EDITORA Revista de Cassà de la Selva fundada el 1944 261 ......Llumiguia EDITORA Revista de Cassà de la Selva CASSANENCA cassadigital. cat fundada el 1944 I també en aquest número:

LlumiguiaRevista de Cassà de la Selva

EDIT

ORA

CA

SSA

NEN

CA

cass

adig

ital.

cat

fundada el 1944

I també en aquest número:> Més de vuit-cents cassanencs ja han rebut la vacuna contra la Covid-19> Es compleix un any amb plens municipals només telemàtics> Entrevista amb Marta Pérez, cantant i compositora> Primera fase dels pressupostos participatius 2021> La Selvatana porta al concert les músiques de la faràndula cassanenca> Adéu al Dr. Josep M. Olivé Tolosà> Albert Ros deixa el bàsquet després de 35 anys> ...i tota l’actualitat de les entitats de Cassà

261 anys de tapers a Cassà

Núm

ero

81

7 -

Mar

ç 2

02

1 -

Any

LX

XV

III 4

€

Editora Cassanenca és una entitat sen-se ànim de lucre, inscrita en el Registre d’Associacions de la Generalitat amb el núm. 1690 de la Secció 1a del Registre de Girona, amb data 7 de novembre de 1989.

LLUMIGUIA és una revista cassanenca d’aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958 ISSN: 2014-2900 Digital: 2014-2919)PREU DE L’EXEMPLAR: 4 €. Subscripció anual (12 números), 45 €EDITA: Editora CassanencaCtra. Provincial, 93 17244 Cassà de la Selva Administració: 972 46 36 47 Redacció: 626 26 41 80CI G-17/235847www. cassadigital. catllumiguia@gmail. com DIRECTOR: Joan Carles Codolà i VilahurREDACTORS I COL.LABORADORS LITERARIS I GRÀFICS: Xavier Albertí, M. Carmen Ariza, Joan Barceló, Joan Borràs, Joan Bosch, Carles Brucet, Joaquim Cada-net, Josep Maria López de Calatayud, Isabel Carbó, Xavier Carrera, Joa-quim Carreras, Graciel·la Coris i Sau-ra, Josep M. Dausà, Jordi Dausà, Agustí Domingo, Eduard Duran, Foto Oliveras, Pol Esteba, Josep Ferrer, Cati Fontané, Josep M. Fusté, Nar-cís Fusté, Brauli Gener, Carme Gar-cia, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Hernàndez, Núria Hernàndez, Eduard Llinàs, Arnau Madrià, Eloi Ma-drià, Carles Malagrida, Joan Maymí, Joaquim Massa, Olga Morote, Quim Mundet, Eduard Nadal, Ester Ortiz, Lluís Paradell, Òscar Pérez, Enric Plantés, Albert Puigmolé, Lídia Ruiz, Dolors Rubirola, Marc Salgas, Edu-ard Salvadó, Gerard Serra, Arcadi Sitjà, Sílvia Soliguer, Carles Torrent i Pagès, Jordi Verdaguer, Xon Vilahur, Josep Vilallonga, Xavier Viñas.

DISSENY GRÀFIC: Xavier Amores GabrielIMPRESSIÓ: Ducform, SA Cassà de la Selva Tel. 972 46 30 50Llumiguia és una revista plural, de-mocràtica, catalana i d’àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a Llumiguia no representen necessàriament l’opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.

MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE LA PREMSA COMARCAL

I l’actualitat dia a dia, a: www. cassadigital. cat

OPINIÓEditorial 3Diuen els lectors 4 - 7

El meu racó 7Economia d’estar per casa 4Microrelats de cinema 5La veu dels partits: ERC 8 - 9

CASSÀ AL DIAPle Municipal: un any de plens telemàtics a l’Ajuntament de Cassà

10 - 16

Comença el procés dels pressupostos participatius 2021

17

Manifestació i tall de trànsit per la llibertat de Pablo Hasél

17

A Cassà ja hi ha vuit-centes persones que han rebut alguna dosi de la vacuna contra la Covid-19

18 - 21

Plantada de 261 suros per recordar el primer taper de Cassà

22 - 25

Ajuntament: des de la Casa de la Vila 30 - 40

Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cassà 41 - 43

Estadístiques / Necrològiques 44

Comiat al Dr. Josep M. Olivé 45

Meteorològiques 46

Policia Local 46

ENTREVISTA

Marta Pérez, cantant i compositora 26 - 29

ENTITATS

Parròquia de Cassà 47

Llar d’Infants Taps 48

A.E. i G. La Claca 49

Residència Geriàtrica Sant Josep 50 - 51

Mou-te en bici 52 - 54

Colla Gegantera 55

Amics de la Sardana 56 - 57

Escola Puig d’Arques 58 - 61

Col·legi La Salle 62 - 65

Escola Aldric 66 - 69

Institut de Cassà 70 - 73

ESPORTSFutbol / UD Cassà 74 - 77

Atletisme 78

Tennis / CT Cassà 79

Hoquei Patins / FDC 80 - 81

Bàsquet / FDC 82 - 85

Després de 35 anys jugant, Albert Ros deixa el bàsquet

86 - 88

Entrevista a Daniela Jubert, exmembre de la junta de l’FDC

89

I A MÉS A MÉS

Entre el somni i la vigília 90

Ocells de Cassà: Garsa 81

Consells de Salut 92

El vi de la Pilar: El vi és viu 93

Higiene dental 94

Entreteniments 95

Sumari

Amb el suport de:

Plantada de suros a Can Vilallonga

2 Llumiguia · núm. 817 · març 2021

Editorial Opinió

Participar en els pressupostos Si haguéssim de fer cas a la resposta ciutadana que hi va haver el dia de la primera reunió, convindríem que poc èxit ha tingut la nova convocatòria dels pressupostos participatius que s’ha celebrat aquest any per sisena vegada al nostre poble. Però ja s’ha vist altres anys que el valor de la resposta ciutadana es comprova a l’hora de presentar propostes i a l’hora de votar per les que finalment són escollides i això és el que veurem en les próximes setmanes quan es duguin a terme les següents fases d’un procés que a Cassà va entra com una experiència innovadora i que any rere anys s’ha anat consolidant i fins i tot ampliant.

Enguany durant bona part del mes de març els cassanencs i cassanen-ques han pogut presentar les seves propostes als pressupostos participa-tius tant de forma física a les urnes repartides en diferents locals públics, com de manera telemàtica a través d’internet. Aquestes propostes, un cop estudiades tècnicament i analitzades per veure’n el seu cost possible, pas-saran a la següent fase, el taller top 10! que serà una jornada participativa que es farà al mes de juny per escollir les 10-15 propostes que passaran a la fase final de votació; aquesta votació final, només per internet, es durà a terme a la tardor i servirà per triar els projectes que finalment s’executaran amb els diners que s’hi han destinat fins a arribar al total previst.

Enguany l’Ajuntament ha incrementat la partida dels pressuposts partici-patius que han passat dels 60.000 als 80.000 euros amb la qual cosa les opcions per a la ciutadania s’incrementen i els projectes poden ser més am-biciosos i abastar àmbits fins ara inassolibles per l’import que s’hi destinava. A banda de la limitació de l’import, les propostes als pressupostos han de complir algunes condicions com ara que siguin inversions d’interès públic, que no tinguin un cost de manteniment extraordinari, que no suposin la con-tractació de nou personal, o que siguin en temes de competència municipal o que no siguin subvencions o ajuts a entitats o col·lectius.

Fins ara, en les cinc edicions anteriors, s’ha aconseguit diferents millores per al poble i per a col·lectius específics, cosa que en algun cas ha com-portat la queixa dels que no han sortit afavorits per entendre que hi havia grups de pressió que manipulaven els resultats finals; projectes com el pum-track (per a ciclistes), l’enllumenat del camp de futbol (per a la UD Cassà), el parc de cal·listènia (per als qui practiquen aquess esport a l’aire lliure) o les ajudes per a equipaments de les escoles (per a les AMPES) demostren que si hi ha col·lectius que s’organitzen poden aconseguir que s’endeguin projectes que realment siguin necessaris per al seu col·lectiu, però també beneficiïn tot el poble. Però cal confiar també en el seny i en l’encert de la ciutadania per saber votar propostes que realment serveixin per al destí final dels pressupostos que és el de millorar el conjunt de serveis i equipaments de Cassà de la Selva.

D’aquí a unes setmanes veurem quines propostes hi ha, quines idees són les més votades i els cassanencs podrem decidir què fem amb aquests 80.000 euros. Està en les nostres mans i en els nostres vots.

De dilluns a dissabte, obert matí i tarda.

C/ Molí, 44 46 Tel. 972 46 18 83 17244 CASSÀ DE LA SELVA

Floristeria

PROJECTES D'ENCÀRREC DISSENYS PROPIS

Polígon industrial - c/ de la Via, núm. 317244 Cassà de la SelvaTel. 972 46 12 10 / Fax: 972 46 14 87

Esteve Artigas i Marcó

març 2021 · núm. 817 · Llumiguia 3

Opinió Diuen els lectors

Racó de poemes

LA VIOLETAEn el racó més humil,

més anònim del planeta,senzilla, tendre i gentilencén la flor la violeta.

Té per marc el cambrilque envolta la moreneta,el morat i el blanc d’abrildel Déu pintor i poeta.

La violeta m’enamora,amb el blanc de la puresa,

amb el morat del dolor.

El matins quan riu i plora, dins la llum de la bellesa,dins l’essència de l’amor.

Enric Albertí Mias

Economia d’estar per casa (123)

Sota, cavall i reiA alguns de vosaltres us serà coneguda aquesta cançó d’en Jaume Arnella. Res a veure amb el que us imagineu, mal-pensats.

Sí que és cert que aquests darrers dies, entre eleccions, negociacions post-victòries (tots han guanyat, i si no és igual), la pandèmia, les manifestacions en favor d’en Hasél, els alda-rulls i les sempre benvingudes càrregues dels “desemparats” antiavalots de la BRIMO, se’ns podria haver per alt el fet que un senyor que viu a Abu Dabi ens ha ingressat 4,4 mili-ons d’euros en concepte de regularització fiscal, per quatre favors que va rebre d’uns amics.

Amb raó deia aquest senyor que Espanya era un “chollo”: “los Viajes son gratis y los hoteles son Palacios“. Ens hauria de recomanar aquesta agència de viatges.

Que consti que aquest gest de bona voluntat l’ha fet sense que ningú li demani res, sense que Hisenda li hagi dit ni “mu” (sembla que no troben documents) i ni tan sols li hagin iniciat cap inspecció.

I per a més befa, encara diu que els ha hagut de demanar a uns amics. Això són amics!

Ara proveu vosaltres d’amagar 100 euros en la declaració de la renda i veureu amb quina celeritat us els reclamen, amb un llenguatge digne dels mafiosos i amb tota mena d’amenaces, recàrrecs i interessos.

Conec un cas proper en què una simple i documentada de-volució de l’IVA, després d’un any i per una quantitat modesta, es va traduir en una fulminant inspecció. Muntanyes de pa-perassa, hores i hores aportant documentació, per acabar concloent que tot era correcte. Això si, encara van trigar un mes a retornar els diners.

Aquesta és l’administració que tenim, que es dedica a comptar formigues, mentre els elefants passen per darrere

(tot i que a alguns els hi disparen).Mentrestant, n’hi ha que apareixen i desapareixen segons

interessa: la Corinna Larssen , Barcenas, Villarejo, Urdan-garin, Florentino Perez, i tot un reguitzell de personatges de ”medio pelo” que componen el gran guinyol d’aquest pseudo país anomenat Espanya.

La funció estel·lar, però, es va fer el 23-F, diada de San Tejero, amb una pantomima absolutament pròpia d’una mo-narquia bananera. (haurem de canviar la dita). Tot plegat la festassa i el tiberi conseqüent i ja ens hem fos els milions del senyor d’Abu Dabi.

Però sí que el dia a dia és entretingut, només cal veure els diaris econòmics per començar a entendre la bufetada que ens fotran aquest 2021. El que havia de ser l’any de la recuperació amb la vacuna i la gestió eficaç de la pandèmia, resulta que no serà. I el problema no serà només del retard en la vacunació. El problema principal és l’estructura de la nostra economia, i en especial de la catalana. El model eco-nòmic basat en el turisme estranger i els serveis vinculats, s’ha demostrat que és extremadament feble, vulnerable i vo-làtil, i que darrere no hi ha res més.

Un país, Catalunya, motor industrial en altres èpoques, ha esdevingut la ventafocs que espera que la carabassa es torni carrossa i els ratolins cavalls blancs per tirar endavant. Glòria efímera, ja no som la locomotora que tirava del país. Sen-se teixit industrial, amb multinacionals que ens abandonen, entitats financeres que ja ho van fer abans i sense govern, pressupost ni projecte econòmic i social no es pot acarar l’immens forat que tenim al davant.

Sota, cavall i rei, el dimoni juga a cartes, diu l’Arnella.

J. H.

Una proposta pel civismeA la Seu d’Urgell un grup de jubilats mo-tivats per cuidar el medi ambient, varen recollir 100.000 burilles de tabac en un any. Les varen posar dins de botelles de plàstic i les van exposar a la plaça del poble, per talque la gent es conscienciés de la brutícia que podíem arribar a fer.

Ho vaig veure a TV3 al programa co-marques i vaig pensar que podríem pren-dre model. Perquè iniciatives com aques-tes segur que són molt interessants pel nostre poble.

Dono telèfon 639773913 per si algú pot estar interessat a sumar-se en aquest projecte.

Crec que ajudaríem molt a donar una bona imatge del poble de Cassà, que prou falta li fa.

Tot és començar perquè davant d’aquests comportaments tan incívics seria bo buscar solucions entre tots.

Les fotos corresponen a la recollida feta tres dies diferents, al camí del Re-mei. Són les llaunes recollides en un tra-jecte de 1’5 km aproximadament i amb un espai de 20 dies cada recollida.

Una cassanenca compromesa


Diuen els lectors Opinió

La petita població de senglars es reu-neix a prop del bassal. La nit és humida. Els animals es rebolquen en el fang i es rasquen en els suros, les escorces dels quals han caigut, però els troncs enca-ra es mantenen drets. El líder demana l’aprovació perquè en Mauri, la criatura humana, torni al poblat de la selva. Des de petit que viuen junts, els pares d’ell el van perdre mentre caçaven quatre pine-tells. Els senglars van decidir alimentar el nen i formar-lo segons els costums del bosc.

Cada cop les batudes de caçadors són més habituals. Malgrat tenir la pell clara, en Mauri, que ara té deu anys, està en perill. No ho pot entendre: per quins motius ha de viure entre aquells que fins ara l’haurien pogut matar d’un tret? S’ho passa molt bé, amb els amics de les Gavarres. Qui més s’estima és en Vador, un os rialler.

El veredicte és unànime: l’humà ha de tornar al poble. Els senglars adme-ten que tampoc no entenen el sentit de l’humor dels seus habitants. Però deci-deixen que en Vador l’hi acompanyi, i li ensenyi la parla i la conducta humanes. L’os visita el poble els dissabtes, quan no fa pudor d’aglomerat de suro. En Mauri accepta la decisió de mala gana.

Mentre baixen per la carretera de Santa Pellaia, en Vador li explica que, als anys 30, es va publicar una revista d’humor i trapasseria al poblat. Es deia “L’os”, i la silueta que apareixia en la portada era la del seu avi. Es veu que proposaven la construcció d’una base naval i d’un port, això en un lloc sense mar! En Vador es cargola de riure. En Mauri, seriós, li demana si aquesta pu-blicació va durar gaire temps. L’os, una mica sorprès, admet que no, tan sols quatre mesos. El nen continua cami-nant i fent cara d’enfadat.

Un cop a la plaça de la Coma, el nen veu un embornal embossat d’aigua de pluja, i comença a fer xip xap. El seu amic el renya: ha d’aprendre a compor-tar-se com les persones civilitzades! En Mauri, malcarat, decideix fixar-se en els llibres de l’aparador de Ca Lajaima. Per què no n’hi ha cap sobre la selva? En Va-dor es grata el cap, una mica estranyat. Quan passen pel Centro, l’os flaira els calamars a la romana preparats per en Julio. Li comenta a en Mauri que val la pena viure aquí només per poder men-jar aquesta tapa. Ell l’acompanya d’un licor local, com fa amb altres especiali-tats de la selva.

Caminen pel carrer Major. Davant la peixateria de la Lolita, en Vador li ense-

Microrelats de cinema

El llibre de la selvanya uns peixos esquifits. A tot el món es coneixen com a sonsos, però aquí la gent els anomena espets. Pocs metres després li mostra un enorme peix de brioix i nata exposat a la pastisseria de Can Vila. L’os el pesca amb la mirada i treu la llengua. Però el nen està cap-cot, sense ganes de picar l’esquer.

Arriben a la plaça Botet. En Vador li conta que hi havia hagut un edifici singular conegut com les Peixateries Velles, i que no se sap per quina raó el van tirar a terra. En aquell moment, un Citroën Tauró s’esmuny com una an-guila pel Pont d’en Barril. En Mauri vol saber per què a la selva construeixen ponts allà a on no hi passa l’aigua. El seu acompanyant es torna a gratar el cap, incapaç de respondre.

Poc després, en Mauri observa, a la plaça Petita, una caixa circular d’aren-gades arrepenjada a la façana de Ca l’Avellaneda. En buida el contingut i co-mença a picar la fusta amb les mans, eufòric. En Vador el renya: allò no és cap tambor, sinó un casc per encabir-hi les sardines salades. En Mauri decideix posar-se’l al cap, i l’os l’hi retira de se-guida. “Tens sort que no ens ha vist la Guàrdia Civil!”, el recrimina amb l’as-pecte eixut. El nen, enfurismat, escla-ta: no pot entendre que en un poblat de l’interior hi hagi tants de peixos, no li veu la gràcia als ponts sense rieres, ni suporta l’humor dels seus habitants. Vol tornar a les Gavarres!

Aleshores, en Vador l’agafa de la mà i entren a la carnisseria de Ca l’Ade-lina. “Veus aquell pernil cuit extra de llauna? És el millor pernil dolç de la selva. Recorda demanar la llesca prou fina, i treure-li la pell abans de ficar-te’l a la boca”. Surten de la botiga i l’os, mentre se’l cruspeix, comença a can-

tar i a ballar la cançó del pernil dolç; al mateix temps, es refrega l’esquena en un arbre de la plaça. En Mauri, di-vertit, també s’hi apunta, fins que el til·ler cau: està completament corcat. Els dos amics riuen tota l’estona, ben abraçats.

Ara són a l’entrada del cine del Casal. En Vador li explica que acaben de pro-jectar una pel·lícula sobre astronautes i vikings, i que en pocs minuts faran el NO-DO i la reestrena de “Tarzan a Nova York”. El vestíbul és ple de mainada que aprofita la mitja part per comprar lla-minadures i begudes al bar. En Vador convida en Mauri a entrar-hi. La cria-tura no es mou, té les galtes enverme-llides. Una nena amb dues trenes que porta un vestit lila, estrenat per la co-munió solemne, clava una ullada al nen des del taulell. Aguanta una gasosa o graciosa de Can Batallé amb la mà es-querra. En Mauri la mira amb els ulls efervescents. Ella introdueix una palleta de color rosa dintre l’ampolla. En Mauri la continua mirant, sense parpellejar. La nena hi afegeix una altra palleta, aquesta de color castanya, li llança un somriure i entra a la sala. Ell la segueix. “Però si ho ha fet expressament!!!”, cri-da en Vador. El nen no es gira. El timbre anuncia el final de la mitja part. El ves-tíbul queda buit, silenciós. Una llàgrima practica el surf sobre la cara arrissada de l’os.

El pobre animal s’adona que havia guardat una llesca de pernil a la but-xaca i, al començament del Raval, tor-na a cantar i a ballar la mateixa cançó d’abans. Satisfet, inspira amb força, i digereix els aromes estomacals de la selva”.

Josep Ferrer Serra


SOLUCIONS ALS ENTRETENIMENTS (PÀG. 95)

Mots encreuats 418Sopa de lletres 418 Sudoku 180

Opinió Diuen els lectors

A part de la ja comentada Katerin Ka-rikó, mare de les vacunes de l’estatuni-denca Moderna i de la l’alemanya/es-tatunidenca BioNTech/Pfizer, i de les futures amb base a l’ARNm (àcid ribo-nucleic missatger), HI HA ALTRES MA-RES de les vacunes contra la Covid-19, com la xinesa Chen Wei, la “Termina-tor de la SARS (les sigles en anglès de la síndrome respiratòria aguda severa) (2003) i de l’Ebola (o la febre hemor-ràgica de l’Ebola) (2014)”, “Heroïna del Poble”, una investigadora de l’Institut de Medicina Militar de l’Acadèmia de Ciències Militars, que ha aconseguit grans èxits en la investigació bàsica relacionada amb la Covid-19 i el desen-

volupament de la corresponent vacuna xinesa i de la seva medicina protecto-ra, amb una col·laboració de l’exèrcit amb l’empresa privada CanSino que és inviable i inèdita als ulls d’Occident, o la nord-americana Kizzmekia Colbert, que ha dirigit/dirigeix la recerca de la vacuna per la Covid-19 en la compa-nyia farmacèutica estatunidenca Mo-derna, i bregada també en la SARS i en la MERS (síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), va ser la descobridora del paper de la proteïna S* en la res-posta immunitària a l’ARN del virus SARS-Cov-2 o l’anglesa Gilbert, autora de la vacuna universal contra la grip, amb els seus estudis -que s’estan du-

ent a terme a la Universitat d’Oxford (Anglaterra)- des de fa més d’una dè-cada, que s’han centrat en el paper de les cèl·lules T (o limfòcits T, la seva finalitat és la immunitat cel·lular) que si s’estimulen adequadament, no reque-reixen una resposta immunitària del cos per aturar la Covid-19, treballant conjuntament amb l’empresa anglo-sueca AstraZeneca, o Özlem Türeci, mèdica, immunòloga i empresària ale-manya d’origen turc pionera en la im-munoteràpia contra el càncer amb el desenvolupament de vacunes individu-alitzades basades en el ARN missat-ger, cofundadora (en 2008) i directora mèdica de BioNTech, que han desen-

La troballa científica més important de l’any 2020

El desenvolupament de les vacunes contra la Covid-19: les altres mares

B E R L I N A C O RA T I A E M P A C OC A R T E R A P U MI P E R T L L E P AL A F I L A C J A NL I A U G B A C AA I D C R E U IR R C N E R P M O CO B L I G O E L

U S E U A L A T Z AM A S C O T A A P P

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11


volupat (per la Pfizer) la vacuna con-tra el virus SARS-CoV-2. Casada amb un altre investigador biomèdic (parella inclosa entre les cent alemanyes més riques), en el dia del seu casament, després de la cerimònia van tornar al laboratori a treballar. O la doctora hondurenya María Elena Bottazzi (i el doctor nord-americà Peter Hotez) diri-gents del laboratori del National School of Tropical Medicine (NSTM) al Baylor College of Medecin de Houston i del Te-xas Children’s Hospital Center for Vac-cine Development als Estats Units. En aquest s’han desenvolupat entre altres projectes: la primera vacuna contra la infecció del paràsit intestinal anqui-lòstom (l’esquistosomiasis), la primera vacuna contra la malaltia de Chagas (femtes infectades d’insectes provo-cant lesions importants a l’esòfag, al cor i a l’intestí gros), i vacunes contra infeccions de coronavirus, incloses les de les malalties de la SARS i la MERS. Totes són malalties que afecten prin-cipalment als països més pobres del món, especialment a Àfrica i Amèrica Llatina, que estan oblidades per les companyies farmacèutiques.

El 2002, a la província xinesa de Canton, un virus -que es va descobrir que era un coronavirus que s’havia ori-ginat en un animal i havia passat als humans- va provocar el brot d’una letal malaltia que els científics van anome-nar SARS. Però llavors es va acon-seguir controlar l’epidèmia i l’estudi de les vacunes contra el coronavirus va ser abandonat. Anys després, el 2012, va tornar a sorgir un altre letal coronavirus, el MERS-Cov, que causa-va una greu malaltia respiratòria, la MERS, que es va originar en camells i va passar a humans. Dos avisos: la SARS i la MERS van ser dues “adver-tències increïbles” sobre els perills dels coronavirus i tot i així, no es va continu-ar amb els esforços per seguir inves-

Diuen els lectors Opinió

tigant, excepte un equip de científics a Houston, Texas, als Estats Units, el de la Dra. Bottazi que sí va seguir investi-gant, i el 2016 tenia una vacuna llesta contra un coronavirus!.

Però per crear un procés de pro-ducció de la vacuna a escala pilot mai van aconseguir obtenir el finançament d’uns tres o quatre milions de dòlars: “No estem ja interessats” I no va ser l’única vacuna que va quedar suspe-sa. Desenes de científics al voltant del món van parar els seus estudis a cau-sa de la manca d’interès i de fons per seguir investigant.

La doctora Bottazzi i el seu equip es-tan ara treballant en l’actualització de la vacuna de SARS del 2016, com en una nova vacuna per la Covid-19.

I d’altres com la Galit Alter, profes-sora de medicina al Harvard Medical School, Estats Units, una caçadora de virus, que es troba actualment treba-llant -al costat del seu marit- en els as-sajos de la vacuna contra la Covid-19.

O Matshidiso Segell i Dineo Thaele, demògrafes a la Infectious diseases data analysis de la University of the Witwatersrand, Sud-àfrica, que dedi-quen el seu treball a la investigació de les vacunes i les malalties infeccioses. O l’Anna Blakney, una doctora nord-americana que treballa a la candidata

a vacuna contra la Covid-19 de l’Impe-rial College de Londres (Anglaterra), és alhora una autèntica estrella de les xarxes socials -un dels seus víde-os amb entreteniment científic va ser vist més d’11 milions de vegades en 24 hores-. O l’índia Ruby Raphael, doc-toranda en medicina avançada, que forma part de l’equip d’assajos de la vacuna al Nizam’s Institute Of Medical Sciences (NIMS) a Hyderabad, Índia. O Natalia Pasternak, com a portaveu de la comunitat científica brasilera, en peu de guerra amb el president antici-ència Jair Bolsonaro, ….

I totes són dones... o gairebé!I qui són els investigadors o investi-

gadores de l’alemanya CureVac -una tercera competidora en la carrera de vacunes amb l’ARN missatger-, de l’estatunidenca Novavax, o de la bel-ga Janssen, propietat del grup nord-americà Johnson & Johnson, o de la francesa Sanofi-GSK, o de la russa Sputnik V, o de l’espanyola del CSIC o de la catalana de l’IQS (Institut Químic de Sarrià) de Barcelona... ? Jo, vaig estudiar a l’IQS, i potser...

Josep Torrent*La Proteïna S és la part essencial

del virus que en forma de llança o pua li serveix per entrar a la cèl·lula.

El SARS i el MERS foren dues “advertències increïbles”, segons els experts. GETTY IMAGES

Les branques que fins ara semblaven mortes com llenya seca,de cop i volta floreixen, tenen vivesa ! L’encant i senzillesa d’aquestes flors,

Alcen l’esma, allunyen els plors...

Els arbres floreixen, els ànims replens !La primavera desperta amb olor

intens.Tornen les orenetes, torna el bon

temps. Època temperada que aparta la fred!

MarçEl meu racó La natura es desperta. La terra es

desvetllarere la freda somnolència de l’ hivern.Els camps fins ara coberts d’un man-

tell blanc,ara verdegen i es muden de colors;

vermells, grocs, blaus...

Enrere queden els marrons, grisos i negres...

Enrere queden els matisos hivernals.Un esclat acolorit i radiant,

decora, ara, camps, balcons i prats.

Benvinguda, primavera;T’ estàvem esperant !

M. Carme Ariza


Opinió La Veu dels Partits / ERC

Al ple del mes de desembre des d’Es-querra Cassà vam fer diverses propos-tes de col·laboració a l’equip de govern per treballar conjuntament diversos aspectes que estant afectant a la ciu-tadania de Cassà de la Selva.

En aquests moments complicats que estem vivint, tal com va evolucionant la pandèmia i les seves repercussions en la vida diària de molts cassanencs i cassanenques, cal que l’ajuntament de Cassà hi doni resposta.

L’ajuntament té la capacitat i creiem que té també la obligació de donar res-posta a les necessitats més immedi-ates del nostre municipi i les necessi-tats generades pel COVID-19.

Les nostres propostes, que repassa-rem a continuació es basaven en tre-ballar 6 aspectes que creiem cabdals pel nostre municipi: ajudes als sectors afectats per les conseqüències de la COVID-19 i els efectes socials que genera, solucions per la manca d’ha-bitatge social, baixada del preu de la llar d’infants, i crear 3 grups de treball per debatre tots els grups polítics com implementar el sistema de recollida porta a porta, el destí dels romanents, i la implementació del pla de mobilitat.

A dia d’avui veiem més necessàries que mai les propostes que vam posar sobre la taula i creiem que el govern de JxCat i el PSC no està fent tot el possible per abordar aquests temes tant importants i en alguns casos de primera necessitat:

Calen noves ajudes als comerços, autònoms i empreses de Cassà de la Selva. De moment no hi ha noves ajudes previstes:

Una de les propostes que vam posar sobre la taula va ser actualitzar i ampli-ar el pla de reactivació econòmica i so-cial per fer front a les conseqüències

de la COVID-19, veient el manteniment de l’evolució de la pandèmia aquests darrers mesos.

Hem arribat al primer any de pandè-mia, la situació sanitària no ha permès que es reactivi l’economia i segueix havent-hi una problemàtica sòcio-econòmica lligada a l’atur, tancament d’empreses, reducció de l’activitat co-mercial, i reducció de l’activitat de la restauració i hostaleria.

Aquests fets posen de manifest que cal seguir prenent mesures des de to-tes les administracions. En el nostre cas des de l’ajuntament de Cassà, en un moment en el que, tal com reconeix l’actual equip de govern, tenim una economia sanejada que ens permet una intervenció com aquesta.

Proposem que l’ajuntament de Cas-sà de la Selva, obri de nou ajuts per la restauració i hostaleria, i per aquelles empreses, autònoms i treballadors en atur per culpa de la pandèmia.

Al mateix temps que calen obrir no-ves línies de suport a les entitats del municipi, que han vist afectada la seva activitat i en molts casos han perdut quantitats importants d’ingressos per tal d’assegurar-ne la seva viabilitat.

Arribats al mes de març segueix sen-se haver-hi cap nova proposta sobre la taula per part de l’equip de govern.

Falten recursos per la compra o rehabilitació d’immobles per desti-nar-los a lloguer social

La pandèmia ha agreujat un proble-ma crònic en la major part dels nos-tres pobles i ciutats: l’habitatge i, es-pecialment, la falta d’habitatge social.

Conscients d’aquesta problemàtica ja vàrem iniciar la legislatura passada l’oficina d’habitatge a Cassà, a més de localitzar la bossa de pisos buits tant

dels grans tenidors com dels propieta-ris privats i iniciar descomptes fiscals per la cessió de pisos en lloguer social.

L’equip de govern ha implementat les polítiques d’habitatge contractant a la fundació SERGI per ajudar en aquesta labor però de moment no ha destinat al pressupost d’aquest any 2021 re-cursos suficients per la compra o re-habilitació d’immobles per destinar-los a lloguer social, tal com vàrem propo-sar des del grup d’Esquerra Cassà.

Si s’aconsegueix la cessió a l’ajun-tament d’algun pis per lloguer social s’ha d’acompanyar sempre d’un mínim de recursos per poder-lo rehabilitar i posar-lo a disposició de la ciutadania, cosa que a dia d’avui no està previst al pressupost.

Proposem la rebaixa substancial del preu de la llar després que la ge-neralitat hagi augmentat quasi un 50% la subvenció que paga a l’ajun-tament pel funcionament de la llar d’infants.

La Generalitat ha augmentat pràcti-cament un 50% la subvenció de la llar per cada infant que cobra l’ajuntament de Cassà. Creiem que aquest augment s’ha de repercutir directament a les famílies, del contrari el que està fent l’ajuntament seria invertir menys di-ners que abans a la llar d’infants.

Gràcies a l’increment del 50% de la subvenció de la Generalitat, ara sí que es pot aplicar una rebaixa important del preu, fet que creiem que seria una bona mesura donada la situació social que estem vivint.

La neteja del poble i la gestió dels residus deixen molt a desitjar. El pas de la recollida de residus porta-porta: una promesa que no acaba d’arrancar...

Les propostes d’Esquerra Cassà: estar al costat de la gent


La Veu dels Partits / ERC OpinióA Cassà, al igual que la major part dels pobles de Catalu-

nya, tenim un problema cada cop més gran amb la reco-llida d’escombraries, la gestió dels residus i la neteja dels carrers, del que n’hem parlat abastament els darrers anys.

Els costos econòmics i mediambientals es van incremen-tant, com a municipi no hem superat el llindar dels 50% de reciclatge, els voltants dels espais de recollida d’escombra-ries segueixen estant molt bruts i els abocaments i els actes incívics es repeteixen pràcticament a diari.

L’equip de govern va expressar la voluntat, fins i tot abans de les eleccions, de la necessitat de passar de la recollida actual de residus a la recollida porta-porta. Segons ens de-ien tenien ja estudis fets i propostes concretes per tirar-ho endavant.

Arribant pràcticament als 2 anys de mandat, no hi ha ha-gut cap canvi ni millora en aquest sentit, i l’equip de govern ha renovat per 8 anys més el conveni de recollida de resi-dus amb el consell comarcal, que oferirà el mateix servei, i amb els mateixos problemes actuals, però amb un cost de 60.000€ més.

La majoria de municipis del Gironès aquest any canviaran al sistema de recollida porta a porta, mentre que sembla que Cassà de la Selva malauradament un cop més deixarem passar aquest tren.

Aquest desembre passat vàrem proposar a l’equip de go-vern crear un espai on tots els grups poguéssim treballar conjuntament. Però, al igual que amb la resta de temes en que els vàrem proposar col·laboració, van declinar la pro-posta per treballar conjuntament.

Veurem aviat alguna acció del pla de mobilitat de Cassà?

Fa mesos vàrem tancar el pla de mobilitat per Cassà de la Selva que havíem iniciat a la legislatura passada amb la participació oberta a la ciutadania. Hi ha moltes propostes concretes per millorar tant en l’àmbit dels vianants a peu, com el de les bicicletes i motos, dels vehicles i de l’aparca-ment. Estem reclamant fa mesos poder-lo aprovar al ple municipal i ens vàrem oferir per treballar conjuntament amb l’equip de govern el seu desplegament. L’equip de govern va declinar una vegada més la nostra proposta.

Creiem que seria convenient que els canvis en la mobilitat que es van fent al poble tinguessin el suport del pla de mo-bilitat a darrera, precisament aquest era el motiu de fer-lo i tenir un document tècnic enriquit amb les aportacions de la ciutadania per no improvisar en un aspecte tant important com la mobilitat del nostre municipi.

Sense diàleg per aquells temes més importants:La darrera proposta que vam plantejar a l’equip de govern

va ser crea un espai de treball i per compartir informació i propostes sobre la possible utilització dels romanents i re-

cursos que ha acumulat l’ajuntament fruït de la gestió de diverses legislatures, que ara el govern espanyol permet utilitzar.

La resposta va ser de nou una negativa del govern de Jx-Cat i el PSC a crear un espai de debat, treball i informació.

Al mateix temps que el pressupost de l’any 2021 de l’ajun-tament de Cassà preveu demanar un préstec de 2.000.000 d’euros, una mala notícia després d’anys de bona gestió i sanejament econòmic de l’ajuntament, trencant també la prudència en la gestió, allò que es coneix popularment com no estirar més el braç que la màniga, cosa que aquest go-vern sembla que se n’hagi oblidat.

Esquerra Cassà vam mostrar el nostre compromís amb l’amnistia i a favor de la llibertat d’expressió i ma-nifestació

Aquest mes passat el grup d’Esquerra Cassà vam presen-tar dues mocions, en la mateixa línia dels darrers mesos. La primera respon a un crit unànime de bona part de la ciu-tadania catalana en favor de l’amnistia que permeti l’allibe-rament de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius. És un dels passos essencials per tornar a la política el conflicte entre Catalunya i Espanya.

En la segona moció exigíem l’arxivament de la causa judici-al contra les més de 250 persones que estan encausades per manifestar-se a la Jonquera i a Salt el novembre del 2019, una manera de mostrar el rebuig com a ajuntament a la persecució judicial arbitrària dels moviments socials i cí-vics d’aquest país i en defensa de la llibertat d’expressió, de manifestació i protesta. Un suport dirigit molt especialment als cassanencs i cassanenques inclosos en aquesta causa als que l’ajuntament en ple creiem que hauria de defensar.

