E#413E I LPUIICái

IEB ARTA • meONINI1111■1=

an 41 NV

12 MAIG 1990 N 2 26 -VI EPOCA- ANY XXXI REVISTA QUINZENAL

EL TURISME, SITUACIO EXPECTANT

2 382 editorial

Sa Canova com a emblema.12 maig 1990

El turisme, la font d'on Mallorca treu gairebé latotalitat dels seus ingressos, no es ja aquella activitatesbojarrada que vint-i-cinc anys enrera permetia ensantaruna peseta i treure'n un caramull de beneficis sensepassar pena ni haver de desenvolupar cap tasca máscomplicada que el simple anar fent. Ni ens ho explicàvemni, más greu encara, hi cercàvem explicació. Alle fun-cionava, i ja ho veurem. Avui, però, no es així. De capmanera ens podem rentar les mans d'una qüestió abosult-ament fonamental en la Mallorca actual.

La crisi derivada dels problemes energetics delsetanta-tres va anar modificant aquella inercia tan dolça ipoc a poc el negoci turístic ha anat exigint comportamentsmes racionals, más economicistes, más d'experts. Lacompetencia exterior ha generat, a más, una competenciainterior no menys amenaçant. No es tracta de construirfantasmes ni alarmar-se fora motiu, però sembla im-prescindible adoptar mesures tan prudents com definidesper evitar situacions fora remei.. •

L'entrevista que publicam es prou expressiva i fareferencia, per una banda, a aquells elementsamenaçadors i preocupants: degeneració del servei, es-cassa professionalitat, sobresaturació d'oferta, necessitatineludible de planificació, destrossa paisagística... però,per altra, també parla dels factors que de sempre hanafavorit Mallorca i que, llevat d'un, no sembla que puguincanviar en un futur immediat: les distancies amb el mercateuropeu (que es el más gran, i en diferencia, per a aquestproducte), la sintonia de caràcters, la possibilitat de sentir-se com a casa sense ser-hi... L'excepció és una: elpaisatge, que sí que té possibilitats de canvis irreversibles.

També en aquest número informam de l'exposiciósobre Sa Canova que s'ha feta els dies passats a NaBatlessa. Sa Canova ha esdevengut un dels emblemesd'aquesta Mallorca que no vol destruir all') que precisa-ment ha permès aquesta riquesa: el seu paisatge. SaCanova ás una cruïlla d'interessos i aspiracions oposadesque, segons com es resolgui, determinara el rumb de laMallorca del futur.

El lema "Sa Canova contra Ravenna" simbolitza lagran batalla que pot dur a un futur irreversible. Sa Dragon-era, Es Salobrar de Campos, S'Albufereta, Mondragó...Sa Canova.

Es interessant constatar a la premsa determinadespostures de persones que, pel seu càrrec o per la seva.significació, cal tenir en compte a l'hora d'analitzar elturisme. Així el col-loqui desenvolupat en un conegut res-taurant served sota el significatiu títol de "Turisme i terri-

tori" ens en dóna una bona mostra.El conseller Cladera és optimista perquè no creu que

Turquia, per exemple, pugui ser una competencia seriosa.L'altre conseller present, el senyor Sáiz, pensa que podriaurbanitzar-se encara el doble del que hi ha i que ell no aniràen contra d'una població que no pensa en el creixement zero.El misser Melia creu que el turisme ás massa delicat perdeixar-ho en mans dels ajuntaments. L'hoteler Forteza Reyes lamenta que l'atractiu de Mallorca sigui, ara per ara, elsseus preus.

Tot un ventall d'opinions que, reflexionades una peruna, no deixen de ser preocupants; però en llegim una que fa,literalment, feredat. Diu el conseller Stliz sobre l'escassetatd'aigua: "No es preocupante. Un pequeño ahorro en laagricultura permitirá un aumento de hasta el doble."

Mallorca no pot perdre el tren del turisme; pert)tampoc no es pot permetre que s'aturi ofegat per la carrega.I a tots ens interessen opinions d'aquesta categoria perquèsón les de qui tenen pes a l'hora de decidir.

Per això ens preocupa l'optimisme del consellerCladera, pel que pot suposar d'adormiment en la creençaque res no ens faran, que podem continuar igual.

Per això ens preocupa l'opinió del nostre paisà Melia,que regenta un dels bufets más influents de l'illa. Ens mansde qui ha d'estar l'urbanisme si el retiram dels ajuntaments?Seria interessant saber-ho..., sense dubte.

Per això preocupa l'opinió del senyor Forteza Rey.L'atractiu de Mallorca són els baixos preus a que es ven. I perque es ven tan baix? No sera que, poc a poc, hem aconseguitque Mallorca valgui poc?

Per això alarma el conseller Sáiz. Hi ha possibilitatslegals d'urbanitzar el doble del que ja hi ha. I ganes de fer-ho, que hi ha en segons quins estaments. Encimentar Mal-lorca sembla encara una solució! I tot sotmès al deu-ciment,fins i tot part de l'aigua que, pobres pagesos ii-lusos, malgas-ten en l'intent de sobreviure de la seva terra. Diuen queLlorenç Villalonga tenia la solució per als problemes d'aiguaa Mallorca, pen) que no la volia dir perquè, assegurava, hihauria bojos que la durien a la practica. En realitat consistiaen asfaltar tota la superfície de Mallorca i exacavar-hi cister-nes. La seva proposta surrealista sembla que comença a seruna possibilitat.

Per això Sa Canova contra Ravenna es una alterna-tiva. CadL dia amb mes futur, perquè suportar un camí quees manifesta incapaç de creixer sense crear más problemesi más greus dels que resol. Perque suposa la preservaciód'allò que està en peril de perdre's: la integritat física de

BELLPUIGARTA

Revista quinzenalNúm. 26, 12 de maig 1990

Redacció i Administració:Rafel Blanes, 10. Arta.Tel. 835033 (contestador automatic)Dipòsit legal: PM 57-1969.

Redacció:J. Adrian, J. Amorós, G. Bisquerra, S. Conesa, M. Dalmau, M. Gelabert, A.Genovard, P. Ginard, S. Ginard, R. Humbert, M. Mestre, J. Morey, A. Muñoz,C. Obrador, A. Picazo, J. Sureda, B. Tous.Administració:G. Bisquerra, C. i C. Guerrero, M 4 A. Sureda, A. Vives.

Bellpuig no es responsabilitza del eontengut dels articles que van firmats.

Imprimeix: Gràfiques Llevant. Ciutat, 55. Arth. tel. 562604

informe 383 312 maig 1990

Cent quaranta-un milions, a l'aire.La sala dels recursos contenc ioso-administrati LIS delTribunalSuperior de les ¡Iles Balears en va veure un elpassat dijous dia 26 d'abril

presentat per donJoanAmorós Negre, portaveu del grup municipal del CDS en sol-licitud d' anul•lació del plenari del 28 de setembre de189 enqui, entre altres temes, s'acordà la petició d'una subvenció de 141 milions de pessetes per a diverses obres a realitzar a la zona de la Colónia.

La noticia, publicada per "Diario de Mallorca", ha tengut un ressò immediat a la població que s' ha demanat, consternada, si no s'hallreffet llarg amb una qüestió que pot tenir conseqiiincies tan desproporcionades.

D'acord amb la informació publicada, els demandants ablegaren que, a conseqüència de no respectar els plaços legals de convocatòria,no es pogueren informar degudament en els temes que es debateren en aquell plenari. El mateix rotatiu va publicar unes manifestacions delprimer firmant de la demanda en què deia que "Es catastrófico lo que ha sucedido. Si prospera la impugnación del pleno y se pierden los 141millones para el embellecimiento de la costa de Arta, se lo tendrá bien merecido el alcalde."

Fiem tractat de recollir la informació suficient perquè els nostres lectors es puguinfer una idea adequada de la qüestió. Un recull delsfets, un escrit d'opinió al respecte, i,finalmen t, ¡apostura dels quatre grups municipals en resposta a les mateixes dues preguntes.

El Plad'Enbellanentafectaria LaColonia deSant Pere

Opinió.

El riscd'equivocar-se

Mai no se sap del tot les conseqüències d'una decisiópolítica, per això mai no es excessiva la cautela ni la modestiaa aplicar en el moment de voler-la valorar. Amb tot, qui ha desaber per que s'ha presentat un recurs com el que comen-tam, es qui l'ha presentat. I supe:6 que ho deu saber; però nocrec, amb tota modestia, que hagi calibrat be la jugada, tot ique n'assumeixi les pitjors conseqüències possibles: "Siprospera la impugnación del pleno y se pierden los 141millones...".

Aquestes desafortunades explicacions que recull lapremsa, en el sentit que si es perden els milions "se lotendrá bien merecido el alcalde" o "tienen lo merecido"podran figurar a l'antologia del disbarat. El mes curt delsutanencs ha entes que si es perden, no será el batle qui elsperdrà, sinó el poble. O sigui, tots.

No respectar totalment el plaç entre sessió decomissió informativa i sessió plenaria, diuen, va fer que notenguessin temps per informar-se degudament. Es pos-sible, pea> això encara complica la qüestió. Si no estaven beninformats, de qué els va servir assistir a la comissió informa-tiva si no era precisament per informar-se? I per quevotaren? Hem d'entendre que votaren desinformats? I siconsideraven que la convocatòria no era legal, per que hi as-sistiren? I, sobretot, per que hi quedaren?

L'oposició, com totes, vol no ser-ho i el camí esdesprestigiar la política de la majoria per convencer l'electorque a l'hora de tornar elegir s'ho repensi i els voti a ells. I estracia d'aprofitar totes les ocasions que puguin ser favo-rables a aquest objectiu principal. A mi em sembla molt líciti saludable. Sobretot si es té la valentia de dir-ho clar illampant.

Per això, si a l'oposició no els agrada la manera comes convoquen els plenaris (i no seré jo qui digui si tenen ono raó o motiu per sentir-se descontents) poden creureque la població és sensible a aquesta circumstancia i pertant es un envit sobre el qual han de jugar fort perque somdavant una qüestió important. El que no sé es si havienprevist que l'electorat, en comptes de entendre les sevesraons, se'n fes trons i retrons de minúcies sobre plaços. Ami em fa la impressió que, davant una subvenció tanimportant, la gent considerara sempre certes coses com ocoverbos. Una de les servituds de l'oposició es que no témassa recursos davant el poder, sobretot si es troba enminoria, i li convé jugar-los bé perquè si no els seusdesencerts es notaran mes.

Crec que ens podríem trobar davant un d'aquestsdesencerts, tan descomunal com l'enrenou que ha mogut.Jo no sé quin pot esser el desenllaç judicial d'aquest em-bolic, però la reacció popular que es pretenien atreureresulta que s'ensuma el pitjor, és a dir, que es podriaperdre la subvenció. Recordant que amb les coses demenjar no hi juguen, ben be podria ser que els imputin lairresponsabilitat de jugar amb foc i de confondre lesbregues entre grups amb els assumptes del poble. Elpreu, ja se sap, es cremar-se. I a mi, modest opinant queno creu en massa veritats absolutes, em sembla que algún'ha de sortir socarrimat. I això sempre es una llàstima.

Jaume Morey SuredaEx-batle.

