QUARTETT De Heiner Müller (traducció de Feliu Formosa)

Direcció de Jordi Prat i Coll Companyia Sala Atrium DEL 8 DE DESEMBRE AL 8 DE GENER

Una producció d’ATRIUM Producció

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 2

“Els meus miralls suen la seva sang.” Heiner Müller (Eppendorf 1929-Berlin 1995) deia que ell escrivia per reduir les coses al seu esquelet. A Quartett redueix les 500 pàgines de Les liasons dangereuses de Choderlos de Laclos a 15. Agafa el moll de l’os de dos personatges llibertins del XVIII (Valmont i Merteuil) i escriu uns diàlegs corrosius -plens d’altres referències- per crear una escriptura genuïnament contemporània. Müller és sinònim d’un teatre de risc, aventura i experiència. I dic experiència en segones ja que no cal oblidar que Heiner Müller va acabar d’escriure Quartett a Roma el 1981 en una habitació on al pis de baix hi havia la seva ex-dona follant a tot drap i sonorament amb joves amants. Desig, plaer, ira, dolor, ritual i mort és l’etern retorn espai-temporal que articula aquesta peça. Una divertida, cínica, sexual i crua guerra de sexes a la “alemanya” on Madame de Merteuil i Monsieur de Valmont són el reflex de les nostres passions més animals. Dels nostres pensaments més destructius. Müller s’emmiralla en ells. Ells s’emmirallen en nosaltres. I nosaltres suem “la seva sang”.

Jordi Prat i Coll

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 3

ÍNDEX

1. Heiner Müller ..................................................................................................................... pág. 4

2. L’obra: Quartet de Heiner Müller ..................................................................................... pàg. 6

3. El muntatge ...................................................................................................................... pàg. 8

4. Companyia Projecte Atrium ............................................................................................ pàg. 9

5. Fitxa artística .................................................................................................................. pàg. 10

6. Equip Artístic. Currículums ............................................................................................ pàg. 11

7. Calendari d’explotació - Pla de treball ........................................................................... pàg. 17

8. Informació de contacte ................................................................................................... pàg. 18

ANNEX

1. Produccions de la companyia ATRIUM .......................................................................... pàg. 20

2. La Crítica recent ............................................................................................................... pàg. 28

3. Material gràfic .................................................................................................................. pàg. 38

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 4

1. HEINER MÜLLER

Dramaturg i escriptor Alemany, 9 de gener de 1929 – 30 de desembre de 1995

Müller va néixer a Eppendorf, Sajonia. Es va afiliar al Partit Socialista Unificat d’Alemanya (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands, SED) el 1947 i va servir a l’Associació d’Escriptors Alemanys (Deutscher Schriftsteller-Verband, DSV) desde 1954. Durant la dècada dels anys cinquanta, Müller es convertí en un dels dramaturgs més importants de la República Democràtica Alemanya i guanyà el premi Heinrich Mann el 1959.

No obstant, les seves relacions amb el règim germànic-oriental començaren a deteriorar-se a arrel de l’estrena del seu drama Die Umsiedlerin (La colona), el qual fou objecte de censura el 1961 després d’una única representació. Müller fou expulsat de l’Associació de Escriptors aquell mateix any. El govern del moment va mantenir les seves obres sota cautela durant els anys següents, impedint l’estrena de Der Bau (Obra de Construcció) el 1965 i censurant Mauser a començaments dels setanta. Müller va començar a treballar amb grups i companyies de teatre d’Alemanya Occidental durant la dècada dels setanta i vuitanta, dirigint l’estrena d’alguns dels seus treballs més coneguts a Munich (Germania Tod in Berlin (Germania, Muerte en Berlín), 1978), Essen (Die Hamletmaschine (Hamletmachine), 1979) y Bochum (Der Auftrag (La misión), 1982).

