DOSSIER DE PREMSA

Auditori de GironaEspai Marfà

De setembre de 2012a gener de 2013

2AUDITORI DE GIRONA

ÍNDEX

Benny Golson Quartet .....................................................................................................................................4Isaac Ulam ......................................................................................................................................................5GIOrquestra .....................................................................................................................................................6 Fanfarlo ...........................................................................................................................................................7Sílvia Pérez Cruz .............................................................................................................................................8Marlango .........................................................................................................................................................9Montserrat Caballé ........................................................................................................................................10Antònia Font ..................................................................................................................................................12Cobla Principal de la Bisbal ..........................................................................................................................13Cor Maragall ..................................................................................................................................................14Concert de Festa Major .................................................................................................................................15The Divine Comedy .......................................................................................................................................16Jaume Sisa ...................................................................................................................................................17Bufa & Sons ..................................................................................................................................................18Mayumana .................................................................................................................................................... 19Les Arts Florissants ...................................................................................................................................... 20Ismael Serrano ............................................................................................................................................. 22“L’Arca de Noè” de Xavier Montsalvatge ...................................................................................................... 23Coetus i Elseu Parra ......................................................................................................................................24Albert Pla ...................................................................................................................................................... 25Sanjosex & Chicuelo .................................................................................................................................... 26 Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) .......................................................................................27El Messies Participatiu ................................................................................................................................. 28Tom Hagan & The Sweet Lies ...................................................................................................................... 29Jove Orquestra de l’Auditori de Girona ....................................................................................................... 30Nina & Ensemble Orquestra de Cadaqués ..................................................................................................31Soweto Gospel Choir ....................................................................................................................................32Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu .................................................................................. 33Jazz’Nadal: Manel Camp,Llibert Fortuny i Mireia Farrés ............................................................................. 34Orquestra de Girona .................................................................................................................................... 35Coral Sant Jordi ............................................................................................................................................ 36Gala de sarsuela de Cap d’Any .....................................................................................................................37Festival de valsos i danses .......................................................................................................................... 38

ESPAI MARFÀ ......................................................................................................................................... 39-42

VENDA D’ENTRADES ................................................................................................................................. 43

3AUDITORI DE GIRONA

MECENES MITJANS COL·LABORADORS

PATRONS

MOLTES GRÀCIES PER FER POSSIBLE LA PROGRAMACIÓ DE L’AUDITORI DE GIRONA

4AUDITORI DE GIRONA

BENNY GOLSON, UN TENOR DE LLEGENDA

Creatiu, sofisticat i posseïdor d’una inesgotable riquesa de recursos, Benny Golson és avui una autèntica llegenda viva del jazz. Durant els seus més de seixanta anys de trajectòria ha compartit estudi i escenari amb figures de la talla de Lionel Hampton, Dizzy Gillespie, Benny Goodman, Art Blakey, Freddie Hubbard i Clifford Brown, amb qui va coincidir a l’inici de la seva carrera i a qui va dedicar la cèlebre balada I Remember Clifford. Com a compositor, Golson és l’únic jazzman viu que pot presumir d’haver signat fins a vuit estàndards de jazz i, com a arranjador, ha estat sol·licitat per mestres de l’alçada de Count Basie, Miles Davis, Ella Fitzgerald i Quincy Jones. Serà un veritable plaer comptar amb un dels tenoristes més en forma de la seva generació, que actuarà a l’Auditori de Girona al capdavant del seu experi-mentat quartet.

DIUMENGE 16 DE SETEMBRE. 20 H. SALA DE CAMBRAFESTIVAL DE JAZZ

Benny Golson QuartetBenny Golson, saxo tenorKirk Lightsey, pianoReggie Johnson, contrabaixGuido May, bateria

Saxofonista tenor, compositor i productor, Benny Golson (Philadelphia, 1929) és també l’autor de temes com Killer Joe, Stablemates, Whisper not o Along came Betty, que demostren l’enorme talla compostiva d’un artista, consi-derat una peça fonamental en l’evolució del llenguatge jazzístic.

Va estudiar música a la Universidad de Howard i el 1951 va ingressar a la banda de Bull Moose Jackson, espe-cialitzada en Rhythm&Blues. Tot seguit, Benny Golson va actuar amb les bandes de Tadd Dameron, Lionel Hamp-ton, Johnny Hodges, Earl Bostic i Dizzy Gillespie, que el va marcar profundament i amb qui va aconseguir una gran fama com a instrumentista, a part dels Jazz Messengers d’Art Blakey. Però la seva experiència més fructífera, i per

la qual forma part de la història del jazz, va ser la que va compartir amb el trompetista Art Farmer. Amb ell va fun-dar el conegudíssim grup The Jazztet.

Durant una època va abandonar els escenaris per dedi-car-se sobretot als arranjaments per a estudi, amb can-tants com Peggy Lee o Lou Rawls. També es va concen-trar en el seu treball orquestral, i en aquesta època va compondre música per a sèries televisives com ara Iron-side, MASH i Mission: Impossible.

Els anys 80, Golson va decidir tornar a formar els seus grups. Va col·laborar un cop més amb Art Blakey, Gilles-pie, Art Farmer i amb l’extraordinari trompetista, Terence Blanchard.

5AUDITORI DE GIRONA

UNA JOIA ARTESANA DEL FOLK CATALÀ

Tres anys després de la publicació del seu primer treball, En els prats més llunyans (2009), considerat ja un peça de culte, Isaac Ulam inaugura la nova temporada del cicle Càpsula a l’Auditori de Girona amb la presentació de Murtra (Bankrobber, 2012), una nova joia d’aquest artesà del folk en la seva accepció més weird i psicodèlica. Un conjunt de cançons més lluminoses i enèrgiques, però que mantenen el component místic i emotiu que caracteritza un cantautor dels que ja no en queden.

DIVENDRES 28 DE SETEMBRE. 21 H. SALA DE CAMBRACÀPSULA 2012

Isaac Ulam Murtra

Isaac Ulam, veu i guitarra Lluís Bestard, bateria Alberto Perez, teclats i violí Román Lay, guitarres Púter, baix

La murtra és una planta aromàtica i mediterrània, unes qualitats que podrien aplicar-se a les cançons d’Isaac Ulam. Nascut a Blanes el 1978, es diria que surt d’un altre lloc o d’una altra època. Amb una proposta artística radi-cal i insubornable, no és un músic com els altres. Potser per això, el seu primer treball no va transcendir els límits de l’autoedició i només va captivar a unes poques ore-lles afortunades, tot i que Bankrobber té previst reeditar-lo properament.

Segons el mateix artista, Murtra ha estat concebut “mental-ment” des de la part superior d’un penya-segat, com un crit i, per tant, “està cantat pels altres” amb l’acompanyament d’una banda. En canvi, En els prats més llunyans era més “íntim i despullat”, ja que es va enregistrar en una casa petita enmig del bosc i tenia “molt poques pretensions”.

Aquest nou disc compta amb més instrumentació i està carregat de llum i vitalitat. Les cançons surten del seu dia a dia, de “reaccions, converses o notícies quotidianes”, encara que assegura que treballa amb “imatges poèti-ques que sorgeixen de mons imaginaris”. Però Murtra és, sobretot, un cant a l’amor ple de vida i de colors.

Isaac Ulam ja ha presentat les cançons de Murtra en di-recte a diversos escenaris de la geografia catalana (Gra-nollers, Barcelona, Olot, Garriguella, Palafrugell, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Calafell...). Acompanyat d’una banda de cinc músics (Lluís Bestard a la bateria, Alberto Pérez als teclats i al violí, Roman Lay a les guitarres i Púter al baix) ara és una bona oportunitat de gaudir a la capital gironina d’un artista original i inclassificable.

Amb el suport de:

6AUDITORI DE GIRONA

UN CONCERT AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN DE GIRONA

Després de l’èxit seu concert de presentació de la temporada passada, la GIO torna amb força a l’Auditori de Girona amb la reunió de dos dels solistes més prestigiosos de casa nostra: Vicens Prats, flauta solista de l’Orchestre de Paris, i el pianista i compositor Albert Guinovart, guanyador d’un Òscar per The Artist. Acompanyats per la GIO Cambra, amb 22 músics de corda i sota la direcció del mestre Marcel Sabaté, oferiran un concert de gran qualitat que entusiasmarà tothom: una primera part centrada en compositors internacionals del s. XX, mentre que la segona serà un record al mestre Toldrà i el concert per a flauta que Guinovart va compondre per a Vicens Prats.

DIVENDRES 12 D’OCTUBRE. 19 H. SALA MONTSALVATGE

GIOrquestraPrats & Guinovart

Vicens Prats, flautaAlbert Guinovart, piano Marcel Sabaté, director

Programa:KARL JENKINS: PalladioMALCOLM ARNOLD: Concert núm. 1 per a flauta i cordes op. 45GEORGE GERSHWIN: I love rhythm (orquestració Albert Guinovart)SAMUEL BARBER: AdagioALBERT GUINOVART: Concert per a flauta, piano i cordes

Marcel SabatéAmb una formació musical impecable amb sis títols supe-riors i una àmplia experiència en direcció, composició, in-terpretació i docència, Marcel Sabaté és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual. A més de director titular de la GIOrquestra, és també di-rector de l’Orquestra de Cambra de la Garrotxa, la Cobla Simfònica Catalana, la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla de l’ESMUC. Ha enregistrat més de 50 treballs, tant de solista com de director, i ha actuat en els escenaris més prestigiosos de Catalunya.

Albert GuinovartÉs un dels talents musicals més destacats del nostre país. Format al Conservatori Superior Municipal de Músi-ca de Barcelona i posteriorment a Londres, ha centrat la seva activitat musical en diferents vessants: interpretació pianística, composició, orquestració i docència. Potser l’àmbit que li ha proporcionat mes popularitat és la com-posició de musicals, com ara Mar i Cel, Flor de Nit, Des-

concerto Grosso, Gaudí, el musical de Barcelona i Para-dís. Ha creat música per a pel·lícules, ha compost òperes (Atzar i Alba Eterna), abundant música simfònica i obres de cambra. Destaca la seva participació en l’orquestració de la banda sonora de The artist, que ha guanyat el Glo-bus d’Or i l’Òscar a la millor banda sonora.

Vicens PratsVicens Prats és el Primer Flauta Solista de la prestigio-sa Orchestre de Paris des de 1991 i ha col·laborat amb directors de l’açada de Zubin Mehta, Georg Solti, Carlo Mª Giulini, Pierre Boulez, Lorin Maazel, James Conlon o Daniel Barenboim. També desenvolupa a la vegada una gran tasca cambrística i pedagògica, impartint regular-ment cursos i classes magistrals arreu del món. A més, és professor titular de l’ESMUC des de la seva fundació el 2001 i també és professor convidat de la Joven Orquesta Nacional de España i de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya.

7AUDITORI DE GIRONA

UN QUINTET DE POP FOLK LUMINESCENT

Fanfarlo és una de les grans revelacions sorgides del Regne Unit els darrers anys. El grup liderat pel suec Simon Balthazar construeix una proposta en la qual les guitarres convencionals cedeixen el pas a un folk-pop orquestrat i luminescent, un univers personal d’instrumentacions curoses que embolcallen les històries, amb abundants influències literàries. Un quintet capaç de seduir tant els fans de Belle and Sebastian com els de Coldplay. La inclusió, el 2010, de la seva cançó Atlas en la banda sonora del tercer lliurament de la saga cinematogràfica Twilight (Crepuscle) va incre-mentar encara més la seva legió de fans.

DISSABTE 13 D’OCTUBRE. 21 H. SALA DE CAMBRATEMPORADA ALTA 2012

FanfarloRooms filled with light

Simon Balthazar, veu, guitarra i clarinetCathy Lucas, violí, mandolina, teclats i veuJustin Finch, baixAmos Memo, bateriaLeon Beckenham, trompeta i teclats

La banda, el nom de la qual prové de la novela de Charles Baudelaire, La Fanfarlo, va iniciar les seves actuacions en directe en petits locals de música indie de Londres, i va publicar cuatre singles d’edició limitada en vinil en disco-gràfiques independents londinenques (un dels quals amb Sleeping Dates).

El seu àlbum de debut, Reservoir (2009), està produït per Peter Katis (productor de grups com The National o Inter-pol) i va sortir al mercat a través de la pròpia discogràfica de la banda, Raffle Bat, tot i que posteriorment es va ce-dir la llicència a Canvasback, propietat d’Atlantic Records, que el va publicar al Regne Unit i als Estats Units l’octubre de 2009 i a Europa l’abril de 2010.

El setembre de 2011, la banda va anunciar al seu web que ja havia enllestit el seu nou àlbum Room filled with light, i que començaven una petita gira entre setembre i novembre, que els portaria des de Londres fins a l’Estat espanyol. Amb el seu directe han enlluernat les veus més reputades del món de la música, com els crítics de The Independent, la BBC i el mateix David Bowie, que ha comentat: “Tenen una forma particular de crear música. T’eleven, són una cosa beneïda i amb una melanconia de-liciosa al mateix temps. Estic segur que sentirem a parlar molt sovint de Fanfarlo”.

Aquests dos discs publicats són els que presentaran a l’Auditori de Girona en una de les seves dues úniques ac-tuacions d’aquesta tardor a Catalunya.

8AUDITORI DE GIRONA

PRIMER DISC EN SOLITARI D’UNA DE LES VEUS CATALANES MÉS PREUADES

Sílvia Pérez Cruz és una de les veus catalanes més preuades. Dolça, versàtil i autèntica, la cantant palafrugellenca ha participat en nombrosos projectes que abracen des del flamenc fins al jazz, el clàssic, el folk o la música popular. Ara, arriba per fi el seu primer disc com a solista, 11 de novembre (Universal, 2012), amb composicions i lletres pròpies, i la inclusió de peces que musiquen versos de Maria Mercè Marçal, Maria Cabrera o Feliu Formosa. Després de presentar-lo al Gran Teatre del Liceu la primavera passada, visita l’Auditori de Girona, acompanyada per alguns dels músics que han enregistrat el disc. L’àlbum està arranjat per ella mateixa i coproduït juntament amb Raül Fernandez, Refree.