Secció local d’Esquerra Cassà

Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas, Mútua General de Catalunya, CASER


Cassà al dia Ple Municipal

Els nostres serveis:Serveis a particularsServeis a empresesTramitació de paquetsRecollides urgentsServei sanitari (trasllats a geriàtrics, CAP, hospital, diàlisi, mútues. . . ) i recollida a laboratoris amb servei urgentServei turístic

Serveis de gestions (gestories, bancs. . . ) i diversos pel poble

El ple del mes de febrer va tancar el cicle d’un any sencer de plens telemà-tics a l’Ajuntament de Cassà, ja que des del mes de març del 2020 quan la pandèmia va provocar el gran confi-nament, que els regidors ja no s’han tornat a reunir presencialment per a la sessió de cada mes. Tal i com va passar al ple del mes de gener, aquest any 2021 es caracteritza de moment per la bona entesa entre govern i opo-sició si bé en el ple de febrer ja hi va haver dos temes en els que l’oposició es va abstenir; paradoxalment l’únic vot en contra del ple va ser d’un re-gidor de l’equip de govern (el del PSC) contra una proposta a la qual van do-nar suport la resta d’integrants del consistori. Com va esdevenint normal en cada ple, està clara la discrepància del Marià Montsunyer amb la resta de regidors en temes que afecten la vida política nacional.

Precisament les mocions que es van discutir en el ple, dues presentades per ERC i una altra per JxC van ser els temes que més debat van generar la sessió, ja que bona part de la res-ta de temes ja estaven consensuats o acordats entre els diferents grups mu-nicipals; altrament a la sessió es van incloure força temes de pura gestió o tramitació burocràtica com els quatre reglaments aprovats a la sessió. Se-gons informava l’ajuntament aquests reglaments completen el cos norma-tiu amb el qual l’Ajuntament de Cassà de la Selva organitza i regula el règim

vol continuar fomentant les aptituds literàries de cassanencs i forans i va aprovar inicialment el reglament que regularan aquest premi en el futur. A més, es convoquen els Premis Litera-ris (Correlletres) per aquest any amb una despesa de 300 € en la seva mo-dalitat de narrativa (limitat a persones menors de 40 anys) i també 300 € en la de poesia (sense límit d’edat). Tal i com va explicar el regidor de cultura, Joan Casabó enguany es vol mantenir l’esperit dels premis literaris de Cassà si bé la pandèmia deixa en l’aire la pos-sibilitat de poder fer una festa presen-cial i possiblement s’haurà de mantenir l’esquema de festa telemàtica que ja es va fer servir l’any passat. Igualment i pel que fa a les campanyes de pro-moció d’escriptura a les escoles, es mantindran les activitats si bé, atesos els grups bombolla caldrà fer-ne més sessions que els anys anteriors.

HONORS I DISTINCIONSEl ple també va aprovar les distincions per a ciutadans de la vila que siguin reconeguts amb el nom de fil adoptiu o fill predilecte de Cassà. La distinció vol reconèixer mereixements especials, qualitats o circumstàncies de perso-nes físiques o jurídiques que hagin con-tribuït o contribueixin a enaltir i projec-tar el nom i prestigi del municipi o que hagin dut a terme accions que tinguin

local. Els nous aspectes reglamentats són els Premis “Correlletres” de la Fes-ta Literària, el Codi de Conducta dels càrrecs públics, la concessió d’honors a personatges destacats de la vida lo-cal, i el Servei Públic d’Habitatge, tots els quals van ser aprovats per unani-mitat.

Pel que fa als premis literaris que ja fa cinc anys que estan organitzats per l’Ajuntament un cop en va agafar el relleu a la Colla Excursionista Cassa-nenca que els havia organitzat per pri-mera vegada l’any 1967. L’Ajuntament

Un any de plens telemàtics a l’Ajuntament de Cassà

Consens en la majoria de temes tractats el mes de febrer


Ple Municipal Cassà al dia

El temes treactyats en el ple ordinari del mes de febrer van ser els següents:1. Aprovació de l’acte del Ple municipal de 28/01/2021, sessió telemàtica. Aprovada per unanimitat.2. Retre compte dels decrets d’alcaldia núm. 2021/0088 al 2021/0359. Es dona compte.3. Aprovació del reglament regulador dels Premis Literaris “Correlletres” i de la convocatòria de l’edició 2021. Apro-vat per unanimitat.4. Aprovació inicial del reglament municipal per a la con-cessió d’honors i distincions. Aprovat per unanimitat.5. Aprovació inicial del reglament de codi de conducta dels càrrecs públics, personal eventual i directiu de Cassà de la Selva. Aprovat per unanimitat.6. Proposta per a l’aprovació inicial del servei d’habitatge. Aprovat per unanimitat.7. Aprovació inicial del pla estratègic de subvencions 2021-2023. Aprovat per unanimitat.8. Modificació de crèdit 3TC 01/2021 Ajuntament 2020. Aprovada amb nou vots a favor (JxC i PSC) i vuit abs-tencions (ERC)9. Proposta d’acord de declaració de concurrència bonifi-cacions ICIO. Aprovat per unanimitat.10. Informe Morositat 4T Trimestre 2020. Es dona

compte.11. Informe PMP 4T trimestre 2020.Es dona compte.12. Aprovació provisional de la modificació puntual núm. 16 del POUM de Cassà de la Selva d’ampliació de la zona 4R de serveis tècnics al veïnat de Llebrers de Dalt. Apro-vat per unanimitat.13. Addenda al document d’encàrrec a mitjà propi signat entre l’Ajuntament de Cassà de la Selva i SUMAR, Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya S.L., per la gestió de la Residència per a Gent Gran i Centre de Dia “Sant Josep”. Aprovada amb nou vots a favor (JxC i PSC) i vuit abs-tencions (ERC)14. Proposta d’acord del grup municipal d’ERC de moció de suport a l’amnistia. Aprovada amb 16 vots a favor (ERC i JxC) i una abstenció (PSC)15. Proposta d’acord del grup municipal d’ERC de moció per donar suport als encausats i encausades per les ma-nifestacions a la Jonquera i Salt la tardor de 2019. Apro-vada amb 16 vots a favor (ERC i JxC) i un en contra (PSC)16. Proposta d’acord del grup municipal de Junts X Cassà de moció de suport a Pablo Hasel. Aprovada amb 16 vots a favor (ERC i JxC) i una abstenció (PSC)17. Informes d’alcaldia i regidors.

repercussions beneficioses en alt grau per als vilatans i vilatanes de Cassà de la Selva. Les distincions seran honorí-fiques i sense retribució econòmica. En el cas del nomenament de fill/a predilecte/a del municipi es destina-rà a les persones que s’hagin dedicat de manera permanent i continuada, a promoure el bé del municipi o hagin fet de Cassà de la Selva objecte d’especi-als estudis, investigacions o manifes-tacions artístiques, i que hagi assolit una consideració pública notòria. Altra-ment el nomenament de Fill/a Adop-tiu/va del municipi serà per aquelles persones que sense haver nascut a Cassà s’hagin dedicat a promoure el bé del municipi de Cassà de la Selva o hagin fet de Cassà de la Selva objecte d’especials estudis, investigacions o manifestacions artístiques.

La iniciativa per oferir aquestes dis-tincions pot venir per tres línies; a pro-posta de l’alcalde; de la tercera part dels regidors de la corporació, com a mínim; o en una sol·licitud per escrit signada com a mínim pel 4% dels re-sidents en el municipi, segons l’últim cens aprovat oficialment, sempre que siguin majors d’edat. En el ple es van fer esment a algunes de les persones que havien estat distingides al nostre poble amb aquests títols, tres cape-

llans, una mestra i un funcionari; en el cas de fill adoptiu es va esmentar l’úni-ca dona, Teresa Pijoan Pi que va ser mestre de l’escola Vilaret i va rebre la distinció el 1932; el que fou rector de Cassà, Dr. Joan Margall Sellas, fou nomenat fill adoptiu l’abril del 1948; Emili Pla i Camps, que estigué més de quaranta anys de secretari municipal fou nomenat fill adoptiu en jubilar-se als 70 anys, el 1955; Josep Xutglà Figueras, que fou rector de Cassà du-rant 40 anys, des del 1948, i morí el 1990 va rebre la distinció de fill adop-tiu atorgada el 1987. Finalment, Mn. Pere Casals i Alberni va ser nomenat fill predilecte el setembre de 2006. En el ple de l’Ajuntament es va apro-

var el següent: “ Mossèn Pere Casals i Alberni rector de la nostra parròquia de Sant Martí es jubila el dia 1 d’octu-bre de 2006, després de dinou anys al servei del nostre poble i cinquanta anys de sacerdoci. En reconeixement pel servei prestat als cassanencs, en l’exercici del sacerdoci en el si de la parròquia i també la seva participació en la vida social de Cassà de la Selva, que l’ha portat a ser molt estimat per tots els cassanencs per la seva bonho-mia, franquesa i el seu tarannà pacient i dialogant.

Tots els regidors van mostrar el seu suport a la proposta per entendre que cal trobar el sistema per honorar la gent del poble que treballa per la seva

Els temes del ple del mes de febrer

Mn. Pere Casals va ser el darrer a rebre la distin-ció de fill predilecte de Cassà; el llavors alcalde Antoni Baulida li va atorgar de manera oficial

aquesta distinció el dia del seu comiat de Cassà l’octubre del 2006.



vila.El tercer reglament que es va apro-

var va ser el referent al codi de con-ducta dels càrrecs públics, personal eventual i directiu de l’Ajuntament de Cassà de la Selva que té l’objectiu de concretar i desenvolupar els principis d’actuació en matèria de transparèn-cia, accés a la informació pública i bon govern. Segons va defensar l’equip de govern, el reglament reivindica la transparència com un valor democrà-tic al nostre Ajuntament i es basa en tres línies bàsiques: establir uns prin-cipis ètics, determinar els principis de bon govern i incorporar el sistema de seguiment i avaluació del codi a través d’un mecanisme intern. Entre altres principis ètics que hauran de seguir els polítics locals es va esmentar els d’exemplaritat, igualtat de tracte a to-tes les persones, imparcialitat, inde-pendència, neutralitat, responsabilitat, professionalitat i compromís amb la ciutadania. El reglament també preveu un mecanisme intern que en controli el seu compliment.

El ple també va aprovar per unani-mitat l’establiment del reglament de “Servei Públic d’Habitatge” per imple-mentar polítiques que responen al dret universal d’accedir a un habitatge digne i adequat.. El Servei d’Habitatge s’estableix mitjançant un contracte de serveis i de lliure concurrència. El ser-vei que costarà uns 30.000€ anuals es prestarà des del mateix Ajuntament i es crea per donar resposta a les ne-cessitats actuals en les que no hi ha parc públic d’habitatge i això provoca un increment de l’ocupació d’habitat-

ges buits, un problema creixent al nos-tre poble; amb l’oficina hi haurà una figura que pugui orientar en aquest àmbit i es preveu incrementar els pi-sos per a lloguer social amb un servei d’assessorament i gestió per ocupants i llogaters i de mediació en situacions de conflicte; també donarà suport als serveis socials.

El regidor de l’equip de govern Marià Montsunyer va recordar que el regla-ment és un manifest d’intencions i que ara el que cal és posar-lo en marxa i fer realitat els objectius del servei.

NOU PLA ESTRATÈGIC DE SUB-VENCIONS 2021-2023.El ple va aprovar un nou Pla estratè-gic de subvencions per planificar, exe-cutar i avaluar els objectius desitjats i d’interès general que es persegueixen mitjançant la concessió de subvenci-ons per al període 2021-2023, atès que l’actual pla ja no tenia vigència. El Pla Estratègic de Subvencions recull els principis generals i inspiradors que regulen la concessió de subvencions i la seva justificació. Per altra banda, també esdevé un instrument d’avalua-ció que ha de permetre el perfeccio-nament dels programes establerts, la correcció de desviacions i establiment, si s’escau, de noves línies d’actuació. En aquest sentit, des d’ERC la regidora Helga Nuell va indicar que si s’han de valorar l’execució de les subvencions calen alguns indicadors, que ara no hi són, per poder fer la valoració. També des de l’oposició es va preguntar per les anomenades subvencions de con-cessió directa que estaven destinades

a projectes no previstos que poguessin sorgir al llarg de l’any.

Es va mantenir la unanimitat dels regidors en l’aprovació provisional de la modificació puntual núm. 16 del POUM de Cassà de la Selva d’ampli-ació d’una zona de serveis tècnics al veïnat de Llebrers de Dalt, un tema que fa molts anys que cueja i que té el propòsit d’adaptar l’activitat del Centre de Gestió de Residus, amb la finalitat d’adequar-la com a equipament de ser-veis tècnics, ja que actualment el Cen-tre gestiona residus de la construcció de les comarques gironines. En l’acord s’inclou l’ampliació i redistribució de la planta per reduir l’impacte ambiental i el conveni urbanístic aprovat fa gai-rebé dos anys entre la societat mer-cantil, veïns i el mateix Ajuntament per evitar els sorolls que molestaven els veïns. Aquest acord és tràmit previ per l’aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme que hi haurà de donar l’aprovació definitiva en un tema que com va recordar Martí Vallès “ja fa temps que en parlem i agraeixo l’es-forç per arribar a una solució al con-flicte que em sembla que hem resolt”.

On no hi va haver unanimitat va ser en l’aprovació de l’addenda de 27.000€ per a l’empresa Sumar per a la gestió de la residència geriàtrica. Des d’ERC es va recordar que d’entrada ells no estaven d’acord amb aquesta encoma-na per la qual cosa es van abstenir en el tema. A més, Vallès va queixar-se pel fet que no se’ls hagués informat de la sentència que hi havia en relació a Sumar i l’Ajuntament d’Esparreguera (veure informació a banda), ja que el mateix dia que es va publicar la notícia havien tingut una reunió i no se’ls en va dir res.

EL PSC NO ESTÀ D’ACORD AMB CAP MOCIÓA la recta final del ple es van presen-tar tres mocions, cap de les quals no va comptar amb el suport del PSC. En la primera, el grup municipal d’ERC va reclamar l’amnistia com a element im-prescindible per poder avançar en la resolució d’un conflicte polític i fer pos-sible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts.

Des de Junts per Cassà, Robert Mundet va dir que “no és que hi esti-gui d’acord, és que l’amnistia s’hauria d’haver presentat fa molt de temps. Hi ha un conflicte polític i la solució ha de ser política i la llei d’amnistia pot ser una solució”. Mundet va recordar l’am-nistia del 1977 que va afectar tots els delictes de la dictadura dels 40 anys, i que ser “una gran manta que es va ti-rar sobre una part de la història i tapar comportaments feixistes”. Per contra, Mundet va recordar que “no volem una amnistia per tapar vergonyes sinó per reconèixer delinqüents persones que


Ple Municipal Cassà al dial’únic que han fet ha estat posar una urna”.

Des del PSC, Marià Montsunyer va comparar la petició a la situació d‘un grup de veïns que vol pintar una porta sense respectar les lleis existents ni tenir el vistiplau de la resta d’habitants de l’immoble, a la qual cosa des d’ERC, Silivia Soliguer va manifestar que “mai no renunciarem a lluitar contra lleis injustes” i va dir que comparar el moviment na-cional de lluita per les llibertats amb una comunitat de veïns “no és de rebut”.

El regidor del PSC tampoc no va estar d’acord amb la mo-ció d’ERC per donar suport als encausats i encausades per les manifestacions a la Jonquera i Salt la tardor de 2019, entre els quals hi ha algun cassanenc. El grup municipal d’ERC, amb el suport de JxC va demanar el suport com als encausats i l’arxivament de la causa judicial contra totes les persones que es van manifestar a la Jonquera i a Salt el novembre de 2019.

Marià Montsunyer va justificar la seva negativa a donar-hi suport recordant que aquesta i les altres mocions tenien informe negatiu del secretari i va recordar que les manifes-tacions van provocar problemes als ciutadans que es volien desplaçar; igualment va identificar-se com un ferm defensor del dret constitucional “i manifestar-se és un dret fonamen-tal, però tancar les carreteres calant foc a pneumàtics és una forma peculiar d’interpretar el dret a manifestar-se”.

Robert Mundet va recordar que les manifestacions van ser a favor dels presos polítics i contra la sentència que els va condemnar per posar les urnes l’u d’octubre.

Finalment la tercera proposta aprovada pels setze dels disset regidors del ple va la presentada pel grup municipal de Junts X Cassà que denunciava la detenció del cantant Pablo Hasél i l’emmarcava en un clima de regressió demo-cràtica. La moció reclama la llibertat d’expressió i d’opinió com un dret fonamental de tot individu que està recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’alcalde Robert Mundet va defensar la moció i tot i reco-nèixer que en algunes cançons de rap o de reggaeton el contingut pot ser qüestionable i en alguns casos degradant per a determinats col·lectius això no vol dir que hagin de ser censurats i molt menys hagin de comportar penes de presó, com el cas de Hasél. A més i en relació a les ma-nifestacions i incidents que s’havien enregistrat a diferents ciutats Mundet va dir que condemnava el vandalisme i tam-bé la violència policial.

Des del PSC es va defensar la presó d’Hasél dient que el cantant de rap condemnat “és un violent molt perillós i masclista i no pas un defensor de la llibertat d’expressió. No és cap heroi, sinó que incita a l’odi. Potser no dispara però apunta”. Montsunyer va criticar les cançons de Hasél dient que “com que ho fa cantant amb rima, diuen que és un artista; si en Kafka aixequés el cap s’adonaria que l’han superat amb escreix”

Ja en torn de precs i preguntes es va parlar de la situació

de la pandèmia a Cassà que presentava dades positives com el fet que no hi havia cap cas a la residència geriàtrica i es podia considerar centre verd; en canvi, els casos di-agnosticats s’havien incrementat d’una setmana l’altra (de 60 a més de 780) i hi havia nou grups escolars confinats, per la qual cosa des de l’alcaldia es va tornar a recomanar molta prudència en els contactes socials i fer un estricte seguiment de les mesures de seguretat sanitària decreta-des per la Generalitat. La situació de pandèmia i sobretot la seva evolució deixa encara en l’aire la programació festiva dels propers mesos, com ara la Festa Major i la Fira del tap; en aquest darrer cas ja es té clar que no es podrà fer i pel que fa a la Festa Major s’està treballant per preparar unes activitats que s’adeqüin a l’estat de confinament i a les restriccions que imperin a inicis de juny.

El regidor d’ERC Joan Cañigueral va tornar a treure en el ple el fet que la decoració nadalenca enguany havia estat molt cara (més de 50.000 €) i la regidora Carla Matilla li va dir que s’havia fet un esforç per intentar portar l’enllumenat festiu a més carrers del poble i que de cares a l’any que ve es farà un concurs per aconseguir un preu més adequat, a l’entorn dels 3€ per habitant. Altrament, Cañigueral va exposar que segons estudis de l’Associació Catalan de Mu-nicipis la recollida de residus port a porta no és més cara que la recollida amb contenidors, com s’havia expressat des de l’equip de govern en un ple anterior; des de l’equip de govern Robert Mundet va reconèixer que s’havia d’avançar en aquesta direcció, i que el ciutadà que generi més escom-braries sigui al final el que pagui més. De moment, però, l’alcalde va recordar que hi ha uns contractes vigents que s’han de resoldre, però que ell no té cap problema per anar treballant pel canvi de sistema de gestió.

Joan Carles Codolà



La sala cinquena contenciosa adminis-trativa del TSJC ha anul·lat el contracte que va acordar l’any 2017 l’Ajuntament d’Esparreguera, pel qual va cedir la ges-tió de la residència de la gent gran de Can Comelles, de titularitat municipal, a l’empresa Sumar Serveis Públics d’Ac-ció Social de Catalunya SL, controlada en un 51% per la Diputació de Girona. Aquest conveni és semblant al que fa uns mesos va signar l’Ajuntament de Cassà amb la mateixa empresa pública SUMAR

La sentència, segons informava la revista digital El Triangle, afirma que el consell d’administració de Sumar SL –que està format per 10 membres– no-més garanteix dos llocs als represen-tants dels socis minoritaris. Això fa que el consistori -en aquest cas d’Esparra-guera- no tingui, en realitat, cap poder

de decisió sobre la gestió de la residèn-cia municipal, que queda exclusivament en mans de l’empresa de la Diputació de Girona. Tot i que els estatuts de Su-mar SL afirmen que és una empresa pública sense ànim de lucre, el conve-ni signat amb l’Ajuntament d’Esparre-guera contempla que cobra un fix per les tasques de gestió que, aquest any 2021, és del 8% de la facturació. El tribunal també ha detectat aquest fet, i l’assenyala com un dels arguments jurí-dics per tombar el conveni signat.

El TSJC conclou que Sumar SL fun-ciona com una empresa privada, en competència directa amb les altres del sector. En aquest sentit, invoca la nom-brosa jurisprudència europea existent sobre l’abast del sector públic, en la qual s’assenyalen amb precisió els límits que no pot traspassar per no vulnerar

el principi de la lliure competència.

NO AFECTARÀ CASSÀPel que fa a la residència Sant Josep de Cassa de la Selva, SUMAR conside-ra, en un comunicat emès el mateix dia que es va publicar el cas a cassadigital .cat que “la sentència del TSJC no te cap afectació en aquest cas”.

Des de SUMAR es defensa la correc-ció jurídica de l’encàrrec de gestió i per tant, es presentarà recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. El disseny de la societat s’ha fet seguint la nor-mativa i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i així es defensarà davant el Tribunal Suprem, segons ha informat avui la presidència de l’ens. L’Ajuntament d’Esparraguera també ha anunciat que recorrerà la sentència al Tribunal Suprem (veure re-quadre inferior).

Comunicat de Sumar, serveis públics d’acció social de Catalunya, S.L. En re-lació a la sentència del TSJC en relació al mitjà propi

RESUM DELS ANTECEDENTS I DE LA SENTÈNCIADos partits polítics a l’oposició de l’Ajun-tament d’Esparreguera varen interpo-sar a finals de l’any 2017 recurs con-tenciós administratiu contra el canvi de gestió directa des del propi Ajuntament a gestió directa per encàrrec a SUMAR de la residència Can Comelles.

El mes de gener de 2019 el Jutjat Contenciós número 17 de Barcelona va donar la raó a l’Ajuntament d’Esparre-guera per considerar que la tramitació del canvi havia estat correcta. Els dos partits polítics varen tornar a recórrer la sentència davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Ara, el TSJC ha dictat sentència i con-sidera que l’encàrrec de l’Ajuntament d’Esparraguera a SUMAR presenta dos punts (de tots els que contempla) que no s’ajusten a normativa:

1. El paper dels socis minoritaris2. L’eventual vocació de mercat de

SUMAR .../...

POSICIÓ DE SUMAR DAVANT LA SENTÈNCIA

Des de SUMAR es defensa la correc-ció jurídica de l’encàrrec de gestió i per tant, es presentarà recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. El disseny de la societat s’ha fet seguint la nor-mativa i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i així es defensarà davant el Tribunal Suprem. L’Ajuntament d’Esparraguera també ha anunciat que recorrerà la sentència al Tribunal Suprem.

.../...SUMAR no fa beneficis amb la ges-

tió dels serveis dels socis, i si aquests en generen, és l’administració qui rep el superàvit. SUMAR tampoc fa bene-ficis amb el cost de gestió que percep, perquè aquest es destina íntegrament a pagar les despeses generades per atendre l’encàrrec. SUMAR no ha re-partit mai dividends entre els seus so-cis.

ESCENARI DE FUTURSUMAR gestiona a data d’avui 33 en-càrrecs de gestió dels seus socis per a diferents serveis: de residència de gent gran (7), centre de dia (2), centres de serveis d’àmbit rural (12), servei d’aten-ció a domicili (8) i serveis a víctimes de violència de gènere (4). 29 encàrrecs provenen de socis minoritaris i la resta, de la Diputació de Girona.

Del total d’encàrrecs, només 5 han estat impugnats davant els tribunals. Un per dos partits polítics a l’oposició a l’Ajuntament d’Esparraguera i 4 de la mateixa empresa privada que gesti-onava el servei quan l’administració va decidir d’encarregar-lo a SUMAR. Per tant, la immensa majoria d’encàrrecs de gestió són ferms, tenen plena segu-retat jurídica i estabilitat per a la gestió dels serveis.

Fins la sentència del TSJC totes les resolucions del Tribunal Català de Con-tractes del Sector Públic i dels Jutjats Contenciosos Administratius havien es-tat íntegrament favorables al model de mitjà propi de SUMAR. .../... De ma-nera que el model de funcionament de SUMAR és jurídicament viable i es se-guirà replicant en un futur amb total se-guretat per a totes les parts implicades

Pel que fa a la residència Sant Josep de Cassa de la Selva, és un dels serveis que s’han incorporat darrerament amb un conveni d’encàrrec de gestió ferm i amb plena seguretat jurídica, conse-qüentment la sentència del TSJC no té cap afectació en aquest cas i des de Sumar seguirem concentrant els nos-tres esforços en millorar el servei a les persones i oferir la qualitat d’atenció que identifica els nostres professionals arreu del territori.

Anul·lat un contracte de Sumar amb l’Ajuntament d’Esparreguera

La sentència no tindrà cap afectació per la residència de Cassà


Ple Municipal Cassà al dia

Una mica en broma, però no tant

El regidor de l’equip de govern del PSC ha de repetir en cada ple que les seves opinions polítiques no afecten la gestió del govern municipal i que una cosa és el que pensi sobre la situació general al nostre país i l’altra és el govern del dia a dia de Cassà. Però cada cop sembla més complicat que una cosa no interfe-reixi en l’altra sobretot atès que Marià Montsunyer és el responsable de la po-licia local i en el darrer ple ha deixat cla-res les seves opinions sobre els límits de manifestació democràtica.

Quan s’estava discutint l’aprovació d’una moció per donar suport als mani-festants que havien estat imputats per les manifestacions contra la sentència de l’1 d’octubre, el regidor del PSC va comprar Catalunya amb Moçambic d’una manera si més no, curiosa. Va dir el regidor que a Moçambic es pot matar i segrestar gent pel carrer sense que passi res (cosa que és una exage-ració l’allunyada de la realitat) i que els manifestants que van tallar les autopis-tes amb pneumàtics cremats tenien una estranya forma de ser democrà-tics. I per reblar el clau va expressar que Catalunya li recordava cada cop més a Moçambic.

Recordar que a Catalunya hi ha pre-sos polítics perquè tenim tancats a la presó homes i dones que el que van fer en l’exercici de les seves actuacions polítiques va ser actuar d’acord amb el que els havien demanat els votants sembla obvi i fins i tot sobrer; però es veu que encara s’ha de fer més mil dies després que els representants escollits pel poble comencessin a entrar a la

presó. I si la gent protesta perquè creu que en la nostra democràcia no hi té cabuda tancar algú a la presó per una actuació, política em preocupa que hi hagi alguns polítics (col·legues dels tan-cats no ho oblidem) que considerin que manifestar-se té alguna cosa a veure amb un assassinat pel carrer. Difondre la idea que qui es manifesta contra el poder sigui judicial o polític és un delin-qüent és molt perillós per a la nostra feble democràcia i és un missatge po-pulista i demagog que no ajuda gens a la reconciliació. I si aquesta consigna la defensa el màxim responsable de la policia de Cassà anem ben servits.

Altrament l’exemple de Moçambic no és el més encertat si tenim en comp-te que a Cassà, fins a l’arribada de la pandèmia era tradicional organitzar un concert amb músics de diferents estils precisament per donar suport a un projecte d’escolarització a joves de l’illa d’Ibo a Moçambic, on hi resideix un cas-sanenc que ha posat en marxa aquest projecte. I si alguna cosa uneix Cassà amb Moçambic és precisament aquest esperit solidari que ha permès que uns joves puguin estudiar amb el suport dels cassanencs i cassanenques. Molt millor que sigui així no?

En el ple vam poder escoltar també un dels arguments que feia mesos que no sentíem sobre per què Catalunya no pot demanar la independència; que ve a dir que Catalunya ve a ser un aparta-ment en un bloc d’apartaments i que com que hi ha un reglament d’una co-munitat de veïns s’ha de complir sigui qui sigui el president i que no es pot

canviar el color d’una porta sense el consentiment de tots. El que no va dir el senyor Montsunyer és que la llei de la comunitat de veïns no va ser votada per la majoria de membres que ara viuen a l’escala, que els veïns que volen canviar de color la porta ho volen fer perquè és la seva porta i la majoria d’habitant del pis hi estan d’acord. I que malgrat demanar-ho molts de cops no només no els hi han escoltat les raons sinó que els han tancat a la presó.

UN FILL ADOPTIU OBLIDATQuan al ple es va recordar els cassa-nencs que havien estat distingits amb algun títol honorífic no es va esmentar el cas d’un altre distingit que va ser no-menat per la Comissió Gestora muni-cipal a la postguerra. La comissió que en aquells anys substituïa el consistori va acordar per unanimitat “concedir la distinció de fill adoptiu d’aquesta vila a l’alferes de la División Azul Carles Mala-grida Mir per la seva tasca “en pro de la civilización cristiana y contra el comu-nismo” el 3 de febrer de 1944. Segons consta a l’arxiu de la Division Azul, “l’al-feres d’infanteria Carlos Malagrida Mir va travessar la frontera d’Irun el 3 març 1943 I va ser agregat al 21è batalló de Marxa, sent destinat a la 9a Cia.. III Batalló del regiment 29. en el seu his-torial consta que el 5 octubre 1943 va tenir una actuació destacada en Cop de Mà rus I per això uns dies després se li va concedir la Creu de Ferro de 2a classe”.

Joan Carles Codolà

Catalunya versus Moçambic

71,90%68,73%

73,84%79,43%

74,78%74,92%

79,32%74,70%

28,10%31,27%

26,16%

20,57%25,22%

25,08%

20,68%25,30%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

2003 2006 2010 2.012 2.015 2017 2021 Mitjana

%Independentista

%Constitucionalista

L’HORA DE COMPTAR ELS VOTSEn el ple del gener des del PSC es va dir que les eleccions del 14 de febrer servirien per deixar clar què pensava la gent i els seus desitjos es comptarien a l’hora de valorar el que han de fer els governants. A tall d’exemple, el resultat de Cassà (com a tot Catalunya) deixa clar el creixement de

les forces independentistes. Esperem que del recompte dels vots en surti alguna resposta positiva que tingui en compte de veritat la voluntat ciutadana (en el quadre de la dreta es pot veure que Cassà és als primers llocs en sentiment independentista; a l’esquerra es pot veure com aquest sentiment ha crescut en els darrers sis anys.



El ple del mes de febrer va aprovar tres mocions amb marcat caire polític amb el suport dels setze regidors de JxC i ERC.

Una de les mocions, presentada per JxC, denunciava la sentència con-tra Pablo Hasél amb els següents acords:

1. Denunciar un cop més les sen-tències polítiques dels tribunals espa-nyols que posen en entredit les ga-ranties de tot el sistema judicial i la separació de poders que ha de ser un dels pilars de tota democràcia.

2. Reiterar el compromís del món local català amb la llibertat d’opinió i d’expressió i en la defensa dels drets fonamentals de tota la ciutadania.

3. Condemnar la pena imposada al cantant Pablo Hasél per l’expressió del seu pensament a través de les se-ves cançons i les seves piulades i fer-li arribar tot el nostre suport.

4. Promoure una modificació del Codi Penal on es despenalitzin aquest tipus de delictes i on es protegeixi la llibertat d’expressió en lloc de sanci-onar-la.

5. Comunicar aquest acord al go-vern espanyol, al Congrés i a l’Associ-ació de Municipis per la Independèn-cia.

PER L’AMNISTIA PER ALS PRESOS POLÍTICSLa moció presentada per ERC per de-manar l’amnistia incloïa els seguents acords:

1. Declarar que el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal. La llibertat d’expressió, de reunió i ma-nifestació, de participació política per mitjà de l’elecció de representants o per l’expressió directa d’una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i es-sencials d’una societat democràtica.

2. Reclamar l’aprovació per part de les Corts espanyoles d’una Llei d’Amnistia que, sense renunciar a l’exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d’autodeterminació, comporti l’extinció de qualsevol tipus de respon-sabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sen-timents o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràti-ca per l’autodeterminació de Catalu-nya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a con-ductes determinants de responsabili-tat administrativa realitzats des de l’1

de gener de 2013 i fins el moment de l’entrada en vigor de la Llei d’Amnistia, qualsevol que sigui llur denominació i contingut. Per a la seva plena efecti-vitat, aquesta amnistia haurà d’anar acompanyada d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya.

3. Demanar la immediata posada en llibertat de les preses i presos polí-tics, així com que es reparin els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part.

4. Fer una crida a la societat ca-talana i al teixit associatiu municipal a mobilitzar-se i donar suport a una amnistia que permeti l’alliberament de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius, i enco-ratjar a tots els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d’un acord nacional per l’am-nistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics.

5. Comunicar aquest acord al Go-vern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, i al Parlament Europeu.

DEFENSA DEL DRET A MANIFESTAR-SE

La tercera moció feia referència als encausats per les manifestacions de la tardor del 2019 amb el següent encapçalament:

“Atès que la tardor de 2019, durant els dies 11 al 13 de novembre milers de persones varen estar exercint el dret a la llibertat d’expressió i de ma-nifestació. Més de 250 d’aquestes persones estan essent investigades pels delictes de delicte contra la segu-retat viària, desordres públics i danys amb possibles peticions de penes fins a sis anys de presó per haver-se ma-nifestat de l’11 al 13 de novembre de 2019 a l’autopista AP-7 al Pertus, i posteriorment, a Salt en protesta contra la sentència dels i les indepen-dentistes empresonats per haver de-fensat el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Atès que el dret a manifestació a favor de les pròpies idees polítiques i a protestar contra les decisions políti-ques, judicials o executives es fonamen-tal en una societat democràtica i lliure i per tant, el seu exercici hauria de ser protegit i no perseguit judicialment.

Atès que exercir el dret a manifes-

tació i la llibertat d’expressió, en de-fensa d’una ideologia o un projecte polític democràtic no és cap delicte ni tampoc ho és voler canviar el marc polític vigent i per tant, no justifica la persecució judicial de qui el defensa públicament”.“ Atès que volem denun-ciar també, una vegada més, la man-ca de garanties processals que hem vist en aquest sumari (interrogatoris massius sense evidències, abús del decret de sumari, acusacions no fo-namentades, tergiversació dels fets, filtracions interessades a la premsa mentre el sumari en teoria era se-cret), valent-se de lleis que només protegeixen l’arbitrarietat governativa i posen en perill la llibertat de les per-sones actives i compromeses en la vida social i cultural de les seves viles i ciutats.

Atès que volem denunciar també que aquestes males praxis, abusos de poder i vulneracions han estat freqüents en els darrers temps en les causes judicials contra l’indepen-dentisme o els moviments solidaris aplicant el dret penal de l’enemic a totes elles. En són clars exemples els casos de la Tamara Carrasco de Viladecans, dels CDR’s detinguts el 23 de setembre, del Dani Gallardo a Madrid, l’Adrià Carrasco d’Esplugues de Llobregat i de les 194 persones detingudes a Catalunya per les protes-tes postsentència, entre d’altres.

L’Ajuntament de Cassà acorda:Primer: Exigir als òrgans judicials

que cursin l’arxivament de la causa judicial contra totes les persones que es van manifestar a la Jonquera i a Salt el novembre de 2019, que posa en perill la llibertat d’expressió, de ma-nifestació i de protesta les quals són fonamentals en una societat veritable-ment democràtica.

Segon: Exigir a l’Estat espanyol una llei d’Amnistia per a totes les perso-nes preses, exiliades i represaliades, així com el tancament de tots els pro-cessos oberts a la causa general con-tra l’independentisme.

Tercer: Mostrar tot el suport, com a consistori, a les persones que es-tan sent jutjades per manifestar-se el novembre de 2019 a la Jonquera i a Salt, especialment a aquells cassa-nencs i cassanenques que es troben en aquesta situació injusta.

Quart: Mostrar el rebuig com a Ajuntament a la persecució judicial ar-bitrària dels moviments socials i cívics d’aquest país.

Tres mocions que parlen de democràcia, llibertat i amnistia


Notícies Cassà al dia

El 22 de febrer passat al vespre una trentena de membres del CDR de Cassà van protagonitzar una manifestació en la qual van tallar el trànsit a la cir-culació, prop de la “rotonda dels taps” en direcció a Llagostera.

L’acció va durar poc més d’una hora i es va dur a ter-me en protesta per la condemna i empresonament del cantant de rap Pablo Hasél i per la llibertat dels pre-sos polítics. Els participants van tallar el trànsit fent un petit foc a la calçada que va impedir la circulació de vehicles. Els bombers de la Generalitat es van despla-çar al lloc dels fets per apagar el foc un cop finalitzada la manifestació, que va transcórrer sense incidents.

