Edat-mitjana.-Apunts.pdf

7/25/2019 Edat-mitjana.-Apunts.pdf

1/8

EDAT MITJANA

- 1 -

LEDAT MITJANA

DE LEDAT ANTIGA A LEDAT MITJANA

LImperi Rom va ser destrutquan els pobles brbarsprocedents del nord i estdEuropa el van envair. Elsbrbars es van repartir elterritori de lImperi. Aix vacomenar el perode de lahistria anomenat EdatMitjana.

En aquest temps es vaestablir un sistema que rep elnom de feudalisme. Europaresta dividida en una multitudde regnes, ducats i comptats,a cadascun hi governa el senyor feudal. Les persones es dividien en senyors ivassalls. Els vassalls estaven sotmesos als seus senyors, i a canvi rebienprotecci.

Durant els primers segles, la vida va ser bsicament rural. Ms endavant, poc apoc, el comer va fomentar la consolidaci de mercats al voltant dels quals van

florir les ciutats. Es va passar duna societat totalment rural a una influnciaimportant de la vida urbana.

LEdat mitjana va durar des de la caiguda de limperi rom doccident (segle V)fins el segle XV. Tot aquest perode es divideix en:

Alta edat mitjana: des del segle V al X

- Crisi de les ciutats- Predomina el feudalisme- Predominen les invasions i els xocs entre cultures (romans,

visigots, rabs...)

Baixa edat mitjana: des del segle XI al XV

- Lesglsia cada cop t un paper ms dominant.- Els monestirs es converteixen en el principals centres

culturals.


2/8

EDAT MITJANA

- 2 -

LA SOCIETAT MEDIEVAL

La societat medieval estava constituda pertres grups socials o estaments:

- Primer estament: Els que lluiten,nobles i caps militars.

- Segon estament: Els que preguen; sacerdots i monjos.- Tercer estament: Els que treballen; pagesos, artesans i mercaders.

Per damunt dells es trobava el rei, que era la mxima autoritat.

Ni la noblesa ni el clergat pagaven impostos. Tot el que hi havia en les sevespossessions era seu (cases, boscos, rius, molins... fins i tot les persones: elspagesos no podien abandonar les terres sense el consentiment del senyor.

La burgesia es va desenvolupar a les ciutats, grcies al comer i lartesania. Nodepenien dels senyors feudals (noblesa) sin directament del rei.

La immensa majoria quedava fora daquests grups. Alguns treballaven(pagesos, jornalers, serfs, menestrals, aprenents, capellans...) i daltres notenien feina (captaires, rodamns, desocupats...) Tot i aix, havien de pagarimpostos.

LEVOLUCI DE LA SOCIETAT

Leconomia medieval es basava en lagricultura i la ramaderia, els intercanviscomercials gaireb van desaparixer.

Sovint es van produir crisis a causa de les guerres, les males collites i lesepidmies.

A les ciutats, els artesans van comenar a associar-se en gremis.

LEsglsia va ser la instituci que va influir ms en el pensament de lpoca. Enels monestirs es van copiar els llibres de lantiguitat clssica (grega i romana)

que en cas contrari shaguessin perdut per sempre. Tamb shi van traduir lesgrans obres de la cultura rab, la ms avanada daquell temps.

El cristianisme era present en gaireb tots els aspectes de la vida quotidiana.Aix atorgava un paper enorme als eclesistics, que intervenien en lesdecisions poltiques, a lhora de dictar lleis i de jutjar, com ho feia el tribunal dela inquisici, on moltes persones eren empresonades, torturades icondemnades a morir a la foguera acusades de no seguir els plantejaments delcristianisme quan dictaven teories contraries, feien descobriments cientfics...

Per no noms va ser bona per la cultura, en moltes ocasions va impedir que

grans descobriments


3/8

EDAT MITJANA

- 3 -

EL ROMNIC I EL GTIC

Entre els segles IX i XI es vadesencadenar lart romnic, eminentmentrural. Construccions massisses i poc

illuminades, pintures sobre fusta i frescossobre cal, i escultures de pedra i fusta.Ledifici ms tpic s lesglsia, tot i que es

conserven monestirs, ponts o castells. Catalunya s considerada el bressol delart romnic.

