1
Pauta per a fer Estudi d’Evangeli, personalment o compartint-lo en grup 1 Prego/preguem per demanar el do de comprendre l’Evangeli i poder conèixer i estimar Jesucrist i, així, poder seguir- lo millor i donar-lo a conèixer 2 Apunto alguns fets viscuts aquesta darrera setmana 3 Llegeixo/llegim el text. Després contemplo i subratllo Ara apunto allò que descobreixo de JESÚS i dels altres personatges, la BONA NOTÍCIA que hi escolto... 4 Si ser deixeble de Jesucrist passa per escoltar-lo, per acollir-lo, ¿quins aspectes de la meva vida queden qüestionats i quins refermats? I torno a mirar la vida, els FETS viscuts, les PERSONES del meu entorn... des de l’evangeli 5 ¿En qui i en què hi visc l’experiència que el Regne de Déu és present i creix amb força? 6 Crides que em fa –ens fa– el Pare avui a través d’aquest Evangeli i compromís/os De l’evangeli segons Marc (4,26-34) En aquell temps, 26 Jesús deia a la gent: –Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: 27 tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. 28 La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. 29 I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega. 30 Deia també: –A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? 31 És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; 32 però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra. 33 Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la. 34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. 7 Pregària. Diàleg amb Jesús donant gràcies, demanant... Notes per si fan falta Notes sobre el text i el seu context Després d’haver reprès el temps de durant l’any ja fa dues setmanes, els dos diumenges anteriors van tenir festes del Senyor que no ens permetien la lectura continuada de l’evangeli. El text d’avui el trobem, en l’evangeli de Marc, després de la paràbola del sembrador, amb la seva explicació (Mc 4,1- 9.13-20), que té entremig les paraules sobre el perquè de les paràboles (Mc 4,10-12), i immediatament després de la paràbola de la llàntia sota la mesura, acompanyada d’uns bons qüestionaments (Mc 4,21-25). Serà bo de llegir, doncs, el capítol 4 des del començament, per veure que les paràboles no són, precisament, ‘bones maneres’ de dir les coses. Si no hi ha actitud d’escolta–acolliment del Mestre, no ens diuen res. Aquestes paràboles, tretes de context, podrien passar per unes simples paraules amables de Jesús que tothom pot entendre. Certament, ho són. Però situades en el conjunt de l’Evangeli de Marc tenen tota una altra força. Notes per a fixar-nos en Jesús i l’Evangeli La paràbola de la llavor que creix tota sola (26-29) fa veure la força del Regne: Jesús el sembra amb la seva acció evangelitzadora, i Déu li obre pas de manera amagada i paradoxal. Aquesta convicció s’ajunta amb una altra: el Regne arribarà a la seva plenitud (29). Tant la iniciativa com l’acompliment del Regne estan en mans d’“aquell home” (26.29). La realització concreta, però, passa per cada persona que va creixent i va donant fruits (27-28). És una realització que es dóna en procés. La paràbola del gra de mostassa (31-32) –com la del llevat, que Marc omet (Mt 13,33 i Lc 13,20-21)–, accentua el contrast entre la petitesa dels inicis del Regne de Déu i la grandesa que vindrà. Expressa el que ja estan vivint els deixebles: l’activitat de Jesús ha començat de manera molt senzilla, però ja s’hi troba el vigor del Regne, present en els seus fets i les seves paraules. I això omple els deixebles de l’esperança que vindrà un moment que Déu establirà plenament el seu Regne. El descobriment de la força actual del Regne de Déu en accions concretes, en la senzillesa d’actituds plenes d’humanitat, en paraules que fan bé a qui les escolta... és l’experiència que fem en la Revisió de Vida o en la pràctica d’escriure en el Quadern de Vida. És a dir, mirant amb els ulls de la fe la vida de les persones que tenim al voltant, convençuts que el Regne ja és entre nosaltres (Lc 17,21). Aquesta paràbola del gra de mostassa, a qualsevol jueu que pregués habitualment amb els salms i conegués bé els profetes, li recordaria diversos textos de l’Antic Testament. Per exemple, la frase “els ocells del cel fan niu a la seva ombra” (32) ens porta al llibre dels Salms. Allà hi trobem aquest verset: a les seves ribes nien els ocells i refilen entre les branques (Sl 104[103],12). Si llegim el salm sencer, hi trobarem una preciosa pàgina de lloança a Déu que té molt en comú amb himnes de lloança a les divinitats d’altres pobles veïns d’Israel. També hi ha paral·lels en els profetes. I és interessant d’aturar-s’hi, perquè ens referma en l’esperança del Regne de Déu que Ell mateix planta, que Ell fa créixer. Per exemple, Ezequiel presenta la restauració d’Israel com el començament de l’era messiànica, i ho fa amb la imatge d’un cedre que Déu ha plantat: Traurà branques ufanoses, donarà fruit i arribarà a ser un cedre majestuós. S’hi ajocaran ocells de tota mena, viuran a l’ombra de les seves branques (Ez 17,22-23). El mateix trobem en el profeta Daniel (Dn 4,9.18). Jesús, per dir la paràbola, pren una planta molt més petita, que no s’imposa per la seva presència com es pot imposar un gran cedre. El Regne de Déu no s’imposa per la força, ni s’imposa per tenir una imatge (sigui una imatge de poder, o de fidelitat a les essències culturals... o, al contrari, imatge de simpatia, de modernitat...). El text acaba amb un resum de l’activitat de Jesús (33): evangelitzar, és a dir, anunciar la bona nova que Déu continua actuant, donant vida, vencent sobre el pecat i la mort. Invitant, per això mateix, a unir- se a la seva dinàmica, a posar la pròpia vida al servei del Regne. Tanmateix, tot fent aquest resum de l’acció evangelitzadora de Jesús, el text acaba recordant la constatació que ja havia fet més amunt (Mc 4,12): que no tothom és capaç d’escoltar (34). “Als deixebles”, aquells que volen escoltar, Jesús els ho explica tot (34). Aquest detall ens mostra la importància de ser “deixeble” de Jesús: ser deixeble de Jesús és escoltar-lo. Escoltar i acollir. Es tracta d’actituds humanes bàsiques, sense les quals Jesús no pot ser entès. Una vegada més cal dir-ho: ser cristià no és una qüestió ideològica sinó que és seguir una persona. Potser ens cal rellegir i deixar-nos qüestionar pel que Jesús ha dit una mica més amunt: Mireu de quina manera escolteu (Mc 4,24).

