36
1 GALENS 1r trimestre 2011 - número 177 Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Lluita legal contra les agressions a metges Entrevista al Dr. Josep Mercadé GALENS El COMT obre un nou punt d’atenció a l’Hospital Universitari Joan XXIII

Edició Galens 177

Embed Size (px)

DESCRIPTION

1r trimestre 2011 - número 177 · El COMT obre un nou punt d’atenció a l’Hospital Universitari Joan XXIII · Lluita legal contra les agressions a metges · Entrevista al Dr. Josep Mercadé

Citation preview

Page 1: Edició Galens 177

1GALENS

1r trimestre 2011 - número 177

Revista del C

ol·legi Oficial de M

etges de Tarragona

Lluita legal contra les agressions a metges

Entrevista al Dr. Josep Mercadé

GALENS

El COMT obre un nou punt d’atenció a l’Hospital Universitari Joan XXIII

Page 2: Edició Galens 177

2 GALENS

Page 3: Edició Galens 177

3GALENS

Nous vocals

07EditaCol·legi Oficial de Metges de Tarragona

PresidentDr. Fernando Vizcarro Bosch

Delegat del consell de redaccióDr. Jaume Fontanet Torres

DireccióÈxit Comunicació

Consell de redaccióFernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier AlluéÈxit Comunicació

RedaccióVia de l’Imperi Romà, 11 bis43005 TARRAGONATel 977 232 012 · 977 232 006Fax 977 236 208

Disseny i publicitatÈxit Comunicació605 860 898 · 605 860 [email protected]ó: Indugraff

FotosArxiu Galens i Èxit Comunicació

Tirada3.500 exemplars

D.L.: B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

SumariGALENS

12 16

09

20 29

Congrés PAIME

Vocalia delsjubilats

Els nostres hospitals

Entrevista Dr.Mercadé

Agressions als metges

Page 4: Edició Galens 177

1GALENS

Page 5: Edició Galens 177

5GALENS

Facilita la teva adreça electrònica i rebràs...

...envia-la a [email protected]

e-galens•comunicacions•convocatòries•agenda•novetats•

EDITORIAL

La solució és a les nostres mans

Fernando Vizcarro BoschPresident del COMT

“Cal lluitar per garantir els nostres drets en una

realitat en què, cada cop més, l’estalvi és l’status quo”

La professió mèdica es troba en un estat profund

de canvi que depèn del futur i el compromís dels

col·legiats. El COMT és partidari d’implantar

amb urgència un conveni mèdic regulador dels drets i

els deures dels professionals.

El tema és de vital importància, ja que el model de

negociació col·lectiva està totalment exhaurit. Avui en

dia, en l’àmbit sanitari, el col·lectiu mèdic és minoritari

i queda diluït en el conjunt de treballadors del sistema,

de manera que són altres col·lectius no mèdics els

que acaben decidint sobre qüestions professionals,

laborals i retributives dels metges. Són els metges els

que donen sentit a la tasca dels hospitals i els centres

de salut, motiu més que suficient per disposar d’una

regulació que defensi els seus drets i els seus deures.

El debat sobre la necessitat de regular la capacitat de

treball dels metges arriba en un moment clau, quan

l’Administració s’interessa per involucrar el metge en la

contenció dels costos assistencials. La realitat només

és una i és que només el professional de la medicina té

la preparació i la formació necessàries per racionalitzar

la despesa sanitària amb mínimes repercusions. Així

doncs, el Conveni Mèdic es perfila com una de les

opcions més fortes a l’hora de fer prevaldre els drets

dels metges en un moment en què estalvi i contenció

són paraules clau que poden definir el model de relació

del col·lectiu amb l’Administració.

No podem oblidar que tot aquest debat s’està

orquestrant a través dels Col·legis de Metges, que avui

per avui són els organismes que millor poden defensar

els drets professionals dels metges. Si finalment s’acaba

establint la col·legiació voluntària dels metges, el marge

d’actuació per establir un document conjunt que reguli

els seus drets es difuminarà i el col·lectiu no tindrà prou

força per fer prevaldre les seves aspiracions enfront

la negociació col·lectiva. Cal que els professionals

de la medicina disposin d’òrgans de govern que ens

representin a tots sense excepció i aquesta realitat

només serà palpable si es manté l’actual organització a

través dels Col·legis de Metges. Cal lluitar per garantir

els nostres drets en una realitat en què, cada cop més,

l’estalvi és l’status quo. Però, com? La solució per

coordinar totes les veus interessades en el Conveni

és centralitzar aquest debat en les organitzacions

col·legials. No podem prescindir d’aquests òrgans

perquè mantenir la col·legiació obligatòria és el primer

dels nostres drets. La solució per canviar la nostra

realitat és també a les nostres mans.

Page 6: Edició Galens 177

6 GALENS

Recentment s’han dut a terme noves

incorporacions a les diferents vocalies de

suport que representen el COMT al Consejo

General de Colegios Oficiales de Médicos (CGCOM).

Les diferents vocalies del Col·legi tenen com a funció

principal donar sortida a les activitats que es realitzen

en els diferents àmbits d’actuació de l’entitat i coordinar

les accions que s’hi desenvolupen, al mateix temps que

exerceixen la representació del Col·legi dins el Consejo

General de Colegios Oficiales de Médicos. La vitalitat de les

vocalies repercuteix directament en el bon funcionament

del Col·legi i determina l’organització d’activitats, el

desenvolupament de projectes i la difusió de la informació

que pot ser interessant tant en l’àmbit general com intern.

Periòdicament es du a terme la renovació dels diferents

representants de les vocalies així com la incorporació

de nous membres que vénen a reforçar aquesta

tasca divulgativa i de coordinació. En aquest cas

destaca la incorporació de quatre nous vocals adjunts.

Així, el Dr. Manuel Carasol Ferrer s’incorpora a la vocalia

d’Atenció Primària Urbana, que representa els metges

que exerceixen en centres d’atenció primària ubicats en

grans nuclis urbans. De la seva banda, el Dr. Alejandro

Moreno Lagunas és el nou vocal adjunt de la vocalia de

Metges d’Administracions Públiques, que representa

els facultatius que exerceixen en l’àmbit rural. En tercer

lloc, la Dra. Teresa M. Argemí Coletas és la nova vocal

adjunta de la vocalia que recull l’activitat que generen

els metges que tenen consulta privada, ja sigui pel seu

propi compte o bé per compte d’altri. I finalment, el Dr.

Francisco Garcia Sayago s’incorpora a la vocalia de

Formació que té com a funció principal coordinar les

activitats formatives. Des del COMT els desitgem bona

sort en la seva tasca.

Noves incorporacions a les vocaliesPresentació de quatre vocals adjunts a l’organigrama del COMT

Dr. Manuel Carasol Ferrer.Vocal adjuntAtenció primària urbana

Dr. Alejandro Moreno Lagunas.Vocal adjuntMetges d’Administracions Públiques

Dra. Teresa M. Argemí Coletas.Vocal adjuntMedicina privada per compte propi i/o per compte d’altri

Dr. Francisco Garcia Sayago.Vocal adjuntVocalia de formació

ACTUALITAT

Page 7: Edició Galens 177

7GALENSACTUALITAT

Conclusions del IV Congrés PAIMECal que l’Administració s’impliqui totalment per garantir aquest servei

L es administracions sanitàries i els PAIME

col·legials han de treballar conjuntament

per garantir l’assistència integral als pro-

fessionals de l’àmbit mèdic. Aquesta és una de

les principals conclusions del IV Congrés PAIME

celebrat a Màlaga els dies 3 i 4 de març, un esde-

veniment que va reunir representants de tots els

Col·legis de Metges d’arreu de l’Estat en el qual el

COMT va participar activament.

El darrer congrés PAIME va oferir una visió gene-

ral del funcionament d’aquest Programa d’Atenció

Integral al Metge Malalt en les diferents comuni-

tats autònomes així com dels principals punts que

cal millorar per implementar i divulgar millor aquest

programa dedicat a avaluar les garanties del servei

d’assistència sanitària integral que reben els profes-

sionals de l’àmbit mèdic.

Durant les diferents exposicions que es van dur a

terme, en les quals el president del COMT, el Dr. Fer-

nando Vizcarro, va intervenir activament, es va posar

de relleu la importància de la col·laboració i el com-

promís entre els Col·legis de Metges i les Administra-

cions Sanitàries per al desenvolupament del PAIME,

un compromís que ha de ser ple i transparent perquè

el servei disposi de plenes garanties.

També es va destacar la importància d’actuar a temps

per prevenir situacions que, d’una altra manera, re-

presentarien un risc evident per a la salut tant del

mateix metge com dels seus pacients i es va apel·lar,

de manera especial, a l’ètica de la responsabilitat.

Finalment, es va destacar la necessitat d’adaptar el

servei als nous temps, marcats per la necessitat de

conciliar la vida familiar i laboral, detectar les noves

patologies emergents, tractar adequadament la sín-

drome de desgast del metge i els riscos laborals ha-

bituals derivats de l’exercici de la professió i apostar

per mesures que evitin el mòbing o les agressions

als metges, fenòmens que han de rebre més atenció

en el futur. Segons un recent estudi fet públic per

l’OMC, des que va entrar en funcionament aquest

servei s’ha tractat un total de 2.435 metges de tot

l’Estat, essent Catalunya, Andalusia i Madrid les prin-

cipals comunitats autònomes de procedència del

professionals que l’han sol·licitat, especialment des

de les àrees d’Atenció Primària i Psiquiatria.

Clausura del Congrés a càrrec de les autoritats. D’esquerra a dreta; Juan José Sánchez Luque, president del Col·legi de Metges de Málaga; Juan José Rodríguez Sendín, president de la OMC; Maria Ángeles Montero, consellera de Sanitat de la Junta de Andalucía; Javier de Teresa, president del Consell Andaluz de Col·legis de Métges; i Serafín Romero, president del Congres del PAIME. / CEDIDA

Page 8: Edició Galens 177

8 GALENS ACTUALITAT

Nou Programa de Protecció Social El COMT ofereix un programa d’ajuts econòmics i socials als seus col·legiats

El Col·legi Oficial de Metges de Tarrago-

na convoca un programa d’ajuts socials i

econòmics per als seus col·legiats amb la

finalitat d’oferir-los suport davant qualsevol mena

de contingència que afecti la seva autonomia per-

sonal o familiar derivada de situacions vinculades

a problemes de salut o socials.

