.- Introducción a la Informática (La herramienta) Disponer de un programa de formación para la introducción a la informática y a In-ternet realizado con metodología blended-learning y utilizando el programa Moodle. Nuestra asociación está reconocida como centro de formación para impartir el curso Internet para todos. Valoramos positivamente la metodología utilizada en dicho curso que consideramos como un paso importante que estimamos debería ser mejorado, exponiendo para ello nuestras propuestas. Carácter universal Debe realizarse con software abierto válido para cualquier sistema operativo (Win-dows, Linux) y para cualquier idioma. Pantallas En la presentación de pantallas debe utilizarse un lenguaje simbólico, mediante voz, imágenes y video, excluyendo el lenguaje escrito que no sea el mínimo standard uti-lizado en informática e Internet. Estimamos que estas características son las más adecuadas para la alfabetización digital de alumnos con un nivel bajo de escolaridad con carencias en el uso del lenguaje escrito. Idioma La parte oral del programa y la de ayuda deben ser realizadas en el idioma utilizado por el alumno. Modular Ha de permitir un sistema de enseñanza personalizado adecuado a los distintos per-files de cada alumno. Hay personas que no tienen ni idea del ratón que creen hace falta poner sobre la pantalla. Otras, si no han escrito nunca en una máquina de es-cribir, tienen dificultades para utilizar el teclado. Estas cuestiones requieren trata-mientos diferenciados, mediante módulos que pueden o no saltarse. 4.- Enseñanza de Globish (La comunicación) Disponer de un programa de formación para el aprendizaje del ingles reducido Glo-bish, realizado con metodología blended-learning y utilizando el programa Moodle.

- - 43

Las características de este programa serán las mismas especificadas para el pro-grama de introducción a la informática, con la excepción del lenguaje oral que debe ser exclusivamente en Globish. Como punto de partida se recomienda utilizar la metodologia espuesta en el libro Dont-speak Englisk, hable Globish Del autor Jean-Paul Nerrière Editado por Ediciones Gestión 2000, el año 2006 5.- Formación programa Eurosenior Disponer de un programa de formación para la utilización del programa de gestión de asociaciones Eurosenior, realizado con metodología blended-learning y utilizando el programa Moodle. Se supone que los usuarios de este programa estarán digitalmente alfabetizados, lo cual supone un planteamiento más generalizado y standard. Se considera aconseja-ble exponer una mayor concreción una vez finalizada su puesta a punto que debería estar terminada el primer semestre del año 2007. .Se puede avanzar como prioridades de formación de dicho programa los módulos más básicos de gestión que se estiman pueden ser: Socios

Secretaria Tarjeta Eurosenior Banco de tiempo Biblioteca Archivo de imágenes

Alternativas Los dos primeros recursos, Sala TIC y el programa de gestión Eurosenior están per-fectamente definidos y prácticamente finalizados durante el primer trimestre del año 2007. El tercero y el cuarto recurso, introducción a la informática y enseñanza de Globish, debido al hecho de no existir se plantean dos formas distintas de acceso 1.- Una organización se hace cargo de su realización y lo ofrece para ser utili-zado como experiencia piloto. 2.- Mediante una subvención se encarga a una empresa de informática su creación La realización de estos dos programas es fundamental. Representan la base sólida en la que es posible apoyar el crecimiento personal mediante el aprendizaje perma-nente. Para el quinto recurso, formación programa Eurosenior, es aconsejable esperar.

- - 44

Equipo humano Tenemos firmado un convenio con Tecnoescola de Mataró que durante el segundo semestre del año 2006 y el curso escolar 2007 nos permitirá disponer de alumnos en prácticas para poner a punto todos los servicios informáticos que incluyen también el programa de gestión de asociaciones Eurosenior. El equipo humano debería ser de 16 personas, si bien podrían ser menos en el caso de que algunas de ellas fueran validas para dar diferentes cursos. CALENDARIO DE ACTUACIONES Durante el año 2006 se realizaran las infraestructuras de equipmanetos y mobiliario. También la finalización del programa de gestión de asociaciones Eurosenior El mes de febrero de 2007 se piensa realizar la inauguración oficial de la Sala TIC. Durante todo el año 2007 se intentará avanzar en la realización de los programas de formación de auto-enseñanza blended-learning. MEMORIA DESCRIPTIVA DEL CONSELL SENIOR DE PREMIÀ DE MAR El Consell Sènior de Premià de Mar fue fundado el 17 de febrero de 1997 y en estos momentos con cerca de 1500 asociados es la asociación más importante en número de socios de Premià de Mar. Tiene experiencia en la formación informática para mayores como centro reconocido por el anterior Ministerio de Ciencia para impartir el curso Internet para todos. El Consell Sènior mantiene un trabajo de colaboración con otras entidades y comer-cios de la ciudad, un ejemplo seria que disponemos del servicio Carnet Gran (Futura Tarjeta Eurosenior) que facilita información para acceder a importantes descuentos en 200 establecimientos comerciales adheridos Tenemos presencia semanal en la Radio de Premia de Mar. En TV Canal Català Maresme organizamos mensualmente el programa Argumentos una tertulia que trata todo tipos de temas en profundidad, realizado conjuntamente por “Jovenes y seniors en acción. En la prensa gratuita de Cataluña publicamos semanalmente la columna Seniors. Un articulo de opinión mensual en el periódico El Punt y en otros medios de comunica-ción escritos. Participamos en debates sobre mayores en programas de diferentes medios de televisión. Nuestros servicios de asesoramiento a mayores y al tejido asociativo convierten en una realidad nuestro eslogan de estar al servicio de toda la población.

- - 45

ESQUEMA ACTIVIDADES CONSELL SÈNIOR Proyecto de autorrealización personal para promover cambios sociales

EUROSENIOR CENTER

GESTIÓN Carnet Gran Oficina Tesorería Archivo histórico fotográfico MANTENIMIENTO Mobiliario y local Ordenadores COMUNICACIÓN Radio Premià de Mar Maresme TV (TVP)

Boletín asociados Prensa

COLABORACIONES Jóvenes y Seniors en ac-ción Senatus (Cataluña) FATEC (Cataluña) FOCAGG (Cataluña) EuroSenior (España)

CONTACTOS Administración Partidos políticos Entidades

OCIO Excursiones culturales

Salidas al teatro Comida de hermandad Paseo a la Cisa

Encuentro cultural Actividades Ayuntamiento FORMACIÓN

Informática Internet

Inglés Catalán Tai Chi Yoga

Club de lectura ENVEJECIMIENTO Asesoramiento pensiones

Reivindicación de servicios so-cio sanitarios

Centro de día Comedor público CIUTADANIA Tertulias Medios Comunicación Participación ciudadana Playas e Inundaciones Plan General Urbanismo Ley de asociaciones

Mejoras en impuestos i tasas

La aventura de envejecer

OCIO

CIUDADANIA ENVEJECIMIENTO

FORMACIÓN

SALA TIC CyberSeniorCenter

L I B E R A C T U A C I Ó N

Situación actual Julio de 2006

- - 46

Nuestras actividades mensuales de salidas al teatro y excursiones culturales, así como también nuestra comida mensual de hermandad, sirven para cubrir las necesi-dades culturales de los mayores de nuestra población. En estos momentos después de más de nueve años de funcionamiento el Consell Sènior empieza a ser considerado como una entidad valorada positivamente por la prestación consolidada de sus servicios y por su solera.

- - 47

Resumen ejecutivo

TARJETA EUROSENIOR

Escola Universitària del Maresme (EUM)

Abril de 2005

- - 48

Descripción clara sobre el proyecto La idea principal de nuestro proyecto es la creación de una tarjeta que proporcione descuentos en numerosos establecimientos a nuestro target, y fidelización de clien-tes a los comercios.

• ¿A quién nos dirigimos? Nuestro target se centra en personas de más de 55 años sin limite de edad.

• ¿Que queremos conseguir? Principalmente por lo que respecta a la utilidad

de la tarjeta en concreto con esta pretendemos despertar la utilidad de este sector aparentemente estancado. Y por lo que se refiere al mercado quere-mos expandirnos geográficamente a nivel Estatal.

• ¿Cómo lo hacemos? Utilizando la comunicación, concretamente el marque-

ting social mediante el método de boca a boca, conferencias, etc. Así como el uso de nuevas tecnologías como Internet.

• ¿Cuál es nuestra Unique Selling Proposition (USP)? Mejora la calidad de

vida y el bien estar social de nuestro target.

• Reason Why: Porque mediante la tarjeta facilitar una serie de servicios con la finalidad de movilizar a nuestro target.

• ¿A través de que medios queremos llegar al consumidor? A través de

medios no convencionales así como también convencionales a nivel local. Recursos necesarios para tirar adelante el proyecto

1. Colaboración empresarial 2. Colaboración social; actitud favorable por parte de los jóvenes que en definiti-

va son los que aportan los conocimientos. 3. Espíritu y entrega 4. Ayudas económicas y subvenciones 5. Apoyo social; tanto las personas a las que va dirigido el proyecto como al en-

torno interno en general 6. Mentalidad positiva hacia el futuro

Resultados previstos Primeramente creemos y estamos totalmente convencidas que tendrá una gran aceptación social y una respuesta favorable e inmediata por parte de nuestro publico objetivo. Gracias al correcto funcionamiento del plan en general lograremos una expansión a nivel Autonómico, Estatal e incluso Europeo. En Catalunya el volumen de ventas es-perado es del 23’17% de nuestro mercado.

- - 0

Introducción 1 ¿Y sus inicios? 2 Historia 2 Centro Cívico 2 Actividades 2 Proyecto 4 Carnet Gran 5 Tarjeta EuroSenior 7 Funcionamiento 7 Definición y análisis de mercado 8 Ámbito geográfico 8 Mercado potencial 8 Estado actual del mercado 9 Competencia 9 DAFO 10 Oportunidades 11 Amenazas 12 Debilidades 13 Fortalezas 14 Cuadro oportunidades-amenazas 15 Cuadro puntos débiles-puntos fuertes 16 Objetivos 17 Volumen de ventas y cuota de mercado 17 Beneficios 17 Estrategias de marqueting y programas de acción 18 Segmentación 18 Posicionamiento 18 Marqueting-Mix 19 Presupuestos 24 Sistemas de Control 26 Comentario del gráfico 26 Mecanismos de control 26 Conclusión 28 Bibliografía 29 ANEXO 1 “Breve memoria Consell Señor” 30 ANEXO 2 “Boletín adhesión de comercios” 31 ANEXO 3 “Costes Publicidad” 32 ANEXO 4 “Guia establecimientos” 34

1

Introducción Entrado el trimestre se nos pidió la realización de un Plan de Marketing de un pro-ducto innovador para la asignatura de Comercial II. Todos sabemos la dificultad que conlleva pensar en un bien tangible o intangible sin que tenga existencia dentro del mercado. Actualmente la tendencia del mercado es evolucionar e innovar día a día, estamos acostumbrados a tener cada vez más; cosa que complica el hecho de nuestro trabajo. Todo y así, nos pusimos manos a la obra y comenzamos ha aportar diferentes ideas; era un tipo de brainstorming. Muchas de ellas se quedaron en eso, en ideas; otras prosperaron en estudiarlas, pero nada, también cayeron. ¡Finalmente un día parecía que habíamos encontrado la solución! Era dar un servicio de comodidad y facilidad a los usuarios de RENFE con la aplicación de una tarjeta, tipo TeleTac, con acuerdo en La Caixa. Comenzamos ha informarnos de su funcionamiento, de los posibles in-convenientes; y sobretodo, tuvimos contactos con La Caixa. Todo marchaba, hasta que un día, el profesor Marcel, nos trajo un proyecto real que una asociación había enviado a la EUM con carácter de ayuda para promocionar este mismo. Se trata de una asociación de Premia de Mar que quiere promulgar su proyecto más allá de su localidad, pues creen firmemente en su gran beneficio a la sociedad. El proyecto es llevar una tarjeta senior (ya implantada en Premia y con 200 estableci-mientos comerciales colaboradores) a un mercado más grande, Cataluña, España… Nuestro proyecto de marqueting lo podríamos dividir en tres partes diferenciadas en-tre si. En la primera de ellas nos informaremos de todo el entorno, mercado, compe-tencia, etc. Es decir, adquiriremos toda la información válida para posteriormente decidir nuestras estrategias y programas de acción. En la segunda parte, nos plan-tearemos nuestros objetivos y seguidamente definiríamos nuestra segmentación, posicionamiento y el mix de marqueting. Finalmente calcularíamos en general nues-tros presupuestos y adaptaríamos mecanismos de control con la finalidad de hacer un seguimiento de nuestro plan y observar si se cumplen los resultados esperados.

2

¿Y sus inicios? Historia Todo comenzó hace algo más de una década. Cuando la gente grande tubo la opor-tunidad de trasladarse a un centro cívico con una suficiente infraestructura para des-arrollar todas aquellas actividades deseadas, que anteriormente no se habían ple-namente realizado por las circunstancias. Antes se encontraban en la Oficina de bienestar social del Ayuntamiento; así como, en el correspondiente y típico Casal de Abuelos. Según Josep Aracil i Xarrié esto no favorecía su vida social con la población, cree realmente en que era un geto, no tenían futuro allí. La solución era el Centro Cívico, donde se goza de un espacio in-terrelacionado con la sociedad en general. Centro cívico El centro cívico se encuentra en el casco antiguo de Premia de Mar, el antes cuartel de la Guardia Civil. En la calle Esperanza nº 19-21. Es un espacio donde todo el mundo es bienvenido, se encuentra gente de todas las edades y nacionalidades. Consta de tres plantas, cada una de ellas con sus diferentes salas y oficinas.

Ellos son una asociación1 (ONG) sin ánimo de lucro formada por personas de 55 años o más normalmente retiradas del mundo del trabajo por cuestiones de edad. Es un proyecto alternativo para las personas jubiladas, adecuado a las necesidades del siglo XXI. El objetivo es contribuir a qué las personas jubiladas se integren en la so-ciedad, mediante su participación activa. Se busca comportamientos de las personas jubiladas que no les limiten solo a recibir sino también a dar. Actividades

Como muchos ya deben suponer, al llegar a cierta edad se dispone de mucho tiem-

po libre cosa que facilita la realización de diferentes actividades; que ayudan a man-

tener un estado saludable.

1 Ver Memoria breve de la asociación en el apartado anexos.

3

De esta manera, el centro cívico quiere programar durante el año 2006 distintas acti-vidades (algunas ya se llevan a cabo actualmente), las cuales podemos clasificarlas según: • Físicas: Se trata de conseguir la movilización continua de estas personas; ya

que una buena salud viene dada directamente por un buen estado físico. Desta-car la realización de:

I Taichí: Utiliza diferentes movimientos y posiciones del cuerpo combi-

nándolo con una buena respiración como una vía de ayuda a la mente y al cuerpo.

II Yoga: Este utiliza técnicas parecidas al taichí, y los beneficios son

similares. Por ejemplo, rejuvenece el cuerpo, la mente y el espíritu; estimula y regula los órganos internos; ayuda a ganar estabilidad y seguridad en ti mismo…

III Natación: Ayuda a la movilización del cuerpo y fortalece nuestras extremidades.

4

• Psíquicas: En estas actividades se tiene por objetivo entrenar la mente; así co-mo, desarrollar el conocimiento. Así se quiere formar en:

I Informática básica: Internet, correo electrónico y procesadores de tex-

tos.

II Idiomas: Se podrá familiarizar con alguna lengua extranjera; de esta manera, se conseguirá o facilitará la convivencia con otros centros Eu-rosenior d’Europa.

Todas estas actividades van cambiando o evolucionando según las necesidades de la gente mayor. Está claro que hoy en día, las personas mayores no tienen los cono-cimientos básicos por dos razones: “No enseñanza en su juventud y evolución tec-nológica en estos años”. Esto último realmente los ha dejado desfasados; por lo cual las actividades que se realizan intentan integrarlos en este nuevo mundo. Las cosas cambiaran en esta futura generación ya que viene con más conocimientos adquiri-dos en su juventud y sigue la evolución tecnológica día a día. Así se puede prever que de aquí unos años, ellos tomaran las riendas. Proyecto Nuestro objetivo es: “hacer posible una vejez digna y respetada” y dejar un mundo mejor a las próximas generaciones. Para hacer esto hemos programado un plan estratégico que nos llevará a tener un peso importante en la sociedad del siglo XXI hasta transformarnos en el principal grupo de influencia en el UE. Hemos creado una nueva asociación llamada EUROSENIOR, registrada en el minis-terio del interior y en espera de marca registrada por este nuevo producto. Esta aso-ciación tiene la función de permitir a los ancianos un estilo de vida mejor, sentirse parte integrante de la sociedad, así de poner las bases a las siguientes generacio-nes para tener un mundo mejor. Y por esto es necesaria una participación intergene-racional. ¡El futuro debe ser planteado, programado, no debe ser esperado! En base a todo esto se ha creado un plan de marketing moderno, basado sobre todo en la difusión boca-oreja que está dándonos buenos resultados, también gracias a un modesto autofinanciamiento sacado por excursiones culturales y sali-das de teatro.