DIVENDRES 19 D’OCTUBRE. 21 H. SALA MONTSALVATGETEMPORADA ALTA 2012

Sílvia Pérez Cruz11 de novembre

Sílvia Pérez Cruz, veu i guitarra espanyolaRaül Fernandez, Refree, guitarra acústica, banjo, ukelele, guitarra de dotze cordes i guitarra de joguina Mario Mas, guitarra espanyola, guitarra acústica, llaüt espanyol Miquel Àngel Cordero, contrabaix Joan Antoni Pich, violoncel

PRESENTACIÓ NOU DISC

Nascuda a Palafrugell el 1983, Sílvia Pérez Cruz va es-tudiar música des de ben petita i es va llicenciar en cant-jazz per l’ESMUC, convertint-se en una de les veus més prolífiques del panorama musical. Entre les seves nom-broses propostes artístiques destaquen Las Migas (el quartet femení de nou flamenc de qual ha format part 6 anys), Llama (improvisacions i cançons de hang i veu), el duet format amb Javier Colina (boleros en clau de jazz), Coetus (orquestra de percussió ibèrica amb Eliseo Parra), Ressons de l’Al-Andalus (amb el cor de Lleida i 4 músics), Xalupa (música tradicional catalana), i un duet amb Raül Fernández (Refree) amb diversos projectes i repertoris i amb qui enregistra el disco Immigrasons. També canta en solitari i col·labora en espectacles de dansa i teatre, amb Damián Muñoz i Israel Galván, així com per a la compan-yia de Sol Picó.

Amb Las Migas va editar Reinas del matute (Nuevos

Medios, 2010) i en 2011 publica el CD En la imaginación (Nuba Records/Produccions Contrabaix) acompanyada per Javier Colina Trio, mentre que amb Xalupa edita el disc Un sordo s’ho escoltava (Temps Record). També ha participat a l’espectacle flamenc Camarón, La leyenda del tiempo, 30 años después juntament amb Juan Gómez “Chicuelo”, Duquende i Rafaela Carrasco. Amb el guita-rrista Toti Soler ofereix recitals, el 2010 i 2011, amb Buena Cara Trio, juntament amb el pianista Javier Galiana i el contrabaix José López. El 2012 edita el seu primer disc en solitari, 11 de novembre, que recull temes en català, cas-tellà, portuguès i gallec, i que va presentar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’abril de 2012.

Ha estat guardonada com a millor cantant en els premis Altaveu 2009, a part de guanyar el premi de composició Miquel Martí i Pol 2009 posant música al poema Covava l’ou de la mort blanca, de Maria Mercè Marçal.

9AUDITORI DE GIRONA

DISSABTE 20 D’OCTUBRE. 21 H. SALA MONTSALVATGE · AFORAMENT REDUÏTTEMPORADA ALTA 2012

MARLANGOUn día extraordinario

Leonor Watling, veuAlejandro Pelayo, teclatsÓscar Ybarra, trompetaToni Brunet, guitarra

NOU ÀLBUM EN CASTELLÀ D’UNA BANDA INTERNACIONAL

Després de quatre discs i 10 anys de trajectòria, el grup liderat per la cantant i actriu Leonor Watling i el músic Alejandro Pelayo es reinventa i torna amb un nou àlbum, en aquesta ocasió gravat íntegrament en castellà. El resultat no ha po-gut ser més sorprenent i captivador. Un día extraordinario (Universal Music, 2012) es va publicar l’abril i l’enregistrament va ser realitzat en un estudi de TV i amb la banda tocant en directe. A l’Auditori de Girona tindrem l’oportunitat de des-cobrir aquestes noves cançons i de recordar aquells temes que ja formen part de l’univers Marlango.

Aquest nou àlbum està format per deu cançons plenes d’alegria, optimisme i vitalitat, elements que semblen anar en contra dels temps que corren. Però davant aquesta si-tuació, la banda ha optat per explorar el sentiment de feli-citat i completar així una evolució cap a lletres i melodies més lluminoses, que van iniciar amb Life in the Treehouse, el seu anterior treball. És un disc amb el qual han vol-gut plasmar la quotidianitat de les coses i la tornada a la sencillesa, buscant la frescor que les cançons tenen quan s’enregistren “en directe”. A més, els temes tenen una qualitat que els fa únics: sonen al mateix temps actuals i clàssics, com una autèntica marca d’origen Marlango, com noves cançons de tota la vida.

Després de quatre discos en anglès, la banda va deci-dir canviar d’idioma. “Més que una decisió, van ser les cançons les que ens van portar cap al castellà”, afirma el pianista Alejandro Pelayo, responsable juntament amb Leonor Watling de la composició dels temes. El gir però no va ser fàcil, ja que “el castellà és un idioma molt més exigent que l’anglès a l’hora d’estructurar una cançó”. Després de la publicació, Marlango va iniciar una gira que els portarà un cop més a l’Auditori de Girona. I de cara al futur no tenen plans, només un esperit de llibertat i les

ganes de seguir fent allò que els vingui de gust.

Leonor WatlingNascuda el 28 de juliol de 1975 a Madrid, el seu pare és gadità i la seva mare anglesa, el que l’ha permès actuar i cantar en anglès amb tota naturalitat. Va estudiar ball clàssic i dansa contemporània, però una lesió al genoll la va obligar a abandonar-los. També va estudiar Bel Canto i als 15 anys es va iniciar com a actriu en teatre i a la pel·lícula Jardines colgantes, de Pablo Llorca.

Ha participat en sèries de TV com Farmacia de guardia, Hermanos de leche, El bosque de Alicia, Carmen y familia i Querido maestro, tot i que la popularitat va arribar amb Raquel busca su sitio. En cinema, Leonor Watling va ser candidata als Goya per La hora de los valientes (1998), A mi madre le gustan las mujeres (2001) i ha estat guardo-nada amb el premi Sant Jordi de Cinematografia a la Mi-llor Actriu Espanyola (1999). Ha intervingut en pel·lícules tan conegudes com Son de mar, Hable con ella, Mi vida sin mi, En la ciudad, La mala educación, La vida secreta de las palabras, Salvador, Tirant lo Blanc… En l’actualitat, compagina la seva faceta d’actriu amb el seu treball com a cantant i lletrista de Marlango.

Concert encoproducció amb:

10AUDITORI DE GIRONA

CALLAS + TEBALDI = CABALLÉ

La reconeguda soprano Montserrat Caballé visita per primer cop l’Auditori de Girona en un concert que es preveu molt especial. Juntament amb la seva filla Montserrat Martí, oferirà un recital de cant per celebrar els 50 anys del seu debut a l’òpera al Gran Teatre del Liceu. Moltes veus la consideren la millor soprano del món i continua amb una veu portentosa, una agenda plena de concerts i una passió desbordant.

DIMECRES 24 D’OCTUBRE. 21H. SALA MONTSALVATGE

Montserrat CaballéMontserrat Caballé, sopranoMontserrat Martí, sopranoManuel Burgueras, piano

Programa:Cançons, àries i duos de Rossini, Donizetti, Gounod, Offenbach, Massenet, Delibes, Puccini, Bizet, Toldrà i Pahissa.

11AUDITORI DE GIRONA

Caballé ha interpretat més de vuitanta personatges ope-rístics, que van des de l’òpera barroca fins a Verdi, Wag-ner, Puccini o Richard Strauss, i ha marcat un sostre en papers com els de Norma, Salomé, Violeta, Marschallin, Semiramide o Isolda.

Amb una excel·lent tècnica, la seva veu pura, transparent, controlada i potent gaudeix d’un reconeixement interna-cional. A banda d’un fiato llegendari (escolteu la seva Ma-ria Stuarda) els seus pianissimi són absolutament mítics.

Acompanyada en aquest recital per la seva filla Montse-rrat Martí, serà tot un privilegi tenir La Superba a Girona.

Montserrat CaballéMontserrat Caballé és reconeguda arreu del món per la seva tècnica vocal i les seves extraordinàries interpreta-cions. Va cantar per primer cop al Gran Teatre del Liceu el 13 d’abril de 1953 i llavors va començar la seva gran carrera professional, amb actuacions a Basilea (on va protagonitzar La flauta màgica), Estats Units, França, i Alemanya, entre molts altres. Però el seu autèntic llança-ment internacional va esdevenir el 20 d’abril de 1965 al Carneggie Hall. Aquella nit va haver de substituir de for-ma imprevista a Marilyn Horne en la Lucrècia Borgia de Donizetti: en acabar, va rebre 25 minuts d’aplaudiments i magnífiques crítiques. Aquesta fita va donar un impuls definitiu i rotund a la seva carrera.

Posteriorment va repetir èxits similars: l’any 1984, al Car-negie Hall de Nova York va rebre mitja hora d’aplaudiments continus, mentre que al Peyel de París també va ser acla-mada durant nombrosos minuts. El juny de 1986, la sopra-no va ser nomenada Comendadora de l’Ordre de les Arts i les Lletres Franceses pel ministre gal de Cultura.

Ha rebut els premis i distincions més importants del món, com ara la Medalla del Liceu (1966), la millor cantant del món a Nova York (1968), el Premi de l’Acadèmia del Disc Líric de París (1970), el Premio Nacional de Teatro en Es-paña (1971), la Medalla d’Or al Mèrit de Belles Arts (1973) o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1982), entre d’altres.

Montserrat Caballé ha interpretat nombrosos personatges operístics, ha cantat cançons populars espanyoles i al-guns temes pop, i va fer una incursió en la música rock, acompanyada del cantant i compositor Freddie Mercury, amb una peça que es va convertir en l’himne dels Jocs Olímpics del 92.

La seva veu és pura i potent i és molt admirada per la seva excel·lent tècnica, matisació vocal i els seus exquisits pia-nissimos, sense oblidar la seva refinada sensibilitat com a intèrpret. L’essència del seu art i la seva gran aportació a l’òpera es, precisament, interpretar dins la línia de cant, sense histrionismes aliens a la partitura que, habitual-ment, són recursos per amagar deficiències en cantants menys virtuoses.

En els darrers anys, Caballé també s’ha dedicat a activi-tats benèfiques: és ambaixadora de la UNESCO i ha creat una fundació per ajudar a nens de Barcelona.

La seva filla, Montserrat Martí, també és cantant i ocasio-nalment es presenten juntes.

12AUDITORI DE GIRONA

UN NOU PROJECTE ARRISCAT D’UN DELS MILLORS GRUPS DE POP DEL PAÍS

Antònia Font estrena a Girona un nou projecte discogràfic arriscat i molt especial que trenca amb tot el que han fet al llarg de la seva llarga i reconeguda trajectòria. Vostè És Aquí (Robot Innocent, 2012) és un projecte diferent en el qual la formació, que confessa que es troba en un bon moment creatiu, ha construït melodies sense cap tipus de limitació estilística. Un projecte singular, rar i intransferible que només es poden permetre grups amb el bagatge musical i la llarga experiència d’Antònia Font. Aquesta nova creació arriba després de publicar el seu setè disc Lamparetes (Robot Innocent, 2011), i va acompanyada d’una proposta escènica igualment singular i diferent del què la banda mallorquina havia fet fins ara.

Antònia FontAntònia Font està considerat un dels millors grups pop del país i la seva trajectòria musical i discogràfica ho de-mostra. El grup neix l’any 1997 amb l’edició d’una primera maqueta i poc després arriba el primer àlbum amb el títol genèric d’Antònia Font (1999), en el qual la formació ja s’endinsa en un estil narratiu propi amb astronautes, viat-ges fabulosos i al·lusions quotidianes. Posteriorment edita A Rússia (2001), que es convertirà en Disc català de l’any a RNE-4 i que consolida Antònia Font com a fenomen lo-cal. El tercer disc, Alegria (2002), rep nombrosos premis, els porta de gira per tot l’Estat espanyol i els consolida com un dels grups de referència pop a Catalunya.

Amb Taxi (2004) tornen a repetir l’èxit anterior, però aug-mentat amb més premis i concerts. Després arriba Batis-

cafo Katiuscas (2006), un retorn al pop més clàssic que suposa la consagració comercial del grup. Finalment, l’any 2007 edita Coser i Cantar, un doble CD recopilatori on el seus temes prenen una nova dimensió en estar in-terpretats per la Bratislava Symphony Orchestra, sota la direcció musical de Miquel Àngel Aguiló.

El seu setè treball, Lamparetes (2011), és una bona mos-tra del gran nivell musical de la formació mallorquina, que va crear un àlbum integrat per 14 cançons senzillament esplèndides. Després de cinc anys de silenci discogràfic, el grup liderat per Joan Miquel Oliver i Pau Debon va pre-sentar un treball ple de pop senzill i fresc a primera vista, però detalladament acurat, tant en les lletres com en els arranjaments. Pop sense prejudicis i sense fisures, marca indiscutible d’Antònia Font.

DIVENDRES, 26 D’OCTUBRE. 22 H. SALA MONTSALVATGE · AFORAMENT REDUÏTTEMPORADA ALTA 2012

Antònia FontVostè És Aquí

Pau Debon, veu i guitarra Joan Miquel Oliver, guitarra i composició Jaume Manresa, teclats Joan Roca, baix Pere Manel Debon, bateria

PRESENTACIÓ NOU DISC

13AUDITORI DE GIRONA

EL CONCERT DE FIRES AMB UNA DE LES COBLES DE MÉS PRESTIGI DE CATALUNYA

Arriben les Fires de Sant Narcís i arriba també el tradicional concert de sardanes amb la Cobla La Principal de la Bis-bal, una de les propostes populars més esperades aquestes dates per tots els amants d’aquest gènere. Consolidada com la cobla catalana de més prestigi –és també la Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya– ha obtingut un gran nombre de guardons –entre ells, la Creu de Sant Jordi– i ha estat una autèntica ambaixadora de la cultura catalana. En el concert a l’Auditori, la Cobla, sota la direcció de Francesc Cassú, estarà acompanyada per la soprano Maite Mer, una de les veus més destacades de les comarques de Girona. Maite Mer ha interpretat com a solista òperes, oratoris i misses de Mozart, Vivaldi, Pergolesi, Paisiello, Galuppi, Purcell, Schubert, Humperdinck, Montsalvatge, Lehár, etc, i ha realitzat gires per tot l’Estat espanyol.

DILLUNS 29 D’OCTUBRE. 12 H. SALA MONTSALVATGE

Cobla Principal de La BisbalTradicional concert de Sant Narcís

Maite Mer, sopranoFrancesc Cassú, director

La Principal de la Bisbal Fundada l’any 1888, el naixement de La Principal de la Bisbal va coincidir amb l’època en la qual la sardana co-mençava a expansionar-se per tot el territori, en plena Renaixença. La cobla bisbalenca va participar decisiva-ment en el procés de divulgació de la sardana, des de l’Empordà a tot del país.

