Educar per a la pau i la comprensió del món als centres d ... · Adonar-nos com les nostres percepcions condicionen els nostres comportaments. Temps estimat: 1h Material: A partir

“Educar per a la pau i la comprensió del món als centres d’educació en el lleure associatiu” Proposta 8-12

Fitxa 4. La imatge de l’enemic. Identitat i pertinença al grup Presentació Tots tenim la necessitat que se’ns reconegui i se’ns accepti tal i com som, des de la nostra identitat. La identitat la construïm a partir de les vivències i influències

que rebem dels grups als que pertanyem. El sentiment d’amenaça de la meva identitat, grup o estatus per part d’un altre ens activa allò que anomenem la “imatge de l’enemic”: percepcions, emocions i mecanismes grupals que ens porten a deshumanitzar l’altre, un mecanisme molt humà, però contra el que cal lluitar per construir la pau.

Objectius:

Adonar-nos que tots tenim una identitat múltiple i canviant condicionada pels grups als que pertanyem al llarg de la vida.

Valorar l’esforç i la necessitat de reconèixer l’altre com a persona, alhora que de ser reconegut.

Analitzar el procés de construcció de l’altre com a “enemic”.

Continguts i activitats

1. Qui sóc jo

Tots tenim la necessitat de que se’ns valori pel que sentim que som, és a dir, de saber-nos acollits i partícips dels grups als que pertanyem. Necessitem sentir que formem part d’un grup, d’aquesta manera ens impregnem del que el grup ens aporta, alhora que volem que el grup ens reconegui tal i com som. Dit d’una altra manera, tots tenim la nostra IDENTITAT, única i exclusiva, des de la que volem que els altres ens reconeguin. Però què és la “identitat”? Com la construïm? La identitat és la resposta a la pregunta “Qui sóc jo?” “Què és allò que em defineix?”. Aleshores ens adonem que tenim múltiples pertinences, som moltes coses al mateix temps: fills, germans, alumnes de tercer, culés, fans de tal artista, amants dels animals, ciutadans de tal poble, practicants de tal religió, cap del grup de ràngers de tal agrupament, etc. I al llarg de la nostra vida aquestes pertinences van canviant, algunes deixen de ser i n’apareixen altres de noves, seguint amb l’exemple: sóc mare i mestre, però ja no sóc de tercer ni cap de ràngers, en canvi segueixo sent culé, fan de tal artista, amant dels animals, etc. Moltes d’elles apareixen i desapareixen condicionades pels grups als quals pertanyo en un moment donat. I segons el context en el que em trobo en prioritzo unes o altres. Recuperant l’exemple, sóc de tal poble i per mi no té especial importància, però si algú me’l qüestiona respondré i en aquell moment serà una pertinença important per mi. En un altre moment deixarà de ser-ho donant pas a altres pertinences aleshores molt més significatives. Finalment, la identitat és relativa, no és el mateix ser dona a Catalunya que a l’Afganistan, ser minusvàlid a Suècia o al Níger. Entendre que la identitat pròpia és múltiple, canviant i relativa facilita superar la gran reticència al canvi que tota persona té. Actualment això és molt necessari per adaptar-nos al


món globalitzat i en constant transformació que ens toca viure. A més, cal saber-ho fer des del respecte a l’altre, sigui qui sigui i sigui com sigui aquest altre. Som com una ceba Intenció educativa: Prendre consciència de que la identitat és múltiple i canviant. Aprofundir en el coneixement mutu. Valorar la necessitat de pertinença al grup.

