MONOGRÀFICSQUALITAT DE VIDA

a destacar

EL DEBATEls experts reunits per EL PERIÓDICO DECATALUNYA en una taula rodonacoincideixen a dir que “hi ha molts elementsque defineixen la salut d’una societat, nonomés el desenvolupament econòmic”

DLA PROPOSTALa Generalitat ha presentat l’Estratègia peral Desenvolupament Sostenible, un full deruta que ha de conduir Catalunya cap a uncanvi de model social i econòmicecoeficient de cara al 2026

D

ecòpolis

Per una societatmés sostenible

www.catalunyaconstruye.com/ecopolis

SORGEIXENNOUSREPTES

S embla que era ahir que vèiem néixerEcòpolis, unes pàgines especials d’ELPERIÓDICO DE CATALUNYA

especialitzades en ecourbanisme. Al llargd’aquests dos anys, hem intentat aprofundir entots els reptes als quals s’enfronta la nostrasocietat, amb l’objectiu de reflexionar sobrequin camí s’ha de seguir per aconseguir unesciutats més sostenibles. Energia, aigua,alimentació, residus, canvi climàtic, mobilitat...,són alguns dels grans ítems que durantaquests anys han protagonitzat els titularsd’aquestes pàgines.

Segons informes de l’Organització de lesNacions Unides, actualment més de la meitatde la població mundial viu en ciutats. Aquestaxifra augmentarà previsiblement a 5.000milions l’any 2030, de manera que esconsidera que el planeta està en l’inici d’unmil·lenni urbà. Aquesta nova realitat, marcadaper l’existència d’escenaris de gran densitat depoblació, ha inspirat una nova temàtica aEcòpolis. Avui, la nostra voluntat és centrar-nosen un dels elements més importants d’aquestescenari: les persones.

I així és com neix el primer númerod’Ecòpolis sobre qualitat de vida. Un conceptecomplex, difícil de definir, i alhora fruit demúltiples vectors que es van modificant influïtsper la cultura, la història i la temporalitat. Noobstant, encara que és cert que la qualitat devida és un concepte de caràcter subjectiu,també és veritat que existeixen una sèried’elements comuns que influeixen encadascun de nosaltres i que ens poden ajudara mesurar quin és el benestar social d’uncol·lectiu.

En aquest primer número hem reunitpersonalitats de les institucions mésrepresentatives del sector per escalfar motors icomençar a desenvolupar el concepte qualitatde vida, que anirem desgranant en els pròximsnúmeros.

Abaixar el nivell d’estrès, disposar de temps,practicar esport, dormir bé, ingerir aliments dequalitat, consumir de manera mésresponsable, són algunes de lesrecomanacions dels experts per millorar lanostra qualitat de vida. Però existeixen altreselements que hi influeixen, i que també hauríemde tenir en compte, com ara la contaminacióatmosfèrica, acústica, lumínica, la capacitatd’accés a la vivenda, al món laboral, a la sanitato a l’educació. Viure en una ciutat sense trànsit,més verda, segura, sense sorolls, neta, ambequipaments i serveis suficients per a tothom,són també alguns dels elements sobre elsquals hauríem de continuar treballant persentir-nos més bé en aquesta nova realitat quede mica en mica ens va marcant novesnecessitats.2

l’apuntAna García, de l’associacióPachamama, reparteix productes

ecològics i de comerç justen bicicleta a Barcelona.

KOOS KROON BIKE TECH

Els principals agents del sector avaluen el benestar de la societat i dels ciutadans de Catalunya i defineixen quins són els vectors idonis per fer-ne una anàlisi correcta

Claus per aconseguir una bona qualitat de vida

Taula rodona. QUALITAT DE VIDA. L’opinió dels experts

Ni som perfectes, ni vivimperfectament. Encara queels catalans residim aprop del mar, puguem feruna dieta mediterrània i

llueixi el sol molt sovint, la nostra qua-litat de vida encara té un ampli margede millora.

Amb la intenció d’avaluar i definir unconcepte tan ampli com essencial, laqualitat de vida, els participants de lataula rodona organitzada per EL PE-RIÓDICO DE CATALUNYA es van reuniren una sala de l’Institut Cerdà, una fun-dació privada i independent que té coma finalitat la contribució a l’impuls de lainnovació permanent i la dinamitzacióde la societat, mitjançant plantejamentsen l’àmbit de l’ordenació territorial, elmedi ambient, el desenvolupament, lacultura i l’economia. El debat va deixarveure moltes coincidències però tambéalgunes discrepàncies. Finalment va ser-vir per enumerar bones idees per mi-llorar el benestar social de les persones,però també el de la nostra societat.