La seva creixent fama mundial va permetre a Müller obtenir de nou una acceptació més extensa a Alemanya Oriental. Fou admès a l’Acadèmia de les Arts de la RDA el 1984 — dos anys abans s’havia convertit en membre de l’Acadèmia de las Arts de Berlín Oest. Tot i aquests honors, Müller no fou readmès a l’Associació d’Escriptors d’Alemanya Oriental fins el 1988, poc abans de la desaparició de la RDA. Després de la caiguda del Mur de Berlín, Müller encara va mantenir la presidència de l’Acadèmia de les Arts de la RDA durant un breu període el 1990.

Els últims cinc anys de la seva vida continuà vivint a Berlín i treballà per tota Alemanya i Europa, particularment a la producció de representacions de les seves pròpies obres. Va escriure alguns textos

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 5

dramàtics nous, els quals, igual que Brecht, van produir molta poesia en els seus anys finals.

Müller traspassà a Berlín Est el 1995, després d’haver obtingut el reconeixement com un dels més grans

autors alemanys i el dramaturg més important des de Bertolt Brecht.

Entre les seves obres més conegudes, a més de les ja esmentades, es troven:

- Der Lohndrücker (La costra)

- Wolokolamsker Chaussee (El camino a Wolokolamsk)

- Verkommenes Ufer Medeamaterial Landschaft mit Argonauten (Orilla expoliada Medea-material paisaje con argonautas)

- Philoktet (Filoctetes)

- Zement (Ciment)

- Bildbeschreibung (Descripción de un cuadro)

- Quartett (Quartet).

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 6

2. L’OBRA: QUARTET, DE HEINER MÜLLER

“Quan escric sobre qualsevol tema només m’interessa l’esquelet. A Quartet el que m’ha interessat és evidenciar l’estructura de les relacions entre els sexes, tal com jo les veig, i destruir els clixés”. Amb aquestes paraules, Heiner Müller resumeix el seu tractament dels personatges de Les liaisons dangereuses de Choderlos de Laclos.

L’argument de la novel·la principal el podríem resumir així: La marquesa de Merteuil és una vídua que amaga a la societat les seves

passions llibertines, que només coneix un altre llibertí, antic amant d’ella, el vescomte de Valmont. La marquesa, en saber que un altre examant seu vol casar-se amb la jove senyoreta de Vlanges, incita Valmont a seduir-la. Aquest, tanmateix, està més interessat en la seducció d’una dama virtuosa, Madame de Tourvel, fins que aconsegueix conquerir-la amb subtil habilitat, abandonant-la després. Més tard, però, segueix les incitacions de la Merteuil i corromp a la senyoreta de Volanges.

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 7

Respectant els noms dels protagonistes principals de la novel·la Les Liaisons dangereuses, Heiner Müller escriu una versió d'aquesta peça per parlar del control, de la manipulació, del poder i de la distància que separa l’aristocràcia decadent del món que els envolta.

Quartet és una revisió molt personal de Les Liaisons Dangereuses de Choderlos de Laclos. Heiner Müller explica en el pròleg de Quartett que més que basar-se en la novel·la, la idea va partir després de la lectura del pròleg de Heinrich Mann publicada al costat de la traducció alemanya. Dels quatre personatges de la novel·la, a Quartet només apareixen la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont, lliurats a un joc del qual anem comprenent les regles a mesura que avança l’obra. Ambdós representen alhora, en un procés d’aniquilació que oscil·la entre la complicitat i la rivalitat, les dues absents: Madame de Tourvel i la senyoreta Volanges. Un joc- on la Merteuil s’apropia dels trets masculins del seductor i deixa per a ell el rol femení- dut fins als límits de la destrucció física, en un duel tragicòmic del qual ella surt vencedora. O potser no.