Temps: 2h Material: - Fitxes “Sóc com una ceba” fotocopiada en cartolina, per davant i per darrera, i retallada formant un cercle. (Annex 2) - Foto de tot el grup - Fotos de cada membre del grup portades de casa, una actual i una de petit (bebè) - Canyes o llistons i cordill de cotó o fil de nailon per preparar l’estructura del mòbil, prèviament a l’activitat. (veure annex 3) Desenvolupament: Part 1 . El dia anterior a l’activitat demanem a cada participant que porti una foto de quan era petit i una foto actual. . Presentem l’activitat a partir de l’endevinalla de l’annex 1 “La ceba”. Vinculem l’endevinalla al concepte d’identitat i els presentem la fitxa “Sóc com una ceba” convidant-los a pensar en possibles pertinences seves vinculades a diferents categories de la identitat (relacions familiars, personalitat, aficions, grups als que es pertany, gustos, creences, etc.). . Demanem a cada infant que ompli la fitxa “Sóc com una ceba” i les deixem col·locades a alguna paret de manera que es vegin totes però siguin fàcils de despenjar. . Amb les fotos fem una partida de “memory”: es posen les 2 fotos de cada infant en una taula cap per avall i barrejades i s’inicia la partida, Cada participant ha de treure una parella, és a dir les dos fotos d’un membre del grup (l’actual i la de petit) que no sigui ell o ella. . Quan totes les parelles de fotos estan formades i cada participant en té una, haurà d’identificar la foto actual amb la ceba corresponent i seguidament enganxar-la al mig completant la ceba. A partir d’aquí el nen o nena identificat explicarà la seva ceba. Avaluació Ens ha costat molt identificar les nostres diferents pertinences? Érem conscients que som tantes coses a l’hora? Coneixíem totes les pertinences dels nostres amics i amigues? N’hem descobert de noves? Quines pertinences compartim? Quines ens poden enriquir uns als altres? N’érem conscients? Part 2 . A partir de la foto de quan eren petits els demanem que pensin en quina seria la seva ceba corresponent en el moment en que els van fer la foto i que omplin novament la seva cartolina de “Sóc u ceba” però ara per l’altra cara, amb la seva foto de petits naenganxada al mig. Avaluació Som els mateixos ara que fa uns anys? En quines coses hem canviat? Serem els mateixos d’aquí a uns anys? En quines coses imaginem que canviarem? Part 3 . Un cop totes les cebes estan completades per davant i per darrera, convidem a tots els infants a penjar-les en un mòbil gegant col·lectiu, cadascú penja la seva. . Entre tot el grup escollim una foto, títol o un altre element que simbolitzi tot el grup per situar-la en un espai central del mòbil, . Finalment decidim on penjar el mòbil i l’hi pengem. Avaluació Com t’has sentit en veure’t penjat entre els teus companys? Com et sents en veure tot el mòbil acabat i penjat? Tens sensació de pertinença al grup? Com és aquesta sensació? És important per tu sentir-te part del grup? Què necessites per sentir-t’hi? Li vols demanar alguna cosa al grup? Què estàs disposat a aportar-hi? Altres indicacions El mòbil simbolitza el grup des de la seva diversitat, en que cadascú es mou al seu ritme, però en harmonia amb el grup, Cadascú dóna voltes sobre ell mateix o canvia de posició (de pertinences) en funció de les corrents del moment (activitats que fa, grups en que està, etc.), però sempre des de l’acceptació i reconeixement propi i del grup, això forma part de créixer.


En la reflexió que sorgeixi en l’avaluació, a més d’analitzar la identitat individual cal parlar de la identitat de grup: sentim que una de les nostres pertinences és el grup de lleure? Com és aquest grup? Quines característiques conformen aquest element que sentim com una pertinença de la nostra identitat? Quin valor té per nosaltres respecte altres pertinences? Propostes d’acció Mostrar una actitud flexible, de respecte i d’implicació davant del grup i dels canvis que s’hi puguin esdevenir (arribada de nous membres, canvi de comportament en algun membre, etc.)

FONT: ECP a partir d’una activitat del llibre “All Equal, All different. Education pack” del European Youth Centre.

