44
EDICIÓ 2019 Narrativa Poesia Arts Visuals

EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

EDICIÓ 2019

Institut"LaValir

a"Laseu

d'Urgell

Narrativa

Poesia

Arts

Visuals

Page 2: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn
Page 3: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn
Page 4: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Ens plau fer­vos arribar la revista de Sant Jordi de l’INS La Valira. Aquesta revista és el fruitd’un recull de treball que han estat coordinats pel Departament de Llengües i pel Departamentd’Educació Visual i Plàstica.

Pel que fa als textos escrits, des del Departament de Llengües es va proposar a tot l’alumnat unexercici d’escriptura creativa a partir d’una sèrie de temes que ens van semblar interessants per fer­los reflexionar: la violència de gènere, l’assetjament escolar, el futur que ens espera i les experiènciespersonals.

Vam pensar que era un ventall temàtic prou ampli perquè tothom tingués alguna cosa a dir i vamdecidir fer­ho a hores de classe per motivar als nois i a les noies a la tasca d’escriure en un entorn detranquil.litat i de reflexió.

El resultat ha estat, com ara podreu comprovar, un seguit de textos poètics o narratius forçainteressants. A més de la part escrita, veureu que la revista també inclou diferents imatges creadespel nostre alumnat dins de la matèria d’Educació Visual i Plàstica.

Per una part, les pàgines de la revista s'estructuren al voltant de fragments d'imatges de projectesd'alumnes de 1r d'ESO. A més a més, a les seves pàgines també veureu il.lustracions creadesper part de l'alumnat de 3r d'ESO, amb una finalitat estètica.

D’altra banda, la maquetació de la publicació corre a càrrec de l'alumnat de la matèria optativad'Informàtica i Humanitats de 4t d’ESO.

I, ja per acabar, l’alumnat de 3r d’ESO també ha creat una sèrie d'imatges que il.lustren adaptacionsde la llegenda de Sant Jordi des d'una perspectiva de gènere.

En aquests treballs han decidit tractar temes com la normalització dels rols entre gènereso bé han emprat un discurs de crítica envers la violència masclista entre d'altres.

Aquest treball interdepartamental ha donat com a resultat la revista que ara us presentemi que esperem que sigui del vostre grat.

Bona Diada de Sant Jordi i bona lectura

Page 5: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Nicole Daiana Calderón,

Martí Caselles,

Llorenç Dalmau,

Sergi Domingo,

Bernat Gabarró,Nagore Herraiz,

Jean Carlos Molina, Jordi Ribó, Inés Maria Soares, Zaira Trigo, Brandy Anahí Vaca,

Saneiry Estefany Valdez, Lucía Candela Vera. Míriam

Alberton, José Andújar, Jan Batalla, Nouhaila Bouhalhal. Ashley Tatiana Calderón.

Abril Caminal, Júlia Closas, Janira Cobo Inés Coelho, Magalí Delgado, Tsvetelin

Emilov,Martina Etcheverry,Diego Fernandes,

Bianca Fernández, Rafael Hernández,

Albert Isla, Laia Lucas Pablo Luque

Fabiana Medina Sergi

Mompel Joan Nicolás,

Nicol Dahiana Penilla

Lluís Pons, Cristian Porta

Aina Rebés Carlos Raúl

Rodrigues Abril Sánchez

NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon,

Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna

Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles

Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau

Forn Marçal Gabarró, Julia Gómez, Iker Guillermo,

Mohamed Kallouch Mehdi Laantit

LauraLimones,

Martí Lladós

Oscar López

Eloi Martínez

Laia

Mitja­

vila

Pep

Obiols

Júlia

Pubill,

Mariona

Riubrugent,

Carla Sayós Laura Soto,

Yeray Sureda, Jesús Vaz­

quez, Pau Viñals, Julio

Zurdo, Mohamedtayeb

Acharki, Pol Aguayo,

Gonçalo Alves,

Adam Azdad

Aleix Balagué,

Beatriz Barbosa

María Bello, Guillem Blazquez, Camila Drubich, Ares Farré, David Feijoo,

Natalia Garcia, Claudia Gómez, Arnau Herreros, Isabela Crina Ispas Laia Limones,

Gerard López , Daniel Mellado , Alex Naudí, Ramon Peguera, Maria Picart, Paula Ribó, Marc

Saavedra, Arnau Sio, Marc Soldevila, Adrián Sureda, Cèlia Tarrés, Jana Vallespín, Julio Vázquez

Aina Vilana, Jaume Aldomà.

Saray Gina Mendoza,

Page 6: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Guanyadores de d' E S OPremis de llengua estrangera.

THE SNOWBALL

Hello, I'm 23 years old. When I was a girl, in my class, a friendof mine was bullied. I remember that snowy afternoon, whenwe, my friend and I, were going to the language school.They called her, she turned around and then they threwa snowball in her face.

It hurt her. I looked at the snowball they had thrown.It was ice, that was not snow!I told them to stop becauseit was not nice and she did not like it at all.

That is why you shouldn’t bother anyone, since youwould not like someone to do it to you.

Dana Boldú (1rESOA)

EMPATHY

There once was a girl named Emily, she was new to schooland people didn’t treat her well. They did nasty things to her.She didn’t mean anything to anyone and she was scared.

Candy was the only girl who treated her well. Candy promisedthat she would not say anything to anyone about what she wasdoing. She couldn’t see the sad Emily. So she went to the headteacher and explained everything to him, the head teacherspoke with all the students.

They had empathy and stopped bothering her.And Emily was very happy.

Paula Ribó (1rESOB)

Page 7: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

PAULA RIBÓ 1r ESO

Page 8: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

INSECTO O SALVADOR...

En unos tiempos muy lejanos, existía un niño quese llamaba Juanito, era un niño bajito, era delgadoy rubio, era guapo, pero como era tan bajito,le llamaban Grillo.

A él no le gustaba que le llamasen así,pero era muy flojito, no podía luchar con ellos.Un día que estaba volviendo a casa,los cuatro niños más fuertes de su clase,

comenzaron a gritarle:

­¡Insecto! ¡Grillo! ¡Qué haces en la escuelasi tendrías que estar por el suelo cazando moscas!

Juanito los ignoró, pero los cuatro chicos seacercaron a él y le pegaron un puñetazo. Juanitose fue llorando tapándose la cara, justo dondele habían dado el puñetazo.

Cuando llegó a casa, su madre le preguntópor el moratón de la cara, pero Juanito le dijo

que se había caído y se marchóa su habitación corriendo.

Su madre se fijó en cómo lo decía y se dio cuentade que estaba mintiendo. Subió a su habitacióny le volvió a preguntar por lo que había pasado.Juanito le volvió a contestarque solo se había caído.

Su madre, poco convencida de lo que lo habíadicho Juanito, se fue al salón otra vez,pensando en lo que le podía haber pasado.

El día siguiente, cuando iba a la escuela,se encontró con los mismos cuatro niñosdel día anterior.

Esta vez mientras le gritaban “insecto”, uno deellos le escupió y gracias a eso, Juanito, despuéscuando estaba en casa dijo “grillo” y se convirtióen un grillo; después dijo “mosca” y se convirtióen mosca gigante, cuando dijo “atrás”volvió a ponerse como era él.

Cuando el día siguiente, los mismos de siempre,le gritaron “insecto”, él dijo “abeja”, y seconvirtió en una abeja gigante y les picó a todosen la cara, tenían una picadura enorme.

Desde aquel día, aquellos cuatro no se volvierona meter con él, pero no le dijeron nada al restode la clase. Cada día que se metían con él, decíaun insecto y les ganaba en cualquier lucha.Desde entonces, pasó de ser el pringado de laclase, a ser el protector de la escuela.

Un día que se incendió la escuela, él se convirtióen saltamontes y mientras saltaba, con las alasapagó el fuego.

Después de salvar varias veces el colegio y a susalumnos, el alcalde, lo nombró protector de laciudad. Al principio Juanito lo rechazó, despuésde pensarlo un rato, lo aceptó y salvó más de unay dos veces la ciudad.

De un niño pequeño y una escoria, se convierteen insecto salvador y así acaba la historia.

Premios de Narrativa. 1 de ESO

Page 9: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

FUTURO, FUTURO,...

­ Este día voy a contaros la historia del mundoen el que vivo yo ahora.Pero primero me presento.

