Embed Size (px)
Citation preview
TREBALL FINAL DE GRAU CIÈNCIA I PRODUCCIÓ ANIMAL
EFECTE DE LA PASTEURITZACIÓ DEL CALOSTRE SOBRE LA SEVA QUALITAT, ESTAT DE SALUT I
CREIXEMENT ANIMAL EN VEDELLS LACTANTS
Queralt Marginet Llimargas
DOBLE GRAU DE VETERINÀRIA I
CIÈNCIA I PRODUCCIÓ ANIMAL
Daniel Villalba Mata
Lleida, Gener del 2019
2
RESUM
Actualment, els elevats nivells productius de les vaqueries lleteres han comportat que la
majoria de les explotacions centrin el seu treball en la producció de llet, per tant en les
vaques de llet en lactació, i que deixin en un segon pla els vedells lactants i la recria.
Per aquest motiu és important millorar al màxim el benestar dels animals lactants
(reduir la mortalitat i morbiditat, incrementar el guany mitjà diari, etc.) per evitar
pèrdues econòmiques. Hi ha evidències científiques que indiquen que la pasteurització
del calostre no redueix les immunoglobulines G (IgG) i que redueix el número de
bacteris, assolint un millor encalostrament, la qual cosa pot facilitar una millor absorció
de les IgG en el vedell i, per tant, reduir la probabilitat de mortalitat i morbiditat.
L’objectiu del present estudi va ser determinar la qualitat del calostre i si el procés de la
pasteurització afecta la seva qualitat. El segon objectiu va ser comprovar si existeixen
diferències en el valor de la proteïna sèrica, mortalitat, morbiditat i el guany mitjà diari
en els vedells que prenen calostre pasteuritzat en comparació amb els que prenen
calostre fresc.
Es va recollir calostre de més de 100 vaques per tal d’avaluar la qualitat amb un
calostrímetre i un refractòmetre Brix (la correlació entre les dues mesures va ser de
r=0,60). Es va col·locar el calostre en bosses de 2 o 4 L, una part es va pasteuritzar a 60º
durant 60 min i l’altre es va refrigerar directament. No s’han observat diferències quant
a la qualitat del calostre després de pasteuritzar-lo. Tampoc en la concentració d’IgG
dels calostres pasteuritzats (67,9 mg/mL) respecte els no pasteuritzats (64,5 mg/mL).
Seguidament, un total de 97 vedells van ser assignats a un tractament (pasteuritzat vs.
no pasteuritzat) de forma aleatòria i se’ls va administrar el calostre mitjançant una sonda
esofàgica prenen en la primera toma 4 L durant les primeres 6 h de vida (si tenen un pes
inferior a 30 kg només era 2 L) i en la segona 2 L (i en el cas dels vedells amb un pes
inferior a 30 kg rebien una tercera toma de 2 L). Per valorar el grau d’encalostrament es
prenien mostres de sang a les 0 h i a les 24 h per determinar la proteïna sèrica i
s’agafaven mostres de sèrum per ser congelat per determinar les immuglobulines. En
l’estudi es va observar un augment major de la proteïna sèrica a les 24 h del naixement
en els vedells frisons que prenien calostre pasteuritzat (8,2 %) respecte els no
pasteuritzats (7,7 %). No es van observar diferències en els animals de raça Angus.
Tampoc s’han vist diferències en l’eficiència d’absorció de les IgG.
Des del naixement es va dur a terme un registre de salut de tots els animals que consistia
en anotar tractaments veterinaris, baixes o qualsevol incidència. Per valorar el
creixement animal es pesaven els animals a dia 0 i als 21 dies. No es van observar
diferències entre els dos grups en el GMD, la morbiditat i la mortalitat.
Paraules clau: calostre, pasteurització, morbiditat, mortalitat, proteïna sèrica, IgG,
vedell, vaca lletera
3
RESUMEN
Actualmente, los elevados niveles productivos de las vaquerías lecheras han
comportado que la mayoría de las explotaciones centren su trabajo en la producción de
leche, por lo tanto en las vacas en lactación, y dejan en un segundo plano los terneros
lactantes y la recría.
Por este motivo es importante mejorar al máximo el bienestar de los animales lactantes
(reducir la mortalidad y morbilidad, incrementar la ganancia media diaria, etc.) para
evitar pérdidas económicas. Hay evidencias científicas que indican que la
pasteurización del calostro no reduce las inmunoglobulinas G (IgG) y que reduce el
número de bacterias, lo que puede facilitar una mejor absorción de las IgG en el ternero,
alcanzando un mejor encalostramiento y, por tanto, reducir la probabilidad de
mortalidad y morbilidad.
El objetivo del presente estudio fue determinar la calidad del calostro y si el proceso de
la pasteurización afecta su calidad. El segundo objetivo fue comprobar si existen
diferencias en el valor de la proteína sérica, mortalidad, morbilidad y la ganancia media
diaria en los terneros que toman calostro pasteurizado en comparación con los que
toman calostro fresco.
Se recogió calostro de más de 100 vacas para evaluar la calidad con un calostrímetro y
un refractómetro Brix (la correlación entre las dos medidas fue de r=0,60). Se coloco el
calostro en bolsas de 2 o 4 L, una parte se pasteurizo a 60º durante 60 min y el otro se
refrigero directamente. No se han observado diferencias en cuanto a la calidad del
calostro tras pasteurizarlo. Tampoco en la concentración de IgG de los calostros
pasteurizados (67,9 mg/ml) respecto a los no pasteurizados (64,5 mg/mL).
Seguidamente, un total de 97 terneros fueron asignados a un tratamiento (pasteurizado
vs. no pasteurizado) de forma aleatoria y se les administró el calostro mediante una
sonda esofágica tomando en la primera toma 4 L durante las primeras 6 horas de vida (si
tienen un peso inferior a 30 kg sólo eran 2 L) y en la segunda 2 L (y en el caso de los
terneros con un peso inferior a 30 kg tomaban una tercera toma de 2 L). Para valorar el
grado de encalostramiento se tomaban muestras de sangre a las 0 h y las 24 h para
determinar la proteína sérica y se cogían muestras de suero para congelar y determinar
las inmuglobulinas. En el estudio se observó un aumento mayor de la proteína sérica a
las 24 h después del nacimiento en los terneros Frisones que tomaban calostro
pasteurizado (8,2 %) respecto a los no pasteurizados (7,7 %). No se observaron
diferencias en los animales de raza Angus. Tampoco se han visto diferencias en la
eficiencia de absorción de las IgG.
Desde el nacimiento se llevó a cabo un registro de salud de todos los animales que
consistía en anotar tratamientos veterinarios, bajas o cualquier incidencia. Para valorar
el crecimiento animal se pesaban los animales a día 0 y a los 21 días. No se observaron
diferencias entre los dos grupos en la GMD, la morbilidad y la mortalidad.
Palabras clave: calostro, pasteurización, morbilidad, mortalidad, proteína sérica, IgG,
ternero, vaca lechera
4
ABSTRACT
Currently, the high production levels of dairy cows have led most farms to focus on
milk production, hence on lactating dairy cows, letting lactating calves and rearing in
the background.
That is why it is important to maximize the welfare of lactating animals (reduce
mortality and morbidity, increase average daily gain, etc.) in order to avoid economic
losses. There is scientific evidence indicating that colostrum pasteurization does not
reduce immunoglobulins G (IgG) and reduces the number of bacteria, which may
facilitate better uptake of IgG in the calf and, thus, reduce the likelihood of mortality
and morbidity.
The purpose of the present study was to determine the quality of colostrum and whether
pasteurization process affects its quality. The second aim was to test for differences in
serum protein value, mortality, morbidity and mean daily gain in calves taking
pasteurized colostrum compared to calves receiving fresh colostrum.
Colostrum was collected from over 100 cows for quality evaluation with a
colostrometer and Brix refractometer (the correlation between the two measures was
0.60). Colostrum was placed in 2 or 4 L bags, one part was pasteurized at 60 ° for 60
min, and the other was directly refrigerated. There was no difference in the quality of
colostrum after pasteurization. Nor in the IgG concentration of pasteurized colostrums
(67.9 mg/mL) with respect to non-pasteurized ones (64.5 mg/mL).
Then, a total of 97 calves were randomized to treatment (pasteurized vs. unpasteurized)
and colostrum was administered using an esophageal tube taken firstly 4 L within the
first 6 hours of life (if their weigh was under 30 kg it will only be 2 L) and then a
second take of 2 L (and in the case of calves weighing less than 30 kg they received a
third take of 2 L). Blood samples were taken at 0 h and at 24 h to determine the degree
of encalostration and serum protein and serum samples were taken and frozen to
determine immuglobulins The study observed a higher increase in serum protein at 24
hours of birth in Frisian calves taking pasteurized colostrum (8.2 %) compared to
unpasteurized (7.7 %). No differences were observed in Angus breed animals. There
were also no differences in IgG uptake efficiency.
