Embed Size (px)
Citation preview
Edició de GironaDILLUNS · 15 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15059 - AVUI / Any XLI. Núm. 13929 - EL PUNT
1,20€
8167
66-1
2039
26Q
1861
51-1
2083
03L
ELS NOSTRES AJUNTAMENTSTARRAGONA
Pau Ricomà
“No hem fet front comúcontra Ballesteros”
NOUVINGUTS · Dels 1,6milions d’habitants de Barcelona,un de cada cinc és estranger,segons el padró actualitzat
Catalunya afrontael seu envellimentCREIXEMENT · El 2030 jahaurem superat els vuit milionsde catalans i haurà augmentatmolt l’esperança de vida
SOCIETAT P8,9 i 11
L’assemblea nacional aposta per sumar més persones i col·lectius
Aspecte de l’assemblea nacional que la CUP va celebrar ahir a Celrà ■ QUIM PUIG
La CUP, més flexible
P10
SOCIETAT P19
Nova denúnciad’agressió sexualen grup a ManresaQuatre adults d’entre divuit i vint-i-cincanys detinguts acusats d’haver atacatuna noia de disset
LES SÈRIES. RHostes vingueren que de casa ens tragueren / Es triga set anys a pair un xiclet P6-7
L’home, de trenta-set anys, vaprecipitar-se des d’unes roques
Societat P27
Ferit greument enuna caiguda a Colera
L’ESPORTIU
Or i plataper alpatinatgegironí i olotí
El CPA Girona, guanyador del mundial ■ P.B.
World Roller Games
NACIONAL P10
JordiSànchezproposa unaaturadaindefinidaTorra descartaavançar les eleccionsper la sentència
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.793
Dilluns15 DE JULIOL DE 20191,20 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W
Cada jutge gironí estàassumint 1.000 casos l’any,un 6% més que el 2017
Lacaba alerta que Girona és de les méscastigades per la manca de personal Un 20% de la plantilla està formada per
substituts i la seva estada és temporal
4
SENTÈNCIA PIONERA
Quan un habitatgefamiliar deixade ser-ho3
POLICIAL
Els mossos quesalven vides10
REPORTATGES
EsportsDdG 24 a 30
Èxit mundial del CPA GironaL’EQUIP DE NURI SOLER TRIOMFA AL PALAU SANT JORDI PER DAVANT D’UN CPA OLOT QUE ES PENJA LA MEDALLA DE PLATA4
Les patinadores del CPA Girona,amb la medalla d’or al podi.
M. CASANOVAS/WRG
El coipú, elrosegador dela Patagòniaque envaeixles comarquesgironines
L’HERBÍVOR TÉ UN IMPACTE
DIRECTE EN ELS ECOSISTEMES
FLUVIALS I ACTUALMENT
JA NO ES POT ERRADICAR
4
8
COLERA Rescaten en helicòpter un homeque cau de 8 metres d’un penya-segat 6
GIRONA Detenen una dona presumptamentimplicada en un homicidi a Xile el 2015 6
Un noi begut isense carnet xocaamb sis cotxesfugint de lapolicia a Blanes■ El detingut, que tenia antece-dents per delictes contra la segu-retat viària, anava begut i no teniapermís de conduir quan es va sal-tar un control de la policia. 6
Girona es mullacontra l’esclerosien 60 piscinesde la província5
ANIOL RESCLOSA
Participants al Mulla’t, a la Devesa.
Si has estat víctimad’un accident
NO PAGUIS MÉS DEL 5%Són els teus diners
BONET ADVOCAT972 416 690
www.bonetadvocat.cat
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
Edició de GironaDIUMENGE · 14 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15058 - AVUI / Any XLI. Núm. 13928 - EL PUNT
2,50€
8167
66-1
2039
26Q
1157
12-1
2122
84L
Retorna la LlunaAmpli reportatgeamb motiu delscinquanta anys dela gesta espacial
Avui ambEl Punt Avui
ELS NOSTRES AJUNTAMENTSVILAFRANCA DEL PENEDÈS
Pere Regull
“El pacte amb ERC nohauria funcionat”
PRESSIÓ · JxCat i ERC deixarande moment buits els euroesconsde Puigdemont, Junqueras i Comín
L’ANC reclamamés mobilitzaciói més unitatFORÇA · Exigeix entesa als partitsindependentistes i proposa unaDiada més reivindicativa
En primer terme, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i Pep Cruanyes, el vicepresident ■ ACN
P8, 9 i 12
POLÍTICA P10
Borrellencara noveu segur elseu càrreca EuropaEn culpa la campanyade l’independentisme Josep Borrell, ahir ■ J.R.
POLÍTICA P9
Arxivada la causaper odi contraels professorsEl conseller Josep Bargalló critical’assetjament a què es va sotmetre elsprofessors de l’IES de Sant Andreu
LES SÈRIES. De Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases / El sucre morè és més saludable que el sucre blanc P6-7
Fan prevenció a les botiguesi complementen l’acció de la policia
Societat P26
Agents cívics perprevenir furts a Lloret
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.792
Diumenge14 DE JULIOL DE 20192,50 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
VERMUT DEL GIRONA FCVermut reserva d’elaboració artesana, de la millor selecció de vins i plantes mediterrànies
◗ DOMINICAL El somni de trepitjar la Lluna
www.diaridegirona.cat
Famílies i consells comarcalsdemanen recuperar el serveide menjador a Secundària
El debat celebrat a Girona reclama cobertura legal per a les associacions de paresi mares que gestionin els àpats i que cada escola pugui decidir sobre el seu model
6
EL BON TEMPS D’AHIR VA PORTAR CUES DE FINS A VUIT QUILÒMETRES a diverses carreteres de les comarques de Girona en direcció a lesplatges. Les retencions de vehicles es van produir pràcticament durant tot el matí, sobretot a la C-65 i C-35, cap a les platges de la Costa Brava centre i sud. Lescues van durar quasi tres hores i no va ser fins a mitja tarda que la situació es va poder normalitzar. FOTO: MARC MARTÍ 12
Una banda queha actuat aGirona robaun milió de € enarticles de luxe
LA INVESTIGACIÓ, QUE
AFECTA DIVERSES ZONES
D’ESPANYA, ES VA INICIAR
A LA PROVÍNCIA 3
4
Un dels assalts a establiments d’objectes de luxe. MOSSOS D’ESQUADRA
SALUT
Lluitar contra lesinfeccions amb lesdefenses d’un donant
REPORTATGE
PÀGINA8
La tala d’arbres de laC-32 no té les mesuresde seguretat quehauria de tenir16
ÀNGEL CANOSAALCALDE DE BLANES (ERC)
ENTREVISTA
La majoriade queixesdels veïns deGirona sónper voreresi neteja viària
EL 8O% DELS TEMES DELS
CIUTADANS FAN REFERÈNCIA
A LA SOSTENIBILITAT I LA
MOBILITAT A LA CIUTAT
4
4
Les deixallesdesborden el barri de Santa Eugènia de Girona 5
PERFIL Pere Maluquer, l’home que ho ha estatquasi tot a Unió, ara és alcalde de Pau 14
jamargant - 15/07/2019 08:02 - 81.32.134.200
Edició de GironaDISSABTE · 13 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15057 - AVUI / Any XLI. Núm. 13927 - EL PUNT
1,50€
1238
98-1
2103
09L
1177
11-1
2130
88Q
ELS NOSTRES AJUNTAMENTSSANT VICENÇ DELS HORTS
Miguel Comino (PSC)
“Sant Vicenç dels Hortsnecessitava un canvi”
LES SÈRIES. Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes / D’on no n’hi ha, no en pot rajar / Els espinacs tenen molt de ferro P6-7
ACUSACIÓ · Serà jutjat per undelicte de desobediència per nohaver tret el llaç groc del Palau
PER FEINA · El magistrat delTSJC dicta l’obertura de judici oralcontra el president Quim Torra
P8,9
Causa tancada perals docents d’El Palau
CULTURA-ESPECTACLES P22,23
Representen un terç de laindústria i un 23% delsfestivals, segons l’‘Anuari 2019’ Roba Estesa, grup només de dones ■ EPA
Les dones,minoria en elmón musical
L’ESPORTIU
El jugador paga laclàusula de 120milions a l’Atlético
Futbol
El Barçafa oficial elfitxatge deGriezmann
COMARQUES GIRONINES P22,23
Una mostra de cerveses artesanes a la cerveseria El Birrot, de Jafre, un centre de referència ■ LLUÍS ROMERO
Ja hi ha una vintena de productors a les comarques gironines
Artesania cervesera
Creix la demanda de laUdG com a primera opció
Universitat P28
TEL ( 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.791
Dissabte13 DE JULIOL DE 20191,50 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
VERMUT DEL GIRONA FCVermut reserva d’elaboració artesana, de la millor selecció de vins i plantes mediterrànies
El TSJC porta Torra a judici per desobeirl’ordre de treure els llaços grocs!27
Denuncien greugesterritorials en el transportpúblic adaptat!6
A més a DdG
Medicina té un any més,amb un 12,275, la nota detall més elevada de la UdG
Creix un 4% la demanda d’estudiants en primera preferència per Girona i el doble graude Física i Matemàtiques de la UAB requereix la nota més alta de Catalunya: 13,418 !36
!
L’Estiu
! EL REGGAETON DE MALUMA INAUGURA CAP ROIG. El festival de Calella de Palafrugell dona el tret de sortida amb una nit sensual, provocati-va i desenfrenada dirigida pel colombià Maluma. L’artista interpreta els èxits més coneguts que l’han portat a ser el nou rei del reggaeton, així com les cançonsmés noves com Mala mía. Una impactant posada en escena amb llums i pantalles i un poderós equip de ballarins fan embogir el públic. !19
FIGUERES treu 190.000 € del contracted’enllumenat per a sous i jubilacions !14
POLICIAL Un home estafa 41.000 euros a gentgran a Roses, l’Escala i Empuriabrava !15
El Banc deSang necessitaunes 4.000donacionsaquest estiu
Baixa un 2,6%el nombre de passatgersa l’aeroportdurant elmes de juny
DURANT EL PRIMER
SEMESTRE DE L’ANY HA
PERDUT UN 6,1% D’USUARIS
RESPECTE DEL 2018!3
El Banc de Sang arrenca la cam-panya per remuntar el descensde donants habitual al juliol i l’a-gost, que enguany s’ha accentuatper l’onada de calor del juny.!8
RUBÉN IRÚN
jamargant - 15/07/2019 08:03 - 81.32.134.200
Cultura i Societat FETS I GENT
Diari de GironaDILLUNS, 15 DE JULIOL DE 201932
Per molts anys, guapíssim! Ja en tens7! T'estimem molt!
El 7 de juliol vam fer la primera trobada de la família Rieradevall a Brunyolareunint 103 membres de 4 generacions. Va ser una jornada molt emotiva!
ENVIEU UNA FOTOGRAFIA RECENT AMB UN TEXT BREU AMB 48H. D’ANTELACIÓ A L’ADREÇA [email protected]
AVUI FELICITEM
EFE/DdG BARCELONA
■ Diversos alumnes de l'escolabarcelonina de disseny Elisavahan dissenyat una gerra per con-sumir aigua corrent al nou restau-rant dels Germans Torres ubicat aSants. En concret, es tracta d'unagerra d'un litre de capacitat ambun disseny inspirat en el mateixrestaurant dels Germans Torres,que arquitectònicament combinael vidre amb la llum i les parts me-tàl·liques.
L'equip multidisciplinari d'es-tudiants ha creat un ritual per a lapresentació de l'aigua a la taula enquè tenen un paper importanttant la gerra com tots els comple-ments que l'acompanyen. Així, elresultat final incorpora una bate-dora de fusta amb un petit conte-nidor de porcellana per afegir al-gunes notes de gust a l'aigua.
Pel que fa a la seva presentacióa la taula, el got i la gerra -feta devidre artesanal- es col·loquen asobre de petits bols metàl·lics querecullen l'aigua condensada delvidre per evitar deixar taques a lesestovalles.
Els estudiants protagonistesEls estudiants responsables delprojecte han sigut Aurora Villal-panadao, Andrea Pedraja i Suma-ya Shelbi, del màster de Mobiliari;Júlia Bonet i Vera Rubio, del màs-ter de Packaging; Júlia Claveria iJose Riesco, del Programa d'Estu-dis Simultanis (PES), i Alberto G.Virgos i Gisela Chueca, de tercercurs del grau de Disseny.
Els tutors del projecte han sigutel reconegut dissenyador i profes-sor d'Elisava Martín Azúa i Annadel Corral.
Un projecte de col·laboracióEl projecte ha estat elaborat encol·laboració amb el restaurantCocina Hermanos Torres, que vaobrir les portes al barri de LesCorts fa poc més d’un any, ambl'objectiu de promoure el consumd'aigua corrent com a alternativasaludable i al mateix temps res-ponsable amb el medi ambient.
Així mateix, el restaurant oferi-rà l'opció de consumir aigua corrent entre els seus clients a mésde l’aigua embotellada.
Amb aquesta col·laboració, Eli-sava ha fet una clara aposta pel
disseny i desenvolupament sos-tenible reivindicant el dissenycom un agent transformador de lasocietat i com una eina per donarresposta als reptes del canvi cli-màtic.
Un restaurant amb estrellesEls bessons més mediàtics del pa-norama televisiu estatal van dei-xar la televisió el març passat perbolcar tots els seus esforços en elseu -relativament nou- projecte,al qual també anomenen «la naudels somnis», que ja llueix duesestrelles Michelin i espera acon-seguir-ne una tercera.
Segons els xefs, el restaurant«ofereix un concepte d'experièn-cia que no existeix en tot el món»basat en «cuines amb taules perrebre, acollir i compartir la proxi-mitat amb la gent», ja que consi-deren que «no té sentit dispersar-se».
D'alguna manera, el que bus-quen els Torres és mantenir l'es-perit de cuina tradicional i fami-liar, com la que els va inculcar laseva àvia Catalina. «Hem fet unsalt qualitatiu professionalment iara el que més ens preocupa és elnostre restaurant», on ofereixenuna cuina «basada en la puresadel producte, avançant cap a labellesa i cap al gust», expliquenintercalant idees els germans.
A més, recorden que el localcompta amb un espai d'I+D, unaaula de formació i encara té «mésinfraestructures per continuarcreixent».
Alumnes de disseny ideengerres d’aigua per al localdels Germans TorresEl restaurant Cocina Hermanos Torres vol promoure el consum d’aiguacorrent com a alternativa saludable i responsable amb el medi ambient
DdG LLERS
■ Llers és el protagonista de lanova monografia dels Quadernsde la Revista de Girona, que va pu-blicar-se dissabte passat. Des dela seva «posició privilegiada a ca-vall de la plana i el Pirineu», talcom explica l’autor d’aquest nú-mero, l’historiador gironí AntoniEgea, Llers concentra en el seu territori bona part de les caracte-rístiques geogràfiques, paisatgís-tiques, patrimonials i històriquesde l’Alt Empordà.
Així, diversos elements han for-jat el municipi i els llersencs d’avuia través d’un procés històric queaquest quadern resumeix: la si-tuació estratègica de la població,
al bell mig de l’Alt Empordà; l’es-forç per treure rendiment d’unaterra seca, esquerpa i rocallosa;un passat ric en esdeveniments iuna història convulsa.
La presentació de la publicació dels Quaderns va anar a càrrec d'Albert Piñeira, vicepresi-dent segon de la Diputació de Gi-rona; Carles Fortiana, alcalde deLlers; Rafel Noguer, director debanca d’Institucions de Caixa-Bank a Girona; Rosa Maria Gil, di-rectora de la col·lecció; David Pu-jol, mestre i doctor en Ciències del’Educació, i Antoni Egea, l’autordel llibre. Amb aquesta nova mo-nografia ja són els municipisprotagonistes dels Quaderns.
Llers protagonitza elnou «Quaderns de laRevista de Girona»La publicació resumeix la situació estratègicadel municipi, situat al bell mig de l’Alt Empordà
U n autèntic tour de forcealimentat pel talent il'energia d'un sol intèr-
pret és el que vam poder escoltaraquest divendres al claustre delmonestir de Sant Daniel. Era laprimera vegada que Alexey Zuevaplegava en un recital tres balletsimportats d'Igor Stravinsky, quereclamen una gran concentraciói un treball coratjós.
Val a dir que Zuev va dedicar totel segon tram de l'espectacle a
l'Ocell de foc, una obra proteicaque enceta la trilogia de balletsmés populars del mestre rus, ambuna solvència impactant i un pia-nisme de primera categoria. Era elplat fort del concert i com sol serhabitual es va reservar per al final.
Zuev va convèncer des de totsels punts de vista amb un toc moltcàlid, sense col·lapsar l'instru-ment, amb intensitat i gran conei-xement idiomàtic. També ho vafer en les tres peces del ballet Pe-truschka amb virtuosisme i un ex-cel·lent perfil en els caràcters i elcontrast rítmic.
L'enlluernament es va esmor-teir en el Joc de cartesamb una lec-tura menys consistent però pro-fessional. Malgrat això, el de SantPetersburg és un pianista magmà-tic amb una sonoritat personalís-sima construïda amb equilibri iuna tècnica incontestable que elconverteixen en un referent deprimer ordre.
El ballet al pianoCRÍTICA
MUSICALXavier Paset Gelmà GIRONA
ALEXEY ZUEV, PIANOTres ballets d’Igor Stravinsky. D 12
de juliol. Claustre del monestir de Sant
Daniel. Festival Nits de Clàssica.
L’escola Elisavareivindicael dissenycom a eina pertransformarla societati donar respostaal canvi climàtic
MIQUEL MILLAN
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
Dos mossos d'esquadra hansalvat la vida d'una jove quan s’es-tava precipitant per la finestrad'un pis d'Olot. Els agents de Se-guretat Ciutadana de la comissa-ria de la Garrotxa no van dubtar niun segon a agafar-la com van po-der -pels peus i les cames- per talque aguantés i no acabés dalta-baix de la segona planta d'un ha-bitatge del centre de la població.
Aquesta actuació es remunta aldia de juny ben entrada la ma-tinada. El binomi dels Mossosd'Esquadra format per l'Albert i enGerard els havia tocat cobriraquell dia el torn de nit i feien tas-ques preventives de seguretat ciu-tadana per la comarca. Pels voltsde les tres de la matinada van re-bre un avís de la sala Regional de
Comandament de Girona que elsinformava que s'havien de dirigirfins a un pis d'Olot on s’estava pro-duint una discussió entre duespersones.
L'agent de Mossos Albert recor-da que no sabien a què s'enfron-taven, ni quin tipus de fet era. No-més sabien que un noi acabava detrucar alertant que la seva parellaestava molt exaltada, que no lapodia aturar i que no parava decridar.
Intentar calmar-laLa jove protagonista de l'actuacióté anys. Quan els dos policiesvaren entrar al pis, recorda l'Al-bert, van veure com el noi -la sevaparella- intentava calmar la jove,però no podia. Segons va relatarals dos mossos, aquesta havia tor-
nat de festa feia poca estona i no-més feia que cridar i exaltar-se.
El policia destaca que hi van in-tentar dialogar perquè es calmés,però «no ens feia cas». La jove noresponia i fins i tot els empentavai colpejava. L'Albert recorda quevan estar «una bona estona» in-tentant que entrés en raó, fins quevan aconseguir calmar-la.
En aquell moment, diu l'agent,semblava que tenia ja controladala situació, però això va durar no-més un instant. «La noia va anarcap a la finestra i va intentar saltar.Ens vam espantar molt i la nostrareacció va ser anar cap allà i la vam
estirar per les cuixes perquè nocaigués».
Els dos policies van reaccionarràpidament però la noia, recordal'agent d'Olot, es resistia i voliallançar-se. Per fer la feina més di-fícil als mossos, «es va agafar elsdits com un gat al sortint de la fi-nestra i li vaig haver d'anar desenganxant els dits un per unperquè, si no, no ens deixava aga-far-la. Feia tanta força que fins i totens feia mal».
Així doncs la van poder agafarin extremis, per sota de les camesi els peus. Al cap d'una bona esto-na de resistència, els policies vanpoder fer-la pujar i van evitar queacabés al carrer. Finalment, elspolicies la van poder portar altrecop cap a l'habitació on es trobavai la van calmar. «Un cop la vam te-
nir estirada en un matalàs que hihavia a terra del pis, la vam baixaral carrer on acabava d'arribarl'ambulància del SEM». Desprésva ser atesa pels sanitaris i un hos-pital.
Actuació meritòriaEl policia destaca que aquestesactuacions són «meritòries» peròque la seva feina, com a agents deSeguretat Ciutadana, els portacada dia a situacions ben dife-rents, «des d'un robatori a dinsd'un cotxe, fins a fer tasques dedespatx, a patrullar i, aquest dia,aquest salvament». Afirma quetornar a casa aquell dia desprésdels fets va ser satisfactori peròtem, diu, que es puguin reproduirsituacions similars a la viscudaaquella nit a Olot.
EVA BATLLE OLOT
Dos mossos salvenuna jove «inextremis» quan esprecipitava perla finestra a Olot
Policies de la comissaria de la Garrotxa vananar a un pis per una discussió i la noia en unmoment de molta tensió va intentar saltar
Els agents destaquen que el salvament va ser«de segons» i estan satisfets de la feina feta
Els dos agents dels Mossosd’Esquadra, a l’esquerra, l’Alberti a la dreta, en Gerard, amb unvehicle del cos policial. FOTO: MOSSOS
n Miquel Noguer és elnou president de laDiputació de Girona.El pacte entre Junts i
ERC ha donat una àmplia majo-ria al flamant equip de govern dela institució provincial. I si no fosper la conjectura actual, possible-ment s’hi haurien afegit els votsdel PSC, que sempre ha tingut ungran sentit de la responsabilitaten aquesta institució.
L’arribada al càrrec -ara ja al’inici de legislatura- representala culminació d’una carrera polí-
tica desenvolupada en l’àmbit lo-cal. Pocs polítics en actiu a casanostra coneixen el món munici-pal com en Miquel Noguer. Deprimer com a regidor i alcalde deMieres, més tard com a presidentdel Consell Comarcal de la Gar -rotxa i finalment com a alcaldede Banyoles, on ha assolit duesmajories absolutes consecutivesen uns moments de grans turbu-lències a casa nostra a causa d’unprocés que domina el panoramapolític.
No hi ha dubte que un pacte
tan ampli dona una estabilitatmolt important per tal de desen-volupar l’acció de govern. Segonsel president en el seu discursd’investidura la transformació di-gital i la transparència formarandos dels eixos principals del’agenda. Amb aquesta coalicióde Junts i ERC els objectius s’hande poder assolir sense massa difi-cultats.
En Miquel Noguer ha estatbastant conciliador en totsaquells aspectes que avui prota-gonitzen la política catalana. Deben segur és un dels indepen-dentistes nouvinguts, perquè sino hi combregués avui no seria elpresident de la Diputació. Es ne-cessita la benedicció d’en CarlesPuigdemont i en aquest sentit nose’l pot contradir. Però els motsd’en Noguer demanant diàleg igenerositat tant a Espanya com aCatalunya són aplaudits avui permolts sectors de la societat giro-nina. Per cert, l’acompanyen unacolla d’alcaldes i regidors seces-sionistes que a les xarxes han ex-
pressat el seu orgull per ser mem-bres de la Diputació, tot oblidantque és una estructura d’Estat.Però ja se sap, un bon sou ambpoca feina a final de mes fa obli-dar la ideologia fàcilment. Llunyresten aquells estirabots d’ERC idels hereus de Convergència ondemanaven la seva desaparició...
I així anem. En Miquel Noguer,però, és un home de consens idiàleg. La Diputació, segons ell,és l’ajuntament dels ajuntaments.És una bona definició perquèaquest organisme és bàsic en unsmoments en què la Generalitat estroba en paràlisi permanent isense cap full de ruta que no si-gui el camí cap a la independèn-cia. Té diners i serà bo que elsmandataris els sàpiguen admi-nistrar i que amb l’acció de go-vern ajudin a dinamitzar les co-marques gironines des d’una òr-bita turística, medioambiental,de vertebració territorial, de co-municacions, a nivell sanitari od’impuls cultural. En aquest sen-tit, el Patronat de Turisme, el Xa-
loc o Dipsalut juguen un papermolt important.
S’enceta una legislatura a laseu de la Pujada de Sant Martí deGirona. La presidirà un polític deconsens, capaç de donar joc al’oposició i coneixedor d’una ins-titució clau en el progrés de lesnostres contrades. En Miquel No-guer és una garantia perquè elpacte entre Junts i ERC puguifuncionar i perquè el dia a dia si-gui amanyagat per la normalitat,sense oblidar que la seva tascasempre ha de ser al servei delsciutadans.
Les dues formacions que enaquests moments dominen elsajuntaments gironins es reparti-ran els càrrecs i al pacte s’hi haarribat sense massa estirabots. Ésper això la importància d’anarcap a una normalitat perduda enaquests darrers temps. Governarvol dir prendre decisions i ferprogressar el territori. És la feinaque pertoca a aquesta nova Di-putació presidida per l’alcalde deBanyoles, Miquel Noguer.
E
UN PRESIDENTMUNICIPALISTA
Pere Lladó
Comarques
Diari de GironaDILLUNS, 15 DE JULIOL DE 201910
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ
Diari de Girona DIUMENGE, 14 DE JULIOL DE 2019 39
CORREU ELECTRÒNIC [email protected]
La seu gironina delMuseu d’Ar-queologia, a Sant Pere de Galli-gants, té durant tot l’estiu l’expo-sició De Villa Perfecta. Viure i tre-ballar al Pla de l’Horta en èpocaromana, que dona a conèixer, através del jaciment del Pla del’Horta de Sarrià de Ter, com erauna vil·la romana i quins canvispodia patir al llarg del temps.
La mostra es basa en les desco-bertes dutes a terme en les cam-panyes d’excavació arqueològicaen el jaciment romà del Pla del’Horta, descobert a Sarrià de Tera la dècada del i que revelaque alguns poderosos trobavenmés comoditats vivint fora de lesmuralles de Girona, en un indretque, a més, podia ser un centre deproducció relacionat amb activi-tats agrícoles, com així va ser du-rant llargs períodes, com es deta-lla en l’exposició. L’arqueòleg LluísPalahí diu: «Per entendre’ns, eracom un gran xalet».
Aquesta era una «vil·la subur-
bana» que permetia sortir de Gi-rona i en vint minuts a peu arri-bar-hi, segons Palahí, que consi-dera que així es podia gaudir detots els avantatges de la ciutat sen-se haver de patir-ne els inconve-nients.
L’exposició forma part del pro-jecte conjunt de musealització delPla de l’Horta que impulsen elMuseu d’Arqueologia amb el La-boratori d’Arqueologia i Prehistò-ria de la UdG i amb la col·labora-ció de l’Ajuntament de Sarrià deTer i la Diputació de Girona.
Aquesta vil·la romana va tenirun llarg ús des del s. I fins a mitjans.V dC, amb tot un seguit de refor-mes i adaptacions. El visitant co-neix els elements més destacablesde cada ambient gràcies a un de-tallat treball de museografia i unrecorregut amb l’acompanya-ment d’un personatge, en Trophi-mus, un nen esclau que va expli-cant com eren les diferents estan-ces del «xalet» i què hi feien lespersones que l’habitaven.
Una «vil·la perfecta» era la quetenia un espai residencial sufi-cientment ampli per resultaratractiu pel propietari, i al mateixtemps una part industrial i decamps per poder resultar produc-tiva econòmicament. El Pla del’Horta responia a aquest ideal del’època romana, tal com el va des-criure el magistrat romà Marc Te-renci Varró.
Els comissaris de l’exposiciósón Anna Costa, Josep M. Nolla,Lluís Palahí i David Vivó, els qualshan optat per les recreacions d’es-pais, acompanyades d’elementsde l’època i informació comple-mentària al llarg de la visita comara dos audiovisuals que expli-quen la història del jaciment i de
les seves excavacions. L’exposiciótemporal ve acompanyada d’acti-vitats complementàries per co-nèixer encara més a fons les pecu-liaritats d’aquest jaciment i de lavida en època romana: visites guiades a l’exposició i al jacimentde Sarrià de Ter, una conferènciade la mà dels seus comissaris idues activitats familiars.
DANIEL BONAVENTURA GIRONA
Una exposició al Museu d’Arqueologia deGirona recrea com era la vida dels potentats idels treballadors a la vil·la del Pla de l’Horta
La vil·la romana va tenir un llarg ús des delsegle I fins a mitjan del segle V i va ser objectede nombroses reformes i adaptacions
Treballar i viure en ungran «xalet» a Sarrià deTer en època romana
Algunes tombes i mausoleus alvoral de l’entrada a Girona. MARC
MARTÍ. Anna Costa i Lluís Palahíconviden a entrar a la casa. MARC
MARTÍ L’exposició exhibeix algunsdels instruments recuperatsdurant les excavacions. MARC MARTÍ
L’arqueòleg LluísPalahí diu que eracom «un granxalet» on residiaun potentat que,a més, podia feractivitatsagrícoles
L’entrada nord romana a Girona Un dibuix elaborat per David Vivó recrea a partir del
coneixement científic com era l’entrada nord a la ciutat deGirona, la Via Augusta, en època romana, amb les dues torresde sobreportes al fons i la teulada de l’antic temple pagà que
sobresurt per sobre la muralla, on avui hi ha la Catedral.
jamargant - 15/07/2019 08:02 - 81.32.134.200
EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 201928 | Comarques Gironines | GIRONÈS / BAIX EMPORDÀ
La Direcció General de Jo-ventut té registrades untotal de 1.366 activitats delleure per aquest estiu ales comarques gironines.En aquestes activitats hiha inscrits 57.029 infantsi joves, 8.030 monitors i di-rigents i 795 persones desuport. Les persones ins-crites faran majoritària-ment casals de vacances(36.846 inscrits en 616activitats). La resta d’acti-vitats es reparteixen entreles colònies (15.847 ins-crits i 294 activitats), lesacampades (8.745 i 264),les rutes (3.738 i 166) i elscamps de treball (678 i26). Pel que fa al lloc on esfa l’activitat, el Gironèsera, a data d’ahir, la co-marca amb més partici-pants inscrits (14.100),seguida de l’Alt Empordà(11.005), el Baix Empor-dà (8.883), el Ripollès(7.993), la Selva (7.893),la Garrotxa (6.302), el Plade l’Estany (4.894) i laCerdanya (4.784). Les da-des les va a donar a conèi-xer ahir el director generalde l’Agència Catalana de laJoventut, Cesc Poch, du-rant la visita a unes colò-nies d’idiomes i esportsque es duen a terme a l’Es-cala. ■
Més de 57.000infants i jovesfan activitatsd’estiu
N.A.L’ESCALA
Un total de 3.596 estu-diants tenen ja una plaçaassignada a la Universitatde Girona. I, d’aquests,2.515 (un 69,9%) vantriar la UdG en primeraopció, la qual cosa repre-senta un increment del’1,41% respecte dels2.480 del 2018. Des de laUdG s’ha destacat que lasuma de totes les sol·lici-tuds que s’han rebut peraccedir-hi en primera op-ció (3.603) són un 3,62%més que el 2018, en quèse’n van rebre 3.477. I s’haafegit que l’increment delnombre d’estudiants queel sistema universitari ca-talà assigna als centres do-cents, juntament amb l’in-crement de les sol·licitudsen primera preferència, fapreveure que se superinels índexs de matrícula delcurs passat, que es va tan-car amb poc més de 3.500estudiants. L’oferta globalde places de nou accés a laUdG per al curs 2019/20en la seixantena de grausque imparteix se situa en3.655, 50 més que el curs
anterior. Aquestes 50 pla-ces corresponen al nougrau de logística empresa-rial, que impartirà l’EscolaUniversitària Mediterra-ni, adscrita a la UdG. Les
titulacions amb més de-manda en primera opcióhan estat infermeria, fisio-teràpia, medicina, dret iadministració d’empre-ses. I pel que fa a les notes
de tall, medicina s’ha si-tuat en primer lloc amb un12,275, seguida de la do-ble titulació de biologia ibiotecnologia (11,574) ibiotecnologia (10,270).
