Tras el “Alzamiento de otoño”, la familia real por fin ha sido expulsada. La Infanta Terrible, hija mayor y errante heredera al trono, escapa junto a los pocos miembros de su séquito que aún le son fieles. Repudiados y humilla-dos tras meses de persecución y de caída del sueño de oropeles y brillos monárquicos, deambulan por teatros y otros locales infectos, convertidos en una banda improvi-sada de rock y exhibiendo su desgracia.

Damas y caballeros, esta noche la Infanta ha sido golpe-ada por una de las peores noticias.

Alejen a los niños, vigilen a sus maridos y aten bien a los perros.

¡Cuidado! ¡Ella ya está aquí!

La Infanta Terrible i el seu seguici sobreviuen a base de fer actuacions en locals de mala mort després d'haver estat expulsats a l'exili, ja fa uns mesos. La funció comença amb una d'aquestes actuacions on la Infanta, més borratxa i drogada de l'habitual, exorcitzarà seus dimonis davant del públic i on la banda, farà el possible per seguir endavant i

acabar el concert.

Aquestes preguntes es formulen mentre el públic assisteix al descens i eclosió d'algú, per a qui la vida no tornarà a ser el mateix després d'aquest concert.

“La Infanta Terrible y su séquito real era un projecte que portava anys donant-me voltes pel cap i sempre ha representat una idea tan propera a qui sóc jo com a creadora i com a persona, que ha quedat amagat al calaix de les idees molt temps. Resguardada de la llum, que es fes reali-tattat i tangible i també, que pogués resultar un autèntic fracàs.” Arántzazu Ruiz

A "La infanta…", estan bolcades totes les constants i filies que inunden els nostre imaginari: la música, els personatges al límit, decadents, autodestructius, enèrgics, fràgils i vibrants.

Fins on podem jugar com actors per, sense grans artificis ni tecnologies, sumir el públic en la historia. Fins on pot arribar el nostre compromís amb l'escena? Fins on pot arribar la Infanta aquesta nit?

El seguici és una comparsa que es desfà per moments i que acabarà rebel·lant-se. Vividors, aprofitats o fidels creients en l’estructura monàrquica, s’esforcen en sustentar una situació sense sentit i s’aferren a les restes d’allò que els va portar a les lluentors del poder i que ara els dona l’esquena.

Jose MartinoMARCELO / Guitarra

Adrià OlayEl director

Benito GázquezTècnic de so

Fotografia del cartell: Nacho DoctorFotografia: Raquel Rapini Baulies

Guillem Fernàndez-VallsBOCINAS / Bateria

Arántzazu Ruiz LA INFANTA / veu

Laura MihonLa productora

Text i dramatúrgia: Arántzazu RuizDisseny de llums i disseny gràfic: Adrià OlayDisseny de vestuari: Andrea Beckers

Elisenda SelvasGIGÍ / Teclat

Roger TornsFIDEL / Baix

Amb la col·laboració de Nau Ivanow, Centre cívic El Coll - La Teixonera, Espai jove La Fontana, Col·legi de teatre de Barcelona, i tots els extres que van donar el seu cos a la santa.

Espectacle en castellà. Música en directe. Duració 1 hora.

El nostre teatre és eminentment de caràcter humà.

Entenem les eines de l’actor com a base en la que es sosté la creació.

Volem superar les dificultats generant formes de producció i distribució alternatives.

El Col·lectiu La Santa ja és a la trinxera. Creiem en la Santa. Estem en guerra!