Aquests ajuts s’emmarquen dins del Programa de

Protecció Social del Col·legi Oficial de Metges de

Tarragona, un programa que està a disposició de tots

els metges col·legiats i dels seus familiars més propers

i que posa al seu abast una sèrie d’eines bàsiques

amb les quals es pretén donar resposta a diferents

contingències derivades de situacions vinculades a

problemes de salut o socials.

Així, algunes de les prioritats bàsiques d’aquest

programa inclouen l’atenció a situacions de

dependència, la conciliació de la vida personal i familiar

amb la professional i també les situacions relacionades

amb la jubilació. A grans trets, ofereix orientació i

assessorament, dut a terme per treballadorses socials,

que permet oferir una atenció directa i personalitada;

també inclou un catàleg de serveis assistencials a partir

d’avantatjosos acords amb diverses entitats prestadores

de serveis, una cartera d’ajuts socials i prestacions

econòmiques i un catàleg de productes asseguradors i

financers de prevenció i protecció social.

Prestacions

El programa es divideix en quatre grans grups de

prestacions: l’Atenció social i a la dependència,

Conciliació de la vida personal i familiar, Activitats

formatives de protecció social i Prestacions educatives

i assistencials de caràcter periòdic.

Atenció social i a la dependència

Ofereix eines per donar resposta a situacions personals

i familiars de dependència: descans per al cuidador;

xec residència; ajut econòmic puntual, servei d’atenció

a domicili, servei de teleassistència i localització; suport

econòmic per a l’adaptació de la llar o ajudes tècniques

Page 9: Edició Galens 177

9GALENSACTUALITAT

i suport econòmic per al transport adaptat i suport per

convalescència.

Conciliació de la vida personal i familiar

“Benvingut nadó” (suport econòmic puntual per a

metges que han esdevingut pares); servei de suport

familiar (inclou cangur i servei domèstic); suport per a la

llar d’infants a famílies amb necessitats especials; suport

econòmic per a colònies o activitats extraescolars,

suport al MIR i suport a l’accés a l’habitatge.

Activitats formatives de protecció social

Cursos de preparació a la jubilació; “Aprendre sense

parar” (suport econòmic per als metges jubilats que volen

accedir a la formació al llarg de tot el cicle vital), taller de

formació per a cuidadors, “Activem la memòria” ( curs

adreçat a metges i familiars propers per tal de reforçar

la memòria i evitar-ne el deteriorament); curs d’acollida

a nous col·legiats per a l’accés a la professió mèdica;

curs de català per a col·legiats no catalanoparlants i

“L’altra formació dels MIR” (suport econòmic puntual

per a cursos que promouen coneixements, habilitats i

tècniques per tal de permetre el pas per aquesta etapa

formativa de la manera més saludable possible.

Prestacions educatives i assistencials de caràcter

periòdic

Ajut econòmic per a vídues de metges amb carència

de recursos econòmics; ajut econòmic per a metges

jubilats amb carència de recursos econòmics, ajut

assistencial per a orfes discapacitats majors de 21 anys

amb carència de recursos econòmics, ajut assistencial

per a orfes de pare i/o mare malalts i que requereixin un

ingrés o suport personal per a les activitats de la vida

diària i ajut econòmic educatiu per a orfes.

Per a més informació: COMT - 977 232 012.

Page 10: Edició Galens 177

10 GALENS ACTUALITAT

Nou espai d’atenció a Joan XXIII Els col·legiats podran fer gestions des del mateix hospital

Apartir d’ara, el COMT atendrà tots els

col·legiats que ho desitgin en el nou espai

d’atenció a l’edifici Tarragonès, que res-

tarà obert els divendres de 12 a 14 hores.

Arran d’un acord de col·laboració entre l’Hospital

Universitari Joan XXIII de Tarragona i el COMT, des

del dia 4 de març els col·legiats disposen d’un es-

pai a la segona planta de l’edifici Tarragonès on tots

els divendres, en horari de 12 a 14 h, seran atesos

per personal del COMT i podran dur a terme qualse-

vol gestió col·legial, sense necessitat de moure’s de

l’Hospital. Aquest servei pretén oferir més llibertat als

col·legiats que desenvolupin la seva tasca professio-

nal en aquest centre sanitari a l’hora de tramitar tots

aquells serveis que ofereix el COMT, de manera que

des del seu lloc de treball puguin fer ús del servei

d’una manera còmoda i eficaç. El proper trimestre

s’estudiarà la possibilitat d’ampliar aquest servei a

la resta de centres hospitalaris de les nostres comar-

ques. Tots els col·legiats que vulguin conèixer més

detalls d’aquesta nova eina, s’han de posar en con-

tacte amb les oficines del COMT.

T ots els col·legiats que desitgin acollir-

se a la clàusula d’objecció de conscièn-

cia han de presentar de manera obliga-

tòria la documentació que acredita aquest dret

de dignitat ètica de l’exercici de la professió al

seu lloc de treball. El COMT també recopilarà

aquesta informació de manera complementària.

Aquest procés és imprescindible perquè l’ens sanitari

corresponent pugui tenir constància de la posició del

professional mèdic i programi les actuacions en con-

seqüència. Des del COMT es recorda que el Col·legi

no té cap mena d’inconvenient a l’hora de custodiar

aquest tipus d’informació, de manera que quedi per

escrit la decisió dels col·legiats de deixar constància

de l’ús d’aquest dret que permet la professió, sem-

pre que estigui protegit per la Llei. A la pàgina web

del COMT ja s’anuncia la voluntat de mantenir al dia

el registre de professionals que s’adiguin a aquesta

garantia per tal d’advertir i reconduir aquells casos en

què es pogués suscitar l’objecció de manera inade-

quada.

Objecció de consciència

El servei d’atenció, que va entrar en funcionament el 4 de març, atén les consultes tots els divendres

de 12 a 14 hores

Page 11: Edició Galens 177

11GALENSACTUALITAT

Stop a les agressions als metgesEls col·legis professionals acorden augmentar la vigilància amb la Fiscalia

A partir d’ara, tots els metges que hagin

de fer font a un cas d’agressió a la seva

persona en el seu lloc de treball tindran

més suport de l’administració competent. El Con-

sell Català de Col·legis de Metges de Catalunya

va signar el passat 9 de març un conveni amb la

Fiscalia Superior de Catalunya segons el qual es

duran a terme mesures coordinades per evitar

aquest tipus de casos. Entre els acords adoptats

en el marc d’aquest conveni destaca la designa-

ció de portaveus dels quatre col·legis catalans,

que disposaran de fil directe amb l’Administració

competent a l’hora de denunciar aquest tipus de

casos.

El nou acord subscrit pel Consell de Col·legis de

Metges de Catalunya i la Fiscalia preveu la creació

de la servirà per establir un pla d’actuació davant

de casos d’agressió a professionals de l’àmbit mèdic

durant l’exercici de la professió o per circumstàncies

derivades directament del seu exercici professional,

una realitat que fins ara no disposava de cap unitat

especial d’atenció per evitar o minimitzar les conse-

qüencies d’aquestes situacions. Per una banda, els

quatre col·legis professionals que se situen dins de

l’òrbita del col·legi–entre els quals hi ha el COMT–

es comprometen a ajudar la Fiscalia a investigar els

casos d’agressió que es detectin i designaran una

persona encarregada de posar-se en contacte amb

la Fiscalia a través de la Unitat Integral de Violència

Contra el Metge (UIVCM), la unitat que s’encarregarà

de col·laborar amb els òrgans de la Llei.

L’acord va ser signat pel president del Consell Gene-

ral de Metges de Catalunya i el COMT, Fernando Viz-

carro, la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Comp-

te, i els representants de la resta de Col·legis de

Metges professionals de Catalunya. Posteriorment,

el màxim responsable del COMT ha reafirmat l’acord

amb la Fiscalia Provincial de Tarragona.

El COMT recorda que continua vigent l’estafa per Internet

de Novachannel en què, a partir de la suposada adhesió

gratuïta a un directori de la xarxa, el metge subscriu un

contracte per cinc anys amb un cost molt elevat i sense

possibilitat de cancel·lació. Tot i les diverses denúncies

a la Federació Mèdica Suïssa –els serveis es prestaven

des de Lucerna– i altres organismes internacionals

l’estafa continua vigent. El COMT recomana extremar les

mesures de seguretat a l’hora de contractar qualsevol

servei professional a través d’Internet.

L’estafa de Novachannel continua en actiu

A partir d’ara, cada Col·legi tindrà un responsable d’informar a la Fiscalia

dels casos d’agressions a metges

Page 12: Edició Galens 177

12 GALENS ACTUALITAT

Sector Funcionaris-Contingent i Zona de Metges de Catalunya

Amb la concurrència d’una vintena dels

seus components, el dia 9 de novembre de

2010 es va celebrar al COMT l’assemblea

general anual d’aquest sector, a la qual van as-

sistir com a convidats els doctors Albert Tomàs,

Fernando Vizcarro, Joan Cornet i Josep Lluís Pi,

presidents del Sindicat, del COMT i de la Territorial

de Tarragona i secretari d’Acció Sindical, respecti-

vament. També es va comptar amb la participació

d’altres col·legiats i membres del Sindicat..

Va obrir la sessió el Dr. Antoni Duran, secretari del

sector, qui va manifestar el seu agraïment al COMT

per la seva bona acollida i per totes les facilitats que

ha donat perquè aquest acte es pogués dur a terme.