Un cop apagat el foc els manifestants es van retirar i el trànsit es va reprendre sense problemes.

Fotos: Eduard Duran

Acció per la llibertat de Pablo Hasél

Tallada de trànsit temporal

Primers passos del procés dels pressupostos participatius 2021El 2 de març passat es va dur a ter-me la reunió de presentació dels pres-supostos participatius 2021. Una dotzena de persones van participar en la sessió telemàtica que va servir per explicar com funcionarà el procés que durant tot el mes de març ha per-mès la presentació de propostes per part dels ciutadans. Enguany, la par-tida dels pressupostos ha pujat dels seixanta mil dels darrers anys fins a vuitanta mil euros amb la finalitat de potenciar un procés participatiu que serveix per implicar la ciutadania en la gestió dels recursos municipals.

Després de la presentació de l’ac-te, a càrrec de la regidora de comu-nicació, Carla Matilla, va intervenir el responsable de l’empresa Neòpolis, Daniel Tarragó, que va explicar com s’havien desenvolupat fins ara les ante-riors sessions dels pressupostos parti-cipatius i el funcionament dels actuals.

Amb les propostes recollides fins al 28 de març es farà la selecció tèc-nica i el taller top 10 per escollir les

Enguany s’hi destinaran 80.000 euros

propostes finalistes, que està previst que es votin els mesos de setembre i octubre d’enguany.

En els cinc anys anteriors s’han aprovat un total de 14 propostes

amb un pressupost total de 274.000 €. La proposta guanyadora de l’any passat, la construcció d’una pista de pumptrack per a bicicletes, està en procés d’execució.

El primer taller dels pressupostos participatius es va fer telemàticament.


Cassà al dia Notícies

S’escampa la vacunació i es redueixen les restriccionsMés de vuit-cents cassanencs ja han rebut – amb dades de mitjans del mes de març - alguna de les dosis de les vacunes contra la Covid-19 des que es van començar a distribuir a prin-cipis d’any; el ritme de vacunació ha anat variant al llarg d’aquests pri-mers mesos, sempre depenent del nombre de dosis que arribaven l’Àrea Bàsica de Cassà per ser distribuïdes entre els ciutadans. El procés de va-cunació ha anat acompanyat d’un des-cens en el nombre de casos i en els paràmetres que indiquen la incidència de l’epidèmia, la qual cosa també ha comportat una baixada de les mesu-res de confinament i les restriccions que hi havia establerts i per aquesta propera Setmana Santa s’han relaxat algunes mesures preventives.

Com va establir la Generalitat a l’ho-ra d’implantar la vacuna, els primers beneficiaris del vaccí van ser el per-sonal mèdic de l’ABS i els residents i treballadors de la residència geriàtri-ca de Cassà; posteriorment s’ha anat avançant amb la vacunació de la gent gran, majors de 80 anys i que tenen més dependència i col·lectius de més risc com són el personal docent.

En els casos de la gent gran, se-gons va explicar el director de l’ABS de Cassà, Josep Figa a Ràdio Cassà, per fer el control i establir els casos més necessaris s’ha anat seguint els casos d’acord amb els barems de dependència establerts per la Gene-ralitat; Les vacunacions s’han fet tant al CAP, que recentment ha estrenat una unitat específica per a atendre

la Covid-19, com a domicili en els ca-sos de la gent amb més dificultats de mobilitat. En alguns casos la vacuna fins i tot s’ha administrat en l’interi-or de vehicles particulars per evitar que la persona a vacunar s’hagués de desplaçar. A la gent gran la vacuna inoculada de manera prioritària és la de BioNTech / Pfizer que consta de dues dosis .

Simultàniament també han rebut la vacuna el personal de les escoles i centres d’ensenyament, menors de 55 anys, que en comptes de la Pfizer han rebut la vacuna Oxford / AstraZe-neca que en principi no era recoma-nable per a gent gran i s’ha inoculat en centres de la ciutat de Girona.

El ritme de vacunació durant el mes de març era d’entre 20 i 30 persones

A Cassà, vuit-centes persones ja han rebut alguna dosi de vacunaVacunació d’una persona d’edat avançada a l’interior del vehicle, a les portes del CAP de Cassà.


733,34

236,03

112

218

358

453

547

614

0

100

200

300

400

500

600

700

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

24-08-20

31-08-20

07-09-20

14-09-20

21-09-20

28-09-20

05-10-20

12-10-20

19-10-20

26-10-20

02-11-20

09-11-20

16-11-20

23-11-20

30-11-20

07-12-20

14-12-20

21-12-20

28-12-20

04-01-21

11-01-21

18-01-21

25-01-21

01-02-21

08-02-21

15-02-21

22-02-21

01-03-21

08-03-21

indexderisc

Casosdetectats(acumulats)


Tel. 972 46 34 79

Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 hDilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14. 30

per dia si bé sempre depenia del nom-bre de dosi del qual es disposava a l’ABS de Cassà. Alguns dies, com ara l’u de març es va administrar la vacu-na a 63 persones i dos dies després a 38 i en canvi el dia 2, només a setze; el 13 de gener va ser la data amb ma-jor nombre de vacunacions, 89 (14 homes i 72 dones), ja que va ser el dia en què es va vacunar el personal de la residència geriàtrica.

En aquests primers dos mesos i mig hi ha hagut un rebuig molt petit a rebre la vacuna, ja que només 20 per-sones l’han rebutjada (poc més d’un 2% del total).

El 16 de març, seguint les recoma-nacions del Ministerio de Sanidad i en sintonia amb les decisions preses en el Consell Interterritorial de Salut, el

Departament de Salut de la Genera-litat va aturar atura, de manera mo-mentània, la vacunació amb Oxford/AstraZeneca. La decisió durarà quin-ze dies a l’espera que l’Agència Euro-pea de Medicaments es pronunciï en relació amb un nombre indeterminat de trombosis registrades en els dife-rents països on s’administra la vacuna d’Oxford/AstraZeneca. Aquest fet va provocar una reducció de les vacuna-cions a tot el país I també al nostre poble.

Pel que fa al tipus de vacuna admi-nistrada. En 713 casos ja estat la Pfi-zer, amb 278 persones que ja tenen la segona dosi; 266 casos, l’Astraze-neca; i en 35 la Moderna / Lonza, 16 dels quals ja amb la segona dosi. El torn de vacunacions s’estableix des

El gràfic mostra l’evolució de dos dels paràmetres indicadors de la covid al nostre poble; a la dreta, vacunació al CP de Cassà.



Mobles a mida, mobles de cuina, obra nova, reformes, restauració.

C/GIRONÈS, 5 17244

CASSÀ DE LA SELVA TELÈFON 972 46 45 47

Mòbil: 635 40 45 09 [email protected]

FUSTERIA I MOBLES FERMI, S. L.

del CAP i és el personal de l’Àrea Bà-sica de Salut qui avisa les persones a les quals pertoca l’administració de la vacuna i el dia i hora en què es durà a terme; des del CAP es demana que no es facin gestions preguntant per aquesta qüestió, ja que des del centre s’avisarà els interessats.

RELAXAMENT DE LES RESTRICCIONSTot i que estava previst que de cara a Setmana Santa fins i tot hi haguera més mesures per afavorir els contac-tes socials i donar suport al sector turístic en aquestes dates, ja a mitjan sde mes des del govern es van adop-tar una sèrie de mesures destinades a reduir el confinament com ara les següents:

• Prohibició de fer reunions de més de 6 persones, tant en l’àmbit públic com en el privat, llevat que es tracti de convivents.

• Setmana Santa: A partir del 26 de març, les reunions en espais pú-blics tancats es limiten a 4 persones, excepte si són convivents, i en espais privats només es poden reunir els convivents.

• Mantenir grups de convivència ha-bitual al més estables possible.

S’aixeca el confinament comar-cal: Es permet l’entrada i sortida de cada comarca, sempre que es man-tingui la bombolla de convivència.

A Catalunya: restringida l’entrada i sortida sense motiu justificat.

Es prohibeixen tots els desplaça-ments i la circulació pel carrer entre

les 22 i les 6 h.Horari màxim d’obertura al pú-

blic:• Comerços i activitats obertes al

públic: entre les 6 h i les 21 h.• Restauració consum a l’establi-

ment: de 07.30 h a 17 h.• Restauració recollida a l’establi-

ment: fins a les 22 h.• Restauració lliuraments a domicili:

fins a les 23 h.• Activitats culturals: fins a les 22

h.Activitats de lleure educatiu• Les activitats de l’àmbit del lleu-

re educatiu dirigides a alumnes en les etapes d’educació infantil, primà-ria, secundària, batxillerat i cicles de formació professional es poden dur a terme tant en espais interiors com a l’aire lliure, en grups màxims de sis persones.

Comerç minorista: poden obrir tots els dies de la setmana:

• els establiments i locals al detall amb una superfície de venda igual o inferior a 800 m2 amb un aforament del 30%.

• en el cas d’establiments i locals comercials amb una superfície de ven-da de més de 400 m2, poden obrir sempre que acotin l’espai d’obertura al públic a l’esmentada superfície i redueixin l’aforament al 30% del que correspondria segons l’aforament to-tal permès.

Centres comercials, galeries co-mercials i recintes comercials: po-

Quan ha calgut, els serveis sanitaris s’han traslladat a domicilis particulars per administrar la vacuna a la gent gran més dependent.


0

1

2

3

4

5

6

1/11/20

8/11/20

15/11/20

22/11/20

29/11/20

6/12/20

13/12/20

20/12/20

27/12/20

3/1/21

10/1/21

17/1/21

24/1/21

31/1/21

7/2/21

14/2/21

21/2/21

28/2/21

7/3/21

14/3/21

AldricArquesSalleInstitutLlar


den obrir tots els dies de la setmana:• els establiments i locals al detall

amb una superfície de venda igual o inferior a 800 m2 amb un aforament del 30%.

• en el cas d’establiments i locals comercials amb una superfície de ven-da de més de 400 m2, poden obrir sempre que acotin l’espai d’obertura al públic a l’esmentada superfície i redueixin l’aforament al 30% del que correspondria segons l’aforament to-tal permès.

• Queda suspesa la celebració presencial de congressos, convenci-ons, fires comercials, festes majors i altres festes que puguin suposar la celebració d’actes amb risc de generar aglomeracions de persones.

Activitats culturals d’arts escèniques i musicals (cinemes, teatres, auditoris, circs, sales de con-cert...):

• Aforament al 50% i un màxim de 500 espectadors per actuació o sessió.

• Si les activitats anteriorment esmentades es desen-volupen a l’aire lliure o bé en espais físics tancats que compleixin amb les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades poden obrir, respectant el límit de l’afo-rament al 50%, fins a un màxim de 1.000 persones per sessió o actuació, totes assegudes, i amb assignació prèvia de seients i registre previ.

Activitats de cultura popular i tradicional: es per-meten les activitats de cultura popular i tradicional, or-ganitzades per entitats públiques o entitats privades de base associativa, tant a l’aire lliure en un espai perime-trat i estàtic com en espais tancats.

En tot cas, els assistents han d’estar asseguts.Els participants han de complir en les actuacions i en

els assajos les limitacions establertes en el correspo-nent pla sectorial aprovat pel Comitè de Direcció del Pla d’actuació del PROCICAT.

Àmbit esportiu: les instal·lacions i els equipaments esportius poden obrir i utilitzar-se sempre que es com-pleixin les condicions següents:

• Aforament del 50% a l’aire lliure i del 30% en espais tancats.

• Control d’accés.Pel que fa a l’ús de les piscines:

• Aforament del 50%.• Control d’accés.Actes religiosos i cerimònies civils (inclosos casa-

ments, serveis religiosos i cerimònies fúnebres):Aforament 30% i nombre màxim de 500 assistents.En casos excepcionals, les activitats poden superar els

500 assistents (sense superar en cap cas l’aforament del 30%), amb un aforament màxim de 1.000 persones sem-pre que es desenvolupin de forma estàtica is realitzin a l’aire lliure o bé en espais físics tancats que compleixin les condicions de ventilació indicades.

RedaccióFotos: Eduard Duran

Imatges de vacunacions i, a la dreta, gràfic de l’evolució de confinament als centres escolars

de Cassà.



Segons explica Ramiro Medir a “La historia del gremio Corchero”, la pri-mera referència a un industrial taper a la vila de Cassà es troba en un ar-xiu parroquial on apareix la figura de Francesc Malavila Marranxa que el 7 de maig de 1760 es casà a Cassà amb la Rosa Vilallonga; en el registre parroquial s’hi fa constar que el seu ofici és taper, circumstància per la qual en l’actualitat es considera que és el primer taper registrat a la nos-tra vila tot i que segons Joaquim Alva-rado, autor del treball Industrials i ta-pers, no seria estrany que hi hagués altres persones que amb anterioritat fessin aquest ofici si bé encara sense

el mot que després definiria aquesta feina. En tot cas la data del 1760 s’ha convingut que podria ser la de l’inici de la implantació de la indústria del suro a Cassà i per això aquest mes de març es va decidir recordar aquest any amb una plantació simbòlica de 261 alzines sureres, el mateix nom-bre que fa d’anys que el suro és una indústria amb arrels al nostre poble.

“A aquests nois els fa falta visitar una fàbrica de suro”; amb aquesta sinceritat s’exclamava un dels assis-tents a l’acte de plantació dels 261 suros que un grup de nens i nenes de cinquè B de primària del Col·legi La Salle de Cassà van dur a terme el dia

12 de març passat. I és que de les preguntes que van fer els escolars es desprenia que tot i que havien de ser els protagonistes de la plantació dels arbres, encara no tenien del tot clar que era un suro, d’on sortien i com es feien els taps i la tradició surera del nostre poble. Precisament, ate-sa l’evolució de la indústria surera a Cassà i la pèrdua de la preeminència que sempre havia tingut al nostre po-ble, es va instaurar la Fira del Tap i el Suro , com a acte que servís tant per recordar aquesta tradició cassanenca com per posar en valor les empreses que actualment continuen mantenint aquesta activitat econòmico-industrial

Plantada de suros recordant el primer taper de Cassà

261 plançons rememoren la figura de Francesc Malavila Marranxa

L’acte institucional de la plantada de suros es va fer a la zona del sismògraf prop de Can Vilallonga.



a la nostra vila.L’any passat era quan s’havien de

plantar els 260 suros que recorda-rien els 260 anys del casament de Francesc Malavila, però la pandèmia va fer suspendre la Fira del Tap que s’havia d’inaugurar amb aquest projec-te. Els alumnes dels centres escolars del municipi van recollir les glans i van plantar i cuidar 261 suros. A causa de la pandèmia, es va decidir ajornar aquest acte i celebrar-lo el 2021 ti-rant endavant la plantació d’aquests arbres, que des de feia un any estava preservant i regant l’Eduard Mestres a casa seva i que no podien esperar a ser trasplantats.

Tot i que inicialment es plantejava la possibilitat de trobar un sol punt on plantar aquests arbres, finalment la plantació es va distribuir en diferents punts del terme municipal de Cassà per escampar l’arbre del suro al nos-tre poble; la plantació més important, de 150 alzines, es va fer a la zona

Pol. Ind. El CarriletC/ Cerdanya, 417244 Cassà de la SelvaT 972 463 395 F 972 464 [email protected]

del sismògraf, ben a prop de Can Vi-lallonga, a Verneda. Els altres es van plantar al polígon industrial El Trust, a

la carretera que va fins a Sant Feliu (54 arbres), a la plaça Xesco Boix (3 arbres) i al parc que hi ha al costat del

Un grup d’alumnes de 5è B de La Salle casà, van ser els autors de la plantada de Can Vilallonga



carrer Francesc Macià (54 arbres)L’acte institucional es va fer a Can

Vilallonga amb la presidència de l’al-calde de Cassà, Robert Mundet, i la participació de Sr. Pau Presas, regi-dor de l‘Ajuntament de Cassà, vice-president primer de la Diputació de Girona i president del Consorci de les Gavarres; Elisabet Sánchez, directora dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a Girona; Pilar Aliu, regidora de Llagosetra i consellera de Medi Ambient del Con-sell Comarcal del Gironès; i Albert Hereu, director de l’Institut Català del Suro.

També van assistir a l’acte, Anna Serra, vicepresidenta d’AECORK, Gui-

Mestres, polítics i regidors també van col·laborar en la plantada dels suros.

llem Genover, en representació de RE-TECORK, empresaris surers del mu-nicipi, un representant de la indústria surera de Castelló de la Plana, i les direccions i alumnes de les escoles Puig d’Arques, Aldric i la Salle.

En els parlaments es va destacar el simbolisme de l’acte que més en-llà de la repoblació forestal volia ex-pressar l’arrelament de la indústria surera al territori; Elisabet Sánchez va remarcar la importància econòmi-ca del sector surer mentre que Pau Presas també va destacar que per mantenir aquesta indústria i tradició cal que la gent continuï estimant i do-nat valor a les seves plantacions de suros que caracteritzen la zona de les Gavarres. Per la seva banda Albert Hereu va destacar que actualment hi ha un testimoni del suro català a Mart, ja que s’ha fet servir en la nau Perseverance, i va recordar que el suro és un material amb unes quali-tats excepcionals que només es dona en punts molt concrets del planeta. Fi-nalment l’alcalde de Cassà va agrair la col·laboració de les escoles i instituci-ons que havien participat en aquesta plantada tot incidint en què el man-teniment i preservació de la indústria surera és una clara aposta de futur i un patrimoni que cal preservar per a les generacions que en segueixin.

UN NOU FERTILITZANTSegons va informar l’Ajuntament de Cassà, la plantació d’aquests arbres es va fer amb la col·laboració de l’em-presa d’Inserció Idària, que utilitza el carbonet fertilitzant, un nou produc-te que afavoreix la fertilització de les plantes i ajuda a filtrar el reg per asse-



Segons ha estudiat l’artesà surer cas-sanenc Eduard Mestres, Francesc Malavila i Marranxa va néixer el 18 de setembre de 1739 a Llagostera, es-sent el seu pare el “Magnifich Dr. en medicina” Domingo Malavila, aquest sí, nascut a Cassà i que va exercir la medicina primer a Borrassà i després a Llagostera.

En Francesc, de família acomodada, s’establí com a fabricant de taps al car-rer de la Llet. El seu establiment, com tots els del seu temps, constava de l’habitatge familiar i a la part posterior de la casa les “botigues” on feien els taps, el perol per a bullir les rusques, els traus foscos per a conservar la humitat i provocar el florit de les pa-nes i el pati com a magatzem del suro comprat. El producte acabat, els taps cònics, era venut a la fira de Bellcaire d’Occitània, al costat del riu Ron, per a

tapar les ampolles de vi francès.

INSCRIPCIÓ PARROQUIALLa transcripció de la inscripció parro-quial del matrimoni de Francesc Ma-lavila feta per Quim Mundet diu el se-güent:

CASAMENT DE FRANCISCO MALAVI-LA MARANXA AB ROSA VILALLON-GA PLANA EL 7 DE MAIG DE 1760 . MALAVILA AB VIALLONGA.

Vuy dimecres que contam als set dies del mes de maig del any mil set-cents sexanta. Lo Reverend Narcís Tor-rent, prevere i Domer de Doma dita de Verneda de la parròquia de Sant Martí de la vila de Cassà de la Selva, Bisbat de Gerona, de llicència del Magnífic y molt Reverend Sr. V.S. Berenguer, des-pedida als 6 dies dels sobredits mes y any per assitir al matrimoni (remisis monitionibus) celebrador entre Fran-

cisco Malavila, jove taper, fill legítim y natural del Magnífich Dr. en medicina, Domingo Malavila y de Elisabet Mar-ranxa, cònjuges difuns, del Castell de Llagostera, y Rosa Vilallonga, viuda relicta del difunt Josep Rodas, sastre, filla legítima y natural del difunt Bernat Vilallonga, sastre, y de Maria Àngela Plana, viuda de aquell relicta, desta parròquia de la vila de Sant Martí de Cassà de la Selva, haventlos interro-gat y antès lo mútuo conssentiment per paraules de present dels sobredits contrahents obtingut, los uní en matri-moni, segons rito y ceremònia de Nos-tre Mare la Iglésia, en esta parròquia de Sant Martí de la vila de Cassà de la Selva, essent presents per testimonis, a est fi cridats, Fermí Torras, cirurgià, y Joseph Torrent, estudiant, tots desta parròquia. Del que fas fe jo lo, Dr. Fran-cisco Balaguer, Domer.

gurar al màxim la supervivència dels plançons.

El biochar és un carbó vegetal que s’obté a través de la carbonització o escalfament de materials orgànics naturals (residus forestals, cultius, estelles de fusta, fems) a altes tem-peratures per un procés conegut com a piròlisi. Aquest producte s’afegeix al sòl per a millorar-ne les propietats.

Els nens i nenes participants a la plantada de Can Vilallonga van tro-bar-se amb els forats ja a punt i van anar a recollir els arbres que estaven per trasplantar; després d’unes breus explicacions els infants van dur a ter-me la plantació en els llocs assenya-lats i van posar-hi unes proteccions de plàstic per preservar els plançons de les cabres o altres animals que se’ls poguessin menjar. Les autoritats també van voler ajudar en la plantació d’aquests petits suros que, si tot va bé, d’aquí a cinquanta anys podrien començar a donar suro per fer taps.

Text: Joan Carles CodolàFotos: Eduard Duran i J. C. C.

Francesc Malavila, el primer taper de Cassà

També es van plantar suros en altres indrets del poble; a sota, les autoritats amb un suro de record de la jornada.


Cassà al dia Entrevista

Aquest mes s’ha contactat amb la Marta Pérez i Rebu-gent; filòloga anglesa i francesa amb professió de docent, tot compaginant-ho amb ser cantant i compositora tant per la seva carrera en solitari com també pel grup d’hava-neres Les Anxovetes. El següent és l’extracte d’una entre-vista focalitzada en el seu vessant artístic; on es repassen aspectes i etapes de la seva trajectòria musical, s’explica el seu procés creatiu en la composició, i se sintetitza l’ex-periència del que han suposat els efectes de la COVID-19 en l’àmbit de la música.

Potser el primer que cal abordar, per bàsic que sigui, és quin va ser el seu primer contacte amb la música i com va sorgir la seva inclinació cap a ella. Segons afirma, la seva introducció al món musical va ser quelcom “natural al llarg de la meva vida; a través de jocs, contes i cançons. A casa sempre hi havia hagut música d’una manera o altra, i s’incentivava que cantéssim i toqu-éssim algun instrument”. I el seu interès, fou immediat: “ja a les classes de música de l’escola amb la Montse Casanova era quelcom que hi tenia facilitat i m’agra-dava molt”.

Havent estat cantant a la Coral infantil l’Esclop i també formant-se a l’Escola de Música Liceu Pere Mercader, que en destaca el paper de la seva professora, la Carmina Rabassedas, més endavant va ser vocalista a Equinocci i posteriorment a The Tows; grup especialitzat en versions de Festa Major. Després d’aquesta última etapa, en què va estar dos anys sense fer música a causa d’estudiar

“Al món de les havaneres he descobert un oceà de cançons”

Marta Pérez, cantant (en solitari, de les Anxovetes i d’altres grups) i compositora


Entrevista Cassà al dia

a fora, va sumar-se a la reunió d’uns quants de The Tows per formar un nou grup, els Acousters: “vam crear els Acousters amb la premissa de fer versions acústiques de cançons que ens agradessin, sense estar encarades a quelcom de petició popular. En aquesta època vaig en-trar en el món de la composició, escrivint les meves primeres can-çons. Va ser una experiència molt bonica, traient dos discos i fent molts concerts”.

I justament, poc després d’haver publicat el segon disc amb els Acous-ters, va acceptar la proposta de conformar Les Anxovetes; un grup d’havaneres amb veu únicament en femení: “la Tona Gafarot, que és la fundadora i va tenir la idea, estava lligada amb el món de les havane-res pel seu pare, que n’havia can-tat tota la vida. El 2013, mentre estava mirant la cantada d’hava-neres de Calella, es va adonar que no hi havia ni una dona a l’escena-ri. Així que va decidir fer un grup d’havaneres en femení, perquè en aquell moment no n’hi havia cap. Ella ja havia parlat anteriorment amb la Montse Ferrermoner i amb mi per treballar en algun projecte de veus; i al mateix estiu del 2013 ens va presentar la idea. De se-guida li vaig dir que sí. Així és com vam començar i set anys després i molts concerts a l’esquena aquí seguim”. Admet, però, que abans d’endinsar-s’hi “mai havia tingut cap inquietud ni interès per al gènere. Coneixia les típiques cançons a través de participar en el Festival de la Cançó i poca cosa més. Ara me n’alegro molt d’haver entrat en aquest món perquè hi ha cançons realment molt boniques; he desco-bert tot un oceà de cançons”. I en aquest sentit, aquest passat octubre van presentar un espectacle teatralit-zat i musicat que promou la història del gènere, anomenat “Ondina”: “és un conte infantil musical que expli-

ca què són i la història de les ha-vaneres, a través del relat de tres germanes que tenen la inquietud de tornar als orígens i descobrir el món mariner del qual formava part el seu difunt pare. Tracta sobre emprendre un viatge de tornada cap a la mar”.

A banda de Les Anxovetes, entre el 2014 i 2015 es va atrevir també a cantar en solitari, havent publicat un disc i dos EP des d’aleshores. La seva trajectòria individual, curiosament, “va sorgir pel fet que em vaig apuntar a classes de guitarra a Barcelona amb en Jordi Bastida, i com a rep-te em proposava portar cançons pròpies a les sessions. Van anar sortint cançons fins al punt de po-der fer un concert, juntament amb en Jordi, qui ara és el meu produc-tor. Amb ell hem anat treballant junts el que és la meva carrera en solitari”. Una de les qüestions que reconeix que sempre se li pregunta al respecte (i de la qual jo no he estat excepció), és el motiu darrere la deci-sió d’interpretar les seves cançons en anglès: “una de les raons és perquè he escoltat música en anglès tota

la vida i m’agrada molt la sonoritat de l’idioma; trobo que és una llen-gua molt musical i fàcil d’adaptar a la música. I per altra banda perquè l’anglès és la meva eina de treball”.

El seu debut, en forma d’EP publi-cat el 2015 i anomenat “Green Fields, White Thougths”, va constar de qua-tre cançons que, a més, tenien “in-corporades un petit text lligat a cada peça. Eren petites històries relacionades amb el contingut de cada cançó”. El que volia transmetre amb aquest primer treball és quelcom que en realitat s’estén a tota la seva obra: “sempre són coses que tinc a dins i que he d’expressar d’alguna manera; i la meva manera de pur-gar-les és a través de cançons”. El 2017 va publicar el seu primer disc de llarga durada, “Punctual”, amb un total de deu cançons que en un ini-ci i en aparença, eren alienes entre elles: “anava escrivint diverses can-çons fins que en vaig recopilar deu. Després de tenir-les gravades i po-sar-les en ordre, em vaig adonar que totes, d’una manera o altra, parlaven d’un procés de canvi. El canvi era el fil conductor de totes

Marta Pérez, amb les Anxovetes


elles: ja fossin canvis amb l’entorn, amb la naturalesa, amb un ma-teix... I de fet l’última cançó deixa la porta oberta a quelcom nou, ja diferent. Fins aleshores no m’ha-via plantejat mai escriure-les amb un objectiu o temàtica central. Va ser poc planificat, no hi havia una intenció prèvia”. L’any passat, va es-trenar el seu segon EP i treball més recent, “Letters for June”, amb qua-tre cançons que sí que comptaven amb una intencionalitat concreta: “en quedar-me embarassada vaig plan-tejar-me coses com en quin món estic vivint i sobretot, en quin món viurà aquesta criatura que porta-va dins. No era molt optimista en aquell moment, així que em vaig in-ventar la història de dues persones que vivien en un paradís, un món to-talment idíl·lic. I arran d’un conflic-te un d’ells ha de marxar d’aquest lloc. A partir d’aquí s’adonen de com funciona la resta del món i que per més que ho pretenguis o procuris, inevitablement t’acaben passant coses dolentes que t’afec-taran. Les cançons fan la compa-rativa de la il·lusió del món idíl·lic i el que ve després de la bufetada de realitat. El títol ve del fet que si hagués tingut una nena, s’hauria dit June. I ja em vaig crear aquest personatge, que era la receptora de les lletres”.

Pel que fa al seu procés de compo-sició musical, explica que “hi ha gent que primer pensa en la lletra o no-més la música, però en el meu cas solien ser les dues coses alhora. Al principi em venia la inspiració amb lletra d’un parell de frases i la mú-sica que l’acompanyava; i a través d’aquestes idees desenvolupava tota la cançó. Amb una de les can-çons per Les Anxovetes, que es diu

“El Viatge”, estava caminant prop de l’Església de Sant Fèlix i em va venir la inspiració de cop i vaig ha-ver de tornar ràpidament a casa per agafar la guitarra i escriure, per tal d’evitar que se me n’anés la idea. Tot i que això ara ja no em passa. Ara, no sé per què, em ve més la música que no la lletra, i si ve lletra, en ve molt poca. Per mi és qüestió d’anar-ho repetint i re-petint fins que surt la continuació”. El temps a què dedica per compondre cada lletra és diferent, descrivint-se “molt anàrquica i gens metòdica en aquest sentit. Depèn molt de la can-çó: ara fa tres mesos que estic treba-llant en una sola, i és amb la que més temps hi he estat. Però puc estar-hi una setmana, un mes... o per exem-ple, amb la que menys temps vaig es-tar-hi, “El Viatge”, van ser només dos dies pel que fa a l’esquelet principal. Després evidentment es va anar mo-dificant i refinant”.

És pràcticament mandatari parlar de l’impacte d’aquest últim any, que com no podia ser de cap altra manera també ha afectat l’àmbit de la cultura i, és clar, la música. La Marta ho com-pendia de la següent manera: “ha es-

tat millor del que ens esperàvem. En un principi pintava molt negre. Els mesos de març, abril i maig no vam poder fer res, anul·lant molts concerts que ja teníem tancats. A finals de juny vam poder començar a fer alguna cosa i el juliol, agost i setembre vam poder tocar molt, i parlo en plural perquè bàsicament he pogut fer coses amb Les Anxo-vetes. No hem tocat tant com al-tres anys, és clar, però tenint en compte la situació hem estat molt afortunades. L’estiu l’hem passat cantant i assajant l’espectacle On-dina, del qual també hem tingut la sort d’haver-lo pogut estrenar a la Fira Mediterrània de Manresa, ja que conec altres companyies que s’han quedat a les portes d’estre-nar els seus espectacles. En defi-nitiva, ho resumiria dient que hem estat afortunades de cantar un ti-pus de música el format de la qual és fàcilment adaptable al context COVID”. Tot i això, sabien que era qüestió de “reinventar-se o morir, així que vam pensar tres tipus de formats per les actuacions: Un concert en forma de cercavila, que en vam acabar fent tres, que con-

Cassà al dia Entrevista

La cantant cassanenca, amb el grup Acousters


Entrevista Cassà al dia

sistia a establir tres o quatre parades amb l’ajuntament o el poble que ens contractés i anar amb uns altaveus sobre la furgoneta, fent un muntatge molt petit. A cada parada tocàvem unes cinc cançons i desmuntàvem, i així successi-vament. També vam oferir concerts online i la cantada nor-mal, que és la que hem acabat fent més, juntament amb els concerts en línia. Ens hi hem hagut d’adaptar, sabent que és el que hi ha, i amb totes les ganes i predisposició. Men-tre duri aquesta situació hem de trobar alternatives per poder seguir tocant. Els artistes estem trobant maneres, així que s’hauria de deixar programar als programadors. Si ofereixes possibilitats i opcions, que no t’hi posin traves”.

Actualment, continua compaginant la seva feina com a pro-fessora amb la música, quelcom que ha intentat fer sempre: “ho he anat adaptant. He hagut de deixar de fer classes durant un parell d’anys, però ara hi he tornat. Sempre he combinat la docència amb la música, sense que m’hagi ar-ribat a suposar un problema. Són dues coses que es com-binen bé. I a més, m’agrada barrejar les dues disciplines, fent servir cançons a les classes, per exemple. Si disposo de temps, toco la guitarra una mica cada dia, siguin vint minuts, una hora... el que sigui. Tinc assaig normalment entre un i dos dies a la setmana amb Les Anxovetes, i si he d’estudiar-me una nova cançó doncs també procuro fer-ho sempre que tinc estones”.

Per finalitzar, pel que fa a projectes actuals i de futur imme-diat, i més enllà d’estar encarant el repertori de la temporada que ve per Les Anxovetes i de centrar-se a poder moure “On-dina” tant com sigui possible, també segueix escrivint cançons per la seva carrera en solitari, que espera poder presentar-les aviat: “El proper projecte el tinc molt a l’aire, però a partir d’ara disposo del temps i les ganes d’inventar, escriure, cantar, tocar i gaudir del procés de composició. Però no sé quan sortirà. La meva filosofia és anar a poc a poc si cal, però sense deixar-ho”.

Pol Esteba Masjuan


Cassà al Dia Ajuntament / Des de la Casa de la Vila

El passat 12 de març, uns 200 alum-nes dels centres escolars del municipi van dur a terme una plantada de 261 alzines sureres en diversos indrets de Cassà de la Selva. L’acte volia recor-dar el primer taper reconegut en el

municipi de Cassà, que data de l’any 1760 i també donar visibilitat a la indústria surera molt arrelada en el nostre municipi des de fa centenars d’anys.

A l’acte institucional hi van partici-

par el Sr. Robert Mundet, alcalde de Cassà; la Sra. Elisabet Sánchez, direc-tora dels Serveis Territorials d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a Giro-na, el Sr. Pau Presas, vicepresident

Alcaldia

Es planten 261 suros per recordar el primer taper reconegut en el municipi

Alumnes de la Llar d’Infants, Puig d’Arques, Aldric i La Salle plantant els suros


Ajuntament / Des de la Casa de la Vila Cassà al Dia

Cultura - Arxiu

L’any 1967 la Colla Excursionista Cassanenca va engegar uns pre-mis literaris que es van convertir en un referent. Aquests premis literaris, orientats a escriptor no-vells, han vist passar per la seva entrega de premis a escriptors avui en dia tant reputats com Vi-cenç Villatoro o Rafael Vallbona que en van ser guanyadors a l’inici de la seva carrera literària.

Des de fa 5 anys, l’Ajuntament ha passat a organitzar aquests premis literaris que s’articulen en quatre categories: dues pel Correlle-tres (premis d’escriptura ràpida de narrativa i de poesia) i els Premis Li-teraris Escolars, que inclouen el Pre-mi Manuel Tolosà (on hi participen els alumnes de 5è i 6è de primària) i el premi Joan Codolà (reservat als alum-nes de 3r i 4rt de secundària)

Les insciprcions a aquests premis han estat obertes fins al 14 de març, i han tingut una molt bona acollida, amb la inscripció de més de 170 par-ticipants en el Correlletres, que dis-posaran de 48 hores per a redactar una poesia o un text de narrativa. La categoria de narrativa té un límit d’edat de 40 anys pels participants i, de la mateixa manera que el Correlle-tres de poesia, conta amb un premi de 300€.

Per tal de motivar la participació en els premis Manuel Tolosà i Joan

Codolà, s’han celebrat diferents ta-llers d’escriptura entre els alumnes dels centres educatius de Cassà de la Selva. Enguany aquests tallers han vist pràcticament doblat el seu pres-supost per tal de celebrar-los com-plint la normativa COVID i mantenint l’estructura de grups bombolla en els diferents centres educatius.

Està previst que l’entrega de pre-mis se celebri l’últim dissabte del mes d’abril (dia 24) a la Sala del Centre Recreatiu. En cas que les mesures COVID no permetessin la celebració de l’acte de forma presencial, aquest s’emetria online.

PREPARANT SANT JORDIPer altra banda, des de les àrees de Cultura i Educació, s’estan preparant diferents activitats per poder celebrar Sant Jordi d’una forma segura però

amb activitats pròpies d’aquestes dates.

Dins d’aquest conjunt d’actes, s’inaugurarà l’exposició del Cata-là Il·lustrat, una exposició visual amb treballs de Marta Montene-gro que il·lustra, a través de dis-senys minimalistes, frase fetes de la llengua catalana.

Podrem gaudir d’un geo-catching literari i com l’any pas-sat, tornarem a tenir galeries virtuals amb recomanacions de llibres per part dels cassanencs i

cassanenques. I pels més petits estan previste diferentes narracions de con-tes i un taller de mascaretes.

Hi ha previst diverses presentaci-ons de llibres: “De sobte pensa en mi” de Jordi Dausà de l’editorial El Delic-te; “Apunts de botànica existencial” de Carles Serra, d’editorial La Gamberra; “La copa de Caldes” de Mateu Ciura-na, d’Edicions Curbet; i “Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya” de Xavier Cortadellas, Judit Pujadó i Ignasi Revés, d’ Editorial Sibilla.

