EINES PER PREPARAR ACTIVITATS INTERNACIONALS A ......d’activitats independents, del lleure, del joc convertit en eina d’educació no formal, o fins i tot de manera inconscient,

EINES PER PREPARAR ACTIVITATS

INTERNACIONALS A LES ENTITATS JUVENILS

Obrim fronteres!

EINES PER PREPARAR ACTIVITATS

INTERNACIONALS A LES ENTITATS JUVENILS

Obrim fronteres!

«La distància geogràfica ja no significa necessàriament distància social»(Ulrich Beck)

Aquesta guia està adreçada a totes les entitats o grups que vulguin gestionar i tirar endavant un projecte internacional.

Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de BarcelonaEspai Jove de la Fontana Gran de Gràcia 190 – 192 1r pis08012 BarcelonaE-mail: [email protected]: www.bcn.cat/craj

Edició:Consell de la Joventut de BarcelonaAjuntament de Barcelona. Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI

Redacció:Paloma Cívico Moreno i Carles Cunill Rodríguez

Disseny i maquetació:Argus Disseny, SL

Llicència Creative Commons CC-BY-NC-SA / Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona.Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les següents condicions: Reconeixement: sempre que utilitzeu aquest llibre heu de citar el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenil de Barcelona com el seu autor.No comercial: no podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir igual: si altereu o transformeu aquesta obra o genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Una porta a l’experiència internacional

Els intercanvis, els camps de treball o altres experiències de voluntariat internacional promogudes des del treball en xarxa són pràctiques de gran valor per la quantitat de competències que entren en joc, els processos participatius que es desenvolupen i la capacitat transformadora que es genera, tant en l’entorn local, com en els participants. Són experiències que obren una finestra cap a la diversitat i que esdevenen, així, una oportunitat de donar a conèixer i aprendre, de mostrar la pròpia realitat i millorar-la, tot compartint una experiència intercultural amb diferents joves d’altres llocs del món.Fruit d’aquest interès, les administracions públiques destinem recursos per potenciar i facilitar l’accés a tota la gent jove, però la clau de tot plegat està en vosaltres, en la vostra capacitat de voler, de desitjar i de proposar. Només des de la vostra iniciativa aquest tipus de plantejaments tenen sentit.

Com en altres publicacions del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ), aquesta guia neix amb vocació de servei. En ella hi trobareu tot el que necessiteu per promoure activament experiències internacionals. És una eina que us facilitarà, amb garanties, l’organització d’activitats internacionals, ja que, més enllà del marc teòric, contempla elements necessaris a tenir en compte i, sobretot, un seguit de recursos i dinàmiques que podreu gaudir.

Esperem que us sigui d’utilitat com a punt de partida i, en cas que vulgueu complementar el coneixement que aquesta guia us proporciona, des de l’Ajuntament de Barcelona oferim atenció i acompanyament, a través del CRAJ o de l’assessoria de mobilitat de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil, a les entitats juvenils i a grups de joves que ho requereixin, per tirar endavant aquests projectes.

Així doncs, des de l’Ajuntament us animem a dur a terme aquest tipus d’experiències, perquè, de ben segur, ens ajudaran a construir, entre tots i totes, una ciutat cada cop més conscient, compromesa i altament implicada amb la seva pròpia realitat local i les problemàtiques internacionals.

Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI

La internacionalització és possible

Cada dia sentim que actualment el món és molt més petit que temps enrere. Les noves tecnologies, l’abaratiment del preu del transport i la interconnexió entre persones, entitats i institucions han estat elements clau d’aquest empetitiment del món.

La generació nascuda després d’aquest canvi hem assumit que les fronteres de la nostra ciutat o del nostre país ja no limiten les nostres activitats. Cada cop més, ens desplacem per estudiar, treballar, fer turisme o fer voluntariat, i aquest fet ens permet conèixer altres persones, maneres de fer, cultures, maneres de viure i relacionar-se... Això ens diferencia de les generacions anteriors i ens dóna una perspectiva diferent de la vida i del món que ens envolta, fent-nos créixer com a persones i com a col·lectius.

El món associatiu també ha viscut aquest canvi. Fa tan sols una vintena d’anys, les organitzacions del nostre país no tenien l’oportunitat de fer un intercanvi o una estada internacional, i pràcticament no pensaven tenir organitzacions germanes o partners en altres territoris. Semblava que el sector internacional era només per a les associacions i les entitats una mica grans de l’àmbit de la cooperació i que la resta havien de limitar les seves activitats a l’àmbit local o nacional. Avui en dia, gràcies a la voluntat de moltes organitzacions de base i a molts programes internacionals, aquesta situació ha canviat. Les organitzacions, petites i grans, es plantegen i poden dur a terme i promoure activitats internacionals i intercanviar activitats, projectes, valors i propostes amb altres organitzacions d’arreu.

Un exemple d’aquests projectes internacionals són els intercanvis juvenils. Aquestes estades internacionals, que poden estar finançades per la Comissió Europea, permeten a les associacions trobar-se amb altres de semblants i, durant uns deu dies, fer activitats d’aprenentatge no formal. És una bona oportunitat per intercanviar experiències, aprendre llengües i maneres de fer d’altres cultures i fer nous amics i amigues.

Aquests projectes estan afavorint a moltes associacions i persones que troben en l’àmbit internacional propostes interessants per cobrir moltes inquietuds de les seves sòcies i activistes. Per tant, des del Consell de la Joventut de Barcelona, animem les associacions que encara no ho han provat a llençar-se a la piscina i, les que ja ho han tastat, a perfeccionar la seva recepta. En aquesta guia elaborada pel Centre de Recursos per les Associacions Juvenils hi trobareu propostes que us ajudaran a fer aquest camí.

Secretariat del CJB

Preàmbul

En un món canviant, cada cop més petit, cada cop més global, com és el nostre, on l’origen de les persones en determina no només la identitat i la cultura sinó també els seus drets, cal tenir clar com afrontar els reptes que es deriven d’una societat heterogènia, diversa, multicultural i, sovint, val a dir, desigual i reaccionària.La responsabilitat que assumim quan treballem amb joves rau en la transmissió de valors socials i cívics, que encarem de manera conscient, amb uns objectius que es fonamenten en un pla pedagògic, un programa concret i una estratègia a llarg termini o a través d’activitats independents, del lleure, del joc convertit en eina d’educació no formal, o fins i tot de manera inconscient, en els moments informals, que esdevenen clau per a la socialització, per a l’intercanvi, per a la convivència i per al respecte mutu. Els temes que l’associació plantegi en cada una de les activitats contribuiran a construir els fonaments d’una visió crítica i analítica, essencial per al desenvolupament del jove. Com a treballadors juvenils tenim assignada una gran tasca, mai prou valorada. Cal, doncs, que nosaltres mateixos li donem la importància que mereix, que ho afrontem com una part de la nostra missió i que no deixem passar l’oportunitat única que suposa ajudar a millorar la societat que ens envolta.Aquesta publicació té l’objectiu d’esdevenir una eina per a les entitats que es plantegin fer el salt internacional, apostar obertament per obrir-se a un nou món d’oportunitats, que aportarà aire fresc a l’entitat i als propis joves, però no mancat d’entrebancs a superar. Obrir les portes als projectes internacionals representa un desafiament de gran magnitud que hem d’encarar amb passió, decisió i coratge, essent conscients que en alguns casos sobrepassarem la nostra zona de confort per endinsar-nos en terrenys desconeguts. És per això que haurem de tenir present un gran nombre de qüestions que sovint esdevindran reptes interessants i enriquidors, nodrits per noves perspectives i fils dels quals anar estirant. Aquest camí, que és molt millor fer acompanyats i assessorats, i els seus fruits dependrà de l’equip i de les persones que en formin part, sempre amb tots els sentits ben oberts, ganes d’aprendre, compartir i viure i seguir endavant!

Bon viatge!

ÍndexINTRODUCCIÓ

ORGANITZEM UNA ACTIVITAT INTERNACIONAL

El grup motorLa xarxa localEls socis o partners La preparació de l’activitatEl disseny del programa d’activitats

ELEMENTS A TENIR EN COMPTE EN UNA ACTIVITAT INTERNACIONAL

La diversitatEl temps Destrucció d’estereotipsLa llenguaL’intercomprensióL’impacte mediambiental del nostre projecteEl menjar

DINÀMIQUES PER A ACTIVITATS INTERNACIONALS

Dinàmiques de coneixençaDinàmiques de cohesióDinàmiques per trencar etiquetesDinàmiques de cooperació Dilemes moralsDinàmiques per treballar els Drets HumansDinàmiques sobre antiracismeDinàmiques sobre igualtat de gènereDinàmiques de comunicacióDinàmiques d’avaluació

Biblioteca de recursos

14

14

1516161718

22

22232425252728

31

32354452565965677276

80

13

14 15

IntroduccióArriba un moment en la vida de tota associació on aquesta s’ha de plante-jar fer el salt internacional, apostar obertament per obrir-se a un nou món d’oportu nitats on s’enriqueix la vida dels membres de l’entitat i del seu pú-blic objectiu.Obrir les portes als projectes interna-cionals representa un desafiament de gran magnitud que hem d’encarar amb passió, decisió i coratge, essent consci-ents que en alguns casos sobrepassa-rem la nostra zona de confort per en-dinsar-nos en terrenys desconeguts. En aquest nou camí que iniciem hi haurà un gran nombre de coses que haurem de tenir en compte, hi haurà reptes en-riquidors que oferiran noves perspec-tives i que, alhora, generaran dubtes; reptes que ens aportaran noves solu-cions alhora que suposaran un gran es-forç, un esforç que serà recompensat amb escreix. Aquest camí, l’hem de fer sens dubte acompanyats; l’èxit depen-drà d’un equip preparat i ben assesso-rat, però sobretot motivat i curiós, que afronti els reptes amb il·lusió, amb es-perit aventurer i disposat a aprendre, mantenint els ulls ben oberts per apro-fitar tot allò que les noves experiències ofereixin.

Dins de l’entitat tenim moltes oportu-nitats per a desenvolupar activitats i projectes de caire internacional, com una iniciativa juvenil transnacional o un intercanvi juvenil.Aquestes oportunitats, emmarcades dins el programa Erasmus+, podrien ser un bon punt de partida per comen-çar a treballar la dimensió intercultural amb els joves de la nostra entitat. La possibilitat de participar en una activi-tat internacional basada en educació no formal on la interacció sigui la base de l’aprenentatge pot constituir una experiència molt important en la vida d’un jove i contribuir de forma subs-tancial al seu creixement personal i a l’obertura de noves perspectives.

01ORGANITZEM UNA ACTIVITAT INTERNACIONAL

Per a més informació sobre aquestes i altres accions del programa Erasmus+ consulta la guia: www.erasmusplus.injuve.es

EL GRUP MOTOR

Les activitats internacionals haurien de ser concebudes i dissenyades no no-més PER ALS joves sinó AMB ells. Hau-ríem de ser capaços d’involucrar-los en la part més inicial, tenint en compte els seus interessos personals i donant-los la possibilitat d’escollir el tema princi-pal o, si més no, afegint al programa

elements de la seva collita. Això no vol dir que siguin ells qui s’encarreguin de totes les parts del projecte, però sí que és important partir dels seus propis in-teressos i definir al principi de tot qui-na implicació hi tindran.Aconseguir que el nostre grup de joves s’apropiï del projecte des de l’inici serà determinant per al seu èxit; els joves passaran de ser simples espectadors, participants passius que esperen que se’ls doni tot mastegat, a ser membres actius de l’organització, amb interessos comuns i expectatives concretes. Un projecte construït conjuntament amb

Iniciativa Juvenil Transnacional

Són activitats dissenyades per un grup de joves que cooperen amb grups de joves d’altres països per desenvolupar una activitat d’interès comú que pot tenir diverses formes: obres de teatre, exposicions, espectacles de música, fòrums de discussió, formacions i moltes altres.

Intercanvi Juvenil

Durada de l’activitat: entre 5 i 21 diesEdat dels participants: de 13 a 30 anysComposició del grup: un mínim de 4 joves per país +1 líder, aquest últim sen-se límit d’edat. Nombre de participants: entre 16 i 60.Finançament: Programa Erasmus+, Acció Clau 1.Els intercanvis permeten a grups de joves de diferents països conviure du-rant uns dies, desenvolupant tot tipus d’activitats basades en metodologies d’educació no formal, combinant tallers, exercicis, debats, jocs de rol, simu-lacions, activitats a l’aire lliure, etc. sobre temes de rellevància, dissenyats i preparats per ells mateixos abans de l’intercanvi.L’intercanvi permet als joves treballar valors com la solidaritat, la democràcia, l’amistat, etc.

16 17

els joves reforçarà la cohesió del grup i n’augmentarà l’impacte.

També serà molt important que el pro-jecte no sigui una idea d’un grup de persones de l’entitat, sinó que sigui una aposta ferma per part de tots els membres de l’entitat, inclosa la junta directiva i els càrrecs tècnics en cas que n’hi hagi.

LA XARXA LOCAL

Abans de plantejar-nos treballar inter-nacionalment, ens hauríem de plante-jar si estem preparats per treballar en xarxa localment; si utilitzem els recur-sos, l’experiència i les oportunitats que altres entitats locals ens ofereixen, o si, al contrari, vivim donant l’esquena a la realitat local.

Una entitat que treballa amb joves hauria d’estar oberta a compartir. No som empreses obsessionades amb nú-meros i beneficis que tenen por de la competència i de l’espionatge indus-trial; ben al contrari, hauríem d’estar oberts a compartir i ser capaços de coordinar-nos amb altres entitats del nostre entorn pensant en els beneficis que pot aportar als nostres joves.

Imagineu una activitat internacional on es treballen les tradicions i la cultura, penseu en les entitats del vostre bar-ri que podrien estar-hi interessades: bastoners, castellers, colles sardanis-tes, geganters; penseu en les infinites possibilitats que el contacte amb tots aquests grups podrien oferir al vos-tre projecte: tallers, demostracions...; penseu en com totes aquestes activi-

tats farien augmentar la qualitat del vostre projecte, i en els beneficis per als joves participants i per a la comu-nitat local. L’exemple és aplicable a tot tipus de projectes; penseu en un tema concret i en quantes entitats del vostre barri o ciutat hi tindrien alguna cosa a dir. Si anem amb esperit d’obertura i ganes de cooperar ens sorprendrà la resposta que podem trobar.