From birth, a health record of all animals was made, which included veterinary
treatments, casualties or any incidents. To assess animal growth, animals were weighed
at day 0 and at day 21. No differences were found between the two groups in ADG,
morbidity, and mortality.
Keywords: colostrum, pasteurization, morbidity, mortality, serum protein, IgG, calf,
dairy cow
5
AGRAÏMENTS
Vull agrair a aquelles persones que han fet possible aquest TFG:
En Josep, per deixar-me entrar a treballar dins el seu equip.
Carles, Jordi i Tatiana, els veterinaris de la granja que m’han cuidat i ajudat amb
tot, amb qui vaig aprendre coneixements tant de clínica com de la vida de la
nostra professió. També donar les gràcies a l’Albert, l’encarregat de
l’explotació, i a tots els treballadors que em va tractar com una més de l’equip.
La Marta, per ajudar-me en els cultius microbiològics i proporcionar-me el
material necessari per l’estudi.
El Marçal, gràcies per donar-me l’oportunitat de poder participar en un dels teus
estudis i ajudar-me sempre que ho he necessitat.
Finalment, Dani, agrair-te que hagis volgut ser el meu tutor.
6
7
SUMARI
1. . INTRODUCCIÓ 8
2. OBJECTIUS 10
3. MATERIAL I MÈTODES 10
3.1 Alimentació i allotjaments dels animals 10
3.2 Maneig i prevenció dels vedells 12
3.3 Tractaments veterinaris 13
3.4 Disseny de l’estudi 14
3.4.1 Recol·lecció de calostre i tractament tèrmic 14
3.4.2 Inclusió i mostreig de vedells 15
3.4.3 Anàlisi del recompte microbiològic 16
3.4.4 Anàlisi IgG 17
3.4.5 Criteris de no-inclusió o exclusió 17
3.4.6 Anàlisi estadístic 18
4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 18
4.1Mètode utilitzat per mesurar la qualitat del calostre 18
4.2 Avaluació microbiològica 19
4.3 Avaluació del vedell 21
4.3.1 Guany mitjà diari 21
4.3.2 Proteïna sèrica 24
4.3.3 Morbiditat 27
4.3.4 Mortalitat 29
4.4 Avaluació eficiència Ig G 30
5.CONCLUSIONS 34
6. BIBLIOGRÀFIA 35
8
1. INTRODUCCIÓ
La situació a Espanya del sector boví lleter es caracteritza per unes entregues totals de
llet crua durant el 2018 de 7.117.742 t de llet, fet que suposa un 1,4% més respecte el
2017 segons càlculs realitzats a partir de dades facilitades pel FEGA (Subdirección
General de Productos Ganaderos, Dirección General de Producciones y Mercado,
2019). El mes de setembre del 2019 el cens de boví de llet va ser de 842.447 vaques en
lactació, un 0,9% menys que el cens registrat el mateix mes l’any anterior. Pel que fa al
cens de les vedelles de recria, el mes de setembre de 2019 va ser de 280.012 animals, un
1,1% menys que el registrat el mateix mes de l’any anterior.
En quant a la distribució del cens per comunitats autònomes, la que presenta un major
cens de vaques de llet és Galicia, que comptava amb 331.772 animals el mes de
setembre del 2019 (39%), seguida de Castella i Lleó amb 96.762 animals (11%) i
Catalunya en tercer lloc amb 81.700 animals (10%).
Els preus de la llet el 2018 van seguir una corba pràcticament idèntica a la seguida el
2017. A Espanya, el mes d’agost del 2019 el preu de la llet va ser de 31,36 €/100 kg
(dades FEGA), un 2,9% superior en comparació amb el mateix mes de l’any anterior.
Tot i així, el preu de la llet segueix sent molt baix, produint que les explotacions lleteres
tinguin uns marges econòmics molt ajustats.
La majoria de les explotacions centren el seu treball en la producció de llet i, per tant, en
les vaques en lactació fent un menor esforç en la recria, i deixen en un segon pla els
vedells mascles, sent considerats un subproducte. Els mascles es venen als pocs dies de
vida a un preu molt baix, ja que les explotacions tenen interès ens vendre’ls al màxim de
ràpid possible i conseqüentment, per la falta d’atenció que reben, es venen amb una
qualitat baixa. (Revista frisona, 2019)
La informació sobre l’impacte econòmic que pot tenir la mortalitat i la morbiditat
associada a malalties en animals lactants en explotacions és escassa. Aquest fet fa difícil
estimar les pèrdues i, a més, existeix una variabilitat molt gran entre granges, pel que és
necessari realitzar un anàlisi individualitzat de cada explotació.
Les malalties més prevalents i econòmicament importants en els vedells són la diarrea
neonatal del vedell (NCD) i la malaltia respiratòria bovina (BRD). Més del 23% dels
vedells van ser tractats per diarrea i gairebé el 22% dels vedells van ser tractats almenys
una vegada per BRD en un estudi realitzat amb 874 vedells procedents de 19 granges de
vaques làcties comercials de Minnesota i Ontario. Es va quantificar una mortalitat del
3,5% en animals de 1-7 dies d'edat fins els 3 mesos de vida. (Windeyer et al. 2014).
Els vedells quan tenen menys de 3 mesos tenen un gran risc de mortalitat i morbiditat.
Manquen dades precises a causa del mal registre de les granges i les dificultats per
diagnosticar la malaltia. La mortalitat durant la cria varia entre el 6 i el 14% entre els
estudis (Johnson et al. 2011).
9
Les malalties en les primeres edats afecten el creixement i tenen també conseqüències a
llarg termini sobre la producció futura, afecten al guany mitjà diari, no només en el
moment de la malaltia sinó també mesos després de la seva curació (Virtala et al., 1996,
Donovan et al., 1998). A més produeixen un cost addicional associat als medicaments,
tant terapèutic com profilàctic, serveis veterinaris o en temps de treball extra. Aquests
costos directes poden variar en funció del moment de la detecció, la gravetat de la
malaltia i el percentatge d’animals afectats.
En el cas de les vedelles destinades a la recria un menor creixement a causa d’una
malaltia pot originar un retard mitjà d’uns 15 dies en l’edat al primer part (Rossini, 2004
i Stanton et al., 2012) i, a més, pot arribar a disminuir la probabilitat de supervivència
d’aquests animals durant la primera lactació (Bach., 2011, Stanton et al., 2012, Rossini.,
2004).
Un bon calostrament és essencial per garantir una correcta immunitat del recent nascut i
condiciona en gran mesura la viabilitat del vedell. La placenta de la vaca separa els
subministraments de sang materna i fetal, evitant la transmissió a l’úter
d’immunoglobulines (Ig) protectores (Besser i Gay, 1994; Weaver et al., 2000). En
conseqüència, el vedell neix agammaglobulinèmic i depèn gairebé totalment de
l'absorció d'immunoglobulines maternals a través del calostre després del part.
L’absorció d’Ig materna del calostre a l’intestí prim durant les primeres 24 h després del
naixement, anomenada transferència passiva, ajuda a protegir el vedell contra els agents
patògens fins que el seu propi sistema immunitari immadur esdevingui funcional.
El calostre es caracteritza per contenir una font important de nutrients, factors
immunològics inespecífics, immunoglobulines i altres components immunitaris
importants. Aquestes característiques protegeixen el vedell contra les malalties
infeccioses durant les primeres setmanes de vida. Tot i que el calostre aporta molts
beneficis al recent nascut també pot representar una de les primeres possibles
exposicions a agents infecciosos, com poden ser Mycobacterium avium ssp.
paratuberculosi, Mycoplasma spp., Escherichia coli i Salmonella spp entre d’altres.
Aquests patògens poden ser derivats directament d’una glàndula mamària infectada o
derivats de contaminació o proliferació bacteriana causada per procediments indeguts de
recol·lecció, emmagatzematge o alimentació de calostre (Godden et al., 2006).
Per aquest motiu s’han realitzat estudis per tal de disminuir, mitjançant la
pasteurització, la càrrega bacteriana del calostre sense afectar el seu contingut
d’immunoglobulines i altres factors immunològics. En els primers estudis de la
pasteurització del calostre es van utilitzar mètodes i temperatures convencionals (com
s’utilitza normalment per pasteuritzar la llet) que van donar resultats poc acceptables,
inclosa la desnaturalització de IgG i d’un lleuger a marcat augment de la viscositat
(Meylan et al., 1996; Godden et al., 2003; Stabel et al., 2004). Malgrat aquests primers
fracassos, les recents investigacions han determinat que es poden evitar problemes amb
un espessiment o desnaturalització d'IgG mitjançant una temperatura inferior i més
temps de tractament tèrmic del calostre. En la majoria de les situacions, escalfar el
10
calostre a 60 ºC durant 60 min en un pasteuritzador hauria de ser suficient per mantenir
les concentracions d’IgG i les característiques de fluids alhora que elimina o redueix
significativament patògens importants inclosos Listeria monocytogenes, E. coli,
Salmonella enteritidis i M. avium ssp. paratuberculosi (Godden et al., 2006; McMartin
et al., 2006).