2. Qüestionar la identitat La identitat és única, és a dir és una composició complexa impregnada de tots aquells grups i pertinences per les que una persona ha passat i de les que s’ha sentit partícip. Com diu Amin Maalouf a “Identitats que maten”1: “... la identitat està formada per múltiples pertinences, però és imprescindible insistir en el fet de que és única, y de que la vivim com un tot. La identitat d’una persona no és una juxtaposició de pertinences autònomes, no és un mosaic: és un dibuix sobre una pell tivant, només cal tocar una sola d’aquestes pertinences per a que vibri la persona sencera. ... la gent sol tendir a reconèixer-se en la pertinença que és més atacada.(...) Aquesta pertinença - a una raça, una religió, una llengua, una classe...- envaeix aleshores la identitat sencera. Els qui la comparteixen se senten solidaris, s’agrupen, es mobilitzen, es donen ànims entre sí, arremeten contra “els de davant”. Per a ells afirmar la seva identitat passa a ser inevitablement un acte de valor, un acte alliberador...” Tan és així que quan ens sentim qüestionats en una pertinença per nosaltres important ens sentim persones ferides i sovint amenaçades i reaccionem afirmant-nos dins d’aquell grup que com nosaltres sent la mateixa pertinença criticada. A partir d’aquí és pot iniciar una dinàmica en espiral de recels entre un i altre grup que, si no sabem contrarestar, pot acabar en violència, tots en coneixem exemples: atacs racistes, conflictes entre col·lectius d’immigrants i “autòctons”, enfrontaments nacionalistes, baralles entre seguidors d’equips esportius, etc. Aquesta dinàmica és el que anomenem la “imatge de l’enemic, aquell procés que, pel fet de sentir que una persona o un grup de persones diferents amenacen les nostres necessitats i valors, ens fa veure’ls de forma distorsionada i ens porta a discriminar-los, excloure’ls o fins i tot eliminar-los2”. Una història com moltes d’altres Intenció educativa: Prendre consciència de com els mecanismes de construcció de la imatge de l’altre com a “enemic” ens afecten a tots. Valorar la importància del coneixement de l’altre des d’una actitud d’obertura i respecte per transformar positivament

els conflictes. Adonar-nos com les nostres percepcions condicionen els nostres comportaments.

Temps estimat: 1h Material: A partir del material de l’annex 4 preparar les 9 fitxes que indiquen les pautes per a la història. Llapis i paper per a tothom. Desenvolupament: . Es demana als infants que individualment redactin la seva pròpia història seguint les pautes que indiquen les fitxes. Quan trobin una fitxa amb dos opcions han d’escollir-ne una i continuar per aquesta, tal i com els indica la numeració de les fitxes, fins al final de la història. Cal entregar-los individualment les fitxes a mesura que les necessitin, no abans.

1 “Les identitats que mate. Per una mundialització que respecti la diversitat”, AMIN MAALOUF. 2 (Desconstruir) la imatge de l’enemic, A. BARBEITO, C. BARBEITO, I.SANTIAGO, C.VIDAL, Escola de Cultura de pau, 2005. Un document molt recomenable de llegir per complementar aquesta fitxa.


Cal donar-los el temps mínim perquè puguin respondre amb comoditat a cada una de les fitxes que els toqui. És important remarcar que les històries són anònimes i que cal posar el que senten que farien, no el que creuen que és políticament correcte respondre, si no ho fan així perdran l’oportunitat d’aprendre coses interessants a partir de l’activitat. . Deixem totes les històries cap per avall al mig de la sala i en llegim algunes o totes seleccionades indistintament. . Avaluem i elaborem conclusions. Avaluació: Com et sens respecte la teva història? Què t’agrada? Què no t’agrada? Què t’ha fet escollir una o altra opció? Totes les històries han sortit igual? Què les fa diferents? Què és allò que ha condicionat un o altre final? Com et fa sentir que uns desconeguts ocupin el “teu” espai dins del parc? Com et fa sentir perdre en un dels teus jocs preferits davant d’uns desconeguts? Quines coses en comú pensaves que podies tenir amb els nens immigrants? Què t’ho feia pensar? Què creus que els pots ensenyar? Què en pots aprendre? Altres indicacions . És important remarcar aquelles actituds i aspectes que fan decantar cap a un final o un altre: el reaccionar a la sensació d’amenaça inherent a les persones davant d’allò que ens és desconegut, la importància del coneixement de l’altre, el creure que en el valor de la diversitat... Propostes d’acció Mostrar una actitud oberta i de voluntat de coneixement davant les persones que no conec, segur que tenim pertinences compartides i que podem aprendre molt de les que ens diferencien.

FONT: Escola de Cultura de Pau En activar-se la imatge de l’enemic es posen en joc tres elements: - la pertinença al grup - les percepcions - les emocions

3. La pertinença al grup Tots tenim la necessitat de pertànyer al grup, de ser reconegut pels altres des d’allò que sentim que som. Sovint allò que jo sóc em ve donat pel que és el grup, la meva pertinença individual és la pertinença que caracteritza al grup (jo sóc llop, al meu grup tots som llops o daines). Qualsevol grup entra en relació amb altres grups. Les relacions entre persones i grups poden ser cooperatives o competitives. Quan dos grups diferents entren en contacte es posa en evidència el tipus de relació entre ambdós grups. En les relacions cooperatives entenem que l’altre amb qui tenim un conflicte pot ser algú

que pot complementar o enriquir el meu grup, per això cal estar obert a conèixer-lo, respectar-lo i predisposats a solucionar conjuntament els problemes compartits, intentant que ells puguin satisfer les seves necessitats alhora que nosaltres les nostres.