4 384 informe 12 maig 1990

L'Ajuntament havia acordatbeneficiar-se del Pla Extraordinari deMillora i Embelliment de ZonesTurístiques, promogut per la Con-selleria de Turisme del GovernBalear. La so•icitud havia d'anaravalada per un acord plenari i presen-tada abans del dissabte 30 desetembre de 1989. Les obres a in-cloure en aquest pla eren totes a fer ala zona de La Colónia de Sant Pere i elcost total era de cent quaranta-unmilions de pessetes. El darrer delsprojectes va ser visat en el correspo-nent col•legi el dilluns 25 i Iliurat, elmateix dia, a l'Ajuntament.

El mateix dilluns s'enviaconvocatòria als membres de lacomissió informativa d'urbanismeformada, a mês del Batle, pelsRegidors Ginard i Hernández, (Ind.),Sureda (P.P.), i Amorós (CDS), percelebrar sessió el dimecres, 27.

Els fets.

Dimarts 26 es reparteix laconvocatòria del plenari a celebrar eldijous 28.

Dimecres 27, com estava pre-vist, es celebra la comissió informa-tiva on es tractaren els temes quehavien d'anar al plenari.

Dijous, 28. Es reuneix el ple-nari. A l'inici el portaveu del CDS,senyor Amorós, presenta un escrit enque exposa que, a causa de no haver-se respectat el plaç de dos dies entreIa comissió informativa i el plenari, esveu "en la obligación de impugnar elpleno ordinario" i demana que "dichaimpugnación se refleje en el acta". ElBatle, diu l'acta, no accepta la impug-nació i proposa que, d'acord amb lalegislació aplicable, passi a votar-se laratificació de la celebració de lasessió. La votació li es favorable perset a cinc (no hi assisti un regidor delsIndependents), i continua la sessió

amb la presencia dels dotze regidorsque hi havien acudit. Tots els punts sónaprovats per unanimitat.

En una sessió plenária poste-rior en que s'havia d'aprovar l'acta de ladel 28 de setembre, el portaveu delCDS no va acceptar la redacció queproposava la secretária allegant queno reflectia el que realment havia ocor-regut, fins i tot l'acusava de falsi ficacióde document públic. L'acta va ser ap-rovada per majoria.

Dia quatre de gener de 1990,arriba un escrit del Tribu-nal Superior de Balears en sol.licitud

de l'expedient relatiu al plenari del vim-i-vuit de setembre perque havia estatpresentat un recurs contenciós-ad-ministratiu per part dels cinc regidorsde l'oposició. La vista, com s'ha infor-mat, va ser dijous dia 26 d'abril. Lasentencia es farà públicapròximament.

Enquesta als quatre grups municipals.

Per saber l'opinió dels grupspolitics de l'Ajuntament els hemremes una enquesta de dues pregun-tes, a tots les mateixes, perquè ex-posassin els seus punts de vista. Lespreguntes eren:

1.- Quina és l'opinió delvostre Crup sobre el recurs?.

2.- No creis exagerat ques'arrisqui tant per una qüestinque sembla ser de tràmit?.

Les preguntes varen ser for-mulades als respectius caps de grup,però a l'hora de tomar-les els grups delCDS i del PP les prersentaren deforma conjunta. Vegeu les respostesque hem rebudes:

Joan Amorós Negre, deCentre Democràtic Social.

1.- La nostra opinió és clara. Lademocràcia no és la prepotencia deles majories, és el respecte de lesminories. A l'Ajuntament d'Artà aixòno compta. No es respecten les lleisi es deixa a l'oposició en un papermancat de consideració, sempresotmès a una voluntat hegemònicades de mês d'un aspecte, despòtica.Per tant nosaltres creim que exigir el

respecte a les lleis que garantitzen laparticipació de tots els represen-tants populars es essencial per a uncorrecte funcionament de' Ajuntament.

2.- Es arriscat sempre. Però adino estam parlant d'una qüestiómerament formal. Estam xerrantdels drets essencials dels membresdel Consistori a poder opinar i de-cidir amb coneixement de causa,que la hei sigui respectada i no esprodueixin imposicions ni altera-cions de la realitat. I això que a lesdemocràcies la forma també esessencial, perquè el que está en jocés l'exercici dels drets individuals.Per tant mai no és arriscat sortir endefensa de questions que marquenIa diferencia entre el despotismepersonal i un estat de dret. i queconvé, a fi de comptes, es que abansde violar la llei horn tengui ben pres-ent el perill que es corre. I que no hiha butlla per als que infringeixen laHei.

Joan Sureda Vives, del PartitPopular.

A mes del que hem esmentat,volem dir que el Sr. Batle va gaudir del'oportunitat de declarar la sessióplenária amb carácter d'urgencia, peròa causa de la seva arrogància no ho vafer i per tant tota la culpa del que passàés seva. Després quan la Secretária vafer l'acta varen posar sobre el docu-ment públic el que el Sr. Bathe, permanca de coneixements, no va dir a lasessió plenária.

Miguel Pastor Tous, delCrup Independents.

1.- Cree que es una acció to-talment desmesurada, ja que laconvocatõria d'aquest ple va esserfeta amb absoluta bona fe per partnostra i amb el maxim de temps pos-

sible, ja que els projectes es visavendia 25 i havien de tornar-se dia 29aprovats pel ple. Tant es així que si,com ens han acusat a la premsa,haguéssim volgut escatimar infor-mació o no deixar temps a l'oposició,podíem, legalment, convocar un pled'urgència només amb 24 horesd'antelació i sense fer comissionsinformatives, però com que semprehem estat partidaris que l'oposiciótengui la maxima informació dels as-sumptes importants, el mateix dia quees reberen els projectes, dia 25 desetembre, es va convocar comissióinformativa i es va posar tota la docu-mentació a l'abast de qualsevolregidor a la secretaria del'Ajuntament, amb la qual cosa puc as-segurar que l'oposició va tenir accés a

la informació el mateix dia que elbatle.

2.- Jo pens que per un politic localel pecat més gros, la traïció més im-perdonable que pot fer; és sacri ficarel benefici de tot un poble als interes-sos propis o del seu partit, i enaquesta qüestió això és tan evidentque l'únic que puc dir i opinar es quesi jo em trobava ara dins la pell delsregidors de l'oposició estaria em-pegueit d'anar pel carrer i mirar lagent del meu poble a la cara; penótothom te la seva pròpia consciencia ila seva pròpia vergonya i, si han fetaixò, les seves raons tendran, encaraque davant mi mai no podran justifi-car-se d'una acció que, en el millordels casos, no pot tenir altre objectiuque fer mal per fer mal.

Telex 69565 VGOR E W G.A T. 820( alie 515515/52 • CALA

Carretera ( ala Agulla, 19 • ly 564017 CALA RATIADA

PROGRAMA ESPECIAL A GRECIA I TURQUIA. MADEIRA 8 dias.

ROMA 8 dias. 50.400 pesetas.VIENA 8 dias. 59.000 pesetas.

42.900 pesetas.

ATENAS 8 dias. 39.850 pesetas.ATENAS - CIRCUITO PELOPONESO 8 dias. 62.100 pts.ATENAS - CRUCERO DE 3 dias. 8 dias. 76.300 pts.ATENAS - ESTAMBUL - CRUCERO 11 dias. 135.500 pts.ESTAMBUL 8 dias. 52.200 pts.ESTAMBUL - CAPADOCIA 8 dias 72.900 pts.(estos precios incluyen avión + traslados + hotel turista)

CUBA 15 dias. (pensión completa) 127.300 pesetas.

GALICIA 3 ciudades 8 dias 65.850 pesetas.GALICIA Y PORTUGAL 8 dias. 65.200 pesetas.(estos precios incluyen avión, hotel xxx y coche de alquiler

con seguro todo riesgo y klm. ilimitado).

VIATGI MILLOR AMB VIATGES MILLOR !!!

informe 385 512 maig 1990

Antoni Maria Ginard, delPartit Socialista Obrer Es-panyol.

1.- Els socialistes creim que latasca d'una oposició a l'Ajuntamentes la de lluitar perquè s'acomplesquinels acords municipals i proposar alter-

natives a la tasca de la majoria govern-ant, però no obstruir la marxa de lainstitució. En el cas que ens ocupacreim que el P.P. i el C.D.S., delib-eradament, van a fotre les gestió de lamajoria, posant un recurs innecessarique pot dur greus conseqüencies aArtà. El que trobam molt incoherentper part de la dreta es que impugninun ple i que hi votin afirmativament atotes les propostes, i després elduguin als tribunals, sabent que si eljutge els dóna la raó, no es podran dura terme cap dels punts aprovats ambel seu vot a favor.

2.- Si el P.P. i el C.D.S. creienque el batle convoca els plens ambmanca de temps, hi ha moltes man-eres d'evitar-ho i fer que l'opiniópública ho sàpiga, pea) arriscar unasubvenció de 141 milions depessetes, que pot esser que no hihagi oportunitat de poder demanar-lamai més, es voler que Arta no vagi en-davant. Creim que davant actuacionscom aquesta convé que el pobled'Artà tengui en compte quin tipus degent es la que vol que Arta caminiendavant i quina es la que cl vol tenirestancat. Els socialistes. tenim benclar que primer es el poble d'Artà queels interessos de partit.

6 386 enquesta 12 maig 1990

Com esperau que sigui la temporada turística?

.1/

fir\\' •

, r,

/PAU PIRIS LLABRES. Comer-ciant.

Ningú no sap exactament què pas-sarà, però el començament ha tirat afluix. Més que de crisi turística, s'hauriade parlar de la improvisació, com acausa de la crisi. També de rezasd'oferta, que avui no té mesura. Pensque s'hauria d'anar a la millora de laqualitat i a la professionalitz.ació i seroptimistes, perquè Mallorca, a pesardel mal que li han fet, no ha perdutencara els seus encants.

MARIA PICAZO MUN-TANER. Empleada.

Bona, ja que les primeres impres-sions ho són. El començament haestat bo pea) cree que l'hostelerianecessita ma de metge i si la cosano es compon no puc ser optimista.La qualitat del turista és inferior aabans, tant pels seus habits person-als com pels culturals. Crec que nos'haurien de fer ni més apartamentsni més hotels, s'han de conservarels que hi ha i no s'han de pujar mésels preus.

JAUME CAPO PALOU. Sub-ministres turístics.

Les impressions &Sri dolentes, lagent ho comenta i les comandes hanbaixat, més que l'any passat. Jo faigmig Mallorca i veig que no hi ha haguttanta animació. La gent es queixamolt i, des de l'any passat, amb raó. Jocrec que s'ha saturat tot.. , massaportals. I és molt difícil d'arreglar... només edificacions i arreglar el que ja hiha. Sense més palades. Optimista?Altres anys dolents s'han superat...

,... • .. „ , , , i ‘,..,. , .. ,..., .„ _-

, .,,.., ..

1110W, bit.. , ',I, ti,k ,#„ ' 4 ' #,

_ . .,111 .,. ,. . . ,

%MARIA ANGELA MASSANETVIVES. Recepcionista.

Les perspectives són xerequetes.Veig que hi ha establiments que encaraara no han obert... i diuen que si volstenir ple has d'abaixar preus. Jo crecque hi ha massa ciment, massa moles,falten espais verds. Cree que s'ha ex-plotat massa el bon turista, se n'haabusat i s'ha escapat. No som op-timista... modernitzar, fer més espaisverds, tractar-los bé tant si duen do-blers com si no...

APOLONIA ANDREU ADRO-VER. Governanta.Els pronòstics no són molt bons,

com l'any passat; nosaltres hemobert igual de prest però no s'haarribat a omplir. Crec que hi ha unabona guerra freda amb tants de llitscom s'han fet. La feina minvaràperquè s'haurà de repartir. Hi hahotels que han reduït plantilla idonen vacances dins la temporada.No sé com es podria arreglar... ambmés turistes, tancant hotels vells...