ELS SOCIS O PARTNERS

Els partners són un element clau a l’ho-ra d’organitzar una activitat internaci-onal, de manera que els haurem de cuidar especialment ja des de la fase de planificació del projecte. Si hem participat en altres projectes euro-peus, possiblement ens vinguin al cap possibles socis amb els quals pensem que serà interessant treballar, però si comencem de zero i no coneixem cap partner amb qui puguem comptar, haurem d’iniciar una bona recerca.

Per a fer-ho tenim dues opcions:

Participar en un seminari de contacte o en una formació internacional especia-litzada en intercanvis juvenils.

Una activitat d’aquest tipus ens possi-bilitarà la interacció amb representants de diverses entitats de tota Europa que després podem convidar al nostre pro-jecte. Possiblement és la millor opció, ja que el fet de conèixer personalment els nostres interlocutors facilitarà molt la fluïdesa de la relació.

Cercador de cursos de formació i semi-naris: European Training Calendar de SALTOwww.salto-youth.net/tools/european-training-calendar/

Fer una crida internacional.Haureu de redactar els objectius del projecte que voleu realitzar i una des-cripció de la vostra entitat. Podeu fer aquesta crida a través de canals de Fa-cebook, cercant Erasmus+, Youth Exc-hanges o altres paraules clau. La crida també es pot fer a través d’algunes pà-gines web:

• A www.youthnetworks.eu podeu trobar oportunitats de voluntariat internacional i també un gran llistat d’entitats i projectes de tot tipus. A més, permet fer crides internacio-nals per als teus projectes.

• OTLAS, el cercador de partners del centre de recursos SALTO (www.sal-to-youth.net/tools/otlas-partner-finding/) és segurament el cercador de partners més utilitzat.

Intentarem buscar partners en associ-acions que tinguin objectius comuns als nostres. Potser també ens interessa que hagin realitzat projectes o activi-tats relacionades amb el futur projec-

te que volem desenvolupar; d’aquesta manera ens assegurem que podran aportar nous punts de vista al projecte i augmentar així la seva qualitat.

LA PREPARACIO

Hem de tenir en compte que una ac-tivitat internacional es comença a pre-parar uns quants mesos abans de la seva implementació.

El formulari de participació s’hauria de començar a redactar com a mínim un parell de mesos abans de la data de presentació, i caldria tenir en compte que la data de realització de la primera despesa serà com a mínim tres mesos després de la data de presentació del projecte.

El formulari de participació es pot des-carregar a: www.erasmusplus.injuve.es/materiales/

En la fase de preparació del projec-te hem de començar creant un equip potent que estarà involucrat en totes les etapes del projecte. Hauríem de tenir molt en compte els partners, que ens ajudaran a definir els objectius, a dissenyar les activitats i, en definitiva, ens donaran suport. Avui dia és fàcil treballar en xarxa tot i no compartir la mateixa oficina i ni tan sols el mateix país, ja que hi ha moltíssimes eines que ens faciliten la comunicació diària, com Skype o Hangout, o a través d’apps que ens mantenen connectats tot el dia, com Whatsapp. Podem utilitzar Drop-box per compartir materials i crear un grup de Facebook que utilitzarem com a fòrum o com a eina de visibilitat.

HI! SALUT!

18 19

També trobem eines molt innovadores que ens poden ajudar en la part de pre-paració del projecte a desenvolupar. Per exemple, podem fer un brainstor-ming online: www.be-novative.com.

L’important, al cap i a la fi, és que el projecte sigui compartit i acumulatiu i que tots els actors involucrats hi pu-guin dir la seva, cosa que contribueix a la qualitat i a la riquesa del projecte. Per això, les reunions periòdiques amb l’equip promotor i amb els partners són obligades.

EL DISSENY DEL PROGRAMA D’ACTIVITATS

El programa d’activitats dependrà di-rectament del tema del projecte, i es començarà a dissenyar només quan els promotors del projecte hagin definit clarament els objectius i els hagin co-mentat amb els partners. Hem de ser creatius, atrevits i realistes a l’hora de dissenyar el programa per treure’n el màxim rendiment i sentir-nos còmo-des amb les activitats que proposem. Aquestes activitats han de permetre aportar la nostra experiència i també la dels partners involucrats, i poden ser activitats inventades per nosaltres mateixos o que recullin metodologies conegudes que adaptarem als nostres interessos.

Al toolbox de SALTO trobarem una base de dades amb activitats de tot tipus, basades en educació no formal, que ens ajudaran a dissenyar el nostre programa d’activitats: https://www.salto-youth.net/tools/toolbox/

Tipologies d’activitats que hauríem de conèixer i que podem incloure al pro-grama:

Activitats per trencar el gel i jocs de noms: En els primers moments del pro-jecte ens seran molt útils perquè els participants es coneguin i perdin la por a interactuar. Ens permetran crear lligams entre els participants ràpidament i tren-car les barreres culturals d’una forma na-tural i divertida. Energisers: Són petits jocs de curta du-rada i alta intensitat que ens permeten començar les sessions de treball amb bon humor alhora que permeten treure la mandra i atraure l’atenció del grup.

Nits interculturals: Una bona manera d’animar els vespres en un projecte in-ternacional són les nits interculturals, on els participants es poden acostar a les diverses cultures d’una mane-ra directa i explicada pels seus iguals. Durant les nits interculturals, els par-ticipants són convidats a presentar la seva cultura de manera atractiva i lúdi-ca, amb jocs i balls tradicionals, qües-tionaris, presentacions i vídeos. També se’ls animarà a portar quelcom per pi-car i beure o fins i tot a cuinar un plat típic o a preparar el sopar. Una bona idea és també la de relacionar la nit intercultural amb el tipus de projecte: si fem activitats de teatre podem de-manar als participants de preparar un petit esquetx sobre els seus països, i es pot fer el mateix si treballem el vídeo, la fotografia...

Espais de reflexió: Dedicar uns minuts al dia a parlar en grup de les activitats

desenvolupades, dels moments viscuts o de com ens sentim pot ser molt po-sitiu per generar sentiment de grup. D’acord que aquests moments de dis-tensió es produeixen sovint de manera informal entre els participants al llarg de tot el dia, però incloure aquests es-pais de reflexió dins el programa per-metrà crear un clima adequat on la co-municació en petits grups sigui fluida i sense distraccions. A més, els espais de reflexió ajudaran els participants a obrir-se i constituiran un estímul per als més introvertits o tímids. Aquests grups de reflexió podrien ser conduits per un responsable que farà de facilita-dor, trencarà el gel, farà preguntes con-cretes que permetin iniciar la comuni-cació i proposarà petites activitats per dinamitzar-los. Per dinamitzar un espai de reflexió de 15 minuts ens podem servir d’alguns materials:

Dibuixos: convidarem als partici-pants a dibuixar-se allà on creguin més oportú i en funció de com ha anat el dia. Podem presentar dibui-xos on hi hagi:

- El mar, un gran vaixell, una illa de-serta amb una palmera i un tauró.

- Una muntanya amb el pic nevat, un petit bosc a la base i un riu que creua.

La interpretació que cadascú faci del dibuix serà diferent. Veurem que un participant es dibuixa a la illa deser-ta i ho justifica dient que se sent re-laxat, potser un altre s’hi dibuixarà per expressar soledat, l’important és arrencar les primeres paraules, la resta vindran soles.

• Cartes, fotos, cromos: les cartes de les 7 famílies, per exemple, ens po-den anar molt bé. Les estendrem sobre la taula i demanarem als par-ticipants que s’identifiquin amb un personatge en funció de com els ha anat el dia i expliquin per què. Tam-bé ho podríem fer amb un àlbum de cromos infantil o amb retalls de revistes.

• Per últim, quan dinamitzem un espai de reflexió podem proposar petits reptes als components del nostre grup que indirectament ajudin al bon funcionament de tot el projec-te. Al dia següent es podrà compro-var si el repte ha estat acomplert:

- Escriu el nom de tres persones amb les que encara no has parlat. Inten-ta passar-hi com a mínim 5 minuts.

20 21

- Competició del voluntari del dia: proposa’t per totes les tasques d’una manera visible.

- Aprèn una frase en cada una de les llengües dels diferents països par-ticipants al projecte.

Els petits reptes acostumen a ser divertits i tenen una finalitat de co-hesió social, val la pena intentar-ho.

Activitats de creació de grup: Trobarem un gran nombre d’activitats que tenen com a objectiu final la creació d’un grup compacte, que aprengui a treballar en equip tot eliminant barreres comuni-catives o culturals. Aquest tipus d’acti-vitats ens seran molt útils a l’inici del projecte, quan el grup ja es coneix però encara no està consolidat. Per la pròpia dinàmica del grup, és normal que hi hagi malentesos i conflictes, passa en tots els grups, la cohesió del grup no depèn de si hi ha conflictes o no, sinó de quin és el seu procés de resolució i de si el grup en surt enfortit o debilitat.

Debats: Hi ha milers de maneres d’ani-mar un debat, i algunes d’elles tenen la capacitat de transformar el tema més

avorrit en atractiu i interessant. Hau-rem de buscar una dinàmica que ens vagi bé amb el tema que tractem i amb el públic objectiu amb el que treballem i fer-la nostra.

Visites culturals: L’equilibri és molt im-portant en el disseny del programa. Les visites, ja tinguin una finalitat turística o cultural, són importants i necessàri-es, però s’han de dosificar i combinar molt bé amb les sessions de treball. També les podem aprofitar per crear impacte i visibilitat entre la població lo-cal, de manera que, en provocar la in-teracció entre els participants i la gent del lloc, donem a conèixer el projecte. Presentació: És important i necessari donar a conèixer el projecte que estem duent a terme a la població local obrint les portes a molts més beneficiaris di-rectes del projecte. Per això haurem de pensar en quins moments de tot el programa d’activitats podem obrir les portes als jove locals. Podríem pen-sar en una activitat concreta lligada al tema del projecte que ens permeti pre-sentar els resultats: una exposició, una projecció, una obra de teatre, un con-cert, un flashmob, una taula rodona...

Recomanació

Comenceu a preparar l’horari amb aquelles activitats que són imprescindibles.Delimiteu els horaris de cada activitat i les franges on hi haurà activitat.

Tingueu en compte el temps lliure i el temps personal (endreça, ordre, higie-ne...). Moltes vegades es tendeix a pecar d’excés d’activitats i hem de tenir en compte que els participants també necessiten els seus moments informals per interaccionar.

22 23

Si bé el cas dels nga és molt extrem, sí que haurem de tenir en compte la proximitat en la nostra interacció comunicativa amb persones d’altres cultures, o, dit d’una altra manera, la distància interpersonal que mantenim durant una conversa. Per exemple, en les cultures llatines aquestes distàn-cies són més curtes, i s’utilitza més el llenguatge corporal i fins i tot el tacte com a via d’expressió; en canvi, en les cultures nòrdiques, la distància tendeix a ser més àmplia i les distàncies curtes poden arribar a incomodar.

La integració de joves amb menys oportunitats

El programa Erasmus+, com el seu an-tecessor Joventut en Acció, fa especial atenció al fet que els joves amb menys oportunitats puguin participar en acti-vitats del programa. Així doncs, joves amb obstacles socials, econòmics, di-versitat funcional, dificultats educati-ves, problemes sanitaris o obstacles

geogràfics estan inclosos en aquesta categoria.

És important ser conscients de les ne-cessitats de cadascun dels participants per afrontar la seva acollida amb segu-retat i normalitat, motivar la participa-ció de joves amb menys oportunitats és una tasca de tots, organitzadors i socis. Per altra banda, hi haurà perfils específics que requeriran l’experiència de professionals.

EL TEMPS

La concepció del temps també juga un paper clau en les nostres relacions interpersonals amb persones d’altres cultures, especialment en els moments informals, on en cultures llatines, el fet d’arribar tard a una cita és força accep-tat. A Alemanya o a Suècia, per exem-ple, arribar cinc minuts tard a una cita podria resultar motiu d’esbroncada, ja que en aquests països la puntualitat és símbol de respecte i de bona educació.

Fem la prova!

En un grup amb joves de diversos països marca una distancia a terra amb dues línies. Després demana als participants que recorrin l’espai que separa les dues línies en un minut exacte fent els passos que considerin oportuns, cro-nometra i observa. Quan s’acabi el minut fes un senyal perquè tothom s’aturi. Observareu que cadascú té una concepció del temps molt diferent i una idea molt diferent d’allò que pot fer en un minut.

DIVERSITAT

Des del moment que podem parlar de la identitat dels individus, sorgeix tam-bé el concepte de diversitat, que és tot allò que ens fa diferents dels altres, ja sigui la religió, la nacionalitat, les ca-racterístiques físiques, la personalitat, l’orientació sexoafectiva, les identitats i expressions de gènere, la formació, les experiències associatives o laborals.

Vivim en un món canviant, i entenem la mobilitat com la possibilitat de créi-xer, ja sigui personalment, professio-nalment, espiritualment, econòmica-ment... Ens movem perquè ens volem realitzar, i això crea una societat varia-da, diversa i multicultural que ens pro-porciona nous reptes de convivència que enriqueixen la nostra realitat.

Acceptar la diversitat significa també ser oberts i tolerants amb tots aquells convencionalismes socials que moltes vegades no són iguals que els nostres. Això no vol dir que no puguem opinar o rebel·lar-nos contra les injustícies que de vegades s’amaguen darrere el vel de la cultura, sinó que cal ser sensibles a allò que per a alguns és acceptat i que per a algú altre pot resultar incòmode o fins i tot ofensiu.

Un exemple molt clar el trobem en la manera de presentar-se. Una cosa tan natural com pot ser per algunes cul-tures donar dos, tres o fins a quatre petons quan ens presenten o saludem algú, pot arribar a incomodar persones habituades socialment a presentar-se amb una simple encaixada de mans. ¿Sabíeu que els italians comencen a donar els dos petons per la galta dreta i que en canvi aquí comencem sempre per l’esquerra? Doncs aneu amb comp-te, que us podríeu trobar enmig! ;-)

Ens podem trobar de vegades amb situacions divertides quan dos parti-cipants de diferents països no acaben de saber com interactuar en un primer moment, però segur que no passarà de l’anècdota, ja que les nostres maneres de saludar, encara que puguin ser més o menys allunyades d’unes altres, no són especialment rebuscades. Seria di-ferent si acabéssim fent un projecte in-ternacional amb la comunitat dels nga de Malawi, on la manera de saludar-se és sacsejar el penis de l’altre fins a tres vegades en el cas dels homes i prémer els pits de l’altra en el cas de les dones. En aquest cas, ens trobaríem amb el que denominem xoc intercultural que podria derivar en malentesos o, si més no, amb alguna cara de sorpresa.