A partir del segle XII es va desenvolupar lart gtic, eminentment urb, de gransdimensions i ben illuminat. La catedral s ledifici religis tpic, juntament ambmolts edificis civils: palaus, llotges, drassanes. Grans finestrals amb vitralls decolors i pintures i escultures ms realistes i expressives que les romniques.

Esglsia romnica Edifici gtic Vitralls gtics


4/8

EDAT MITJANA

- 4 -

LA VIVENDA A LEDAT MITJANA

Fa gaireb un miler danys el centre dun territori era el feu, dominat pel castell,

on residia el senyor feudal. Dell depenien els boscos, els camps de conreu, lescases i pobles i fins i tot les persones que vivien en aquelles contrades.

El castell era ledifici militar on vivia el senyor feudal i la seva famlia, quedisposaven dhabitacions luxoses. Tamb hi vivien, en habitacions molt mssenzilles, els criats, encarregats de les feines domstiques; i els cavallers,soldats que defensaven el feu.

Els pagesos, en canvi, vivien en condicions semblants a ledat antiga: casessenzilles, de paret de pedra i sostre de palla o teules. En una sola sala feienvida les persones i els animals domstics.

LES CIUTATS

Amb la generalitzaci delsmercats, les ciutats varenrecuperar importncia. Els seushabitants, anomenats burgesos,no depenien dels senyorsfeudals, sin directament del rei.

Les ciutats estaven emmurallades i els carrers eren estrets. Al voltant de laplaa major hi havia la catedral i lajuntament.


5/8

EDAT MITJANA

- 5 -

Hi vivia gent de tota mena i religi: cristians, jueus i mossrabs (rabsconversos). Els jueus vivien en barris separats, anomenats calls.

Els comerciants rics vivien en palaus i cases molt grans, els pobres vivien en

cases de noms una sala i una habitaci, i cuinaven al carrer per por alsincendis. Poc a poc varen emprar materials ms segurs, com els totxos i lapedra. Silluminaven amb espelmes i llnties, i sescalfaven amb llars de foc.

ELS MONESTIRS

Els monestirs eren edificacionssemblants als castells on vivien elsmonjos. Aquests eren els nics quesabien llegir i escriure, i grcies a ells

sha conservat la cultura de lantiguitat.En els monestirs es distingien dosrecintes:

- Darrera la muralla, comprenien les dependncies relacionades amb eltreball quotidi: graners, estables o magatzems.

- Edifici principal. El claustre posava en contacte totes les dependnciesdel monestir: lesglsia, la sala capitular, el refectori o menjador, ellocutori o habitaci on es parlava, i els dormitoris.

ELS AVENOS TECNOLGICS

La majoria de les innovacionstcniques varen tenir relaciamb lagricultura.

El mol daigua feia moure unaroda circular (mola) sobre una

pedra fixa, i servia per convertirel blat en farina. On no hi haviaaigua sutilitzaven molins devent.

Larada dorell tenia una reixa metllica que penetrava ms a la terra que lesarades de fusta. La collera permetia augmentar la fora datracci dels cavalls,mentre que la ferradura metllica els protegia les pelles.

La brixola, un invent xins, va canviar totalment el mn de la navegaci:lagulla imantada assenyalava sempre el nord, tant de dia com de nit.


6/8

EDAT MITJANA

- 6 -

LEDAT MITJANA A CATALUNYA I LAPENNSULA IBRICA

EL REGNE VISIGOTEls visigots eren un poble germnic. Amb la caiguda de limperi Rom, es vanestablir a la Pennsula Ibrica. Van crear un regne amb capital a Toledo. Deldomini visigot a la Pennsula en queden poques restes, ja que van aprofitarmolt el que havien construt els romans.

LISLAM

LIslam s la religi dels musulmans. Aquests shavien expandit des dArbiaper tot el Nord dfrica, fent de lIslam la civilitzaci ms extensa del moment.

Lany 711, els musulmans derroten els visigots a la batalla de Guadalete i enpoc temps conquereixen la Pennsula Ibrica. Van arribar fins Poitiers, on vanser derrotats pels Francs. Aquests van reconquerir els territoris del Nord deCatalunya i els van posar sota el seu domini. La resta de Catalunya i tota lapennsula van continuar fora temps sota domini rab. LIslam no exigia laconversi religiosa, de manera que musulmans, cristians i jueus van conviurepacficament en molts indrets de la Pennsula Ibrica. En altres ocasions,tamb hi havia disputes territorials que provocaven conflictes.