En aquest treball es realitza un estudi que consisteix en la pasteurització de calostre en
una explotació comercial de grans dimensions, en el qual els objectius s’expliquen a
continuació.
2. OBJECTIUS
El primer objectiu d’aquest estudi és determinar la qualitat del calostre i si el procés de
la pasteurització afecta a la seva qualitat.
El segon objectiu és comprovar si existeixen diferències en el valor de la proteïna
sèrica, mortalitat, morbiditat i el guany mitjà diari en els vedells que prenen calostre
pasteuritzat en comparació amb els que prenen calostre fresc.
3. MATERIALS I METÒDES
L’estudi es va realitzar en 97 vedells nounats en els mesos de Juliol, Agost i Setembre
de l’any 2019. La durada de l’estudi va ser d’un total de 43 dies de recollida de mostres
de calostre i sèrum, i un seguiment dels animals de 60 dies.
Es va realitzar en una vaqueria de grans dimensions, on actualment es munyen 2800
vaques al dia. Les condicions de les instal·lacions, maneig i alimentació van ser les
mateixes per tots els animals de l’explotació, portant a terme un estudi de camp en
sistema intensiu.
3.1 Alimentació i allotjaments dels animals
Les mares dels vedells pertanyents a l’estudi, així com les vaques de tota l’explotació,
són allotjades en grup en patis de llit calent o cubicles, s’assequen aproximadament
entre 40 i60 dies prepart. Són alimentades dos cops al dia amb una ració unifeed i aigua
a lliure disposició. En els patis de vaques eixutes hi habiten des del dia en que
s’assequen fins aproximadament 20 dies abans del part que és quan passen als patis de
prepart.
11
Figura 1: Vedell Angus recent nascut en el pati de les vaques que es
troben en prepart.
Un cop han parit passen al pati de malaltes i recent parides on són munyides el primer
dia postpart en una sala de munyida petita (10 punts), després ja passen als patis de
lactació on són munyides a la sala de munyir gran (rotativa circular de 60) 3 cops al dia.
Figura 2 i 3: En la imatge de l’esquerra es veu la sala de munyir petita on es munyen les vaques
malaltes i les recent parides. A la dreta hi ha la sala de munyir gran en funcionament.
12
Pel que fa als vedells, són retirats de la mare després del part, evitant qualsevol tipus de
contacte. Al ser una explotació de grans dimensions compta amb personal les 24 h del
dia, per la qual cosa els vedells són separats de la mare entre les 0 i les 4 h de vida. Són
allotjats individualment en “box”, i tenen contacte directe entre ells a través dels espais
entre boxes. Disposen d’un jaç de serradures i palla amb aigua i pinso les 24 h del dia.
Figura 4: Box en què són allotjats els
vedells després de ser retirats de la mare.
Els vedells mascles i les femelles creuades es venen a altres explotacions un cop han
assolit els 40 kg i tenen aproximadament ±20-25 dies de vida. En canvi, les femelles
frisones romanen en els box 2 mesos i posteriorment s’agrupen en lots de deu animals
en patis fins que tenen uns 3 mesos. Finalment ja passen als patis de la recria, on els
grups són de 40 animals.
3.2 Maneig i prevenció dels vedells
Els recent nascuts prenen dues preses de calostre, la primera de 4 l abans de les 6 h de
vida i una segona de 2 l abans de les 12 h. En el cas dels vedells que neixen amb un pes
inferior a 30 kg es realitzaran 3 tomes de calostre, de 2 l cada una, la primera abans de
les 6 h, la segona entre 9-12 h i la última 16-18 h de vida. En tots els casos el calostre és
subministrat als vedells mitjançant una sonda esofàgica.
Figura 5: Vedell prenen la segona
presa de calostre de 2 L mitjançant
una sonda esofàgica
13
Els animals un cop es retiren de la mare i es col·loquen en el box se’ls desinfecta el
melic amb iode per evitar possibles infeccions.
El programa de llet que es realitza a la granja és de 2 preses de llet al dia de 2 L cada
una. Els primers 15 dies de vida se’ls dona llet de vaca amb un 25% de llet en pols (per
tal d’evitar que la transició no sigui tan dura) i després es passa a un 100% de llet en
pols a una concentració de 180 g (Calfmilk 60).
Durant la primera setmana de vida s’administra un antiparasitari (Halofuginona) per
prevenir diarrees degudes a una infecció per Cryptosporidium parvum.
També en la primera setmana de vida es vacuna l’animal pel virus sincitial i
Parainfluenza via intranasal (rispoval rs+pi3 intranasal) per conferir-li una immunitat
específica.
Aproximadament als 40 dies de vida es realitza el descornat per cauterització.
Als 2 mesos de vida es vacuna amb Rispoval 3 (RISPOVAL BRSV – PI3 – BVD) via
intramuscular, que conté el virus de la parainfluencia, sincitial i diarrea vírica bovina.
Els 21 dies es revacuna. El mateix es fa amb l’IBR (RISPOVAL IBR vivum), és una
vacuna marcada per Herpes Virus Boví, tipus 1 (BoHV-1) per reduir els signes clínics
de la Rinotraqueitis bovina infecciosa (IBR).
Per últim, en les vaques i vedelles entre 60-30 dies abans del part es vacunen amb
Rotavirus, E.Coli i Coronavirus (Bovisan, Virbac, Esplugues de Llobregat, Espanya)
per immunitzar-les per tal d’elevar els anticossos enfront a l’antigen adhesina F5 (k99)
d’E.Coli, Rotavirus i Coronavirus. D’aquesta manera els vedells al prendre el calostre i
la llet de vaques vacunades durant els primers 15 dies de vida, es redueix la gravetat de
la diarrea causada per Rotavirus, Coronavirus i E.Coli F5 i redueix l’eliminació del
virus pels vedells infectats.
3.3 Tractaments veterinaris
Cada dia un veterinari de l’explotació realitza una inspecció a tots els animals, els
vedells que es veuen deprimits, que tenen femtes líquides o presenten mocs i tos es
procedeix a realitzar un diagnòstic i un tractament mèdic.
En cas que s’observi en l’animal femtes líquides es segueix el següent protocol:
1. Durant 2 dies es baixa la llet a 1 L per toma. S’administra Denkacare (Denkavit,
Alcoletge, Espanya) (pectines, amb un efecte astringent). A més, un cop al dia es
rehidrata l’animal (via oral).
2. Durant els 3 dies següents es puja la llet a 1,5 L per toma i es continua amb el
Denkacare i la rehidratació.
14
3. Els següents 2 dies es retira el Denkacare i es puja la llet a 2 L per toma i es
continua rehidratant.
En cas que en el primer pas no s’aconsegueixi tallar la diarrea s’administrarà Bayfeed
durant 1 o 2 dies, com a substitut de la llet. El Bayfeed (Bayer, Leverkusen, Alemanya)
és un gel amb alt contingut en electròlits, hidrats de carboni i Dialina, un
mucopolisacàrid no digestible. S’utilitza en animals joves per prevenir la diarrea i
durant el tractament de trastorns diarreics. També pot arribar-se a utilitzar com a
lactoreemplaçant durant la convalescència.
El protocol es modifica segons l’evolució de l’animal, per exemple, si en passar al punt
2 s’observa un empitjorament es torna al punt 1.
Si l’animal recau o no millora es procedeix a realitzar un test i es porta a terme un
tractament antibiòtic. Si en el test l’animal surt positiu a Cryptosporidium s’administra
sulfat de paromomicina (Parofor), en canvi si es sospita d’una diarrea infecciosa es
tracta amb amoxicil·lina (vetrimoxin) i colistina, o en cas de Salmonella s’utilitza
estreptomicina i marbofloxacina (Marbox).
Si l’animal està molt deprimit, presenta una deshidratació severa (8-10%) i febre es
rehidratarà amb sèrum fisiològic endovenosament. Es tracta l’animal quan en realitzar
un plec cutani persisteix més de 6 s i els ulls estan enfonsats.
Per últim, alguns animals presenten febre, tos i/o mocs donant lloc a una pneumònia. Es
tractaran amb amoxicil·lina (Vetrimoxin), marbofloxacina (Marbox) i carprofen
(Carprovet).
3.4 Disseny de l’estudi
3.4.1 Recol·lecció de calostre i tractament tèrmic
Es va recollir calostre d’alta qualitat de la primera munyida de més de 100 vaques
Frisones. Es va considerar calostre d'alta qualitat quan la concentració d'IgG era
superior a 50 g/L. En el cas del calostrímetre correspon a una gravetat especifica
superior al 1046 i en el refractòmetre de graus Brix a un valor superior al 22% (Bartier
et al., 2015).