Aquesta obsessió destructiva és, precisament, el centre de la proposta de Müller:

“El principal impuls en el meu treball és la destrucció. Trencar les joguines dels altres. Crec en la necessitat dels impulsos negatius. En el fons és el que fan les criatures amb les nines. Volen saber què hi ha dins, i per això s'han de trencar, altrament no se sap què hi ha dins. I aquesta conté alguna cosa molt perillosa. Un comportament defectuós s'inscriu en el pensament humà en un comportament suïcida: la necessitat de coneixement no sap de cap contenció moral, de cap fre. És instintiva, biològica, com en les formigues o en les abelles, sense considerar les conseqüències. Tot el que és imaginat reclama d'ésser concretat, i això genera catàstrofes. Per això, cada cop és més important obrir la nina, per veure quin mecanisme treballa a l'interior”.

Un procés de destrucció, però, resolt amb un llenguatge que no es vol transcendent ni assagístic, sinó que explota alguns dels recursos més bàsics i funcionals de la teatralitat: “Crec que les meves obres són més aviat còmiques. Em sorprèn que aquesta comiciatta gairebé mai no sigui descoberta i utilitzada. Quartet és una veritable comèdia. Però davant d’aquest text se sol adoptar una actitud solemne que impedeix descobrir-ne el caire de farsa”.

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 8

3. EL MUNTATGE

Objectius

El text de Müller es va inspirar en Les amistats perilloses de Laclos, el qual alhora es va inspirar en Les passions de l’esperit de Cartesio. L’objectiu és que la recerca teatral dels actors ofereixi claus i maneres noves de llegir l’obra de Müller, que esdevé un simple pretext i el punt de partida per a una recerca molt més profunda que transcendeix els límits dels rics diàlegs de Müller. Tot treballant a un nivell diferent, a través del moviment dels cossos dels actors es busca que la peça aconsegueixi despertar les memòries del públic i provocar-hi noves associacions mentals.

El joc teatral esdevé una meditació metafísica que investiga l’inexplicable misteri de l’ànima i les passions humanes, explorades fent servir les múltiples relacions entre el Vescomte de Valmont i la Marquesa Merteuil, la seva neboda Volanges i Madam de Tourvel, tots ells peons en una partida d’escacs entre els afectes de la Vida i les temptacions de la Mort.

El temps sembla alentir-se, gairebé congelar-se, afegint d’aquesta manera més pathos a cada batec emocional.

El mosaic compost pel diàleg complex i pel llenguatge corporal dels actors remarcarà la naturalesa humana eternament conflictiva. En aquesta peça teatral d’un acte, la profunditat filosòfica de Müller i la seva intel·ligent investigació sobre el Temps i la Mort s’expressen hàbilment a través d’un constant canvi de rols, amb els dos actors interpretant els quatre personatges al llarg de quatre escenes. Intercanviant els papers, el Vescomte i la Marquesa esdevenen cada vegada víctimes i botxins, caçadors i preses, éssers humans patint d’un “mal filosòfic” que els corromp el cos i l’ànima.

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 9

4. COMPANYIA PROJECTE ATRIUM

Els objectius de la companyia Projecte ATRIUM son :

- Explorar noves formes de treball de l’actor al segle XXI.

- Reflexionar sobre l’actor i el món contemporani.

- Conèixer i estudiar la tradició cultural, antropològica, filosòfica i científica.

- Aprofundir en la internacionalització de la companyia.

- Obrir noves formes escèniques i cinematogràfiques a la companyia.

Decàleg de la companyia :

- Els espectacles de la companyia tindran com a objectiu explorar la relació entre espectacle-espectador (4rt llibre de treball).

- La creació d’espais poètics serà el lloc natural dels espectacles.

- L’Actor serà l’epicentre del treball de la companyia.

- El coneixement de la tradició serà la base de l’evolució de la companyia.

- La companyia no discriminarà autors ni propostes per motius d’estils o èpoques.

- Qualitat i rigor seran les regles del treball.