MONTSERRAT SANTAN-DREU LLITERAS. Directord'hotel.

De fa uns anys anam per avall.Solíem obrir a principis de maig i en-guany sera dia 20, pena ja amb moltsde clients. Ve més o menys tanta gentcom de costum, però també es repar-teix més. Abans solies tenir ple decap a cap i ara hi ha més alts i baixos.Tot i que la meya companyia no tre-balla així, crec que les guerres depreus han estat molt perjudicials, éstirar-se terra a damunt.

Artà Balla i Canta.-L'agrupació degana de ball de bot va celebrarel diumenge dia 29 la seva festa anual a la Barbacoa d'Es Pujols. Aquesta festas'ofereix tradicionalment als seus socis, benefactors i amics i consisteix en unatorrada en una ambient d'amistat i companyonia. A la vetlada =be s'ofereixcnmostres de balls des dels més petits de l'agrupació als mes grans. Al final, ballobert per a tothom. L'edició d'enguany va ser molt animada i amb molta de par-ticipació.

12 maig 1990 387 7noticiari

Camps experimentalsde farratgeres.

El passat dimecres dia 2 una deleg-ació de tecnics agrícoles i conradors,presidida per l'honorable Consellerd'Agricultura, va visitar diverses ex-plotacions d'Artà a les quals es du aterme una experimentació amb novesplantes farratgeres, entre les qualsles mes interessants són l'encloa i eltregol subterrani. Aquestes experi-mentacions són dirigides perl'enginyer Agrònom i cap d'ExtensióAgraria de la comarca de Manacor,Miguel Estelrich. Pareix que els re-sultats són, per ara, bastant bons, ique aquestes plantes poden conver-tir-se en una alternativa interessant aIa civada o altres farratges tradicion-als, ja que el seu cultiu dura una seried'anys i pot esser pasturat amb inten-sitat sense que això afecti la sevasupervivencia. Entre els pagesosd'Artà que han participat en aquestaexperimentació hi ha en SebastiàAmorós (Crcuvella), Pedro Garau (elforner de la Colònia) i els pagesos deSes Terretes.

Ensenyança maja al curs 1990-91.

El passat dia dos de maig, el Direc-tor Provincial del Ministerid'Educació i Ciencia, Andreu Crespí,es va reunir, a l'Institut de BatxilleratLlorenç Garcías i Font, amb els pro-fessors i els representants dels paresi dels alumnes al Consell Escolard'aquest centre, juntament amb elsprofessors de la Secció de FormacióProfessional d'Artà.

El motiu dc la reunió, a la qualtambó hi assistiren els inspectors dezona de B.U.P. i F.P., era informar elsmembres d'aquests nivells educatiussobre les perspectives i el futur imme-diat de l'ensenyament mitja a laComarca de Llevant.

Com es ben sabut, l'edifici queactualment ocupa la Secció de For-mació Professional pateix, des de fatemps, greus problemesd'infraestructura que impossibiliten lautilització de la major part de les sevesinstahlacions.

Per això, ara fa uns mesos el Direc-tor Provincial ja va comunicar a laDirecció de l'Institut de B.U.P. quepel pròxim curs escolar 1990-91 laSecció de F.P. es traslladaria a lesdependencies del citat Institut tot in-troduint, pero), una novetat important:

que desapareixeria el primer curs deFormació Professional i s'iniciaria,igual que al Centre de F.P. de Mana-cor del qual depón la Secció d'Artà,el primer curs del Batxillerat Experi-mental. A la vegada, el Director Pro-vincial suggeria que l'Institut deB.U.P. adoptas tumbé la decisiód'implantar, per a tots els grups deprimer curs, el nou Batxillerat, ambla consegüent integració adminis-trativa del dos centres.

Posteriorment, el Claustre deProfessors i el Consell Escolar del'Institut Llorenç Garcías i Font re-butjaren aquesta possibilitatdavant els rumors contradictoris i laincertesa de quina seria la soluciófinal, es va convocar la reunió infor-mativa que assenyalàvem al principid'aquesta crònica.

En resum, el que es va tractar a lareunió que comentam fou:

-Que la Direcció Provincial delM.E.C., tot i que ~té la decisió detraslladar la Secció de F.P. a l'edificide l'Institut, amb la reforma abansesmentada pels alumnes de primercurs, demana que el Claustre i elConsell Escolar de l'Institut de

B.U.P. es replantegin la possibilitatd'implantar també, totalment o par-cialment, el Batxillerat Experimentalals seus alumnes de primer, amb laqual cosa es produiria la dita integració.

-Que, en qualsevol cas, tots elsalumnes que es vulguin matricular aprimer curs de B.U.P. o a primer cursdel Batxillerat Experimental hauran deposseir el títol del Graduat Escolar.D'aquesta manera, aquells que final-itzin el vuite d'E.G.B. sense acon-seguir la titulació no podran matricular-se a cap centre d'ensenyament mitja,tota vegada que desapareix el primercurs de Formació Professional, i hau-rien de repetir el vuite d'E.G.B.

-Que el M.E.C. té previst, pelpròxim curs escolar, ampliar lesinstal.lacions de l'edifici que ara ocupal'Institut amb vuit unitats mes.

Finalment, sabem que el Claustrede Professors de l'Institut LlorençGarcías i Font, en sessió celebrada eldia 4 de maig, va acordar que accep-tarja introduir un grup del BatxilleratExperimental pene, mantenint,almenys, dos grups de primer deB.U.P. per tal de garantir les duesopcions en la seva oferta educativa.

8 388 noticiari 12 maig 1990

Setmana del Llibre.Dins la celebració de la setmana de

'libre l'SMOE va organitzar teta unaserie d'activitats d'entre les quals caldestacar les interpretacions real-itzades per Na Catalina Contacontesque va dur a terme a les escoles delnostre poble. També l'actuació delgrup S'Estornell duita a terme alMercat. I en especial la participacióde Miguel Mestre amb una xerradadirigida als alumnes de Cicle Supe-rior sobre els aspectes i els secretsdel Teatre.

Campanya de Batxeo.Aquests dies hem pogut ob-

servar com la brigada municipal treiales eines d'esfaltar i es dedicava atapar els nombrosos clots que teniendeterminats carrers. Posats en con-tacte amb el regidor d'obres ens hainformat que es tracta d'una cam-panya de batxeo general que preténarreglar primer tots els carrers delpoble i seguidament les diferentscamades de foravila que són decompetencia municipal, inclosa lacarretera que uneix Betlem i laColônia i la que va fins a cala Torta i

Alumnes francesos devisita.

Durant aquesta setmana han estatamb nosaltres devuit alumnesfrancesos de deu anys del col.legiJean Jaures de la ciutat de Carcas-sonne, amb la seva professora An-nette Gachett, en motiu del'intercanvi que fan amb els alumnesde quart del col.legi Sant Bonaven-tura.

Aquesta professora ja va venir fados anys amb un altre grupd'alumnes (els lectors de Bellpuigho recordaran perquèl'entrevistàrem) ja que ho tenen pro-gramat dins les activitats anuals delcurs. L'objectiu es conèixer novesterres, gents i costums "in situ".

Després, a finals de maig, seran elsde quart de Sant Bonaventura els quianiran a Carcassonne a conviure ambells també una setmana.

La Coral Infantil.La Coral Infantil d'Artà te prevista la

participació a la XIII Trobada anualque tendrà lloc a Palma avui dissabtedia 12 de maig a les 5 del capvespre enel seminari vell.

Nlembres del Grup de Dansa en un destile a Na Hatlessa.

Grup de Dansa d'Artà.-Dia 27 d'abril al Casino Palladium, el Grupde Dansa d'Artà, dirigit per Ramon Ginard, va presentar per segona vegada undesfile de moda organitzat per l'associació de comerciants del carrer Sindicat dePalma. La mostra incidía roba pret-a-porter, roba interior i vaquera, comple-ments, bijuteria i teles. Vint-i-cinc dels qui desfilaren eren d'Artà. Cal dir que noés exclusivament un des fi le de moda sinó que, i d'aquí l'èxit del Grup de Dansa,es sobretot un espectacle molt ben acollit pels assistents. La prestigiosaagencia publicitària Matas s'ha interessat per algunes de les models artanen-ques que participen en aquestes mostres.

Premi per a Vora-VoraDifusiÓ.-La boutique Vora-VoraDifusió ha aconseguit el primer premien la II Mostra Establed'Escaparatisme organitzada per PI-MECO i sota el patrocini de la Con-selleria de Comerç. El divendres dia 4de maig la seva propietària i autoradels mostradors, Maria GenovardSancho, va rebre el premi en metàl•lici trofeu.

Aquesta mostra es va celebrardurant la temporada d'hivern i hi con-corrien comerços de totamitjançant els mostradors que, duramla temporada, anaven elaborant. No ésIa primera vegada que l'esmentadaboutique obté premi ja que ens elsdarrers anys solia ser guardonada tot ique mai, com enguany, amb el primerpremi. Vegeu a la fotografia una de lesescaparates que aconseguiren elpremi, on es demostra el bon gust de lanostra amiga Maria a qui donam la mesefusiva enhorabona.

L'Orfeó Artanenc, a

El passat diumenge dia 6, al'església d'Alcúdia, l'Orfeó Arta-nene va oferir un petit concert, con-vidat pel gremi de forners i pastis-sers per donar un caire més culturala la seva festa anual.

Des d'aquestes pàgines Bellpuigvol donar l'enhorabona al seu direc-tor i components i, alhora, enco-ratjar-los a seguir endavant enaquesta poc reconeguda tasca delcant coral.

Paella descomunal.Per celebrar el dia dc l'Angel

l'APA del col.legi Sant Bonaventuraorganitzà el passat diumenge dia 6una diada d'excursió a les platgesd'Albarca on es confeccionà unadescomunal paella per a més de centpersones. Els més de seixanta asso-ciats que hi acudiren se'n xuclarenels dits i en Joan Amer, el cuiner,quedà convidat per fer-ne una altra.

Tant el dia com la convivenciavaren acompanyar el bon resultat dela diada. Tal volta no ho va fer tant elcamí que, a causa de les canals dedesaigiiat fetes darrerament, hihagué mes d'un bot o rascada davalldel cotxe que varen fer Ilarguíssim elviatge.

Amb tot, enhorabona per la inicia-tiva i que no sigui la darrera.

noticiari 389 912 maig 1990

Sa Canova contraRavenna

Duiant prop de dues setmaneses va poder visitar al segon pis de NaBatlessa una exposició monogràficaorganitzada i muntada pel G.O.B.Artasobre Sa Canova i la sevaproblemàtica urbanística. En aquestamostra quedava clarament exposat totel procés jurídic sofert per aquestazona d'ençà que el 1972 es promoguéel primer pla urbanístic encara avuiparalitzat. Els punts mós criticats perl'agrupació ecologista foren la delimi-tació que fa de la zona la nova Llei deCostes i, sobretot, el recent Pla Espe-cial de Protecció redactat pel GovernBalear, en contra del qual han presen-tat les corresponents al.legacions.

