EDUCACIÓ  DEL MALALT RESPIRATÒRI CRÒNIC 

Model de Counseling

Anna Capsada Juanola

Infermera Gestora de Casos11 de desembre 2013

• 1r: Informació

• 2n: Implicació

Objectius generals

• Compliment terapèutic

• Qualitat de vida

Objectius Específics

1. 1 - Augmentar els coneixements de la sevamalaltia

1. 2 - Modificar els hàbits de vida, utilitzant unametodologia d’ensenyament adaptada en cadacas.

2. 3 - Implicant el malalt en el maneig de la sevamalaltia, capacitant-lo perquè sigui mésresponsable del seu procés.

1. Augmentar els coneixements

•Valorar els coneixements:: •L’entrevista clínica

• Qüestionaris: dispnea, barthel, Pfeiffer, goldberg, compliment...

Explicació individualitzada sobre la malaltia, signes i símptomes d’agudització

MALALTIES RESPIRATÒRIES CRÒNIQUES MÉS PREVALENTS

•Bronquitis crònica ( MPOC)•Emfisema pulmonar•Bronquièctasi•Asma bronquial•Fibrosi Pulmonar•Altres: fibrotòrax, alteracions de caixa (cifoescoliosi)…

BRONQUITIS CRÒNICA (MPOC)

• Malaltia inflamatòria persistent a nivell bronquial• Relacionada sobretot amb l’hàbit tabàquic• Tos i expectoració > 3 mesos a l’any, dies aïllats ( sol ser 1er símptoma)• Dispnea de diferent intensitat• Disminució de la tolerància a l’exercici• Malaltia prevenible i tractable• La mesura més important és deixar el tabac• El tractament amb farmacs broncodilatadors i antiinflamatoris milloren la situació clinica

EMFISEMA PULMONAR (MPOC)

• Dilatació permanent dels alvèols

• Destrucció paret alveolar

• Retenció excessiva d’aire als pulmons (hiperinsuflació)

• Relacionada amb l’hàbit tabàquic

•Factors de risc no tabàquic:

•Trastorn genètic falta d’enzim alfa -1 antitripsina

BRONQUIÈCTASI

• Dilatació anormal i irreversible d’un bronqui

• Tos i expectoració persistents

• Infeccions broncopulmonars de repetició

• Pot haver-hi alteració de la vascularització bronquial (hemoptisi)

• Pot ser congènita o adquirida

ASMA BRONQUIAL

• Reactivitat bronquial exagerada

• Provoca obstrucció i inflamació bronquial reversible

• Dificulta entrada-sortida d’aire

• Produeix sibilàncies, dispnea, opressió toràcica i tos.

• Pot estar mediada per cèl.lules inflamatòries

• Pots ser extrínseca o intrínseca

ESCALA DE DISPNEA MODIFICADA (mMRC)

Grau 0: absent excepte en fer exercici intens.Grau 1: caminar ràpid / pujar pendents molt pronunciades.Grau 2: no pot mantenir el ritme d’altres persones de la mateixa edat caminant a peu pla o bé, ha d’aturar-se ocasionalment caminant al seu pas propi.Grau 3: aturar-se després de caminar 100m o després de 5minuts caminant al seu pas en pla.Grau 4: impediment per a sortir de casa, o dificultat per a fer les AVD (higiene, vestir-se, desvestir-se…)

2. Modificar hàbits de vidaRespectant : emocions, creences i valors

Intervenció mínima de tabac

Suport per la deshabituació alcohol

Compliment de l'oxigenoteràpia

Compliment dels medicaments (pastilles i medicaments inhalats)

Consells sobre dietètica i nutrició, tant per sobrepès, com per desnutrició.

Rehabilitació respiratòria i funcional (Exercicis respiratòris...)

ABORDATGE TERAPÈUTIC

• Centrat en les necessitats del pacient

• Treball en equip multidisciplinari (pneumòlegs, infermeres, fisioterapeuta, treballadora social.