Els estudiants amb plaçaassignada en primera pre-ferència podran formalit-zar la matrícula al seu cen-tre docent del 15 al 18 dejuliol. ■
N. AstorchGIRONA
Augmenta la demanda de laUdG com a primera opcióa Un 70% dels 3.596 estudiants amb plaça assignada van triar la Universitat de Girona en primerapreferència a Infermeria, fisioteràpia i medicina, les tres titulacions amb més peticions
Dades de la preinscripció i assignació de places a la UdG Les 10 titulacions amb més demanda en primera preferència
Estudi Sol·licitants en 1a preferència
Infermeria 218Fisioteràpia 198Medicina 188Dret 153Administració i direcció d’empreses 147Psicologia 143Mestre/a d’educació primària 122Publicitat i relacions públiques 98Educació social 87Disseny i desenvolupament de videojocs 58
Les 10 titulacions amb la nota de tall més alta
Estudi Notesde tall
Medicina 12,275Biologia + biotecnologia 11,574Biotecnologia 10,270Economia + administració i direcció d’empreses 10,014Biologia + ciències ambientals 9,722Biologia 9,501Mestre d’educació infantil + mestre d’educació primària 9,410Infermeria 9,386Enginyeria biomèdica 9,212Dret + criminologia 9,116
EL PUNT AVUI
Una dona de 84 anys i na-cionalitat francesa va mo-rir ofegada dijous al vespreen una piscina comunità-ria d’un bloc d’aparta-ments, a Sant Feliu deGuíxols, segons va infor-mar ahir Protecció Civil.Un home la va trobar in-conscient a dins de les ins-tal·lacions, la va treure del’aigua i va trucar al telèfond’emergències 112. L’avíses va rebre a les nou delvespre i tot seguit es vandesplaçar dues ambulàn-cies del Sistema d’Emer-gències Mèdiques (SEM)fins al lloc. Els professio-
nals sanitaris li van practi-car les maniobres de re-animació cardiopulmonarperò finalment es va con-firmar la mort. Fins al lloctambé es van desplaçartres patrulles dels Mossosd’Esquadra.
Des de Protecció Civilde la Generalitat dema-nen extremar les precau-cions durant el bany. Caltenir present les condi-cions i limitacions físiquesi evitar un sobreesforç quepugui dificultar la sortidade l’aigua. Després demenjar, haver pres moltaestona el sol o haver fet unexercici físic intens, esdesaconsella entrar de copa l’aigua. ■
RedaccióSANT FELIU DE GUÍXOLS
Mor una dona de 84anys ofegada en unapiscina a Sant Feliu
El govern de Sant Feliu(TSF i el PSC) va aprovardijous el règim de retribu-cions dels edils del govern il’oposició en el nou man-dat, amb quatre dedica-cions –tres de parcials iuna d’exclusiva per al so-cialista Josep M. Muñoz,que representen una mésque durant el darrer man-dat, amb el tripartit deTSF, ERC i el PSC–.
Aquest fet, afegit a l’incre-ment de retribucions, vaprovocar queixes entre elsgrups de l’oposició. Ahir,Pere Albó (MES) va criti-car que entre la suma delsou municipal de l’alcalde,Carles Motas, de 50.244euros bruts anuals, i els
33.000 que percebien elsportaveus de grup fins araa la Diputació, “cobraràmés que el president delgovern”, Pedro Sánchez.
Motas va explicar ahirque han revisat els emolu-ments municipals sobre lapuja de l’IPC dels darrers
anys i que per a la dedica-ció extra han tingut encompte la situació de dosedils, Núria Cucharero iErnest Natera, que hanhagut de renunciar alsllocs de treball per passar al’activitat pública. Respec-te a la retribució de la Di-putació, va defensar queno va poder assistir a lasessió constituent i quecobrarà “per assistència”,tot i que encara no s’hanaprovat els salaris i les in-demnitzacions per al noumandat, en què vol coordi-nar accions i compartirgrups amb la diputadad’ISelva, Gisela Saladich.
Pel que fa a altres grups,Sílvia Romero (ERC) iCristina Vicens (JxCat),que va demanar més re-cursos per a l’oposició, esvan abstenir. Jordi Llove-ras (Guíxols des del Car-rer) també va qüestionarles puges i la dedicació par-cial del 95% dels edils deTSF. ■
aMES acusa l’alcaldede cobrar “més que elpresident del govern” ihi suma la Diputació, onencara no hi ha sous
Picabaralla pels sousmunicipals a Sant Feliu
E. AgullóSANT FELIU DE GUÍXOLS
El portaveu de MES a Sant Feliu, Pere Albó ■ E.A.
J.COSCU@jcoscu
«@QuimTorraiPlaproposa a
l’independentismecompartir una
estratègia conjunta.L’alternativa seriarecuperar velles
propostesd’unilateralisme
inviable i traslladara entitats socials la
responsabilitatd’una aturada
indefinida de país.No han entès res del
que ha passat»
JAUME REIXACH@JaumeReixach
«Tots els líders delprocés imputats
judicialmentquedaran, com a
mínim, inhabilitatsdurant un grapatd'anys per exercir
càrrecs públics(també el president
Quim Torra). Enaquesta
perspectiva, ja calque el movimentindependentista
mesuri bé lespasses que vulgui
fer des d'ara»
MANEL NADAL FARRERAS@manelnadal63
«L'acord de ladiputació i molts
consells comarcalsés una bona notíciapels que apostempel diàleg i acabaramb el frontisme.
Ara calen fets»
AL TWITTER
LA FOTO DEL DIA
LA FINESTRA
La Dos
Diari de GironaDILLUNS, 15 DE JULIOL DE 20192
SALTLA COMA CROS ACULL DIUMENGEUNA FESTA PER CELEBRARLA INDEPENDÈNCIA DE COLÒMBIA
La Factoria Cultural de la Coma
Cros de Salt acollirà el proper diu-
menge una festa de la comunitat colom-
biana de la demarcació per celebrar el
dia de la seva independència, que és el
20 de juliol. L’acte comptarà amb actua-
cions musicals, balls tradicionals i sorte-
jos, i hi haurà la possibilitat de degustar
menjar tradicional del país sud-americà.
FIGUERESLA CINQUENA EDICIÓ DEL FESTIVALLLATINOAMERICÀ SE CELEBRARÀEL PROPER 27 DE JULIOL
La ciutat de Figueres tornarà a
ser seu el dissabte 27 de juliol del
tradicional Festival Llatinoamericà, que
enguany arriba a la seva cinquena edi-
ció. Actuaran al festival artistes com Po-
lache, Pilo Tejeda, Grupo Deseo, Juan
Manuel i El Lobo, i a més hi haurà es-
tands amb menjar tradicional de diver-
sos països, coreografies de salsa i ba-
chata i diversos sortejos.
MODAEL MERCAT DE SALT ACULL DISSABTEUNA DESFILADA AMB DISSENYSFETS DE PRODUCTES FRESCOS
El mercat municipal de Salt acolli-
rà el proper dissabte una desfila-
da de moda amb dissenys fets el dia
abans amb productes frescos del mer-
cat. El dia anterior es farà una activitat
de confecció dels vestits amb l’ajuda de
persones especialitzades. Les fotogra-
fies realitzades durant la desfilada es
penjaran a les xarxes socials. El dissen-
yador que obtingui més likes obtindrà
un premi i els participants, un obsequi.
AGULLANAINAUGURACIÓ DEL PUNT DE LECTURAAMB LA PONÈNCIA DE JORDI CABRÉ
Divendres l'escriptor Jordi Cabré
va inaugurar la 9a edició del cicle
Punt de Lectura als jardins de La Con-
còrdia, a Agullana. En la seva interven-
ció Cabré va explicar la gènesi de la seva
novel·la Digues un desig, amb la qual va
guanyar el darrer Premi Sant Jordi. Hi
van assistir mig centenar de persones.
Pamplona va paralitzar ahir la celebració festiva dels Sanfermines per protestar durant uns minuts contra l'agressió sexualdenunciada la primera nit de les festes i respondre a l’«estrèpit popular» a què havien estat convocats per organitzacions fe-ministes. A la plaça del Castell, es van citar els components de les penyes de camí a la plaça de toros així com moltes altrespersones que van mostrar de forma sorollosa la seva protesta, que es va evidenciar amb una sonora xiulada de cinc minuts,acompanyada del so de xiulets, trompetes de joguina, tapes de cassola, els bombos i tambors, entre d’altres objectes.
Protesta a Pamplona contra l’agressió sexual denunciada
EFEGOVERNARÉS (MÉS)
DIFÍCIL
Albert Cano
LLETRES
entre corre el rellotge capa la sessió d’investidura,se succeeixen les reunionsentre líders de partits sen-
se que s’albiri una majoria que per-meti ratificar el president del Governen funcions, el socialista Pedro Sánc-hez, fet que augmenta les opcions derepetir els comicis legislatius, el pro-per de novembre.
Enmig del tedi dels electors, creixen l’opinió publicada la indignacióper la «falta de respecte als votants» ila «necessitat de fer alguna cosa perevitar el bloqueig polític» (com refor-mar l’article de la Constitució icanviar el sistema d’elecció del presi-dent).
Però les coses no són tan senzilles.Ocorre que tant al Congrés dels Di-putats com en les autonomies (o forade les nostres fronteres) és més com-plicat articular majories sòlides. I ésaixí perquè, com a conseqüència dela crisi de , les societats s’hanfragmentat i s’han polaritzat cap alsextrems, cosa que fa difícil materialit-zar qualsevol governabilitat.
Només cal veure el xou de la Co-munitat de Madrid (amb una opciócom Vox, d’extrema dreta, condicio-nant la formació de govern); el quepassa a Catalunya des de fa més d’unany (amb parlamentaris elegits, peròque no poden prendre possessió del’escó i amb un president que s’auto-defineix com a vicari del real) o el quepassa a la Unió Europea (on la candi-data a presidir la Comissió, Ursulavon der Leyen, no disposa de suportsclars davant la seva imminent ratifi-cació al Parlament Europeu).
El que cal no són noves lleis ni re-glaments, sinó que els actors políticss’acomodin a aquesta nova realitat,que requereix de pactes elaborats idifícils, perquè els temps de les majo-ries clares i dels bipartidismes no tor-naran. Igual que el benestar previ a lacrisi: els dos processos estan connec-tats.
M
ENRIC TUBERT
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
P ere Maluquer es va con-vertir fa un mes en alcal-de de Pau per JuntsxCat,després de tres dècades
dedicades a l’extinta Unió. La carrera política de Maluquer haestat vinculada des de la seva jo-ventut al partit, des que el vaentrar de regidor a l’Ajuntament.El divorci amb CiU va ser el puntd’inflexió en la davallada d’Unió,que es va acabar desintegrant el deixant orfes de partit totauna generació de polítics. Entreells, Pere Maluquer, que en les darreres eleccions municipals vaencapçalar la llista de Junts perPau, la marca electoral dels seuscompanys exconvergents, el PDe-CAT.
El que en el seu moment va serpresident d’Unió a l’Alt Empordài de la intercomarcal a Girona re-marca que es va presentar als co-micis com a independent i queestà lluny de militar al PDeCAT.
Maluquer segueix apostant per lavia del diàleg −«com va fer sempreUnió» diu− i, tot i que evita auto-definir-se com a independentista,assegura que votaria a favor queCatalunya esdevingués un Estat(sense concretar si aquest estariaintegrat en una federació espan-yola).
Pere Maluquer ha encadenat alllarg de la seva carrera política di-versos càrrecs que han deixat pet-jada en el seu currículum: sena-dor per Girona (-); direc-tor general de Boscos i Biodiversi-tat del Departament de Medi Am-bient (-); conseller co-marcal i vicepresident a l’Alt Em-pordà i diputat a la Diputació deGirona (-, - i- i -).
Nascut el a Barcelona, esva traslladar a l’Alt Empordà pelsvolts del , quan va començara treballar en un negoci familiar aRoses vinculat al món de la cons-trucció i el sector immobiliari iposteriorment va treballar a labanca. A Pau s’hi va establir el, i aquell mateix any va entrara l’Ajuntament de regidor en el go-vern de CiU de la mà de l’històricalcalde Josep Blanch. Es va iniciar
en política poc després de la mortde Franco amb Unió de Joves, labranca juvenil d’Unió Democrà-tica de Catalunya. Anys després vainterrompre la seva participacióactiva en política, fins al seu tras-llat a l’Empordà.
Va ser el fundador i primer pre-sident del Consell d'Iniciatives Lo-cals per al Medi Ambient de les co-marques gironines (CILMA) del al i promotor del Con-sorci de les Gavarres i del Consorcide l'Alta Garrotxa.
El «fracàs» de la políticaDos anys després de la desintegra-ció del seu partit, Maluquer defen-sa «la tercera via». «Em sento ca-talà i no espanyol. Entenc que hihagi gent que prefereixi la via de larevolució, però jo trio la del dià-leg», insisteix. «Vivim en un mo-ment de frustració i fracàs de lapolítica, per la judicialització quese n’ha fet. Ara esperem no veureel fracàs de la justícia també»,apunta.
Considera que el catalanismemoderat té cabuda en el PDeCAT.«La prova és que m’han acceptata mi, però segurament al PDeCATno podria integrar-m’hi» i abans
hauria de revisar els seus postu-lats. Tot i això, va entrar a la Dipu-tació el al grup de CiU ensubstitució de Pere Vila, expresi-dent del PDeCAT a Girona, en sernomenat delegat del Govern. «Elque si que sé és que jo no soc an-tiindependentista», diu.
Sobre el procés de desintegra-ció d’Unió, que es va produir men-tre presidia el partit a la comarca,diu que «en un moment de blanco negre, ningú va voler entendre
la via del diàleg perquè hi haviamassa en joc». «Ja ho sabíem quepodia acabar així», sentencia.
Els inicis i la política localNebot de la històrica dirigentd’UDC, Concepció Ferrer, recordacom va ser ella la que el va enco-ratjar a reprendre la participacióactiva en la política i «vaig decidiranar-me a oferir a Josep Blanch»,diu. Inicialment es van presentaramb una llista independent i alcap de quatre anys ja ho van ferper CiU. Des d’aleshores, Pau haestat governat anys pel mateixalcalde (Blanch va ser investit perprimer cop el ) i ara Maluquern’agafa el relleu.
Defensa la política local per ser«la més directa» i diu que és on volretirar-se. El repte a Pau pels pro-pers anys passa, segons Maluquer,per actualitzar el POUM, fomen-tar l’ús dels quipaments i trobarl’equilibri entre sostenibilitat icreixement.
«La gent de Pau només ha co-negut d’alcalde Josep Blanch, i elllegat que ens ha deixat és una ma-nera de fer política que cal aprofi-tar, però ara puc donar-li el meuestil», diu.
Pere Maluquer. L’exdirigent d’Unió i alcalde de Pausuma 32 anys en política. Ha encadenat diversoscàrrecs a la Diputació i al Senat, i ara és independentper l’electoral del PDeCAT, Junts per Catalunya.
«Vivim en unmoment defrustració i fracàsde la política»
Pere Maluquer, a la plaça Major de Pau. CONXI MOLONS
Perfil
Sobre Unió: «En unmoment de blanc onegre ningú va volerentendre la via deldiàleg perquè hihavia massa en joc»
DdG FIGUERES
■ Treballadors dels cinemes LasVegas de Figueres denuncien re-tards i impagaments a l’hora decobrar el salari i les pagues extres.Diuen que el cineasta VenturaPons i propietari de les sales elsdeu la paga extra de Nadal, la dejuny i que han cobrat amb dosmesos de retard el salari d’abril imaig.
Els denunciants asseguren ha-ver patit impagaments en els darrers mesos. Per a la setmanavinent estaven preparant unavaga que coincidís amb l’estrenade la pel·lícula El Rei lleó, que fi-nalment han desconvocat perquèno es projecta el film a les sales.Segons explica Ventura Pons, elscinemes «no perillen» i ha con-cretat que en els darrers dies s’hanefectuat alguns dels pagaments.
Segons fonts dels treballadors,aquesta setmana van assistir a unacte de reconciliació del deute alqual la productora no hauria as-sistit. Ara estudiaran si interposenuna demanda o no, asseguren.
«Ens deu la paga de Nadal i la del’estiu, hores extres, i al juny i juliolvam cobrar amb retard els mesosd’abril i maig, expliquen els em-pleats. Als cinemes Las Vegas deFigueres són sis treballadors, peròasseguren que als seus homòlegsde Barcelona, els Texas, també estroben en una situació similar i xi-fren en uns . euros el deutetotal contret amb els treballadors.El passat mes d’abril, VenturaPons va tancar els cinemes Alba-texas de València i va anunciarque les sales s’obrien a nous usosper atraure un major nombre depúblic i potenciar l’equipament,recuperat la primavera del .
Treballadors dels cinemes LasVegas es queixen d’impagamentsHavien previst una vaga pera la setmana vinent, finalmentdesconvocada, que coincidísamb l’estrena d’«El Rei lleó»
Els cinemes Las Vegas, al carrer Sant Pau de Figueres (arxiu). DdG
Diari de GironaDIUMENGE, 14 DE JULIOL DE 201914
L’ALT EMPORDÀ [email protected] ELECTRÒNIC
Anna Font FIGUERES
jamargant - 15/07/2019 08:02 - 81.32.134.200
n biologia i ecologia l’extin-ció és el procés pel qual desapareixen d’unhàbitat determinat els indi-vidus d’una població animal
o vegetal. Un dels factors que condueixen al’extinció és la degradació dels hàbitats perl’activitat industrial, l’urbanisme especula-tiu, l’exhauriment dels recursos, la conta-minació i destrucció del territori, flora ifauna a partir del moment en què se supe-ra la capacitat de càrrega. Un cop superataquest llindar, els recursos naturals, la florai fauna comencen a reduir-se fins al mo-ment en què la població humana tambého fa, i així ho indiquen els col·lapses decivilitzacions que s’han produït al llarg dela història.
En el cas de la Costa Brava, quina és lacapacitat de càrrega màxima d’humans (illur consum) que pot suportar indefinida-ment? Malauradament aquesta és unapregunta que les institucions responsablesd’administrar el territori i els recursos nos’han formulat. Les urbanitzacions po-tencials noves, amb sostre per a . ha-bitatges, inclosos als planejaments urba-nístics vigents, signifiquen una gran ame-naça ecològica i paisatgística que no s’hatingut en compte. Cal urgentment que al-caldes i regidors, però també la Generalitat
i les entitats cíviques, reaccionin i impulsinla revisió dels planejaments urbanísticsper programar un desenvolupament sus-tentable que aturi la progressiva destruc-ció del litoral gironí.
Si l’urbanisme és l’ordenació raonabledel territori, cal posar-nos d’acord en comcalibrar, mesurar i establir jurídicament ipolíticament els criteris de racionalitat enl’urbanisme. L’ús i regulació del territori(urbanisme) cal que estigui connectat al’interès general. Cal que tots (polítics elsprimers) ens posem a treballar amb unpensament obert, plural, dinàmic, quedoni cabuda als valors ètics de la nostrasocietat. L’urbanisme és essencialmentuna acció pública centrada en les perso-nes i sota la responsabilitat dels polítics.Definir la persona com element central del’acció política significa considerar-laabans que res el protagonista perexcel·lència de la vida social i llurs valorsètics.
S’ha denunciat reiteradament (experts,premsa, entitats, etc.) que el turisme des-controlat de la Costa Brava esta destros-sant cada cop més el paisatge i genera unariquesa que majoritàriament se’n va foradel territori. La prova és que a l’Alt i el BaixEmpordà la renda per càpita és de les mésbaixes a Catalunya malgrat que són preci-
sament llocs on suposadament s’inverteixmolt en turisme. Potser cal invertir menysen segons habitatges i invertir més en larenovació dels edificis deteriorats, en tec-nologies de futur, productes km , articlesinspirats en art i cultura, turisme de quali-tat, etc.
Tota l’economia es basa i sempre s’habasat en l’Ecologia, ja que rau en la perma-nent disponibilitat dels recursos de la Na-tura. En aquest sentit cal dir clarament queel món de l’Economia és un subsistema dela Natura en la seva totalitat. Sens Natura iper tan sens recursos: aigua, aire net, ener-gia, fusta, peix, agricultura, ramaderia, nohi ha benestar ni prosperitat.
Si entenem per capital qualsevol tipusde recurs capaç de produir recursos addi-cionals, podem considerar que hi ha cinctipus de capital que ens permeten assolirel benestar social. El capital financer, elmés conegut i popular constituït pels di-ners i actius financers. El capital construït,és a dir els edificis, infraestructures i tec-nologia. És a on vivim i desenvolupem elsnostres projectes com a éssers humans. Elcapital humà, és a dir, les persones amb lesnostres capacitats tant genètiques com ad-quirides. El capital social entès com l’orga-nització social que hem generat al llarg dela Història, inclou les normes que facilitenles accions col·lectives, la pau social i perextensió els béns públics. Dins d’aquestcapital s’inclou el capital polític i el cultu-ral. Finalment tenim el capital natural o elcapital de la Natura que està constituït perels recursos naturals: aire, aigua, sol, bos-cos, fauna, flora, combustibles no renova-bles i renovables, etc.
L’urbanisme especulatiu actual és «des-economia», que econòmicament vol dirl’augment de costos pels mateixos produc-tes o serveis i per tant la reducció del be-nefici i per tant del capital natural, finan-cer, social i construït. Ha arribat l’hora quebiòlegs, economistes, tecnòlegs i políticss’impliquin i col·laborin per calcular, expli-
car i aplicar sòcio-políticament la trans-cendència del capital natural. El problemaés que un dels objectius dels grups finan-cers internacionals es adquirir terrenys iurbanitzar la Costa Brava, per fer negociràpid i expatriar els beneficis. Capitals detota mena, no sempre d’origen clar nitransparents es dediquen a comprar sol ifer edificacions i promocions urbanísti-ques excessives i no sustentables, aparent-ment sense la exigible rigorosa supervisióper part de la administració.
Per més inri, recentment la Diputacióde Girona ha impulsat el projecte de can-didatura per declarar la Costa Brava Reser-va de la Biosfera davant la UNESCO. Sor-prenentment el consistoris de la CostaBrava (entra d’altres) han donat el seu su-port però sens especificar les actuacions icompromisos per protegir a la Costa Bra-va. Una decisió d’aquesta envergadura iprestigi internacional hauria d’anar acom-panyada de mides i continguts que garan-tissin els valors natural i patrimonialsd’«una Costa Brava» que veritablementpugui constituir una verificable Reserva dela Biosfera. Dit d’un altra manera, en unaReserva de la Biosfera cal reforçar i garan-tir el capital natural i els planejaments ur-banístics sostenibles, la preservació de ca-les, penya-segats, boscos, el sòl agrícola iels connectors naturals. Tot això sens obli-dar la gestió racional de l’aigua, aturar lasobrepesca i l’ampliació irracional delsports, preservar els fons marins i gestionarels espais d’interès natural.
Què pensaríem d’una persona que de-cidís prostituir-se, automutilant-se i auto-destruint-se irreversiblement per uns di-ners fugidors? Això és precisament el ques’està fent amb la Costa Brava. Avui el granrepte social, econòmic i polític és salvar laCosta Brava. Ens hi juguem la qualitat devida, el medi natural, la nostra identitat,uns paratges idíl·lics i també la dignitat i elpatrimoni de les generacions actuals i lesfutures.
E
LA COSTA BRAVA, ENRISC D’EXTINCIÓ?
l llarg de molts anys de duesdècades, des de diferents an-gles empresarials i institucio-nals ens prometien una garan-
tia –ara ben demostrat que no era tal– de laseguretat implícita en les transaccions ipagament d’adquisicions fetes en portalsd’internet. I els consumidors, a poc a pocuns, encara de manera més lenta uns al-tres, ens vam anar enganxant al comerç
electrònic, sobretot de bitllets d’avió i d’es-tades en hotels. I també a la banca electrò-nica, gairebé imposada pels bancs per re-duir despeses de personal i oficines físi-ques.
El tema d’aquest tipus de seguretat a in-ternet ha estat, de fet, una mena de campde batalla en el qual la majoria d’empresesi organitzacions van unir les seves forcesenfront de la desconfiança dels consumi-
dors finals. I sembla que la batalla la vanguanyant aquelles, «per golejada» si empermeten un símil esportiu.
No obstant això, amb el pas del tempstranscorregut des d’aquells primers anys,els consumidors ens hem anat assaben-tant que la suposada seguretat era simple-ment això: una suposició. I hem pogut sa-ber que les nostres dades personals i ban-càries no sempre estan segures en el cibe-respai després d’haver-les introduït unavegada en algun web. En definitiva, lesnostres compres en Internet no són tansegures com pretenen fer-nos creure.
De proves n’hi ha. Molts lectors i molteslectores probablement han hagut de fercanvis de password o fins i tot han rebutuna targeta de crèdit o de dèbit nova perun problema del banc o d’una empresa.
Més enllà de les situacions personalsque molts coneixem, la prova més con-tundent sobre la manca de seguretat total
a internet és que dues de les empresesmés grans pel que fa a tot el món del sec-tor turístic, la nord-americana Marriott i labritànica British Airways, han estat recent-ment sancionades per no haver protegitadequadament les dades dels seus clients.De milions de clients dels establiments deStarwood –que va ser absorbida per Mar-riott– en el cas de l’hotelera. I de molts mi-lers de consumidors en el cas de la com-panyia aèria del Regne Unit, a la qual livan «robar» fins i tot els codis de seguretatde les targes del seus clients. Vull recordartambé que una filtració de dades declients la van patir els de la filial britànicad’un banc català.
I acabo: no deixa de tenir certa «grà-cia» –tot i que no la té la inseguretat de lesdades– que l’organisme regulador del paísdel Brexit s’hagi acollit al reglament deProtecció de Dades de la Unió Europeaper imposar multes milionàries.
A
COMPRES INSEGURESA INTERNET
REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT
Passeig General Mendoza, 2. 17002 Girona.http://www.diaridegirona.cat
A/E: [email protected]ÈFON
972 20 20 66FAX DE REDACCIÓ
972 20 20 05FAX DE PUBLICITAT
972 21 25 87
Opinió
DILLUNS, 15 DE JULIOL DE 2019 17
Diari de Girona expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes.
DELEGACIÓ A L’ALT EMPORDÀAvda. Salvador Dalí, 79. 17600 FIGUERESTELÈFON: 972 50 99 09 FAX: 972 50 93 69A/E: [email protected]
DELEGACIÓ A LA GARROTXADELEGAT: Xavier ValeriTELÈFON: 681 34 92 44A/E: [email protected]
CLUB DIARI DE GIRONATELÈFON: 972 20 20 42HORARI: De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h i 17.00h a 19.00 h. Divendres i vigílies de 9.00 a 14.00 hA/E: [email protected]
DIFUSIÓ CONTROLADAPER
Prohibida tota reproducció als efectes delarticle 32,1, paràgraf segon de la LPI.
Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni
totalment ni parcialment, ni registrada en, o
transmitida per cap tipus de forma o mitjà, sense
el permís per escrit de la direcció.
Diari de Girona
Temi Vives RegoBIÒLEG I FILÒSOF, PROFESSOR HONORÍFIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA,
MEMBRE DE SOS COSTA BRAVA
Pau Morata
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
Girona recordem els inicisde Ryanair quan molts lon-dinencs venien a comprartabac a l’estanc de la Ram-bla: els sortia més barat pa-
gar el bitllet d’avió i comprar el tabac a laRambla que no pas comprar-lo a Londres.És un magnífic exemple per explicar quecerts costos externs sovint no es veuen. Enaquest cas els costos externs eren els im-ports que pagaven la Diputació i la Cambrade Comerç per fer possibles els vols, peròtambé el soroll i les emissions que compor-ta un avió.
Aquesta setmana s’ha publicat a la tele-visió de les illes Balears la notícia que elssuecs comencen a viatjar menys en avióarran d’un moviment que es diu Flygskam,vergonya de volar en suec. Aquest movi-ment ha començat a estendre’s per Europai ja afecta l’arribada de turistes suecs a lesilles Balears amb una baixada del .
El moviment de Gretta Thunberg hacoincidit amb aquest nou moviment de
vergonya de volar i porta els joves a dir quevolar emet vegades més CO que nopas el tren. La mateixa Gretta vindrà a l’oc-tubre a Barcelona i ho farà en tren, car noviatja en avió. Ens trobem davant un inicide canvi que pot ser important per a l’eco-nomia, el retorn a les vacances km , elsefectes dels quals s’haurien d’estudiar a lesfacultats de turisme i a les d’economia pelque això significarà en el futur.