5

El objetivo es crear una organización sólida, demócrata, que ponga las bases por el futuro y que haga sentir realizados a los ancianos. Estamos utilizando medios informáticos, con ordenador a la vanguardia de las nue-vas tendencias, que nos permiten organizar variados cursos como el de internet, y ha sido configurado un centro de formación, de servicios y de participación del ciu-dadano para mejorar su estilo de vida. En una sociedad globalizada es necesario pensar y actuar globalmente. El mes de noviembre del año 2004 se celebró en Madrid una reunión de cuatro comunidades: Andalucía, Cataluña, Madrid, País Vasco. El principal acuerdo fue el aprendizaje permanente y la necesitad de crear una organización de dicho aprendizaje. Para ello es necesario crear un portal de internet como herramienta de información y comunicación. Detrás de cualquier organización hay emprendedores sociales de los cuales sin ellos no seria posible la realización. Se considera tres factores necesarios para promover las personas y las acciones, el conocimiento, la capacidad y la motivación. Para conseguirlo se ha de potenciar el aprendizaje permanente. Desde una perspectiva jurídica y social después de una dictadura de 40 años los servicios básicos habrían de ser de titularidad publica, algo que no sucede en Cata-luña. La gente mayor debería tener una opinión mas aceptada en la administración; este planteamiento se habría de negociar con la administración y el mundo empresarial, buscando soluciones donde salgamos todos ganando. Carnet Gran La propuesta del Carnet Gran se consolido con la elaboración de un proyecto deta-llado por parte de un compañero de la junta directiva, profesor de marketing; actual-mente no ejerce como tal. A partir de entonces, ya creado el carné para la gente grande, solo se necesitó negociar con los establecimientos comerciales para conse-guir descuentos a sus poseedores a cambio de la fidelidad de compra. Estos fueron conseguidos por ellos mismos, sin el uso de la administración. Como se puede deducir, la organización de esta propuesta innovadora y pionera su-puso la necesidad de emprendedores sociales y personas activistas capaces de tirar adelante esta idea, este proyecto del Carnet Gran. Gracias a todo este esfuerzo y al trabajo del día a día, la asociación tiene un fuerte crecimiento. Un dato a tener en cuenta es que esta pasó de los 40 asociados a los 1400 actuales.

6

• Para entender los motivos que empujaron a realizar este proyecto hemos de buscar en el concepto de líber actuación. Aparentemente, significa actuar en libertad; pero en realidad, interpretándolo profundamente, se quiere expresar la idea de que la gente mayor sea algo dentro de la sociedad, que se sientan útiles. Algunos de los motivos entonces podrían ser:

• Sentimentales, continuar estando presente en la sociedad. • Potenciar la imagen de la gente mayor. • Adquirir ventajas en sus compras, y consecuentemente reducir gastos. • Movilizar un sector de la sociedad, aparentemente sin vida. Pero como se

demuestra será un sector muy querido por las empresas que quieran sacar beneficio dado que son un gran colectivo.

• Facilitar las cosas en general. • Manifestar sus necesidades, y a la vez demostrar que ellos mismos lo lle-

van a cabo. • Por querer unir la sociedad. No todos los ojos ven lo mismo así como el

pensamiento. Abuelos (valores universales) Jóvenes (Conocimiento)

• Autorrealización. Ser útiles. • Querer mejorar la calidad de vida a los futuros “tercera edad” • Crear un espacio para que te sientas a gusto. En el sentido que hay mu-

chas veces que la gente no esta preparada para jubilarse, para sentirse abuelo, y otras simplemente son dependientes para hacer las cosas. De esta manera quieren que tu te ayudes (siendo asociado) y a la vez que los apoyes a construir este proyecto.

Se puede afirmar que con el éxito del Carnet Gran en ámbito local, permitirá abrir puertas a la expansión de Cataluña, España y Europa.

7

Tarjeta Eurosenior La tarjeta EuroSenior es la materialización de un gran proyecto a nivel estatal. La clave que facilita a sus poseedores conseguir descuentos en establecimientos comerciales a cambio de su fidelidad de compra. La base de este proyecto es fo-mentar la actividad de la gente mayor; es decir, dar facilidades a un colectivo muy importante de nuestra sociedad que a veces se encuentra marginado por limitacio-nes de la propia sociedad. Esta tarjeta tiene que ser un símbolo del colectivo al cual representa, un colectivo que suma 7.200.000 personas en España. Se tendrá que facilitar todo lo referente a la introducción del proyecto; ya que si queremos que el colectivo y los establecimien-tos se interesen por el producto, a mayor facilidad mayor numero de interesados. Al mismo tiempo tendremos que fomentar el boca a boca, base principal de nuestra vía de divulgación. Una de las facilidades que llevaremos a cabo, de forma gratuita, es el programa in-formático de gestión de asociaciones EuroSenior, válido para Windows i Linux; con el valor añadido de dar la posibilidad, con este programa, de poder informatizar to-talmente la gestión de cualquier asociación sin afán de lucro. Será necesario prever el tiempo de desarrollo; teniendo en cuenta que ha sido un proyecto local con muy buenos resultados, podremos estudiar su desarrollo con resultados fiables. Aunque cada comunidad tiene una serie de costumbres i rutinas diferentes a las de sus vecinas; se tendrá que adaptar la tarjeta al entorno de la gente mayor sea de donde sea y al mismo tiempo demostrar no solo se benefician ellos sino también la mayoría de la sociedad, sobretodo el comercio local. Funcionamiento Los poseedores son los principales responsables de conseguir comercios asociados; ellos deberán de informar a los comerciantes y persuadirlos para que se unan a la causa dado que esta le repercutirá con grandes beneficios a ambas partes. Una vez el comercio acepta, se tendrá que dirigir al Consell Sénior y rellenar el Bole-tín de Adhesión al Carnet Gran.2

2 Ver Boletín en el apartado de anexos.

8

Definición y análisis de mercado Ámbito geográfico La tarjeta actualmente esta funcionando en la población barcelonesa de Premia de Mar, pero su intención es implantarla en un mercado geográfico mas amplio. A corto plazo se quiere establecer en Cataluña, pero a largo plazo y culminando el proyecto la intención es que funcione a un nivel Estatal y Europeo. Mercado potencial Por lo tanto nuestro Target Market esta centrado en la gente mayor de 55 años. Si observamos las cifras Españolas, podemos ver que en estos momentos el país esta formado por aproximadamente unas 7.200.000 personas de este colectivo. Asimis-mo podemos ver la tendencia demográfica del país de la Pirámide de Población Es-pañola del año 2003 en la que hemos establecido una línea divisoria en el grafico, con la cual se puede distinguir entre:

Mayores de 55 años (mercado potencial en este momento). Menores de 55 años los que consideramos como futuro mercado viable.

Este mercado expectante es el que se espera que sea existente en el momento de la culminación del proyecto, por lo que se cree es una buena oportunidad por las ex-pectativas de envejecimiento de la población.

(Pirámide población Cataluña 2003)

9

Estado actual del mercado Actualmente el mercado ha de potenciar la actividad general de las personas de la tercera edad, ya que es un sector elevado en cuanto a numero de gente. Al fomentar la actividad y líber actuación de estas personas se conseguiría evitar, en muchos casos, esa cuarta edad en que los ancianos pasan a ser dependientes y por lo tanto un sector de la población desaprovechado. Esta parte de la población, seria muy beneficiosa para solventar uno de los grandes problemas que afectan a los pe-queños comercios de barrio y de pueblo; los que se ven afectados por las grandes superficies comerciales. Los Senior son una de las mayores esperanzas para este tipo de negocios, por lo tanto es de gran interés crear un fidelización . Aquí es donde encontramos un vacío, la necesidad de relacionar de crear un “bis a bis”; la gente mayor fideliza sus compras en estos comercios a cambio de descuentos. Des esta manera se benefician las dos partes, una por ahorrar en la compras y la otra por asegurar compradores. Competencia Encontramos poblaciones en las que existen carnés para los jubilados, indepen-dientemente de las tarjetas descuento para el transporte. Con estos carnés la gente mayor es favorecida con descuentos en: peluquería, podología, etc. El inconveniente es que los descuentos siempre se hacen por los servicios ofrecidos en los Casales de Ancianos. Encontramos también Entidades Culturales que facilitan a sus socios descuentos en los comercios locales mediante una tarjeta. Así como que sean los propios comer-cios los que decidan crear una tarjeta para fidelizar a sus clientes. La Tarjeta EuroSenior no tiene competencia directa, puesto que no existe una tarjeta para este sector de la población3 que se gestione de manera organizada en forma de red, y que además tenga la participación activa de los interesados. Pero indirectamente si nos fijamos en el funcionamiento de todo el proyecto general, encontramos como competencia todo aquello que este dirigido a las personas mayo-res, como serian las actividades organizadas por la administración, pero siempre te-niendo en cuenta que en estas acciones no se tiene en cuenta la participación activa de los seniors y que esta destinado a personas jubiladas (por tanto tienen en cuenta a un numero inferior de la población).

3 No tenemos en cuenta la tarjeta descuento para el transporte puesto que esta tiene otra finalidad.

10

D.A.F.O

Debilidades, Amenazas, Fortalezas y Oportunidades A continuación está detalladamente el análisis D.A.F.O. del Proyecto EuroSenior pa-ra el Consell Sènior de Premià de Mar y que consiste en observar detenidamente cuales son las debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades de dicho consejo para su proyecto , palabras que vienen dadas por las mismas siglas de la palabra. Podríamos dividir el análisis D.A.F.O. en dos partes diferenciadas; por un lado tene-mos las oportunidades y las amenazas y por otro las debilidades y las fortalezas o también conocidas estas últimas como puntos fuertes y puntos débiles. Seguidamente, se detallaran todos los puntos que han sido encontrados y caracteri-zados como más importantes con el fin de poder desarrollar este análisis satisfacto-riamente y después se procederá a la separación en cuadros y gráficos respectiva-mente. Dicho lo cual, analizaremos en primer lugar la primera parte del análisis y que co-rresponde a les oportunidades y amenazas del Proyecto EuroSenior; entendiendo por oportunidades todo aquello que tiene que aprovechar este consejo con la finali-dad de poner en funcionamiento su proyecto en el resto de poblaciones y que por supuesto no debe dejar escapar, pues seguro que le aportaran grandes satisfaccio-nes; y por amenazas aquello de lo que tiene que huir porque puede repercutir nega-tivamente en el proyecto. En segundo lugar, se analizaran las fortalezas y debilidades o también conocidas como puntos fuertes y puntos débiles respectivamente. Estos puntos son las cuali-dades de este proyecto, aunque siendo realistas existen tanto aspectos en contra como a favor, es por ello que hemos de saber distinguir cual es cada uno de ellos, para tenerlos en cuenta o para eliminarlos definitivamente.

11

OPORTUNIDADES

• O1: Una de las más grandes oportunidades que ofrece la tarjeta Eurosenior, es que facilita notablemente la relación de las personas poseedoras de esta con otras. Gracias a esto, las personas jubiladas se comunicaran, entablaran conversa-ciones, discutirán o simplemente charlaran con todo un conjunto de personas. Esto se debe principalmente a que en la mayoría de establecimientos y lugares que ofrecen descuentos y posibilidades de reducciones de precio por tener la tarjeta es gracias a que estas personas han ido ha este lugar y han negociado con la persona indicada. Así pues aquellas personas que por algún motivo se sientan solas o que no tienen posibilidad de comunicarse con nadie tendrán la posibilidad de hacerlo.

• O2: Siguiendo con la oportunidad anterior, no solamente servirá a las perso-

nas jubiladas para comunicarse con las personas de los diferentes comercios o es-tablecimientos sino que esto también será una gran oportunidad para todos ellos. Y el principal motivo de esta afirmación es tan simple como real, la situación actual en la que nos encontramos las grandes superficies y centros comerciales hacen desaparecer a los más pequeños, olvidándonos que muchas personas jubiladas no tienen la facilidad de acceder a estos lugares como pueden tenerla otras personas, así pues si aumentamos el número de clientela a comercios pequeños, se producirá un hecho del cual se beneficiaran lógicamente ambas partes.

• O3: Será una tarjeta que los poseedores utilizarán en lugares donde ellos ya son conocidos, como se ha dicho en el punto anterior, en comercios de reducida di-mensión o a los que se tenga fácil acceso, es por este motivo que serán espacios en los que podrán ser y actuar como ellos mismos. Les hará sentirse cómodos y sobre-todo una mayor facilidad a nivel de intercomunicación.

• O4: Otras de las múltiples cualidades de la tarjeta Eurosenior y en este caso también del proyecto en general es abrir la mentalidad de las personas de avanzada edad. Estas creen que ya les ha llegado el momento de retirarse, de apartarse a un lado; pero no es lo que ellos creen en realidad sino más bien lo que les hacen creer. Es por este motivo que sentirse inmersos en un proyecto de estas dimensiones les hará crecer primeramente como personas y en segundo lugar les hará sentirse mu-cho mejor interiormente a la vez que útiles y realizados. En definitiva, esto también puede hacer cambiar la manera de pensar de muchas personas hacia los mayores, principalmente aquellos que no los valoran como deberían hacerlo.

12

AMENAZAS

• A1: Existen todo un conjunto de diferentes conceptos que pueden ser o pue-den provocar una gran amenaza al proyecto Eurosenior, uno de estos es el altruis-mo. Bien pues, entendemos por altruismo la diligencia en procurar el bien ajeno aun a costa del propio. Dicha la definición, sabemos que hay personas que su único inte-rés en la vida es procurar el bien de los demás pero gracias al propio. Es decir, que muchas personas no valoran de verdad los bienes realizados por las personas ma-yores y aun así luego se aprovechan de estos. Es pues, lo que se quiere evitar que suceda, por tanto evitar esta posible amenaza.

• A2: El voluntariado es un aspecto muy importante, pues gracias a este servi-

cio se cubren muchos aspectos, gracias a gente que realiza actividades, hechos o comunicaciones sin ánimo de lucro y sin obtener ningún beneficio al respecto. El principal problema es que actualmente quienes mejor podrían realizar esta labor son los jóvenes, particularmente en este caso como ayuda para los mayores. Lo que hay que hacer entonces es involucrarlos más en actividades de este tipo o podría ser negativo para los mayores, pues los necesitan.

• A3: Tal vez mucha gente no sepa ni sea consciente de lo que es la 4ª edad, pero sin duda es algo que preocupa mucho a nuestros mayores. Es la situación en la que no pueden valerse por si mismos y necesitan depender de otro alguien para se-guir hacia delante día a día. Puede llegar a convertirse en una amenaza muy negati-va pero que gracias a este proyecto se podría evitar, tan solo des de el momento que estas personas ya sientan que pueden ser útiles, que miran por ellos y que no están olvidados en la sociedad.

• A4: La falta de credibilidad, la desconfianza y en definitiva factores de este tipo es algo que afecta de manera negativa al proyecto en general. Esta forma de pensar se da en algunas personas que no creen demasiado en el completo desarro-llo de la actividad y debido a esto se niegan ya directamente a prestar su apoyo o ayuda. Pero lo que deben hacer aquellos que principalmente dispongan de los me-dios adecuados para ayudar o si más no al menos intentarlo es dar un voto de con-fianza a los mayores y reconocer que ellos necesitan tanto o más de muchos otros colectivos.

13

DEBILIDADES

• D1: La mayor de las debilidades y que afecta tanto al proyecto de la Euro-senior como a la implantación general de la tarjeta es el tiempo. Desde que empeza-ron a realizarse las primeras ideas hasta el día de hoy han pasado nueve largos años. La lentitud con la que el proyecto avanza debido a su difícil implantación por falta principalmente de los medios adecuados es un factor que en este caso juega en contra.

• D2: La financiación es también otra debilidad importante pues en definitiva el proyecto no tiene ninguna gran entidad detrás que lo respalde sino que pueden ir subsistiendo día a día e ir siguiendo adelante a un par de factores, pero que en nin-gún caso pueden considerarse fijos o estables. Gracias por ejemplo a las excursiones organizadas y a los descuentos que los luga-res que visitan o a los que van les hacen pueden obtener alguna rentabilidad. Tam-bién la Generalitat de Catalunya ha ofrecido alguna ayuda. Pero son cantidades in-significantes debido a la magnitud del proyecto y a la cantidad de cosas que hay que realizar.

• D3: A todas las personas les llega una cierta edad en la que tienen que jubi-larse estos pertenecen a la llamada tercera edad o jubilados; pero hay quienes des-pectivamente les llama viejos, sin pensar que las personas lo pueden afrontar nega-tivamente y que realmente están sufriendo un daño interior y entonces debido a esto se cierran en ellos mismos. Es una gran debilidad ya que muchos a los que les ocurre esto no quieren colaborar en el proyecto ni formar parte de él, con consiguiente es lo que hay que evitar de cualquier modo.

• D4: La mala interpretación por parte de algunas personas puede ser una debilidad para el conjunto del Proyecto Eurosenior. Existen los llamados “casal d’avis”; lugar donde las personas mayores pueden ir a pasar su tiempo leyendo la prensa, escuchando la radio, manteniendo conversaciones, con juegos de mesa, etc. Ya hace años existía lo que se conocía como guetos, actualmente considerados un gran error pues era como una especie de comunidad cerrada y aislada. No hay que pensar esto pues no existe semejanza alguna con lo ocurrido, ya que al contrario que sucedía, con este proyecto y asociación lo que se desea es el fomento y la im-plicación de muchas personas y que estas puedan desarrollar cuantas más activida-des posibles sin tener que estar encerrados en un lugar común.