El Dr. Vizcarro, president del COMT, va dir que des de

la Junta de Govern del COMT aplaudien la iniciativa

d’organitzar a la seva seu aquesta assemblea, que

permet afavoreix la participació de la militància que

té la residència lluny de la capitalitat, i que l’èxit de

participació i el seu bon desenvolupament permetien

escoltar els suggeriments dels participants i establir

un debat positiu. A més, gràcies a la presència de

diversos membres de l’executiva del Sindicat es van

poder conèixer de primera mà les possibles solucions

i projectes de futur referents als temes plantejats.

El Dr. Vizcarro també va afirmar que quedava demos-

trat que les accions professionals i laborals han de

transcórrer en paral·lel però harmònicament i sinèrgi-

cament i que cadascú, en el seu camp, ha de treba-

llar per millorar l’estat de la professió.

Finalment va felicitar els organitzadors perquè creia

que s’havia assolit l’objectiu.

El Dr. Julio Garzo, president del sector, va demos-

trar la pèrdua de poder adquisitiu patit pel nostre

col·lectiu prenent com a base una nòmina de 1976, i

va presentar l’acord de la mesa sectorial signat pels

sindicats CCOO, UGT i CATAC, excloent de carrera

professional col·lectius d’aquest sector. També va re-

calcar el greuge comparatiu amb les deu comunitats

on sí perceben aquests honoraris.

Finalment va destacar la celebració del 90è aniversari

de la fundació de MC i va expressar la seva convicció

que les persones que celebrin els 180 anys seguiran

fidels als principis que han impulsat els seus mem-

bres des dels orígens.

El Dr. Tomás, president del Sindicat, va dibuixar un in-

quietant retrat del panorama actual però va projectar

una tènue llum d’esperança en el futur. Va demanar

un conveni únic per als metges com a única possibi-

litat per sortir de la crisi.

El Dr. Cornet al·ludeix al fet que “per primera vegada

una reunió de sector, en aquest cas de Funcionaris-

Contingent i Zona, es realitza fora de Barcelona, i això

és una novetat dins el nostre sindicat que espero que

no sigui excepcional i es repeteixi per altres llocs de

Catalunya amb tots els sectors”.

Finalment, els Drs. Garzo i Durán, en representació

del sector, van lliurar al Sindicat i al COMT, delegats

en les persones del Dr. Tomás i del Dr. Vizcarro res-

pectivament, sengles emmarcacions descriptives de

la història de Metges de Catalunya.

En la trobada es van tractar les dificultats que han d’afrontar els metges funcionaris per mantenir les seves condicions./ CEDIDA

Page 13: Edició Galens 177

13GALENSACTUALITAT

Emotiu homenatge al Dr. SentísLa família va rebre el títol pòstum de Mestre Català en Ginecologia i Obstetrícia

El passat 28 de gener, el COMT va acollir

l’acte d’homenatge ‘In memoriam’ a la figu-

ra professional del Dr. Jordi Sentís Bonet,

que durant gairebé quaranta anys va ser al cap-

davant del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de

l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, un

acte en què va ser guardonat amb el reconeixe-

ment pòstum de Mestre Català en Ginecologia i

Obstetrícia.

Durant les seves intervencions, tots els ponents

–destacades personalitats del món mèdic que van

treballar al costat de l’homenatjat– van dibuixar el

perfil humà i professional del Dr. Sentís i van des-

tacar la seva voluntat de treball i gran capacitat de

comunicació, en una trobada que també va servir

per fer un dibuix de l’evolució de la pràctica de la

medicina durant les darreres quatre dècades, un pe-

ríode estretament lligat a la trajectòria del que va ser

cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Sant Pau

i Santa Tecla de Tarragona. Un dels moments més

emocionants de la vetllada es va viure quan el presi-

dent de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Gineco-

logia, Ramon Carreras, va lliurar a la família del Dr.

Sentís el títol pòstum de Mestre Català en Medicina

i Obstetrícia.

La trobada, organitzada amb la intenció d’homenatjar

la tasca del Dr. Sentís, va servir per recordar moltes

anècdotes que fusionaven tant aspectes de la pràc-

tica professional com records de caire personal. Els

professionals que van fer les seves aportacions so-

bre la figura del Dr. Sentís van ser el cap de Servei

i catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital

Universitari Joan XXIII i la Universitat Rovira i Virgili,

Ramon Maria Miralles, el director del Servei i cate-

dràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la

Santa Creu i Sant Pau i de la Universitat Autònoma

de Barcelona, Joaquim Calaf; el cap de Servei i ca-

tedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant

Joan de Déu i la Universitat de Barcelona, Josep

Maria Laïlla; Joan Maria Adserà, director general de

la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, i el mateix

Dr. Ramon Carreras, que va lliurar el reconeixement

in memoriam.

La sala d’actes Domènech i Miró es va quedar petita per acollir a tots els companys de feina, amics i familiars del Dr. Sentís, en un acte que va servir tant per parlar del seu llegat professional com de l’empremta social i personal que ha deixat aquest professional. /GALENS

Page 14: Edició Galens 177

14 GALENS ACTUALITAT

Vida col·legialNous avantatges per als col·legiats i altres notícies d’interès

El COMT ofereix als seus col·legiats tot un

seguit d’avantatges gràcies a acords de

col·laboració amb diferents firmes i empreses

de la demarcació.

Les principals novetats en el catàleg de serveis que el

COMT ofereix als seus col·legiats són:

· Promoció de subscripció al Diari de Tarragona amb unes

condicions econòmiques avantatjoses i exclusives.

· 10% de descompte addicional en el canvi de

pneumàtics de la firma Yofindo.com. També permet

triar entre diferents tallers i disposar d’assessorament

telefònic gratuït.

· Importants descomptes a l’hora de reservar els seus

destins de vacances o escapades a l’estranger amb

l’agència Viatges Berga. L’àmbit del conveni inclou

importants ofertes per als membres del COMT de la seu

col·legial de Tarragona i també de les delegacions de

Reus i Tortosa.

· 10% de descompte en productes de joieria de la firma

Zaida Joiers. L’acord inclou l’accés a diferents serveis

de manera totalment gratuïta així com avantatges en

matèria de reconversió de joies antigues en noves,

peritatge i neteja.

· Descomptes i avantatges en diferents transaccions

immobiliàries amb Finques Mèdol.

Per a més informació es pot consultar la web del Col·legi:

www.comt.cat. en l’apartat de Catàleg de Serveis.

La Junta del COMT agraeix calorosament la participació en

els actes que el Col·legi va organitzar enguany seguint la tra-

dició de commemorar les festes nadalenques. Entre els actes

celebrats, cal destacar la bona acollida del Concert de Nadal,

un espectacle que va reunir les interpretacions de l’Orquestra

Simfònica i el Cor jove del Conservatori Professional de Músi-

ca de la Diputació de Tarragona. D’altra banda, també es va

realitzar el IV Concurs de Dibuix infantil i la festa infantil amb

l’espectacle ‘Nem de parranda’.

Moltes gràcies a tots pel vostre suport i interès.

El COMT agraeix el seguiment dels actes organitzats per Nadal

Els metges col·legiats de l’Estat espanyol i dels països de la co-

munitat iberoamericana, així com els treballadors dels Col·legis

de Metges i del Consell General, poden participar en el III Cer-

tamen Iberoamericà de les Arts, una iniciativa que premiarà les

millors produccions de novel·la, pintura, escultura, relat curt,

dibuix, fotografia i poesia. S’estableixen set categories per a

cadascuna de les disciplines, amb un primer premi per a cada

categoria i dos accèssits. La dotació global dels premis suma

130.000 euros (30.000 per novel·la, pintura i escultura i 10.000

per poesia, relat curt, dibuix i fotografia). El termini de presen-

tació serà de l’1 al 30 d’abril de 2011. Cada categoria disposa

d’unes bases específiques de participació que es poden con-

sultar a la pàgina web del Consell General de Metges (www.

cgcom.es), a la pàgina web de la Fundació (www.fphpomc.es)

o a l’edició digital de Médicos y Pacientes (medicosypacientes.

com). Com a novetat, en l’edició d’enguany podran participar

totes aquelles persones que no hagin estat finalistes ni premia-

des en les dues edicions anteriors del certamen.

S’obre la convocatòria del III Certamen Iberoamericà de les Arts

Page 15: Edició Galens 177

15GALENSACTUALITAT

Jornades sobre nutrició i alimentació

14, 21 i 28 de març de 2011

Jornades en què es tractaran la dieta mediterrània,

l’alimentació en la prevenció del càncer, l’obesitat i

un programa de casos pràctics. Curs gratuït.

Lloc: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

Horari: de 18 a 19 hores (28 de març de 17 a 19

hores)

Jornada Urològica

15 i 29 de març de 2011

Jornades destinades a l’amplicació de coneixements

i estudi de casos pràctics sobre la matèria.

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT

Horari: de 18 h a 20.30 hores

Curs d’actualització del diagnòstic prenatal

12 d’abril de 2011

Curs d’actualització sobre la tècnica de la diagnosi

prenatal i estudi de casos pràctics.

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT.

Horari: de 16 a 20 hores

Curs de la síndrome del dolor miofacial

26, 28 d’abril i 2 i 3 de maig de 2011

Fisiopatologia de la Síndrome Miofacial (SDM), qua-

dres clínics predominants i el seu reconeixement.

Conèixer quins són els principis en el tractament del

pacient afectat de SDM i donar guies sobre les millors

opcions terapèutiques en cada cas. Curs gratuït.

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT

Horari: de 17,15 a 21 hores

Curs de ‘coaching’ per la salut

10, 17 i 24 de maig de 2011

Curs que relaciona les eines habituals de la tècni-

ca del coaching, aplicada al tractament de pacients

amb patologies diverses.

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT.

Horari: de 16 a 21 hores.