02ELEMENTS A TENIR EN COMPTE EN UNA ACTIVITAT INTERNACIONAL

24 25

Els jocs per trencar el gel i les activitats de creació de grup ens ajudaran a tren-car les primeres barreres entre els par-ticipants d’una activitat internacional. Per això són tant importants, perquè, sense adonar-se’n, els participants es van obrint, deixant de banda la timide-sa, mostrant-se tal i com són. Per altra banda, hi ha altres petites accions que podem fer perquè la barreja cultural es produeixi des de l’inici:

• Barrejar als participants de diferents nacionalitats en les habitacions.

• Posar banderetes o noms dels països participants a cada cadira durant els àpats, perquè els participants no se-guin sempre amb els joves del seu mateix país.

• Proposar grups internacionals en cada una de les activitats i en els grups de reflexió.

• Proposar activitats transversals que motivin la creació de vincles en-tre participants de diferents països (l’amic secret, per exemple).

LA LLENGUA

El fet de no parlar bé una llengua no hauria de ser un impediment a l’hora de llançar-nos a treballar la dimensió intercultural dins la nostra associació. De la mateixa manera que no tots els membres d’una associació serien capa-ços de redactar la sol·licitud d’una sub-venció, fer la comptabilitat mensual o conduir un taller de cuina o d’origami, és normal que dins el nostre equip de treball no tots siguem capaços d’ex-

pressar-nos en llengües estrangeres. És per això que treballem en equip, per complementar-nos entre nosaltres amb habilitats i coneixements diversos.

Malgrat els esforços que moltes llen-gües han fet per convertir-se en la llen-gua universal, i fins i tot algunes, com l’esperanto, s’han creat amb l’objectiu de convertir-se algun dia en llengua auxiliar internacional, ens trobem que actualment l’anglès és la llengua que ha acabat assolint aquest paper. Així, la majoria de projectes de mobilitat que es fan a nivell europeu es desenvolu-pen en anglès, però això no vol dir que sigui imprescindible tenir un gran nivell o que no la puguem aprendre amb una mica de voluntat i paciència. Aprendre una llengua estrangera en un context intercultural resulta més fàcil que a l’escola, i tenim la motivació addicional d’haver-nos de fer entendre.

INTERCOMPRENSIO

Són l’emissor i el receptor els qui escu-llen el codi en què es comuniquen, o, portant-ho al terreny dels projectes de mobilitat internacionals, són els socis que treballen en un mateix projecte els que decidiran en quina llengua o llengües es volen comunicar. En aquest sentit, trobem exemples ben curiosos com el de la Xarxa Volatin, una xarxa europea de treballadors juvenils es-pecialitzats en educació no formal que utilitzen la intercomprensió per comunicar-se. La definició d’intercom-prensió de la Viquipèdia vindria a ser la capacitat conscient o inconscient que tenen els parlants de diferents llengües per entendre’s entre si. El que fan els

DESTRUCCIO D’ESTEREOTIPS

Els estereotips són maneres d’actuar o de ser que atribuïm a un individu pel sol fet de formar part d’un col·lectiu determinat sense tenir en compte els seus trets diferencials. Acostumen a ser causats per models de conducta repe-tits en una societat i que identifiquem com a comuns per a tots els membres del col·lectiu, però sovint poden estar basats en concepcions errònies, ator-gades injustament i que poden desem-bocar en un segon nivell més perillós, el del perjudici, és a dir, l’adopció d’una idea preconcebuda d’una persona sen-se conèixer-la prou. Del prejudici es passa a la discriminació, que ens porta a un tracte injust de la persona només perquè forma part d’un cert col·lectiu.A la piràmide següent podem veure les diverses fases o nivells d’intensitat dels estereotips:

Un projecte amb joves de diferents pa-ïsos és un bon moment per treballar el tema dels estereotips, identificar quins són i lluitar per eliminar-los.

Barreja de cultures

Participant en una activitat interna-cional ens podem adonar que moltes vegades es poden tenir més coses en comú amb una persona d’un altre país que amb persones del teu. Les conne-xions entre joves de diferents països sempre s’acaben produint durant el projecte, i són amistats que es creen ràpidament, de manera intensa, i que estan motivades per la convivència i el dia a dia però que han d’anar acompa-nyades d’un suport addicional per part de l’equip organitzador.

Discriminació

Prejudicis

Estereotips

26 27

L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE PROJECTE

Us heu parat a calcular el CO2 que alliberen a l’atmosfera 35 joves volant des de diferents països per participar en una activitat internacional? Els par-ticipants de l’intercanvi juvenil Soul Revolution celebrat a Altamura, Itàlia, sí que ho varen calcular. Es van parar a calcular l’empremta mediambiental del projecte que estaven realitzant i van quedar molt sorpresos dels resul-tats. Aquesta reflexió l’hauríem de fer cada vegada que ens proposem realit-zar un projecte internacional, tingui a veure amb el medi ambient o no.

Us proposem un petit qüestionari que us permetrà calcular l’impacte medi-ambiental del vostre projecte i trobar alternatives.

Els participants arribaran en avió?Encara que d’entrada l’avió ens pot semblar l’única alternativa, la quantitat de CO2 que s’allibera a l’atmosfera és certament molt gran quan ho compa-rem amb altres possibilitats. Quan pre-paris l’infopack convida als participants a pensar en altres alternatives: fer el trajecte en tren, autocar o, fins i tot, en cotxe o furgoneta compartits. Encara que allarga el viatge també el pot fer més interessant, més intens, tot forma part de l’aventura i de l’experiència que l’intercanvi suposa, i de retruc és tam-bé més econòmic.

Anècdota: A l’intercanvi juvenil Natural Mystic celebrat a Sant Joan de Vilator-rada es va proposar als participants

de buscar alternatives a l’avió. La sor-presa va ser que dos participants de Dinamarca van arribar en autoestop: havien aconseguit fer el projecte en tan sols un dia, de manera gratuïta, i coneixent persones de tota Europa en el seu trajecte.

Encara que el cas dels dos danesos au-toestopistes no és el model ideal, ja que s’han d’avaluar els riscos d’aquest tipus de transport, sí que val la pena pensar en alternatives que estan al nostre abast, sobretot quan el trajecte es pot fer en tren.

Una altra alternativa a l’avió podria ser el ridesharing, viatjar en cotxes de par-ticulars compartint el preu del trajecte. Hi ha plataformes que t’ho posen fàcil.

Els transports durant el projecte es fa-ran en transport públic?Plantegeu la possibilitat de fer els des-plaçaments en tren. És viable? És mes net i més econòmic.

Heu previst la utilització de plàstic d’un sol ús?Els gots i plats de plàstic d’un sol ús poden ser molt còmodes, però no ens ho hauríem de plantejar com a opció. La quantitat de plàstic que genera un grup de 40 persones durant un sol àpat és ingent, i realment només respon a la comoditat que suposa el fet de no ha-ver de netejar, però ens podem plante-jar opcions més ecològiques:

L’entitat Fire Foundation de Bulgària proposava als participants en els seus projectes de portar una tassa de casa. El primer dia, entre els jocs per trencar

integrants de la xarxa Volatin és parlar cadascú en la seva pròpia llengua i fer un exercici de comprensió basat en els seus coneixements i en la seva capaci-tat d’anàlisi i percepció per entendre’s. Inicialment pot semblar complicat, però quan tenim en compte que els components de la xarxa són tots pro-vinents de països on es parlen llengües romàniques, l’exercici es torna pos-sible. Tanmateix, cal remarcar que el primer dia que els membres de Volatin van començar a parlar en català, caste-llà, francès, italià, portuguès i romanès no tot van ser flors i violes; la intercom-prensió requereix pràctica i paciència.

La intercomprensió pren sentit quan els idiomes dels socis són de la mateixa família lingüística. Possiblement, si en una activitat internacional es troben grups de joves eslovacs, polonesos i txecs preferiran comunicar-se en les seves respectives llengües que no pas en anglès, donada la similitud entre elles. De la mateixa manera, el Punt d’Informació de Sarrià Sant Gervasi va decidir triar un soci italià per al seu primer projecte internacional, perquè estaven segurs que la comunicació po-dria ser molt més fluïda que amb un soci amb qui només es poguessin co-municar en anglès.

La intercomprensió és un exercici di-vertit que us animem a practicar, però no us penseu que només es tracta d’ai-xò. També és un plantejament seriós que pretén donar solucions en una Eu-ropa cada cop més oberta, on la llen-gua moltes vegades continua suposant una barrera entre els seus ciutadans.

En un intercanvi juvenil que la Vibria Intercultural va realitzar fa uns anys amb l’antic programa de mobilitat Jo-ventut en Acció, la líder d’un dels grups era una senyora de 63 anys, val a dir que no massa activa. El més curiós és que, tot i ser la responsable del seu grup, era l’única en tot l’intercanvi que no parlava ni una paraula d’anglès, es feia traduir pels seus joves cada vega-da que es volia comunicar amb algú. L’anècdota no tindria més suc si no fos perquè, a l’avaluació final, la senyora reclamava que la propera vegada es contractés un intèrpret. Va deixar a tots els participants de pedra.

La idea de la líder que no parlava an-glès no hagués estat dolenta si hagués estat realment justificada per les ne-cessitats del projecte. Ja sigui pel perfil de joves amb els que es treballa, o per-què les característiques del projecte ho demana, és una decisió que haurem de valorar molt bé, ja que un traductor podria anar en detriment de l’aprenen-tatge lingüístic dels joves.

28 29

el gel, es feia un joc on els participants es canviaven les tasses entre ells. A part de generar vincles entre els par-ticipants que, a més a més, s’empor-tarien un record a casa, aconseguien també evitar l’ús de gots de plàstic du-rant tota la durada del projecte. Cada participant era responsable de la seva tassa i l’utilitzava durant l’esmorzar, el dinar, el sopar i els moments informals.

Una alternativa a l’ús de plàstic podri-en ser els utensilis fets amb materials biodegradables, i, com a últim recurs, proposar als participants posar els noms en els seus gots de plàstic perquè com a mínim n’utilitzin només un.

Disposeu de contenidors separadors?El reciclatge és molt important durant un projecte juvenil, la quantitat de brossa que genera un grup de 20 a 60 joves convivint plegats es pot calcular en tones, per això és important dis-senyar un pla de reciclatge que sigui fàcil i entenedor per als participants. En cas que el lloc on fem les activitats no disposi de papereres separadores, les haurem de crear nosaltres matei-xos amb caixes de cartró i especificant molt bé on va cada material.

En l’intercanvi juvenil Unpollute Our Nature celebrat a Polònia, es va decidir fer una performance que sensibilitzés els habitants de Gdansk en la neces-sitat de respectar l’entorn. Entre les idees ,va sorgir la de l’escarabat pilo-ter humà, on un actor imitaria aquest insecte, transportant una bola gegant d’escombraries que constituïen la bros-sa que havia generat en un sol dia. La idea era fantàstica i molt impactant,

els participants van començar a crear la gran bola d’escombraries i, en veu-re que no en tenien suficient amb les escombraries que hi havia a l’hostal, van decidir utilitzar material nou per convertir-lo en brossa: bosses d’escom-braries, estovalles reutilitzables, paper de pissarra...

Les teves accions tenen impacte però ves amb compte, no sempre la finalitat justifica els mitjans.

EL MENJAR

El menjar és un tema important del que haurem de tenir cura quan organitzem projectes internacionals, i procurarem oferir sempre un menú variat, nutritiu i de qualitat que reflecteixi la gastro-nomia del país i que alhora s’adapti al pressupost del projecte.

Haurem de tenir molt en compte les pauses de mitja tarda i mig matí, que són els moments en què els partici-pants acostumen a tenir gana. Els ho-raris dels àpats als que nosaltres estem acostumats no segueixen l’estàndard europeu; en la majoria de països s’acostuma a menjar molt més d’ho-ra. Seria molt encertat comptar amb un encarregat de logística que es fes responsable de les tasques necessà-ries per a aquests moments: preparar el cafè, bullir aigua per al te, servir les pastes, triar la fruita (també és molt ben rebuda pels participants, especial-ment quan l’activitat és a l’estiu) i pro-curar que no hi falti mai l’aigua.

El menjar que s’ofereix als participants durant un projecte també pot consti-

tuir un element de reflexió i aprenen-tatge, per exemple, en termes d’eco-logia: tenint en compte el menjar de proximitat, afavorint els productors locals i evitant així els productes que viatgen llargs trajectes per arribar al consumidor.

La gastronomia local juga al vostre fa-vor perquè és una manera agradable d’acostar els participants a les diver-ses cultures i dóna molt de joc. Això sí, s’ha de fer un exercici de previsió, perquè cal tenir en compte que no tots els participants es menjarien un plat de cargols a la llauna o uns callos a l’andalusa. Tanmateix, durant les nits interculturals als participants se’ls pot donar l’oportunitat d’oferir als altres un tastet de la gastronomia del seu país amb productes que hagin dut de casa o, fins i tot, preparant el sopar per a tot el grup. En aquest cas els haurem avisat amb antelació per tal que portin els productes que necessitin del seu país i perquè ens enviïn una llista amb aquells ingredients comuns que pu-guem comprar aquí.

Controleu el consum d’alcohol. Si al projecte hi participen menors d’edat és important que quedi clara la prohibició de consumir-ne. La responsabilitat per qualsevol problema derivat d’un con-sum excessiu d’alcohol pot recaure en l’entitat organitzadora. Per altra banda, encara que el projecte sigui amb joves majors d’edat i es permeti el consum d’alcohol, és important deixar clar quins són els horaris i també quins són els límits “acceptables” de consum i els moments en què aquest està permès (fora de l’horari d’activitats o en les nits interculturals). Dedicar unes paraules a

aquest tema ens pot evitar situacions desagradables.

Haurem d’intentar evitar els residus i tenir un pla B pel menjar que pugui so-brar en cadascun dels àpats o en les nit interculturals. Penseu en com es pot reutilitzar aquest menjar als àpats se-güents: la carn sobrant es pot fer servir per fer croquetes, de les verdures en podem fer crema... Podem ser molt creatius sense repetir plat.

Anècdota: A l’intercanvi juvenil Acting for Environment organitzat per l’asso-ciació Accent Obert es va decidir con-tractar un càtering especialitzat en cuina macrobiòtica de proximitat que tingués cura dels àpats durant tot el projecte. De l’escepticisme inicial dels participants es va passar a una accep-tació total de la iniciativa.

Encara que ens acabem decidint per op-cions vegetarianes o macrobiòtiques és important tenir en compte també la cui-na típica i tradicional, un factor identita-ri que no es pot obviar en un projecte que treballa l’interculturalitat.