14

FORTALEZAS

• F1: Una de las mayores fortalezas y sobre todo gracias a la cual se está desarrollando este proyecto es gracias a una persona jubilada. Sin él todo esto nun-ca habría sido realizado, esto quiere decir que tenemos que tener presente los valo-res universales de aquellos de edad más avanzada que nosotros ya que son quie-nes han vivido más que nosotros. Hemos de aprovechar estos valores, pues son es-tos gracias a los que el proyecto Eurosenior puede seguir adelante.

• F2: ¿Alguien se ha planteado alguna vez como era el mundo hace 50 años? Es decir, la época en la que a los que ahora llamamos abuelos antes eran ni-ños. No existían mucho de los aparatos electrónicos que ahora si tenemos; el más revolucionario es el mundo de la informática e Internet. Pero nunca es tarde para utilizar esta tecnología porque aunque muchos se sientan incapaces, no es cierto, todos podemos hacerlo. Por tanto, este proyecto es un gran punto fuerte que hará que muchos de nuestros mayores puedan utilizar la informáti-ca, conectarse a Internet así como interaccionar con muchas personas gracias a es-te medio o lo que es lo mismo descubrirán su gran utilidad.

• F3: Otro de los puntos fuertes que es que gracias al proyecto se podrán formar grandes grupos de afinidad entre diferentes colectivos, en los que se pueden incluir tanto jóvenes como mayores y así poder aprender algo los unos de los otros puesto que siempre tenemos algo que enseñar.

• F4: Son personas de más avanzada edad pero no por ello tienen que de-jar de hacer aquello que hacían hace unos años y al formar parte de este proyecto pueden continuar haciéndolo. El echo de sentirse activos, de realizar excursiones, viajes, etc. son cosas que el proyecto necesita, principalmente para financiarse y a la vez es una gran fortaleza para la continuidad de la gente mayor y para seguir haciendo lo que les gustaba.

15

OPORTUNIDADES Probabilidad de éxito

alto bajo

alto

Atractivo bajo

AMENAZAS

Probabilidad de ocurrencia

alta baja

alto

Impacto bajo

O1

O2

O4 O3

A1 A4

A3

A2

16

DEBILIDADES Y FORTALEZAS O PUNTOS DÉBILES Y PUNTOS FUERTES

17

Objetivos Volumen de ventas y cuota de mercado Como se ha podido comprobar, el proyecto actualmente se encuentra en funciona-miento en Premia de Mar. Teniendo en cuenta el número total de habitantes de la población y del público al que destinamos el servicio, podemos extraer las siguien-tes conclusiones: En esta localidad nuestro público objetivo es un 22% de la población, de los que 1400 actualmente están afiliados al servicio. Estos datos nos son de gran ayuda pa-ra poder definir nuestros objetivos. Hemos de tener en cuenta que la población de Cataluña la componen un total de 6.813.3194 habitantes, pero nuestro Target Market esta centrado en los mayores de 55 años, que hoy por hoy son 1.884.2215 seniors. Gracias a estos datos y a los pre-cedentes obtenidos con la población pionera, nos marcamos los siguientes objetivos a conseguir durante la validez del plan de marqueting estimada en 5 años:

• Alcanzar un volumen de ventas en unidades 436.574, lo que representa una cuota de mercado esperada del 6’41% sobre el total del mercado. Y un 23’19% sobre la cifra total de nuestro target.

Beneficios El Consell Senior, es una asociación sin animo de lucro por lo que no podemos es-timar unos beneficios en termino de dinero, sino que valoraremos el tiempo y esfuer-zo que se invierte para apoyar la causa; asistencia actos organizados por la asocia-ción, la prestación voluntaria de servicios, la divulgación boca a boca del proyecto, etc.

"Es mejor construirse la vida siendo sensible a los demás, a los otros seres humanos que nos acompañan en nuestra singladura vital, que dejar que te la construyan con mensajes de indiferencias y competencias sin frenos".

Paco Valero

4 Fuente: www.idescat.net y www.ine.es 5 Idem.

18

Estrategias de marqueting y programas de acción Segmentación El Consell Senior, principalmente va dirigido a un colectivo determinado6, aunque no por eso cierra las puertas a los demás grupos sociales, ya que uno de sus objetivos es la mutua ayuda entre los distintos sectores de la población. Por esto podemos crear tres niveles distintos:

• Personas menores de 54 años: Todos/as aquellos/as que aportan su ayuda o servicios de una forma voluntaria y sin ningún animo de lucro. Son también un futuro mercado potencial.

• Personas entre 55 y 64 años: Aquellos/as que todavía se encuentran en

el mercado laboral o que bien están prejubilados/as. Participan activa-mente en las actividades de la organización en sus ratos libres y en muchas ocasiones de una forma más esporádica.

• Personas mayores de 65 años: En este nivel se encuentran aquellos/as

que ya por su edad se están jubilados, por ello disponen de mas tiem-po libre y son los principales impulsores. Este nivel se puede dividir en dos subniveles;

Dependientes: Aquellas personas que no pueden valerse por si mismas al 100%, necesitan de la ayuda de otros.

Independientes: Aquellas personas que se valen al 100% por si mismas.

Es muy importante sensibilizar a cada grupo de la relevancia del proyecto y la nece-sidad de su participación activa, sobretodo de los principales beneficiarios ya que ellos han de ser los impulsores del proyecto. Y tener muy claro que sin ellos esto no es posible. Posicionamiento Es muy importante hacerse un lugar en el mercado; para eso hace falta tener muy claro a quien nos dirigimos (público objetivo) y que necesidades vamos a cubrir de nuestra demanda. Al mismo tiempo tener claro si la competencia es o no significati-va. En nuestro caso tenemos un público objetivo bien definido; la gente mayor; aunque dentro de el pueda haber subdivisiones, hay una serie de características comunes en el colectivo general. Y por lo que refiere a la competencia, hoy por hoy no encon-tramos en el mercado un producto con las mismas características; aunque cualquier agrupación de jubilados, de dominó, de palanca… o simplemente un bar local donde se reúnen a diario nuestro colectivo, podría llegar a ser competencia en cierto La ventaja de nuestra competencia es que la podemos combatir fácilmente; aun me-jor, la podemos incluir en nuestro proyecto. Por ejemplo, queremos introducir la tarje-ta EuroSenior en un pueblo donde la gente mayor es socia del club petanca; pues ofrecemos una promoción especial a la gente del club para que se hagan socios de EuroSenior, podríamos patrocinar un campeonato entre pueblos.

6 El proyecto esta destinado a los mayores de 55 años.

19

Se trata de que nuestro público objetivo se de cuenta que la tarjeta le da libertades, facilidades en un mundo donde pocas veces se encuentran. Si conseguimos llamar la atención de estos colectivos que forman parte de nuestro público, no solamente nos habremos echo un sitio en el mercado, sino que además será un sitio privilegiado, con buenas raíces. Cuando hablamos de posicionamiento, hablamos de cómo nos percibe el público al cual nos dirigimos, si unimos estos centros ya existentes, que pasen a formar parte de EuroSenior, conseguiremos dar una imagen de fiabilidad, confianza i credibilidad. Muy importante para la gente mayor que nos perciba como una institución de pies a cabeza con grandes vistas de futuro y no como algo fugaz. Tenemos que inspirar se-riedad i eficacia. La Tarjeta Eurosenior ha de estar muy presente en la mente de sus usuarios, puesto que necesita de su constante colaboración y ayuda. Por lo tanto su visión de la tarje-ta debe de ser como algo necesario y útil, que les reportara unas ventajas:

• Económicas; por los descuentos ofrecidos en los comercios.

• De salud: por su mayor ocupación del tiempo, por su actividad.

• Social: por la continuada relación con las personas y su integridad. Marqueting mix • Producto: Tarjeta Eurosenior

Marca: Eurosenior, nombre registrado que representa el colectivo que forma parte de la misma organización. Con este nombre utiliza una estrategia única; es decir, todos los servicios y proyectos irán dentro del mismo nombre o deri-vados del mismo. Aunque el producto es la misma tarjeta la cual facilita los descuentos y posibilidades de acudir a comercios y centros que forman parte del proyecto; es por eso que cada producto tendrá su nombre y su marca. La marca consiste en un logotipo “Eurosenior” y un símbolo formado por un paisaje con mar, montaña, árbol y sol típico de la zona de donde se inicio el proyecto.

20

Los valores principales añadidos a la tarjeta son el hecho de activar al colecti-vo al cual nos dirigimos de forma que con esta tarjeta se sientan unidos, útiles y con posibilidades de actuar y llenar su tiempo de ocio; y asimismo la tarjeta les ofrece ayuda en sus limitaciones a través de los voluntarios que forman parte del proyecto Eurosenior. La tarjeta ofrece descuentos y la liberactuación de los usuarios; por otra parte, los comercios ganan la fidelización.

• Precio: Únicamente al usuario tendrá que abonar 3€ por la adquisición de la tarje-

ta. • Distribución: Donde elegimos los “puntos de venta”, nuestros canales de distribu-

ción de esta idea Eurosenior.

I ¿Que se quiere? Se había pensado elegir esos centros más frecuentados por nuestro target, para distribuir nuestro producto, la tarjeta. Por ejemplo, los centros cívicos, los casals d’avis, incluso el propio Ayuntamiento del pueblo.

II Nuestra propuesta Nosotros pensamos que el éxito y la aceptación social de

la tarjeta Eurosenior pasa por vincularse con alguna entidad financiera; la cual dará peso en cuanto a la divulgación y comunicación de la misma. Habíamos pensado en establecer una relación con La Caixa, y presentarnos así al mercado como las ya conocidas tarjetas de Carnet Jove y Carnet +25. Como es sabido estas tarjetas tienen buen reconocimiento entro los jóvenes, y su existencia surgió para ofrecer facilidades y descuentos a este target en diferentes ámbitos como la cultura, el deporte, la educación… Esta propuesta sería válida en el contexto referente a Cataluña, dado que como se puede observar a la vez es-tá relacionado con la Generalitat de Catalunya.

21

Para obtener esta tarjeta de Eurosenior no haría falta ser cliente de La Caixa, a más daría muchas posibilidades; es decir, podrías optar por la tarjeta no fi-nanciera o hacerla visa.

En resumen, con esta opción nuestros distribuidores serían los propios locales de La Caixa. Finalmente, es necesario apuntar que la oferta de los descuentos podrían ob-servarse en Internet, creando un espacio concreto y especial dentro de la pá-gina Web de la Generalitat de Catalunya, tal y como ya se hace para los jóve-nes. Seguidamente tenemos un ejemplo del sitio donde podríamos optar a saber las ventajas generales u ofertas; así como las ventajas locales. Esta úl-tima opción es muy útil dado que tú puedes elegir tu población y tener infor-mación de los descuentos únicamente de esa región.

22

• Comunicación

I ¿Que se quiere? En este apartado trata de la publicidad que se haría a nivel del centro; es decir, des de Eurosenior. Actualmente el mundo de la publicidad esta convencido de que, precisa-mente debido a la saturación de anuncios, el método del boca en boca se ha convertido en la única clase de persuasión a la que la mayoría de noso-tros responde hoy por hoy. Es por eso que la principal vía de comunica-ción de Eurosenior va a ser boca en boca. Esto se hará mediante confe-rencias en centros frecuentados por nuestro target, como ahora en centros cívicos, en bibliotecas… (Etc.). Como uno de los objetivos del grupo Euro-senior es potenciar la utilización de las nuevas tecnologías, otra de las ví-as de comunicación seria el uso de Internet creando una página Web. También podríamos considerar hacer publicidad en la televisión y radio lo-cal. Exp.:7 Radio Premià de Mar 95.2 FM

Radio Canet 107.6 FM Exp.: Televisión de Cardedeu 38 UHF

Todas estas actuaciones de comunicación se adaptarían según las posibilidades en medios que ofrece cada territorio de Cataluña, donde nos queremos expandir. II Nuestra propuesta La publicidad es una forma de comunicación comercial masiva

comercialización tanto de productos como de servicios. Su objetivo es simple y claro, conseguir una respuesta favorable a los intereses empresariales del emisor por parte del público al que se dirige, pero en la actualidad el mundo de la publicidad está totalmente convencido que hemos llegado a un estado de saturación. No solamente en según que canales sino en todos los senti-dos, a nivel de medios convencionales o mass-media (televisión, prensa, ra-

7 Damos algunos ejemplos de ciertos pueblos para tener una idea aproximada de nuestros cos-tes.

23

dio, etc.); así como también de medios no masivos (internet, correo electróni-co, publicidad exterior, publicidad de guerrilla, etc.). Además teniendo en cuenta que otro de los objetivos del grupo Eurosenior es potenciar la utilización de las nuevas tecnologías, otra de las posibles vías de divulgación seria a través de Internet creando una página Web en la cual va-yan surgiendo noticias y explicaciones del proyecto así como también de la targeta, hablando de los beneficios, descuentos y facilidades que esto les fa-cilitaría a sus usuarios. Es decir que estaríamos hablando de medios no con-vencionales pero totalmente útiles. Entonces por lo que respecta a la publicidad propiamente dicha y por el hecho que será la Caixa la entidad por la que la targeta Eurosenior estará vinculada, esta puede hacer folletos informativos y dejarlos en sus establecimientos para que las personas que allí vayan los vean, miren y leen y sepan que han de hacer en el caso que se sientan interesados. A parte de esto también se pue-den colocar grandes carteles informativos en estos lugares con la finalidad que sea algo que destaque, llame la atención y las personas estén ahí delante unos minutos de su tiempo.

24

Presupuestos Tarjeta:

• Para conseguirla. Las personas interesadas en la adquisición de esta tarjeta simplemente se han de dirigir a la asociación Eurosenior. Por lo que hace nuestra propuesta, entonces usted se tendría que dirigir a cualquier local de La Caixa.

• Quien hace las tarjetas. La realización de las tarjetas está a cargo de la pro-

pia asociación Eurosenior de Premià de Mar. • Coste. El coste es de 3€ por foto, tarjeta en sí y plastificación. • Y ahora explicar que su objetivo es q esta sea autosuficiente, explicar como lo

hacen, y poner ejemplo. Subvenciones:

Caixa Sabadell 4.500 € Generalitat de Catalunya 1.000€ Autofinanciamiento: La tarjeta Eurosenior se caracteriza por ser autosuficiente; es decir, sus poseedores no pagaran ningún tipo de cuota simplemente su coste de fabricación. Los beneficios se extraen de acciones eventuales del mismo grupo senior como ahora de la venta de lotería, visitas a sitios culturales, salidas al teatro, ocio… Ponemos el ejemplo de la salida a Marina d’Or: Total de personas que fueron: 107€ Coste por persona: 164€ 107 personas x 164 €/persona = 17.548€ La asociación obtuvo un descuento de 1.332 euros en total des de Marina d’Or, pero ellos cobraron la salida al precio normal. Por lo tanto el beneficio es la diferencia. Normalmente los beneficios normales suelen ser del 7 % o 8% de media sobre el gasto. Guía informativa de los establecimientos asociados:

• ¿Quien la hace? La revista con la publicación de todos los establecimientos

donde puede ser utilizada la tarjeta Eurosenior está a cargo de la asociación Eurosenior. Si se lleva a cabo nuestra propuesta, la lista de todos los descuentos iría a cargo de la Generalitat de Catalunya, como ya habíamos dicho anteriormente, a través de una página concreta para esto.

• ¿Quien la subvenciona? La guía está subvencionada por los propios comer-

cios o empresarios, los cuales se anuncian en la misma.

25

Publicidad: En nuestro caso podríamos distinguir dos tipos de publicidad, aquella que nos supo-ne unos costes y la otra que no. Refiriéndonos a la forma gratuita, donde tendríamos el boca en boca, conferencias y página Web (nuestra propia página), podríamos que tendría una forma de comuni-cación de presión baja. Por lo que hace a la publicidad que nos supone costes estaríamos hablando de fal-cas y spots en medios de comunicación locales. Hemos de tener presente que estos medios pueden ser: Privados: Las tarifas de los cuales por ejemplo están en anexos.

La inclusión de falcas se haría en horario matinal y los spots a partir de las 17 h, todas reflejado según las costumbres/actitudes de nuestro target. Públicos: Debido a que son propiedad de los ayuntamientos, podrían incluir falcas y spots gratuitamente reflejando su colaboración.

26

Sistemas de control La validez estimada de nuestro Plan de Marqueting es de 5 años.

Comentario del gráfico La introducción de la tarjeta Eurosenior será durante el primer año, es un proceso de crecimiento lento dado que empezamos des de un punto 0. Aunque en nuestro caso, tendremos más facilidades por el simple echo de que este proyecto ya está implan-tado en Premia de Mar; es decir, como una prueba piloto. El segundo año corresponde a nuestra fase de crecimiento. Donde nuestro target se afilian a la tarjeta y los comercios se adhieren al proyecto. Nuestros siguientes tres años serán dedicados a la madurez del proyecto. En este periodo se da la máxima estabilidad y se consolida. En el cuarto año, si todo ha ido según lo previsto, optaríamos a la planificación de un relanzamiento, teniendo en cuenta los resultados obtenidos en Catalunya. Es decir, se produciría una ampliación del mercado geográfico, concretamente a nivel estatal. Para poder llevar a cabo este desarrollo se tendría que rehacer un nuevo plan de marqueting, siempre basándonos en el presente. Finalmente el quinto año, procederemos al relanzamiento del producto a nivel esta-tal, coincidiendo con el fin de validez del plan de marqueting para Catalunya. Mecanismos de control Durante estos 5 años de validez del Plan de marqueting se llevaran a cabo las si-guientes actuaciones con el fin de tener un control constante de su evolución:

• Revisión anual. Donde observaremos si los objetivos previstos para cada fase se han realizado satisfactoriamente. Nos podremos encontrar en dos situa-ciones:

Si se han obtenido los resultados esperados y por tanto se ha cumplido el 100% de la previsión.