A part de mesurar la qualitat del calostre amb el calostrímetre també s’utilitzava el
refractòmetre de graus Brix tant en el calostre no pasteuritzat com el pasteuritzat per
observar si hi havia correlació.
Els calostres que tenien una qualitat bona eren barrejats conjuntament per tal d’obtenir
un pool. Seguidament es dipositava el calostre en bosses (especials per pasteuritzar) de
2 L i 4 L depenen de la demanda. La meitat de les bosses es posaven directament a
15
refrigerar i la resta a pasteuritzar (MilkShuttle, 60 ºC durant 60 min). S’agafaven 2
mostres (tubs Eppendorfs) de cada pool no pasteuritzat i un cop pasteuritzat 2 mostres
més que eren congelades per ser analitzades posteriorment. Un cop pasteuritzades les
bosses de calostre eren posades a la nevera en les mateixes condicions que les no
pasteuritzades. Les bosses de calostre fresc eren identificades amb una cinta de color
groc i el calostre pasteuritzat amb color vermell. El calostre era guardat com a màxim
24 h, passat aquest temps era descartat de l’estudi.
Figura 6 i 7: Pool de calostre que es dipositat en bosses per pasteuritzar
i/o refrigerar.
3.4.2 Inclusió i mostreig de vedells
Pel que fa els vedells es va recollir una mostra de sang precalostral de 10 mL de la vena
jugular mitjançant un tub de sèrum de 10 mL i un tub Vacutaïner EDTA de 10 mL
(Becton-Dickinson, Franklin Lakes, NJ) en les 0-2 h de vida. Després es va assignar
aleatòriament calostre fresc (n=47) o calostre tractat tèrmicament (n = 50).
Després de l'assignació a un grup d'alimentació amb calostre, es va retirar de la nevera
la bossa adequada de calostre (tractada tèrmicament o crua), el número del lot es va
enregistrar i el calostre es va escalfar fins a 38°C aproximadament amb un bany d'aigua
calenta escalfat a aproximadament 52 °C. A continuació, abans de les 6 h de vida van
ser encalostrats amb 4 L o en cas de ser molt petits amb 2 L. Abans de les 12 h es
realitzava la segona toma de 2 L i els vedells d’un pes inferior que en la primera toma
haguessin pres 2 L eren encalostrats una tercera vegada amb 2 L.
Es va registrar la data de naixement, el sexe, el grup de tractament (calostre cru o amb
tractament tèrmic) i el nombre del lot del calostre alimentat per a cada vedell.
16
A les 24 h d'edat, es va recollir una mostra de sang postcalostral de la vena jugular
mitjançant un tub sèrum de 10 mL i un tub Vacutaïner EDTA de 10 mL.
Les mostres de sang a les 0 h i a les 24 h van ser centrifugades (10 min, 3600 rpm) per
tal de mesurar la proteïna sèrica i de cada mostra es van congelar 2 tubs Eppendorfs per
ser analitzats posteriorment al laboratori.
Figura 8 i 9: Procediment de recollida de mostra de sang d’un vedell per ser centrifugada i
posada en 2 tubs Eppendorfs.
Des del naixement es va portar a terme un registre de salut de tots els animals que
consistia en anotar tractaments veterinaris, baixes o qualsevol incidència. Per valorar el
creixement animal es van pesar al dia 0 i als 21 dies de vida.
3.4.3 Anàlisi del recompte microbiològic
Cada pool de calostre era numerat i s’anotava les vaques que el formaven. A partir del
sistema informàtic es va enregistrar de cada vaca el número de lactacions, la producció
de llet, les mastitis que havien patit en l’anterior lactació i els dies d’assecat.
Un cop per setmana es recollien mostres de calostre fresc i pasteuritzat de 0 h i de 24 h
utilitzant envasos estèrils per tal d’evitar possibles contaminacions. Es va realitzar la
sembra en un medi B.H.I. Agar (Brain Heart Infusion) que es caracteritza per no ser
específic, per tant, hi creixen la majoria de bacteris, fins i tot els patògens.
Les plaques es van deixar en una estufa a 37 ºC durant 48 h. Seguidament es va fer el
recompte total de bacteris (TPC). La sembra es realitzava en un laboratori de referència
en condicions òptimes.
17
Figura 10: Plaques en què es procedeix a fer el recompte total de bacteris.
3.4.4 Anàlisi IgG
Es va realitzar l’anàlisi en 30 vedells de raça Frisó , 15 que haguessin pres calostre fresc
i els altres calostre pasteuritzat. A més, també es va analitzar el calostre que havien pres
aquests vedells per veure el contingut en IgG.
Es va utilitzar la tècnica de la radioimmunodifusió radial, que consisteix en un anàlisis
immunològic de tipus quantitatiu que s’utilitza per detectar la quantitat d’anticossos IgG
IgM i IgA que hi ha en el sèrum d’un individu.
3.4.5 Criteris de no-inclusió o exclusió
Els animals inclosos en l’estudi eren nascuts durant el dia per tal de poder agafar una
mostra de sang abans de la primera toma de calostre, ja que els de la nit havien pres la
primera toma de calostre. Es van descartar de l’estudi els animals que s’havien mort
abans de les 24 h de vida, ja que la mort no estava condicionada per estar tractat
tèrmicament o no el calostre. Els animals que presentaven algun problema de salut al
naixement no eren inclosos en l’estudi.
18
3.4.6 Anàlisi estadístic
S’utilitzà el programa SAS V.9.1.3 (SAS institut Inc., Cary, NC) per a l’anàlisi
estadístic. Es va comprovar la correlació entre variables mitjançant el test Pearson. Per a
l’avaluació de l’efecte de la utilització de calostre pasteuritzat sobre els paràmetres
registrats a nivell d’animal es van fer servir dos tests: i) una anàlisi de la variança amb
l’efecte del tractament o estat de pasteurització (NP/P) i del pes inicial com a covariable
per a estudiar totes les anàlisis contínues com el pes, guany mitjà diari, nivell de
proteïna sèrica, etc.; ii) un test chi quadrat per analitzar la mortalitat en ser una variable
discreta (sí/no). La unitat experimental s’ha considerat el vedell i el nivell de
significació es va establir en 0,05 i es van observar tendències estadístiques quan P
≤0,10.
4. RESULTATS I DISCUSSIÓ
4.1 Mètode utilitzat per mesurar la qualitat del calostre
La quantitat d’ IgG que consumeix el vedell és un dels factors més importants que
influeixen en l’èxit de la transferència d’immunitat passiva; per tant, és imprescindible
disposar d’una eina a la granja disponible per mesurar la qualitat del calostre. El
refractòmetre Brix és una eina adequada perquè és fàcil d’utilitzar i funciona
independentment de la temperatura del calostre. El punt de tall per un calostre de
qualitat és el 22% (Bartier et al, 2015). En canvi, el calostrímetre sobreestima el
contingut d’ IgG, però no deixa de ser una bona eina per utilitzar a la granja, sempre que
s’utilitzi un punt de tall de 80 mg/mL (Bartier et al. 2015).
Un estudi realitzat per Bartier (Bartier et al. 2015) indica que les dades del calostrímetre
estan millor correlacionades amb valors IgG reals, el refractòmetre Brix és una eina més
específica per detectar el calostre de qualitat adequada, ja que determina els sòlids
solubles, en el calostre principalment és IgG.
En l’estudi realitzat es va analitzar la qualitat del calostre a partir d’un calostrímetre i
d’un refractòmetre brix. En els dos casos es realitza en calostre fresc en les mateixes
condicions, aproximadament a uns 20 ºC de temperatura.
La figura 11 mostra una correspondència entre els valors del calostrímetre i el
refràctrometre brix. La correlació entre les dues mesures és de 0,60 (P= 0.0001). Per
tant, es pot concloure que la informació proporcionada pel refractòmetre brix sobre la
qualitat del calostre és similar a la del calostrímetre (Bartier et al., 2015).
19
Figura 11: Correlació del calostrímetre amb el refràctrometre
en calostre fresc
En la gràfica 12 s’observa una correlació de r=0,91, pel que es pot concloure que la
pasteurització del calostre no afecta a la concentració d’IgG.
Figura 12: Correlació del refràctrometre en calostre fresc
respecte el calostre pasteuritzat
4.2 Avaluació microbiològica
Finalment, després de realitzar varis cultius i obtenir uns resultats poc clars, ja que es
creu que les mostres es contaminaven en algun moment del procés, es va decidir enviar
dues mostres de calostre a un laboratori de referència (Convet).
20
Cal dir que una anàlisi de només dues mostres no és suficient per emetre cap conclusió,
sinó que només es pretén donar un resultat de mode informatiu.