30 31

Les dinàmiques de grup són activitats que generen interacció entre les per-sones del grup amb uns objectius con-crets i serveixen per aprendre d’una manera pràctica i teòrica, mitjançant l’acció vivencial i participativa.

Són vivencials per què fan sentir si-tuacions com si fossin reals, ajuden a introduir o a integrar els conceptes tre-ballats i desenvolupen habilitats cog-nitives, personals, afectives i socials. Presenten també un component lúdic perquè se solen utilitzar especialment en l’àmbit de l’educació no formal, però no poden ser considerades estric-tament com a jocs.

És important que la persona que di-namitzi aquestes activitats tingui molt clar quins són els objectius i assumeixi un rol de facilitadora, conciliant en els moments en què sigui necessari i inci-tant al debat quan s’escaigui.

Les dinàmiques poden servir per:

• Motivar els participants • Ensenyar o compartir els conceptes

que es vulguin treballar • Desenvolupar habilitats o capacitats

• Avaluar activitats• Planificar un projecte o organització• Definir estratègies• ...

Dur a terme dinàmiques dins d’un con-text d’activitats formatives i/o educa-tives, ja sigui en l’àmbit de l’educació formal o informal, requereix fer-ne una bona selecció, planificació i dina-mització.

Per triar una dinàmica és important tenir en compte quin és l’objec-tiu que volem assolir i el perfil del grup de participants (el nombre de persones, l’edat, els costums cultu-rals, la predisposició, les capacitats físiques...). Les dinàmiques han de ser experiències de participació que convidin a la reflexió i a la diversió, que permetin a tots els participants sentir-se a gust dins del grup i que fo-mentin, per tant, un ambient de con-fiança entre tots.

També caldrà seleccionar bé l’espai on desenvoluparem l’activitat i el temps que hi volem dedicar dins de la progra-mació general.

03DINAMIQUES PER A ACTIVITATS INTERNACIONALS

32 33

Alerta! Tingueu en compte que...

• Les dinàmiques no són jocs informals, sinó activitats planificades amb un objectiu concret.

• Fer dinàmiques no és sinònim de diversió. Poden ser activitats disteses però no oblidem que tenen un component reflexiu molt important.

• Fer dinàmiques no és cosa de canalla! Cal tractar als participants amb el llenguatge i vocabulari adequat.

• Les dinàmiques no són recursos per fer en qualsevol lloc i en qualsevol mo-ment. Requereixen una planificació: del lloc, del moment, de l’espai, del grup i de la finalitat!

• Les dinàmiques són activitats cooperatives que fomenten la reflexió i l’apre-nentatge.

• Les dinàmiques han de facilitar la cohesió del grup i la reflexió, i l’aportació de solucions per part dels participants ha de ser totalment voluntària!

DINAMIQUES DE CONEIXENCA

Les dinàmiques de coneixença servei-xen per trencar el gel al principi d’una activitat o d’un projecte. Principalment

tenen per objectiu conèixer informació bàsica dels participants i detectar les seves expectatives.

FEM EL PASSAPORT

OBJECTIUS- Conèixer informació bàsica sobre els companys del grup.- Incentivar la comunicació verbal entre els participants.

DURADA 15 minuts

MATERIAL Aparell de música

DESENVOLUPAMENT

Comença a sonar la música i els participants ballen. Quan la música s’atura, els participants s’han d’apare-llar i durant el temps que duri el silenci han d’obtenir el màxim d’informació que puguin sobre els altres.

En acabar, es posa en comú tota la informació que s’ha obtingut sobre els companys.

CADIRES CLASSIFICADORES

OBJECTIUS- Conèixer informació bàsica dels participants del grup. - Trencar el gel al principi de l’activitat.

DURADA 10 minuts

MATERIAL Tantes cadires com participants hi hagi.

DESENVOLUPAMENT

Es posen les cadires en fila una al costat de l’altre. Cada jugador comença el joc dempeus, damunt de la cadira. El dinamitzador diu, per exemple: “ordre de les cadires per... data de naixement!” i, a partir d’aquest moment, l’objectiu del grup és endreçar-se segons el criteri do-nat, sense trepitjar el terra. El joc finalitza quan s’acon-segueix l’objectiu. Es poden fer diverses rondes.

EL PISTOLER DE NOMS

OBJECTIUS

- Aprendre els noms dels participants.- Trencar el gel entre els participants mitjançant una di-

nàmica lúdica.

DURADA 15 minuts

MATERIAL -

DESENVOLUPAMENT

Tots els participants formen una rotllana i el dinamitza-dor es col·loca al centre. El dinamitzador del grup dirà “pum!” al mateix temps que assenyala un dels partici-pants, que haurà de dir el seu nom. Aquesta persona s’ha d’ajupir i, aleshores, les persones que té a banda i banda fan un duel que consisteix a dir el més ràpid possible el nom del company. La persona que ho diu més ràpid guanya i continua jugant, mentre que l’altre queda eliminat i seu a terra. Es continua amb la dinà-mica fins que totes les persones que participen queden eliminades i només queda una persona guanyadora.

34 35

AQUEST A SOC JO

OBJECTIUS- Descobrir les habilitats i capacitats que tenen els participants.- Incentivar la comunicació verbal entre els participants.

DURADA 15 minuts

MATERIAL Fulls i llapis de colors

DESENVOLUPAMENT

Cadascun dels participants dibuixa una part del seu cos i, a dins, escriu una habilitat que tingui. Per exem-ple, algú podria dibuixar les mans i a dins escriu l’habi-litat de cosir roba. Després s’exposen tots els dibuixos i els participants han d’endevinar de qui són les parts del cos dibuixades.

ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIO

Quines coses has descobert dels teus companys? Has trobat coincidències en algunes de les habilitats?

DINAMICA DEL RELLOTGE

OBJECTIUS

- Conèixer informació sobre els participants i sobre les seves expectatives.- Fomentar l’intercanvi d’experiències entre els participants.

DURADA 30 minuts

MATERIAL Full i llapis

DESENVOLUPAMENT

Es proporciona un full en blanc i un llapis a cadascun dels participants i se’ls demana que dibuixin un rellot-ge amb números i sense agulles.

Es tracta que, en el menor temps possible, aconseguei-xin quedar a cadascuna de les hores amb algun dels participants de l’activitat, amb les següents condicions: que a cada hora únicament es pot quedar amb una persona, que no es pot repetir persona i que les hores no poden coincidir.

Una vegada tothom ha acabat, es demana que va-gin a buscar a la persona amb qui han quedat, per exemple, a les tres de la tarda, i se’ls demana que s’expliquin alguna cosa, com per exemple, el motiu pel qual han vingut aquí, les expectatives que tenen sobre l’activitat... Aquesta acció es duu a terme dues o tres vegades i després es posa en comú, demanant voluntaris que expliquin el que els companys els han explicat.

PANXES RIALLERES

OBJECTIUS- Cohesionar el grup.- Oferir un moment de distensió en el grup.

DURADA 10 minuts

MATERIAL -

DESENVOLUPAMENT

Els participants es col·loquen estirats en cercle, amb el cap recolzat a la panxa de la persona que tenen al costat. Els primer participant dirà: “Em dic… i m’agrada riure així…”. Tots els participants aniran fent el mateix fins que es contagiï el riure d’uns als altres.

36 37

T’AGRADEN ELS TEUS VEINS?

OBJECTIUS- Aprendre el nom dels companys. - Oferir un moment de distensió en el grup.

DURADA 20 minuts

MATERIAL Cadires per a cadascun dels participants

DESENVOLUPAMENT

Tots els participants s’asseuen en un cercle de cadires. Un dels participants s’aixeca i pregunta a un dels com-panys: “…(nom), t’agraden els teus veïns?”. Si el com-pany respon que no, els que estan asseguts a la seva dreta i a la seva esquerra han d’anar ràpidament a ocu-par el lloc que queda lliure. D’entre els dos, el partici-pant que es quedi sense lloc és qui haurà de preguntar al següent company si li agraden els seus veïns.

FONT Joc popular

CERCLES MUSICALS

OBJECTIUS- Establir dinàmiques cooperatives entre els participants.- Analitzar la forma social amb què construïm els grups.

DURADA 15 minuts

MATERIAL Cercles de psicomotricitat, música

DESENVOLUPAMENT

Iniciem la dinàmica per parelles. Cada membre de la parella subjecta el cercle per una part i balla dins del cercle per tot l’espai de la sala. Cada vegada que la música deixi de sonar, els jugadors de dos cercles dife-rents formaran un sol equip, de manera que s’hauran de col·locar tots junts a l’interior dels dos cercles que ara, un sobre l’altre, funcionen com un de sol.

El joc continua fins que el major nombre possible de participants estigui dins d’un únic cercle. És important que hi hagi una coordinació de moviments entre les persones que estan dins d’un mateix cercle a l’hora de moure’s, no només per la idea de cooperació sinó pel domini del propi cos.


Amb quines persones tenies més facilitat per fer el cercle? Hi ha algú del grup amb qui encara no hagis compartit activitat?

FONT Ramón Ferreño (La Coruña)

IGUALS PERO DIFERENTS

OBJECTIUS

- Conèixer els gustos, interessos i coincidències entre els participants. - Interessar-se per conèixer els companys.

DURADA 15 minuts

MATERIAL Cadires

DESENVOLUPAMENT

Es disposen les cadires en un cercle i tothom s’asseu. El dinamitzador diu frases com, per exemple, aquestes: “tothom qui porti samarreta vermella s’aixeca”, “tothom a qui li agradi la música de tal estil o de tal grup s’aixe-ca”… En aquest compàs d’espera, el dinamitzador enre-tira una de les cadires i els participants que s’han aixecat han de canviar de cadira vigilant de no quedar-se sense.

ORIENTACIONSPER A LA REFLEXIO

Quines coincidències has trobat amb els companys?

DINAMIQUES DE COHESIO

Les dinàmiques de cohesió tenen com a finalitat que el grup es conegui i que en-tre els participants es construeixi la con-fiança necessària per afavorir un treball integral amb els objectius marcats.

A l’hora de plantejar dinàmiques de cohesió és important tenir en compte el perfil dels participants, la vinculació que tenen entre ells i els factors cultu-rals de cadascun d’ells per tal que tot-hom se senti a gust participant de les dinàmiques.

38 39

CADA OVELLA AL SEU CORRAL

OBJECTIUS

- Cohesionar el grup.- Fer parelles dins del propi grup per iniciar una altra dinàmica de treball.

DURADA 15 minuts

MATERIAL Targetes duplicades amb noms d’animals

DESENVOLUPAMENT

Es reparteix un nom d’animal a cadascun dels partici-pants i se’ls convida a què tots alhora facin el so que fa el seu animal. L’objectiu del joc és trobar la teva parella.

HUA

OBJECTIUS- Oferir un moment de distensió al grup. - Establir dinàmiques cooperatives en el grup.

DURADA 10 minuts

MATERIAL -

DESENVOLUPAMENT

L’objectiu del joc és llençar la bola d’energia imaginària a una altra persona.

Si passem la bola d’energia al company del costat diem al mateix temps “Hua!”, i el company del costat ha de passar-la de la mateixa manera.

Quan algú vol canviar de company i passar la bola d’energia a un altre que no estigui al seu costat, diu “came, came” i el nom del company.

A LA RECERCA DEL MENJAR DEL CUC

OBJECTIUS- Cohesionar el grup. - Establir dinàmiques cooperatives entre els participants

DURADA 30 minuts

MATERIALUn objecte que es pugui llençar a terra, que no reboti i que no pugui fer mal.

DESENVOLUPAMENT

Un jugador llençarà l’objecte (que simbolitza el menjar d’un cuc) en un racó de la sala on es desenvolupa l’ac-tivitat i el primer participant haurà d’anar a buscar-lo arrossegant-se amb el cos des del lloc on es troba. El jugador que ha anat a buscar l’objecte es queda esti-rat on hi havia el menjar i torna a llençar l’objecte tot dient el nom d’un altre participant. El nou participant ha d’anar arrossegant-se a buscar l’objecte i repeteix el procediment. Com més participants entrin en el joc, més complexos seran els desplaçaments, perquè hau-ran d’acabar passant els uns per sobre dels altres ar-rossegant-se.

CERCA-MINES

OBJECTIUS- Aprendre a organitzar un grup. - Definir una estratègia de desenvolupament del grup.

DURADA 10 minuts

MATERIAL -

DESENVOLUPAMENT

Es fan diferents grups de persones als quals se’ls atorga un rol: els soldats (n’hi pot haver un nombre il·limitat), el tresor (només n’hi ha un) i la bomba (només n’hi ha una o dues, en funció del nombre de participants).

Es tracta que els grups aconsegueixin alliberar el mà-xim de tresors tocant a la persona que fa aquest paper i vigilant de no tocar cap bomba, ja que si toquen una bomba queden eliminats. Els soldats únicament servei-xen per protegir i perquè els equips contraris no arribin a tocar els tresors.

40 41

ENREDATS

OBJECTIUS- Fomentar dinàmiques cooperatives.- Analitzar les reaccions del grup en les diferents proves.

DURADA 20 minuts

MATERIALUn objecte que es pugui llençar a terra, que no reboti i que no pugui fer mal.

DESENVOLUPAMENT

Els participants s’han d’agafar de la mà i formar una espiral humana tot superant determinats recorreguts proposats pel dinamitzador.

Recorregut 1: Tot el grup enrotllat va del punt A al punt B. Tots els participants poden veure-hi.

Recorregut 2: Només una persona té visió. El posem al centre (podem escollir a la persona més baixa i que els par-ticipants s’hi enrotllin al voltant). Entre ells poden parlar.

Recorregut 3: Només una persona del grup té visió. La posem al centre. Els participants poden parlar. El dina-mitzador pot canviar el circuit.

Recorregut 4: Només una persona té visió. El grup es-cull per votació o mitjançant consens qui és la persona que hi veurà i on la posaran. Els participants poden par-lar. El dinamitzador complica el circuit.

Recorregut 5: Només una persona té la visió. Canviem la persona que hi veu i la posem en qualsevol costat. Només poden parlar tres persones escollides per ells. Poden organitzar-se prèviament.

Recorregut 6: Només una persona té la visió. Canviem la persona que hi veu, i la col·loquem en qualsevol lloc. Només pot parlar una persona escollida pels partici-pants. Es poden organitzar prèviament.