En breu farem pública tota la pro-gramació prevista per aquest mes d’abril literari en motiu de Sant Jordi.

Tant de bo aquest any es poguem retrobar per celebrar aquesta diada, amb els ja clàssics distància, masca-reta i mans, però també amb roses i llibres.

Nova edició dels Premis Literaris

primer de la Diputació de Girona i president del Consorci de les Gavarres; la Sra. Pilar Aliu, consellera de Medi Ambient del Consell Comarcal del Gironès, el Sr.Albert He-reu d’ICSURO i d’AECORK, representants de RETECORK, representants de l’ Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, regidors del consistori i diversos empresaris del sector del poble.

Aquesta plantada va ser possible gràcies a la col-laboració del Consorci de les Gavarres, les ADF i les es-coles Aldric, La Salle Cassà, Escola Puig d’Arques i la Llar d’Infants Municipal.

Aquest projecte va néixer per donar el tret de sortida a la Fira del Tap i el Suro de l’any 2020. Els alumnes dels centres escolars del municipi van recollir les glans i van plantar i cuidar 261 suros. A causa de la pandèmia, es va decidir ajornar aquest acte i celebrar-lo el 2021.

La primera referència que es té per ara d’un taper, és la de Francisco Malavila i Marranxa, que en el seu casament amb Rosa Viallonga Plana, el 7 de maig de 1760, va fer constar en el full parroquial que el seu ofici era ‘jove taper’.

Amb la mirada posada en un futur ple de reptes com la lluita pel canvi climàtic, la implicació dels nens i les nenes del poble va fer que la iniciativa guanyés també en un sentit didàctic i emocional. Vam contribuir a transmetre la idea que el futur es basa en el respecte a la natura i les tradi-cions sostenibles.

La plantació es va dur a terme en diferents indrets del

municipi: a la zona del sismògraf de Can Vilallonga, lloc on es va fer l’acte institucional (150 arbres); al polígon industrial El Trust, a la carretera que va cap a Sant Feliu (50 arbres); a la rotonda del carrer del Remei amb c/ Pla de l’Estany (8 arbres); a la plaça Xesco Boix (3 arbres); i al parc del c/ Francesc Macià (50 arbres).

L’alcalde amb les directores del Puig d’Arques i Aldric i el director de la Salle, plantant un suro.



Educació - Ensenyament

A principis del mes de febrer es va portar a terme la primera reunió del grup motor del Pla Local d’Educació.

En aquesta reunió hi va assistir l’Oriol Roca, responsable del projecte Passaport Edunauta, un projecte de la Fundació Bofill juntament amb la Cooperativa +Educació que es presen-tarà també en el proper Consell Esco-lar Municipal per tal d’engrescar a for-mar-hi part l’alumnat de cicle mitjà de les escoles de primària de Cassà de la Selva, de cara al curs vinent. La idea és d’augmentar els espais d’aprenen-tatge a través de diferents activitats dins del municipi organitzades des de la biblioteca, entitats i associacions, a places i carrers, botigues, llibreri-es, parcs i jardins…, i que quedaran registrades en el passaport que tin-drà cada alumne que participi en el projecte.

En aquest projecte hi intervindran, doncs:

- Infants: que seran els edunautes.- Família: acompanyaran els infants i

compartiran diverses activitats educa-tives amb ells.

- L’Escola: molt important perquè el projecte tiri endavant i facin l’acompa-nyament (des d’explicar l’eina a l’esco-la a utilitzar l’eina com acció tutorial).

-I tots els agents educatius del mu-nicipi: espais, recursos, entitats, etc., que ofereixen activitats educatives perquè els infants hi puguin participar.

En aquesta reunió del grup motor també es va fer una revisió de les 26 accions prioritàries a desenvolupar segons el Pla Local d’Educació, la ma-joria de les quals ja s’estan portant a terme, i també van sorgir propostes noves com:

• Planificar de manera més col-laborativa l’oferta d’activitats ex-traescolars. Això vol dir que seria interessant consensuar un catàleg d’extraescolars de tot el municipi per no duplicar les mateixes activitats en diferents centres i poder fer-ne d’al-tres de més diverses.

• Fer activitats des de l’Escola d’Art i l’Escola de Música a les escoles.

• Incloure més entitats i agents educadors en el Catàleg de Recursos Pedagògics. Es va proposar que cada àrea ho traslladés a les entitats amb les què es relaciona, per augmentar, així, els agents educadors.

• Realitzar més activitats intraes-colars, ja que, segons la diagnosi del Pla Local, els alumnes valoren les tro-bades amb altres escoles de manera molt positiva.

• Fomentar l’aprenentatge interge-neracional.

• Reforçar el vincle entre el batxille-rat i la Universitat.

• En la mesura que es pugui, es pro-posa modificar els horaris esportius, per tal que infants i adolescents pu-guin tornar més aviat a casa.

• Es proposa fer enquestes de va-loració dels diferents serveis munici-pals, per poder fer les millores neces-sàries.

• Editar un llibre de lectura sobre Cassà de la Selva, adreçat al cicle mitjà.

• Trobar un espai pels joves, sem-blant al Consell d’Infants Municipal, per recollir les seves idees, demandes i necessitats. Un espai on puguin par-ticipar i prendre decisions.

Finalment, s’acorda avançar cap a les noves propostes i fer una reunió anual del grup promotor del Pla Local d’Educació.

NOU ESPAI CONNECTA’TEl projecte Connecta’t és un servei d’atenció als alumnes d’ESO expulsats dels centres educatius de Cassà de la Selva que imparteixen ESO (Ins-titut de Cassà i La Salle). Es tracta d’un recurs que té la voluntat d’acollir aquests joves oferint-los un espai on treballar i reflexionar durant els dies que no poden assistir al centre edu-catiu.

Durant la sanció es treballa tant la part acadèmica com la part social i emocional d’aquests alumnes. Amb aquest servei es vol aconseguir que la mesura correctora tingui més èxit i sigui més profitosa per a tot l’alum-nat i, paral·lelament, aconseguir no desvincular acadèmicament i emocio-nalment l’alumne del centre educatiu i dels seus estudis.

Igualment, també es vol oferir un suport a totes aquelles famílies que no es poden fer càrrec dels seus fills/es adolescents mentre estan expul-sats dels centres educatius per mo-tius socials, personals o laborals.

El nou servei, que va començar el dilluns 1 de març, disposa d’una pro-fessional de referència que és l’encar-regada de fer el seguiment d’aquest alumnat i de comunicar-se amb els centres educatius. L’assistència de l’alumnat al servei és voluntària i amb previ consentiment del pare, mare o tutor legal.

SOBRE LES AJUDES A LES AM-PES / AFA

Des de l’equip de govern de l’Ajunta-ment de Cassà de la Selva voldríem fer algunes puntualitzacions sobre l’escrit de l’AMPA del Puig d’Arques en el Llumiguia del mes passat, per tal de precisar alguns aspectes:

1.L’equip de govern actual ha de-cidit canviar el projecte anterior sim-plement perquè havia caducat el seu termini de vigència i en calia fer un de nou.

2. L’antic conveni no comptava amb el consens de totes les parts, ja feia temps que les mateixes AMPES/AFA ens demanaven canvis pel motius se-güents:

• Es queixaven que l’ajuda que re-bien d’alguns ajuntaments no funci-onava (perquè pagaven directament a les famílies i, per tant, l’import no arribava a l’AMPA/AFA o bé, també, perquè l’import per alumne/a no era igual per a tots).

• A més, l’import del projecte reci-clatext era molt elevat per dedicar-lo únicament al concepte de llibres i, sovint, les AMPA/AFA hi volien en-carvir-hi conceptes que no s’hi con-templaven i que creien que eren més necessaris.

• Per altra banda, tenim un centre educatiu que no fa servir llibres de text i evidentment, aquesta subvenció no els servia per a les finalitats que ells volien.

• La subvenció nominativa de 2.000 € que rebien no els servia per sub-vencionar les necessitats que no els cobria el reciclatext, ja que era massa petita.

Per tant, tenint en compte les de-mandes manifestades per les AM-PES/AFA i direccions del centres s’ha intentat millorar tant el procedi-ment de la subvenció, com ampliar els objectes subvencionables per tal d’adaptar-nos a la realitat i, finalment, buscar unes subvencions més equita-tives i que englobin tota l’escolaritza-ció oblitòria (i això vol dir incloure l’INS Cassà), incrementant amb 10.000€ més la partida inicial. Les directrius de la nova subvenció anual nominativa a les AMPES/AFA es van exposar en la reunió del Consell Escolar Municipal del mes de novembre, sense haver-hi cap objecció al respecte.

3. Entenem que l’ampliació dels objectes subvencionables demanats per les AMPES/AFA i direccions dels centres (compra d’equipaments infor-màtics, projectes educatius, compra de mobiliari, material educatiu, etc.), inclouen conceptes, els beneficiaris

Engega el Pla Local d’Educació



dels quals, són tot l’alumnat que estu-dia en el centre.

4 L’Ajuntament no ha elaborat un conveni amb els Ajuntaments de Campllong, Llambilles i Sant Andreu Salou, però això no significa que les AMPES/AFA no puguin parlar amb aquests Ajuntaments per saber si es-

tan disposats subvencionar els alum-nes provinents del seu municipi, cosa que ja s’ha explicat a les AMPES/AFA dels centres de Cassà.

La filosofia del programa canvia, perquè els temps canvien, i les ne-cessitats de les escoles canvien, i per aquest motiu, escoltant les neces-

sitats reals que ens comuniquen els centres escolars i les AMPES/AFA hem procurat adaptar-nos a les no-ves demandes. Som conscients que aquests canvis poden provocar un trasbals però la voluntat és intentar milorar per afavorir els alumnes del poble.

COMENÇA LA PREINSCRIPCIÓ ESCOLAR PER AL SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA I ESOAquest dilluns 15 de març s’inicia la preinscripció escolar dels infants del segon cicle d’educació infantil i de primària, i el dia 17 de març, la preinscripció escolar de l’alumnat d’ESO.

En aquest sentit, volem recordar a totes les famílies que, enguany, les preinscripcions escolars seran electròniques i es podran fer des de qualsevol ordinador, tauleta o mòbil amb connexió a internet, accedint al web www.preinscrip-ció.gencat.cat. Cal que el pare, mare o tutor/a legal facin el tràmit mitjançant una eina d’identificació digital, com pot ser la T-CAT, el DNI electrònic, el sistema Cl@ve o l’IdCAT mòbil. Si no es pot obtenir una identificació digital, s’ha d’utilitzar la sol·licitud en suport informàtic, en què, per motius de seguretat, caldrà adjuntar la documentació iden-tificativa de la persona sol·licitant.

Aquelles famílies que no tinguin la possibilitat de poder desenvolupar per a elles mateixes la preinscripció escolar electrònicament, tindran la possibilitat de realitzar-la des dels centres escolars escollits en primera opció, sempre sol·licitant una cita prèvia.

Igualment, des de l’Oficina Municipal d’Escolarització, per tal d’ajudar aquelles famílies que ho necessitin, també oferirem el suport per a realitzar-la. Per fer-ho, però, cal demanar cita prèvia a l’àrea d’Educació de l’Ajuntament a través d’algun dels següents mitjans:

cassa.cat/citaprevia; Tel.972 460 005 - [email protected] - Edifici de l’Estació (Rambla Onze de Setembre 113)

Recordeu que els propers períodes de preinscripció es-colar pels principals nivells d’estudi del Sistema Educatiu

de Catalunya són:• Primer cicle d’educació infantil: Del 10 al 21 de maig

de 2021• Segon cicle d’educació infantil: Del 15 (a partir de les

9 hores) al 24 de març de 2021• Primària: Del 15 (a partir de les 9 hores) al 24 de

març de 2021• Educació Secundària Obligatòria: Del 17 (a partir de

les 9 hores) al 24 de març de 2021• Batxillerat: de l’11 al 17 de maig de 2021• Formació Professional de grau mitjà: de l’11 al 17 de

maig de 2021• Formació Professional de grau superior: del 25 al 31

de maig de 2021• Programes de Formació i Inserció: del 10 al 21 de

maig de 2021

Instal·lacions obertesDes del 8 de febrer que tenim totes les instal-lacions esportives obertes, amb les mesures de seguretat pertinents segons el PROCICAT d’afo-rament intern, extern, traçabilitat de seguiment dels esportistes als entrenaments, etc. També s’ha pogut obrir el gimnàs, i pel què fa a les classes dirigides en una primera fase, per do-nar més cabuda als abonats pel baix aforament autoritzat pel procicat (5 alumnes + monitor), les classes que abans eren de 50 minuts se n’han fet 2 de 30 minuts, així en podem ofe-rir més i podem donar el servei a més usuaris respectant aforaments. Actualment es fan 72 activitats dirigides i 25 activitats d’aigua setmanals.

En una segona fase ja han autoritzat un aforament del 30% i les classes tornen a ser de 50 minuts. Pel què fa a la utilització de les dutxes pels usuaris de la piscina, ja es poden utilitzar. El PROCICATva notificar que es podrien reprendre les activitats extraescolars. Així doncs, a partir del dia 1 de març s’han reprès els cursets de natació de la piscina coberta, els que es feien a partir de l’acabament de la jornada escolar.

També s’han començat a fer partits amistosos i comptei-

cions tant de futbol, hockey i patinatge, però properament ja es rependran els partits de lliga per a totes les seccions.

Properament es posarà una tanca al c/ Futbol, des de davant del teatre fins a la paret del pavelló del Foment. Es posarà més alta, tal i com ens van demanar el futbol, per millorar la seguretat, ja que a vegades s’hi enfila gent per accedir al camp.

Tot i que algunes entitats ja han començat a fer algu-na competició, esperem que mica en mica puguem anar recuperant els partits de lliga per a totes les disciplines esportives que tenim al poble.

Esports


Salut - Serveis Socials


Un any més, des de l’Ajuntament de Cassà, hem volgut celebrar el Dia Internacional de la Dona, amb la lectura del manifest que es va celebrar el pasat dia 8 a les 12 h davant de l’Ajuntament (foto de la dreta). Aquesta commemoració, és una lluita històrica per a la igualtat de gènere que volem aconseguir entre totes.

Per recordar aquest dia, també s’ha editat un vídeo on moltes cassanenques, expliquen les seves experiències i donen la seva opinió sobre què cal fer per aconseguir una cosa tant bàsica com la igualtat de gènere.

MANIFESTEnguany, la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, ve marcada per la greu crisi sanitària, econòmica i soci-al que estem patint com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, que ha agreujat encara més les discriminacions i la precarietat que patim les dones.

Com a conseqüència directa d’aquesta crisi sanitària i humanitària a nivell global estem observant que la difícil situació econòmica està provocant, d’una banda, greus repercussions en el mercat de treball, fet que ha augmen-tat el percentatge de la taxa d’atur de les dones. I d’altra banda, l’augment del treball de cures no remunerat durant

Actes en el Dia Internacional de la Dona

els mesos del confinament. Aquestes han aprofundit les desigualtats de gènere, ja existents, atès que han recaigut majoritàriament en les dones.

Una altra de les greus conseqüències que ha provocat la pandèmia ha estat l’agreujament manifest de totes les formes de violències masclistes derivades de la convivèn-cia obligada i continuada de les dones, i els seus fills i filles, amb els seus agressors durant el confinament.

El món local, sempre a primera línia i capdavanters en atendre les necessitats més immediates, seguirem lluitant perquè aquesta crisi no suposi cap pas enrere en els aven-ços socials que hem anat assolint els darrers anys.

Enguany no podrem sortir al carrer massivament però igualment farem sentir la nostra veu; impregnarem les xar-xes de les nostres reivindicacions i farem sentir el nostre dret a la igualtat en tots els àmbits de la vida personal, social i professional. Les dones volem una societat igua-litària, justa, equilibrada, inclusiva i integradora. Denunci-em la bretxa salarial i la precarització laboral que patim. Reclamem la corresponsabilitat en les tasques de cura. Tenim dret a viure lliures de violències masclistes; en pau, sense cap tipus d’exclusió ni discriminació sexista. Lluitem en contra del racisme, la xenofòbia i l’LGTBIfòbia.

Reivindiquem la igualtat de tots els drets humans de les dones en relació als homes: dret al treball, dret a la coe-ducació, dret a una corresponsabilitat efectiva i paritària, drets sexuals i reproductius, dret a la salut, dret a la presa de decisions, dret a una societat lliure de violències mas-clistes.

Els governs locals hem d’esforçar-nos, ara més que mai, en incorporar la mirada de gènere en les polítiques públi-ques i en aplicar tots els projectes de recuperació i protec-ció social al nostre abast durant els propers anys, a fi que es faci efectiva una veritable corresponsabilitat paritària que reforci de manera definitiva el fonament i l’efectivitat de tots els nostres drets.

Hem de ser un país compromès amb la igualtat d’oportu-nitats i ens emplacem, juntament amb la resta d’instituci-ons, els agents socials i les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats, a fer-ho realitat.

PROJECTE D’ACCIÓ COMUNITÀRIA PER LA CON-VIVÈNCIAL’objectiu general d’aquest projecte és promoure i enfortir la convivència i la cohesió social en el municipi. Durant

Buffet lliure a la carta

Restaurante shangai



aquest 2020 s’han realitzat diverses intervencions segons les necessitats demanades en coordinació amb 2 gestores de finques, personal dels Serveis Socials i la tècnica d’Acollida i Convivència, com a enllaç entre l’Ajun-tament i el Servei mateix.

HABITATGE: PROGRAMA REA-LLOTGEMEl Programa Reallotgem és un nou programa per a propietaris que tin-guin un pis per llogar a preu de mer-cat. La Generalitat de Catalunya ha posat en marxar aquest nou progra-ma per tal de donar resposta a les necessitats habitacionals de famílies amb Mesa d’Emergencia aprovada.

Els propietaris que vulguin adhe-rir-se a aquest programa tindran els següents beneficis:

* Contracte directe amb la Genera-litat de Catalunya

* Cobrament en un sol pagament dels primers 18 mesos de lloguer + 2 mesos de fiança.

* A partir del 19è mes el pagament serà mensual.

* Seguiment de les famílies que ac-cedeixin a la vivenda.

* Compromís de deixar l’habitatge amb les mateixes condicions en què es va llogar en el seu moment.

Per a qualsevol informació sobre

aquest nou programa podeu adre-çar-vos a la nostra oficina d’habitatge que trobareu a l’Espais Jove de l’Es-corxador, els dilluns de 8:00 a 15:00 h i els dijous de 8:00 a 11:00h

Animen a tots els propietaris d’ha-bitatges de lloguer que s’adherixin a qualsevol dels programes que hem engegat des de l’Ajuntament amb matèria d’habitatge, Tenim un repte important per endavant i es donar resposta a una necessitat cada vega-da més creixent com és el que totes les persones que visquin en el nostre municipi, tinguin un vivenda digne per portar endavant el seu projecte vital i el de la seva família.

GENT GRANEn breu tornarem a iniciar un nou curs d’acompanyament a famílies cui-dadores amb l’objectiu de donar eines per millorar la feina de tenir cura de gent amb necessitats específiques, en especial a la gent gran amb alguna discapacitat físia o psíquica.

La formació tan és a nivell teòric com pràctic. En els casos que ens ho sol·liciteu farem una visita a casa vostre per tal d’orientar-vos a com adaptar-la a les vostres necessitats de cura.

És un grup reduït, seguint les me-sures per la COVID com estableix el

Procicat. Encara sou a temps d’ins-criure-us. Per a més informacio po-deu adreçar-vos a les oficines de Ser-veis Socials de la Plaça de la Coma de manera presencial o bé trucant al tel. 972 460 851

AUGMENTA EL SERVEI D’ALIMENTS Aquest últim mes de febrer hem atès a 70 famílies al servei d’aliments. D’aquestes 5 són noves incorporaci-ons al servei i 4 són famílies que ja havien rebut ajuda fa temps però que amb la pandèmia tornen a necessitar ajuda alimentària.

Des de la Regidoria de Serveis So-cials, volem agraïr als supermercats que cada setmana ens proporcionen aliments frescos per les famílies vul-nerables del nostre poble: Caprabo i Mercadona. I en especial, a la nova in-corporació de l’Horta Telles de Riude-lots de la Selva que ens proporciona verdures fresques d’alta qualitat que ajudaran als usuaris del servei a fer una dieta sana i equilibrada.

No volem oblidar agrair la immensa tasca que fa Càritas Cassà en el re-partiment d’aquest aliments. Mòltes gràcies per la bona feina que feu.

Dues imatges dels nous espais que han arreglat.

PROJECTE REACTIVA´T A L’INSTITUT DE CASSÀDins el projecte Reactiva’t, que estem portant a terme a l’IES de Cassa, un educador social té per objectiu vincu-lar-se amb el joves que estan a l’Aula Oberta. D’aquesta manera un professional fora de l’Institut els ensenyarà a través d’un taller de fusteria.

Seguint amb programes per a joves, aquest mes hem comencat un taller de jardineria i horticultura amb els nois i nois del Centre Obert. Estem arreglant els parterres i jardins ubicats a l’Espai jove - L’Ecorxador. Allà s’ha fet una

primera neteja i preparació dels parterres, s’han plantat noves plantes i s’ha preparat planter d’algunes especies noves per tal de conèixer de primera mà com organitzar un hort o on jardí.

Aquest taller té com a objectiu, estimular els joves en la participació del centre a través d’activitats que ells matei-xos han triat. Es traballa la feina en equip, el respecte per la natura, l’organització en equips de treball, la responsabi-litat en el material que s’utilitza, etc.



El dia 22 de febrer es va procedir a la signatura de l’ampliació del conveni de custòdia del territori per la preser-vació dels valors naturals del veïnat d’Esclet.

El conveni estableix una col·laboració entre l’Ajuntament i el propietari, el Sr. Ramon Turró, i l’arrendatari de la finca, el Sr. Joan Bou Vidal, amb l’objectiu de preservar i potenciar els valors naturals que fan de la zona d’Esclet un espai d’alt interès natural.

Durant els últims 10 anys ha estat vigent un conveni per a tres hectàre-

es de terreny, dues de les quals s’han dedicat a la recuperació de sistemes seminaturals de prat dalladors, poten-ciant-hi la recuperació de la flora au-tòctona i característica dels prats de dall de terra baixa, i una tercera s’ha mantingut com a guaret, amb l’objec-tiu de propiciar ambients propicis per a la cria d’aus típiques de zones este-pàries i de plana agrícola.

Aquest nou conveni, que s’ha signat per 4 anys, ampliarà la zona protegi-da, que passarà de tenir 3 Ha, a 5,3 Ha, de les quals 3,8 seran destinades

a prat de dall, una a guaret i mitja a erm. L’Ajuntament hi destinarà anual-ment uns 5.400 euros.

Cal recordar que aquest espai és una de les reserves més importants de flora i fauna del municipi i també de les comarques gironines. És un refugi de moltes espècies d’ocells, ja que es troba en el pas natural de migració nord-sud.

TREBALLS DE PODA I JARDINERIAAquest mes de febrer i març s’han

Medi Ambient

A l’esquerra, moment de la signatura del nou conveni. A la dreta, imatge general dels prats d’Esclet.

Signatura de l’ampliació del conveni de custòdia del Veïnat d’Esclet

NETEJA DE LA RIERA VERNEDATal i com vam informar s’han netejat els marges i la lle-ra de la riera Verneda, uns 150m, des del pont de can Abras en direcció a la resclosa, al veïnat de Verneda. Amb

aquesta actuació s’evitarà que en properes crescudes la vegetació faci de tap i l’aigua faci malbé els conreus que hi ha al seu costat. S’ha acordat amb l’ACA la plantada de: 20 sanguinyols, 10 freixes, 20 arços blancs i 10 saücs.

Dues imatges de la mateixa zona, abans i després de l’actuació.



LES OBRES DE LA DEPURADORA VAN A BON RITMELes obres de construcció de les noves piscines pel tracta-ment d’aigües, varis pous i noves canonades que s’estan rea-litzant, tan a dins del recinte com des de fa setmanes a fora, al veïnat de Mosqueroles, avancen a molt bon ritme. Segons ha informat l’empresa aquest mes d’agost ja s’haurien d’aca-bar les obres d’ampliació de la depuradora i tot seguit fer les comprovacions de la maquinària per què durant el proper mes de setembre ja funcioni a ple rendiment.

Tal i com es va informar, les primeres actuacions, fetes a finals de l’any passat, van consistir en fer diverses cates per a detectar les canalitzacions, la neteja de vegetació de l’àm-bit i els moviments de terres per poder fer les quatre grans piscines del nou complex.

Durant els dos primers mesos de l’any s’han començat les obres d’aquestes piscines i fa poques setmanes s’ha co-mençat l’obertura de la canonada que ha d’enllaçar aquest equipament amb la canonada que ve del poble que hi ha als camps de can Vidal (veïnat de Sangosta). L’obertura de la canonada es fa pel camí principal que va de can Dalmau fins a la depuradora, provocant el tall de circulació per tot aquest tram. També ja s’ha construït la canonada nova de sortida d’aigües tractades que va de la depuradora cap a la riera Verneda travessant els camps de ca l’Aragall.

fet diverses actuacions de manteniment en els diversos parcs i jardins del poble: s’han podat molts arbres: com les magnòlies del c Ma-rina, els suros del c/ Puig Aldric i c/ Ronda; i s’han plantat més de 30 arbres en escocells buits (com es veu a les fotos de la dreta).

Per altra banda s’han fet les últimes obres de millora del jardí del passeig Ferrocarril que havien quedat pendents després de resoldre el contracte ja que l’em-presa va fer suspensió.

Com es veu a les imatges, en poques setmanes la fesomia de la depurado-ra i les seves instal·lacions han canviat radicalment. A partir d’aquest mes

de març les afectacions en els camins públics seran contínues.



Urbanisme - Via pública - Veïnats

Durant la primera quinzena del mes de març s’han fet les obres per solu-cionar el desaigua de les aigües plu-janes en els c/ Agudes i Puig Aldric, que venen del veïnat de Matamala. En l’últim carrer del poble, a dalt de tot del c/ Castell, la tempesta Glòria va fer evident el trencament de cano-nades de desaigua, l’embassament d’una bossa d’aigua amb milers de litres i l’afectació dels moviments de terrenys a les cases properes junta-ment amb les filtracions d’aigua.

La solució que ens van donar des d’una enginyeria externa a l’Ajunta-ment i els responsables de l’ACA va se de l’obertura d’una rasa de quasi 5 metres d’ampla, que comença a la parcel·la rústica del costat de les ca-ses i després segueix un traçat dins de la parcel·la municipal que hi ha al c/ Puig Aldric, apartada de les cases, on es connecta a una llera de drenat-ge i al nou pou que ja es va construir fa alguns mesos.

Amb aquesta obra es pretén evitar en períodes de grans pluges l’acumu-lació d’aigües en un únic punt i que baixi per aquest nou rec i desaiguar al conducte que va fins a la riera del Castell.

També s’han netejat els vorals del camí que va cap a can Català per què l’aigua no s’acomuli tota en una sola direcció.

Obres al Carrer de les Agudes

S’ha hagut de fer una gran rasa a cel obert, per conduir les aigües que baixen de Matamala fins

al pou de desaigua del c/ Puig Aldric. Els estralls de la tempesta Glòria van provocar que es for-

més una gran bossa d’aigua en aquesta zona.

MILLORES DE LA S E N YA L I T Z A C I Ó VIÀRIADurant aquest mes s’han fet millores en la senyalització en diversos carrers: en el c/ Castell s’han pintat les línies de pas de vianants, la mit-gera i les línies que de-limiten els aparcaments en bateria; en el c/ Enric Coris s’han pintat els aparcaments indivi-duals per aprofitar més bé l’espai; i en el c Re-mei s’ha modificat en un sentit únic de baixada la direcció i s’han pintat els aparcaments a la banda on no hi ha naus.



PLANTADA D’ARBRES AL C/ POETA MACHA-DOA finals de mes de febrer i principis de març s’ha fet una nova zona verda al carrer Poeta Machado, on s’han construït nous esco-cells a la zona d’aparcament i s’han plantat 11 oms amb reg automàtic. D’aquesta manera es pretén millorar l’estètica d’aquest carrer ample amb un gran aparca-ment que va de dalt a baix, amb molts veïns i pràctica-ment sense cap espai verd.

En aquest mateix barri s’ha netejat la parcel·la que es va cedir al municipi que hi ha al capdamunt del carrer Poeta Machado i s’ha posat terra per evitar els clots i desnivells que hi havia en el ferm de l’aparcament.

TANCAMENT DE 3 ÀREES DE SOTERRATS: C/ SUSVALLS, C/ PONT I PLAÇA MOSSÈN CINTO VERDAGUERDurant aquest mes de març s’han tancat 3 bateries més de contenidors soterrats seguint la política d’eli-minació d’aquests espais per continues avaries i per facilitar la recollida amb contenidors aeris.

Recordem la necessitat de dipositar les escombrari-es dins dels contenidors i fer serveir el servei gratuït de recollida de voluminosos.

NOVA IL·LUMINACIÓ AL PASSEIG DE L’ESTACIÓAquest mes de març s’han començat les obres de millora de la il·luminació del parc de l’Estació, des de la roton-da de la Salle, al final de la Rambla Onze de Setembre, fins el c/ Hospital.L’obra consisteix en eliminar els llums de botó que hi havia en tot el traçat pel qual corre la via verda i la instal-lació de faroles amb il·luminació led. D’aquesta manera es pretén donar una nova imatge a aquest espai tan concorregut del poble. Dins d’aquesta actuació també s’ha previst canviar les faroles de dins el parc, coronar els arbres de la banda del c/ Hospital i arreglar la zona jardinada.

MILLORA DE LA VORERA AL POLÍGON INDUSTRIAL I MI-LLORA DE LA SEGURETATEn el conjunt d’obres previstes per millorar les voreres del poble, in-closes en el pressupost per aquest 2021, hi havia un tram de vorera del c/ Via. Des de feia molts anys el formigó s’havia anat aixecant, deixant un ferm ple de sots i amb molt de perill pels vianants.

S’ha començat pel tram de la benzinera i es continuarà en direc-ció a la ctra. De Riudellots. Es farà en 3 o quatre fases per evitar mo-lèsties a les diferents empreses i representarà un mes d’obres, tot i que a cada local només quedarà afectat entre una setmana i mitja i dues. Quan s’acabi tot es repinta-rà tot a la vegada. Una altra acció que s’hi farà és el pas elevat a ni-vell de vorera en l’encreuament del c/ Cerdanya

La vorera d’aquesta part del polígon estava en molt mal estat amb el perill que suposava pels vianants



Promoció econòmica

Cassà de la Selva disposa d’un Agent Digital gratuït per assessorar i ajudar a fer qualsevol tràmit digital amb les administracions públiques.

És un servei que ha posat en mar-xa el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Cassà de Cassà de la Selva a través de l’Àrea de Promoció Econòmica, i està adreçat a tots els habitants del municipi. Fins avui s’han atès presencialment a 43 persones de Cassà de la Selva. Els tràmits més sol·licitats han estat relacionats amb l’IdCat Mòbil, el SEPE i la Seguretat Social.

Aquest servei ofereix ajuda i asses-sorament per fer qualsevol tràmit digi-tal amb les administracions públiques, ja sigui l’Ajuntament, Consell Comar-cal del Gironès, Generalitat de Cata-lunya, Seguretat Social, Hisenda, etc.

Els tràmits més sol·licitats són: cer-tificat de vida laboral, inscripció al SOC, sol·licitud de la prestació d’atur, donar d’alta a La Meva Salut, Tu Seguridad Social, cita prèvia per renovar DNI, carnet de conduir, tramitar Idcat Mòbil (imprescindible per sol·licitar beques menjador, transport escolar, preins-cripció escolar), IdCat Certificat i DNIe.

Cassà disposa d’un Agent Digital per assessorar i ajudar a fer tràmits en línia

El servei s’ofereix a L’Escorxador els dilluns de 8 a 15 h i els dimecres d’11 a 15 h. Cal demanar cita prèvia al 972 46 28 21.

També volem destacar que des de

l’Àrea de Promoció Econòmica s’han agrupat en un sol cartell tots els ser-veis que s’ofereixen a la ciutadania des d’aquesta àrea. El podeu consultar a www.cassa.cat/promocioeconomica


Àrea de Joventut

El passat 26 de febrer es va celebrar la XI jornada de delegats i delegades del Gironès. Dins el projecte connexions s’organitza, des de fa onze anys, aques-ta jornada on els delegats i delegades dels diferents instituts de la comar-ca es troben amb els seus homòlegs d’altres municipis. Durant tot un matí participen en diferents dinàmiques que els serveixen per millorar la seva tasca de delegats/des, i intercanvien experi-ències. Aquest any, però, a causa de les restriccions sanitàries, la jornada s’ha adaptat en una versió confinada i s’ha celebrat de manera virtual. Cada municipi ha reunit els i les delegades de 2n d’ESO, en el nostre cas a l’Es-pai Jove l’Escorxador, i conservant els grups classe, cada parella de delegats s’ha connectat amb tots els altres a través de videoconferència. D’aquesta manera han pogut participar en les dinàmiques que els professionals de joventut de la comarca han preparat. Gestió de les emocions, gestionar una assemblea, i habilitats comunicatives, han estat els títols de les tres dinàmi-ques que s’han dut a terme.

Tot i les dificultats i la distància, s’han pogut mantenir els espais de debat, d’intercanvi, i encara que hagi estat a través d’una pantalla, cada participant ha pogut conèixer les experiències dels i les delegades de la comarca.

I DESPRÉS DE BATXILLERAT QUÈ?L’àrea de joventut juntament amb la tècnica d’educació, hem fet una xerra-da a l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’institut de Cassà sobre els diferents itineraris formatius que hi ha un cop acabat el batxillerat. Els i les joves es troben en una edat on els toca prendre decisions importants i han de conèixer quins camins poden seguir un cop su-perin aquesta etapa.

2N TORNEIG D’AMONG US DEL GIRONÈS, AMB GUANYADOR DE CASSÀ!Durant aquest més s’ha celebrat el se-gon Torneig d’Among Us del Gironès. Aquesta és una activitat organitzada pels espais joves de diferents municipis del Gironès, i com no podia ser d’una altra manera, l’Espai Jove l’Escorxa-dor hi ha participat. Aquesta compe-tició es duu a terme virtualment, i a través d’una videotrucada els i les par-

DINÀMIQUES A LES AULES DE 1R I 2N D’ESO Durant aquest mes l’àrea de joventut ha entrat a les aules de 1r i 2n d’ESO de l’institut de Cassà a fer diferents dinàmiques. L’objectiu d’aquestes dinà-miques és treballar diferents habilitats per la vida, depenent de l’edat i la situació de cada curs, a través de les emocions i la gestió emocional.

A primer hem fet la dinàmica del Cercle. Aquesta dinàmica consisteix en aprendre a observar i valorar les qualitats positives d’altres persones, i apren-dre a donar i rebre elogis. És molt important valorar les qualitats positives d’un mateix/a, així com les de la resta de companys/es. A través d’aquesta dinàmica també es posa en valor el fet d’expressar les qualitats positives i els èxits de les persones.

A segon hem dut a terme la dinàmica de les Etiquetes. Consisteix en po-sar-se a la pell d’aquelles persones que se’ls ha atribuït una etiqueta, en sentit figurat, i que moltes vegades tant pesa sobre la persona que la porta. L’objectiu principal d’aquesta dinàmica és treballar l’empatia i l’autoestima de manera individual i col·lectiva.

Jornada de delegats i delegades de 2n d’ESO del Gironès

ticipants es poden comunicar entre ells i amb l’organització. El guanyador d’aquesta segona edició ha estat l’Alex Singh del nostre municipi, moltes felici-tats! Estem convençuts, i les persones

participants segurament ho podran corroborar, que veient el bon ambient que hi havia a les diferents partides, i el joc net, en aquest campionat hi hem guanyat totes i tots.

Ajuntament / Àrea de Cultura Cassà al dia


Cassà al dia Ajuntament / Àrea de Cultura

Escola municipal d’Art Josep Lloveras

Aquest 2021, a l’escola d’art ens han passat els reis, una mica fora d’hores però han passat! Feia temps que els alumnes i professors es queixaven de la il·luminació de les aules i, aquest mes de febrer, finalment, els tècnics van ve-nir a fer la instal·lació per a la millora i ampliació de les plaques de llum de l’Escola d’art (foto superior esquerra). N’estem molt contents i els alumnes molt agraïts. Sembla que els colors es veuen diferents i tot ara! Que per molts anys els puguem gaudir amb activitat i projectes artístics a l’Escola! Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta millora.