Jornades Vespres Geriàtrics

De febrer a novembre de 2011

Curs sobre disfuncions sexuals masculines, bufeta

hiperactiva, cirurgia estètica genital i traumatismes

renals

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT

Horari: de 18 h a 20.30 hores

Formació al COMTPrograma de cursos març-juny 2011

Podeu consultar tota la informació que desitgeu sobre els cursos al telèfon

977 232 012(Mar Orellana)

Page 16: Edició Galens 177

16 GALENS

“Els metges són els grans actors del sistema sanitari”

Dr. Josep MercadéCap dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat a Tarragona

ENTREVISTA

El doctor Josep Mercadé ha estat nomenat cap dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat a Tarragona, des d’on vol impulsar una organitza-ció efectiva de recursos econòmics i humans de la sanitat pública.

Després de les dues primeres setmanes en el nou càrrec,

quines són les seves sensacions?

Aquest càrrec m’obliga a afrontar amb molt de res-pecte l’enorme responsabilitat que representa capi-tanejar la gestió sanitària de les nostres comarques, especialment en una època de crisi econòmica com l’actual. En quin estat ha trobat els serveis de salut de la província

de Tarragona?

En conjunt, força bo. Els serveis sanitaris de les nos-tres comarques tenen un nivell notable d’actuació. Ara cal treballar per garantir el servei en totes les àrees i buscar l’excel·lència sense malbaratar els recursos. Quines seran les grans línies de la seva gestió durant els

propers quatre anys?

Cal treballar per ajustar els recursos que rebem a les nostres necessitats, tot garantint una bona assistèn-cia sanitària. La meva meta és poder donar resposta a tots, als professionals sanitaris, sobretot als met-ges, i als ciutadans. Cal fer canvis estructurals per garantir un sistema sostenible. Avui en dia, la relació entre ingressos i despeses no és sostenible, ja que des del 2003 les despeses han crescut d’un 70% en-front dels ingressos, que es mantenen estables des del 2006. La meta és quadrar els números sense que se’n ressenti la qualitat del servei.

I quin paper hauran de tenir els metges per fer més soste-

nible el sistema sanitari?

Els metges són el pal de paler del sistema i són el mo-

tor de la màquina sanitària. Tenen un paper fonamen-tal, sobretot pel que fa a les possibilitat de racionalit-zació dels recursos. Cal que els metges de l’atenció primària disposin de més eines per poder ser més resolutius. Això significa que hem de treballar perquè des de l’atenció primària es puguin resoldre el màxim nombre de casos possible i evitar en la mesura que sigui possible derivar pacients a l’especialista. I els metges que treballen en l’atenció hospitalària?

En aquest àmbit, el metge és qui pot decidir l’ingrés i el nombre de proves que cal fer a un pacient, per tant, és qui té els elements per decidir. En els dos princi-pals àmbits, Primària i Hospitalària, es poden optimit-

Page 17: Edició Galens 177

17GALENSENTREVISTA

zar els recursos, tant els humans com els processos assistencials mitjançant la seva protocol·larització, la despesa farmacèutica amb la incentivació dels genèrics i la contenció de la despesa. I quines altres mesures proposa l’àrea que vostè presi-

deix per reduir despesa en l’àmbit sanitari?

Per exemple, potenciar l’aprimament de l’administració competent on toqui, treballar per garantir que s’optimitzin els recursos en totes les àrees, optimit-zar al màxim els horaris de treball o proposar que els equips d’urgències i especialistes dels hospitals de zones properes treballin coordinadament. Quin serà l’abast total de la retallada i com afectarà els

salaris i els horaris dels metges?

Calculem que durant el 2011 a tot Catalunya haurem de reduir fins a mil milions d’euros, que és el 10% del pressupost de l’any passat. És important remarcar que aquesta contenció de la despesa no ha d’afectar les condicions laborals bàsiques dels professionals i que, amb les mesures esmentades abans i la reducció d’inversions, és possible fer quadrar els números. Creu que el copagament seria una bona opció per lluitar

contra la crisi?

De moment, des de la Generalitat ningú s’està plan-tejant aplicar el copagament. Personalment, crec que seria una mesura interessant per avaluar el sistema, però s’ha de partir de la base que el cost de la seva aplicació ha de ser assumible per a tots els ciuta-dans.

Des de l’àmbit col·legial es defensa que els metges

que estiguin preparats exerceixin fins als 70 anys. Què

n’opina?

Aquesta mesura hauria de ser factible en el cas dels metges que estiguin en bones condicions, ja que aporten un valor intangible tan important com és l’experiència. Fins ara, un decret ministerial permetia que els metges

jubilats de l’exercici públic seguissin treballant en l’àmbit

privat. Ara els dos serveis són incompatibles si es vol co-

brar la prestació de jubilació. Què n’opina?

Personalment, crec que hauria de ser compatible po-der combinar els dos vessants. Creu que els metges haurien de tenir total llibertat per

organitzar la seva agenda de visites?

Defenso que l’agenda s’organitzi segons les ne-cessitats del metge, però també tenint en compte l’organització del centre on treballa i les decisions de l’equip directiu. Posi’s una meta. Quines fites li hauria agradat assolir

d’aquí a quatre anys?

Aconseguir l’accessibilitat total del sistema d’atenció primària. Quant a Tarragona ciutat, m’agradaria que entre tots, Ajuntament, ICS, GIPSS i Tecla fossin ca-paços d’estructurar uns serveis sanitaris eficients que donessin resposta a les necessitats de la ciutadania. Em proposo organitzar l’àrea de Sanitat per fer que els dos hospitals de la ciutat puguin treballar coordi-nadament..

Un dels grans objectius del nou cap dels Serveis Territorials de Salut és optimitzar els recursos per estalviar despesa. /GALENS

Page 18: Edició Galens 177

18 GALENS METGES QUE FAN HISTÒRIA

El professional

En aquesta ocasió, el protagonista de la secció

Metges amb Història és un home que, a banda

de la seva tasca mèdica, ha destacat com a his-

toriador de l’art i restaurador, passió que ha compaginat

amb altres aficions com el col·leccionisme de revistes

d’humor i l’estudi de la censura en el franquisme.

El doctor Fernando García Garreta va néixer a Arganda

del Rey (Madrid) i va acabar la llicenciatura l’any 1963

havent tingut com a professors eminents metges com

Fernando de Castro, Gregorio Marañón, Alfonso de la

Fuente Chaos i Botella Llusía, entre d’altres. Va ser in-

tern d’un dels diabetòlegs més importants de l’època,

el doctor Luis Felipe Pallardo, que el va introduir en

aquest camp. L’any 1964 es van convocar les oposi-

cions a Assistència Pública Domiciliària, on va obtenir

la primera plaça en propietat a Laguna de Cameros

(Rioja) i l’any 1970 va exercir a Flix, fins l’any 1977, on

va crear el I Premi Vila de Flix a la tasca sanitària rural i

posteriorment el II Premi Iberoamericà Vila de Flix, pre-

sidit per Alfons de Borbó.

El 1977 obté la plaça a Reus on ha desenvolupat tota la

seva activitat mèdica fins l’any 2000 entre la sanitat pú-

blica, dins la disciplina de medicina general, i a la seva

consulta privada com a diabetòleg. Un cop instal·lat a

la capital del Baix Camp es dedica de ple a la seva pas-

sió: l’art. Amb els anys obté la llicenciatura de Geografia

i Història per la URV i Història de l’Art per la Universitat

de Lleida. Al llarg de tots aquests anys compagina la

seva professió amb la divulgació artística.

L’any 1993 el doctor Garcia Garreta viu un punt d’inflexió

en la seva vida amb l’adquisició d’una casa en un po-

ble de Jaen anomenat de Beas de Segura. Es tracta

d’un antic palau propietat de la família Sandoval, el

cap de la qual havia estat amic íntim de Francisco de

Dr. Fernando García Garreta

L’art: una passió vital

Page 19: Edició Galens 177

19GALENS

Quevedo, tal com ho demostren unes cartes que han

estat publicades recentment entre amdós personatges.

També és famosa per haver estat allotjament puntual

de Santa Teresa de Jesús, quan la religiosa va ser a

Beas de Segura per fer-se càrrec de la donació de la

família Sandoval. La reforma de la casa, que es trobava

en unes condicions molt precàries, ha esdevingut una

tasca central en la vida d’aquest metge apassionat de

l’art. Una reforma que s’ha allargat durant 19 anys i que

li ha merescut el reconeixement públic, refrendat per

la seva aparició en el programa de televisió dedicat a

la divulgació de grans projectes arquitectònics ¿Quién vive ahí? , en el capítol 3.

La casa és una mostra de gran riquesa en art romànic i

ceràmica hispano-àrab i s’hi ha fet una important fabri-

cació i creació de mobles, talles i portes de fusta d’estil

romànic. Disposa d’una biblioteca amb més 8.000 vo-

lums i una àmplia col·lecció de revistes d’humor, una

altra de les gran aficions del doctor Garcia Garreta, a

més d’una col·lecció de 40.000 diapositives.

Una altra de les facetes que destaquen en la trajectòria

personal del doctor García Garreta és la seva dedicació

a l’estudi de la censura a la premsa i més concretament

a revistes d’humor com La Codorniz, de la qual n’és un

gran coneixedor.

Durant molts anys ha dut a terme una important tasca

de recopilació que li ha permès reunir tots els números

de totes les èpoques d’aquesta revista d’humor. Aques-

ta passió l’ha empès també a organitzar nomboses con-

ferències i exposicions al voltant d’aquesta publicació

al llarg de tot el territori espanyol. Entre d’altres és el

responsable del premi d’humor gràfic Lorenzo Goñi, un

famós humorista de Jaén i un dels millors il·lustradors

espanyols del segle XX, del qual recentment s’ha cele-

brat la segona edició a Beas de Segura.