Recorregut 7: Només una persona té la visió. Canviem la persona que hi veu. Ells escullen on col·locar-la. Po-den parlar. Poden organitzar-se prèviament. Dificultem el repte posant uns globus que s’hagin de sostenir al mig del grup. ORIENTACIONS

PER A LA REFLEXIO

Recorregut 1: Actituds que s’acostumen a visualitzar: - Descoordinació.- Trepitjades.- Tothom parla.- Intents d’organització per part d’algun participant.Conclusions: - Ningú treballa per un objectiu comú. Tothom treballa

de manera individual. - Cadascú intenta imposar el seu criteri. - Necessitat d’un treball coordinat i d’un líder.

Recorregut 2: Actituds que acostumem a visualitzar: - Tothom escolta el líder. - La persona que està al centre, si és baixa, demana opinió. - El líder també escolta. - Els que estan a fora informen al líder per tantejar el perill. - Les persones que estan al centre van molt còmodes,

no senten el perill i es trepitgen menys. - El líder diu “dreta” o “esquerra” i els altres no ho entenen. Conclusions: - Apareix la confiança.- Apareix la necessitat de tenir informació per prendre

decisions.- Apareix l’especialització: els que estan a fora, el líder,

els del centre que intenten no trepitjar...- Millora la coordinació.- Hi ha errors de coordinació: el que per un és la dreta

per l’altre és l’esquerra.- Necessitat d’un codi.

Recorregut 3: Actituds que acostumem a visualitzar: - Millora de la coordinació.- Millora de la confiança. - El grup se sent capaç d’assumir nous reptes. - Pel grup sembla que no hi ha res impossible. Conclusions: - La coordinació no depèn del líder sinó de la confiança

que es tingui en ell. - L’èxit en els anteriors reptes millora la confiança del

grup per a superar-ne de nous.

42 43


Recorregut 4: Actituds que es poden visualitzar: - El grup segueix millorant la coordinació.- El grup segueix millorant la confiança. - La posició de la persona que hi veu no és rellevant. - Pel grup sembla que no hi ha res impossible. - Noves formes de lideratge. Conclusions: - La posició del líder no afecta al grup ni a l’objectiu. - El grup aprèn cada vegada més. - Com s’ha sentit el líder? Per quines característiques

l’escollim? Com ha estat el procés de selecció del líder?

Recorregut 5: Actituds sobre les que podem reflexionar: - La confiança afecta d’alguna manera al grup? Millora

el rendiment?- Com és el procés d’elecció del líder i d’organització del

grup? Quins codis s’estableixen? Conclusions: - La creativitat afecta al grup.

Recorregut 6: Actituds que podem visualitzar: - Noves formes de comunicació.- Millora el rendiment?Conclusions: - La coordinació no depèn del líder sinó de la confiança

que es tingui en ell. - Els èxits anteriors milloren la confiança.

Recorregut 7: Actituds que es poden visualitzar: - Algunes persones només s’ocupen de mantenir els

globus i altres del camí. - Augmenta l’especialització. - El grup acostuma a millorar. Conclusions: - Dificultats per dur a terme dues o més tasques. - L’èxit en reptes anteriors millora la confiança del grup

per superar nous reptes.

FONT Como motivar -ASDE

CADIRES COOPERATIVES

OBJECTIUS- Cohesionar el grup.- Establir dinàmiques cooperatives.

DURADA 30 minuts

MATERIAL Tantes cadires com participants, menys una. Música.

DESENVOLUPAMENT

Es posen en cercle, mirant cap enfora, tantes cadires com participants hi hagi, menys una. Fem sonar la mú-sica i quan aquesta s’aturi tots els participants han de pujar damunt d’una cadira. La persona que no hi càpiga o que caigui quedarà eliminada. En cadascuna de les rondes es va enretirant una cadira, reptant al grup a què càpiguen el màxim nombre de participants en les mínimes cadires possibles.

FONT Joc popular

OVNI VOLADOR

OBJECTIUS

- Establir dinàmiques cooperatives entre els participants. - Valorar la importància de la implicació de totes les

persones del grup en l’activitat.

DURADA 30 minuts

MATERIALUn globus o una pilota lleugera, en funció de la dificul-tat que es vulgui donar al joc.

DESENVOLUPAMENT

Els participants es distribueixen lliurement per l’espai. Un jugador llença un globus o la pilota a l’aire. A partir d’aquest moment es tracta d’aconseguir que el globus no toqui a terra, tenint en compte que no es pot agafar i que quan una persona toca el globus s’asseu a terra.


Quan teníeu més facilitat per desenvolupar l’activitat? Quines dificultats heu trobat quan mancaven partici-pants? Quines similituds trobeu entre aquesta situació que heu viscut i el treball en equip?

FONT Joc popular

44 45

DINAMIQUES PER TRENCAR ETIQUETES

Les següents dinàmiques serveixen per convidar a reflexionar els participants

sobre els tòpics, els rumors i els estere-otips, de manera que puguin tenir eines per combatre’ls.

ELS COSTUMS I LES MANERES DE FER

OBJECTIUS

- Valorar la diversitat de maneres de fer dins d’una ma-teixa cultura.

- Analitzar les característiques de comunicació no ver-bal de les diferents cultures i les seves conseqüències en la comunicació.

DURADA 1 hora

MATERIAL Paper d’embalar, retoladors gruixuts, fulls i bolígrafs

DESENVOLUPAMENT

Es reparteix un qüestionari amb preguntes tancades, del tipus sí o no, amb ítems que tinguin a veure amb diferències culturals. Per exemple: - Acostumo a dinar a les 12 h.- Quan parlo m’agrada estar físicament a prop de la

persona amb qui parlo. - Quan saludo a algú li dono la mà. - Quan saludo a algú li faig dos petons. - ... Després d’haver-lo contestat i posat en comú, s’inten-tarà fer una llista dels trets culturals de cadascuna de les cultures participants.


- Hi ha moltes diferències culturals?- Quines conseqüències té en les relacions socials que

tinguem un costum o un altre?- Què passa quan es troben persones que tenen cos-

tums diferents?- Com ens sentim quan aconseguim que comprenguin

els nostres costums?- Quines conseqüències té la no comunicació?

FONT CJE 2005

LA TELA D’ARANYA

OBJECTIUS

- Visibilitzar elements d’altres cultures que hem interi-oritzat com a nostres.

- Desmitificar el xoc cultural i la pèrdua d’identitat de la societat d’acollida en relació a la d’arribada de per-sones i mmigrants.

DURADA 30 minuts

MATERIAL Un cabdell de llana

DESENVOLUPAMENT

Els participants formaran un cercle asseguts. La prime-ra persona que inicia el joc diu el nom d’un company i mentre li llença el cabdell (sense deixar anar el fil) anomena en veu alta una cosa importada d’altres paï-sos (la pizza, les cançons dels Beatles…).

El cabdell va passant de mà en mà fins que arriba a l’últim dels participants de manera que, a mida que va progressant la dinàmica, es crea una tela d’aranya entre ells.

Per desenredar-la es durà a terme la mateixa operació però a l’inrevés, és a dir, anomenant elements de la nostra cultura que s’han exportat a altres països (el pa amb tomàquet, els castellers…).

En acabar, es reflexiona sobre la importància del con-tacte cultural per a l’evolució i l’enriquiment de les societats.


- Per què, aparentment, tenen més valor els elements d’una cultura que els d’una altra? Per què es tendeix a valorar millor una cosa si ve d’Estats Units que si ve d’un altre indret?

- Pensa en els productes que vénen de fora. Per què penses que alguns d’ells finalment han arribat a con-siderar-se propis de la nostra cultura?

- Cultura és sinònim de consum? En l’actualitat, és possible que les societats visquin sense que hi hagi intercanvis culturals entre elles?

FONT CJE 2005

46 47

EL QUE PENSEN ELS ALTRES...

OBJECTIUS

- Aprendre a percebre situacions des de diferents punts de vista.

- Fomentar l’escolta activa.

DURADA 30 minuts

DESENVOLUPAMENT

En aquesta activitat es planteja als participants res-pondre un qüestionari de preguntes inacabades com, per exemple, les següents:

- El meu país es caracteritza per …- Les persones del meu país tenen un caràcter …- La roba que m’agrada portar és …- El meu temps d’oci, l’inverteixo en …- Els meus herois són …- El que em diferencia dels meus companys és que …- …

En la primera fase d’aquesta activitat, es demana als participants que contestin el qüestionari com si fossin els seus companys, i de seguida poden en comú en el propi grup les respostes que han donat.

A continuació, els participants contesten de nou el qüestionari donant la seva opinió personal en relació al tema.

Finalment, es posarà en comú allò que crèiem dels nostres companys amb el que realment pensen ells i al revés.


Quines diferències hem trobat entre el que pensàvem en un inici i el que realment és? Què són els prejudicis? Quines són les seves conse-qüències?Com creieu que ens influencien els prejudicis en les relacions humanes?

L’ARBRE DELS PREJUDICIS

OBJECTIUS

- Reflexionar sobre les causes i les conseqüències dels prejudicis.

- Proposar alternatives als prejudicis.

DURADA 45 minuts

MATERIAL Paper d’embalar i retoladors

DESENVOLUPAMENT

Lectura prèvia: «Segons la Psicologia Social, tenim una propensió al pre-judici en la mesura en què tendim a formar generalitza-cions o categories que ens permeten simplificar el món. Aquestes categories basades en estereotips s’acostu-men a convertir en prejudicis quan no són reversibles. El preocupant dels prejudicis és que, d’alguna forma, acaben justificant conductes de discriminació cap a cer-tes persones pel fet de pertànyer a un grup determinat i inclús poden provocar el que es denomina profecia autorrealitzable, és a dir, poden arribar a provocar-la. El més difícil de reconèixer és que la discriminació pot beneficiar al grup que discrimina, tot i anar en contra dels drets inviolables de la persona.» Marta Casas, 1999Un cop feta la lectura, es formen grups de 4 o 5 perso-nes i es demana que dibuixin un arbre de la mida d’una persona amb arrels, tronc i branques. En les arrels cal es-criure aspectes positius i prejudicis que generalment es manifesten cap a les persones que considerem diferents. Al tronc s’escriuran el tipus de conductes que provoquen la discriminació de les minories. A la copa de l’ arbre, es demanarà als participants que escriguin els seus propis desitjos i propostes per participar en la construcció d’una societat en la que totes les persones són tractades des del respecte, la justícia i la solidaritat. Els dibuixos es pen-jaran en una paret i es comentaran les conclusions.


- Per què penseu que els col·lectius majoritaris desen-volupen conductes de protecció cap a les minories?

- Com reaccionem quan ens enfrontem a la diferència?- Què feu quan us sentiu rebutjats?

FONT CJE 2005

48 49

AL PEU DE LA LLETRA

OBJECTIUS

- Observar la importància i l’evolució del llenguatge en relació al desplaçament de les persones.

- Analitzar connotacions dels termes relacionats amb la immigració.

DURADA 1 hora

MATERIAL Cartolines, retoladors, fotocòpies.

Explicació prèvia: «Després de la Segona Guerra Mundial, els països capitalistes d’Europa van sol·licitar mà d’obra de la conca mediterrània. Entre vint i trenta milions de per-sones estrangeres es van desplaçar per recórrer a la crida. Uns 20 milions de persones es van instal·lar de forma estable en els seus països d’elecció. A aquestes persones se’ls anomenava convidats. Entre el 1973 i el 1974, la crisi del petroli va marcar l’inici del tan-cament de les fronteres i les polítiques de retorn, però milers de persones van decidir quedar-se al país al qual es van traslladar temporalment per treballar. Als treballadors convidats se’ls comença a conèixer com a immigrants il·legals, de segona generació… Un escriptor va afirmar: “Volíem treballadors i van venir persones”» .

Després de llegir aquest text, es fan grups de quatre o cinc persones i es reparteix la següent taula que han de completar arribant a un consens.

Terme Definició Valoració/Connotació

Treballadors

Convidats

Immigrants

Colons

Colonitzadors

Estranger

DESENVOLUPAMENT

Turista

Visitant

Indocumentat

Il·legal

Irregular

Indià

Conqueridor

Viatjant

Explorador

Sense papers

Cooperant

Guiri

Refugiat

Exiliat


- Una persona britànica que viu en un iot a Marbella és immigrant?

- Quina diferència hi ha entre ser estranger i ser im-migrant?

- Simbòlicament té el mateix prestigi una persona que va anar a “fer les Amèriques” que un immigrant avui?

- Fins quan s’és immigrant?- Es pot considerar il·legal, una persona?- Quines conseqüències pot arribar a tenir ser il·legal

en la vida d’una persona?

FONT CJE 2005

50 51

POLIMETRE DELS PREJUDICIS

OBJECTIUS

- Prendre consciència de les apreciacions que fem de determinades persones i grups basades en imatges preconcebudes que disten molt de la realitat.

- Analitzar les conseqüències dels prejudicis en les re-lacions personals.

DURADA 1 hora

MATERIAL Fotocòpies, retoladors i pissarra.

Lectura prèvia: «SOS Racisme adverteix de les conseqüències xenòfobes dels prejudicis. El prejudici és una actitud hostil o preven-tiva cap a una persona que pertany a un determinat grup simplement pel fet de formar-ne part. Generalment tenim una actitud negativa respecte al grup, que després traslla-dem a la persona. Estan basats en estereotips i solen sorgir per raons tan diverses com la por a allò desconegut, la ne-cessitat d’establir categories de la realitat que simplifiquin i n’economitzin la nostra visió, o en relacions de poder d’uns grups sobre uns altres. Les afirmacions estereotipades i els prejudicis no estan basats en dades objectives: rebutgem o racionalitzem la informació contradictòria que pugui fer trontollar les nostres pautes de comportament».Es reparteix el qüestionari i s’explica que s’ha d’omplir de forma anònima. Quan estiguin tots completats, es recullen i es tornen a repartir de forma aleatòria. A la pissarra s’aniran apuntant les opinions expressades. Després es farà una posada en comú, intentant argu-mentar les anotacions. Exemple de qüestionari: Contesta sí/no segons si estàs o no d’acord amb les afirmacions següents i, després, argumenta per què: - Als catalans els queda molt bé el lema la pela és la pela. - Cada vegada tenim més immigrants a les aules. - Els alumnes immigrants baixen el nivell escolar.- Els gitanos prefereixen viure en barraques que fer-

ho en un pis.- Les persones àrabs fan pudor.- Les persones xineses són molt meticuloses. - Les persones andaluses acostumen a ser poc treba-

lladores.

DESENVOLUPAMENT

- Els immigrants reben més ajuda de l’Estat que diners aporten a la Seguretat Social.

- Les persones llatinoamericanes fan molt de soroll. - En els últims anys ha augmentat la llista d’espera al

metge perquè han vingut molts immigrants.


- En què ens basem per afirmar o desmentir fets? - Com neixen els prejudicis?- Influeixen els nostres prejudicis en el tracte amb les

altres persones?- Com ens sentim quan ens jutgen com a part d’un

grup i no per nosaltres mateixos? - Per què és tan fàcil opinar sense contrastar o verificar

la realitat? - En què es basen les nostres percepcions? - Som conscients que també som víctimes d’aquests

prejudicis? Per què?

FONT CJE 2005

CINTES DELS PREJUDICIS

OBJECTIUS- Mantenir una discussió on tota persona té una etiqueta. - Analitzar les influències de les etiquetes en les converses.

DURADA 30 min.

MATERIAL Cintes amb les etiquetes.

DESENVOLUPAMENT

L’animador posa a l’alçada del front les cintes sense que si-guin vistes per la persona a la qual se li posa. Una vegada que totes les persones tenen les cintes posades, es proposa un tema a discutir. Cadascú tractarà les altres persones, du-rant la discussió, en base al que per a ella significa l’estereo-tip que els veu al front. No cal dir obertament què hi posa, a l’etiqueta, sinó que es tractarà a la persona amb la idea que un té d’una persona que respongui a aquesta etiqueta.


Com afecta en la comunicació la primera imatge que et formes d’algú?I la que et donen? Com us heu sentit? Es valora d’igual manera la paraula de qualsevol lloc del món?…

52 53

DINAMIQUES DE COOPERACIO

Aquestes dinàmiques serveixen per experimentar el treball cooperatiu en els projectes. Mitjançant aquest treball

cooperatiu podem fomentar activitats en les que hi predominin l’expressió i la comunicació oral verbal i no verbal.

QUADRATS COOPERATIUS

OBJECTIUS

- Despertar actituds en relació al treball en grup. - Pensar com les actituds personals condicionen a la

resta dels companys del grup.

DURADA 30 minuts

MATERIAL Diversos sobres amb les peces del joc

DESENVOLUPAMENT

En un sobre gran hi ha cinc sobres més petits.

Cada sobre conté les peces per formar quadrats. La tasca de cada grup és confeccionar 5 quadrats exac-tament iguals. El treball no acaba fins que cada parti-cipant del grup tingui fet el seu quadrat complet. Però per fer aquesta tasca cal seguir unes regles: - No es poden fer gestos ni parlar. - No es poden demanar ni treure peces. - Sí que es poden donar peces a la mà d’un company però no es pot posar la peça al seu quadrat.


S’obrirà un petit diàleg en el qual el dinamitzador pre-guntarà als components del grup com s’han sentit, quina creuen que ha estat la clau de la rapidesa o la tardança per trobar la solució, quines postures han ajudat a la consecució de l’objectiu i quines actituds han entorpit la marxa del joc, si ha existit un pla de treball, si s’ha discutit aquest pla de treball o l’han im-posat, etc.Preguntar als observadors com han vist ells el treball dels components dels diferents grups. L’animador ressaltarà aspectes de confiança, de coo-peració, d’atenció a les idees dels altres, de col·locar-se en el punt de vista dels altres, etc.Podrà elaborar una guia d’observació: - Com són les reaccions? Cooperació, competició... - Com es compleixen les normes de l’exercici?- Qui dificulta o fa avançar l’exercici? - Quan una persona acaba el quadrat, què fa?

FONT Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

CONSTRUCCIO D’AVIONS

OBJECTIUS- Aprendre a treballar en equip. - Organitzar l’equip per a desenvolupar una activitat.

DURADA 30 minuts

MATERIAL Fulls de paper, tisores, pega, cartolina…

DESENVOLUPAMENT

Es formen equips d’un màxim de 8 persones. A cada equip, qui coordina nomena un observador, el qual s’ha de fixar en com s’organitza el grup per realitzar el treball. A cada equip se li lliura el material necessari i té 15 mi-nuts per construir avions. L’equip amb més producció d’avions és el que guanya. Acabat el temps de producció, es passa al plenari, mo-ment en què cada grup va mostrant la seva producció i es veu quin ha estat el guanyador. Aleshores, començant pel grup guanyador, cada equip explica com ha anat realitzant el treball, els proble-mes que han tingut, etc. Qui coordina va anotant a la pissarra tot el que es diu. Una vegada que el grup ha explicat com ha treballat, l’observador explica com ha vist el treball del grup.Posteriorment, es passa a una discussió en plenari, partint del que s’ha anotat a la pissarra.


En la discussió, es pot analitzar la importància dels se-güents aspectes del treball: la planificació, la direcció en un treball col·lectiu, la utilització dels recursos, la divisió del treball, compartir coneixements, el valor de la crítica i l’autocrítica. I també es pot arribar a relacio-nar el que s’ha viscut amb la vida real.


54 55

LA INUNDACIO

OBJECTIUS- Desenvolupar solucions creatives davant les dificultats. - Establir dinàmiques cooperatives dins del grup.

DURADA 20 minuts

MATERIAL Fulls per cadascun dels participants

DESENVOLUPAMENT

El narrador demana a cada participant que agafi un full. El narrador comença a inventar-se una història so-bre una inundació i, cada vegada que digui “que ve una inundació!”, els participants no podran tocar el terra i s’hauran de col·locar sobre el full, que representa l’illa. El participant que toqui el terra quedarà eliminat. Cada vegada que passi una inundació s’ha de tallar el full per la meitat. Arribarà el moment (se suposa) que per seguir sobrevivint s’ha de tenir inventiva i col·laborar amb la resta de participants.


Com ha estat la relació amb el grup? Quina sensació teníeu al principi? Què heu fet per sobreviure? Com ha estat la relació amb els companys?

FONT Cómo motivar - ASDE

DINAMICA DELS CUBS

OBJECTIUS

- Reflexionar sobre la importància del treball en grup. - Analitzar les dificultats de treball en equip quan la

comunicació és inexistent.

DURADA 30 minuts

MATERIAL

5 cartolines de colors i 3 llapis sense punta. 2 tubs de pega de paper i pega de contacte ràpid, una cartolina i un llapis amb punta. Un escaire i un cartabó, un regle, una maquineta de fer punta, un paper amb el desenvolupament d’un cub.

DESENVOLUPAMENT

Es divideix el grup en tres equips. Cada equip escull un portaveu que serà l’únic que podrà negociar amb els altres equips. Als participants se’ls dóna, literalment, la següent con-signa: “L’objectiu del joc és fer un cub perfecte de sis centímetres d’aresta. Els portaveus són els únics que poden parlar entre ells. Teniu 10 minuts. No es pot respondre a dubtes ni a preguntes”. A continuació, es reparteix el material. Grup 1: 5 cartolines de colors i 3 llapis sense punta. Grup 2: 2 tubs de pega de paper i pega de contacte ràpid, una cartolina i un llapis amb punta. Grup 3: un escaire i un cartabó, un regle, una maqui-neta de fer punta i un paper amb el desenvolupament d’un cub. Passats els deu minuts es comproven els cubs que han de ser perfectes amb una aresta de 6 cm. Els que no són perfectes es destrueixen.


Finalment s’avalua la dinàmica i es valora si els equips s’han preocupat per guanyar ells sols o si han estat col·laboradors perquè tots els equips poguessin acon-seguir el cub perfecte. S’explica que no era un joc competitiu, que només consistia a fer cubs i que no es guanya més perquè els altres equips no ho hagin aconseguit.

FONT Cómo motivar - ASDE

56 57

UN PROBLEMA ECOLOGIC

OBJECTIUS- Reflexionar entorn del concepte de moralitat. - Desenvolupar la capacitat empàtica.

DURADA 30 minuts

DESENVOLUPAMENT

S’explica el següent cas: L’Alfons és un treballador honrat que treballa talant ar-bres. Té dona i dos fills i un sou que només els permet anar passant. Encara que l’economia del seu país es basa en l’exportació de fusta, sap que la tala contínua d’arbres destruirà la natura i perjudicarà tot el món. Tot això fa que se senti malament, per la qual cosa de-cideix buscar una altra feina. Al cap de diverses setma-nes en troba una de nova, però cobraria menys i obli-garia a la seva família a fer grans sacrificis per subsistir.


- L’Alfons ha de canviar de feina? - L’Alfons ha de sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què? - Tenim obligacions envers les generacions futures? De quin tipus? - Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret a la humanitat a mantenir els pulmons de la Terra? - Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què? - S’ha de mantenir la diferència entre països desenvo-lupats i en vies de desenvolupament? Per què? - De qui són responsabilitat els problemes mediambi-entals? Dels governs? Dels individus? Per què?


DILEMES MORALS

Els dilemes morals ens serveixen per desenvolupar l’àrea cognitiva i la madu-

resa moral mitjançant la participació en debats, diàlegs i espais de negociació.

BOMBARDEIG DE COVENTRY


DURADA 30 minuts

DESENVOLUPAMENT

S’explica el següent cas: «Durant la II Guerra Mundial, els serveis secrets angle-sos van descobrir el codi secret que utilitzava l’exèrcit alemany, anomenat Enigma. Un dels primers missatges que van poder desxifrar va ser el pla per bombardejar i destruir la ciutat de Coventry l’abril de 1940. L’Estat Major i el primer ministre, Winston Churchill, van haver de prendre una decisió. Podien avisar la població de la ciutat, organitzant l’evacuació per evitar morts. Si ho feien, els alemanys podrien adonar-se que el seu codi havia estat descobert, per la qual cosa el canviarien i els serveis secrets anglesos no podrien tornar a saber quins eren els plans de l’enemic, cosa que els impediria salvar moltes vides.»


- Churchill ha d’avisar la població de Coventry o ha de guardar silenci?- Pot Churchill avisar únicament una part de la població?

58 59

DINAMIQUES PER TREBALLAR ELS DRETS HUMANS

Les dinàmiques per treballar els Drets Humans tenen per objectiu donar eines

i recursos per sensibilitzar les persones respecte els propis drets i els de l’entorn.

VAIXELL ACCIDENTAT


DURADA 30 minuts

DESENVOLUPAMENT

S’explica el següent cas:

«Viatgeu en un vaixell que s’accidenta. Juntament amb 30 supervivents més, tu et dirigeixes a terra en un bot salvavides, però el bot no suporta tanta gent i es deci-deix que només poden quedar-s’hi 7 persones».


Creieu que seria moralment permissible que per salvar algunes persones es llencessin les altres per la borda, sobretot veient que en cas contrari tothom s’ofegaria?

CONTAGI AL BALNEARI


DURADA 30 minuts

DESENVOLUPAMENT

El balneari és la principal atracció turística de la teva ciutat i el motor de l’economia local. El poble viu de la seva aigua termal, la qual atrau anualment a nombrosos visitants que generen gran ingressos econòmics al po-ble. Ets metge local i el teu germà és l’alcalde del poble, i descobreixes en l’aigua un bacteri contaminant, capaç de posar en risc la salut de tota la població. Informes l’alcalde sobre la troballa, però ell et demana de callar, posant per davant els interessos econòmics i no pas la salut de la població. En cas de no fer-ho, et mostraria com l’enemic número u de la població. Què faries?


Guardaries un secret d’aquest tipus sabent que perjudi-caria a molta gent?

BUSCANT PIS

OBJECTIUS

- Analitzar les percepcions i els atributs assignats als grups socials implicats en la solució d’un cas.

- Detectar casos en què es vulnerin els drets humans.

DURADA 45 minuts

MATERIAL Fitxes adjuntes

DESENVOLUPAMENT

Amb tots els participants es fan cinc grups als quals es reparteixen les fitxes adjuntes de la següent manera: - Grup 1 -> Fitxa A- Grup 2 -> Fitxa A- Grup 3 -> Fitxa B- Grup 4 -> Fitxa B- Grup 5 -> Fitxa CPrimer, els participants desenvoluparan la tasca que s’encomana a cadascuna de les fitxes i, posteriorment, ho posaran en comú tenint en compte les orientacions de reflexió.


En base a l’elecció de cada grup: - Creieu que amb aquestes eleccions s’han vulnerat drets humans? Quins obstacles hi ha hagut per al seu compliment?- Quins valors culturals, actituds personals, prejudicis i estereotips s’han posat sobre la taula?

FONT

Dinàmica basada en el document de Drets Humans de José Tuvilla Rayo.

60 61

FITXA A

1. Per raons laborals has de canviar de pis i després de molt buscar només trobes un pis en una comunitat de veïns. De la llista següent, selecciona set famílies o persones amb les que, segons la teva opinió i la teva forma de vida, penses que portaries una millor vida.

2. Una vegada seleccionats els teus veïns, has de po-sar-te d’acord amb el teu grup i fer una llista comu-na. Una de les persones del grup farà d’observadora i anirà apuntant tot el que es digui o que ella vegi durant el desenvolupament de la proposta unificada.

Veïns: - Una dona gran que viu amb cinc gats. - Un metge que treballa a la Seguretat Social i que aca-

ba de divorciar-se. - Una família amb set fills. - Un escriptor famós.- Una família de gitanos. - Uns immigrants del Senegal. - Un matrimoni sense fills que treballa en una escola. - Una dona vídua que viu amb el seu fill toxicòman. - Una mare soltera amb la seva filla de cinc mesos. - Una família sense mitjans econòmics. - L’alcalde de la ciutat i la seva família. - Un grup d’estudiants.- Un cantant de rock que té molta mala fama. - La família propietària de la discoteca que té el bloc. - Un grup de noies prostitutes. - Una parella homosexual. - Un advocat que organitza festes a casa. - Un mossèn. - La seu d’un grup ecopacifista. - La família de la presentadora del programa de televi-

sió que està enguany més de moda. - Un alcohòlic rehabilitat.

FITXA B Per raons laborals has de canviar de pis i després de molt buscar només trobes un pis en una comunitat de veïns. 1. Acaba de completar el perfil de persones de la llista. 2. De la llista següent, selecciona set famílies o perso-

nes amb les que, segons tu i la teva forma de vida, penses que portaries una millor vida.

3. Una vegada seleccionats els teus veïns has de po-sar-te d’acord amb el teu grup i fer una llista comu-na. Una de les persones del grup farà d’observadora i anirà apuntant tot el que es digui o que ella vegi durant el desenvolupament de la proposta unificada.

Veïns: - Una dona gran que viu amb ___________________- Un metge que treballa a la seguretat social i que

_______________________- Una família amb _______________________- Un escriptor _______________________- Una família de _______________________- Uns immigrants de _______________________- Un matrimoni sense fills que ___________________- Una dona vídua que viu amb el seu fill que és

____________________- Una mare soltera amb _______________________- Una família _______________________- L’alcalde _______________________- Un grup d’estudiants- Un cantant de rock que _______________________- La família propietària de _______________________

que té el bloc. - Un de noies _______________________- Una parella homosexual. - Un advocat que _______________________- Un mossèn. - La seu d’un grup _______________________- La família de la presentadora del programa de televi-

sió que està enguany més de moda. - Un alcohòlic rehabilitat.

62 63

DESENVOLUPAMENT

1. Es demana als participants que escriguin cinc ne-cessitats bàsiques i que les endrecin per ordre d’im-portància. 2. Es fan grups de cinc persones i es demana que unifi-quin aquesta llista arribant a un consens, tot explicant quines són les cinc necessitats bàsiques que per a ells són més importants. 3. Es planteja al grup que hi ha una catàstrofe natural i que de manera individual han de seleccionar 12 coses o persones que necessitarien per sobreviure, després hauran de reduir aquesta llista col·lectivament arri-bant a 6 coses o persones imprescindibles. El dinamit-zador explicarà que les necessitats humanes bàsiques estan al centre dels conflictes, i que la seva satisfacció o negació permet la construcció de valors, que són la base dels drets humans. 4. Teixint una xarxa. Se separa el grup en dues parts: uns han d’escriure en unes targetes necessitats huma-nes bàsiques (una targeta per participant) mentre que els altres han d’escriure drets humans en un llenguat-ge senzill. Després, els participants es posaran en cer-cle i el dinamitzador, subjectant un cabdell de llana, el llençarà a un dels participants que tingui una targeta amb una necessitat. El participant que rep el cabdell de llana l’ha de llençar al company que tingui el dret humà que més es relaciona amb la necessitat. Al final del joc quedarà una xarxa en la qual es relacionen les necessitats amb els drets humans. A partir d’aquest exercici es farà una reflexió entorn dels drets humans, les necessitats bàsiques i la neces-sitat de què es reconeguin aquests drets.


Com us heu sentit quan fèieu la llista de les necessitats humanes? Quines diferències hi havia entre la vostra in-dividual i la col·lectiva? Heu trobat dificultats per a posar-vos d’acord? Què heu fet per arribar al consens? En relació als drets humans, ha estat difícil relacionar-los amb necessitats humanes? Quines dificultats heu tro-bat? Com d’important és el compliment d’aquests drets?

FONT José Tuvilla Rayo

NECESSITATS BASIQUES, DRETS I DIGNITAT HUMANA

OBJECTIUS

- Definir quines són les necessitats humanes bàsiques. - Buscar estratègies per afavorir el compliment dels

drets humans.

DURADA 1 hora

MATERIAL Targetes i un cabdell de llana.

FITXA C Per raons laborals has de canviar de pis i després de molt buscar només trobes un pis en una comunitat de veïns. 1. Escriu una llista amb les característiques de 21 veïns que penses que pots trobar-te en aquest bloc i des-prés selecciona o escull set famílies o persones amb les que, segons la teva forma de vida, creus que esta-ries més a gust. 2. Una vegada seleccionats, posa’t d’acord amb la res-ta de membres del teu grup i elaboreu una proposta comuna. Una de les persones del grup farà d’obser-vador i anirà apuntant tot el que es digui o ella vegi durant el desenvolupament de la proposta unificada.

64 65

CONEGUEM ELS DRETS HUMANS

OBJECTIUS- Conèixer la Declaració Universal dels Drets Humans. - Saber explicar el significat dels drets humans.

DURADA 30 minuts

MATERIALCartolines amb els drets, els títols i un llibret o pel-lícula que doni a conèixer els drets humans.

DESENVOLUPAMENT

1. Es fa una activitat per a conèixer els drets humans, ja sigui mitjançant el visionat d’un vídeo o bé mit-jançant el repartiment d’un llibret on s’expliquin els continguts dels de la Declaració Universal dels Drets Humans. 2. Es reparteixen als participants targetes en què hi ha escrits els diferents drets humans i targetes en què hi ha escrits els títols amb què aquests s’han classificat a la Declaració Universal: a) drets personals; b) drets relatius a la família; c) societat: drets necessaris per a la convivència pacífica; d) drets que fan referència a l’organització social (país) i e) drets generals (Terra).Els participants hauran de classificar cadascun dels ar-ticles en un mural on es vegi clarament quins articles hi ha i a quin àmbit pertanyen. Vegeu aquí les solucions:DRETS PERSONALS: 3, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 23, 25, 26, 27, 29FAMÍLIA: 16, 25, 26SOCIETAT: 4, 5, 10, 19, 22, 23, 24, 27, 29PAÍS: 7, 8, 16, 20, 21TERRA: 1, 2, 28, 303. Una vegada tinguem classificats els drets, es fa-ran cinc grups i es repartirà un àmbit a cada grup. Els participants de cada grup hauran de pensar situaci-ons en les que s’exerceixen i en les que es vulneren els drets que corresponguin a aquell àmbit. Aquest mateix exercici també es pot fer amb fotografies o imatges de drets que s’estiguin exercint o vulnerant, que els participants hauran d’ubicar en cadascun dels àmbits.


Com creieu que s’apliquen a la vida quotidiana els drets humans? Com creieu que s’ha de fer per donar-los a conèixer?

FONT

Dinàmica basada en el document de la Declaració Uni-versal dels Drets Humans de José Tuvilla Rayo.

DINAMIQUES SOBRE ANTIRACISME

Mitjançant les dinàmiques en les que es treballa el racisme podem apro-

fundir en els valors d’igualtat i res-pecte mutu de totes les cultures.

MIRALLS DE CONEIXEMENT

OBJECTIUS

- Promoure el coneixement entre els membres del grup.

- Analitzar les etiquetes que posem de manera consci-ent o inconscient a primera vista.

DURADA 30 minuts

DESENVOLUPAMENT

Es fan dos cercles concèntrics de manera que cadas-cun dels participants tingui una parella. Es tracta que, durant cinc minuts, el participant de fora expliqui al participant de dins que té just al da-vant com el veu, com el valora, quines habilitats creu que té… Posteriorment, es fa la dinàmica a l’inrevés. Finalment, s’intercanvien opinions entre els partici-pants.


- Com us heu sentit quan us avaluaven? Creieu que ho han encertat tot? Amb quines coses no us heu sen-tit identificats? Com de fàcil és posar etiquetes a les persones?

FONT Escola de la pau UAB

66 67

EXPLICA’M UN CONTE!

OBJECTIUS

- Descobrir les nostres percepcions en relació a un conflicte.

- Afavorir el diàleg i l’escolta com a eines per a la reso-lució de conflictes.

DURADA 45 minuts

MATERIAL Un conte

DESENVOLUPAMENT

Seleccionem un conte popular conegut per tots. En aquest cas, proposem el conte de La Caputxeta Ver-mella. 1. Una persona explicarà el conte tal com el coneixem popularment. 2. A continuació, per grups, es contestaran les se-güents preguntes: - Qui és el bo del conte? I el dolent? Trobem aques-ta divisió en altres àmbits de la nostra vida? Per què creieu que els diferents personatges actuaven d’aquesta manera? Què creieu que ens explicaria el llop si li demanéssim el seu punt de vista? Com resol el llenyataire el conflicte? Us sembla una bona opció? De quina altra manera el podria haver resolt?3. Un dels participants explicarà el conte com si fos el llop.


Quines diferències heu trobat entre el conte de La Caputxeta Vermella i el conte del Llop? Quines coses creieu que cal tenir en compte a l’hora de resoldre un conflicte?

FONT Escola de la pau UAB

DINAMIQUES SOBRE IGUALTAT DE GENERE

A les següents dinàmiques podem treballar les diferències que hi ha en-torn de la concepció de gènere en

funció de la cultura i la construcció d’arguments per a l’apropament a una perspectiva d’igualtat de gènere.

IDEALS DEL TEMPS

OBJECTIUS

- Evidenciar la construcció social dels rols de gènere. - Analitzar l’evolució dels estereotips.

DURADA 25 minuts

MATERIALPaper d’embalar i retolador- Evidenciar la construcció social dels rols de gènere.

DESENVOLUPAMENT

Es demana als i a les participants que escriguin les característiques considerades com a ideals per als homes i per a les dones en el temps dels seus avis i àvies. (5 minuts) Després, a partir d’aquest llistat, es pregunta quines d’aquestes característiques es mantenen en l’actuali-tat i quines no, i s’inicia el debat. (20 minuts)


- Què ha canviat en el que s’espera de les dones i dels homes des del temps dels nostres avis fins avui? - Quines similituds i quines diferències s’han trobat en les característiques escrites per les diferents persones de la classe respecte als diferents orígens culturals dels participants? - Per què creuen que ha canviat o per què no ha canvi-at? (Seria el moment de distingir les lluites polítiques de les dones, els models familiars, la relació entre ells i elles a l’escola…) - Quines de les característiques indicades tenen un fo-nament biològic i quines tenen una explicació social? Es neix home o dona o ens fem homes o dones?

FONT Fundació Surt – Maleta intercultural

68 69


- Ha estat fàcil trobar diferències en les formes d’edu-cació dels nens i de les nenes? Quines diferències cul-turals heu trobat? - Quines conseqüències té l’educació dels nens i de les nenes en la seva vida adulta posterior? - Ser home i ser dona depèn del fet biològic dels cos-sos o de la manera com s’educa? - Com s’eduquen els nens? Què se’ls diu? - I a les nenes, com se les educa?

FONT Fundació Surt – Maleta intercultural

MARCIANS A LA TERRA

OBJECTIUS

- Identificar estereotips de gènere. - Analitzar les diferències de gènere en l’educació dels

nois i de les noies.

DURADA 35 minuts

MATERIAL Paper de diari, retoladors.

DESENVOLUPAMENT

S’informa als participants que rebran la visita d’una comissió de marcians (plutònics, jupiterians) a la classe. Aquests estan interessats a conèixer als i a les habitants de la Terra, però saben que aquests són molts i diversos i per això començaran per Espanya, un país en què hi habiten moltes cultures. Aquesta comissió també sap que a l’espècie humana del pla-neta Terra hi ha homes i dones, però no sap com dis-tingir-los; per això demana ajuda al grup a què els donin pistes per poder distingir els nens, les nenes i els i les joves. Es divideixen els i les participants en diversos grups. Uns grups s’encarreguen de la distinció entre nens i nenes, i uns altres de la distinció entre nois i noies. Si són quatre grups, cadascú podrà treballar una de les categories: nens, nenes, joves dones, joves homes. El/la dinamitzador/a suggereix alguns indicadors: di-ferències físiques, formes de vestir, joguines, la for-ma com les persones adultes parlen i es relacionen amb ells i amb elles, allò que els agrada fer i/o allò a què els agrada jugar, els comportaments més habitu-als (a l’escola, a casa, en el grup de pares). Cada grup fa el seu debat intern i després prepara la presentació dels seus resultats a la comissió, mos-trant el seu mapa de pistes de la manera més original possible (dissenyat en el paper d’embalar o a través de teatre, la dansa, la música, etc.). (10 minuts per a la preparació) Cada grup presenta el seu mapa de pistes a la comis-sió. (7/9 minuts) Se socialitzen i debaten les conclusions. (15 minuts)

EDUCANT EN LA IGUALTAT – SEXISME A LES CANCONS

OBJECTIUS

- Analitzar el vocabulari de les cançons, els escrits pro-pis i els dels companys.

- Analitzar la nostra capacitat d’influència envers els missatges de les cançons.

DURADA 45 minuts

MATERIAL Lletra de la cançó.

70 71

PER SER UN NOI... PER SER UNA NOIA...

OBJECTIUS

- Analitzar si les normes socials contribueixen a orien-tar les expectatives de vida de noies i de nois així com la seva manera de ser.

- Reconèixer que moltes de les nostres eleccions i comportaments són fruit de la socialització de gène-re i que les normes imposades no són inamovibles.

DURADA 30 minuts

MATERIAL Bolígraf i paper

DESENVOLUPAMENT

Pot ser que per ser noi o per ser noia rebis un tracte diferent per part del teu entorn. Escriu o dibuixa una situació en què hagis experimentat un tracte diferent per ser noia o noi. Pots ajudar-te dels exemples. Al-guns exemples: - Una vegada vaig voler fer de cangur per guanyar-me al-guns euros, però no em van voler agafar perquè era un noi. - De petita els meus pares volien que portés vestits i colors pastel però a mi el que més m’agradava eren els pantalons i els colors vius. - De petit sempre em regalaven pilotes de futbol i el pitjor del cas és que no m’agradava el futbol, preferia mil cops més el hip-hop. - Cada dia em toca fer-me el llit i el meu germà el deixa sense fer. El pitjor és que els meus pares ni el renyen.


- Creus que per ser noi o per ser noia tindràs les mateixes oportunitats o se’t tractarà de forma igualitària a l’hora de decidir sobre el teu futur? Per què consideres que serà així? - Des del teu punt de vista, quins inconvenients i/o quins avantatges té ser noia o noi a l’hora de prendre decisions sobre com utilitzar el temps lliure, triar els estudis, buscar i trobar feina, etc.? - Des de la teva realitat, opines que hi ha algun tipus de discriminació envers les noies? I envers els nois? En cas afirmatiu, pensa quin tipus de discriminació és i escriu sobre què es podria fer per millorar.

FONT

Guia de recursos – Unitat d’assessorament psicope-dagògic. http://documentsice.uab.cat/uap/2_Dinami-ques_Coeducatives.pdf

DESENVOLUPAMENT

A l’alumnat se’ls lliura un dossier amb cançons que re-produeixen el sexisme (a través de mites com l’amor romàntic), que maltracten, fent apologia de la violèn-cia contra les dones, i altres que el prevenen, abor-dant el tema de la violència de gènere contribuint a visualitzar-la i a conceptualitzar-la de forma correcta. L’activitat es divideix en 3 apartats: M, P i 3. M) Música La proposta és l’anàlisi de cançons. En aquest cas, una de Beyoncé (“If I were a boy”) en la que es mostra el paper de la dona en les relacions de parella. A través de les cançons s’expliquen els mites o les fal·làcies de l’amor romàntic, així com altres idees per parlar de l’amor sense biaixos sexistes o discriminatoris. P) Pensa. Preguntes que conviden a reflexionar: - Creus que és necessari ser noi per poder fer totes les coses que canta Beyoncé? - Creus que és veritat que els nois són de motllo, no sa-ben escoltar i que a ells no els importen els sentiments? - Per què diu Beyoncé que les noies no vesteixen com volen? 3) Estereotips de gènere. Amb la lletra de la cançó podem reflexionar i discutir sobre: - Els rols estereotipats de gènere referents a les pautes de seducció, associant als homes la idea que només els interessa lligar i enrotllar-se amb moltes noies sen-se importar-los res més. Ells, els conquistadors, i elles, les conquistades. - Els trets estereotipats de gènere associats a les do-nes (sensibilitat, ser coquetes, etc.) i els associats als homes (insensibles, sense capacitat d’escoltar, despre-ocupats, etc.). - Expectatives estereotipades de gènere: imaginar que la dona canvia de sexe i imaginar les possibilitats que això li donaria, sense les limitacions per ser dona.


Com a activitats complementàries, podem invertir la lletra de les cançons, substituir l’home per la dona, és a dir, si la cançó parla d’una dona, imaginar que és un home i al revés, o proposar la invenció de les nostres pròpies lletres musicals.

FONTGuia de recursos – Unitat d’assessorament psicopeda-gògic.

72 73

DINAMIQUES DE COMUNICACIO

Mitjançant aquestes dinàmiques de co-municació podem fomentar les habilitats

expressives i comunicatives dels parti-cipants.

EL BOCA A BOCA

OBJECTIUS

- Analitzar les distorsions que es produeixen en la transmissió oral d’un missatge.

- Definir unes bases per a fer efectiva la comunicació.

DURADA 15 minuts

MATERIAL

Una imatge o una fotografia amb més o menys detalls, segons la complexitat de l’activitat.

DESENVOLUPAMENT

Es demanen un número determinat de voluntaris i se’ls convida a esperar fora de la sala. A la resta de persones, les que es queden a la sala, se’ls demana que tinguin una actitud imparcial i que es mantinguin en silenci. Es fa entrar el primer voluntari i se li ensenya la imat-ge que hem seleccionat. Se li demana que la descri-gui oralment al següent voluntari. A continuació, el segon voluntari transmet el que ha sentit del primer voluntari al tercer i així, successivament. Quan la descripció hagi estat transmesa a l’últim dels voluntaris, el dinamitzador torna a mostrar a tots la imatge. Llavors, l’últim voluntari descriu a la resta el que veu a la imatge i ho compara amb el que se li ha explicat anteriorment.


Després de la dinàmica es pot reflexionar respecte al fet que els detalls d’una informació poder variar en ser transmesos de boca en boca, amb interpretacions subjectives, fins al punt d’arribar a alterar l’essència mateixa d’aquesta informació i de les dades.

FONTLlibre de dinàmiques: Com motivar - ASDE

DICTAT GEOMETRIC

OBJECTIUS

- Valorar la importància de la comunicació verbal i no verbal.

- Ser capaç de diferenciar la comunicació directa de la no directa.

DURADA 15 minuts

MATERIAL

Fulls blancs i llapis per tots els participants, i un full amb formes geomètriques per als comunicadors.

DESENVOLUPAMENT

Aquest exercici consisteix a reproduir la descripció feta per dues persones.Tot el grup seu en cercle o al voltant de les taules. Un dels participants esdevé comunicador i es posa de cara a la paret. Haurà de descriure tot el que veu a la imatge per tal que la resta de companys ho pugui dibuixar en el seu full blanc. Durant aquesta activitat els participants no poden parlar ni fer cap pregunta al comunicador i aquest no podrà ni gesticular, ni re-petir res; únicament haurà d’explicar verbalment allò que veu. A la següent ronda, s’escull un altre comunicador que farà el mateix exercici però aquesta vegada podrà mi-rar els participants i podrà establir el diàleg que sigui necessari. Finalment, cada participant ensenyarà la làmina 1 i la làmina 2 i es demana que comparin els dibuixos.


Quines diferències trobeu entre la primera descripció i al segona? Què heu valorat més important de cadas-cun dels dos estils de comunicació? I què heu trobat a faltar? Quins creieu que són els aspectes més impor-tants per a assegurar una bona comunicació entre les persones?

FONTLlibre de dinàmiques: Com motivar - ASDE

74 75

DESENVOLUPAMENT

13. Ningú va demanar diners. 14. La història es refereix a una sèrie d’esdeveniments

en els quals únicament s’esmenta a tres persones: l’amo de la botiga, un home que va demandar di-ners i un membre de la força pública.

15. Van ocórrer els següents esdeveniments: algú va de-manar diners, una caixa registradora va ser oberta, el seu contingut va ser extret i un home va fugir de la botiga.


Respostes clau: 1. Segur que l’home de negocis i l’amo de la botiga són

la mateixa persona? 2. Pot parlar-se d’un robatori? Potser l’home que va dema-

nar diners era el propietari o el fill de l’amo de la botiga. 3. F. Una fàcil perquè no us caigui la moral. 4. V. L’article el que antecedeix el substantiu amo no

ens deixa dubtes.5. Podria semblar poc probable però la història no ne-

cessàriament ho exclou. 6. V. La història diu que l’amo va obrir la caixa regis-

tradora. 7. No sabem qui va extreure el contingut de la caixa, ni

és necessàriament cert que l’home hagi fugit. 8. L’afirmació és dubtosa: la caixa registradora podria

(o no) haver contingut diners. 9. Un robatori de nou? 10. No és probable que l’home hagi aparegut davant

d’una finestra o s’hagi quedat a la porta sense haver realment entrat a la botiga?

11. Les llums de les botigues generalment estan ence-ses durant el dia.

12. No seria possible que l’home aparegut hagi estat l’amo?

13. F. La història diu que l’home que va aparèixer va demanar diners.

14. Són l’home i l’amo de la botiga la mateixa persona? O són dues persones diferents? El mateix pot pre-guntar l’amo de la botiga i l’home que va aparèixer.

15. Va fugir? És que no va poder allunyar-se de la boti-ga ràpid en un cotxe? O per algun altre mitjà?

FONT Educació intercultural “Col·lectiu Amani”

COMUNICACIO. LA HISTORIA

OBJECTIUS

- Reflexionar sobre la interpretació que fem dels fets quan llegim o ens expliquen alguna cosa.

- Veure com els conceptes tenen un contingut a partir de la vida real.

DURADA 20 minuts

MATERIAL Fulls de paper i llapis. Full de respostes pel dinamitzador.

Pot treballar-se de manera individual o en grup. 1. Es llegeix la història detingudament; els participants l’escolten. «Un home de negocis acabava d’apagar els llums de la botiga quan un home va aparèixer i li va demanar diners. El propietari va obrir una caixa registradora. El contingut de la caixa registradora va ser extret i l’ho-me va sortir corrents. Un membre de la policia va ser avisat ràpidament.» 2. Cada participant, o en grup, contesta el qüestionari so-bre els conceptes que el coordinador llegeix en veu alta. 3. Una vegada contestat el qüestionari, el coordinador va llegint les preguntes en veu alta seguint el full de respostes. Cada participant ha de respondre V (verita-ble), F (fals) o N/S (no ho sap) a cada pregunta. 1. Un home va aparèixer després que el propietari

apagués els llums de la seva botiga. 2. El lladre era un home. 3. L’home que va aparèixer no va demanar diners. 4. L’home que va obrir la caixa registradora era l’amo. 5. L’amo de la botiga va extreure el contingut de la caixa

registradora i va sortir corrents. 6. Algú va obrir la caixa registradora. 7. Després que l’home que va demanar diners hagués

extret el contingut de la caixa, va fugir a tota carrera. 8. Tot i que la caixa registradora contenia diners, la

història no diu quants. 9. El lladre va demandar diners de l’amo. 10. Un home de negocis acabava d’apagar els llums

quan un home apareix dins de la botiga. 11. Era a plena llum del dia quan l’home va aparèixer. 12. L’home que va aparèixer va obrir la caixa registradora.

76 77

CONTE CONTAT, CONTE ACABAT

OBJECTIUS- Construir un conte entre tot el grup. - Fomentar actituds de diàleg i de negociació.

DURADA 20 minuts

MATERIAL Full i bolígraf

DESENVOLUPAMENT

Es reparteix a cada participant un tros de full i un bolígraf per a què escrigui: una frase, una cosa o un personatge. Es recullen tots els papers i es barregen. I a continua-ció, es reparteix a l’atzar un dels paperets a cadascun dels participants. El joc consisteix a inventar una història. El primer par-ticipant inventa el començament de la història intro-duint la paraula o frase que li ha tocat. Quan acaba, passa la paraula al següent participant i, així, es va construint el conte fins que tots els participants han explicat la seva part.


-

FONT Joc popular

DINAMIQUES D’AVALUACIO

Les dinàmiques d’avaluació tenen per finalitat donar l’oportunitat als partici-pants de valorar l’activitat que estan

desenvolupant tot fomentant l’esperit crític des d’una visió constructiva.

CAMERA DE FOTOS

OBJECTIUS

- Expressar-nos mitjançant la comunicació no verbal. - Avaluar la situació i/o la feina del grup en un moment

concret.

DURADA 15 minuts

DESENVOLUPAMENT

Es fan diversos grups i es diu el títol del que valora-rem (per exemple, L’intercanvi). Els participants han de representar una escena que il·lustri què ha estat per ells l’intercanvi. Finalment, els participants expliquen què han volgut expressar mitjançant aquestes escenificacions.


Cal explicar què hem volgut mostrar, els aspectes po-sitius i els aspectes a millorar de l’activitat.

TERMOMETRE DELS VALORS

OBJECTIUS

- Avaluar la situació i/o la feina del grup en un moment concret.

- Fomentar la proposició d’accions de millora del projecte.

DURADA 15 minuts

DESENVOLUPAMENT

Els participants es posaran en una fila horitzontal, un al costat de l’altre. El dinamitzador anirà dient afirma-cions i els participants s’han de posicionar tirant cap endavant si estan d’acord i tirant endarrere si no estan d’acord. Així mateix, podran posar el seu grau d’acord o desacord fent més o menys passes endavant o en-darrere. Una vegada els participants s’han posicionat, cal que expliquin el motiu de la seva decisió.



CLICK!CLICK!

CLICK!

78 79

EL SEMAFOR. UN COLOR PER A CADA PERCEPCIO

OBJECTIUS



DURADA 15 minuts

MATERIAL Gomets de color vermell, groc i verd.

DESENVOLUPAMENT

Es plantegen diferents ítems a valorar. Cada partici-pant assigna un gomet vermell, un gomet groc o un gomet verd a cada ítem, en funció del seu grau de sa-tisfacció respecte a l’objectiu. Després, es posen en comú les valoracions dels parti-cipants.


Cal explicar què hem volgut mostrar, els aspectes po-sitius i els aspectes a millorar de l’activitat

UNA CARTA PER AL RECORD

OBJECTIUS- Oferir un record de l’activitat als participants. - Reconèixer actituds o fets positius de l’activitat.

DURADA 20 minuts

MATERIAL Un full i un bolígraf per a cada participant.

DESENVOLUPAMENT

Es reparteix un full a cada participant i es demana que posin el nom a la part de dalt del full. Seguidament tothom passa el seu full al company de la dreta, que li escriurà una frase o algun missatge de record i el doblegarà de manera que es vegi el nom però no el missatge. Així, anirà passant el full succes-sivament fins que doni tota la volta. En acabar, retor-narà al propietari, que podrà llegir els missatges de record que han deixat els companys.

FEM LA BUGADA

OBJECTIUS



DURADA 15 minuts

MATERIAL

Dibuix d’una rentadora.Dibuix d’un cubell de roba bruta.Dibuix d’un estenedor amb roba estesa. Post-it.

DESENVOLUPAMENT

Es pengen els tres murals en una paret i es reparteixen tres post-it a cada participant. Els participants hauran de penjar els tres papers au-toadhesius amb els aspectes negatius al cubell de la roba bruta, els aspectes a millorar a la rentadora i els aspectes positius a l’estenedor. Després es posarà en comú tot el que s’ha penjat.



DIANA AVALUADORA

OBJECTIUS



DURADA 15 minuts

MATERIAL Dibuix d’una diana, retoladors o pinzells i pintura.

DESENVOLUPAMENT

Es dibuixa una diana amb diverses franges que perme-tin valorar de manera gradual, per exemple, fent servir els ítems següents: He après molt/una mica/poc/gens). Cadascun dels participants ha d’ubicar la seva marca en la franja que se senti més a gust. Després, es posa en comú i es construeix una valoració de grup de l’activitat.

80

Les meves anotacions...Biblioteca de recursos que ens han inspirat*

Espai de ciutadania. ESPLACLlibre amb recursos per treballar la interculturalitat i la ciutadania.

Coordinem-nos. Treball en equip als Esplais. ESPLACEines i recursos per al treball coordinat, el lideratge i la resolució de conflictes.

Internacionalisme. Guia per a ments inquietes. ESPLACAquest llibre ofereix tot un seguit d’eines i bones pràctiques per a ajudar-vos a internacionalitzar l’esplai i dur a terme accions internacionals concretes.

1≠1. Escoltes catalansEl llibre analitza àmpliament el concepte de desigualtat, fent especial referència a aquella que té l’origen en la distribució desigual dels recursos.

Pim pam, pau. Escoltes CatalansEl llibre és un recull d’eines que aprofiten sobretot l’experiència de l’educació en el lleure en el treball d’infants i joves en l’educació per a la pau.

(De)construint identitats! Escoltes CatalansAquest llibre proposa activitats que pretenen desenvolupar la capacitat de comprensió des de la convivència i l’empatia.

Recursos pedagògics per a la transformació social i l’educació per la pau. Servei Civil Internacional En aquesta publicació parlem d’una educació global que inclou l’educació per al desenvolupament, l’educació en drets humans, l’educació per la pau i en la prevenció de conflictes, l’educació intercultural i l’educació ambiental per a una ciutadania global.

A participar s’aprèn participant. ASDEEn aquest manual es donen eines per a implicar els infants i els joves en les activitats de les entitats.

Motivar sí però com. ASDE Publicació teòrica sobre el lideratge i la motivació a les entitats juvenils.

Encara tens dubtes sobre com motivar?Recull de dinàmiques per treballar la motivació i el lideratge de l’equip de treball a les entitats juvenils.

*podeu trobar aquestes informacions a la web de les corresponents entitats

EDITA:

GESTIONAT PER: EN CONVENI AMB:

Documents

EINES PER PREPARAR ACTIVITATS INTERNACIONALS A ......d’activitats independents, del lleure, del joc convertit en eina d’educació no formal, o fins i tot de manera inconscient,