Una mostra era calostre fresc d’aproximadament 5 h i l’altre era calostre pasteuritzat de
més de 24 h post-munyida. Els resultats obtinguts es presenten a la Taula 1.
NP P
Enterobacteries (ufc/ml) 7,2 x103
30
Clostridium perfringens (ufc/mL) 80 <10
S. aureus (ufc/mL) 1 1
Taula 1: Resultats cultiu microbiològic (NP= Calostre no pasteuritzat; P= Calostre pasteuritzat)
Com es pot observar en la taula, el calostre pasteuritzat conté un nombre inferior de
bacteris tot i fer més de 24 h de la seva recol·lecció. Per tant, es pot observar que en el
calostre pasteuritzat la càrrega microbiana és més baixa, tal com es mostra en diferents
estudis.
En un estudi realitzat per la universitat de Minnosota (Godden et al. 2012) les
concentracions de TPC (recompte total de bacteris en el calostre) i TCC (recompte total
de coliformes en el calostre) en el calostre van ser significativament més baixes per als
vedells alimentats amb calostre pasteuritzat (TPC = 3,5, TCC = 2,1) en comparació amb
els vedells alimentats amb calostre fresc (TPC = 5,6, TCC = 4,7) utilitzant sèries de
1:10 diluïdes per a 5 dilucions.
La presència de bacteris a l’intestí prim en el moment de l’arribada del calostre podria
indirectament perjudicar la salut dels vedells interferint en l’absorció sistèmica de
molècules d’IgG, contribuint així al fracàs de la transferència passiva (Adams et al.
1985 revisat per McGuirk i Collins 2004).
Els experts recomanen que el calostre fresc que s’utilitza per alimentar els vedells
contingui menys de 100.000 cfu/mL total de bacteris (TPC) i menys de 10.000 cfu/mL
total de coliformes (TCC) (McGuirk i Collins 2004). En un estudi observacional d’una
lleteria comercial, Poulsen et al. (2002) va informar que el 82% de les mostres de
calostre recollides van superar l'objectiu de la indústria de 100.000 cfu/mL total de
bacteris, cosa que suggereix que l'alimentació de calostre contaminat és un fet habitual
en granges làcties comercials (McGuirk i Collins 2004). En aquest estudi el nombre
total de bacteris està per sota del màxim recomanat, per tant el calostre fresc compliria
el límit recomanat pels autors McGuirk i Collins.
21
4.3 Avaluació del vedell
En el període de temps que es va realitzar l’estudi van néixer animals de dues races
diferents (Frisó i Angus), per tenir en compte la possible diferència entre races, es va
decidir realitzar dos estudis independents sobre l’efecte del tipus de calostre sobre el
GMD (guany mitjà diari), la PTS (proteïna total sèrica), morbiditat i mortalitat.
4.3.1 Guany mitjà diari
Com es pot veure en la figura 13, la variació entre uns i altres és molt alta, en alguns
vedells el guany mitjà diari pot ser de 0,6 Kg/dia mentre que d’altres arriben a perdre
fins a 0,3 kg/dia.
En quan els pesos inicials es pot observar una variació de més de 20 kg al naixement
entre alguns animals.
Figura 13: Distribució ADG (guany mitjà diari, kg/d) i pes viu a dia 0
(PV_d0, kg) dels 97 animals inclosos en l’estudi.
FRISÓ (n=72)
En la següent taula es mostra els resultats dels vedells de raça Frisó (n=72)
Ítems NP P EE P valor
N 39 33
Pes viu inicial, kg 38,1 40,9 2,22 0,01
Pes viu final, kg 44,2 43,2 1,14 0,13
22
GMD, kg/d 0,25 0,20 0,046 0,11
Dies vida 20,3 20,8 1 0,28
Taula 2: Resultats del GMD (guany mitjà diari) dels animals de raça Frisó. (NP=
Calostre no pasteuritzat; P= pasteuritzat; EE= error estàndard)
Els dies de vida corresponen al dia en què són pesats els animals (PV final) i a partir
d’aquest es calcula el guany mitjà diari.
El pes viu inicial és superior en els animals que prenen calostre pasteuritzat (40,9 kg) en
comparació amb vedells que ingereixen calostre fresc (38,1 kg). Es desconeix la causa
d’aquesta diferència, ja que els animals que s’utilitzaven se seleccionaven de forma
aleatòria.
Com es pot observar en la taula, el guany mitjà diari no és significativament major en
els animals que ingereixen calostre pasteuritzat (0,20 kg/d) en comparació amb els que
prenen calostre fresc (0,25 kg/d). En els dos casos el guany mitjà diari és baix, segons
un estudi realitzat per Atkinson i companys el 2017 (Atkinson et al. 2017) el GMD
hauria de ser entre 0.48-0.61 kg/d. En aquest estudi la causa potser que les condicions
de l’explotació no eren les idònies, i els animals presentaven patologies digestives que
impedien un creixement adequat.
En un estudi realitzat l’any 2006 es van observar uns resultats diferents, en el qual el
guany mitjà diari era més elevat en els animals que prenien calostre pasteuritzat. Els
animals que eren alimentats amb calostre pasteuritzat i llet residual pasteuritzada
presentaven un guany mitjà diari més elevat, una menor prevalença de pneumònia i
diarrea i una menor taxa de mortalitat en comparació amb els vedells alimentats amb
calostre no pasteuritzat i llet residual (Godden et al., 2006). Aquest augment de pes es
podria atribuir al fet que en l’estudi realitzat per Godden s’utilitzava, a part de calostre
pasteuritzat, llet pasteuritzada durant tot l’estudi. En canvi, en el present estudi només es
pasteuritza el calostre, suggerint que per obtenir un increment del guany mitjà diari sigui
necessari donar l’aliment pasteuritzat durant més temps.
ANGUS (n=25)
Ítems NP P EE P valor
N 8 17
Pes viu inicial, kg 42,0 41,3 3,19 0,78
Pes viu final, kg 47,9 44,0 1,17 0,04
23
GMD, kg/d 0,21 0,03 0,060 0,54
Dies vida 20 19,1 1,16 0,56
Taula 3: Resultats del GMD (guany mitjà diari) dels animals de raça Angus. (NP=
Calostre no pasteuritzat; P= pasteuritzat; EE= error estàndard)
En aquest cas els resultats que s’observen són contradictoris als obtinguts en els animals
de raça Frisó. S’observa un menor guany mitjà diari en els animals que prenen calostre
pasteuritzat (0,03) en comparació amb els altres (0,21), tot i que la gran variabilitat del
paràmetre fa que aquesta diferència no sigui estadísticament significativa. En canvi per
la variable pes final sí que s’observa una diferència a favor del grup no pasteuritzat.
Es desconeix el perquè d’aquest resultat, tot i que un dels possibles motius pot ser
l’escàs número de mostres. No s’ha pogut fer la comparativa amb altres estudis ja que
no s’han trobat articles relacionats amb la pasteurització del calostre que es portin a
terme en animals de raça Angus.
Segons la bibliografia, la raça Aberdeen-Angus és autòctona d’Escòcia i és d’aptitud
càrnia. La seva principal característica és la qualitat de la seva carn, però també
presenten una alta rusticitat, productivitat, fertilitat i precocitat sexual (Revista
Hamburdehesa, 2017).
En canvi, la raça Frisona prové de Frisia, una regió del nord d’Holanda. És d’aptitud
lletera i presenta un baix rendiment càrnic, és a dir, que la producció de carn de cada
animal és menor que en altres races a causa del nivell d’infiltració de grassa que és molt
incipient. Actualment és la raça més comuna en tot el món en granges per la producció
vacuna de llet (Carnes de Miraflores, 2018).
Però en aquest estudi, el pes en el naixement és més elevat en els animals de raça Angus
que en els animals de raça Frisó. Una possible causa del fet que els animals de raça
Angus neixin amb més pes pot ser perquè les seves mares tenen una edat més alta
(veure figura 14), ja que en l’explotació no s’inseminen les vaques amb un toro de carn
en la primera lactació, sinó que s’utilitza quan la vaca no queda fèrtil en les primeres
inseminacions o quan l’animal ja té una edat elevada i no es vol realitzar una gran
inversió en ella.
24
Figura 14: Distribució del número d’animals segons la lactació de la progenitora. El
color blau correspon a la raça Frisó i el vermell als animals Angus.
4.3.2 Proteïna sèrica
En aquest estudi tant els animals de raça Frisó com els Angus tenen un valor de proteïna
sèrica mitjà entre 5,8-5,9 % a les 0 h de vida.
FRISÓ (n=72)
Ítems NP P EE P valor
n vedells 39 33
PTS 0h (% Brix) 5,8 5,9 0,08 0,54
PTS 24h (% Brix) 7,7 8,2 0,12 <0,01
Taula 4: Resultats de la PTS (proteïna total sèrica) dels animals de raça Frisó.