Me llamo Earl. Tengo 60 años. Nací en el 2019,el día de Sant Jordi. Mi padre murió en el 2034,iba a hacer una conferencia en China,pero al respirar el aire de allí…

Le cogió una neumonía al instante. Fue al médicoy le dijeron que iba a morir ese mismo día.Mi madre murió de depresión tres años mástarde. Me quedé huérfano con 18 años.El mismo año en que murió mi madre, me quedécon la casa. Ya era suficientemente autónomopara vivir solo.

Me sentía muy triste, hasta que conocí a la mujerperfecta. Tenía el pelo negro como el carbón,los ojos azules como el mar y una voz preciosa.Ella nació en el 2017.

Una noche, nos sentamos en el sofá y recordamosalgunas historias de nuestra infancia.

Recordamos el “dab”, el movimiento ese conlas manos y los brazos, también el “skere”,una posición rara con la mano.

Pero lo que más recordamos era el juego“fortnite”. Todo el mundo jugaba sin parar a esejuego. También, salir al parque a jugar, o tomaralgo con tus amigos. Pero no sólo pensamos encosas positivas, también negativas,como los castigos.

A nuestros padres les castigaban sin salir a lacalle, en cambio, a nosotros, sin móvil, sin Play…

Pero el caso es que en el año 2038 ya no se puedesalir a la calle de la contaminación ambientalque hay…

Si quieres salir, debes ir con una mascarilla.En casa debes utilizar un aparato en el conductode ventilación, que cambia el dióxido de carbonopor el oxígeno.

Un aparato que hace muchísimo ruido.Algunas personas, si lo apagan durante un rato,cogen una neumonía; otras, si lo dejan encendido,el estrés se apodera de ellos.

Pero no solo hay contaminación ambiental.También hay suciedad en el mar, en los bosques,en la calle… Y eso perjudica la salud de laspersonas.

En ese año (2038) ya no se come pescado, porqueestán llenos de plásticos.

Tampoco se sale a la calle, porque más que nada,no se podría andar.

Da vergüenza. Cuando lo comparamos con el año2019, me da mucha pena.

¿Cómo hemos podido cambiar tanto en tan pocosaños?Si continuamos así, podríamos acabar comoen la historia, de la peor forma.

Nadie quiere vivir sin atmósfera, respirandogracias a una miserable mascarilla.

Pensad y reflexionad sobre el grave problemaque estamos creando.

¡Ayudad a que el planeta Tierra siga con vida!

2039

Page 10: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

REALITAT O FICCIÓ?

En una casa al mig del camp, envoltada de prats,vivia una nena de sis anys a la que li agradavamolt llegir. Tenia els cabells curts, justper damunt de les espatlles i d’un color tant ros,que quan estaven il.luminats pel solgairebé semblaven blancs.

Era estiu i just abans d’acabar l’escola els havienensenyat a llegir. L’Ester que així és com es deiala nena, tenia moltes ganes de llegir tot el diai tot el que pogués.

Un dia a mitjans d’estiu, quan estava a puntde marxar a unes colònies, es va voler agafarun dels contes que tenia a l’habitació, peròno li cabia dins de la motxilla. Així que finalmentel va deixar i va marxar al cotxe, on la seva marel’estava esperant per portar­la al campament.

Quan va arribar al campament va seguirals monitors que els hi estaven ensenyantcom era la casa de colònies.

Al cap d’una estona de fer la ruta es va ferel repartiment d’habitacions. Estava al segon pis ila compartia amb la Gabriela, la Mercè i l’Emma.

El primer dia s’ho va passar molt bé.Era una casa de colònies on feien activitatsa la natura i a ella li agradava molt, ja que viviaal camp envoltada de natura. Havia fet amiguesnoves, les seves companyes d’habitació.

El dia següent va preguntar a una monitorasi hi havia algun llibre que pogués llegir.La noia li va dir:­Sí, clar que sí! si vols algun llibre pots anar a labiblioteca, està al tercer pis, està plena de llibres,històries, contes... sempre que vulguis hi potsanar.

Sense pensar­s’ho dues vegades l’Ester. moltcontenta, va anar corrents a buscar les sevesamigues. Els va dir si volien algun llibre perllegir o si la volien acompanyar a buscar­ne un.

D’un bot la Mercè es va posar en peu i li va dir:­No sabia que hi havia una biblioteca.Necessito un llibre d’ocells, per quan anemd’excursió els pugui reconèixer i dibuixar.

L’Ester la va mirar li va contestar moltemocionada:­Està al tercer pis! ­I totes dues van marxar corrent.

Quan van arribar a la biblioteca van anara la secció infantil i van mirar els llibre.

La Mercè ja havia trobat el llibre que volia,es deia “Els ocells que ens envolten”.L’Ester va estar mirant i no sabia quin agafar.De sobte va sonar el timbre de les activitats.A ella no li tocava cap activitat aquella hora, peròa la Mercè sí, així que li va dir que havia demarxar.No hi havia ningú a la biblioteca. L’Ester estavasola, però ella n’hi se'n havia adonat.Després de mirar i mirar va decidir agafarun llibre que estava ple de pols, i que per aixòno va poder veure el títol.

Premis de Narrativa. 1r d' ESO

Page 11: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Li va semblar interessant que fos tan antic.Aquella mateixa tarda va voler començar a llegir.Per primer cop va llegir el títol, el llibreés titulava “La història de la formiga invisible”.A l’Ester li va semblar que aquell llibre liagradaria, tenia cinquanta pàgines i era ideal pera ella, ja que acabava d’aprendre a llegir.

Tractava d’un nen de 5 anys al que li agradavenmolt les formigues, però la gent el prenia perboig. Qui tenia uns gustos així! Un dia el nen quees deia Tom es va trobar un penjoll i al tocar­loes va tornar invisible, llavors se li va acudirla següent idea: Si a ningú li agradenles formigues, perquè no les faig invisiblesva pensar.Però sense saber com funcionava el va deixarcaure a terra i com si res no hagués passat vatornar a ser visible. Es va ajupir i va agafarel penjoll, llavors va arribar la seva mare,i li va preguntar què feia allà, al bosc.

En Tom li va dir que estava amb les formiguesi un penjoll i es va senyalar la mà.La mare li va dir:­ Quin penjoll? A la mà no tens cap penjoll?­el Tom es va mirar la mà estranyat, com era quenomés el podia veure ell? Aixì se’l va posara la butxaca i va marxar a casa, va agafar unaformiga que va veure al jardí i li va posarl’amulet.El Tom no s’havia què havia passat, com que nos’havia fet invisible? Va apareixer el seu germàcorrent pel jardí i el Tom li va dir que vigilésamb la formiga, però el seu germà no va veureres. Al Tom se li va dibuixar una rialla a la cara,també va veure que l’amulet s’havia fet petit.­Què mires tant bocabadat?­va dir una veu aguda.

En Tom va mirar la formiga i va veure que eraella qui parlava. En Tom li va posar noma la formiga i li va dir Alvin. Durant tot l’any vaseguir amb les formigues, i ningú es va riure d’ellja que els altres pensaven que ja no li agradavenles formigues, com que ja no parlava d’elles.I en Tom va viure molt feliç amb la formigaAlvin. Fi.”A l’Ester li va encantar el llibre. Les colònies esvan acabar i fins i tot l’estiu. Havia començatel mes de setembre i començava a prepararla tornada a l’escola.

Un día passejant pel carrer es va sorprendreal veure a un nen, mirant la seva mà tot quiet. Perun moment es va enrecordar del Tomi la formiga. Es va atansar i li va preguntar:“Hola, com et dius?” El noi va dir: “Tom”.

VIU I DEIXA VIURE

Hi havia una vegada una nena anomenada Chloe;vivia a un pis petit als afores d'Amsterdam. Tenia11 anys, era pèl­roja, tenia els ulls verds, i erablanca com la neu. Acostumava a vestir senzilla.Era molt intel.ligent, amable i sobretot moltorganitzada. Va passar una infància una micadura, perquè els seus pares no paraven de discutiri no li feien molt cas; va haver d'espavilar­se ellasola. Es va tornar molt tímida, no parlavaamb ningú, ni expressava els seus sentiments.Es passava hores i hores tancada a la sevahabitació fent els deures, llegint, estudiant...