En les relacions competitives percebem l’altre grup desconegut com una amenaça de la que ens hem de protegir. A partir d’aquí és fàcil entrar en una dinàmica de defensar-se del suposat grup “enemic” tot enfortint el propi grup:

- Tendim a construir una percepció del propi grup molt més positiva del que realment és i projectem les nostres debilitats en l’altre grup.

- Pensem que tot allò que ens passa respecte l’altre és culpa seva. - Creiem que tots els que pertanyem a un mateix grup pensem i actuem

exactament igual. - Perdem el sentit comú i adoptem posicions extremadament rígides davant l’altre

que fan molt difícil el diàleg. - Remarquem les diferències entre el nostre grup i l’altre i obviem les similituds

creant una distància cada vegada més gran. Gol sud-gol nord Intenció educativa: Reflexionar sobre les dinàmiques de diferenciació i de competició entre els grups


Temps estimat: aproximadament 40 minuts. Desenvolupament . Es divideix el grup en dos: un representa al gol nord i l’altre el gol sud de l’afició d’un camp de futbol. . Es diu als grups que han de saludar alternativament a l’altre: “Hola, gol nord!”, “Hola, gol sud!!!”, de manera que amb el to de veu i l’entonació responguin al to de veu i a l’entonació de l’altre grup, i que al final de l’exercici es valorarà el “millor” to. . Es situen un grup davant de l’altre. . El primer torn el comencem dient “Hola gol nord!” “Hola gol sud!” a partir d’aquí cada nou torn han d’improvisar una nova frase (a qui primer li surti la diu). . El joc ha de durar com a mínim cinc minuts per permetre que es creïn dinàmiques de grup. L’ intenció no és que sorgeixin necessàriament dinàmiques de competició (encara que és molt provable que passi, especialment si s’ambienta l’activitat en un camp de futbol), sinó veure com repercutim en l’actitud dels altres. És tan important constatar que la competitivitat genera agressivitat com que amb benevolència es rep suavitat. Avaluació Com t’has sentit respecte el teu grup? I respecte l’altre? Quines actituds d’identificació mútua respecte el propi grup han sorgit? I de diferenciació envers els altres? Heu tingut experiències de grup contra grup en la vostra vida real? Què ha passat? Altres indicacions Pot acompanyar ambientar l’activitat amb disfresses o en un espai concret i deixar-los temps perquè cada equip es prepari el partit Propostes d’acció Quan et trobis en un grup enfrontat amb un altre grup recorda com de fàcil és caure en relacions competitives i lluita per tenir una actitud cooperativa respecte l’altre grup.

F tr a r er TE - XF ar o a o r rsONT: Cons uïm la p u. Mate ials elaborats p a IN RMON O AM en el m c de la campanya Armes S t C nt ol. Auto : ECP

4. Les percepcions Interpretem allò que vivim, escoltem i observem a través del filtre de les nostres percepcions. Les percepcions no són neutrals, es formen en captar informacions i estímuls externs i processar-los a través de les ulleres que tots portem posades, ulleres que les nostres experiències prèvies, creences i cultura van graduant. Com els ulls, les percepcions tenen una graduació individualitzada, no hi ha dues persones iguals. Per això és important saber situar-les on els correspon: la meva percepció mai és la veritat absoluta, és tan sols la meva manera, legítima i respectable, de veure les coses en un moment donat. Les percepcions venen molt condicionades pels ESTEREOTIPS que tots tenim. Un estereotip és una imatge mental simplificada, construïda i compartida per membres d’un grup respecte als membres d’un altre grup. Els estereotips són pensaments que condicionen actituds i provoquen PREJUDICIS, que convertim en COMPORTAMENTS, a vegades excloents i violents3. Per situar-nos: si “es diu” que els robatoris són causats pels magrebins, jo fàcilment pensaré “els magrebins roben” (estereotip negatiu). Si vaig pel carrer de nit, i per la meva vorera se’m acosta en sentit contrari un home amb faccions similars a les dels magrebins, pensaré “em vol robar” (prejudici), és provable que m’agafi por (emoció vinculada al prejudici), i agafi fort la meva bossa i creui a l’altra banda de carrer (comportament). Però no tenim cap base empírica real per justificar aquest comportament, ja que segons les estadístiques el percentatge de delinqüents immigrants és baix respecte el total de delinqüents i respecte el total de persones immigrades. En conclusió, els estereotips i les postures tancades davant un problema concret, sovint ens porten a tenir comportaments injustos i excloents respecte a altres persones.