És evident que no resulta fàcil dife-renciar a què ens referim quan parlemde qualitat de vida, un concepte que espot entendre de moltes maneres dife-rents. Frederic Ximeno, director generalde Polítiques Ambientals i Sostenibili-tat de la Generalitat de Catalunya, ad-verteix que el PIB no és un indicador su-ficient per avaluar el desenvolupamentde les societats humanes. “Hi ha moltsaltres elements que defineixen la sa-

lut d’una societat, no només el des-envolupament econòmic, sinó tam-bé el que mengem, com ens movem,a què dediquem el temps lliure, qui-na educació tenim, quin aire respi-rem, en quin medi ambient ens mo-vem”, uns elements fonamentals dequalitat de vida que, segons Ximeno, en-cara no estan atesos. “Són factors es-sencials que no només hem de tenirpresents des d’un punt de vista qua-litatiu, sinó que també hem de pro-curar que arribin als llocs i als indi-cadors on es prenen les decisionseconòmiques”, apunta en referènciaals consells de ministres d’economia dela Unió Europea.

NOVES NECESSITATS“La definició de qualitat de vida va-ria amb el temps”, inicia el seu discursPep Tarifa, director tècnic de la Funda-ció Fòrum Ambiental. “Estic segur quefa 150 o 200 anys, no es definia laqualitat de vida com la capacitat derelacionar-se i de fer cultura comanar al teatre o llegir un diari, de po-der fer accions o interactuacionsamb la resta de persones que tens alvoltant. Hi havia altres prioritats”.Prioritats com tenir una casa, vestir-se oalimentar-se. A mesura que suplim lesnecessitats bàsiques, en neixen altresde noves. “Ampliar aquestes neces-sitats modifica la nostra qualitat devida”.

Tarifa assegura que tots aquests as-pectes mediambientals abans no es te-nien en compte. “Aquestes aglome-racions urbanes de grans ciutats,

que tenen uns avantatges molt im-portants, en aspectes de cultura osanitat, també tenen inconvenients”.Aquesta dimensió geogràfica territorialdel lloc físic on s’ubica una ciutat deter-mina que, amb el temps, s’hagin pres enconsideració altres temes, com perexemple la mobilitat o la qualitat de l’ai-re, entre altres vectors.

Agustí Filomeno, director d’Investi-gació de Mercats i Màrqueting de l’Ins-titut Cerdà, ressalta la confusió amb quèfreqüentment tendim a definir el termequalitat de vida. “Hi ha una gran di-ferència entre el que és la qualitatde vida personal i la qualitat de vi-da d’una ciutat. Perquè hi pot haveruna persona amb una qualitat de vi-da molt dolenta vivint en un lloc ambuna qualitat de vida excel·lent”. Fi-lomeno observa que encara que una sè-rie de vectors han guanyat molt pesamb el temps, la complexitat del con-cepte, “que té a veure amb educa-ció, amb vivenda, amb medi am-bient, amb sanitat, amb oci”, el fa unterme confús. “Hi ha gent que prio-ritza un vector davant un altre, hi haciutats que donen més pes a uns ialtres a altres. Això fa que la quali-tat de vida es difumini una mica”.L’amfitrió del debat admet, no obstant,que és un conglomerat de factors queinflueixen tot un grup de gent que viuen un lloc.

“Molta gent es preguntarà què faen aquesta taula una representantde Slow Food, que defensa l’eco-gastronomia”, comenta Rosa Solà, pre-sidenta de Slow Food Barcelona. “La

qualitat de vida, pel que fa a l’ali-mentació, és molt important, perquèhem de pensar que l’alimentació ésel principal contaminant al món”. Solàassegura que les persones poden millo-rar la seva qualitat de vida i la dels queestan en el seu entorn amb les sevespròpies decisions a través del menjar.“Jo, decidint què menjo, on m’homenjo i com m’ho menjo, puc millo-rar la meva salut, el meu entorn il’entorn més llunyà”. El problema ra-dica en el fet de no poder decidir quèmengem, o a fer campanyes anti-transgènics o portar una iniciativa po-pular al Parlament. “La qualitat de vi-da alimentària, en tant que aportaciódel ciutadà al seu dret a escollir, en-cara no té una societat madura peracceptar-la”, sosté la presidenta deSlow Food Barcelona.

LA SITUACIÓ A BARCELONAAls Estats Units s’han estipulat una sè-rie d’elements mesurables per avaluar laqualitat de vida en diferents ciutats i con-feccionar una classificació, encara que“com en qualsevol rànquing, tot ésdiscutible”, apunta Agustí Filomeno.