EdE Mc4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Estudi d'evangeli sobre marc 4

Citation preview

  • Pauta per a fer Estudi dEvangeli, personalment o compartint-lo en

    grup

    1 Prego/preguem per demanar el do de comprendre lEvangeli i poder conixer i estimar Jesucrist i, aix, poder seguir-lo millor i donar-lo a conixer

    2 Apunto alguns fets viscuts aquesta darrera setmana

    3 Llegeixo/llegim el text. Desprs contemplo i subratlloAra apunto all que descobreixo de JESS i dels altres personatges, la BONA NOTCIA que hi escolto...

    4 Si ser deixeble de Jesucrist passa perescoltar-lo, per acollir-lo, quins aspectes de la meva vida queden qestionats i quins refermats?

    I torno a mirar la vida, els FETS viscuts, les PERSONES del meu entorn... des de levangeli

    5 En qui i en qu hi visc lexperincia que el Regne de Du s present i creix amb fora?

    6

    Crides que em fa ens fa el Pare avui a travs daquest Evangeli i comproms/os

    De levangeli segons Marc (4,26-34) En aquell temps, 26 Jess deia a la gent: Amb el Regne de Dupassa com quan un home sembra la llavor a la terra: 27

    tant si dorm com si est despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell spiga com. 28

    La terra, tota sola, dna fruit: primer brins, desprs espigues, i finalment blat granat dins les espigues. 29

    I aix que el gra s a punt, aquell home fa crrer la fal, perqu ha arribat el temps de la sega. 30

    Deia tamb: A qu compararem elRegne de Du? Amb quina parbola en podrem parlar? 31 s com quan sembren un gra de mostassa, que s la ms petita de totes les llavors de la terra; 32 per, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se ms gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra. 33

    Amb moltes parboles semblants, Jess anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaos descoltar-la. 34 No els deia res sense parboles, per en privat ho explicava tot als seus deixebles.

    7 Pregria. Dileg amb Jess donant grcies, demanant...

    Notes per si fan falta Notes sobre el text i el seu context

    Desprs dhaver reprs el temps de durant lany ja fa dues setmanes, els dos diumenges anteriors van tenir festes delSenyor que no ens permetien la lectura continuada de levangeli.

    El text davui el trobem, en levangeli de Marc, desprs de la parbola del sembrador, amb la seva explicaci (Mc 4,1-9.13-20), que t entremig les paraules sobre el perqu de les parboles (Mc 4,10-12), i immediatament desprs de laparbola de la llntia sota la mesura, acompanyada duns bons qestionaments (Mc 4,21-25). Ser bo de llegir, doncs,el captol 4 des del comenament, per veure que les parboles no sn, precisament, bones maneres de dir les coses.Si no hi ha actitud descoltaacolliment del Mestre, no ens diuen res.