(NP= Calostre no pasteuritzat; P= pasteuritzat; EE= error estàndard)
La proteïna mitjana sèrica total a les 0 h en els animals que prenen calostre fresc (n=39)
i els animals que prenen calostre pasteuritzat (n=33) correspon a un percentatge entre
5,8 i 5,9, respectivament. En canvi a les 24 h sí que s’observa una diferència en els
valors de la proteïna sèrica entre els animals alimentats amb calostre fresc (n=39;
PTS=7,7 %) i els alimentats amb calostre pasteuritzat (n=33; PTS=8,2 %).
25
Tot i que alguns autors accepten un tall per PTS de 5,2 g/dL com a prou bons per
garantir el valor llindar equivalent de 10 mg/mL de IgG en el sèrum de vedell (Tyler et
al., 1996; Calloway et al., 2002 ; Windeyer et al., 2014), altres van observar lleugeres
millores en les taxes de morbiditat, de la mortalitat i BRD durant la vida del vedell amb
valors de PTS de 6,0 g/dL (Donovan et al., 1998) i 5,7 g/dl, respectivament (Windeyer
et al., 2014 ). Però en aquest estudi, la proteïna sèrica ha estat mesurada en % Brix.
Godden (Godden et al. 2019) considera que un fracàs en l’encalostrament es dóna quan
el valor del refractòmetre òptic és < 5,5 g/dl i en Brix quan és < 8,5 %.
Categories PTS (g/dL) Brix sèrum (%) Objectius (%)
Excel·lent ≥ 6,2 ≥ 9,4 >40
Bo 5,8-6,1 8,9-9,3 ≈30
Regular 5,1-5,7 8,1-8,8 ≈20
Pobre <5,1 <8,1 <10
Taula 5: Paràmetres a complir per una explotació pel que fa a l’encalostrament de vedells
nounats. (PTS= proteïnes totals sèriques) (Godden et al. 2019)
Tot i que, els vedells de raça Frisó que han pres calostre pasteuritzat tenen una mitjana
del percentatge de Brix superior (8,2 %) no compleixen el límit establert com a animals
correctament encalostrats, ja que segons Godden et al. (2019) menys del 10% dels
animals haurien de tenir un % Brix <8,1. A la següent figura (figura 15) es pot observar
els percentatges de cada grup:
26
Figura 15: Distribucions de la PTS (%) dels animals de raça Frisó. (NP= no pasteuritzat; P =
pasteuritzat)
En aquest estudi, igual que en diversos estudis, es va observar que les concentracions de
PTS a les 24 h van ser més grans (P <0,01) per als vedells alimentats amb calostre
tractat tèrmicament que per als animals que van rebre calostre sense tractar (Elizondo-
Salazar i Heinrichs 2009; JJohnson et al. 2007).
ANGUS (n=25)
Ítems NP P EE P valor
n vedells 8 17
PTS 0h (% Brix) 5,8 5,9 0,11 0,70
PTS 24h (% Brix) 8,2 8,2 0,22 0,86
Taula 6: Resultats de la PTS (proteïna total sèrica) dels animals de raça Angus.
(NP= Calostre no pasteuritzat; P= pasteuritzat; EE= error estàndard)
Pel que fa a la proteïna mitjana sèrica total a les 0 h i a les 24 h en animals de raça
Angus no s’observen diferències entre els vedells que prenen calostre fresc i els que el
prenen pasteuritzat. La proteïna sèrica a les 0h té un valor mitjà igual als animals de
raça frisona i el valor a les 24h és igual en els NP que els P.
En canvi, seguint el model de Godden (Godden et al. 2019) pel que fa al grau
d’encalostrament s’observa que la distribució dels animals de raça Angus (figura 16) és
major el % d’animals amb un encalostrament pobre en els animals que prenen calostre
fresc en comparació als animals que prenen calostre pasteuritzat. Per tant, sembla
indicar que encara que la mitjana del % Brix no sigui diferent en els animals Angus que
prenen calostre fresc dels que prenen calostre pasteuritzat si que s’observa una
diferència en la distribució dels %.
27
Figura 16: Distribucions de la PTS (%) dels animals de raça Angus. (NP= no pasteuritzat; P =
pasteuritzat)
Tot i que no s’han trobat estudis de la pasteurització del calostre en vedells de raça
Angus, s’ha realitzat la comparativa amb estudis d’animals de raça Frisó. Varis estudis
han observat una PTS significativament major en animals que prenen calostre
pasteuritzat en comparació amb els vedells alimentats amb calostre fresc (Gelsinger et
al. 2014; J. L. Johnson et al. 2007). Tanmateix, en un altre estudi no es van detectar
diferències significatives en la PTS entre els vedells que prenien calostre fresc i els que
el prenien pasteuritzat (Armengol and Fraile 2016). Així, sembla que el procés de
pasteurització no és capaç d’augmentar el valor de PTS en els vedells que reben una
ingestió adequada de calostre segons Armengol (Armengol and Fraile 2016), el mateix
es va suggerir en estudis anteriors (Gelsinger et al. 2014).
En aquest estudi es desconeix la causa del fet de que no s’evidenciïn diferències quant a
la mitjana de proteïna sèrica en els animals de raça Angus que prenen calostre NP dels
P, possiblement es necessitaria un número de mostres molt més gran per obtenir un
resultat significatiu.
4.3.3 Morbiditat
FRISÓ (n=72)
Ítems NP P EE P valor
n vedells 39 33
Durada teràpia (dies) 11,1 12,8 1,75 0,42
28
n tractaments 1,3 1,7 0,18 0,03
Taula 7: Resultats de la durada de la teràpia i del número de tractaments en
animals de raça Frisó. (NP= Calostre no pasteuritzat; P= pasteuritzat; EE= error
estàndard).
No s’observa una durada dels tractaments estadísticament significativa en els animals
que han pres calostre pasteuritzat respecte els animals que prenen calostre fresc. En
canvi, en el número de tractaments veterinaris es pot veure un número superior en els
animals que prenen calostre pasteuritzat. En la majoria dels tractaments, la causa va ser
digestiva, excepte en 2 animals que van ser tractats per patologies respiratòries. Gairebé,
tots els animals van rebre un o més tractaments, això s’explica segurament per factors
externs al calostre, ja que abans de portar-se a terme l’estudi els animals de la granja
tenien una elevada morbiditat degut a un agent infecciós, mecànic o ambdós persistent a
la granja.
ANGUS (n=25)
Ítems NP P EE P valor
n vedells 8 17
Durada teràpia (dies) 11,2 9,3 3,07 0,55
n tractaments 1,2 1,2 0,18 0,84
Taula 8: Resultats de la durada de la teràpia i del número de tractaments en
animals de raça Angus. (NP= Calostre no pasteuritzat; P= pasteuritzat; EE=
error estàndard).
En aquest cas, la durada de la teràpia és superior en els animals que prenen calostre
fresc, però no és un resultat significatiu. El número de tractaments és igual en els dos
grups.
En teoria, la reducció de l'exposició microbiana i la millora de l'estat sèric d'IgG dels
vedells alimentats amb calostre pasteuritzat haurien de produir una salut millorada dels
vedells. En un estudi realitzat per Godden es va observar un augment significatiu del
risc de tractament per a qualsevol malaltia en els vedells alimentats amb calostre fresc
(36,5%) en comparació amb els animals alimentats amb calostre pasteuritzat (30,9%).
(Godden et al., 2012).
En el present estudi no s’observen diferències pel que fa a la morbiditat en els animals
que prenen calostre fresc respecte els que prenen calostre pasteuritzat. Una possible
29
causa del fet que no existeixin diferències és que els animals encara que prenguin un
calostre pasteuritzat, que equival a un calostre baix en agents bacterians, si estan en
contacte amb altres animals malalts (és a dir, animals que prenen calostre fresc que
estan just al costat) i a més es troben en un ambient contaminat, no s’evitarà la infecció.
4.3.4 Mortalitat
FRISÓ (n=72)
Ítems NP P P valor Chi quadrat
n vedells 39 33
Mortalitat (%) 2,6 6,1 0,46
Taula 9: Resultats del % de mortalitat en animals de raça Frisó. (NP= Calostre no
pasteuritzat; P= pasteuritzat)
Com es pot observar en la taula 9 la mortalitat és superior en els animals que prenen
calostre pasteuritzat respecte els que s’alimenten de calostre fresc, tot i que la P valor no
és significativa.
En canvi, en un estudi realitzat es va veure una disminució significativa en la morbiditat
i la mortalitat (5,2 i 2,8%) en comparació amb els vedells que van rebre calostre i llet no
pasteuritzats (15,0 i 6,5%), respectivament, durant els primers 21 dies de vida
(Armengol i Fraile 2016).