Barcelona acostuma a estar molt benposicionada, per diferents motius, comconcreta Pep Tarifa, “pel temps que fa,per la seva proximitat al mar o per laseva alimentació”. Una avaluació queno satisfà gens Rosa Solà. “La gent noreflexiona el que diu. Ja ens creiemque som millors, o que la nostra die-ta és la millor. Ningú és capaç de direl contrari”. Solà lamenta el deteriora-ment que pateix Barcelona. “S’ha per-

VÍCTOR CORREALÀrea Monogràfics M

DEl treball que porten a ter-me els dirigents polítics ésmolt important, però el quepoden fer els ciutadans ésinabastable

D“Sense la participació indi-vidual, l’Administració pot ferel que vulgui, que no s’acon-seguirà absolutament res”,afirmen els experts

DLa societat ha de ser mésconscient dels petits canvisque es poden fer per milloraren qualitat de vida

IMPLICACIÓCIUTADANA

“Una persona amb una qualitat devida molt dolenta pot viure en unlloc que tingui una qualitat de vidaexcel·lent”

Agustí

FILOMENODIRECTOR INVESTIGACIÓ DE MERCATSI MÀRQUETING DE L’INSTITUT CERDÀ

“Abans no es definia el conceptede qualitat de vida com lacapacitat de relacionar-se.Hi havia altres prioritats”

Pep

TARIFADIRECTOR TÈCNIC DE LA FUNDACIÓ FÒRUM AMBIENTAL

“Jo, decidint què menjo, on m’homenjo i com m’ho menjo, pucmillorar la meva salut, el meuentorn i l’entorn més llunyà”

Rosa

SOLÀPRESIDENTASLOW FOOD BARCELONA

“Hi ha molts altres elements que ajuden a definir la salutd’una societat, no només eldesenvolupament econòmic”

Frederic

XIMENODIRECTOR GENERAL DE POLÍTIQUESAMBIENTALS I SOSTENIBILITAT

a millorar l’entorn. “Hem de ser mésconscients dels petits canvis que po-dem fer per millorar en qualitat de vi-da”, constata Rosa Solà, recordant lamítica frase d’un conegut heroi ecològicque sortia a TV-3, el Capità Enciam: “Elspetits canvis són poderosos”.

PARTICIPACIÓ INDIVIDUALPep Tarifa considera essencial la partici-pació individual. “Sense ella, l’Admi-nistració pot fer el que vulgui, que nos’aconseguirà absolutament res”. Eldirector tècnic de la Fundació Fòrum Am-biental té clar que la realització de cam-panyes institucionals o de consciencia-ció social no tindran resultat si el ciutadàno hi contribueix. “Fa falta cultura,educació i una Administració menysburocràtica”, reclama Frederic Ximeno,director general de Polítiques Ambien-tals i Sostenibilitat de la Generalitat deCatalunya.

Val la pena reforçar el fet que la qua-litat de vida depèn de l’element socioe-conòmic. Per Ximeno, la suma d’una mo-bilitat sostenible, un model energèticrenovable, un consum amb més criteri,una productivitat més alta i una societatde serveis estructurada tindran com aresultat uns índexs òptims de benestarsocial.

La taula rodona finalitza amb unesconclusions que posen èmfasi en el tre-ball que encara queda per fer. Si bé laqualitat de vida depèn de múltiples fac-tors, hi ha molts elements que en com-porten d’altres, “com la mobilitat sos-tenible, que repercuteix en un estalvienergètic”, assenyala Pep Tarifa. “Hem

de conèixer altres realitats i contac-tar amb altres grups de treball pertrobar guies que ens encaminin capa alguna cosa millor”, afirma.

Molts d’aquests elements, de fet, s’-han anat valorant a mesura que la so-cietat ha anat creixent. Rosa Solà recla-ma que la societat connecti amb el seusentit comú. “Hem de veure si el queens estan dient és tal com ens ho ex-pliquen”, a la vegada que llança un mis-satge similar al de Tarifa, apel·lant a laparticipació individual: “El que fan elspolítics és important, però el que po-dem fer nosaltres és inabastable”,afirma.

OBJECTIU COMÚUna vegada més, la responsabilitat re-cau en els ciutadans. I encara més si elque està en joc és el nostre benestar so-cial. Segons l’Organització Mundial de laSalut, la qualitat de vida és “la percep-ció que un individu té del seu lloc enl’existència, en el context de la cul-tura i del sistema de valors en quèviu i en relació amb els seus objec-tius, les seves expectatives, les se-ves normes i les seves inquietuds”.Si bé es tracta d’un concepte molt am-pli i que afecta cada subjecte d’una ma-nera diferent, sembla obvi que tots vo-lem tenir una bona qualitat de vida. ¿Quino? Per això és imprescindible que totsassumim la nostra quota de responsa-bilitat en aquest tema per incrementar elbenestar social.2

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

de fer les coses. Hem d’apostar tam-bé per canviar els models de mobi-litat”. Uns canvis que Ximeno veu pos-sibles si es realitza una aposta decididaper la producció de proximitat. “Anarcaminant a la feina, sempre que espugui, és sa i a més redueix el tràn-sit, i això representa més qualitat devida per a la persona i per al seu en-torn, que podrà disfrutar d’un airemés pur”. Un objectiu que passa per fermés barris amb serveis i menys barrisdormitori.