EL NAIXEMENT DE CATALUNYA: CARLEMANY I LAMARCA HISPNICA

Els Francs, per protegir el seu territori, a lesfronteres edifiquen una lnia de castellsanomenades Marques. A Catalunya esforma la Marca hispnica. Aquests castellses confien a comtes catalans, els quals hande protegir la frontera i depenen del rei Francel qual els ajuda.

Guifr el Pils reuneix la majoria de les terresde la Marca sota el seu poder i funda el casalde Barcelona. A partir daquest moment elpoder s hereditari. El comtat de Barcelonadestacava entre la resta. La ciutat estava benemmurallada, tot i que diverses vegades vaser assaltada pels musulmans.

Lany 988, en no haver rebut ajut dels reis francs en diverses ocasions, elcomte Borrell II va proclamar la independncia de Catalunya. La frontera amb

Al-andalus era el riu Llobregat. A aquest territori lanomenem Catalunya Vella.Es considera aquest fet com el naixement de Catalunya.


7/8

EDAT MITJANA

- 7 -

LEXPANSI CAP AL SUD I LA MEDITERRNIA

Durant el segle XII els comptes de Barcelona van estendre els seus dominisfins al riu Snia, al sud de lEbre, i van esdevenir reis dArag pel casment deRamon Berenguer IV amb Peronella dArag.

A comenaments del segle XIII el rei Jaume I va conquerir Mallorca i Valncia,moment en que sacaba lexpansi per la pennsula pactada amb el regne deCastella.

A mitjan segle XIV s el moment de la mxima expansi territorial, poltica icomercial de la Corona catalano-aragonesa. El domini sestenia al Rossell, alregne de Mallorca i la resta de les illes Balears, al regne de Valncia, a lIlla deSiclia, a la Sardenya i als ducats dAtenes i Neoptria; a mitjans del segle XVshi afegiria el regne de Npols.

TEMPS DE CRISI

Catalans, genovesos i venecians sn els principals mercaders de la

Mediterrnia i consoliden una burgesia molt potent. La competncia s moltforta per els turcs, que volen controlar les rutes comercials sn els principalsenemics. Un dels exrcits que va fer-los front foren els almogvers: lluitadorscatalans que van conquerir terres a la mediterrnia oriental i les van donar alrei.

A linterior del pas sentra en un perode de crisi cada cop ms greu, degut a lafam a causa de les males collites, a epidmies com la pesta i a les revoltes delsvassalls contra el rei. Tot aix va provocar que la poblaci catalana disminusun ter en cent anys.


8/8

EDAT MITJANA

- 8 -

LES CORTS CATALANES

A partir de Jaume I, a ms de crear-se un gran imperi comercial i militar, esvaren consolidar les institucions de govern. Les Corts era un organisme presiditpel rei en el que els representants dels tres estaments (noblesa, clergat iburgesos de les ciutats). Encara que no dels pagesos.

Les funcions de les Corts eren pactar lleis, concedir donatius per a lesdespeses de la corona o per a les guerres i aprovar els impostos.

Com que es reunien noms en moments puntuals, es va establir unarepresentaci permanent de les Corts, que sanomen generalitat deCatalunya. La Generalitat valenciana tenia les mateixes funcions.

EL COMPROMS DE CASP: UNA DINASTIA NOVA

Lany 1410, el rei Mart I, mor sense descendncia. Es convoca el Compromsde Casp: 9 jutges, tres per cada regne: Arag, Valncia, han de decidir elsuccessor.

Desprs de dos anys de deliberacions, els tres aragonesos, dos valencians i uncatal van confirmar Ferran dAntequera, nebot de lantic rei, nascut a Castella.Daquesta manera una dinastia dorigen castell, la dels Trastmara, va passara regnar la corona catalano-aragonesa.

La nova famlia governant no es preocupa gaire dels assumptes catalans. Elspagesos cada cop estan pitjor. Aquest desinters motiva una revolta popularanomenada guerra dels Remences.

El quart rei daquesta dinastia, Ferran II el Catlic es casa amb la reina deCastella, Isabel, els dos regnes suneixen. Catalunya en surt molt perjudicada.

Documents

Edat-mitjana.-Apunts.pdf