1

EXPOSICIÓ “LLAPIS, PAPER I BOMBES. 1936-1939”

Del 9 de març (Inauguració 13:00 h) al 18 d’abril de 2015

Lloc: MAOVA (c. del Regall 2)

Horari d’obertura: de dimarts a dissabte, de 18:00 a 21:00 h, i reserves escolar

concertat cridant al telèfon 96 291 82 30

Entrada lliure

L’EXPOSICIÓ :

Els més de 50 dibuixos de l'exposició tenen un gran valor testimonial, ja que no

només mostren les vivències i activitats diàries en les colònies, sinó també

els principis republicans que els mestres inculquen als escolars enfront de

l'enemic franquista que tracta d'arrabassar-los la seva llibertat, la seva família i

la seva felicitat.

Accentuar la solidaritat i mantenir la moral de confiança en la victòria

antifeixista van ser objectius que es reflecteixen en ells. Diverses exposicions

de dibuixos van ser organitzades a Espanya i a l'estranger conscienciant a

l'opinió pública sobre els desastres de la guerra i dels bombardejos a les

poblacions. Tractaven d'alertar a les consciències i aconseguir fons per al

manteniment de les colònies infantils. Gràcies a aquests dibuixos conservem

una font documental d'excepcional importància.

L’exposició està integrada per fotografies i cartells de l’èopoca pertanyents al

Centre Documental de la Memoria Històrica de Salamanca i incluix una banda

sonora creada especialment per a aquesta mostra realitzada pel músic Italia

Giovanni Alberto Croatto.

2

Tres seccions conformen el recorregut expositiu:

- Una primera part integra els dibuixos relacionats amb tres escenaris de la

guerra civil: el bombardeig de Madrid, d’on procedien molts dels xiquets, el

bombardeig de Port Bou, orige dels xiquets evacuats a les colònies del sud de

França, i la batalla de Perol, com una esperança per als republicans.

- La segona part de la mostra incluix dibuixos relacionats amb la vida en les

colònies.

- La tercera part conté dibuixos relacionats amb l’evacuació des del seu lloc fins

a la residència a les colònies.

Aquesta exposició està produïda per la Universitat d’Alacant, coordinats amb

alguns profesor d’Història d’instituts d’E.S.O d’Alacant, entre els que s’hi troben

José Antonio Fernández, Ramón Galdrán, Remedios Izquierdo, Carlos Salina i

Teresa Sanz.

El Museu Universitat d’Alacant (MUA) s’ha encarregat de dissenyar una guia

didàctica per als alumnes i altra per als professors.

Al llarg de la història, quan comença una guerra, els nens es converteixen en

víctimes i protagonistes del conflicte. Expliquen en imatges el que senten; ho

fan amb llapis i paper mitjançant el llenguatge més senzill i plàstic que han

tingut tots els nens i nenes del món: el dibuix.

3

La guerra (1936-1939) va suposar un daltabaix vital per la generació de nenes i

nens protagonistes de tan amarga experiència, reflectida en aquesta exposició

d'imatges amb traços i color.

El conflicte i les seves conseqüències van marcar les vivències quotidianes, els

records, els sentiments i les ideologies. Els bombardejos que va descarregar

l'aviació franquista amb els seus aliats alemanys i italians sobre el front de

batalla i sobre la població civil de la rereguarda van impressionar als més petits,

com mostren la quantitat i varietat de dibuixos que tracten aquells fets.

BOMBES SOBRE CIVILS

A la guerra d'Espanya, la població civil es va convertir en objectiu militar,

anunciant un nou tipus de conflicte armat que es perllonga fins a

l'actualitat. Aquesta cruesa es recull en els dibuixos, en els quals podem veure

com els nens expressen la tragèdia en el front de Madrid o els bombardejos de

Port-Bou

Un esdeveniment que els va impressionar especialment va ser la victòria

republicana a la batalla de Teroll'hivern de 1937, una esperança frustrada de

canviar el rumb de la guerra. No obstant això, les tropes feixistes

espanyoles van aconseguir recuperar Terol i avançar fins a arribar a la costa

mediterrània, trencant en dues la zona republicana i aïllant a Catalunya que

seria ocupada en els primers mesos de 1939.