- Els espectacles de la companyia tindran com a finalitat la reflexió del món contemporani, l’ Ara i l’Aquí (Hic et Nunc), a través del

suggeriment moral i ètic, mai a través del judici alliçonador.

- La companyia mantindrà un entrenament continu paral·lel a la creació d’espectacles.

- La cultura catalana serà la base interpretativa primera de la companyia i de la relació i reflexió amb el nostre entorn.

- Els espectacles de la companyia hauran de seguir una coherència temàtica amb la història contemporània.

*Veure altres produccions de la companyia, la críti ca i material gràfic a l’Annex del present dossier

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 10

5. FITXA ARTÍSTICA

QUARTETT, de Heiner Müller

Una producció d’ATRIUM Producció per a la companyia Projecte ATRIUM

Direcció Jordi Prat i Coll Traducció Feliu Formosa Repartiment Raimon Molins Marta Domingo Amb la col·laboració de: Cristina Romero i Jordi Farrés Sara Prats i Karen Gacusana Laia Fornells i Joel Serrallonga Sara Soneira i Alba Encabo Escenografia Ricard Prat

Vestuari Llúcia Bernet Coreografia Susie Kellerman Disseny de llums David Bofarull Espai sonor Damien Bazin Disseny Gràfic Joan Bacardi Premsa i comunicació COMEDIA

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 11

6. EQUIP ARTÍSTIC. Currículums

Jordi Prat i Coll, direcció És llicenciat en comunicació audiovisual per la UPF (1998) i en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (Premi extraordinari, 2002). Com a dramaturg, ha escrit Carrer Hospital amb Sant Jeroni (Premi Recull 2000), Obra vista (2005), M’he llegit (2007) i Gossos de porcellana (2009). També ha traduït, Eva Perón, de Copi; Lluny i Una còpia de Caryl Churchill, Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din i Vides privades de Noël Coward. Ha dirigit, entre d’altres, els espectacles Melodama, per a la Fanfarra (Sitges Teatre Internacional, 2001), El público, de Federico García Lorca (Institut del Teatre, 2002), Lluny (STI, 2003), Eva Perón (Espai Lliure, 2004), Obra vista (Sala Beckett, 2005), Una còpia (Espai Lliure, 2007. Premi Butaca al millor espectacle

de petit format), Els amants de Lilith (Teatre Nacional de Catalunya, 2007), Pensaments escrits al caure de les fulles (Teatre La Planeta-Festival Temporada Alta, 2007), Vides privades (Teatre La Planeta-Festival Temporada Alta, 2008) i Hamlet-Laforgue (Sala Atrium, 2011), entre d’altres. Dins del camp de la pedagogia ha donat classes a l’ESMUC i a Aules. I actualment en dóna a Eòlia i a Atrium. També dóna classes d’escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett.

.

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 12

Raimon Molins, actor

Actor i Director. Llicenciat en Filologia per la UB. Format a Barcelona, al Col·legi de Teatre de Barcelona. El 1993-94 complementa la seva formació a Paris amb el professor del Conservatoire de Paris, Pascal Decolland i professors del Théâtre National de Bretagne (TNB) com Françoise Bette o Jean-Paul Wenzel. Com a actor ha treballat al Teatre Lliure en produccions com Enemic de classe, Fashion, Feeling, Music, Els Bandits, Salvats, L’hort dels cirerers o Backlot Sessions (Josep Mª Mestres , Lluís Homar, Lluís Pasqual, Txiqui Berraondo-Ferran Carvajal). També ha treballat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en les produccions de Solness, el constructor, La filla del mar i Món Brossa(Josep Mª Mestres, Franco di Francescantonio, Carme Portaceli), amb la companyia Anglesa Heightened Reality a Londres a la producció Anglesa d’Ay! Carmela (Riverside Studios, London). En el teatre privat ha treballat a produccions com el Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare al Teatre Borras, Principal, Festival Shakespeare Sta. Susanna, Tàrrega, així com a Dalirium (Gira catalana), Les Precioses Ridícules, IQ-100 al Poble Espanyol, Hamlet –Laforgue (Dir. Jordi Prat i Coll-Sala Atrium), etc. Com a director ha dirigit El poema de Nadal (Espectacle teatre-dansa) gira per Catalunya i Barcelona, Treball d’amor perdut a la Quadra Nova d’Hostalets de Balenyà, Perdida en los Apalaches a l’Artenbrut i posterior gira per Catalunya i Espanya (Subvencionat pel Ministerio de Cultura), Follia d’amor de Sam Shepard subvencionat pel Govern d’Andorra, La veu dels poetes morts interpretada per Carme Contreras (Sala Muntaner, 2010), Huis-Clos de J-P Sartre a la Sala Atrium i Jaz a la Sala Atrium dins del Festival Grec 2011. Ha sigut professor al Col·legi del teatre de Barcelona, Estudis de teatre, l’Institut del teatre, UB i Atrium Estudi. És fundador d’ATRIUM.