Si bé tot el material exposat erade bon veure (cal destacar l'excellenttreball fotografico-audiovisual real-itzat per Toni Muñoz, que un cop alesha demostrat el seu bon afer en l'art dela fotografia), sembla que l'exposicióno ha despertat tota l'expetació que elsseus autors esperaven. Així i tot haestat molta la gent que ha passat perNa Batlessa, sobretot per contemplarels cartells originals de Barceló,Broto, Campano, Mariscal, Sicilia iTapies i adquirir les seves reproduc-cions en pro de la campanya SaCanova contra Ravenna. De fet,obres de tan cotitzats pintors no sovin-tegen gaire per aquestes contrades,amb la qual cosa valia la pena aprofitarl'avinentesa.

El passat diumenge, darrer diaper veure l'exposició, membres i sim-patitzants del G.O.B. visitaren SaCanova on, a mós d'un bany mós aviatfugaç, hi berenaren. Sens dubte, lafrescor de l'aigua el faria entrar engana.

La diada a l'Ermita. - De bon matí semblava que el mal temps jugaria altravegada una mala passada, com ja ho va fer l'any passat, a la diada del primer demaig a l'ermita, ja que a l'hora de la partida estava molt ennuvolat i feia una finabrusqueta. Aix( i tot la gent artanenca, gent valenta, va sortir cap a l'ermita i,malgrat tot el camí quasi no va deixar de caure aigiieta, es va arribar a la meta comsi no res.

Segons el parer de la gent, encara s'hi reuní un milenar de persones,malgrat molts fessin el viatge en cotxe, i es suposa que potser hi faltàs uncentenar que es feren "por" i optaren per no anar-hi. Però tot i el contratemps deIa pluja es va passar un dia bastant agradable ja que allà els núvols no s'atrevirena foradar i el capvespre el sol es va deixar veure.

Com cada any, els nins de la catequesi varen anar a romandre a l'ermitael vespre abans i s'ho passaren bé, encara que els qui guardaven i també ellsmateixos no dormiren molt arreu. Ells, daren la benvinguda als pelegrins i a lesdotze es va celebrar l'Eucaristia a l'aire lliure, sota el lema de "SUMES 0RESTES?". Després del dinar a pa taleca, i d'ensaborir el cafetet, el conyac, lesbegudes, els "polos" i altres llaminadures que varen servir els membres delConsell Parroquial, es va fer la festa de la "fira", on els al.lots es varen divertir unparell d'hores i també alguns majors que volgueren participar dels jocs, sobretotal de "Romeu i Julieta".

Acaba la festa prop de les cinc, després d'un improvisat ball obert, on nohi faltaren les jotes i les mateixes.

Una cosa voldríem fer notar i és el dir de molts, que davant la gran quantitatde cotxes que es desplacen a l'ermita aquest dia, i els poc terrenys que hi ha peraparcar, suggerim que per evitar el gran embós que es produeix, es prenguin,ens anys futurs, les mesures pertinents per evitar-ho.

Salut i fins l'any qui ve.

INSTAL.LACIONS

1/-)'1 dribs 40.- G-4 11, "'•

Avinguda Costa i Llobera, 34 - BTel. 56 27 10

ARTA (Mallorca)

S'OFEREIXEN FEINES DE:

CONSTBUCC1Ó I DECORACIÓ

DE JARDINS

Joan Llabata Morey

Plaça Conqueridor, 8.

Telèfon: 83 52 44 — ARTA.

1 0 390 entrevista 12 maig 1990

Joan Domenge, un diagnòstic del turisme.

En Joan Domenge es el director de l'hotel N'Aguait, un dels mes prestigi-osos i de mes solera de la zona turística de Capdepera. La seva llarga dedicacióa la professió l'autoritza a parlar sobre la situació actual no només de l'hosteleria,sinó del turisme en general. Començà a fer feina a la recepció de l'hotel Son Molll'any 1958, quan acabava el servei militar, en tasques d'ajudant i de facturació.Quan en Sebastià Mesquida se'n va anar al seminari ell ocupa la plaça vacant decomptable. Pel fet d'estar prop del director, es va anar convertint en el seu ajudantfins que, amb l'apertura de N'Aguait, va ser oficialment designat subdirector delSon Moll. Des de l'any 1972 ocupa l'actual canee de maxim responsable deN'Aguait.

Bellpuig.- Explica'ns com veus elturisme avui dia...

Joan Domenge.- Fa mes de trentaanys que hi faig feina i cree que mai nose l'arriba a conèixer. Es una activitatque ha experimentat una evoluciómolt ràpida i els esquemes d'abans noserveixen per explicar-lo enl'actualitat. Els canvis, en tot aquesttemps, han estat clars. En els anysseixantes, l'època de l'anomenat"boom", el turisme era mes selecte,amb mes poder adquisitiu. A això hiajudava que la pesseta arias a la baixai amb devaluacions constants. Ara jano hi tanta diferencia en les monedesi el turisme s'ha massificat, es mes lagent que viatja, el producte turísticneda entre una gran competencia, hiha moltes mes places, moltes d'excési qui té un hotel intenta omplir.

B.- Podríem dir que "omplir" esl'objectiu?

JD.- Sí, i això esta generant unaespiral perillosíssima: la necessitatd'omplir pot abocar l'hoteler a abaixarpreus. Si abaixa preus, es veu obligata rebaixar la qualitat del servei. Ladegradació del servei fomentara elcanvi cap a un altre tipus de turisme,menys productiu.

B.- Però a això, diuen, ja s'hi haarribat...

JD.- El turisme bo, el de primer,escollia. Aleshores els bons es-tabliments sabien que amb bon serveis'asseguaraven una bona clientel.la.Avui els turistes només miren elspreus i els es igual el !loe on elsduguin. El client antic, temptat peraquests preus baixos, ho prova i solpreferir tornar al bon servei conegut.El bon servei es ven, però s'ha abusatde la imatge general de Mallorca i, engeneral, aquella classe de clients haanat minvant. Fa deu o quinze anys, elvuitanta per cent de clients que

teníem eren clients antics.B.- Diuen que els bons clients no

es volem mesclar...JD.- Els clients antics comenten els

canvis i diuen que ja no es el que eraabans. Un d'ells em comentava no fa,gaire que, per exemple, les nits degala ja no es veuen els clients amb elvestit d'etiqueta, com abans, però jodemanava per que, si són ellsmateixos, també, els que han optatper la comoditat, per la informalitat...són les modes.

B.- Quin paper han desenvolupatles agencies de viatges?

JD.- Al principi, un bon paperperquè l'organització de viatges engrups va permetre un descens depreus que origina una ampliació delnombre de viatgers. Alhora es con-vertia en una empresa altament rend-ible perquè els sistemes de venda delseu producte han evolucionatmoltíssim fins al punt que, de cadacop, es mes la gent que pot comprar elviatge organitzat, gent amb pocs din-ers...

B.- I continuen, ara, fent aquestpaper?

JD.- L'agencia de viatges es unaempresa que, com totes, cerca lesmillors condicions de negoci. Avui,com que sobren places i gairebémonopolitzen l'activitat del viatge, sen'aprofiten: tenen el mercat en lesseves mans. Abans era l'hoteler quiestablia el preu. Ara l'agencia imposael preu a l'hoteler, el sotmet. Moltesagencies, a mes, s'han convertittambó en empreses hoteleres i, comes natural, primer van a omplir elsseus propis hotels.

B.- Has fet referencia a 'excésd'oferta, sobren places...

JD.- Crec que s'hauria d'acabar latendencia a ampliar i orientar-se en larenovació de tot el que'ha esdevengut

vell o antiquat. No es necessari fernoves construccions, sinó actualitzarles existents, modernitzar-les. Iaquelles empreses que no puguinseguir aquest camí, no els quedaraaltra alternativa que la desaparició...

B.- Però, qui ha de regular, decidiro establir aquestes pautes?

JD.- El mateix mercat regulara laplanta hotelera. En un futur pròxim hihaura moltes empreses que, desprésde seguir una política dc baixa irra-cional de preus, no tendran capital pera la renovació i possiblement desa-pareguin. Assistirem a una epoca enque les modificacions en el món delturisme seran molt importants, tanten l'aspecte d'infraestructura com enel de nous mercats, noves ofertes peral turista. El canvi dur camí de sertotal. Mallorca? En aquesta nova per-spectiva té la circumst.ancia que, enrelació a la gran bossa de turistespotencials, es a dir Europa, ni ésmassa lluny ni massa prop. Cal tenirpresent que el preu de l'avió sempreseta un element importantíssim al'hora d'establir el viatge organitzat.

B.- Creus que Mallorca ha detemer la competencia d'altres indretsmediterranis que també poden bene-ficiar-se d'aquest factor de ladistancia justa?

JD.- Córcega, Iugoslàvia... notenen la mateixa atmosfera, el mateixcaracter de gent. Sí, la forma de serdels mallorquins es un atractiuturístic, però no es hi ha la partd'exostisme, de paisatge diferent, itambé els elements comuns i serveiseuropeus.

B.- Creus que el paisatge, la quali-tat del paisatge, influeix?

JD.- El turisme es queixa del'abandonament de platges i munta-nyes. No es queixa dels preus delshotels, però sí de l'oferta

entrevista 391 1112 maig 1990

complementaria: restaurants, bars,altres serveis... són preus cars, éscert, però hem de tenir en compte queés negoci de temporada del qual sen'ha de viure tot l'any. La barrera de latemporalitat es presenta, per tant,com a insalvable. El golf? Sí, podriacobrir una part. En aquesta zona hi hados camps de golf i això podria justifi-car mantenir oberts dos hotels. Esuna inversió molt grossa amb untemps mort inicial, improductiu. Lademanda, per altra part, no és encaramolta tot i que es nota que la gent encomerlo a demanar. Podria ocórrercom el tennis, que ha conegut un augetan espectacular i ha permès crear unautèntic allicient turístic. A mes, elgolf mou la gent a l'hivern.

B.- Una qüestió interessant es ladel destí de les plusvalues que generael turisme. Diuen que no queden...

JD.- El turisme de Mallorcasempre ha generat beneficis ques'han expatriat, tant per part del'administració com de les granscompanyies i aquesta desatenció, perdesgracia, continua. A Mallorca esprodueixen uns beneficis que no s'hireinverteixen, sinó que generen novariquesa a altres llocs. Això és perillós,sobretot de cara a diversificar lesfonts de riquesa de Mallorca.

B.- Creus que minorara la qualitatdel turisme?

JD.- Amb l'estructura que tenimhaurem de fer molts de canvis, comhe dit, per aconscguir-ho. Hi ha unbon nivell hoteler, pub l'entornLambe compta per a aquesta classe deturisme. El client ve pel sol; peròdemana més: golf, excursions.., sónmolt selectius i coneixen Mallorcamillor que nosaltres. Hi ha zones enquè hi ha saturació; a altres, no, però

hi manca planificació. Jo crec que somen el moment d'intervenir en aquestaspecte, perquè hem arribat al límit.En aquests cinc darrers anys s'haconstruït en excés, unes setanta milplaces, i aquest ritme no es pot man-tenir de cap manera. La consciènciade ser ja en aquest límit la té de cadadia més gent; però sembla que, araper ara, el sector de la inversió privadano el té i pretén continuar l'ampliacióde l'oferta, i són faves comptades: lesestades es redueixen any rere any,perquè de cada any són Inés elsclients que s'han de captar per man-tenir coberta l'oferta. I no pareix quesigui possible fer créixer la demanda,que hem arribat al límit.

B.- Hi la idea que a Mallorca, comaquel l que diu d'improvís, es va gen-erar una riquesa immensa i que lesmans dels mallorquins no han estattan hàbils com hauria estat dedesitjar...