27

No se ha obtenido el 100% de la previsión, entonces procederemos a diagnosticar el problema e implantaremos las pertinentes acciones correc-tivas para su solución.

• Cada semestre reunión orientativa de la asociación Eurosenior. Los puntos a

tratar serian por ejemplo: “Volúmenes y cuotas de mercado, distribución y comunicación, los presupuestos…”

• Reunión general en el cuarto año. Si a lo largo de estos años se han cumplido

los objetivos marcados, nos replantearemos el Plan de Marqueting para pro-ceder al nuevo relanzamiento de nuestro proyecto a un mercado geográfico más amplio.

Todas estas acciones se llevan a cabo tanto para tener un control de los resultados previstos como para los cambios que se produzcan en el entorno. Algunos de estos podrían ser:

• La evolución de la pirámide de población. La tendencia del nuestro sector es a crecer en volumen dado a la larga esperanza de vida de nuestro país.

• El cambio positivo en la mentalidad de la sociedad. Esto nos producirá un cla-

ro cambio en el mercado. Es decir, se creerá más en los valores universales del sector senior puesto que observaremos que su valoración dinamiza el mercado, la economía; y por tanto puede ser posible que aparezcan nuevos proyectos dirigidos a dicho sector.

28

Conclusión

Podemos decir que este proyecto es perfectamente viable en sus dos vías:

• Si se hace desde la asociación Eurosenior, entonces se necesitará muchas ganas y colaboración para tirar adelante esta idea.

• Si se decide relacionarse con la entidad financiera La caixa, las cosas serán

más fáciles, menos preocupaciones; dado que está se encargaría de todo. Al ser más grande, al abarcar más terreno y ser conocida y ya estar establecida en el mercado, permitiría la rápida divulgación de nuestro proyecto y estaría protegida por la imagen de la misma entidad, cosa que reforzaría.

Al considerar viable este proyecto estamos dando luz verde a su aplicación en el mundo real con todo sus aspectos. Por tanto, recalcamos que si todo sale como se preveía, en el cuarto año modificaremos el Plan de Marketing para adaptarlo a una expansión a nivel estatal.

29

Bibliografía

INTRODUCCIÓN AL MARKETING Philip Kotler Ed. Prentice Hall El PLAN DE MARKETING W. Cohen Ed. Deusto www.idescat.net www.ine.es Proyecto EuroSenior. Consell Sènior de Premià de Mar

30

Memoria breve de la asociación Consell Senior de Premia de Mar Datos generales: Denominación : Consell Sènior de Premia de Mar Tipo de asociación : Gente mayor (Persones Sènior) Miembros : Persones de 50 años o más Registrada a : Dep. Justicia (Generalitat Catalunya) Número de registro : 19.373 Data de registro : 24-03-97 CIF : G61.319.877 Domicilio socia l: Esperança, 19-21 Municipio : Premia de Mar Código Postal : 08330 Comarca : El Maresme Tel / Fax : 93.754 84 47 Correo electrónico : cspremia@eurosenior.es Pagina Web : www.eurosenior.es/cspremia Responsable de la asociación Presidente : Josep Aracil y Xarrié Domicilio particular : Joan XXIII, 7, 1er,3ra Población : 08330-Premia de Mar Teléfono : 93 751 10 61 (Móvil 667 03 78 49) Numero de asociados : 1500 200 establecimientos comerciales adheridos al Servicio Carnet Gran Somos fundadores de la red europea EuroSenior.net

Somos una asociación sin ánimo de lucro formada por personas senior

Buscamos tener un peso específico importante

en la sociedad del siglo XXI

Queremos ayudar a dejar un mundo mejor a las próximas generaciones

Queremos hacer posible una vejez

digna y respetada

31

BOLETÍN DE ADHESIÓN AL “CARNET GRAN” DE PREMIA DE MAR

1.- A través de este boletín, manifiesto el compromiso de mi establecimiento a adherirse al servicio “CARNET GRAN” 2.- El descuento o ventaja aplicado por mi establecimiento será vigente durante un año a partir de la firma del presente. 3.- Se entenderá automáticamente renovado por años naturales, siempre que no se produzca denuncia por ninguna de las partes, con una antelación de un mes.

DATOS DEL ESTABLECIMIENTO COLABORADOR

32

Costes Publicidad Radio Canet

• Grabación de la falca: 6 euros

PREU PAQUETS MENSUALS DE FALQUES

• 1 pase diario (24 pases mensuales): 21 €/mensuales • 2 pases diarios (48 pases mensuales): 42 €/mensuales • 3 pases diarios (72 pases mensuales): 62 €/mensuales • 4 pases diarios (96 pases mensuales): 81 €/mensuales • 5 pases diarios (120 pases mensuales): 99 €/mensuales • 6 pases diarios (144 pases mensuales): 116 €/mensuales

NOTA: Cada falca dura 30 segundos Radio Premià de Mar

Tarifa Estándar: Falca habitual de 30 segundos 2,54 euros (por radiación) Coste segundo 0,08 euros Grabación de la falca 2,51 euros

A estas se les aplicará el 16% de IVA Televisión de Cardedeu

1 MES

(12 passis)

3 MESOS

(36 pas-sis)

6 MESOS

(72 passis)

11 MESOS

(132 passis)

Preu total 180 euros 29949 ptes.

432 euros71878 ptes.

648 euros 107818 ptes.

792 euros 131777 ptes.

SPOT DE 30''

Realització: 120 euros

20.000 ptesPreu per

passi 15 euros

2495 ptes. 12 euros

1996 ptes.9 euros

1497 ptes. 6 euros

998 ptes.

Preu total 144 euros 23959 ptes.

324 euros53909 ptes

432 euros 71878 ptes.

660 euros 109814 ptes.

SPOT DE 20''

Realització: 90 euros 15.000

ptes

Preu per passi

12 euros 1996 ptes.

9 euros 1497 ptes.

6 euros 998 ptes.

5 euros 831 ptes.

Preu total 108 euros 17969 ptes.

288 euros47919 ptes.

360 euros 59898 ptes.

528 euros 87851 ptes.

SPOT DE 10''

Realització: 60 euros

10.000 ptesPreu per

passi 9 euros

1497 ptes.8 euros

1331 ptes.5 euros

831 ptes. 4 euros

665 ptes.

Preu total 72 euros 11979 ptes.

173 euros28784 ptes.

259 euros 43093 ptes.

318 euros 52910 ptes.

RÈTOL DE 5''

Realització: 30 euros

5.000 ptes Preu per

passi 6 euros

998 ptes.4.81 euros800 ptes.

3.60 euros 598 ptes.

2.41 euros 400 ptes.

33

CONSELL SÈNIOR DE PREMIA DE MAR

GUIA D'ESTABLIMENTS

Excepcions: (1) temps de rebaixes, (2) pagament amb ta targeta Acadèmies C.Est. Informàtics Catalunya,- Sant Antoni, 56 937524344 Descompte : Matrícula Gratuïta Centre d'Estudis Hermes,- Gran Via, 158 etl. 4ª 937510009 Descompte : 20% Karoan,- Gran Via, 164-166, 1a 937524392 Descompte : 10% individual, 20% grups Premiá In,- Gran Via, 168 1r. 937522373 Descompte : 20% i cursos especials Premià In,- De la Plaça, 62 93754222 Descompte : 20% Regina Ferrando,- Pl.Romá Piera,4 2 937517430 (Creixement personal) Descompte : 10% Alimentació Can Jordi,- Gran Via, 177 937512996 Descompte : 2% Punts acumulatius Bolsos i complements Mogas Pells,- De la Plaça, 86 937521419 Descompte : 15% Venezia,- Jacint Verdaguer, 77 937523064 Descompte : 5% - 10% Boutiques Estilmarpi,- Gran Via, 162 937520530 Descompte : 5%-10% Magbel's,- Joan Prim, 75 937523115 Descompte : 10% MªRosa Arlandis,- Joan Prim, 52 937525848 Descompte : 15% Cortines-robes per a la llar Premià Decoració,- Mercè,13-15 937523092 Descompte : 10% Tejidos Premià,- Enric Granados, 58 937523157 Descompte : 5%-10% Cotilleria Cotillería Ester,- Jacint Verdaguer, 95 937524419 Descompte : 5%, el 10% del 8/1 al 28/2 Drogueries El Droguer, S.L.,- Enric Granados, 27 937524028 Descompte : 15% Electrodomèstics Electronova,- Sant Cristòfol, 90 Descompte : 5% (1)

34

UNA SOCIETAT ENVELLIDA PROJECTE EUROSENIOR

Presentat per:

Juliol de 2006

35

SOBRE QUINA BASE ? EL MOVIMENT SENIOR

QUINA ORGANITZACIO LOCAL ?

UN CONSELL SENIOR

QUINA ORGANITZACIO GLOBAL ?

LA XARXA EUROPEA EUROSENIOR

QUIN SIGNE D’IDENTITAT ? LA TARGETA EUROSENIOR

QUIN ES EL PRINCIPAL OBSTACLE ?

LA FRACTURA DIGITAL

QUIN TIPUS DE FOR-MACIÓ ?

L’APRENENTATGE PERMANENT

QUE REPRESENTA UNA SOCIETAT ENVELLIDA ? UN REPTE

QUE TOCA FER ?

CREAR UNA ORGANIT-ZACIÓ

QUIN TIPUS D’ORGANITZACIÓ ?

UNA ORGANITZACIÓ EN XARXA

UNA SOCIETAT ENVELLIDA Projecte Eurosenior

36

UNA SOCIETAT ENVELLIDA PROJECTE EUROSENIOR L’envelliment del segle XXI es completament desconegut, no existeix cap referent històric vàlid. Una forma d’enfocar-lo es com una gran aventura en la que per arribar al que no sabem devem recorre un camí que no coneixem. El projecte Eurosenior pretén iniciar aquest camí. Per altra banda la humanitat només es planteja problemes o reptes que pot resoldre els quals sols sorgeixen quan les condicions materials per a la seva solució ja estan presents o als menys en vies d’aparèixer. Aquestes condicions ja existeixen i ha ar-ribat el moment de que la gent gran comenci a sortir de l’armari per sentir la seva veu i per contribuir a resoldre el repte de l’envelliment en el que figura com la part més afectada. El projecte Eurosenior es una clara aposta per un procés de creació modular i per etapes en l’entorn d’una filosofia més propera a Arca de Noe que a Titanic. També es decanta per un plantejament global i obert en el que hi pugui participar tots els ac-tors implicats. En aquest aspecte cal ressaltar que no exclou a cap de les actuals or-ganitzacions de gent gran existents. La principal dificultat del projecte Eurosenior consisteix en el canvi cultural que supo-sa el seu funcionament. En aquests casos és molt important la seva divulgació i amb aquesta finalitat s’ha redactat aquest document. També per acceptar suggeriments i critiques que ajudin a millorar-lo. Però sobretot per donar entrada a persones inte-ressades a participar en aquest projecte amb la sola condició de comunicar-se via Internet sense tenir en compte la situació del seu domicili. Josep Aracil i Xarrié President del Consell Sènior de Premià de Mar i d’Eurosenior cspremia@eurosenior.es o joarxa@terra.es Telefon de contacte 667 03 78

37

QUE REPRESENTA UNA SOCIETAT ENVELLIDA ? UN REPTE

Cada període històric té unes característiques que el defineixen. Amb el comença-ment del segle XXI també ho fa el d’una societat envellida. Hi ha diferents punts de vista sobre com serà aquesta nova societat, Uns diuen que serà un problema que propiciarà una societat decadent. D’altres un repte que haurà d’assumir que la força física, fins aquest moment predominant, cedeixi el seu lloc a la capacitat intel·lectual cada vegada més important. La realitat és que ningú sap el que passarà, el desconeixement és total, no hi ha cap referent històric vàlid. Les persones grans són les qui generen els primers descon-certs al trobar-se davant d’una llarga esperança de vida, completament insospitada, que no saben com administrar. Fins ara l’aposta s’ha decantat pel no fer res, excep-tuant l’ofici de cangurs. Aquesta situació no recomanada per la OMS comença a en-senyar els seus efectes negatius com alcoholisme, suïcidis, depressions i en general problemes de salut. Una societat envellida suposa l’existència de molta gent gran, la qual històricament hauria d’assumir el protagonisme que li correspon. Pensar que es temps de no fer res es un plantejament insolidari propi de l’estereotip de vell egoista carcamal que només pensa en ell mateix. L’administració ho ha enfocat com un problema econòmic que cal començar a supe-rar amb plantejaments de copagament i d’hipoteques inverses, potenciant el gran negoci de la gent gran dependent. Els joves es poden sentir temptats a passar de l’estat del benestar al considerar que no serà per ells, ja que es pot desmuntar abans d’arribar-hi i per aquest motiu no te sentit contribuir econòmicament al seu sosteni-ment. Aquest plantejament suposaria tornar a la llei de la selva, en la que només so-breviuen els més forts. Suposaria renunciar a l’ajuda mútua, la que ha fet possible l’actual estat del benestar i tornar a situacions anteriors a l’any 1900, en que Alema-nya va crear el sistema de pensions de repartiment que caracteritza la UE. Davant d’aquesta situació es fa necessari formular i fer pública dues denuncies soci-als. Una contra l’administració pel seu clar intent de començar a foragitar a la gent gran de l’estat del benestar. El plantejament polític sobre el tractament de la depen-dència no es que sigui bo o dolent, sinó simplement equivocat, en el segle XXI no es pot tornar a camins superats propis del segle XIX. La segona denuncia contra la pròpia gent gran per la seva postura resignada que accepta sense protestar aquesta discriminació i exclusió. Diuen que el segle XXI serà el de la gent gran, però per que això sigui una realitat cal començar a fer-ho possible i l’actual postura desencisada i resignada de la gent gran no es la millor manera d’aconseguir-ho. Cal que la gent gran comenci a sortir de l’armari per fer sentir la seva veu i per començar a viure d’acord amb la seva realitat que li permet ser molt més del que actualment és. Cal que les persones més conscienciades i preparades comencin a assumir el lideratge que els pertoca realitzar per fer de motor.

38

QUE TOCA FER ? CREAR UNA ORGANITZACIÓ

Tot just es comença acceptar que l’opció “Ara és temps de no fer res, ja he treballat prou”, genera seqüeles negatives que produeixen un buit existencial. Es considera poc adequada per millorar la qualitat de vida de les persones retirades del treball remunerat. També produeix aquest buit existencial la realització d’activitats que obli-guen a manifestar que s’està tot el dia ocupat, inclòs amb manca d’hores, quan aquestes activitats, encara que superficialment es considerin importants, no ho aca-ben de ser del tot, no aconsegueixen omplir realment les necessitats vitals de les persones. Sorgeix llavors la pregunta, ara que toca fer?. Per contestar aquesta pregunta cal fer una petita anàlisi sobre la societat actual. Si comencem per la classe política, des d’un punt de vist vista econòmic no hi ha grans diferencies. Tots els partits polítics practiquen el neoliberalisme que posa en mans del mercat la solució de tots els problemes. Per les qüestions socials es comença aplicar per part de l’administració, polítiques de beneficència com les d’ajudar als més pobres que no es puguin pagar amb recursos propis els serveis sociosanitaris necessaris. El desmuntatge programat de l’estat del benestar començarà a Espanya i Catalunya amb les noves lleis sobre la dependència que foragitaran a la gent gran dependent d’un estat del benestar, del que mai s’ha plenament gaudit. Es podria dir que quan es creia que aquest estat seria possible, la classe política manifesta i posa en evidència tot el contrari. El model proposat es el neoliberal que es practica als Estats Units, on existeix una societat amb grans desigualtats socials que provoquen importants bosses de pobre-sa que s’intenta pal·liar amb serveis socials benèfics, per part de l’administració i també de fundacions privades sense ànim de lucre. En aquest sistema neoliberal te-nen molta importància els grups de pressió, els lobbys, un dels quals, el més impor-tant amb 40 milions d’afiliats, és de la gent gran. Aquest grup que està molt ben or-ganitzat gaudeix d’una qualitat de vida molt superior a la de la joventut, que es la que està més marginada, precisament per la seva manca d’organització. Intentant contestar a la pregunta, ara que toca fer ?, es podria apostar per una solu-ció individual, com la d’estudiar, la qual cosa si no te una vessant comunitària s’acaba convertint en avorriment. Les persones es pregunten de que serveis estudiar si no se’s capaç de donar-li una aplicació útil. Cal doncs fer una aposta comunitària com la de crear una gran organització de gent gran que defensi els seus interessos econòmics i socials, però també i sobretot que aposti per passar-ho be cultivant el sentit de l’humor. Aquesta opció no cal ser defensada, tothom es conscient i sap que només la unió fa la força. Si la gent gran no pensa en organitzar-se pinten bastos, ja que ben aviat es plantejarà el copagament de les visites al metge i les medicines. Per tant, sense cap tipus de dubte, pensant també en una llarga esperança de vida que doni vida als anys, ARA TOCA ORGANITZAR-SE !

