1

Des del moment de néixer, l’infant es mou i amb el moviment s’expressa, aprèn i es relaciona, coneix l’entorn que l’envolta i es coneix a si mateix, els seus límits i les seves possibilitats. El coneixement del propi cos és la base de la primitiva estructura psíquica del “jo” infantil. El desenvolupament de l’infant segueix unes etapes preprogramades en la herència genètica de la nostra espècie. Cadascuna d’aquestes etapes compleix uns objectius en la maduració de l’organisme: en el terreny físic, el sensorial i el psíquic. Durant els 6 primers anys de vida s’estructuren les bases del funcionament cerebral i les seves possibilitats d’aprenentatge. Molts dels trastorns d’aprenentatge obeeixen a errades en el desenvolupament d’aquestes etapes. Cada fase del desenvolupament psicomotriu es recolza en la immediatament anterior. La vida al terra serà un punt primordial en el desenvolupament de l’Esquema Corporal en aquesta etapa de vida. El terra és el “gran mestre” del moviment de l’infant, ja que li ofereix la necessitat de moure’s per si mateix alhora que li facilita la possibilitat de desplaçar-se ell sol, sense haver d’esperar que el moguin. L’adult s’ha de relacionar amb l’infant també al terra, si no ho fem el nadó voldrà posar-se dret abans d’estar preparat, la qual cosa pot provocar una disharmonia en el seu desenvolupament. És un error important evitar que els infants no visquin totes aquestes etapes al terra. Molts nens passen el dia asseguts, sense viure cap experiència de moviment autònom, per la qual cosa no activen els sistemes contralaterals d’organització. La contralateralitat és la base de la lateralitat i aquesta és imprescindible per establir els codis de direccionalitat necessaris per a un correcte aprenentatge de la lectoescriptura i les matemàtiques.

Hem de permetre als infants l’experimentació en el taller de la vida i ser els protagonistes de la seva història.

2

FASES DE DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU

La posició més correcta en la qual hem de col·locar un nadó és panxa enlaire perquè

així experimenta nous reptes de control óculomanual en la línia mitjana del cos,

incorpora les cames i els peus com a element d’exploració, pot moure lliurement el cap a

la dreta i a l’esquerra, activa la musculatura abdominal i la rotació del fèmur.

3

Un dia qualsevol, quan ningú ho espera, encisat per algun objecte o per algun so,

l’infant es gira i es col·loca panxa al terra. El control d’aquesta posició el conduirà

al desenvolupament dels moviments de desplaçament.

Més endavant apareixerà el volteig. Mitjançant el volteig l’infant estimula el sistema

laberíntic. La funció del sistema laberíntic és regular la postura, l’equilibri, el

moviment dels ulls i la construcció del sentit espaial. Gràcies al volteig, l’infant

comença a dominar els reflexos de caiguda. Si mostra especial facilitat per voltejar

cap a un costat del cos, hem d’estimular el volteig cap a l’altre cantó. Podem dir que

domina el volteig quan l’infant és capaç de fer-lo en els dos sentits. El

desenvolupament ha de ser simètric pràcticament fins el moment de la lateralització.

4

Des de la posició de panxa al terra l’infant descobreix el sistema de desplaçar-se

cap a un costat i cap a l’altre al voltant del melic, comença la reptació circular.

Aquest tipus de reptació permet a l’infant començar a automatitzar la coordinació

entre espatlles i maluc, integrar els peus i dirigir millor els ulls per enfocar millor els

objectes. Aquesta fase ens indica que ja s’ha activat el patró homolateral altern. Tot i

que encara no posseeix representació tridimensional, la bidimensional és més àmplia

i ja pot començar a conquerir una superfície.

5

Abans de començar la reptació lineal, podem observar com l’infant fa cops amb les

mans i els peus al terra rítmicament i de forma simètrica. Comença la fase bilateral, que

es troba entre la homolateral alternant i la contralateral. Hi ha un predomini de l’acció

dels braços sobre la de les cames. Comencen a funcionar la duocularitat i els dos

braços de manera simultània. Amb aquest tipus de desplaçament comença a descobrir

que l’espai té profunditat

6

Poc a poc la reptació lineal ha d’evolucionar cap a la contralateral. En aquesta

etapa l’infant coordina la cama dreta amb el braç esquerre i la cama esquerra amb el

braç dret: comença a posar-se en marxa el cos callós (estructura que connecta els

dos hemisferis cerebrals). Inicia la percepció tridimensional i la connexió definitiva

entre espatlles i maluc, també connecta tots els segments de la columna, prepara la

zona lumbar per la sedestació (que apareixerà entre aquesta etapa i la següent).

Quan el cos comença a funcionar com una unitat és perquè el Sistema Nerviós

Central també ho fa.

Quan els reptadors agafen una “presa” gaudeixen manipulant-la tornant a la posició de panxa enlaire

7

Mitjançant el gateig apareix la profunditat i la mesura de les distàncies. Es

connecten els sistemes de funció contralaterals importants per aconseguir la

binocularitat (capacitat de fusionar les imatges que provenen dels dos ulls en una

sola imatge tridimensional). Apareix l’audició en estèreo. Madura la columna

vertebral. S’enriqueix molt l’exploració voluntària i cognoscitiva, s’afavoreixen la

coordinació óculomanual i els seguiments visuals, acaba d’ajustar-se la capacitat

d’acomodació ( capacitat que té el sistema visual d’adaptar-se al grau de lluminositat

de l’entorn i a la distància de l’enfoc de l’objecte per a veure’l nítid). El gateig també

permet l’experimentació amb la pinça, el gatejador manipula assegut.

8

Les formes incorrectes de gateig (desplaçar-se amb el cul, com un conill, gatejar

amb les cames asimètriques,...) poden provocar trastorns biomecànics i

neurosensomotrius: provocar asimetries (musculars,...), empobrir la funció

laberíntica, ... , per la qual cosa, cal aplicar un programa per rectificar les formes

incorrectes de gateig.

9

En algun moment, entre la fase de reptació contralateral i el gateig apareixerà la

sedestació, de manera autònoma. Seure al nen prematurament impedeix el moviment

autònom i augmenta la dependència amb l’entorn. A més a més, podem crear

alteracions biomecàniques de l’esquena, bloquejar el desenvolupament de

l’acomodació visual,...

10

L’experiència motriu al terra, l’ampliació del camp perceptiu, els canvis posturals i la

maduració de les connexions cerebrals condueix poc a poc a l’infant a la possibilitat de

posar-se dret. Primer experimenta i desenvolupa la capacitat de romandre dret, quiet,

mantenint l’equilibri amb algun punt de recolzament. Quan l’infant comença a caminar

recurreix a l’ús de tots els patrons de coordinació que ha assolit amb l’experiència dels

mesos anteriors. Començarà a caminar de costat, recolzat a la paret o als mobles, fent

servir el patró homolateral i al voltant dels dos anys introdueix el patró de coordinació

contralateral apareixent la marxa característica de l’ésser humà.

11

EVITAR

W SITTING

CAMINADORS I PARCS

SEURE L’INFANT PREMATURAMENT

POSAR L’INFANT A CAMINAR AGAFAT DE LES MANS