METGES QUE FAN HISTÒRIA

Dr. Fernando García Garreta L’historiador

Detall de l’abans i el després de la reforma d’una de les escales de la casa. /Cedida

‘La Codorniz’ i la censura franquista

A l’esquerra, vinyeta del dibuxant Fandiño, publicada en el número 1617, de 19 de noviembre de 1972, va motivar que la revista fos segres-tada aquell mateix dia. La redacció va recompondre de nou l’edició amb un dibuix de Fandiño (a la dreta)./Cedides

Page 20: Edició Galens 177

20 GALENS

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta35 anys vetllant per la salut de la població de les Terres de l’Ebre

ELS NOSTRES HOSPITALS

El dia 22 de novembre de 1976 va obrir les portes

l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, amb el

nom de Residencia Sanitaria Virgen de la Cinta,

el primer centre hospitalari de titularitat pública que

es va construir al territori i actualment un referent per

a la població de les Terres de l’Ebre com a centre sa-

nitari i assistencial.

La llarga trajectòria d’aquest històric centre hospitalari es

va plasmar en un llibre commemoratiu que va veure la

llum l’any 2008 amb motiu del 25è aniversari de la seva

construcció. Es tracta de l’obra Hospital Verge de la Cin-

ta. 25 anys al servei d’un territori, d’ Albert Curto Home-

des, Lluís Margarit Fabregat i Roc Salvadó Poy, on es fa

un exhaustiu repàs als antecedents històrics de la sanitat

a les Terres de l’Ebre i s’explica la construcció i consoli-

dació de l’edifici de l’Hospital de la Cinta com a centre de

referència de la zona.

Antecedents

El centre va obrir les portes el dia 22 de novembre de

1976 amb les àrees de maternitat i pediatria, un mes més

tard entrava en funcionament el Servei de Medicina Inter-

na i al mes de gener de 1977 es va completar el Servei

de Pediatria. La plantilla, a començament del 1977, era

de 42 metges, 100 ATS i 112 auxiliars, a més estava pre-

vist posar en funcionament el servei de Traumatologia i

existien unes promeses d’accelerar la posada en marxa

d’una Unitat de Medicina Intensiva. El 24 de novembre de

1977 va prendre possessió com a director de la Residèn-

cia, el doctor José Manuel Panisello Zaragoza, cap del

Servei d’Obstetrícia i Ginecologia i que ja feia de director

provisional.

Impacte sociològic

La construcció de la Residència va significar molt més

que la instal·lació de qualsevol empresa, no tan sols pels

llocs de treball directes que creava sinó també pels in-

directes, a més de la millora de la qualitat de vida de la

gent d’aquestes terres. Com a exemple d’aquest impacte

cal dir que la posada en marxa de la Residència i l’arri-

bada de metges i personal sanitari va fer augmentar la

demanda de pisos de lloguer i la construcció de nous

habitatges.

A més, el prestigi que es va anar guanyant al llarg dels

anys va fer que acudissin als serveis de la Residència

malalts del Maestrat o Baix Aragó, que legalment havi-

en de desplaçar-se a Castelló o Terol. Així doncs, des

Page 21: Edició Galens 177

21GALENSELS NOSTRES HOSPITALS

del punt de vista sociològic, l’Hospital, conegut popular-

ment com la Residència, ha marcat una fita, un abans i un

després, no solament per la fonamental i valuosa tasca

assistencial que du a terme, sinó també per l’empenta

sociològica que ha determinat la seva existència.

Serveis i especialitats

Actualment les prestacions sanitàries de l’Hospital inclo-

uen pràcticament totes les especialitats, amb una cartera

de serveis que abasta des de l’activitat a consultes exter-

nes fins a programes concrets com poden com poden ser

el diagnòstic ràpid del càncer, la unitat de trastorns cog-

nitius i de la conducta o el cribratge del primer trimestre

de l’embaràs. Amb una clara aposta per la complexitat,

l’especialització mèdica i el paper de referència territorial,

s’assegura l’accés a la cirurgia de patologia neoplàstica,

la cirurgia laparoscòpica i l’atenció al pacient crític. Tam-

bé es vetlla per conèixer la veu del pacient mitjançant la

Unitat d’Atenció a l’Usuari i el Comitè d’Ètica Assistenci-

al.

Millores i actuacions en curs

Actualment, a l’espera de la construcció d’un nou hos-

pital a les Terres de l’Ebre, el Verge de la Cinta continua

sent el centre sanitari de referència d’aquestes comar-

ques i darrerament s’hi han realitzat diferents interven-

cions destinades a millorar tant el servei mèdic com les

instal·lacions. Així, l’Institut Català de la Salut, gestor del

centre, va invertir el passat estiu un milió d’euros a la mi-

llora dels espais de quirúrgics del centre amb l’objectiu

de millorar les condicions de climatització i pressurització

ambientals per disminuir els riscos associats a les inter-

vencions quirúrgiques. Entre d’altres actuacions es van

instal·lar climatitzadors independents a cada quiròfan i

es van millorar taules quirúrgiques, aparells d’anestesio-

logia, rentadora de material quirúrgic, etc.

D’altra banda, aquest trimestre han finalitzat les obres de

remodelació de l’àrea d’Urgències, una àrea que de mit-

jana rep unes 130 consultes diàries, que permetran millo-

rar l’atenció al pacient. Entre d’altres coses, s’ha separat

la zona d’adults de la pediàtrica, així com també la sala

d’espera i d’informació. A més, es guanyen set nou boxs

completament separats.

“Darrerament s’han fet reformes als quiròfans i a l’àrea d’urgències”

“La seva construcció va significar una gran millora de la qualitat de vida de

les comarques ebrenques”

Medicina internaCardiologiaAparell digestiuPneumologiaNeurologiaEndocrinologiaReumatologia

OncologiaDermatologiaHematologiaAl·lergologiaPediatria i neonatologiaCirurgia general i digestivaTraumatologia

Cirurgia ortopèdicaUrologiaGinecologia i obstetríciaOtorinolaringologiaOftalmologiaRehabilitacióAnestestesiologia i reanimació

Medicina intensivaRadiodiagnòsticAnàlisis clíniquesFarmàcia hospitalàriaUrgènciesPrevenció de riscos laboralsMedicina preventiva

Ressonància magnètica (IDI)Tomografia axial computadaEcografiaEcocardiografia transtoràcica i endoscòpica

ErgometriaElectroencefalografiaEndoscòpia digestiva, respira-tòria i CREPPolisomnografia

Cirurgia laparoscòpica i CMATrasplantament de còrniaUrodinàmiaCribratge precoç del càncer (de mama i ginecològic)

Unitat del dolorUnitat de trastorns cognitius i de la conductaUnitat de deshabituació del tabaquisme

Serveis i especialitats

Oferta tecnològica i proves complementàries significatives

Page 22: Edició Galens 177

22 GALENS

Protecció personal i familiar

Estem al seu servei per assessorar-loLa nostra experiència i solvència ens permeten assessorar els nostres clients aconsellant-los les millors opcions asseguradorestant en cobertures com en qualitat i preu.

Page 23: Edició Galens 177

23GALENSOPINIÓ

“Davant les nombroses veus que opinen i dis·

cuteixen sobre el copagament en la sanitat pú·

blica, aquest article recull el pensament unà·

nime expressat durant les reunions de vocals

de metges jubilats de tots els Col·legis d’Espanya, que

molt bé va resumir el Dr. Ángel Oso Cantero, vocal de

Madrid (i que pot ser extensible als jubilats de qualsevol

col·lectiu)”.

En aquest moment, només existeix el copagament far·

macèutic (40%) del qual estan exempts els pensionis·

tes. Ara s’ha obert el debat sobre la possibilitat d’elimi·

nar aquesta exempció amb l’argument que hi ha pen·

sionistes amb pensions altes i farmàcia gratuïta enfront

dels treballadors actius amb sous baixos que paguen el

40% dels medicaments. Aquest debat ha provocat gran

inquietud en els més de 8.000.000 de pensionistes que

hi ha al país i que serien els més perjudicats.

Les persones grans i els discapacitats són els que ge·

neren la major part de la despesa sanitària (clínica i far·

macèutica). Un 80% de les persones grans tenen una

malaltia crònica, i un 45 %, més d’una. Es calcula que

el 77% de la despesa total de farmàcia la fa aquest col·

lectiu, un fet que no es produeix tan sols a l’Estat espa·

nyol, sinó que és comú als països desenvolupats.

En estudis fets en països com Alemanya i els EUA pel

que fa a proves de copagament pels serveis sanitaris

es va demostrar que els que tenen menys poder eco·

nòmic deixen d’acudir a les visites però presenten unes

patologies més avançades i greus quan finalment van

al metge. I si el 77% de la despesa farmacèutica i un

elevat percentatge de la despesa sanitària general,

susceptible de copagament, corresponen al col·lectiu

de jubilats, vol dir que l’efecte dissuassiu afectaria la

salut dels que tenen menys poder adquisitiu i l’efecte

recaptatori sortiria de les butxaques dels jubilats.

Aixó és socialment inadmissible. El finançament del sis·

tema sanitari no pot ni ha de descansar en el copaga·

ment dels pensionistes.

D’altra banda, enfrontar les pensions altes de jubilació

amb els salaris més baixos dels treballadors no és de

rebut, perquè la gran majoria de pensionistes cobren

una pensió equiparable al salari mínim mentre que les

pensions més altes han contribuït més al sosteniment

del sistema amb els seus impostos i aportacions a la

Seguretat Social. Les organitzacions de la gent gran

creuen que l’establiment d’un copagament sanitari i

farmacèutic seria una agressió a l’economia, especial·

ment dels pensionistes, i per això s’hi posicionen abso·

lutament en contra.

Copagament sanitari i farmacèuticDr. Jaume Fontanet Torres

Page 24: Edició Galens 177

24 GALENS OPINIÓ

“ En algún manual de estilo leí que no se deben in-

cluir signos de interrogación en los titulares. El de

este escrito es, por tanto, una afirmación”.

Pues probablemente fue una idea equivocada, o ca-

ritativamente perversa. Después de mantener vigente

más de treinta años un Estatuto del personal sanitario al

servicio de la Seguridad Social, un gobierno del Partido

Popular decidió renovarlo y ajustarlo a la Constitución.