39

QUIN TIPUS D’ORGANITZACIÓ ? UNA ORGANITZACIÓN EN XARXA

La necessitat de que la gent gran comenci a pensar en crear una gran organització europea que defensi els seus interessos econòmics i socials està més que justifica-da. L’exclusió de la gent gran dependent de l’estat del benestar mitjançant la intro-ducció del copagament i la beneficència de l’administració en la utilització dels ser-veis sociosanitaris és una raó més que suficient per defensar aquesta necessitat. Ar-ribat aquest punt es planteja la pregunta, quin tipus d’organització? La seva principal condició ha de ser que estigui completament inserida en la societat actual que funciona amb una cultura que te poc a veure amb la que ha viscut la gent gran. Aquesta condició obliga a fer un gran esforç per conèixer i acceptar aquesta nova cultura que no es que sigui ni millor ni pitjor sinó simplement diferent. La primera observació que cal ressaltar es que el temps de les grans organitzacions jeràrquiques i piramidals ja ha passat. Els sindicats molt eficients en temps passats avui dia estan en plena regressió. La seva organització jeràrquica i unificada la feia capaç de negociar amplis acords amb la patronal, cosa que avui dia no succeeix. El reconeixement de que la unió fa la força continua tenint plena vigència si be falla la forma d’aconseguir aquesta unió. Aquesta és la gran assignatura pendent dels sindi-cats la seva manca de sintonia amb la classe que representen que cada dia és més palesa. La conseqüència de l’observació anterior porta acceptar com a solució més vàlida apostar per una organització en forma de xarxa. Aquest tipus d’organització només son possibles en les condicions culturals i tecnològiques del segle XXI i per tant eren inviables en l’etapa laboral de l’actual gent gran. El valor afegit d’una organització funcionant en xarxa és la seva capacitat intel·lectual. El voluntarisme ben intencionat de gent gran tecnològicament analfabeta ha deixat de ser el seu principal capital, no n’hi ha prou, cal conèixer les noves tecnologies com informàtica, Internet, caixers au-tomàtics i d’altres. Per tant la primera tasca que cal endegar per crear una gran or-ganització és la de superar la fractura digital. Si això no succeeix el desconeixement del que cal fer serà tan determinant que farà molt difícil avançar. Aquesta necessitat d’aprenentatge de les noves tecnologies per part de la gent gran, avui dia s’està demostrant que és totalment viable. En la majoria de llocs on s’imparteix aquesta formació existeixen llistes d’espera, que fa pensar si hi ha molts alumnes o pocs llocs d’ensenyament. Sigui el que sigui cal fer una clara aposta per augmentar les places d’alumnes i per adequar l’ensenyament a les necessitats reals de la gent gran que tenen unes característiques pròpies i especifiques que les fan quelcom diferent. La contestació a la pregunta, quin tipus d’organització?, es clara, cal que sigui UNA ORGANITZACIÓ EN XARXA, que aglutina tot tipus d’associacions molt diverses que quan convé s’ajunten per aconseguir objectius comuns.

40

QUIN ES EL PRINCIPAL OBSTACLE ? LA FRACTURA DIGITAL

La creació d’una gran organització europea que defensi els interessos econòmics i socials de la gent gran, en el segle XXI només pot funcionar en forma de xarxa. Aquest tipus d’organització requereix tenir un ampli coneixement de les noves tecno-logies. Quan això no succeeix es produeix una fractura digital que impossibilita viure en igualtat d’oportunitats en la societat del segle XXI. Es un fenomen comparable al d’una persona que volgués viure ignorant l’electricitat i l’aigua corrent, utilitzant una espelma i treien aigua d’un pou. El mateix passa amb les noves tecnologies quina no utilització suposa viure en la societat actual en situacions cada vegada més acusa-des de marginalitat. Si parlem de superar la fractura digital en primer lloc ens podríem referir a la telefo-nia mòbil la qual està essent àmpliament assumida per la gent gran. Costa més su-perar la utilització dels caixers automàtics ja sigui amb la llibreta d’estalvis o amb una targeta. L’accés a la informàtica cada vegada queda més clar que és viable si be el seu ensenyament s’hauria d’adequar més a les necessitats de la gent gran. També caldria augmentar el nombre de places dels alumnes que masses vegades es troben en llistes d’espera. El sistema d’ensenyament hauria de ser personalitzat i adequat als perfils diferents de cada alumne. Hi ha persones que no tenen idea del ratolí que alguns creuen cal posar sobre la pantalla. D’altres, si no han escrit mai en una màquina d’escriure, te-nen dificultats per utilitzar el teclat. Aquestes qüestions requereixen tractaments dife-renciats, hi haurà que no els hi suposarà cap problema i d’altres s’hi trobaran enca-llats. S’hauria de tenir molt clar que Internet només és una eina equivalent a la bombeta elèctrica que va substituir l’espelma. Pot servir per cercar informació, com el número de telèfon d’una persona o be la forma d’arribar a una adreça domiciliaria. També serveix sobretot per comunicar-se i en aquest aspecte ha substituït quasi be total-ment les cartes. Actualment la forma més ràpida i gratuïta per comunicar-se són el correu electrònic i la vídeo conferència. Si es te un familiar, fill o net, desplaçat és molt fàcil posar-se en contacte amb ell, per exemple amb la vídeo conferencia que permet veure’s les cares i enraonar. També es molt pràctic pel lliurament i recepció de fotos fetes amb una càmera digital i si convé retocades amb un programa de tractament d’imatges. Molt relacionat amb la fractura digital es troba el coneixement de l’anglès, quines paraules contínuament es troben a Internet. Cal aprendre l’anglès de comunicació utilitzat avui dia amb el nom de Globish que només fa servir 1500 paraules angleses que globalment es consideren suficient per poder tenir una conversació. Fins no s’hagi superat la fractura digital de la gent gran caldrà crear espais especí-fics com els CyberSeniorCenter que compten amb càmeres web i un sistema d’auto-ensenyança/ mitjançant ordinador mol semblant al que estan utilitzant les noves uni-versitats.

41

QUIN TIPUS DE FORMACIÓ ? L’APRENENTATGE PERMANENT

La primera formació escolar bàsicament acostuma contemplar l’educació de dues formes distintes. La primera d’elles es podria comparar al plantat d’un arbre, que re-quereix un terreny adequat i cura perquè l’arbre pugi recte i doni bons fruits. La se-gona denominada bancària consisteix a dipositar coneixements en un suposat comp-te. Si s’ha educat correctament en l’etapa adulta es podrà viure dels fruits recollits o de la utilització dels coneixements bancaris. Aquests models no serveixen per a les persones senior. Quan una persona es jubila no percep rendes per un treball remunerat, ho ha de fer de les acumulades o d’una pensió, per tant no necessita ser educada per guanyar-se la vida, la qual cosa no exclou l’aprenentatge permanent, que continua donant sentit a la vida. En aquesta etapa vital l’aprenentatge es podria assimilar a un habitatge que necessita adequar-se per millorar la qualitat de vida, posar calefacció, arreglar la cuina, les goteres, etc. Un aprenentatge que doni resultats positius i pràctics des del seu inici. Una cultura senior ha de tenir en compte aquest plantejament en l’aprenentatge permanent, que malauradament encara està per estrenar. Tampoc té a veure amb activitats d’entrete-niment, vàlides per fomentar la convivència o per distreure l’oci. En general es pot afirmar que els sistemes educatius estan enfocats per donar res-postes a les necessitats laborals o empresarials. Les persones jubilades estan ex-closes del treball remunerat i per primera vegada en la història gaudeixen d’una llar-ga esperança de vida que possibilita que tinguin futur. Aquesta situació suposa una ruptura en l’actual sistema educatiu i requereix la creació d’un nou cicle educatiu ba-sat en la liberactuació (voluntariat), la realització d’activi-tats no remunerades amb la finalitat de continuar sentint-se útils i necessaris, perseguint l’autorealització i el crei-xement personal en un context de compromís social. Comença a ser urgent una formació adequada senior, la creació de la qual cal demanar i exigir a l’administració i als polítics. Des d’aquest punt de vista fa falta indicar prèviament els criteris necessaris per aquesta nova formació. Ha de servir per a aprendre a sentir i a pensar en positiu, una assignatura pendent per a la majoria de la població. També per a superar la fractura digital, fomentant liberactuants (voluntaris) del coneixement, de manera semblant al que es pretén fer en el món laboral apostant per la potenciació de treba-lladors del coneixement. Acceptant que en un futur pròxim el paper de les persones senior es decantarà pos-siblement cap a la prestació de serveis comunitaris, en un entorn intergeneracional de participació ciutadana d’ajuda mútua, farà falta donar una formació adequada que ho faci possible. En cada moment s’haurà de tenir present que si per a ser més fa falta saber més, no cal oblidar que saber i no fer equival a no saber. Una formació sènior ha de servir per ser utilitzada i si no ho aconsegueix no serveix.

42

QUIN SIGNE D’IDENTITAT ? LA TARGETA EUROSENIOR

Per fer possible que el segle XXI sigui el del reconeixement dels drets de la gent gran, cal potenciar la seva organització mitjançant plantejaments propis d’una cultu-ra sènior. Cal tenir un pes específic important dins la societat per acabar esdevenint un fort grup d’influència en l’àmbit de la UE. Aquests plantejaments requereixen la construcció d’un edifici modern en el que la seva primera pedra podria ser la creació de la Targeta Eurosenior com un signe d’identitat europeu que permeti aconseguir avantatges econòmiques.

L’acceptació d’una cultura sènior, passa per aconseguir beneficis econòmics i soci-als per a la majoria de la societat. No n’hi ha prou en predicar les seves ex-cel·lències, sinó, que a la vegada, cal també que siguin útils d’una forma clara i pale-sa. L’any 2000 el Consell Sènior de Premià de Mar, va posar en marxa la Targeta Eurosenior (Carnet Gran), mitjançant un pacte amb el comerç local per aconseguir una clientela fidel a canvi de descomptes que van del 5% al 25% als seus posseï-dors. En aquests moments són 200 els establiments adherits que ofereixen des-comptes a més de 1500 persones associades. Aquesta iniciativa gestionada íntegrament per sèniors, sense cap tipus de participa-ció de l’administració, demostra la possibilitat d’intervenció d’una societat civil viva en un entorn local. Contribueix a fomentar l’arrelament del seus ciutadans, com una forma pràctica per superar les mancances de moltes de les poblacions perifèriques urbanes, caracteritzades per la seva qualitat de ciutat dormitori, en que es convertei-xen per la influència de les grans superfícies comercials. La potenciació del comerç local passa en aquests moments per conservar la seva clientela més fidel, la gent gran. En la creació d’una forta organització sènior la decisió de posar en marxa la Targeta Eurosenior, suposa una fase molt important d’aprenentatge en la pràctica de siste-mes de gestió moderns, imprescindibles per funcionar de forma eficaç en el segle XXI. La confecció d’aquesta targeta requereix la negociació comercial per arribar a acords però també tota la gestió dels tràmits i creació de la targeta que estan com-pletament informatitzats, des de la foto digital fins a la seva impressió. En les etapes inicials de lluita per aconseguir poder i status social, aquests mai es pidolen sinó que sempre es conquereixen. Quan encara no es disposa de la suficient organització i força per conquerir-los, l’experiència aconsella recorre a les “guerrilles” Es necessiten “guerrillers/res”, amb un nivell cultural el més alt possible, el qual, no obstant, no és el més important, sinó sobretot, la seva alta vitalitat per esdevenir persones actives socialment compromeses. Aquestes persones sèniors innovadores i creatives per desgracia no abunden, n’hi ha poques i per aquest motiu cal potenciar activitats i espais en els que sigui possible cultivar i fer aflorar aquest tipus de perso-nes. La Targeta Eurosenior pot ser un bon començament, una bona pràctica per ex-perimentar l’aventura d’envellir.

43

QUINA ORGANITZACIO LOCAL ? UN CONSELL SENIOR

Acceptar la creació d’una gran organització senior europea en forma de xarxa supo-sa una clara aposta per un plantejament global. Una xarxa però, està composta per diferents membres que la constitueixen, la majoria dels quals ho fan a nivell local. Presentar una proposta per definir el seu funcionament en un entorn urbà té més possibilitats de realització que en un altre rural i per aquest motiu es parteix de l’experiència real del Consell Senior de Premià de Mar, fundat l’any 1997, en un mu-nicipi urbà de 30.000 habitants situat a 20 km de Barcelona. Consell Senior (CS) és el nom genèric d’una organització local quina denominació es complementa amb el nom del municipi o barri en el que està ubicat. Senior es una paraula llatina, internacionalment reconeguda, que vol dir persona madura. El CS la utilitza com una marca, un segell que distingeix a una persona so-cialment compromesa que aposta per continuar essent útil i necessària, mitjançant la liberactuació (voluntariat), la qual cosa suposa la millor medecina per a les persones jubilades per millorar la seva qualitat de vida segons recomanació de la OMS. El CS és una versió moderna dels mil·lenaris consells d’ancians que aprofitaven la saviesa dels anys per aconsellar amb la diferencia que en el segle XXI el seu com-portament no pot ser passiu sinó actiu, dinàmic i participatiu. Segurament es conver-tirà en un important òrgan de participació ciutadana, substituint a les cada vegada mes obsoletes associacions de veïns. El CS s’utilitza com un centre de serveis sèni-or per a tota la població que inclou activitats d’oci, de formació i de participació ciuta-dana. Aquestes activitats són possibles gràcies a disposar els seniors de temps lliu-re, capacitat intel·lectual i motivació. Les prioritats del CS són passar-ho be cultivant el sentit de l’humor, Aprofitar al mà-xim les grans possibilitats que ofereix la jubilació, sense cap tipus de por i de vergo-nya. Defensar els interessos econòmics i socials de la gent gran com a membres de la xarxa europea Eurosenior. El lloc més aconsellable com a local social és en un centre cívic per superar les barreres Intergeneracionals que generen els casals ja si-guin de joves o de gent gran. Els centres cívics són la versió moderna dels ateneus populars i locals socials que van crear durant la II República una ciutadania activa. En una societat per a totes les edats els espais públics han de ser compartits amb horaris diürns per a la gent gran i nocturns per a la resta La liberactuació consisteix en realitzar lliurament activitats sense cobrar. Suposa un important canvi cultural que cerca l’autorealització personal la qual només és possi-ble mitjançant pràctiques d’ajuda mútua, en les que l’ajuda als demés és la condició necessària per ajudar-se a un mateix. Aquest plantejament suposa un canvi radical, el voluntariat demana sacrificar-se per ajudar als demés mentre la liberactuació, sens cap tipus d’hipocresia, diu: ajuda’t a tu mateix i fent-ho ajudaràs als demés. .

44

QUINA ORGANITZACIO GLOBAL ? LA XARXA EUROPEA EUROSENIOR

La xarxa Eurosenior te com principal missió defensar els interessos econòmics i so-cials de la gent gran dins d’un mon globalitzat no excloent en el que totes les perso-nes hi son necessàries. Per aconseguir-ho es proposa vetllar pel manteniment de l’estat del benestar que configura i defineix una Europa social, com element bàsic i irrenunciable per al seu funcionament. Te com a principals característiques, aspirar a convertir-se en la gran organització sènior europea, que faci possible als seus membres, tenir un pes específic important en la UE, fins arribar a ser el seu principal grup d’influència. També funcionar com una organització moderna, amb una estructura horitzontal de xarxa, àmpliament so-cialitzada, sense jerarquies i sense afany de lucre utilitzant les noves tecnologies. Hi estaran representat tots els actors implicats, societat civil, administració i mon em-presarial amb un lideratge senior. Els seus objectius son fer possible una vellesa digna i respectada i ajudar a deixar un món millor a les properes generacions. El seu àmbit d’actuació son tots els països de la UE. El seu domini a Internet serà Eurosenior.net on es trobarà el portal de la xarxa EuroSenior constituïda per totes les associacions seniors o de gent gran de països de la UE, que acceptin la defensa dels principis del Moviment Sènior. Està basada en l’acció i la participació activa. El seu principal mitjà de comunicació serà Internet. Cada membre de la xarxa assumeix a nivell local la realització del principis del Mo-viment Sènior. Haurà de facilitar la següent informació: fitxa tècnica de l’associació, activitats principals desenvolupades, propostes o projectes en preparació i crides per realitzar noves accions o activitats. Per al desenvolupament d’accions o activitats que sobrepassin l’àmbit local, es crearan grups d’acció específica, liderats por un membre de la xarxa que actuarà com coordinador dels col·laboradors voluntaris. Els grups estaran constituïts per persones amb noms i cognoms. Es tracta de que cada acció la portin a terme les persones més preparades de la xarxa. Aquests grups es dissoldran una vegada aconseguits els seus objectius. Per preservar la riquesa cultural que suposen les llengües vernacles es crearan sub-xarxes a nivell d’estats de la UE i dins d’aquests, si es el cas, subxarxes d’àmbits lin-güístics propis. Aquesta preservació suposa una complexitat que serà necessari su-perar amb tecnològics de traducció simultània, que deuran desenvolupar-se. En qualsevol cas donada la universalitat de l’idioma anglès, se’l considerarà d’utilització preferent. Per millorar la participació ciutadana i fomentar una política de portes i finestres obertes que facilitin l’entrada d’aire nou i renovador tant les xarxa principal com las subxarxes disposaran de fòrums de debat propis. També serà possible la comunica-ció mitjançant chats i vídeo conferencies. Les trobades presencials es reservaran per consensuar grans acords ja madurats amb els sistemes de comunicació virtuals.