Durant els anys vint -tot i la crisi econòmica i la dictadura del general Primo de Rivera- la Principal de la Bisbal va viure una de les etapes més brillants, amb l’esclat de les festes majors, els grans envelats i els balls de saló. L’1 d’agost de 1932, el President Macià li atorgà el títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya a Girona i Lleida, durant el concurs celebrat a Sant Feliu de Guíxols.

L’any 1936, La Principal es va enfrontar al moment més difícil de la seva història: la guerra civil espanyola. Amb la

dictadura del general Franco, foren perseguits tots els sig-nes d’identitat catalana, la sardana va ser temporalment prohibida i festes tradicionals com el carnestoltes també van desaparèixer.

La transició cap a la democràcia va significar la recons-trucció i normalització cultural del país. El 8 de setembre de 1978, es restituí el Títol de Cobla Oficial de la Genera-litat de Catalunya a través d’una Ordre del President Ta-rradellas. Amb la llibertat, van tornar amb més força que mai les festes al carrer: aplecs, castellers, cercaviles, con-certs, balls, serenates…

La continuïtat com a cobla de primera fila, des del moment de la seva fundació, atorga a La Principal de la Bisbal un paper transcendent dins la història de Catalunya. Enguany la cobla compleix 125 anys i ja ho estan preparant amb un seguit d’actes i d’enregistraments d’àlbums.

14AUDITORI DE GIRONA

UNA PROPOSTA GRATUÏTA PER CELEBRAR LES FIRES DE SANT NARCÍS

El Cor Maragall, sota la direcció de Sara Pujolràs, oferirà a l’Auditori de Girona el tradicional concert de Fires. Es tracta d’una proposta en la qual els cantaires interpretaran obres a capella en homenatge a Joan Maragall i Franz Liszt, can-tades sempre amb la il·lusió de compartir una estona agradable amb el públic. El Cor Maragall va ser creat l’any 1979 per la directora M. Àngels Alabert i des d’aleshores no ha parat d’oferir concerts i de participar en diverses trobades corals. El cor sempre ha tingut molta cura en la qualitat de les seves interpretacions i ha dedicat part del seu temps a estudiar repertoris nous i variats, que ha interpretat a Occitània, Euskadi, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Noruega, Dinamarca, Hongria, Àustria i França.

DIJOUS 1 DE NOVEMBRE. 12 H. SALA DE CAMBRA · AFORAMENT REDUÏT

Cor MaragallConcert tradicional de Fires

Sara Pujolràs, directora

15AUDITORI DE GIRONA

DIJOUS 1 DE NOVEMBRE. 18 H. SALA MONTSALVATGE

Concert de Festa MajorÒpera i Sarsuela amb Begoña Alberdi

Begoña Alberdi, sopranoMiguel Ángel Dionis, pianoCor dels Amics de l’Ópera de GironaEnsemble instrumentalConxita Garcia, directora

Programa:W.A. MOZART: Obertura (La Flauta Màgica)G. CACCINI: Ave MariaG. PUCCINI: O mio babbino caro (Gianni Schicchi)V. BELLINI: Casta diva (Norma)G. BIZET: Habanera i Suite (Carmen)M. PENELLA: Pasodoble (El Gato Montés)J. SERRANO: Marinela (La Canción del Olvido)F. CHUECA: Polca i Obras Chicas (La Gran Vía)

UN CONCERT QUE REPASSA EL MILLOR DE L’ÒPERA I LA SARSUELA DE TOTS ELS TEMPS

L’Associació dels Amics de l’Òpera de Girona convida a la soprano Begoña Alberdi en aquest primer Concert de Festa Major. Amb ella, el Cor repassarà alguns dels moments més destacats d’aquest gènere i de la sarsuela de tots els temps. Dins els projectes de l’Associació hi ha la formació i desenvolupament d’un conjunt vocal amb intèrprets vinculats a Girona i comarques. La temporada 2012-2013, el Cor dels Amics de l’Òpera de Girona ha participat en la producció La forza del destino de G. Verdi en el Gran Teatre del Liceu.

Begoña AlberdiBegoña Alberdi (Barcelona, 1964) és una artista polifacèti-ca, cantant i actriu, que ha estat qualificada per la crítica com d’”instintiu animal escènic”. Va estudiar al Conserva-tori del Liceu on va acabar la carrera amb Premi d’Honor. Posteriorment, va perfeccionar la seva tècnica amb Joan Oncina i Tatiana Menotti. Ha obtingut nombrosos premis i distincions (tant nacionals com internacionals), com ara el del Concurso Internacional de Canto Julián Gayarre de Pamplona (1989), dos anys consecutius va guanyar Ma-rató de Noves Veus organitzada per l’Òpera de Cambra de Catalunya i va aconseguir el segon premi del concurs nacional Eugenio Marco a Sabadell. Va debutar al Teatre de la Faràndula de Sabadell com a Eurídice a Orfeu i Eurí-dice. Aquell mateix any, va debutar al Liceu de Barcelona, escenari en el qual ha arribat a interpretar més de vint papers.

Conxita GarciaConxita Garcia és una de les batutes corals més des-tacades dins del panorama musical espanyol. Ha estat directora i fundadora de prestigioses formacions corals com ara el Cor Jove de l’Orfeó Català (Palau de la Música Catalana) i és, en l’actualitat, Directora Assistent del Cor del Gran Teatre del Liceu (Barcelona) i Presidenta de la Federació Corals Joves de Catalunya. Com a directora ha actuat al Palau de la Música Catalana, així com en alguns dels centres musicals més importants de l’Estat espan-yol i Europa. També ha actuat a l’Auditorio Nacional de Madrid. El seu repertori és molt ampli, i abraça un variat ventall d’obres polifòniques, música tradicional, òpera i les grans peces del repertori simfònicocoral. Ha enregistrat diversos concerts en directe, per a la ràdio i la televisió. Des de 1990, és presidenta de la Federació Corals Joves de Catalunya (CJC).

16AUDITORI DE GIRONA

DIVENDRES 2 DE NOVEMBRE. 21 H. SALA DE CAMBRA

The Divine ComedyUna vetllada amb Neil Hannon

Neil Hannon, guitarra, piano i veu

UNA VETLLADA MOLT ESPECIAL

Després de l’èxit de la seva gira anterior per l’Estat espanyol, el novembre de 2010, que va penjar el cartell d’entrades exhaurides en tots els concerts, Neil Hannon torna per passar una vetllada amb tots nosaltres. Llegenda del pop més elegant i sofisticat, l’alma mater de The Divine Comedy, serà el protagonista d’aquest concert en el qual interpretarà en solitari temes de la mítica banda nordirlandesa. Amb un carisma desbordant, una greu i càlida veu i un repertori de pop aristocràtic, Neil Hannon, un dandy exquisit i irònic, s’enfrontarà a les peces més destacades de la seva carrera només amb el seu piano i la seva guitarra. Un concert excepcional per sentir la bellesa intemporal de les composicions de The Divine Comedy, una banda ambiciosa que ha sobreviscut als anys i a les modes gràcies a una creativitat sorprenent.

Una vetllada amb Neil Hannon pot donar molt de si, sobre-tot si l’artista (Londonderry, 1970) es troba dalt l’escenari per desenvolupar, acompanyat d’una guitarra i un pia-no, el meravellós cançoner de The Divine Comedy, nom dantesc sota el qual porta des de 1989 oferint al pop la seva cinquena essència musical, amb una mica de Scott Walker, Leonard Bernstein, Burt Baccarach, Jarvis Coc-ker, Abba, Bee Gees o Stephen Merrit, i molt de Neil Han-non. Aquestes cançons són algunes de les més captiva-dores d’aquestes dues últimes dècades. Les lletres de Hannon es caracteritzen per retratar irònicament la vida moderna i per incloure els seus referents literaris i cultu-

rals amb els qualS aborda temàtiques com l’amor, el sexe o la venjança.

Compositor, cantant, pianista, guitarrista i únic membre estable del projecte The Divine Comedy, Hannon és un artista superdotat per a la melodia, i això és precisament el que ens trobarem en aquest concert tan especial. Me-lodies reduïdes a la seva essència, tocades només amb piano o guitarra. Estàndars, covers, versions de les seves pròpies composicions, acudits, reflexions ... Benvinguts al xou de Neil Hannon

17AUDITORI DE GIRONA

L’ONÍRIC UNIVERS DE SISA EN DIRECTE

Inventor de la cançó com a vehicle poètic al nostre país, Sisa mai no ha abdicat del que és –o del quE hauria de ser– el somni de tot artista: recuperar la innocència. I en això segueix treballant. Qualsevol nit por sortir el sol (Zeleste-Edigsa, 1975) és un espectacle ple d’emoció on el públic descobreix coses sobre si mateix que no recordava que havia oblidat. Retornat a aquella infància de pantaló curt, sarsuela radiofònica i jersei piqué, el trans-cantautor i la seva guitarra arrenquen al Poble Sec de postguerra, creuen la frontera mental del Paral·lel i, passant de l’Amarcord fellinià al Highway 61 dylanià, descobreixen la contracultural Barcelona dels setanta. Un viatge al·lucinant a la concepció d’un repertori llegendari i una festa per als sentits.

Músic inquiet i bohemi, Sisa (Barcelona, 1948) és tota una icona de la contracultura underground catalana i fins i tot espanyola. Personatge singular, amb una visió divertida, ingènua i profunda del món, deutor musical de Dylan i Re-nato Carosone al mateix temps, ha creat un so original del qual ha begut moltes generacions posteriors, tant del pop com de la cançó.

Jaume Sisa va iniciar la seva trajectoria musical el 1967 i un any més tard entra a formar del col·lectiu El Grup de Folk. També va ser membre del grup musical experimen-tal Música Dispersa abans d’iniciar la seva carrera en so-litari. A la inauguracio de la Sala Zeleste a Barcelona, Sisa presenta el seu disc més celebrat, Qualsevol nit pot sortir el sol. En plena ebullició política i cultural a Catalunya i a l’Estat espanyol pel final de la dictadura, la mort de Fran-co i el procés de transició a la democràcia, Sisa i el seu aparentment innocent cant a la imaginació i a la llibertat de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol és considerat in-apropiat per “las autoridades competentes”, i prohibeixen la seva actuació al multitudinari festival Canet Rock de 1975. A mitjan anys 80, fart de si mateix, Sisa desapareix

de l’escena i apareix a Madrid un cantant melòdic anome-nat Ricardo Solfa, que canta boleros en castellà i no sap ni un borrall de català. El 1996 entra en escena El Viajan-te, un personatge que aglutina les personalitats de Sisa i Solfa, a més de Ventura Mestres (especialista en Sisa) i Armando Llamado (lletrista de Solfa) i que deixa per a la posteritat un disc-llibre homònim. Poc a poc, Sisa surt del seu retir i al costat de Pau Riba ofereix l’espectacle literari Actors gramàtics per diferents escenaris de Catalunya.

Feliçment recuperat per a la causa galàctica, Sisa s’ha de-dicat en els últims mesos entre d’altres coses a col·laborar en la difusió del pensament del filòsof Francesc Pujols i juntament amb altres artistes com Pau Riba, Quimi Portet, Oriol Tramvia o Roger Mas prepara un espectacle sobre aquest autor.

Darrerament, K indústria ha publicat noves versions dels seus àlbums clàssics sota llicència d’un Jaume Sisa que recupera en directe el text, el context i, encara més, el subtext del seu immortal Qualsevol nit pot sortir el sol. Benvinguts...

DISSABTE 3 DE NOVEMBRE. 21 H. SALA DE CAMBRA

Jaume SisaQualsevol nit pot sortir el sol

Jaume Sisa, veu i guitarra

18AUDITORI DE GIRONA

LA MÚSICA ÉS A TOT ARREU

Tres músics amb una llarga trajectòria professional es troben damunt l’escenari per interpretar un concert sorprenent, pensat per a tota la família, sota el títol genèric de Tubs del món. Bon humor, temes propis i instruments solistes gens convencionals són les característiques d’aquest trio: una escombra, una crossa, una escala, una regadora... ens dei-xen sentir les melodies que amaguen per demostrar-nos que la música és allà on decidim trobar-la.

DIUMENGE 4 DE NOVEMBRE. 12 H. SALA DE CAMBRACONCERT FAMILIAR

Bufa & SonsGuillem Aguilar, cordes i percussióMarc Vila, bateria rara, kora i kalimba Xavi Lozano, quotidiàfons bufats

Bufa & Sons El projecte que proposa Bufa & Sons es basa en el reci-clatge i l’observació del que ens envolta per posar en solfa un concert on els protagonistes són objectes que veiem però que no pas sentim. Un tub d’escombra és molt dife-rent a una flauta? L’objectiu és despertar la imaginació i la curiositat per descobrir música a tot arreu.

Bufa & Sons es va donar a conèixer amb el concert taller Flautes del Món, que va recórrer diferents escenaris amb gran èxit. A conseqüencia de l’evolució d’aquella proposta neixTubs del món, que suposa una volta més al primer espectacle.

Xavi Lozano (Badalona, 1969). Es va formar en el món de la cobla i de la música clàssica, però ha estat sem-pre en contacte amb tot tipus de músiques. Especialitzart en aeròfons tradicional, ha col·laborat amb músics com ara Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Miquel Gil, Jorge Drexler, Carles Santos, Coetus o la Fura dels Braus.

Guillem Aguilar (Tiana, 1975). Estudiant de baix elèctric, el seu interès per diferents estils i llenguatges musicals l’han portat a estar en conctacte amb músics de jazz, folk, flamenc, etc, així com a tocar diferents instruments de corda com ara la mandolina o el contrabaix. Forma part de formacions tan diferents (tant de teatre com de circ o dansa) com ara Tactequeté, Misirli Ahmed The Search, Xampola Trip Experiment, Amine and Hamza, Toni Xucla, Eliseo Parra, Albert Fibla, Bufa & Sons o Almasala.

Marc Vila (Barcelona 1974). És membre dels grups Tacte-queté, Els Parents d’en Bufa, Coetus i Xampola Trip Expe-riment. Ha estat fundador del grup poètic musical Toc Mut. Conjuntament amb Tactequeté, ha col·laborat amb Eliseo Parra, Kepa Junkera i la Fura dels Baus. Individualment, ha tocat amb Dani Nel·lo, Los Rebeldes, Pau Riba i De Mortimers, entre d’altres.