La mortalitat durant la cria varia entre el 6 i el 14% entre els estudis (K. Johnson, Burn,
i Wathes 2011). Tot i que l’explotació on es va realitzar l’estudi presenta greus
problemes en la recria; elevada morbiditat i un guany mitjà diari baix, la mortalitat no es
veu afectada, el valor d’aquesta és baix en comparació amb altres estudis on la
mortalitat dels vedells pot arribar a ser del 20% (Mee et al. 2013; Uetake 2013).
El fet que no s’observin diferències en els animals que prenen calostre pasteuritzat
respecte als que prenen calostre fresc pot ser causat per la baixa mortalitat de
l’explotació. Una altra possible causa pot ser el fet que tots els estudis en que s’utilitza
calostre pasteuritzat en què parlen de % de mortalitat s’utilitza també llet pasteuritzada,
pel que és difícil saber l’efecte que té el calostre pasteuritzat.
30
ANGUS (n=25)
Ítems NP P P valor Chi quadrat
n vedells 8 17
Mortalitat (%) 37,5 35,3 0,91
Taula 10: Resultats del % de mortalitat en animals de raça Angus. (NP=
Calostre no pasteuritzat; P= pasteuritzat)
En el cas dels Angus, s’observa una mortalitat molt elevada i els animals del calostre
pasteuritzat no presenten una menor mortalitat significativa. Això es pot atribuir al
factor granja, en l’estudi, per condicions alienes a aquest, no es van poder recollir
mostres d’animals alimentats amb calostre pasteuritzat durant un cert període de temps,
el qual va produir que més endavant es recollissin més mostres per tal de compensar el
nombre d’animals NP amb els P i, aquest fet, coincidís en un període de temps on les
condicions dels animals eren pitjors (dos animals en un mateix box, molta calor, menys
higiene, etc.).
4.4 Avaluació eficiència Ig G
Com s’ha dit en l’apartat de material i mètodes, l’anàlisi de l’eficiència IgG es va
realitzar en 30 animals de raça Frisó. La taula que es mostra a continuació correspon a
la mitjana d’aquests animals.
NP P EE P-valor
PV 0, kg 38.3 40.4 1.11 0.18
PV 21, kg 44.2 46.2 1.18 0.23
GMD 21, kg/d 0.27 0.27 0.028 0.95
PTS 0 h (%) 5.8 5.9 0.10 0.29
PTS 24 h (%) 7.8 8.0 0.14 0.19
IgG 24 h, mg/mL 35.0 36.8 1.59 0.43
IgG calostre, mg/mL 64.5 67.9 4.76 0.61
Eficiència, % 40 40.4 4.03 0.94
31
Taula 11: Resultats eficiència IgG de 30 animals de raça Frisó (NP= calostre no
pasteuritzat; P= calostre pasteuritzat; EE= error estàndard; PTS= proteïna total
sèrica; PV 0d= pes viu els 0 dies de vida; PV 21d= pes viu els 21 dies de vida;
GMD= guany mitjà diari; IgG= immunoglobulines G)
El GMD és només de 0,27 kg/d, i segons un estudi realitzat per Atkinson i companys el
2017 (Atkinson et al. 2017) el GMD hauria de ser entre 0.48-0.61 kg/d. Per tant, el
resultat obtingut en aquest estudi és molt inferior. Això es deu al fet que gairebé tots els
animals de la granja presentaven diarrea i eren tractats. Tot i que la majoria no morien
presentaven un retràs en el creixement.
El que es volia veure en aquest anàlisi era una IgG a les 24h superior en els animals que
prenien calostre pasteuritzat, ja que en l’anàlisi realitzat de la proteïna sèrica en els
vedells de raça Frisó s’observava un major valor a les 24 h en els animals que prenien
calostre pasteuritzat i es pretenia veure en aquest apartat que anava correlacionat amb
les IgG, però no s’ha observat una diferència clara en les IgG a les 24h.
Les IgG dels calostres no van ser significativament diferents en els dos grups de
calostre, per tant es pot afirmar que el procés de pasteurització no afecta les IgG en el
nostre estudi.
Encara no s'ha determinat el mecanisme per explicar la relació entre l'alimentació amb
calostre pasteuritzat i la transferència passiva millorada de IgG. Tot i que s’ha suggerit
que els bacteris presents a l’intestí prim poden interferir en el procés d’absorció passiva
d’immunoglobulines calostrals (Poulsen et al. 2002). S'accepta àmpliament que la
millora de l'estat IgG sèric comporta un risc reduït de problemes de salut en els vedells
neonatals (Wells et al. 1996).
Els bacteris del calostre poden unir Ig lliure en el lumen intestinal o bloquejar
directament la captació i el transport de molècules Ig a través de les cèl·lules epitelials
intestinals, interferint així en l’absorció passiva d’Ig colostral (Poulsen et. al, 2002).
Aquest efecte es va demostrar en un estudi recent controlat on els vedells acabats de
néixer eren alimentats amb 3,8 L de calostre pasteuritzat (60 ºC 60 min) o 3,8 L de
calostre fresc, amb una mitjana de bacteris totals en els dos grups de tractament de
40.738 cfu/ml. Tot i que el volum, el temps i la qualitat del calostre en què es van
alimentar els animals dels dos grups no eren diferents, els vedells alimentats amb
calostre pasteuritzat tenien nivells significativament més elevats d’IgG sèric a les 24 h
d’edat (22,3 mg/ml) enfront dels vedells alimentats amb calostre cru (18,1 mg/ml).
Aquesta millora es va atribuir a una menor interferència bacteriana amb l'absorció
d’IgG a l'intestí, donant lloc a una major eficiència de l'absorció d'IgG en els vedells
alimentats amb calostre pasteuritzat (35%) vers els vedells alimentats amb calostre cru
(27%) ( Johnson et al. 2007).
En canvi, en aquest estudi l’eficiència d’absorció de les IgG és superior els estudis
comentats anteriorment, per tant, indica que els animals de l’estudi presenten un bon
encalostrament. Tot i no concordar amb els resultats obtinguts amb el refràctrometre (%
32
Brix), en que els animals tenen una mitjana de proteïna sèrica inferior al límit establert
per Godden que marca un encalostrament pobre (Godden et al. 2019). Una possible
justificació de que no concordin els resultats obtinguts per el refràctrometre amb
l’eficiència d’absorció i les IgG determinades per radioimmunodifusió radial podria ser
que el refràctrometre Brix no tingues una bona sensibilitat per mesurar proteïna sèrica.
No s’observen diferències significatives pel que fa a l’eficiència d’absorció de les IgG
entre els animals que prenen calostre pasteuritzat dels que prenen calostre fresc, pel que
no sembla que el fet de pasteuritzar el calostre produeixi una millora en l’estat de salut
dels animals.
Es creu que la pasteurització del calostre pot ajudar a millorar el creixement, morbiditat
i mortalitat quan l’explotació té un estat sanitari bo (higiene, bioseguretat,diagnòstic i
teràpia de patologia digestiva correcte) i on la resta de variables es poden controlar. És
difícil veure una millora en una gran explotació en què les condicions no són les més
adequades.
En el cas que es pogués repetir l’estudi es realitzarien aquests canvis:
Es portaria a terme en èpoques diferents de l’any. S’hauria de realitzar durant
un període més llarg de temps per veure que l’estacionalitat no afecta l’estudi.
El número total de dades obtingudes per l’estudi és insuficient, seria necessari
una mostra molt més gran.
Per evitar la influència de la raça seria necessari només utilitzar una raça. En
l’estudi no va ser possible. Quant als animals de raça Angus la mostra és molt
petita i no és equivalent els animals que prenen calostre pasteuritzat amb els que
no. Per tant, en un proper estudi es descartarien els animals de raça Angus o es
portaria a terme en un major nombre d’animals.
En aquest estudi no va ser del tot possible, però seria necessari, realitzar el
mateix número de mostra de calostre pasteuritzat i de no pasteuritzat al dia. És a
dir, que cada dia hi haguessin el mateix número d’animals que prenen calostre
fresc i que prenen calostre pasteuritzat. En aquest estudi durant una setmana el
pasteuritzador es va espatllar i no es va poder alimentar animals amb calostre
pasteuritzat, pel que va quedar descompensat i un cop es va arreglar es va
intentar compensar alimentant un número més alt d’animals amb calostre
pasteuritzat. Si es tornés a realitzar l’estudi, encara que s’avariés la màquina no
s’intentaria compensar més tard.
Seria convenient utilitzar un pasteuritzador, no un taxi milk que té la funció de
pasteuritzar, ja que segons els comercials, no té la mateixa eficiència.
També caldria portar a terme un registre de la temperatura de la nevera, per
veure que funcioni correctament. Ja que, encara que es porti a terme la
33
pasteurització, si no es refrigera en bones condicions el calostre es tornarà a
contaminar.
Utilitzar un refractòmetre que les proteïnes sèriques en g/dL, ja que és una
tècnica més implementada i referenciada.