Un dia una persona, parlant de lesemissions de CO, em va dir que les emis-sions del seu cotxe durant un any eren lesmateixes que les d’anar d’aquí a Bangkok.Cert, li vaig dir, el problema és que tampochi aniràs. Anem trobant solucions per ferla transició energètica: sabem produirl’electricitat amb fonts renovables, sabemproduir calor amb geotèrmia i amb bio-massa, sabem reconvertir el cotxe a elèc-tric, sabrem fer camions híbrids amb cate-nària, sabrem utilitzar l’hidrogen com a re-curs pels excessos d’energia renovable...però de moment no sabem què haurem de
fer amb els avions: per més que hi hagiproves amb combustibles verds, no s’aca-ba de veure per on pot anar la solució. Elsavions elèctrics tenen poques places acausa del pes de la bateria, el mateix pro-blema que presenten els camions elèc-trics.
Un Boeing necessita . kg dequerosè per anar de Barcelona a Madrid( km), i emet , tones de CO. Uncotxe amb g CO/km emetrà pel ma-teix recorregut (en aquest cas km) uns, kg CO. L’equivalència és d’un avióper cotxes, però cal que comparemper viatger. Suposem que el cotxe va ambdues persones i l’avió va el ple. Llavorsl’avió emetrà , kg CO per persona i elcotxe, , kg CO. Les emissions de l’AVEsón de kg CO per persona.
Al món es van emetre milions de to-nes de CO el i els viatgers en avióvan ser . milions. L’aviació produeix el del total de les emissions de carboni (el de les d’Europa), i constitueix el del total del sistema de transport. Reduirles emissions passa per investigar nouscombustibles, per dissenyar nous avionsamb menys consum, per omplir els avions,per evitar trajectes on és factible el tren(per sota de . km) i per augmentar elpreu. Aquí hi ha una discussió important.L’aviació no paga drets (EU ETS) de CO.Després de està obligada a fer el se-guiment de les emissions per a cada ruta iaquesta setmana França ha notificat queimposarà una taxa d’, per cada tiquet
per vols europeus, de per a vols foraEuropa i de per a la classe business Eu-ropa i de fora d’Europa. És una taxamolt modesta que inicia una batalla al sid’Europa per arribar a tenir una taxa sobreel querosè tal com tenen la gasolina i el ga-soil. Es calcula que si es posen taxes sobreel querosè que aportin el que l’IVA no in-gressa (perquè no el té), l’activitat del sec-tor aviació caurà un .
El problema dels gillets jaunes a Françava néixer de constatar que els ciutadanscomencem a fer un gran esforç via taxesper pagar la transició energètica mentreobservem com hi ha sectors que no fancap o fan poc esforç. La constatació d’unagran injustícia va promoure l’aixecament aFrança i és un senyal que les coses no espoden fer així.
La por que tenen tots els governs és queuna aplicació intensa de la taxa de CO al’avió canviï de forma sensible l’economia,car en l’aviació hi treballen al món uns, milions de persones i en el turisme,uns , milions més. Sabem que el de les emissions es produeixen en rutes demés de . km. Sembla fàcil empènyerels viatgers a prendre el tren per sotaaquesta distància i a rebaixar les grans ru-tes via augment del bitllet, prenent cons-ciència que anar cada any a Àsia, Amèricao Àfrica és un luxe que cal interioritzar.Quan els de la meva edat érem petits aixòera així: l’avió només s’agafava en circums-tàncies molt especials i necessàries, maiper anar a comprar tabac, fer el cafè o eldinar d’acomiadament del curs. És urgentincorporar tots els costos externs a l’eco-nomia si no volem caure en greus injustí-cies que acabaran en aixecaments socials.De moment les armilles grogues i la baixa-da de viatgers suecs són un senyal. Aneupensant en les vacances km ., un mo-viment que arribarà tard o d’hora.
A
«FLYGSKAM»,UN MOVIMENTQUE COMENÇA
a sentència del Tribunal Cons-titucional sobre l’aplicació aCatalunya de l’article de laConstitució desacredita encara
més aquesta ja desprestigiada institució,en la línia del que ha succeït amb tota la in-tervenció del Tribunal Suprem davant deljudici als dirigents polítics i socials del pro-cés sobiranista. Perquè no en càpiga capdubte, reprodueixo literalment l’esmentatarticle: «. Si una Comunitat Autònoma no
complia les obligacions que la Constitucióo altres lleis li imposin, o actuava de formaque atemptés greument contra l’interès ge-neral d’Espanya, el Govern, previ requeri-ment fet al president de la Comunitat Au-tònoma i en el cas de no ser atès, ambl’aprovació per majoria absoluta del Senat,podrà adoptar les mesures necessàries pertal d’obligar-la al compliment forçós de lesdites obligacions o per tal de protegir l’in-terès general esmentat. . Per a l’execució
de les mesures previstes a l’apartat ante-rior, el Govern podrà donar instruccions atotes les autoritats de les Comunitats Autò-nomes». No s’hi preveu enlloc ni la destitu-ció del president de la Generalitat i del seuGovern ni la dissolució del Parlament. ElConstitucional reescriu la Constitució i carrega de nous arguments l’independen-tisme, perquè queda demostrat, una vega-da més, que ni els òrgans jurisdiccionals niel Constitucional tenen cap mena d’interèsa actuar amb independència. No resolencom a juristes equànimes, sinó com a pa-triotes espanyols. Els mecanismes pelsquals el president de la Generalitat deixa laseva condició o el Parlament es dissol es-tan previstos per lleis vigents. I la Constitu-ció no parla de destituir ni de dissoldre,sinó de donar instruccions o obligar. Un al-tre cas veritablement escandalós des d’unpunt de vista jurídic és el que s’ha produïtamb els tres eurodiputats electes que nohan pogut per ara prendre possessió delsseus escons perquè les autoritats judicialsespanyoles els ho han impedit amb argu-
ments notòriament contradictoris. Mentreals eurodiputats Puigdemont i Comínse’ls exigeix un jurament presencial de laConstitució i no se’ls admet el tràmit fetdavant d’un notari belga, a l’eurodiputatJunqueras se li ha impedit, tot i haver-hosol·licitat, dur a terme de forma presencialel mateix jurament. No hi ha dret, sinó pà-nic, com el que les institucions espanyolesvan sentir l’ d’octubre del . Un pànicdavant de la percepció real que Catalunyaabandonava Espanya. Un pànic que ha duta reaccions d’una agressivitat irreflexiva,que han aprofundit el trencament emocio-nal amb Espanya d’una part important dela població catalana. Ha faltat empatia desdels sectors enfrontats per la seva incapa-citat d’entendre les raons i els sentimentsde l’adversari. I s’ha arraconat d’una ma-nera imprudent l’escenari del diàleg. Elspolítics tenen l’obligació de dialogar. Elsjutges no dialoguen. Cal que els dirigentspolítics espanyols facin el que fa massatemps que haurien d’haver fet: baixar delpedestal, dialogar i pactar.
L
REESCRIVINTLA CONSTITUCIÓ
Joan Vilawww.jvila.cat
Carles Duarte i MontserratPOETA
«Reduir les emissions passa perinvestigar nous combustibles, perdissenyar nous avions amb menysconsum, per omplir els avions (...)
i per augmentar el preu»
REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT
Passeig General Mendoza, 2. 17002 Girona.http://www.diaridegirona.cat
A/E: [email protected]ÈFON
972 20 20 66FAX DE REDACCIÓ
972 20 20 05FAX DE PUBLICITAT
972 21 25 87
Opinió
DIUMENGE, 14 DE JULIOL DE 2019 25
Diari de Girona expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes.
DELEGACIÓ A L’ALT EMPORDÀAvda. Salvador Dalí, 79. 17600 FIGUERESTELÈFON: 972 50 99 09 FAX: 972 50 93 69A/E: [email protected]
DELEGACIÓ A LA GARROTXADELEGAT: Xavier ValeriTELÈFON: 681 34 92 44A/E: [email protected]
CLUB DIARI DE GIRONATELÈFON: 972 20 20 42HORARI: De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h i 17.00h a 19.00 h. Divendres i vigílies de 9.00 a 14.00 hA/E: [email protected]
DIFUSIÓ CONTROLADAPER
Prohibida tota reproducció als efectes delarticle 32,1, paràgraf segon de la LPI.
Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni
totalment ni parcialment, ni registrada en, o
transmitida per cap tipus de forma o mitjà, sense
el permís per escrit de la direcció.
Diari de Girona
jamargant - 15/07/2019 08:02 - 81.32.134.200
| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2019
“Ens cal forjarnoves estructurespolítiques, socials iculturals,institucionsarrelades en elpoble i unademocràcia com cal.És qüestió deposar-s’hi i trencarmonopolis internsde partits
olts crèiem el 1976, que ambla transició de la dictadura auna democràcia formal se
solucionaria el tema català. Però noens vam adonar que al Regne d’Espa-nya es van fer partits que parlen deles llibertats. Però ignoren els dretslingüístics i polítics de les minoriesnacionals. Aquests partits i el governde l’Estat només ens parlen de la uni-tat nacional d’Espanya d’acord amballò establert a la Constitució de1978. Amaguen que aquesta unitates fa sota l’hegemonia de l’Espanyacastellana de vocació imperial queignora el fet català, la seva tradició,la seva història i el seu ésser.
CATALUNYA HA VIST frustrat el retorn ala seva normalitat històrica privati-va que no consisteix en un mer règimd’autonomia. S’esperava molt mésde la transició. Era possible llavorsun federalisme democràtic com l’ale-many que no va prosperar. En pocsanys hem passat de l’acceptació vi-brant d’un règim autonòmic recupe-rat de l’exili per raons de convenièn-cia, a la reivindicació del dret a deci-dir democràticament el futur que vo-lem, dret que el Regne d’Espanya ensnega autoritàriament. Ens han ditno al dret a decidir, no a l’autodeter-minació, no a la Catalunya nació, noa un ple autogovern.
LA CONSTITUCIÓ DE 1978, que deien deles llibertats, ha permès un ús legalautoritari de la força contra les re-ivindicacions catalanes, criminalit-zant la celebració d’un referèndumil·legal d’autodeterminació que elCodi Penal espanyol no sanciona. Pe-rò la precarietat catalana va comen-çar molt abans. A les Corts de Mont-só de 1626, segons explica Joan Fus-ter, es va imposar una major contri-bució tributària dels estats no caste-llans que va tenir resposta amb els
M aixecaments dels catalans i la dissor-tada i llarga guerra dels Segadors.Aquest episodi tributari ha sigutsempre silenciat, però com a fet realfou demostratiu d’un intolerant ex-
clusivisme castellà sobre Catalunya,anterior a la guerra de Successió.
L’ABSOLUTISME BORBÒNIC de Felip V vaposar fi el 1714 a les llibertats col-lectives dels catalans i va abolir la se-va estructura constitucional autòno-ma, el que explica el sentit polític dela Renaixença del segle XIX i la lentarecuperació nacional, com també lafidelitat a la llengua pròpia que haviaabandonat part de la burgesia. El1833 vam caure en el provincialismeforçat del qual ni amb autonomian’hem sortit. El regionalisme signifi-cava nous sentiments, però sensecontingut nacional ni patri, sensetranscendència política. El franquis-me no va inventar res. Províncies iregions ja hi eren.
TOT EL SEGLE XIX és la confirmació dela desconfiança dels partits espa-nyols, conservador i liberal, enversCatalunya i les decisions de no afavo-rir cap delegació de competències ales diputacions catalanes, i menysencara admetre la possibilitat d’au-tonomia. Malgrat tot, va ser l’idearinacionalista i els moviments socialsel que va arrelar en la societat indus-trial catalana i el proletariat pro-gressiu del segle XIX, segons diuJoan Fuster en el seu “apèndix a lajustificació de Catalunya”, de Mn. Jo-sep Armengou.
ARA HEM DE SER CAPAÇOS de promouredemocràticament les noves estruc-tures polítiques adequades a la socie-tat actual i els reptes que cal resol-dre, començant per obtenir el res-pecte a la Catalunya plural i diversa.És evident que ens cal forjar novesestructures polítiques, socials i cul-turals, institucions arrelades en elpoble i una democràcia com cal. Ésqüestió de posar-s’hi i trencar mono-polis interns de partits.
Pau Miserachs. President del Grup d’Estudis Polítics
Forjar noves estructuresTribuna
SísifJordiSoler
es guerres semprees perden. No hi
ha res a pelar, l’enemicsempre és més fort,sempre guanya. Nocal ni fer el gest de po-
sar–s’hi, que les armes pesen molt i elcamp de batalla queda lluny. No calanar al combat per guanyar una derro-ta, ni tan sols per satisfer l’orgull guer-rer o la vanitat de mascle, ni per defen-sar–hi cap honor, ni cap escut nobiliari,ni per esdevenir un dia inspiració delcàntic d’una glòria evanescent, efímera.A la guerra sempre s’hi perd, per tantés millor deixar-ho córrer, no anar-hi o,simplement, ser més llest que la mort,cercar l’enemic i aliar–s’hi.
De guerres n’hi ha de tot tipus, tam-bé d’aparentment inofensives per quo-tidianes. Es tracta de batalles que eslliuren cada dia, combats interminablescontra enemics gegantins o enemicsinvisibles que de mica a mica esclafenl’enemic sense pietat. També es va alcombat contra els elements, especialis-tes en la guerra de guerrilles i el des-gast permanent, elements com ara elfred que cou o la calor que mata. Hi haqui creu encara que es pot plantar caraa la calor, desafiar-la amb arrogància iderrotar-la. Són uns il·lusos. La guerracontra la calor tampoc es guanya. Ales-hores, què fer? Deixar-se fondre? Con-sumir-se sense remei en una dutxa desuor? Desintegrar-se? No, tot el contra-ri. Cal abraçar la calor, fer-se’n amic,gaudir-la, sense pressa, amb tota la cal-ma. A plena solana cal fitar l’astre, som-riure-li i gaudir de l’estufa interplanetà-ria. Què caram, que millor vius i suantque morts de calor al mig de la plaça.
L
De set en setJordi Panyella
Deixar-seguanyar
Cal abraçar la calor, fer-se’namic, gaudir-la, sensepressa, amb tota la calma
Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI
“La gent vol unitat, ara més necessària que mai. Cal unareflexió profunda i prendre decisions”
La frase del dia
| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 DE JULIOL DEL 2019
SísifJordiSoler
Eulàlia Reguant, EXDIPUTADA DE LA CUP AL PARLAMENT DE CATALUNYA
“La reacció a la sentència del Tribunal Suprem no pot sernomés una simple manifestació”
La frase del dia
“No són pocs elsdirigents socialisteseuropeus que,havent accedit aimportants consellsd’administració ambun bon càrrec,reben l’agraïmentdel poder econòmicper la seva acciógovernamental
i ha partits que, al llarg de la his-tòria, acaben identificant-seamb el país o l’estat on actuen,
esdevenint, de fet, estat. Passat, pre-sent i futur no tenen sentit sense ells jaque en constitueixen un componentessencial. Aquesta és la funció que, alRegne Unit, tenen tant el Partit Con-servador com el Laborista, més el pri-mer que el segon. Al País Basc, aquestpaper el fa el PNB, a la perfecció. No hiha escenari imaginable sense ell i on nohi acabi sent. I, a l’Estat espanyol, elPSOE té aquesta dimensió de partitd’estat. No és casualitat i sí, al contrari,del tot significatiu, que sigui l’únic par-tit al Congrés i al Senat que dugui a lessigles la lletra E d’Espanya i, ben mirat,també d’Estat. Això n’explica les rela-cions perilloses amb la dictadura dePrimo de Rivera, el paper durant la Re-pública i la guerra dels tres anys, la dis-creció en la lluita antifranquista i la di-mensió de partit de govern, partit d’es-tat, amarat de ple de la lògica d’estat, elsentit d’estat i la pràctica d’estat, cla-vegueres incloses.
ARA QUE EL CENTREDRETA, la dreta i la ul-tradreta ja no s’aixopluguen sota la ma-teixa sigla, el PP, sinó que aquest espais’ha fragmentat en tres bocins, el paperdel PSOE s’ha vist reforçat i molt. I ho hafet, sobretot, en la seva condició de partitd’estat, en la mesura que ha estat vist perl’electorat com l’única opció seriosa, en elpartit de confiança de molta gent d’ideo-logies diverses que el que vol és estabili-tat, rigor i previsibilitat, lluny de qualse-vol aventura arriscada, trasbals inespe-rat o moviment sobtat. Per aquest motiuha esdevingut el partit central de la políti-ca espanyola, l’únic amb capacitatd’abastar des del centredreta fins al cen-treesquerra, malgrat que ho faci desd’una retòrica discursiva d’esquerres iuna estètica amb un format envernissatde progressisme pictòric: banderes ver-melles, algun puny enlaire escadusser,
H federalisme, etc. Però tothom sap que, defet, el vermell de la bandera representa,sobretot, les dues franges d’una altra i nohi ha cap perill que federalitzi absoluta-ment res, com ha demostrat en tantsanys de govern. Si hi ha avui, a Espanya,un partit d’ordre, un partit que no espan-ta el poder econòmic, perquè, en realitat,en garanteix la continuïtat, aquest és elPSOE. Les grans empreses saben, doncs,que amb el PSOE al govern no hi hauràmales notícies per a ells, perquè no passa-rà res que els pugui preocupar, ni qües-tionar el seu poder hegemònic i els privi-legis adquirits.
NO ÉS, PERÒ, QUE EL PSOE sigui una excep-ció en l’anomenada socialdemocràcia eu-ropea. Però sí que potser poden ser-ho elssocialistes portuguesos o els laboristesbritànics, però no el espanyols. Els par-tits d’aquest corrent duen dècades nave-gant sense brúixola i el seu fracàs no és
electoral o polític, sinó moral, en reconèi-xer que no tenen una alternativa real alcapitalisme i al model econòmic neolibe-ral i que fora d’aquest no hi ha res a fer.Quan han governat, han estat porucs peradoptar polítiques públiques realmentd’esquerres, sobre aspectes tan concretscom la fiscalitat, la protecció social o bé elmercat de treball. Resignats i perduts, enno disposar d’un projecte alternatiu, laseva desorientació és font de desesperan-ça entre els sectors populars als quals, enteoria, haurien de deure’s. Fa tot l’efecteque només aspirin a ser reconeguts coma bons gestors i tècnics capacitats, gentseriosa, doncs, de fiar, per part de les elitseconòmiques, com si els problemes oca-sionats per l’explotació econòmica, ladiscriminació de gènere o de raça, o tam-bé per l’opressió nacional, no fossin de ca-ràcter polític i sí, en canvi, només pura-ment tècnics.
NO SÓN POCS ELS DIRIGENTS socialisteseuropeus que, havent accedit a impor-tants consells d’administració amb unbon càrrec, reben l’agraïment del podereconòmic per la seva acció governamen-tal –o potser caldria dir inacció?– i aca-ben eixamplant la base de les elits del po-der, des de Felipe González fins a Ger-hard Schröder i poden compartir fotoamb els famosos de les grans fortunes.Esdevinguts poder permanent, la lluitaper un món nou, més just, lliure i culteque va originar el naixement de l’esquer-ra política, ha passat a millor vida. I no fagens estrany que no puguem recordarquan va ser el darrer cop que vam sentirparlar de socialisme a un líder socialista.És per tot això que el PSOE és avui l’únicpartit d’estat, el que inspira confiança itranquil·litza les elits econòmiques, se-gures que, amb ell al poder, no passaràabsolutament res. Aquest PSOE, però,només pot tenir un diàleg normal ambforces més a la seva esquerra, o bé inde-pendentistes o nacionalistes. Espanya ésaixí. I aquest és un problema i ben gros.
Josep-Lluís Carod-Rovira. Filòleg i escriptor
PSOE, partit d’estatTribuna
a setmana ha po-sat a prova la uni-
tat de l’independentis-me, quan l’afer de la Di-putació de Barcelonaha mostrat les intimi-
tats vergonyants dels aparells polítics, si-guin d’un color o un altre. Els acords mu-nicipals havien encès les alarmes, peròles dinàmiques pròpies de cada ciutat,on juguen les relacions de proximitat,permetien lectures més matisades. Arano; els acords supramunicipals ense-nyen la cruesa sense pal·liatius.
Abans de les eleccions, ERC va fixarles diputacions com un dels grans objec-tius. La gestió de l’acord Avancem teniala finalitat de sumar vots dispersos aaquest objectiu. Amb tot, els resultats fo-ren massa justos. Els socialistes metro-politans ressorgien de les cendres i JxCatnecessitava suports per a la supervivèn-cia. Pel que fa a la resta, uns pactes mu-nicipals dels republicans havien empre-nyat companys de viatge. Una olla depressió difícil de contenir.
Una constatació: la unitat de l’inde-pendentisme només figura en els som-nis de la gent del carrer i les organitza-cions de base, quan els partits (el nom jaho diu) el que volen és el poder i la glòria.El procés manté determinats miratges iERC i JxCat saben que han de lluitar perl’hegemonia nacional, on, per primeravegada, els republicans estan més bensituats que Junts.
I controlar la Diputació de Barcelonaés fruit d’una raó de pes, un raonamentque està en el rerefons de tots els col·lec-tius: la repartidora. La Dipu administra unpressupost de 955 milions, de disposiciógenerosa; l’organisme genera 70 placesde càrrecs de confiança de lliure desig-nació; els sous dels diputats estan moltper sobre dels municipals i parlamenta-ris (presidenta, catorze pagues de 7.180;caps de grup, 6.431; responsables d’à-rees, uns 5.700). Com diu un amic meu:“Les raons de pes són los garbansos.”
L
De set en setJaume Oliveras i Costa
Raó de pes
si Vox fos el subconscientde Ciutadans? I si tot el queRivera i els seus han repri-mit al llarg de la seva vida
política estigués tancat dins de Vox?Això explicaria, d’una banda, la proxi-mitat emocional del partit taronja ambel d’Abascal, i, de l’altra, les dificultatsracionals per acostar-s’hi. Imaginemper un moment Rivera al divan del psi-coanalista, intentant explicar per quèanomenen «prendre un cafè» al fet evi-dent de negociar.
- Per què anomenen vostès «pren-dre un cafè» al fet evident de negociar?–li preguntaria el terapeuta o la tera-peuta.
El més probable és que el dirigentde Ciutadans tragués la ferralla verbalque utilitza en la vida pública per nodir res quan li pregunten per algunacosa. Però això, al divan, no funciona.Un no paga per despistar, sinó pertreure a la llum desitjos inconfessableso contradiccions doloroses que ali-menten un malestar latent: el que espercep aquests dies al partit d’InésArrimadas, la indignada de guàrdia.
- Necessitem unes declaracions in-dignades per despistar –diu Girauta,per exemple.
- Avisa Arrimadas, que treu foc pelsqueixals.
Rivera, com que és el cap, no nomésno fa guàrdies, sinó que de vegadespassa dues o tres setmanes amagat pertal que el personal oblidi, posem percas, els desmentits de Macron. Es re-primeix per no accentuar la percepciópública que diu una cosa i en fa una al-tra. La pregunta és per què té aquestanecessitat de fotografiar-se amb Abas-cal i de negar la fotografia en l’instantmateix de prestar-s’hi. Però a aquestapregunta no es pot respondre des del’anàlisi política, sinó des de la investi-gació del món subconscient. La políti-ca espanyola està dominada peraquesta fosca instància de la realitatpsíquica. Fixeu-vos en Iglesias. Iglesiasporta retratades a la cara totes les frus-tracions que han conduït a la fallidaUnides Podem. Exemplifica com ningúla dita segons la qual la cara és el mirallde l’ànima. Els contribuents ens femcàrrec de la dificultat que és conviureamb un mateix, però els demanaríemque resolguessin políticament el polí-tic i psicològicament el psicològic. Hiha maneres de fer-ho.
I
HI HAMANERES
Juan JoséMillás
airebé vint anys enrere vagavaper la ciutat buscant un lloc onescalfar-me i no morir congelat.Era ple hivern, feia un mes que
havia arribat a Girona i vivia en un cotxe. Vaser així com vaig trobar, per pura casualitat,la biblioteca que era part de la Casa de Cul-tura, futura biblioteca Rahola. Era un llocfosc, amb taules plenes de lectors i d’altrescom jo que buscaven una mica de calor.
Darrere de les seves velles prestatgeries, car-regades de llibres, es notava la falta d’inver-sió, pel mobiliari, sortit del segle XIX, per la«biblioteca de poble» que encara semblava.
Vaig passar dies sencers a la sala de lec-tura. Tenia tanta gana que, recordo, emquedava mirant les màquines que hi haviaa la porta d’entrada de xocolates i llamina-dures. Com qualsevol biblioteca, tenia elsseus personatges. Suposo que jo, que anavaamb el meu mate -que prenia d’amagat, ique llegia ficció, i que escrivia, era un d’ells.Qualsevol hagués dit allà dins que la gentencara llegia.
Llegir em movia del fastig de pensar enels papers, i de la gana. Encara era un ar-gentí indocumentat, amagat en una biblio-teca, però la lectura et treia del pou, et re-cordava que podies ser mil jos diferents, ique el món hi era, a l’abast de la mà.
L’optimisme en aquests dies tenia recor-regut de muntanya russa. A la nit patia elmateix malson recurrent, somiava que emdespertava a Buenos Aires i que ja no podiatornar a Catalunya. Durant el dia, la ficció
que trobava a la sala de lectura em recon-fortava, em canviava de nivell. Per això ser-vien les biblioteques, per albergar aquesteshistòries sense l’existència de les quals dei-xaríem de somiar que tot és possible. Jo so-miava. La ficció m’allunyava de la realitat dela migració forçada.
Gairebé vint anys més tard, ja amb elnom de biblioteca Rahola, va voler el destíque recuperés la meva vida i que donés uncurs de periodisme, amb l’aval de la UdG, alseu nou edifici d’Emili Grahit. Tornava a labiblioteca, convertida en el segle XXI en labiblioteca més gran de Catalunya, per ado-nar-me que aquesta havia aconseguit con-servar aquella calor dels dies sense sostre,sobretot el seu lluent i nou modernisme.Avui dia allò modern, funcional, no haaconseguit cobrir, com sol fer, el càlid, elproper, aquest caràcter personal de la bi-blioteca Rahola aconseguit per la seva actu-al direcció (Sílvia Sanahuja) i el seu equip.I la continuïtat d’oferir als seus visitants elfet de somiar amb altres mons, quan so-miar és un bé preuat.
G
BIBLIOTECARAHOLA: QUANSOMIAR ÉS UN
BÉ PREUATMatías Crowder
principis d’aquest mes de juliol esconfirmava que la línia ferroviària demitjana distància entre Girona i Bar-celona tornava a ser, per cinquè anyconsecutiu i amb dades de , la
més utilitzada de tot l’estat espanyol, amb prop dedos milions de passatgers. Per elaborar aquest ràn-quing se sumen tant els viatgers que utilitzen elstrens d’alta velocitat com els de mitjana distància, ide fet l’augment que s’ha detectat s’atribueix a l’in-crement de l’ús de la primera de les dues possibili-tats. En tot cas, la dada confirma que a les comar-ques gironines hi ha molts usuaris del tren (la líniaBarcelona-Figueres es troba en el lloc vuitè de lesmés usades), i que en aquesta línia el servei funcio-na de manera almenys correcta. Una cosa que no espot dir, en canvi, de les línies ferroviàries secundà-ries que hi ha a les comarques gironines, que sónnotícia massa sovint però no per èxits com els es-mentats anteriorment, sinó per descarrilaments,retards, avaries, problemes amb els equipaments o
els serveis... Aquesta mateixa setmana, per exem-ple, un tren de Rodalies amb passatgers a borddescarrilava entre Planoles i la Molina, els alcaldesdel Ripollès denunciaven la manca de manteni-ment d’aquesta línia, i també es posaven de relleules dificultats que els discapacitats es troben encaraper accedir a estacions, andanes i trens per culpade les barreres arquitectòniques.
Precisament quan s’està recordant els cinquantaanys de la desaparició del carrilet d’Olot, l’últimd’una sèrie de trens que dècades enrere van for-mar una xarxa ferroviària amb moltes deficiènciesperò que va prestar un gran servei i que és recorda-da amb afecte, els problemes en els trens gironinsde Rodalies s’han convertit en un autèntic malde-cap per als seus usuaris, que es queixen reiterada-ment de les mancances en el servei que s’ofereix al’RG, l’R, l’R i l’R, que són les línies de Roda-lies que passen per les comarques gironines. Lamanca endèmica d’inversions per part del Governcentral (ja fos abans per part de Renfe com arad’Adif) ha estat la causa principal del deteriora-ment de les línies i, per tant, del servei que s’hi ofe-reix: i no sembla que hi hagi perspectives que lescoses millorin, ni que se’n demanin disculpes. Eltraspàs de la gestió de les Rodalies a la Generalitattampoc no ha suposat una excessiva millora, per-què el Govern català al·lega que tots els seus esfor-ços per millorar-ne el funcionament topen amb lareticència de les autoritats espanyoles a invertir elsdiners que calen per resoldre els dèficits pendents.
Atrapats en aquesta disputa entre governs, elsusuaris es troben amb la lamentable situaciód’afrontar cada viatge en tren com una aventura,sense saber ben bé què pot acabar passant. I ja fatemps que n’estan molt cansats, amb tota la raó.
A
CARA I CREUDEL SERVEI
FERROVIARI
EDITORIAL
DIUMENGE, 14 DE JULIOL DE 201924
FUNDAT EL 1889
Diari de Girona© Diari de Girona, SA. Girona. Tots els drets reservats.
Director: Jordi Xargayó i Teixidor.
Caps de redacció: Josep Callol (Girona i Comarques), David Céspedes (Economia, Catalunya i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical), Oriol Puig (Edició digital).
Seccions: Laura Fanals (Girona), Jesús Badenes (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles).
Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Direcció comercial: Anna López. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: GLV, S.L. 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV
Diari de Girona
jamargant - 15/07/2019 08:02 - 81.32.134.200
Dues imatges de l’actuació del CPA Olot amb el disc «No em tallis les ales». Les garrotxines van fer la millor actuació de la temporada, que els va servir per penjar-se la medalla de plata. J. MONTFORT/
■Campiones de Girona, de Catalun-ya, d'Espanya, d'Europa i del Món. ElBacterium del CPA Girona ha ena-morat per tot arreu on ha passat enun de somni que es va tancar
ahir en el millor escenari que haviaconegut mai el patinatge artistíc.L'històric Palau Sant Jordi, un delsgrans símbols de la Barcelona olím-pica, i al voltant de vuit milers d'es-pectadors, molts arribats des de lescomarques gironines, van veurecom la millor versió de No em tallisles ales del CPA Olot va posar dem-peus el públic, però no va ser sufi-
El CPA Girona tancaun any de somnial Palau Sant Jordi
Marc VerdaguerBARCELONA
El disc «Bacterium» sedueix el Palau Sant Jordiper davant del «No em tallis les ales» del CPA Olot Les de Nuri Soler guanyen el primer Mundial
El CPA Gironacelebrant
l’èxit al podi.M. CASANOVAS/WRG
DILLUNS, 15 DE JULIOL DE 201924 25
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
/WRG
cient per superar el magnetsime deldisc de l’equip de Girona. La històriaque Nuri Soler va començar a imagi-nar-se fa molts mesos llegint un dípticsobre higiene dental que li van donaral seu fill a l'escola i que s'ha convertiten l'indiscutible millor espectacled'un grup gran xou de patinatge ar-tístic del món.
Abans de l'esperada part del finalde la tarda -amb les actuacions enca-denades de Royal Eagles, Olot, Giro-na i Diamante- les italianes del ShowRoller i el Reus, amb el seu vistósEquality inspirat en els escacs, ja ha-vien deixat clar que el nivell era alt.
Molt alt. Precedides pel Royal Eaglesitalià, l'equip que les va deixar fora delpodi en l'Europeu de principi de maiga Reggio Emilia, l’aparició a la pistadel Sant Jordi de les patinadoresdel CPA Olot va aixecar els decibelsde l'històric pavelló olímpic. L’any noha estat fàcil per a un club acostumata no baixar mai de la part més alta delpodi. I això ho sap bé la «marea gro-ga» de prop d'un miler de garrotxinsdesplaçats a Barcelona que ahir vanveure una versió millorada del No emtallis les ales. Un espectacle amb ele-vacions complexes i efectes molt vi-suals, que va fer aixecar de les seves
cadires la majoria d'espectadors delSant Jordi i un llarg aplaudiment degarrotxins, gironins, italians... Les no-tes, lògicament, van ser molt altes, toti una penalització de , punts peruna caiguda. Suficient per revalidarel títol de campió del món? Segura-ment ho hauria estat si, darrere seu,no hagués sortit el CPA Girona i el seuBacterium.
El xou ideat per Nuri Soler haviaenamorat a tot arreu. I el Sant Jordi nova ser una excepció. Les patinadoresgironines el van tornar a clavar. Senseerrades, tècnicament perfectament ivisualment encisador, el Bacterium
també va posar dempeus un Sant Jor-di entregat amb moltes samarretesvermelles rivalitzant amb la «mareagroga». La puntació artística va tornara disparar el Girona després de pro-clamar-se campió de Girona, de Ca-talunya, d'Espanya, d’Europa. Ahirva tancar el cercle guanyant, per pri-mer cop, un Mundial. Campiones delmón a casa, davant la seva gent en unmarc espectacular com el Sant Jordi,en una tarda inoblidable per a les pa-tinadores del CPA Girona, que vanpujar a l’esgraó més alt del podi amb, punts per sobre de l’Olot(,) i del Diamante italià ().
M.V. BARCELONA
■ «La idea de Bacterium se’m vaacudir quan el meu fill va portar del’escola un díptic d’una xerradaque els havia fet un dentista sobreuna dent que tenia un bacteri adins; vaig pensar a veure si això hopodia fer sobre rodes i fins aquíhem arribat...». Amb el seu altre fillen braços, i pocs minuts desprésd’haver vist com les seves patina-dores es proclamaven campionesdel món, Nuri Soler reconeixia que«estem molt contentes d’haveraconseguit guanyar un Mundial ifer-ho aquí a casa, davant de lanostra gent». L’entrenadora delCPA Girona admetia que «ara to-quen vacances» i assegurava quel’èxit d’una temporada en què elgrup de xou gran del club s’ha pro-clamat campió de Girona, de Ca-talunya, d’Espanya, d’Europa i ahirdel Món és «fruit del treball, demoltes hores de treball i ens merei-xem ser campiones del món».
Un any de pel·lícula, el , quetambé serà un punt d’inflexió peral grup del CPA Girona que, de caraal , tornarà amb moltes caresnoves perquè una part de les pati-nadores farà un pas al costat i noformarà part del projecte de NuriSoler de cara al . Fins a tretzed’elles tenien previst aprofitar unmoment dolç com el que van viureahir per deixar el patinatge decompetició: Dèlia Valentí, Ana Ma-ria Hinojosa, Andrea Baena, ÍngridRoca, Júlia Terradellas, Laia Solé,Laura Bautista, Maria Carballo,Meritxell Font, Neus Miquel, NúriaPresas, Raquel Gómez i Sara Pla-nas.
També hi haurà canvi genera-
cional al CPA Olot. Ahir es van aco-miadar vuit patinadores: AnnaQuintana, Paula Sotillo, ElenaMansilla, Júlia Font, Mireia More-ra, Aina Cruz, Ester Planella i Núria
Miquel. El director tècnic, RicardPlaniol, valorava la plata i deia que«hem patinat com mai i estic moltfeliç, descansat i orgullós de lesmeves patinadores».
«Hem treballat molteshores per arribar finsaquí i ens ho mereixem»L’entrenadora del CPA Girona, Nuri Soler, destaca «l’alegria» d’haverguanyat un Mundial «a casa davant de les nostra gent» al Palau Sant Jordi
El CPA Girona en plena representació de «Bacterium». J. MONTFORT
Diari de Girona
[email protected] ELECTRÒNIC
NURI SOLERENTRENADORA DEL CPA GIRONA
«Vaig tenir la ideade “Bacterium” perun díptic que vaportar el meu filld’una xerrada queels va fer undentista a l’escola»
RICARD PLANIOLDIRECTOR ARTÍSTIC CPA OLOT
«Hem patinat commai. Estic feliç,descansat i moltorgullós. Tot el quehem viscut aquestany ha sigut moltbo per a nosaltres»
■ Eli Prat i Artur Balagué no vanpoder pujar al podi en una provade parelles dominada pels ita-lians, que es van emportar les tresmedalles amb uns excepcionalsLuca Lucaroni i Rebecca Tarlazzia dalt de tot del podi, i en la qualels representants del CPA Olot vantornar a ocupar la mateixa quartaposició en el programa llarg quedivendres en el curt. Una caigua-da d'Eli Prat va allunyar els olotinsdel tercer lloc de Garelli i Colucci.
PATINATGE ARTÍSTIC
Quarta posició per a laparella Prat-Balagué
Breus
■ La selecció espanyola femeninad'hoquei sobre patins es va pro-clamar ahir campiona del mónper setena ocasió en la seva histò-ria després de superar l'Argentinaen una espectacular final ambtretze gols (-). Les millors juga-dores del món van fer un gran des-plegament físic amb Espanyaanant sempre per davant, peròamb Argentina empatant tres copsen el marcador abans dels deci-sius dos gols finals de Sanjurjo.
HOQUEI PATINS
Or per a la seleccióespanyola femenina
■ La selecció espanyola d'hoqueisobre patins va guanyar la meda-lla de bronze en el Campionat delMón després de superar Françaen un fàcil partit (-), disputat alPalau Blaugrana en la darrera jor-nada dels Word Roller Games. Eldavanter de Maçanet de la Selva,Jordi Adroher, va marcar el - enel minut vint de la primera meitat,que deixava el partit absoluta-ment sentenciat abans del des-cans. Portugal, botxí d’Espanya asemifinals, va guanyar el títol.
HOQUEI PATINS
Bronze per a Adroher,en hoquei masculí
WRG
EFE
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
10 · MÉS ESPORT L’ESPORTIU. DILLUNS, 15 DE JULIOL DEL 2019
El CPA Girona va tocarl’Olimp al Palau Sant Jor-di. En un 2019 per em-marcar, el club gironí hi vaposar el colofó en la finalmés esperada dels WorldRoller Games de Barcelo-na, els grups de xou grans,just abans de la gala delsmillors patinadors i de lacerimònia de clausura. Elclub més llorejat de la com-petició, el CPA Olot, va po-sar el llistó molt alt amb elseu No em tallis les ales,però després de dotze tí-tols mundials, els cinc úl-tims consecutius, va ha-ver de cedir el tron al seugran rival català. Més enllàde rivalitats i que el Bacte-rium de Nuri Soler posés fia la supremacia garrotxi-na, la jornada del PalauSant Jordi va ser memora-ble i una autèntica festadel patinatge artístic cata-là. El Diamante italià vacompletar el podi i el ReusDeportiu, el tercer club ca-talà en competició, va con-vertir la pista en un taulerd’escacs amb el seu Equa-lity per segellar una valuo-sa sisena posició.
El CPA Girona veniaembalat. Campió territo-rial, català, espanyol i eu-ropeu, arribava a Barcelo-na amb l’etiqueta de granfavorit. El seu originalBacterium va anar gua-nyant consistència a cadacampionat i no va trobarantídot de cap dels seus ri-vals. El club gironí va rebreel premi a la seva persis-
tència i per fi va poder to-car l’or mundial desprésde tres subcampionats se-guits. L’escenari i l’am-bient a les grades era im-millorable. Les samarre-tes vermelles dels aficio-nats gironins s’alternavenamb les grogues de l’Olot iles roig-i-negres del ReusDeportiu. Dels set primersclubs que van interveniren la final, només el ShowRoller Team italià repre-sentava un rival d’entitatper a l’hegemonia catala-na. L’Equality reusenc vatornar a pujar el nivell i apartir d’aquí van entrar en
escena els quatre grans fa-vorits, el Royal Eagles ita-lià, l’Olot, el Girona i el Dia-mante, que s’acabarien re-partint les places del podi.En honor del campió va so-nar l’himne espanyol, queva ser correspost amb unaxiulada monumental.
Nuri Soler, una de lesprincipals artífexs de l’èxitdel CPA Girona, va viureuna jornada inoblidable.“Hi havia pressió per lesquatre medalles d’ord’aquest any. Sentíem elscrits del Palau Sant Jordi,sabíem que l’Olot tambéhavia fet una molt bona ac-
tuació just abans nostre,els italians també, peròhem sabut superar lapressió i gaudir del ball,demostrar que hem tre-ballat molt i el resultat havingut sol”, va valorardesprés del títol. I hi vaafegir: “Tot ha sortit rodó,tal com havíem entrenata nivell psicològic, físic itècnic.”
Prat i Balagué, quartsCom a teloners dels grupsde xou grans, es va dispu-tar la final per parelles, enquè els patinadors del CPAOlot Elisenda Prat i Artur
Balagué es van classificaren quart lloc. Una caigudade Prat en el tram final va
penalitzar la seva puntua-ció i els va allunyar defini-tivament d’un podi ínte-grament italià. El títol,com era d’esperar, va serper a Rebecca Tarlazzi iLuca Lucaroni, que ja ha-vien estat els millors tanten el disc curt com en lacompetició individual.Tarlazzi i Lucaroni es vanposar el públic a la butxacai van rebre una gran ova-ció quan van acabar la se-va actuació al ritme delBarcelona de FreddieMercury i Montserrat Ca-ballé. Records olímpics alPalau Sant Jordi. ■
CAMPIÓ · El club gironí rep el premi a la seva persistència i obté el seu primer títol mundial de xous grans al Palau Sant Jordidesprés de tres subcampionats DOBLET · El CPA Olot posa el llistó molt alt, però s’ha de conformar amb la segona posició
Xavier AgustíBARCELONA
El CPA Girona, a l’Olimp
El ‘Bacterium’ del CPA Girona va rebre la millor puntuació de la final de grups de xou grans celebrada al Palau Sant Jordi ■ POL BENACH
Xou grans1r CPA Girona (Catalunya) ...........133,502n CPA Olot (Catalunya) ...............132,903r Diamante (Itàlia) ........................130,004t Royal Eagles (Itàlia) ................. 125,005è Show Roller Team (Itàlia) .... 120,506è Reus Deportiu (Catalunya) ...119,10
Parelles1rs Tarlazzi/Lucaroni (Itàlia) .......221,312ns Esposito/Rossi (Itàlia) ..........199,333rs Garelli/Colucci (Itàlia) ...........150,014ts Prat/Balagué (Catalunya)....131,49
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Classificacions
Buenos Aires, la capital del’Argentina, va recollir eltestimoni de Barcelona enla cerimònia de clausuradels World Roller Games,ja que serà l’encarregadad’organitzar-los l’any2021. Llavors, però, hau-
ran canviat de nom i es di-ran World Skate Games.
En els parlaments deles autoritats en la clausu-ra, la comissionada d’Es-ports de l’Ajuntament bar-celoní, Marta Carranza, vamanifestar que havia es-tat un privilegi organitzarla competició i va celebrarque havia estat un èxit ro-
tund. El president deWorld Skate, la federacióinternacional, SabatinoAracu, va donar les gràciesa tothom, sobretot als or-ganitzadors, i va dir quehavien estat uns WorldRoller Games fantàstics.
Com a punt final de lacerimònia de cloenda es vapresentar al públic del Pa-
lau Sant Jordi un especta-cle amb una coreografia deRicard Planiol que va po-sar sobre la pista 250 vo-luntaris sobre patins. Vaser un homenatge a totsels esports de la roda peti-ta. Després es va fer la galafinal del patinatge artísticamb moltes de les actua-cions de podi. ■
Buenos Aires agafa el relleu
Patinatge. Els World Roller Games de Barcelona es tanquen amb la satisfacció de lesautoritats i un espectacle amb 250 patinadors que vol ser un homenatge als diferents esports
L’EsportiuBARCELONA
Marta Carranza, la comissionada d’Esports de l’Ajuntamentde Barcelona, fent el seu parlament ■
38 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 DE JULIOL DEL 2019
es comarques gironinesmantenen aquests dar-rers dos anys un nombrede turistes més o menys
estable. De cara a aquesta tem-porada que acabem de comen-çar el sector és optimista i creuque mantindran l’ocupació. Elpresident de la Federació d’Hos-taleria de les Comarques de Gi-rona, Antoni Escudero, pensaperò: “No ens hem de centrarúnicament en les ocupacions,sinó a atraure turisme de quali-tat i que la facturació sigui mésimportant.” Escudero es queixade l’increment dels habitatgesd’ús turístic a les ciutats i sobre-tot el de zones rústiques perquèho considera una competènciadeslleial al turisme rural i man-té que és un moment molt deli-cat en l’hostaleria pel que fa alsrecursos humans. “Costa trobarpersonal qualificat i a les escolescada vegada hi ha menys estu-diants”, comenta.
La temporada acaba de comen-çar. Quines previsions fa el sec-tor per aquest estiu?Aquests darrers dos anys l’ocu-pació turística a les comarquesgironines s’ha mantingut esta-ble. I aquesta temporada les co-ses no haurien de ser diferents.A la demarcació hi ha un canvide tendència que caldria ressal-tar. I és que si bé fins ara el tu-risme estranger arribava a casanostra majoritàriament a tra-vés d’operadors turístics, araaquest turista només és un36%, contra el 65% dels visi-tants que venen directament.Aquest és un canvi molt impor-tant per a l’empresari turístic
Lperquè, ara sí, el turisme que vea les comarques gironines de-pèn només de nosaltres. Elclient és el que decideix si ve ono, quan fins ara era un senyoro una senyora que tenia uns in-teressos econòmics i el portavaon volia d’aquí. I amb això quedic no renego dels operadorsperquè els necessitem i hi hemde continuar treballant.
Però hi ha molta competènciaturística a Europa. Què ha defer l’empresari per atraure elturisme?És cert, hi ha molta competèn-cia. Però a les comarques giro-nines tenim un territori de quèpodem presumir, fantàstic i en-dreçat i moltes destinacionss’emmirallen en nosaltres. EnGirona, Catalunya i també enl’Estat espanyol. El principalmotor turístic d’Espanya és Ca-talunya, juntament amb les Ca-nàries i les Balears i poca cosamés. Però els pioners som nos-altres. I l’empresari de les co-marques gironines està inver-tint molt en els hotels. La despe-sa mitjana per establiment ésde 200.000 euros –un total de75,6 milions d’euros–. Tambéestan invertint molt els empre-saris en càmpings, cases rurals iels apartaments turístics i dei-xen les seves instal·lacions quehi pots passar revista. I si tuquan vas de vacances i l’hotel etcuida bé, les instal·lacions estanbé i d’acord amb el que pagues iel territori està cuidat, és fàcilque repeteixis. Una destinaciótriomfadora és repetidora. Ladestinació que no és repetidorano triomfarà mai.
Calen també promocions?Jo viatjo molt i m’entrevisto
amb molta gent important i séque hi ha destinacions que esgasten verdaderes fortunes perpromocionar el seu territori peratraure gent. Nosaltres hem fetun esforç durant molt anys, laCosta Brava és centenària i famolts anys que es promociona, iho ha de continuar fent. El pro-blema que hi ha ara és que sem-bla que el turista molesti. I aixòtampoc hauria de ser així. És lanostra primera indústria i s’hade cuidar molt bé.
A qui molesta?Hi ha hagut una sèrie de gent ide moviments a qui els molestael turisme. I nosaltres, els quevivim del turisme, tampoc vo-lem una massificació de turistesdurant dos mesos i prou. Volemque vinguin ordenats i sobretot,i el més important, que vinguini deixin diners i respectin el me-di ambient. La temporada pas-sada ja va ser millor en factura-ció que el 2017 i aquesta podriaser una temporada amb menysturisme però més facturació,per tant, per a l’empresari ésmillor perquè vol dir més quali-tat del turista que ve i, evident-ment, d’ingressos.
Ara hi ha moltes queixes perl’increment dels habitatgesd’ús turístic. Què en pensa?Voldria deixar clar que una cosasón els habitatges d’ús turístic iuna altra els apartaments d’ústurístic que estan controlats isota el paraigua d’una associa-ció que vetlla per la legalitat iqualitat. Però els habitatgesd’ús turístic, no. Qualsevol per-sona pot anar a l’Ajuntament idemanar la cèdula per a aquestús, estiguin com estiguin lesinstal·lacions, perquè no hi ha
cap reglamentació que obligui aadaptar el pis com ho obliga aun hotel amb extintors, sorti-des d’emergència o aïllament,entre d’altres. A més, com quequi s’hi allotja està de vacancesno té tants miraments, fan méssoroll i perjudiquen els veïnsque hi viuen tot l’any.
Aquests habitatges fan mal alshotelers?Més que el mal que ens puguifer als hotelers és el mal que enspoden fer com a destinació. A30 de juny passat, a la demarca-
ció hi havia declarats 35.094habitatges d’ús turístic –unes140.000 places turístiques mésa la demarcació–, una xifra queno hi havia sigut mai i que se-guirà creixent. No ho critiquem,ni ho denunciem perquè és le-gal, però ho posem sobre la tau-la perquè la gent sigui conscientdel que hi ha. Els que tenen lli-cència han adquirit uns drets ija no els els podràs treure mai.Hem passat de l’economia col-laborativa a l’economia especu-lativa i aquesta és la realitat. Enel sector hi ha un debat impor-
Imma BoschGIRONA
“S’ha de regularel sector sivolem turismede qualitat”
Antoni Escudero President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona
HABITATGES · Diu que cal una regulació dels habitatges d’ús turístic,que han crescut molt, i que aquests fan més mal a la destinació queal sector FORMACIÓ · “Les aules d’estudiants de sala estan buides”
❝❝ El turisme a lademarcació és lanostra primeraindústria i s’ha decuidar molt bé
Una destinaciótriomfadora ésrepetidora; la que noés repetidora notriomfarà mai
| Comarques Gironines | 39EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 DE JULIOL DEL 2019
tant amb relació a aquesta mo-dalitat. Nosaltres defensem quen’hi pugui haver sempre queestiguin legalitzats. Tot i quepensem que haurien d’estar enun mateix edifici, és a dir, agru-pats perquè d’aquesta maneras’evitaria problemes amb els ve-ïns.
Això també passa en l’àmbit ru-ral?Sí, i aquí pensem que no s’hau-ria de permetre habitatges d’ústurístic en zones rústiques per-què fan una competència deslle-ial al turisme rural, que cada ve-gada més va perdent importàn-cia, ja que és més fàcil fer un ha-bitatge d’ús turístic que un deturisme rural. Conec un empre-sari que tenia unes instal·la-cions on volia fer un hotelet icom que li demanaven tant i liposaven tants problemes perobrir va acabar destinant lesinstal·lacions a habitatges d’ústurístic. Ha obert fa temps i lifunciona perfectament. Això noté sentit.
Contínuament parla de turisme
de qualitat. Com s’ha de fer peratraure aquest turisme?Amb regulació. No hi ha altramanera. Els xiringuitos ambpreus tirats on et serveixen unmenú de sis euros no et podendonar res de bo i la majoria, perno dir pràcticament tots, con-tracta mà d’obra sense forma-ció. En canvi tu, com a hoteler,que has invertit en el teu local ique busques treballadors ambexperiència i formació que hande fer quaranta hores i dos diesde festa a la setmana i que etcosten 3.000 euros al mes, nopots competir en preus. Impos-sible. Per tant només pots com-petir en qualitat. I això passacada estiu perquè no està regu-lat. I l’única manera de dignifi-car la professió de cambrer i desala i de servei és la regulació.Per què? Perquè així hi hauriaestabliments potents amb tre-balladors formats i amb garan-ties que aquest establimentet serveix el que t’ha de servir ial preu que toca servir. I si tu re-gules el sector, regules el turis-me, un turisme amb més podereconòmic. S’ha de regular el
sector si volem turisme de qua-litat.
Trobar personal qualificatcontinua sent una assignaturapendent en el sector?Ara encara és pitjor que abans.Ens trobem en un momentmolt delicat en l’hostaleria pelque fa a recursos humans per-què ens costa moltíssim trobarpersonal qualificat. Sobretot onens en falta més és a sala. Ensfalten cambrers, ajudants decambrers, maitres, entre d’al-tres.
Però hi ha escoles.Els joves que estudien hostale-ria prefereixen optar per la cui-na, i als centres escolars els cos-ta molt omplir els cursos de sa-la. En aquest sentit, alguna as-sociació ens ha fet arribar laproposta de demanar al Depar-tament d’Ensenyament que laformació professional de cuina isala sigui una sola línia en quèdurant els dos primers anysl’alumne imparteixi assignatu-res de cuina i sala al mateix mo-ment i després el tercer any es-
culli l’especialització. D’aquestamanera l’alumne coneixeria lesdues matèries. També ens tro-bem que hi ha una forta rotaciód’obertura i tancament de res-taurants, per una falta de pro-fessionalitat dels empresarisque opten per aquest tipus denegoci.
S’obren restaurants sense sa-ber l’ofici?Molts d’ells venen d’un altresector i obren un restaurantsense saber el funcionament del’hostaleria. És per això que desde la federació vam fer una pro-posa al Departament d’Empre-sa i Coneixement per reclamarque des de l’administració s’ex-igeixi que tot aquell que vulguiobrir un negoci d’hostaleria tin-gui una formació mínima, comper exemple un certificat deprofessionalitat.
Fa molts anys que es parlava dedesestacionalitzar el turisme.Això no s’ha aconseguit, al con-trari, a la demarcació i es con-centra en dos mesos?I seria ideal que s’aconseguís
desestacionalitzar. Des d’algu-na associació s’ha fet la propos-ta de dividir el període de vacan-ces escolars en diferents èpo-ques, com per exemple fa el go-vern francès o altres països eu-ropeus. La finalitat és que no esconcentri les vacances escolarsen tres mesos a l’estiu. Això aju-daria a tenir turistes tot l’anyperquè el nostre principal visi-tant és l’interior, d’aquí a Cata-lunya.
Però també turistes estra-ngers?Sí. Sempre n’hem tingut peròper nombre és el de l’interior.El nostre principal turista es-tranger és el francès. Després javenen els anglesos, alemanys,belgues i italians. Hi ha una mi-ca de tot perquè la Costa Brava,Girona i Barcelona i Catalunyaen el seu conjunt és reconegudaarreu. Ara el que ve molt és elturista sud-americà amb poderadquisitiu i, en canvi, els russosestan baixant molt a tot Catalu-nya per problemes de diners ide visats.
El top manta és un problemaque des de fa molt intenten so-lucionar molts municipis turís-tics. Vostè com ho veu?El top manta i la prostitució ales carreteres pensem que no-més es pot solucionar si es can-
via per llei i que les sancionssiguin penals i no administrati-ves com ara. Els ajuntamentsno hi poden fer res i en canvien són els perjudicats. I nos’hauria de permetre. El topmanta no paga impostos, ni fa-brica aquí, ni el que fabrica tétreballadors aquí, però tampocpaga impostos el que ven. I pertant és un negoci rodó i en canvihi ha qui diu: pobrets, tambéhan de viure... Però també hande viure els nostres comer-ciants que veuen que davant laporta de la seva botiga s’hi hainstal·lat algú que els està fentcompetència deslleial i que venproductes falsificats que perdesgràcia la gent els compra.En el moment en què aquestsvenedors sabessin que els potcaure una multa important ique la policia se’ls pot emportari, si és reincident, tancar, no hitornarien. ■
La federaciód’hostaleriaAntoni Escuderoés president de laFederació d’Hos-taleria de les Co-marques de Giro-na, ens que fa deparaigua d’onzeassociacions co-marcals i localsd’arreu del territo-ri. Entre els seusagremiats hi hahotels, càmpings,cases de turismerural, hostals, res-taurants, bars, ca-feteries o sales defesta. Represen-ten 4.000 establi-ments i segons elmateix Escudero“som l’única veuvisible que hi hadins el sector”. “Lafederació ha esde-vingut una institu-ció potent a la qualfins i tot s’ha in-corporat el turis-me rural i altresinstitucions tam-bé hi volen venirperquè veuen quea la federació hi hauna seriositat i ri-gorositat”, comen-ta. ■ MANEL LLADÓ
Amb els habitatgesd’ús turístic hempassat de l’economiacol·laborativa al’especulativa
❝
DADES FETES PÚBLIQUES AHIR PER AENA
MOVIMENTS A L’AEROPORT
EL JUNY DE 2019
JUNY DE 2019
2.150-5,7%
DESCENS RESPECTE AL MES DE JUNY DE 2018
OPERACIONS
JUNY DE 2019
5.408-87,9%
DESCENS RESPECTE AL MES DE JUNY DE 2018
VOLS DE MERCADERIES
NOVEMBRE 2018
38.328-16,09%
DESEMBRE 2018
37.306-12,05%
GENER 2019
37.415-10,3%
FEBRER 2019
34.188-16%
MARÇ 2019
40.172-44,8%
JUNY 2019
273.939-2,6%
JUNY 2018
281.332+8,5%
JULIOL 2018
310.267+2,3%
AGOST 2018
315.408+6%
SETEMBRE 2018
280.490+10,28%
OCTUBRE 2018
196.292-0,01%
MAIG 2019
229.318+1%
ABRIL 2019
175.375-1,5%
ALBA CARMONA GIRONA
■ L'aeroport de Girona-CostaBrava torna a perdre passatgersdesprés del petit repunt que va re-gistrar durant el mes de maig. Lesinstal·lacions de Vilobí d'Onyarvan tancar el mes passat amb. usuaris, el que suposa undescens del , respecte del junyde l'any passat, segons les dadespublicades ahir per Aena.
Amb aquesta davallada, l'aerò-drom gironí torna a les xifres ne-gatives, després d'un mes de maigen què va sumar un més depassatgers que el mateix mes del'any anterior, després d'haver es-tat set mesos seguits perdent pas-satgers.
Amb aquestes xifres, el balançde l'any de moment continua es-sent negatiu per a l'aeroport de Gi-rona, ja que durant el primer se-mestre de l'any ha transportat. persones, un , menysde passatgers que en els primerssis mesos del .
Segons les dades del gestor ae-roportuari, el mes passat es vanregistrar a Vilobí d'Onyar .operacions, és a dir, un ,menys que el mateix mes del .
Pel que fa a l'acumulat de l'any,les xifres no són millors: les .operacions comptabilitzades en-tre el gener i el juny suposen un
, menys de moviments que unany enrere.
Com és habitual, Ryanair va serde nou la companyia aèria mésutilitzada pels usuaris de l'aero-port gironí. Dels prop de .passatgers registrats el mes passata la terminal de Vilobí, gairebé setde cada deu, ., van fer ser-vir un vol de l'aerolínia irlandesade baix cost.
En segon lloc, tot i que a unadistància considerable, es va si-tuar la britànica Jet, que vacomptar amb . viatgers, iTransavia, amb . persones.
Igual que en altres ocasions, elmercat britànic va ser el més nom-brós durant el mes de juny, ja queva haver-hi . persones quevan volar amb origen o destí elRegne Unit. Holanda va desban-car Alemanya de la segona posi-ció, amb . viatgers provi-nents dels Països Baixos i .germànics.
Pel que fa als aeroports de destímés habituals, durant el juny vanser els de Manchester, Londres,Birmingham, Brussel·les, Bristol iEindhoven.
Respecte a les mercaderies, elmes passat es van transportar al'aeroport de Girona . quilos,gairebé un més que el juny del'any .
Disminueixenun 2,6% els viatgers a l’aeroportdurant el juny!Unes 274.000 persones van fer servir lesinstal·lacions de Vilobí el mes passat !El primersemestre ha registrat 790.407 usuaris, un 6,1% menys que en el mateix període del 2018
Diari de Girona DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2019 3
TEMA DEL [email protected] ELECTRÒNIC
jamargant - 15/07/2019 08:03 - 81.32.134.200
GIRONÈS | Comarques Gironines | 27EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2019
1816
77-1
2029
17L
L’aeroport de Girona varegistrar el mes passat untotal de 273.939 passat-gers, una xifra que suposaun 2,6% menys que el ma-teix mes de l’any passat.Aquests resultats mante-nen la tònica de set mesosde pèrdua de passatgers, aexcepció del mes de maig,en què el transport de pas-satgers va créixer un 1%.Ara, amb les dades deljuny publicades, es retor-na novament a la davalla-da del nombre de viatgers,i això fa que, en l’acumulatde l’any, hagin passat un6% menys d’usuaris perl’aeroport de Vilobí que enel mateix període de l’any
passat. És a dir, de gener ajuny han passat per l’aero-port un total de 790.407passatgers.