REOBRIM PORTESAquest mes de març, l’escola ha reo-bert les portes de bat a bat, per fi! Ja tornem a tenir tots els cursos operatius i en ple rendiment i, per celebrar-ho, el passat 6 de març vam oferir un taller familiar d’arquitectura amb Contorns (fotos de la dreta), dues arquitectes especialitzades en construir cases sa-nes i passives que van traslladar la seva passió a totes les famílies participants, demanant que construissin l’espai dels seus somnis. Tornar a veure l’esco-la plena de vida i de creativitat ens fa molt feliços i, esperem i desitgem que aquests mesos que venen, puguem seguir fent classes i generant nous ta-llers, ja que el mes d’abril i maig ve car-regat d’activitats artístiques, estigueu atents a l’agenda cultural.

NOVA EXPOSICIÓ A LA VISTAEl 26 de març inaugurem una nova ex-posició: El català il·lustrat, un projecte que consisteix en la realització d’una sèrie de dissenys minimalistes que re-presenten frases fetes de la llengua

catalana, un exercici que vol reivindicar l’ús de la llengua popular i tradicional a través del disseny.

Fes memòria. Quants cops has uti-litzat una frase feta o un refrany dins d’una conversa quotidiana? Si ho has fet, és molt probable que alguna vegada la gent del teu voltant es sorprengués o li fes certa gràcia.

I és que els refranys, dites, expressi-ons i frases fetes tradicionals catalanes sembla que estiguin exclusivament vin-culades a un perfil de persona de poble i d’edat avançada.

Si ens hi parem a pensar, són mots i versos que donen un toc de gràcia al llenguatge, ja sigui escrit o oral, i fan que el que escoltem o llegim agafi un caire molt més amè i singular.

Fins i tot de vegades, gràcies a un refrany o frase feta, arribem a interpre-tar o a expressar una idea que descri-ta amb paraules “normals” no hagués estat definida tan encertadament. Així doncs, hi ha motius per tornar a pro-moure l’hàbit d’enraonar amb aquest vocabulari. A través del disseny gràfic s’ha volgut crear un projecte que té un objectiu més enllà de l’estètica, i és in-corporar un rerefons, un missatge, un objectiu… una reivindicació.

El disseny és un mitjà que pot arribar a transportar emocions i coses intangi-bles, que pot ser l’eina per elevar qual-sevol pensament o idea que es vulgui comunicar.

El Català Il·lustrat té el repte d’impul-sar frases fetes populars per fer-les més atractives, conegudes i intentar que puguem tornar-les a utilitzar amb més naturalitat!

L’exposició del català il·lustrat és una idea i disseny de l’artista Marta Monte-negro, qui va engendrar aquest treball

Millores a l’escola

com a projecte final del cicle formatiu d’il·lustració. La mostra que podeu veu-re és el resultat de la col·laboració en-tre la Casa de Cultura de Girona (qui l’ha produit), amb el suport dels Ajunta-ments de Cassà de la Selva i Llagoste-ra, qui han estat implicats en el procés de producció i elaboració. Un treball en equip enriquidor i fantàstic. Agraïm el treball dels tècnics de la Casa de Cul-tura que han facilitat al màxim que tot això pugui ser una realitat.

La podreu visitar del 27 de març al 23 de maig a la Sala d’exposicions Can Trinxeria de dilluns a diumenge de 10 a 13h. Inauguració: Dissabte 10 abril a les 18h

Les escoles que tingueu interès en vi-sitar-la amb els alumnes, podeu enviar un mail a [email protected] Està reco-manada per a cicle superior o IES.

Mariona Puigbaldoyra / Coordinadora de l’Escola d’art Josep Lloveras


Ajuntament / Àrea de Cultura Cassà al dia

Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva

Recomanacions:PER A ADULTS: Dona al ùnt zero, de Nawal Elsaadawi

Es tracta de la darrera novel·la de l’activista feminista egípcia Na-wal Elsaadawi. Escrita a partir d’una història real, “Dona al punt zero”, ens explica la vida de la Firdaus. La Firdaus ha estat acusada d’haver assassinat un home i ens anirà des-granant la seva existència mentre passa les últimes hores en el corre-dor de la mort. Maltractada pel seu pare, casada de manera obligada amb un parent vell, sotmesa per un proxeneta i humiliada contínuament per tothom. Una vida molt dura, marcada per l’explotació i la humiliació però també una història d’esperança. La Firdaus somnia amb la justícia, la dignitat, l’amor i la llibertat però només quan ja no desitja ni té por de res, assoleix aquesta llibertat tan preuada.

Una història explicada sense embuts, de manera directa i transparent. Una lectura dolorosa i colpidora que ens mostra una societat basada en la brutalitat i l’opressió; i una obra absolutament vigent tot i haver estat escrita l’any 1973.

PER A INFANTS: Jefferson de Jean-Claude Mourlevat

Amb dos milions d’exemplars venuts a França, ara tenim la gran sort de poder trobar “Jefferson” excel·lentment tra-duït al català.

Un matí de tardor, l’eriçó Jefferson surt de casa seva per anar a la perruqueria. La vida li somriu però tot és a punt de canviar: l’acusaran de matar el teixó Edgar, el perruquer. De sobte, esdevé un fugitiu que ha de demostrar que ell era allà per casualitat i que no és l’assassí.

Aquesta aventura el portarà, juntament amb el seu gran amic Gilbert, al país dels humans, per buscar l’assassí i de-mostrar la seva innocència. Trobarà allà l’assassí? Apren-drà alguna cosa dels humans?

A més a més de ser una novel·la negra infantil molt ben construïda i ambientada, ens parla d’infinitat de coses: de la injustícia social cap a aquells que són diferents, la solida-ritat entre amics, la defensa dels animals, etc.

Una lectura que ens mantindrà en tensió fins a les últi-mes pàgines. Un relat que flueix, ric en el llenguatge, que fa riure i que és molt tendre. Una lectura genial amb unes il·lustracions molt adients.

A l’escola de música Pere Mercader, aquestes setmanes de març treballem de valent com tot el curs però en aques-ta ocasió per preparar la setmana de la música, del 20 al 25 de març.

Com bé en sabeu els motius, el curs passat vam haver de deixar-la de banda però aquest any s’ha preparat una 16a edició plantejada des de la precaució remesa per la situació sanitària que ens toca viure en aquests moments.

Hi havien diferents actes i tallers per diferents públics, de forma presencial, semi presencial o també virtual. Els emplaçaments canviaren respecte les anteriors edicions per fer-lo totalment adaptat a la realitat vigent. Els princi-

pals actes foren a la Sala del Centre Recreatiu o també a l’espai jove l’Escorxador o a l’aire lliure.

No faltaren concerts com el del trio André, Aquafonia (a les escoles de Cassà), xerrades virtuals, l’inaguració virtu-al del nou espai d’assaig “la bàscula” i com no podia ser d’una altra manera, els concerts d’alumnes, amb totes les mesures covid, amb reserva d’entrada prèvia, aforament limitat i també retransmeses en streaming

Esperem que tot i les restriccions a les que encara res-tem obligats, la població de Cassà i comarca hagi gaudit dels actes de la setmana de la música ja que com deia Nietzsche: “la vida sense música seria un error”.

HORA DEL CONTE DE L’ESTENGREL’hora del conte del mes de febrer va anar a càrrec d’Albert Estengre: “Contes de pel·lícula”. Una sessió amb ombres xineses on diferents personatges de contes molt coneguts no es volen perdre la sessió de cinema! Aquesta va ser una activitat virtual en col·laboració amb la MACCA 2021.

VISITES ESCOLARSHem continuat rebent moltes visites dels escolars del po-ble. Alumnes de 1r i de 5è del Puig d’Arques, de 6è de La Salle i de 2n i 5è de l’escola Aldric ens han visitat aquest mes. Com sempre es un plaer explicar-los què poden tro-bar a la biblioteca i aprofitar per recomanar-los bones lec-tures. A més a més, amb els nois i noies de cicle superior comencem a fer cerques al catàleg ARGUS i aprofitem la seva visita per ensenyar-los a localitzar els documents als prestatges. Un pas important per esdevenir futurs usuaris més autònoms.

Moltes gràcies a tots per les ganes i l’entusiasme!

Escola de Música Pere Mercader

Setmana de la música


DefuncionsFEBRER 2021

Conxita Turon MunéVa morir el 8 de febrer de 2021, a l’edat de 100 anys; era vídua de Nar-cís Casas Solà i deixa una filla, Lluïsa. La cerimònia exequial es va celebrar el 9 de febrer, a les 10 del matí, a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Cassà de la Selva.

Josep Maria Genoher MiasVa morir el 9 de febrer de 2021, a l’edat de 85 anys; era casat amb Ma-ria Rovira Vila i deixa dos fills, Josefina i Francesc. La cerimònia exequial es va celebrar l’11 de febrer, a les 10 del matí, a la Sala de Cerimònies del Tana-tori de Cassà de la Selva.

Antonio Frias CobosVa morir l’11 de febrer de 2021, a l’edat de 86 anys; era solter. La ceri-mònia exequial es va celebrar el 13 de febrer, a les 5 de la tarda, a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Cassà de la Selva.

Josep Maria Olivé TolosàVa morir el 12 de febrer de 2021, a l’edat de 99 anys; era casat amb Car-men Vera Hernández i deixa cinc fills: Mari Carmen, Pepe, Albert, David i Jordi. La cerimònia exequial es va cele-brar el 15 de febrer, a les 10 del matí, a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Cassà de la Selva.

Maria Fusté BoschVa morir el 13 de febrer de 2021, a l’edat de 97 anys; era vídua de Narcís Viñolas Lloveras i deixa dos fills, Enric i Anna (+). La cerimònia exequial es va celebrar el 14 de febrer, a 2/4 de 10 del matí, a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Cassà de la Selva.

Cayetana Jiménez DelgadoVa morir el 18 de febrer de 2021, a l’edat de 83 anys; era casada amb Eulalio Estrella Peña i deixa dues filles, Carmen i Elena. La cerimònia exequial es va celebrar el 19 de febrer, a les 4 de la tarda, a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Cassà de la Selva.

Francisco Juanhuix Tarrats

Va morir el 18 de febrer de 2021, a l’edat de 84 anys; era casat amb Glò-ria Dilmé Torrent. La cerimònia exequi-al es va celebrar el 20 de febrer, a les 4 de la tarda, a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Cassà de la Selva.

ADÉU XICOXico, No oblidarem mai els teus consells, el teu carinyo, el teu somriure, la teva senzillesa i sobretot, la teva compa-nyia.Et portem, amb molt d’orgull, dins nos-tre; un dia més et diem, t’estimem!Mai no t’oblidarem!

La teva família

Cassà al dia Estadístiques/ Necrològiques

En el comiat de la MariaJo era molt petit quan la Maria va marxar de casa per casar-se amb en Narcís Viñolas.

Si faig memòria, només puc recordar-la a Can Tramun-tana: a la botiga, a la cuina coent gra, al menjador, al magatzem.

Al principi, quan era petit, la distància d’edat me l’havia fet tractar de vostè. Li deia senyora aquí, senyora allà i ella, mig rient mig enfadada, em deia: “Digue’m de tu, que soc la teva germana”.

I, tanmateix, per a mi, era una senyora, sempre arregla-da, sempre fent goig, darrere el taulell de Can Tramunta-na, on podien vendre’t gairebé qualsevol cosa.

No se’n va moure mai d’aquell taulell. Diligent, tenaç i esforçada, hi va treballar tota la seva vida.

Era una dona forta, que en va veure i viure de tots colors.No va tenir pas una vida fàcil i, tanmateix, sempre lluïa

un somriure a la cara i era dolça i comprensiva amb els que l’envoltaven.

La Maria es feia estimar. Per la família, per descomptat, però també per moltes persones del poble, on va viure tota la vida, d’on gairebé no en va sortir mai.

Can Tramuntana, avui, és un símbol de Cassà, un símbol que sense el seu esforç i tenacitat no existiria.

Fa uns anys, Antoni Mas Bou va compondre El Chotis de Can Tramuntana.

Ella se’n reia amb la humilitat del que creu que no mereix l’homenatge, dels que no se saben importants i, tanma-teix, ho són, i molt, a la vida i al cor de tothom.

Així era la Maria: senzilla, treballadora i bona persona.Al cel sigui.

Text llegit per Leandre Fusté Bosch en la cerimònia de comiat a la seva germana Maria


Josep Maria Olivé Tolosà, (Cassà 18.10.1921 -Cassà 12.02.2021), de Can Panís del Firal va morir el 12 de febrer d’enguany als 99 anys. Vivia al carrer Migdia, casat amb Carmen Vera Hernández (a qui podem veure a la imatge de la dreta amb el finat) i dei-xà cinc fills. Metge de professió, doc-torat en medecina interna per la UB. Desenvolupa la seva carrera profes-sional a la Fundació Puigvert (*) com internista de referència i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Cassanenc de naixement i convicció, participà en tots els moviments as-sociatius del poble, futbol, sardanes, “Centru”, Ràdio Municipal, els seus escrits mensuals a Llumiguia durant molts anys posaren negre sobre blanc part de l’història de Cassà. Tenir cura de l’hort de casa seva era una de les seves aficions.

Gran defensor del sistema educatiu del Col·legi Vilaret, La Salle i de l’escola pública durant la Guerra Civil, amb una gran influència del mestre Joan Ro-quet i Vilar. També l’influencia pedagògica del farmacèutic Joan Gener i Prats per les classes que feia en la rebotiga el marcaren en la seva vida professional.

El seu anecdotari sobre pacients de rellevància del segle XX els tenia molt amagats pel secret professional, però algunes vegades se l’hi escapaven noms com Francisco Franco, Fulgencio Batista, Trujillo, Perón... també d’intel-lectuals i artistes de rellevància.

Els últims anys de la seva vida va realitzar un treball de recerca sobre temes cassanencs, publicà “Els 75 anys de futbol a Cassà 1912-1987”, que continuava ampliant i tenia entre mans un estudi exhaustiu sobre alcaldes i re-gidors del nostre poble dels últims 250 anys, treball de recerca fet a l’Arxiu Municipal, a la Parròquia i al Registre Civil, amb el resultat d’una documentació de gran interès antropològic de la interrelació de famílies de Cassà. Vic

El Dr. Josep M. Olivé era ben conegut dels nostres lectors per la molta aportació que ha fet a la revista. Recordem els articles sobre el farmacèutic Joan Gener i Prats, els re-franys, la història del futbol a Cassà, els horòscops, etc. Un veritable polifacètic. També va ser divulgador de la història local amb diverses conferències com “Nova aportació a l’etimologia de Cassà” o “La Sel-va toponímica, la Selva com apel·latiu“ .

També va intervenir en els actes del centenari de l’AD Guíxols, el 2014 amb una brillant intervenció (foto inferior, de l’esquerra) que va recordar els orígens del futbol a Cassà i Sant Feliu de Guíxols, que va demostrar el gran coneixement de l’origen del futbol en els dos pobles.

El dr. Olivé era un apassionat investigador i divulgador que estimava Cassà i la seva gent; era apassionat de les sardanes, el futbol i la història; un veí del Firal reconegut per la seva bonhomia i bon tracte i un gran professional de la medicina que a ben se-gur serà recordat amb estimació per com-panys de professió i pacients.

Redacció

Necrològiques Cassà al dia

Comiat al Dr. Josep M. Olivé


Cassà al dia Meteorològiques / Policia Local

Meteorològiques

FEBRER 2021Temperatures:

Mitjana del mes: 9,5º C La mitja-na de febrer de Cassà és de 8,1º ( + 1,4º)

Màxima absoluta: 21,4ºC dia 3 a ¼ i 1 minut de les 4 de la tarda.

Mínima absoluta: 1 ºC el dia 9 a les 7 i 8 minuts de les vuit del matí.

Mitjana de les màximes: 15,45 ºCMitjana de les mínimes: 4,39ºCLa temperatura no ha baixat de 0ºC

cap dia.

Pluges:Set dies amb una mica de precipi-

tació:Dia 7 27,1 lDia 8 2,7 l Dia 12 2,1 lDia 13 1,2 lDia 14 0,3 lDia 22 4,1 lDia 23 1,3 l Precipitació total: 40 litres (la

mitjana global de tots els mesos de febrer de 45,82 litres)

Vents dominants: Garbí (OSO), Gre-

gal (NNE) i Xaloc (SSE) durant 8 dies cada un. Ràfega més forta de vent: 36,7 Km/h d’OSO (Garbí) el dia 9 a 2/4 menys 5 minuts de les 10 del vespre.

(Dates tretes del Meteocat)

UN MES SUAU La característica més important del mes ha estat la suavitat de les tempe-ratures, prop d’un grau mig superior a la mitjana i sense cap dia de gela-da. Llevat del gener, ha estat la tònica d’aquest hivern.

Pel que fa a la pluja ha estat força minsa -concentrada la majoria entre

Policia Local

ACCIDENTS MES DE FEBRER

Accidentes amb danys materials:

Dia 01: - Plça Dr. Botet. Vehicles implicats: Nissan Trade i Citroen Xsara.

Dia 05: - C/ Provincial, 152. Vehicles implicats: Daimler C2550, Toyota Yaris i Citroen Berlingo.

Dia 11: - C/ Marina, 128. Vehicles implicats: Toyota i Seat Ibiza.

Dia 13: -C/Castell. Vehicles implicats: Volkswagen Golf i Suzuki Swift.

Accidents amb ferits:

Dia 04: -Vt. Matamala. Vehicles implicats: Peugeot, 1 ferit lleu.ç

Dia 24: -C-250 enllaç Vt. Llebrers de Baix. Vehicles implicats: Aixam A i Audi A3, 1 ferit lleu.

els dies 7 i 8- , tot i que en aquest mes sol ser normal.

Recordem que es poden seguir les

dades meteorològiques en directe a l’observatori de l’Ajuntament. L’enllaç és: cassa.cat/meteo/


Fa un any, la Pasqua la visquérem confinats a casa. Fou una Pasqua de silenci, de quietud, de vida mig amagada. Ben mirat, no sabíem què ens passava. Tot era nou i sor-prenent. M’atreveixo a dir que el Divendres Sant s’ana-va allargant un dia i un altre; s’anaven comptabilitzant les morts de la pandèmia que, en un girant d’ulls s’havia es-campat arreu. I no arribava la matinada del diumenge, el matí de Pasqua.

Es repetia l’experiència d’aquells deixebles que feien camí cap a Emmaús, un camí de desencís: “Nosaltres esperà-vem…”. Quantes vegades ens passa una cosa semblant: que si els fills…, que si el nostre matrimoni… la feina… la salut… Però les coses no han anat com esperàvem i desitjàvem. I la pandèmia ho ha acabat de trasbalsar tot.

Però torna la Pasqua, i la volem diferent de la de fa un any; la volem celebrar. Celebrar que el sepulcre és buit. Celebrar que el que abans feia tuf de mort, avui fa olor de vida. Volem celebrar que el que donàvem per perdut, se’ns mostra viu. Que el que crèiem fracassat, ara el veiem tri-omfant. I això canvia la nostra vida.

Per això, més que explicacions, la Resurrecció necessita testimonis. Testimonis d’una vida nova, d’una nova mane-ra de viure. Nosaltres, els cristians, podem ser i hem de ser testimonis d’aquesta vida nova. I aquí van alguns trets que podem fer possible la vida nova en nosaltres, tot de-sempallegant-nos de situacions de mort que sovint portem incrustades:

-Abans jo era esclau de mi mateix i ara soc lliure. -Abans ho veia tot negre i ara ho veig més lluminós. -Abans la rutina em conduïa, ara em sento nou, renovat. -Abans el buscava entre els morts, ara el reconec entre

els vivents. -Abans pensava que les coses havien de ser sempre

iguals, ara penso que poden ser diferents, perquè vull que siguin diferents.

-Abans pensava que em podia aprofitar dels altres, ara he descobert que puc servir-los.

-Abans em tancava en el meu egoisme, ara he descobert que la generositat dona sentit a la meva vida.

-Abans em sentia individualista, ara em sento comunitat.-Abans, a Jesús, el creia llunyà, ara sento que viu en mi

i en els meus germans.-Abans trobava el meu cor buit, ara el sento ple.-Abans veia el món com un piló de gent, ara he desco-

bert que som una comunitat de germans.-Abans estava tancat en les meves coses, ara Jesús

ressuscitat m’ha obert a nous horitzons, a noves fites, a nous projectes.

-Abans… Ara és el temps nou que tinc a l’abast per anar canviant

la meva vida i anar duent el meu gra de sorra a la huma-nitat.

La Pasqua ens porta a fer el pas d’aquell “nosaltres es-peràvem…” al “queda’t amb nosaltres…”. Si som capaços de fer l’experiència de Jesús vivent, passarem de la decep-ció o de la rutina, a l’esperança, de la tristesa de la mort a l’alegria de la nova vida. Segurament que la nostra vida exterior no canviarà massa, però les motivacions interiors hauran pres un nou sentit, una nova direcció.

I no oblidem les paraules que escolten aquelles dones quan el matí del diu-menge arriben al sepulcre on havia estat enterrat Jesús: “Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No és aquí: ha ressuscitat”.

Pasqua és viure la nova vida de Jesús. No ens podem quedar en el divendres sant contemplant Jesús a la creu, o en el dissabte sant, dins el sepulcre. Hem de viure el diumenge de Pasqua.

Bona Pasqua!

Enric Plantés i Badosa

Bona Pasqua

C-25 KM 242, 6 17459 CAMPLLONG (GIRONA) TELÈFON: 872 985 864

Carta i menú tots els dies

Restaurant Club Esportiu Gavarres

Parròquia de Cassà Entitats


El Rei Carnestoltes ha vingut a visi-tar-nos a la nostra Llar! Ens ha fet mol-ta il·lusió tant a grans com a petits (ara que no em sent ningú crec que alguns plors també s’han sentit). S’ha presen-tat amb un barret al cap, un vestit de color vermell, corbata i uns guants. S’ha anat passejant per totes les aules de l’escola. Ha tingut molta feina...”que si ara vaig a l’aula de foques, que si ara descanso una estona i em poso una mica de xiu- xiu (perquè vaig a grups bombolla diferents i hem de respectar les mesures!), que si ara em toca anar a lleons...” Quin embolic amb tantes au-

les que ha tingut! Amb ell hem cantat i ballat!. També ens va deixar una llista de consignes per dur a terme. El dia que més ens va agradar, va ser el dia de portar un pentinat divertit. Tota la Llar es va omplir de crestes, cabells de colors, cuetes a dojo, trenes..... i tots i totes vàrem anar vestits d’un mateix color! Uns dies plens de disbauxa!!!!!

LES EMOCIONSJa sabeu què important són les emoci-ons des de la primera infància i apren-dre-les a gestionar tot un repte! Les nostres educadores de P2 ens han co-

mençat a explicar un conte: “El monstre de colors”. Us ho resumim per aquells/es que no sapigueu de què va: És un monstre que té un embolic d’emocions, de vegades està trist, altres enfadat, altres content ...tot alhora i no sap què ha de fer. Per ajudar-lo una amiga ha tingut una gran idea, pintarà cada emo-ció d’un color diferent i posarà cada emoció dins un pot i així serà més fàcil saber com es troba...

També hem conegut i cantat la seva cançó, es molt divertida i ens ha agra-dat molt. Com podeu veure tot un mes ple d’emocions!

Entitats Llar d’Infants Taps

El Rei CarnestoltesLa visita del Rei Carnestoltes a les diferents aules de la Llar d’Infants Taps


A.E. i G. La Claca Entitats

Els Castors i les Llúdrigues i els Llops i Daines de l’AEIG La Claca, les dues unitats que comprenen les franges d’edat més joves de l’Agrupament, finalment han pogut estrenar presencialment el 2021. Després de més de dos mesos de caus virtuals, les ganes de veure’ns i trobar-nos de nou ja no ens hi cabien al cos, de manera que cada unitat va decidir anar a passar el dia a la natura.

Els Castors i Les Llúdrigues vam anar fins a Sant Martí de Llémena. Un cop allà, vam trobar un mapa que ens indicava que havíem d’anar fins a l’ermita de Sant Nazari. El camí fins a l’ermita resseguia la riera del Llémena, on ens vam aturar per remullar els peus i prendre el sol. Després de dinar, ja a l’ermita, vam buscar espàrrecs i, aprofitant que era la Diada del Pensament (una jornada de reflexió de l’escoltisme i guiat-ge), vam fer una activitat que consistia a escriure una paraula o frase bonica en un full que tenia cada company. Després de veure la posta de sol, vam tornar fins al poble on ens van ve-nir a buscar les famílies per tornar cap a casa. Un dia genial!

Els Llops i les Daines, per la nostra banda, ens vam pro-posar fer una ruta circular per les Gavarres. Primer vam pujar fins al Puig de Montigalà, per després anar a trobar el Balcó de les Bruixes, amb unes vistes panoràmiques espec-taculars. La pujada va ser dura, però les vistes van valdre la pena. Després vam anar fins a la Font Picant, on l’aigua és d’un color vermellós perquè té un alt contingut en ferro, i el gust de l’aigua també és diferent (com el nom indica, picant,

oxidada). En total, quasi 10 quilòmetres de ruta i 500 metres de desnivell tant positiu com negatiu.

Les unitats més grans de l’Agrupament, els Ràngers i No-ies Guia, els Pioners i Caravel·les i els TRUC podran re em-prendre l’activitat presencial a partir del 8 de març. Des de La Claca estem molt contents que finalment s’hagin acollit i escoltat les peticions per recuperar el lleure, castigat i tancat durant tot l’any, i encarem amb molta il·lusió i emoció el que queda de ronda.

A les imatges, de dalt a baix i d’esquerra a dreta: un grup de castors descobrint Sant Martí de Llémena; castors a l’ermita de Sant Nazari; Llops en el cim Balcó de les Bruixes i un grup de Llops formant les sisenes.

Engeguem motors a tot gas

• Finestres de PVC o alumini• Mallorquines• Mosquiteres• Porticons• Tancaments de terrasses• Persianes• Tanques i portes de jardí• Mampares de bany• Portes seccionals• Automatismes

C/ Indústria, 41, baixos17244 Cassà de la Selva

Tels: 680 622 113 676 888 720

www. tottan. comc. e. : info@tottan. com


Entitats Residència Geriàtrica

Recuperem sortides a l’exterior i anem fent altres activititatsLes persones grans de la Residència Sant Josep ja poden tornar a sortir a l’exterior del centre.

Aquest fet és una realitat des de mit-jans del mes de febrer per a totes les persones grans que viuen a les resi-dències, quan es van relaxar les me-sures del pla sectorial de la Covid-19 en l’àmbit residencial, una vegada completada la vacunació de la majoria de persones grans que hi viuen.

Les sortides a l’exterior, com moltes altres accions habituals i quotidianes abans de la Covid-19, eren esperades amb moltes ganes per tothom, gent gran, famílies i treballadors. No es tractava només de sortir per veure i moure’s per d’altres espais sinó tam-bé de mantenir els vincles socials i de benestar emocional.

Les restriccions de mobilitat van con-tribuir a disminuir el risc de contagis al centre però també van repercutir en les les persones grans ja que troba-ven a faltar abraçar els seus familiars i amics tot i que durant la pandèmia s’ha vetllat per realitzar trucades i vi-deotrucades amb totes les famílies. La possibilitat de sortir del centre és un pas endavant en la recuperació dels vincles amb les persones properes i el seu entorn.

Tot i així l’obertura s’ha acompanyat de mesures i recomanacions per mini-mitzar riscos de contagi. Les nostres

persones grans viuen en comunitat i per garantir la seguretat de tothom encara cal complir una sèrie de mesu-res marcades per normativa, sobretot de protecció quant surten de la resi-dència ( mascareta, higiene de mans) i d’higiene i desinfecció a la tornada al centre.

Les sortides a l’exterior també es porten a terme amb cita prèvia al igual que les visites de familiars a l’interior de la residència. Aquestes, a més de mantenir les mesures de distància so-cial, només es poden realitzar encara en els espais habilitats específicament, i no són possibles les trobades en les zones comunes o en les habitacions.

Paral·lelament dins el centre es manté l’organització en grups de con-vivència estables. Aquesta mesura es recomana per reduir riscos sanitaris però se’n deriva un benefici a nivell d’atenció i acompanyament a les per-sones grans ja que es tracta de grups més reduïts. Al tractar-se de grups de persones més petits, és més senzill establir vincles emocionals entre uns i altres.

LES ACTIVITATS D’ESTIMULACIÓ I OCILa realització d’activitats d’estimulació i d’oci ha estat sempre una constant, encara que la pandèmia ens ha obligat a fer les activitats de manera diferent.

La base de les activitats de sempre com la psicomotricitat, el bingo o els grups de conversa, entre altres... no ha canviat. La principal diferència és que s’organitzen d’acord a les mesu-


Residència Geriàtrica Entitats

res de desinfecció i seguretat vigents i per a cada grup de convivència esta-ble, un fet que requereix d’un esforç considerable per poder arribar a tots els sectors, però que no ha evitat que en aquests moments disposem d’una programació estable i variada d’activi-tats diverses per a tothom, que tenen l’objectiu de mantenir i les condicions psicofísiques de les persones que hi participen.

Hi ha altres activitats que s’han re-plantejat o s’han anul·lat perquè impli-caven visites de gent de fora com el club de lectura amb les bibliotecàries del municipi i dels programes d’inter-canvi amb l’escola La Salle i l’institut de Cassà.

Pel club de lectura, les bibliotecàri-es venien un cop al mes al centre. Ara fem l’activitat igualment, però les bi-bliotecàries, l’Anna i la Graciela, a qui aprofitem per agrair-les-hi l’esforç que estan fent, han adaptat l’activitat en format virtual i ara ens visiten on-line.

En canvi el programa intergeneraci-onal amb l’escola La Salle on es com-partien diferents tallers d’activitats a

la residència s’ha hagut d’aturar. Tot i així, estem realitzant un intercanvi intergeneracional amb 3 alumnes de l’institut de Cassà, l’Èric, la Carla i la Judith, acompanyats de la seva tuto-ra, la Montserrat. Amb la Ramona, la Conxita i la Montse comparteixen i intercanvien experiències de la situ-

ació viscuda aquest darrer any. Ho fan a través de l’enviament de cartes entre ells, unes cartes que s’esperen amb impaciència i que durant aquest temps de restriccions i distàncies so-cials, ens alegren el dia a dia i ens emocionen.

A les imatges d’aquestes pàgines, diverses fotografies de les activitats a la Residència Geri-

àtrica Sant Josep, de Cassà.


Entitats Mou-te en bici

Des de Mou-te en bici volem aprofitar aquests temps de pandèmia, en què sovint ens trobem confinats sense po-der sortir del nostre municipi, per re-comanar una ruta que dona la volta a tot el terme municipal de Cassà de la Selva, sense entrar en els termes ve-ïns i recorrent sempre el màxim pos-sible a prop dels límits. Així doncs ens surt la volta circular més llarga possi-ble dins del terme municipal. Concre-tament, podrem pedalar fins a 33,7 km recorrent els diferents veïnats i descobrint tots els diversos paisatges que ens envolten i la seva biodiversi-tat. Si fem la ruta sencera sortiran un total de 403 metres de desnivell positiu, fins arribar al punt més alt del terme de Cassà, per sobre dels 300 metres d’altitud. Tot i endinsar-nos en les Gavarres, la ruta és apte per a qualsevol que tingui una mica d’entre-nament doncs tota ella discorre per

pistes de bon transitar.Començarem recorrent els camps i

boscos de la plana selvatana dels veï-nats de Sangosta i Mosqueroles, per remuntar la riera Verneda travessant les extensions agràries del veïnats d’Esclet i Serinyà. Llavors ens endins-arem a les Gavarres, fent via pel barri de la Verneda i les Serres, per tornar al centre de Cassà passant per l’alti-plà de Matamala i baixant pel veïnat de Llebrers fins a dins del poble.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT I DIFERENTS PUNTS D’INTERÈSLa ruta comença i acaba a l’estació de l’antic carrilet que hi ha a tocar de la Rambla Onze de Setembre. Seguirem el recorregut de la Ruta del Carrilet per dins del polígon industrial fins a la rotonda que forma amb la carretera asfaltada que va cap al Remei, que agafarem. Pel camí podrem girar la

vista enrere i contemplar una bonica vista del nucli de Cassà, presidit per l’Església de Sant Martí, i arribarem en un punt on la pista asfaltada de-valla a dreta i nosaltres continuarem recte ja sense asfaltar. Just després de la corba a esquerra, trobem l’ermi-ta del Remei, construïda al segle XVII i envoltada de lledoners catalogats d’interès local des del 2013. Continu-arem recte pels plans conreats fins a entrar al bosquet de la plana selvata-na. Just abans de creuar el riu Sus-valls, a mà dreta, podrem contemplar el freixe de la Creu, de 4 metres de circumferència i de 12 metres de dià-metre de la copa, més conegut com a «l’árbol hueco», ja que s’hi pot entrar a dins.

La pista gira 90 graus a l’esquer-ra cap a dins de bosc, però nosaltres tombarem a la dreta, i seguirem per un camí més estret que travessa

Ruta confinada: la volta al terme municipal de Cassà

El perfil d’altimetria de la rut; a la dreta, codi qr per enllaçar la ruta descrita al wikiloc.


Mou-te en bici Entitats

camps i boscos, fins anar a trobar la pista que va de Cas-sà a Sant Andreu Salou. Trencant a la dreta, seguirem en direcció Sant Andreu fins a la magnífica masia de can Dalmau. Just en aquest punt, davant nostre, tindrem tota la fondalada que antigament ocupava el llac de Mosquero-les, que contenia totes les aigües que no podien superar la riba de la riera de Verneda, que en aquest punt passa molt més enlairada que la Gotarra, que està just darrere, paral-lela a la Verneda. Va ser precisament aquest fet el que va motivar a Bernat de Segurioles, al segle XV, a construir un túnel que encara és visible sota la Verneda, per poder dessecar el llac i dedicar-lo al conreu.

A can Dalmau trencarem a l’esquerra i seguirem en di-recció sud per la pista que ens menarà per la riba est del llac de Mosqueroles, posició altívola que ens permet gaudir de vistes dels camps, de Campllong i del campanar de Sant Andreu de Salou. Passarem per sota el Roure de la Creu i pel mas Aragall, on podrem contemplar una bella escultura de ferro de Sant Jordi lluitant amb el dragó. Cre-uarem la zona d’eucaliptus de la depuradora de Cassà, i tot recte en direcció sud, la pista ens portarà a la carretera asfaltada de Cassà a Caldes de Malavella, on trencarem a la dreta i, uns centenars de metres més, ens portaran a creuar el pont de la Verneda, just on després tombarem a l’esquerra per la pista sense asfaltar que va cap a Esclet.

Seguint recte aquest camí, passarem per la masia del Masnou, actualment en restauració, amb un gran freixe

monumental just davant, i uns metres més enllà, arriba-rem al suro del Masnou, immens i solitari. En aquest punt trencarem a la dreta, per una pista més estreta que ens portarà cap al mas Oller, just per entre els camps on no fa masses anys abundaven les plantacions de fruites. Sense entrar al mas, farem una corba de 90 graus a esquerra i a dreta, per acabar trobant la pista que ens menarà cap a Sant Vicenç d’Esclet. En aquest punt, just davant del Mas Frigola, farem una anada i tornada per visitar els prats de Dall, el pi gros de can Vilabella i el mas homònim amb l’ermita, on cada any s’hi celebra l’aplec de Sant Vicenç. Reculem, doncs, ja sortiríem del terme per entrar a Cal-

Com podem veure els els plànols, la ruta passa per diferents veïnats de Cassà; a la dreta, els punts d’interès més rellevants de l’itinerari.


des i enllaçaríem amb la ruta termal. De tornada i seguint recte passarem per la granja del Mas Gurí i creuarem la ruta verda del Carrilet, just en el punt on hi han els suros del baixador d’Esclet, anomenats així ja que aquí hi havia un punt on els viatgers podien baixar del tren quan hi passava.

Anirem seguint recte la pista principal fins arribar al res-taurant Mas Ros, a la zona del polígon del Trust. Creuant la carretera de Cassà a Llagostera, ens endinsarem altre cop a dins del bosc pel camí que ens portaria a la resclosa de la Verneda. Després de deixar el trencant a dreta que va cap al mas de la Capçana, agafarem el següent tren-cant a dreta i, sense deixar aquesta pista, tirarem recte fins creuar la riera de la Verneda per una zona molt bonica amb molts pollancres que fa honor al nom del riu. Passa-rem prop de can Arbres i quan trobem la pista que ve de can Pla trencarem a la dreta, per seguir tot recte la pista que ens menarà a can Sardanes, i fins a la pista principal que ve de la carretera dels refugis dels Metges i aniria cap al Rocatal. Aquí tombarem a l’esquerra i passarem per les masies de can Bóta i mas Bassets.