El texto databa de 1966, en pleno franquismo y de cu-

ando aún no se habían ni construido los hospitales de

la Seguridad Social como La Paz o La Fé, el Hospital

Infantil de la Vall d’Hebrón o el hospital donde trabajo, el

Joan XXIII. Incluía entre otras lindezas la obligatoriedad

de prestar juramento a los “Principios del Movimiento”,

una coña marinera que me tocó aceptar la primera vez

que obtuve una plaza en propiedad.

El nuevo estatuto, denominado “Marco” porque se ha-

bían producido ya la mayoría de las transferencias a las

comunidades autónomas, no pareció interesarle dema-

siado a nadie. Ni siquiera las CCAA más “soberanistas”

intentaron redactar unos estatutos que les fueran propi-

os, dentro del citado “marco”.

Pero un par de ejecutivos espabilados descubrieron

que, en lo que se refería al personal, el nuevo estatu-

to marco cambiaba los términos de la jubilación de los

profesionales de “jubilación voluntaria a los 65 años y

forzosa a los 70” a jubilación forzosa a los sesenta y

cinco, y sin encomendarse ni a dios ni al diablo de los

sindicaleros, implementaron unas disposiciones con

rango de decreto para quitarse de en medio a los car-

rozas. Así como suena.

Los sindicatos no dijeron nada porque, en el más puro

estilo sindical, todo lo que sea propiciar que la gente

no trabaje y siga cobrando ya les está bien. Lo más cu-

rioso es que las únicas Comunidades Autónomas que

utilizaron unas premisas originadas por el Partido Popu-

lar fueron Cataluña y Andalucía, ambas con gobiernos

socialistas. Dios los cría y el viento los amontona.

El único propósito, más menos que más oculto, era des-

hacerse de un importante colectivo de médicos, jefes

de servicios principalmente, en los grandes hospitales

que precisamente se habían incorporado como faculta-

tivos a la creación de los grandes hospitales a finales de

los años 60 y que cuarenta años después estaban en

esas edades de próxima jubilación. De paso se incluía

a muchos facultativos de Atención Primaria que habían

accedido a sus plazas con un compromiso asistencial

Para qué jubilar a los médicosDr. Xavier Allué Martinez

Page 25: Edició Galens 177

25GALENSOPINIÓ

de sólo dos horas, más el tiempo que dedicasen a do-

micilios y otras tareas, que no se adaptaban al diseño

de los Centros de Asistencia Primaria modernos.

Maquiavelo tenía las ideas más claras para distinguir

medios, fines y justificaciones. Varias demandas judi-

ciales, protestas generalizadas y una no pequeña tor-

menta mediática dejó a la autoridad sanitaria pidiendo

disculpas, reconociendo que era un error, pero para

cuando y para bastantes profesionales la cosa ya no

tenía remedio.

Soy de los que creen que los médicos no necesitan ju-

bilarse más que cuando dejen de ser útiles a los paci-

entes. Ahora, con la ampliación de la edad para tener

derecho a la jubilación hasta los 67--para el año 2027-

igual resulta original pretender jubilarse más tarde. De

momento el Estado, oséase Hacienda, concede unos

magros beneficios fiscales a quien siga trabajando des-

pués de los 65 que, en buena ley, deberían mantener-

se: es decir que quien se tenga que jubilar más tarde

vea premiados sus desvelos al menos un poquito.

Pero los que nos gobiernan, en los niveles estatales o

comunitarios, como ni siquiera saben lo que quieren,

igual lo hacen al revés. En el fondo y por los discursos

que oyes, lo que realmente quisieran es que, por un

lado, los pacientes dejaran de venir a los hospitales o

a los Centros de salud. Y que los médicos se jubila-

sen todos y dejasen de representar un gasto para ese

erario que se creen que es suyo. Dicen que el sistema

no es sostenible, o sea que lo mejor es que dejase de

existir. Así podrían dedicar sus esfuerzos y sus dineros

a otras cosillas que les dieran más satisfacciones por-

que, dicen, esto de la sanidad pública no es que no

sea sostenible, es que no hay quien lo aguante... Se

lo he oído decir, por lo bajini, al salir del debate de los

presupuestos.

Aplican a la atención sanitaria la misma propuesta

que se aplica al que quiera comer peces proverbial,

ignorando que todos, absolutamente todos, algún día

necesitarán para ellos o sus deudos atención médica.

Tendrán que incluir algún médico en sus vidas, aunque

sólo fuera para que firme su certificado de defunción.

Quizá ese sea el único consuelo que nos queda a los

profesionales: ver a estos imprudentes en la sala de es-

pera, en el quirófano, en la UCI o, eventualmente, en el

depósito de Anatomía Patológica.

“Soy de los que creen que los médicos no necesitan jubilarse más que cuando dejen de ser útiles a los pacientes. Ahora, con la ampliación

de la edad para tener derecho a jubilación igual resulta original pretender jubilarse más tarde”

Page 26: Edició Galens 177

26 GALENS

Ahora que los años se me están acumulando, vi-

sito con cierta frecuencia las farmacias. La pri-

mera impresión que resalta al entrar en ellas es

la gran luminosidad, amplitud del local y pulcritud en la

distribución de sus específicos”.

La modernidad ha llegado a estos establecimientos,

armarios especiales que ocultan la gran diversidad de

especialidades medicamentosas, algún equipo de ex-

ploración como el del control de tensión arterial, que

hacen las delicias de algunos enfermos obsesionados

con la evolución de sus máximas y mínimas, posibilidad

de la práctica de análisis de orina y sangre, equipos

semi-automatizados de informatización de la gestión

del farmacéutico, que con frecuencia enlentece más

que agiliza la petición. Pero lo más aparente es la enor-

me cantidad de productos de dietética infantil, lotes de

productos embellecedores, poseedores de cualidades

cada vez más sofisticadas y bien seguro que eficaces,

unido a purgantes vegetales, a infusiones adelgazan-

tes, y a un sinfín de productos a los que ya se han dado

el genérico nombre de parafarmacia.

La evolución de las farmacias ha sido muy positiva. Si

nos acordamos de aquellos antiguos locales poco ilu-

minados, con un mostrador de mármol ya envejecido

por el paso de los años, con un panel o estantería de

madera en la pared con diferentes vasijas bellamente

ilustradas, conteniendo productos alcaloides o de otro

orden, todos escritos en latín. Pero lo importante era la

figura del farmacéutico, que salía de entre una porte-

zuela de medio arco con unas cortinas granate, con su

bata y su piel pálida, signo de vivir entre cachivaches,

confeccionando elixires, infusiones de polígala, poma-

das, píldoras o cápsulas cuidadosa y manualmente

preparadas.

Pero también es cierto que hace cerca de 150 años,

en otras condiciones, otras indicaciones y otras can-

tidades, la parafarmacia también estaba presente en

dichos centros. Os adjunto unas notas de prensa y

confío en que os llame la atención, algunos cigarrillos

y algunos equipos de tipo higiénico, sin duda hoy tras-

nochados.

OPINIÓ

Parafarmacia siglo XXIDr. Lluís Ballester

D. de T. 25-8-1867. “En la botica del farmacéutico Rafael

Fontova, situada en la calle de la Mercería, y que se acaba de

trasladar a la calle Mayor. 17. encontrará:

Hidrogalato para hermosear el cutis y quitar las manchas •

y barros.

Tintura de Padró, para teñir el cabello y no manchar la •

piel.

Tricóferos restaura y hermosea el cabello y quita la cas-•

pa.

Extracto pectoral de médula de vaca, contra las afecci-•

ones del pecho.

Cigarros pulmónicos o antiasmáticos, calman la respira-•

ción anhelosa y silbante.

Polvos antilácteos, para retirar la leche con prontitud•

Redondeles emplásticos, para curar los callos•

Extracto de carne, para obtener en pocos minutos un •

caldo nutritivo.

Vendajes

Bolsas periódicas para no ensuciar la ropa interior en los •

flujos y menstruaciones

Guarda camisas para los que sufren gonorreas•

Suspensorios para los pechos•

Bolsas portátiles de goma elástica para los que padecen •

incontinencia de orina

D. de T. Farmacia Salvador Torres (26-11-1863)

Cinturones o bolsas de limpieza para señora•

Agua virginal de Damos Chable•

Polvos de coral para los dientes•

Vinagre de tocador aromático y saludable aprobado por •

la Facultad de París.

ESTAR COL·LEGIAT AL COMT

TÉ MOLTS AVANTATGESACTIVITATS FORMATIVES· Formació mèdica continuada· Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social

GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR· Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional· Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància

ASSEGURANCES· Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals· Assegurances Vida i no vida

SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS· Compte de correu electrònic· Serveis i equips informàtics· Consultoria informàtica gratuïta· Aula d’informàtica.

ASSESSORAMENT FINANCER· Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres· Gestió patrimonial· Convenis amb entitats de crèdit

SERVEIS COL·LEGIALS· Caixa d’auxili col·legial· Ajudes a orfes· Ajudes a metges discapacitats· Receptes de jubilats· Vademècum· Talonari d’honoraris professionals· Expedició i venta d’impresos oficials· Utilització de las instal·lacions col·legials· Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació

ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS· Agència de viatges del Col·legi· Gestió de congressos· Seu per a Societats Científiques· Sales d’exposicions· Resums de premsa· Convenis bancaris www.comt.es

Page 27: Edició Galens 177

27GALENS

www.comt.es

ACTIVITATS FORMATIVES· Formació mèdica continuada· Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social

GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR· Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea pro-fessional· Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribu-nals en litigis de Primera Instància

ASSEGURANCES· Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals· Assegurances Vida i no vida

SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS· Compte de correu electrònic· Serveis i equips informàtics· Consultoria informàtica gratuïta· Aula d’informàtica.