3 Podeu ampliar la informació sobre percepcions en el document “(Desconstruir) la imatge de l’enemic” , . http://www.pangea.org/unescopau/img/programas/educacion/publicacion013.pdf


Percepcions Intenció educativa: Prendre consciència de com les percepcions són múltiples i condicionades per la situació particular de cada persona. Valorar com les percepcions ens condicionen els comportaments.

Temps estimat: aproximadament 1h Material: fulls de paper i llapis - Quadre de Dalí Gala C ntemplating the Mediterra ean S a, Lincoln in Dalívision, 1977 o n e

http://www.virtualdali.com/76GalaLookingIntoTheMediterraneanSea.html - Dibuix “dona i saxofonista”, http://personal.telefonica.terra.es/web/imarti22/recreativas/ilusiones.htm Desenvolupament Fem grups de màxim 4 persones i els passem un paper on hi ha l’inici d’una història, també els mostrem un dibuix. A partir d’aquests dos elements cada grup ha d’escriure com imaginen que segueix la història. Fem dues voltes: - La primera donem un paper on s’inicia la història així: “Aquesta és la història d’aquest personatge, el seu nom és...” i

mostrem el quadre de Dalí “Gala contemplant la mediterrània, Lincoln des de la visió de Dalí”. És important col·locar els grups a diferents distàncies del quadre, de manera que alguns vegin la imatge de Gala i els altres la de Lincoln.

- La segona donem un paper amb la història A de l’annex 5 a la meitat dels grups. Als altres els donem la història B. Posteriorment a uns i altres els donem el dibuix i els demanem que continuïn la història.

Al final compartim les històries d’una i altra imatge. Avaluació T’ han sorprès les històries? Com t’has sentit en fer les teves històries? Com t’has sentit en escoltar les dels altres? Tots hem partit del mateix dibuix per fer les dues històries? Què és el que ens ha fet veure el dibuix de diferent manera? A la vida, què és allò que ens condiciona veure una o altra versió de la mateixa història? Altres indicacions És important que valorem que el que pot semblar una cosa des de l’angle des d’on ho mirem, vist des d’un altre angle pot percebre’s totalment diferent, com amb el dibuix 1 de Dalí. Això és el que ens passa en els conflictes, que adoptem una postura o altra segons des d’on vivim el conflicte i els interessos que hi tenim en joc. A més, les nostres percepcions també estan molt condicionades pels coneixements i creences prèvies que tenim, i que sovint expressem a través d’estereotips i prejudicis. Com en el dibuix 2, saber la història prèviament ens condiciona la imatge que veiem. Tan una cosa com l’altre ens mostra que les nostres percepcions no són més que això, percepcions, i mai són la veritat absoluta. Hi ha dos factors que les condicionen: la meva història personal (creences, cultura, informació prèvia...), i l’angle des d’on m’ho miro (si tinc interessos implicats, si només tinc una versió...), cal tenir la mirada amplia (de lluny i d’aprop) i escoltar amb atenció l’altre per entendre les seves raons. Propostes d’acció Davant d’un conflicte intentem actuar des de la consciència de que la meva percepció és limitada, i per tant intentem obrir-la a partir d’escoltar amb atenció l’altra part i buscar les necessitats i preocupacions compartides enlloc d’encallar-nos amb les que ens distancien.