• Implicació dels diferents nivells assistencials • ( Atenció Primària, PADES, UFISS, hospital de dia,

hospitalització, UHaD…)

Intervenció Mínima de Tabaquisme

Ha de ser ferm, seriós, breu i personalitzat. Ha de durar de 5 a 10 minuts

Consta de les cinc passos:

• Esbrinar (Richmond, Fagerström,)

• Aconsellar (avantatges del abandó)

• Avaluar (fases en que és troba)

• Ajudar (pla d'actuació)

• Acordar (programa de seguiment)

L’OXIGEN ÉS UN TRACTAMENT

L’oxigen no es recepta mai per dispnea / ofec s’indica perquè es té “ baix en sang” i sempre es valora per gasometria arterial.

L’oxigen no treu la fatiga/ofec però és una part important del tractament

Quan es prescriu l’oxigen a domicili s’ha d’utilitzar un mínim de 16 hores/ dia fins a 24h. Hi poden haver prescripcions que només siguin a la nit, o connectat a VMNI o CPAP

CONCENTRADORS OXIGEN LÍQUID

• L’ús i compliment dels medicaments inhalats • ( tècnica inhalatoria), valorar quin tipus de

sistema li va millor.

2. Modificar hàbits de vida

Objectius

Aconseguir que el medicament entri dins els bronquis i que s’hi quedi uns 10 segons

Que el malalt aprengui i entengui la maniobra correctament per poder-la realitzar ell sol

MEDICAMENTS INHALATS

Hi ha aproximadament un 20% de malaltsque, malgrat les explicacions, no fan bé latècnica.

Sense explicar la tècnica més d’un 80% nola fan bé.

Cal repetir les explicacions periòdicament,sinó és fàcil que se n’oblidin

Sistema gas ( cartutx pressuritzat)

Sistema pols seca

NEBULITZADOR.

MATERIAL:

Mascareta o broquet.Aparell compressorFàrmac per a nebulitzar: broncodilatadors

mucolíticsantibiòtics

PROCEDIMENT:

Rentat de mansPreparar el fàrmacPosar‐lo dins la cassoletaMantenir posició asseguda o incorporadaPosar la mascareta o el broquet a la boca i engegar el compressorNo retirar l’O2 si en porta

NEBULITZADORS

DIETA SALUDABLE

NUTRICIÓ I

1 - Desprès de menjar mantinguis incorporat o dret per evitar que l’estomac pressioni el diafragma.

2 - S’ha de evitar trobar-se ple, evitant les begudes carbòniques i productes vegetals que provoquen gasos:pomes, cols, coliflor, blat de moro, meló, pebre, raves i naps.

3 - Tingui a ma sucs de fruita i aigua per ajudar al consum de líquids.

4 - Es important reposar abans dels àpats.

5 - Recomanable el consum d’aliments tous o fàcil de mastegar per evitar l’ofec

NUTRICIÓ II

• Es important mantenir un horari regular de ingesta, 4 o 5 àpats al dia. Es important no picar fora dels àpats

• Cal disminuir el consum de greixos, embotits, carns greixoses, olis i mantegues, menjars precuinats, pastisseria, aperitius fregits, arrebossats, salses, begudes ensucrades,etc….

NUTRICIÓ III

• Assegurar un adequat estat de hidratació,(mínim 1-1’5 litres d’aigua). L’aigua és labeguda més saludable. Es preferibleprendre-la fora dels principals àpats.

• Augmentar l’aport de fibra en l’alimentació,incrementant la ingesta de verdures, fruites,llegums i cereals ( a ser possible integrals )

NUTRICIÓ IV

• Es preferible cuinar a la planxa, brasa, vapor,bullit, estofat, papillot. Es recomana moderarels fregits, arrebossats i guisats amb molt degreix.

• Procurar mastegar correctament els aliments imenjar a poc a poc i amb tranquil·litat.

• En cas d’alteració de la masticació i deglucióés necessari modificar la textura dels aliments

Fisioteràpia Respiratòriai entrenament muscular

3. Implicació en el maneig de la seva PRC

Detectar si la manca és de coneixements, força física o voluntat

Implicació de la família (suport)

Suports socials ( centres de dia, programes...)

Coneixements dels recursos assistencials

( hospital de dia, UhaD....)