ASSESSORAMENT FINANCER· Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres

· Gestió patrimonial· Convenis amb entitats de crèdit

SERVEIS COL·LEGIALS· Caixa d’auxili col·legial· Ajudes a orfes· Ajudes a metges discapacitats· Receptes de jubilats· Vademècum· Talonari d’honoraris professionals· Expedició i venta d’impresos oficials· Utilització de las instal·lacions col·legials· Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viat-ges, concerts i cursos de formació

ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS· Agència de viatges del Col·legi· Gestió de congressos· Seu per a Societats Científiques· Sales d’exposicions· Resums de premsa· Convenis bancaris

ESTAR COL·LEGIAT AL COMT

TÉ MOLTS AVANTATGES

La delegació del COMT a Tortosa va acollir, els dies

18 i 19 de febrer, les XXVII Jornades Mèdiques i de

Salut de les Terres de l’Ebre, un acte que enguany

s’ha centrat a estudiar el tractament de la professió

mèdica al cinema, un acte que va comptar amb un

bon nivell de participació de públic i en el qual van

intervenir diversos especialistes del món acadèmic.

L’acte d’obertura va anar a càrrec de l’alcalde de

Tortosa, Ferran Bel, i el president de l’Acadèmia de

les Terres de l’Ebre, Ismael Roldán, que van donar pas

a unes jornades multidisciplinàries que van permetre

extreure coneixements interessants de dues disciplines

aparentment molt allunyades. Durant les ponències es

va parlar de quin ha estat el tractament cinematogràfic

de fets naturals en medicina com són els naixements

o el tractament de les drogodependències. En un altre

àmbit, la trobada també va aprofundir en una qüestió

tan important com és la relació que s’estableix entre

metge i pacient i com reflecteix el cinema totes les

qüestions relacionades amb la figura del metge.

Salut i cinema a la delegació de Tortosa

VIDA COL·LEGIAL

Page 28: Edició Galens 177

28 GALENS

Èxit d’assistència al cicle de cinema

El COMT, l’Ajuntament de Tarragona i la Fil-

moteca Andrés de Andrés es declaren “sa-

tisfets” de l’èxit d’audiència que ha regis-

trat la tercera edició del Cicle de Cinema Mèdic

que s’ha dut a terme a l’Antiga Audiència aquest

mes de febrer.

Durant aquest mes, el cicle ha ofert un total de vuit

pel·lícules de tots els temps i ja s’espera una nova

edició del cicle, fet que confirma l’enorme interès

que desperta l’exercici de la medicina en el món au-

diovisual durant la història del cinema.

VOCALIA DELS JUBILATS

Els Dijous CulturalsEl cicle de xerrades finalitzarà el proper mes de juny

Fins al proper 9 de juny, tothom que estigui

interessat a conèixer curiositats sobre Ta-

rragona i els seus voltants o sobre el món

de la medicina en general pot assistir a les xerra-

des dels Dijous Culturals, que tenen lloc un cop

al mes amb la intervenció d’un ponent a la seu

col·legial. L’entrada a les xerrades és totalment

lliure.

La darrera de les jornades que s’ha dut a terme a la

seu col·legial la va pronunciar el Dr. Federico Adán, que

va tractar sobre les llegendes i curiositats històriques

de Tarragona. Fins a la fi de les xerrades programades,

queden pendents les intervencions “Taurons de terra

endins”, a càrrec del Sr. Àlex Ossó (14 d’abril), “Cam-

pos de recreo i tranvía”, del Dr. Lluís Ballester (12 de

maig) i “L’ADN, el nostre DNI”, una xerrada que impar-

tirà el Dr. Francesc Vallhonrat el proper 9 de juny i que

finalitzarà aquesta edició del cicle.

Les vuit pel·lícules que s’han projectat han tractat el tema de l’exercici de la medicina des d’àmbits molt diversos. /GALENS

El Dr. Adán va impartir el 10 de març la darrera de les conferències que s’han dut a terme fins ara. A sota, el públic assistent. /GALENS

Page 29: Edició Galens 177

29GALENSVOCALIA DELS JUBILATS

IV Congrés Estatal de Metges JubilatsEl COMT participarà en aquest acte amb idees i aportacions

El COMT anima tots els col·legiats i

col·legiades que ja estan retirats de la

professió a participar en la quarta edició

del Congrés Estatal de Metges Jubilats, que es

durà a terme els propers dies 30 de setembre i 1

d’octubre de 2011 a Barcelona.

Els metges jubilats d’arreu de l’Estat espanyol tenen una

nova cita per apuntar a les seves agendes. La quarta

edició del Congrés Estatal de Metges Jubilats es durà

a terme a Barcelona els propers dies 30 de setembre i

1 d’octubre, en la que serà una trobada de tots els pro-

fessionals mèdics que vulguin compartir els resultats

de les experiències i activitats que es duen a terme en

l’àmbit de cada seu col·legial.

El programa d’aquest esdeveniment se centrarà a trac-

tar tots aquells temes d’actualitat que interessin o pre-

ocupin als metges retirats, en un moment en què l’edat

de jubilació ocupa pàgines en els mitjans de comunica-

ció i que planteja qüestions tan interessants i útils com

són la cobertura mèdica dels tractaments mèdics o la

possibilitat que els professionals de l’àmbit de la me-

dicina puguin retirar-se més enllà dels 65 anys, sem-

pre que es demostri que es troben en condicions de

continuar exercint la seva professió. Aquest IV Congrés

estatal donarà a conèixer les necessitats del col·lectiu

de jubilats i serà un excel·lent lloc de trobada i rela-

ció, motiu pel qual el COMT anima tots els col·legiats

a partipar-hi activament. Els interessats a assistir-hi

poden posar-se en contacte amb la Vocalia de Jubi-

lats del COMT, que els atendrà a l’adreça de correu

[email protected] o al telèfon 977 232 012.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya or-

ganitza una nova edició del Concurs per a metges

artistes que inclou diverses disciplines artístiques

com narrativa, poesia, pintura, fotografia o cinema,

i cada seu col·legial acollirà una d’aquestes discipli-

nes. Així, al Col·legi de Metges de Barcelona es po-

dran presentar les obres participants a l’apartat de

pintura, dibuix i narrativa; a la seu de Lleida, l’apartat

de poesia; a la de Girona, el de fotografia mentre

que la seu de Tarragona acollirà l’apartat de cinema-

vídeo amateur. El termini de presentació de les obres

finalitza el dia 1 d’abril i el lliurament de premis es

farà el dia 11 de maig en la jornada cultural que tin-

drà lloc a Tarragona. Les bases del concurs es po-

dran consultar a la web del COMT.

Els Premis Metges Artistes 2011 es lliuraran l’11 de maig

Page 30: Edició Galens 177

30 GALENS

Del 28 de novembre al 9 de desembre, un

grup de metges del COMT es va desplaçar

fins a Jordània per veure alguns dels ra-

cons més emblemàtics d’un dels països que con-

serva les ruïnes en millor estat de Pròxim Orient.

L’expedició estava formada per metges de Tarra-

gona i Reus i hi van prendre part els doctors Vic-

toria Arija, Gabriela Ricomà, Inés Batlle, Conchita

Zambrano, M. Tarabishi, Jordi Batlle, Mario Robles,

Jaume Calmet, Emilio Vives, y F. Javier Batlle. El

Dr. Tarabishi ens ofereix un complert resum dels

tresors que amaga aquesta ruta.

Jerash es el nombre de una antigua ciudad de la

Decápolis. Sus ruinas representan una de las ciuda-

des romanas más importantes y mejor conservadas

del Próximo Oriente y se ubican en la región de Gile-

ad, al noroeste de Jordania.

Recientes excavaciones muestran que Jerash ya es-

taba habitada durante la Edad del Bronce y la Edad

del Hierro (3200 a.C. - 1200 a.C). Después de la

conquista romana, en el año 63 a. C., Jerash y sus

contornos fueron anexionados a la provincia roma-

na de Siria, y más tarde se integró en la Decápolis.

En 90 d. C. se incorporó a la provincia de Arabia,

que incluía la ciudad de Filadelfia (actual Ammán).

Los romanos garantizaron la paz y la seguridad en

el área, lo que permitió a sus habitantes dedicar su

tiempo y sus energías al desarrollo económico y a la

construcción.

En la segunda mitad del siglo I, la ciudad de Jerash

alcanzó una gran prosperidad. En 106 el emperador

Trajano construyó calzadas que atravesaban las pro-

vincias, lo que incrementó las actividades comercia-

les de la ciudad.

Adriano visitó Jerash en los años 129-130. Una ins-

cripción latina registra la dedicatoria religiosa hecha

por miembros de la guardia imperial que invernaron

allí. El arco de triunfo -o Arco de Adriano- fue erigido

para solemnizar la visita. La ciudad alcanzó un ta-

Durante la segunda mitad delsiglo I, la ciudad de Jerash

consiguió una gran prosperidad yun periodo de esplendor

Jordania, la memoria de Oriente PróximoDr. Tarabishi

El Arco de Adriano, donde empieza la visita a la ciudad de Jerash./ Cedida por el Dr. Tarabishi.

viATGEs

Page 31: Edició Galens 177

31GALENS

año 614, la invasión persa fue la causa del rápido de-

clinar de Jerash. Sin embargo, la ciudad conoció un

nuevo período de esplendor durante la época ome-

ya, como han demostrado recientes excavaciones.

En 746, un gran terremoto destruyó gran parte de Je-

rash

y sus alrededores. Durante la época de las Cruza-

das, algunos de sus monumentos fueron convertidos

en fortalezas, entre ellos el Templo de Ártemis. Conti-

nuaron existiendo pequeños asentamientos en la ciu-

dad durante las épocas de los ayyubíes, mamelucos

y otomanos, y en 1878 se instalaron en su territorio

circasianos procedentes de Asia Central. Desde la

década de 1920, las excavaciones y restauraciones

de la ciudad han sido casi continuas.

Los más destacados monumentos de la ciudad son:

el Arco de Adriano, el circo-hipódromo, dos inmen-

sos templos dedicados a Zeus y Ártemis, el Foro, de

forma oval, y rodeado por una hermosa columnata;

una larga avenida columnada, dos teatros (el gran

Teatro del Sur y el más pequeño Teatro del Norte),

dos baños, varios templos de menor importancia y

unas murallas casi completas.