FON Es la de Cultura de Pau T: co Davant d’un altre, desconegut i per qui ens sentim amenaçat s’activen els mecanismes de la imatge de l’enemic distorcionant les nostres percepcions:

- Considerem l’enemic més gran i amb més poder del que realment té. - Concentrem l’atenció de manera desmesurada en el que fa l’altre sobrevalorant-

ne cada acció. - Deshumanitzem l’altre, no el percebem com a ésser humà. A partir d’aquí és fàcil

utilitzar la violència sense remordiments. Si ningú té la veritat absoluta és inadmissible justificar la violència per raons ideològiques. Podem discrepar amb l’altre, discrepar profundament, però mai podem pegar-lo o matar-lo per això -com passa en els conflictes armats-. Per aquest motiu cal desenvolupar eines no violentes per confrontar tant com calgui, aquestes són el diàleg i l’actitud dialogant (amb tot el gruix d’habilitats de comunicació i cooperació, i també de creences, que aquesta actitud comporta).


5. Les emocions

Les emocions responen a l’expressió de necessitats profundes, són energia posada en moviment que ens impulsa a actuar davant d’aquestes necessitats, i és important fer-ho per no quedar-nos sense solucionar les necessitats i atrapats en les emocions4. Cal posar-hi atenció i escoltar-les, expressar-les, identificar de què ens parlen, i transformar-ho, si les emocions no s’expressen i reconeixen, aleshores s’actuen de manera destructiva. Davant d’un suposat “enemic” no només el pensem, sinó que també el sentim: - Pot aparèixer por. La por ens parla de la sensació d’amenaça sobre la nostra seguretat

(integritat física, psíquica, etc.), i ens porta a protegir-nos davant d’aquest perill potencial. - Pot aparèixer ràbia. La ràbia ens parla d’allò que ens molesta i incomoda de l’altre i de la

situació. La ràbia aporta força per canviar allò que dol, si no es transforma com a força creativa pot ser altament destructora, fins portar-nos a eliminar l’altre.

És important saber gestionar les pròpies emocions per poder dialogar amb el diferent i evitar que es transformin en destrucció i violència. Top-manta d’emocions Intenció educativa: Identificar emocions Expressar emocions Valorar la importància i dificultat d’expressar emocions entre les persones que conviuen juntes.

Temps estimat: aproximadament 1,5h Material: - Fulls de paper i llapis - Fitxes de cada emoció (annex 6) - Clips de paper Desenvolupament . Presentem l’activitat: introduïm com les emocions esdevenen el motor de les persones i com en la convivència entre persones –com passa en un grup com el vostre- sorgeixen conflictes amb emocions que cal expressar per resoldre’ls, però és important saber-ho fer de manera respectuosa. . Es reparteixen un joc de fitxes per persona. Cada fitxa porta un clip de paper. . Els convidem a recordar situacions viscudes amb el grup en que van sentir alguna de les emocions que tenen a les fitxes. Intentem que apuntin una situació per cada emoció. Les escriuen en un full en blanc, dividit en 10 parts. Descriuen breument els fets (quan jugàvem a futbol el dissabte passat, quan vem fer el taller de mascares a colònies i a la Neus li va caure la meva màscara, etc.). . L’objectiu de cada infant és repartit les fitxes d’emocions entre situacions que presentin els companys fins quedar-se sense fitxes. . Passegen per la sala mostrant les situacions en que han pensat. Quan algú troba en un altre company una situació que li va provocar alguna de les emocions que té a les fitxes,’enganxarà la fitxa corresponent al full del company, en la part on explica la situació en qüestió. Davant la mateixa situació els participants poden haver sentit emocions diferents, aleshores hi enganxaran fitxes diferents, serà interessant recuperar-ho per a l’avaluació. . És important que l’activitat es faci en silenci. . Quan un participant es queda sense fitxes d’emocions s’asseu a terra en el límit de l’espai de joc i mostra les seves situacions col·locant-les a terra davant seu, com si fossin una paradeta top-manta. . L’activitat acaba quan tothom s’ha quedat sense fitxes d’emocions. Si a algú li queden fitxes perquè no ha trobat situacions on ubicar-les, la resta de grup s’ha d’espavilar (cadascú individualment i des de la seva paradeta) a escriure noves situacions per presentar-li al company, fins que aquest en trobi una en la que pugui enganxar l’emoció. . Avaluació i posada en comú. Avaluació Comencem fent una roda de paraula on cadascú expressa lliurement el que vulgui respecte l’exercici i com s’hi ha sentit. 4 Aleshores és quan poden aparèixer crisis d’angoixa, depressió o altres alteracions emocionals greus.