Rosa Solà discrepa de les limitacionsdel temps, que considera relatiu. Per lapresidenta de Slow Food Barcelona, hiha temps, però s’ha de saber adminis-trar correctament. “Les presses i elsturistes, els enemics de la cuina”, afir-ma valorant en una mateixa frase tresdels seus arguments principals: l’ali-mentació, l’administració del temps i unturisme incívic. “Hem de menjar totsjunts. L’alimentació és molt impor-tant per transmetre valors”, assegu-ra l’ecogastrònoma, defensant les reu-nions familiars al voltant dels diferentsàpats del dia. “O fas una inversió enuna bona alimentació o fas una in-versió en una bona farmàcia”.

Agustí Filomeno està d’acord ambSolà. “La gent s’oblida de la im-portància dels aliments en la quali-tat de vida”, i advoca per començar aentendre que “els esforços en deter-minats àmbits ens poden portar amillorar el nostre benestar social”.Esforços que passen per consumirmenys i generar, així, menys residus, ocomprar productes ecològics i contribuir

dut en oci, en respecte als veïns. Ensfan creure que Barcelona és millor,però això és perquè cada vegadasom menys crítics. Ens estem con-vertint en un circ mediàtic”, observala presidenta de Slow Food Barcelona.

Frederic Ximeno veu correcta l’apre-ciació de Solà, però atribueix certa ob-jectivitat a aquest tipus de classificacions,“perquè existeixen elements inte-ressants de qualitat de vida, com laqualitat de l’aire, el transport públicdisponible... és a dir, un paquet demolts indicadors que són objectius”.El director d’Investigació de Mercats iMàrqueting de l’Institut Cerdà, Agustí Fi-lomeno, considera que l’atracció que ge-nera Barcelona a persones de moltescultures diferents ha repercutit “en elsestils de vida de la gent. Han canviatmolt els últims anys”. I és que, comresumeix el director tècnic de la Funda-ció Fòrum Ambiental, Pep Tarifa, “unaciutat és un ecosistema i, com totecosistema, té unes relacions moltdiverses”.

¿DISPOSEM DE TEMPS LLIURE?“Cada vegada tenim menys temps imés limitat. I això és perquè el tempsdisponible en la unitat familiar s’hareduït”, lamenta Agustí Filomeno, queconsidera el temps lliure com una partespecífica del temps de la societat. “Aixòpassa perquè produïm menys treba-llant més hores”, respon Frederic Xi-meno, que assegura que la qualitat devida no ha millorat encara que s’han vis-cut deu anys d’altíssim creixementeconòmic. “Hi ha diferents maneres

D’esquerra a dreta, Pep Tarifa, Frederic Ximeno, Rosa Solà i Agustí Filomeno, en una sala de la seu de l’Institut Cerdà.

DEl concepte de qualitat de vi-da és ampli i té a veure ambeducació, amb vivenda, ambmedi ambient, amb sanitat,amb oci, etcètera

DAquests elements són es-sencials i s’ha de procurar quearribin als llocs i als indicadorson es prenen les decisionseconòmiques

DÉs molt important conèixeraltres realitats i contactar ambaltres grups de treball per tro-bar guies que ajudin a millorarla situació

FACTORSESSENCIALS

FERNANDO BAGUÉ

Un grup de ciutadans participen en una bicicletada popular organitzada per una oenagé a Barcelona.

Les crisi es poden convertir enoportunitats, segons diuen. Oposar de manifest que algunacosa no funciona i que és ne-cessari canviar-la, malgrat que

aparentment hagi tingut èxit durant unaèpoca. La situació actual no representaúnicament un cicle recessiu, sinó la cons-tatació que el sistema socioeconòmic và-lid en aquestes últimes dècades podriahaver arribat al col·lapse, després d’havergirat l’esquena contínuament al concep-te de sostenibilitat, tant en matèria am-biental com econòmica i social. En aquestsentit, múltiples experts coincideixen a ad-vertir que la recuperació econòmica no espodrà portar a terme a costa de més dis-funcions amb l’entorn, sinó a través de laconsolidació d’una economia que siguiecoeficient.

Un procés de transició que requereixuna guia per avançar en la direcció ade-quada. Aquest paper l’assumeix la pro-posta d’Estratègia per al Desenvolupa-ment Sostenible de Catalunya, presentadarecentment pel conseller de Medi Ambienti Habitatge, Francesc Baltasar, una ve-gada ha finalitzat un procés de participa-ció col·lectiu. Es tracta d’un full de rutaque estableix els objectius quantificats iles línies d’actuació prioritàries per ga-rantir l’evolució cap a escenaris més sos-tenibles en l’horitzó de l’any 2026, a ban-da de donar resposta als compromisosadquirits tant a nivell local com interna-cional.