La mayor parte de estos monumentos fueron cons-

truidos gracias a donaciones de los habitantes más

ricos de la ciudad. Desde 350 hubo en la ciudad una

importante comunidad cristiana y entre 400 y 600 se

construyeron más de trece iglesias, muchas de ellas

con ricos suelos de mosaico. La catedral fue cons-

truida en el siglo IV. Por la calidad y grado de conser-

vación de sus restos arqueológicos, se ha llamado a

Jerash la Pompeya asiática. Es la segunda principal

atracción turística de Jordania, después de Petra.

El grupo que formó parte de la expedición durante una de las visitas a las ruinas. / Cedida por el Dr. Tarabishi.

Jerash es conocida comola “Pompeya asiática” y es lasegunda principal atracciónturística después de Petra

Durante las Cruzadas, algunosde los monumentos de la ciudad

fueron transformados enfortalezas

viAtGEs

Page 32: Edició Galens 177

32 GALENS VIATGES

Sortida als museus del Penedès

Una quarantena de col·legiats del COMT van

prendre part en la sortida als museus de

la comarca del Baix Penedès que es va

dur a terme aquest passat 3 de març. La sortida va

servir per descobrir el ric patrimoni cultural de la

ciutat del Vendrell i els seus voltants i, qui més qui

menys, va aprofitar la sortida per ampliar coneixe-

ments.

El dia augurava pluja i, tot i que les inclemències me-

teorològiques van ser una de les protagonistes de la

jornada, el grup de col·legiats del COMT que va parti-

cipar en la sortida dels museus del Penedès del 3 de

març va aprofitar força bé el dia. L’autobús va arribar

a Tarragona, procedent de Tortosa amb els companys

d’aquella localitat, i 38 viatgers (metges jubilats, fa-

miliars i acompanyants) van enfilar la carretera cap

al Vendrell. La primera visita del programa va ser el

Museu Deu, on el grup va observar la col·lecció de

pintures, escultures, catifes i altres objectes d’art que

el notari Deu havia acumulat durant la seva vida. El

Dr. Sánchez-Cid, especialista (a part de ginecòleg) en

imatges de verges romàniques, va donar una mostra

dels seus coneixements que va sorprendre molts dels

companys i, fins i tot, la guia del Museu. Tot seguit

el grup va visitar el Museu de Pau Casals, que està

estructurat de manera molt didàctica, on va fer un re-

corregut per les seves dependències, on es mostra

la vida i l’obra de l’insigne músic, gran defensor de la

pau i de la seva terra.

Després de dinar al restaurant Cal Tof (no va faltar el

xató, plat típic de la comarca) l’autobús es va des-

plaçar fins a Banyeres del Penedès, per visitar un

acollidor museu que mostra l’obra del escultor Josep

Cañas, conegut pel monument als Castells del Ven-

drell i el Monument a la Sardana que hi ha a Barcelona

a la muntanya de Montjuïc.

Des del COMT s’anima els col·legiats a participar en

la propera excursió que es durà a terme el mes de

juny, cap a les Terres de l’Ebre.

El grup va recórrer diferents punts d’interès cultural de la comarca

Fotografia de grup. Els assistents, to i la pluja, van gaudir molt de la visita cultural. /GALENS

Page 33: Edició Galens 177

34 GALENS

Allibera´t de les teves ulleres o lents de contacte amb la correcció visual per Làser de Clínica Baviera

IMPRESCINDIBLE PRESENTAR ACREDITACIÓ

en la 1ª visita a Clínica Baviera.

Tarifes vàlides fins el 31/12/11. Prom

oció no acumulable a altres ofertes.

Resta deconsultes i

serveis

20% dte.**Excepte pròtesis

902 130 100w w w. c l i n i c a b a v i e r a . c o m

Oferta Exclusiva per al

COL·LEGI DE METGES

DE TARRAGONA

¡A reveure!

c i r u r g i a r e f r a c t i v a l à s e r m i o p i a h i p e r m e t r o p i a a s t i g m at i s m e

Som la solució millor vista per a més de 300.000 pacients. A Clínica Baviera aprovfita´t d´aquesta promoció limitada per a tu i els teus familiars directes en la CORRECCIÓ VISUAL PER LÀSER, per ser membre del col·legi de Metges de Tarragona.

Tarifa general

1.095 €/ullConsulta mèdica preparatòria

75€Consulta mèdica preparatòria

35€

Resta de l´any

925€/ull

*Excepte tractaments Lasik/Lasek personalitzats Z-100.

Tarifa COL·LEGI METGES

TARRAGONAD´abril a juny

875€/ullConsulta mèdica preparatòria

35€

PromocióCORRECCIÓ LÀSERCOL·LEGI METGES

TARRAGONA

LÍDER A ESPANYA EN OFTALMOLOGIA AVANÇADAReus. Carrer de Castellvell, 12 I 977 32 80 60

Tarragona. Carrer de Pere Martell, 41 I 977 25 19 32

T A R I F E S I P R O M O C I Ó V À L I D A N O M É S A L E S C L Í N I Q U E S D E C A T A L U N Y A

Page 34: Edició Galens 177

33GALENSGASTRONOMIA

Ingredients:4 ous

2 terrines de formatge mascarpone de 250 gr.

7 cullerades soperes de sucre (millor en pols)

1 paquet de melindros

Cafè

Licor sec: aiguardent, vodka

Cacau en pols

Elaboració:El primer que farem serà mesclar en un recipient el

sucre amb els rovells dels ous i, lentament, barrejar-

hi el formatge mascarpone. Reservem la massa que

hem obtingut i tot seguit, muntem les clares dels ous,

que afegim a la massa. A continuació, remullem els

melindros amb el cafè i el licor –ni molt ni poc– i ho

posem en una safata formant una capa uniforme. A

sobre hi col·loquem una capa amb la massa de for-

matge i, posteriorment, una nova capa de melindros

remullats. Repartim la resta de la massa en un nou

pis superior. Ho deixem reposar a la nevera fins al

dia següent fins al moment de servir, quan tirarem

cacau en pols per sobre.

Tiramisú del COMTUnes postres lleugeres que sempre vénen de gust

ACUDIT

Page 35: Edició Galens 177

35GALENSMOVIMENT COL·LEGIAL

INCREÏBLE OFERTA. Es ven xalet unifamiliar adossat a la

zona de Cala Romana (Tarragona). Equipaments en bon

estat i immillorables vistes al mar. 6 habitacions. Barbacoa

coberta i piscina privada. Tracte directe amb la propietat.

Interessats trucar al telèfon 669 200 880.

Immobiliària i despatxos

ANUNCIS PER PARAULES

RIVAS TENA, ESPEZANDA D.FUERTES ALDA, MARIA LUISAVALENTI MORENO, VICENTGIL FAURE, INMACULADABRETO TORRES, KATIAMORALES PEREZ, Mª JOSERUIZ PLAZAS, XAVIERROY PABLO, ROSA MARIAMUÑOZ PEREZ, JOSEP MªVILLALBA GONZALEZ, Mª DOLORESBALAN, MIHAILMURISCOT FORTET, ALBABARRETO BENITEZ, TATIANA LISBETHSEGARRA COSTA, JORDIFONSECA SANCHEZ, ANDREA MARCELA

CARRILLO MENDIGAÑO, DARIOCAYADO CABANILLAS, JOSEALBIOL TOMAS, ANGELICAVALENZUELA ALCARAZ, BRENDA IVETHMEDINA VALLES, JULIO ESTEBANSUCH ANDRÉS, MARIA TERESAPAREDES LOPEZ, ELENAPETRUSE, LILIANAPLACHIN FATERON, VICTORFREIDEMBERG ANZALAS, GERMAN IGNACIODOMÉ CÁNEPA, ALICIA NELIDADIAZ ARISTIZABAL, URKOSILVA HASEMBANK, PATRICIAVISAR CADENA, ANA MARIAMARTINEZ GARRIDO, ANA MARIA

NÚM. COL.COGNOMS NOM NÚM. COL.COGNOMS NOM

430367843036914304173430458143047754304974430503543052684305500430578243057984305869430598743059884305989

430599043059914305992430599343059944305995430599643059974305998430599943060004306001430600243060034306004

BAIXES

VERGES ZAMORA, ANTONIOCORTIJO CARREÑO, MIGUEL R.DE BOFARULL PUIGDENGOLES, JORDICOMBALIA ALEU, JOSE MARIAFRANQUET SANZ, FERNANDOBARBERA MONTESINOS, ELDELMIRARECASENS ALOY, JESUS JOSEARROYO GOMEZ, ANA AURELIAJIMENEZ FEIJOO, ROSA M.JUAN BERNA, JOSE ANTONIOMUÑOZ FARJAS, ELENARICART SANCHO, MERITXELLPEIRO MATUREN, Mª ASCENSIÓNPIQUERAS SERRANO, CARMEN NURIAALCAIDE QUIROS, MARIA JOSEFAREMACHA SIENES, MARIAROMERO SANTAMARIA, ALBERTODIAZ SANTOS, EMILIOMUTLLO CANTARELL, SILVIABUSTAMANTE GONZALEZ, DANIEL ANDRESSERGIO FRESIA, ROBERTO F.MELO GUERRERO, ALEXANDRA M.PACHECO ROCA, SILVIA J.CAMPS, MIGUEL ANGELLOZANO LOPEZ, MARIA ISABELDOME CANEPA, ALICIA NELIDA

NÚM. COL.COGNOMS NOM CAUSA DE LA BAIXA

43002584300288430029643004574300947430204943022654303482430421943043214304504430457043047884304936430500543051814305222430534843056334305753430583943059074305936430594843059684306000

DEFUNCIÓDEFUNCIÓDEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICITRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATTRASLLATCESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICITRASLLATCESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICICESSAMENT EXERCICI

ALTES

Si esteu interessats

a publicar el vostre anunci

a ‘Galens’ podeu fer-ho

a través de les oficines del COMT

o al telèfon al 605 860 835.

Page 36: Edició Galens 177

4 GALENS