19AUDITORI DE GIRONA

DIVENDRES 9 DE NOVEMBRE. 22 H. SALA MONTSALVATGEDISSABTE 10 DE NOVEMBRE.18.30 H I 22 H. SALA MONTSALVATGEDIUMENGE 11 DE NOVEMBRE. 18 H. SALA MONTSALVATGE

MayumanaRacconto

Boaz Berman i Eylon Nuphar, directors artístics, fundadors i creadorsRoy Ofer, productor i cofundador de la companyiaAmir Schorr, codirectorIdo Kagan, assessor artístic, videoart, edició i efectes musicalsAndreu Buenafuente, veu en off“The Beam Team” Eylon Nuphar i Roy Milo disseny d’il·luminacióAka Thiemele, Arik de Mayo, Asaf Yaniv, Eva Boucherite, Hovav Shoshan, Ido Kagan, Ido standler, Natalie Pik, Omer Zeret, Reut Rotem, Roberto (Beto) Mendez, Sergio Braams, Shachar Gredy, Silvia Garcia de Ves, Tal Magen, Talia Bik i Yael Yamin, artistes

UN REFERENT ESCÈNIC DE RESSÒ INTERNACIONAL

Mayumana presenta Racconto, un espectacle únic que reuneix els ingredients que han convertit la companyia en un referent escènic a nivell mundial. Per celebrar-ho i per acostar la proposta al públic del país, la companyia ha comptat amb la col·laboració d’Andreu Buenafuente. El popular còmic i presentador ha estat l’encarregat d’adaptar el guió a l’humor de casa nostra a més de ser la veu en off que enllaçarà les imatges de vídeo i els diferents números.

Amb Racconto, la companyia commemora 15 anys de creació artística amb més de 7 milions d’espectadors que han vist els seus muntatges i amb l’èxit aconseguit en grans escenaris del món com ara Nova York, París, Madrid, Buenos Aires, Milà o Berlín. A l’Auditori de Girona, i dins el Festival de Tardor Temporada Alta, Mayumana oferirà quatre úniques funcions.

Racconto és un espectacle ple de ritme, moviment, teatre, música, dansa i humor, a l’estil del Mayumana més pur i original. La companyia uneix en aquest nova proposta els millors ingredients de shows com Mayumana, Bejuntos, Adraba, Momentum... i moltes sorpreses. El fil conductor del show serà una veu en off que, en to d’humor, anirà enllaçant les imatges de vídeo i els diferents números. El primer dels seus espectacles, i que els va portar a la fama mundial, es basava en els cubells d’escombraries. Ara,

els cubells s’uneixen a la música, les acrobàcies, l’humor la interacció amb el públic i les projeccions en directe.

La companyia té previst estar de gira per tot l’Estat fins a mitjans de 2014. Després del seu pas per Girona, Mayu-mana actuarà a Màlaga, Pamplona, Logronyo, Santander i Bilbao.

Des de la seva primera visita a l’Estat espanyol l’abril de 2001, Mayumana s’ha convertit en una de les companyies de major èxit. Ha anat de gira per més de 40 ciutats es-panyoles sumant més d‘1,2 milions d’espectadors. Mayu-mana també ha visitat, de manera paral·lela altres ciutats al llarg del món com ara Nova York, Milà, Amsterdam, Pa-rís, Berlín, Buenos Aires o Mèxic.

20AUDITORI DE GIRONA

DIMECRES 14 DE NOVEMBRE. 21 H. SALA MONTSALVATGE · AFORAMENT REDUÏT

Les Arts FlorissantsPaul Agnew, director

Programa:C. MONTEVERDI: Quart llibre de madrigals (1603)B. PALLAVICINO: 2 Madrigals (Libro dei Madrigali a cinque voci, 1600)G. DE WERT: 3 Madrigals (11è Libro dei Madrigali a cinque voci, 1595)

UNA FORMACIÓ EXCEPCIONAL EN LA INTERPRETACIÓ DE MÚSICA ANTIGA

El mític conjunt que va crear William Christie a París a finals dels anys setanta és una referència mundial. Les Arts Florissants està afrontant els darrers anys una sèrie de programes vocals dirigits per Paul Agnew, entre els quals es troba la integral dels aclamats madrigals de Claudio Monteverdi.

El Quart llibre constitueix juntament amb el Cinquè llibre (publicat l’any 1605) un díptic crucial en l’evolució estètica de l’Oracolo della Musica. Els madrigals integrats en aquests reculls estan escrits en l’antic estil polifònic a 5, i ja anticipen el salt a la seconda prattica, una revolució musical al segle XVII.

21AUDITORI DE GIRONA

Les Arts FlorissantsLes Arts Florissants és un conjunt de cantants i instru-mentistes de música barroca, fidels a la interpretació amb instruments antic. És una formació excel·lent, i en la seva especialitat està considerada de les millors, tant a Europa com al món.

A l’Auditori de Girona podrem veure la secció vocal d’aquesta orquestra, encapçalada per Paul Agnew, que dirigeix els cinc solistes en la interpretació del Quart Llibre de Madrigals de Monteverdi. El director i cantant escocès s’ha proposat interpretar tots els madrigals de Monteverdi (vuit llibres) en un centenar de concert per a tot Europa fins a l’any 2014.

Les Arts Florissants es va crear l’any 1979, sota la direc-ció de William Christie. La formació ha estat pionera en la recuperació del repertori musical francès, exhumant par-ticularment el tresors de les col·leccions de la Biblioteca Nacional de França, però també s’han dedicat a la música europea dels segles XVII i XVIII.

Han estat convidats en nombroses ocasions pel Teatro Real de Madrid i el gener de l’any passat van oferir una in-terpretació excel·lent a l’Auditorio Príncipe Felipe de Ovie-do, amb àries i duets de cambra, amb dos dels contrate-nors de més anomenada actualment, como són Philippe

Jaroussky i Max Cencic.

Les Arts Florissants han col·laborat, durant la seva trajec-tòria, amb grans noms de l’escena com ara Jean-Marie Villégier, Robert Carsen, Alfredo Arias, Pier Luigi Pizzi, Jorge Lavelli, Adrian Noble, Andrei Serban, Graham Vick, Deborah Warner, així com els coreògrafs Francine Lance-lot, Béatrice Massin, Ana Yepes, Shirley Wynne, Maguy Marin, François Raffinot, Jiri Kylian, Bianca Li, José Mon-talvo i Dominique Hervieu.

També són una formació molt vital pel que fa als enregis-traments discogràfics, com queda demostrat en les seves nombroses i destacades interpretacions d’òperes en ver-sió concert, de música sacra i obres de cambra profanes o amb el seu ampli repertori coral. Compten amb més de 40 enregistraments amb el segell Harmonia Mundi i gaire-bé 30 amb Warner Classic / Erato.

En la seva residència, des de fa més de 20 anys, al Théâ-tre de Caen, Les Arts Florissants presenten cada any una temporada de concerts a la Baixa Normadia. A més, s’han convertit en autèntics ambaixadors de la cultura francesa a l’estranger. La formació rep el suport del Ministère de la Culture et de la Communication de França, la Ville de Caen i la regió de la Baixa Normandia.

22AUDITORI DE GIRONA

UN CANTAUTOR COMPROMÉS AMB LA MÚSICA I AMB EL SEU ENTORN

Ismael Serrano presenta el seu vuitè disc Todo empieza y todo acaba en ti (Universal Music, 2012), un àlbum en el qual, tot i que no renuncia a la seva essència, marca l’inici d’un nou cicle en la seva reconeguda trajectòria. Les influències de cantautors com Aute, Serrat i Sabina, així com el regust de la nova cançó d’autor anglosaxona abanderada per Damien Rice o Glen Hansard i l’univers musical de Llatinoamèrica són presents en aquest treball que, més que mai, el presenta en el marc habitual de poesia i compromís social. En temps difícils toca despertar i Ismael Serrano ens serveix en safata les claus per buscar un nou camí a partir dels nostres somnis i de la nostra consciència.

DIVENDRES 16 DE NOVEMBRE. 21H. SALA MONTSALVATGETEMPORADA ALTA 2012

Ismael SerranoTodo empieza y todo acaba en ti

Ismael Serrano, veu Jacob Sureda, teclats Javier Bergia, percussions i veu

Ismael Serrano va néixer a Vallecas el 1974 i ja de ben petit va començar a estudiar solfeig i piano. Als anys 90, s’interessa pel circuits de bars de Madrid que promouen la música en directe de cantautors amb una visió crítica del que passava al seu voltant. Ismael Serrano va passar a formar part d’aquest grup i el 1996 edita el seu primer treball Atrapados en azul, algunes cançons del qual es converteixen en autèntics himnes, tant a l’Estat espanyol com a Llatinoamèrica, on obté un èxit clamorós.

El segon àlbum, també amb lletres compromeses social-ment amb els col·lectius més desfavorits, porta per títol La memoria de los peces (1998) i arriba a ser disc de Platí a l’Estat espanyol i d’Or a Argentina.

Aquesta fita és ja la consolidació definitiva del cantant, que al llarg de la seva carrera ha actuat i compartit esce-nari amb artistes com ara Silvio Rodríguez, els germans Parra, Luis Eduardo Aute, Paco Ibáñez, Luis Pastor, Pablo Guerrero, León Gieco i Mercedes Sosa.

Los paraísos desiertos (2000) i La traición de Wendy (2002) el continuen situant com un cantautor de qualitat, amb influències diverses, ganes d’aprendre i una visió crí-tica del què l’envolta. A més de músic, Ismael Serrano ha treballat d’actor, escrivia columnes per al Diario 16 i Diario Público i participa en tertúlies de RNE.

El 2004 acaba la gira de Principio de incertidumbre, un tour en el qual va oferir més de 120 concerts. Aquell ma-teix any és nomenat ambaixador de la Fundació Nelson Mandela. El 2006, Serrano celebra els deu anys de la seva carrera amb un àlbum recopilatori: El viaje de Ros-seta. Després de Sueños de un hombre despierto (2007), Acuérdate de vivir (2010) i Luces Errantes (2010), edita aquest any 2012 Todo empieza y todo acaba en ti, un tre-ball que resumeix totes les seves influències musicals i que presentarà a l’Auditori de Girona. En la producció hi participa Jacob Sureda, el seu teclista habitual, i hi han col·laborat Fredi Marugán (guitarres) i Javier Bergia (per-cussions).

© J

uaq

uín

Cal

le

23AUDITORI DE GIRONA

UN MONTSALVATGE PENSAT PER ALS MÉS PETITS

L’Auditori de Girona acollirà una ambiciosa producció ideada per a un públic familiar. Es tracta del concert L’Arca de Noè, de Xavier Montsalvatge, amb arranjaments d’Albert Guinovart. El concert estarà interpretat per músics de l’Orquestra de Cadaqués i per alumnes del Conservatori Isaac Albéniz de Girona.

DIUMENGE 18 DE NOVEMBRE. 12 H. SALA MONTSALVATGECONCERT FAMILIAR

“L’Arca de Noè” de Xavier MontsalvatgeOrquestra de Cadaqués Alumnes del Conservatori Isaac Albéniz de Girona

A L’Arca de Noè (1990) Xavier Montsalvatge (Girona, 1912-Barcelona, 2002) es va marcar el repte d’escriure una obra que pogués ser tocada pels nens i nenes que estudien piano, a l’estil d’Àlbum de Joventut de Robert Schumann, El resultat va ser una deliciosa col·lecció de miniatures, plenes d’humor, en les quals la música imita els sons o els moviments de sis animals. La petita suite acaba amb un vals “per ser ballat per tots els animals de l’arca”, segons diu la partitura. Un vals que, irònicament, Montsalvatge diu que es pot tocar “lent o ràpid, segons l’habilitat de qui l’interpreti”.

Xavier Montsalvatge Xavier Montsalvatge és una de les figures més represen-tatives de l’anomenada “generació perduda”, la que se si-tua entre la dels compositors de la República i l’actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s’ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània del nostre país.

El primer èxit internacional el va obtenir a la dècada dels quaranta amb les Cinco canciones negras (1945), que marquen l’inici d’un període postnacionalista que va deri-var en un estil qualificat d’”antillanisme”, perceptible tam-bé en el seu Cuarteto indiano (1951). El Concerto breve

(1953) per a piano i orquestra marca el punt de partida cap a normes més abstractes en què han tingut cabuda obres d’influència impressionista com la Sonatine pour Yvette (1960) o aproximades a recursos serials, entre les quals destaquen Cinco invocaciones al Crucificado (1969), La-berinto (1970) per a orquestra i Sonata concertante per a violoncel i piano (1971). Posteriorment, el compositor es referma en un eclecticisme que sembla sintetitzar la resta de la seva producció, de la qual es podrien destacar els concerts per a arpa a Concerto-Capriccio (1975), clavi-cèmbal a Concierto del Albaycín (1977) i per a guitarra Metamorfosis de concierto (1980), la Sinfonía de réquiem (1985), la Fantasía para arpa y guitarra (1983), Sortilegis (1992) i Bric à Brac (1993). Destaca també la seva produc-ció operística amb les obres El gato con botas (1946), Una voce in off (1961) i Babel 46 (1967).

Les seves composicions han estat estrenades, interpre-tades i dirigides per intèrprets i directors de gran presti-gi com ara Eduard Toldrà, Sir Neville Marriner, José Se-rebrier, Franz-Paul Decker, Rafael Frühbeck de Burgos, Antoni Ros Marbà, Jean-Pierre Rampal, Henryk Szeryng, Angelika Kirchschlager, Marilyn Horne, Alexis Weissen-berg, Kathleen Battle, Victoria de los Ángeles, Alicia de Larrocha, Montserrat Caballé o Barbara Hendricks.

24AUDITORI DE GIRONA

PERCUSSIONS IBÈRIQUES AMB RITMES TRADICIONALS

Coetus és un agosarat projecte d’orquestra de percussions ibèriques decidit a unir aquells instruments que al llarg de la història han servit per acompanyar danses, cançons o processons. El resultat és un espectacle que, inspirat en els ritmes i sonoritats tradicionals de la península Ibèrica, reinterpreta un llegat musical i el dota d’un so actual en el qual la veu i les percussions dialoguen activament. Coetus ha ofert més de seixanta concerts en festivals de Catalunya, Espanya, França, Bèlgica, Itàlia i Brasil. Ara presenta a Girona el seu segon treball discogràfic titulat Entre Tierras (Universal Music, 2012), vitalitat i ritme en estat pur.