El descens en el nombrede passatgers tampoc estàcompensat per les merca-deries, ja que durant elmes passat el total de mer-caderies transportades vadisminuir pràcticamentun 88% respecte al junydel 2017 i en l’acumulat del’any ha baixat un 50%. Ai-xí, al juny van transportar-se 5.408 quilos de merca-deries i en l’acumulat del’any, 46.247 quilos.
L’aeroport de Girona vaarrencar la temporadad’estiu el 31 de març, amb58 rutes programades,una menys que l’any pas-sat. Durant aquesta tem-
porada, que s’allarga finsal 26 d’octubre, s’oferei-xen 1,9 milions de seientsdels diferents vols queconnectaran l’aeroportamb diverses destinacionseuropees. La xifra de se-ients, però, representa un2,2% menys de places quel’any passat. De fet, elnombre de moviments co-mercials previstos per aaquesta temporada tambédisminueix un 2,9%.
Pel que fa a les conne-xions, el Regne Unit és elpaís amb més places dis-ponibles, cosa que a l’inicide la temporada feia pre-veure que la britànica se-ria la nacionalitat estran-gera predominant a l’aero-port gironí durant aquestestiu. ■
a Aquest mes de juny, la infraestructura gironina també vatenir un 2,6% menys d’usuaris que el mateix mes del 2018
L’aeroport acumulaen mig any un 6%menys de passatgers
U. ComasVILOBÍ D’ONYAR
Passatgers fent cua en un dels taulells de Ryanair ■ ACN
L’Espai Gironès organitzaper avui l’Splash Party,una activitat infantil quees durà a terme al pàr-quing exterior del centrecomercial i que s’emmar-ca en les activitats progra-mades dins l’Espai Petits ique té l’aigua com a prota-
gonista. Es durà a termede les cinc a les nou del ves-pre i l’activitat estarà gui-ada per socorristes.
L’Splash Party simula-rà una petita platja paradi-síaca, on hi haurà un foto-reclam amb flotadors i ha-maques perquè els partici-pants puguin fer-s’hi foto-grafies. A més, hi ha pre-vist un recorregut de jocs
en què els més petits tin-dran la possibilitat de ves-tir-se de submarinistes iobtenir descomptes percomprar a les botigues quehi col·laborin. Es podràtambé conduir un tauróteledirigit i fer un recorre-gut equivalent d’obstacles.Hi haurà un espai per po-der fer guerres de globusd’aigua. ■
Activitats d’aigua, avui,a l’Espai Gironès, a SaltImma BoschSALT
Diari de Girona DILLUNS, 15 DE JULIOL DE 2019 15
L’Estiu
DdG PALAMÓS
■El festival de rumba de la CostaBrava, Rumb(a)Palamós, va pre-sentar divendres per primera ve-gada la seva pròpia formació mu-sical, anomenada Rumb(a)nd Pa-lamós. El grup està format permúsics de renom de la rumba ca-talana, com Rafalito Salazar; Da-vid Torras, Daniel Landry, i MarcDantuvi, tots ells veus i guitarres;acompanyats per Naama Her-nandez i Eva Sendarrubias, a lespalmes i balladores. Tots ells vandebutar conjuntament davant el
públic el divendres al parc delConvent dels Agustins, amb unconcert protagonitzat per un am-pli repertori de les cançons mésconegudes d'aquest popular estilmusical.
Programació familiarEl Rumb(A)Palamós celebra en-guany la sisena edició i es conso-lida com el primer festival de rum-ba catalana de la Costa Brava,amb un clar caràcter festiu i fami-liar. Des de , s’ha convertit enuna cita anual de referència a la
Costa Brava, programant cadaany concerts de figures de renomi qualitat en el món de la rumbacatalana. Al llarg de les cinc edi-cions que s’han dut a terme, nom-brosos grups han passat pels es-cenaris de Rumb(A)Palamós, en-tre ells, Tony Cayena, La TrobaKung Fu, son, Gertrudis, Saborde Gràcia, Arrels de Gràcia, Horade Joglar, Dijous Paella JaumeIbars, o Los Manolos, entre d’al-tres.
La programació d’enguany vacomençar el passat divendres dejuliol amb la formació de MarujaLimón, un dels pocs grups com-pletament integrat per dones, is’allargarà durant tot el més fins aldia , amb l’actuació de Miliu Ca-labuch, que aproparà al públic elllegat de Peret, un dels mestres dela rumba catalana. El cap de set-mana vinent serà el torn de les ac-
tuacions de Bemba Saoco, el di-vendres al darrer tram del Passeigdel Mar, i de la formació Dantuvi,el dissabte. Aquesta formació estàorientada a fer arribar la rumbaals més petits i actuarà a les .ha La Fosca. La resta de concerts,en canvi, estan programats per les.h.
Els assistents als concerts delfestival podran gaudir. a més, deLa Brava Beer, que un any més ésel patrocinador del festival, ambl’objectiu de seguir fomentant laprogramació i la difusió d’aquestesdeveniment. La reconegudacervesera empordanesa serà pre-sent, per tercer any consecutiu, atots els concerts del festival (ex-cepte el del dia de juliol adreçata infants).
El festival Rumb(A)Palamóstambé compta amb la destacadacol·laboració de la Diputació deGirona que aporta el seu suporteconòmic dotant aquesta activitatcultural amb una subvenció glo-bal de cinc mil euros.
La formació ha estat creada expressament perl’actuació del Rumb(a)Palamós Està formadaper músics de renom de la rumba catalanai va oferir un repertori farcit de les cançonsmés clàssiques Se celebraran un total de cincconcerts durant els caps de setmana de juliol
Dantuvi oferiràun concert enhorari de tardadirigit a aproparla músicaals més petits
Música
Rumb(a)ndPalamós, unabanda per alfestival més«rumbero»
Rumb(a)nd Palamós, durant lapresentació del Festival. DDG
DdG EMPÚRIES
■Un dia a l’any, la seu d’Empúriesdel Museu d’Arqueologia de Ca-talunya (MAC) programa una jor-nada especial destinada a la cul-tura en família per promoure ladescoberta del jaciment a grans ipetits. El Familiaria, dia en famíliaa Empúries, se celebrarà enguanyel dia de juliol de a hores.
En aquesta quarta edició l’or-ganització amplia els tallers de re-creació històrica adreçats als nensi nenes, degut a la seva alta de-manda, oferint també visites fa-miliars guiades, visites en D al fò-rum romà i a l’àgora grega, un
concert del reconegut grup Xiula,un concert participatiu deBufa&Sons o un espectacle teatralitinerant de la mà de la compan-yia Teatre Nu basat en la faula gre-ga La llebre i la tortuga.
El Familiaria és una activitatpensada principalment per a ladescoberta del jaciment grecoro-mà compaginant cultura i oci. S’hioferiran una vintena de tallers iactivitats pensades per a nens inenes de totes les edats; algunsdels tallers estaran relacionatsamb la història del jaciment, comper exemple els tallers d’arqueo-logia, mosaics, ceràmica, gastro-
nomia romana, taller de màscaresde teatre, jocs romans o taller depolicromia; però també n’hi hau-rà de temàtiques diverses com eltaller de pinta cares o el de les an-xoves de l’Escala.
L’entrada del Familiaria donaaccés al recinte arqueològic delMAC-Empúries durant tot el dia,amb l’opció de poder dinar alsseus jardins fent un pícnic o apro-fitant les food trucks que s’hi ins-tal·laran. Si així es desitja, tambées podrà sortir durant una estonai tornar a entrar al recinte, ja siguiper anar a la platja o visitar els vol-tants del Jaciment.
L’activitat està organitzada pelMAC-Empúries i la productoraPistatxo Produccions, promotoradel Festivalot de Girona, amb lacol·laboració de l’Ajuntament del’Escala. El preu de l’entrada anti-cipada és de euros i euros elmateix dia a taquilla. Els menorsde anys no paguen entrada.
EmpúriesEl Museu d’Arqueologiaacull el Familiaria
El taller de pintar cares de la tercera edició del Familiaria. DdG
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
L’EstiuPOESIA El novè Poemestiucomençarà el 19 dejuliol amb «Poesia per la Llibertat» a Figueres
RAQUEL GIRONÈS CALELLA DE PALAFRUGELL
■ Una nit sensual, provocativa idesenfrenada dirigida pel colom-bià Maluma va inaugurar ahir elfestival Cap Roig de Calella de Pa-lafrugell. El considerat nou rei delreggaeton va oferir una autènticafesta i des del primer minut les ca-dires van desaparèixer. Tot el pu-blic dret, aplaudint i movent elsmalucs. Maluma viatjant per l’es-pai, en un vídeo introductori, i unaexplosió de fum van donar el tretde sortida del concert. Va iniciar lanit de festa amb Mala mía.
«Això és una party, així que tot-hom a ballar», va dir el colombiàanimant el públic a deixar-se anar.Seguidament van sonar els èxits
més coneguts de l’artista: Corazón,Vente pa ca i Chantaje. Un cop mésva demostrar a Calella de Palafru-gell les raons per les quals és el nourei del reggaeton i el perreo. El pú-blic va embogir i el mateix Malumaen català va confessar que estava
de «puta mare». El d’ahir va ser elpenúltim xou per Europa de Ma-luma i segons va dir el més «petit»i «íntim».
Tot i això va confessar quel’energia del públic de Cap Roig eraimpressionant. Maluma, nom ar-tístic de José Luis Londoño, ambulleres de sol i les seves cadenesd’or i plata, va estar acompanyatper diferents ballarines, una bandade músics i una cantant quel’acompanyava a la veu. L’artista vaportar a Calella un xou amb unaposada en escena carregadad’efectes sonors i visuals amb llum,fum i una gran pantalla. Els seusmoviments de maluc van fer aug-mentar encara més la temperaturad’ahir a Cap Roig.
Igual que quan va dir en català«us estimo molt». I com en tota fes-ta també va haver-hi un momentde relax amb les cançons més ínti-mes de l’artista com Marinero. Itambé a Cap Roig va sonar una deles cançons que ha generat méspolèmica: Cuatro babys. I és queMaluma porta associat al seu nomdos conceptes: per un costat hi haels que el defineixen com el rei delreggaeton i, per l’altre, els que el tit-llen de masclista. A la cançó enqüestió explica que està enamoratde quatre babies i que «chingan»
quan ell els ho diu. Crítiques queMaluma va contestar publicant eltema de Mala mía, on diu que «asíes mi vida» i afirmant que les críti-ques de la gent són «pura envidia».
Elles van ser majoria ahir a la nit,tot i que el recinte no es va acabard’emplenar del tot. Aquest és el ter-cer concert de Cap Roig amb lesentrades més cares de l’ediciód’enguany del festival, les quals os-cil·laven entre els i els eu-ros depenent de la ubicació. Unaxifra que només superen Sting( euros) i Eros Ramazzotti (euros), que actuaran el de julioli el d’agost, respectivament. Ma-luma va tancar el concert amb Elpréstamo, Temperatura, Carnavali Felices los , i va deixar el públicamb més ganes de festa i de seguirgaudint del reggaeton durant totl’estiu.
El cantant Maluma, durantl’actuació d’ahir. RUBÉN IRÚNCalella de Palafrugell
Maluma inauguraCap Roig amb una nitsensual i provocadora
!El cantant colombià interpreta els seus èxitsmés coneguts com «Mala mía», «Vente pa ca»,«Sin contrato» i «Felices los 4», que l’han portat a ser considerat el nou rei del reggaeton !El públic va embogir i el mateix Malumaen català va confessar que estava «de putamare» en el concert «més petit i íntim»
Diari de Girona DISSABTE, 13 DE JULIOL DE 2019 19
Amb ulleres de sol i les sevescadenes d’or i plata, va estaracompanyat per diferentsballarines
jamargant - 15/07/2019 08:03 - 81.32.134.200
Diari de Girona
RUMB(A)PALAMÓSEl festival de rumbade la Costa Bravapresenta divendresla seva pròpiaformació musical
THE BEATLESWEEKEND The Quarrymen, elgrup d’on van sorgirels de Liverpool, endirecte a l’Estartit
àmplia secció de vent, ningú potinterpretar Sinatra sense trompe-tes, trombons i saxos, ni Sinatra po-dria. Al cap de la fastuosa banda hiha un vellet que toca el saxo alhoraque dirigeix. Alt i prim, d’orellesprominents i vestit com si l’ha-guessin reclutat a darrera hora delmateix geriàtric on tinc la meva tia.Que mai us enganyin les aparen-ces: un dels moments estel·lars delconcert, un d’aquells momentsque saps inoblidables en notar elsulls humits, va ser quan Anka a laveu i al piano i el vellet al saxo, dret,van oferir una versió impossible dePurple Rain, l’un donant rèplica al’altre, il·luminats només per un fo-cus cadascun, en un duel seguit ensilenci religiós per la resta de l’or-questra i tot el públic. Creguin-meque si Prince hagués estat diven-dres a Peralada hauria caigut degenolls.
Però tornem a Paul Anka. Deci-dit a amortitzar el que li va costarla dentadura, no va deixar de som-riure en tota la nit, ni quan els es-forços que realitzava -no només deveu, també físics- obligaven a con-nectar el mòbil per comprovar quesí, que està a prop dels . All of me,That’s life, Strangers in te night imoltes altres de Sinatra, entre lesquals no podien faltar New York,New Yorkni especialment My way,creació del mateix Anka. També vatenir temps per a la seva Put yourhead on my sholder, que no tot hade ser Sinatra. Malgrat que es vatreure l’americana per tocar la gui-tarra en un homenatge a BuddyHolly, se la va tornar a posar en tor-nar a Sinatra, malgrat la calor dequè es queixava. Ningú pot cantarSinatra en mànigues de camisa, ol’esperit del «vell ulls blaus» el per-seguirà des del més enllà.
Es diu que un pot creuar de dalta baix la història sentimental de laseva vida sense tocar a terra, sal-tant de cançó d’en Sinatra en cançód’en Sinatra. Totes les solituds s’as-semblen, per més que les de Sina-tra siguin amb el llacet desnuat alcoll i els glaçons dringant al got dewhisky, i les dels pobres mortals,amb una cervesa a la mà tot mirantla tele. És igual, al final es tracta dedir: «Posaré les meves llàgrimes aassecar». Com va escriure J.R.Moehringer, «Sinatra aportavaacompanyament musical al meucor trencat».
A falta de Sinatra, bo és que ensacompanyi Anka. Amb una denta-dura blanquísima i a la seva mane-ra. Quanta alçada en un home tanbaixet.
■ Platja d’Aro va celebrar dissabtela a Cantada d’Havaneres. Perl’escenari, van passar-hi Son del’Havana, un conjunt que prenl’Herència d’Els Pirates, amb nousmatisos de fusió de ritme i harmo-nies; Susanna del Saz i Fonso Cas-tillo, que combinen la cançó ma-rinera amb el pop i rock més po-pular; i Port Bo, que van interpre-tar, per primera vegada, temes acappella. Els assistents van podergaudir de la música i un got derom cremat. DdG PLATJA D’ARO
PLATJA D’ARO
Havaneres i olor derom cremat a la platjaCavall Bernat
■ Ítaca Band i Lildami, dues de lespropostes més conegudes delmercat de música en català, vancoincidir dissabte a l’escenari dela festa major del petit racó baix-empordanès de Fonteta, que for-ma el municipi de Forallac junta-ment amb Vulpellac i Peratallada.La nit va acabar amb l’actuaciódels Animal DJs. Una audició desardanes i l’actuació d’Último Ve-neno van tancar ahir les festes finsl’any vinent. DdG GIRONA
FONTETA
Ítaca Band i Lildamiomplen la Festa Majorde Fonteta
BBF
■ Els DJs David Guetta, Alesso iArmin Van Buuren van ser aquestdissabte la principal atracció delBarcelona Beach Festival, l’esde-veniment de música electrònicaque va congregar milers de perso-nes a la platja del Fòrum i el parcde la Pau de Sant Adrià del Besós.El cartell també comptava ambreconeguts artistes del technocom DJ Snake, DVLM, Don Dia-blo, Steve Aoki i W&W, entre d’al-tres. DdG BAERCELONA
ELECTRÒNICA
David Guettaarrasa al BBF
BreusPaul Anka, a l’escenari delFestival de Peralada. MIQUEL GONZÁLEZ
LAURA TEIXIDOR CALELLA DE PALAFRUGELL
■ Més de tres-cents milions dediscos venuts amb centenarsd’èxits intergeneracionals avalenNile Rodgers com una de les lle-gendes musicals més influentsdel món. Dissabte, al Festival Cap
Roig, va tornar a demostrar –deuanys després de la seva primeravisita a Calella de Palafrugell– quetot i haver superat la franja dels anys, manté la seva energia mésviva que mai. De fet, després d’ha-ver superat el càncer per segona
vegada fa dos anys, l’artista nord-americà va tornar als escenarisamb nous projectes professionalsi amb la mateixa essència rítmicade sempre.
Vestit amb roba platejada, saba-tes brillants, un gorro negre iacompanyat de la inseparableguitarra elèctrica, Nile Rodgers nova tardar a posar-se el públic a labutxaca i ben aviat va animar elsespectadors a deixar-se anar i ba-llar fins a convertir Cap Roig enuna autèntica discoteca dels anys. Val a dir que sense els incon-dicionals Chic, grup format per sismúsics i dues solistes amb veusprodigioses, la posada en escenano hauria brillat de la mateixa ma-nera. Després de temes propiscom Chic Cheer, Dance, dance,dance o I want your love, Rodgersva introduir un nou bloc d’èxitsproduïts per a diverses estrellesd’àmbit mundial com David Bo-wie, Madonna o Duran Duran.Ininterrompudament van anarsonant Like a virgin, Material girl,Lady i Notorious, entre d’altres. Elmoment més emotiu de la nit vaarribar abans de la intepretació deGet Lucky, quan Rodgers va expli-car els problemes de salut que ha-via patit i que «afortunadament»els va superar amb èxit.
Durant la recta final del concert,arribaven els himnes més espe-rats. Mentre Rodgers interactuavaincansablement amb els especta-dors, sonaven els eterns Le freak iGood times, que van acabar dedespertar l’eufòria del públic.
L’artista nord-americà i el grupChic en un moment de l’actuació
de dissabte a la nit. RUBÉN IRÚNCap RoigNile Rodgersenlluerna elpúblic amb elseu gran llegatinesgotableAmb 66 anys i havent superat dos càncers,l’artista continua desprenent l’energia que tant elcaracteritza Juntament amb Chic ofereixun repertori plegat d’èxits de música disco ifunk Prop de 2.000 assistents viuen la segonajornada d’un festival amb estils molt diversos
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
L'Índex de Preus de Consum(IPC) a la demarcació de Gironaes va situar en el ,, quatre dè-cimes per sota del , de mitjanacatalana, segons les dades publi-cades aquest divendres per l'Ins-titut Nacional d'Estadística (INE).En relació al mes anterior, la va-riació va ser del -,. En termesanuals, destaca l'augment del, dels preus de restaurants ihotels i d', a ensenyament,mentre que decreix un , elspreus d'oci i cultura. En compara-ció amb el mes anterior, els preusbaixen un , al transport i i un, a sanitat, mentre que pugenun , a oci i cultura.
L'Índex de Preus de Consum(IPC) a Catalunya es va situar enel , al juny, tres dècimes me-nys que la xifra interanual delmaig, segons ha informat aquestdivendres l'Institut Nacional d'Es-tadística (IN E). La xifra és la mésbaixa des del setembre del ,quan es va situar en el ,. D'a-questa manera, l'IPC manté latendència a la moderació iniciadael mes passat després de tres me-sos consecutius de pujades. Alconjunt de l'Estat, també es va re-gistrar la taxa més baixa des del se-tembre del , situant-se en el,. Aquesta taxa es deu a la bai-xada del preu dels carburants, l'e-lectricitat i els combustibles lí-quids.
Pel que fa a Catalunya, la baixa-da interanual de preus més desta-cada es dona a l'electricitat, el gasi altres combustibles, que baixenun ,. També baixa la taxa delspreus del transport (-,) i les
comunicacions (-,). En canvi,pugen un , els preus de restau-rants i hotels, un , el preu deles begudes i la mateixa taxa el dellloguer.
Al conjunt de l'Estat, els grupsque han influït en la moderació dela pujada interanual de preus sónel transport i l'habitatge. En ter-mes mensuals, destaca la baixadad'un dels combustibles líquidsi d'un , del preu dels carbu-rants. A més, el vestit i calçat baixaun , per l'efecte de les rebai-xes. Per comunitats, els preus vanpujar arreu a excepció de Melilla(-) i Ceuta (-,). L'incrementmés alt es va donar a Navarra ().
La UGT i CCOO de Catalunyavan reclamar recuperar capacitatadquisitiva i que les empresesapliquin tant l'acord salarial pac-tat en l'Acord per a l'Ocupació i laNegociació Col·lectiva (Aenc)com en l'Acord Interprofessionalde Catalunya (AIC).
La UGT de Catalunya ha recla-mat la derogació «immediata» deles reformes laborals del i per revertir els efectes quehan tingut en la classe treballado-ra -en particular la caiguda del. del poder adquisitiu-, i equi-librar el repartiment del creixe-ment econòmic.
CCOO de Catalunya ha dema-nat l'execució del Pacte Nacionalper a la Indústria i inversió públicaen espais industrials i de logística,així com de les empreses per ga-rantir una formació de qualitat iuna ocupació estable, cosa queconsideren «clau» per comple-mentar la demanda amb més pro-ductivitat.
ACN/DDGGIRONA
L’inflació se situaen el 0,3% al junya la província de Girona
La variació intermensual va ser del -0,2% a lescomarques gironines L'IPC baixa tres dècimesal juny a Catalunya i se situa en el 0,7% Elssindicats UGT i Comissions Obreres de Catalunyareclamen recuperar la capacitat adquisitiva
!
!
!
Diari de GironaDISSABTE, 13 DE JULIOL DE 201926
ECONOMIA [email protected] ELECTRÒNIC
ALIMENTACIÓ
0,3OCI I CULTURA
1,6
COMUNICACIONS
0,3
ENSENYAMENT
0,0
ROBA I CALÇAT
1,0
ALCOHOL ITABAC
0,1
MEDICINA
1,2
PARAMENTDE LA LLAR
0,2
RESTAURANTS IHOTEL
0,4
TRANSPORT
1,5
HABITATGE
0,8
ACN/DDG BARCELONA
■ El germans Font, Joan i Josep,finalment han arribat a un acord.D’aquesta manera, els dos propie-taris del grup Bon Preu al po-sen punt i final al conflicte que te-nien obert des de fa mesos al jutjatmercantil de Barcelona pel valorde la cadena de supermercats.
L’empresa va emetre ahir uncomunicat on assegura que s’haarribat a un acord entre els dos ac-cionistes a través del qual Ballood’Inversions -propietat de JoanFont- compra el de les ac-cions a Espai d’Inversions -pro-pietat de Josep.
D’aquesta manera, quan se sig-
ni el pacte, Joan Font posseirà el de les accions del grup. Toti que l’empresa no ha volgut con-cretar el preu, La Vanguardia sostéque la meitat del grup s’ha valoraten més de MEUR. L’exercici el grup va facturar .MEUR, un , més que l’anyanterior.
Joan Font posa punt final al litigi per BonPreu i compra l’altra meitat al seu germà
ocr40 - www2 15 30 290
ari
asora BL o
omentEl c el 12-07-2019 a les
c..r40 - www2 15 30 290
S.A., 4 BANCO, Pàgines elaborades per RENTA
om
h.
om
19:00
eu
SS ÍNDEXALPRINCIPPA
rP arV
asil)a (BrspevoB 007,.900041 7,45-2
C 40AC 8602,7.55 ,902
XAD 0,3212.323 8,-8
sJonewoD 05074272 9158
s RontingutC
.r
07
91
80
79
eurP
ile)(IGPA ,950557.25
xatibeL 400,468.5
entina)gal (ArvMer ,960060.43
xic)Mexbol (M 49063042
a 4entR
.arV
40,31-
00,-40
76,042
-251,53
08,77,3
61,77,3
742,3
61,6
78,-9
yAn% .ar
5732,
-2,90
96,31
9,572
88,77,1
80,18-
,21-6
60,61-
,9877,-
65,5
06,19-
7,156
41,5
85,18-
74,77,-2
7012,
43,30
,9619
8321,
6822,
3,16
22,19
-21,39
,5215
,957
4011,
,91-0
82,15
711,
3,9-9
2,9-0
41,5
84,40
4774,0
-2,33
.% arV
,120
40,0
4,20
49,0
00,-0
,210
,500
sJonewoD 050,74.272 ,9158
50xxtooxsourE 630,77,49.3 ,90
00SE 1FT 07,9.50577. 8,3-
SE MIBFT 00722.182, ,231
35xIbe 00,23.299 12,9
mbia)IGBC (Col 490,3812.9 4,-66
eu
35IBEX
rP
CIONACA 00,198 9
XCERINOA 26,97
79
90
85
28
90
40
xic)Mexbol (M 490,63042.
00Nasdaq 1 854,33.977.
.Nasdaq Comp 656,.2338
ei 225Nikk ,90068521.
500S&P 0,52006.3
50xxSto 430.181,3
Mín. Màx. .arV .%arV aV
60,96 0,198 ,300 ,310
98,77, 04,8 05,0 63,0
.TT.ONSS CCA 460,38
AENA 00,2371 1
S ITUAMADE 02771,
ALCEL.MITTTAAR 627,41
ADELLAB S.B 38,90
ANKIAB 352,1
ANKINTERB 458,6
AVVABB 988,4
ANKABAIXC 2,561
OMCTELECELLNEX 90832,
.TT.OMOUTACIE 60022, 2
SAGENA 60,119
77
,9177,3 47,38 7,20 71,0
71,951 45,371 1,25 37,0
71,22 271,9 08,0 ,110
46,41 ,9441 ,340 2,36
,940 ,960 01,-0 68,-0
2,11 62,1 20,0 1,18
,366 46,6 09,0 1,38
,904 ,984 30,-0 66,-0
2,56 602, 01,0 7,20
8132, ,3533 ,31-0 3,9-0
0622, 00,23 44,0 1,99
04,19 ,3619 ,12-0 60,-0
85,3 ,983 4,10 ,543
22,39 2722, 0,2-0 88,-0
7822, 4,123 08,0 ,350
,1572 ,5472 09,-0 ,33-0
,518 60,8 04,-0 49,-0
,9026 42,72 74,0 471,
07,8 86,8 06,-0 68,-0
86,9 00,01 30,-0 ,30-0
20,5 0,15 70,0 1,36
762, 072, 01,-0 ,33-0
57,02 0521, ,250 01,2
30,6 3,16 70,0 1,12
04,8 0,28 0,10 1,18
12,35 4912, 04,-0 ,32-0
22,32 7122, ,120 ,530
48,71 62,71 30,-0 7,1-0
85,31 00,41 0,10 67,0
,194 ,254 20,-0 ,39-0
57,41 ,9941 4,10 ,910
,3877, 46,77, 05,-0 63,-0
,5846 0,177,4 ,320 96,0
eu
sDiviserP
$ 71,12
en 062121,
raiL 798,0
Franc 091,1
uecaCorona 7,5501
$ Canad 4681,
liaAustr$ 6061,
78
4
ENCE 87,93
ASENDE 22,560 2
VIALOFERR 080,23
SOLGRIF 074,72
OLAIBERDR ,5508
INDITEX 042,72 2
AINDRA 407,8
ONIALOLCINM. ,9409
GRP.AIRL.INTT. 870,5
MAPFRE 6802,
VILSMOMA 05021,
SPESETTMEDIA 6,116
S
Tipus d’interès
TEL HOMELIA 35,18
.OPP.MERLIN PR 12,390
YGTURNAAT 64022, 2
ORPCRED ELE. ,56071
OLSREP ,95031
ANDERANTTAS ,1884
ASAMESIEMENS G ,98541
AONICTELEF 3,3977,
ANOFFACVIS 000,77,4 4
bor 1 aEur 7,20
s
olietrP
Brent 21 d ,866
Or
Metalls
411,1.
jamargant - 15/07/2019 08:03 - 81.32.134.200
8 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE JULIOL DEL 2019
L’assemblea debatl’estratègia i permetals càrrecs elegitspresentar-se per aun segon mandat
Els fets, contra unamenor de 17 anys,haurien passat dematinada en un pisocupat a Manresa
La CUP tambécrida a sumar“gent icol·lectius”
Quatre jovesdetinguts peruna agressiósexualNacional
El lema Som 6 milionstantes vegades repetit du-rant els anys vuitanta pelgovern de Jordi Pujol faanys que és història. Lesúltimes dades fetes públi-ques per l’Institut Catalàd’Estadística, l’Idescat, nonomés situen la poblacióactual, amb data de l’1 degener d’aquest mateixany, en 7,6 milions, un0,7% més que l’any 2018,sinó que serveixen per feruna prospecció segons laqual l’any 2030 ja hauremsuperat la xifra dels 8 mi-lions d’habitants, consoli-dant la tendència de crei-xement iniciada el 2015després d’un període dedeclivi.
Aquest augment pro-gressiu de la població, ques’explica més per l’arriba-da d’immigració estrange-ra que no pas pel creixe-ment natural, molt condi-cionat per la baixa natali-tat i l’augment de l’espe-rança de vida, representaen opinió dels experts unveritable repte de país. Pe-rò, tal com explica el direc-tor del Centre d’EstudisDemogràfics, Albert Este-ve, en realitat “la mida ésel que menys importa”. El
que realment complica lasituació no és que hi hagimés gent, sinó que com apoblació cada cop sommés vells. “Si ens anéssimmantenint relativamentjoves i tinguéssim un equi-libri entre els joves i elsvells, l’estat del benestar,en què les persones quetreballen generen unes co-titzacions que són les quepaguen les pensions, seriasostenible”, argumentaEsteve. Però aquest equili-bri és precisament el que
s’ha trencat. Fins al puntque el 2033 es preveu queel 25% de la població esta-rà jubilada i per tant “cadacop hi haurà més gent quenecessitarà del sistema”.