COSTOS MEDIAMBIENTALSÉs a dir, el model socioeconòmic vigentdes de la segona meitat del segle XX noté en compte els costos mediambientals,que es manifesten en la seva verdaderatranscendència anys després, com ara elcanvi climàtic, l’augment del forat de la ca-pa d’ozó, els efectes de l’emissió de ga-sos contaminants sobre la qualitat de l’ai-gua, la generació de residus i la gestió del’aigua. I tot això es tradueix en un impacteeconòmic que afecta tot el conjunt de lala societat.

De fet, els treballs tècnics que han ser-vit per a l’elaboració de l’estratègia 2026han permès identificar les externalitats ne-gatives (en la ciència econòmica, un costque no reflecteix el seu cost real en el mer-cat) més significatives i quantificar-ne l’im-pacte en l’economia. Segons dades del2008, actualment seria, com a mínim, de7.900 milions d’euros, una xifra que re-presenta el 4% del PIB català, i que de ca-ra al 2026 augmentaria fins als 11.700 mi-lions si continua la tendència actual. Les

partides més negatives corresponen alcanvi climàtic, el consum del sòl i l’acci-dentalitat.

En canvi, la internalització dels costosambientals genera fins a tres vies de mi-llora de la competitivitat, segons esdesprèn de l’Estratègia per al Desenvo-lupament Sostenible, ja que redueix cos-tos, obre nous camins econòmics quegeneren beneficis i, per acabar, crea ocu-pació. En aquest sentit, la consecució delsobjectius establerts per l’estratègia per al’any 2026 representaria reduir les exter-nalitats a uns 6.300 milions d’euros, co-sa que significa una disminució del 50%respecte a l’escenari tendencial. Unes xi-fres que corresponen a només un any, demanera que si es té en compte l’evolució,la reducció acumulada podria arribar als50.000 milions d’euros en els pròxims 16anys.

IMPACTE DEL CANVI CLIMÀTICAl mateix temps, un gran nombre d’estu-dis han calculat els costos externs de di-ferents sectors de l’economia, de les im-plicacions del canvi climàtic o de lesexternalitats positives fruit de la inclusióde la sostenibilitat. Un dels més trans-cendents ha estat l’informe de l’econo-

mista Nicholas Stern per encàrrec del Go-vern britànic, que estableix l’impacte del’escalfament global sobre l’economiamundial i que conclou que una inversióequivalent a l’1% del PIB per mitigar elsefectes del canvi climàtic permetria estal-viar una recessió del 20%. Un fet ques’aconseguiria desenvolupant tecnologiesaltament eficients i amb baixa emissió decarboni.

D’aquesta manera, incorporar els cos-tos externs en els balanços econòmicsés important en termes d’eficiència i ésclau per aconseguir el desenvolupamentsostenible. Una línia que també defen-sa l’Estratègia per al DesenvolupamentSostenible de Catalunya, que estableixset eixos fonamentals que reclamen laseva oportunitat per contribuir a la recu-peració econòmica i per posar en marxauna transició justa cap a un model econò-mic segur, basat en el coneixement i ambun baix contingut de carboni tenint l’any2026 en el punt de mira.

102 OBJECTIUS CONCRETSAquestes línies bàsiques es basen en laconsolidació d’un model territorial quereforci els nodes urbans, minimitzant elconsum de sòl; la reorientació del model

de consum energètic, prioritzant la bai-xa intensitat energètica; l’estalvi i lareducció d’emissions de carboni; l’in-crement del transport sostenible; la in-ternalització dels costos ambientals enl’activitat econòmica; el canvi dels pa-trons de consum; l’increment de la co-hesió social, i el foment de la participa-ció de tots els ciutadans en la presa dedecisions. Això es tradueix, al seu torn,en 16 línies estratègiques i 102 objectiusconcrets, entre els quals hi ha des de re-duir les emissions de gasos d’efecte hi-vernacle entre un 25% i un 29% respec-te a l’any 2005 fins a multiplicar per cincel pes de les energies renovables o fo-mentar el consum quet té un recorre-gut curt.

Una quantificació d’objectius conver-teix l’estratègia en un projecte innovadori ambiciós, ja que garanteix que es con-verteixi en un instrument eficaç per a lapresa de decisions a curt i mitjà termini,amb la finalitat de mantenir, aprofundir oreorientar les polítiques i estratègies quehan de conduir Catalunya cap a un mo-del molt més sostenible en tots els as-pectes i, per tant, capaç d’oferir una mi-llor qualitat de vida al conjunt dels seusciutadans.2

Catalunya busca avançar cap a un horitzó de més sostenibilitatEl Govern presenta un full de ruta per encarar la recuperació econòmica a través de l’ecoeficiència