JD.- Mallorca no ha sabut, en gen-eral, administrar bé aquesta riquesa.Hem sabut fer doblers, però no hemsabut ser empresaris. Hem sabutcrear riquesa, però mantenir-la i fer-lacréixer requereix una altra mentalitat.Distinta a la que no hi veu mé enllà deldiner fàcil i a curt plaç, no sé si pròpiadel mallorquí. De totes maneres, hi hauna mescla de mentalitats il'experiència sempre pot servir delliçó. Per exemple, hauríem de reflex-ionar sobre la realitat de cadenes queno creixen a Mallorca, i menys a leszones turístiques habituals. Això hau-ria de fer pensar.

B.- I la temporada d'enguany, comes presenta?

JD.- No es presenta bé. L'ocupacióde setmana santa ha estat raonable,però altres anys era ple. I això que hi

ha hotels que no han obert. I no enshem d'enganar quan al diari Ilegimque no hi ha places cap a Mallorca,perquè són places de transportmentre que d'hotel n'hi ha de vacants.Les perspectives per a l'estiu sónfluixes. Jo crec que s'ha malavesat elturista. La política d'abaixar preus haduit que el client esperi les ofertes dedarrer moment, perquè ja saben quetrobaran plaça i a preu més interes-sant. Això arribara a ser insostenible ienguany ja hi ha hotels que no podenobrir després d'alguns anys de trebal-lar forçats amb aquesta classed'ofertes. Abaixar preus implica re-baixar o retallar serveis, i hi ha un límitque si es passa representa la descapi-talització, una forma de suïcidieconômic. Els esclats grossos seranquan no hi hagi altre remei que refor-mar l'establiment, perquè no hi hauracapital.

B.- Tu, que ets d'Arta i vius i trebal-les a Capdepera, terme municipaltípicament turístic, quin creus que hade ser el paper d'un poble com Artáen aquest món del turisme?

JD.- Un de molt clar, i és que no hade caure en els errors d'altres zones.Carrossa pot ser un model, 'ara que siSa Canova, en comptes de fer undesenvolupamcnt reduït però d'altaqualitat, repeteix errors com els quetots coneixem, sera un desastre. Detotes maneres jo pens quel'alternativa econòmica d'Artà no hade ser únicament hotelera.

* * *

MONTAJEPUERTAS BASCULANTES

MACHIMBRADO DE:"NORTE Y TEKA"

CHAPA PEGASO

PINTADAS CONDIFERENTES COLORES

SE LAS MONTAMOS ENCUATRO HORAS

AUTOMATICAS Y CONMANDO A DISTANCIA

Cl. Pep Not, 59Tel 56 21 31 — A R TA.

SERVERA

•

Kombi Clasig

Na Catalina Contacontes en plena tasca rodejada de nins.

12 392 una xerrada amb... 12 maig 1990

CATALINA CONTACOMPTESEn les activitats de la

Setmana del Llibre elsallots d'Artà cone-gueren un personatgefascinant. Per això hemcregut oportú portar-loa les pàgines de la nos-tra revista.

Bellpuig.- Com se't va ocórrer laidea d'anar contant contes?

Catalina.- M'agradava contar-losals meus alumnes. Després deconèixer en Pep Duran del Principat,el qual anava contant contes pel món,vaig començar-los a contar a lesBiblioteques. A partir d'aquí comença fer feina amb el Consell. D'això arafa tres anys. Avui ja duc el centenard'actuacions.

B.- Com responen els nins?CC.- Molt bd. Sembla com si ten-

guessin fam de contes. Davant unacosa tan simple com la narració oralresponen amb un fort interès. Através de la paraula les enganxen moltbé.

B.- Com podem aconseguir pols delluna plena?

CC.- Els vespres que hi ha llunaplena s'ha de deixar una capseta alterrat i si has llegit molts de contes idus sort pot ser que al dia següent latrobis plena de pols de lluna plena.

B.- Quins elements dels qui portesper les teves representacionst'atreuen mês?

CC.- L'ou de colors que em varen

deixar les tres gallines, na Peticua, naPoliplasta i na Polixinel.la. Desprésm'agrada molt la granera de la bruixaque va perdre la granera. Aquestam'agrada tant perquè serveix peragranar estrelletes. També men-cionaré en "bocagrossa" que és unatitella constipadissa que em sol acom-panyar.

B.- Saps que als països islàmics hiha uns personatges que es dediquena contar contes al mig de les places ique se'n viuen, d'aixó? Quina relacióté amb tu aquestes figures?

CC.- M'agradaria esser uns d'ells.M'agrada contar contes als grans, alsveils, a tothom. Hi ha cultures en queal malalt l'envien a un contacontes percurar-li l'esperit.

B.- Empres les Rondalles en lesteves actuacions?

CC.- No, perquè tenen dificultatsde lectura per als nins i les adap-tacions que s'han fetes per a infantsno m'agraden gaire. Jo solc utilitzarcontes d'autor modern.

B.- Quin es el conte que t'agradamês?

CC.- En Gustí Lladre, i no perquèsia d'Artà.

B.- Quin recomanaries per llegir?CC.- Sa Bruixa que va perdre la

grane ra.B.- Que tal l'experiència d'aquests

dies a Artà?CC.- Molt bona, els nins són molt

calmats i comprensius. No tenenproblemes de llenguatge. Així et potsrecrear molt lingüísticament.

Antoni Picazo

Pastís de Iluç.Ingredients per a 4 persones: 1

kg de lluç, quatre o cinc patates,mantequilla, un o dos ous, una pastillad'avecrem o sal, maonesa, julivert ifulles de lletuga.

En un litre d'aigua hi bullim elIluç amb les patates, el julivert il'avecrem, fins que tot estigui fet.Després ho treim i escolam l'aigua.Desfarem el lluç i lillevarem totes lesespines. Tot seguit ho passam tot,amb les patates, per un passapures.En tenir-ho tot capolat hi afegim elsous i la mantequilla i ho mesclam tot

tins que tenguem una pasta consis-tent. Després ho posarem tot dins unmotlo i ho posarem dins al forn finsque estigui gratinat. En treure-ho del

forn ho posarem dins una palanganaho taparem amb la maonesa. Fi-nalment ho adornarem amb fulles deI letuga.

De ta Colônia

A. Genovart

393 1 312 maig 1990

Tot el poble ha duit dol ambmotiu de la mort de Sor Catalina FerraMoranta (de la Puríssima) que morí elpassat dia 1 de maig després d'unabreu malaltia, als 83 anys d'edat.

Sor Catalina, persona esti-mada per tot el poble, havia nascut aEsporles el 23 d'abril de 1907. In-gressa al Postulantat de les Germa-nes de la Caritat just l'endemà decomplir els 25 anys. L'any 1934 pro-fessava com a religiosa i el 21 d'abrilde 1937 feia els vots perpetus. El seuprimer destí fou Arta, després passa aPalma, a Sant Rafel, per tornar altravegada a Arta, des d'on vendria a laColònia. Aquí hi ha estat per espai de40 anys (arriba el 24 de setembre de1949) essent així la religiosa que másanys ha residit a la Colònia des de lafundació del Convent el 1922.

Durant aquests 40 anys, SorCatalina s'ha guanyat les simpaties

HA MORT SORCATALINA DE LAPURISSIMA

de tot el poble. Molts aprenguéremamb ella les nostres primeres lletres.Els malalts reberen l'atenció de lesseves mans, els joves els seus con-sells, la Parroquia la cura i neteja. El23 d'abril de 1984, el poble li va retreun homenatge amb motiu deis seus50 anys de Professió Religiosa. Fouaquesta una jornada memorable en laque els Coloniers manifestarenl'estima que sentien envers SorCatalina.

El darrer gest d'agraïment delpoble cap a ella foren les gestionsrealitzades per un grup de Coloniers -interpretant el sentiment de tots- a fique Sor Catalina pogués rebre sepul-tura en el cementiri de la Colònia,cosa que fou possible gràcies al Batled'Artà, Miguel Pastor, el qual regalàun dels níxols de l'Ajuntament. Així,Sor Catalina se quedara sempreentre nosaltres, com sabem era laseva voluntat.

El funeral i l'enterrament forenla clara mostra de lo molt que es-timaven els Coloniers, petits i grans,an aquesta monja senzilla, pacient itendre que consumí anys darrera elsal.lots. Que el Senyor li hagi donat elpremi al seu esforç i dedicació.

NOU RESTAURANT

A finals del passat mes d'abrilqueda inaugurat un nou restaurant"Acuarium" situat al carrer de SantMateu, 14. Esta regentat per JosefaOrtiz, té capacitat per cent persones iIa seva especialitat és peix i mariscfresc i carn selecta. EŠ un restaurantnet i ben atès on es poden trobar platsde la cuina internacional. Poc a poc laColònia va assolint qualitat en elsseus establiments.

Paella a l'ermita del 16-4-90

(per manca d'espai no va poder sortir alpassat número)

Dia 4 d'abril. Mónica GonzàlezRomero. Filla de Pere i Maria delCarme. Sant Francesc, 12.

Dia 8 d'abril. Sebastià RieraSureda. Fill de Pere i Joana. RamonLlu11, 40.Dia 14 d'abril. Maria Capó Geno-yard. Filla de Benet i Margarida. SantMarc, 8.Dia 21 d'abril. Antoni GinardSureda. Fill de Rafel i Bàrbara. Ar-gentina, 37.

MATRIMONIS Dia 31 de març. Antoni VilchezSimchez amb Magdalena A. - tiguesVives. Pontarró, 45.Dia 7 d'abril. Joaquim Dols Romero

amb Antònia Sosa Danis. PareCerdà, 3.Dia 17 d'abril. Marcelino RiponVeistegui amb Magdalena Escan-dell Salieras. Minas() Calvet, 4-4.Palma.Dia 21 d'abril. Antoni NicolauMassanet amb Isabel MirallesNadal. De la Creu, s/n.Dia 21 d'abril. Bartomeu VivesAlzamora amb Carme HernândezSastre. Jaume Balmes.

DEFUNCIONS Dia 17 d'abril. Manuel SosaGordillo. Sorteta, 20.Dia 19 d'abril. Antònia MoraguesProhens. (74 anys, de Ca'n Mora-gues).

de la parròquia

PENSAMENTS

LA CONFIRMACIO: OPCIO SERIOSA

14 394 12 maig 1990

El pròxim dia 19 de maig, a la nostra parròquia, elBisbe administrarà el sagrament de la Confirmació a ungrup de joves i al.lotes que, al llarg de 3, 4 o 5 anys, hanintentat fer un camf que els ha portat a conèixer Jesús a fide poder fer una opció sincera i lliure per Ell, a integrar-sedins la nostra comunitat cristiana treballant en diversestasques de catequesi, acció social, celebració i altres ambl'únic objectiu -que fou el de Jesús- de fer un mén millorsegons uns valors ben definits que són els de l'evangeli.