Una de les solucions perfer front a aquesta novarealitat, segons opina elprofessor de dret financeri tributari de la UOC BenjaAnglès, és necessària-ment buscar fórmules queaugmentin els ingressos.“No hi ha cap alternativa.Al final l’economia públicasón ingressos i despeses.
Si augmenten les despe-ses han d’augmentar elsingressos. I si les cotitza-cions dels treballadors sóninsuficients per cobrir lespensions s’ha d’anar a bus-car en altres fonts d’in-gressos per cobrir-ho. Ai-xò vol dir crear nous im-postos, un exemple seriala taxa Google... generardeute públic o crèdits,com ja s’està fent…”
Anglès diu que ja s’hau-rien d’haver pres mesuresmés estructurals, més en-llà dels petits ajustos queja s’han fet en el sistema depensions. “Les línies mes-tres d’aquest canvi de pa-radigma que tots sabemque cal fer ja s’hauriend’haver pres, però tambépassa que fa molts anysque tenim inestabilitat po-lítica i això fa molt difícilaconseguir consensos. Elfamós Pacte de Toledoavui dia és impossible”, hiafegeix l’expert, que consi-dera imprescindible enaquest panorama reivin-dicar el paper de la immi-gració: “Es molt positiu.Ens permet incorporarnous treballadors que co-titzen, treballadors que nohan costat res a l’Estat. Unimmigrant ve a saldo zero.Sort en tindrem dels im-migrants, legals, formats,
que vinguin aquí a treba-llar, que cotitzin i que per-metin el pagament de lespensions.”
Joan Maria Sentís, co-ordinador de l’àrea públi-ca de CCOO, també enténque som davant “d’un rep-te de país, comparable alcanvi climàtic o al canvitecnològic i que no s’estàafrontant”. Per Sentís,“massa sovint es pensa ensolucions liberals com arareduir la despesa i aixòl’únic que pot comportarés un empitjorament de la
qualitat de vida”.
Reorganitzar la vidaTampoc es tracta, hi afe-geix el sindicalista en toirònic, “de fer que la genttreballi fins als 80 anys”.Però el tema de l’ampliacióde l’edat de jubilació, queara ja està previst que esvagi allargant de maneraprogressiva fins arribarals 67 anys l’any 2027,tampoc s’ha de rebutjar demanera taxativa. “Són po-lítiques impopulars, peròjo crec que la gent ho anirà
demanant perquè el quetenim a favor és que lagent viu cada vegada mésanys i també amb més bo-na salut”, assegura Este-ve, que recorda que quanel sistema es va crear alsanys setanta-vuitanta unapersona de 65 anys teniaset anys d’esperança de vi-da per endavant i proba-blement havia començat atreballar als 14 o als 15,mentre que la previsió ésque, a la gent que es jubilials anys cinquanta, li que-din 25 anys d’esperançade vida. “Caldrà reorganit-zar les nostres vides. Afi-nar una mica o potser le-gislar per fer compatible lajubilació amb el treball”,opina l’expert.
També l’economista iactuari Jaume Quibus veunecessari aquest replante-jament en el nostre modelde vida però, contrària-ment al que plantegen les
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA. 2003–2019
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 20196.000.000
6.500.000
7.000.000
7.500.000
8.000.000
8.500.000
9.000.000
L’1 de gener del 2019 la
població és de
7.600.267 habitants
6.55
8.74
0
6.69
3.29
7
6.84
6.69
2
6.99
4.93
7
7.146
.734
7.298
.313
7.416
.605
7.462
.044
7.501
.853
7.515
.398
7.478
.968
7.433
.894
7.424
.754
7.448
.332
7.496
.276
7.543
.825
Prospecció de població a Catalunya
Edats
Projecció segons el sexe i l’edat. Catalunya. 2030
3.920.725
4.088.703
8.009.428
Homes
Dones
Total
TOTAL
L’Idescat proporciona la projecció de població. basant-se en diferents hipòtesis de fecunditat. esperança de vida i fluxos migratoris.
Projecció de
2021 2024 2027 2030
7.679
.677
7.796
.332
7.902
.165
8.00
9.4288
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 430
40.000
80.000
120.000
160.000
200.000
240.000
280.000
El repte dels8 milionsi envellits
Virtudes PérezBARCELONA
PREVISIÓ L’augment de població previst a Catalunya d’aquía l’any 2030 representa pels experts un desafiament de paísque cal afrontar REORDENAR Veuen necessari “un canvide paradigma perquè el sistema pugui ser sostenible”
7,6milions d’habitants és la po-blació actual, segons les da-des de l’Idescat, amb data del’1 de gener del 2019.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les xifres
25anys d’esperança de vida ésel que calculen els expertsque tindrà una persona quees jubili als anys cinquanta.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
El problema no ésque serem méspersones, és queserem més vells
L’evolució demogràfica de Catalunya
| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE JULIOL DEL 2019
Eleccions per a què?L’APUNT majoria independentista ja hi és, i el govern no fa ni 14
mesos que camina! El primer que ha de fer no ERC niJxCat, sinó el sobiranisme sencer, comuns i CUP inclo-sos, és recuperar empaties, que diu Cuixart, asseure’si traçar un pla tant per als grans eixos del dia a diacom vers l’autodeterminació efectiva. De l’atzucac no-més se’n sortirà parlant, i cal començar per dins.Òscar Palau
Es queixa Tardà que Torra especuli sobre si cal anar aeleccions o no com a resposta a la sentència quan en-cara no n’han parlat els socis, i és cert que alguna cosahi haurà de dir ERC, però l’únic que té aquesta facultatés el president, i ahir va deixar clar que ara no li passapel cap. I no li falten raons: eleccions exactament perfer què de nou després que no es pugui fer ja ara? Si la
tesis més catastrofistes,Quibus no és partidari decrear alarmismes inneces-saris. L’envelliment de lapoblació, afirma, és un fetconstatable en totes leseconomies avançades, pe-rò també ho és que “l’enve-lliment no és com abans”.L’economista insisteix enel valor compensatori de laimmigració com a factorpositiu i recorda que les úl-times dades de cotitza-cions fetes públiques lasetmana passada, en quèes van superar els 19 mi-
lions de cotitzadors a laSeguretat Social, una xi-fra que millora les xifresd’abans de la crisi, segonsdestaca l’expert, “obrenun panorama totalmentesperançador”.
Quibus indica a mésque “la serietat del territo-ri” és un element a tenir encompte i en aquest sentitdestaca la bona posició deCatalunya, tal com demos-tra que “el 38% d’aquestescotitzacions siguin catala-nes” i que la quantia de lesexportacions sigui de
70.000 milions d’eurosany. “És evident que tam-bé som capaços d’obtenirrecursos des de fora”, sub-ratlla Quibus, que assegu-ra que no està gens pre-ocupat per les pensions idefensa un sistema públic“basat en la solidaritat,que ha pogut fer front a lapitjor crisi que hem tin-gut”.
Quibus també contra-diu els que alerten qued’aquí a uns anys les pen-sions seran més baixes.“Hi ha molta pressió eco-nòmica del sector privatperquè la gent contractipensions complementà-ries, però jo crec que nos’ha de ser alarmista. Tot-hom tindrà la seva pensió.Potser caldrà fer algunacorrecció perquè a Espa-nya el percentatge que escobra és molt alt, però entot cas serà una correcciómolt moderada.” ■
aProjecció per grups d’edat. 2020-2060
2020 2025 2030 2035 2040 2045 2050 2055 20600
20
40
60
80
100
De 0 a 15 anys De 16 a 64 anys De 65 anys i més%
16,4
15,0
9
14,19
14,0
5
14,3
2
14,4
9
14,3
5
14,0
4
13,7
9
64,4
5
64,4
63,5
2
61,6
4
59,15
56,9
3
56,17
56,2
2
56,3
8
19,15
20,5
1
22,2
9
24,3
1
26,5
3
28,5
8
29,4
8
29,74
29,8
3
Homes
Dones
Total
la població. 2018–2061
2033 2036 2039 2042 2045 2048 2051 2054 2057 2060
8.12
0.73
6
8.23
2.656
8.33
9.683
8.43
8.15
4
8.52
4.82
0
8.59
7.950
8.65
7.491
8.70
4.64
0
8.74
1.403
8.77
0.09
2
4
2
Projecci
FONT: Idescat.GRÀFIC: EL PUNT AVUI
44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100101102103104 105i més
“Caldrà reorganitzarles nostres vides. Opotser legislar per fercompatible la jubilacióamb el treball”Albert EsteveDIRECTOR DEL CENTRE D’ESTUDISDEMOGRÀFICS
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les frases
“La immigració enspermet incorporarnous treballadorsque cotitzen aun cost zero”Benja AnglèsPROFESSOR DE DRET FINANCERI TRIBUTARI DE LA UOC
Albert Esteve, director delCentre d’Estudis Demo-gràfics de la UAB, ha estu-diat prou bé la generacióbaby boom i per això quanse li pregunta pel fenomenacostuma a repetir unafrase que resulta prou grà-fica: “Quan aquesta gene-ració es faci gran no sorti-rem del tanatori.”
Es tracta de la genera-ció nascuda entre els anys1960 i 1975, la que arriba-rà a la jubilació entre elsanys 2027 i 2042 i per tantla que en el seu conjunt esjubilarà ja dos anys méstard del que encara és ha-bitual ara. “És una genera-ció molt nombrosa, noperquè sigui la que ha tin-gut més naixements, sinóperquè és la que coneixemcom a generació plena, ésa dir, que la gran majoriaarriben a vells.”
Serà justament aques-ta nombrosa generació,segons es destaca en l’in-forme presentat al maig i
en què es veuen les pros-peccions de població finsal 2060, la que acabarà in-crementant de manera in-tensa l’índex de depen-dència –el percentatge demajors de 65 anys per ca-da 100.000 habitants–, apartir de l’any 2030-2035.
Un índex que ja haurà pas-sat de 28,7 l’any 2018 a34,5 l’any 2030.
De fet, si es manté el rit-me actual de natalitat, elsanys de més pèrdua de po-blació seran entre el 2040 iel 2060 per la desapariciód’aquesta gran generacióplena. Fa molts anys queels economistes alertendel desajust que represen-tarà per al sistema el mo-ment en què aquesta gene-ració comenci a cobrarpensions. El mateix Este-ve té molt clar que “quanels baby boom es comen-cin a jubilar s’hauran defer reformes en el sistemade pensions”. Això comen-çarà a passar a l’entorn del2030. Del que es tracta ésd’arribar a un pacte d’es-tat per no penalitzaraquesta generació, adver-teix el demògraf.
El febrer d’aquest anyels partits van fracassar al’hora d’encarar una refor-ma del Pacto de Toledo, undels principals reptes quetenen sobre la taula per ala pròxima legislatura. ■
a L’arribada a la jubilació dels nascuts entre els anys 1960i 1975 agreujarà la crisi si no es prenen mesures abans
Els ‘baby boom’tensionaran encaramés el sistema
V.P.BARCELONA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra
34,5%és el percentatge de perso-nes majors de 65 anys que hihaurà per cada 100.000 habi-tants el 2030.
“Quan l’anomenadageneració del ‘babyboom’ arribi al màximgrau d’envelliment nosortirem del tanatori”Albert EsteveDIRECTOR DEL CENTRE D’ESTUDISDEMOGRÀFICS DE LA UAB
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La frase
Una parella d’avis passejant pel carrer ■ JOAN SABATER
El coipú, una espècie invasoraprocedent de la Patagònia, ha en-vaït les comarques gironines.Aquest rosegador herbívor, tambéconegut com a «rata-llúdriga», vaentrar a Catalunya per l'Alt Em-pordà ara fa set anys. I des d'aquíha anat estenent-se pel territorifins arribar ja a la comarca de laSelva. Es caracteritza per les sevesdents incisives, de color taronja imolt desenvolupades, i per la sevavoracitat. Té un impacte directedamunt els ecosistemes fluvials,perquè sol menjar les plantes quecreixen a les lleres dels rius i fa elscaus arran d'aigua. «En trams delFluvià o la Muga podem trobarfins a una desena de coipús perquilòmetre», va concretar el biò-leg del servei de Fauna i Flora deTerritori Santi Palazón. La Gene-ralitat admet que aquesta espècieinvasora ha vingut per quedar-sei se centra a minimitzar-ne elsefectes en parcs naturals i espaisprotegits.
Pot arribar a pesar 10 quilosL’animal pot arribar a pesar fins a quilos i es reprodueix amb fa-cilitat perquè de cada part en po-den arribar a néixer fins a vuitcries. Sembla un creuament entreuna rata i una llúdriga –d'aquí, elseu sobrenom- i s'inclou dins elcatàleg d'espècies invasores, jaque pot comprometre l'hàbitatfluvial.
A Catalunya, la presència cons-
tant del coipú es va detectar perprimera vegada ara fa set anys. Vaarribar-hi procedent de França,on se'l criava per a la indústria pe-lletera. Segons va explicar Pala-zón, abans del se n'havia vistalgun exemplar a la Cerdanya,però les primeres cites regularsd'aquest rosegador van ser a l'AltEmpordà. Hi va arribar a través deles conques fluvials de l'Albera.
A partir d'aquí, aquesta espècieinvasora es va establir als Aigua-
molls i va començar a estendre'spel territori. Ha anat colonitzantrius com la Muga, el Ter i el Fluviài ara, fins i tot, hi ha coipús que jahan arribat a la Selva.
Impacte mediambientalAquest rosegador té un impactedirecte damunt els ecosistemesfluvials. El biòleg del Servei deFauna i Flora va explicar que can-via «la morfologia» dels rius per-què sol fer els seus caus arran d'ai-gua i es menja les plantes que crei-xen a les vores. «A més, li agradamolt la gespa i els brots verds», vaconcretar Palazón, i va explicarque s'han arribat a veure prats de
camps de golf plens de coipús.L'espècie invasora, a més, pot
comprometre els hàbitats de ribe-ra. «És un competidor d'altres es-pècies d'herbívors més pacífics,com la rata d'aigua», va indicar elbiòleg. A més, com que es menjavegetació i plantes aquàtiques,pot deixar sense aliment les ausde la zona o destruir-ne els nius.
El biòleg del Departament vaadmetre que és impossible erra-dicar aquesta espècie invasora.«És difícil de frenar, perquè és unanimal aquàtic amb una gran ca-pacitat reproductora; hi ha tramsdel Fluvià i la Muga on, en un qui-lòmetre lineal de riu, hi arriben a
viure entre cinc i deu coipús», vaexplicar Palazón. «Allò que hemde fer és començar a pensar quehem de conviure amb les espèciesinvasores, i això significa que allàon puguin crear danys sobre labiodiversitat hem d'abaixar-ne ladensitat», va concretar el biòleg.Per això, els esforços se centrensobretot a controlar-ne la pobla-ció en aquells espais protegits,com ara el Parc Natural dels Ai-guamolls de l'Empordà. Aquí, escol·loquen paranys per atrapar-los o també, segons va concretarPalazón, els Agents Rurals fanaguaits i els abaten. Però els coipús són esmunyedissos i és«complicat» capturar-los, va ad-metre el biòleg. Al , se'n vanagafar ; i l'any passat, una tren-tena.
El coipú, a més, no és l'única es-pècie invasora que s'ha establertals rius gironins. També hi ha elvisó americà o la tortuga de Flori-da, entre d'altres. A més, segons vaconcretar Palazón, el llistat es po-dria ampliar amb un altre rosega-dor: la rata mesquera (Ondatra zi-bethicus). En aquest cas, és omní-vora i també pot fer el salt a Cata-lunya procedent de França. Larata mesquera, com el coipú, tam-bé fa els caus arran d'aigua. Pot ar-ribar a rosegar gran quantitat dejoncs però, sobretot, afectar elscultius de la zona i les poblacionsde crustacis.
Vist a PedretTal com va publicar Diari de Gi-rona, un coipú va ser vist per unsvianants dimarts passat, mentrenedava al riu Ter, a la zona de Pe-dret. També se n’han detectat albaix Ter.
ACN/DdG GIRONA
El coipú, un rosegador de la Patagònia,s’estableix a les comarques gironines
L’anomenat «rata-llúdriga» va arribar a Catalunya fa set anys i s’ha estès fins a la comarca de laSelva L’herbívor té un impacte directe als ecosistemes fluvials, ja que es menja vegetació i plantesaquàtiques Territori admet que l’espècie ha vingut per quedar-se i que és impossible d’erradicar
Un exemplar de coipú amb lescaracterístiques dents incisivestaronges. DEPARTAMENT DE TERRITORI
Comarques
Diari de GironaDILLUNS, 15 DE JULIOL DE 20198
El PGA Catalunya Resort, un dels escenaris per a golfistes més reconegutsdel país, va commemorar dissabte els 20 anys de naixement amb una festa decelebració. Entre d’altres personalitats, a l’acte hi van assistir el director delsServeis Territorials del Departament de la Presidència a Girona, Raúl Morales, il’excapità del torneig de golf Ryder Cup, Paul McGinley. Durant tot l’any el PGACatalunya Resort durà a terme diverses activitats per commemorar aquestaefemèride. Properament, l’entitat invertirà en nous projectes de la finca.
Caldes El PGA Catalunya Resort celebra 20 anys
DAVID APARICIO
El Banc de Sang i Teixits va enge-gar la campanya «Aquest estiu ani-ma't a donar sang» de Girona a SantAntoni de Calonge. L'organització vainstal·lar, a la tarda, una unitat mòbilentre el passeig marítim Josep Mun-det i la plaça de Catalunya. Per tald'animar l'acte hi va haver músicaamb dos DJs i també un food truckque va servir un gelat a tots els do-nants. També hi va haver la possibili-tat de participar en dos tallers. En und’aquests, els participants podien ferels seus propis GIFs de la donació icompartir-los a les xarxes socials. Enl’altra activitat, els participants po-dien planxar un trànsfer de la cam-panya a la roba o a qualsevol comple-ment que volguessin.
Sant Antoni inicia lacampanya d’estiu dedonació de sang a lescomarques gironines
ANIOL RESCLOSA
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
22 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE JULIOL DEL 2019
Comarques GironinesMedi Ambient La generació de residus a la demarcació de Girona
Més de mig milió de tonesde brossa. Això és el que esva generar l’any passat ales comarques gironines,segons dades de l’AgènciaCatalana de Residus. Res-pecte a un any enrere, s’haincrementat el volum debrossa generada pels giro-nins, però també el volumde brossa reciclada. Pelque fa a la producció, l’in-crement més importantha estat a la Cerdanya, on–incloent-hi els municipislleidatans– ha augmentatun 19% la generació debrossa en un any, seguidaper la Garrotxa, –un11,44% més–, el Ripollès–8% més– i el Pla de l’Esta-ny –7% més. A la resta, elvolum ha oscil·lat entre el3,64% d’increment a l’AltEmpordà al 0% del BaixEmpordà. Un exempled’aquest increment de ge-neració de brossa el donala mateixa ciutat de Giro-na. L’any 2010, va generar43.370 tones de residus, elque es tradueix en 1,23quilos per habitant i dia.Vuit anys més tard, el2018, en va generar45.682 tones (1,25 quilosper habitant i dia). És adir, un 5% més de brossa.Per contra, Girona és laciutat del país amb mésde 50.000 habitants queté millors resultats enreciclatge.
La majoria de la brossagenerada l’any passat a lescomarques gironines, un57%, no es va reciclard’entrada. És a dir, per-tany a la fracció resta i a laneteja viària. Són un totalde 289.554,79 tones, quevan anar a parar, majo-ritàriament, a plantes
de tractament mecànicbiològic –on se seleccionala brossa per augmentarel percentatge de ma-terials reciclables– de lesfraccions, a dipòsits con-trolats i a plantes incine-radores.
De totes les comarquesgironines, la Cerdanya–comptant-hi els munici-pis lleidatans– és la que re-cicla menys. De fet, és lacomarca que reciclamenys de tot Catalunya, jaque el 75% dels residusque produeix –13.277,40tones– van a parar a lafracció resta. És un volum
de brossa, però, molt infe-rior al que es produeix a lesturístiques comarques del’Alt Empordà i la Selva,que són les que registrenmés tones de brossa de to-ta la demarcació, amb mésde 115.000 tones recolli-des en cadascuna. Aques-tes xifres s’expliquen perla important pressió turís-tica que suporten, és a dir,perquè el nombre de visi-tants que s’allotgen en lespoblacions turístiques faque augmenti el volum debrossa generada. De fet, sies té en compte els quilosgenerats per habitant idia, la mitjana més alta es-tà a l’Alt i al Baix Empordà,un altre cop, allà on hi hamés pressió turística, re-gistrant entre 2,25 i 2,27quilos diaris per habitant,respectivament.
A l’altra banda de la ba-lança hi ha la Garrotxa, lacomarca gironina on es
recicla més i la setena detot Catalunya en reciclat-ge. Del total de 31.766,65tones de brossa produïdesdurant l’any passat pelsgarrotxins, el 52,72%–16.746,70 tones– vaanar a parar a la recollidaselectiva. Una xifra que, amés, suposa un incre-ment del 23,88% respectea les tones que es recicla-ven un any enrere. De fet,a totes les comarques gi-ronines es va reciclar mésel 2018 que un any abans–destaca el Pla de l’Esta-ny, també amb un 21%més–, a excepció del BaixEmpordà, on es va reci-clar un 0,52% menys queel 2017. ■
RECICLATGE · Més de la meitat delmig milió de residus que es produeixena les comarques gironines no esreciclen COMARQUES · La Garrotxaés la comarca que recicla més
Ure ComasGIRONA
Més de 500.000 tones de brBalanç de la recollida de residus a les comarques gironines 2018
Comarca
Habitants
Variació habitants 17/18
Total recollida selectiva bruta (tones)
Variació 17/18. % respecte a tones
RS kg/hab/any
RS/RM %
Total fracció resta i neteja viària (tones)
Variació 17/18. % respecte a tones
F.R kg/hab/any
FR/RM %
Generació RM total (tones)
Variació 17/18. % respecte a tones
Total Kg/hab/any
Kg/hab/dia
AltEmpordà
140.569
0,62
46.699,97
13,36
332,22
40,47
68.685,01
-2,07
488,62
59,53
115.384,98
3,64
820,84
2,25
BaixEmpordà
133.461
0,42
46.292,85
-0,52
346,86
41,81
64.438,56
0,48
482,83
58,19
110.731,41
0,06
829,69
2,27
Cerdanya*
17.882
1,47
3.301,12
9,87
184,61
24,86
9.976,28
22,33
557,90
75,14
13.277,40
18,97
742,50
2,03
Garrotxa
56.613
0,76
16.746,70
23,88
295,81
52,72
15.019,95
0,22
265,31
47,28
31.766,65
11,44
561,12
1,54
Gironès
191.634
1,89
40.896,75
5,93
213,41
48,26
43.841,29
-1,39
228,78
51,74
84.738,03
2,01
442,19
1,21
Pla de l’Estany
32.006
0,84
6.758,94
20,89
211,18
42,34
9.205,50
-1,33
287,62
57,66
15.964,44
7,00
498,80
1,37
(*) Inclou poblacions de Lleida
Cada cop falta menys per ar-ribar al 2020, l’any que entra-rà en vigor la normativa euro-pea segons què tots els mu-nicipis hauran de reciclar el50% dels residus que pro-dueixin. Si atenem a les co-marques gironines, a horesd’ara només la Garrotxa su-peraria el mínim exigit, ambel 52,73%. La resta, estanmolt per darrere.
Per fomentar la recollidade residus, l’Agència Catala-na de Residus acaba de plan-tejar una convocatòria per auna sèrie d’ajuts per un miliód’euros per fomentar la reco-
llida selectiva de residus mu-nicipals. Aquesta línia d’ajutsva destinada als ens locals deCatalunya i a les entitats jurí-diques públiques i privades(empreses, associacions,fundacions, entitats senseànim de lucre, escoles i uni-versitats) de Catalunya per alfoment de la recollida selecti-va de les diferents fraccionsdels residus municipals desd’una perspectiva de l’econo-mia circular. El pressupost esdistribuirà en dues líniesd’actuació, una d’adreçadaals ens locals de Catalunya il’altra adreçada a entitats ju-
rídiques públiques i privadesde Catalunya, ja sigui peradaptar-se al servei públic derecollida selectiva de la frac-ció orgànica del seu àmbit, osigui per a l’establiment desistemes privats de recollidaselectiva d’aquesta fraccióorgànica, segons cada cas. Lamajor part del pressupost, el75%, és per a projectes desti-nats a ens locals de recollidaselectiva de fraccions que noestiguin incloses en un siste-ma de responsabilitat am-pliada del productor, com arala fracció orgànica, els resi-dus tèxtils i els olis vegetals.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Convocatòria d’ajuts per fomentar la recollida
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La majoria de labrossa generadapertany a lafracció resta
| Comarques Gironines | 23EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE JULIOL DEL 2019
Millor no produiri després, separar
L’APUNT implantat i els resultats de recollida selectiva són des-tacables. En molts d’altres, que la població separi labrossa que genera encara és un important problemaper als polítics locals, que, en el fons, tenen la clau dela gestió dels residus. Però l’objectiu no hauria de serseparar i reciclar, sinó produir menys brossa. Decréi-xer. Aquest és el veritable repte.Ure Comas
Fa uns anys, es baixava la bossa de la brossa cada diaal contenidor o al racó del carrer fixat. En aquella bos-sa hi anava tot. Amb el pas dels anys, el boom del plàs-tic i la major consciència pel medi ambient es va co-mençar a separar: primer el paper o el plàstic i des-prés, de mica en mica, la resta. Semblava tot un repte.En molts municipis gironins el porta a porta ara ja està
rossaRipollès
25.000
0,00
6.635,66
14,14
265,43
44,77
8.184,89
3,47
327,40
55,23
14.820,55
7,99
592,82
1,62
Selva
169.029
0,71
44.833,35
13,39
265,24
38,97
70.203,31
-4,96
415,33
61,03
115.036,66
1,44
680,57
1,86
GRÀFIC: EL PUNT AVUI
A la demarcació de Giro-na hi ha una producció debrossa d’unes 500.000tones. És equiparable a laresta del territori?És equiparable a la restadel país. Té una zona cos-tanera turística amb mol-ta generació i, a més, hiha l’Alt Empordà, que ésuna de les comarques quegeneren més residus delpaís perquè tenen el so-brepès del turisme. A lescomarques d’interior, sesol estar en la mitja d’1,2o 1,3 quilos de brossa per
habitant i dia, però, en ge-neral, la generació estàmés o menys igual que ala resta del país.
L’objectiu: produir menysresidus o reciclar més?L’objectiu és produirmenys residus i, per això,en principi tenim una fi-ta, que vam establir en elPrecat (la planificació quetenim a Catalunya), d’in-tentar que, al final del2020, es generin un 15%menys de residus que el2010. Això està costant, i
va per comarques. Hemaconseguit que el país su-peri una mica la crisi eco-nòmica del 2008 i el PIBaugmenti; per contra, elsresidus creixen menys iaquest és l’objectiu desit-jable en tota societat: quehi hagi creixement econò-mic però no més residus.Això s’ha alentit, però vaper barris.
Com s’aconsegueix gene-rar menys brossa?La prevenció és la clau iaixò és per a tothom. Els
productors han de procu-rar de posar al mercatproductes amb menys en-vasos i evitar el sobreen-vasat. Ara, veiem dues po-mes dins una safata deporexpan blanca i emboli-cada amb cel·lofana. Aixòcal? També anem a unasocietat que cada vegadautilitza més envasos. Mol-tes persones que viuen so-les o famílies monoparen-tals, per exemple, que nogasten un litre de llet,compren envasos de 250mil·lilitres, o fabricantsd’embotits que fan enva-sos de 80 grams en tres oquatre porcions dife-rents... Però, és clar, lagent que viu sola també tédret a menjar pernil dolçsense que se li assequi alcap de tres dies És una so-cietat amb més envasos,però s’ha d’intentar racio-nalitzar; comprar senseenvàs, de proximitat. Co-mencen a aparèixer esta-bliments on es pot com-prar a doll, també es potanar al supermercat ambla carmanyola de plàstic ode vidre a comprar el peixo la carn, cosa que sem-blava impossible... Tambéhi ha l’aparició de planspilot, com ara el que fem ala Seu d’Urgell, on totesles bosses de compra po-den ser compostables i,per tant, es poden utilit-zar després per a la frac-ció orgànica. O que a lesfestes populars prohibei-xin els plàstics d’un sol úsi es vagi amb gots de plàs-tic per què es paga un di-pòsit d’un euro i després
te’l tornen... Això està bé.Tenim molt recorregutper fer tots plegats. Lesadministracions, i espe-cialment l’administraciólocal, tenen molt poderper fer-ho.
Després, el reciclatge.Exacte. La jerarquia fa-mosa és la prevenció, lapreparació per a la reuti-lització –com el lema de lacampanya que vam fersetmanes enrere de nollencem res, mirem de re-parar, de reutilitzar, dedonar... –, el reciclatge, lavalorització energètica i,per últim, l’abocador.Hem de canviar les fór-mules de fabricació per fa-cilitar el reciclatge i queno sigui tan car. Senseplàstic no viurem, peròtampoc tornarem a l’èpo-ca dels nostres avis quanno hi havia res.
La Garrotxa té de les mi-llors taxes de reciclatge.Per què?Tot és política. Quan etvesteixes, fas política,quan decideixes quèmenges, fas política. Totsón decisions i voluntatspolítiques. Els recursossón limitats; tu decidei-xes si fas canons o man-tega. Això és el mateix:prioritzes temes de mediambient, amb polítiquesambientals a peu de car-rer per als botiguers, perals veïns del poble, per alsgrans productors, cam-panyes a les escoles, permodestes que siguin... Iaixò és nota. ■
“Calen dues pomes enuna safata de porexpan?”
Josep M. Tost Director de l’Agència Catalana de Residus
Tost en una xerrada a Riudellots de la Selva, amb motiu del porta a porta ■ JOAN SABATER
1177
1111
6453
0®
11
Llers
Llers ja té la seva monografia local dels «Quaderns de la Revista de Girona»El llibre escrit per Antoni Egea ha estat presentat al castell de la localitat
EMPORDA.INFO 13.07.2019 | 16:37
Ja ha sortit al carrer una nova monografia dels
«Quaderns de la Revista de Girona», en aquesta
ocasió dedicada a Llers. La presentació d'aquesta
publicació, escrita per Antoni Egea, ha tingut lloc
aquest matí al castell de Llers.