L’objectiu es basa areduir a la meitat elscostos ambientalsindirectes el 2026

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

L’ELABORACIÓ de l’Estratègia peral Desenvolupament Sostenible deCatalunya sorgeix d’un intens pro-cés participatiu que es va posar enmarxa el maig del 2009, tenint encompte els diferents sectors d’acti-vitat. S’han utilitzat diverses vies departicipació, tant presencials comvirtuals, que han permès recollir tottipus de propostes d’entitats, admi-nistracions, empreses, el mónacadèmic i la ciutadania en general,que han estat valorades en la re-dacció final del projecte d’estratè-gia. En les sessions de debat sec-torial es van recollir 407 propostesdels agents sectorials participants,mentre que de les sessions de de-bat amb diferents col·lectius en vansorgir 385 més. A aquestes propos-tes s’hi sumen les 38 que van arri-bar de manera virtual. En total, 830propostes.

la participació

830 IDEES DE LASOCIETAT CIVIL

Estratègia per al Desenvolupament Sostenible I El procés

Set eixos bàsics per consolidar un nou model socioeconòmic El projecte de la Generalitat defineix fins a 102 objectius concrets per assumir a curt i mitjà termini

EL PRIMER EIX de l’Estratègia per al Desenvolupament Sostenible pretén consolidar un model ter-ritorial que reforci els nòduls urbans, amb criteris per crear un teixit compacte i complex, capaç deminimitzar el consum del sòl. És a dir, augmentar la densitat de població per aconseguir un ús méseficient de l’espai urbanitzat i facilitar els desplaçaments dels ciutadans. Al mateix temps, proposaregenerar els sòls residencials i industrials, a més de rehabilitar el parc de vivendes existent ambcriteris de sostenibilitat ambiental i social. D’altra banda, també suposa gestionar de forma proacti-va els espais amb valor natural, agrícola i paisatgístic, així com la biodiversitat, a part d’incrementarla superfície destinada a cultius ecològics.

TERRITORI DE POBLES I CIUTATS I GARANTIA DE BIODIVERSITAT

Ús més racional de l’espai urbà

CATALUNYA HA de ser més eficient en l’ús de l’energia, i per a això és vital construir un modelenergètic prioritzant la baixa intensitat energètica final (s’han de reduir entre un 33% i un 39% els va-lors actuals) i la baixa emissió de carboni i posar l’accent en l’estalvi i l’eficiència contra el canvi climà-tic. L’objectiu és reduir entre un 25% i un 29% les emissions de gasos d’efecte hivernacle delssectors difusos respecte al 2005. Al seu torn, s’ha d’incrementar la generació d’energia renovablei reduir la dependència dels combustibles fòssils. Les renovables haurien de representar entre un20% i un 30% en el consum brut d’energia final.

REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC I AUGMENT DE LES RENOVABLES

Eficiència contra el canvi climàtic

EL TRANSPORT és un dels màxims responsables de l’emissió de gasos contaminants, per la qualcosa l’estratègia indica que s’han de reduir entre un 31% i un 35% respecte a les del 2007. Per aaixò, s’ha d’incrementar de forma efectiva la quota modal del transport sostenible de mercaderiesi persones amb l’objectiu de minimitzar el seu impacte socioambiental i econòmic. Una de les clausper aconseguir-ho passa per establir les condicions tècniques i logístiques adequades per facilitarla penetració dels vehicles elèctrics i híbrids, que el 2026 haurien de representar entre un 25% i 30%del parc total. De forma paral·lela, el model de transport actual de mercaderies per carretera ha decanviar a favor d’un augment d’entre el 6% i el 10% de la mobilitat ferroviària.

MINIMITZACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL DEL TRANSPORT

Desplaçar-se amb més intel·ligència

ELS COSTOS indirectes socioambientals s’han d’internalitzar de forma efectiva en els balanços delssectors d’activitat econòmica. Per a això, proposa aprofundir en un sistema de càlcul que permeti re-alitzar anàlisis sectorials per avaluar els costos indirectes del deute ambiental. D’altra banda, lesempreses han d’avançar cap a l’ecoeficiència i la innovació dels processos productius per minimitzarel consum de recursos i matèries primeres. L’estratègia estableix com a prioritat aconseguir, com amínim, un 5% d’ocupació vinculada al medi ambient, així com arribar a un volum d’inversió en R+Dsuperior als 5.000 milions.

APLICACIÓ DE L’ECOEFICIÈNCIA A L’EMPRESA CATALANA

Més competitivitat i innovació

S’HAN de facilitar canvis culturals a tots els nivells de la societat per transformar els actuals patronsde consum d’acord amb la premissa de desvincular el concepte de qualitat de vida amb el con-sum de béns i recursos materials. I això implica reduir la generació dels residus comercials per cà-pita un 20%, limitar el consum energètic domèstic, limitar a un 20% l’increment de consum d’aigua,disminuir un 23% la generació de residus domèstics o arribar a una taxa del 73% en la recollidaselectiva dels residus. També es refereix a un increment de la comercialització i la compra sosteni-ble d’aquells productes dissenyats amb criteris d’ecoeficiència, durabilitat, qualitat i facilitat per re-ciclar, i produïts de forma socialment justa.