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 13

Marta Domingo, actriu

Marta Domingo Quintana es va formar com a actriu a l'Institut del Teatre de Barcelona. Debuta al teatre amb Sergi Belbel i posteriorment treballa amb els directors Oriol Broggi, Joan Ollé, Àlex Rigola, Hermann Bonnin, Magda Puyo, José Sanchis Sinisterra, i Antonio Calvo entre d'altres. I al cinema amb els directors Ventura Pons i Pablo Llorca.

Del 2006 al 2008 treballa sota la direcció de Calixto Bieito en els espectacles "Plataforma" i "Tirant lo Blanc" . I posteriorment a "Germanes" de Carol López.

En televisió ha participat, entre d'altres, a les populars sèries de TV3 "El cor de la ciutat", "Porca Misèria", "Vinagre" i més recentment a la sèries "Sagrada familia" i "KMM" (aquesta última de propera emissió a TV3).

És professora d'interpretació a l'Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i també ho estat a Eòlia.

ACTUALMENT es troba en procés d'assaig de dos espectacles:

"Quartet" de Heiner Müller direcció de Jordi Prat i Coll Estrena el 8 de desembre 2011a la Sala Atrium

"El mercader de Venècia" de W. Shakespeare direcció de Rafel Duran Estrena el 2 de febrer 2012 al TNC

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 14

Ricard Prat, escenografia Diplomat en Arquitectura Tècnica per la Universitat de Girona i Llicenciat en Escenografia, vestuari i il·luminació per d’Institut del Teatre de Barcelona.

Ha realitzat les escenografies de L’orquestra i els animals, direcció Anna Llopart, Liceu 2011; Hamlet-Laforgue, direcció Jordi Prat i Coll, Sala Atrium 2011; Lola la comedianta, direcció Jordi Prat, Municipal de Girona 2010; Tot, direcció Rafael Spregelburg, Temporada Alta Girona 2010; Ens hauriem d’haver quedat a casa, dir. Llàtzer Garcia 2010; Primaris, text i direcció Carles Mallol, Tantarantana Teatre 2010; L’Holandès errant, direcció Àlex Rigola, Teatro Real i Liceu 2007; Alaska i altres deserts, direcció Xicu Masó, La Planeta 2009; Novembres, direcció Pere Puig, La Planeta 2009; La primera cançó, direcció Anna Llopart, Gran Teatre del Liceu 2009; Stereo, direcció Carles Mallol, Tantarantana 2009; El vestit nou de l’emperador, diecció Anna Llopart, TNC 2008; Petó Públic, direcció Rosa Mª Sardà, Sala Muntaner 2008; Vides privades, direcció Jordi Prat, La Planeta 2008; Seguretat, direcció Carles Mallol, Versus Teatre 2008; Pensaments escrits en caure de les fulles, direcció Jordi Prat, La planeta 2007; Bondat, direcció Pere Puig, La Planeta 2007; Una còpia, direcció Jordi Prat, Teatre Lliure 2007; Lúcid, Rafael Spregelburd, La Planeta 2006; Bales i Ombres, direcció Pau Miró, Teatre Lliure 2006; La màgia dels ki-kids, direcció Àngel Llàcer, Condal 2005; Ja en tinc 30, direcció Àngel Llàcer, Condal 2005; Eva Perón, Jordi Prat, Teatre Lliure 2004; El compositor, la cantant, el cuiner, direcció Carlos Santos, TNC 2004; Lluny, Jordi Prat, Sala Beckett 2003 i Mare coratge, direcció Mario Gas, TNC 2002, entre d’altres. Ha rebut el premi Butaca al millor vestuari per a l’obra Eva Perón i la nominació Butaca a l’escenografia per Una còpia.