45

SOBRE QUINA BASE ? EL MOVIMENT SENIOR

Els dos principals objectius del moviment sènior consisteixen en intentar deixar un món millor a les properes generacions i fer possible una vellesa digna i respectada. Per aconseguir-ho compta amb la saviesa dels anys, la capacitat intel·lectual i sobre-tot amb molt de temps lliure. Totes aquestes matèries contenen un alt percentatge d’energia vital, avui dia clarament infrautilitzada, que segurament explotarà degut a la pressió demogràfica i a la pretesa insostenibilitat de l’actual estat del benestar. Que el segle XXI serà el de la gent gran, segurament liderat per dones, es una qües-tió que cada vegada és més assumida per un nombre creixent de persones. Fer possible una idea, com la de lluitar contra la discriminació de la gent gran, mitjançant la creació del incipient moviment sènior, requereix la postulació d’una cultura sènior, avui dia, inexistent. L’OMS (Organització Mundial per la Salut) recomana superar l’envelliment passiu per un altre d’actiu afirmant que la passivitat no és bona per a la salut. Aquesta despreo-cupació ajuda a convertir a la gent gran en més vulnerable per frenar les malalties i la impossibilita per aconseguir l’autorealització personal. No es bo tenir una tran-quil·la vida vegetativa, per més còmoda que sigui, cal generar algunes inquietuds i tenir la il·lusió de superar reptes que et facin sentir útil i necessari. Tenint en compte aquestes recomanacions de l’OMS, una cultura sènior per a la gent gran, ha de ser capaç d’afrontar els reptes més importants del segle XXI: la globalització, les noves tecnologies, la participació ciutadana i l’envelliment de la po-blació. Ha de servir per convertir a les persones en socialment compromeses i per aconseguir-ho cal substituir la motivació de la remuneració econòmica, pròpia de l’ètica del treball remunerat, per la motivació de autorealització personal pròpia de l’ètica del joc creatiu. Sempre, però, en tot cas, conservant el sentit de l’humor i mi-rant de passar-ho bé. Cal però, sobretot, poder comptar amb persones emprenedores socials capaces de promoure noves activitats socials, culturals, de formació, de noves tecnologies i de participació ciutadana en un context cada vegada més globalitzat. Aquestes perso-nes emprenedores socials, excessivament escasses, es poden comparar a corre-dors de fondo caracteritzats per la seva resistència, seguretat, lluita, constància i ca-pacitat, arribant, si es dona el cas, a córrer en solitari. Avui dia, però, qualsevol projecte innovador, com pot ser la creació de la xarxa euro-pea EuroSenior, requereix sobretot la intervenció d’un equip de persones emprene-dores creatiu i apassionat, competent i multidisciplinari, amb complicitat, implicació i dedicació absoluta en les seves tasques de desenvolupament. Ha arribat el moment de que la gent gran comenci a sortir de l’armari per fer sentir la seu veu i com sem-pre cal que les persones més conscienciades, en aquest cas els seniors, donin els primers passos, obrint els camins adequats per fer-ho.

46

Presentat per:

Juliol de 2006

RECERCA VITAL SOBRE LA JUBILACIÓ

47

RECERCA VITAL SOBRE LA JUBILACIÓ

Una aposta de futur No tenim res a perdre, sabem que l’etapa final és inevitable

Una idea, un projecte, una organització El Consell Sènior neix com una idea que es desplega en un projecte i una organització. La idea es reflecteix en el movi-ment i la cultura sènior que assumeix l’existència de una nova edat, la sènior, completament desconeguda i plena de vitalitat per avançar cap a l’autorealització personal. El projecte consisteix en la creació de la xarxa europea Euro-senior, constituïda per Eurosenior Centers, amb diferents de-nominacions com la de consells sèniors o similars, caracterit-zats per la seva condició de centres de serveis, de formació i de participació ciutadana. Una nova organització que fomenti la liberactuació sènior, te-nint en compte, tant la participació col·lectiva i presencial com la individual i virtual. Aconseguir que el segle XXI sigui el de la gent gran, fins arribar a esdevenir el principal grup d’influència de la UE, que ho assolirà, segurament en els pro-pers 20 anys, la generació del baby boom. Als actuals sèniors ens pertoca crear infraestructures i l’organització necessàries i adequades per que això sigui possible

48

Introducció El contingut d’aquest document fa referència a una recerca vital sobre la jubilació, re-latada com una vivència personal, quina conseqüència ha consistit en desenvolupar un projecte global d’integració de la gent gran en la societat del segle XXI. Voldria afegir que el fet d’escollir un plantejament personal té a veure amb la neces-sitat vital de donar a conèixer una experiència personal, que pot ser útil per a mi ma-teix, en el sentit d’assumir el repte d’explicar-la per escrit, la qual cosa segurament servirà per aclarir, si més no, les meves idees. També però, pot servir per altres per-sones que es trobin en una situació semblant, les quals poden descobrir amb la me-va exposició noves vies o camins que els hi poden ser d’utilitat. Apostar per un plan-tejament personal suposa acceptar el repte de tenir que exposar pensaments i refle-xions que poden ser de difícil realització. donat el seu caràcter personal, però que entenc són necessàries per donar coherència i justificació al relat d’una experiència que intentaré fer de forma cronològica, encara que amb la inclusió de reflexions més actuals. L’autor Hem dic Josep Aracil i Xarrié i soc nascut l’any 1937, professionalment havia treba-llat com enginyer de projectes de vehicles de passatgers en una reconvertida gran empresa estatal, la Pegaso, de la que en vaig prejubilar als 54 anys. Socialment ja en la meva joventut havia participat en activitats del teixit associatiu sense afany de lucre. En les darreres etapes del franquisme vaig participar en la ma-joria de mogudes socials, veïnals i polítiques. També vaig ser regidor municipal en l’etapa democràtica, durant quatre anys en el meu municipi. Políticament en conside-ro socialdemòcrata, si be en el moment de la creació de l’associació local Consell Sènior de Premià de Mar vaig deixar la militància de partit. El fet d’haver optat per una redacció personal no exclou la meva condició de presi-dent del Consell Sènior de Premià de Mar, l’associació per la qui he elaborat aquest projecte en quin resultat hi ha contribuït la suma de moltes aportacions col.lectives. La prejubilació Tenia clar que una vegada prejubilat era molt important tenir activitats socials que donessin sentit a una nova etapa vital completament desconeguda iniciada de forma prematura. Vaig intentar fer-ho així encara que amb una implicació més aviat esca-dussera. En aquesta situació, d’aparent satisfacció personal, vaig partir un infart ce-rebral, sortosament només amb petites seqüeles que afecten principalment al meu control de l’equilibri al caminar. La reflexió sobre aquest entrebanc em va portar a considerar, donada la inevitabilitat de l’etapa final, que valia més morir amb les botes posades, en un entorn vital ade-quat a la meva persona, acostumada a un desgast i estrès intel·lectual que la meva situació de prejubilació m’havia fet oblidar. Sobre aquest plantejament, producte d’una reflexió personal, si be avalat pel meu metge de capçalera, fa pocs mesos he tingut l’ocasió de veure’l confirmat científica-ment. El doctor Hans Selye revela que existeixen dos tipus d’estrès, un d’ells negatiu

49

i un altre positiu. El primer d’ells anomenat distres es produeix quan odiem el nostre treball i per tant és negatiu per a la nostra salut. El segon anomenat eustres és el producte de la tensió positiva entre el punt en que es trobem i el que volem assolir. S’ha demostrat que l’eustres reforça el sistema immunològic i augmenta la longevi-tat, així com també la capacitat per gaudir de la vida. Aquest doctor explica que les dones viuen uns set anys més que els homes per raons psicològiques i no fisiològi-ques, el treball d’una dona mai s’acaba. L’acceptació d’un estrès positiu té, però, el problema de la gestió del temps en una societat que es caracteritza per la seva manca, en qualsevol situació, ja estiguis jubi-lat o treballant en actiu. Recentment s’està donant a conèixer el moviment slow, un elogi de la lentitud a canvi d’una millor qualitat de vida. Avui dia ja existeixen mèto-des coneguts per gestionar d’una manera intel·ligent el temps a l’extrem de que al-gunes persones aposten per disminuir els seus ingressos econòmics evitant amb ai-xò l’alt preu que han de pagar per la manca de temps vital. Cal denunciar la impaci-ència que s’afana en cercar lo impossible, arribar al fi sense els mitjans. Visioning En l’època del meu infart, com a militant d’un partit polític, assistia mensualment a una trobada sectorial en la que acostumaven participar conferenciants que tractaven temes de gent gran. Recordo que desprès de varies trobades, de cop i volta, un dia es va produir la clàssica encesa de bombeta, el que en anglès s’anomena visioning que consisteix en assimilar de forma comprensiva una idea que donava sentit a la jubilació, com una etapa que podia ser molt important tant a nivell personal com a ni-vell comunitari. Una forma de definir aquesta visió instantània podria consistir en afirmar que saps una cosa per que l’has vist. No existeix cap procés d’anàlisi lògica o de reflexió que et porti a plantejar aquesta nova idea, no fa falta,.un sap que la idea existeix, que ha passat a formar part de la seva vivència personal. Es com una petita llavor o embrió, amb un alt contingut d’energia potencial que conté el seu desplegament que es va desenvolupen al llarg de molts anys i que es posa en evidència cada vegada que com a tal idea es qüestionada. Algunes de les persones que passen aquesta experi-ència intenten convertir-se en emprenedors. Emprenedors socials Avui dia existeix suficient bibliografia sobre emprenedors, ja siguin socials o empre-sarials, que es defineixen com persones incansables que defensen els seus punts de vista fins les darreres conseqüències superant tot tipus d’obstacles i adversitats. No accepten un no per resposta i en cap moment abandonen la seva idea fins que no s’hagi fet tot el possible per a la seva difusió i realització. En aquest punt he de reconèixer que personalment em sento identificat amb aques-tes característiques que quan desconeixes altres experiències semblants, et fan sen-tir com una persona fora de la normalitat en la defensa del que es podria anomenar la teva obsessió. Aquest dubte sobre el meu comportament normal l’he vist contestat en una lectura del científic psicoanalista C,G.Jung que parla de la solitud de les per-sones que pretenen endegar coses noves, considerades utòpiques per a la majoria de la societat.

50

Et trobes en una situació d’incomprensió, en algun sentit més que raonable, en la que sembla que només tu estiguis en possessió de la veritat i els demés siguin ton-tos. El problema consisteix en que la persona que ha vist la idea, la té, però no con-eix tot els seus detalls de desplegament, encara que sigui capaç de reconèixer quins són els adients. En aquesta situació es fa molt difícil explicar als demés el que un sap però es incapaç de fer per ell mateix. Per mantenir la teva postura cal tenir una convicció i perseverança molt fermes, assumibles gràcies a la lectura del llibre de Marilyn Ferguson “La conspiración de acuario” que dona a entendre que les perso-nes que promouen canvis socials no estan soles, hi ha una nova concepció del món, tot just endegada, poc coneguda i considerada excessivament utòpica que les recol-za. Evidentment aquesta convicció personal sobre la bondat d’una idea precisa ser con-trastada sense cap tipus de por de que sigui rebutjada per qualsevol persona o per la lectura de bibliografia adient .He intentat en tot moment estar al dia en la lectura de llibres d’assaig i de noves formes de gestió associativa o empresarial. Seria erroni mantenir una idea quan es refutada amb arguments sòlids. Les conseqüències d’aquesta recerca han portat ha remodelar detalls que ha calgut incorporar per millo-rar el projecte. Cal reconèixer que la incomprensió no fonamentada que inicialment pot ser desa-gradable acaba essent positiva, d’acord amb la llei de que tota acció genera una re-acció. Tenen una importància cabdal en la realització d’un projecte aquests petits en-trebancs i lluites, la superació de les quals acaba donant força i consistència a una idea. Es produeix el clàssic procés dialèctic en el que la lluita dels contraris genera síntesis alliberadores. Referent a processos de renovació recordo experiències en la meva vida professio-nal de persones conegudes com fitxers humans que tenien en el seu cap totes les dades i la forma de gestió de seccions determinades. Pràcticament aquestes perso-nes són insubstituïbles, no es troben persones que les puguin reemplaçar, per fer-ho ha estat precís muntar nous equips humans amb un mínim de dues a tres persones que assumeixin les seves tasques. Amb els emprenedors socials passa el mateix, la forma de substituir-los consisteix en crear una nova organització específica que in-clogui varies persones que facin possible repartir les seves funcions operatives. Es evident que la tasca d’un emprenedor social ha d’acabar amb la consolidació i conti-nuïtat del projecte que ha ajudat a endegar. Es una qüestió bàsica que cat tenir en tot moment present. Preparació del projecte Aquesta visió personal sobre la jubilació la vaig comentar a un conegut, dirigent d’una associació de gent gran, el qual en va demanar l’esposes en una de les confe-rencies que periòdicament organitzaven. Amb el nom de La gent gran avui vaig rea-litzar un estudi detallat consultant bibliografia al meu abast. Una vegada realitzada la conferència vaig proposar a varis coneguts posar-la en marxa tot, pensant que no seria acceptada donat el seu plantejament excessivament utòpic. Va suposar una grata sorpresa la seva acceptació que va obligar-me a endegar un procés en el que era molt difícil la marxa enrere, més al tenir en compte que varies consultes realitza-des amb persones d’autoritat reconeguda el van considerar positiu si be diagnosti-cant que tenia més futur que present.

51

Aquest procés creatiu es podria assimilar al projecte d’intentar coronar una nova muntanya que mai ho ha estat, en el que molts escaladors hi deixen la vida, però també els camins i agafadors necessaris per que d’altres pugin aprofitar els seus es-forços En aquests intents el més important no es coronar la muntanya sinó la il·lusió de fer-ho. Aquesta reflexió en va ajudar a acceptar el repte. Definició de progrés Forçosament una idea innovadora i pionera requereix que sigui progressista, la qual cosa calia definir, si més no a nivell personal Per fer-ho em vaig decantar pel pen-sament de Teilhard de Chardin que escriu: “El progrés no és el que pensa la vulgari-tat, ni això que irrita no veure mai arribar. El progrés no és immediatament ni la dol-çor, ni el benestar, ni la pau. No és el descans. No és ni de manera directa la virtut. El progrés és essencialment una força, la més perillosa de totes les forces. Es la consciència de tot quan és i de tot el que pot ser. Encara que s’aixequi un clamor in-dignat. Encara que es fereixin tots els prejudicis cal dir-ho, per que és la veritat: ser més és, abans que res, saber més-“ . Del mateix pensador recullo una síntesi sobre la seva opinió quan se li va demanar quines serien les seves propostes sobre Els Drets Humans. Va proposar la satisfac-ció de tres condicions, a les quals de la meva collita he afegit una quarta que consi-dero interessant: 1.- Cada persona està obligada a ser el que és. No fer-ho perjudica als demés. 2.- Cal facilitar l’autorealització personal. 3.- En cap cas es pot obligar a una persona a que deixi de ser el que es. 4.- No es deu intentar mai utilitzar una persona per fer el que no vol fer. (Afegit collita pròpia) Principis bàsics Una vegada definides les condicions prèvies calia concretar els principis bàsics que donessin cos al projecte 1.- L’autorealització personal imprescindible per promoure la dels demés. La vida comunitària no és possible sense individus autorealitzats la qual cosa produeix un procés de retroalimentació en el que es difícil prioritzar cap dels extrems. Es molt si-milar al de contestar a la pregunta: qui es primer: l’ou o la gallina? 2,. El progressisme suposa assolir espais de llibertat els quals mai es pidolen sinó que sempre es conquereixen. En aquest sentit el servilisme (el quedar bé per obtenir beneficis) i el conservadorisme (ja estem bé no cal arriscar), són el càncer de l’associacionisme i han de ser eradicats abans que ells acabin amb l’associació. 3.- La recuperació de l’ètica del joc creatiu per superar la del treball remunerat, la majoria de vegades pròpia d’esclaus que es veuen obligats a malvendre la seva for-ça de treball. El joc creatiu suposa il·lusió, curiositat, ganes vitals d’aprendre a ser més i sobretot ganes d’assumir reptes en els que el més important no es guanyar si-