4

CAU EL GOVERN DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLACAU EL GOVERN DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLACAU EL GOVERN DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLACAU EL GOVERN DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA Amb l'avanç de les tropes feixista espanyoles, el territori sota el govern de la

República quedava reduït a un territori cada vegada més petit entre Madrid,

València i Almeria.

Davant la previsible derrota, els ports del Mediterrani es van convertir en l'única

sortida possible per als republicans. Alacant, última ciutat republicana, cau en

mans de les tropes feixistes italianes al servei del franquisme el 31 de març del

1939. Els republicans havien perdut la guerra.

L'EVACUACIÓ En el curs de la guerra, nombroses expedicions de nenes i nens procedents de

les zones amenaçades pels revoltats van ser evacuades a llocs més segurs a

la costa mediterrània o a l'estranger. Fugien dels bombardejos i de la repressió.

L'evolució dels fronts de guerra va marcar les etapes de major moviment

d'evacuats. Van ser molts els organismes que es van implicar en aquesta

evacuació: Socors Vermell Internacional, Solidaritat Internacional Antifeixista,

les Brigades Internacionals i els sindicats CNT i UGT. A ells es van sumar

comitès solidaris de Suècia, Noruega, Suïssa, Regne Unit, França, Bèlgica,

Holanda, Cuba, Argentina, i els quàquers nord-americans i canadencs, entre

d'altres.

5

L'ÈXODE

L'èxode del final de la guerra va suposar la sortida d'uns 70.000 nens i

nenes. Encara que bona part d'ells van ser repatriats posteriorment, uns altres

van iniciar un perllongat exili. Començava així un llarg camí cap al retrobament

amb les seves famílies.

L'evacuació, l'exili i l'enyorança d'aquests nens, han quedat reflectits en els

dibuixos que s'exposen.

LES COLÒNIES

Des de la tardor de 1936 fins al final de la guerra, el govern republicà va

impulsar la creació de nombroses colònies on posar fora de perill els escolars a

la rereguarda, especialment al País Valencià, Catalunya i Murcia.

El Ministeri d'Instrucció Pública i Sanitat va organitzar un pla d'evacuació de

nens i nenes procedents de les zones més amenaçades cap a altres més

segures. Per fer-ho va caldre realitzar una labor de persuasió de les famílies

que s'enfrontaven al terrible destí de separar-se dels seus fills en

circumstàncies tan dramàtiques. Per convèncer-los, el Ministeri va dur a terme

una intensa campanya de propaganda, editant cartells i fulletons que

mostraven els avantatges de seguretat, salut, alimentació i educació que les

colònies oferien.

6

Al febrer de 1937 el govern ja instal·lat a València va crear la Delegació Central

de Colònies depenent del Ministeri d'Instrucció Pública i Sanitat, que va assumir

plenament, tant l'evacuació com l'organització i la inspecció de les colònies

escolars amb la finalitat de cobrir les seves necessitats bàsiques. En elles

s'atenia a nens i joves des dels quatre fins als quinze anys.

LA VIDA LLUNY DEL FRONT

Les colònies es van organitzar en diferents modalitats: unes en règim familiar,

en les quals les famílies del municipi allotjaven i mantenien als escolars,

ocupant-se els professors del control i instrucció. Unes altres, les més

generalitzades, en règim col·lectiu, en les quals els grups de nens vivien en

comunitat amb els mestres, rebent la formació acadèmica, els valors

republicans i democràtics.

La vida a les colònies col·lectives estava orientada al fet que els nens i nenes,

encara que afectats per la situació bèl·lica, poguessin gaudir d'una vida feliç,

sense perdre per això l'oportunitat de continuar la seva educació i formació

personal. La colònia estava concebuda com un ambient educador, de neteja i

ordre, amb bon gust, en un entorn de confiança i respecte mutu, on s'inculcava

la laboriositat, la convivència, solidaritat…

El dibuix era una de les activitats més singulars. Segons les orientacions de la

Direcció general de Primer Ensenyament, de gener 1938, els escolars

reproduïen models de la natura, creacions inspirades en les seves pròpies

vivències o temes proposats pels seus mestres per expressar com sentien la

guerra.