. Ens és fàcil identificar cada emoció? Quines més? Quines menys? . Com ens sentim reconeixent emocions davant de la resta de grup? Ens és fàcil expressar-les? Quines coses ens ajuden a fer que sigui més o menys fàcil? . A partir d’aquí obrim un debat sobre la importància d’expressar aquelles emocions que ens sorgeixin en la convivència conjunta i els petits conflictes que inevitablement hi vivim, així com sobre les conseqüències de no fer-ho (ens podem remetre a les situacions viscudes recollides en la dinàmica). Altres indicacions . És important que el grup entengui l’objectiu i el valor de l’activitat per tal que s’hi impliqui sincerament. . Pot ajudar revisar que s’entenen i identifiquen totes les emocions abans de començar la dinàmica, un bon moment és al repartir les fitxes d’emocions. . És important fer l’activitat en silenci. Posar una música melòdica pot ajudar a la concentració. . Segons el grup pot valdre la pena fer una activitat prèvia d’escalfament (un exercici de relaxació, d’introspecció, etc.). Propostes d’acció . Aprofitem la posada en comú per fer una llista de possibles maneres d’expressar emocions. Les portem a la pràctica en el grup.. Al cap d’unes setmanes caldrà avaluar-les per comprovar que van bé i o per modificar-les si cal.

FONT: Escola de Cultura de Pau

6. La construcció de la imatge de l’enemic

Davant del diferent i desconegut tenim sensació d’amenaça. S’a ”: ctiven els mecanismes de construcció de la “imatge de l’enemic

Apareixen emocions:

por i/o ràbia

Ens defensem del sup t grup “enemic

Te el

l

osa“enfortint” el nostre grup:

ndim a construir una percepció d

propi grup molt més positiva del que realment és i projectem les nostres debilitats en l’altre grup. Pensem que tot allò que ens passa respecte l’altre és culpa seva.

Creiem que tots els que pertanyem aun mateix grup pensem i actuem exactament igual. Perdem el sentit comú i adoptem posicions extremadament rígides davant l’altre que fan molt difícil eldiàleg. Remarquem les diferències entre enostre grup i l’altre i obviem les similituds creant una distància cada vegada més gran.

Es distorsionen les nostres

l’enemic més

el

l

percepcions: Considerem

gran i amb més poder del que realment té. Concentrem l’atenció de manera desmesurada en que fa l’altre sobrevalorant-ne cada acció. Deshumanitzem l’altre, no epercebem com a ésser humà. A partir d’aquí és fàcil utilitzar la violència sense remordiments.

Naturalitzem la violència i entrem en un espi de trancar. És a través d’aquest procés que un ral difícil
nnex 1 : Endevinalla (la ceba) A
soldat (una persona com qualsevol altra) pot arribar a matar en una guerra.

e.

vol inc molteT s i moltes capes, M’acompanya la tragèdia

I totes semblen iguals re Per aquell qui no vol veu

Que sóc única i original.

óc llarga i també rodona SSóc blanca, i també verda M’amago sota la terra

veurPerò sempre em deixo

Faig plorar a aquell qui emQuan agafa un ganivet

r Per trencar-me fins al co

a vellesa em dóna estatus LAl febrer em busquen tots Deixo de ser una ....

...! Per convertir-me en .


nnex 5: Percepcions A Imatge 1: Editeu-la de la web

http://www.virtualdali.com/76GalaLookingIntoTheMediterraneanSea.html Imatge

Aquesta és la història d’aquest personatge, el seu nom és…

2

Annex 6: Fitxes d’emocions

Angoixa

Ràbia

Dubte,

incertesa

Apatia

Tendresa

Alegria

Resignació

Por

Tristesa

Incomodi

tat

A: … era una noia molt guapa, en aquell moment,

el

B: L’Eric sent una gran passió pel saxofón. Aborrit de la seva feina monòtona i absurda d’administratiu al jutjat de la ciutat, se sent trist. Però al vespre, quan arriba a casa i agafa el saxo tot canvia…

en la penombra del carrer fosc i humit i amb la gavardina que la tapava fins al coll l’envoltava misteri, i a mi em semblava encara més atractiva…


Annex 2: Fitxa Sóc com una ceba. Cal preparar-ne una per infant, amb cartolina i per les dues cares.