DIUMENGE 18 DE NOVEMBRE. 19 H. SALA DE CAMBRA

Coetus i Eliseo ParraEntre Tierras

Eliseo Parra, veuJudit Neddermann, veuAna Rossi, veuAleix Tobias, percussió i veuMartí Hosta, percussió i veuDídac Ruiz, percussió i veuBernat Torras, percussió i veuAntonio Sánchez, percussióAngelo Manhenzane, percussió

PRESENTACIÓ OFICIAL NOU DISC A CATALUNYA

COETUSLa proposta de Coetus reuneix un gran nombre d’instruments que històricament han servit per acompan-yar balls, cançons, romanços o processons, i els allibera d’aquest caràcter secundari, per dotar-los d’un llenguatge propi inspirat en la tradició i en diàleg actiu amb la veu. La formació està integrada per quatorze instrumentistes (molts dels quals provinents del grup Tactequeté) i la veu d’Eliseo Parra, que enllaça amb les arrels més profundes de la tradició vocal de la península, tant en castellà, com encatalà o gallec.

Mentre Parra va desgranant les composicions, la resta de la formació actua de cor i al mateix temps, toca qualse-

vol dels instruments de percussió de la nostra rica tradi-ció: pandero quadrat de Peñaparda, pandero quadrat de León, panderetes Basques i Asturianes, sartén del Payo, càntares, canyes rocieras, caldero, almirez, tarañuelas, castanyoles, tambor de Calanda, tambor del Hierro, cai-xes, triangle, matraques, tabals, taula de rentar, aixada, trikolotraku, pitos, brunzidors, arpa de Boca, tambor de corda, simbomba, ampolla d’anís... En definitiva, tot allò que sigui capaç d’emetre algun so si es posa a les mans d’algun dels components de Coetus. La formació ha sabut adaptar el seu repertori la riquesa tradicional musical de la península, ja sigui a través d’una sevillana o d’un ball popular mallorquí.

Acari Bertrán, percussióAlberto Carreño, percussióAnna Tobias, percussióMarc Vila, percussióFran Lucas, percussióMariona del Carmen, percussióXavi Lozano, ventsGuillem Aguilar, baixAndreu Hernández, so

Amb el suport de:

25AUDITORI DE GIRONA

UNA NOVA CITA AMB LA PARTICULAR REALITAT D’ALBERT PLA

Vet aquí la història d’un home atrapat en una manifestació eterna. Aquest és el punt de partida de Manifestació, el nou espectacle que Albert Pla estrena a Temporada Alta. Després de compartir escenaris amb artistes com ara Die-go Cortés, Quimi Portet o Pascal Comelade, Albert Pla torna a plantar-se sol sobre l’escenari per etzibar-nos la seva particular interpretació de la vida. “A ell li hagués agradat matar un parell de policies, o de banquers, o d’empresaris sense escrúpols, però al final, com tot el món, decideix unir-se a una manifestació contra el sistema”, proclama, sense embuts, el cantautor a Manifestació. Amb un gran do de l’oportunitat, Albert Pla ens situa en una escena aparentment delirant però, en el fons, no massa allunyada de la realitat.

DISSABTE 24 DE NOVEMBRE. 21H. SALA MONTSALVATGETEMPORADA ALTA 2012

Albert PlaManifestació

Albert Pla, veu i guitarraPepe Miravete, direcció artística Jordi Surroca, il·luminació Kei Macias, so David Ruano, fotografia

Nascut a Sabadell el 1966, Albert Pla i Álvarez s’ha conver-tit en un dels cantautors més polèmics del nostre temps. Les seves lletres, escrites amb sentiment, s’endinsen en temes socials i polítics força delicats que l’han convertit en un personatge estimat i rebutjat a la vegada i, tot i la seva timidesa, l’han permès obrir-se camí en el complex món artístic. Amb vint-i-dos anys, puja per primera vegada a l’escenari a la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén. L’èxit va ser tal que el jove artista comença a preparar el seu primer disc, Ho sento molt, que va aconseguir una gran acceptació entre els joves de la seva generació. El 1990 publica Aquí s’acaba el que es donava, guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Ca-talunya, i que el converteix en un dels músics més des-tacats del moment.

El 1992 arriba No sólo de rumba vive el hombre i de nou torna a sorprendre amb cançons de l’estil de Carta al Rey Melchor, Joaquín el necio i moltes altres; malgrat això, el seu disc més potent va ser Veintegenarios en Alburquer-que amb el qual va revolucionar tot el panorama musical.

Amb l’objectiu d’obrir-se nous horitzons artístics, accep-ta la proposta de Juanma Bajo Ulloa per participar en el rodatge d’Airbag. La seva excel·lent interpretació li va obrir les portes per repetir l’experiència cinematogràfica, aquesta vegada, sota les ordres d’Isabel Coixet a Los que aman. Després de provar sort al món del teatre a Ca-racuero, es dedica a posar-li música al cinema espanyol a El Día de la Bestia, juntament a Extremoduro, i a Carne Trémula, de Pedro Almodóvar.

El 2002 el polifacètic artista publica un disc de música in-fantil, Anem al Llit, i el 2003 torna de nou amb Cançons de amor i droga, amb lletres del malograt Pepe Sales. Vida y milagros (2006) presenta un Albert Pla en la seva salsa, en concert a un petit auditori en el qual canta els temes més característics de la seva carrera. El 2008 arriba La diferencia i el 2011 Somiatruites, amb Pascal Comelade. Mentre, ha estat girant en petit format per teatres i au-ditoris acompanyat de Diego Cortés. Ara, a Temporada Alta, presenta aquesta nova proposta que segur que no deixarà ningú indiferent.

© D

avid

Ru

ano

26AUDITORI DE GIRONA

TROBADES EXTRAORDINÀRIES: UN CANTAUTOR DE L’EMPORDÀ I UN GUITARRISTA FLAMENC

Un dels cantautors a l’alça de l’escena musical catalana coincideix a l’escenari amb el guitarrista de referència del pa-norama flamenc català. Una trobada que promet injectar nova vida a les cançons de Sanjosex i transitar pels camins musicals més diversos. Històries quotidianes i fresques, introspectives però accessibles, amb denominació d’origen Empordà.

DIUMENGE 25 DE NOVEMBRE. 21 H. SALA MONTSALVATGE

Sanjosex & ChicueloCarles Sanjosé, veu i guitarraJuan Gómez, “Chicuelo”, guitarraBaba Maiga, percussionsDavid Gómez, bateriaMiquel Sospedra, baixDavid Romero, ball

SanjosexCarles Sanjosé és un cantautor de La Bisbal d’Empordà que l’any 2000 va crear Sanjosex. Durant cinc any van es-tar tocant arreu fins que l’any 2005 van enregistrar el seu primer CD Viva (Bankrobber, 2005) un treball que va sor-prendre per la sinceritat de les seves lletres, que parlaven de l’amor, l’enveja, la mort o l’avorriment, i també pel seu personalíssim estil. Sanjosex canta amb un llenguatge directe i quotidià, amb una musicalitat senzilla i agrada-ble, un xic desvergonyida, amb un resultat fresc, original i renovador. Alguns dels seus temes van aparèixer com a banda sonora de la sèrie de TV3 Porca Misèria. Dos anys més tard edita Temps i rellotge (Bankrobber, 2005), on guanyen pes les influències de blues i flamenc. Amb aquest segon treball gira per diversos festivals d’arreu. El 2010 va editar Al marge d’un camí, que va presentar a l’Auditori de Girona. Aquest tercer treball respirava blues, flamenc i aromes africans, sense deixar mai de banda les seves arrels empordaneses.

ChicueloJuan Gómez Chicuelo és un dels guitarristes i composi-

tors més prolífics i interessants de les darreres genera-cions. Els seus inicis van estar marcats per acompanyar cantaores como ara Enrique Morente, Rancapino, Cha-no Lobato, José Mercé, Duquende, Mayte Martín, Diego El Cigala, Potito, entre d’altres. El 1996 va crear i liderar Cambalache i va ser component de Guitarras Mestizas, amb el qual va enregistrar dos treballs discogràfics. El seu primer enregistrament en solitari i amb repertori propi arri-ba el 2000 amb Cómplices (Harmonia Mundi) amb el qual va oferir concerts per tot el país. Aquest treball va ser pre-miat com a millor disc de guitarra solista per la revista Fla-menco Hoy, que també li va atorgar el 2001 el premi com a millor guitarra d’acompanyament amb Zaguán de Miguel Poveda. El 2007 edita Diapasón, que també va presentar a l’Auditori de Girona i en el qual feia un recorregut pels diferents palos flamencs. Actualment és el director musi-cal de la Companyia de Dansa Flamenca de Shoji Kojima (Japó), coproductor artístic de nombrosos projectes i di-rector musical de la producció Camarón. La Leyenda del tiempo, 30 anys después. Actualment, treballa en el disc del cantaor José Antonio Martín, Salao i en la direcció mu-sical del nou projecte d’Israel Galván.

27AUDITORI DE GIRONA

DIVENDRES 30 DE NOVEMBRE. 21 H. SALA MONTSALVATGE

Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC)Llegendes del cinema

Nina, veuCris Juanico, veuPep Poblet, saxòfonFrancesc Cassú, director

La SCCC, creada l’any 2008 de la mà de Narcís Laga-res i Josep Lagares, ha assolit nombrosos èxits des de la seva creació, com ara la interpretació del concert de Cap d’Any ofert per TV3. La SCCC és una formació inè-dita que combina l’experiència dels instruments de cor-da de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà amb el talent dels instrumentistes de La Principal de la Bisbal, els quals substitueixen els instruments de vent de les tradicionals orquestres simfòniques (oboès, flautes, clarinets, fagots) pel personalíssim so de la cobla. Per arrodonir els colors i el ritme, la SCCC compta també amb una arpa i amb la corresponent secció de percussió de la mà de Melani Mo-lina i David Pellicer, reconeguts professionals que actuen amb l’Orquestra Filharmònica de Catalunya.

En els seus primers anys, el repertori de la SCCC estava dedicat a la música catalana de tots els temps, amb or-questracions fetes per músics del nostre país. Els fruits d’aquesta tasca creativa han quedat recollits en els tres CD enregistrats per la formació: Sardanes per al món (2008), Inoblidables en concert (2009) i Amb Catalunya al cor (2010). Tots tres treballs van ser presentats a l’Auditori

de Girona i van gaudir d’una gran acollida per part del públic i de la crítica.

L’any 2012 es va establir un acord amb l’Orquestra de Ca-daqués, impulsora de la Jove Orquestra de les Comar-ques Gironines, per tal d’integrar aquesta jove formació a la SCCC. Francesc Cassú, director de La Principal de la Bisbal, és el director artístic titular de la SCCC, i Jaume Lleixà, de l’Orquestra de Cadaqués, n’és el director tècnic i comercial.

Les possibilitats d’una formació com aquesta, única en el món, són inesgotables i poden aportar el seu gra de so-rra a la cultura musical catalana. Per aquest motiu, s’ha encarregat la composició de noves obres a reconeguts músics catalans, com són Albert Guinovart, Salvador Brotons, Carles Cases, Enric Palomar, Francesc Cassú o Monsenyor Valentí Miserachs. Així han nascut peces com Sirenes, Companyonia universal, Arquivoltes, Introducció i Bailete, Perfum mediterrani o En els braços de la mare, obres que s’integren al repertori de la Simfònica i que do-nen una nova dimensió al fet musical català.

NINA, PEP POBLET I CRIS JUANICO EN UN PROJECTE TOTALMENT INNOVADOR

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) és un projecte musical pioner i totalment innovador, resultat de la fusió de La Principal de la Bisbal i de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, tutelada per l’Orquestra de Cada-qués. En aquest concert únic, la SCCC ens ofereix un repertori integrat per bandes sonores inoblidables de la història del cinema, amb la col·laboració extraordinària dels cantants Nina i Cris Juanico i del saxofonista Pep Poblet. Una vetllada en què tornarà a mostrar-se l’excel·lència interpretativa de la SCCC que abordarà, amb un so molt nostre, un repertori d’incomparable bellesa i d’elevada dificultat.

Concert organitzat i impulsat per:

28AUDITORI DE GIRONA

DIUMENGE 2 DESEMBRE 19 H. SALA MONTSALVATGE

El Messies ParticipatiuG. F. Händel: The Messiah HWV 56

La Cetra Barockorchester BaselLa Cetra Vokalensemble Lisa Larsson, sopranoCarlos Mena, contratenorJeremy Budd, tenorIsmael Arroniz, baix

Capella Polifònica de GironaCor FilharmoniaCor MaragallCor PreludiCoral del GEiEGCoral Saba NovaCoral XànticaCoral Amethysta d’Arbúcies i Sant Hilari Sacalm Andrea Marcon, director

Els concerts participatius de l’Obra Social ”la Caixa” ofe-reixen a les persones aficionades i a les agrupacions co-rals locals l’oportunitat de participar en un esdeveniment musical de gran envergadura al costat de músics i intèr-prets professionals de reconegut prestigi internacional.

Iniciat l’any 1995 a Barcelona, aquest projecte va néixer amb l’objectiu de reconèixer i estimular la pràctica social del cant i de la música que es duu a terme des de les associacions corals, així com el de promoure la cohesió

social en l’àmbit de la cultura. Diverses ciutats espanyoles han acollit durant aquests anys i amb un gran entusiasme aquesta iniciativa, com ara Barcelona, Girona, Granada, Madrid, Palma de Mallorca, Sant Sebastià, Santiago de Compostel·la, Sevilla, València i Valladolid, entre d’altres.

Les agrupacions participants prepararan, durant els mesos previs al concert, els números corals determinats pel director amb un equip de professionals de reconegut prestigi en les sessions de treball planificades.

UN MESSIES PARTICIPATIU A LES PORTES DE LES FESTES DE NADAL

Estrenat durant la Setmana Santa de l’any 1741 a Dublín, després de la mort del compositor de Halle, avui és costum interpretar aquest oratori per Nadal. En el marc dels concerts participatius d’El Messies organitzats per la Fundació “la Caixa” a tot l’Estat, l’Auditori de Girona acull una nova interpretació d’aquesta obra emblemàtica. Sota la direcció d’Andrea Marcon, fundador de l’Orquestra Barroca de Venècia, sonaran la pràctica totalitat dels cors de Girona, la Cetra Barockorchester Basel, La Cetra Vokalensemble i un magnífic buquet de solistes vocals.