El llibre és el número 201 de la col·lecció de
quaderns editada per la Diputació de Girona
conjuntament amb l'Obra Social "la Caixa". Al llarg
d'aquesta notable quantitat de volums ja publicats,
la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» ha
fet un intens recorregut per la geografia, la cultura i
la història de les terres gironines mitjançant les seves dues línies de publicació: les monografies locals
(estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a qüestions d'abast
general). Amb aquesta nova monografia dedicada a Llers ja són 115 els municipis protagonistes dels
«Quaderns de la Revista de Girona».
La presentació ha estat a càrrec d'Albert Piñeira, vicepresident segon de la Diputació de Girona; de
Carles Fortiana, alcalde de Llers; Rafel Noguer, director de banca d'Institucions de CaixaBank a
Girona; Rosa Maria Gil, directora de la col·lecció; David Pujol, mestre i doctor en ciències de l'educació,
i Antoni Egea, l'autor del llibre.
El llibre. Des de la seva posició privilegiada a cavall de la plana i el Pirineu, Llers concentra en el seu
territori bona part de les característiques geogràfiques, paisatgístiques, patrimonials i històriques de
l'Alt Empordà. Diversos elements han forjat Llers i els llersencs d'avui a través d'un procés històric que
Serveis Identifica't o Registra't13 de juliol de 2019
Figueres34 / 22º
L'Escala31 / 22º
Roses30 / 23º
Empordà Més Noticies Cultura Esports Economia Opinió Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia
L'autor amb les autoritats i ponents que l'han acompanyat.
MIQUEL MILLAN
SUBSCRIU-TE
Compartir a TwitterCompartir a Facebook
aquest quadern resumeix: la situació estratègica de la població, al bell mig de l'Alt Empordà; l'esforç per
treure rendiment d'una terra seca, esquerpa i rocallosa; un passat ric en esdeveniments, i una història
convulsa.
Seguint amb les coordenades pròpies dels «Quaderns de la Revista de Girona», el llibre és una
monografia sintetitzada que pretén recollir els aspectes més destacats del passat i el present de tot
aquest territori. El llibre consta de quaranta capítols, al llarg dels quals l'autor ha anat desglossant les
característiques més destacades del municipi de Llers, com són la història, la cultura, l'esport i
l'associacionisme, entre d'altres.
Antoni Egea (Girona, 1957) és autor de diversos articles sobre història de l'Empordà publicats en
revistes de Figueres, Girona i Barcelona. També ha escrit els llibres Aspectes històrics de Siurana
d'Empordà i Figueres en els segles xv i xvii, i és coautor, amb Marisa Roig i Joan Serra, de Vilamalla, mil
anys d'història; amb Carles Bosch, de Mil anys de domini episcopal a Bàscara, L'antic municipi d'Orriols
i L'antic municipi de Calabuig, i amb Joel Colomer, Miquel Àngel Fumanal i Inés Padrosa, de 700 anys
de l'Hospital de Figueres. Actualment té en curs de publicació el llibre Toponímia històrica del terme de
Figueres. Dins de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» és coautor dels volums Capmany
(amb Marisa Roig), Vilanant (amb Pere Borrat) Siurana d'Empordà i Pau (amb David Pujol) i El Far
d'Empordà (amb Erika Serna).
Més informació
Moshka enceta la sisena edició del cicle «Música al Castell de Llers».
Moshka obre el 13 de juliol el cicle «Música al castell de Llers».
Presentació de la monografia dels «Quaderns de la Revista de Girona» dedicada a Llers.
Rep les nostres newsletters al teu email APUNTA-T'HI
11.7.19 - GIRONA • Gironès
Imatge grupal a la sala de plens. Foto: DDGI.
La nova corporació de la Diputació de Girona elegeix Miquel Noguer com a president
Dijous, 11 de Juliol de 2019
El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha estat elegit amb els vots de 21 dels 26 diputats presents en l'acte de constitució de l'ens supramunicipal. Carles Motas, representant de Tperl'E, ha excusat la seva absència per motius personals
El ple de constitució de la Diputació s'ha iniciat a les 12 hores amb la creació de la Mesa d'Edat, formada per Josep Sala i Pau Presas com a diputats de major i menor edat respectivament
Al llarg del juliol es durà a terme un ple extraordinari en què es donarà a conèixer el cartipàs del nou equip de govern per al mandat 2019-2023. De moment ja es coneix que Pau Presas, d'ERC, serà el vicepresident primer
A la sala de plens de la Diputació de Girona, ha tingut lloc l'acte de constitució del nou ens supramunicipal per a la legislatura 2019-2023. En aquest acte també s'han dut a terme l'elecció i la presa de possessió del nou president de la Diputació de Girona. Miquel Noguer ha sortit elegit novament, després de la ronda de votacions dels diputats de la corporació.
Miquel Noguer i Planas va néixer a Mieres (la Garrotxa) l'any 1963. Des del 2007 és alcalde de Banyoles, municipi on resideix des de fa anys. Anteriorment, del 1991 al 2006, havia estat alcalde de Mieres, així
com president del Consell Comarcal de la Garrotxa (1998-2006) i president del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) (2001-2006).
La seva trajectòria en la Diputació de Girona es va iniciar l'any 2011 com a vicepresident de la corporació, lloc que va ocupar fins al 2018, quan, arran de la renúncia del llavors president de la Diputació, Pere Vila, va ser investit president.
L'elecció d'avui de Miquel Noguer com a president de la Diputació de Girona dona continuïtat, doncs, a la seva presidència, iniciada el 31 de juliol de 2018 i que el va situar com el dotzè diputat que exerceix la presidència de la corporació. Aquesta reelecció ha estat possible gràcies al suport de 21 dels 26 diputats presents en l'acte de constitució de la nova corporació: JperCat (11 diputats), ERC (9 diputats), i IdSelva (1 diputat).
Sílvia Paneque, representant del PSC, i Laia Pèlach, representant de la CUP, també s'han presentat com a candidates a la presidències de la Diputació i han obtingut 4 vots i 1 vot, respectivament. Carles Motas, representant de Tperl'E, no ha assistit a la presa de possessió i prendrà possessió del càrrec en el proper ple del cartipàs.
Miquel Noguer, en el seu discurs, ha volgut, en les seves primeres paraules, ha volgut «felicitar tots i cadascun dels diputats i diputades electes, fruit d'aquest nou mapa municipal. Als nous i als més veterans». I ha expressat el seu desig que «siguem capaços de teixir totes les complicitats possibles per superar, amb èxit, aquelles qüestions que ens demanin els ajuntaments gironins i, per extensió, els ciutadans i les ciutadanes de les nostres comarques».
Així mateix, ha esmentat que «fa anys que definim la Diputació com un ajuntament d'ajuntaments. I, realment, és així. Aquesta és la nostra autèntica vocació», i ha volgut remarcar que «durant els pròxims quatre anys, doncs, continuarem contribuint, de manera ferma i decidida, en tots aquells projectes que ajudin al progrés, el benestar i el desenvolupament dels nostres 221 municipis i dels seus més de 753.000 habitants».
A l'acte d'avui també hi han assistit nombroses personalitats, com és el cas de Meritxell Budó, consellera de la Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya; els expresidents de la Diputació de Girona Josep Arnau, Frederic Suñer, Carles Páramo, Joan Giraut i Pere Vila, i alcaldes i alcaldesses de la demarcació de Girona, entre d'altres. A més, també hi havia nombrosos representants de l'àmbit institucional, polític, social, empresarial, econòmic i professional de les comarques gironines.
La constitució de la nova Diputació de Girona
La sessió d'avui s'ha iniciat a les 12 hores amb la creació de la Mesa d'Edat, que ha estat integrada per Josep Sala (JperCat) i Pau Presas (ERC), com a diputats de la nova corporació de major i menor edat, respectivament. Josep Sala ha exercit les funcions de president de la Mesa d'Edat i Pau Presas n'ha estat el vocal. Ambdós han estat assistits, en tot moment, pel secretari general, Jordi Batllori.
Posteriorment, i un cop formada la Mesa, s'ha constituït la corporació. El secretari general ha anat cridant els diputats, que han anat prenent possessió del càrrec per ordre alfabètic, tant del partit judicial com del seu propi cognom.
Els vint-i-set diputats que formen la nova Diputació de Girona són els següents:
Junts per Catalunya (JperCat):
ꞏ Albert Piñeira (alcalde de Puigcerdà)
ꞏ Eduard Llorà (alcalde de les Planes d'Hostoles)
ꞏ Jaume Dulsat (alcalde de Lloret de Mar)
ꞏ Jordi Camps (alcalde de Vidreres)
ꞏ Jordi Masquef (regidor de l'Ajuntament de Figueres)
ꞏ Jordi Xargay (alcalde de Palol de Revardit)
ꞏ Josep Sala (alcalde de Forallac)
ꞏ M. Àngels Planas (regidora de l'Ajuntament de Girona)
ꞏ Miquel Noguer (alcalde de Banyoles)
ꞏ Montse Mindan (alcaldessa de Roses)
Esquerra Republicana (ERC):
Escoltar
ꞏ Anna Barnadas (regidora de l'Ajuntament d'Olot)
ꞏ Eva Viñolas (alcaldessa de Susqueda)
ꞏ Joan Fàbrega (tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Lladó)
ꞏ Josep Piferrer (alcalde de Palafrugell)
ꞏ Josep M. Bagot (alcalde de Riells i Viabrea)
ꞏ Maria Puig (primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Palamós)
ꞏ Pau Presas (regidor de l'Ajuntament de Cassà de la Selva)
ꞏ Quim Ayats (regidor de l'Ajuntament de Girona)
ꞏ Teresa Brunsó (regidora de l'Ajuntament de Camós)
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC):
ꞏ Bea Ventura (regidora de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners)
ꞏ Juli Fernàndez (regidor de l'Ajuntament de Palafrugell)
ꞏ Pere Casellas (primer tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Figueres)
ꞏ Sílvia Paneque (regidora de l'Ajuntament de Girona)
Candidatura d'Unitat Popular (CUP):
ꞏ Laia Pèlach (regidora de l'Ajuntament de Girona)
Independents de la Selva (IdSelva):
ꞏ Gisela Saladich (regidora de l'Ajuntament de Tossa de Mar)
Tots per l'Empordà (Tperl'E) - No present en l'acte d'avui:
ꞏ Carles Motas (alcalde de Sant Feliu de Guíxols)
Miquel Noguer és reelegit president
Un cop constituïda la nova Diputació de Girona, s'ha elegit el president amb la votació dels candidats. S'han presentat tres candidatures a la presidència: Miquel Noguer (JperCat), Sílvia Paneque (PSC) i Laia Pèlach (CUP).
Cadascun dels vint-i-sis diputats de la corporació presents en l'acte ha dipositat el seu vot a l'urna. Miquel Noguer ha aconseguit el suport del seu grup, JperCat, i d'ERC, amb el qual el passat dilluns 1 de juliol es va anunciar un acord de governabilitat. Així mateix, també ha rebut els vots d'IdSelva, amb un total de 21 vots. Per la seva part, la representant del PSC, Sílvia Paneque, ha rebut els 4 vots del seu grup, i Laia Pèlach, la representant de la CUP, ha rebut el seu propi vot. Carles Motas, representant de Tperl'E, no ha assistit a l'acte d'avui.
El nou president ha pres possessió del càrrec i, posteriorment, se li ha lliurat la vara de comandament i la medalla d'or de la Diputació de Girona. Aquests atributs del càrrec de president han estat lliurats per la Mesa d'Edat. A continuació, la Mesa d'Edat s'ha dissolt i el president de la nova corporació ha donat la paraula als representants dels diferents grups polítics, de menor a major representació, els quals han argumentat el seu vot i han incidit en la necessitat de posar la Diputació al servei dels municipis i dels seus habitants.
L'acte ha conclòs amb el discurs de proclamació de Miquel Noguer, el qual ha volgut destacar la feina duta a terme per la Diputació. Dins les línies mestres del nou mandat, el president ha remarcat que formaran part de l'agenda prioritària d'aquest Govern «la transformació digital, la proximitat real i la transparència», i ha destacat la implantació de la fibra òptica, el contacte amb els ajuntaments, la promoció econòmica o les infraestructures viàries, la salut, la cultura, l'habitatge o l'esport, entre d'altres.
Així mateix ha volgut destacar que «em congratula haver arribat al pacte amb ERC» i ha demanat a tots els diputats i diputades que «siguem capaços de generar, entre tots, grans espais d'acord. Jo mateix, com a president, posaré l'accent, de forma especial, a fer-ho possible».
El president ha assenyalat que «tenim motius més que suficients per sentir-nos orgullosos de viure a les comarques de Girona, a qualsevol d'elles», i ha instat a «continuar invertint en un creixement ordenat, respectuós amb el medi i amb les persones que hi viuen, cultivant el turisme familiar, sostenible i de qualitat». En aquest sentit, ha anunciat que la Diputació de Girona continuarà donant suport a tots aquells projectes que situïn les comarques gironines al món, i que, quan aquest món ens visiti, trobi aquí una terra d'acollida, oberta i civilitzada.
Abans d'acabar, Miquel Noguer ha volgut fer referència a «l'excepcional context polític i institucional que estem vivint. Des de la Diputació de Girona mantenim ferm el nostre compromís de continuar treballant pel restabliment dels nostres drets, tant civils com polítics».
Els onze primers presidents
Miquel Noguer és el dotzè president a ocupar aquest càrrec de la Diputació de Girona en el període democràtic. El passat juliol del 2018 va iniciar la seva trajectòria en la presidència, màxim càrrec de la corporació, que ocuparà també en la legislatura 2019-2023 que s'ha iniciat avui, amb la seva elecció i presa de possessió.
Els onze presidents anteriors que han ocupat aquest càrrec de la institució han estat:
ꞏ Joan Vidal i Gayolà (1979-1980)
ꞏ Arcadi Calzada Salavedra (1980-1983)
ꞏ Salvador Carrera Comes, en pau descansi (1983-1987)
ꞏ Josep Arnau Figuerola (1987-1994)
ꞏ Pere Macias Arau (1994-1996)
ꞏ Frederic Suñer Casadevall (1996-1999)
ꞏ Carles Páramo Ponsetí (1999-2007)
ꞏ Enric Vilert Butchosa (2007-2011)
ꞏ Joan Giraut Cot (2013-2015)
ꞏ Pere Vila i Fulcarà (2015-2018)
El ple extraordinari del cartipàs
Durant aquest mes de juliol tindrà lloc el ple extraordinari que donarà compte del cartipàs de l'equip de govern. Així, s'hi anunciaran els vicepresidents, el diputat portaveu i els presidents de les comissions informatives, com també la composició de la Junta de Govern i de la delegació d'atribucions de la presidència al mateix òrgan, i les delegacions específiques.
En el mateix ple s'anunciarà també la composició dels grups polítics, com ara els seus membres, els seus presidents i portaveus, el personal eventual de confiança o d'assessorament especial o els gerents dels organismes autònoms, entre altres qüestions.
De moment ja es coneix que Pau Presas, fins ara portaveu del grup d'ERC, serà el vicepresident primer de la nova Diputació de Girona.
Diari de GironaDILLUNS, 15 DE JULIOL DE 201934
Blanes, Cadaqués, Olot, Santa
Coloma de Farners, Torroella de
Montgrí.
GIRONA
Infantil A les 7 de la tarda a la
plaça del Pallol espectacle infantil
«La bella tour».
GIRONA
Lectura A 2/4 de 12 del migdia
a la biblioteca Carles Rahola ses-
sió del laboratori de lectura amb
el títol «Dinosaures» amb Laura
Vilar.
LLORET DE MAR
Concert A les 6 de la tarda a la
plaça de la Vila concert de la ban-
da angelsa The Telford Priory
School.
OLOT
Arquitectura A les 7 de la tarda
al pati de l’Hospici conferència so-
bre l’arquitectura amb Jaume Ma-
lloll.
CALONGE
Festa Major A 2/4 de 6 de la
tarda davant l’església de Sant
Martí, benedicció de vehicles.
-A les 6 de la tarda a la Sala Fon-
tova Ball del Casal l’Amistat.
-A les 7 de la tarda a la Plaça de la
Doma de Calonge, espectacle in-
fantil Beautiful Day a càrrec de la
Companyia la Bleda.
-A les 9 de la nit al Parc d’activi-
tats econòmiques de Calonge, bo-
tifarrada popular.
-A 2/4 d’11 de la nit castell de focs
artificials.
S’AGARÓ
Festa Major A les 6 de la tarda
al Parc de Sant Ramon, festa 10è
aniversari Som Reggea FM.
-A 2/4 d’11 de la nit a la Plaça Sant
Pol, ball amb Dalton Bang.
BANYOLES
Exposició El Museu Darder
de Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-
tació de l’Estany, un equipament
museístic de nova generació,
equipat amb les tecnologies més
modernes i amb un discurs ex-
positiu innovador. Una mirada al
passat, al present i al futur de
les ciències naturals.
- També de forma permanentes pot visitar, a l’espai del sote-
rrani del Museu Darder, una
col·lecció que ens permet enten-
dre i recrear com era la visió
que al s. XIX i principis del s. XX
es tenia de les ciències naturals.
Més informació a: www.museus-debanyoles.cat.
BLANES
Exposició A la Sala Maria
Luisa García Tornel, exposició
«Església, parròquia i societat a
Blanes al segle XX». De dimarts
a diumenge, d’11 a 13 h i de di-
marts a dissabte, de 17.30 a
20.30 h. Fins el 28 de juliol.
CADAQUÉS
Exposició La Societat L’Amis-
tat de Cadaqués acull, fins el 21de juliol, l’exposició «Tangèn-
cies». Sota aquest títol, entre
els mesos de novembre de 2016
i febrer de 2017 es va presentar
una exposició col·lectiva a la
Casa Empordà i al Museu de
l'Empordà de Figueres comissa-
riada per Pilar Farrés i Anna Ma-
ria Puig Griessenberger,i produï-
da pel Museu de l’Empordà i
l’Ajuntament de Figueres. Plan-
tejada amb voluntat de fer itine-
rància, la mostra va arribar a la
Ciutadella de Roses durant els
mesos de juliol i agost de 2018, i
ara ho fa, en un format més re-
duït, amb 12 peces.
CALONGE
Exposició A la sala Marsala,
exposiciò d’Antonio Marques
Franco. Pintures a l’oli. Fins al15 de juliol.
Exposició Exposicions d’Art al
Castell de Calonge a càrrec d’An-
ton Casamor i Natalio Bayo.
Obert de dimarts a diumenge,
de 6 de la tarda a 9 del vespre.
Fins al 28 de juliol.
Exposició Exposició fotogrà-
fica «Calonge i Sant Antoni De-
saparegut», al Castell de Calon-
ge. Horari: de dimarts a diumen-
ge, de 6 de la tarda a 9 el ves-
pre. Fins a l’11 de setembre.
CASTELL D’ARO
Exposició Exposició de Xano
Armenter a les sales d’art del
Castell de Benedormiens de Cas-
tell d’Aro fins el pròxim 4d’agost sota el títol «Veure sota
les parets». Està formada per
una quarantena d’obres, sobre-
tot olis i aquarel·les, però també
per algunes reproduccions digi-
tals. Xano Armenter ha prota-
gonitzat exposicions individuals
a Barcelona, Ciutadella, Alaior,
Vilanova i la Geltrú, Olot, Ma-
drid, Calafell, Pollença, Girona,
Figueres, o Mèxic; però també al
Japó, Àustria, Bèlgica, Hong
Kong, Andorra, i molt especial-
ment als Estats Units.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Exposició El Museu de la
Ciència i la Tècnica de Catalunya
- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que
incorpora tota una sèrie de su-
ports a la visita: maquetes, au-
diovisuals, mostres... que per-
meten conèixer d’una manera
amena i experimental els diver-
sos continguts del museu. Així,
es poden veure les seccions «De
molí fariner a Farinera», «La
font d’energia», «El blat, la fari-
na i el pa» i «El procés produc-
tiu». Per a més informació i ho-
raris, visiteu el web del museu:
www.ecomuseu-farinera.org.
FIGUERES
Exposició El Museu de la
Tècnica de l’Empordà, a Figue-
res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces
que formen part del fons del
mateix museu, i és una de les
millors col·leccions dedicades a
les màquines que simbolitzen el
temps de la Revolució Industrial.
Horari: De dimecres a dissabte
de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-
menges de 10.30 a 13 h. Dimarts
de 16 a 19 h.
Museu Dalí El Teatre-Museu
Dalí, l’objecte surrealista més
gran del món, ocupa l’edifici de
l’antic Teatre Municipal, cons-
trucció del segle XIX, parcial-
ment destruït a la fi de la Guerra
Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí
va decidir crear el seu museu.
L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-
cada al geni del surrealisme. Per
a més informació i horaris visi-
teu www.salvador-dali.org.
GIRONA
Exposició El Bòlit_PouRodó i
Bòlit_StNicolau acullen, fins alpròxim 15 de setembre, l’exposi-
ció «J(e m)'accuse o la mort de
l'autor», comissariada per Adonay
Bermúdez. Aquesta mostra
col·lectiva aplega l’obra de 14 ar-
tistes de diferents generacions i
procedències amb una destacada
presència de creadors gironins
entre els quals Pere Noguera,
Azahara Cerezo, Enric Farrés Du-
ran, Tere Recarens, Francesc Ruiz
Abad i Núria Güell.
Exposició El Caixa Forum Gi-
rona acull, fins al 25 d’agost,
l’exposició «Faraó, rei d’Egipte».
Els Faraons, els Senyors de les
Dues Terres, eren els encarre-
gats de protegir Egipte dels seus
enemics i de garantir la maat,
l’ordre de l’univers. A través
d’una col·lecció d’objectes pro-
cedents del British Museum,
aquesta exposició explora els
ideals, el simbolisme i la ideolo-
gia d’aquests faraons, com tam-
bé les realitats de la vida a la
vall del Nil. Entrada lliure.
Exposició El Museu d’Història
de Girona acull, fins al 3 de no-vembre, l’exposició «Valentí
Fargnoli. L'art en la fotografia».
Fargnoli va ser un fotògraf am-
bulant, circumstància que li va
permetre fixar l’objectiu de la
seva càmera en múltiples esce-
naris i esdeveniments i, segura-
ment l’impel·lí a conrear, sem-
pre des de l’excel·lència diversos
gèneres fotogràfics: retrat indi-
vidual i col·lectiu, fotografia pu-
blicitària i reportatge social.
Exposició Fins al 15 de se-tembre, el Museu d'Arqueologia
de Catalunya-Girona exposa «De
villa perfecta. Viure i treballar al
Pla de l'Horta en època roma-
na». Aquesta exposició vol do-
nar-nos a conèixer una vi·la ro-
mana a través del jaciment del
Pla de l'Horta situat a Sarrià de
Ter. Aquesta vil·la, descoberta
de forma accidental a principis
de 1970, va tenir un llarg ús des
del s. I aC fins a mitjans de s.V
dC. Els treballs arqueològics han
permès conèixer l'evolució de la
vil·la, la qual ha anat en conso-
nància amb diferents etapes
d'època romana (època augus-
tal, època flàvia, època severia-
na i època baix imperial).
Exposició La Casa de Cultura
de Girona acull, fins el pròxim31 de juliol, l’exposició fotogrà-
fica «Latitud 42.6976, longitud
2.8954» de Ferhat Bouda. Una
mirada amable, sensible i preci-
sa que retrata la ciutat de Per-
pinyà en blanc i negre i es perd
pels seus carrerons, els ponts, el
cor de les vinyes o l’interior dels
seus establiments.
Exposició La galeria Richard
Vanderaa acull fins al 7 de se-tembre «Abstracte, Figuratiu,
Etcètera», una exposició forma-
da per una selecció d'obres de
diversos artistes de la segona
meitat del segle XX, centrada
entorn a l'abstracció, la figura-
ció i obres que balancen entre
tots dos, tant per temàtica com
per concepte.
Exposició El Museu del Cine-
ma acull, fins al pròxim 29 de
setembre, l’exposició «(Actrius)
Icòniques. Imatges simbòliques i
frases cèlebres de les grans ac-
trius del cinema. Col·lecció Vi-
cenç Arroyo». La mostra consta
de 91 fotografies i 45 frases
transcrites de les 30 grans ac-
trius de tots els temps protago-
nistes de l’exhibició.
Exposició El Bòlit_LaRambla,
Sala Fidel Aguilar acull, fins alpròxim 15 de setembre, l’expo-
sició «Aparences. Fotografia a la
Col·lecció Banc Sabadell». La fo-
tografia contemporània ocupa
un lloc destacat en la Col·lecció
Banc Sabadell. La selecció
d'obres de l'exposició convida
l'espectador a entrar en el joc
infinit entre aparença i realitat.
Exposició El Museu d’Història
dels Jueus acull, fins al 15 desetembre, l’exposició «Pedres
amb nom. El patrimoni jueu gi-
roní en una fotografia de Farg-
noli». L'exposició parteix d’una
reproducció de mida molt gran
de la fotografia que Fargnoli va
fer de cinc làpides hebrees
col·locades expressament fent
una composició (vers 1910). Va-
lentí Fargnoli Annetta (1885-
1944) fou un dels fotògrafs més
destacats de les comarques gi-
ronines durant la primera mei-
tat del segle XX, i un dels pocs
que signava les seves obres.
Exposició La seu de Girona
del Museu d’Arqueologia de Ca-
talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-
mana des de l’aparició de l’ho-
me fins a l’època tardoromana,
a través de materials arqueolò-
gics trobats a les excavacions de
jaciments de les comarques gi-
ronines. Per realitzar la visita al
Museu de manera cronològica,
cal començar pel sobreclaustre.
LA BISBAL D’EMPORDÀ
Exposició A l’espai la Peixera
del Terracotta Museu es pot visi-
tar l’exposició col·lectiva dels
alumnes del Cicle Formatiu de
Grau Mitjà de Terrisseria. Fins al4 d’agost.
Exposició El Terracotta Mu-
seu acull, fins el 6 d’octubrel’exposició «Pedrets & All shall
be well» de Claudi Casanovas. La
mostra es pot dividir en tres àm-
bits diferenciats i es comple-
menta amb un text d’Eva Vàz-
quez, historiadora de l'art i pe-
riodista cultural. Una gran co-
neixedora de l'obra de Casano-
vas que va col·laborar amb ell
en l'edició del llibre «Claudi Ca-
sanovas. Ceràmiques 1975 –
2015» (2016, Úrsula Llibres).
L’ESCALA
Empúries El criptopòrtic de la
Domus dels mosaics és un espai
subterrani i cobert ubicat sota la
superfície del peristil, el jardí
principal d’aquesta gran casa ro-
mana. Horaris de visita guiada:
De dilluns a divendres de 12.30 a
13.30 h, dissabtes i diumenges:
de 12 a 13 h i de 13 a 14 h. Dura-
da: 1 h Preu: 3 €/persona (No in-
clou l’entrada al jaciment. Me-
nors de 5 anys, gratuït). Visita
guiada i projecció en català. Afo-
rament limitat a 25 persones per
sessió. Es recomana reserva
prèvia al telèfon 972 77 59 76 o
al [email protected]. - La Casa dels Mosaics de la ciu-
tat romana d’Empúries és una
de les millors conservades del
conjunt arqueològic i constitueix
un dels elements icònics del jaci-
ment per les seves grans dimen-
sions i pel fet de conservar, in
situ, un magnífic conjunt de mo-
saics originals romans. La visita
a la Casa dels Mosaics s’incorpo-
ra a la visita guiada de les cases
romanes que es realitzarà els
matins de dilluns a diumenge.
OGASSA
Visita a la Conca MineraTots els dissabtes, diumenges i
festius, visites guiades a la Con-
ca Minera d’Ogassa. Primera
sortida: a les 10 del matí, sego-
na sortida: a les 12 del migdia.
OLOT
Visita al volcà Des de l’ofici-
na de turisme d’Olot es proposa
cada diumenge al matí una visi-
ta guiada al volcà del Montsaco-
pa. Es tracta d’una passejada,
assequible a tothom i d’una hora
i mitja de durada, que ens por-
tarà fins al capdamunt d’aquest
volcà. Durant el recorregut es
faran diverses parades en llocs
d’interès. Punt de sortida: ofici-
na de turisme d’Olot (C/ Fran-
cesc Fàbregas, 6). Hora de sorti-
da: 12:00 h. Preu: 2.50 € per
persona. Menors de 6 anys gra-
tuït. Més informació a: tel 972
26 01 41 o [email protected].
PLATJA D’ARO
Visites Visites guiades al
Camí de Ronda - S’Agaró. Camí
de Ronda i Vil·la Romana de Pla
de Palol (Platja d’Aro). Nucli his-
tòric de Castell d’Aro. Ruta es-
cultòrica al Parc dels Estanys, de
Platja d’Aro. Per a grups organit-
zats (reserva prèvia obligatòria).
En català, castellà, francès i an-
glès. [email protected].
PALAMÓS
Castell de Sant Esteve Pala-
mós organitza diverses visites
guiades al Castell de Sant Esteve
de Mar. Situat en un indret privi-
legiat sobre la platja de la Fosca,
amb vistes a la façana marítima
de la vila de Palamós. La visita
guiada ofereix les claus per en-
tendre la història del castell des
dels seus orígens, interpretar la
seva estructura a partir de les
restes consolidades i compren-
dre les diferents funcions que va
complir. La visita és gratuïta
però cal una inscripció prèvia al
Museu de la Pesca. Per a més in-
formació sobre dates de la visita
i reserves prèvies, truqueu al te-
lèfon 972 600 424.
Llotja del peix Cada diven-
dres, a 2/4 de 5, a les 5 i a 2/4 de
6, visita guiada a la subhasta del
peix de la llotja de Palamós. 1,5
€/pax. Places limitades. Amb
inscripció prèvia al Museu de la
Pesca, telèfon 972 600 424.