És justament en aquest darrer mas on agafarem a la dreta una pista de bosc que està senyalitzada per anar al puig del Castell, on passarem a prop del cim on hi ha les restes de l’antic poblat ibèric. Aquí és on comença la part més dificultosa de la ruta, doncs anem fent pujades per endinsar-nos a les Gavarres. Passarem per can Canta-llops, i els camps que molts anys enrere es van obrir en la boscúria per conrear i poder subsistir en aquests masos tan allunyats de tot. Seguirem amunt tot recte, fins que a dalt de tot enllaçarem amb la pista ampla que va dels refugis de les Gavarres fins a l’ermita dels Metges. Tom-barem avall a l’esquerra, fins a entrar dins la urbanització de muntanya, on agafarem el primer trencant a mà dreta que ens portarà al coll de Llumeneres, un dels punts més elevats del terme de Cassà i cruïlla de diferents camins. Agafarem el de l’esquerra de baixada, i seguirem tot recte de baixada fins a les dues rieres, punt on es capten les aigües per l’aqüeducte de can Vilallonga. Seguirem recte, pel camí que puja durant un parell de quilòmetres i, just en el punt on s’acaba la pujada, seguirem cap a la dreta fins a creuar la carretera asfaltada de Santa Pellaia.

És en aquest punt on ens endinsarem en el veïnat de Ma-tamala, per una carretera asfaltada suau de baixada i per on podrem observar casetes de vinya al mig dels camps on fa molts anys s’hi conreava massivament parres de raïm per fer-ne vi. Dos-cents metres més enllà que la carrete-ra faci 90 graus a esquerra, agafarem un trencall sense asfaltar a mà dreta que continuarà descendent suaument per l’altiplà de Mosqueroles, amb magnífiques vistes sobre tota la plana i, al fons, el Pirineu. Seguirem recte i troba-

Entitats Mou-te en bici

Amb la col·laboració de:

Paisatges que trobem en aquesta ruta: vista del Mas Bassets; caseta de vi-nya i el massís del Canigó, al fons, des de Matamala; i el suro del Masnou.

rem algunes restes de vinya que encara es cultiven, i just quan passem per can Rispa, trobarem la pista que va cap a Sant Cristòfol. Nosaltres hem de trencar a l’esquerra, per no sortir del terme de Cassà, i a uns 200 metres trobarem un trencall petit entre dos filats de finques, i aga-farem una pista de bosc que ens portarà cap a Llebrers. Aquest és el punt més dificultós de la ruta, doncs és una pista molt costeruda i malmesa per les pluges, i el més probable és que l’haguem de fer a peu. Però no és molt llarga, i a dalt ja es troba amb la pista que ve de can Roser, i que tomba a l’esquerra per baixar pel veïnat de Llebrers de Dalt, amb unes vistes fantàstiques sobre el Pirineu. La pista es torna asfaltada i ens portarà fins a la carrete-ra provincial que va a Girona que podrem creuar per anar a buscar la Ruta del Carrilet permetent-nos tornar sense pèrdua al punt final de la ruta que no és més que el mateix on l’hem començada.

EL TRACK A INTERNET.La ruta està penjada al wiki-loc amb accés al codi QR que s’acompanya, per qui la vulgui descarregar i seguir-la de ma-nera simple amb un GPS o amb el mòbil.

Vicens Borrell- Mou-te en bici


Colla Gegantera Entitats

Els Amics de la sardana ens van fet el bonic regal de programar un concert de la Cobla La Selvatana dedicat als Gegants de Cassà. Així, el dia 28 de febrer vàrem poder treure del confinament la Isaura, l’Aldric, la Isis, en Baldufó i els 5 capgros-sos: els 2 egipcis, els dos taps i l’aglà.

A quarts de 5 de la tarda la gent de la Colla Gegantera vam poder realitzar una maniobra tantes vegades repetida i que ja feia més d’un any que no podíem fer: carregar els gegants i les altres figures al remolc per portar-los cap al Polivalent. Ja ens hagués agradat fer-ho en cercavi-la seguit de totes les nenes i els nens de Cassà! Però sembla que per això encara haurem d’esperar un xic més.

A les 6 de la tarda, sota la direcció de Quim Cadanet, la Selvatana va encetar la primera part del concert, els Ballets de Cassà de la Selva: balls dels gegants, dels nans, dels capgrossos i dels cava-llets; tots composats per músics de Cas-sà o vinculats amb les cobles de Cassà. La Clara, la nostra gegantera, en Jordi i en Johnny, dos dels nostres geganters, vestits amb l’armilla de gala i amb la fai-xa ben apretada, esperaven amb fruïció i nervis que arribés el torn de fer ballar la Isaura i l’Aldric. En aquesta ocasió havien de ballar amb els gegants vells, els de tota la vida, els inaugurats l’any 1959, amb les seves millors gales (vestits es-trenats l’any1984); cal recordar que la Isaura té una alçada de 3’76 m. i pesa 59 kg. I l’Aldric amida 3,92 m. i pesa 63 kg! Poca broma per a fer-los dansar amb ritme i sense perdre l’equilibri!

I després de 7 balls magníficament in-terpretats per la Selvatana, va arribar la peça número 8: Els gegants de Cassà. Quan la Isaura i l’Aldric van començar a ballar al so de la seva cançó:

Els gegants de Cassà a la plaça han sortit

Els gegants de Cassà són l’Isaura i l’Aldric

Tararí tararà els grallers de Cassà Tararí tararà ja comencen a tocar...us podem assegurar que tota la gent

de la Colla Gegantera i molta gent del públic (entre els quals es podien reconèi-xer antics geganters i grallers) estàvem emocionats, més d’un amb llàgrimes als ulls. Per fi tornàvem a veure ballar els gegants! Que bonic! Com ho havíem enyorat! I com està enyorant tota la gent de Cassà, petits i grans, sentir els nos-tres grallers i timbalers i veure ballar els gegants pels carrers de Cassà, com diu la cançó!

Però tot torna; aviat els músics de la Colla sortirem pels carrers i farem ballar els gegants en una festa i en una altra, i sortiran també capgrossos i cavallets i les nenes i els nens de Cassà picaran de mans i s’emocionaran, com també ens

emocionem els no tant nens, en veu-re els nostres símbols més preuats, els gegants de Cassà, que tornen a ballar.

Gràcies Amics de la Sardana per organitzar el concert, gràcies Clara

i Johnny pel vostre esforç i domini i gràcies a tot el públic que vàreu picar de mans i vàreu animar els nostres gegants i geganters a ballar i a rodar sense parar.

Fal·lera gegantera!

L’Isaura i l’Aldric tornen a ballar!


Entitats Amics de la Sardana

El dia 28 de febrer, més de dues-centes persones han pogut assistir al Pavelló Polivalent al concert de cobla ofert per la Selvatana amb dos eixos d’interès: les músiques de

La Selvatana celebra els 46 anys d’Amics de la Sardana

Sardanes de Cassà i els balls de la faràndula, eixos del concert

Concert Amadeu Vives i la Cobla a cura de la CIUTAT DE GIRONA Director Jesús Ventura

PROGRAMA :

GIRONINA (Sardana) Joan Manén Planas

Música d’Amadeu Vives i Roig :

MARUXA (sarsuela) (fragment Instrumentació per a cobla Joaquim Serra MATINADA SANTPOLENCA (sardana) EIXALABRADA (sardana) MONTSERRATINA (sardana) GOIGS I PLANYS (sardana)

CARGOL TREU BANYA (sardana) Joan Tomàs i Parés VENCEDORA (sardana) Pau Guanter i Casadevall RECORDS DE MA TERRA (sardana) Josep Serra i Bonal CABRÉ (pasdoble) Pablo Sorozàbal Mairiezcurrena Instrumentació per a cobla Bernat Castillejo

Entitat dÍnterès Cultural

Diumenge, 18 d’abril de 2021 a les 12 del migdia, al Parc de l’Estació

ENTRADA GRATUÏTA AFORAMENT LIMITAT Per a reserva d’entrades :

[email protected] o al telèfon : 618519234

En cas de mal temps es farà a la Sala del Centre Recreatiu

CASSÀ DE LA SELVA

la faràndula cassanenca i les sardanes dedicades a Cassà de la Selva. Com ve essent habitual, les limitacions per la covid-19 han obligat a restringir la capacitat del recinte que va oferir un concert d’entranyable interès especial-ment per als cassanencs i cassanenques, amb motiu del 46è aniversari d’Amics de la Sardana.

La primera part de la vetllada va estar dedicada a re-passar els diferents balls que s’interpreten quan actua la faràndula de Cassà, gegants i capgrossos, especialment durant la Festa Major. Quim Cadanet, com a presentador de l’acte, també va dirigir la cobla Selvatana en aquests balls i en va explicar la història recordant els orígens de les melodies que ressonen cada any per la Festa Major. Els gegants i uns quants capgrossos acompanyaven els músics a l’escenari i fins i tot van fet el ball final, en una de les poques ocasions que han tingut per poder actuar en aquest any de pandèmia.

La Selvatana va aprofitar el dia per enregistrar totes les


Amics de la Sardana Entitats

músiques dels gegants.La segona part del concert va con-

sistir en la seva major part en sarda-nes dedicades a Cassà o d’autors cas-sanencs; es va interpretar Gegantera, i la Nit dels Músics de l’Antoni Mas, la primera, dedicada als gegants amb motiu del seu 50è aniversari i la sego-na es va tocar en record dels músics i membres de junta que ens varen deixar l’any passat. També hi va haver Selvatana centenària, d’en Josep Far-ràs, amb motiu d’aquest aniversari de la cobla i va finalitzar la sessió amb pe-ces tan populars com La vila de Cassà i el Sereno. Com a colofó, la cobla Sel-vatana, que fou llargament aplaudida, va interpretar la Santa Espina.

ENS VA DEIXAR EL DOCTOR OLI-VÉEl dia 15 de febrer ens va deixar el senyor Josep Mª Olivé i Tolosà. Va ser un gran col·laborador de l’entitat sar-danista local i un entusiasta de la Nit dels Músics cassanencs. El composi-tor Tomàs Gil i Membrado li va dedicar una sardana Pregó de festa, que es va estrenar a la Nit dels músics de l’any 1984.

Amics de la Sardana s’uneix al dol de la seva esposa Carme i dels seus fills i néts.

Descansi en pau.

18 D’ABRIL, CONCERT AL PARC DE L’ESTACIÓAmics de la Sardana ens anuncien el proper concert que tindrà lloc el dia 18 d’abril, a les 12 del migdia al Parc de l’Estació.

Serà a cura de la Ciutat de Girona i és dedicat a l’Amadeu Vives i la seva obra per a cobla.

Fotos: Eduard Duran i J. C. C.

A la dreta, Quim Cadanet dirigint la cobla Sel-vatana en dos moments del concert; a la pàgina

anterior dues imatges de la festa celebrada al pavelló polivalent enmig d’estrictes mesures de

seguretat sanitària.

L’ardent rodona hem d’eixamplar-la i quan tothom ja hi haurà entrat fem que mai puguin trencar-la

ni occir son vol de llibertat.

I si la Pàtria fos ofesa

el cercle estret farem llavors fins que dins ell, amb sa vilesa, s’hi ofeguin junts els traïdors.

Fragment de la sardana Oda a la pàtria d’Enric Morera


Entitats Escola Puig d’Arques

Aquest mes de febrer des de l’esco-la no hem parat de fer activitats. És un més d’allò més engrescador per alumnes i docents. Moment de fer un parèntesi en l’estudi i treball i portar a terme diverses celebracions molt es-perades i agraïdes per tots els nens i nenes: Dijous Gras i el Carnestoltes. Temps de fruir i deixar-se anar un xic per afrontar el període quaresmal, avantsala de la primavera, sempre es-

perançadora. Amb la vacunació pro-gressiva dels docents desitgem que tots els bons auguris de normalitat es puguin anar assolint i consolidant.

CARNESTOLTESAquest curs els alumnes de cicle su-perior han estat els encarregats de di-namitzar la setmana de Carnestoltes, unes imatges de la qual podeu veure en aquesta pàgina. Tots ells, bons co-

neixedors de les noves tecnologies, ens han proposat diferents ordres de riure del Rei Carnestoltes, mitjan-çant un vídeo molt ben editat penjat als diferents canals de comunicació de l’escola: Instagram, Whatsapp pa-res… El dilluns els alumnes van venir vestits d’un sol color, el dimarts lluïen un pentinat divertit, el dimecres amb mitjons o mitges llargues. Quin fart de riure! I el divendres com a colofó: ball

Un parèntesi pel Carnestoltes


DIJOUS GRASForen moltes les sortides i llocs on varen poder fruir del Dijous Gras l’alumnat del Puig d’Arques. Això sí sem-pre complint les normes que marquen el protocol del Covid: grups bombolla, dis-tància de seguretat, higiene de mans i mascareta.

Els d’educació infantil, uns varen fer la berenada al pati, uns altres al camp de futbol de sorra de Cas-sà, els de cicle inicial varen anar passar el dia tot cami-nant fins a Can Sacot, els de cicle mitjà fins a Can Vila-llonga i els de cicle superior fins a la Pineda Fosca.

Es tractava de passar un dia amè tot gaudint de la natura i del joc en un en-torn natural tan anhelat en aquestes èpoques pandèmi-ques.

Dijous gras, sempre pre-ludi de la festa del Diven-dres de Carnestoltes.

Escola Puig d’Arques Entitats

de disfresses i xocolatada. Els de sisè ens van preparar una coreogra-fia a ritme de rumba que tots els alumnes de l’escola van seguir amb entusiasme, a més com a presentadors i presentadores de la festa van fer-nos passar diferents proves de ball d’allò més esbojarrades. I per acabar, per recuperar forces, una xocolata calenta amb xurros. Que bona la xocolata i que divertida la tarda!

CICLE MITJÀ: QUAN SIGUI GRAN…Quan sigui gran, m’agradaria viure en una masia de pagès amb uns grans camps i molts arbres. També m’agradaria tenir dos fills que es diguessin Carme i Jaume.

A mi m’agrada la natura i els animals i per això, m’agradaria estudi-ar una carrera de medi ambient i treballar d’alguna cosa relacionada amb la biologia. També m’agrada nedar i anar a passejar i espero que continuï així tota la meva vida.M’agradaria viatjar a l’Àfrica amb la meva família i també veure’m amb els meus amics.

Marina Margall Bosch / 4t A


VISITA A LA BIBLIOTECA MUNICIPALCada curs fem una visita a la biblioteca municipal: Sala Galà. Allà les bibliotecàries ens donen informació molt útil de les activitats que es duen a terme en aquesta bibliote-ca: com fer-se soci, com funciona el sistema de préstec, com fer ús d’internet, el club de lectura per famílies...

A més al final de tota aquesta informació ens mostren tot un ventall de lectures diverses, aquest curs basat en la

literatura i l’emoció. Tot un recull que va des de còmics, a novel.les gràfiques, fins i tot a llibres musicats o a la litera-tura més clàssica.

I per finalitzar ens han dut a terme un joc on havíem de crear per grups la nostra particular recepta de la felicitat. Els estem molt agraïts pel tracte i la deferència rebuda i esperem no faltar a la cita el curs vinent.

ED. INFANTIL: JUGUEM A DISFRESSAR-NOSEn aquests dies de disbauxa els petits de l’escola s’han disfressat a les aules. S’han vestit i desvestit, cordat i

descordat, posat i tret, pujat i baixat… vestits, faldilles, pantalons, barrets, perruques… per mirar-se, mirallar-se, sorprendre’s i riure’s d’ells mateixos.

Entitats Escola Puig d’Arques

PREINSCRIPCIONSAl mes de maig s’inicia el termini per a presentar les sol-licituds de preinscripció a les escoles.

Malauradament aquest any tampoc s’han pogut organit-zar les portes obertes presencials als centres, però l’es-cola Puig d’Arques ha preparat unes jornades virtuals i un vídeo presentació que reflecteix un xic l’ambient i les activi-tats que es porten a terme amb els alumnes. Tota aquesta informació i més es pot trobar a la web de l’escola.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARSEntre altres coses, l’AMPA de l’escola Puig d’Arques posa a disposició de les famílies un ventall d’activitats extraesco-lars i serveis al mateix centre que els alumnes poden gau-dir segons les seves preferències. Es tracta d’un programa a escollir entre idiomes (anglès), música, dansa, teatre, ioga, escacs, mecanografia, guitarra, batucada, art, cui-

na, multiesport, bàsquet, etc, que es poden triar en horari de migdia i també de tarda.

També oferim el servei d’acollida matinal i casalet de tar-da on els monitors acompanyen als nens i nenes cobrint els horaris de 7:30 a 8:50h (en tres franges d’horaris a escollir) i de 16:30 a 18:00h. Durant aquest temps els monitors a càrrec proposen jocs i entreteniment als in-fants. Tot plegat és un conjunt de serveis molt complerts que poden ajudar a la conciliació familiar amb els horaris laborals.

Aquest curs s’estan realitzant les activitats extraesco-lars i acollides amb mesures molt estrictes de prevenció. Esperem que els propers cursos la situació millori i els nens i nenes puguin tenir una convivència més relaxada i alhora segura.

Més informació sobre l’AMPA al blog http://blogampa-puigdarques.blogspot.com/

Informacions des de l’AMPA de l’escola


Escola Puig d’Arques Entitats

EMULANT ELS GRECSAmb l’arribada dels grecs a la península ibèrica i fundar les colònies de Rhodes i Emporion (Roses i Empúries) al voltant del segle V i VI ac va començar el comerç de la ceràmica amb els pobladors autòctons: els ibers. Aquest trimestres hem treballat els diferents períodes de la histò-ria i una forma de complementar i els continguts apresos és assolir-los des d’altres àrees de coneixement. En aquest cas ho hem realitzat a través de diferents treballs de plàs-tica: hem reproduït vasos de ceràmica grecs amb fang i pintats. Que divertit!

MÀSCARES DE CARNESTOLTES:Aprofitant aquesta setmana de Carnestoltes. els alumnes de sisè hem creat unes màscares amb re-lleu molt originals i vistoses. Primer de tot les hem pintat en paper i després n’hem fet una d’igual però de cartró i amb volum. El resultat ha estat impressi-onant.

Aquestes màscares estan basades en Kimmy Can-trell, artista contemporani que ha dedicat part de la seva obra a crear màscares africanes.

CICLE INICIAL: SORTIDA A BANYOLESEls nens i nenes de primer van realitzar una sortida a Ba-nyoles el divendres 5 de març.

Les activitats estaven organitzades per l’Escola de Natu-ra de Banyoles, que ens va explicar la llegenda del drac i la d’en Morgat. També vam conèixer els animals que viuen a l’entorn de l’estany; una activitat molt vivencial relacionada amb el projecte dels animals que estem fent a classe.

Després de dinar vam tenir una estona de joc lliure al Parc de la Draga. Ens ho vam passar d’allò més bé.


Entitats Col·legi La Salle Cassà

Normalment el Carnestoltes és una festa que celebren els més petits de la nostra escola. Però aquest any és diferent: els nens i nenes i els nois i noies tenien ganes de gresca, i ens hem animat a fer-ho extensiu a totes les etapes .

Tal i com mana la tradició, cada dia calia dur una peça de roba o un complement esbo-jarrat. Hem vist pirates, pijames i pentinats de tota classe. També seguint la tradició, s’ha celebrat el berenar de dijous gras, enguany una mica diferent, ja que calia respectar tots els grups bombolla .

Malgrat tot, a La Salle hem viscut el Carnestoltes


Col·legi La Salle Cassà Entitats

MATEMÀTIQUES MANIPULATI-VES I SORTIDA A LA NATURAAquest mes els nens i nenes de se-gon han treballat el concepte de mul-tiplicar a través de diferents activitats manipulatives. Les matemàtiques, si són viscudes i visuals, tenen moltes més possibilitats de ser enteses per la majoria dels infants. També han fet una sortida a Can Vilallonga per tal de gaudir de la natura i poder passar-ho bé amb els companys i companyes d’un entorn diferent de l’aula.

Consultoria Empresarial, Fiscal i Laboral, Comptabilitat, Tràmits Administratius, Servei Jurídic i Immobiliari


Entitats Col·legi La Salle Cassà

EDUCACIÓ FÍSICA I NEURODIDÀCTICAL’Educació Física no només és un mitjà per millorar la salut corporal. Els descobriments en matèria de neurodidàctica relacionen de manera molt clara i directa el fet esportiu amb la creació de noves connexions sinàp-tiques i la millor assimilació i retenció dels continguts a l’hipocamp, una de les zones relacionades amb la memòria. I si l’Educació Física es planifica amb cura per tal que in-

fants i joves puguin viure un gran nombre de situacions motrius diferents, la millora en-cara és més substancial. A les fotografies, alumnes d’ESO practicant esgrima i tennis, i l’alumnat de sisè de Primària a la resclosa de Cassà, en una sortida-caminada.

Premis del Consell Esportiu: Les alum-nes Mònica Parra, Jana Baulida i Noa Pé-rez han resultat guanyadores del concurs organitzat pel Consell esportiu. Moltes fe-licitats a totes i gràcies pel vostre esforç!

LA MACCACom cada any, La Salle Cassà ha participat a les activitats de la MACCA, enguany més limitades per motius obvis. Els nens i i nenes de quart van poder experimentar amb els

aparells que van ser les beceroles les cinema: praxinosco-pis, zoòtrops, taumàtrops... L’experiència va ser tan bona com habitualment, i els nens i nenes es van quedar amb ganes de més.


Col·legi La Salle Cassà Entitats

JORNADA MULTILINGÜEEl passat 25 de febrer la Salle Cassà ha celebrat la Jornada Multilingüe, un dia en el que tots els alumnes de l’es-cola gaudeixen de diverses activitats amb un denominador comú, les llen-gües, en especial l’anglès i el francès. D’aquesta manera es celebra la impli-cació de l’escola en el seu aprenentat-ge. Com a Escola Multilingüe, la Salle Cassà desenvolupa tota una sèrie de mesures pedagògiques per fomentar, en totes les etapes educatives, l’apre-nentatge de l’anglès i el francès.


Entitats Escola Aldric

Els i les alumnes de 2n vam fer el taller de la bullidora, com podeu veure a les foots d’aquesta pàgina i va ser molt interessant.

En primer lloc vam posar presència el nostre cos, fent exercicis de moviments amb diferents parts del cos. A continuació, se’ns va donar un tros de fang i ens van demanar que amb els ulls tancats féssim un personatge, l’única consigna era que es mantingués dret. Per continuar, vam haver de posar el personatge en un full que era el món del nostre personatge. Amb diferent material, vam haver de decorar el personatge i el seu món. En un gran paper a terra, que representava un planeta nou, vam presentar el nostre personatge posant nom, escrivint les seves característiques i edat. Situant-lo en el lloc que volguéssim dins del planeta. Quan vam acabar, tots amb una cera, sortint del nostre món, vam poder anar a visitar la resta de mons. D’aquesta manera el gran planeta va quedar ple de mar-ques de visites entre nosaltres. La finalitat d’aquest taller era per descobrir i representar que tots tenim un lloc al món.

Fem un taller per descobrir que ‘tots tenim un lloc al món’


Escola Aldric Entitats

TALLERS MACCA Els i les alumnes de 3r el dimecres 8 de febrer vam fer els Taller Macca.

En primer lloc, ens van projectar unes imatges que ens ensenyaven com es feia abans el cinema. Ho feien a través d’una caixa negra amb un forat, una espelma i unes imatges a dintre. Després, vam poder veure i tocar altres màquines que s’han utilitzat al llarg de la història del cinema, en una d’elles només necessitaven una tira de paper amb il·lustracions. Per aquest motiu, nosaltres vam poder dissenyar la nostra petita història en una tira de paper i vam poder-la provar.

Va ser un taller molt interessant i ens ho vàrem passar molt bé.

Els alumnes de 3r

VISITA A LA BIBLIOTECA Els nens i les nenes de cinquè hem fet una visita a la biblioteca del po-ble. Un cop allí, les bibliotecàries ens han fet una petita explicació de com funciona la biblioteca, el servei de préstec, quines activitats organitzen, com cercar un exem-plar al catàleg, … Tot seguit ens han fet una breu introducció de l’exposició “Pessigolles” que arriba-rà a la nostra escola uns dies més tard i que tracta diferents emoci-ons, totes aquelles que sentim en determinats moments i ens fan “pessigolles”. En aquesta exposició hi podrem trobar diferents roll-up’s on s’exposen diferents emocions i un recull de llibres per a totes les edats. Finalment, ens han propo-sat fer un joc en grups reduïts, que consistia en elaborar una recepta per a ser feliços a partir de dife-rents ingredients i mesures. Ha estat molt interessant.


Entitats Escola Aldric

LA FESTA DE CARNESTOLTES A L’ESCOLA ALDRICEls i les alumnes de 4t han estat els encarregats de preparar l’emblemà-tica festa de carnestoltes que tots els nens i nenes de l’escola esperen amb tanta il·lusió. El dilluns 8 de fe-brer va arribar el Rei Carnestoltes i cada dia ens ha deixat una consigna. El dimarts amb pijama, el dimecres amb roba gran, el dijous… jo mai mai em posaria...i el divendres vam venir disfressats amb la nostra disfressa preferida.

El dijous gras per tots es conegut com el dia de la berenada, de la coca de llardons de la botifarra d’ou...i què més poder festejar-lo amb amics. Per celebrar-ho vam anar al parc amb el nostre grup bombolla i vam esmorzar i ens ho vam passar d’allò més bé!

El divendres vam celebrar la festa de Carnestoltes i vam dur a terme els tallers que van preparar els i les alum-nes de 4t i a la tarda, cada grup a la seva classe, vam fer la xocolatada. Agraïm la implicació de l’AFA per or-ganitzar aquest berenar tan llaminer! moltes gràcies!


Escola Aldric Entitats

XERRADA ESCOLES OCEÀNIQUES Avui, dijous 4 de març, dos membres de la fundació Ocean Race, ens han vingut a fer una xerrada sobre els micro-plàstics que hi ha al mar. Ha sigut molt interessant i hem après moltes coses que no sabíem.

En primer lloc ens han explicat que tenen un repte pel desembre del 2022. Volen participar en una regata que és la Talisker Whisky Atlantic Challenger. Consisteix a creuar l’Atlàntic des de La Gomera fins a Antiga, al Carib. Aprofita-ran aquesta regata per aconseguir mostres de microplàs-tics i donar-los a la ciència per poder-los estudiar i cercar entre tots una solució per aquest problema que perjudica tant el nostre planeta.

Ens han dit que hi ha productes exfoliants de cosmètica

que contenen unes boletes que són microplàstics. Com que la gent utilitza aquests productes habitualment a les dutxes, aquests microplàstics acaben al mar després d’un recorregut per clavegueram, aigües residuals, rierols... A Noruega el govern ha prohibit aquests microplàstics en els cosmètics i els han substituït per altres materials.

També ens ha explicat que la roba que no és 100% de cotó, porta microplàstics i quan va a la rentadora, tots aquests plàstics diminuts acaben al mar. Creiem que la solució està en mans dels polítics i dels grans fabricants. Cal deixar de generar tantes tones de plàstics.

Si voleu estar informats de tot el que fan podeu consul-tar les següents adreces: oceancats.org i oceanscatatlan-ticrowwing.

TREBALLEM L’ARTISTA I L’ESCRIPTORA YAYOI KUSAMA A CICLE INICIALAquest segon trimestre els i les alum-nes de 1r i 2n hem començat un nou projecte a plàstica sobre l’artista i es-criptora japonesa Yayoi Kusama. Els i les alumnes de primer vam rebre una visita inesperada de la Yayoi Kusama o algú que s’assembla molt a ella, ens va explicar moltes coses, va ser molt interessant i també una trobada molt divertida!

Durant el projecte hem realitzat dife-rents treballs manipulatius representat les seves obres d’art que es caracterit-zen per utilitzar cercles a tot arreu i di-ferents colors. Aquí us deixem un recull de les activitats que hem dut a terme.


Entitats Institut de Cassà

Durant les darreres setmanes, el personal docent i el d’ad-ministració i serveis de l’INS de Cassà ha anat rebent els avisos per vacunar-se de la covid-19 seguint els criteris imperants per a la població en general. Això vol dir que, de moment, en queden exclosos els més grans de 55 anys perquè s’administra la vacuna d’Astrazeneca, i el govern central la desaconsella per als que es troben en la franja de 55 a 65 anys. Veurem…

...I van arribar les vacunesActivitats pel Dia de la Dona, a l’Institut de Cassà.

S’està treballant, per part del centre i de l’AMPA, en col·laboració amb l’Ajuntament, en un pla de digitalització a l’Institut amb l’objectiu d’anar implantant progressiva-ment el llibre digital en lloc del tradicional format en paper. Això exigeix de renovar el pla TAC, d’actualitzar-lo, tenint en compte que enguany bona part dels alumnes ja han rebut els portàtils del Departament d’Educació i cal que en traguem un rendiment òptim. A més, això representarà per als alumnes no haver d’anar carregats amb la motxi-lla plena. D’entrada, la implantació del llibre digital per al curs 2021-2022 començaria per 1r d’ESO; s’estudia la possibilitat de fer-ho extensiu a 4t i Batxillerat. Us n’anirem informant.

Pel que fa als projectes europeus en què participa el centre, cal dir que hi ha hagut alguns canvis en les per-sones que en porten la coordinació per motius diversos, però continuem amb la feina malgrat que allò més relle-vant per als participants, com són els intercanvis escolars amb centres d’altres països de la UE, ara per ara estan aturats per raons òbvies. Recordem que a 1r d’ESO es treballa el tema del canvi climàtic i la sostenibilitat, per la qual cosa els alumnes d’aquest nivell han anat fent sorti-des al bosc, com ells mateixos ens expliquen en aquesta mateixa crònica; a més a més, dins d’aquest projecte, l’any vinent s’habilitarà un espai al recinte de l’institut per fer-hi un hort. Els alumnes de 2n d’ESO treballen els pilars de la

AiguA, LLum, instAL·LAcions soLArs, gAs, cALefAcció, Aire condicionAt, domòticA. . .

C/Ardenya, 9 / 17244 Cassà de la Selva972 46 44 50 / 620 01 09 92

email: info@itcassa. com


Institut de Cassà Entitats

sostenibilitat i estan elaborant un logo per visualitzar el projecte; hem rebut darrerament uns cartells per donar a conèixer la feina que es farà. Final-ment, els de 3r d’ESO participen en el programa Europa Acull, que tracta la problemàtica dels refugiats, i que es realitzarà la setmana del 6 al 12 d’abril. Us n’informarem amb puntu-alitat.

Els alumnes de 2n d’ESO han par-ticipat en Problemes a l’esprint, una activitat en línia de caràcter compe-titiu, ja que s’enfrontaven a alumnat d’altres centres. Més endavant en trobareu la crònica.

I els alumnes de Batxillerat continu-en planificant el seu futur acadèmic i professional amb xerrades i taules ro-dones organitzades des de la tutoria. Enguany, l’activitat s’ha fet de forma telemàtica, amb la participació de nombrosos professionals de diferents àmbits, com es recull més endavant.

I, ja per acabar, cal fer esment de les activitats dutes a terme per com-

memorar el Dia de la Dona Treballado-ra, que es van haver de fer dimecres dia 10 perquè el dia 8 amenaçava de ploure. Les activitats eren diverses per evitar la massificació i van consis-

tir, en línies generals, en la interpre-tació d’algunes cançons, en la lectura d’un manifest i en l’elaboració, amb la coordinació d’en Martí, del PIJ de l’Ajuntament de Cassà, d’un mur re-

A dalt, plafons del projecte Erasmus de 2n d’ESO; a la dreta, dues imatges dels actes del

Dia Internacional de la Dona.

Venda d’electrodomèstics i mobles de cuina


Entitats Institut de Cassà

PROBLEMES A L’ESPRINT D’ALUMNES DE 2N ESO El 17 de febrer, un grup d’alumnes de 2n ESO de l’INS Cas-sà de la Selva va participar en l’activitat Problemes a l’es-print. Aquesta és una activitat de resolució de problemes en línia per a equips de centre que té com a objectiu prin-cipal la participació i l’interès per resoldre correctament una sèrie d’exercicis proposats. Es valora la correcció en la resolució però també la rapidesa a fer-ho. Està convo-cada conjuntament per la Societat Catalana de les Mate-màtiques (SCM) i l’Associació de Barcelona per a l’estudi l’aprenentatge de les Matemàtiques (ABEAM).

Durant prop de dues hores, alumnes de l’INS de Cassà de la Selva van treballar en petits grups intentant resol-dre els problemes. Van treballar intensament i van gaudir dels èxits assolits gràcies al treball en equip. A destacar que l’equip del centre va quedar classificat en una posició destacable. A més, l’experiència va ser molt positiva per a tots els participants i va servir-los d’entrenament per a les proves Cangur en què participaran el proper 18 de març.

ivindicatiu de la importància dels re-ferents femeneins i dels greuges que encara suporta el col·lectiu.

De ben segur que encara ens dei-xem altres activitats que s’han rea-litzat a l’institut des de la crònica de febrer, per la qual cosa demanem disculpes a qui es pugui sentir molest perquè no en parlem.

SORTIDA AL BOSCEls alumnes de 1r d’ESO vam fer una sortida al bosc. Entre patis vam anar

al bosc del costat de l’institut a fer una activitat per al projecte Erasmus. Quan vam arribar allà ens vam ajuntar amb els nostres grups i l’Isaac ens va fer una xerrada sobre el que havíem de fer.

Dos grups havíem de sortir un cap a la dreta i l’altre cap a l’esquerra. Quan estàvem dins del bosc, ens haví-em d’orientar amb un mapa i a cada punt del mapa hi havia un cordill de color. Quan passàvem pel cordill de color n’havíem de retallar un tall de la

mida d’un dit i agafar-lo per demostrar que havíem passat per aquell punt. Si ens perdíem havíem de recular i, si no sabíem on érem, ens havíem de quedar quiets i cridar.

Després, quan vam tornar al lloc de sortida, vam haver de fer una al-tra volta per agafar diferents tipus de plantes i fulles.

Ens va agradar molt i ens ho vam passar d’allò més bé.

Mamadou Keita i Marc Jiménez

ASSESSORIA FISCALCOMPTABLE I LABORALA. S. CASSÀ ROQUETA, S. L.

Correduria d'assegurancesPlaça de la Coma, 18 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)

Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: aroqueta@cassa. com


Institut de Cassà Entitats

TAULES RODONES D’ORIENTACIÓ PROFESSIO-NAL El dia 25 de febrer, de tres quarts d’una a tres quarts de dues, vam celebrar la XXV edició de les Taules Ro-dones d’Orientació Professional adreçades als alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. De forma alternativa, els po-nents, un any són estudiants de grau universitari o bé de CFGS i el següent són professionals. D’aquesta ma-nera, els alumnes, al llarg dels dos anys de Batxillerat tenen les dues versions, i aquest any ha estat el torn dels professionals.

Aquesta activitat els és molt útil de cares a anar deci-dint el seu futur immediat atès que d’aquí a pocs mesos hauran de matricular-se en un grau universitari o en un CFGS.

Enguany, a causa de la pandèmia, s’ha fet en format virtual. Les taules rodones s’han organitzat en quatre àmbits diferents amb l’objectiu de poder satisfer els in-teressos de la majoria d’alumnes. Aquests àmbits han estat:

Tècnic, Científic / Sanitari, Social / Econòmic / Do-cent i Humanístic / Docent

En total, hi han participant 33 ponents professionals de diferents àmbits.


Ja fa tres anys que en Joaquim Boa-das és el director tècnic de la UD Cas-sà i des de fa uns mesos, igual que ha passat amb tantes activitats esporti-ves, socials, culturals i econòmiques, ha hagut d’enfrontar el repte de gesti-onar la pràctica de l’esport en situació de pandèmia. Quan fem aquest entre-vista, a mitjans de març, s’albira que les competicions es poden reprendre a finals de mes després que des de l’octubre no hi hagués lligues de futbol catalanes. Un lleuger bri d’esperança de retorn a la normalitat en aquest temps tan difícil de pandèmia.

Quan i com et vares incorporar a la UD CASSÀ?