En coproducció amb:

29AUDITORI DE GIRONA

UN MENTIDER QUE NO ENGANYA

Tom Hagan és un mentider: un mentider i dels grossos. Cançó rere cançó ens menteix sobre la seva procedència, el seu idioma, les seves influències i el seu estil. Però menteix bé, deixant-nos encantats pels múltiples paisatges pels que viatja. Els seus temes es repeteixen una i una altra vegada en les nostres ments deixant entreveure a un gran compositor, amagat darrere una proposta de cançons rodones amb poc maquillatge. Les seves composicions semblen haver existit abans, no serà que la seva gran mentida és copiar? Segur que no: Tom Hagan menteix, però no enganya.

DISSABTE 8 DE DESEMBRE. 21 H. SALA DE CAMBRA CÀPSULA 2012

TOM HAGAN & THE SWEET LIESMuy bien Carlitos

Carles Vidal (Tom Hagan), guitarra acústica, guitarra elèctrica i veusRicard Humet, baix, guitarra espanyola i veusÓscar Martínez, bateria, percussions i veusCarles Sucarrats, guitarres elèctriquesXavier Salvatella, so

Sota el nom de Tom Hagan –manllevat d’un personatge de la pel·lícula El Padrí– hi descobrim el cantant i compo-sitor saltenc Carles Vidal, amb experiència en grups com Without i Miau Miau.

El 2010 va autoeditar-se el seu primer treball, Carlitos Buey, vuit cançons originals, personals i intransferibles que parlaven de les coses de la vida, de les coses de cada dia. El 2011 torna a publicar un nou treball, en aquest cas Carlitos Ferrocarril, vuit temes més, però que en aquesta ocasió va una mica més enllà, amb influències diverses

però mantenint un caracter personal.

El 2011, Tom Hagan s’estrena amb els Sweet Lies, banda minimalista amb Ricard Humet a la guitarra espanyola i Óscar Martínez al cajón i el charles. Tot plegat adquireix un to molt càlid i proper, ideal per a distàncies curtes en nits plàcides. Precisament amb aquesta banda, i acom-panyats de Carles Sucarrats, presentaran oficialment Muy bien Carlitos (que tanca la trilogia dels Carlitos) a l’Auditori de Girona. Es preveu un concert excepcional, proper i molt personal.

30AUDITORI DE GIRONA

DISSABTE 8 DE DESEMBRE. 21 H. SALA MONTSALVATGE

Jove Orquestra de l’Auditori de GironaDirecció artística: Quartet Casals

CONCERT DE PRESENTACIÓ

Jove Orquestra Athenea La Jove Orquestra Athenea sorgeix el 2003 per iniciati-va de l’Associació Musical Galligants. La seva creació ve motivada per la voluntat de contribuir a la formació dels joves intèrprets i d’actuar de pont cap a la seva professio-nalització, dotant la província de Girona d’un stage d’alta qualitat musical. Els primers anys, comptà amb l’estreta col·laboració de l’Orquestra de Cadaqués i va organitzar una trobada orquestral de quartets de corda amb el Quar-tet Casals. Ha tocat sota la batuta de Lluís Caballeria, Jaime Martín, Christian Curnyn, Gianandrea Noseda i Sir Neville Marriner i ha acompanyat solistes com ara Abigaïl Prat, Marc Oliu, Santiago Juan, Ludwig Müller, Caroline Harrison, Elena Rey i Ramón Bassal. El 2009 estrenà Oda Africana, una obra del músic polifacètic Omar Sosa i actuà amb el seu grup al Festival de Músiques Religioses de Girona i al Festival de Música Viva de Vic.

Quartet CasalsEl Quartet Casals es va crear el 1997 a la Escuela Rei-na Sofía de Madrid, a la càtedra d’Antonello Farulli. Està considerat com un dels quartets joves europeus més ex-traordinaris i ha rebut el reconeixement de la crítica i del públic. El Quartet Casals ha rebut nombrosos premis in-ternacionals, com el primer premi del Concurs Internacio-nal de Quartets de corda de Londres (2000) i primer premi del Concurs Internacional de Quartets de corda Johannes Brahms d’Hamburg (2002).

Entre les seves actuacions arreu del món, destaquen les realitzades a les sales Wigmore Hall de Londres, Con-certgebow d’Amsterdam, Weill Recital Hall i Lincoln Cen-ter de Nova York, Beethovenhaus de Bonn, Konzerthaus i Philarmonie de Berlin i Colònia, Konzerthaus de Berlin, Musikverein de Viena així com gires per Europa, Amèrica del Sud, Estats Units i Japó.

UNA PRESENTACIÓ EXCEPCIONAL GENUÏNAMENT GIRONINA

Creada a partir de l’interès de l’Ajuntament de Girona i amb la participació activa i coneixements de l’Orquestra Athe-nea i l’Orquestra de Cadaqués, la Jove Orquestra de l’Auditori de Girona representarà un estímul per als joves músics del nostre entorn. En aquest concert de presentació, el prestigiós Quartet Casals es posarà al capdavant dels primers faristols per cercar un so propi. Una important espurna que donarà vida a aquest excitant projecte. Quedareu seduïts!

31AUDITORI DE GIRONA

DIJOUS 13 DE DESEMBRE. 21 H. SALA MONTSALVATGENADAL A L’AUDITORI

Nina & Ensemble Orquestra de CadaquésMusicals de tots els temps

Nina, veuEnsemble Orquestra de CadaquésJaime Martín, director

Amb gairebé trenta anys de carrera artística a les seves espatlles, Nina s’ha consolidat com a actriu i cantant, es-pecialment del gènere musical. Va començar amb Las cuatro cartas (1990), seguint amb Cabaret (1992), Casem-nos una mica (1993), T’odio amor meu (1995), Company (1997), Pierrot Lunaire (1998), Corre, corre Diva (1998), Espai pel somni (1999), Programa Sondheim (2000). Del 2004 al 2010 va protagonitzar la versió espanyola del musical Mamma mia!, que després d’anys en cartellera a Barcelona i Madrid, va anar de gira arreu d’Espanya, amb un resultat final de més de 1.700 representacions davant de més de 2 milions d’espectadors.

A més dels musicals, el nom de Nina es relaciona habi-tualment amb el de Xavier Cugat (la va apadrinar als seus principis, als anys 80), amb Eurovisión, festival en el qual

va representar Espanya el 1989 amb la cançó Nacida para amar, que va quedar en sisè lloc, i també amb el món de la televisió. En aquest camp, primer va passar pel programa de TVE Un, dos, tres... responda otra vez, i va ser l’any 2001 quan va assolir una immensa popularitat a l’Estat espanyol arran de la seva participació al programa de reality musical Operación Triunfo.

L’any 2003, Nina va celebrar el seu 20è aniversari com a cantant amb 20 anys i una nit, un espectacle dirigit per Andreu Buenafuente en el qual presentava una selecció de les cançons que han estat importants al llarg de tota la seva trajectòria professional. El seu darrer treball ha estat el disc A prop del mar editat el 2011 per la discogràfica Picap i que va gravar juntament amb el grup d’havaneres Port Bo.

MUSICALS DE BROADWAY A L’AUDITORI DE GIRONA

Després de l’èxit de l’any passat, l’Auditori de Girona torna a convidar l’Ensemble de l’Orquestra de Cadaqués i la Nina, que presentaran un recorregut per la història del gènere dels musicals, il·lustrat amb els temes més coneguts dels autors de referència. Des de Jerome Kern fins a Albert Guinovart, passant per Cole Porter, Lloyd Webber, Bernstein i Sondheim, i des de Show Boat fins a Mar i cel, My Fair Lady, West Side Story o Cabaret, farem un viatge per les obres més emocionants i conegudes d’aquest repertori.

32AUDITORI DE GIRONA

LA FORÇA I LA PASSIÓ DEL GOSPEL EN ESTAT PUR

Soweto Gospel Choir és un impressionant conjunt de veus que ha guanyat tots els guardons possibles, en-tre els quals hi ha tres premis Grammy. Les seves veus han acompanyat grans esdeveniments relacionats amb la història recent del seu país i han actuat arreu com a part del festival Nelson Mandela. Una de les actua-cions més destacades fou la que van dur a terme a la gala dels Òscars per la seva nominació a millor cançó pel tema central de la pel·lícula WALL-E. L’Auditori de Girona ofereix la possibilitat de descobrir una proposta de gos-pel ancestral: una barreja de ritmes i harmonies d’arrel interpretades amb la força i vitalitat de tot un continent.

DISSABTE 15 DE DESEMBRE. 21 H. SALA MONTSALVATGE · AFORAMENT REDUÏTNADAL A L’AUDITORI

Soweto Gospel Choir

Soweto Gospel Choir es va formar l’any 2002 amb la unió d’algunes de les millors veus de les moltes esglésies dels voltants del barri de Soweto, a Johannesbourg (Sud-Àfri-ca). En poc temps, s’ha convertit en el darrer fenòmen del circuit gospel mundial. La formació ofereix un espectacle impactant, en el qual transmet la seva fe a través de la gran força de la música gospel, que en aquest cas incor-pora percussió i dansa africana.

Soweto Gospel Choir ofereix un espectacle ple de color i el cor, integrat per 26 veus que porten arreu l’autèntica essència de la rica cultura negra africana, barrejada amb espirituals estadounidencs. Els seus membres interpre-ten peces en vuit llengues diferents, com el xhosa, zulú

i sotho, músiques tribals, tradicionals i gospel (tradicional africà i moderns espirituals nordamericans).

El grup actua de forma regular a Europa, Àsia, Amèrica i Austràlia, són ambaixadors de la Fundació 46664 de Nelson Mandela i destinen una part del que guanyen a accions socials al seu barri natal.

El cor va realitzar la seva primera gira al 2003 per Austràlia i Nova Zelanda, mostrant al públic el ritmes de la seva te-rra, riques harmonies i carismàtiques interpretacions, que es combinen per explicar les grans esperances que hi ha per al futur de Sud-Àfrica.

Concert encoproducció amb:

33AUDITORI DE GIRONA

UN CONCERT ESPECTACULAR

Josep Pons, el director d’orquestra del nostre país més reputat internacionalment és, a partir d’aquesta mateixa tem-porada, el director titular de les formacions musicals del Gran Teatre del Liceu. Tot just uns dies abans d’inaugurar, el 2013, les celebracions per als dos grans compositors operístics (Verdi i Wagner), visita l’Auditori de Girona per oferir al capdavant de l’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu un programa de cors d’òpera, que farà vibrar el públic per la seva espectacularitat.

DIUMENGE 16 DE DESEMBRE. 19 H. SALA MONTSALVATGENADAL A L’AUDITORI

Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del LiceuJosep Pons, director

Programa:Cors d’òpera: Verdi, Puccini, Wagner i sarsuela

La formació orquestral és el conjunt en actiu més antic de tot l’Estat espanyol, especialitzat en gènere operístic. Creada el 1847 per donar suport a les temporades líriques del Gran Teatre del Liceu, el seu primer director titular va ser Marià Obiols. En la seva llarga història, ha estat diri-gida per un llistat de batutes convidades tan emblemàti-ques com ara Manuel de Falla, J. Lamote de Grignon, J. Manén, J. Pahissa, O. Respighi, R. Strauss, I. Stravinski, A. Toscanini, G. Albrecht, R. Muti, V. Neumann, A. Ros- Marbà, J. Rudel, P. Steinberg, P. Schneider, S. Varviso i S. Weigle.

El Cor del Gran Teatre del Liceu es va consolidar els anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottino. Des de l’abril de 2004, el director del Cor és José Luis Basso. La formació coral ha actuat en produccions amb grans di-rectors d’escena com ara Franco Zeffirelli, Calixto Bieito, Núria Espert, Christoph Marthaler...

Josep Pons Josep Pons (Puig-reig, 1957) va començar la seva forma-ció musical en el prestigiós cor de l’Escolania de Montse-rrat, que ha marcat el seu posterior desenvolupament mu-sical i intel·lectual. Ha estat director titular de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta Nacional de España. Pels seus enregistraments ha ob-tingut nombrosos premis i guardons: Diapasón d’Or, CD Compact Awards, CHOC Le Monde de la Musique, 10 de répertorie, Timbre de Platin, Grand Prix du disque Charles Cross i Cannes Classical Awards. Josep Pons és convi-dat de manera habitual a dirigir orquestres internacionals com ara l’Orchestre Nacional de France, Philharmonie de Radio France, Tokio Philharmonic o Orchestre de Paris, entre d’altres. Ha estat distingit amb el premi Ciutat de Barcelona i el premi Nacional de Catalunya. L’any 1999 va rebre el Premi Nacional de Música que atorga el Ministeri de Cultura d’Espanya.

34AUDITORI DE GIRONA

UN ESPECTACLE PLE D’OBRES EMBLEMÀTIQUES A RITME DE JAZZ

Manel Camp, Llibert Fortuny i Mireia Farrés presenten un nou espectacle, amb peces clàssiques de Mozart, Haydn i nadales populars com ara El noi de la mare, Les dotze van tocant, El rabadà, La pastora Caterina i d’altres. Totes aques-tes peces, però, les porten al terreny jazzístic, on la improvisació es desenvolupa i s’encreua amb idees més actuals. Tot un seguit de cançons prou conegudes per tothom que ajuden a seguir les variacions i improvisacions que els tres instrumentistes creen dalt l’escenari.

DIJOUS 20 DE DESEMBRE. 21 H. SALA DE CAMBRANADAL A L’AUDITORI

Jazz’Nadal: Manel Camp, Llibert Fortuny i Mireia FarrésManel Camp, pianoLlibert Fortuny, saxoMireia Farrés, trompeta

Manel Camp Pianista, compositor i pedagog, és una de les figures més importants del jazz i la música moderna del nostre país. Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’ESMUC i professor d’improvisació musical al Conserva-tori Superior de Música de les Illes Balears, ha editat més de 30 discos editats i una dotzena de bandes sonores. També destaquen les seves col·laboracions amb molts dels grans noms de la música. Com a solista ha participat en cicles de concerts i festivals internacionals a França, Lituània, Rússia, Argentina, Brasil, Veneçuela, Anglaterra i Espanya.