RIPOLL
Monestir El Monestir de Ri-
poll i el Centre d’Interpretació
proposen visites guiades al con-
junt monàstic de Santa Maria de
Ripoll, amb l’objectiu de desco-
brir la història del bressol de Ca-
talunya, gaudint d’una fascinant
descoberta d’aquest espai tan
emblemàtic. Cada diumenge, a
2/4 d’11 del matí. Informació i
reserves: al telèfon 972 70 45 56
/ a l’adreça de correu electrònic:reserves@terrade comtes.cat.
RIUDELLOTS DE LA SELVA
Fundació Mona Visites a la
Fundació MONA per descobrir
els secrets dels primats. Visita
guiada de dues hores de durada
i per a totes les edats. Visita
Ximpàtica per a famílies amb
mainada entre 4-12 anys, visites
guiades per a adults. Tots els
caps de setmana.
Mercats
Espectacles
Lletres
Conferències
Música
Festes
Exposicions
Visites
Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar
amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça
de correu [email protected]
AVUI DESTAQUEM
Torroella de Montgrí
El Museu de la Mediterrània acull l’exposició «Intents» El Museu de la Mediterrània acull, fins al 2 de setembre, l’expo-sició «Intents» d’Isabel Banal, dins del Cicle Camins propers d’ArtContemporani. S’hi pot veure una instal·lació formada d’una sèrie detaules de tota mena que s’han aconseguit després de fer una cridaals veïns del municipi, com una acció participativa.
Castelló d’Empúries
Exposició permanent al Museu dela Ciència i la Tècnica, La Farinera El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya - La Farinera,acull de forma permanent una exposició que incorpora tota unasèrie de suports a la visita: maquetes, audiovisuals, mostres... quepermeten conèixer d'una manera amena i experimental els diver-sos continguts del museu.
Girona
«De Villa Perfecta. Viure itreballar al Pla de l’Horta...» Fins al 15 de setembre, el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Gi-rona exposa «De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l'Horta enèpoca romana». L’exposició vol donar-nos a conèixer una vi·la romanaa través del jaciment del Pla de l'Horta a Sarrià de Ter. La vil·la, desco-berta el 1970, va tenir un llarg ús des del s. I aC fins a mitjan s. V dC.
jamargant - 15/07/2019 08:00 - 81.32.134.200
EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE JULIOL DEL 201942 | Apunts |
Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.
BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola i social.Berenar i ball amb l’actuació deFrancesc (de Cotton).
GIRONA� 19.30. Centre cívic Pedret. Ballsen línia per a tothom.
L’ESCALA� 20.00. Plaça de la Rosa. BalladaLindy Hop. Tots els dilluns.
ConcertsCADAQUÉS� 21.00. Església de Santa Maria.Concert d’orgue a càrrec de MariaNacy.
L’ESTARTIT� 21.00. Església de Santa Anna.Concert de Marta Casas.
LLORET DE MAR� 18.00. Plaça de la Vila. Concertamb l’actuació The Telford PriorySchool.
TOSSA DE MAR� 22.00. Passeig Mossèn CintoVerdaguer. Actuació musical deCoombe Girls School.
FestesCALONGE� Festa major d’estiu. 17.00. Pontdel mas Ambrós. Concentració devehicles.� 17.30 a 18.00. Església de SantMartí. Benedicció de vehicles.� 18.00. Sala Fontova. Ball del Ca-sal l’Amistat.� 19.00. Plaça de la Doma. Espec-tacle infantil Beautiful day, a càr-rec de la Cia. La Bleda.� 21.00. PAEC. Botifarrada popu-lar.� 22.30. Parc infantil del PAEC.Castell de focs artificials.
EMPURIABRAVA� Festes del Carme. 20.00. Pas-seig Marítim. Concert de sarda-nes amb la cobla Rossinyolets.� 22.00. Passeig Marítim. Actua-ció de Remember Music Show.
MOLLÓ� Festa del Roser. 10.00. Pista po-liesportiva. Partit de futbol solterscontra casats.� 10.30. Piscina municipal. Gimca-na a la piscina.� 14.00. Plaça de la Font Vella. Di-nar del Roser.� 16.00. Plaça de la Font Vella. Ballde l’escuma.
� 18.30. Plaça del Conflent. Con-cert amb l’orquestra Selvatana.� 19.30. Plaça del Conflent. Bere-nar de coca i cava.� 20.00. Plaça del Conflent. Balldel Roser.� 20.20. Plaça del Conflent. Entre-ga de premis de l’engalanada decarrers.� 20.30. Plaça del Conflent. Ballamb l’orquestra Selvatana.
OLOT� Festa del barri del Carme.
PALAFRUGELL� Festa major. Tot el dia. Recintefiral. Fira d’atraccions.� 10.00. Tabarín del TMP (vestí-bul). Obertura de la instal·lacióJosep Pla al Tabarín, fotografia deLluís Català a partir d’un text deJosep Pla i una imatge d’arxiu dela col·lecció Carme Petit Deulofeu(AMP).
S’AGARÓ� Festa major. 18.00. Parc de SantRamon. Festa 10è aniversari SomReggae FM.� 22.30. Plaça de Sant Pol. Ballamb versions Dalton Bang.
FiresEMPURIABRAVA� 19.00 a 00.00. Passeig Marítim.Mercat de Nit.
PALAMÓS� A la tarda, al passeig del Mar.Mercat d’estiu. Cada dia.
InfantilsBEGUR� 19.00. Pati de la Biblioteca. Tar-des autèntiques. Begur és + Con-tes amb Olga Cercós.
CALONGE� 16.30 a 18.30. Espigó del Mig.Club infantil de platja.� 19.00. Mirador de l'espigó delMig. Fashion: braçalets i collarets.
GIRONA� 11.30. Biblioteca Carles Rahola.Laboratori de lectura: Dinosaures.� 17.00. Biblioteca Antònia Adro-her. Taller Crea el teu curt d’ani-mació.� 18.00. Parc de Núria Terés i Bo-net. Activitats del programa Ju-guem i aprenem a la plaça.� 18.00. Parc Mas Masó. Jornadafamiliar Transformant el parc!.� 18.00. Plaça Celestina VigneauxCibils. Jocs i tallers infantils.� 19.00. Pl. del Pallol: Espectaclede circ La Bella Tour. Dins Escènit.
L’ESTARTIT� 10.30 a 13.30 i de 15.00 a 18.00.Parc de La Pineda i platja. MiniBeach Club.
LLORET DE MAR� 10.30 a 17.00. Miniclub a la plat-ja de Lloret i a la platja de Fenals.� 11.00. Miniclub de Fenals. Festade l’escuma. Cada dilluns.
PALAMÓS� 10.30 a 13.30 i de 17.00 a 18.00.Àrea activa de la platja Gran. Ta-llers infantils. Cada dia.
PLATJA D’ARO� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.Platja Gran (av. Costa Brava). Miniclub infantil.� 19.30. Passeig Marítim. Anima-ció familiar. Jocs gegants, amb Fe-fe & Cia.� 19.30. Platja Gran (Confluènciaamb l’Avinguda Costa Brava). Ta-llers i diferents activitats d’anima-ció.
ROSES� 19.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Taller d’arqueologia: T’agradala història i l’arqueologia?. A partirde 8 anys.
SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Ca-da dilluns, fins al 23 de setembre.Més informació, al telèfon 972 6146 03.
SANTA COLOMA DE FARNERS� 22.00. Plaça Farners. Audició desardanes amb la cobla Flama deFarners.
ConferènciesOLOT� 19.00. Pati de l’Hospici. Confe-rència Arquitectura, amb JaumeMallol. Dins el cicle RCR SummerWorkshop.
PUIGCERDÀ� 20.15. Museu Cerdà. Conferèn-cia inaugural Universitat d’EstiuRamon Llull El Crash. Tercera Fa-se, a càrrec de Santiago Niño Be-cerra, catedràtic d’EstructuraEconòmica a IQS - Universitat Ra-mon Llull, amb la col·laboració dela Coral de la Capella de SantaMaria de Puigcerdà.
SANT ANTONI DE CALONGE� 18.30. Palau Firal. Xerrada Ini-ciació a la fotografia, a càrrec deGemma Isal, fotògrafa.
TertúliesBESALÚ� 20.00. Antic Hospital de SantJulià. 7a trobada Tertúlies entrefotògrafs, amb Pere Soler.
Donació de sangSARRIÀ DE TER� 18.00 a 21.00. La Cooperativa.
DiversosARBÚCIES� 17.30. Biblioteca. Taller de xa-pes.
BLANES� 08.00. Platja. Gimnàstica demanteniment per a gent gran.Tots els dilluns de juliol.� Tot el dia. Passeig del Mar i An-tic Camp de Futbol. Fira d’atrac-cions.� 11.30 a 13.30 i de 17.00 a 20.00.Platja de S’Abanell, davant la pla-ça del Pilar. Biblioplatja. De dillunsa divendres.
CALONGE� 08.15. Espigó de l'Amistat. Gim-nàstica suau.� 09.15. Espigó de l'Amistat. Aerò-bic platja.
CAMPLLONG� 18.45. Parc urbà de salut. Dina-mització del parc urbà de salut.� 19.00. Sala polivalent gran. Ses-sió d’Hipopressius avançat.� 20.00. Sala polivalent. Zumbafitness.
CAMPRODON� 17.00. INS Germans Vila Riera.Tarda jove, amb diferents activi-tats.
EMPURIABRAVA� 08.00. Platja. Sessió de ioga.� 11.30. Platja d’Empuriabrava.Sessió de zumba.
GIRONA� 15.00. Centre cívic Onyar. Tallerde robòtica d’estiu, Robots i hu-mans.� 16.00 a 19.30. Bibliopiscina, a lapiscina de la Devesa i a les pisci-nes del GEiEG (Sant Ponç i SantNarcís). De dilluns a divendres.� 17.00. Els Químics Espai Jove.Taller Mens sana in corpore sano:Setmana dels batuts reflexius.� 18.00 a 20.30. Biblioplaça alsJardins de les Pedreres.� 18.00 a 20.30. Biblioplaça de laDevesa a la Plaça Miquel de Palol.
L’ESTARTIT� 20.00. Pl. de la Llevantina. Zum-ba fitness.
LLANARS� 09.00. Sant Antoni. Foto de lalluna.
LLORET DE MAR� 09.00. Roca d’en Maig. Activi-tats dirigides.� 10.30. Parc de salut de Fenals.Activitats dirigides.� 17.00 a 21.00. Platja. Voleibol.� 19.00. Miniclub Fenals. Ioga. Ca-da dilluns.
PALAMÓS� 09.00. Mas Guàrdies. Suportgrupal: afrontar el càncer.� 09.30. Àrea activa de la platjaGran. Sessió de gimnàstica suau.Cada dia.� 17.00. Passeig del Mar, davantl’Oficina de Turisme. Taller de ce-ràmica. Cada dilluns.� 18.30 a 20.30. Plaça Vila-romà(Zona Es Pla). Biblioplaça.� 20.00. Museu de la Pesca. Pro-jecció El vaixell fenici de Mazarrón2, de Diego Bravo. Presentació icol·loqui amb Raül Mata. Dins elcicle documental Mar fràgil.
PLATJA D’ARO� 09.30 a 10.30. Platja Gran (con-fluència amb l’Av. Costa Brava).Sessions d’hipopressius per amares.� 22.00. Palau d’Esports i Con-gressos. Caminada nocturna soli-dària de la Vall d’Aro, per dimarts,16 de juliol. Inscripció prèvia a c/[email protected].
SANT ANTONI DE CALONGE� 20.00. Plaça de la Llibertat deSant Antoni. Sessió de Zumba.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� 10.00. Parc urbà de salut MiquelMurlà. Dinamització del parc.� 12.00. Platja. Via Brava de SantFeliu de Guíxols. Snorkelling guiat.
SANT GREGORI� 20.15. Parc Urbà de Salut. Dina-mització del parc.
SANTA CRISTINA D’ARO� 17.00 a 19.00. Zona Jove. Tallerde percussió de la Colla Jove Per-cunautes.
VisitesBESALÚ� 12.00. Oficina de Turisme. Visitaguiada Descobreix el Besalú Me-dieval. en català.� 12.00. Oficina de Turisme. Visitaguiada Un passeig pel call. en ca-talà.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 18.00. Ecomuseu-Farinera. Enfa-rina’t, visita guiada i degustacióde Pa de la Tramuntana i cervesaRufa de blat. En català i en anglès.
EL PORT DE LA SELVA� 18.00. Càmping de la Vall (pàr-quing de dalt). Visita familiar gu-
iada Animals i animalons del Capde Creus 2019.
EMPÚRIES� 11.00. MAC Empúries. Visita Em-púries virtual.� 11.30. MAC - Empúries. Visitateatralitzada: Visita romana. Cadadia.
L’ESCALA� 10.00. Museu de l’Anxova i de laSal. Visita guiada Ruta pesca i sa-laó.
LLANÇÀ� 17.00. Des de l’Oficina de Turis-me del port. Sortida de la visitaguiada en família Els ocells deLlançà. Cada dilluns. Cal reservaprèvia.� 22.00. Des de la Valleta, darreredel restaurant. Visita guiada fami-liar Nit d’estels a l’Albera. Cada di-lluns. Cal reserva prèvia.
PALAMÓS� Visites guiades a la subhasta delpeix de la llotja del peix. A les16.15, en anglès; a les 16.45, enfrancès; a les 17.15, en català, i ales 17.45, en castellà.� Visites guiades al Museu de laPesca. A les 19.00, en català, i ales 20.00, en castellà.
PERALADA� 12.00. Oficina de Turisme. Visitaguiada La Peralada Medieval, encatalà i francès.
ROSES� 10.30. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada Ciutadella de Ro-ses, en català; 17.00, en francès;18.00, en castellà; 19.00, en cata-là; 20.00, en castellà.� 17.00. Castell de la Trinitat. Visi-ta guiada Un mirador fortificat, ales 17.00, 18.00, 19.00 i 20.00, encatalà, castellà i francès.� 19.30. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada Els búnquers delCastell de la Trinitat.� 21.00. Castell de la Trinitat. Visi-ta guiada Nits d’estels al Castellde la Trinitat, xerrada i observacióastronòmica a càrrec de MireiaGalí, en català i francès.
SOLIUS� 11.00 a 12.30 i de 15.00 a 17.30.Monestir. Visites als diorames delmonestir de Solius. Cada dia.
TORROELLA DE MONTGRÍ� 19.00. Museu de la Mediterrà-nia. Visita guiada La Mina d’aigua.En francès, castellà i català.
Cap de setmanaQUART� VII bicicletada popular Quart deVolta, per dissabte, 20 de juliol.Sortida a les 09.00, del local so-cial. Inscripcions a partir de les08.30 al local social.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� Sortida a Sadernes, per diumen-ge, 21 de juliol. Sortida a les 08.00del matí de l’estació d’autobusos.
SANTA CRISTINA D’ARO� Sortida de senderisme al Puigde Les Teules, per dissabte, 20 dejuliol. Sortida a les 09.00, des del’Oficina de Turisme. Recorregut:7 km.
Cursets i tallersDIVERSOS� Girona. Tallers gratuïts per treu-re el màxim rendiment als dispo-sitius, al Media Markt: iniciació ala fotografia, inici a l’SmartphoneAndroid o a l’iphone, inici al Mac,a l’Smart TV, al Windows 10, des-cobriment de la nova TV ambChromecast. Més informació i ins-cripcions a [email protected] o al webhttp://specials.mediamarkt.es/training.
L’agenda
Els pallassos, l’ànima del circ
Els clowns protagonistes ■ LA BELLA TOUR
GIRONA 19.00 ESCÈNITContinua el cicle Escènit 2019 de la ciutat de Giro-na, avui portant a la plaça del Pallol l’espectacle Labella tour, amb què els pallassos es reivindiquen coma l’ànima de les arts circences.
Trobada de la família Suy. El passatdiumenge, 7 de juliol, va tenir lloc la no-vena trobada dels membres de la fa-
mília Suy. Ho van celebrar amb un di-nar a l’Estanc Nou de l’Estanyol, on esvan reunir uns trenta-cinc familiars.
Apunts de societat
| Apunts | 43EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE JULIOL DEL 2019
BanyolesEmiliano Pérez Porras. Va morirahir als 85 anys. Vivia a Banyoles. Casatamb Dolors Fontàs Màs i deixa dos fills.Exèquies, avui, a 2/4 de 10 del matí, al’oratori del tanatori de Banyoles.Margarita Teixidó Bramon. Vamorir ahir als 84 anys. Vivia a Banyoles.Casada amb Vicens Castany Oriol i deixaun fill. Exèquies, avui, a 2/4 de 5 de latarda, a l’església parroquial de SantaMaria dels Turers de Banyoles.
La Bisbal d’EmpordàFrancisca Ramírez Arjona. Vamorir ahir als 99 anys. Vivia a la Bisbald’Empordà. Vídua de Rogelio MallolPuig. Exèquies, avui, a les 6 de la tarda,a l’església parroquial de Santa Maria dela Bisbal d’Empordà.
GironaMaría Luisa Millaruelo Olive-ra. Va morir ahir als 85 anys. Vivia aGirona. Casada amb Antonio Subias Fa-bres i deixa set fills. Exèquies, demà, ales 11 del matí, a l’església parroquial deSanta Susanna del Mercadal de Girona.Mercè Vilanova Guiula. Va morirabans-d’ahir als 97 anys. Vivia a Girona.Vídua de Martí Brugué Vila i deixa unafilla. Exèquies, avui, a les 6 de la tarda,a l’oratori del tanatori de Salt.
OlotEudalina Escapa Jordà. Va morirahir als 99 anys. Era d’Olot. La cerimò-nia exequial se celebrarà avui, a les 5 dela tarda, a la residència del Tura d’Olot.Victòria Quintana Teixidor. Vamorir abans-d’ahir als 84 anys. Era na-tural de Falgons i vivia a Olot. Casadaamb Manel Ciendones Gómez i deixa dosfills. Exèquies, avui, a 3/4 d’11 del matí,a l’església de Sant Esteve d’Olot.
PalafrugellAntonio Martínez Martínez. Vamorir ahir als 86 anys. Vivia a Palafru-gell. Casat amb Antonia Tomás Matura-no i deixa fills. La cerimònia exequial secelebrarà avui, a les 6 de la tarda, al’oratori del tanatori de Palafrugell.
Les PresesJaume Badosa Comamala. Vamorir abans-d’ahir als 75 anys. Era natu-ral de Castellfollit de la Roca i vivia a lesPreses. Deixa un fill. Acte de comiat,avui, a 2/4 de 4 de la tarda, a la sala po-livalent del cementiri municipal d’Olot.
SaltRufina Alvarado Garrote. Vamorir divendres passat als 94 anys. Vi-via a Salt. Vídua de Manuel Romero Car-rasco i deixa sis fills. Exèquies, avui, a2/4 de 10 del matí, a l’església parro-quial de Sant Cugat de Salt.Francisco Lechado Llamas. Vamorir abans-d’ahir als 92 anys. Vivia aSalt. Casat amb Marcela Pacheco Parejoi deixa tres fills. Exèquies, avui, a les 11del matí, a l’oratori del tanatori de Salt.
Sant Joan les FontsCasimiro Fageda Vila. Va morirabans-d’ahir als 93 anys. Era de SantJoan les Fonts. Casat amb Teresa DarnéPeracaula i deixa dos fills. La cerimòniaexequial se celebrarà avui, a 2/4 de 5 dela tarda, a l’església parroquial de SantJoan les Fonts.
Santa PauMaria Surroca Sararols. Va mo-rir abans-d’ahir als 91 anys. Era de San-ta Pau. Vídua de Joan Capdevila Masse-gur i deixa dos fills. La cerimònia ex-equial se celebrarà avui, a les 11 del ma-tí, a l’església parroquial de Santa Mariade Santa Pau.
Les necrològiques
Su esposa, hijos, hijos políticos, nietos, biznietos, cuñados, sobrinos y demás familiares participan a sus amistades tan sensible pérdida.La ceremonia religiosa se celebrará hoy, lunes, a las 6 de la tarde,
en la sala de ceremonias del tanatorio de Palafrugell.Sala velatorio: Camí del Cementiri, 35, Palafrugell. Sala 2.
Falleció cristianamente en Palafrugell, el día 14 de julio de 2019, a la edad de 86 años.
Rogad a Dios por
E.P.D.
Antonio Martínez Martínez
✝
Palafrugell, 15 de julio de 2019
Su esposa, Marcela; hijos, (✝) Juan, Isabel, Paco y Inma; nietos y demás familiares participan a sus amistades tan sensible pérdida.
La ceremonia se celebrará hoy, lunes, día 15, a las 11 h, en el tanatorio de Salt.
Nos dejó el día 13 de julio de 2019, a la edad de 92 años.
Rogad a Dios por
E.P.D.
Francisco Lechado Llamas
✝
Salt, 15 de julio de 2019
El seu espòs, Antonio Subias; fi lls, M. Teresa, M. Luisa, M. Ángeles, M. Elena, (✝) M. Pilar, Ramón i Antonio; fi lls polítics; nets i tota
la família participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.La missa exequial se celebrarà dimarts, dia 16, a les 11 del matí,
a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal.Sala de vetlla: tanatori de Girona. Horari de vetlla: avui, de 16 a 20 h.
Va morir cristianament el dia 14 de juliol del 2019, a l’edat de 85 anys, havent rebut els Sants Sagraments
Pregueu Déu per
A.C.S.
María Luisa Millaruelo Olivera
✝
Girona, 15 de juliol del 2019
ExposicionsBANYOLES� Can Pons. L’(a)phònica en car-tells. Fins al 15 de juliol.� F. Lluís Coromina-El Puntal.Signes i premonicions. Fins al 19de juliol.� F. Lluís Coromina-Espai EatArt. Instal·lació artística de lesGuerrilleres del Ganxet i dibuix endirecte. Fins al 31 de juliol del2019.� Museu Arqueològic. L’escolad’abans. Memòria de l’educaciódurant el franquisme. Fins al 15 desetembre.� Museu Darder. XVIII Concursde fotografia de natura, Estructu-res geològiques. Fins al 15 de se-tembre.
BLANES� Casa Saladrigas. Quillat 2019.47a edició del concurs fotogràficdigital. Fins al 3 d’agost.� Sala García-Tornel. Església,parròquia i societat a Blanes al se-gle XX. Fins al 28 de juliol.
BONMATÍ� Centre cívic. Constantins al se-gle passat (2a part). Fins al 31d’agost.
CADAQUÉS� L’Amistat. Tangències, col·lecti-va. Fins al 21 de juliol.� Societat L’Amistat. D’ones, deSergi González. Fins al 16 de juliol.� Taller Galeria Fort. Exposicióde Nadejda Ménir (França) del Mi-ni Print Internacional de Cada-qués. Fins al 19 de juliol.
CALONGE� Biblioteca Pere Caner. Apara-dor biografies. Fins al 26 de juliol.
� Capella del Carme. Exposiciódels treballs del curs de pinturade l’àrea de cultura. Fins al 13 dejuliol.� Casal l’Amistat. Exposició demanualitats dels alumnes del ta-ller del Casal l’Amistat. Fins al 15de juliol.� Castell. Calonge i Sant Antonidesaparegut, de Josep Fort. Fins al’11 de setembre.� Castell. Natalia Bayo i AntonCasamor: la passió per l’art. Finsal 28 de juliol.� Ermita i al claustre del Collet.PAPSMC (Projecte per a les ArtsPlàstiques de Santa Maria del Co-llet). Fins al 10 d’agost.
CASSÀ DE LA SELVA� Can Trinxeria. Escenes d’una vi-da tranquil·la de Josep Vilallonga.Fins al 21 de juliol.
CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens. Veu-re sota les parets, pintures de Xa-no Armenter. Fins al 4 d’agost.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Ecomuseu-Farinera. Geografiescompartides. Fins al 6 d’octubredel 2019.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent, l’arcàdia empor-danesa. Fins al 31 de desembre.
CELRÀ� Espai Cultural Rizoma. Un pati,una merla i un tros de ferralla, deJordi Morell. Fins al 3 d’agost.� Teatre l’Ateneu. Dones visibles,de Laila White & Clàudia Bussé.Fins al 31 de juliol.
COLERA� Galeria Horizon. Concrete,d’Andre Martus. Fins al 8 d’agost.
EL PORT DE LA SELVA� Carrer Major, 19. Nanses i pes-cadors, mostra sobre cistelleriade mar. Fins a l’11 de setembre.
EMPÚRIES� Museu d’Arqueologia de Cata-lunya-Empúries. Bacus, les màs-cares del déu. Fins al 15 de setem-bre.
FIGUERES� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya (COAC). Sigurd Lewerentz,44 fotografies del viatge a Itàlia.Fins al 15 de setembre.� Galeria d'Art El Claustre. Col-lectiva d'Estiu. Fins al 7 de setem-bre.� Museu de l’Empordà. El paísdels cuiners. De Ca la Teta a elBu-lli, sobre 50 anys de cuina a Fi-gueres i la comarca. Fins al 11 desetembre.� Museu del Joguet. Escapa’t dela llengua. Primer premi ConcursTísner de creació de jocs en cata-là. Fins al 25 d’agost.� Museu del Joguet. Jugar ambla lluna. Cinquanta anys de l’arri-bada a la lluna. Astronautes / ro-bots / naus de l’espai. Fins a l’1 desetembre.
GIRONA� Amics del Museu d’Art. fONT-dAvIDA, d’Adrià Creus. Fins al 31de juliol.� Biblioteca Carles Rahola. Ba-nyoles solidària i els seus projec-tes, fotografies. Fins al 29 d’agost.� Biblioteca Carles Rahola. Lameva mascota, obres del Col·legide Veterinaris. Fins al 29 d’agostdel 2019.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. J(e m)’accuse o la mort del’autor. Fins al 15 de setembre.
� Bòlit_LaRambla. Aparences, fo-tografies de la Col·lecció Banc Sa-badell. Fins al 15 de setembre del2019.� CaixaForum. Faraó. Rei d’Egip-te, del Fons del British Museum.Fins al 25 d’agost.� Casa de Cultura. InScènic, pro-jecte dels alumnes de l’Escolad’Art i Superior de Disseny d’Olot.Fins al 2 d’agost.� Casa de Cultura. Latitud42.6976, longitud 2.8954 fotogra-fies de Ferhat Bouda. Fins al 31 dejuliol.� Casa Masó. Treballem per l’art:la Impremta Masó de Girona(1889-1992). Fins al 29 de setem-bre.� Centre cívic Santa Eugènia.Col·lectiva Vibracions. Fins al 31de juliol.� Centre Cultural La Mercè. An-gelus, d’Oxurs. Dins l’espai ArtPropi. Fins al 31 de juliol.� Centre Cultural La Mercè.EMASÓ a bocins, dels alumnes del’Escola Municipal d’Art de la Mer-cè. Fins al 15 de juliol.� Centre Cultural La Mercè. Llui-tes limítrofes, d’Adrià Gamero.Fins al 31 de juliol.� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya. Obres seleccionades i pre-miades dels Premis d’Arquitectu-ra de les Comarques de Girona2019. Fins al 23 de setembre del2019.� Col·legi de Periodistes. Raholafoto 2019. Fotografies presentadesa la desena edició dels PremisCarles Rahola de Comunicació Lo-cal. Fins al 31 de juliol.� El Taller del Barri. El SingspielSecreto, dibuixos d’Anabel Espi-nosa (Belflora). Fins al 6 d’agost.
� Espai 22 de la Llibreria 22. Co-rominas. Llibres d’artista, cartells iobra gràfica original. Fins al 31 dejuliol.� Espai Santa Caterina. Veles alPort (Homenatge a Lluís Collell).Fins al 21 de setembre.� Fundació Valvi. El Joc, fotogra-fia, instal·lació i vídeo de FionaMorrison. Fins al 31 de juliol.� Galeria d’Art El Claustre. Col-lectiva d’Estiu. Fins al 7 de setem-bre.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre.� Galeria Dual. Panspèrmia ol’origen de la vida, pintura, dibuix iescultura de Jesús Pelegrí. Fins al31 de juliol.� MAC-Girona, al monestir deSant Pere de Galligants. De villaperfecta. Viure i treballar al Pla del’Horta en època romana. Fins al15 de setembre.� Museu d’Art de Girona. Tocatocar. Dibuixos des de la ceguesa.Fins al 29 de setembre.� Museu d’Història dels Jueus.Pedres amb nom, el patrimonijueu gironí en una fotografia deFargnoli. Fins al 31 d’agost.� Museu d’Història. Valentí Far-gnoli. L’art en la fotografia. Fins al3 de novembre.� Museu del Cinema. (Actrius)Icòniques, imatges simbòliques ifrases cèlebres de les grans actri-us del cinema, col·lecció VicençArroyo. Fins al 29 de setembre del2019.� Sala Rafael Masó de la Demar-cació de Girona del Col·legid'Arquitectes de Catalunya. Ex-posició permanent La Pia Almoinade Girona.
L’ESCALA� Alfolí de la Sal. Diversitats, del’Associació Ceramistes de Cata-lunya. Fins al 25 d’agost.� Museu de l’Anxova i de la Sal.Camins de ronda. Fins al 8 de se-tembre.
L’ESTARTIT� Traç d’Art Gallery. Experièn-cies, quotidianitat i emocions, deMontserrat Rocabert. Fins al 31 dejuliol.
LA BISBAL D’EMPORDÀ� Castell Palau. Art Nat, escultu-res de Santi Matas i Víctor Martín.Fins al 4 d’agost.� Terracotta Museu. Pedrets &All shall be well, de Claudi Casa-novas. Fins al 6 d’octubre.� Terracotta Museu. Obres delsalumnes del Cicle Formatiu deGrau Mitjà de Terrisseria. Fins al 4d’agost.
LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Puigsacalm, de Vice-nç Masdemont Punset. Fins al 30de setembre.
LLORET DE MAR� Arxiu municipal. El treball deles dones a Lloret. Fins al 31 de ju-liol.� Casa de Cultura. Exposició pin-tors lloretencs. Fins al 2 d’agost.
OLOT� Arxiu comarcal de la Garrotxa.Cinquantenari de la desapariciódel tren d’Olot, fotografies. Fins al20 de setembre.� Pati de l’Hospici. La nova Bi-blioteca d’Olot. Fins al 31 de juliol.� Sala Oberta del Museu de laGarrotxa. "La càrrega" o la violèn-cia de l’Estat contra el poble. Finsal 18 d’agost.
L’agenda