Fa 3 anys i va ser el president qui m’ho va proposar perquè considerava que la meva experiència de més de 20 anys en el món del futbol, en 9 equips diferents i la major part d’ells a segona divisió “B” i tercera podia su-mar al projecte que tenien. El projec-te està funcionant bé, considero que l’àrea esportiva ha tingut molta inde-pendència i suport. Com definiries la UD Cassà?La UD Cassà és un club de futbol que cada cop disposa de més recursos per ser una autèntica escola de fut-bol; a més, actualment, és l’entitat es-portiva més gran del poble i l’associa-ció, en general, que de segur aporta més visitants al nostre municipi. Aquesta afirmació és una mica ar-riscada, en què us baseu per dir que sou l’entitat que aporta més visitants al municipi?Un càlcul ben senzill. Al flux d’espor-tistes i aficionats que venen durant la

temporada regular a cada partit de les diferents lligues hi hem d’afegir els que rebem al torneig d’estiu de F7 que organitzem, el més important de la província i un dels més destacats en el seu format a Catalunya. Som un referent i exemple, i en aquest sentit, en temps de pandèmia en vam ser una de les referències constants que vam rebre l’any passat, tant per càr-recs de la Federació Catalana de Fut-bol com per la premsa especialitzada.

També cal destacar que el club or-ganitza una de les quines amb més prestigi de la província de Girona.

Fets aquests càlculs hem vist que el

club porta al municipi uns 50.000 vi-sitants l’any; a més de la generació de moviment social local... Evidentment, abans de la pandèmia.Quines han estat les iniciatives i millores més destacades dels dar-rers anys en el club?En els darrers anys han millorat mol-tes coses i en tenim moltes de previs-tes a curt termini.

Les més visibles són les materials: adequació de l’Espai Eurofirms (gim-nàs, espai per fer circuits de força, prevenció de lesions…), les noves porteries de F7 i F11 amb rodes, la incorporació de material específic per

Esports UD Cassà / Futbol

Bar l’EscumaEl Bar L’Escuma us torna a obrir les

portes i us recomana -només faltaria!- les especialitats

l latines o un plat típic de casa nostra. Som al carrer del Raval, 55.

Tel. 972 46 30 75.

Gràcies per la vostra confiança!

Joaquim Boadas, director esportiu de la UD Cassà

‘Haver superat la pandèmia ha estat tot un repte per al club’


l’entrenament dels porters/porteres, nous equipaments pel gimnàs… Tot gràcies al suport d’empreses locals, l’Ajuntament i l’esforç del club, és clar.

En l’àmbit social, aquest any hem presentat la nostra mascota en Ga-varrí dissenyada per l’artista cassa-nenca Clara Mitjavila; l’any passat vàrem fer el rap amb la col·laboració del nostre exjugador David Álvaro; i estem treballant en una nova versió més canyera de l’himne amb l’exgole-jador i company Albert Martínez.

I seguim buscant sinergies amb el talent individual i col·lectiu del nostre poble, que n’hi ha molt i de molt bo.Què diries als que tenen dubtes amb relació al projecte del camp de Futbol-7 promogut per l’Ajunta-ment?El dèficit d’instal·lacions que té el fut-bol al nostre poble considerant les ne-cessitats reals i continuades és molt evident, t’agradi o no el futbol. Som creatius, coneixem l’esport, tenim il-lusió i ens agrada el que fem, però entrenar 18/20 nois o noies de 14

a 18 anys en un rectangle de 25x15 metres quan el cap de setmana han de competir en un terreny de joc de 100x60 metres és molt complicat i limita en gran mesura les possibilitats de creixement dels nostres esportis-tes. La UD Cassà és l’entitat esporti-va amb més federats/federades del nostre poble i les instal·lacions pràc-ticament funcionen els 365 dies de l’any. Per tant, no es pot dubtar de la necessitat d’un altre camp d’entrena-ment i per donar suport a la competi-ció i actualment aquests camps han de ser de gespa artificial per garantir les condicions mínimes indispensa-bles.Quines millores teniu previstes de cares a la propera temporada?Hem creat l’àrea d’habilitats motrius bàsiques que dirigirà en Xavier Subi-rana. En aquests moments ja ha co-mençat a funcionar, però de cara a la temporada vinent estarà tot estructu-rat i integrat dintre de la recentment creada àrea de metodologia dirigida per en Sergi Torres.

També tenim l’àrea de coordina-ció de porters/res gestionada per en Marc Martínez que està fent una tasca excel·lent i que la temporada vinent presenta moltes novetats. Fa temps que treballem per proporci-onar a aquesta secció dels mitjans i recursos necessaris per a la millora constant dels nostres porters/por-teres que requereixen una formació complementària diferent.

Aquest any 2021 s’ha creat un departament de comunicació al club que gestiona les xarxes socials (Insta-gram, Twitter, Facebook, web…) i que entrarà en el seu màxim rendiment la temporada vinent.Com heu gestionat aquesta tempo-rada de pandèmia?Aquest any ha estat un repte, consi-derant tots els aspectes que s’han vist afectats; econòmic, social i esportiu. La reducció d’ingressos del club ha estat molt important, destacant per sobre de la resta la no celebració de la quina, o no poder posar la barraca de la festa o el tancament del servei

UD Cassà / Futbol EsportsQuim

Boadas, conver-

sant amb el presi-

dent de la UD Cassà,

Miquel Clapés a

l’estadi municipal de Cassà.


de bar. En l’àmbit social hem aturat totes les accions que duem a terme habitualment, com les visites periò-diques a la Residència Geriàtrica de Cassà de la Selva i en l’àmbit esportiu ha estat molt complicat adaptar-se constantment als canvis de normativa (només vàrem deixar d’entrenar les 3 primeres setmanes de novembre) i motivar entrenadors i jugadors i juga-dores per aconseguir que els espor-tistes no baixessin el ritme en un any on la competició s’ha endarrerit tant.I encara hi ha problemes amb la llum al camp de futbol?L’Ajuntament ens ha garantit que ben aviat s’arreglaran els problemes que tenim amb la il·luminació del camp de futbol que va ser la proposta guanya-dora l’any 2018 dels pressupostos participatius. Fa gairebé 3 anys que des del club no hem deixat de recla-mar l’execució correcta d’aquest pro-jecte que, per diferents motius, no s’ajusta al previst i ens impedeix gau-dir com cal una instal·lació imprescin-dible per a la pràctica del futbol.Es mantenen els projectes de fu-tur?En aquests moments tot gira entorn de la construcció del nou camp de F7; hi ha moltes idees, plantejaments, me-todologies de treball que requereixen espai per dur-les a terme. Esperem que el nou projecte sigui una realitat aquest any per treure-li el màxim ren-diment com hem fet sempre dels re-cursos que hem disposat. El projecte ens agrada i estem molt satisfets que

El mes de març es va tornar a veure futbol a Cassà amb un amistós entre contra el Marca de

l’Ham, després de mig any amb les graderies buides.

Esports UD Cassà / Futbol

l’Ajuntament ens hagi demanat l’opinió, ja que hem pogut aportar aquelles ide-es que pensem que en poden millorar el resultat final. A més, el club està sempre a la disposició del poble i ho hem demostrat en repetides ocasions i en moltes iniciatives diferents, per ajudar a tot allò que serveixi per poten-ciar el nostre municipi i l’esport.Quim, tu que portes tants anys en el món del futbol, quina importància té l’esport en la nostra societat?Parlar de la importància de l’esport en la situació actual i tenint en compte tot el que hem viscut durant el darrer any i de la manera que ho faré pot sem-blar desproporcionat; però que tothom tingui en compte que sóc plenament

conscient que davant de segons qui-nes necessitats l’esport també queda en un segon pla.

En qualsevol cas, l’esport és VITAL per absolutament TOTHOM. Des dels més petits fins als més grans, és sa-lut, disciplina, educació, valors… i és important que hi hagi mitjans i instal-lacions perquè el puguem practicar a totes les edats; per exemple, en el club actualment hi ha una agrupació d’exju-gadors que no poden entrenar per fal-ta d’espai i en aquests moments s’està creant la d’exjugadores que es troba-ran amb el mateix problema fins que no tinguem les noves instal·lacions.La gent coneix realment el club que tenim a Cassà?

En moltes ocasions tinc la sen-sació que hi ha cert desconei-xement: La UD CASSÀ està al darrere i amb un paper prota-gonista en moltes accions soci-als que no tenen absolutament res a veure amb el futbol (col-laboració amb altres entitats del poble, paper destacat en tornar a activar les iniciatives per la Marató de TV3, col-laboracions amb la residència geriàtrica, Càritas, Festa Ma-jor…).

En el darrer any hem es-tat notícia a diferents mitjans (RAC1, TV3…) per coses que fem i destaquen amb relació a altres entitats com la nostra. Pensem que actualment la UD Cassà té una activitat social molt rellevant i tots els espor-tistes tenen clar que el Cassà en aquest sentit també és més que un simple club de futbol.


TORNEN LES LLIGUESAcabem aquesta entrevista informant que a finals del mes de març es re-prenen les competicions de futbol catalanes d’acord amb les mesures aprovades pel Procicat.

Finalment, tot i que a partir del 20 i 21 de març es van reprendre algunes de les competicions, el primer equip masculí de futbol de la UD Cassà ja no competirà enguany a 2a divisió catala-na, ja que la federació -prèvia consul-ta amb els clubs- va decidir anul·lar la competició. Com que si no hi ha nous confinaments, sí que competiran les altres categories (1a, 3a i 4a, catala-na), l’any que ve la categoria de 2a ca-talana tindrà els mateixos equips que enguany a més dels que baixin de 1a i els que pugin de 3a catalana.

Des de la UD Cassà ja es va optar per demanar que s’anul·lés la com-petició oficial de 2a catalana tota ve-gada que no hi havia temps material de jugar els partits previstos i la lliga s’hagués pogut allargar fins al juliol; en canvi van estar d’acord en fer una competició alternativa, de participació voluntària per als equips, per tal de

permetre que els jugadors del club disputessin alguns partits aquesta temporada. Aquesta lligueta encara no estava concretada a l’hora d’es-criure aquesta crònica, però estava previst que s’iniciés a finals del mes de març.

Les jugadores de 1a femenina de la UD Cassà sí que començaren a com-petir el cap de setmana del 20 i 21 així com els juvenils. La resta d’equips també estava anunciat que reprendri-en les competicions aquest mes de març.

Per preparar les lligues el Cassà ja va disputar alguns amistosos en dife-rents categories; el sènior masculí va jugar contra el Marca de l’Ham el dia 13 de març, en un partit poc vistós que va acabar amb empat a zero.

El cadet juvenil femení va jugar a l’Estartit, en un gran partit que van guanyar per 0-1 i que de ben segur va donar motivació a l’equip per comen-çar la lliga la setmana següent.

El Juvenil A es va enfrontar el diu-menge al matí al municipal de Cassà al Caldes sènior de 3a Catalana amb molts exjugadors de la UD Cassà.

El resultat va ser de 3-3, en un par-tit molt igualat tot i la suposada major experiència per edat de l’equip visi-tant, però que tranquil·lament, podia haver acabat en victòria local.

El sénior Femení es va enfrontar al Juvenil de divisió d’honor de l’Estartit també a Cassà i va acabar amb derro-ta per 1-2 en un partit en què el resul-tat no va tenir importància, a causa de les baixes que tenia l’equip. Hi va haver dues notícies, una de bona i una de dolenta. La bona és que va debutar la jugadora del cadet juvenil Iria Ca-brillana i la dolenta és que la Cristina Espinosa, que sortia d’una lesió que es va ajuntar amb el confinament i per això feia més temps que no jugava, va patir una altra lesió i va haver de ser traslladada amb ambulància, ànims Cristina.Per acabar el Juvenil B va perdre per 1-2 contra el Banyoles.

Tot i els mesos d’aturada s’espera amb il·lusió l’inici de les competicions i el retorn de públic que s’haurà de fer guardant les mesures sanitàries de protecció.

Fotos: Eduard Duran

UD Cassà / Futbol Esports

Zona Industrial Susvalls - Nau B

Sergi Massegur, controlant una pilota, i l’equip de Cassà que va jugar a l’amistós contra el Ca l’Aguidó.


Esports Atletisme

Aquests darrers mesos, l’activitat competitiva del nos-tre club, com tot en general, s’ha vist molt reduïda. Hem tingut la sort, això sí, de poder seguir entrenant pràctica-ment sense interrupcions des de l’octubre, però sense cap competició a la vista, a vegades costa trobar la motivació.

El primer atleta que ha pogut gaudir d’una competició aquest 2021, ha estat en Pitu Vidal.

Va ser el 7 de febrer, a l’estadi Josep Molins de Sabadell, al Campionat Català de llançaments d’hivern. Tot i fer un dia pèssim pels llançaments, per la humitat que hi havia, en Pitu va aconseguir el tercer lloc en la categoria Màster 60 de llançament de martell amb una marca de 20 m 38 cm, i el quart lloc en llançament de disc, amb una marca de 21 m 09 cm. Moltes felicitats, Pitu!!

La resta, vam haver d’esperar uns dies més: tot just unes setmanes abans, vam saber per sorpresa que se celebraria el campionat de Catalunya de cros, ben a prop d’aquí: a Santa Cristina d’Aro

Els adults, vam tenir un regal anticipat: l’alegria amb què els nens i nenes van rebre el fet de poder participar en una competició de nou, després de pràcticament un any en blanc.

I així, amb il·lusió, aviat va arribar el dissabte 13 de fe-brer, i uns quants atletes del club vam trobar-nos al circuit. Les condicions eren força rígides per la situació pandèmi-ca, i distaven molt del contacte i escalf al que estem acos-tumats mentre correm: els participants, només podien accedir al circuit amb l’entrenador i escalfar en una zona

establerta, la competició es disputaria a circuit tancat, així que els acompanyants només podrien veure els atletes de lluny. Però podríem participar i gaudir de nou de córrer en competició.

Les mesures no van impedir una bona actuació dels atletes cassanencs, casualment, tots de primer any (van córrer amb nens i nenes de la seva edat i d’un curs més).

Els participants van ser, en categoria sub-12 femení: Queralt Rutllant i en categoria sub-12 masculí, Oriol Suñer, Gerard Costa, Eloi Crous i Jofre Ruiz. L’equip masculí, a més, va ser tercer en la classificació de clubs. Cal dir, que dos dels atletes inscrits, no van poder participar per lesió: L’Eduard Brucet i en Marc Pozo.

Moltes felicitats a tots! I mentre tinguem salut i cames, les coses seran més fàcils. Ànim!

A poc a poc, tornem a la competició

Grup de participants al cros de Santa Cristina d’Aro.


CT Cassà / Tennis Esports

El dissabte 6 de març vam fer l’entre-ga de premis de la I Lliga Intersetmanal del Club Tennis Cassà. Aquesta lliga la vam començar el desembre del 2019 i fins ara no l’havíem pogut donar per finalitzada.

Cal agrair a l’Ajuntament de Cassà la seva col·laboració i assistència al sen-zill acte d’entrega de premis.

Tot i els entrebancs que hem tingut, hi ha hagut una trentena de participants, que, quan ha estat possible, entre pan-dèmia i mal temps, han anat disputant els diferents partits que els pertocava.

La classificació ha estat la següent:Campions de la Fase de Grups de

PrimeraGrup A: Jordi LaromaineGrup B: Joan Marc CodolàCampions Fase de grups de SegonaGrup A: Pablo ArayaGrup B: Jordi RieraCampió Quadre Final de Primera:

Jordi LaromaineFinalista Quadre Final: Joel Cabarro-

casCampió de Consolació: Ishar NicolauFinalista Consolació: SebastienCampió quadre final de Segona:

Joan OrtizFinalista quadre final: Pablo ArayaCampió de Consolació: Albert Iglesi-

asFinalista de Consolació: Sara Blan-

quera

Esperem aviat començar la segona lliga i que la gent s’animi a venir a jugar a tennis.

Ja funciona l’aplicació Reservaplay, per poder fer el lloguer de la pista de tennis pels no soci. Ens agradarà veu-

re com la gent ve a jugar a tennis de cara el bon temps! Aviat també torna-ran els torneigs de Pàdel.

Us animem que ens seguiu per les xarxes socials i així us anirem infor-mant de les novetats.

Repartiment de premis al Tennis

En aquesta pàgina diversos moments de l’acte de lliurament de premis de la liga intersetmanal.


Esports FD Cassanenc / Hoquei Patins

La Txell Gelabert és mestra i peda-goga de formació, i va entrar a la nova junta del Foment des de la sec-ció d’hoquei, on fa 6 anys que hi va arribar. Agafant l’àrea de Tresoreria i la coordinació de la secció d’hoquei creu fermament en el nou projecte del Club. Mare de 5 fills, 3 dels quals practiquen l’hoquei, s’ha convertit en

una entusiasta d’aquest esport. Amb l’objectiu de consolidar l’oferta forma-tiva del Foment, treballa feliç amb la nova Junta i tot l’equip de coordinació de la secció d’hoquei.Com estan sent aquests primers mesos al capdavant de la secció d’hoquei?Doncs amb més feina de la prevista,

no t’enganyaré. Tota la Junta del Fo-ment en General, i la secció d’hoquei en particular estem dedicant-hi més hores de les que ens pensàvem. Es-tem fent un exercici molt important d’ordenació per a buscar la viabilitat del club. Ens està costant, però ho aconseguirem, i ho fem molt a gust pensant en tot el que pot arribar a ser el projecte.Què és l’hoquei per a tu?Te’n puc parlar des de diferents flancs. Com a mare ho veig com un esport noble i dedicat, ple de valors i bona gent. Com a pedagoga, és un esport que fomenta com cap altre l’equilibri, la coordinació, les habilitats motores, la visió espaial, el desenvolupament cognitiu i l’atenció; suposo que en part els meus fills fan hoquei per tot això. Com a espectadora, l’esport de pista més divertit i dinàmic que hi ha.Quins efectes té l’esport en lluitar contra la pandèmia?L’esport sempre té un efecte molt po-sitiu en la salut física i mental de qual-sevol persona. En moments de pandè-mia té un paper clau, a més a més, i sobretot pels infants, en l’aspecte de la socialització. Per tant, ens ajuda a créixer i a mantenir un equilibri que la pandèmia ens ha interromput brusca-ment.

Txell Gelabert, tresorera del Foment Deportiu Cassanenc

‘La pandèmia ha debilitat força la secció d’hoquei patins’

La Txell Gelabert, en un partit de pares i mares d’hoquei i com a delegada d’un equip de base.


Aquests són els horaris d:entrenaments de les seccions bàsquet i hoquei patins de l’FDC:

BÀSQUET. PAV 3Dilluns: 17:00 a 18 hores categoria Premini masc i

Mini masc.De 18:00 a 19 hores categoria Mini fem i Premini

masc.De 19:00 a 20 categoria Cadet fem – Junior masc.De 20:00 a 21:20 hores categoria Sènior masc – Sots

21 masc.Dimarts: De 17:00 a 18 hores categoria Escoleta -

Pre-Mini fem.De 18:00 a 19 hores categoria Pre-Mini masc – Pre-

Infantil fem.De 19:00 a 20 categoria Junior masc – cadet masc.De 20:00 a 21:20 hores categoria Sènior fem A - Sè-

nior fem BDimecres: 20:00 a 21:20 hores categoria Sènior

masc A – Sènior masc B Dijous: de 17:00 a 18 categoria Escoleta - Premini

fem.De 18:00 a 19 categoria Mini masc - Pre-infantil masc.De 19:00 a 20:00 hores categoria Pre-infantil fem -

Cadet fem.De 20:00 a 21:20 hores categoria Sots 21 masc -

Sènior fem ADivendres: De 17:00 a 18:00 hores categoria Pre-Mini

masc - Mini fem.De 18:00 a 19:00 categoria Cadet masc - Junior

masc.

HOQUEI PATINS - PAVELLÓ F.D. CASSANENC.Dilluns: 19:30 a 21:30 hores. Categoria juvenil - 2ª

catalana - 1ª catalana.Dimarts: 17:00 a 18:30 hores.Categoria Escola – Pre-

Benjamí C - Pre-Benjamí B.De 18:30 a 19:30. Categoria Pre-Benjamí A – Benjamí. De 19:30 a 21:30 hores. Categoria Juvenil – 2ª cata-

lana – 1ª catalana.Dimecres: De17:00 a 18:00 hores. Categoria Pre-Ben-

jamí “C” – Pre-Benjamí”B”.De 18:00 a 19:30 hores. Categoria Pre-Benjamí”A” –

Benjamí.Dijous: De 17:00 a 18:30 hores. Categoria Escola –

Pre-Benjamí”C” – Pre-Benjamí” B”.De 18:30 a 20:00 hores. Categoria Pre-Benjamí “A” –

Benjamí.

FD Cassanenc / Hoquei Patins Esports

Com valoreu les mesures restricti-ves que han afectat la pràctica de l‘esport?

Si bé és cert que algunes són difí-cils d’entendre, en general procurem pensar sempre en positiu perquè l’ob-jectiu de totes elles és VITAL. Per això les respectem i les tenim molt presents.Com ha passat factura la pandè-mia a la secció?La pandèmia i un munt de circums-tàncies més han fet que la secció hagi quedat greument debilitada. Respec-te a la temporada anterior han caigut equips sencers, i això ha comportat una davallada econòmica i formativa que estem intentant resoldre.

FEMINITZAR LA SECCIÓQuins són els objectius de la sec-ció?Tenim una llista enorme d’objectius. Alguns d’ells són: retenir el talent que s’ha format a la casa; recuperar aquestes categories que malaurada-ment hem perdut i que ens impedei-xen tenir una cadena que s’enllaci des de l’escoleta fins a l’equip sènior; i fe-minitzar la secció.Què vol dir feminitzar la secció?Vol dir aconseguir que les nenes de Cassà es tornin a interessar per l’ho-

quei. Vol dir tenir algun equip 100% femení. Sobre això et puc avançar dues coses: ja tenim un patrocinador específic per aquest equip, i aviat co-mençarem una campanya per a fer-lo possible.Quin és el futur de la secció d’ho-quei del Foment?Doncs ens esforcem perquè sigui un

futur esplèndid, aportant-hi treball, coherència, organització i transparèn-cia. Ens hem trobat un munt de pares i mares implicats, 14 en total, que són els que formen l’equip de coordi-nació de la secció. Amb ells i elles, la dedicació dels entrenadors i la il·lusió dels esportistes de la secció, mirem el futur amb molt d’optimisme.

La família de la Txell Gela-bert, una colla d’apassionats

per l‘hoquei patins.

Horaris d’entrenament de les seccions de bàsquet i hoquei patins de l’FDC


Aquest mes veurem els equips mas-culins del Foment que han estat cam-pions i subcampions de les seves categories al llarg de la història del bàsquet del de l’FD Cassanenc.

TEMPORADA: 1977-1978. Categoria Infantil masculí. Campió Provincial i Subcampió Copa Fede-ració.

Plantilla: Paco Vegas, Xavier Carre-ra, Joan Duch, Joaquim Roca, Toni Muñoz, Xevi Miralles, Emili Cabar-rocas, EliasVegas, Jordi Puig, J. M. Martí. Ajupits: Jaume Cañigueral, Adroher, Quim Vegas, Miquel Vegas.

TEMPORADA 1979-1980Categoria Juvenil masculí. Campió Provincial i Subcampió Copa Fede-ració.

Equip: Xavier Carrera, Emili Cabar-rocas, Toni Muñoz, Mariano Ribas, Xevi Miralles, Carles Nadal, Elias Ve-gas; Joan Duch, Lluis Tomás, Quim Vegas, Salvi Pérez, Miquel Vegas.

Les semifinals del Campionat Pro-vincial es varen celebrar al pavelló de la U. E. Sarrià. C. B. Blanes 57 - C. B. Sant Josep de Girona 39FD Cassanenc 67 - CB Banyoles 59La final es va jugar al pavelló de Fi-

Esports FD Cassanenc / Bàsquet

TEMPORADA: 1970-1971.

Mini masculí. Campió Provincial. Salle Cas-sà.

Fila del darrera: Bata-llé, Lopez, Viana, Sitjá, Romero, Riera. Al da-vant Sabriá, Vilahur, Tor-rent, Jimenez.

Equips masculins de base campions i subcampions

Repàs a la història del bàsquet del Foment Deportiu Cassanenc

gueres. CB Blanes 61 - FD Cassanenc 73Cassanenc: Duch (24), X. Miralles (19), Joaquim Vegas (10), Elias Ve-gas (4), Emili Cabarrocas (14), Toni Muñoz (2), Salvi Pérez, Lluis Tomás, Miquel Vegas, Marcel Rahola, Maria-no Ribas, Carles Vila. A la fase sector del Campionat de Ca-talunya. Sícoris de Lleida 56 - F. D. Cassa-nenc 48

L’equip infantil masculí va acabar Subcampió Provincial. FINAL TRIANGULAR. F. D. Cassanenc 64 - Montessori Palau 42CB Palamós 55 - FD Cassanenc 53Cassanenc: Roca (4), Esgleyes (13), A. Vilá (16), Cañigueral (13), Mir (7), Busquets, Hernandez, Diaz, Lluis Vilá.

TEMPORADA 1982-1983Categoria Infantil masculí. Sub-campions Provincials i Campions de la Copa Federació. Jugadors: Joan Bou, Joan Carré, Pitu Casellas, Julian Gonzalez, Jordi Renart, Marc Pagés, Joan Duch (en-trenador). Joan Costa, Narcís Oller, Lluis Bosch, Ramon Castañer, Jordi Arderiu.

TEMPORADA: 1986-1987Categoria juvenil masculí. Campió Provincial.

Foneria de ferro industrial i artística

C/Castell, S/N / 17244 Cassà de la Selva

Telf. 972 46 01 93

voragran@voragran. com


FD Cassanenc / Bàsquet Esports

T E M P O R A D A 1969-1970. Categoria Mini masculí Campió Provincial i Sots-campió de Cata-lunya. Fase de sector a Lleida.

Drets: Francisco Duch (entrenador), Agustí Perez, Jau-me Gómez, Narcís Batallé, Jordi Puig, Robert Soler, Joa-quim Soler (dele-gat).

Ajupits: Lluis Go-mez, Josep Grata-cós, Carles Nadal, Pere Garcia (a la foto no surt en Jo-sep M. Martí, es-tava malalt).

Plantilla: Viana, Turón, F. Matamala, Albertí, Rubirola, Garcia. Ajupits: Si-mon, Domingo, Costa, Eduard Cabar-rocas, Castellano, Jordi Juliá.

TEMPORADA 1993-1994 Categoria Pre-Mini masculí. Sub-campions Provincials Plantilla: Josep Martorell (delegat), Jordi Rabassedas, Climent Domingo, Joel Martorell, Eduard Jiménez, Pau Basart, Isaac Llinàs, Pilar Pascal, Xavier Carrera (entrenador), Moisès Martorell, Carles Vilahur, Josep M. Prat, Joan Mollera, Ignasi Vegas, Jo-sep Jiménez (delegat).

Categoria Juvenil masculí. Cam-pió Provincial. Plantilla: Santi Gil (entrenador), Cris-tina Llombart (delegada), Jordi Ontive-ros, Adam Mitjavila, J. M. Mañach, M. Angel Moncadas, Lluis Pararols, Dani Muñoz, Oscar Vila, Jordi Frigola. David Marjanedas, Jordi Vidal, Albert

Teixidor, Xavier Fàbregas, Carles Vila. TEMPORADA 1994-1995Categoria Cadet masculí C. Campió nivell C. Plantilla: Albert Teixidor (ajudant d’en-trenador), Pere Moncadas, Josep Se-nen, David Carrera, Joaquim Gubau, Modest Puig, Carles Valentí, Josep Sureda (entrenador); Jordi Oller, Car-les Carreras, Robert Fuertes, Fran-cesc Vila, Jordi Amores. Categoria Sots 23 masculí. Sub-campions Provincials. Plantilla: Carlos Xirgu, Dani Muñoz, J. M. Mañach, Jordi Frigola, Santi Gil, David Marjanedas, Xavier Fàbregas, Carles Vila, Albert Teixidor, Eduard Baulida.

TEMPORADA: 1995-1996 Categoria Infantil masculí. Campió Provincial. Nivell B

Plantilla: Esteve Carbó (ajudant d’en-trenador), Joaquim Caballé, Jordi Pla, Francesc Galban, Dani Zamora, Sergi Jiménez, Josep Sureda (entrenador), Eduard Boadas, Albert Baulida, Joa-quim Felip, Andreu Ledesma, Ivan Fer-nàndez.

TEMPORADA: 1995-1996 Categoria Cadet masculí B. Campió del Nivell CPlantilla: Tomás Coris (entrenador), Jordi Bell-lloch, Carles Carreras, Da-vid Carrera, Albert Ros, Joan Anglada (entrenador). Marc Menció, Modest Puig, Xavier Forroy, Eduard Mestres, Eduard Mias, Francesc Vila.

TEMPORADA: 1997-1998 Categoria Cadet masculí A. Campió Copa Federació. Plantilla: Ivan Zamora, Alex Xiberta, Francesc Galban, Eduard Dalmau, Josep M. Gasull (entrenador). Isaac Tarrés, Sergi Jiménez, Joaquim Felip, Albert Ros, Jordi Pla.

TEMPORADA: 1999-2000 Categoria infantil masculí. Sots-Campió Provincial. Plantilla: Carles Vila (entrenador), Moisès Martorell, Albert Candelario, Jordi Ayach, Jordi Bou, Jordi Xifre, Xavier Fàbregas (ajudant d’entrena-dor). Francesco Pili, Albert Rabasse-das, Lluis Jimenez, Albert Arderiu, Jordi Sureda, Joan Artigas.

TEMPORADA: 2000-2001 Categoria Júnior masculí. Subcam-pions Provincials i Subcampions de la Copa Federació. Plantilla: Xevi Porcel, Joel Martorell, Joan Carles Muñoz, Carles Vila (en-trenador), Alex Teixidor (primer en-trenador), Josep Martorell (delegat), Eduard Varo, Ivan Fernandez. Fran-cecs Bollo, Gerard Freixas, David Vila, Andreu Ledesma, Eduard Boadas,

TEMPORADA: 2001-2002 Categoria infantil mas-culí. Campió Provincial i Sotscampions de Catalu-nya.

Drets: Manel Cruz (entre-nador), Pau Presas, Jordi Moncadas, Isaac Xiberta, Marc Bou, Jordi Lopez, An-gel Viana (delegat).

Ajupits: Albert Remus, Efrain Batallé, Aleix Bayé, Marc Viana, Aleix Horta.



Pau Basart, Isaac LLinás, Jordi Ra-bassedas, Joan Mollera.

TEMPORADA: 2001-2002. Categoria Cadet masculí. Campió Provincial. Plantilla: Albert Candelario, Moises Martorell, Jordi Bou, Felip Puig (en-trenador), Albert Arderiu, Jordi Xifra, Ricard Hospital, Xavier Bollo, Lluis Ji-menez, Jordi Sureda, Joan Artigas, Jordi Domingo.

TEMPORADA: 2002-2003 Categoria Júnior masculí. Subcam-pions Provincials Moises Martorell, Xavier Aymerich, Albert Arderiu, Felip Puig (entrena-dor), Jordi Xifre, Albert Amat, Jordi Sureda, Lluis Jimenez, Albert Rabas-sedas, Joan Artigas, Albert Candela-rio, Joan Bou.

TEMPORADA: 2003-2004Categoria Júnior masculí. Campió Provincial. Plantilla: Albert Arderiu, Jordi Do-mingo, Moises Martorell, Aleix Hor-ta, Ricard Hospital, Marc Delemus (entrenador), Lluis Jimenez, Albert

Rabassedas, Albert Candelario, Joan Artigas, Eduard Comas, Jordi Bou. FASE SECTOR a ANDORRA. Pavelló Joan Alay. Semifinals: F. D. Cassanenc 71 - C. E. Maris-tes Ademar 72 C. B. Andorra 88 - C. B. Cambrils 59Final: C. B. Andorra 77 - C. E. Ma-ristes Ademar 51

PLANIFICANT EL NOU PAVELLÓ El febrer del 2005 va tenir lloc una reunió informativa a l’Ajuntament de Cassà de la Selva amb la presència del president del Club el F. D. Cassanenc, en Francesc Nadal, en Xavier Carrera com a delegat de la secció de bàsquet, el regidor d’esports Josep Maria Mir i el arquitecte Jordi Fabrellas per par-lar del projecte de coberta de la pista poliesportiva; el començament de les obres es va definir per a l’estiu.

TEMPORADA: 2006-2007Categoria Júnior masculí. Subcam-pions Provincials. Plantilla: Eduard Bonmatí, Marc Boa-della, Marc Plana, Lluis Bonmatí (dele-gat), Dani Teixidor (entrenador), Quim

Roqueta, Pau Xiberta, Jacob Pérez. Manel Molina, Eduard Bertran, Edu-ard Fusté, Guillem Miquel, Albert Al-berto, David Puertas.

TEMPORADA: 2008-2009. Categoria Júnior masculí . Subcam-pions Provincials. Plantilla: Eudald Romo, Aitor Fernàn-dez, Jordi Cazorla (ajudant d’entre-nador), Albert Morejon (entrenador), Damià Xifra, Eduard Montiel. Roger Casadevall, Eduard Fusté, Da-vid Crous, Gerard Nuell, Joel Bosch, Marc Puig, Heribert Cubells.

TEMPORADA: 2012-2013 Categoria Sots 21 masculí. Sub-campió Provincial. Plantilla: Fernàndez, Marçal Gumbau, Marti Esparraguera, Moisès Mar-torell (ajudant d’entrenador), Albert Arderiu (entrenador), David Crous, Eudald Romo, Oriol Padrós. Climent Vila, Jordi Ribas, Eduard Artero, Pol Figueras, Sergi Castells, Marc Bus-quets, Gerard Jiménez.

TEMPORADA: 2015-2016. Categoria Sots 25 masculí. Sub-

TEMPORADA: 2005-2006 Categoria Sots 21 masculi Prefe-rent. Sotscampions de Catalunya. Drets: Joan Ramió (delegat), Marc Ramió, Ricard Hospital, Xavier Ayme-rich, Moises Martorell, Jordi Xifre, Agustí Pajares (entrenador). Ajupits: Sam Gutierrez, Jordi Bou, Lluis jime-nez, Joan Artigas, Albert Arderiu, Jordi Ayach.

Fase Sector: Pavelló de Cassà. F. D. Cassanenc 96 - C. B. Sant-

feliuenc 67Fase Final(Quart) 27 de maig 2006: C. B. Moncadas 83 - F. D. Cassa-

nenc 85 (amb prórroga)Final: Pavelló de L’Escala. 4 de

Juny 2006. SAFA Claror 105 - F. D. Cassanenc 98

TEMPORADA: 2007-2008.Categoria: Júnior masculí: Campió Pro-vincial. Sotscampions de Catalunya. Drets: Albert Morejón (entrenador), Marc Boadella, Quim Roqueta, Jordi Colomer, Eduard Bonmatí, Pau Xiberta, Manel Mo-lina, Lluis Bonmati (delegat), Josep Donai-re. Ajupits: Albert Alberto, Jordi Cazorla, David Puertas, Eduard Bertran, Eduard Fusté, Guillem Miquel. FASE SECTOR del CAMPIONAT DE CATA-LUNYA. Sitges 8 de juny de 2008. Semifinals: CB Vilassar 79 - CB Reus 48CB Seca (Lleida) 59 - FD Cassanenc 89FINAL: CB Vilassar 70 - FD Cassanenc 59



TEMPORADA: 2007-2008 Categoria cadet masculí A i Campió de Catalunya. Drets: Heribert Cubells, Aitor Fernan-dez, Marc Bou (ajudant d’entrenador), Capdevila, Jaume López (entrenador), Eduard Montiel, Damiá Xifra. Ajupits: Marc Puig, Gerard Nuell, Dani Vives, Roger Casadevall, Joel BoschFASE SECTOR del CAMPIONAT DE CA-TALUNYA. 15 de juny de 2008 al pave-lló de Fraga. Semifinals: Paula UDT Blau 52 - C. B. Malgrat 66 F. D. Cassanenc A 70 - P. Fragatina 64FINAL: C. B. Malgrat 61 - F. D. Cas-sanenc A 65

campions de Catalunya. Plantilla: Oriol Padrós, Eduard Artero, Marti Esparraguera, Jordi Busquets (estadística), Albert Arderiu (entre-nador), Moisès Martorell (ajudant entrenador), Marc Gallardo, Quim Ro-queta, Ramon Viñas. Gerard Jiménez, Gerard Nuell, David Crous, Marc Bus-quets, Sergi Castells, Joel Macias.

TEMPORADA: 2017-2018Categoria Cadet masculí. Subcam-pió provincial. Plantilla: Pol Besalú, Nil Roca, Eduard Girals, Edu Miquel (ajudant d’entrena-dor), Raül Masallé (entrenador), Amat Martin, Ekaitz López. Sergi Pozo, Mar-ti Torrent, Yeray Ortega, Roger Mun-det, Eduard Massegur, Bernat Carrè.