Reconeixements de les aguditzacions

Detectar les dificultats d’automaneig

Qualitat de vida relacionada amb la salut

Defineix l'impacte de la malaltia sobrela vida i el benestar de l’individu.És un concepte multidimensional queincorpora factors físics, psicològics,intel·lectuals, de creences i econòmics

OBJECTIU

•Conèixer les tècniques bàsiques de Counseling per tald'ajudar la persona a aconseguir el maneig efectiu del règimterapèutic. Això farà:

•Augmentar la motivació•Promoure l'autonomia•Que la persona prengui la responsabilitat en el procés de salut

Fomentarà l'apoderament [empowerment] i l'autocura

Aplicant el model Counseling

Introducció

Vivim en un món canviant, ens hem d’adaptar a les novesnecessitats de salut. Els professionals d'infermeria hem devetllar per a millorar les nostres competències en l'atenció quedonem a les persones.

Cal que ens plantegem:

Amb quin model treballem?

•Treballem amb un model directivitat o paternalista?

•Podem millorar la intervenció amb un model més eficient?

Estil paternalista

El model paternalista té la tendència a protegir elpacient, assumint la responsabilitat de la situacióque està vivint. A vegades “vol salvar” el pacient. Elpaternalisme implica que no es confia en elpotencial de la persona.

Es dóna quan el professional només se centra en elproblema del pacient i vol ajudar-lo a resoldre'l de maneradirectiva. Es tracta d’una relació de domini-submissió. Lapersona ajudada és considerada com un simple executor.

Estil Directivista

El model del Counseling és producte d’un estilrelacional que implica coneixements, habilitats iestratègies que fan referència a l'eficàcia de lesrelacions humanes i la comunicació.

Contempla el respecte a la singularitat de lapersona com a ésser humà únic, amb valors,pensaments, actituds i emocions.

Estratègiques bàsiques

La comunicació I: Què li comuniquem?

•L’actitud empàtica •L’acceptació incondicional•L’autenticitat i la congruència

La comunicació II.

L'escolta activa (NIC 4920)

Per què és important l'escolta activa?

Crea confiança i complicitat

Tranquil·litza

La persona se sent valorada

Permet parlar, verbalitzar i, per tant, arribar al fons delsproblemes

Escolta activa

Estratègies no verbals que configuren una clara postura actitudinal

Mostrar una posició corporal oberta al diàleg, mostrantinterès.

Mantenir el contacte visual.

Restar en silenci i expressions d'assentiment.

Mostrar que comprens els sentiments dels altres i estarmolt atent a l'expressió d'aquests sentiments.

Respectar l'espai vital que l'altra persona vol mantenir.

La comunicació III: què li podem oferir?

La informacióLes preguntes obertesLa resposta verbal mínimaLes paràfrasisL'exploracióLa reflexióLa comprovacióEl resumLa retroalimentació [el feedback]

Conclusions

Totes les tècniques i habilitats fomenten l'apoderament de lapersona i farà que la persona (malalt, pacient)

• Que se senti compromesa i responsable del maneig de laseva malaltia.

• Que se senti satisfeta amb si mateixa.• Que millori la seva autoestima, la seva autoeficàcia i

s’impliqui amb el compliment.

“No facis pels altres allò que ells poden fer

per si mateixos”

(BragavadGita)

Bibliografía

•Silvia Barrio Sánchez, Emilia Barrot, Carmen Benedicto, et al. Manual de Atención domiciliaria del paciente con EPOC. SEPAR 2010.•Peter F Collins, Rebecca J Stratton, Marinos Elia. Nutritional support in chronic obstructive pulmonary disease: a systematic review and meta-analysis. Am J Clin Nutr 2012; 95: 1385- 95.•Engelen MP, Rutten EP, De Castro CL, Wouters EF, et al. Casein protein results in higher prandial and exercise induced whole body protein anabolism than whey protein in Chronic Obstructive Pulmonary Disease. Metabolism. 2012 Apr 16.•Bruna R Ramires, Erik P Oliveira, Gustavo D Pimentel, et al. Resting energy expenditure and carbohydrate oxidation are higher in elderly patients with COPD: a case control study. Nutrition Journal 2012; 11: 37.