34
5. CONCLUSIONS
El primer objectiu d’aquest estudi era determinar la qualitat del calostre i si el procés de
pasteurització afecta a la seva qualitat. No s’han observat diferències quant a la qualitat
del calostre després de pasteuritzar-lo. Tampoc en la concentració d’IgG dels calostres
pasteuritzats (67,9 mg/mL) respecte els no pasteuritzats (64,5 mg/mL).
La pasteurització del calostre en una granja de grans dimensions es difícil de dur a
terme correctament. En aquest estudi només s’ha observat una millora en la PTS dels
animals de raça Frisó que prenen calostre pasteuritzat però no s’ha vist reflectit en el
GMD, la morbiditat i la mortalitat. Tampoc s’han vist diferències en l’eficiència
d’absorció de les IgG.
35
6. BIBLIOGRÀFIA
Adams, G.D., Bush, L.J., Horner, J.L. i Staley, T.E. (1985). Two Methods for
Administering Colostrum to Newborn Calves. Journal of Dairy Science 68(3):
773–75.
Armengol, R. i Fraile, L. (2016). Colostrum and Milk Pasteurization Improve Health
Status and Decrease Mortality in Neonatal Calves Receiving Appropriate
Colostrum Ingestion. Journal of Dairy Science 99(6): 4718–25.
Atkinson, D.J., Keyserlingk, M.A. i Weary, D.M.. (2017). Benchmarking Passive
Transfer of Immunity and Growth in Dairy Calves. Journal of Dairy Science
100(5): 3773–82.
Bach, A. (2011). Associations between Several Aspects of Heifer Development and
Dairy Cow Survivability to Second Lactation. Journal of Dairy Science 94(2):
1052–57.
Bartier, A.L., Windeyer, M.C. i Doepel, L. (2015). Evaluation of On-Farm Tools for
Colostrum Quality Measurement. Journal of Dairy Science 98(3): 1878–84.
Besser, T.E. i Gay, C.C. (1994). The Importance of Colostrum to the Health of the
Neonatal Calf. Veterinary Clinics of North America: Food Animal Practice 10(1):
107–17.
Calloway, C.D., Tyler, J.W., Tessman, R.K, Hostetler, D. i Holle, J. (2002).
Comparison of Refractometers and Test Endpoints in the Measurement of Serum
Protein Concentration to Assess Passive Transfer Status in Calves. Journal of the
American Veterinary Medical Association 221(11): 1605–8.
Donovan, G.A., Dohoo, I.R., Montgomery, D.M. i Bennett, F.L. (1998). Calf and
Disease Factors Affecting Growth in Female Holstein Calves in Florida, USA.
Preventive Veterinary Medicine 33(1–4): 1–10.
Elizondo-Salazar, J.A. i Heinrichs, A.J. (2009). Feeding Heat-Treated Colostrum or
Unheated Colostrum with Two Different Bacterial Concentrations to Neonatal
Dairy Calves. Journal of Dairy Science 92(9): 4565–71.
Gelsinger, S.L., Gray, S.M., Jones, C.M. i Heinrichs, A.J. (2014). Heat Treatment of
Colostrum Increases Immunoglobulin G Absorption Efficiency in High-, Medium-,
and Low-Quality Colostrum. Journal of Dairy Science 97(4): 2355–60.
Godden, S.M., Smolenski, D.J., Donahue, M., Oakes, J.M., Bey, R., Wells, S.,
Streevatsan, S., Stabel, J. i Fetrow, J. (2012). Heat-Treated Colostrum and Reduced
Morbidity in Preweaned Dairy Calves: Results of a Randomized Trial and
Examination of Mechanisms of Effectiveness. Journal of Dairy Science 95(7):
4029–40.
Godden, S.M., Smith, S., Feirtag, J.M., Green, L.R., Wells, S.J. i Fetrow, J.P. (2003).
Effect of On-Farm Commercial Batch Pasteurization of Colostrum on Colostrum
and Serum Immunoglobulin Concentrations in Dairy Calves. Journal of Dairy
Science 86(4): 1503–12. 35
36
Godden, S., McMartin, S., Feirtag, J., Stabel, J., Bey, R., Goyal, S., Metzger, L., Fetro,
J., Wells, S. i Chester-Jones, H. (2006). Heat-Treatment of Bovine Colostrum. II:
Effects of Heating Duration on Pathogen Viability and Immunoglobulin G. Journal
of Dairy Science 89(9): 3476–83.
Godden, S.M., Lombard, J.E. i Woolums, A.R. (2019). Colostrum Management for
Dairy Calves Calf Colostrum Management Passive Immunity Monitoring. Vet Clin
Food Anim 35: 535–56.
Johnson, J.L., Godden, S.M., Molitor, T., Ames, T. i Hagman, D. (2007). Effects of
Feeding Heat-Treated Colostrum on Passive Transfer of Immune and Nutritional
Parameters in Neonatal Dairy Calves. Journal of Dairy Science 90(11): 5189–98.
Johnson, K., Burn, C.C. i Wathes, D.C. (2011). Rates and Risk Factors for Contagious
Disease and Mortality in Young Dairy Heifers. CAB Reviews: Perspectives in
Agriculture, Veterinary Science, Nutrition and Natural Resources.
McGuirk, S.M. i Collins, M. (2004). Managing the Production, Storage, and Delivery of
Colostrum. Veterinary Clinics of North America - Food Animal Practice 20(3):
593–603.
McMartin, S., Godden, S., Metzger, L., Feirtag, J., Stabel, J., Goyal, S., Fetrow, J.,
Wells, S. i Chester-Jones, H. (2006). Heat Treatment of Bovine Colostrum. I:
Effects of Temperature on Viscosity and Immunoglobulin G Level. Journal of
Dairy Science 89(6): 2110–18.
Mee, J., Grant, J., Sánchez-Miguel, C. i Doherty, M. (2013). Pre-Calving and Calving
Management Practices in Dairy Herds with a History of High or Low Bovine
Perinatal Mortality. Animals 3(3): 866–81.
Meylan, M, Rings, D., Shulaw, W., Kowalski, J., Bech-Nielsen, S. i Hoffsis G. (1996).
Survival of Mycobacterium Paratuberculosis and Preservation of Immunoglobulin
G in Bovine Colostrum under Experimental Conditions Simulating Pasteurization.
American journal of veterinary research 57(11): 1580–85.
Revista Frisona (2019). Cómo encalostrar en las granjas grandes. Revista Frisona 222.
Rossini, K. (2004). Effects of Calfhood Respiratory and Digestive Disease on on
Calfhood Morbidity and First Lactation Production and Survival Rates.
Subdirección General de Productos Ganaderos, Dirección General de Producciones y
Mercado (2019). Panel situación sector lácteo España.
Stabel, J.R., Hurd, S., Calvente, L. i Rosenbusch, R.F. (2004). Destruction of
Mycobacterium Paratuberculosis, Salmonella Spp., and Mycoplasma Spp. in Raw
Milk by a Commercial On-Farm High-Temperature, Short-Time Pasteurizer.
Journal of Dairy Science 87(7): 2177–83.
Stanton, A. L., Kelton, D.F., LeBlanc, S.J., Wormuth, J. i Leslie, K.E (2012). The Effect
of Respiratory Disease and a Preventative Antibiotic Treatment on Growth,
Survival, Age at First Calving, and Milk Production of Dairy Heifers. Journal of
Dairy Science 95(9): 4950–60. 36
Tyler, J.W., Hancock, D.D., Parish, S.M., Rea, D.E., Besser, T.E., Sanders, S.G. i
37
Wilson L.K. (1996). Evaluation of 3 Assays for Failure of Passive Transfer in
Calves. Journal of Veterinary Internal Medicine 10(5): 304–7.
Uetake, K. (2013). Newborn Calf Welfare: A Review Focusing on Mortality Rates.
Animal Science Journal 84(2): 101–5.
Virtala, A.M., Mechor, G.D., Gröhn, Y.T. i Erb, H.N. (1996). The Effect of Calfhood
Diseases on Growth of Female Dairy Calves during the First 3 Months of Life in
New York State. Journal of Dairy Science 79(6): 1040–49.
Weaver, D.M., Tyler, J.W., VanMetre, D.C., Hostetler, D.E. i Barrington, G.M. (2000).
Passive Transfer of Colostral Immunoglobulins in Calves. Journal of veterinary
internal medicine 14(6): 569–77.
Wells, S.J., Dargatz, D.A. i Ott, S.L. (1996). Factors Associated with Mortality to 21
Days of Life in Dairy Heifers in the United States. Preventive Veterinary Medicine
29(1): 9–19.
Windeyer, M.C., Leslie, K.E., Godden, S.M., Hodgins, D.C., Lissemore, K.D. i
LeBlanc, S.J. (2014). Factors Associated with Morbidity, Mortality, and Growth of
Dairy Heifer Calves up to 3 Months of Age. Preventive Veterinary Medicine
113(2): 231–40.