Aquest any començava l'institut, estava moltnerviosa però comptava amb el suport de la sevaamiga. Ella es deia Eva; es van conèixer en unesvacances on van coincidir, l'Eva té 1 any més quela Chloe però tenien moltes coses en comú,i s'entenien molt bé. L'inconvenient eraque vivien molt lluny una de l'altra, i per aquestprecís motiu es comunicaven a travésde les xarxes socials. La Chloe li explicava totsels problemes que tenia a l'Eva, i a la inversa.

Va arribar el primer dia d'institut i com era molttímida no va fer amigues i passava molt tempssola. Hi havia una nena anomenada Clàudia, queera molt envejosa, i no li queia bé la gent nova.No era molt estudiosa, ja que perdia el tempsmolestant als altres, i la seva fama era degudaals diners que tenia, es creia millor que els altres.

Va començar a burlar­se’n i a criticar a la Chloe.Però no sol li feia passar males estones a la Chloe,sinó a molta més gent. Com veia que la Chloeno es queixava, la va continuar molestant.

La Chloe li explicava pel "whatsapp" a la sevaamiga tot el que li feia la Clàudia. L'Eva intentavaajudar­la des de la seva ciutat, peròno podia fer gaire cosa.

Page 12: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

La Chloe no li explicava res als seus pares,perquè no volia més problemes dels que tenia.La Clàudia cada dia anava a més, no tenia límits.Al principi la Chloe no li donava moltaimportància, però cada vegada l'afectava més.Un dia la Clàudia li va trencar els deuresde matemàtiques que havia d'entregari li va treure l'esmorzar a la Chloe,la situació era insuportable.

Va arribar un dia on què la Chloe va pensar:­Ja no aguanto més! S'ha acabat!

Quan va arribar a casa, va anar corrent a la sevahabitació, va obrir l'ordinador i va crear un grupanomenat "Viu i deixa viure"; allà va escriuretot el que sentia i es va desfogar.

Va crear el grup per la gent que vivia el mateixque ella. Es va començar a afegir més i més gent,i tots pel mateix motiu. Allà la gent podiaexpressar el que sentia senseque ningú se'n burlés.

Tots parlaven tranquil.lament com si fossin amicsdes de petits i intentaven trobar solucionsals seus problemes. Però hi havia una preguntaque tots es feien:

Qui és el creador d'aquest grup ?

Tots estaven molt agraïts al creador d'aquestgrup, i estaven ansiosos per saber qui era.La Chloe no volia revelar la seva identitat perquètenia por de que la Clàudia se n’adonés.

Un dia, el director de l'institut es va afegiral grup per equivocació i va descobrir tot el quepassava, es va quedar bocabadat!Va avisar als pares dels alumnes d'aquell grupi els va informar del que passava. Els va prometreque ho solucionaria. Els pares es van quedarsorpresos perquè no sabien res d'això.

L'endemà, el director va decidir fer una xerradaa tots els alumnes de l'institut, i comentar el quepassava. La Clàudia es sentia molt avergonyida,però va rebre el càstig que es mereixia.No va tornar a tractar malament a ningú.Això sí, continuava sent un secret la identitatdel creador de "Viu i deixa viure".Aquest conte ens ensenya que no podempermetre que ens tractin malament, i que si aixòpassa hem d'avisar als nostres pares, amics,professors... Perquè ells són els que ens podenajudar.

Rondalla explicada, rondalla acabada.

Page 13: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Els dos amics.

El drac amb gana s'havia quedati a la gent la por se li havia inculcat.

El drac, a la princesa s’havia de menjar,però un dia un cavaller a la vila va arribar.

Les coses es van començar a arreglar,la gent se sentia més segura

i el barója no tenia por.

El cavaller va fer un gran amic,era un drac molt eixerit.

Els dos se'n van anar a viure juntscap a dalt, als munts.

La primavera.

La primavera ja ha arribati l’hivern ja ha acabat.Flors florides venen

arbres nevats se’n van.

El temps canvia,fora jerseis,

hola samarretes,hola primavera.

Nens jugant,nenes cantant,pares renyant,

gent “disfrutant”.

Page 14: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Carlos y su oso.

Hola soy Carlos y tengo 12 años,no soy egoísta pero sí vergonzoso,

tengo un oso que se llama Amoroso ysiempre se pone cariñoso.

Una vez en la playa,tumbado en la toallaestaba con mi oso

que estaba muy nervioso.

Todo esto era mentira,pero sí que es verdad

que a mi oso le gustan las chucherias.

Tengo un problema,vivo en mi mundo cada día.

Soy autista y a veces la gente se ríe de mí,yo soy feliz y me da igual lo que digantú no tienes recursos por dejarme mal

todos los días.

Siempre juego con muñecosy miro la tele,

a mí no me gusta el deporte,pero toco el ukelele.

Estoy acabando la historiay estoy aprendiendo a escribir,

tú tienes que esforzartey siempre (como yo) serás feliz.

Page 15: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

La primavera.

La primavera ja ha arribati l’hivern ja ha acabat.Flors florides venen

arbres nevats se’n van.

El temps canvia,fora jerseis,

hola samarretes,hola primavera.

Nens jugant,nenes cantant,pares renyant,

gent “disfrutant”.

Mi mar.

Mi mar es inmenso,pero lo están absorbiendo.Mi mar no está contento,

me dice que está sufriendo.

Mi mar tiene plástico,pero él sigue pacífico.

A mi mar basura le tiran,y a él se le acumula la ira.

Mi mar me dice por favor,que la gente sea menos atroz.

Mi mar se preocupa por su futuro,para él es un momento muy duro.

A mi mar lo están matando,yo, lo pienso tiritando.

A mi mar lo estás matando,y basura sigues tirando.

Page 16: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

d'ESO2n

Premis de poesia / Premios de poesía

Page 17: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

La dona

Tant pura com la sangtant forta com la pedra.

Tant honesta, tant sábiatant emprenedora.

Només hi ha una cosa que que no som:Lliures.

Lluitem per un futur just,un en el que les dones som molt més.

Som imprescindibles.I tenim poder a les nostres mans

És més, tenim podera la nostra sang

Som lluitadores, intel.ligentsi molt fortes.

I no permetrem que ningúens controli.

La manada som nosaltres.

Rehén

Era un girasol comparado con otras rosas,Un antídoto para quemar el veneno,

Pero se caducó y ya no funcionó.

Bajo la lluvia envenenada, permanecía.Pero no tenía miedo de que se la llevase.

¿Podrá florecer después de esa tormenta?

Sé un FénixY vuelve, sé libre

Estoy en la silla, esperando tu regresoDesempaña tu espejo

Salta del castillo, conmigo o sin mí.

Page 18: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

El Futur

El món és molt diferent:els cotxes van volant,

vas a l’institut virtualment.Estem al futur i és molt emocionant!

Al passat es pot viatjari els contes canviar.

El menjar es cuina ell mateix:un nou món neix.

Està ple de curiositats,personatges de ciencia­ficció

aquí fets realitat.El futur és ple de diversió!

Page 19: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Hoy os voy a contar una historia que me pasó hace tres meses. Una historia surrealista, una historiallena de terror. Una historia que probablemente nadie creería si os contara. Pero todo lo que os voya contar a partir de ahora, es solo la verdad. Es una historia que no me había atrevido a contar hastaahora. Os preguntareis ¿Por qué? Ahora os lo contaré.

Todo empezó la noche de Halloween, hace tres meses exactos. Como cada año mis amigosy yo habíamos ido a pedir caramelos a diferentes casas del vecindario. Aquel año me decidí vestirde ‘’hombre lobo’’ con una máscara que había ido a comprar yo mismo a la tienda de disfracesy una piel artificial de lobo que me había hecho mi madre. Después de ponerme el disfraz me fuicon mis amigos a los que nunca olvidaré: Lucas, María, Jack y yo, Tomás.

La noche transcurrió normal, nosotros fuimos a pedir caramelos a nuestros vecinos y la verdades que nos dieron muchísimos caramelos, el año en el que más. También aprovechábamos para asustara los más pequeños y reírnos un rato de ellos. Todo iba genial.

El problema fue cuando nos salimos del vecindario. Vimos una mansión grande que nunca habíamosvisto.