Algú dirà: "Per que tan de temps sense confir-mar?". La resposta podria esser aquesta: Tots sabem queen temps primer aquest sagrament s'administravagairebé després de la Primera Comunió i, per tant, deixavade tenir sentit ja que l'infant era inconscient del que rebia,com ho són avui molts dels qui reben la P Comunió i no enparlem dels infants que reben el Baptisme. El Concili haintentat retornar el seu sentit a aquest sagrament donant-li el caire d'opció personal i lliure per Jesús i per laComunitat: l'Església. Era, doncs, oportú esperar eltemps necessari a fi que la Confirmació es recuperàs en elseu sentit més genuf d'opció real i lliure. El que no es potfer és administrar aquest sagrament de la forma "barata"i "social" amb que es reben altres. Creim que després detan de temps podem ara recuperar el sentit seriós d'aquestsagrament. No es un sagrament "necessari" per casar-se,i, per tam, no es pot rebre per pressions dels pares o del'entorn social. Són els joves que s'han apuntat Iliurementa fer un procés seriós de coneixement i de seguiment deJesús els qui podran fer un dia sagramental la seva decisió.No podem estar d'acord en que es rebi aquest sagramentúnicament perquè el jove ja té l'edat i, en conseqüència,s'ha de confirmar. Aquesta és una forma de devaluar el sa-grament. Altres podran dir: "Per que no es poden con-firmar tots els qui vulguin?" La nostra resposta es: Espoden confirmar tots els qui vulguin fer un procés, un camíseriós i compromès de seguir Jesús i ho vulguin demos-trar durant un temps llarg. La Comuna de Joves ha estat i

ABRIL

NAIXEMENTS Dia 10 de febrer. Caterina Carri6Dalmau. Filla de Sebastià i Joana.Son Monjos, 4.Dia 21 de març. Julia CattaneoRepetto. Filla de Walter-Eduardo iSara Andrea. Santa Margarida, 58.Dia 30 de marg. Francesca CâmaraSolano. Fil la de Ramon i Antònia.Rafel Blanes, 79-ler.-Esq.Dia 30 de març. Antoni NadalLópez. Fill d'Antoni iFigueral, 9.Dia 1 d'abril. Tania Piitz Selles. Fillade Stefan i Maria-Cristina. SantaCaterina, 38.

és una forma de fer aquest procés, pert) no és rúnica. LaComuna ha ajudat a molts dels joves que n'han passat. Ellsen són testimonis. La Comuna ha estat una bonaexperiencia. Però mai absolutitzarem el que és relatiu, elque són mediacions. N'hi pot haver d'altres. Al nostre pobleaquesta ens ha ajudat i ens segueix ajudant. El que passa ésque els qui "miren" i "observen" els comuners els exi-geixen tant que a vegades els voldrien simplement per-fectes. I aquesta exigencia pot esser una manera de tapar lanostra manca de compromís. Exigim als demés el que nosom capaços d'exigir-nos a nosaltres mateixos. Volem diramb tot això que els joves que es confirmaran i els que fanel procés de la Comuna no On perfectes i ells ho saben, noOn cap model, simplement són joves que, enmig de mol-tes, moltissimes dificultats, intenten seguir un camí que elsha encisat.

Voldrfem amb aquestes paraules haver ajudat aaclarir alguns punts respecte a la Confirmació. I voldríemtambé animar els nostres joves i majors a reflexionar sobrela necessitat que tenim tots d'apuntar-nos a fer un prodsseriós de fe. Per als joves que el facin la Confirmació podràser un moment important dins la seva vida.L'equip parroquial

INTEGRACIO I CONFIRMACIO

El pròxim dissabte, dia 19 de maig, a les 9 del vespreal nostre temple parroquial, el Bisbe de Mallorca adminis-trail el sagrament de la confirmació a un bon grup de jovesi al.lotes que durant 3,4 i 5 anys han anat fent un camí d'opcióper Jesús. També un grup de joves s'integrarà a la nostracomunitat cristiana d'Artà manifestant així el seu desig detreballar, formant grup amb els altres cristians, a fi de fer realun poble i un món millor, sempre a partir dels valors deJesús. Esperam que sigui un gran dia de festa per a tots elscristians d'Artà i també un estímul per als nostres jovesperquè s'apuntin a fer també aquest procés serids deseguiment de Jesús. Hi quedau tots convidats.

• •

C AL A RATJADA• DISSABTES CAPVESPRE ()BERT

•

••

•

• • ••• • •

• •. • • • •

• . :• :::: . : :•; • TOT A TEX. AS• •

,

• •

•

PLUJA D'ESTRELLE •..... • •• . •

• • •

• •

• • • •• • * a • •

• •• *

•

4 _•.•.. : • ••• • .

. •.• •• • • • • • • ••

• • •

política local 395 1 512 maig 1990

Ple del dia 23 d'abril.Sessió plenaria fora oposició.

Abans de començar la sessió, el portaveu del CDSllegí un escrit, en nom del seu grup i del PP, adreçat alPresident del nostre Consistori i, de retruc, al grup delsIndependents.

Endemés demanà que es suspengués la celebraciódel Ple, per no haver-hi les 48 hores entre convocatòria icelebració que segons la Ilei de règim local són preceptives.

La convocatòria fou feta el divendres dia 20, i es con-vocava els edils per al dilluns dia 23. Al•lega que el dissabtei el diumenge no són hàbils. Encara que el dissabte ho sia,digué, així i tot no hi ha el temps reglamentari.

Féu constar que mes que despreci hi ha un menys-preu, del grup governam de cara a l'oposició. En primer llocper no incloure a l'Ordre del Dia 8 punts que ells havienpresentat a Comissió Informativa, el passat dia 5 d'abril, i síen canvi hi figuren els que hi presentaren el grup governant.

Després atacà el grup municipal del PSOE per con-sentir, i fins i tot algunes vegades pareix que recolzen, aquestmenyspreu del qual ja hem parlat.

Acabà, recordant que ells representen una part delselectors del poble d'Artà i que si a ells els feren (referint-seal seu grup municipal) ferien també una part dels nostresconciutadans, als quals representen.

Li contestà el Batle dient que si l'havia convocat perdilluns era perquè era dia en que disposava de majoriaabsoluta i que no es podia exposar a perdre una votació. Acte

seguit proposà passar a votació per si es celebrava o essuspenia la convocatòria.

Va haver-hi 4 vots a favor pels Independents (himancava la tinent-batle Srta. Pins) i 3 del PSOE.

En contra votaren els 2 del CDS i el regidor Pay-eras, com a únic representant del PP.

Acte seguit, essent coherents amb sa proposta, els3 regidors de la dreta, sortiren de la sala de sessions.

Es va començar el ple aprovant les actes de 5anteriors sessions. El projecte definitiu de la parcel-la 209del Polígon 3, que correspon a S'Estanyol. També fouaprovat provisionalment la modificació del Pla Parcial delPolígon 2-A, també ubicat a Sa Colónia.

Per tercera o quarta volta, va a Ple el cobriment dela pista del Poliesportiu de Na Caragol. No ykern en-tendre quin organisme era ara el que demanava una altraratificació.

Con és de suposar, tot fou votat un'animament, jaque no era present l'oposició per poder-hi discrepar.

Hem pogut conèixer alguns dels punts que el grupde la dreta havia presentat a comissió informativa.

Un d'ells es referent a Radio Arta, on es feu unainversió municipal i de moment és muda, no sabem siqualque dia recobrarà la paraula. Un altre punt era el localque es vol destinar a la joventut, uns volen que sigui al'antic local del Club Llevant, sobre La Caixa i els altresvolen que sigui per devers la Plaça Nova. També demanenuna ampliació del Cementiri.

Tomeu Lineras.

coldaboració 1 6 396 12 maig 1990

parats foner

"Un !libre, un amic".Aquest és l'eslògan que figurava a l'exposició i venda

de llibres que, en ocasió de la Setmana del Llibre, es vamuntar a Na Batlessa. Un amic sempre és a prop, no et fallamai, sempre té un esguard reservat per a tu, a la teva mida...

D'entre els mitjans de comunicació es, segurament,l'únic que podem escollir lliurement. Tant la rádio, com lapremsa, com la tele, com el cine, pel fet de ser gransaglomerats comercials, d'inversió extraordinària que ne-cessita l'amortització, condicionen molt les nostres possi-bilitats. Hi ha multitud de programes fets o projectats quemai no es podran emetre, hi ha noticies o contenguts quemai no trobaran sortida als diaris o revistes que Ilegim... Elllibre té mes possibilitats. Pot arribar més Iluny, a mes gent,sobretot si el lector els sap trobar. I res no hi ha mes lliureque asseure't a casa i llegir un llibre. Tranquillament, relle-gim-lo, tornam arrera i envant un altre cop. Assaborint-lo.Deixar-los descansar uns mesos, o un any, i tornar-hi unaltre pic... o tirar-lo si no et fa el pes.

De tot hi ha !libres. Nomes de Ilegir aquells títols as-segurats, els anomenats classics (alerta, peró, a les llistesd'una sola editorial), hi ha tota una vida de lector. Una vidaplena de sorpreses, d'agradables troballes, de profundidatsi misteris que es desfan, o ens aglapeixen, així com giramfulls...

Un pare em deia no fa gaire que la seva filia llegiamolt, que sempre tenia algun llibre en marxa, a més dels del'escola. M'ho deia tot orgullós. Sortat ell, pea) sobretot laseva filia. Li vaig demanar a veure com li havia nascut l'aficiói no m'ho va saber explicar perquè ell no ho és gaire,d'aficionat. "M'adorm tot d'una".

I la millor manera perquè un nin s'aficioni a la lecturaés que vegi que a ca seva es una activitat normal. Que escompren llibres, que es comenten, que es sap apagar eltelevisor i llegir...

"Un 'libre, un amic". Els amics es trien i, com entantes coses, s'ha de ser ambiciós en aquesta tria i procurartriar-los bons. Tornam a ser a com sabem si un llibre es boabans de llegir-lo. Demana-ho a un conegut, demana-li quinllibre li ha agradat, que te'l deixi... Consulta unaenciclopedia, una história de la literatura, una guia, demana-ho a un llibreter de confiança que et púgui orientar, albibliotecari...

Les biblioteques... saps que tenen un servei deprestec gratuït? Hi pots anar, triar i dur-te'n el 'libre a casaper llegir-lo-hi tranquillament. Solen anar enrera quant anovetats, per això si de tant en tant vas a una llibreria icerques, remenes, fulleges i te'n compres un i el llegeixes...prest no necessitarás consell perquè te'n demanaran a tu.

filats

"Id?) podem parlar en mallorquí!".Ultims dies de febrer. Les nou i mitja.

emissora que emet en català. Connexió amb una unitatmóbil situada a un mercat. La reportera escomet unacompradora: "Señora, qué opina sobre...?", "Pues quequiere que le diga, yo no se si...". Jo, oient, pens quel'entrevistada és mallorquina. Per l'accent. "Pero creeque debería hacerse de otra manera?". "No lo se, a lomillor sí". "Que es mallorquina, vostè". "Sí". "Ah! idõpodem parlar en mallorquí?". "Sí, sí". I continuenl'entrevista en mallorquí. Per la ràdio sent una opinió d'undels convidats a l'estudi: "Ja es veia que li costava, aaquesta dona".

Primera: per que la locutora d'una emissora que téel català com a Ilengua pròpia no escomet, a Mallorca, enmallorquí?

Segona, múltiple i més important: "podem parlaren mallorquí" només si som tots dos mallorquins?."Podem parlar"? De qui necessitam permís?

Pus preguntes. Ara, una opinió: mai no farem res,ni en mallorquí ni en cap altra llengua, ni amb la llengua niamb cap altra cosa, si no som capaços d'exercir sempre lapròpia personalitat. Si abans de caminar ja ens posam lessabates d'altri... no tan sols no correrem, sinó que ni ensfarem gaire enfora.