DESVINCULAR LA QUALITAT DE VIDA DE LA COMPRA DE BÉNS MATERIALS

Canvi dels patrons de consum

L’ESTRATÈGIA de la Generalitat pretén aconseguirla sostenibilitat en tots els àmbits per incrementar laqualitat de vida de les persones. En el social, esta-blint estratègies d’integració i cohesió social sota elsprincipis d’equitat, igualtat i solidaritat. En l’ambien-tal, garantint un estàndard alt de qualitat per mini-mitzar els riscos i els efectes potencials de la con-taminació sobre la salut de les persones i elsecosistemes. I, finalment, en l’educatiu, per així pro-moure una societat responsable i culta capaç d’a-conseguir mitjançant eines educatives i comunica-tives una visió global i multidisciplinària de lasostenibilitat, per assegurar la coresponsabilitat iorientar l’acció.

UNA SOCIETAT PRÒSPERA I SANA

Cohesió social iqualitat ambiental

UNA CATALUNYA més sostenible també requereixuna ciutadania més participativa i una administra-ció més pròxima que posi les bases per acostar ales persones la presa de decisions i la gestió. Peraixò, s’ha de facilitar la participació activa dels ac-tors socials, econòmics i ciutadans en la creaciód’un nou model socioeconòmic. Al mateix temps,assegurar l’accés a la informació per garantir latransparència, amb mecanismes que permetin po-sar a disposició de la ciutadania la informació relle-vant sobre les problemàtiques socioambientals. Fi-nalment, desplegar estratègies de coordinació ambels ens locals i supralocals per arribar als objec-tius de sostenibilitat.

ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERA

Més participaciódels ciutadans

Estratègia per al Desenvolupament Sostenible I Les mesures

Joaquim Laborda treballa al seu taller.

S’havia dedicat a l’electrònicai la mecànica. Però fa set ovuit anys que Joaquim La-borda va agafar el relleu al

seu sogre al capdavant d’un taller de re-paració de màquines fotogràfiques ambmés de 45 anys d’història. Un petit nego-ci que ha viscut en primera persona l’es-pectacular eclosió d’un sector on no hi hares que s’assembli a com era fa mig se-gle. Aquesta posició privilegiada els per-met conèixer a la perfecció com estan fa-bricades tant les rèflex digitals mésmodernes, com les antigues compactes,que algun nostàlgic avui continua repa-rant, ja que li costa desprendre-se’n.

Laborda assegura que molta gent des-coneix l’existència d’establiments com elseu, que es dediquen a reparar objectesespatllats o productes que, amb el temps,han quedat obsolets. “De tallers com elmeu, n’hi deu haver tres en tota l’àrea

metropolitana de Barcelona, i no totstoquen tota mena de màquines”, es-pecifica.

“¿I per què n’hi ha tan pocs?”, plan-teja. “Perquè aquest és un ofici com-plicat, gairebé com un univers en mi-niatura, on es treballa amb lupa i unespinces petites. Un ofici que t’ha d’a-gradar molt, perquè si no és molt fà-cil posar-te nerviós”. I com que a elll’apassiona la feina, les hores li passen vo-lant. “Moltes vegades arriba el momentde tancar i encara estic aquí, gaire-bé sense adonar-me’n, fins que rebola trucada de la meva dona, que em faun toc d’atenció”, fa broma.

PREUS INFLATSSegons Laborda, els serveis tècnics ofi-cials de les cases fabricants de càmeresfotogràfiques estan tots més o menys ta-llats pel mateix patró: “Per ben poca co-

sa et canvien el circuit o l’òptica”. Alseu taller, en canvi, abans de prendreaquesta decisió, intenten arreglar-ho,“perquè no li surti tan car al consu-midor”. I, assegura Laborda, el resultatés igualment bo.

S’atreveix fins i tot a posar xifres: “Crecque entre el 60% i el 70% de les cà-meres fotogràfiques que, quan lesportes a un servei tècnic oficial, te’ncanvien tot un bloc, podrien ser per-fectament reparades amb una inter-venció molt més senzilla. Però elsser-vicis tècnics no s’entretenen aveure si el problema procedeix d’unapetita peça trencada o d’un error tri-vial al circuit. Canvien directamentmecanismes complets, cosa que faque els preus resultin abusius i de-mencials”, critica el propietari. D’aquestamanera, diu Joaquim, el client acaba pa-gant 150 euros per una cosa que, ambuna solució molt més senzilla, potser n’hihauria costat 50.