­ ¿Ahí no había un campo? ­ me acuerdo que pregunto María.­A lo mejor es una casa nueva…­dijo no muy convencido Jack.­Pues parece bastante vieja. ­ dije yo.El más atrevido del grupo que era Lucas nos dijo que fuésemos a pedir caramelos ahí.­Yo no entro ahí ni de broma­ dijo Jack.­A mí tampoco me apetece ir ahí­ dijo con voz temblorosa María.­Bah, sois todos unos miedosos, seguro que Tomás viene conmigo, ¿a que sí? ­dijo Lucas.­ Yo, por si las moscas, no entraría ahí…­dije con mucho miedo.­Bah, sois unos miedicas, pues voy yo solo­dijo Lucas.Lucas llamo a la puerta, pero se dio cuenta de que ya abierta. En el momento en el que entro la puertase cerró sola.­ ¡Socorro! ¡Auxilio! La puerta se ha cerrado­ dijo Lucas a gritos.

María y Jack fueron a abrir la puerta, que sorprendentemente, estaba abierta desde el exterior,pero en el momento en el que entraron para ayudar a Lucas, la puerta se volvió a cerrar sola.

­¡Tomás, por favor sácanos de aquí! ­ ahora eran María y Jack que se sumaban a los gritos de Lucas.Antes de que pudiese abrir la puerta la campanada de la catedral sonó y con ello indicó las doceen punto. En aquel momento la casa desapareció sin dejar rastro, como si nunca hubiera existido.Cuando se dio la alerta el día siguiente de que tres niños del vecindario habían desaparecido,y yo les conté mi versión, nadie me hizo caso e incluso me llevaron a un psicólogo.¡Todos me trataban como un loco

! Pero yo estaba completamente seguro de lo que habían visto mis ojos aquella noche era verdad.

UNA CASA LLENA DE MISTERIOS

Page 20: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Hola yo soy Mateo y hace tiempo estaba en la cama pensandoen preguntas sin respuesta como: ¿qué hay detrásde la muerte?, ¿cómo será el futuro?, ¿cuál es el sentidode la vida?... De repente empecé a sentir un deseo, como si unafuerza me llevase a otra dimensión y yo no lo pudiese evitar.De repente me vi en un parque muy bonito que a la vez me sonabamuchísimo. Empecé a dar vueltas y todo eso me parece familiar comosi ya hubiese estado antes en ese sitio, pero a la vez no sé dónde estaba.Poco a poco me fui adentrando en lo que parecía ser una pequeña ciudad, y me parecióreconocer a mi abuelo. Mi abuelo fue la persona más importante de mi infanciaya que él me enseñó la mayoría de las cosas que sé hoy en día.

Fui a ver si era él, me metí en lo que me parecía un atajo, pero lo perdí de vista ya que eraun callejón sin salida. Me disgustó mucho porque no pude saber si era él, así que empecé a darvueltas por esa pequeña ciudad. Empujado por mi instinto me metí en lo que parecíaun pequeño y estrecho callejón que daba a una gran plaza. Allí, lo volví a ver sentado

en una pequeña terraza, me acerqué y, definitivamente, era él con su característica cazadora,su puro y su sombrero. Le pedí si me podía sentar en la silla de al lado y él me dijo claramente:“hijo”. Fue oír su voz y se me pusieron los pelos de punta, su voz era puro oro, era como oíruna voz angelical que extrañaba. Empecé a hablar con él y me empezó a explicar anécdotascomo cuando era pequeño. Me sentía como si hubiese vuelto al pasado. De repente sentí comome mareaba y me desplomé en el suelo de la terraza.

De repente me desperté y vi que era solo un sueño, pero un sueño que se había convertido enpesadilla ya que en esa mañana mi madre me dijo que el abuelo se había muerto por culpa

de un desmayo mientras estaba tomando un café en la terraza de la plaza mayor.

No entendía cómo, pero sentí como si me comprimieranmuy fuertemente el pecho y mi corazón le costaba

latir y a mis pulmones respirar. Pensé que esesosiego era culpa de mi imaginación de no saberqué hacer si mi abuelo no estaba, de pensar que nolo volvería a ver nunca más, pero en verdad fuecomo si mi abuelo se hubiese metido dentro de míya que me transmitió toda su sabiduría y si mesurgía algún problema sabría cómo solucionarlo.

Con este texto quise transmitir al lector loimportante que son los abuelos y abuelas porque es

poco tiempo que los puedes llegar a tener y se tieneque disfrutar cada minuto, cada segundo…

Porque son las personas más sabias y con másexperiencia sobre lo que es el mundo y la vida.

UN VIAJE AL PASADO

Page 21: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Una pressió al pit que no et deixa respirar. Mil preguntes sense resposta que emvolten pel cap. Però només una que m'intriga realment: Per què això em passa a mi?Volies que fos teva, però és que jo no sóc de ningú. I ara me n'adono, després de tresanys i vuit mesos d'horror. Així que he pres una decisió. Una decisió que em potcanviar per sempre.Sé que necessito ajuda d'algú com jo, algú que sàpiga quin és aquest dolorinsuportable i com suportar­lo. però qui ha convertit la meva vida en una merda no

em deixa. Sóc la seva presonera i la meva casa és la presó. No surto, no parlo...I tot per un cab*** que es pensa que és el meu amo. N'estic farta d'aquesta jerarquia

idèntica a la de l'edat medieval i vull dir prou. Prou als insults, prou als menyspreus, prouals crits, prou a les bufetades. Prou a tota la relació que em porta a un estat depressiu

i que em prohibeix ser lliure dins la meva vida.I fer­te fora de la meva vida, que marxis i que mai més hagi de recordar el que em vas fer patir.I que algun dia pugui mirar­me al mirall i veure'm bonica, sense blaus a la cara, maquillada...feliç amb mi mateixa. Vestir­me com a mi em vingui de gust aquell dia, pentinar­me, sortirde festa, poder estimar algú que m'estimi i que em respecti. Perquè l'amor no és violència.Tu sempre deies que tenies enveja i gelosia. Enveja i gelosia de què!? Si no surto, si no parloamb ningú! I, si us plau, no em diguis que em deixes tancada a casa amb clau perquè m'estimes,perquè tothom que tingui dos dits de front sap que això, ni una excusa és. Ni una excusa.Però tot el que penso són fantasies perquè de moment estic a dins de casa tancada per foraamb clau i sense ningú que sàpiga en la situació en què estic. Tampoc tinc cap telèfonni mòbil ni cap ordinador. Les finestres i els balcons els va fer reformar i no es poden obriri a més són foscos per la part del carrer. Tot ideat. Cap sortida possible.

O sigui que, de moment, ho tinc cru per sortir. Però res és impossible, no? I tot aquest tempsque m’estic sense fer res més que netejar el podria utilitzar per idear una escapatòriacap a la llibertat i la felicitat. Després podria anar a casa dels pares, que ja es deuen estranyarde tantes excuses que el meu xicot o exxicot els diu perquè jo no els vegi.

De sobte, soroll de claus, passes i el pany que gira. Torna l’infern.Però jo ja he decidit que ell ha de formar part del passat. I no vull quetorni al present ara. Així que decideixo una cosa sense pensar queés una acció suïcida. I agafo el bat de beisbol amb què sol pegar­me i pico contra la finestra. Només necessito dos cops forts,però el Jordi ja està corrent pel passadís i ve cap aquí cridant­me per veure d’on venen els cops.Trec una camaper la finestra, trec l’altra, conto fins a dosi salto. Salto des d’un tercer pis d’un bloc de pisos d’un barriaparentment tranquil de Barcelona.

De sobte un dolor fort molt intens em recorre per total’espinada, durant aquests tres i quasi quatre anys he patitmolt dolor, però mai tan fort com aquest. Em sacseja de dalta baix i de sobte ho veig tot blanc. Blanc i pau.Ja no recordava què era estar un sol segon amb tots elsmúsculs relaxats, sense tensió

PLORAR D'ALEGRIAI NO DE DOLOR

Page 22: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

i amb aquesta infinita pau que et fa sentir que ets la persona mésafortunada del món.

Per haver fugit del dolor, de l’infern. I sé que he pagat amb una cosamolt gran.

Però no m’importa, perquè sento pau, molta pau i perquè puc plorard’alegria i no de dolor.

Page 23: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

THE ONLINE MONSTER

Can you imagine someone that knowsyou better that yourself ?

Someone that knows where you are andwhere you go?

Someone that knows what you like, whatyou hate and a lot of information aboutyou? Is this the future? No, it's Google.

Either you like it or not, Google controlsyou every day.

Google is the monster of the internet,a big monster that breaks your privacy

and sells your personal informationto everyone, I have warned you.

Do you know why Google productsare free?The product isn’t Google,the product is you!