TEMPORADA: 2018-2019Categoria Júnior masculí. Subcam-pió Provincial. Plantilla: Edu Girals; Pol Besalú, Raül Masalle (entrenador), Nil Roca, Johan Teixidor, Amat Martin. Joel Benages, Roger Velasco, Bernat Carré, Yerai Ortega, Marti Torrent, Edu Massegur.

TEMPORADA: 2014-2015Categoria Sots 25 masculí. Sots Campi-ons de Catalunya. Drets: Damià Xifra, Marc Gallardo, Eduard Artero, Moisès Martorell (ajudant d’entre-nador), Albert Arderiu (entrenador), Jordi Busquets (estadística), Marti Esparraguera. Oriol Padrós, Quim Roqueta, Ramón Viñas. Ajupits: Marc Busquets, Joel Macias, Lluis Tarrés, Gerard Nuell, Sergi Castells, David Crous, Gerard Jiménez. El 31 de maig del 2015 es va celebrar al PV3 de Cassà de la Selva la fase sector del Campionat de Catalunya. Semifinals: 10’30 mati. S. E. S. E (Badalo-na) 69 - C. B. Sant Narcís de Girona 57A 2/4 de 1 matí, C. B. Àguiles (Tarrago-na) 61 - F. D. Cassanenc 63Final a les 6 de la tarda, S. E. S. E. 55 - F. D. Cassanenc 50

TEMPORADA: 2015-2016. Categoria Júnior masculí A Campió Provincial. Drets: Pau Planella, Adrià Fusté, Eduard Ruscalleda, Raül Masallé (en-trenador), Ivan Capuz, Aniol Carré. Ajupits: Joel Abulí, Pol Mejias, Albert LLoveras, Adriá Sitjá, Genís Duch. La fase sector del Campionat de Ca-talunya es va celebrar el 29 de Maig 2016 a Cassà de la Selva al PV3. El F. D. Cassanenc va quedar eliminat a les semifinals. SEDIS ALFA (Lleida) 70 - F. D. Cas-sanenc 64


El passat dia 15 de febrer del 2021 l’Albert Ros Anguila (que el juliol farà 40 anys) ens comunicava que deixava el bàsquet definitivament, després de 35 anys en aquest esport. Sens dub-te ha estat un dels millors jugadors que ha tingut el bàsquet cassanenc, d’aquesta manera he cregut oportú fer-li una entrevista.

El dimarts dia 2 de març, vàrem quedar a les oficines, on treballa, del carrer Major de Cassà de la Selva a les 7 de la tarda.Pots explicar-nos tots els clubs on has jugat a bàsquet i a quina cate-goria?

De Pre-mini en la temporada 1990- 1991 fins a cadet al F. D. Cassanenc.Vaig entrar a la selecció gironina a la categoria Infantil.

Del 1997 al 1999, Júnior al C.B. Sant Josep Girona (vinculat al Casade-mont Girona ACB).

La temporada 1999-2000, al C.E. Sta Eugenia CESET (Copa Catalunya)

Del 2000 al 2002, al C.B.Vic (EBA)L’estiu del 2001, amb el Bàsquet Manresa, Subcampió d’Espanya Sub-21.

Estiu 2002, amb el Bàsquet Man-resa, Campió d’Espanya Sub-21

Del 2002 al 2004 C.B. Calpe (LEB-

2). Campió de lliga i ascens a LEB -1.2004-2005: Casademont Giro-

na (ACB). Debut el 20 d’octubre del 2004.

Temporada 2004-2005 AKASVAYU Vic (LEB-2)

Temporada 2005-2006: C.B.Valls (LEB -1)

2005 – 2006: C.B. L’Hospitalet (LEB-1); playoff ascens a ACB.

Del 2006 al 2008 , B.C.Andorra (EBA) - Màxim anotador del grup C (21 punts de mitjana).

Del 2008 al 2012, A.E.SEDIS LA SEU (EBA). Màxim anotador d’Espa-nya (28 punts de mitjana per partit.

A l’esquerra dues imatges de la llarga història esportiva de l’Albert; a dalt, a la temporada 1990-1991, amb l’equip de Premini masculí de l’FD Cassanenc. Drets: Ester Rincón (entrenadora), Albert Ros, Jordi Duch, Eduard Jimenez, Jordi Bertran, Domingo, Albert Besalú (ajudant). Ajupits: Jordi Pla, Joaquim Felip, J. Marjanedas, F. Galban. A la foto inferior, a la temporada 2019-2020 l’¡equip de 2a catalana sènior masculí del Foment: Drets: Damiá Xifra, Romà Ferrè, Èric Jiménez, Raül González, Sergi Prieto, Eduard Miquel, Marc Busquets, Albert Ros, Albert Arderiu. Ajupits: Gerard Nuell, Joel Abulí, Marc Bus-quets, Gerard Jiménez, Genís Ibanco, Adrià Fusté. A la dreta, l’Albert Ros a les oficines on treballa.


Després de 35 anys jugant, l’Albert Ros deixa el bàsquet

Aquesta temporada no ha pogut jugar cap partit per la Covid19


Marc Pagès Ruscalleda

Osteòpata per la Universitat E. O. B. (Barcelona) i

per la Universitat de Maidstone (Anglaterra)

Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93

L’Albert llençant a cistella i, a la dreta, amb l’equip cadet mascuí de la temporada 1995/96 de l’FDC: Drets: Tomás Coris (entrenador), Jordi Bell-lloch, Carles Carreras, David Carrera, Albert Ros, Joan Anglada (entrenador). Ajupits: Marc Menció, Modest Puig, Xavier Forroy, Eduard Mestres, Eduard Mias, Francesc Vila.

Segon més valorat d’Espanya (27 punts de mitjana per partit)

Estiu 2012. Selecció Andorrana al Pre-europeu d’Holanda (modalitat 3x3.

Estiu 2013 . Selecció Andorrana a l’Europeu de Romania (modalitat 3x3).

Estava convocat per anar als jocs europeus de Bakú (Azerbajan) però aquell estiu vàrem decidir tornar a viure a Cassà de la Selva.

En la temporada 2015-2016 as-sumeixo les tasques de tecnificació a tots els equips (masculí i femení) de l’FD Cassanenc.

Temporada 2016-2017 tecnificació i a més jugaré amb l’equip de 3a ca-tegoria Sènior masculí. L’equip queda Campió del grup 04 i Subcampió de Catalunya. Es puja a 2a catalana.

Temporada 2017-2018. Juguem a 2a Catalana; quedem en vuitè lloc de 16 equips, amb 30 partits jugats amb 15 victòries i 15 derrotes.

Temporada 2018-2019, a 2a Ca-

talana, tercer lloc amb 26 partits ju-gats, 18 victòries i 8 derrotes.

Temporada 2019-2020. 2a Catala-na desè lloc de 14 equips. 19 partits jugats amb 7 victòries i 12 derrotes. El dia 8 de març 2020 es juga l’últim partit de lliga en suspendre totes les competicions per la Covidd -19.

Temporada 2020-2021. 2a Catala-na encara no s’ha començat el cam-pionat.Durant aquests 35 anys de jugar a bàsquet recorda’ns les coses posi-tives i negatives...Durant aquests 35 anys he estat sempre vinculat al bàsquet i he passat per moltes etapes. Tinc molt bons re-cords dels inicis, quan jugava amb el F.D. Cassanenc al pati de l’escola Puig d’Arques. També recordo la mandra que em feia aixecar-me tan aviat quan ens tocava jugar a fora i els esmor-zars abans de jugar algun partit a pistes en els quals els taulers encara estaven glaçats.

Vaig anar progressant fins a fer la prova amb el C.B. Girona (vinculat al Valvi Girona ACB) per veure si m’ac-ceptaven per jugar en aquell equip. Érem 30 nanos de tota la província i només hi havia dues places. Quan en van dir que m’havien escollit, vaig veu-re que tot l’esforç començava a tenir sentit.

Durant aquelles dues temporades, anàvem a entrenar 1-2 cops per set-mana amb l’equip de l’ACB. Evident-ment per un noi de 16 anys era tot un luxe, una il·lusió, i al mateix temps, un repte. Encara tinc alguna llibreta a casa amb autògrafs dels meus com-panys de vestuari.

Després, ja em vaig anar agafant el bàsquet més seriosament i, de mica en mica, vaig poder anar avançant a diferents categories del bàsquet esta-tal fins arribar a debutar a l’ACB l’oc-tubre del 2004 amb el Casademont Girona. El debut va ser totalment testimonial, però el record d’aquells



moments abans d’entrar a la pista de Fontajau encara els tinc molt pre-sents a dia d’avui.

L’any següent la immobiliària AKAS-VAYU va adquirir els drets del club Gi-roní i va portar jugadors de renom, alguns provinents de l’NBA. Als més joves ens van enviar a jugar a l’equip vinculat, que en aquell moment era el C.B. Vic.

Entrenàvem cada matí a Girona amb el primer equip i a la tarda anàvem cap a Vic per poder fer l’entrenament del vinculat. Recordo el primer dia que vaig entrar al vestuari i em varen presentar jugadors de la talla de Raül López, Fran Vazquez, Roberto Dueñas o Germán Gabriel, entre d’altre. Ja us podeu imaginar la meva cara!

D’altra banda, el fet de dedicar tan-tes hores al món del bàsquet durant tants anys, no m’ha permès gaudir de moltes experiències pròpies de cada edat o m’ha fet perdre algunes celebracions familiars importants, o algun viatge de final de curs amb els companys de classe, perquè ha-via d’anar a jugar el campionat d’Es-panya. Fins i tot vaig patir la pèrdua d’un familiar lluny de casa, sense tenir els meus al costat. Però malgrat tot, crec que això s’ha vist recompensat pel fet d’haver pogut conèixer la meva dona (l’Ariadna), que curiosament també venia del món del bàsquet,

amb qui hem format una família.Què faràs ara sense jugar a bàs-quet (feina, família, etc)?Actualment, no em plantejo a curt ter-mini fer d’entrenador ja que amb un nen (en Cesc) de 7 anys i una nena (la Noa) de 4 anys em falta temps cada dia per poder gaudir d’ells. A més, estic immers en la meva feina, ja que a principis d’any vaig obrir una oficina nova al carrer Major de la multinacio-

nal holandesa Nationale Nederlanden.El bàsquet m’ha donat la possibili-

tat de conèixer moltíssima gent. No hauria imaginat mai tenir el número de telèfon d’algunes persones amb qui he tingut la sort de coincidir, bons companys, bons entrenadors, bons directius, però sobretot grans perso-nes. També he pogut viure experiènci-es inoblidables, tant positives com ne-gatives, perquè al final, amb 35 anys de trajectòria, n’he vist de tots colors, però el que sí que puc dir és que totes m’han ajudat a créixer personalment.Fes el comiat als lectors del LLu-miguia i als cassanencs en general.Per acabar, voldria agrair a la revista LLumiguia la possibilitat de fer aquest petit comiat, i l’únic que m’agradaria dir a les noves generacions, és que estimeu l’esport que feu, independent-ment de quin sigui, i sobretot que en gaudiu.

Per últim, voldria citar una frase que em va dir fa anys un dels millors entrenadors que he tingut: “Pensa que ets bo o tan dolent com l’últim partit que has fet. Cada partit és una nova oportunitat. Aprofita-la”.

Ens acomiadem de l’Albert, gràcies per tot els que ens has donat al bàs-quet en general.

Xavier Carrera Bosch



FD Cassanenc/ 55 anys Esports

Continuem fent entrevistes a perso-nes que han estat a la Junta del F.D. Cassanenc; aquesta vegada a una noia que actualment viu a Barcelona; gràcies a la col·laboració de la Isabel Carbó, he pogut contactar amb la Daniela Jubert Di Montaperto amb una simple trucada del móbil. De bon principi la Daniela ha quedat sorpresa del meu interès per fer-li l‘entrevista; li he explicat el contingut de les pregun-tes i no ha posat cap pega.Quin és el teu historial esportiu?Vaig practicar el tenis, però, ara méstic aficionant al pàdel. Per cert també practico de tota la vida, esquí de muntanya.Com va ser que entressis a la junta del Foment?Per ajudar i participar en la gestió de la secció de patinatge artístic, esport que practicaven les meves filles, la Marta i lÁnna Palou Jubert al F. D. Cassanenc.Quins anys vas estar a la Junta?Del 2005 al 2007.Recordes la resta de membres de la junta d’aquells anys?Sí: la Isabel Carbó, en Xevi Carrera, en Joan Noguerol, en Carles Planas, la Roser López, en Josep Granados, la Cati Fontané i, de president, en Kiku Nadal.Recordes alguna anècdota o fets importants d’aquells anys que vas estar a la junta del Foment?La secció de patinatge era una secció que creixia molt ràpidament i com to-tes les altres seccions del club, lluita-va per aconseguir més temps i espai per l’entrenament. Recordo llargues reunions de la junta, que es perllonga-ven fins molt tard al vespre, intentant quadrar horaris i pistes, en les que cap membre de la Junta sortia satis-fet. Teníem molta feina i hi dedicàvem moltes hores, però, era molt enriqui-dor i gratificant.Què fas actualment?Actualment visc a Barcelona i treballo en el sector financerSegueixes l’actualitat del club?Sí, la segueixo a través de cassàdigitaL.cat.

Acabem aquesta petita entrevista amb la Daniela, una persona més de les tantes que al llarg dáquest anys han treballat pel bé del club.

Xavier Carrera

“Ser a la junta del Foment va ser enriquidor i gratificant”

Daniela Jubert fou responsable de patinatge

La Daniela Jubert en una foto de fa uns anys, a Menorca, i en l’actualitat.


Col·laboracions Entre el somni i la vigília

Per a en Beto

Per circumstàncies de la vida, de les quals no cal fer es-ment aquí i ara, tenim parents escampats per diversos indrets del món.

Una de les famílies amb qui més relació mantenim és la que viu a Nicaragua on es va iniciar la seva saga almenys quatre generacions enrere i part de la qual, per motius laborals ha vingut a Catalunya.

La matriarca de la família, Da. Martina és una respecta-ble senyora que aviat entrarà a la norantena i que comen-ça a tenir seriosos problemes en la seva salut malmesa, no sols per raó de l’edat sinó també per haver hagut de ti-rar endavant una prole de tretze fills el més gran dels quals també s’ha traslladat a la nostra vila on ha tirat endavant una important empresa de jardineria. Però la pàtria tira i en el rètol de la seva empresa hi llueix la flor de Sacuan-joche emblema del seu país.

A causa dels seus problemes de salut, fa un parell d’anys Da. Martina va venir a la nostra vila per sotmetre’s a un exhaustiu reconeixement mèdic en una reconeguda clínica del país i, com que la casa del fill era reduïda d’espai i ell estava sempre viatjant, vàrem arribar a l’acord de què s’instal·lés en la nostra casa pairal amb lloc suficient.

Vingué a inicis de la primavera, en un mes de març d’aquells que a voltes ens donen sorpreses inesperades i que aquell any es va iniciar amb una sorprenent nevada.

Da. Martina no havia vist mai nevar. Sols havia vist neu en algun programa de la televisió i no havia gaudit en direc-te de l’espectacle únic dels carrers emblanquinats i menys el del nostre pati tot ell cobert de neu, visible des del gran finestral de l’habitació que ocupava. Va quedar fascinada. Li costava de creure i agraïa a la Verge, ja que n’era una gran devota, aquell regal inesperat i insospitat que li aca-bava de fer: aquells carrers, jardins i camps coberts d’una bellíssima capa blanca que transmetia una gran sensació de silenci i pau.

Tan agraïda la veia per aquella mena de miracle que la Mare de Déu li havia fet, que, tan bon punt vaig tenir oca-sió, li vaig regalar una imatge de la Verge de les Neus. Li va fer una gran il·lusió, doncs, tot i que la festa d’advocació d’aquesta la Verge se celebra també en alguns països llati-noamericans, mai no n’havia sentit parlar. Volgué fins i tot conèixer-ne la història, que comença amb el miracle que feu la Verge fent caure una forta nevada a Roma, en ple mes d’agost, allà pel segle quart i que, a Catalunya, hi està ben arrelada... Bé, tot això és una altra història!

Da. Martina va tornar cap al seu país més refeta dels seus mals i feliç per tantes belleses com havia contemplat.

Nevada de flors

Havia transcorregut quasi un any des d’aquella visita. Després d’un temps d’una certa bonança, els seus mals s’agreujaren i amb totes les mesures de seguretat preses i el vistiplau dels doctors es decidí la seva tornada al nostre país. Fou al llarg del mes de febrer...

Poques coses hi pogueren fer els millors especialistes. Durant les llargues estones que el seu fill robava a la feina per estar al seu costat, ella li deia amb un fil de veu: “Reso cada dia a la Verge de les Neus perquè pugui tornar a veure la neu cobrint el jardí abans no se m’emporti al seu costat...”

Ell es desesperava i cercava en algun raconet del seu cor un bocí d’aquella fe que havia perdut amb el pas dels anys i les vicissituds viscudes i, per altra banda, els partes meteorològics presagiaven uns dies de relativa calma.

Jo sí que per la meva banda pregava perquè nevés d’una vegada i, a petició de la malalta, sempre hi havia una es-pelma encesa als peus de la Verge de les Neus.

Si és que aquells precs podien tenir algun efecte real, potser es va manifestar fent encendre, com una guspira de foc, la idea desgavellada que se li va ocórrer al fill i que posà immediatament en marxa amb l’ajut dels seus treballadors i dels seus paisans i parents establerts per aquests entorns.

Va encarregar, amb urgència, una gran quantitat d’amet-llers en plena floració i, durant tota una nit, els varen anar plantant en el nostre jardí. Aquella nit, acabada la desco-munal feina, en un gest d’amor envers la mare que tant s’havia sacrificat pel seu benestar, se li encengué una altra guspira, la d’aquella fe que creia del tot perduda, que li feu dirigir la mirada fins a aquella imatge tan venerada per la seva mare. Li va demanar, amb llàgrimes als ulls, que enviés, prescindint de les prediccions dels meteoròlegs, un fort vendaval que fes caure, una per una, totes les flors dels ametllers.

Quin fou el motiu d’aquell imprevist, sobtat i fort venda-val? Perquè resulta que aquella nit el vendaval va arribà amb gran força i sense fer-se esperar.

L’endemà els homes del temps prou buscarien explica-cions, tot i que, científicament, no semblava que pogués ser degut a greus canvis climatològics o com ells en di-guessin. Però quan al matí vàrem córrer a l’habitació de Da. Martina i el seu fill, ple d’una joiosa excitació i quasi plorant d’alegria, va descórrer de bat a bat les cortines de la cambra perquè la seva mare veiés tot el jardí emblanquinat per aquella nevada florida, sols se’ns va ocórrer pensar en aquella guspira de fe que havia rebrollat en el cor del fill, en la fe indestructible del cor de la mare i en aquella espelmeta que guspirejava al costat de la Verge de les Neus.

M. Dolors Godoy Rotllens

AIGUA, LLUM, INST. SOLAR, GAS, CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT,

DOMÒTICA

C/ De la Via, 78 (Pol. ind. El Carrilet ) 17244 Cassà de la SelvaTel. : 972. 46. 44. 50E-mail: idamisa@idamisa. com


Ocells de Cassà Col·laboracions

GarsaSi hi ha un ocell omnipresent als pobles, jardins, parcs, carrers i places de Cassà, aquest és sens dubte la GARSA. La ve-iem en qualsevol estació de l’any, sovint en grups de 3, 4, fins a 7 o 8 individus i menjant qualsevol cosa que trobi. És un dels ocells que millor s’ha adaptat a viu-re en contacte estret amb l’ésser humà. I nosaltres no li fem gaire cas, el trobem un ocell lletjot, amb aquell bec tan negre, i que fa una fressa encara més lletja; i a so-bre abans s’associava amb la bruixeria i la seva presència al voltant de les cases era interpretada com un mal averany. A més, el costum d’aportar materials brillants al niu ha fet creure que les garses són unes lladres ben espavilades.

Acostem-nos-hi un xic, mirem-nos-la amb bons ulls i des-cobrim uns quants secrets d’aquest ocell tan abundant.

La GARSA (Pica pica) és un ocell de la família dels còr-vids, amida uns 46 cm de llarg i té una llarga cua. Si bé a primer cop d’ull sembla tenir una coloració exclusivament blanca i negre, quan ens hi fixem millor veiem que tant el dors com la cua presenten unes iridescències blaves i ver-des precioses. Té un bec molt robust de color negre (d’aquí li ve el seu nom llatí Pica, femení de picot) i les potes també són fosques. No es pot confondre amb cap altre ocell.

El seu VOL és un aleteig ràpid i vigorós i fa petits vols planats arran de terra sense recórrer grans distàncies. A terra es desplaça fent saltironets.

ALIMENTACIÓ. La garsa menja literalment qualsevol cosa: insectes, llavors, petits mamífers, sargantanes, ocells i ous, fruita, restes orgàniques dels abocadors i tam-bé carronya, per la qual cosa és habitual veure-les menjar animals atropellats a les carreteres.

REPRODUCCIÓ. El mascle i la femella viuen junts tota la vida. Fan el niu amb fang i branquetes a la part superior dels arbres. La femella pon 5-6 ous de color gris verdós i els incuben durant uns 18 dies. Els pollets resten al niu durant 4 setmanes.

El reclam de la garsa és un so alarmant i repetitiu “xac-xac-xac” i altres sons igual d’estridents. Tenen habilitat per a reproduir veus humanes, com els lloros.

Escolteu-la a Xeno-canto:https://www.xeno-canto.org/181714A Catalunya és comú a tot el territori i s’estima una po-

blació d’uns 270.000 individus madurs. La seva esperan-ça de vida és de 5 anys. És un espècie en expansió, donat que la seva adaptabilitat als llocs humanitzats fa que obtin-gui fàcilment aliment i empara; i també perquè els humans hem fet davallar les poblacions dels seus depredadors na-turals: astors, genetes, etc.

Del seu comportament es dedueix que les garses són un dels ocells més intel·ligents que hi ha i potser més que la majoria dels animals. Es poden comunicar amb els seus congèneres, en cas d’amenaça criden altres garses i s’uneixen per defensar-se; quan troben un animal mort s’agrupen i criden per reclamar l’atenció de corbs o vol-tors perquè comencin a menjar les parts més dures de l’animal, després actuen elles deixant l’animal ben pelat, només en queden els ossos. Poden emmagatzemar res-tes de menjar sobrant en els seus nius i tenen fama de guardar objectes brillants com si fossin tresors (llaunes, vidres i també joies). Sembla que fins i tot es reconeixen en els miralls!

Com ja he comentat al principi, a Garsa és un dels ani-

mals que ha donat lloc a més supersticions i dites popu-lars. A Catalunya té fama de lladregota i se sol associar a coses dolentes; la dita “donar garsa per perdiu” fa referèn-cia a enganyar algú i donar-li una cosa de menys qualitat del que esperava. A Anglaterra la dita “One Magpie for sorrow, two for joy”, vol dir que veure una garsa sola porta mala sort, però veure’n dues porta alegria, i això prové del fet que una garsa quan està sola pot atacar les persones per defensar els seus pollets, però quan està en parella sol ser l’època de festeig i anuncia la primavera.

Altres dites populars associades a les garses són:En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa.Pel febrer, la garsa puja al joquiner, no per pondre ni per

covar, sinó per veure el temps que fa.Per Pasqua, ous de garsa, i per l’Ascensió ja hi ha garsó.Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l’estiu.Quan la garsa surt de l’aigua, o ha plogut o no trigarà

gaire.

Vinga, sortiu al pati, jardí, hort, balcó i segur que em veieu una com a mínim!

Xon Vilahur


Viure bé Consells de Salut

Anòsmia: Disminució o abolició del sentit de l’olfacte.

Pateixo anòsmia, què puc fer?- Olorar olis essencials:De llimona, eucaliptus, clau i roses.Mitjançant pots de vidre, cotonets i

tires de fragància.

COM?- 1) Impregnar oli esencialDeixar caure una mica d’un dels olis

essencials al pot de vidre o impregnar els cotonets o les tires.

- 2) Deixar reposarSi utilitza un pot de vidre, mantingui

el pot tapat durant una estona (millo-

Exercicis de rehabilitació olfactiva

Dimarts, tancat per descans setmanal

ra la disponibilitat de les molècules d’olor volàtils).

Deixar reposar perquè es desenvo-lupi la fragància.

- 3) InhalarAcosti’s el mètode utilitzat i espi-

ri deixant una polzada de distància (2,5cm aproximadament).

Relaxi’s i intenti inhalar normal.- 4) RepetirRepeteixi 2 vegades més i després,

descansi durant 5 minuts.Passi a la següent olor i repeteixi tal

com s’ha indicat anteriorment.

CONSELLS- Entrenar mínim dues vegades al dia (ideal matí i nit)

- L’ordre en què olora els olis no és important

- No oloris en excés o durant massa temps (10 segons per a cada olor és suficient)

- Si aquestes essències no es tro-ben, es pot utilitzar olors familiars com, la llimona, cafè, flors, format-ge...

Si al principi no olora res, no es de-sanimi. Tots som diferents i estudis demostren que, hi ha persones que han provat aquest mètode i han expe-rimentat diferents graus d’èxit. Altres, han passat setmanes o més sense detectar cap olor, i algunes altres po-den no obtenir cap benefici, però VAL LA PENA INTENTAR-HO

Informació extreta de: https://docs.gestionaweb.cat/1227/co-vid-19-1222953.pdf

Equip d’Infermeria ABS Cassà de la Selva


Quan ets amant del vi i pots aconseguir veure el teu nom i cognoms reflectits en diferents ampolles, t’adones que el vi és tan universal i transversal que pot arribar a tots els racons del planeta. Al darrere hi ha tot un llarg camí i un gran bagatge de descobriments i maneres de fer. Des de fa milers d’anys és considerat un bé essencial i un aliment bàsic de civilitzacions i cultures diverses i ha estat, al llarg de la història, un intercanvi comercial important entre paï-sos i continents.

El vi ha anat sempre lligat a la gastronomia, però sobretot a l’agricultura. La ‘vitis vinifera’, -que és el nom científic del cep- i el seu fruit -el raïm- tenen una capacitat d’adaptació extraordinària (poques necessitats d’aigua i poden regene-rar-se ràpidament). Això els ha permès estendre’s per tots els racons de la Terra amb climes temperats, i és per això que el vi sempre ha estat lligat a la història de la humanitat.

L’origen del vi se situava fins fa ben poc a l’antiga Me-sopotàmia, encara que descobriments més recents situen l’origen a la zona del Caucas i del Pròxim Orient, el que seria avui Geòrgia, Uzbekistan, Tadjikistan i Iran. En gairebé totes les cultures existeixen mites i llegendes que atribueixen a déus o herois locals la invenció del vi. Osiris pels egipcis, Dionís o Baco pels grecs i romans, i Noè segons la tradició judeo-cristiana.

Les primeres evidències arqueològiques de recollida i premsada del raïm les trobem a l’antic Egipte (5000 anys a.c. aproximadament). En aquella civilització, però, el vi era un luxe reservat a les classes benestants i per algunes cele-bracions religioses i festives. Els intercanvis comercials van fer arribar el vi a Fenícia, que el va distribuir a tota la zona del Mediterrani, sobretot a Creta i totes les ciutats gregues, i es va popularitzar com a beguda festiva i de gran inspiració per a poetes, músics, filòsofs, pensadors, militars i polítics de l’època. Però sens dubte va ser l’imperi Romà el que va jugar un paper essencial a l’hora d’estendre la cultura del vi a tot el continent europeu.

Els vins de l’antiguitat eren molt rudimentaris, sovint amb grau alcohòlic elevat, i es barrejava amb aigua i altres con-diments, per fer-los més bevibles. La conservació en reci-pients de fang no era el més adient, però era l’única possi-bilitat d’emmagatzematge. Més tard va arribar la fusta i la bota per a un repòs i un transport més eficient. Posterior-ment, el descobriment del vidre i el tap de suro va suposar un gran avenç per començar a beure vins de qualitat.

D’uns anys ençà veiem algunes ampolles tapades amb tap de rosca, de plàstic, silicones o materials sintètics. Els que coneixem la indústria surera propera se’ns fa estrany, però avui dia seria impossible abastar tota la indústria vinícola mundial amb tap de suro natural. En el nostre pensament i tradició, el tap de suro és un element indispensable per esti-rar-lo i gaudir d’una ampolla de vi. Forma part de les nostres emocions, per reivindicar-ne els orígens i és part del nostre territori. He comprovat que, en nombrosos fòrums, tastos de vins de cert nivell o ampolles d’anyades velles, acostu-men a acompanyar la foto de l’ampolla de vi amb el seu tap de suro corresponent. L’encant, la visió i el tacte el fan únic, si bé des del meu humil i senzill punt de vista m’agradaria que es destaqués més la seva procedència, donant més valor a la contramarca que potser passa desapercebuda pel públic en general. Potser és qüestió d’unificar criteris amb la indústria vitivinícola i reivindicar aquest patrimoni, de manera semblant a la iniciativa de la DO Empordà amb els taps de finca.

El tap de suro és el complement perfecte per l’envelliment i el repòs de vins de guarda. Quan tens la sort de destapar ampolles amb més de vint-i-cinc anys, s’obre tot un ventall

El vi és viu

de sorpreses aromàtiques desconegudes. Segurament el vi ha perdut la força, el color i el nervi dels primers anys, però ha conservat la saviesa, l’estructura i la paciència de saber estar en el seu embolcall per explicar-nos de la millor manera possible el pas dels anys.

El vi és el complement ideal per acompanyar un bon àpat i que, pres amb moderació, ajuda a millorar el nostre me-tabolisme i, per descomptat, ens alegra una mica la vida. Escollir una ampolla de vi i poder-la compartir, és un regal magnífic per conversar, pensar i celebrar que gaudirem amb el seu tast. Les petites coses de la vida, moltes vega-des són molt grans.

Preu aproximat dels 3 vins: 60 eur

Salut i que vagi de gust!

Joaquim Cadanet Artigas (sommelier)

El Vi de la Pilar Viure bé


Viure bé Higiene Dental

Dr. Manuel López de Calatayudwww.lopezdecalatayud.comLlicenciat en odontologia COEC 3800

Diplomat en Cirugía i Implantología Universitat de ParísMagister en Implantología Hardvard UniversityMàster en Implantología, Periodòncia i Rehabilitació oral New York University - Université de París XII Membre de la S.E.I.

www.dentalinfo.es

c/ Doctor Vilaseca, 13 - 1er 1a c/ Baixada Piscina, 6Tel. 972 461 813 Tel. 972 661 929

Els serveis més avançats en salut buco-dental:

Estètica DentalPeriodònciaImplantologiaRehabilitació oralPròtesi DentalMini implants

CalongeCassà de la Selva

Un any després que les màscares hagin passat a formar part nostra vida diària, és un bon moment per saber en quins aspectes ens afecta el seu ús pel que fa a la nostra salut oral. Entre aquests problemes hi ha els següents:

HALITOSISEn portar posada la màscara, l’aire que exhalem pel nas i per la boca roman més temps en contacte amb el nostre siste-ma olfactori, el que ens fa ser conscients del nostre propi alè. Per això, és probable, que persones que acusen halitosi, per l’ús de les màscares, ja ho tinguessin abans, però no eren conscients. Té solució, contacti amb les nostres Clíniques dentals, i li explicarem com solucionar-ho.

ALTERACIONS DENTALS: TINCIONS, CÀRIES I MALALTIA PERIODONTALLa manca d’oxigen pot desestabilitzar la convivència normal de les diferents espècies de bacteris que habiten la cavitat oral. Aquest desequilibri bacterià ocorre en favor dels bacte-ris anaerobis responsables de les pigmentacions externes a les dents, fins patologies més severes com la càries i la ma-laltia periodontal. Recordem que la piorrea és una patologia greu, que destrueix os i fa que les peces dentals es moguin i caiguin. Consulteu-nos si és el cas si té molt tosca o mobilitat dental.

CANVIS EN ELS NOSTRES HÀBITSAmb l’arribada d’aquesta “nova normalitat”, molts dels nos-tres hàbits s’han vist modificats. “S’ha tornat complicat poder

Afecten les mascaretes a la salut bucodental?

rentar-nos les dents fora de casa nostra, bé per por de con-tagi o bé perquè en alguns establiments no està permès l’ús del bany per a aquesta fi, pel risc de propagació de virus al dispersar aerosols”.

A més, l’ús prolongat de la mascareta pot fer que inge-rim menys líquids, per por de llevar-nos la màscara i quedar desprotegits. La manca d’aigua pot produir alteracions en la cavitat oral afavorint el desenvolupament de patologies buco-dentals; ja que l’aigua ajuda en el procés d’autoneteja de la boca, aporta fluor en el cas de les aigües fluorades i afavoreix la producció de saliva. Si aquest és el cas, visiteu els nostres professionals i li aconsellarem què fer.

ABSÈNCIA DE PECES DENTALSMoltes persones pensen que l’absència d’una peça dental és una cosa que no és important, “... només em falta un quei-xal!”, Això és un error perquè cada peça dental és suport de la peça del seu costat i en faltar-ne una (o més) es crea un espai que permet que les altres peces es moguin i es torcin, dificultant la higiene diària i la mossegada. Un altre error molt comú és: “... encara sort de la mascareta que no es veu que em falten dents!”. En algun moment deixarem de fer servir la mascareta i, quan es produeixi aquesta situació tindrà la seva boca en molt mal estat, el que portarà a haver de realitzar un tractament complex i costós. No ho dubti, si li falta alguna peça dental, consulteu-nos el seu cas i l’informarem detalla-dament com pot solucionar-ho.

La boca és un òrgan multifuncional que intervé en la par-la, la respiració, la masticació, la digestió i és una part im-portant de la nostra imatge personal i destaca en la nostra relació social. Qualsevol dubte que tingui sobre com pot recu-perar la salut de la seva boca, i lluir un somriure agradable, pot consultar en qualsevol de les nostres Clíniques Dentals, li aconsellarem en detall i li donarem diverses opcions per solucionar el seu problema. Els esperem!

Manuel López de Calatayud GaioLlicenciat en Odontologia/ COEC 3800

Màster en implantologia-periodòncia i rehabilitació oral (ESORIB) (New

York University Université de Paris). Membre de la SEI. Diplomat en cirurgia general i implantologia


Mots encreuats Núm. 418HORITZONTALS1.- El cotxe més alemany. Part central d’una cosa, com per exemple un decorat. 2.- Excita les passions d’una dona atractiva. Embalo les pertinences d’en Francesc. 3.- Bitlletera de ministre. Soroll que incita el pirotèc-nic a passar-s’ho bomba. 4.- Faci calats en un paper, perforant-lo de dreta a esquerra. Adulador amb molta llengua. 5.- Pertanyent al califa de llevant a ponent. Es considera bo aquell qui no té una negativa per a ningú. 6.- Un escaire d’autoescola. Acaben a l’Uruguai d’una manera espectacular però en contradirecció. Platafor-ma que s’acobla sobre la cabina del camió de la llet. 7.- Vint-i-quatre hores a l’oposició. Acata la llei divina. Lletra de pal. 8.- Aquestes dues fan vibrar la guitarra. Entenc de quina manera ingereixo el cafè seguint el criteri de les esquerres. 9.- Imposo el compliment d’una ordre. Acaba desè. Cantonada on es reuneixen cinquanta ro-mans. 10.- Utilitzeu per al museu. D’un color semblant al de la canyella, triat a l’atzar. 11.- Animal que porta sort. Aplicació de mòbil.

VERTICALS1.- Causat per la presència de bacils malgrat els dub-tes a l’hora de decidir-ho. Un puma escuat i decapitat. 2.- Fracció d’una cursa. Irada però amb una rosa a la mà. 3.- Opinar el contrari en línia i pujar-ho a la xarxa. Petó. 4.- Culte donat a Déu per lliure elecció. Tan tancat que n’impedeix la visió. 5.- Un romà palplantat. Estudiant mancat de cultura però en progressió ascendent. Una mica d’oxigen. 6.- Un paner sense pa. Afegit. 7.- De-mana a crits un ascens. Pla petit al cim d’una munta-nya. 8.- Pàrquing. Un angle recte. Per als qui ja teniu una edat, el Batxillerat Unificat Polivalent. Un cavallet. 9.- Resisteix el temporal a la plaça de Las Ventas. Fi a atènyer del lactant. 10.- El treball retribuït de l’okupa. L’expresident espanyol Zapatero. 11.- La balança prefe-rida d’en Juli Cèsar. Petita extensió que es distingeix de la superfície que l’envolta.

Una secció de Josep M. Fusté /Solucions, a la pàgina 6

Per passar l’estona Entreteniments

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11


Documents

EDITORA Revista de Cassà de la Selva fundada el 1944 261 ......Llumiguia EDITORA Revista de Cassà de la Selva CASSANENCA cassadigital. cat fundada el 1944 I també en aquest número: