Embed Size (px)
Citation preview
Editorial 05
130.000 estrelles
Informació 06
Hoy por Hoy
HorA 14 CAtAlUNyA
INForMAtIUs
CAp De setMANA
el BAlCÓ
Proximitat 12
HorA BArCeloNA
HorA tArrAGoNA
HorA GIroNA
HorA lleIDA
Especial gastronomia 16
UN NADAl VeGÀ És possIBle
lA CUINA 2.0
restAUrANts AMB estrellA
el prIorAt A lA GrAN pANtAllA
Fer CerVesA AMB DUes olles I UN terMÒMetre
lA proXIMItAt No tÉ preU
Esport / Cultura 28
QUe t’HI JUGUes
lA GrADerIA
espÈCIes proteGIDes
tot És CoMÈDIA
Serveis mínims 36
Solidaritat 38
Premis Idearadio 39
Què fem? 40
“ANNo DoMINI” o el prIMer NADAl De lA HIstÒrIA
pAstorets AMB ADN terrItorIAl
idees per regalar 44
MoDA
estÈtICA
JoIes I lUXe
GoUrMet
teCNoloGIA
esports I AVeNtUrA
Receptes 54
sumari
eDItA: Cadena ser / DIreCCIÓ: Mònica Cid / CoNtINGUts: Marc Càmara, Jordi Cartañá, eva Hidalgo, Anna Fortuny / pUBlICItAt: Isabel Gracia, Alícia Giménez, Míriam lorca, Arnau Moragas, Juanfran Caballos, Javier Moraga, Gemma robledo. / DIsseNy: pastor publicidad / IMpressIÓ: ràdio reus-sertarragona i pastor publicidad / DIpÒsIt leGAl: t 1673-2016
4
5
130.000 estrelles
A la ràdio tenim 130.000 estrelles. Gràcies per SER-hi!
La ràdio és una finestra a l’actualitat, però també una escletxa vital i un altaveu del carrer. La proximitat és el nostre modus vivendi, donant veu als que ho passen malament per la crisi, a les reivindicacions per aconseguir un món millor, a les lluites per abolir les discriminacions i aconseguir més equitat en tots els àmbits. La nostra feina és traslladar històries, però sobretot saber escoltar i tenir sempre un radar per mesurar tot el que mereixi ser explicat.
Ens posem a diari darrere dels micròfons amb esperit crític, rigor i tenacitat, però sobretot amb molta passió. Intentem donar el màxim d’elements possibles per tal que els oients es construeixin el seu propi relat i treguin les seves pròpies conclusions. Aquest Nadal ens han tornat a fer un regal molt especial en forma d’audiència, ja que 130.000 persones escolten a diari a la demarcació de Tarragona els nostres productes radiofònics: Cadena SER, SERCat, Cadena Dial, 40 Principals i M80.
Ens espera un 2017 intens, convuls i ple de canvis. Dia rere dia, hora rere hora i minut a minut us continuarem explicant tot el que passa al món a través de la nostra antena i de les nostres pàgines web. I de cara a aquest Nadal us intentarem transmetre tota la màgia pròpia d’aquestes festes amb programes especials i amb edicions com la que ara teniu a les mans. Si us endinseu a les pàgines d’aquesta revista descobrireu alternatives culinàries, territoris que fan el salt a la gran pantalla i canals de receptes per llepar-se’n els dits. També hi trobareu dues propostes amb activitats per fer durant les vacances.
130.000 gràcies per fer-nos confiança i deixar-nos entrar cada dia a casa vostra. Molt bones festes!
Mònica Cid, directora de Ràdio Reus – SER Tarragona
www.radioreus.cat
@ser_tgnreus
facebook.com/cadenasertarragonareus
www.sertarragona.cat
Hoy por Hoy amb Frederic Vincent
Una agenda pròpia
El programes informatius de SER Catalunya reforcen el seus
punts forts amb una redacció bolcada en treballar en paral·lel
a les agendes oficials per evitar que el convuls panorama
polític tregui protagonisme a les notícies i esdeveniments que
és indispensable que es coneguin. Però, al mateix temps,
bolcada en explicar la complexa situació política catalana des
de la informació més escèptica però també des de l’anàlisi.
SER Catalunya serà present en els grans moments infor-
matius que es preveuen amb més espais especials que mai,
dedicats a explicar el que està passant a cada moment.
Hora 14 amb Sergi Caballero
Informatius de cap de setmana amb Susanna Ruiz
El Balcó amb Carla Turró
PROGRAMACIÓ 2016-2017
Informació
Hoy por Hoy amb Frederic Vincent
Una agenda pròpia
El programes informatius de SER Catalunya reforcen el seus
punts forts amb una redacció bolcada en treballar en paral·lel
a les agendes oficials per evitar que el convuls panorama
polític tregui protagonisme a les notícies i esdeveniments que
és indispensable que es coneguin. Però, al mateix temps,
bolcada en explicar la complexa situació política catalana des
de la informació més escèptica però també des de l’anàlisi.
SER Catalunya serà present en els grans moments infor-
matius que es preveuen amb més espais especials que mai,
dedicats a explicar el que està passant a cada moment.
Hora 14 amb Sergi Caballero
Informatius de cap de setmana amb Susanna Ruiz
El Balcó amb Carla Turró
PROGRAMACIÓ 2016-2017
Informació
10
11
12
13
14
16
es pot mantenir l’estructura d’un menú nadalenc però versionat i sense cap ingredient d’origen animal? la resposta és afirmativa: canelons d’espinacs, rodó de tofu, torrons fets amb oli d’oliva... el ventall és molt ampli!.
Pollastre farcit, gall d’indi, ca-nelons, escudella... Els plats típics nadalencs són copiosos, abundants i amb un ingredient estrella: la carn. Ara bé, què fan a l’hora de seure a la taula totes aquelles persones que no consumeixen productes d’origen animal? Tots aquests plats i molts més tenen la seva alternativa vegetal pels qui practiquen el veganisme com a filosofia de vida.
Ni carn, ni peix, ni ous, ni llet de vaca o ovella ni mel. Són
moltes les restriccions dietè-tiques d’aquesta corrent però també molt ampli el ventall que s’obre, descobrint per exemple hamburgueses o pa-tés de verdura o de llegums. En Jordi Cano és membre de l’associació vegana de Tarra-gona i assegura que gairebé tot té un homòleg vegà: l’ou es substitueix per farina de ci-grons o Iolanda, les cremes es poden elaborar amb llet vege-tal, la carn per tofu, la tonyina per soja de textura amb algues,
Un Nadal vegà és possible
especial gastronomia
17
i un llarg etcètera. Fins i tot el típic licor cremós per després del cafè, a l’hora de la sobre-taula, es pot elaborar de mane-ra artesana i veggie.
L’alternativa a la tradició
Com seria un àpat nadalenc vegà? De primer, uns canelons d’espinacs o una lasanya de verdures i de segon un rodó de
tofu o un estofat de seità per substituir la vedella.
A l’hora de les postres també hi ha una barrera: el llard i els greixos animals que porten la majoria de dolços i de torrons. Ara bé, només cal buscar una mica per trobar, per exemple, “polvorons” elaborats només amb farina, sucre, fruits secs i oli d’oliva.
La xarxa està plena de re-ceptes que donen un grapat d’idees per sortir del cercle tra-dicional. Ara bé, una altra cosa és la receptivitat dels comen-sals a l’hora de tastar menjars nous... Per a gustos, colors!
18
la xarxa ha facilitat molt la feina als aficionats a la cuina, que ja no cal que remenin desenes de llibres per trobar la recepta que volen. els vídeos han canviat la manera de posar-se davant dels fogons, ja que permeten veure el procés d’elaboració i el resultat final en molt pocs minuts.
Elaborar una paella, un sofregit o una simple truita de patates a cop de clic. Internet és una font inesgotable d’informació, i ja són molts els que es posen el davantal amb el cullerot a una mà i la tauleta electrònica a l’al-tra. Fa anys a les prestatgeries del menjador, qui més qui menys tenia alguns llibres de receptes per consultar els passos que cal seguir i els ingredients a l’hora d’elaborar un plat. Ara el més senzill és obrir un cercador vir-tual i buscar les tres paraules clau que permetran quedar bé amb els convidats i triomfar a l’hora de l’àpat.
Vídeos que faciliten la feina Els aficionats a la gastronomia divulguen mitjançant Youtube els seus coneixements i petits secrets, mostren els passos estratègics que cal seguir i el resultat final després d’una bona estona entre fogons. La gran quantitat d’entrades que es troben dedicades a aquest àmbit demostren que està de moda i que la xarxa facilita molt la feina a l’hora d’ampliar coneixements i resoldre dub-tes.
La cuina va començar a ser 2.0 fa gairebé una dècada amb els blogs, i el tarragoní Txaber
la cuina 2.0
especial gastronomia
19
Allué va ser un dels pioners obrint l’espai “El cocinero fiel”, on ja acompanyava les publica-cions amb vídeos en una època en la que Youtube encara era un gran desconegut. Actual-ment compta amb 100.000 se-guidors i ha esdevingut un dels noms referents del ram.
El ‘postureig’ a taula L’estètica i la imatge s’han con-vertit també en un punt desta-cat del fet de cuinar i de seu-re a taula. Les xarxes socials van plenes de fotografies de menjar publicades per les per-sones que gaudeixen tastant plats, però sobretot mostrant
la presentació. De fet, Allué explica que hi ha un estudi que demostra que ara els comen-sals mengen els plats 2º més freds pel temps que perden fent la fotografia abans de cla-var la forquilla. És el preu que cal pagar per ser foodie.
restaurants amb estrella
20
La garantia de qualitat gas-tronòmica té un segell: l’es-trella Michelin. El prestigi que atorga aquesta distinció és un pol d’atracció per a moltes per-sones que tenen ganes de viure
una experiència amb els cinc sentits: la gastronomia ja no només es tasta sinó que tam-bé es palpa, es mira i es viu en global.
Can Bosch
El Camp de Tarragona té un punt daurat marcat al mapa en aquest sentit: Cambrils. El res-taurant Can Bosch fa 32 anys
el Camp de tarragona compta amb dos restaurants de primer nivell reconeguts amb el distintiu de Michelin, Can Bosch i el rincón de Diego. els seus propietaris expliquen alguns dels seus secrets més preuats.
especial gastronomia
21
que juga a primera divisió. El seu propietari, en Joan, té molt clars els paràmetres que cal seguir per mantenir l’estrella Michelin: “ser exigents amb no-saltres mateixos, oferir produc-tes frescos i de primera qualitat i tenir una extensa carta de vins que es vagi renovant per incor-porar novetats de tot el món”.
La seva carta està especialit-zada en peix i marisc, i fa anys la joia de la corona era l’arròs negre, tot i que ara es vol fugir dels rànquings de plats més de-manats: “l’ofici i la tècnica ens fa ser polièdrics, ens adaptem als gustos dels clients”. Explica que fa pocs dies li van demanar que els sorprengués i va elabo-rar un arròs de nova creació en aquell mateix moment.
El Rincón de Diego
El Rincón de Diego, situat a la mateixa localitat de la Costa Daurada, té una estrella Miche-lin des de fa 11 anys. Compar-teix amb el seu homòleg la ne-
cessitat de tenir productes de categoria i de proximitat. El seu propietari, Diego Campos, troba la seva font d’inspiració al mer-cat: “hi vaig cada dia per veure què hi ha, com ho puc elaborar i com ho puc projectar al plat”.
La presentació juga un paper fonamental per tal de sorpren-
dre al client a l’hora de posar el plat a taula, ja que cal escollir la vaixella en funció dels colors i les textures dels ingredients. Campos explica que sovint la renova: “no és el mateix un plat pla blanc que un de negre o transparent. Per exemple, ara estic elaborant un menú de tar-dor i he hagut de comprar plats nous per poder-lo servir”.
Els cigrons amb llamàntol, l’amanida de llamàntol i els fi-deus amb gambes i cloïsses són els seus bucs insígnia, però tot i que considera que cal te-nir “distintius de la casa”, cada mes es canvien els menús per oferir novetats.
Un pol d’atracció
És innegable que a nivell turís-tic formar part d’aquest selecte grup és un reclam, i més en un moment en el que el plaer de menjar bé viu un dels moments més dolços de la història.
Una de les regions vinícoles amb més prestigi fa el salt al món cinematogràfic. el documental priorat mostra l’evolució d’aquesta terra de vinyes i explica el paper clau i transcendental que hi van tenir els anomenats “cinc magnífics”.Cada copa de Priorat és una pe-tita part d’un tresor que durant molts anys va estar amagat, una joia vinícola d’una corona que va trigar a lluir amb força. Ac-
tualment és una de les regions elaboradores més reconegudes, tot i que és un prestigi amb poc més de dues dècades d’història.
L’arribada de René Barbier i altres persones clau va ser el factor determinant per donar un tomb de 180º a una comarca amb una situació precària que estava a punt d’enfonsar-se. El documental “Priorat” de David Fernández de Castro explica la història d’aquesta terra, l’evolu-ció i la gradació ascendent del reconeixement que ha incremen-tat al llarg dels anys.
El rodatge va començar durant la verema del 2013 i s’ha allargat durant gairebé tres anys, ja que l’equip va tenir certes dificultats per contactar amb tothom, en-dinsar-se i impregnar-se del dia a dia. L’orografia i les carreteres
estretes tampoc han posat les coses fàcils a nivell d’imatge, ja que cada dia calia fer dese-nes de quilòmetres per poder mostrar tots els racons. En tot aquest capítol, el periodista de Falset Toni Orensanz ha tingut un paper clau per dibuixar un bon relat amb els anomenats cinc magnífics -René Barbier o Álvaro Palacios, entre d’altres- com a protagonistes.
Interès internacional
“Priorat” s’ha estrenat aquesta tardor en el marc del festival Most, dedicat exclusivament a peces audiovisuals amb el món vitivinícola com a pal de paller i eix central. També s’ha projectat al Memorimage de Reus i en breu viatjarà fins a Amsterdam. Televisions europees i una nord-americana ja han mostrat el seu interès per comprar-lo.
el priorat a la gran pantalla
especial gastronomia
24
ser elaborador i produir-ne de manera artesana cada cop és més assequible. també hi ha locals, com el restaurant el patio, que opten per aquesta via per oferir un plus de qualitat a la clientela.
Prendre’s una cerveseta és gai-rebé una de les pràctiques més estesa els caps de setmana i, per a molts, un moment de descans i desconnexió. Darre-rament, però, ha crescut l’in-terès per gaudir-ne també com a productor. Elaborar la teva pròpia cervesa a casa amb l’ús de dues olles, un termòmetre i poca cosa més ja és possible. A
Can Cargolí, a Duesaigües, l’afi-cionat Oriol Curull fa temps que hi experimenta. Assegura que “és ben senzill, perquè necessi-tes dues olles i un fermentador. A més, hi ha moltes distribuïdo-res a la xarxa que et faciliten els ingredients claus, malta, llúpols i llevats”. Es tracta d’una pràcti-ca molt estesa al nord d’Europa i que ara busca el seu lloc tam-
Fer cervesa amb dues olles i un termòmetre
especial gastronomia
25
bé a Catalunya. Encara que sem-bli mentida, la cervesa no deixa de ser una infusió a la qual se li afegeixen llevats.
Paladar lligat al territoriDe fet, diversos arqueòlegs han certificat que la primera cerve-sa va néixer fa més de 6.000 anys. Encara que l’origen sigui difús i es creu que se n’haurien fet d’ordi, arròs, mill o morescs, han certificat la seva presència a Sumèria. La primera cervesa va crear-se de manera acciden-tal, quan intentaven fabricar pa. Ara, els amants del món artesanal són molt crítics i des-taquen les diferències entre una d’industrial i una cervesa artesanal. És el cas del cuiner Gaetano Martucci, qui fa menys d’un any que ha obert una mi-
crocerveseria al Pont d’Armen-tera, a Semellà. Reivindica que ‘una cerveseria industrial utilitza aigua destil·lada i després hi afegeix minerals per poder fer-la de la mateixa manera a tots els llocs del món’. Per contra, des-taca que ‘una cervesa artesana està molt lligada al lloc on es fa, amb la seva aigua’. Per això, as-segura que ‘les peculiaritats de l’aigua, determinen les diferents cerveses’. En el cas del Camp de Tarragona, considera que per la duresa del aigua, la cervesa més adient per elaborar seria una negra.
Begudes amb DOEl restaurant El Patio de Vila-se-ca també ofereix cervesa 100% artesana. El seu propietari, Juan Hervás, va començar per casuali-
tat elaborant-ne a casa, i al veu-re el bon resultat que donava va decidir comercialitzar-la al seu negoci. Des del 2012 que els clients poden tastar dues varie-tats, la de blat amb llevat belga i la de llúpol, tot i que esporàdi-cament també elabora altres va-rietats, com ara la cítrica. És una cervesa fresca, equilibrada, sen-se ser excessivament amargant i que té molta acceptació: “hi ha gent que ve expressament a fer canyes”.
Ja sigui a casa amb els amics o obrint una microcerveseria, el futur de la cervesa artesana està garantit. El somni dels petits pro-ductors, però, és el d’unir-se i crear una Denominació d’Origen de Cervesa artesanal catalana.
26
els productes d’ori-gen proper suposen una garantia de qua-litat pels consumidors que hi aposten. Granja Gaià és un exemple d’empresa de proxi-mitat.Apostar pels productes de kilò-metre zero suposa un grapat de
beneficis a nivell mediambiental, econòmic i social, ja que s’afavo-reix a productors propers, s’evi-ten llargs desplaçaments per la distribució –amb els costos per-tinents- i es crea un vincle entre el que mengem i el territori.
Granja Gaià és una empresa que té la proximitat com a lema. L’empresa es va fundar el 1962 i actualment la tercera generació de la família és la que se n’en-carrega.
Situats a la Riera de Gaià, el seu tret diferencial són els produc-tes elaborats, ja que són molt naturals i estan fets amb ingre-dients de primera. El nº 1 del rànquing són les hamburgueses de pollastre, que segons explica el propietari de la companyia, Josep Maria Gaià, “estan fetes amb una fórmula magistral que té més de 40 anys”.
De cara al Nadal, una molt bona opció són els precuinats,
la proximitat no té preu
especial gastronomia
27
seleccionant per exemple els canelons com a primer plat, que tenen molt d’èxit entre la clientela. Pel que fa al segon plat, si es vol fer carn rostida es poden escollir diferents tipus de productes frescos com ara po-llastre, gall d’indi, conill, ànec o guatlla. A més també s’hi poden trobat productes gourmet d’alta gamma com ara el Gall Negre del Penedès, que compta amb el distintiu IGP –Indicació Geo-gràfica Protegida-.
La qualitat és molt important
per Granja Gaià, és per això que es controlen absolutament tots els detalls del procés de produc-ció, des de la selecció del pinso pels animals fins a l’envasat. Les instal·lacions utilitzen sis-temes i maquinària de darrera generació, garantint també el resultat final.
Moviment a nivell mundial
L’anomenat Slow Food és una corrent que promou una nova gastronomia entesa com una ex-pressió d’identitat i cultural, que
reflexiona al voltant de la res-ponsabilitat al seure a taula, te-nint en compte l’equilibri amb la natura i el compromís ètic amb els productors de proximitat.
Hi ha restaurants de tot el terri-tori que s’han afegit a aquesta filosofia de kilòmetre zero. Els seus plats han d’incloure com a mínim un 40% d’ ingredients d’origen local i comprats a men-ys de 100 kilòmetres de distàn-cia.
28
29
30
31
32
34
35
40
les muralles de tarragona acolliran enguany un pessebre vivent molt peculiar que vol deixar lluny els clixés i mostrar realment com podria haver estat el primer Nadal de tots.Rigor històric. Aquest és segu-rament el tret diferencial del pessebre vivent que enguany ha organitzat el Museu Bíblic Tarra-conense ambientat en un marc incomparable: les Muralles de Tarragona. Segons el seu direc-tor, Andreu Muñoz, “l’objectiu és donar a entendre el fet històric del Nadal i transportar el públic perquè entenguin com va ser realment”.
Els visitants passejaran entre legionaris romans, savis de l’an-tiguitat, reis i pastors. En total hi haurà nou quadres escènics acompanyats d’una explicació que incorpora elements de la na-rració evangèlica.
Es podrà veure l’anunciació a Maria, el viatge dels tres Reis d’Orient, el naixement, el camí a Betlem o la fugida a Egipte, entre d’altres.
“Anno Domini” o el primer Nadal de la història
Què fem?
Un marc incomparable
L’escenografia natural del Pas-seig Arqueològic fa que gairebé no hagi calgut afegir elements d’atrezzo addicionals. Muñoz el defineix com un “túnel del temps on la transportació és gairebé immediata”. I és ben cert, doncs només entrar-hi ja sembla que tot agafi una altra dimensió.
Detalls versemblants
El vestuari sí que s’ha hagut de confeccionar gairebé per a l’ocasió per tal de ser el més fi-dedigne possible. S’ha comptat amb la col·laboració de Projecte
Fènix per tal de tenir tota la in-formació possible i evitar caure en imatges que tots tenim molt presents a causa del cinema i la cultura popular però que tenen molt poc a veure amb la realitat. Per exemple, els tres Reis Mags no apareixeran amb corona, ja que eren savis que portaven una mena de barretina.
“Anno Domini” és una recons-trucció històrica única que finalit-za amb una mostra d’artesania procedent de Betlem. Es farà el cap de setmana del 17 i el 18, i un cop valorada l’experiència es decidirà si es repetirà de cara a properes ocasions.
41
42
En Lluquet i en Rovelló formen part de l’imaginari col·lectiu ca-talà i la majoria de famílies no s’imaginen un Nadal sense ells. Anar a veure la representació dels Pastorets és una activitat
clàssica de les vacances: des-prés de l’àpat i la sobretaula, posar-se davant de l’escenari i reviure la història nadalenca a través dels seus personatges és una bona manera de pair millor
les neules i els torrons.
La majoria de municipis de tota la geografia programen els Pas-torets a teatres, casals i socie-tats. Els actors fa mesos que
pastorets amb ADN territorial
Què fem?
Molts pobles i ciutats organitzen representacions del clàssic de Folch i torres de cara a les vacances de Nadal. A Vila-seca i a tarragona el text incorpora també algunes referències a l’actualitat.
43
treballen per tal que tot surti bé i per fer passar una molt bona estona al públic.
A Vila-seca fa més de 100 anys que es fan. El text és el tradicio-nal de Folch i Torres però amb una versió més reduïda i amb una part que sempre es modifi-ca: les coples del moment en el que es comprometen el Lluquet i la Isabeló. Segons Alícia Bes-cós, una de les responsables, “s’inclouen crítiques polítiques i constants referències a l’actua-litat, sempre amb un to satíric”.
Petits i grans hi participen
Una trentena d’actors de totes
les edats formen part del repar-timent, des del més veterà, de gairebé 70 anys, fins al nadó que farà de nen Jesús, que s’es-trenarà com a actor amb molt pocs mesos de vida. A més, també és ‘inter generacional’: per exemple, el periodista Xavier Grasset fa temps que hi parti-cipa i els seus fills també, des que eren ben petits.
La resposta del públic segons Bescós és molt positiva i pen-gen el cartell d’aforament ple a gairebé cada representació. Es faran els dies 25 de desembre, 1 i 7 de gener.
Versió 100% tarragonina
A Tarragona els Pastorets de la Golfa estan adaptats a la reali-tat de la ciutat amb una versió de Josep Bargalló: les forces malignes es reuneixen al pont del Diable davant de dos joves tarragonins que han estat ab-duïts de manera estranya del seu llit la nit de Nadal. Es po-dran veure el 2 i el 3 de gener al Teatre Metropol.
44
regala amb estilUs oferim un desplegament de propostes per tenir en compte les darreres tendències a l’hora d’anar a comprar els obsequis de Nadal pels familiars i els amics.
Regalar és molt més que comprar un objecte i lliurar-lo embolicat: és sobretot un detall fet amb el cor i amb l’ànima, un gest que implica pensar en una persona estimada, rumiar què li faria il·lusió i buscar el producte adequat.
El Nadal és una època en la que s’acumula la feina en aquest sentit; És per això que us oferim un ventall de propostes de diferents àmbits, per tal que pugueu triar i remenar fins que trobeu just el que busqueu. Us podeu inspirar en la moda i la joieria pels més presumits, en la tecnologia pels més moderns
i innovadors i en l’esport i l’aventura per a tots aquells que siguin inquiets de mena. També trobareu algunes propostes d’estètica per anar a la última i un espai gourmet perquè no falti cap detall a les taules de les vostres celebracions.
Ens acompanyeu?
Idees per regalar
45
Joies i luxe
Aquesta temporada continuen imposant-se els collarets grans de bijuteria estil boho, que continuaran trepitjant amb força durant tot el 2017. Es poden combinar amb anells de la mateixa línia i amb polseres d’estil antic.
Si l’objectiu és equilibrar un outfit més clàssic i elegant, la gran aposta són les maragdes, la pedra preciosa de moda. També es porten les cadenetes més fines amb penjolls de totes les formes geomètriques imaginables.
Sigui la que sigui, apostar per les joies és sempre un encert!
els complements marquen la diferència i ajuden a arrodonir el look, a donar-li un toc personal, diferencial i únic. les joies són les grans aliades en aquest sentit, ja que permeten trencar amb l’harmonia de la roba, donar-li un altre aire.
46
ModaMoDA FeMeNINALa calidesa del punt és una aposta segura quan el mercuri baixa en picat, un bàsic imprescindible a qualsevol fons d’armari. Aquesta temporada, una de les combinacions estrella és un jersei XXL combinat amb una faldilla midi prisada.
Una altra de les claus de la temporada és el vellut, un teixit que és molt adient en aquesta època nadalenca, aportant el toc just d’elegància i sofisticació sense perdre la comoditat. Durant els dies clau del calendari, com ara la nit de cap d’any, tampoc hi poden faltar els lluentons i la roba amb un toc de brillant, ideal per looks més desenfadats de discoteca i de festa.
I com a jaqueta, una aposta segura són les caçadores de pell o els abrics llargs i de tall masculí, un dels must d’aquest hivern.
47
MoDA MAsCUlINAPantalons de tall tipus chino i camisa denim. Amb aquest look els homes tenen l’èxit assegurat, ja que reuneix dues de les peces de roba que són tendència aquesta temporada. I pels dies més freds, un jersei de coll alt acabarà d’arrodonir tot el conjunt, i més aportarà la comoditat necessària.
Pel que fa a les jaquetes, els abrics marrons i de tons terrosos són ideals pels esdeveniments més compromesos i d’etiqueta, mentre que les caçadores de cuir es poden destinar als dies més informals. Les tipus bomber són un altre imprescindible a l’armari, posant al dia una peça que havia causat autèntic furor fa anys.
48
estèticaEls contrastos són els reis del maquillatge: els rostres amb tons nude per donar la sensació de cara rentada conviuen amb altres apostes més arriscades, amb l’eyeliner molt marcat i amb colors forts com ara el cirera, el gris o el verd ampolla. Les dues apostes són vàlides sempre i quan vagin de la mà de l’outfit per donar sensació d’harmonia al look en conjunt. Les textures i els matisos també són importants: per primera vegada en molts anys triomfen els tons sense gens de brillantor amb el vermell com a estrella de les barres de llavis.
I pel que fa al cabell, el long bob és un dels tallats que està arrasant entre les dones que no volen renunciar a la melena però que volen renovar el seu aspecte i moder-nitzar-lo. Sigui com sigui, la clau és cuidar el cabell per tal que llueixi fort i sa i evitar la seva caiguda amb productes com els que ofereix la perruqueria Testa.
49
50
GourmetAquest Nadal, opta per sortir dels cànons establerts i prova d’oferir un àpat diferent als teus convidats. Els productes gourmet poden ser els grans aliats a l’hora de parar la taula: foie amb gerds, una fusta de formatges d’arreu del món combinats amb melmelades de fruita o dips amb hummus o patés fets a base de verdures.
Els contrastos sempre són un gran encert gastronòmic, ja que ajuden a trencar la monotonia i oferir una explosió de gustos al paladar.
I a l’hora de les postres, el ventall de possibilitats és infinit: pastís de xocolata pels més llépols, pa de pessic de taronja per rebaixar la dolçor i fins i tot torrons salats, una novetat que us sorprendrà a tots.
Ens entaulem?
51
52
tecnologiaEls avenços tecnològics avancen a passos de gegant i el catàleg de novetats s’actualitza dia a dia amb noves versions i gadjets complementaris. Regalar tecnologia és una aposta segura per a tots aquells que volen marcar tendència i tenir els últims models.
Els ordinadors, les tauletes i també els telèfons s’han convertit en una eina de treball imprescindible per poder estar connectat permanentment, actualitzar les xarxes socials, mirar el correu electrònic i fer tot tipus de gestions.
I pels amants del running, la millor opció són els complements que ajuden a calcular rutes, quilòmetres fets i calories cremades.
53
esport i aventuraSeure al mig d’un prat verd i tancar els ulls és sinònim de desconnexió, de fer que el temps s’aturi per uns instants i connectar amb el nostre jo interior. El trekking és una activitat imprescindible pels amants de la natura: permet fer esport i a la vegada descobrir paisatges i indrets nous durant la ruta.
Els més excursionistes agrairan rebre sabates de muntanya, brúixoles i motxilles per tal d’anar ben equipats per fer les travessies.
I pels que practiquen algun tipus d’esport d’equip, el ventall també és prou ampli, ja que cada modalitat requereix d’un mínim de material tècnic per poder-se practicar amb garanties.
VIeIres A lA “NAGe” De sAFrÀ AMB CAVA I AIre De reMolAtXA
Per la “nage” de safrà amb cava:
Tallem les verdures en “brunoise”, daus molt petits, i a continuació posem la mantega en una paella, les verdures tallades fins que estiguin toves i afegim el cava brut, un cop evaporat l’alcohol afegim la nata i el safrà, i deixem reduir fins que espessi i aconseguim una crema densa. Reservem.
Per l’aire de remolatxa:Posem la remolatxa a la liquadora per obtenir-ne el suc. Un cop el tenim, hi afegim la lecitina de soia i mesclem amb la batedora elèctrica intentant que agafi el màxim d’aire possible. Reservem.
Muntatge del plat:Marquem les vieires a la planxa per tots dos costats. Posem la “nage” de cava a un plat fondo que estigui calent i a sobre hi col·loquem les vieires. Amb molt de compte, posarem una cullaradeta d’aire de remolatxa i acabarem de decorar el plat amb uns germinats de pèsols.
Ingredients:3 vieres grans netes, sense el coral1 pastanaga½ porro½ pebrot vermell½ ceba1 copa de cava brut2 brins de safrའl de nata 35%Suc d’ 1 remolatxa
1 cl lecitina soia1 cullerada de mantega
receptes
56
Ingredients:3-4 kg pop roquer de cambrils 9 patates “kennebeck” 11 carxofes 300 ml de fumet de peix 150g de cansalada ibèrica 50g de avellanes 50g de ametlles 20g de nyores20g de pa sec
pop roQUer AMB trINXAt De pAtAtA, CANsAlADA IBÈrICA I roMesQUet De CArXoFes
Preparació: Treure la boca i els ulls del pop, posar en una marmita aigua i sal (30g de sal per litre) i bullir el pop (40min). Quan el tinguem bullit, el reservem. Un cop fred, tallar el pop a làmines i pesar 100g per persona.