Laborda acaba amb altres exemples.“Perquè una òptica entri i surti té unmotor i un sistema d’engranatges, in’hi ha prou que, per un cop, s’hagintrencat un parell de dents d’aquestengranatge perquè deixi de funcio-nar. Però se solucionaria canviantaquest engranatge i l’òptica tornariaa ser la que era”. De la mateixa mane-ra, “si falla el circuit d’alimentació, potser que sigui perquè té un petit com-ponent espatllat”. Es torna a demostrarque la millor solució no sempre passa perla butxaca.2

PER ALBERTO GONZÁLEZ

JoaquimLABORDA I PROPIETARI DEL TALLER JOAQUIM LABORDA

l’entrevista

Treballs manualsen un univers en miniaturaEl taller de Joaquim Laborda repara càmeresfotogràfiques, cosa que permet un estalvi al client

Una professional adherida a la campanya arregla un ordinador.

A. G.Àrea Monogràfics M

Ens venen un estrany conceptede modernitat: que tenir éssinònim de felicitat i qualitat devida. “¿Com? ¿Que encara

no t’ho has comprat? ¡Però si és l’úl-tim crit!” El consumidor estàndard abai-xa el cap i va cap a la botiga, encara queel producte en qüestió no li serveixi de resi tot i saber que acabarà amuntegat al tras-ter. Així és com es creen necessitats. I quimés qui menys acaba caient en l’error:¿Per què hem d’utilitzar la vaixella si po-dem fer servir plats de plàstic i estalviar-nos el fet d’haver-los de rentar? ¿Per quèhe d’agafar la bossa del pa de tota la vi-da, si segurament me’n donaran una depaper?

Amb aquestes accions col·laborem,sense que ens n’adonem, a crear un es-cenari que no ens és gens favorable. Obli-dem que els recursos del planeta són fi-nits i –diguem-ho de passada– només sónaprofitats per una part de la població mun-dial. Però, fins i tot deixant de banda elpunt de vista de la justícia social, també

hi ha l’argument de la sostenibilitat: el con-sum excessiu també provoca un excés deresidus, que s’han de gestionar d’una ma-nera o d’una altra, amb l’impacte am-biental, econòmic i social que això supo-sa: emissions de CO2, elevat cost de lesinfraestructures de recollida i de tracta-ment, problemes socials derivats de la ins-tal·lació d’abocadors o d’incineradores,etcètera.

Per intentar fomentar un canvi de men-talitat, l’entitat de Medi Ambient de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona, llança la cam-panya Millor que nou, 100% vell, que re-

corda les maneres com podem disminuirla quantitat de residus generats i, a la ve-gada, consumir menys.

Els mercats d’intercanvi són una alter-nativa, i cada vegada tenen més difusió aCatalunya. ¿Per què s’han de tirar aquellsobjectes que estan en bon estat i que jano fem servir? Segurament hi ha algú queels podria donar un bon ús. Una variantd’aquests mercats és la compravenda desegona mà, encara que en aquest cas elsdiners facin d’intermediari.

I després hi ha la solució més lògicaperò, al mateix temps, menys tinguda en

compte: arreglar el que s’espatlla. Nomésa l’àrea metropolitana de Barcelona hi hamés de 1.500 establiments de reparaciód’objectes personals i de la llar.

És veritat que amb els canvis vertigino-sos de la tecnologia i amb l’abaratimentdels costos de producció, a vegades surtmés barat comprar un objecte nou que in-tentar reparar el vell. Serà qüestió de va-lorar-ho. I sempre queda l’opció d’inten-tar solucionar el problema nosaltresmateixos. Perquè canviar l’endoll d’unabatedora o fer la vora a uns pantalons norequereixen un coneixement expert. Si, toti així, se’ns fa una muntanya, sempre po-dem recórrer al local que l’Entitat Metro-politana de Medi Ambient té al carrer Flo-ridablanca, 132 de Barcelona, on espoden trobar eines i professionals que ensorienten sobre les reparacions que es po-den fer a casa, amb les mans de cadas-cú. S’hi pot anar per resoldre, senzillament,un problema puntual, o també per ins-criure’s a cursos monogràfics de fuste-ria, reparacions elèctriques, mantenimentde bicicletes, etcètera.

Un últim consell. A l’hora de fer regals,els tècnics de l’àrea metropolitana sug-gereixen pensar en serveis abans que enobjectes: un massatge, un viatge, una es-tona de companyia o un carnet de biblio-teca. Es tracta de regals que diuen moltde les persones que els fan i de les per-sones que els reben. D’entrada, hancomprès que la felicitat no es pot embo-licar amb paper de regal.2

Concepció errònia de la qualitat de vidaLa campanya ‘Millor que nou, 100% vell’ consciencia sobre la reutilització, la reparació o l’intercanvi d’objectes

La Terra no potabsorbir l’actualritme de generacióde residus

DA BCN HI HA MÉS DE1.500 COMERÇOS QUEPODEN ARREGLAR EL QUE S’HA ESPATLLAT

XAVIER SULÉ

XAVIER SULÉ