Drogues i pantalles: tenen similituds?

Article d’opinió d’EdPAC (Educació per a l’Acció Crítica)Protocol per a citar aquest article: Associació Educació per a l’Acció Crítica. Juliol de 2008Protocol per a citar aquest article: Associació Educació per a l’Acció Crítica. Juliol de 2008Protocol per a citar aquest article: Associació Educació per a l’Acció Crítica. Juliol de 2008Protocol per a citar aquest article: Associació Educació per a l’Acció Crítica. Juliol de 2008. Drogues. Drogues. Drogues. Droguesi pantalles: Tenen similitudsi pantalles: Tenen similitudsi pantalles: Tenen similitudsi pantalles: Tenen similituds???? http://www.sobredrogues.net/droguesipantalles http://www.sobredrogues.net/droguesipantalles http://www.sobredrogues.net/droguesipantalles http://www.sobredrogues.net/droguesipantalles

Què és per a nosaltres una droga? Una substància química que bla-bla-blaen els neurotransmisors en els que bli-bli-bli? O una substància que ens faflipar una mica o molt– cap a dins (1) i veure diferent el món de fora (i 2)?Si per a nosaltres la resposta correcta és la 2, contestarem la preguntad’aquest web-icle amb un “Sí!”. Ara bé, si anem amb bata blanca i ensencanta parlar de químiques vàries, doncs no.

Imaginem-nos que una droga és unadroga (aquell dimoni pervers quecol�loca molt, enganxa encara més i etduu a un altre perillosíssim món), talcom veuen els apocalíptics que fanels anuncis de la tele o han fetl’última expo de La Caixa. Si així fos ien prenguéssim parlaríem diferentparlaríem diferentparlaríem diferentparlaríem diferent(més ràpid? més a poc a poc? mésexagerat?), tindríem tendència atindríem tendència atindríem tendència atindríem tendència arepetir el seu úsrepetir el seu úsrepetir el seu úsrepetir el seu ús (i enganxar-nos iarribar a ser addictes), i miraríem demiraríem demiraríem demiraríem desolucionar-ho consumint tot tipus desolucionar-ho consumint tot tipus desolucionar-ho consumint tot tipus desolucionar-ho consumint tot tipus deproblemes reals o virtualsproblemes reals o virtualsproblemes reals o virtualsproblemes reals o virtuals (“ma mareno m’estima”, “em talla dir-li quem’agrada”, “no tinc el cos com la tiade l’anunci”).

També la droga ens duria sempre iinevitablement a l’ostracisme i enscrearia problemes de tot tipus: nodormiríem el necessari, ens afectariael rendiment acadèmic, tindríem mésmala gaita...

Ja posats a exagerar –allunya de larealitat però ajuda a la reflexió–, lespantalles (mòbils, videojocs, xats, etc.)estan relacionades amb històriessemblants. Massa sovint passa quepotencien les conductes violentespotencien les conductes violentespotencien les conductes violentespotencien les conductes violentes deparella (controlo a la meva novia ambel mòbil) o de grup (tota la classematxaquem a un noi des d’unfotolog), distorsionen les relacionsdistorsionen les relacionsdistorsionen les relacionsdistorsionen les relacions

(sóc molt tímida però amb elmessenger m’hi llenço de cap), ens ens ens ensempanenempanenempanenempanen (em crides tres vegades peranar a sopar i no m’assabento), ensensensenstiren de captiren de captiren de captiren de cap (vaig començar el FinalFantasy i m’hi vaig tirar 7 horesseguides), ensensensens enganxenenganxenenganxenenganxen (sopo ràpidcada nit per anar al messenger), ensensensensaïllen aïllen aïllen aïllen (em sembla que estic amb lesmeves col�legues però estic a la mevahabitació més sola que la una).

I ja que hi som direm que tambépoden deixar-nos una mica tocats.Expliquen els que saben de veritatque l’ús excessiu de les pantalles –com el de les substàncies tòxiquesque diuen alguns/es– està creantproblemes de salut físicasalut físicasalut físicasalut física (persedentarisme i assegut-tarisme),intel�lectualsintel�lectualsintel�lectualsintel�lectuals (per empobriment delllenguatge i del pensament que estàclarament associat a ell) i afectiusafectiusafectiusafectius(molta estimació i histrionisme virtualperò dificultats importants per al cara-a-cara).

La diferència més curiosa que hi haentre ambdues pràctiques és: mentreque ningú s’oposa a l’utilitat i l’ús deles pantalles, amb les drogues enspassa tot el contrari, sónprescindibles i la majoria estan endesacord amb el seu ús. Per això elpare o la tieta o el cosí o la professora

Sobredrogues.net no es fa responsable de les opinions ni judicis de valor dels articles d’opinió. S’enten queaquests han de servir-nos per aportar informació, reflexió i capacitat crítica vers el tema de les drogues. Iperquè cadascú després tregui les seves pròpies conclusions.

sempre treuen aquest clàssicpantallístic: “No són ni bones nidolentes, depèn de com s’emprin”.Però mai ho diuen sobre les drogues(les il�legals, perdó!); segur que no ésel mateix?

I també se semblen molt en lapostura que podem prendre a casasobre elles; hem de qüestionar elsusos de drogues i els de pantalles quefan els joves i les nostres filles, però elnostre (com a adults), no. A casaviuen més teles que éssers humans.Però “el meu nen no sap estar sensela DS o la PSP”. Ara bé, “ell es gastatota la paga en el mòbil però nen,agafa’l per si passa alguna cosa”.

I ves per on que després de l’anunci“Sigues tu anti-droga” ve l’“Opera’t unpit i un llavi” de Corporación Antiètica.I aquí no ha passat res. I ves per onque sempre preferirem als joves“sols” en una pantalla perquè -comcallen i no es barregen- “deixen demolestar”. I ves per on que tot casalde joves té a l’entrada una sala ambordinadors. Serà per a què no fuminporros a la porta (un dels conflictesmés interessants per treballar quehavia antany), es morregin al passadíso vulguin un programa participatiu deveritat i no de façana?.

Les drogues són un negoci bèstia (leslegals i les que no ho són), peròtambé les pantalles. Els jocs deconsola mouen ja més pasta que lespel�lis de Jólibut. En canvi “que ningútoqui la televisió”, que el pitjorterratrèmol és el que té l’epicentre enel poder econòmic (les empreses deles publicitats) i polític (mestria del’ensinistrament en la passivocràcia). Iquè passa amb el Messenger? Doncsque està controlat per una de lespersones més riques del món (la mésrica dirigeix des de Mèxic un negocide mòbils).

Com la tendència és “a menysdrogues i més pantalles, a menysqualitat humana i més trastoselectrònics” (entelèquia: si la pantallaés plana, com és l’escefalograma?),“a menys comunitat –ciutadania– imés consumisme de mirar (el joc enxarxa, la consola de videojoc, la tele albar i al transport públic, la web 2.0tipus Facebook, i l’avia el braintrainning)”, deixem que hi hagideixem que hi hagideixem que hi hagideixem que hi hagiantipantallesantipantallesantipantallesantipantalles. Igual que també hi haantidrogues (de les drogues que noprenen elles o ells, perdó!). Queconvisquin els que qüestionenaquests aparells entre nosaltres, queens parlin i escriguin (com també espubliquen les flipades dels apologetesde les pantalles tipus ManuelCastells), i que ens recordin que lamajoria d’aquest món viu al marge eneconomies de subsistències queestan sent arrasades pertransnacionals sense escrúpols.

I per acabar una mica d’optimisme.Comencen a haver cosetes maquescom una proposta didàctica atrevidaque està treballant l’Associació PDSen la que es compara els mamoneosdel negoci de la cocaïna amb els delcoltan per a fer els mòbils. O la webwww.elpep.info per a joves jovenetsque tracta drogues i també pantalles.

Temps era temps que un preventòlegd’aquells de drogues i salut ens varegalar una samarreta il�lustrada a màamb el suggeriment Obre els ulls,apaga la tele. I ens ho vàrem creure.En la ronda final d’un taller sobrepantalles amb mares i pares, quan unhome va dir “Jo penso que la televisióté coses bones” li vàrem contestar“Té raó; té un botó per apagar-la”.Prendria alguna droga (química opantàllica) per oblidar la xerrada?