Bullir les patates “kennebeck” amb aigua i sal, quan les tinguem les refredem i les pelem.
Fregir el pa sec, els alls i les nyores amb oli d’oliva, posar a la “thermomix” o al “túrmix” amb les avellanes i les ametlles i triturar. Reservar. Picar el cibulet a “brunoise” (picar molt petit). Agafar la patata pelada, trinxar-la amb la forquilla, afegir el cibulet, sal, pebre i oli d’oliva al gust. Pelar la iuca amb un pelador, tallar amb mandolina a làmines fines. Reservar amb aigua. Fregir a la fregidora amb l’oli a 180ºC. Tallar la cansalada a un gruix d’uns 1,5 mm. Tallar les carxofes a galls i fregir amn oli d’oliva extra. Reservar.
Per la salsa, posar la picada al cassó i els 300 ml de fumet.
Acabat i emplatat:Marcar a la planxa el pop i la cansalada.
Posar el trinxat de patata en una safata de forn. Quan estigui calent, fer tres “cenelles” sobre el plat.
Emplatar el pop, la cansalada i les carxofes sobre el plat.
Acabar amb la salsa, la iuca per damunt i el cibulet.
15g de all 1 iuca 1 ciboletOli d’oliva verge extra Sal
Per a 15 persones
57
Crêpes FArCIts D’espÀrreCs sAlVAtGes I GAMBes BANyADes eN CreMA De ForMAtGe GorGoNzolA
Preparació:Batre els ous en un bol i incorporar la llet. Mesclar bé, afegir la sal, el suc de taronja i la farina tamisada i ho batem amb una vareta fins eliminar-ne els grumolls. Escalfem una paella anti-adherent amb una gota d’oli d’oliva, ben repartida per tota la paella.Tirem tota la massa amb un bol deixant les crêpes daurades per ambdós costats.
Trossejar els espàrrecs en daus i les escalunyes ben picades i ho sofregim amb oli d’oliva verge.Afegim les gambes pelades, saltegem i afegim una mica de farina, llet, sal i pebre, perquè ens quedi cremós.Farcim les crepes amb el resultat.
Posem en un bol el formatge crema i el formatge gorgonzola i hi incorporem la nata.
Coure fins que quedi una salsa homogènia.Cobrir la crêpe amb la crema i emplatem.
Ingredients:250 ml de llet250 gr de farina2 culleradetes de salSuc de 2 taronges2 ous
Farcit:2 manats d’espàrrecs salvatges6 gambes per cada crêpe
Per unes 12 crêpes
3 escalunyes FarinaLletSal Pebre
Crema de formatge gorgonzola:200 g de nata líquida per cuinar100 g de formatge cremós150 g de formatge gorgonzola
58
“plAtIllo” De pollAstre AMB CAstANyes I troMpetes
Preparació: Poliu les cuixes de pollastre, separeu els pernilets de la sobrecuixa i salpebreu-les. Enrossiu-los en una cassola amb un raig d’oli d’oliva. Reserveu-los.
A la mateixa cassola ofegueu la ceba, pelada i a talls. Quan es comenci a quedar transparent, afeguiu-hi els alls, remeneu-ho una mica i torneu-hi a posar les cuixes de pollastre. Afegiu-hi el vi ranci i el conyac, i deixeu-ne evaporar l’alcohol. Tireu-hi el brou i deixeu-ho coure a foc lent una hora i mitja aproximadament. Netegeu les trompetes de la mort i salteu-les en una paella amb un raig d’oli d’oliva. Afegiu-hi les castanyes, les orellanes i les trompetes quan manquin 30 minuts per apagar la cocció. Prepareu una picada amb els alls, el julivert, els carquinyolis i un xic de xocolata a la pedra.
Deixeu-la amb el suc de la cocció i afegiu-la a la cassola. Sacsegeu-la un xic i deixeu que s’acabi de coure. És millor si deixeu reposar el platillo unes quantes hores abans de servir-lo.
Ingredients:4 cuixes de pollastre de la IGP Pollastre i Capó del Prat2 cebes de Figueres4 grans d’all20 ml de vi ranci10 ml de conyac500 g de castanyes bullides i pelades400 g d’orellanes1 l de brou d’aviram
Per a 4 persones
SalPebre negreOli d’oliva verge extra de la DOP Siurana
Per la picada:4 grans d’allJulivert2 carquinyolis20 g de xocolata a la pedra