Llibert FortunyUna de les propostes més contundents de l’escena jazzís-tica espanyola, ple d’una força creativa, original i trenca-dora que, amb la seva joventut, li ha valgut ser conside-rat el millor saxofonista de jazz a casa nostra. Després d’estudiar al Conservatori de Manresa, va guanyar una beca per al Berklee College of Music de Boston. Durant

la seva llarga estada als Estats Units, Fortuny ha com-partit escenari amb músics com ara Chick Corea, la Greg Hopkins Band, la Ryles Club Big Band o la Boston Pops Orchestra, dirigida per Keith Lockarthuna.

Mireia Farrés Va començar la seva carrera coma solista el 1996. Ha ac-tuat amb la Orquestra de Cambra de Lleida en diferents festivals de Catalunya, amb la Orquestra Ciutat de Grana-da, l’Orquestra de Cambra de Vic, l’Orquestra Simfònica de Praga i al Festival Pau Casals de Prades de Conflent. Recentment ha interpretat amb la Real Filharmonía de Galicia dirigida per Antoni Ros-Marbà el Concert per a trompeta, piano i orquestra de Xostakóvitx. L’any passat va formar part de la programació solística de l’Orquestra de Cambra d’Andorra i de l’Orquestra de Terrassa. Enguany ha estat convidada com a solista a la Second International Conference of ABT a Brasil tocant amb l’Orquestra Simfò-nica d’El Salvador.

35AUDITORI DE GIRONA

UN PETIT HOMENATGE A MONTSALVATGE I TOLDRÀ

Músiques pel solstici és un homenatge al gironí Xavier Montsalvatge i a Eduard Toldrà, dos grans autors catalans del segle XX. Tot i que els va tocar viure moments complicats per al nostre país, la seva obra sempre va ser brillant. Segurament per això, cada vegada que se’ls interpreta, així com un solstici d’hivern, tornen a renéixer entre nosaltres. Un exemple d’inspiració que perdura i que joves compositors com ara Marc López-Godoy n’agafen el testimoni, en aquesta ocasió per encàrrec de l’Orquestra de Girona.

DIVENDRES 21 DE DESEMBRE. 21H. SALA DE CAMBRANADAL A L’AUDITORI

Orquestra de GironaMúsiques pel solstici

Xavier Puig, directorVladimir Kunça, violí

Programa:X. MONTSALVATGE: Postals il·luminadesX. MONTSALVATGE: Concertino 1+13E. TOLDRÀ: Vistes al marM. LÓPEZ-GODOY: Obra d’estrena. Encàrrec de l’Orquestra de Girona

Orquestra de GironaL’Orquestra de Girona (OdG) va ser fundada l’abril de 1996 a la ciutat de Girona per iniciativa d’un grup de persones relacionades amb la música orquestral i coral. L’OdG és una orquestra de cambra de corda estable formada per 16 músics professionals, la majoria originaris o establerts a Girona i les seves comarques. La formació ha actuat sota la direcció titular de Miquel Sunyer, Càndid Rodríguez i Pablo Heras-Casado i també amb directors com Josep Vi-cent, Jesús López Cobos, Francesc Llongueres, Salvador Brotons, Marnix W. Steffen i Xavier Puig, entre d’altres.

Des de 2005, desenvolupa una temporada estable de concerts a l’Auditori de Girona. Ha actuat amb solistes instrumentals de gran prestigi com Michel Moragues, Ara Malikian o Michel Lethiec, a més de amb solistes vocals com Josep Pizarro, Raquel Andueza o Maria Hinojosa. Així mateix, l’OdG ha estat convidada a participar en pro-duccions organitzada pel mateix Auditori i ha actuat en festivals com ara el del Castell de Peralada, Portaferrada, Cadaqués, Olot i el Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona.

Amb el suport de:

Diputació de GironaAjuntament de Girona i Fundació Auditori - Palau de Congressos

Amb la col.laboració de:

Grup BoiraHotel PenínsularStringviolinsFilharmonia Gironina

36AUDITORI DE GIRONA

NADALES I CANÇONS TRADICIONALS AMB UN DELS CORS MÉS EMBLEMÀTICS DEL NOSTRE PAÍS

Per a aquest tradicional concert de Nadal a l’Auditori de Girona, hem convidat un dels cors més emblemàtics del nostre país: la Coral Sant Jordi. Fundada pel celebrat Oriol Martorell fa més de 60 anys, a més d’oferir uns concerts de molta qualitat, són un veritable símbol de la identitat catalana.La Coral Sant Jordi ens presentarà a la sala Montsalvatge un programa integrat per nadales de Mendelssohn i Poulenc, entre d’altres, al costat de cançons tradicionals de casa nostra, en un entorn ambientat per a l’ocasió. Música i una màgica escenografia nadalenca per una nit especial!

DIUMENGE 23 DE DESEMBRE. 19 H. SALA MONTSALVATGE · AFORAMENT REDUÏTNADAL A L’AUDITORI

Coral Sant JordiChristmas FestivalNadales i cançons tradicionals

Lluís Vila i Casañas, director

PROGRAMA:Obres de Mendelssohn, de Wert, Casals i nadales populars catalanes

La Coral Sant Jordi va néixer l’any 1947 i ha interpretat, al llarg de la seva història, les grans obres del repertori vo-cal a les ordres de prestigiosos directors europeus. Ha fet gires per diversos països i ha ofert més de 1.750 concerts arreu de Catalunya. Ha estat un cor molt característic: un cor que va ser represaliat pel franquisme, que va obrir a Europa el món musical amateur català i que ha cantat amb Duke Ellington; un cor que ha rodat un spaghetti-western, que ha enregistrat el primer disc de l’Himne del Barça i que ha col·laborat amb Lluís Llach. En definitiva, un cor amb personalitat pròpia.

La Coral Sant JoRdi va néixer l’entorn de la personalitat carismàtica d’Oriol Martorell, amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, tant culta com popular, en es-pecial la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, ente-nent aquesta tasca com a element pedagògic i com a acte de servei al país. La qualitat interpretativa del cor, el gran nombre de concerts que realitza i el seu compromís cívic, el converteixen aviat en un símbol de la resistència cultu-

ral al franquisme i esdevé així “més que un cor”.

La qualitat tècnica i interpretativa de la Coral ha estat re-coneguda en diversos concursos arreu de l’Estat espan-yol. Sense abandonar els tradicionals concerts per les po-blacions, la varietat de registres de l’actual cor s’ha posat de manifest amb la interpretació de peces molt variades, des de grans oratoris religiosos com La Passió de Sant Joan de Bach, el Rèquiem de Mozart i El Messies de Hän-del, fins al Réquiem flamenco de Paco Peña, presentat al Palau de la Música, a la mesquita de Còrdova i a la ciutat portuguesa de Porto, passant per la gravació discogràfica de sardanes i de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra o la col·laboració amb La Locomotora Negra en la cantata He mirat aquesta terra, basada en textos de Salvador Espriu.La Coral ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Bar-celona 1979 a la millor aportació cultural i la Creu de Sant Jordi 1988 “per la seva valuosa contribució a la recupe-ració nacional de Catalunya i a la renovació de la seva música coral”.

37AUDITORI DE GIRONA

UNA CONCERT DE SARSUELA PER ACOMIADAR L’ANY

Just abans d’acabar l’any l’Orquestra de Cadaqués, dirigida pel mestre Miquel Ortega, ens sorprèn amb un programa que reuneix el bo i millor de la sarsuela. En un concert especialment pensat per al cap d’any, les polques, els valsos, els duets i les romances més conegudes d’aquest gènere ompliran l’Auditori de Girona en una vetllada única. Integrada per músics nacionals i internacionals que toquen en les millors formacions europees, l’Orquestra de Cadaqués acomiadarà musicalment l’any.

DIVENDRES 28 DE DESEMBRE. 21H. SALA MONTSALVATGENADAL A L’AUDITORI

Gala de sarsuela de Cap d’AnyEnsemble Orquestra de CadaquésMiquel Ortega, director

Orquestra de CadaquésL’Orquestra de Cadaqués va néixer l’any 1988 com a or-questra resident del Festival de Cadaqués, i va debutar en aquesta població empordanesa amb la participació de Victòria dels Àngels i Alícia de Larrocha. Des de llavors es reuneix periòdicament (tres o quatre cops l’any) per tal d’oferir en els principals cicles i festivals espanyols uns programes que es caracteritzen per l’afany d’harmonitzar les obres més conegudes del repertori simfònic amb d’altres més renovadores, especialment recuperacions d’obres importants del patrimoni musical històric i estre-nes de creadors contemporanis.A banda, també participa regularment en produccions d’òpera, com a orquestra titular del Festival Internacional de Música de Peralada. L’orquestra està formada per una selecció de músics de tot Europa atrets per un ambiciós projecte artístic, alternatiu a les rutines de les orquestres convencionals on treballen habitualment. Els seus mem-bres principals, a més de desenvolupar la seva pròpia ca-rrera com a solistes, també s’agrupen sovint en conjunts més reduïts per tal d’oferir recitals de música de cambra.

Miquel OrtegaNeix a Barcelona el 1963 en el si d’una família sense cap antecedent musical. Va cursar els estudis musicals al Conservatori Superior del Liceu i l’any 1979 entra a for-mar part de la plantilla de mestres del Gran Teatre del Liceu de la mà del baríton Vicenç Sardinero. Amplia els seus estudis amb els mestres Ernest Xancó (Violoncel), Manuel Oltra (Contrapunt, Instrumentació i Composició) i amb Antoni Ros-Marbà (Direcció d’orquestra).

L’any 1990 es trasllada a Madrid com a mestre concerta-dor del Teatro Lírico Nacional La Zarzuela, iniciant allà la seva tasca com a director d’orquestra impulsat per Miquel Roa i Emilio Sagi.

És membre de l’Associació Catalana de Compositors i ha estrenat diverses obres tant a l’Estat Espanyol com a l’estranger.

38AUDITORI DE GIRONA

L’AUDITORI DÓNA LA BENVINGUDA AL NOU ANY AMB UN CONCERT TRADICIONAL

Les obres de la família Strauss tornaran a ser les protagonistes del Festival de valsos i danses en un concert que s’ha convertit en tota una tradició a l’Auditori de Girona per celebrar l’arribada de l’Any Nou. L’Orquestra Simfònica del Va-llès arriba aquest cop acompanyada del director polac Michal Nesterowicz per oferir la màgia d’una música ineludible en aquestes dates, amb un picat de mans imprescindible que ens fa festejar el ritus de tancament i d’inici del cicle anual.

DIMARTS 1 DE GENER. 19 H. SALA MONTSALVATGENADAL A L’AUDITORI

Festival de valsos i dansesOrquestra Simfònica del Vallès

Xavier Puig, director

Orquestra Simfònica del VallèsL’OSV es va constituir el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i amb el temps s’ha con-solidat com una formació musical de primera magnitud per la seva forta implantació popular. És l’única orques-tra simfònica de l’Estat organitzada empresarialment com a societat anònima laboral amb els músics i treballadors com a propietaris i accionistes. Fins ara ha realitzat més de 900 actuacions i més de 50 enregistraments per a la ràdio i la televisió, amb un repertori que combina progra-mes simfònics amb òpera, música contemporània i con-certs populars. L’any 1992 va rebre el Premi Nacional de Música atorgat per la Generalitat en recon eixement a la seva trajectòria. Des de la temporada 2009-2010, el seu director titular és Rubén Gimeno.

Xavier Puig Ortiz Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), s’inicia en la direcció coral amb Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jor-di Casas (1990-94). S’introdueix en la direcció orquestral amb Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona (1994-95) i als Wiener Meisterkurs de Viena (1999).

Ha estat director assistent de la JONDE i el juliol de 2003 guanyà la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfò-nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), càrrec que desenvolupa fins el juliol de 2005 dirigint diferents programes. Habitualment és convidat a dirigir orquestres, a nivell nacional, així com petits ensembles. Dirigeix di-versos grups de cambra, tant instrumentals com vocals, i és convidat a dirigir en esdeveniments corals com ara l’Europa Cantat 09 el proper juliol a Utrecht (Holanda). És director titular del Cor de Cambra de l’Auditori “Enric Granados” de Lleida i exerceix de professor de direcció orquestral a l’ESMUC.

39

17, 19, 24 i 26 de setembre i 1 d’octubre

Creació d’un videoclip

Si t’interessa aprendre tot el procés creatiu d’un videoclip, aquest taller t’ajudarà molt. Hi podràs veure les fases diverses de realització: treballarem una idea a partir d’un guió, seguidament farem el rodatge i acabarem amb l’edició i el muntatge del nostre primer videoclip.

De 19.30 a 21.30 h. Preu: 30 € / 20€ (participants INTRO 2012)

Inscripcions:Servei d’Informació Juvenil de l’Espai Marfà Tel. 972 01 02 61marfajove@ajgirona.cat

De 19 a 21.30 h.Preu: 20 € / gratuït (participants INTRO 2012)

Col·labora: Biblioteca Salvador Allende

Inscripcions:Espai Marfàwww.girona.cat/marfaTel. 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

Concert Sanjosex& Chicuelo

Auditori de Girona.25 de novembre, 19 h. Més informació a la pàg. 26

Dijous 27 de setembre i 4 d’octubre

La cançó: fons i forma

Tècniques narratives per a lletristes

L’objectiu és proporcionar recursos i tècniques literàries per millorar la capacitat narrativa a l’hora d’escriure lletres de cançons. La primera sessió teòrica, Fons i forma, serà a càrrec de Josep Pedrals, que donarà les eines per passar les idees al paper, primer, i després a l’estrofa. La segona sessió, El repte de fer cançons, serà impartida per Carles Sanjosé (Sanjosex), i analitzarà la psicologia de l’autor, l’entorn, els coneixements del compositor, la connexió amb el públic, etc.

De 19 a 21 h Preu: activitat gratuïta(cal inscripció prèvia)

Inscripcions:Servei d’Informació Juvenil de l’Espai Marfà Tel. 972 010 261marfajove@ajgirona.cat

Dijous 20 de setembre

Taller d’assessorament sobre produccions musicals de petit format

Què cal tenir en compte a l’hora de plantejar-se si un concert és viable? Com planificar-lo i executar-lo? Com fer la preproducció abans del dia de l’actuació? I la producció durant el dia de l’activitat? Es tractaran temes que cal tenir molt presents, com ara els permisos que es necessiten, la potència que caldrà, les necessitats tècniques diverses o les condicions de l’artista.