La processó de Santanyí.Al "Diario de Mallorca" de dissabte dia 21 d'abril

s'informava que a la processó del dijous sant, a Santanyí,no hi havia banda de música; però que aquesta absèncias'havia solventar amb els invents de la modernitat: unguàrdia municipal, estratègicament situat en el seguici,anava equipat amb un rádio-cassette portátil mitjançant elqual es podia escoltar una gravació de música adient a lagravetat de la cerimónia. Les processons han de sersolemnes i respectuoses, per això necessiten banda demúsica que interpreti peces serioses. "S'ha salvat ladignitat", devia pensar l'estratega de la gravació.

Però la cinta s'acabà i el guàrdia municipal, inten-tant tornar-lo posar a punt, activà la ràdio, sintonitzada al'emissora per la qual el popularíssim Butanito explicavales incidències de la Higa de bàsquet. La rialla va sergeneral. Imaginau-vos la Verónica agitant el sant vel totacontenta per la darrera cistella d'Epi.

Qualsevol autor que hagués inclòs aquest relat enuna novella hauria estat qualificat d'excessivamentfantasiós; pea) ja se sap que la realitat supera la ficció.

saló de bellesa

ESTEL D'AUBAIsabel Solano

Esteticista tituladaCarrer Joan XXIII, 19-12 - Tel. 56 Z9 50

ARTA (Mallorca)

No44'et/BR 1/7'.

Maquillatges li'd140,01? iirNeteja de cutis (Pp 44a ,._ Cpin,Depilacions c'°4/72e/2t.Tractaments facials i corporals dt•tp...1 . •

L'Sjo.Tractaments anticeluliticsDrenatge linfAticDepilació elèctrica.

• col.laboració

ARTA EN UN LLIBRE D'INVESTIGACIÓD'AIGÜES SUBTERRikNIES

397 1712 maig 1990

Llegint un 'libre de l'any 1932 que te per títol"Investigación de aguas subterráneas" (que estigui tranquilEn Colau de Ses Eres que no li fará la competencia) me n'heduit una agradable sorpresa, perquè essent un llibre publi-cat a Barcelona i que tracta el tema d'una forma global -perexemple a l'índex podem trobar "fuentes termales de Aix-les Bains; manantial del lago Karar en Argelia; grandescuencas artesianas de Rusia" etc.- crida l'atenció trobar-hireferències no nomes al nostre poble, sinó al lloc que dónanom a aquesta publicació: Bellpuig. Per això he cregut queho pagaya contar-vos-ho.

No m'extendre massa perquè tots anam curts detemps i totes ens penjen, simplement vos diré que, entremoltes alises referencies a Mallorca, hi trobam aquestes:"figura 157, mecanismo de surgencia de la `fonteta de SaBedeya' (Arta, isla de Mallorca); Figura 159 estereogramamostrando la disposición del manto de Triásico sobre elNeocomiense relativamente impermeable en la zona deBellpuig (Arta, isla de Mallorca); figura 160, estereogramaanálogo al de la figura anterior pero en la zona de SesBergunycs (Arta)"... "ejemplo de ellos, el gráfico adjunto( fi gura 232) de un pozo en construcción en Ca'n Canyamel.Se trata de un pozo de 5 mts. de profundidad, construido al

azar y sin el menor asomo de humedad en la época desequía. Se halla abierto en una finca de D. Pedro Morell"...

¿No vobau que ho pagaya que us ho contas? 1(16, jaacab, però esperau que encara vos ne contare una altra. Diuen el pròleg del mateix ¡libre: "En Arta, Mallorca, existe unpequeño manantial que brota cuando se riega en un huertosituado más arriba". M'he quedat amb moltes de ganes desaber on pot ser aquesta font i, per alva banda, també saberquina relació va tenir amb el nostre poble l'autor del ¡libre,D. Bartolome Darder Pericás, Catedrático del InstitutoNacional de Tarragona.

Esper que si qualcú me'n pot donar clarícies, tenguila bondat de fer-ho a través del Bellpuig.

També figura a l'esmentat llibre, una relució de pub-licacions del mateix autor i entre les classificades com a"Memorias y trabajos en revistas científicas", trabajos enlengua castellana, n'hi ha un de 1921 titulat: "Nota prelimi-nar sobre la tectónica de la región de Artá", i dins els "Tra-bajos en lengua catalana" hi trobam de les publicacionsfetes pel mateix autor a la revista "Técnica Ciencia, Barce-lona 1926", les aigües subterranees de la regió d'Artà.

Bernat Lliteras Mulct

La dignitat d'esserAlfredo Gómez

Barnusell (*)

s'atraca el moment de la jubilació. Dif-erents reaccions es poden donar. Una,potser de joia, es conseqüencia depreveure un temps lliure en el qual,desfermats dc qualsevol deure, faranallò que mes els complagui. L'altra,més corrent, de tristor, es produeix perIa visió que es perdran amics, compa-nys, costums i doblers. De fet, pea), lajubilació s'ha convertit en el momentoficial en el qual se'ns diu que tornamvells, amb tot el que el terme significa.

Per alva banda, crcm que, amesura que tornam vells, perdemqualitats, capacitats, som mesmaldestres i cada pic servim per amenys. Endarrere, com els crancs.Així pensa molta de gent, ancians ijoves. D'aixe, a menysprear el senectetan sols hi va una passa.

Res mes llunyà de la realitat. Lahistòria de l'home és curta o ¡larga.Només hi ha una alternativa: "morirjove o arribar a vell". Crec que és mil-lor el segon. El cicle de la vida esdivideix en etapes (infant, jove, madur,senecte) cadascuna de les quals esdefineix per un conjunt decaracterístiques preppies. Sempre,però, mantenen en comú l'esser per-sona.

L'ancià és, en qualsevol cas idavant de tot, persona. No hooblidem. Si no pateix malalties greus

cerebrals, es persona que desènvo-lupa el seu potencial, la sevaintel.ligència, la memòria, l'atenció, lacapacitat d'aprenentatge, etc. No lesperd, encara que són diferents enqualitat a les de les alises èpoques dela vida. En podem parlar en una alvaocasió.

La dignitat de la persona granconsisteix essencialmnent en esserpersona. La persona d'aquesta edat, amás, esta enriquida pels fruits delsanys: l'experiencia i la saviesa. "Messap el diable per vell que per diable".L'experiencia es la mare de totasaviesa. Llàstima es que no es vulguiescoltar la seva veu.

Dins la saviesa del padrí o de lapadrina es conté la història, la culturaviscuda, arrelada dins les fonts delsnostres avantpassats. Sou, doncs, lanostra història i la nostra cultura.

Sou la nostra història perquèheu lluitat i treballat cercant donar-nos un món millor que no hem sabutaprofitar. I sou la nostra culturaperquè guardau les mes belles tradi-cions (cançons, balls, coverbos, re-ceptes de cuina i de pastisseria, oficis,treballs, etc.) que configuren la nostramanera de ser i que, a la pitjor, nosabrem recollir i fer-les nostres per,en el seu moment, trametre-les alsnostres fills.

Record que per Pasqua i Nadalanàvem a besar les mans als padrins.Molts de pics i per a molts de nets,segons l'edat, un tal costum era tot unsímbol carregat, a la vegada, de re-specte, de temor i d'amor.

Avui molts de costums, comaquests, s'han perduts. Els avis sónobjecte de mes amor, menys re-specte i gens de temor.

Han canviat els costums i lescircumstàncies han mudat. Abans elsvells eren pocs, avui són moltíssims.Perquè són tants s'han convertit enun problema social: econòmic, sani-tari, polític, etc. Problema que s'had'encarar i resoldre. Per això veimque s'han produït mostres patents depreocupació envers ells, que s'hatraduït a realitats (associacions, ajutsdomiciliaris, aules, residencies, etc.)de la mal anomenada "tercera edat".(No m'agrada gens ni mica aquestqualificatiu. Preferesc qualsevol delstermes ancià, vell, senecte, jai, gran,padrí... Són mes nobles i mésnostres).

En quin concepte és tengutrancia? Quan un es fa gran veu com

d'esquerra a dreta, agenollades: Antònia Gelabert, Maria Magdalena Nicolau, Angela Infante,Antònia Bauzà. Dretes: Maria Antônia Haquer, Antònia Tous, Jaume Palou (entrenador),Maria Ginard, Bel'en Lorenzo i Margaalida Cantó.

1 8 398 12 maig 1990esports

Hípiques

Hem de començar la crònicaamb la notícia de la suspensió, percauses climatològiques, de les car-reres del 21 d'abril a l'hipòdrom deManacor. Pere) l'endemà, a Son Pardo,es produí una notícia destacable. Auna carrera del capvespre es classifi-caren Ir i 3r dos cavalls artanencs, totsdos de la mateixa quadra. Eren elcampió Nostro VX, que va fer primerrodant a l'23"3 conduit per J. Arnau, iQuick Lui (que havia partit 60 m másenrera), menat per Damià Ginard al'21"9 que va ser tercer. Enhorabona ala quadra Bodyface Center.

El dissabte dia 28 d'abril, aManacor, el primer exit dels cavallsartanencs es produí a la segona car-rera. La guanyà en Morellet, com-

pany de quadra dels anteriors, que vacórrer a 1'29".

A la tercera carrera el segonlloc va ser per a Mel, de la quadra NaBorrassa. A. Tous, Gafarró, la conduí al'28"3.

El mateix dissabte reapareixiaen Castafier, el cavall de la quadra SaFont Calenta. Després de gairebé unmes d'inactivitat per sanció, acon-seguia el tercer Hoc dins la categoria

Diumenge 29 d'abril, a SonPardo, es celebraven tres carreresmolt importants corresponents alpremi Ciutat de Palma. Els animalsartanencs no aconseguiren premi,perO hi havien de participar. El premies disputava a tres carreres. Una per apoltres de tres anys, amb la partici-pació de Penyora, l'egua d'en MateuVicens, que ha estat posada en mans

del conegut conductor Julià Arnais.Una carrera per a nacionals, amb laparticipació del nacional artanencNostro VX, que es va desmuntar. Iuna tercera per a importats amb laparticipació de Quick Lui. En tot cas,no desmereixeren.

El mateix diumenge na Faulava aconseguir un meritori tercer Hocrodaant a 1'21"3, conduïda per P.Gelabert, Gatova.

El dimarts dia 1 de maig fou ungran dia per als cavalls artanencs jaque foren cinc els que obtenguerencom a minim un tercer. Comencemamb un segon lloc en el prerni Fo-ment aconseguit pel cavall de laquadra Sa Corbaia Maltemps VX, a1'34"2. A la segona carrera va serMorellet que amb un temps deI '329 aconseguí el tercer Hoc,conduit per Damià Ginard. Desprds,la petita i regular egueta de la quadra

Bàsquet

L'Esport Juma, equip sénior femení

Com cada any per aquesttemps la temporada per a la majoriad'equips esta en el seu punt culmi-nant. L'Esport Juma no n'és unaexcepció i és a punt d'acabar la tem-porada 89-90 que va començar amb laparticipació en el torneig de Sant Sal-vador, allà pel mes d'agost. Dels trestornejos de pretemporada en que vaparticipar, en va guanyar dos: el deSant Salvador i el de Sant Bartomeu,a Capdepera. L'altre, el de Sa Fira, elva perdre a la final davant el Jovent,que és el segon millor equip de l'illa.En aquell temps es va produir la in-corporació d'en Jaume Palou com anou entrenador. La resta de l'equipás el mateix que el de la temporadapassada.