TRYING TODO THINGS WELL

I was lying in my bed thinking aboutour future. I was lost in my headbecause of the things that annoy memore than anything. I was upset,I was unhappy because of the worldthat we live in.

The terrible bombs that are shot dayafter day, girls that are sexuallyabused, children that suffer because ofbad people, the pollution that killsnature...

I was fed up of all the things that arewrong!

Finally I got up trying tochange the world and make it

a better place.

Page 24: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn
Page 25: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

I remember asif it was yesterday

2nd April, 2147

It’s been two years, two years sincethe world started falling apart.I remember it as if it was yesterday. I wasin my backyard, my mum, dad and littlebrother were in the living room watchingthe news. That’s when it happened,the sun broke, a piece of the sun fell off.Everything’s been a sandy dry desertsince.The government fought over the lastresorts and “green spots” duringthe following year. All the bombs killedmost of the human race and mostof the plants.

I don’t know how many people are left outthere. All I know is that I’m aloneand have been for 5 months, 2 weeksand 3 days.

At least I’ve got my little Angel, a bunnyI found 2 months ago, most would say

I’m mad for keeping a rabbit insteadof eating it.

I would probably be mad anywaywithout any company or anyone totalk to.

Today’s to do list:­Find some water inside bamboo­Eat something other than worms­Crush some beetles to make more ink­Start saving resourcesand packing up­Plan the route to a new cave.

La solitude

J'aime voyager et découvrirdes nouveaux endroits.

Un jour, je suis allée dans un très petitvillage, plein de lumière et de couleurs,avec des fleurs et d'un grand parc avecde nombreux arbres et bancs,magnifique!Mais quelque chose m'a surpris.Il n'y avait personne.

i

Page 26: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Premi de Narrativa

L’ equip explorador

14 maig, 3719

Ahir vam trobar un estany, estava a uns100 quilòmetres del nostre campament.Vam anar el grup explorador (l’Àfrica,l’Adam, l’Enric, l’Izan i jo), ens vamemportar la furgoneta més feta polsi la vam omplir amb els objectes mésimprescindibles (tendes de campanya,menjar en llaunes, algunes olles,desintoxicador d’aigua…).

Tant aviat com vam trobar l’estany enshi vam instal.lar i l’Adam i jo vam tornara conduir fins al campament. Quan vamarribar ja era de nit i no vam poderpersuadir als caps per tal de que enviessinmés persones.

Encara no sabem si l’Àfrica, l’Enrici l’Izan han sobreviscut la nit.Són les 7 del matí. No he dormit en totala nit, porto 23 hores sense dormir.Anem dos furgonetes plenes de materials.Som 6 i espero que quan arribemsiguem 9. Mai se m’ha fet un viatgetan llarg, no podem anar a mésde 40 quilòmetres per hora,per si hi ha algun animal o extraterrestreens sent o ens veu i m’està matant.

Quan arribem ja són les 10 del matíi l’únic que trobem són les restesd’una tenda de campanya, la bona notíciaés que: que no esta la furgonetai per tant podrien haver escapat.

La dolenta és que: hi ha la substànciaenganxosa que produeixenels extraterrestres en llençar verí.Seguim les marques que han deixatles rodes de la furgoneta.

No entenc el que acaba de passar:

les marques s’acaben sobtadament,no hi ha rastres de la furgonetani de passos humans, el que si hi ha són lespetjades més rares que he vist en tota lameva vida. Les petjades són com mansperò els dits són 2 vegades més llargi el diàmetre arribaa uns 50 cm aproximadament.

Decidim separar­nos, 3 es quedenamb les furgonetes i 3 anem a investigaramb pistoles làser per si de cas.Anem a pas de tortuga, trepitjantamb compte i mirant a totes bandes.

Caminem durant el que semblauna eternitat, però crec que hem avançat500 metres, quan sentim un crit esgarrifósque ve des d’on hem deixat els altres.Intercanviem mirades i sense dirni una paraula fem que sí amb el cap.En un instant estem corrent de tornada ala furgoneta pistoles alçades i carregades.

Quan arribem… ni rastre!

No ho entenc, és com si no haguessinexistit mai. Ens hem quedat sensefurgonetes, llavors l’única opció és matarel que sigui que ens està atacant.

L’Adam està resant, el subcap del grupté pinta que vol iniciar la 8a guerramundial i l’únic que se'm passa pel cap ésla frase que ens van dir el primer mes deser envaïts (“heu de ser com a mínim 3 pertenir alguna oportunitat de guanyar”), sinomés és un tenim alguna oportunitat desobreviure. El sol surt a través dels núvolsi es tan brillant que he de tancar els ulls!

Quan els obro el subcap i l’Adam no hisón. El meu primer instint es córrer peròquan ho intento m’adono que no em pucmoure.

Sento veus indistingides, com si fossinllunyanes, sé perfectament que això ésl’últim que passa abans de perdreconsciència.

Page 27: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Això no ho puc permetre, perquè sim’adormo el més possible és que nodesperti. Mentre lluito per quedar­meconscient reconec la veu de l’Enric i del’Àfrica, no estan morts!

Amb aquest pensament obro els ullsi m’aixeco a tota màquina.Em miren molt estranyament.

“On són? Els heu matat?” Crido jo.

“És clar, què et pensaves? Ara nomésquedes tu.” Em respon l’Àfrica. En uninstant entenc el que ha passat, elsextraterrestres han ocupat els cossos delsmeus amics i companys del campament…intento escapar­me, però em tiren a terramés ràpid del que és possible.

L’Izan treu un ganivet i em giren panxaa terra. Dono cops de peu sense parar

peròno aconsegueixo impactar amb ningú.

Tinc tothom a sobre meu perquè no empugui moure, l’Izan (suposo) em col.loca elganivet a la part superior del coll i hi posapressió. Per uns instants no sento res.

Llavors es quan comença: noto la sangregalimar coll baix, perdo la vista, noescolto res, però crido amb totes les mevesforces.Poc a poc em vaig quedant sense sang.

Fins que l’última gota surt del tall i cau aterra, com en càmera lenta, unint­se albassal al terra. Respiro per última vegada.Se m’escapa una llàgrima perquè, encaraque sé que no són ells, m’han matat elscossos dels meus amics. Tanco els ulls perúltima vegada.

Quan el meu cos torna a obrir els ulls, jano sóc jo, si no un animal interestel.lar...

Page 28: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

La Hija de Juan Simón

Qué triste, pensaba la gente.Su padre estaba en la cárcel y ella pensabaque nunca saldría. Se encontrabatotalmente sola. Carmela salía a comprare iba al taller de modistas, a cambiode unas pocas monedas.

Cuando su padre llevaba tres añosencerrado ella empezó a encontrarse cadavez peor. Se sentía totalmente triste, débil,le dolía todo el cuerpo.Los médicos le decían que tenía que haceralgo, porque si seguía de esa forma, iba amorir de pena. La chica, junto a una amigaque hizo en el taller de modistas, salíaa pasear o a bailar al pueblo más cercano.

Un día la amiga de Carmela, Paca,le presentó a su primo. Este se llamabaLorenzo y vivía en Madrid, dondetrabajaba de actor.

Los dos se convirtieron en buenos amigosy salían junto a la prima de este a paseary bailar. Un día, mientras hablabananimadamente, Lorenzo propusoa Carmela que, si le apetecía, podríaacompañarlo a Madrid, a hacerun pequeño papel como una famosacantante en la película donde él trabajaba.

A Carmela le costó mucho tomaresta decisión, ya que no quería irsetan lejos de su padre, pero, aún y así, debíacambiar de aires porque si no lo hacía,moriría de pena. Duranteun par de semanas reflexionó muchoesta decisión, la cual aceptó.

La joven pensaba que en Madrid todosería coser y cantar, pero realmente fuetodo lo contrario.El director de la película la trataba muymal y Lorenzo la dejó tirada durante todoel tiempo que estuvo en la capital.El primer día la acompañó al hostal dondese hospedaría y se veían cada díaen el rodaje, pero él pasaba de ella.

El director la menospreciabaconstantemente por ser de un pueblo quenadie conocía. En Madrid estuvo2 semanas, ya que antes no podía volverporque no tenía suficientes ahorros.Durante esa corta etapa hizo amigosen el rodaje. Estos la llevaban a baresy fiestas populares que se hacían en esaépoca.

Cada día que pasaba en Madrid, Carmelase encontraba mucho peor. Cada vezse sentía más sola. Estaba terriblementeapenada por la condena de su padre, JuanSimón. Este fue encarcelado injustamente.Le acusaron de rebelión contra el alcaldedel pueblo ya que no acató sus órdenesen varias ocasiones.Como era el único enterrador del pueblo,debía enterrar a asesinos y violadoresde alta cuna de manera tan dignacomo a cualquier otra personade importancia. Él se negaba y por eso lometieron en prisión.Juan Simón, el padre de Carmela, salióde la cárcel una semana despuésde que Carmela volviera de Madrid.La salud de la joven estaba totalmentedeteriorada.Aunque se alegró profundamentede la vuelta de su padre, los médicos ledijeron que le quedaba poco tiempo. Suspulmones empezaban a fallar y cada díaestaba más triste. Carmela murió alcumplirse dos semanas de la libertad de supadre.Como Juan Simón era el únicoenterrador del pueblo, tuvo que enterrar asu propia hija. Él mismo la llevó alcementerio y cavó su fosa mientrasmurmuraba una oración. Llevaba en unamano la pala y en el hombro el azadón.Sus amigos le preguntaban: “¿De dóndevienes Juan Simón?”­A lo que él respondía, a media voz y conlágrimas en los ojos: “Soy enterrador yvengo de enterrar mi corazón.”.

Historia inspirada en la milonga

“La Hija de Juan Simón”

Page 29: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

pasase nada malo, y yo, engañada, me locreía y siempre le perdonaba. Cuando mepegaba, al terminar, salía de casa y se ibaal bar a tomar algo, pero nunca semarchaba sin haberme dicho lo que teníaque hacer mientras él estaba fuera.

Normalmente, me decía que le plancharala ropa y que limpiara y ordenase toda lacasa.

No había semana en la que al menos undía fuese al médico, ya fuera por algunaherida que me había hecho pegándome opor si me había roto algún huesotirándome al suelo. Pero claro, cuando elmédico me preguntaba cómo me hacíatanto daño, yo ponía siempre la mismaexcusa: “Practico escalada y voy todos losmiércoles en bici por la montaña, siempreme caigo. ¡Soy muy patosa!”

Mi doctor, que no era tonto, un día me

No soy tu marioneta.

Me maltrataba, me hacía hacer lo que élquería y se enfadaba si me revelabay le preguntaba el porquéde su comportamiento hacia mí.

Todo empezó un año después de empezara salir juntos, pero yo no me di cuentade lo que realmente estaba pasado hastaque me pegó por primera vez sólo porhaber llegado diez minutos despuésde la hora a la que él me había dicho dellegar.Se excusaba diciendo que todo lo hacíaporque me quería y no quería que me

PPrreemmiiss ddee NNaarrrraattiivvaa ddee CCaattaallàà,,

CCaasstteellllàà ii lllleenngguuaa eessttrraannggeerraa..

Page 30: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

A mí, me dijeron que me calmase y merecomendaron que fuera a denunciarel caso.

Al día siguiente, presenté una denuncia,y dos semanas después juzgaron a mimarido, que entró en prisión para cumpliruna condena de siete años.Un mes después presentélos papeles del divorcio.

Cuando me desperté, no creía lo que habíasoñado y di gracias a la vida por habertenido tanta suerte al poder habermecasado con un hombre tan honradoy con tan buen corazón.

preguntó dónde vivía (se inventó algopara que su pregunta no me extrañara)y esa misma tarde, decidió venir a mi casay pegar su oreja a mi puerta para poderescuchar qué ocurría dentro de mi hogar.

Cuando ya se había enterado de todo,alguien llamó al timbre y mi marido abrióla puerta. Fuera había dos furgonetas de lapolicía y el doctor rodeado de los agentes.Entraron todos ellos, nos preguntaronqué era lo que pasaba y yo les conté todala verdad. A mi marido le costó aceptarque yo tenía la razón, pero al final no teníamás remedio que hacerlo.Los agentes lo esposaron y se lo llevarondirectamente a comisaría.

Page 31: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Nuestras pupilas se quemaronal momento. No veíamos nada, solooíamos a los guardias que nos gritaban:­ ¡Al suelo! ¡Poneos de rodillasy no os mováis o seréis fusiladosal momento!

Nosotros obedecimos al momento.De repente, un hombre trajeadoy con el pelo grisáceo engominado haciaatrás se acercó a nosotros custodiado pordos guardias armados con rifles de asaltoreglamentarios.

­ Recluso 562, ¿quién es este niñoy qué hace aquí? ¡Obedece! – gritóun guardia con impotencia.

El hombre del traje le clavó la miraday le hizo callar. El guardia se echó atrásy le dejó paso a el que me pareció serel alcaide de la prisión.

­ Es nuestro “cebo”, así que nadie lotoque. En cuanto al otro recluso, ya hemoscumplido nuestra misión. ­ se acercó a ély se agachó a su lado. Te creía másinteligente. No creí que llegarías a caer enla trampa como lo han hecho todos antes.

– Se levantó y se echó atrás. ­ Acabadcon él.

Sus palabras me paralizaron al instante.No entendía nada. ¿De qué trampa estabahablando? De repente, un guardia apuntóa 562 con su rifle y sin pensárselo dosveces, le disparó en el pecho. Este cayóal suelo y me miró.

Una lágrima silenciosa le recorrióla mejilla y me sonrió.

­ Tendrás que seguir tú solo…Nos veremos en el infierno… ­ me dijocon unas palabras agonizantes.

Me quedé parado mirando el cuerposin vida de 562. También yo derraméuna lágrima.

Mis recuerdos,mis condenas.

Las puertas de las celdas se abrieron,y una sirena ensordecedora penetrónuestros oídos haciendo que noslos tapáramos con las manos. Enseguidanos dimos cuenta: era el momento de salirde esa repugnante prisión.Yo y mi compañero, el Recluso 562, nosmiramos. Asentimos a la vez y, sin miraratrás, empezamos a correr en direccióna la puerta principal del bloque 8,donde estábamos retenidos.Abrimos la puerta de barrotes metálicosy recorrimos el pasillo que llevaba hastael patio. Antes de que pudiera ni tan solocoger el pomo para salir de allí, 562me cogió muy fuerte del brazo y me paró.

­ Cuando crucemos esta puerta todohabrá acabado. Nuestra estancia aquí serásolo un hecho del pasado. Nuestro oscurohecho del pasado. Nuestras vidasse separarán y nunca volveremos a saberuno del otro. ¿Lo entiendes?­ me dijo con un tono de fraternidad.

En parte él era el único del que me podíafiar. Era el único que “conocía” allí.

Yo asentí como un perro que obedece a suamo. ¿Qué podía hacer? Tenía 16 añosy no sabía ni quien era ni que hacía allí.Lo primero que me pasó por la cabeza fue:¿dónde iría después?

La cárcel de “el Pozo” había sido el únicohogar que recordaba. No sabía tampocosi tenía familia o amigos que me esperabanfuera de allí.

562 me soltó y abrió la puertaempujándola con fuerza. Él no lo decía,pero estaba muy asustado y tenso.

Andamos unos pasos por el oscuro patio(era de noche) en silencio, cuando los focosde las torres de vigilancia se encendierony se dirigieron hacia nosotros.

Page 32: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

A mí, me dijeron que me calmase y merecomendaron que fuera a denunciarel caso.

Al día siguiente, presenté una denuncia,y dos semanas después juzgaron a mimarido, que entró en prisión para cumpliruna condena de siete años.Un mes después presentélos papeles del divorcio.

Cuando me desperté, no creía lo que habíasoñado y di gracias a la vida por habertenido tanta suerte al poder habermecasado con un hombre tan honradoy con tan buen corazón.

preguntó dónde vivía (se inventó algopara que su pregunta no me extrañara)y esa misma tarde, decidió venir a mi casay pegar su oreja a mi puerta para poderescuchar qué ocurría dentro de mi hogar.

Cuando ya se había enterado de todo,alguien llamó al timbre y mi marido abrióla puerta. Fuera había dos furgonetas de lapolicía y el doctor rodeado de los agentes.Entraron todos ellos, nos preguntaronqué era lo que pasaba y yo les conté todala verdad. A mi marido le costó aceptarque yo tenía la razón, pero al final no teníamás remedio que hacerlo.Los agentes lo esposaron y se lo llevarondirectamente a comisaría.