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 15

Llúcia Bernet, vestuari És Titulada Superior en Escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona i Llicenciada en Belles Arts a la Facultat de B.B.A.A. de València.

Ha realitzat els dissenys de vestuari de:

“MonBrel”, direcció i dramatúrgia de Jordi Prat i Coll Sala Planeta 2011; “Hamlet-Laforgue” de Jules Laforgue, direcció Jordi Prat i Coll, Sala Atrium 2011; “Ens hauríem d’haver quedat a casa” de Llàtzer García direcció Llàtzer García, Sala Planeta (dintre del Festival Temporada Alta, 2010); “Esquivel. Una comèdia estereofònica” de Llàtzer García, Nau Ivanow 2010; “Alaska i altres deserts” de Harold Printer, direcció Xicu Masó, Sala Planeta (dins del Festival Temporada Alta, 2009); “Vides Privades” de Noel Coward, direcció Jordi Prat i Coll, Sala Planeta (dins del Festival Temporada Alta 2008); “L’ham” de Gemma Rodríguez, direcció de Glòria Blañà, Sala Beckett 2007; “Una còpia” de Caryl Churchill, direcció Jordi Prat i Coll, Teatre Bartrina 2007; “Pensaments escrits al caure de les fulles” de Ayub Khan-Din, direcció Jordi Prat i Coll, Sala Planeta (dins del Festival Temporada Alta 2007; “John i Jen” d’Andrew Lippa, direcció David Pintó, Versus Teatre 2006; “Els Estiuejants" de Maksim Gorki, direcció Carlota Subirós, Sala Fabià Puigserver del “Teatre Lliure” 2006; “Ofegades” direcció Jordi Prat i Coll, Teatre de Ponent 2006; “Bales i ombres” de Pau Miró, direcció Pau Miró, l’Espai Lliure del “Teatre Lliure” 2006; “Atemptats contra la seva vida” de Martin Crimp, direcció Juan Carlos Martel, Sala Beckett 2005; “Obra Vista” de Jordi Prat i Coll, direcció Jordi Prat i Coll, Sala Beckett 2005; “Eva Perón” de Copi, direcció Jordi Prat i Coll, l’Espai Lliure del “Teatre Lliure” 2004; “Lluny” de Caryl Churchill, direcció Jordi Prat i Coll, Festival de Sitges 2003; “Jugant a Rodgers” de “El musical més petit”, Direcció Daniel Anglès, Versus Teatre 2002; “Psicosis 4.48” de Sarah Kane, Direcció d’Andrea Segura, Sala Beckett dins la “Mostra de Teatre de Barcelona” 2002. L’any 2004 rep el Premi butaca al millor disseny de vestuari per “Eva Perón”