Sóc com una ceba: a cada capa indicar una pertinença de més a menys valorada.

Foto


Annex 3: Idees per a muntar l’estructura d’un mòbil

Annex 4: Una història com una altra... 0. Avui t’aixeques amb bon peu, tens un

d’aquells dies que et sembla que ets capaç de fer qualsevol cosa i que tot sortirà bé.

Descriu qui ets quina ocupació tensdurant el dia i què fas en el teu temps lliure.

,

Un cop fet ves a la fitxa 1.

1. Des de fa un temps al teu barri està

arribant molta gent nova, molta d’ella de països llunyans. Sense anar més lluny al teu carrer fa poc ha arribat un nou grup d’immigrants d’Ecuador, entre ells diversos nens. Te’n has adonat perquè...

Explica un situació que hagis vist darrerament al barri on hi hagin hagut immigrants equatorians involucrats. En acabar ves a la fitxa 2.


2. Al parc hi ha un espai on sempre

jugueu tu i els teus amics. Avui, quan hi arribeu us trobeu a aquest grup de nens immigrants jugant-hi. Què fas:

A. Amb els teus amics us poseu a jugar igualment al mateix lloc.

Explica què feu: a què jugueu, com va el joc, com us organitzeu per cabre-hi tots i com us ho passeu.... Un cop fet ves a la fitxa 3.

B. Feu mala cara i amb els teus amics us n’aneu a jugar a un altre lloc

Explica que feu: on aneu a jugar, què comenteu amb els amics, perquè decidiu marxar... Un cop fet ves a la fitxa 4.

3. És molt incòmode jugar dos grups al

mateix temps en el mateix espai A. Pares el joc i proposes jugar a

alguna cosa vosaltres contra ells.

Explica com s’ho prenen uns i altres i què passa després... Un cop fet ves a la fitxa 5.

B. Pares el joc i proposes jugar junts en equips barrejats

Explica com s’ho prenen uns i altres i què passa després... Un cop fet ves a la fitxa 6

C. Pares el joc i planteges que els dos grups no poden jugar alhora perquè no hi caben .

Explica com s’ho prenen uns i altres i què passa després... Un cop fet ves a la fitxa 7

4. No trobeu cap lloc que us agradi per

jugar i us enfadeu. Torneu a jugar al mateix lloc i als 10 minuts de joc sense voler un nen immigrant dóna un cop a un company teu i cau a terra.

A. Us enfadeu molt, els hi retraieu que han tirat a terra un company i que aquell és el vostre espai.

Explica què passa després. Un cop fet ves a la fitxa 7.

5. Tu ets molt bo en el joc i t’agrada molt guanyar però avui no has estat bé i després d’una partida intensa i emocionant guanyen ells.

Explica com va la partida, com acaba i com us sentiu al final tu i el teu equip. Un cop fet ves a la fitxa 8.

6. Proposeu diversos jocs i decidiu el que més us convenç a uns i altres

A. Comenceu a parlar i descobriu que teniu coses en comú: us agraden jocs similars, la mateixa música, teniu problemes semblants... Escolliu un joc que us agrada a tots i hi jugueu.

Explica a que jugueu, qui ha proposat el joc, com us organitzeu i com us ho passeu. Un cop fet ves a la fitxa 8.

B. Comenceu a parlar i decidiu el joc. Us adoneu que ells saben molts jocs i activitats noves que podeu aprendre.

Explica a que jugueu, qui ha proposat el joc, com us organitzeu i com us ho passeu. Un cop fet ves a la fitxa 8. 7. Ells responen als vostres retrets i

comenceu a discutir-vos ... Explica què us dieu, què passa i com acaba. Un cop fet ves a la fitxa 8.

,

8. L’endemà en arribar a l’escola te’ls

trobes a la porta, són nous alumnes del centre i a partir d’avui dos d’ells aniran a la teva classe.

Explica què penses i què fas tu i el teu grup d’amics, respecte a aquests dos nous companys i el seu grup d’amics durant els propers dies.

Documents

Educar per a la pau i la comprensió del món als centres d ... · Adonar-nos com les nostres percepcions condicionen els nostres comportaments. Temps estimat: 1h Material: A partir