­ Te golpeaste la cabeza y creemos queestás sufriendo amnesia. Pero tranquilo, esnormal.­ ¿Y dónde estoy?­ Estás en la cárcel de “el Pozo”. Según sé,mataste a alguien. Como no te querían enningún internado, te tuvieron que alojaraquí.En unas dos horas me levantaron de lacama y me llevaron a mi celda. Allí seencontraba un recluso un poco nervioso.­ Éste es tu compañero de celda. ElRecluso 563. – me explicó el enfermero.Este se giró y cerró la puerta.­ El “cebo” está en posición.Dejemos que se conozcan y en unos díasiniciamos la trampa. – dijo hablándole aun móvil.

Las puertas de las celdas se abrieron, yuna sirena ensordecedora penetrónuestros oídos haciendo que nos lostapáramos con las manos. Enseguida nosdimos cuenta: era el momento de salir deesa repugnante prisión.

Yo y mi compañero, el Recluso 563, nosmiramos…

.

Entonces dos guardias se lo llevaron yotros dos me cogieron y me llevaron a laenfermería.

Ese era el primer lugar que vi cuando medesperté después que me golpeara lacabeza y perdiera la memoria. O esodijeron los enfermeros. Yo no me lollegaba a creer del todo. Los guardias meataron a una cama y un enfermero cogióuna inyección. La analizó y expulsó unpoco de contenido para asegurarse de queeste salía bien. Después me cogió elantebrazo y, sin ningún tipo de cuidado,me la clavó. Enseguida pude descubrirque se trataba de una inyecciónsomnífera, ya que los efectos no tardaronmucho en surgir. Antes de llegar adormirme pude ver al alcaide cogiendo unmóvil y marcando un número.

­Está hecho. Lo estamos volviendo adormir para la próxima víctima.Instantes después no pude resistirme alcansancio y caí dormido.Me desperté enla enfermería de algún sitio. Estaba muyconfuso y cansado.­ Bien, ya has despertado. – me dijo unenfermero.­ ¿Qué hago aquí? – pregunté yo.

Page 33: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

February 29th, 2003I know what to do. I'll give him a chance,there's only one life. I'll call him today andtell him to go for a ride.

March 1st, 2003We met up again and it was all wonderful.We went to the park for a walk. We talkeda lot and well you can imagine whathappened next …

March 11th, 2003We saw each other in the town park. I likeit a lot! The other day he gave me a teddybear.

April 3rd, 2003We've been together for a month. I thinkI'll introduce him to my parents at dinnertomorrow. I hope everything will go well.

April 4th, 2003Everything has gone wonderful! Myparents liked him very much.

A love story.

February 9th, 2003Dear diary, today I met a peculiar boy. Hewas quite handsome, to be honest. But Idon’t know what to think. I don’t knowhim at all and he told me to stay and talk.What if he is a murderer? Hahahah,That’s mean!

February 12th, 2003Today we met again and we went to thecinema. It’s been very fun. I gave him mynumber and he called me. We talked allnight long. Everything is going very wellso far.

February 16th, 2003I think I'm falling in love with him andI'm scared. I’ve never been with anyonebefore and I don’t know if I am too youngfor it. What if he doesn’t like me for nothaving previous experience? What if hefinds an older one? What if his parentsdon’t like me?What if my parents don’t like him?

Page 34: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

April 22nd, 2003I don’t know what’s happening. The kindboy I met is no longer there and nowthere’s an abuser who doesn’t let me doanything.

May 2nd, 2003I think I can’t stand it anymore.Yesterday we stayed together. I just gotup and had breakfast. I didn’t prepare hisbreakfast because I thought he wouldcontinue sleeping but unfortunately hegot up and pushed me against the wall fornot being attentive.

June 10th, 2003Dear diary, I don’t know what to do. Theother day when my parents came homehe behaved as he did at the beginning ofour relationship, although my mother hadseen the bruises and had asked me aboutthem I didn’t answer. She asked me if Iloved him? And if I'm being honest, Ilove him very much and I think all this ismy fault.

June 25th, 2003Today I’ve been with my childhoodfriend. She has seen I had behavedstrangely and asked me how I was doing

with my boyfriend and I couldn't lie toher. So when I explained it to her, shetold me about a web that could help me tosort out our problems.

July 7th, 2003Dear diary you know that I told you thatI knew of a place that could help us butwhen I told him it was even worse thanother times. He hit me and he broke myarm. Then he told me that we didn’t haveany problem.

August 9th, 2003I'm determined. I'm going to leave him.I cannot stand this situation anymore,it's unbearable.

February 2nd, 2004I’ve been without him for 6 months nowand I am feeling better and better. I don’tthink about him anymore and these pastmonths without him I’ve lived the bestexperiences of my life.

Page 35: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Will it end?

Living in fear isn’t living. It was impossible for her to live her life. She was always afraidof what was going to happen when she got home every night.

Home didn’t feel like home anymore; instead it felt like hell. She was trembling whiletrying to open the door. She was afraid of stepping in. She didn’t want to be hurt againbut every time she left her keys in the small table next to the front door his darksilhouette appeared at the end of the hallway and the nightmare began again.

The beginning of the conflicts were always different but every single one ended thesame way.

She started thinking she’d be better dead than spending one more night with that manshe used to love. She thought her only way out was suicide. She was downhearted, sad,confused, hurt and frightened. She didn’t have the courage to ask somebody for helpand she ended up in the worst way.

This story has happened many times. It’s still happening now and unfortunately it willcontinue happening.

Page 36: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Tres puntos suspensivos,dos amantes sin ningún motivo

quién sabe si por destino o simple azarentablaron un apasionado vínculo afectivo

que los llevó al cielo sin la necesidad de rezar.

El arte de la seducción los hizo convertirse en dioses griegos,pero él no la trataba como a una princesa de la realeza,

más bien era una belleza durmiente esperando un amor ciego,o quizás, un trébol de cuatro hojas en mitad de la maleza.

Él era el escultor y ella el trabajo y el relievenadie era alteza ni estaba por debajo como los enanos de Blancanieves.

No hacía falta mirarse en el espejo, todavía no eran viejos,alimentaban sus ganas de vivir el momento

siendo felices sin tanto cuento.

A pesar de no tener una melena de Rapunzel,era una leona salvaje dibujada con pincel,

susurraba: “Acaríciame la piel y abrázame, que no muerdo.Prefiero ser una fiera antes que no poder pervivir en tu recuerdo”.

A su afinidad no se le podía dar valor,hasta ese entonces habían ido de flor en flor,

contando pétalos, pero también espinas,sacando un aprendizaje de todas ellas, que acabaría siendo miel, o su

medicina.

Por las noches, se dedicaban melodías,parecía mentira cómo un par de instrumentos

pudieran aliviar tantos tormentos.Las palabras formaron un nudo en la garganta,

que los polos opuestos imantan,y ató un lazo de amistad libre de desenlace y de galimatías.

En ambas de sus historias del pasadoestaba presente la locura

y que, como la luna, tenía su cara oscura.Aun así, la sonrisa de sus labios nunca se había eclipsado.

Versos sueltos.

Page 37: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Recuerdo el primer día que la vi,las siete de la tarde en un parque de Madrid.

Parecía perdida, no conocía la ciudad,simplemente fui, dispuesto a ayudar.

Recuerdo nuestra primera cita,fui romántico y sincero para que no olvidase ese día.

Parecía que fuese a ser el amor de mi vida,puesto a que me hacía sentir

lo típico de mariposas en la barriga.

Recuerdo lo enamorados que estábamos,y como esas canciones tan nuestras cantábamos.

Nuestros pequeños viajes a cercanos pueblosque para nosotros siempre fueron más que simples recuerdos.

Recuerdo.

Recuerdo todas esas peleas,y las veces que estar juntos para ti significó la guerra.

Recuerdo todos esos golpes que te di,con el “me duele más a mí que a ti”.

Recuerdo las veces que te llegué a alzar la mano,poniéndote de excusa que había pasado un mal rato.

Y como tú siempre volvías,ya que sin mi te sentías completamente perdida.

Recuerdo también nuestros enfadosy la de veces que acabaste con el alma hecha pedazos.Todos esos gritos que tú jamás te llegaste a merecer,

y con infinita rabia yo te los solté.

Page 38: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Anhels de cor ardent

Vençuts per la fatigaestem aquí junts però alhora sols.