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 16

David Bofarull, disseny de llums M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010, Aquí s'aprèn poca cosa. Adaptació teatral de la novel•la Jakob von Gunten, de Robert Walser, de Toni Casares. Sala Beckett. 2009, Asufre. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. Teatre Tantarantana. 2009, Julia smells like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009, Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borrás. Grec 2009, Dublin Carol de Conor McPherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008, Les criades de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008, La corte del Faraón. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008, Homes de Shakespeare. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. 2008, El dia del profeta de Joan Brossa. Dir. Rosa Novell. TNC Sala Petita. 2008, Biblioteca de Catalunya. Grec 2007, Leonce i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Q-ars. Grec 2007, Sex n´drugs n´Johan Cruyff de Josep Julien. Dir. Josep Julien. Versus Teatre. 2007, Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure i Teatre Bartrina de Reus. 2007. Nominat a millor il•luminacio Premis Butaca, Crónica sentimental de España de M. Vázquez Montalban. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta i Sala Muntaner, El presoner de la segona avinguda de Neil Simon. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. 2005, El beso de la mujer araña de Manel Puig. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2005, Obra vista de Jordi Prat i Coll. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005, Molt soroll per res i Otel•lo de Shakespeare. Dir. Anna Lizaran, Ferran Madico. Versus Teatre. 2004, Eva Perón de Copi. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure. 2004, Les amargues llàgrimes de Petra von Kant. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2003, Flor de otoño. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003, Mestres antics de Thomas Berhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Romea. 2003, JRS, de dotze anys d´Octavi Egea. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2003, Follies. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003, Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat I Coll. Sala Beckett. 2003.

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 17

Damien Bazin, espai sonor Amb una àmplia experiència des de l’any 1997 com a tècnic de so, des del 2003 ha realitzat a més els dissenys de so i espais sonors de diversos programes radiofònics i dels espectacles següents: El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora, de Carles Santos; Nilo, de Bruno Oro (dir. Anna Llopart); Amnèsia de fuga, de Roger Bernat; Obra vista, de Jordi Prat i Coll; Wallace Shawn: Perdent la pista, d’Anaïs Schaaff (dir. Anna Llopart); La meua filla sóc jo, de Carles Santos; Ofegades, de Jordi Prat i Coll; Nausicaa, de Joan Maragall (dir. Hermann Bonnín); La mujer franquícia, text i dir. de Raquel Tomàs; Bales i ombres, de Pau Miró; El fervor de la perseverança, de Carles Santos; Pensaments escrits al caure de les fulles, d’Ayub Khan-Din (dir. Jordi Prat); Soldados de Salamina de Javier Cercas (dir. Joan Ollé); En defensa dels mosquits albins, de Mercè Sàrries (dir. Carol López); Requiem for Comanenci, de Raquel Tomàs; Una còpia, de Caryl Churchill (dir. Jordi Prat i Coll); Somnis i pregàries d’Isaac el Cec (dir. Jordi Prat i Coll); El vestit nou de l’emperador, d’Andersen (adaptació i dir. d’Anna Llopart); Vides privades, de Noel Coward (dir. Jordi Prat i Coll); Rodoreda. Retrat imaginari, de Carlota Subirós; El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza (dir. Joan Ollé); Su seguro servidor, Orson Welles, de Richard France (dir. Esteve Riambau); Brossalobrossotdebrossat, de Carles Santos; Yvonne, princesa de Borgonya, de Witold Gombrowicz (dir. Joan Ollé); assessorament del disseny de so de Boris Godunov (dir. Àlex Ollé, La Fura dels Baus); Germanes, de Carol López; Lorca. 1931 (dir. Jordi Prat i Coll). També ha dissenyat l’espai sonor a la instal•lació d’Antoni Miralda dins l’exposició Desacords del Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

DOSSIER de QUARTETT – Atrium Producció 18

INFORMACIÓ DE CONTACTE

ATRIUM (Teatrium SL) C/ Consell de cent,435. Baixos. 08009 Barcelona NIF:B-64912017 Tel. 932136926 Atrium Producció Companyia Projecte ATRIUM www.atrium.cat atrium@atrium.cat 932 136 926 Cap de producció Mireia Trias mireia@atrium.cat