    Aquestes parboles, tretes de context, podrien passar per unes simples paraules amables de Jess que tothom potentendre. Certament, ho sn. Per situades en el conjunt de lEvangeli de Marc tenen tota una altra fora.

    Notes per a fixar-nos en Jess i lEvangeli La parbola de la llavor que creix tota sola (26-29) fa veure la fora del Regne: Jess el sembra amb la

    seva acci evangelitzadora, i Du li obre pas de manera amagada i paradoxal. Aquesta conviccisajunta amb una altra: el Regne arribar a la seva plenitud (29).

    Tant la iniciativa com lacompliment del Regne estan en mans daquell home (26.29). La realitzaciconcreta, per, passa per cada persona que va creixent i va donant fruits (27-28). s una realitzacique es dna en procs.

    La parbola del gra de mostassa (31-32) com la del llevat, que Marc omet (Mt 13,33 i Lc 13,20-21),accentua el contrast entre la petitesa dels inicis del Regne de Du i la grandesa que vindr.Expressa el que ja estan vivint els deixebles: lactivitat de Jess ha comenat de manera molt senzilla,per ja shi troba el vigor del Regne, present en els seus fets i les seves paraules. I aix omple elsdeixebles de lesperana que vindr un moment que Du establir plenament el seu Regne.

    El descobriment de la fora actual del Regne de Du en accions concretes, en la senzillesa dactitudsplenes dhumanitat, en paraules que fan b a qui les escolta... s lexperincia que fem en la Reviside Vida o en la prctica descriure en el Quadern de Vida. s a dir, mirant amb els ulls de la fe la vidade les persones que tenim al voltant, convenuts que el Regne ja s entre nosaltres (Lc 17,21).

    Aquesta parbola del gra de mostassa, a qualsevol jueu que pregus habitualment amb els salms iconegus b els profetes, li recordaria diversos textos de lAntic Testament. Per exemple, la frase elsocells del cel fan niu a la seva ombra (32) ens porta al llibre dels Salms. All hi trobem aquest verset: ales seves ribes nien els ocells i refilen entre les branques (Sl 104[103],12). Si llegim el salm sencer, hitrobarem una preciosa pgina de lloana a Du que t molt en com amb himnes de lloana a lesdivinitats daltres pobles vens dIsrael.

    Tamb hi ha parallels en els profetes. I s interessant daturar-shi, perqu ens referma en lesperanadel Regne de Du que Ell mateix planta, que Ell fa crixer. Per exemple, Ezequiel presenta larestauraci dIsrael com el comenament de lera messinica, i ho fa amb la imatge dun cedre que Du haplantat: Traur branques ufanoses, donar fruit i arribar a ser un cedre majestus. Shi ajocaran ocells detota mena, viuran a lombra de les seves branques (Ez 17,22-23). El mateix trobem en el profeta Daniel(Dn 4,9.18). Jess, per dir la parbola, pren una planta molt ms petita, que no simposa per la sevapresncia com es pot imposar un gran cedre. El Regne de Du no simposa per la fora, ni simposaper tenir una imatge (sigui una imatge de poder, o de fidelitat a les essncies culturals... o, al contrari,imatge de simpatia, de modernitat...).

    El text acaba amb un resum de lactivitat de Jess (33): evangelitzar, s a dir, anunciar la bona novaque Du continua actuant, donant vida, vencent sobre el pecat i la mort. Invitant, per aix mateix, a unir-se a la seva dinmica, a posar la prpia vida al servei del Regne.

    Tanmateix, tot fent aquest resum de lacci evangelitzadora de Jess, el text acaba recordant laconstataci que ja havia fet ms amunt (Mc 4,12): que no tothom s capa descoltar (34). Alsdeixebles, aquells que volen escoltar, Jess els ho explica tot (34).

    Aquest detall ens mostra la importncia de ser deixeble de Jess: ser deixeble de Jess s escoltar-lo.Escoltar i acollir. Es tracta dactituds humanes bsiques, sense les quals Jess no pot ser ents. Unavegada ms cal dir-ho: ser cristi no s una qesti ideolgica sin que s seguir una persona. Potser enscal rellegir i deixar-nos qestionar pel que Jess ha dit una mica ms amunt: Mireu de quina maneraescolteu (Mc 4,24).