52

nó participar, sense oblidar en tot moment el necessari sentit de l’humor sense el qual la vida no té sentit. 4.- La de d’esdevenir una alternativa a les actuals associacions de gent gran assu-mint compromisos socials de participació ciutadana. També apostant per les noves tecnologies i l’aprenentatge permanent. 5.- La vocació europea de formar part d’una gran organització de gent gran europea. Algunes reflexions Existia una idea quin desenvolupament requeria obrir un nou camí al final del qual es trobés la terra visionada, però, per on començar? En aquesta situació inicial sembla adequat plantejar com a correcte la teoria del caos que acaba generant ordre. El sis-tema és molt semblant al d’obrir un nou camí en una selva, per un lloc o altre s’ha de començar, el que cal és que una persona sigui capaç de pujar a un alt cocoter per veure si el camí escollit és el correcte, pugui dir o no: enrere, camí equivocat!..Com a mètodes de treball es va apostar pel materialisme dialèctic i el pragmatisme americà que consideren la pràctica com la única forma de validar els plantejaments teòrics. En aquestes condicions es necessiten persones innovadores i creatives les quals no abunden, obligant la seva absència ha tenir d’assumir un paper difícil, per una banda obert a la participació i per l’altra desenvolupant tasques que si no les fas queden per fer. En tot moment però, ha estat possible mantenir una junta directiva les reuni-ons de la qual s’han mantingut setmanalment amb una assistència mitjana entre 5 i 15 persones. El fet de no tenir clarament definit un camí porta a situacions ambigües en les que no es poden demanar compromisos personals de participació que en el cas de no ser assumits porten a situacions d’abandonament. En aquestes circumstancies et queda un gust agredolç d’agraïment a les persones que et fan costat, tot i sabent que si es-tires massa el fil aquest es pot trencar. Ha estat cabdal l’ajut del nostre Ajuntament, més aviat en la línia de café para todos que en el d’admetre la singularitat de la nos-tra associació que actualment compta amb 1300 associats i és la mes nombrosa del municipi. En aquests moments estic escrivint una columna setmanal titulada “Seniors” que es publica en la premsa gratuïta de Catalunya. També un article mensual d’opinió en un diari que cobreix tot l’àmbit de Catalunya. Finalment participo, tenint també cura de la producció, en un programa mensual de radio i en un altre de televisió. Totes aquestes participacions serveixen per tractar temes molt variats amb diferents inter-locutors que permeten tenir una visió actualitzada i amplia de la societat actual. Plantejaments inicials El paper més tradicional assignat a la gent gran és el d’aconsellar i per aquest motiu el nostre primer projecte va ser el de creació d’un servei d’informació general i de consell. Vàrem plantejar com element bàsic el servei telefònic 010, existents a Bar-celona i Sant Cugat, els quals varem visitar i conèixer. Per posar en marxa aquest servei vaig crear el software d’un programa de gestió fet a mida. Voldria comentar el fet d’estar diplomat en intel·ligència artificial, així com la meva condició d’analista de sistemes i programador de software, la qual cosa ha suposat la informatització, amb

53

programació feta a mida, des del seu començament, de totes les gestions de l’associació que presideixo. Aquest projecte es va presentar a una coneguda caixa d’estalvis cercant la seva col·laboració, la qual va ser denegada per la coincidència de la posada en marxa del seu servei per a gent gran, la filosofia del qual era molt semblant a la nostra. Actual-ment el nostre projecte es pot considerar com una proposta fallida, encara que no oblidada i que en qualsevol moment pot sortir de l’armari. Una altra proposta també fallida, va consistir en la creació d’una xarxa local d’associacions que nosaltres ofe-ríem gestionar mitjançant la seva informatització amb un programa fet també a mida que vàrem crear. En aquesta cerca de propostes vàlides es va plantejar una qüestió que la majoria d’associacions de gent gran rebutgen, el problema dels vells, el de la gent gran de-pendent. Una associació progressista no podia deixar de banda la defensa de la gent gran més desvalguda com una condició cabdal per a una organització del segle XXI. La seva incorporació dona consistència a un projecte que en cas contrari es podria batejar d’insolidari i egoista. El tema de la dependència ja començà a ser un dels grans reptes que haurà d’afrontar la societat actual. Aparellat amb aquest tema es troba el testament vital, el dret a una mort digna que forçament també s’haurà de contemplar. Els vells, la gent gran dependent, és considerada com una etapa decadent, no desit-jable que cal ignorar pensant que amb una mica de sort ets pots morir abans de tenir que patir-la. Aquest desig que inicialment podríem considerar egoista és bàsic i hau-ria de servir com element de sortida per començar a plantejar solucions que perme-tin afrontar el creixent envelliment de la població. Un primer suggeriment seria aten-dre les peticions de la majoria d’associacions de gent gran que consideren la paraula vells un tema tabú. Cal fer tot el possible per disminuir els efectes negatius de la de-pendència apostant per vies preventives sociosanitàries, que augmentin la qualitat de vida de l’envelliment per evitar o retardar la situació de dependència. L’experiència de Barcelona En el local que ens havia cedit l’Ajuntament varen tenir de fer obres i no podíem ac-cedir-hi i per aquest motiu se’ns va presentar l’ocasió d’intentar muntar una xarxa a Barcelona per fomentar la participació activa i el voluntariat de la gent gran. Aquesta experiència encara que fallida va ser molt positiva. Va tenir una durada d’un any, du-rant el qual es van mantenir contactes amb les grans organitzacions de voluntariat de Catalunya com Creu Roja, Caritas, Federació Catalana de Voluntariat Social i moltes d’altres. En primer lloc vàrem observar les grans mancances d’aquestes institucions que no disposen del personal necessari per desenvolupar tasques de prospecció. Tenen moltes dificultats per afrontar les necessitats absorbents i prioritàries del dia a dia la qual cosa les impossibilita per sembrar i poder recollir Pretenen utilitzar a la gent gran per que faci coses que no volem fer com el voluntariat, mitjançant campanyes de publicitat, quan el que cal fer es cercar nous plantejaments innovadors que ho fa-cin possible. Una altra conseqüència que cal extreure d’aquesta experiència és la necessitat d’arribar a acords de col·laboració amb persones, amb noms i cognoms i no amb departaments o seccions que no assumeixen cap tipus de responsabilitat

54

personal. En general existeixen poques persones competents les quals és conveni-ent conèixer. L’OMS recomana que la gent gran sigui activa si vol augmentar la seva qualitat de vida, però succeeix que la seva cultura predominant no accepta ser actiu treballant sense cobrar, diuen que això és de tontos. El mateix passa amb el voluntariat, una altra forma, diuen, de treballar sense cobrar. Caldria que es produís un canvi cultural que rebutjant les paraules treballar i voluntariat permetés ser actiu i per això cal cer-car una nova paraula, i si no existeix crear-la, que faci possible realitzar activitats fí-siques o intel·lectuals, sense cap tipus de remuneració, que siguin socialment útils. Aquesta nova paraula podria ser LIBERACTUAR que significaria participar realitzant tasques sense cobrar, però de forma lliure i voluntària i amb un ampli i positiu reco-neixement social. El tan desitjat voluntariat de la gent gran no serà possible si la so-cietat i sobretot els mitjans de comunicació no difonen i enalteixen la LIBERACTU-ACIO de la gent gran. La motivació es sempre necessari i imprescindible, si no es donen diners s’han de donar medalles. En tot cas aquesta qüestió de la liberactuació és una assignatura pendent que cal assumir i afrontar. La gent gran no vol ser manada, ho ha patit durant masses anys. En general les ac-tuals generacions de gent gran el que volen es no fer res, fora d’ajudar a la família, la qual cosa es més que legitima, si a més a més es té en compte el seu baix nivell d’escolaritat, haver passat una guerra civil i haver patit 40 anys de dictadura fran-quista.. El camí correcte per fomentar la seva participació activa passa per crear in-frastructures adequades. Els actuals centres cívics suposen recuperar l’esperit del teixit associatiu de la II República, on en quasi bé tots els municipis existien espais culturals i de convivència Intergeneracional. En aquesta situació es va plantejar la possibilitat de canviar el nostre local social a un nou centre cívic municipal en el que fos possible aconseguir alguns dels nostres objectius, com el de ser un projecte Intergeneracional que juntament amb d’altres, ens permetés començar a ser realment una alternativa a les actuals associacions de gent gran caracteritzades pels jocs d’oci i les manualitats, les quals podrien ser com-plementades amb la nostra oferta de serveis vàlids per a tota la societat. El Carnet Gran La nostra anada al centre cívic va suposar començar a disposar de la infrastructura necessària per desenvolupar les nostres futures activitats, les qual encara no havien estat plenament definides. Un company de la junta directiva, professor de màrque-ting, va elaborar un projecte força detallat per crear un carnet per a la gent gran que calia negociar amb establiment comercials per aconseguir descomptes als seus pos-seïdors a canvi de la fidelitat de compra.. En la infància de tota organització innovadora i pionera fan falta sobretot emprene-dors socials capaços de fer de motor per tirar endavant una nova idea però també persones activistes per fer-ho amb un projecte concret com el que suposava el nou carnet. Aquesta persona va existir i gràcies a ella i d’altres que desprès han continu-at la seva tasca, l’associació, tal com estava previst, va tenir un fort creixement pas-sant dels 40 associats als 1400 actuals.

55

Es pot afirmar que aquest carnet va suposar el desllorigador que possibilitava el nos-tre creixement local. De la mateixa manera que també ho pot suposar per l’inici d’una gran organització comunitària europea. Per fi desprès de molts anys d’encerts i error havíem trobat un camí que calia aprofitar per elaborar un projecte definitiu. El projecte general Com a norma general s’apostarà per plantejaments estratègics, en la línia de on som, on volem anar i com ho fem per arribar-hi, donant prioritat a la resolució de colls d’ampolla els quals impedeixen avançar. Aquesta opció suposa supeditar els programes d’activitats a les línies estratègiques que en tot moment seran prioritàries. La qüestió consisteix en considerar convenient desestimar un programa que pot ser interessant però que ens desvia de la línia estratègica en la que volem avançar. Per començar cal fixar una missió “Fer possible una vellesa digna i respectada” i “Ajudar a deixar un món millor a les properes generacions”. Per aconseguir-ho caldrà establir un pla estratègic que ens haurà de portar a tenir un pes específic important en la societat del segle XXI fins arribar a convertir-nos en el principal grup d’influència de la UE. Si la gran organització en forma de xarxa necessària pel nostre projecte no existeix es fa necessari ajudar a crear-la i en aquest sentit es va registrar en el Ministerio del Interior una nova associació anomenada EuroSenior així com un domini a Internet. Però abans d’aquesta projecció exterior calia consolidar-se a nivell local la qual cosa s’està realitzant d’acord amb la nostra aposta d’esdevenir una associació de serveis completament informatitzada. Estem utilitzant tècniques de màrqueting modern, completant informació digitalitzada amb el boca orella que ens estan donant molt bons resultats, en l’organització d’excursions culturals i sortides al teatre fins a l’extrem de resultar una gran ajuda per al nostre autofinançament. També hem apostat per esdevenir un centre de formació amb un projecte multidisci-plinari anomenat l’aventura d’envellir que inicialment ha tingut bons resultats amb el nostre reconeixement com centre autoritzat per impartir el curs Internet per a tothom pel que ja han passat prop de 100 alumnes. Una vegada començat a sintonitzar amb la gent gran, desprès de nou anys d’intentar-ho, apostar per les noves tecnologies i la gent gran no és una utopia sinó una realitat contrastada assolible posant els mitjans necessaris per aconseguir-ho. En aquest aspecte cal apostar per sistemes informàtics polivalents aptes per funcio-nar tant en plataformes Windows com Linux de software lliure, tenint en compte l’aposta de la UE per aquest tipus de software que pot ajudar a suprimir el pirateig in-formàtic, donat el seu caràcter majoritàriament de fàcil accés i gratuït. Cal ressaltar que el projecte general de crear una gran organització de gent gran eu-ropea, segurament tindrà la seva culminació en els propers vint anys amb la genera-ció del baby boom, amb un nivell molt més alt d’escolaritat que els actuals i sobretot amb la incorporació massiva de les dones les quals segurament acabaran liderant una organització de gent gran en la que la influència femenina molt més activa que la masculina acabarà essent determinant

56

Cada generació ha d’intentar millorar les condicions que li han deixat les precedents. Continuant amb el símil de coronar una nova muntanya cada generació ha d’assumir un tram d’aquesta pujada. Les actuals generacions recolzant-se en el que han rebut de les anteriors (casals d’avis), els toca desenvolupar infrastructures i superar la fractura digital. Fonamentalment cal apostar per les noves tecnologies, per la socie-tat del coneixement, si be també cal fer-ho per omplir una carència en les actuals associacions de gent gran. Quan una persona es jubila i té inquietuds intel·lectuals no troba associacions prepa-rades per desenvolupar-les, per aquest motiu cal crear una nova gamma d’associacions que donin sortida a aquesta demanda de participació ciutadana de persones socialment compromeses. Per satisfer aquesta nova demanda cal plantejar sistemes de participació i d’organització innovadors i creatius que en aquests mo-ments encara es troben en les beceroles. Per concloure les tasques assignades a les actuals generacions consisteixen en crear infraestructures i noves organitzaci-ons. La historia constata els estranys camins que utilitza la raó per donar-se a conèixer, com ho demostra la importància del factor atzar en molts descobriments. El movi-ment sènior i la cultura sènior són els elements bàsics que han de fer possible que el segle XXI sigui el de la gent gran. Un factor desencadenant d’aquest moviment pot ser simplement l’avorriment produït durant 20 anys de jubilació sense fer res. El camí de la creativitat és com una droga que enganxa i que augmenta amb el seu us. Per tirar endavant un nou moviment son necessàries persones creatives les quals podri-en sortir de bosses d’avorriment. Per aconseguir-ho cal pescar i tirar l’ham amb noti-cies adequades en els mitjans de comunicació És convenient considerar que el creixent envelliment de la població segurament pro-vocarà importants convulsions socials que poden arribar a ocasionar un canvi de ci-vilització, basada més en el ser que en el tenir. Una nova civilització caracteritzada per la matèria grisa, per la capacitat intel·lectual, potencialment infrautilitzada de la gent gran i molt allunyada de la fogositat de la joventut sense temps per pensar la si-tuació de precarietat laboral que ha de suportar. En la creació d’aquesta nova socie-tat la gent gran i té poc a perdre, podríem dir allò de que encara que darrera nostre vingui el diluvi, no importa, nosaltres segurament ja no hi serem. En tot moment, pe-rò, no s’ha d’oblidar la voluntat de participació Intergeneracional que sempre cal de-fensar. Resumint es podria afirmar que primer es tenia una idea, ara és té un projecte, però, encara manca tenir una organització adequada que fomenti la liberactuació de la gent gran, sense la qual és molt difícil poder continuar avançant. El projecte local Una vegada superada l’ambigüitat en la gestió, produïda en les etapes inicials, per la manca d’un projecte clar i detallat, fàcil d’entendre i d’explicar, ha arribat el moment d’establir una organització amb una gestió democràtica, oberta, participativa que per-meti la liberactuació dels seus membres, que faciliti la seva autorealització personal. També que tingui en compte la substitució de les persones emprenedores que han fet de motor de la idea, les quals han de donar pas a noves generacions, tenint però present, que aquesta substitució pràcticament s’ha de realitzar mitjançant la intro-ducció de canvis importants en l’organització, tal com s’ha explicat anteriorment.

57

Es tracta de que una persona quan es jubili trobi l’opció d’anar a jugar a cartes o al domino en una associació de primera generació com els casals d’avis, o fer manuali-tats en una altra de segona generació més moderna però també pugui optar per re-cuperar la figura de ciutadà socialment compromès en una associació de tercera ge-neració, caracteritzada per estar configurada com un centre de serveis, de formació i de participació ciutadana, que permet dotar a la gent gran de les eines necessàries per millorar la seva qualitat de vida. Les activitats que ja funcionen cal que ho facin millor, la paraula sènior ha de consti-tuir una marca de qualitat que gratifiqui i satisfaci als seus membres col·laboradors per la seva pertinença a una organització prestigiosa i àmpliament reconeguda en el municipi. Es crearan noves activitats de tot tipus donant-se prioritat a l’alfabetització digital amb la creació d’una Sala TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) de ca-ràcter intergeneracional que complementa la infraestructura recentment creada d’ordinadors d’última generació per atendre les necessitats de gestió pròpies. També es canviaran els actuals programes d’informàtica amb una versió actualitzada de gestió d’associacions desenvolupat com a programari lliure i per tant obert a la seva millora per a qualsevol dels usuaris que ho proposi. Aquesta nova organització ha de contemplar la participació individual la qual no dei-xa de ser el complement de la comunitària, que no tenen raó de ser de forma sepa-rada. La vida comunitària està formada per individus que s’autorealitzen comunitàri-ament. L’individualisme no comunitari és un narcisisme i la vida comunitària sense tenir en compte l’individu és un col·lectivisme que degrada la persona. Aquest reco-neixement de l’individu porta a plantejaments de participació virtual, en una comunió comunitària, dins d’una organització funcionant de forma interactiva, via Internet, on les aportacions individuals es puguin realitzar a qualsevol hora, des del propi domicili o qualsevol altre lloc adient. Finalment es demanarà als membres de la junta directiva el seu compromís personal d’acceptació d’alguna activitat determinada com a únic responsable, encara que amb l’ajut d’un possible equip format per col·laboradors que en un moment donat poden actuar com a suplents per poder atendre compromisos personals no previstos. Aquesta nova organització estarà basada en criteris d’organització empresarial que cerquin l’eficàcia i l’eficiència en la gestió, intentat superar la idea d’anar a perdre el temps en reunions verbalistes mancades de compromisos reals de gestió. Les reu-nions passaran a ser sectorials i substituiran les tertúlies setmanals en que s’havien convertit les reunions de la junta directiva amb resultats més aviat negatius. De totes formes es mantindran les reunions de la junta directiva amb una periodicitat mensu-al. Segurament per complementar les reunions sectorials, quan es cregui necessari, s’hauran de convocar reunions de caràcter general, sobre temes concrets, per trac-tar-los de forma democràtica i participativa, en els que sigui important recollir infor-mació i suggeriments d’àmbits generalistes multidisciplinaris i no sectorials.