No m'importa que em tractis com a amigaperò amb un t'estimo alçaria el vol.

Noto com el sol m'escalfa la pell brunai la brisa m'acaricia el cos, els cabells,

entreobro els ulls i em mires, tot d'una,cap del dos té forces malgrat encara no ser vells.

Dibuixes mig somriure i fas un sospir.És un instant efímer però etern en la memòria.

Sóc capaç de sentir els batecs en el teu pit,deixem enrere tota l’escòria.

Es creuen les mirades,alguna cosa deuen estar buscant, per instints,això cada cop s'assembla més a un conte de

fades.,Tot és més simple del que sembla, no cal filar

tant prim, mira endins.

Ja no m'espanten els dracs,no em cal un cavaller amb llança,he après a defensar­me dels atacs,

però tu a la meva vora m'aportes confiança.

Page 39: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

Accèssits

My dear future boyfriend,

If you love me so much, let me be with my friends,with my family and with the people that I love.

Let me wear the clothes that I want to wear. Don’t tellme the things that I have to do or not.

Dear future boyfriend, if you love me so much, let mebe the woman that I want to be.

Page 40: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

SANT I JORDI

­ Bé nens, ja coneixeu la història de Sant Jordi?­ Sí!­ Perfecte! Però us he de dir que tot és fals. ­Els va comentar lamestra als seus alumnes.­ Però per què?! ­Va contestar un nen. ­La princesa era moltguapa!­ D’acord, però segueix sent fals… Avui, us explicaré la realitat.Era l’any 1100 quan tot va començar...

Hi havia una vegada i quasi dos, que a Catalunya, va existir un príncepanomenat Jordi. Ell era molt ric, fill d’un rei que vivia en un gran castell alcostat de la platja. Bé, el fet és que a Jordi sempre li havien agradat els dracs.Però no pels colors que tenien, perquè per a ell, sempre li havien semblatboniques dames, amb els seus vestits d’escates, i les seves crestes d’or, lesmés precioses que havia observat mai.

Per altra banda, hi havia una bonica princesa, més rica que Jordi. A ellatambé li agradaven els dracs per la mateixa raó, però ella tenia més diners,vivia en un castell més gran que el del Jordi i era més guapa. Ells dos ésconeixien des de ben petits, vivien molt a prop un de l’altre, i els seus pareseren molt amics, però encara i així, sempre havien estat rivals… Cada dias’intentaven superar l’un a l’altre. A més a més, tenien el mateix somni: serla persona més feliç i rica del món amb el drac més bonic del planeta.

Un dia, la princesa i el Jordi es van trobar a la plaça del poble. Els dos esmiraven fixament i rabiosament, quan de sobte, es van trobar un drac al’altre costat del carrer. Aquell drac era Sant, el drac més bonic del món itot el poble parlava del preciós color de les seves escates. Tota la gent de laplaça es va quedar en silenci.

Llavors, el drac va girar cua i va veure al Jordi. Va haver­hi una miradamolt amorosa entre ells dos.Sant va anar directe cap al Jordi, que l’estava mirant mig embogit. Sant vaagafar­lo de les mans, però de cop la princesa va tallar la connexió entreells dos. Tenia molta enveja, i l’únic que volia era que Sant (el preciós drac)es fixés en ella. Per això, la princesa va fer una empenta a Jordi tant fortaque els va separar. El drac, tot enfurismat, va mirar a la princesa i de sobte

va llençar­li el foc de la boca.

Tot el poble va començar a fugir embogit pel furiós drac que va atacar

Any 2099

Page 41: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

a la princesa.De les cendres de la dama, va sorgir un llibre

titulat Sant Jordi, que tractava d’un dracenamorat d’un preciós príncep. El drac va agafar

aquell llibre i li va entregar al Jordi. Ell, al principi esva espantar una mica, però de cop,

Sant va besar al príncep Jordi.Un any més tard es van casar, concretament, el 23 d’abril.Els habitants del poble, van decidir celebrar aquell dia com

Sant Jordi, així, representant el seu esperit amorós.­ Oh!Quina història més bonica!!­ Doncs ara ja sabeu la veritable història sobre Sant Jordi.

LA FOSCOR QUE SENTIA

Tot va començar un dianormal i correntun dia indiferentPerò aquell dia

a mi se’m va quedarper tot el que em van fer passar.

Només va començar amb un simple insultno li vaig fer casperquè era absurd

el dia següent em vanagafar l’esmorzar

i una mica,em vaig preocupar.

Pensava que eraallò del bullyingpero no creia

que em pogués pasar a mim’ho van explicar

uns nens del campingque deien que allònomés era patir.

If you love me so much, let me be with my friends,with my family and with the people that I love.

Let me wear the clothes that I want to wear. Don’t tellme the things that I have to do or not.

Dear future boyfriend, if you love me so much, let mebe the woman that I want to be.

Page 42: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

No volia anar a escolani trobar­me a ningú

em quedava a casa tancadaamb por de sortir

si ho feiaem farien sofrir

necessitaval’ajuda d’algú.

Tot s’anava enfosquintni la lluna ni els estels

els tenia al meu costatem sentia petita i sense força

no veia la sortidad’aquell llarg pou.

Una explosiód’amistat

va posar llum a lameva nit

Apocalypticfuture

2084, 6th September, Calgary.

I am in a basement, I am one of the onlysurvivors of the city, the acid rain hasinfected all the surface of Canada. We havehad storms for two weeks, we should moveto Europe, because every time we find moresurvivors, the weather is not stable and theresources are scarce.

18th September, all the survivors aretraveling to Europe by planes of theroyal Canadian mounted police. Whenwe are above Europe, we realize that itis all flooded, we check the fuel to try

to reach another location, but there isnot even a ten percent left of fuel,

in that moment we knowour fight is over.

STORY OFMY VILLAGE

Could youimagine a verysmall andabandonedvillage in themiddleof the Pyrenees?Where the nearest

inhabited village is fifteenminutes far by car. Now, I’llexplain the story to you.My grandfather lived in La Guàrdiad’Ares, a village that’s 1500m high. He wasa farmer and he had dairy cows. The problemcame when his children needed to go to school.It was a 1.15h drive from the village to the schoolin La Seu d’Urgell. That’s why he decided to move

to a flat in La Seubut he wanted to

keep the dairy cows.So his best option was to

move the cows to a nearervillage.

He found a village witha farm and it was only25 minutes far.Then he rented thefarm and he movedhis cows to the farm.

Page 43: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn

This village wasabandoned because

the inhabitants went to live ina city, where they could apparently

have a better life, more job offers, workopportunities, more services, money… Theonly person living there was my granddad.After a while he decided to buy the villagegradually.

He started to own one building, then two andhe finished with all four houses. Apart fromthis, the other problem was that those houseswere in ruin and all the walls were fallingdown. With the help of my parents theystarted to rebuild them again. First theyrebuild our house in 2000. But we werejust 3 people living in such a big

house, so they decided to live onthe top floor and rent the

bottom one.The business went

well, but theother part

of the villagewas in ruin,

therefore it wasdangerous for

us and for ourclients.

There were twooptions either rebuild

the village or demolish it.Finally, they decided to

rebuild it and rent the otherhouses. And this was another success indeed.

Now, the business is going very well. All thehouses are rented every weekend and all our

clients leave very happy… In addition to thatall the energy is supplied by solar energy!

The worldof my dreams

I imagine a world whereviolence does not exist, where

people respect the diversity ofopinions and value the luck of living

and nobody is abused.

I would also like a world where there’sno poverty, where nobody dies in thesea looking for a better future, wherenature will berespected and allpeople work for thecommon good.

Julen

On January 13th, a two­and­a­half yearold boy fell into a well in Totalán,Málaga. From that day forward, a teamof 300 people worked for 24 hours toreach the little one. Many people havecollaborated in providing differentthings: food, houses... Everyoneexpected to find him alive, but in theend, the mountain put many obstaclesto reach him after 13 days.

The small one did not appear alivesince according to the autopsy he diedwhen falling.Everyone cries for the lossof Julen.Everyone cries for the loss of Julen.

This is the worldof my dreams.

Page 44: EDICIÓ 2019 - XTEC...NilTomàs, Martí Acosta Núria Bailon, Ot Bertran Dana Boldú Erika Loamna Brito, Sergi Capdevila, Lluc Caselles Nayade Echevarria, Eric Espinosa, Arnau Forn