Durant tot l'any l'equip s'hamostrat molt irregular, intercalantalguns partits molt bons amb altresno tan acceptables. En aquestsmoments es juga una eliminatòriaamb el Binissalem per la novenaposició a la taula classificatória.

A pesar de no fer una grantemporada, destaca la unió i les ganesde fer-ho bá per part de les jugadores.

S'ha de fer menció especial del'entrenador, que els ha donat moltaconfiança, sobretot a les más joves.

Es important que si enl'actualitat la plantilla i els tecnics del'equip funcionen i fan un bon paper,

no és pot dir el mateix quant a lesperspectives de futur que es presen-ten. Si no es fomenta la pedrera delbàsquet femení, aspecte poc cuidatpel club, podria desaparèixer dinspocs anys.

Chan& Fontaine II

Vegeu Junita, sostenguda pel seu propietari Joan Massanet, i pare de na Cati, conductora

habitual.

12 maig 1990 esports 399 1 9

Na Borrassa, Mel, va fer segon ro-dant a 1'32'2 amb el seu conductorhabitual A. Tous. Finalment forenLechuzo i un excepcional NostroVX que aconseguiren dos primersllocs, a l'28"3 i l'25"1 respectivament.Es la primera victòria de Nostro VX,que va fer gala d'unes forces ex-cepcionals, dins l'hipòdrom de Mana-cor després del Gran Premi de Mana-COT.

El dissabte 5 de maig, carreresa Manacor i, sobre el paper, bon diaper aconseguir bons cronos, 1700metres i la pista en molt bon estat. Elscavalls artancncs aconseguirenmitjançant la petita Mel un tercer lloca la gens menyspreable velocitat de1'25"8. A la carrera segiient nova re-presentació artanenca: Estivalia.Amb una excepcional sortida acon-seguia posar-se en segon Hoc i unainoportuna enganxada amb un altreproduí el distanciament. Dins la IIcategoria aquest cop fou E. Marisol,Ia gran egua de Body-face Center,concluida per Gaspar Rayó, que feu

crono, aquest). Finalment Niky de Padueng fou el que aconseguí un tercr floc a 1 '223 dins la I categoia de Manacor.Sense classificar-se, ca

assenyalel quart Hoc aconseguit per-

Junita conduïda per una de les sevesropietaries, na Cati Massanet. Tambéaquest dia un conductor artannc concluí un cavall fora i obtengue -classificació. Es tracta d'Antoni Arigues, des Pont, amb Marloe, propiet-at de Joan Servera, Cupa, unell conegut llorenci.Carreres delde maig a Son Catiu

sultats:1* carrera: ir. Matemps

X, 2n.Nan, 3r. Neus. Carrera que va s

r guanyada molt fàcilment pel cava!de Sa Corbaia, conduit per P.M.Vaquer2 4 carrera: lr. Meravell, 2n. Navin

, 3r. Lid uvina VX. Aquesta supsa el primer dels exits de la quara de Bartomeu Gili, Sua, amb Mervella, concluida per P. Gelabert.

Gelabert.3° carrera: preentació d

poltres de dos anys que relitzaren una petita carrera. Guanyafàcilment Rigoletto, conduit per PepFuster, seguit de Rosa P. menada pr Antoni Esteva. Tercer va ser Roya

Prince, en mans de G. Sureda.4'arrera: exit total de

a quadra de Bartomeu Gili. Jjell, conduit per P. Gelabert, aonscguí la victòria, seguit de Loçanaconduïda per Llorenç Gili, i de Lad

Trotting.5 4 carrera: Marloc fou elencedor, conduit per A. Arti-

gues. Després Negritos i Quick Li que era menat per A. Sancho, Cespf.6 1-` carrera: polemica carr

a que finalment va ser guanada per E.Marisol conduïda per P.• Vaguer, després del distanc-iament de Faula. El segon Hoc fou pr al cavall de Sa Font Calenta Castafie, conduit per M. A. Gili, seuit per A. Gimster V.

Chaude Fontaine II

ELS NOSTRES CRACKS

El crack artanenc que avuiocupa la secció és Junita.

Junita va néixer a Arta l'any 83filla del que fou crack a principis del80, Hissouney, i de l'egua Atenea,propietat d'Antoni Ginard. Vegeu-neels antecedents:

Pare: Hissouney (1'19"). Avispaterns: Volney i Aunou.

Mare: Atenea. Avis materns:Oscar CH i Flicka (filla d'Ecu d'Or,que va ser un semental de gran re-nom) i Trapissona.

Es propietat de les germanesMassanet Ginard i es preparada perJoan Massanet, Serol. Actualment ésconduïda per Sebastià Crespí o perCati Massanet, encara que fa unparell d'anys també fou conduïda perJoan Riera, Prim.

De Junita podríem destacar laseva potencia, una potència enorme:és una egua molt forta. El seu recordés de 1'21"5 sobre 2220 m, aeon-seguits a Son Pardo. De jove tenia uncaracter un poc difícil perà avui és unaegua molt manejable.

De poltra ja va començar adestacar però dins el 87 va començar

l'auténtic boom Junita. El 88 i 89 vaarrasar, literalment parlant. En el 90ha reaparegut després de quatremesos d'inactivitat i la seva respostaha estat molt bona.

De na Junita s'espera quepugui ser una gran reproductora jaque els seus orígens, com hem vist,

són realment extraordinaris. Basti dirque Flicka va guanyar cl Gran PremiNacional de l'any 1962 a l'346, que vaser record en el seu temps. Junita espot dir que és i ha de ser un delsmillors productes nacionals que maihan nascut a Arta.

20 400•111/2mmr 12 maig 1990

Si l'enveja fos tinya ningúgrataria, perquè avui en dia rúnicapicor que realment fa por és unabossa sense diners. Ara bé, enc quehi hagi molt que gratar, gratera n'hi hapoca. Però si el mal d'altri tornás decolorins, l'arc de sant Martí podriaplegar els filats i anar-se'n a cercarverolcs devers el país de don MiguelGorb i Atxov. Aquest empestatenvejós, ve a rotlo arrel d'una fregadaque tengueren dues dones quancomentaven les virtuts físiques isexològiques dels seus correspo-nents marits. Ambdues madones deca seva, així com també amb accionsxafarderes a cal veïnat, es tiraven flo-cades de bastim admiratiu vers elpàmpol rovellat de l'amor propi. Per auna, el seu consort tenia més abri-vament que el soldat desconegut, delqual ningú mai n'ha sabut els terrin-gos que esvergà. Per a l'altra, estavaclaríssim que de viure amb un brau,no havés tengut Inés mala vida i que niel gall de la passió havia estrenat tantamulla. Quan pensàvem que posarienbitla a la conversa, vet ad f que voltarende cul en coa i passaren a tirar-semanades de Iletçons d'ase: "Mira tu siés bon al.lot el meu, que despusahiruna abella maimona li picà es para-mosques, ill feu un nyorlo com un oude gallina. Qué et pensis que la matás,a l'abella? Pots pensar! Foté quatrerispades i dos remeulos, i, si volspicar, ves-te'n a un clot de grava. Esque ell no va dir ni xina, com te va!. Hoprengué igual que ;nadó Tafona, quequan havia acabat esperava unaestona". "Ja ho val! Mai m'haguéscregut que el teu passol fos tan alis-sardo. Que vol dir, dijunar amb elrebost obert?. Saps qué podríem fer?Idõ, donar-li fregues. Segur que lla-vors es posaria a to". "Ja hi vascalçada per aigua! I ara no veus que elmeu comandant té l'espasad'estam?". "Foil -e, de lereria. Emmi-dona-li l'espassa! Fent-ho així, no potser mai que no revéngui". "Escolta,ara que hi pens, tanmateix per lo queell pot punyir, ho podem deixarcórrer".

Avui no parlarem del cas-tellà ni del catara. El company de lapenínsula ibérica diu queperllonguem el debat fins que

,Cerrint-rerrath

rhortalissa hagi partit de valent. Quanl'hortet estigui encaminat, llavors tor-narem encetar barrina. Per deprompte, ens prepara un rosari depros i quantres de la llengua delFigueral. Diu que un servidor,després de les properes andanadesfilològiques i per in sécula seculórum,no tendrá altra sortida més que dir"Claro. Como no. Mira por donde. Yaves, esto no lo sabía yo. ¿Será posiblesemejante rotundidad?". Per la nos-tra part, el temps es fa curt. Déu fassaque les tomatigueres no tenguen mil-deu. En cas contrai la xerrada es fariaesperar massa. No obstant això iabans d'anar-se'n de quatres al prat,em digué, tot solemníssim: "Oye, ar-tanero torero. No pretendas imitar ami compadre, el Curro Romero, aquien para olerle el tarro de sus esen-cias taurinas, es preciso dar la vueltaal mundo en globo y seguirle conradar. Pero como te veo sediento decomparaciones, ahí va una: vosotrossois la monda, digo yo. No veas quécosa tan ridícula os pasa a los mal-lorquines, es el colmo del desconci-erto gramatical. Tanto os da llamar alas mujeres por el pelo que por el culo.Creo que sois los únicos del universoque confundís una colección de tíasmorenas con una buena cosecha dealmorranas". I vosaltres confoneu lesfigues de la roca amb les figues demoro. "Sabes qué te digo? ponte losmachos a remojar". Gràcies, no somsanat. "Hasta pronto". Qu^ siguiprest.

Nosaltres no som gaireaddictes al televisor. Per tant lespoques coses que sabem ens arriben

de segona mà, tota vegada que nocombregam amb les rodes de molíimposades des de la cucuia del poder.Aquestes hòsties són indigeriblesper un gavatx com el nostre. A més,quin dret té el senyor Sorell, vull dirBorrell, d'entrar dins ca nostra senseel meu permís? Qui li dóna el càvec ila senalla per escurar la meya cartera?Amb la comedia dei contribuir per auna Espanya més gran i justa, llavorsempren els diners de tots perquè lacanya feria de na Velasco, ens pre-senti una catefa de mamelludes igualque si el Florida Park fos una granjade vaques suïsses. O sigui, moltamamella, molt de bragueram, peròpoquíssima !Let. Això sí, el personalestá content, i quan el comú riu és queno hi ha problemes. Ara que no ensvénguin amb romanços, suposamque en pròxims programes, elfinestró del moix godoix de la serracapotoix es cuidará de mostrar-nos lapart piteral negativa, o sigui, les can-tants de fil-ferro i amb una post de triarbessó per davantera. Mentre, madóConxa seguirá badant una boca comel cossi de na Batlessa, però plena dequeixals corcats i saliva verge, ja queella no ho és.

Endevinetade Pere Xim

solució al número 25:"Les panades"

Polins d'or vegetalsles varen classificar.Si t'ho he de dir ben ciar,n'hi ha molts i són iguals.Es darrers que vaig picares poden dir verdejals.S& molt bons per menjar.

Solució al proper número

NOTICIA D'ULTIMA HORA.Tancada ja l'edició dcl present

número de Bellpuig ens arriba una noticiaque fa referencia al tema que ha ocupas lespAgines de l'Informe. Ens referim al recursque l'oposició municipal va promouredavant el Tribunal Superior de Justiciasolslicitant l'anul.lació d'un plenari celebratel passat mes de setembre.

El Tribunal ha dictat sentOlciadesestimant la petició, per la qual cosaels acords adoptats en aquella sessió tenenplena validesa. Esperam que en el propernúmero podrem haver conegut el text de lasentencia per poder-ne donar complida in-formaci ó .