58

El projecte europeu No té sentit en una societat globalitzada mantenir una associació local, sense cap ti-pus de connexió que superi el seu restringit àmbit d’actuació. El principi ecològic de pensar globalment i actuar localment, avui dia està obsolet i desfasat, cal també pensar i actuar globalment. Emprenedors socials per endegar un projecte ja sigui lo-cal o global es impossible trobar-los en una mateixa localitat. Cal muntar organitza-cions virtuals amb persones que resideixen en diferents llocs que segurament no parlaran el mateix idioma. El mes de novembre de l’any 2004 es va celebrar a Madrid una reunió auto convo-cada d’associacions de gent gran de quatre comunitats: Andalusia, Catalunya, Ma-drid i el País Basc. Els seus principals acords van consistir en considerar l’aprenentatge permanent com a sentit de la vida i la necessitat de crear una organit-zació de gent gran adequada per superar els reptes d’una societat cada vegada més envellida. Es va fer palesa la necessitat d’ajuntar esforços per crear les sinergies que es poden aconseguir amb una organització virtual en forma de xarxa. Com a primer pas es va proposar la creació d’un portal a Internet com una eina d’informació i comunicació. La filosofia d’aquest portal hauria de ser l’equivalent a un centre cívic, un centre polivalent obert a tothom, gent gran, administració, món em-presarial, universitari i d’altres. Hauria de contemplar, tant la participació individual com la d’entitats o institucions, sempre però amb una vessant comunitària cercant la transformació social cap un món millor. Davant la situació de crear una nova organització semblaria correcte començar per un entorn més proper, com el comarcal o el d’una comunitat autònoma, però aquesta manera de pensar és pròpia del segle passat i suposa un desconeixement de la rea-litat actual. Darrera de tota nova organització hi ha emprenedors socials, sense els quals la seva realització és impossible. Cal cercar aquestes persones on sigui, tenint en compte que avui dia existeixen les TIC que fan possible organitzacions virtuals. Es inviable muntar una organització que depengui exclusivament de contactes pre-sencials, està condemnada al fracàs. Per a la gent gran i la majoria de la societat aquest tipus d’organització es descone-guda, cal ensenyar el seu funcionament i aprendre’l. Es considera que els tres fac-tors necessaris per promoure una acció son el coneixement, la capacitat i la motiva-ció, Caldrà doncs cercar persones motivades a les que s’haurà d’impartir coneixe-ment i capacitació. Per aconseguir-ho s’haurà de potenciar l’aprenentatge permanent amb la utilització de noves formes d’ensenyament com e-learning, mitjançant ordina-dors tant localment com on-line. En aquest sentit el conveni de col·laboració que ha signat la nostra associació amb l ‘UOC pot resultar molt important al poder comptar amb el suport universitari en una societat cada vegada més envellida que ha generat una nova etapa vital completa-ment desconeguda que la humanitat no ha tingut mai que afrontar. La nostra associació quan va fer el lliurament del primer Carnet Gran, acte presidit per un Conseller de la Generalitat, també va celebrar de forma simbòlica el bateig, amb repartiment de confits, d’una nova edat, l’edat sènior, completament nova que les actuals generacions de gent gran i les futures hauran d’omplir de contingut vital. Aquesta nova edat no té res a veure amb la tradicional de la vellesa que s’ha endar-

59

rerit a l’etapa de la dependència, la qual és possible retardar o pal·liar amb un nou estil de vida en la nova edat que tingui en compte el món de les emocions i l’autorealització personal. Les primeres etapes creatives es caracteritzen per tenir idees sense detalls, els quals es van realitzant en el seu desenvolupament. Si les idees no compten amb un desplegament realitzable no són acceptades i per tant rebutjades, la qual cosa no vol dir que no siguin raonables, poden ser excessivament avançades per al seu temps el qual fitxa unes normes que no es poden saltar. Un dels problemes que caldrà resoldre és del finançament d’aquesta nova gran or-ganització, la qual per ser forta i consistent s’haurà d’autofinançar. Quan es crea una nova organització inicialment són molt importants els ajuts que poden donar les ad-ministracions i caixes d’estalvi, ja que sense aquest primer ajut poques d’elles so-breviuen. La humanitat mai planteja problemes que no tinguin solució entre els que es troba el de l’envelliment de la població el qual s’haurà d’afrontar més com un repte que com un problema a resoldre. Avui dia part del món empresarial veu l’envelliment com una important font de recursos econòmics. Es pot dir que comença a ser un negoci apeti-tós, una part del qual hauria d’aprofitar una gran organització de gent gran constituï-da com a tercer sector en els serveis sociosanitaris. . Des d’una perspectiva de justícia social i de repartiment de riquesa t’adones desprès d’haver patit durant 40 anys una dictadura d’incultura franquista que els serveis bà-sics haurien de ser de titularitat pública la qual cosa no succeeix ni de bon tros a Ca-talunya i Espanya. El neoliberalisme ianqui que s’està imposant en la UE, intenta desmuntar l’actual estat del benestar, la qual cosa hauria de ser denunciat i comba-tut per la gent gran organitzada, la qual té el privilegi de poder dir la veritat, no ha de quedar be per poder continuar cobrant una pensió, la qual es cobra a l’empara de la llei i segurament ho passaria malament el govern que pretengués canviar-ho. En la crítica contra la burocràcia de l’administració hi ha una part important de veritat que cal assumir i que porta a plantejar serveis bàsics de titularitat pública però gesti-onats pel tercer sector sense afany de lucre. La direcció d’aquest sector l’hauria d’assumir gent gran liberactuant en una línia d’empowerment dels propis usuaris dels serveis. Aquesta solució cogestionada per gent gran i professionals generaria llocs de treball remunerat, fomentaria la liberactuació de la gent gran la qual s’hauria de complementar amb una nova cultura que valorés positivament la meritocràcia sense afany de lucre. Com a compensació d’aquest direcció gratuïta una part molt petita dels recursos econòmics generats s’hauria de destinar al manteniment d’una gran organització de gent gran. Aquest plantejament econòmic s’hauria de negociar amb l’administració i també amb el món empresarial cercant solucions en les que tots hi surtin guanyant i ningú perdent. El Moviment Sènior La humanitat no es planteja mai problemes que no tinguin solució, encara que la se-va cerca suposi assumir i afrontar reptes que ens obliguin a obrir nous camins que poden generar importants canvis culturals, els quals, però, no es donen quan les co-ses van malament sinó quan les persones creuen que falta poc per que els hi vagi

60

millor; quan es té la impressió que quelcom falla, quan els ciutadans estan farts de la seva situació. Si fem un petit repàs als moviments que s’han creat per solucionar problemes histò-rics, observem que el moviment obrer neix l’any 1670 quan les masses treballadores prenen consciència de classe que succeeix al produir-se la Revolució Industrial que genera un nou ordre social. La primera reacció d’aquestes masses treballadores fou contra les màquines, per passar desprès a ser contra la burgesia capitalista conside-rada com explotadora de la seva força de treball. Posteriorment l’any 1857 neix el moviment feminista amb la fundació de la primera associació feminista que tenia com principal objectiu aconseguir el dret al vot. Una vegada aconseguit dit dret, persegueix fer possible la plena vigència de tots els seus altres drets, per a la qual cosa serà necessari un canvio de mentalitat que su-peri situacions que es perllonguen des de fa mil·lennis com, entre d’altres, l’anomenada violència de gènere, actualment de plena actualitat. En aquests moments la convulsió que ja comença a generar el creixent envelliment de la població està creant un nou gran problema, encara no plenament percebut, que segurament qüestionarà i trastocarà el funcionament de nostra societat a l’extrem que podrien produir-se importants canvis revolucionaris. Aquesta circums-tància suposa el naixement d’un nou moviment, el sènior o el de la gent gran social-ment compromesa Superar cadascun d’aquests moments històrics suposa avançar en el progrés del concepte de llibertat, la qual simbolitza el nostre procés vital. Cada pas cap endavant ens converteix en persones més lliures, encara que per aconseguir-ho el moviment obrer hagi de lluitar contra una burgesia capitalista que supostament l’explota. El moviment feminista contra la agressió d’una cultura masclista que l’humilia i final-ment el moviment sènior contra una societat consumista que el discrimina i li nega el seu reconeixement Els dos principals objectius del moviment sènior consisteixen en intentar deixar un món millor a las properes generacions i fer possible una vellesa digna i respectada. Per aconseguir-ho compta amb la saviesa dels anys, la capacitat intel·lectual i sobre-tot amb molt de temps lliure. Totes aquestes matèries contenen un alt percentatge d’energia vital, avui dia clarament infrautilitzada, que segurament explotarà degut a la pressió demogràfica i a la pretesa insostenibilitat de l’actual estat del benestar. Que el segle XXI serà el de la gent gran, segurament liderat per dones, es una qües-tió que cada vegada és més assumida per un nombre creixent de persones. Ho cor-robora la constatació del procés evolutiu de l’espècie “homo sapiens”, inicialment de procedència animal per avançar cap a éssers humans fins assolir la seva meta final i convertir-se en éssers espirituals. Ens trobem engolits en una societat en la que les persones passen cada vegada més de les dimensiones polítiques i morals per cen-trar-se en les espirituals. Es evident que el creixement personal i la autorealització, són més possibles aconseguir-les quan es pot viure cobrant una pensió de jubilació sense necessitat de treballar. Però, com es crea un nou moviment social ? Podríem establir una comparacions semblant a la del naixement d’una epidèmia, com una malaltia col·lectiva que s’inicia en unes poques persones, que la propaguen mitjançant certes minories transmisso-

61

res que finalment contagien massivament al conjunt de la població. Inicialment un nou moviment social neix de la idea d’una o varies persones que intenten difondre-la i fer-la prosperar. Si la societat està preparada per assumir aquest nou moviment, segurament tirarà endavant i en cas contrari fracassarà. Així per exemple un dels darrers moviments socials, el femení va néixer durant el segle XIX i no abans. El mateix pot avui passar amb el moviment sènior que podríem considerar que neix el segle XXI, caracteritzat por un fort creixement de l’envelliment de la població. Històricament ha arribat el moment en el que la societat es plantegi afrontar la solució d’un problema que anteriorment no tenia necessitat d’assumir. En els segles passats qualsevol plantejament que postulava canvis socials requeria una gran quantitat d’anys. Avui dia, en la societat de la informacions i del coneixe-ment, aquest temps pot ser considerablement menor. Depèn sobretot dels mitjans de comunicació els quals si consideren que el moviment sènior pot arribar a ser una epidèmia que contagia a un important nombre de membres de la població, estimaran que es una noticia que val la pena difondre accelerant amb això el seu assentament. Fer possible una idea, com la de lluitar contra la discriminació de la gent gran, mit-jançant la creació de l’incipient moviment sènior, requereix la postulació d’una cultura sènior, avui dia, inexistent, però sobretot poder comptar amb persones emprenedo-res socials capaces de promoure noves activitats socials, culturals, de formació, d’informàtica i de participació ciutadana en un context cada vegada més globalitzat Aquestes persones emprenedores socials, excessivament escasses, es poden com-parar a corredors de fondo caracteritzats per la seva resistència, seguretat, lluita, constància i capacitat, arribant, si es dona el cas, a córrer en solitari. Avui dia, però, qualsevol projecte innovador, com pot ser la creació de la xarxa europea EuroSeni-or.net, que persegueix que el segle XXI sigui el de la gent gran, requereix sobretot la intervenció d’un equip de persones emprenedores creatiu i apassionat, competent i multidisciplinari, amb complicitat, implicació i dedicació absoluta en les seves tas-ques de desenvolupament. L’avant projecte Desprès d’aquestes reflexions calia elaborar els principis basics d’un avant-projecte

62

LA BASE FILOSÒFICA La globalització social

En aquest món, tots, sense cap tipus d’exclusió, som necessaris

L’individualisme comunitari L’autorealització personal en un entorn

de compromís social comunitari d’ajuda mútua

LA BASE SOCIAL La capacitat intel·lectual

Una enorme quantitat de matèria grisa sènior infrautilitzada que si s’ajunta amb el coneixement científic de la joventut pot pro-duir importants canvis socials en una societat que es caracterit-za pel predomini de la capacitat intel·lectual sobre la força física

Per aconseguir que el segle XXI sigui el de la gent gran Per cercar el impossible ja que el possible és fa sol

Per solucionar moltes petites coses avançant cap a la utopia

AVANTPROJECTE EUROSENIOR

Promogut per

63

On volem anar ?

Esdevenir el principal grup d’influència de la UE

Enfocar l’envelliment com un gran repte capaç de propiciar impor-

tants canvis socials

Fer possible una vellesa digna i respectada

Com ho hem de fer ?La forma d’avançar en una societat complexa consisteix en solucionar caps d’ampolla sorgits en el camí, fixat en un pla estratègic en el que

el temps no compta, donat . que per arribar a la meta final cal-drà l’esforç de varies generacions

On som ? 1970

Participació passiva Casals d’avis

1985 Participació activa

Els avis estan molt ocupats

2000 Participació ciutadana

Sèniors socialment compromesos

PLA DE MARQUETING SOCIAL

LA BASE PRAGMÀTICA La liberactuació

(Persegueix els mateixos objectius que el voluntariat)Acció = Coneixement + capacitat + motivació

El coneixement i la capacitat s’adquireixen amb l’aprenentatge permanent, mentre que la motivació esdevé la gran assignatura

pendent que cal enfocar amb l’enunciat: Ajuda’t a tu mateix i fent-ho ajudaràs als demés.

ALS ACTUALS SENIORS ENS PERTOCA CREAR INFRAESTUCTURES I NOVES

FORMES D’ORGANITZACIÓ PER PROMOURE LA MOTIVACIÓ

64

ELS CAPS D’AMPOLLA

La propagació i difusió del Moviment Senior i la Cultura Sènior

La cerca de persones emprenedors socials

Superar la fractura digital mitjançant un Pla estratègic de formació sènior

Escollir com a primer pas un projecte ja realitzat amb

bons resultats que sigui fàcil de copiar

La creació del portal EuroSenior imprescindible per crear la xarxa EuroSenior

EL PRIMER PAS

Calia trobar un projecte ja existent que justifiques la utilització de la informàtica

per solucionar problemes reals

La targeta EuroSenior d’àmbit europeu equival al Carnet Jove també d’àmbit europeu.

La creació d’aquesta Targeta persegueix aconseguir

avantatges econòmiques per a la gent gran a canvi de la seva fidelitat de compra

Per a la seva creació es necessiten

persones que arribin a acords econòmics amb el comerç local

i persones que realitzin les tasques informàtiques

LA FRACTURA DIGITAL

El teclat, el ratolí, Internet, el correu electronic i la video conferencia

Tractament d’imatges

65

ELS PRIMERS PASSOS Després de nou anys de recerca vital sobre la jubilació el Consell Sènior de Premià de Mar ha elaborat un projecte concret que desitja donar a conèixer. Aspirem a ser un important punt de referència, en la creació d’una gran orga-nització sènior europea anomenada EuroSenior i formada per una xarxa d’EuroSenior Centers constituïts com Centres de Serveis Sènior. El projecte, que culminarà segurament els propers vint anys la generació del baby boom, persegueix que el segle XXI sigui el de la gent gran amb un lideratge proba-blement femení. Pertoca a les generacions seniors actuals endegar el Movi-ment i la Cultura Sènior així com crear infrastructures i noves formes de gestió d’associacions que promoguin la participació ciutadana apostant per un clar compromís social.

Com a primer pas es proposa la promoció de la Targeta EuroSenior (Carnet Gran), molt semblant al Carnet Jove d’àmbit europeu. Per fer-ho possible es lliura de forma gratuïta el programa informàtic de gestió d’associacions Euro-Senior (www.euroseniors.org) que inclou també, entre d’altres, l’aplicació “Banc de Temps”, per promoure la creació de grups d’ajuda mútua intergene-racional. Darrera aquest projecte existeix la plena convicció de que el creixent envelliment de la població s’ha d’afrontar com un repte, la solució del qual, si es realitza conjuntament amb la joventut, pot propiciar importants canvis soci-als en una societat que reclama, cada vegada més, un substancial canvi de timó que faci possible avançar cap a la consecució d’un món millor.

Posar en marxa una nova organització sènior suposa entrar en un terreny in-explorat, el del món de la llibertat, propi d’un col·lectiu que ha trencat les ca-denes del treball remunerat. Suposa també reconsiderar molts dels valors ac-tuals no vàlids per aquesta nova organització. Així l’ètica del treball remunerat no serveix i s’ha tingut que substituir per l’ètica del joc creatiu. El concepte de voluntariat, molt relacionat amb la caritat, s’ha tingut que canviar per la liberac-tuació que té més en compte l’autorealització personal, l’altruisme i la justícia social. Aquest mot liberactuació també s’utilitza per substituir el de treball que igual que el del voluntariat té connotacions negatives. En lloc de grups de tre-ball parlem de grups d’afinitat, caracteritzats per normatives de funcionament i presses de decisió consensuades

S’ha tingut que acceptar la realitat individual, com eix fonamental de la moti-vació, distingint clarament l’individualisme egoista, totalment refutable, del comunitari que cal potenciar mitjançant l’ajuda mútua solidaria. S’ha tingut que superar l’esperit competitiu negatiu pel de pactes en el que totes les parts hi surtin guanyadores. Apostar per la utilització de les noves tecnologies (TIC), en lloc del sistema de comunicació presencial que s’ha deixat només per a la presa de decisions. També s’ha tingut que refutar la practica de la critica ne-gativa substituint-la per l’anàlisi de situacions amb la finalitat de millorar-les