Activitats

Espai Marfà

40ESPAI MARFÀ

De 17 a 21 hPreu: activitat gratuïta (cal inscripció prèvia)

A càrrec de: Montserrat Peñarroya, sòcia fundadora i directora general de GEA - Internet Project Consulting, empresa especialitzada en la comunicació a Internet i en el màrqueting digital internacional.Coorganitza: INTRO 2012 Concurs de Música en Viu del GironèsInscripcions:Servei d’Informació Juvenil de l’Espai MarfàTel. 972 010 261marfajove@ajgirona.cat

Dilluns 24 de setembre

Eines 2.0 per promocionar els grups de música

Veurem com ha de ser un lloc web 2.0, així com les eines per donar a conèixer els nostres continguts musicals i com fer-ne difusió a través de les xarxes socials. També coneixerem com està evolucionant el món d’Internet i com es va creant el que ja s’anomena el web 3.0. L’objectiu final és que l’alumne, que pot assistir a classe amb el seu portàtil, aconsegueixi planificar un pla d’acció basat en eines 2.0 i que el pugui executar ell mateix.

Dijous 18 d’octubre

Tècniques bàsiques d’iniciació al cant

El cantant i actor Jordi Homs dirigeix aquest taller en el qual s’experimentaran conceptes bàsics de la respiració i del cos que tenen una incidència directa en el cant. Quan cantem, traslladem els hàbits quotidians al cant, i és molt difícil canviar-los. L’objectiu és entendre i millorar aquests hàbits per tal que els assistents tinguin eines senzilles i útils per millorar el seu estat físic i el seu cant.

De 19 a 21 h Preu: 5 € (cal inscripció prèvia abans del 13 d’octubre)

Inscripcions:Espai Marfàwww.girona.cat/marfaTel. 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

Dissabte 22 de setembre

Taller de manipulació d’equips de so de petit format

Fa més de quatre anys que l’Ajuntament de Girona cedeix a les entitats un equip de so molt vàlid a l’hora de sonoritzar espectacles o actes de petit i mitjà format. Aquesta jornada ens servirà per aprendre a fer-ne un bon ús i, així, adquirir les nocions tècniques bàsiques per poder treure’n el millor rendiment.

De 10 a 11.45 hPreu: activitat gratuïta (cal inscripció prèvia)

Inscripcions:Servei d’Informació Juvenil de l’Espai MarfàTel. 972 01 02 61marfajove@ajgirona.cat

De 12 a 13.45 hPreu: activitat gratuïta (cal inscripció prèvia)

Inscripcions:Servei d’Informació Juvenil de l’Espai MarfàTel. 972 010 261marfajove@ajgirona.cat

Dissabte 22 de setembre

Taller de manipulació d’equips d’il·luminació de petit format

Des de principis de l’any 2010, l’Ajuntament de Girona cedeix a les entitats un equip de llums per il·luminar espectacles o actes de petit format. Aquesta jornada ens servirà per aprendre a fer-ne un bon ús i així, adquirir les nocions tècniques bàsiques per poder treure’n el millor rendiment.

41ESPAI MARFÀ

De 19 a 21.30 h Preu: 5 € (cal inscripció prèvia)

Inscripcions:Espai Marfàwww.girona.cat/marfaTel. 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

Dijous 25 d’octubre

Taller de manteniment de guitarra i baix

Sessió pràctica per a tots aquells guitarristes i baixistes que vulgueu adquirir les nocions bàsiques per tenir l’instrument sempre a punt. Veniu amb el vostre baix o guitarra i apreneu tots aquells aspectes bàsics com ara ajustar, quintar, netejar, fer el manteniment, afinar...

D’11 a 13 hPreu: 10 € (cal inscripció prèvia abans del 14 d’octubre)

A càrrec de:Xavi Lozano, col·laborador de formacions com ara Bufa & Sons o Tactequeté, i d’artistes com ara Eliseo Parra, Lídia Pujol, Xavier Maristany o Lluís Llach. Ha estat presentador del programa Atrapasons, dedicat a l’educació musical dels infants.Inscripcions:Espai Marfàwww.girona.cat/marfaTel. 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

Bufa & SonsAuditori de Girona. 4 de novembre, 12 h. Més informació a la pàg. 18

Dissabte 20 d’octubre

Tubs del món, la inventiva a l’aula amb Xavi Lozano

El músic “quotidiafonista” i divulgador musical Xavi Lozano té una destresa sorprenent per transformar objectes quotidians en instruments i el so en música. El taller que conduirà a l’Espai Marfà es planteja com a un recurs per al desenvolupament de la creativitat, l’experimentació i la inventiva a l’aula orientat a docents i formadors de música, però obert també a altres persones interessades.

Dijous 8 de novembre

Pedal a fons: Introduccióa la utilització de pedals/ Efectes de guitarra

Sessió teòrica i pràctica per a guitarristes. L’objectiu és familiaritzar l’instrumentista amb els tipus d’efectes bàsics i repassar la seva funció i els paràmetres, així com la seva combinació per tal que el músic tregui el màxim rendiment del seu equip i obtingui més recursos a l’hora de modelar el seu so: distorsions, wah-wah, modeladors, echo-delays, etc.

De 19 a 21.30 h.Preu: 5 €(cal inscripció prèvia)

Inscripcions:Espai Marfàwww.girona.cat/marfaTel. 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

De 19.30 a 21.30 h5 sessionsPreu: 40 €(cal inscripció prèvia abans del 4 de novembre)

A càrrec de:Lu Arroyo, percussionista i ballarinaInscripcions:Espai Marfàwww.girona.cat/marfaTel. 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

Dijous, del 8 de novembre al 13 de desembre

Curs de percussió corporalamb Lu Arroyo

Lu Arroyo, percussionista i ballarina que ha format part de la companyia Mayumana, dirigeix aquest curs per investigar les possibilitats sonores del cos humà. Es plantejaran diferents dinàmiques per treballar la coordinació i la independència de les parts del cos, l’escolta i el ritme en base a les estructures bàsiques del llenguatge musical i la improvisació.

42ESPAI MARFÀ

De 11 a 14 hPreu: 20 € /15 € *(cal inscripció prèvia abans del 18 de novembre)

Inscripcions:Espai Marfà(C. de Baix, 2 17006 Girona)www.girona.cat/marfaTel. 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

Sanjosex & ChicueloAuditori de Girona. 25 de novembre, 19 h. Més informació a la pàg. 26Presentant el resguard d’inscripció a la masterclass a les taquilles de l’Auditori de Girona, l’entrada per a aquest concert costarà 10 €.

(*) Descompte amb carnet Qltura Jove

Dissabte 24 de novembre

Masterclass de guitarra flamenca amb Chicuelo

Juan Gómez “Chicuelo” és un dels guitarristes més destacats del panorama flamenc i un dels compositors més prolífics i interessants de les últimes generacions. Ha acompanyat els artistes més rellevants del flamenc i ha produït treballs discogràfics per a Duquende o Miguel Poveda, entre d’altres. Chicuelo proposa una masterclass a la carta: a demanda dels participants s’incidirà amb més o menys profunditat en els diferents aspectes que els intèrprets de guitarra flamenca han d’afrontar. Es pot portar l’instrument

Dissabte 17 de novembre

Taller de percussions i ritmes ibèrics amb Aleix Tobias

Coincidint amb la presentació a l’Auditori de Girona del nou disc de Coetus, el percussionista Aleix Tobias, director d’aquesta original orquestra, impartirà un taller de percussions i ritmes ibèrics a l’Espai Marfà. En el taller es mostraran les particularitats i els orígens de diferents instruments tradicionals de percussió, i es donaran unes nocions bàsiques de la rítmica tradicional i de les tècniques d’interpretació. Per acabar el taller s’intentarà adaptar algun d’aquests ritmes tradicionals a un format de combo. Es pot portar l’instrument.

De 17 a 19 hPreu: 5 €(cal inscripció prèvia abans de l’11 de novembre)

A càrrec de: Aleix Tobias,director de CoetusInscripcions:Espai Marfàwww.girona.cat/marfaTel. 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

Coetus i Eliseo ParraAuditori de Girona.18 de novembre, 19 h.Més informació a la pàg. 24Presentant el resguard d’inscripció al taller a les taquilles de l’Auditori de Girona, l’entrada per a aquest concert costarà 10 €.

D’11 a 14 hPreu: 5 €(cal inscripció prèvia)

A càrrec de:Pep Solà, professor de bateria de l’Aula de Música Moderna del Conservatori de Vic.Inscripcions:Espai Marfàwww.girona.cat/marfaTel. 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

Dissabte 10 de novembre

Taller d’afinar bateries

Sessió pràctica d’afinació de bateries per a tots aquells músics que vulguin adquirir nocions bàsiques. Afinacions per estils: jazz, rock, fusió. Podeu portar la vostra caixa, timbal o bombo i si el temps ho permet, podem buscar una afinació al vostre gust.

43AUDITORI DE GIRONA

PAQUETS A LA CARTA I ABONAMENTS

A la venda a partir del 18 de setembre a les 10 h.

ABONAMENTS AUDITORI DE GIRONAAbonament Auditori: Un 30% de descompte en la compra de tots els concerts de la programació.Abonament Clàssic: Montserrat Caballé / Les Arts Florissants / Jove Orquestra de l’Auditori de Girona / Cor i Orquestra Simfònica del Liceu / Festival de Valsos i Danses.Preus:Zona A: 100 €Zona B: 80 €Abonament Modern:Fanfarlo / Jaume Sisa / Coetus & Eliseo Parra / Sanjosex & Chicuelo / Jazz’Nadal Preu: 50 €

ABONAMENTSIBERCAMERA 2013A la venda a partir del 18 de setembre fins al 31 d’octubre de 2012Venda telefónica: 933 179 050: de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 15.30 a 18 h.972 207 634: de dimarts a divendres de 12 a 14hVenda on-line: www.ibercamera.comPreus:Zona A: 185,25 €Zona B: 163,50 €Zona C: 128,80 €Abonament Jove (llotges B i C): 33 €

PAQUETS A LA CARTAEls paquets inclouen un mateix nombre d’entrades per cadascun dels espectacles seleccionats.Paquet a la Carta 10: a partir de 10 espectacles amb un 25% de descompte.Paquet a la Carta 6: a partir de 6 i fins a 9 espectacles amb un 20% de descompte.Queden exclosos d’Abonament i Paquets a la Carta els Concerts familiars, Càpsula 2013 i els concerts de Marlango i Soweto Gospel Choir.

VENDA EL MATEIX DIA DE LA FUNCIÓ

Taquilles: des d’una hora abans de l’inici es vendran, si en queden, entrades de l’espectacle del dia.Web: fins a mitja hora abans de l’inici de l’espectacle.

DESCOMPTES

Descomptes del 15%: a majors de 65 anys, menors de 26 anys, jubilats i aturats, socis del GEIEG, socis del Claustre, La Vanguardia, Club 3sc i carnet de Biblioteques Municipals de Girona.Descompte Qltura Jove: Amb el Carnet Qltura Jove preu especial de 3 €. Places limitades. Zona Amfiteatre. Venda només a taquilles presentant el carnet.

· No s’apliquen descomptes als Concerts familiars, Càpsula 2013 i als concerts de Marlango i Soweto Gospel Choir

· La pertinença a qualsevol d’aquests col·lectius s’ha d’acreditar al moment de la compra i a l’accés als recintes.

· Els descomptes no són acumulables i només es venen anticipadament.

SERVEI ESPECIAL PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA

Telèfons de reserva:Auditori Palau de Congressos de Girona: 872 080 709Teatre de Salt: 972 402 004Teatre Municipal: 972 419 019Sala La Planeta: 972 207 754

CONDICIONS GENERALS

L’adquisició d’entrades significa l’acceptació de les condicions següents :Reemborsament de localitats: No es retornarà l’import de les entrades en cap cas, excepte anul·lació d’un espectacle.Puntualitat: Tots els concerts començaran puntualment a l’hora indicada i no serà permesa l’entrada al recinte un cop iniciat l’espectacle fins al descans, si n’hi hagués. Un cop iniciada la funció, no es retornarà l’import de l’entrada.Canvis de la programació i dret d’admissió: L’organització de l’Auditori Palau de Congressos de Girona podrà alterar, si les circumstàncies ho reclamen, les dates, la programació, els horaris o els intèrprets anunciats en aquest programa i es reserva el dret d’admissió.

L’Auditori Palau de Congressos de Girona no es fa responsable del concert i/o activitats programades en les seves instal·lacions no incloses en aquest fulletó.

CANALS DE VENDA

WEBA partir del 18 de setembre a les 10h a www.auditorigirona.org

TAQUILLES Excepcionalment, del 18 al 21de setembre inclosos, l’horari de totes les taquilles serà de 10 a 17 hores.

La resta de dies, les taquilles obriran en el seu horari habitual.

HORARI DE VENDA HABITUAL (a partir del 22 de setembre):Auditori Palau de Congressos: de dimarts a divendres de 12 a 14 h.Teatre Municipal de Girona: de dimarts a divendres de 13 a 17 h.Teatre de Salt: de dimarts a divendres de 20 a 21 h.Sala La Planeta: Una hora abans de l’espectacle.Auditori CC La Mercè: Una hora abans de l’espectacle. No s’admeten targetes com a mitjà de pagament.

Les taquilles romandran tancades els dies 25, 26 i 31 de desembre i 1 i 6 de gener.

Nou sistemade venda d’entradesi paquets en líniawww.auditorigirona.org

Sense cues i a qualsevol horaSeleccioneu un o més concertsen la mateixa compraImprimiu les entrades a casa

A partir del 18 de setembre a les 10 h

44AUDITORI DE GIRONA

Des

pré

s d

e fe

r se

rvir

aq

ues

t fu

llet,

si u

s p

lau

, rec

icle

u-lo

. Grà

cies

Dip

. Leg

.: G

I.134

2-20

12

Pg. de la Devesa, 3517001 GironaTelèfon +34 872 08 07 09Fax +34 972 21 15 40info@auditorigirona.orginfo@gironacongressos.org

www.auditorigirona.orgwww.girona.cat

Gla

m C

om

un

icac

ió i

dis

sen

y

C. de Baix, 2 17006 GironaTelèfon. +34 972 010 009espaimarfa@ajgirona.cat

www.girona.cat/marfawww.girona.cat

Segueix l’Auditori de Girona a: